SANT JORDI 2021

Llegir,
estimar
DIVENDRES
23 D’ABRIL DEL 2021
NÚMERO 3764

2 EUROS

SUBSCRIPCIONS.ARA.CAT

Narrativa
curta per a
temps accelerats
02
les claus del dia
BONDIA
La rosa de
l’autoestima
SAGARRA va escriure que Sant
Jordi té una rosa que es diu Cata-
lunya, que està pintada de vermell
i de neguit, i encara continuem ai-
xí, perquè hi ha estats d’ànim que
no canvien: el neguit existencial
és consubstancial a la personali-
tat del país. També és veritat que
en aquest 2021 el neguit és uni-
versal, i que tots els governs del
món fan anar conceptes com resi-
liència i recuperació. Hi ha una
recuperació de la qual no es parla,
que és la de l’autoestima del país.
És molt difícil convocar a un es-
forç col·lectiu sense parlar, de
tant en tant, d’allò que (com la fes-
ta de Sant Jordi) ens fa brillants i
singulars. Un estat és una màqui-
na de fabricar autoestima i Cata-
lunya no només no en té, d’estat
propi, sinó que el que comparteix
i paga amb els seus impostos emet
missatges que ataquen la seva au-
toestima (cas recent del català re-
ferit com a llengua vernacla a la
Biblioteca Nacio-
nal). Sense conre-
ar l’autoestima és
impossible “plan-
tar cara a tots els
dracs del món”.
ANTONI BASSAS
dietarivv
VICENÇ VILLATORO LAMOLLA
23 D’ABRIL
Contacte social
DIEM, I ÉS CERT, que Sant Jordi
és el dia del llibre i de les roses. Pe-
rò hauríem de dir més precisament
que és el dia del contacte social, de
la celebració compartida al carrer,
entorn del llibre i de la rosa. El con-
tacte social no és tan sols la forma
de la festa, és també el seu fons. I
ara resulta que, per raons explica-
bles, l’expressió contacte social es-
tà proscrita. Ens diuen, amb raó,
que hem d’evitar el contacte soci-
al. Per tant, la festa en el seu sentit
ple és impossible. Farem el que po-
drem i sapiguem, tots plegats. Amb
tot l’entusiasme de què siguem ca-
paços. Intentarem salvar de la fes-
ta tot allò que es pugui, però sabent
que li falta l’essència. No tant per
lamentar-nos de no poder tenir
enguany un Sant Jordi normal
com per desitjar que el puguem
tornar a tenir ben aviat. Diuen que
la pandèmia canviarà moltes coses
per sempre. Que hi haurà canvis
–el teletreball, la valoració d’allò
que és més pròxim, l’austeritat en
els desplaçaments– que mantin-
drem fins i tot quan la pandèmia
hagi quedat enrere. I que això pot
ser bo. Segurament. Però el que no
crec que haguem d’eternitzar és la
renúncia al contacte social. Perquè
el contacte és la saba de la societat.
I, en un dia com avui, perquè és el
sentit essencial de Sant Jordi.
vistaltwitter
Maider Quílez (@maiderquilez)
Infermera
“Fa un any estàvem a casa tancats i un any des-
prés podrem gaudir de #SantJordi amb certa
normalitat. Gràcies, ciència; gràcies, vacunes”
Suso de Toro (@SusodeToro1)
Escriptor
“Sant Jordi és el dia del llibre per als catalans,
però, sobretot, una experiència única d’orgull i
civilitat que sempre em va meravellar. La força
de la raó i l’emoció. Espero que no ho oblideu”
Núria Prieto (@lasumiatruites)
Mestra
“Demà he de pujar la foto dels dos llibres que
em vaig comprar la setmana passada fent veure
que me’ls he comprat per Sant Jordi perquè
soc una impacient i no vaig poder esperar”
Mario Aguilera (@MariusAguilera)
Bibliotecari
“Llegiu més llistes de llibres
per Sant Jordi que llibres”
Núria (@nuriaalio)
Tuitaire
“Paradeta de llibres infantils. Un client: «Em
pot fer alguna recomanació?» Llibreter: «Per
a un nen o una nena?». Sense paraules, he
canviat de parada ràpidament”
Manel Martí (@manelic63)
Fotògraf
“De què ha servit el confinament comarcal de
després de Setmana Santa? Perquè els que
van treballar aquells dies i volien sortir des-
prés, no ho poguessin fer. La pujada de conta-
gis que deien les autoritats no va arribar, per-
què hem fet les coses bé. Nosaltres, no ells”
Lau Wallace (@lauwallace)
Tuitaire
“Mai ningú havia jugat tant amb els meus
sentiments com ho fa el Procicat”
Júlia Cot (@cot_julia)
Guionista
“Senyor Procicat, jo l’únic que vull és
PODER ANAR A BERENAR”
Carles Spa (@CarlesSpa)
Politòleg
“Veient el debat de Madrid, vaig descobrir
sensacions que tenia oblidades: Ayuso em
genera el mateix que Aznar. No sabria dir si
té nom, aquesta sensació”
JUANJO MARTÍN / EFE
Jordi Sevilla (@sevillajordi)
Exministre (PSOE)
“Segons el CIS: 1) El partit més votat en les
eleccions de la Comunitat de Madrid, amb un
30,6%, serà No sap/No contesta; 2) El 70%
creuen que guanyarà el PP. 3) El 45% diuen
que no tenen cap interès (o poc) per les elecci-
ons. 4) Iglesias, el més mal valorat. Per pensar”
pareumàquines
ÀLEX GUTIÉRREZ (@ALEXGUTIERREZM)
La barra lliure interpretativa
dels debats electorals
FORA la plastilina. Res de fang, ter-
rissa o argila. Que es morin l’slime i
la sorra quinètica. Si volen un mate-
rial mal·leable fins a dir prou, el de-
bat electoral és el producte que bus-
quen. Qui guanya un debat electo-
ral? Ho han endevinat: qui vostès
vulguin, sense necessitat de justifi-
car-ho. I així tenim La Razón, que ti-
tula “Sense alternativa a Ayuso”, pa-
rant la catifa vermella a la dirigent
popular, mentre que l’Abc diu que
“La utilització de les víctimes del
covid marca un debat sense guanya-
dor”. A El País ho demanen a vuit
experts i –sorpresa!– gairebé tots es
decanten per algun candidat d’es-
TOVALLONSNEGRES
Que ho expliqui l’Ousman
l’ARA se n’ha encarre-
A
gat, amb la professio-
nalitat de sempre, la
Marta Rodríguez Car-
rera; a Catalunya Rà-
dio, amb la mateixa professiona-
litat, el Carlos Baraibar amb el
seu “fets o fakes” (ei, per quan un
programa de tele?)... Els ha tocat
desmentir el cartell dels Franco-
lovers. No, un mena no “cobra”,
ni “percep”, ni “costa” 4.700 eu-
ros al mes (en canvi, sí que pot ser
cert que “la teva àvia” en cobri
500 de pensió).
Això ens obre moltes portes. La
primera: com als programes del
cor, els Francolovers ja han gua-
nyat. Empastifen i nosaltres om-
plim hores i hores de Sálvame po-
melo passant la baieta. Si jo en un
programa dic que vostè fa pudor
(m’atreveixo a fer això) ja he gua-
nyat. Si vostè no diu res, és que fa
pudor. Si vostè diu que no fa pudor
i es posa a explicar quantes vega-
des es dutxa, també he guanyat.
Vostè està justificant la seva pre-
sumpta (presumpta per sempre
més) netedat. A mi, l’única cosa
correcta que se m’acut en casos
com aquests és riure. Riure-
me’n molt fort.
EMPAR MOLINER
DIVENDRES, 23 D’ABRIL DEL 2021 ara
querra. A Marca fan una enquesta
entre els seus lectors i –sorpresa
bis!–, Ayuso s’endú el 54% dels vots.
Per contra, al sondeig d’Eldiario.es
–sorpresa tris!– és Pablo Iglesias qui
guanya, amb el 39% dels vots.
Però vostès, que són consumi-
dors crítics, diran: “Oh, és que el
vencedor d’un debat no és objecti-
vable”. Doncs bé, observin. Agafem
una cosa inequívoca com frases que
es van dir. “Gabilondo estén la mà
a Iglesias per governar Madrid”, es-
criuen a l’Abc. I El Mundo també ho
devia sentir: “Gabilondo fa un cop
de volant i estén la mà a Iglesias”. En
canvi, La Razón afirma sense des-
pentinar-se el bigoti –tothom sap
que La Razón du bigoti– que “Gabi-
londo i Iglesias reneguen d’un pac-
te”. Si en un aspecte objectivable
com aquest un diari pot dir una co-
sa i l’altre la contrària, imaginem-
nos el marge que es pot deixar a la
interpretació en matèries molt més
gasoses. I es fa palès que els debats
electorals són una posada en escena
d’una importància relativa: l’objec-
tiu més important és la venda que,
l’endemà, en farà la premsa.
Si Bruce Lee fos viu, ja no ens alli-
çonaria espiritualment amb aquell
“be water my friend”. Acotaria el cap
i, a mitja veu, diria: “Be debate, my
friend”. I que Confuci t’empari.
El cartell del mena, en realitat,
no és diferent d’aquell comptador
de “beques menjador” dels pro-
gres. I no és diferent de si jo escric
un article parlant del que ens estal-
viaríem si la monarquia s’exiliés a
Estoril. Cadascú té el seu imagina-
ri, les seves prioritats, les seves fò-
bies i el seu model de societat. Què
farien els Francolovers amb els
menors no acompanyats? Repatri-
ar-los? Això sí que és car. Disparar-
los quan arriben? Ja s’ha fet. D’al-
tra banda, la qüestió de la iaia no és
mentida. I això ens porta a un al-
tre tema. No és el mateix viure amb
500 euros a Barcelona que a Mon-
tijo. No és correcte que un autò-
nom, havent cotitzat tota la vida, es
jubili amb el sou mínim. No pot ser.
L’altre dia vam coincidir amb
Ousman Umar firmant llibres a
Sant Cugat, i li vaig presentar la
meva filla adolescent i una amiga.
“Vaig venir de Ghana, tres anys de
viatge, els meus companys es van
morir tots. Vaig estar un any a Lí-
bia, on ser negre ja és un delicte...”,
els va explicar. Convideu-lo als
instituts i a les escoles. Va ser un
mena. I pot arribar al cor dels
alumnes, els tenim al voltant,
amb pares de Vox.
ara DIVENDRES, 23 D’ABRIL DEL 2021 03
les claus del dia
LES CARES DEL DIA

L’EDITORIAL

Regalem a tots els sanitaris

un Sant Jordi segur Pascal Soriot
Els nervis comencen a escam-
a diada de Sant Jordi sem- rada arreu –ja fa uns anys que la fins a quin punt això es consolida. La par a Brussel·les, i la resposta

L pre s’ha caracteritzat per Unesco va declarar-lo Dia Internaci- realitat és que estem molt lluny de ser
ser una normalitat excep- onal del Llibre– i viscuda intensa- un país de lectors i, per tant, hi ha
cional: és una festa en dia ment des de dins, una festa que com- molt marge de millora.
laborable, és un dia en què bina cultura, sentimentalitat, co- L’assaig de normalitat d’aquesta
tots comprem llibres i roses com si merç, reivindicacions i xou mediàtic. diada semiconfinada és una doble
fossin objectes de consum bàsic, és un Sí, tot això ho volem experimentar oportunitat: per reforçar la conscièn-
dia en què el carrer es tenyeix d’ale- altra vegada. cia general que els llibres ens fan per-
de Pfizer sembla que assegura un
bon ritme de vacunació, però la Co
missió Europea no s’oblida dels in-
compliments en els lliuraments
d’AstraZeneca. El seu conseller de-
legat ja sap que la CE està enlles-
tint una demanda judicial contra la
gria sense trencar del tot la quotidi- Passen els anys, irrompen noves sones més lliures –tant de bo en el farmacèutica. P. 19
anitat, és una jornada en què la vida té tecnologies que havien d’acabar amb món postpandèmic ho tinguem com a
lloc més al carrer que als interiors, en el llibre imprès, patim pandèmies, i prioritat– i per començar a tornar a
què les famílies i els amics ens fem un malgrat tot la diada del llibre i la rosa guanyar el carrer i la sociabilitat, sem-
cas especial, en què els som- pre des de la prudència que
riures són la norma. Sant exigeix l’amenaça d’una
Jordi és, en si mateix, una re- Aquest any torna la diada al carrer quarta onada de covid si no es
presentació col·lectiva anual i es reforça la consciència que els llibres fan bé les coses. Perquè la ba-
de com voldríem ser: per talla contra el virus encara no
unes hores ens comportem i ens fan més lliures. Gaudim-ne està vençuda: la vacunació
ens retratem com una socie- massiva en les pròximes set-
tat culta, cívica, amable. És això el que manté la seva vitalitat ciutadana i manes i mesos ha de ser l’empenta
volem viure de nou aquest any. s’adapta a totes les circumstàncies: que ens falta. Si el drac és el virus, Sant
L’any passat es va interrompre el fins i tot el 2020 se’n va fer un simu- Jordi ens ha d’ajudar a acabar de ma-
Samuel Sánchez
ritual per primer cop. Va ser un cop lacre a l’estiu, prou exitós. De fet, al tar-lo, o com a mínim ha d’iniciar el L’equip de l’investigador en
dur, tots confinats i trasbalsats per la final, tot i el covid, el 2020 es va evitar compte enrere, la recta final d’aques- cap Icrea a l’Institut de Bioen-
pandèmia. Aquest 2021 té doncs un el desastre llibresc i es va acabar tan- ta guerra mèdica, científica i social. El ginyeria de Catalunya (Ibec) ha re-
significat extra: el de recuperar la di- cant l’any amb una caiguda de vendes que segur que no pot suposar és un plicat un biobot, o robot orgànic (s’hi
ada, el de tornar a assajar la seva nor- de només el 5% pel que fa als títols de pas enrere. Així doncs, sortim a gau- desenvolupen cèl·lules musculars
malitat excepcional. Es palpen les ga- ficció. Va ser gràcies al fet que durant dir de la festa, regalem (i llegim) lli- d’origen animal). De biobots se’n
nes de Sant Jordi. Amb mascareta, la segona part de l’any es va produir bres, regalem roses, però no arris- parla ja des de fa un temps, però la
guardant distàncies i evitant aglome- una gran remuntada, com si la gent quem gens ni mica ni la nostra salut ni gran novetat aportada per l’equip ca-
racions, aquest 23 d’abril ens retro- hagués recuperat el gust i l’hàbit de la la dels altres. Regalem també a tots els talà (i publicada a Science Robotics)
bem amb una tradició singular, admi- lectura. Aquest Sant Jordi veurem sanitaris una diada segura. és que el seu biobot és 800 vegades
més ràpid que qualsevol altre. P. 25

NO T’HO POTS PERDRE

El dossier que obre el diari el dedi-

Un ARA amb SUPLEMENT ESPECIAL quem a la influència de les xarxes en la
literatura: ¿fins a quin punt Twitter es-
molta teca llibresca Sant Jordi 2021
tà canviant la manera com escrivim o
scritna en

per a la diada com llegim? Busquem la resposta par-

lant amb autors i experts, i ho acompa-
t

Teresa Helbig
qLua e a crrriiittitataaa

Aquest diari que teniu a les mans l’hem nyem amb una breu història del relat
pensat perquè el pugueu assaborir amb breu, amb la realitat dels instapoets (po-
cuinalieme

calma. No és un llibre, però s’hi assem- etes d’Instagram), i amb els guanyadors Va néixer envoltada d’agulles i
cr
ccs
eesssss

bla. Hi trobareu un suplement especi- del concurs de microrelats de l’ARA. A retalls, i de l’expertesa de la se-
aaaaleee
le

al que marida llibres i gastronomia: 72 més, al llarg del diari hi trobareu afor- va mare, Teresa Blasco, i era qües-
pàgines amb una taula parada amb les mismes d’autors cèlebres sobre “llegir tió de temps que, empeses l’una per
nnu
iiinniu

millors gales literàries de la cuina, des i estimar”, el lema amb què cada any ti- l’altra, això fructifiqués. El salt a l’al-
ua
uuua

d’un conte d’Empar Moliner fins a re- tulem la nostra portada especial de Sant ta costura va desembocar en la mar-
e
accrccr

ceptaris actuals i històrics, les preferèn- Menú Jordi, aquest any dibuixada altra vegada ca que du el seu nom des de fa ja 25
qu
aa

literari
LLaaa

per a
cies llibresques dels cuiners catalans, per Mari Fouz. I al final podreu fer fins anys. Cura per la tradició i frenesí
PLLP

amants
de la
els gustos del detectiu Carvalho o els de gastronomia i tot uns mots encreuats santjordiescos. creador segueixen sent la divisa de la
l’inefable Carpanta de còmic. PERE VIRGILI Bona diada! dissenyadora barcelonina. P. 48-49
04 DIVENDRES, 23 D’ABRIL DEL 2021 ara

Tema del dia

Narrativa curta
per a temps accelerats
Les xarxes socials i la lectura en pantalla afavoreixen la creació de microcontes,
novel·les fragmentades i nous formats amb fils de Twitter

en canvi, connecta “l’auge del micro-

JORDI NOPCA
BARCELONA
“Els fragments són l’única forma
literària en què crec”, deia un per-
sonatge de Donald Barthelme en
un conte del 1966, See the moon?, a
la revista The New Yorker. Mig se-
gle després, influïts en part per
l’acceleració de la vida actual i per
les xarxes socials, són molts els no-
vel·listes que han fet cas d’aquestes
paraules d’un dels grans referents
postmoderns nord-americans, i
que serveixen les seves ficcions
llargues esbocinades. També ha
proliferat el conreu del microcon-
te, que estudiosos com Irene An-
drés-Suárez consideren “el quart
gènere narratiu, al costat del relat,
la novel·la breu i la novel·la”. In-
ternet s’ha convertit també en la-
boratori creatiu, ja sigui a través
de fils de Twitter o de l’escriptura
tallada i confessional que abunda
a Instagram, en prosa i en vers.
La crida de la brevetat
La gran efervescència del
microconte a Catalunya
“El microconte és un gènere que
sempre m’ha fascinat perquè exigeix
a l’escriptor un esforç de concreció
narrativa mitjançant el·lipsis i una
prosa molt precisa en què cada pa-
raula és important”, explica Jordi
Masó i Rahola, que ha publicat llibres
com Polpa (2016) i Ambrosia (2020)
–tots dos a Males Herbes– en què
abunden les narracions molt curtes.
“La brevetat màxima, la tensió nar-
rativa extrema, la concisió, la preci-
sió, la importància del títol a l’hora
d’interpretar el text i la importància
dels principis i finals” són algunes de
les característiques que destaca Da-
mià Bardera dels microcontes que ha
publicat des de fa més d’una dècada a
l’editorial El Cep i la Nansa, dels
quals va fer una selecció per a Empú-
conte” amb “l’aparició i expansió Fenomen
d’internet en els últims vint anys”.
“Les dimensions limitades d’un mi-
“El microconte
croconte el fan òptim per a la seva ha fagocitat
lectura a la pantalla de l’ordinador: els altres
llegir textos més extensos es fa més gèneres
feixuc –continua–. Des del punt de literaris”,
vista de l’escriptor, però, no veig per
què ens hauríem de veure abocats a
diu Irene
escriure un microconte per falta de Andrés-Suárez
temps. Si vols escriure bé sempre
has de trobar un temps de cal-
ma, independentment del
gènere que triïs”.
A més de con-
rear el microconte,
Jordi Masó ha publi-
cat l’antologia Bones
confitures (Témenos,
2019), que recull 173 textos
de 85 autors entre els més de
800 que ha publicat en un blog
de referència sobre el gènere, La
bona confitura. “Hi ha una gran
efervescència del microconte a Ca-
talunya , sobretot a internet –expli-
ca–: s’organitzen tallers d’escriptu-
ra i es convoquen concursos a tot el
país. També se’n parla sovint en
l’àmbit educatiu, perquè és un gène-
re idoni per acostar la narrativa als
joves. Per desgràcia l’interès edito-
rial encara és escàs”. “Ens aniria bé
tenir una editorial que apostés cla-
rament per aquest gènere i que en
fos una referència, tal com passa
amb Menoscuarto en castellà –de- per “l’exploració de la
mana Damià Bardera–. La litera- brevetat”: d’André Breton a
tura catalana té una assignatura Daniïl Kharms passant per Ma-
M

ries a Un circ al pati de casa (2019). pendent amb el microconte”. cedonio Fernández i Ramon Gó-
AR
IF

Bardera desvincula la brevetat mez de la Serna. Cita també “grans

OU
Z

dels seus contes de l’acceleració de la Transformar la narrativa renovadors de la tradició literària

vida. “El temps que hi dedico és
l’equivalent al que dedicaria a una
novel·la, o si més no una novel·la breu
–explica–. L’opció d’escriure textos
breus té a veure amb la meva condi-
ció d’escriptor. No és que jo m’inte-
ressés per escriure formes narratives
breus, sinó que aquestes formes es
van interessar per mi. I jo vaig escol-
tar la seva crida, esclar”. Jordi Masó,
L’ambició de renovar la literatura
(una vegada més)
Una de les acadèmiques que ha es-
tudiat el microconte en les quatre
llengües oficials a Espanya és Ire-
ne Andrés-Suárez. Al volum de re-
ferència Antología del microrrela-
to español (Cátedra, 2011) es re-
muntava fins a primers del segle
XX per traçar un recorregut histò-
ric pel gènere. “El microconte ha
Recepció transformat la narrativa i ha fago-
Guillem Clua citat tots els altres gèneres litera-
ris”, explica des de la Universitat
destaca el de Neuchâtel, a Suïssa. Andrés-
‘feedback’ dels Suárez recorda com “les avant-
seus relats guardes històriques” han estat ca-
de Twitter racteritzades per “un gran impuls
renovador”, que ha passat també
com Baudelaire, Borges, Kafka,
Beckett, Brecht i Javier Tomeo”.
Entre les transformacions del
microconte durant l’última dècada,
l’estudiosa destaca “el predomini
de l’enfocament fantàstic i metali-
terari” i la “incorporació de noves
veus femenines”. Alguns dels noms
que despunten són els de Lydia Da-
vis, Gunnhild Oyehaug –de pròxi-
ara DIVENDRES, 23 D’ABRIL DEL 2021
Una bona novel·la et diu la veritat sobre el seu protagonista.
Una mala novel·la et diu la veritat sobre el seu autor.
ma publicació en català a Nits Blan-
ques–, Joy Williams, Julia Otxoa i
Ana María Shua. En el camp de la
novel·la breu, la fragmentació és un
dels trets més característics de
Jenny Ofill, que després de despun-
tar amb Departament d’especulaci-
ons (Amsterdam/Asteroide, 2016)
ha continuat esbocinant la interi-
oritat dels seus personatges a Com
el temps (2020), a través de petits
diàlegs, reflexions, cites i escenes
minimalistes que expliquen el dia a
dia d’una bibliotecària preocupada
per una possible apocalipsi climà-
tica. “Poso tots els fragments nar-
ratius a la pàgina, però no ho expli-
co tot –explica–. Confio que els lec-
tors entenguin com s’uneixen. Tri-
go molt de temps a escriure un
llibre perquè vull assegurar-me que
cada fragment pugui tenir sentit sol
i a la vegada encaixar en la història
principal”.
La inspiració de les xarxes
Instagram i Twitter: els casos
de Luna Miguel i Guillem Clua
Poeta, narradora i assagista, Luna
Miguel acaba de publicar Caliente
(Lumen, 2021), on combina les re-
flexions sobre el desig i la creativi-
tat amb una història de ruptura. “Al-
gunes de les anotacions breus que
formen el llibre van néixer de posts
d’Instagram –diu–. Durant una èpo-
ca escrivia molts textos de 200 o
300 paraules pensats només per a
aquest format. Era com un dietari,
on combinava pensaments amb
imatges”. Miguel diu que ha deixat
córrer aquesta metodologia: “Re-
quereix invertir-hi molt de temps,
i sovint reps tantes respostes que
t’acaben fent dubtar del que has es-
crit. Es perd una mica la feina en so-
litari que necessites com a autora”.
Oferir “una barreja de re-
flexions, narrativa i poe-
sia està de moda gràci-
es a autores com Maggie
Nelson”, reconeix Luna Mi-
guel. En la fragmentarietat del
seu últim llibre, l’autora reconeix
una influència més francesa, que va
arrencar amb els aforismes de Ci-
oran quan era adolescent, va con-
tinuar amb Marguerite Duras i ac-
tualment acudeix també a assagis-
tes com Maurice Blanchot i Jean-
François Billeter.
El dramaturg i guionista Guillem
Clua va publicar a finals del 2018
una ficció a través de Twitter que es
va fer viral i que el va convidar a re-
petir la fórmula en diverses ocasi-
ons. “Em vaig inspirar en un fil de
Manuel Bartual que havia causat
sensació l’estiu del 2017 –recorda–.
Un exercici que plantejava als meus
alumnes de guió de l’Escac era ex-
plicar una història per Twitter. Em
vaig acabar atrevint a fer-ho jo”.
Abans de les xarxes socials, si Clua
hagués volgut explicar la història de
la tomba dels soldats romanesos
Emil i Xaver hauria optat per es-
criure’n una obra de teatre. “Optant
per Twitter, el feedback amb els lec-
tors va ser molt ràpid, i em va donar
eines per continuar el relat, tot i que
el final ja el sabia –reconeix–. Expli-
Llegir
G.K. Chesterton
car històries es fa des de sempre. El
Velocitat que canvia és el lloc d’on germi-
nen: és això el que m’apassiona. No
versus hi ha llocs millors ni pitjors des
reflexió dels quals escriure. En el cas de
Twitter, em va interessar també
“El circuit com a via d’escapament. La nove-
mental d’un tat feia que no hi hagués tanta
lector és tan pressió professional com en altres
senzill i formats”.
complex com
Cap on anem?
l’educació i les Les pantalles han canviat la
experiències de nostra manera de llegir i escriure
lectura que ha La brevetat i fragmentarietat in-
tingut –explica teressa a autors de diverses gene-
Maryanne Wolf, racions i amb finalitats diverses.
doctora en L’últim llibre d’Eva Piquer és
magisteri i Evasions (Bridge, 2021), on com-
autora del bina textos breus amb les il·lus-
recent ‘Lector,
torna als
tracions d’Eva Armisén. “És evi-
dent que el mòbil ha canviat la
nostra manera de llegir –explica–.
llibres’–. Les
pantalles
A l’univers digital predominen els
textos fragmentats i descontextu-
afavoreixen la alitzats, i té certa lògica que
velocitat, fer aquesta tendència es tradueixi
diverses coses d’alguna manera en el món del lli-
bre imprès. Però em sembla que
alhora i accedir
a grans volums la ficció de format extens sobre-
viurà, perquè ens calen les lectu-
d’informació. La
res profundes que ens permeten
lentitud i la oblidar-nos de tot, també de les
reflexió que interrupcions que ens arriben a
requereixen la través del mòbil”.
lectura en Vicenç Villatoro compagina
profunditat i el l’escriptura de llibres d’una exten-
pensament sió remarcable –com La casa dels
crític queden en avis (Proa), de 672 pàgines– amb
un segon pla” un dietari d’entrades que tenen un
màxim de 1.275 caràcters a l’ARA.
Reserva el dietari per “expressar
una idea clara i concreta que exi-
geix síntesi”. Als llibres vol ser
“analític i minuciós”, amb la inten-
ció “d’evocar mons i vides on els
detalls són rellevants”. Diferencia
també la forma de treballar uns
textos i els altres: “El periodisme
l’escric a ordinador. La poesia o la
narrativa, a mà”. Villatoro recorda
que “cada vegada que canvia el
com acaba canviant també el què:
quan es transforma la manera
d’escriure o de llegir, acaba canvi-
ant també allò que s’escriu i allò
que es llegeix”.
En aquest sentit, Maryanne
Wolf, doctora en magisteri per la
Universitat de Harvard i especia-
lista en la lectura –el seu últim lli-
bre, Lector, torna els llibres, acaba
de ser traduït al català a Viena– ad-
verteix dels canvis que el món di-
gital i l’omnipresència de les pan-
talles estan provocant als lectors.
“El circuit mental d’un lector és
tan senzill i complex com l’educa-
ció i les experiències de lectura
que ha tingut –defensa–. Les pan-
talles afavoreixen la velocitat, fer
diverses coses alhora i accedir a
grans volums d’informació. La len-
titud i la reflexió que requereixen
la lectura en profunditat i el pen-
sament crític queden en un segon
pla”. Els escriptors d’ara tenen el
repte d’explicar el món accelerat
en què vivim a través de textos que,
siguin breus o llargs, no perdin “la
capacitat d’anàlisi, l’empatia i la
reflexivitat”.e
Estimar
No tinc paraules per dir-te,
sinó tendresa per donar-te.
Mercè Rodoreda
Imatge de l’adaptació televisiva de Joc de trons. HB0
L’altra cara de la moneda:
l’èxit de les sagues
J.K. Rowling, Ken Follett i G.R.R. Martin
han triomfat amb llibres de gran extensió
J.N.
BARCELONA
“Els grans fenòmens de consum
massiu de literatura de les dues úl-
times dècades són de més d’un lli-
bre: només cal pensar en el Harry
Potter de J.K. Rowling, en la tetra-
logia de Carlos Ruiz Zafón –que va
inaugurar L’ombra del vent– i en
Els jocs de la fam de Suzanne Co-
llins”, explica Ricard Ruiz Garzón,
escriptor i professor de l’Escola
d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès.
“Podem parlar de dues grans líni-
es, en la narrativa contemporània: hi
ha la tendència a escriure textos més
breus i a fer novel·les més fragmen-
tàries –també a recuperar la novel·la
breu–, però també es dona el feno-
men invers, el de la gran repercussió
de la novel·la extensa i la serialitza-
ció”. Ruiz Garzón recorda que pot-
ser hi ha un efecte pendular: “Les co-
ses curtes enganxen, però si es do-
nen per entregues acaben fent pen-
sar en el fulletó, que van treballar al
segle XIX, entre d’altres, Charles
Dickens i Alexandre Dumas”. Hi ha
exemples de novel·les d’una llarga-
da i repercussió remarcables en tots
els gèneres i països, des de les llar-
gues reconstruccions històriques de
Ken Follett i Jaume Cabré fins al
terror de Stephen King, els drames
psicològics de Hanya Yanahigara i
Nino Haratischwili, i l’aproximació
al fantàstic des de mirades tan dife-
rents com les de Haruki Murakami
i George R.R. Martin. Tots ells com-
parteixen haver publicat llibres de
més d’un miler de pàgines.
L’efecte de Netflix
“El cas de Martin és curiós perquè va
començar fent de guionista a La di-
mensió desconeguda –recorda Ruiz
Garzón–. A partir d’allà es va posar a
escriure novel·les, i quan l’èxit de Joc
de trons es va traslladar al format au-
diovisual, ell va continuar treballant
05
tema del dia
en la seva saga. Encara no ha trobat
la manera de tancar-la, fet que gene-
ra expectació però que també pot
jugar en contra seva”.
Per a Ruiz Garzón, en Martin hi
conviu una doble intel·ligència, la
del novel·lista i la del guionista. “Es
consumeix cada vegada més audio-
visual, i com a professor de narrati-
va noto l’efecte de Netflix en la cre-
ativitat dels alumnes –afegeix–.
N’hi ha que venen amb un projecte,
no d’una novel·la o d’una trilogia, si-
nó amb una decalogia al cap!” En
aquest sentit, fa memòria sobre
Mark Z. Danielewski i l’ambiciós
projecte que va començar poc des-
prés de l’èxit de la fragmentària i al-
hora extensa Casa de hojas: l’intent
d’aixecar una sèrie de 27 novel·les
d’un miler de pàgines cadascuna,
que va abandonar després del cin-
què volum. “Escriure un sol llibre és
difícil: el que es proposava Danie-
lewski era gairebé impossible”, diu.
Ruiz Garzón opina que hi ha “una
necessitat més gran que mai de re-
lats, ja siguin ficcions pures o empel-
tades de formats pròxims al docu-
mental i l’autobiografia”. “A vegades
es pot arribar a donar el cas que una
ficció creixi al marge dels seus au-
tors –diu Ruiz Garzón–. Va passar
amb Crepuscle, de Stephenie Meyer,
que va motivar una fan fiction més
canyera per part d’una desconeguda,
E.L. James”. La britànica va acabar
venent més de 135 milions de la tri-
logia batejada com a Cinquanta om-
bres d’en Grey, a les quals va afegir
dues novel·les escrites des del punt
de vista de Christian Grey que no
van tenir el mateix èxit. “Com a lec-
tors volem saber-ho tot dels perso-
natges, potser per això demanem
novel·les llargues: si estem còmodes
en un món volem que ens duri –re-
corda–. Com a autors hem d’apren-
dre a administrar els buits i els silen-
cis. Si volem acudir a un lloc on es
pretén explicar tot, ja existeix: són
les xarxes socials”.e
06 DIVENDRES, 23 D’ABRIL DEL 2021 ara

tema del dia

Llegir
Una vegada vaig fer un curs de lectura ràpida i vaig poder arribar a llegir ‘Guerra i pau’ en vint minuts. Em sembla que deia
alguna cosa de Rússia. Woody Allen

Vaig néixer abans-d’ahir i ja som demà passat:

Breu història del relat breu Dels irreverents epigrames de Marcial als microcontes de Pere Calders

SÍLVIA MARIMON MOLAS

BARCELONA Van dir al reu que tenia el dret d’una última voluntat, però ell
respongué que passava, perquè no s’entendrien pas. (Pere Calders)
ls contes breus han anat

E de boca en boca des que

els humans es comuni-
quen entre si. El conte li-
terari i el seu germà petit,
el microconte, tal com els entenem
avui, s’estableixen els segles XIX i
XX però tenen múltiples avantpas-
Admires només, Vacerra, els poetes vells,
i només lloes els que són morts.
sats. Des de les faules d’animals de Et prego que em dispensis, Vacerra:
Grècia i Roma en què els més desval- no val la pena morir per tal de complaure’t.
guts sempre surten malparats i que, (Marcial)
sense pretensions d’alta cultura, van
aconseguir els seus propis clàssics,
fins a les vides de sants i màrtirs, pas-
sant pels irreverents epigrames del
poeta romà d’origen hispà Marcial.
Els textos breus de Marcial –La Ma-
grana en va fer un recull sota el títol Quan va despertar, el dinosaure encara hi era.
d’Epigrames– van tenir un gran èxit (Augusto Monterroso)
a l’antiga Roma: els seus llibres es
podien comprar a Viena i a Britània.
La llista dels besavis i rebesàvies del
conte modern és molt més llarga: sà-
tires de tota mena, fins i tot jurídi-
ques, com el Testamentum Porcelli, te. És el cas d’André Breton, Gui- Fer parlar la gent
Les mil i una nits, Calila e Dimna... llaume Apollinaire i Jean Coc- Del realisme a la irreverència del
Però arribats al segle XX és difícil teau amb Opio-Diario de una des- Grup de Sabadell
discernir què és un relat o un con- intoxicación (MCA). “La literatura catalana compta amb
te breu i un microrelat. Tots poden Al segle XX, molts altres autors alguns dels més grans innovadors i
tenir la mínima quantitat d’ele- en van tenir prou amb un paràgraf practicants del conte. Pel que fa al se-
ments possibles i comparteixen el per suggerir moltíssim. Petites fau- gle XIX, els contes de Narcís Oller
fet que no han de pretendre anunci- les de Franz Kafka (Comanegra) són tot un emblema de la fixació re-
ar veritats universals ni informar. són múltiples finestres d’una ma- alista i naturalista del gènere”, asse-
Tenen presentació, nus i desenllaç. teixa realitat: expressen situacions nyala Marrugat. Les obres d’Emili
Ara bé, els estudiosos no es posen concretes però tenen una dimen- Vilanova es publiquen paral·lela-
d’acord a l’hora de plantejar l’exten- sió al·legòrica. Ana Maria Shua, al ment a les d’Oller. Són innombrables
sió d’un microrelat. Sigui com sigui, seu llibre Como escribir un micro- els personatges que apareixen als
és difícil explicar l’un sense l’altre, relato (Alba), cita també Crímenes seus articles quadre inspirats direc-
perquè la valoració de la brevetat va ejemplares de Max Aub (Libros del tament en els tipus populars d’una
lligada al conte modern. Zorro Rojo), una col·lecció de 87 Barcelona menestral que es va extin-
arguments per justificar un assas- gint. “Vilanova i Robert Robert fan
I neix el conte modern sinat, els Cuentos breves extraordi- quadres de costums però tenen una
Un terreny apte per a narios de Borges (Losada), Les ciu- cosa que és una delícia: se’ls acut que
l’experimentació tats invisibles d’Italo Calvino (La per retratar la vida de la gent el que
“El conte literari tal com l’entenem Butxaca) i Falisficaciones de Mar- han de fer és fer parlar la gent. Hi ha
avui neix, creix i es divulga molt co Denevi (Thule Ediciones). un gran verisme lingüístic”, destaca
vinculat al desenvolupament de la I, tot plegat, sense oblidar Au- el poeta i editor Jordi Cornudella.
premsa. Des que es consolida al se- gusto Monterroso (1921-2003), a El conte va tenir un paper especi-
gle XVIII en fomenta el cultiu –ex- qui Shua descriu com l’autor del alment important durant el Moder-
plica el professor de literatura cata- microrelat més famós del món (es nisme. “La manca d’un mercat lite-
lana de la UB Jordi Marrugat–. A fi- refereix a El dinosaure). L’autor rari català del llibre, parcialment
nals del segle XIX i principis del XX, d’origen hondureny descrivia ai- compensada per l’existència de dia-
amb la crisi del realisme i de la no- xí la seva “passió” pels relats ris i revistes en un moment en què
vel·la, com que la brevetat del con- breus: “La veritat és que l’escrip- la forma novel·lística buscava una
te el convertia en una forma molt tor de textos breus no anhela res sortida a la crisi per la qual passa-
dúctil i propícia per a l’experimen- més al món que escriure textos in- va, va propiciar la pràctica del con-
tació, va ser un terreny apte per a terminablement llargs, textos te de narradors tan extraordinaris
les noves estètiques que responien llargs en què la imaginació no ha- com Raimon Casellas, Santiago Ru-
a les noves concepcions de la reali- gi de treballar, en què fets, coses, siñol, Joaquim Ruyra, Víctor Cata-
tat”. Els surrealistes es van llançar animals i homes es creuin, es bus- là i Prudenci Bertrana –diu Marru-
de ple a jugar amb les paraules i el quin o es defugin, visquin, convis- gat–. Tot seguit, la prevenció nou-
doble sentit i a escriure relats quin, s’estimin o vessin lliure- centista contra el gènere novel·lís-
brevíssims, que podrien conside- ment la seva sang sense subjecció tic, però alhora la consciència de la
rar-se antecedents del microcon- al punt i coma, al punt”. necessitat dels gèneres narratius, va
ara DIVENDRES, 23 D’ABRIL DEL 2021 07
tema del dia

Estimar
L’amor físic compartit pot arribar a crear, entre dos éssers humans, un diàleg –cosa singular, raríssima.
Josep Pla

propiciar un altre dels més grans lli-
bres de contes de la literatura cata-
lana: La creació d’Eva i altres contes
de Josep Carner (Edicions 62)”.
El poeta i escriptor va començar a
escriure relats curts als diaris: “El
lector esperava trobar articles de po-
lítica. Carner va publicar una sèrie
de contes, que combinaven ficciona-
litat i realitat, a propòsit de la Setma-
na Tràgica, i va fer parlar alguns dels
actors dels esdeveniments”, asse-
nyala el professor de literatura cata-
lana contemporània de la UAB Pep
Sanz Datzira. Entre els anys 20 i 30
del segle passat, els membres de la
Colla de Sabadell van renovar el gè-
nere a partir del joc paròdic amb les
convencions literàries.
Era un projecte col·lectiu i entre la
desena de membres hi havia el no-
vel·lista Francesc Trabal (1899-1957),
el poeta, dramaturg i traductor Joan
Oliver (1899-1986) i el poeta, crític i
periodista Joan Prat (1904-1971), que
signava amb el pseudònim d’Armand
Obiols. La Colla de Sabadell perseguia
la modernització de la societat però
no amb textos tremendistes sinó car-
regats d’ironia. Van fundar l’editori-
al La Mirada, que el 1925 va començar
el seu camí amb L’any que ve (Qua-
derns Crema): “Es presenta com un
llibre d’acudits gràfics de Trabal i pe-
tits diàlegs però amb molta intenció
i un rerefons discursiu important,
perquè parodia formes de la narrativa
tradicional”, destaca Datzira.
Són petits però pensen
Pere Calders, el primer autor
català “conscient”
Tant Trabal com Oliver van destacar
també en l’art d’explicar contes. A
partir d’aquí, el panorama narratiu es
va diversificar molt. “Va ser el mo-
ment de l’aparició dels grans contis-
tes que van seguir la línia de Carner
La Colla de i el Grup de Sabadell, com és el cas de
Sabadell a la Pere Calders i Mercè Rodoreda; i dels
Font del Saüc, que van connectar més aviat amb al-
al Parc Natural guns aspectes del conte modernista,
de Sant Llorenç com Salvador Espriu i Lluís Ferran de
del Munt. Pol”, diu Marrugat.
Juliol del 1919. Rodoreda va excel·lir en els contes:
FONS FAMILIAR ROMEU “La seva capacitat d’observació i la se-
MARLET. ARXIU HISTÒRIC va destresa són una meravella”, des-
DE SABADELL taca Cornudella. Quan pràcticament
ningú parlava dels camps de concen-
tració, Rodoreda va escriure Nit i boi-
ra i el va publicar per primera vega-
da el juny del 1947 a La Nostra Revista
de Mèxic: formava part d’una sèrie
unitària de contes sobre l’exili. Joa-
quim Amat-Piniella és un altre es-
criptor de relats breus que va viure i
descriure l’infern dels camps nazis a
La fam, recollit a Retaule en gris (Club
Editor). Jesús Moncada i Ramon
Vinyes també van cultivar el gènere.
De tots ells, el que més es va acos-
tar al que ara es coneix com a micro-
relat va ser Pere Calders. “Es pot dir
que el va introduir com a forma auto-
conscient i de pràctica continuada”,
afegeix Marrugat. Al recull que en va
publicar Comanegra amb el títol Con-
tes portàtils, l’escriptor Borja Bagu-
nyà, al pròleg, descriu així aquests na-
nocontes de Calders: “Es tracta de sa-
bers oberts, contradictoris, parado-
xals, que exploren les interrupcions
(lògiques ontològiques) que desfan la
trama del que entenem per realitat i
l’acosten a l’aforisme o a l’acudit filo-
sòfic”. I afegeix: “Els contes de Cal-
ders converteixen la narració en l’as-
saig d’una hipòtesi o d’una solució
provisional; ras i curt, pensen”. I no
podem acomiadar-nos del segle XX
sense esmentar un altre dels grans re-
novadors del gènere del conte –jun-
tament amb Empar Moliner i Sergi
Pàmies–, Quim Monzó: “No podrem
dir mai prou la importància que té”,
assegura Cornudella.e
08
tema del dia
01
NÚRIA JUANICO LLUMÀ
BARCELONA
La poesia juga amb avantatge a les xar-
xes socials. En un entorn d’impactes
curts i immediats, els versos són la fór-
mula idònia per transmetre emocions
amb poques paraules. Una de les pri-
meres a adonar-se’n va ser la poeta ca-
nadenca Rupi Kaur (Punjab, 1992),
que el 2014 es va convertir en una de
les autores més venudes dels Estats
Units amb el poemari Milk and honey.
El llibre recollia els versos que, des de
feia temps, Kaur publicava al seu
compte d’Instagram acompanyats de
dibuixos senzills i que ràpidament
s’havien fet virals amb centenars de
milers de likes. L’escriptora acabava
d’inaugurar un nou subgènere: els
instapoets o poetes d’Instagram.
“Va ser gràcies a ella que vaig co-
mençar a escriure. Em va agradar molt
el concepte i vaig pensar que podia fer
alguna cosa semblant als seus poemes
breus, amb un estil que toca directe al
cor”, explica el poeta Sergi Capell, que
a Instagram publica sota el nom de
@sergipoesia i té més de 13.000 segui-
dors. Capell, que es va autoeditar el lli-
bre Diari d’un desamor (2020), va tro-
bar en aquest tipus de poesia “una ma-
nera de parlar, amb pocs versos, de
sentiments complicats”. Com ell, són
molts els usuaris que utilitzen Insta-
gram per difondre poesia –si bé, com
sol passar, en català el públic és molt
més reduït que en castellà–. A la xar-
xa es poden trobar versos molt dife-
rents, tot i que la majoria són breus i
defugen la complexitat.
“La poesia té una manera molt di-
recta de comunicar, breu i incisiva.
Compleix uns atributs molt similars
a la forma de comunicar a les xarxes
Per viatjar lluny, no hi ha cap vaixell millor que un llibre.
Poetes d’Instagram:
aliats o contrincants?
Els ‘instapoetes’ s’han vist com una perversió del gènere
però també com una manera d’eixamplar la base lectora
socials”, assenyala la poeta Anna
Gual. Autora de llibres com Innom-
brable (Stendhal Books, 2020) i Al-
tres semideus (La Breu, 2019), l’es-
criptora penja a vegades alguns dels
seus poemes a la xarxa, tot i que es
desmarca del fenomen de la poesia
d’Instagram. “Fan una poesia molt
curta, pensada estrictament per a
aquest mitjà. L’altra és més comple-
xa, amb figures retòriques i un món
poètic més treballat”, subratlla Grau.
En la mateixa línia, l’editor de Cafè
Central, Antoni Clapés, equipara la
poesia d’Instagram amb el boom dels
haikus de fa uns anys. “La facilitat
que dona el mateix objecte de les xar-
xes porta majoritàriament a crear
poemes aforístics, molt breus”, apun-
ta. Un dels grans valors de la poesia
d’Instagram és l’abast que pot arribar
a tenir. “És molt més senzill difondre
la teva obra. Abans havies de passar
per l’arc de les editorials i no sempre
és fàcil que apostin per tu. Amb Ins-
tagram les normes canvien, perquè
qualsevol pot començar a publicar i
els lectors decidiran si el que fas és bo
o no”, assenyala Capell. Les editori-
als ho saben i per això algunes han xu-
clat els instapoets amb més seguidors
per publicar-los un llibre i convertir-
Llegir
Emily Dickinson
02
los, així, en un fenomen comercial.
Directe De vegades, aquest transvasament
“És molt d’autors ha aixecat polseguera, so-
bretot quan ha impactat en els guar-
més senzill dons literaris: el premi Biblioteca
difondre la Breve a Elvira Sastre va ser criticat
teva obra”, per algunes veus del sector, com tam-
diu el poeta bé el premi Espasa a Rafael Cabalie-
Sergi Capell re, de qui es va arribar a insinuar que
en realitat era una màquina.
“Són llibres que prèviament han
tingut un màrqueting fabulós i, per
tant, que surten amb un quilòmetre
d’avantatge respecte a la resta. Però
la virtut que tenen les xarxes és la fa-
cilitat de donar a conèixer coses que
d’una altra manera no passaria”,
destaca Clapés. Gual lamenta que la
poesia d’Instagram pugui confon-
dre els lectors i creu que, en part, pot
anar en detriment del gènere: “Mol-
ta gent es pensa que és l’única poe-
sia que hi ha. Però la poesia sempre
ha estat molt minoritària, de pocs
lectors i petites trobades. Aquesta
poesia tan mainstream en perver-
teix l’essència. Un poema està pen-
sat com quelcom molt íntim, per ser
llegit en un moment especial”.
La catedràtica de filologia catala-
na i impulsora del grup de recerca
Poció, Glòria Bordons, defensa que
DIVENDRES, 23 D’ABRIL DEL 2021 ara
01. Rupi Kaur amb un cartell
de les seves poesies.
02. Un poema de César
Brandon Ndjocu Davies.
03. Una obra de Sergi Capell.
INSTAGRAM
03
la poesia d’Instagram pot portar a
eixamplar la base de lectors. “A qui
li agrada la poesia, tant llegirà un ti-
pus de poesia més o menys conven-
cional com un altre. No veig que es
trepitgin, tot al contrari. Serveix
perquè, si t’agrada la poesia, vas a la
llibreria, veus un poemari i te’l com-
pres”, diu. Clapés, en canvi, conside-
ra que són versos adreçats “a lectors
de perfils molt diferents” i que con-
viuen en compartiments estancs,
sense intercanviar-se lectors.
Qui legitima què és poesia?
Agradin més o menys, els versos
d’Instagram són poesia i no se’ls pot
considerar una altra cosa. Per a Bor-
dons, la legitimitat ve donada per les
editorials. “En el moment en què
aquella persona ho presenta a una
editorial i es publica s’està legiti-
mant. Tot el que entra en una llibre-
ria s’ha legitimat d’una manera o
una altra”, afirma la catedràtica, que
afegeix que amb aquesta nova poe-
sia s’està creant un subgènere. “Són
noves modalitats que busquen la
senzillesa i un determinat lirisme.
Trien paraules convencionals, no hi
proliferen els hipèrbatons ni les pa-
raules complicades que vulnerin la
sintaxi”, precisa Bordons.
Per a Clapés, la clau per decidir
què és poesia està en l’experiència in-
dividual. “Serà poesia sempre que a
mi m’impacti i m’agradi. La legitima-
ció ha de ser individual, per a cada lec-
tor que senti que allò el toca ho serà.
També hi ha molta poesia en llibres
que penses, home... –assenyala l’edi-
tor de Cafè Central–. La poesia d’Ins-
tagram és un fenomen que està pas-
sant i que no es pot menystenir, per-
què les xarxes socials són el nostre
demà i el nostre demà passat”.e
ara DIVENDRES, 23 D’ABRIL DEL 2021 09
PUBLICITAT
10
tema del dia
L’amor és pa amb formatge, el pa amb formatge és vida, i la vida, anar paint.
El concurs de #relatscurtsARA ha tingut una gran acollida a les xarxes. Els escriptors
Xavier Bosch, Jordi Nopca i Empar Moliner han escollit els millors d’entre els 300
contes rebuts via Twitter i Instagram. Aquí teniu el guanyador i els nou finalistes
Inconvenients de l’ofici
Va escriure que
s’enamorava, i es va
enamorar. Va escriure
una mentida, i li van
mentir. I se li enfila dits
amunt la història d’una
dona que es torna boja,
però no l’escriurà.
@TortNuria
El metge de família era
com de la família. Havia
apadrinat dos dels cinc
fills, i només ell sabia que
el pare sempre havia estat
estèril.
@EnricCasulleras
Fer un mal negoci
En aquell carrer tan fosc
del Barri Gòtic, un
oftalmòleg de renom hi
va obrir una consulta.
Pocs mesos després va
haver de plegar.
@monicalbages
Ja sé que em fico on no
em demanen i que no s’ha
de parar mai l’orella, però
no me n’he pogut estar. I
esclar que no n’he de fer
res! Però, creguin-me,
senyores, no es casin. Que
a mi em va passar i em va
durar tota la vida.
@laurabilfi
Sempre que podia, s’hi
acostava per observar-
les. El fascinaven. No es
cansava mai de mirar-
les. Ho feia des de
l’enyorança de saber que
ell mai les podria provar.
Ell era massa lent. I les
portes giratòries massa
ràpides.
@totdespullants1
DIVENDRES, 23 D’ABRIL DEL 2021 ara
Estimar
Enric Casasses
El millor relat Sol i desolat per
l’enèsima derrota, es
curt de l’ARA
plantà davant d’un mar
especialment proper
aquell dia. Cridà fort
demanant potser un
miracle: Brolli la sang
fins a assecar-me i que
m’ompli el cos l’aigua
El microrelat escrit per la
salada! Els déus són tan
@noemonb ha estat el
guanyador del concurs i, per imbècils com els
tant, ha estat il·lustrat humans. Ara soc una
per Oriol Malet medusa.
@xavixavixavix
El batec del seu cor es
compassa amb tot so
repetitiu. Avui, la
cadència del degoteig de
l’aixeta de la cuina li
alenteix el batec. A punt
de defallir truca a un
manyà per evitar una
aturada cardíaca. És
preferible el silenci
total.
@Lluisa10701699
Mai no es lleva abans de
les deu, i si la nit ha estat
bé potser fins al migdia.
És d’aquesta mena de
persones que no treballen
per viure. Ho va decidir
als 25 en doctorar-se en
filosofia… cum laude!
@JcarlJ
Pandèmia
Prenia el sol al seu banc
favorit quan se li van
acostar uns homes
embolicats en plàstic.
Després d’apuntar-lo al
cap amb una pistoleta,
se’l van emportar
La mare la va preparar per a una nova vida. Les trenes sostingut per les
aixelles. Allà van quedar,
tibants, les sabates noves i la lletra apresa: li havia oblidats, el bastó i el
ensenyat l’abecedari. Més tard, ella va preparar la barret.
@JoaqunValls1
mare a sortir-ne: els cabells pentinats, la roba neta i la
lletra oblidada.
@noemonb
ara DIVENDRES, 23 D’ABRIL DEL 2021 11
PUBLICITAT
12
tema del dia
Viure sense llegir és perillós, perquè obliga a conformar-se amb la vida.
Caçadors de
firmes en el
Sant Jordi
perimetrat
Jordi Amat
‘El fill del xofer’
10-11 h +Bernat (Urgell, 282)
11-12 h Santos Ochoa (pg. Gràcia)
12-13 h Fnac Triangle (pl. Catalunya)
13-14 h +Bernat (Urgell, 282)
16-17 h Documenta (Pau Claris, 144)
17-18 h La Impossible (Provença, 232)
18-19 h Laie (pg. Gràcia)
19-20 h Abacus (pl. Universitat)
Maria Barbal (01)
‘Tàndem’
10-11 h Òmnium (pg. Lluís
Companys)
11-12 h Abacus (pg. Gràcia)
12-13 h La Central (pg. Gràcia)
13-14 h Casa del Llibre (pg. Gràcia)
17-18 h Ona Llibres (Pau Claris, 94)
18-19 h La Central (pl. Reial)
19-20 h Laie (pg. Gràcia)
Paula Bonet
‘L’anguila’
11-12 h La Tribu (pl. Orfila)
12-13 h Fnac Triangle (pl. Catalunya)
13-14 h La Impossible (Provença, 232)
17-18 h On The Road (pg. Gràcia)
18-19 h La Central (pg. Gràcia)
Xavier Bosch (02)
‘La dona de la seva vida’
10-11 h ARA (Diputació, 119)
11-12 h Casa del Llibre (pg. Gràcia)
12-13 h La Central (Jardinets de Gràcia)
13-14 h Ona Llibres (Pau Claris, 94)
16-17 h Fnac Triangle (pl. Catalunya)
17-18 h Abacus (pg. Gràcia)
18-19 h Laie (pg. Gràcia)
19-20 h La Impossible (Provença, 232)
Lluís Cabrera
‘La vida no regalada’
16-17 h Troa Garbí (Via Augusta, 9)
17-18 h Maite Libros (Via Augusta, 64)
Javier Cercas
‘Independencia’
11-12 h Caixa d’Eines (pg. Gràcia)
12-13 h Byron (pg. Gràcia)
13-14 h Laie (pg. Gràcia)
16-17 h Abacus (pg. Gràcia)
17-18 h Fnac Triangle
18-19 h La Central (Jardinets de Gràcia)
19-20 h Casa del Llibre (pg. Gràcia)
Jordi Cuixart
‘El polsim màgic’
10-10.45 h Òmnium (pg. Lluís Companys)
María Dueñas
‘Sira’
11-12 h Caixa d’Eines (pg. Gràcia)
12-13 h Abacus (pg. Gràcia)
13-14 h Fnac Triangle
16-17 h Casa del Llibre (pg. Gràcia)
17-18 h Byron (pg. Gràcia)
18-19 h La Central (Jardinets de Gràcia)
19-20 h Fnac Illa
04
2
ca
rr
er
de
Sa
nt
s
01
Quim Forn
‘Entre togues i reixes’
12-13 h Campus (pg. Gràcia)
17-18 h Ona Llibres (Pau Claris,
94)
Víctor García Tur
‘L’aigua que vols’
10-11 h Fnac Triangle
11-12 h La Impossible (Pro-
vença, 232)
12-13 h Abacus (pg. Gràcia)
13-14 h La Central (pg. Gràcia)
14-15 h Òmnium (pg. Lluís Com-
panys)
Marc Giró (03)
‘Pijos’
10-11 h ARA (Diputació, 119)
11-12 h Jaimes (València, 318)
17-18 h Bolibloc (pg. Gràcia)
18-19 h Abacus (pl. Universitat)
19-20 h Fnac Illa
Pol Guasch
‘Napalm al cor’
11-12 h Cómplices (Cervantes, 4)
12-13 h On The Road (pg. Gràcia)
13-14 h La Impossible (Provença, 232)
17-18 h Antinous (pg. Gràcia)
18-19 h Finestres (Diputació, 249)
19-20 h La Central (pg. Gràcia)
Najat El Hachmi
‘Dilluns ens estimaran’
11-12 h Jaimes (València, 318)
12-13 h Laie (pg. Gràcia)
13-14 h Abacus (Enric Granados, 112)
16-17 h La Central (pg. Gràcia)
17-18 h Casa del Llibre (pg. Gràcia)
18-19 h Fnac (pg. Gràcia)
19-20 h La Impossible (Provença, 232)
Oriol Mitjà
‘A cor obert’
11-12 h Ona Llibres (Pau Claris, 94)
12-13 h Fnac (pg. Gràcia)
13-14 h Abacus (Enric Granados, 112)
16-17 h Caixa d’Eines (pg. Gràcia)
17-18 h Jaimes (pg. Gràcia)
Llegir
Michel Houellebecq
1. PLAÇA DE SARRIÀ 2. PLAÇA DE VALDÍVIA (ILLA DIAGONAL) 3.
PLAÇA DE LA VILA DE GRÀCIA 4. JARDINETS DE GRÀCIA 5. PALAU
MACAYA (JARDINS CENTELLES) 6. PLAÇA UNIVERSITAT 7.
PASSEIG DE GRÀCIA (ENTRE RONDA SANT PERE I EL CARRER
ARAGÓ) 8. PLAÇA REIAL 9. PASSEIG DE LLUÍS COMPANYS 10.
PALLARS-LLACUNA-PUJADES 11. PLAÇA ORFILA
1
3
4
5
7
6 03
9
8
02
18-19 h Abacus (pl. Uni-
versitat)
Albert Om
‘El dia que vaig marxar’
10-11 h Jaimes (València, 318)
11-12 h Bolibloc (pg. Gràcia)
12-13 h Abacus (pl. Universitat)
13-14 h Fnac Illa
15-16 h ARA (Diputació, 119)
16-17 h Byron (Casanova, 32)
18-19 h Campus (pg. Gràcia)
Eva Piquer i Eva Armisén
‘Com abans de tot’
10-11 h Fnac Illa
11-12 h Byron (Casanova, 32)
15-16 h Jaimes (València, 318)
16-17 h Ona Llibres (Pau Claris, 94)
19-20 h Campus (pg. Gràcia)
Gerard Quintana
‘L’home que va viure dues vegades’
10-11 h Abacus (pl. Universitat)
11-12 h Ona Llibres (Pau Claris, 94)
12-13 h Byron (pg. Gràcia)
13-14 h Caixa d’Eines (pg. Gràcia)
16-17 h Fnac Triangle
17-18 h Casa del Llibre (pg. Gràcia)
18-19 h Santos Ochoa (pg. Gràcia)
Dolores Redondo
‘Los privilegios del ángel’
11-12 h Casa del Llibre (pg. Gràcia)
12-13 h Jaimes (pg. Gràcia)
13-14 h La Central (pl. Reial)
16-17 h Laie (pg. Gràcia)
17-18 h Abacus (pl. Universitat)
18-19 h Fnac Triangle
19-20 h Ona Llibres (Pau Claris, 94)
DIVENDRES, 23 D’ABRIL DEL 2021 ara
11
10
la
il
Utr
her
Est
ic:
ràf
/G
pia
prò
ció
ora
lab
Raül Romeva
t: E
Fon
‘Esperança i llibertat’
10-11 h Jaimes (pg. de Gràcia)
11-12 h Fnac Illa
12-13 h Abacus (Enric Granados,
112)
13-14 h Ona Llibres (Pau Claris, 94)
Juanjo Sáez
‘Para los míos’
11-12 h Santos Ochoa (pg. Gràcia)
12-13 h Abacus (Balmes, 163)
13-14 h La Central (pl. Reial)
16-17 h Casa del Llibre (pl. Reial)
18-19 h Fnac Illa
Francesc Serés
‘La casa de foc’
10-11 h Casa del Llibre (pg. Gràcia)
11-12 h Abacus (pl. Universitat)
12-13 h Fnac (pg. Gràcia)
13-14 h Laie (pg. Gràcia)
16-17 h La Central (pl. Reial)
17-18 h Caixa d’Eines (pg. Gràcia)
18-19 h Ona Llibres (Pau Claris, 94)
Irene Solà (04)
‘Canto jo i la muntanya balla’
11-12 h Laie (pg. de Gràcia)
12-13 h La Impossible (Provença, 232)
13-14 h Jaimes (València, 318)
16.30-17.15 h Gigamesh (Bailèn, 8)
18-19 h La Central (pg. Gràcia)
Irene Vallejo
‘L’infinit dins d’un jonc’
10-11 h Documenta (Pau Claris, 144)
11-12 h Laie (Pau Claris, 85)
12-13 h La Central (Jardinets de Gràcia)
Vicenç Villatoro
‘La casa dels avis’
11-12 h La Central (Jardinets de Gràcia)
12-13 h Fnac Illa (Diagonal, 557)
16-17 h Ona Llibres (Pau Claris, 94)
17-18 h Maite Libros (Via Augusta, 64)
19-20 h Caixa d’Eines (pg. Gràcia)
ara DIVENDRES, 23 D’ABRIL DEL 2021 13
PUBLICITAT
14
L’exconseller de Presidència Jordi Turull just abans d’entrar a la presó de Lledoners en l’última revocació del tercer grau. PERE VIRGILI
El TC tomba el recurs de Turull
i li obre la via cap a Estrasburg
El Constitucional avala la sentència del Suprem sobre l’1-O amb la discrepància de dos magistrats
NÚRIA ORRIOLS GUIU
BARCELONA
Jordi Turull serà el primer pres po-
lític que podrà portar la sentència de
l’1-O al Tribunal Europeu de Drets
Humans. Ahir el Tribunal Constitu-
cional va tombar el recurs d’empa-
ra de l’exconseller contra la seva
condemna, de manera que el diri-
gent de JxCat ha esgotat totes les vi-
es internes de l’Estat i ja pot portar
el judici del Procés a Estrasburg. El
ple del Constitucional es va dividir
a l’hora de respondre-hi: fins a set
magistrats van decidir rebutjar el re-
curs d’empara contra el veredicte de
sedició i malversació de fons públics
del Tribunal Suprem –pel qual l’ex-
conseller de la Presidència compleix
dotze anys de presó–, però hi va ha-
ver dos jutges que van emetre un vot
particular. Són dos magistrats del
sector progressista del tribunal, la
qual cosa dona una bona base a Tu-
Política
rull per defensar-se davant del
TEDH. “Després de tres anys llargs
a la presó, ara comencen les meves
opcions reals de defensa i de trobar
justícia”, va contestar en un missat-
ge a Twitter l’exconseller, tancat a
Lledoners des de la revocació del
tercer grau.
Primer argument
¿Amb quins arguments el TC rebut-
ja el recurs de l’exconseller? Per a la
majoria del Constitucional, el delic-
te de sedició no presenta “vague-
tats” –com argumentava el lletrat
Pina en el seu escrit– en el Codi Pe-
nal, sinó que consideren que està
definit de forma prou explícita i que
el Tribunal Suprem l’ha aplicat cor-
rectament en els fets del referèn-
dum de l’1 d’Octubre. Creu que la sa-
la que presideix Manuel Marchena
no va interpretar aquest delicte de
manera extensiva per englobar-hi
els fets del 2017, i tampoc que es
perjudiqués Turull.
A banda de la vulneració del jut-
Opinió ge predeterminat per llei (creu que
El TC creu que el judici no s’hauria d’haver fet al
Suprem) i la falta d’imparcialitat del
els fets de tribunal, l’advocat de Jordi Turull,
l’1 d’Octubre Jordi Pina, havia argumentat en el
encaixen en seu recurs davant del Constitucio-
el delicte de nal l’excés que representava el de-
sedició licte de sedició tal com està recollit
a la llei. L’advocat considerava que
els conceptes que recull l’article són
Possibilitats poc concrets per imposar una pena
La divisió en privativa de llibertat com la que
compleix Turull. “Termes com al-
el ple pot jugar çar-se, tumults, força o fora de les vi-
a favor dels es legals resulten extraordinària-
arguments de ment vagues, fins al punt que, a par-
Turull davant tir d’aquests termes, és molt difícil
el TEDH conèixer exactament quines con-
ductes està prohibint realment el
legislador”, va dir Pina en el seu mo-
ment. “Quantes persones constitu-
eixen un alçament? Què significa
actuar tumultuàriament? ¿Queden
inclosos dins del tipus els casos de
simple resistència passiva o inter-
DIVENDRES, 23 D’ABRIL DEL 2021 ara
posició física en supòsits de superi-
oritat numèrica? ¿La força inclou
supòsits de danys materials? ¿O cal
violència física?”, plantejava l’advo-
cat com a dubtes interpretatius que
genera la llei. A parer seu, el referèn-
dum de l’1 d’Octubre es va emmar-
car en la llibertat de reunió, de ma-
nifestació, la llibertat ideològica i
d’expressió, i considera que el Su-
prem no ha complert el que es co-
neix, tècnicament, com la “taxativi-
tat penal”. És per això que va defen-
sar que en la condemna no s’argu-
menta prou que el que va passar el
2017 encaixi amb la sedició.
El TC ha rebutjat de forma majo-
ritària aquests arguments, però no
ho han fet tots els magistrats. El
contingut concret de la resolució es
farà públic en els pròxims dies, però
sí que se sap ja l’oposició de dos dels
integrants del ple al veredicte de la
majoria: Juan Antonio Xiol i María
Luisa Balaguer. Són els dos jutges
que s’havien desmarcat en altres ca-
ara DIVENDRES, 23 D’ABRIL DEL 2021
Un lector viu mil vides abans de morir.
El que mai llegeix només en viu una.
George R.R. Martin
sos oberts relacionats amb el Procés
–sobretot en el que tenia a veure
amb drets polítics i presó preventi-
va–, juntament amb Fernando Val-
dés, ara apartat de les seves funci-
ons perquè està investigat per mal-
tractaments. Fins ara el tribunal
només s’havia pronunciat sobre els
recursos que havien presentat els
exconsellers Carles Mundó i Merit-
xell Borràs, condemnats només per
desobediència, en què el ple havia
resolt per unanimitat.
Turull ja té un cas a Estrasburg
El recurs d’empara contra la sentèn-
cia del Suprem no és l’únic plet que
tindrà Jordi Turull al Tribunal Eu-
ropeu de Drets Humans. L’exconse-
ller, juntament amb el secretari ge-
neral de Junts, Jordi Sànchez, i
l’exvicepresident Oriol Junqueras,
ja té una demanda presentada a Es-
trasburg. Va recórrer la seva presó
preventiva, que va avalar per unani-
mitat el TC el març d’aquest any, pe-
rò el tribunal europeu encara no ha
decidit si admet aquest recurs a trà-
mit –l’hi va portar a l’estiu– i tam-
poc el de Sànchez i Junqueras so-
bre l’exercici dels seus drets polí-
tics quan estaven a la presó i eren
diputats al Parlament el 2017.
El ritme que ha portat el TC fins
ara a l’hora de resoldre els recursos
va ser motiu de protesta per part
dels presos polítics de JxCat amb
una vaga de fam que va durar 20 di-
es. Dos anys després, aquests casos
aniran sortint del calaix.e
15
política
Llegir Estimar
Estimar algú és la forma
de saviesa més sincera.
Charles Dickens
Primer acord ERC-JxCat:
hi haurà cinc espais de coordinació
Comencen a avançar en quines seran les polítiques socials del pròxim Govern
Q. BERTOMEU / N. ORRIOLS
BARCELONA
Les negociacions entre ERC i JxCat
per mirar de desencallar la investi-
dura avancen amb comptagotes.
Ahir, però, va ser un dels dies que sí
que va caure la gota. Dues, en con-
cret. La primera és que els dos par-
tits ja estan en disposició de tancar
una de les primeres carpetes del
pacte. Potser no és la més transcen-
dent, però sí que és rellevant. Així,
en una reunió celebrada al Parla-
ment van acordar que crearan cinc
espais de coordinació entre les du-
es formacions que s’encarregaran
fonamentalment d’intentar evitar
les divisions, les crisis i les polifo-
nies que van caracteritzar els partits
en la legislatura anterior.
Un dels debats que ha generat
aquest serrell del pacte és com s’ha-
via d’anomenar aquest instrument.
Es va parlar de si havien d’anome-
nar-se comitès o grups de coordina-
ció, però finalment s’ha optat per la
terminologia espais. Així, aquests
espais tindran lloc periòdicament
per mirar que tothom remi en la
mateixa direcció i resoldre els es-
culls que vagin sortint en la sempre
complexa relació entre els dos socis.
Com va avançar l’ARA, seran dife-
rents espais en què participaran re-
presentants de les dues formacions
a nivell parlamentari, governamen-
tal i de partit, i es reuniran amb més
o menys freqüència en funció dels
temes. Un cop resolt aquest aspec-
te, ara encara queden totes les altres
carpetes de la negociació. És a dir, Les negociadores Laura Vilagrà i Elsa Artadi ahir al Parlament. BERNAT VILARÓ / ACN
ahir es van pactar els espais sobre
com coordinar el Govern, però falta social, amb les negociadores Laura
aconseguir l’acord perquè aquest Vilagrà (ERC) i Elsa Artadi (JxCat) La mesa proposa plens ordinaris
nou executiu vegi la llum. al capdavant. Cap acord concret, pe-
En paral·lel a aquesta reunió hi va rò fair play al sortir i a l’hora de co- d’entre 40 i 68 diputats a l’hemicicle
haver una segona trobada també mentar la jugada. En aquesta troba-
ahir al Parlament. En aquesta és on da també hi van participar els secre- La mesa es va reunir ahir pensant en celebrar un
va caure la segona gota del dia. Es va taris d’algunes conselleries, com el ple en els pròxims dies i, segons van explicar fonts
posar en marxa el primer dels tres de Salut, Marc Ramentol. parlamentàries, va preparar els escenaris logístics
grups de treball bilaterals entre perquè els diputats tornin a l’hemicicle. Depenent
ERC i JxCat encarregats d’encaixar La desbandada al ple de l’ordre del dia –que ha de fixar la junta de porta-
les propostes programàtiques dels Les reunions es van celebrar als des- veus dilluns–, a l’hemicicle hi podrien ser tots els
uns i els altres per constituir el pla patxos del Parlament mentre a l’he- parlamentaris o només una part. Els 135 només po-
d’acció del pròxim Govern. En de- micicle de la cambra s’hi commemo- dran seure a les cadires de l’hemicicle quan es con-
finitiva, per pactar quines políti- rava Sant Jordi amb diversos dipu- voqui un ple d’investidura, quan s’hagi de substitu-
ques haurà d’implementar el nou tats i membres del Govern en funci- ir Jaume Alonso-Cuevillas de la mesa o quan es
executiu en els quatre anys vinents. ons llegint textos de Felícia Fuster, portin al ple punts que requereixin una votació
S’ha decidit que aquests grups de Teresa Juvé i Joan Triadú. Un dels presencial. S’habilitaria la llotja i la zona de públic
treball seran sobre tres àmbits: el protagonistes va ser el candidat a ser perquè hi cabessin tots els parlamentaris –que es-
primer sobre drets socials, que en- investit, Pere Aragonès, a qui li va to- tarien separats per un seient buit–. En canvi, per
globarà qüestions com la salut, el car llegir La desbandada, de Juvé. No als plens ordinaris, la mesa proposa ampliar l’afo-
benestar social i l’habitatge; el se- va voler que passés desapercebut el rament de 21 diputats establert quan va esclatar la
gon serà per parlar de les polítiques títol del seu text. “No ha de ser pre- pandèmia fins a 40 o 68 diputats. El sistema de vo-
econòmiques, i el tercer grup serà monitori de res”, va ironitzar. Enca- tació, en aquest cas, seria el mateix que fins ara, és
l’institucional i servirà per parlar de ra no hi ha acord definitiu per desen- a dir, el vot electrònic presencial i la delegació de
qüestions candents com Interior. callar la investidura, però, per ara, vot dels parlamentaris que no seguin a l’hemicicle.
Ahir es va reunir el grup de l’àmbit l’humor es manté.e
16
política
Si hi ha algun llibre que de debò voldries llegir i que encara no ha escrit ningú, cal que t’hi posis.
La justícia rebutja
retirar el cartell
xenòfob de Vox
O.S. / M.F.F.
MADRID
Cop de porta de la justícia madrilenya a la pe-
tició de retirar de forma immediata el cartell
xenòfob de Vox a l’estació de Sol. El jutjat de
guàrdia va denegar ahir al vespre la mesura
cautelar que havia sol·licitat ahir mateix la Fis-
calia sobre el cartell després d’iniciar una in-
vestigació contra el partit ultra per un delic-
te d’odi. El que fa ara la justícia madrilenya és
traslladar la causa a un altre jutjat, el núme-
ro 53, perquè continuï el procediment per
aquest delicte i prenguin les decisions oportu-
nes. En concret, la Fiscalia Provincial de Ma-
drid havia demanat retirar no només el cartell
de Vox sobre els menors immigrants no acom-
panyats, sinó també “tots els d’idèntic contin-
gut exposats en qualsevol altre espai publici-
tari i col·locat per l’anunciant denunciat”.
Al cartell es pot veure una senyora gran
contraposada a la imatge de qui seria un me-
nor immigrant –i que Vox presenta amb ca-
putxa i la cara tapada–, i una inscripció en què
diu: “Un mena, 4.700 euros al mes; la teva àvia,
426 euros de pensió al mes”. “Es trasllada no
només el suposat import econòmic que costa
el manteniment d’un mena enfrontat al d’un
pensionista, qüestionant així el seu caràcter
ètic i legal, sinó també una imatge física amb
prejudicis del menor com una persona estran-
gera, violenta i delinqüent, atès que aquest és
el concepte incorporat amb caràcter general a
un individu encaputxat i racialitzat”, relata el
ministeri públic.
Un col·lectiu “doblement vulnerable”
La Fiscalia va justificar la presentació de la de-
núncia i la petició de la mesura cautelar per-
què els menors “no nacionals que no tenen es-
tructura familiar, social i econòmica en terri-
tori espanyol” són un col·lectiu “doblement
vulnerable”. Tant per l’edat com pel “desarre-
lament” estructural pel seu origen estranger.
Considera que “això els converteix en un dels
grups especialment protegits per la nostra le-
gislació penal davant els atacs contra la seva
dignitat per gratuïts i prejudiciosos”.e
La propaganda xenòfoba instal·lada a
l’estació de Sol. MARTA FERNÁNDEZ / EUROPA PRESS
Llegir
Toni Morrison
ELECCIONS A LA COMUNITAT DE MADRID
Previsió del CIS comparada amb els resultats del 2019. En escons i en percentatge de vot
22-24
15,1%
34-36
23,4%
37
27,4%
CIS 22 abril Resultats 2019
136 diputats 132 diputats
Nou empat tècnic al CIS entre
la dreta i l’esquerra de cara al 4-M
Ayuso perd suports en favor de Vox, mentre que Cs es quedaria fora
OT SERRA
MADRID
Sembla incontestable la victòria
d’Isabel Díaz Ayuso el 4 de maig a les
eleccions a la Comunitat de Madrid,
segons una nova entrega ahir del
Centre d’Investigacions Sociològi-
ques (CIS), a 12 dies de la votació.
L’actual presidenta guanyaria amb
una forquilla d’entre 54 i 56 escons
i un 36,7% dels suports, tot i que que-
daria una mica per sota dels pronòs-
tics que es feien en el baròmetre pu-
blicat ara fa dues setmanes, quan
s’enfilava fins als 59 diputats i un
39,2% de sufragis. A la dreta, Cs que-
daria fora de l’Assemblea de Madrid
–no superaria la barrera del 5% i es
quedaria amb un 4,6%, encara dins
del marge d’error de l’enquesta
per poder entrar– i Vox hi tindria
assegurada la presència amb 11-13
escons i un 8,2% de suports.
Aquesta vegada el CIS ofereix
forquilles d’escons als partits i les
diferents combinacions poden do-
nar mínimes majories a dreta i es-
querra, però el reflex de l’enquesta
continua sent un empat tècnic en-
tre els dos blocs, com en l’anterior
baròmetre. En segona posició que-
daria el PSOE amb 34-36 diputats i
un 23,4% dels vots, seguit de Més
Madrid, que milloraria resultats
respecte al 2019 i s’enfilaria fins als
22-24 escons i un 15,1% dels sufra-
11-13
8,4%
7
5,6%
30
20 22,2%
14,6%
26
19,4%
Comunitat
de Madrid
gis. Per la seva banda, Podem té la
mateixa forquilla que Vox (11-13) i
un pèl més de suports: un 8,4%.
Sumant els percentatges del PP,
Vox i Cs, la dreta es quedaria amb un
49,5% dels vots, mentre que l’es-
querra se situa una mica per sota:
46,9%. La traducció en escons pot
no ser del tot fidel a aquesta diferèn-
cia i, de fet, la suma de les bandes
baixes i altres de la forquilla afavo-
reix l’esquerra com a conseqüència
de la desaparició de Cs. El PP i Vox
tindrien un mínim de 65 diputats i
un màxim de 69 i, en canvi, el PSOE,
Més Madrid i Unides Podem es mo-
uen entre els 67 i els 73. La majoria
absoluta se situa en els 69 diputats.
L’enquesta coneguda ahir es va
elaborar els dies 19 i 20 d’abril, ha-
vent transcorregut pocs dies de cam-
panya. La tendència que mostra és
un petit retrocés de les forces del bi-
partidisme respecte al baròmetre del
CIS elaborat la segona quinzena de
març: el PP llavors obtenia un 39,2%
dels vots i el PSOE un 25,3%. Unides
Podem també perd tres dècimes,
mentre que Més Madrid en creix jus-
tament tres. Vox allunya les pors de
quedar-se sense escons i supera amb
escreix el 5,4% de fa dues setmanes.
Pel que fa a la valoració dels lí-
ders, el socialista Ángel Gabilondo
és el més ben valorat amb un 5,6 de
mitjana, seguit de Mónica García
(5,3) i Ayuso (5,1). No aproven Ed-
mundo Bal (4,1), Rocío Monasterio
DIVENDRES, 23 D’ABRIL DEL 2021 ara
54-56
36,7%
0
4,6%
12
8,9% 11-13
8.9%
Font: Baròmetre del CIS / Gràfic: ARA
(3,3) ni Pablo Iglesias (3,1), el més
mal valorat pels madrilenys. El líder
de Podem només causa entusiasme
entre els que el van votar en les últi-
mes eleccions generals (7,1), però
els que van votar Íñigo Errejón amb
prou feines l’aproven (5,1) i els que
van optar per Pedro Sánchez el sus-
penen amb un 3,8. Ayuso obté un 8,8
entre els seus votants, un 8,7 entre
els de Vox i un 6,7 entre els de Cs.
Iglesias replica a Gabilondo
El CIS, doncs, dona opcions a l’es-
querra per fer fora Ayuso i exclou Cs
de qualsevol equació. La precampa-
nya va començar amb Gabilondo
apostant per un govern amb Més
Madrid i el partit taronja, sense Po-
dem, però ahir el PSOE va explici-
tar el canvi d’estratègia anunciat du-
rant el debat a Telemadrid. “Comen-
cem una nova orientació pel no de
Cs”, va afirmar el candidat socialis-
ta en un acte a Alcalá de Henares,
des d’on va demanar als votants de
Cs que agafin la seva papereta, però
“sobretot la dels progressistes”.
Iglesias va subratllar ahir a RNE
que l’experiència de coalició dels
dos partits a l’Estat i en altres comu-
nitats fa que la possibilitat que Po-
dem quedi fora sigui un “debat vell”.
El candidat de la formació lila va re-
marcar que si la ciutadania volgués
un govern monocolor votaria en
bloc el PSOE, però que si opta per
altres partits cal una coalició.e
ara DIVENDRES, 23 D’ABRIL DEL 2021
Que lluny que semblen les estrelles, i quant temps que fa del nostre primer petó, i, ah, que vell el meu cor.
El policia que vol esbombar
l’operació Catalunya
García Castaño situa Fernández Díaz darrere la Kitchen
L’excap de la Unitat Central de Suport Operatiu de la Policia Nacional Enrique García
Castaño ahir al Congrés. MARISCAL / EFE
OT SERRA
MADRID
La diputada de la CUP Mireia Vehí
suplica a la presidenta de la comis-
sió sobre el cas Kitchen al Congrés
que deixi acabar de parlar a l’exco-
missari Enrique García Castaño,
“que està sent molt interessant”.
Pot semblar una escena inimagina-
ble, però el cert és que l’excap de la
Unitat Central de Suport Operatiu
de la Policia Nacional es mor de ga-
nes de parlar de tot el que li plante-
gin els diputats: l’operació Catalu-
nya, la xivatada del bar Faisán i les
negociacions del PP amb ETA –“Sí,
sí, senyories del PP”, celebra Jon
Iñarritu, de Bildu, i Castaño s’hi su-
ma subratllant que “no passa res, si
s’ha aconseguit la pau!”
En seu judicial, aquest excomis-
sari vinculat a les clavegueres de
l’Estat ha intentat parlar fins a tres
vegades sobre l’operació Catalunya,
però la Fiscalia li ha parat els peus,
explica. “Estic com boig perquè al-
gú m’autoritzi a parlar-ne, i del que
vostès vulguin, perquè he de salvar
la meva imatge”, es reivindica Cas-
taño veient la seva situació com a in-
vestigat a la Kitchen. No hi ha dub-
te que té ganes de parlar, a diferèn-
cia de compareixents anteriors que
s’han escudat en l’opacitat que per-
Estimar
W.B. Yeats
met la llei de secrets oficials so-
bre l’ús de fons reservats o la se-
va condició d’imputats. Castaño
té tantes ganes de revelar infor-
mació que insta els diputats a par-
lar de determinades qüestions tot
fent una cervesa.
Però només cal insistir-li una
mica: explica que el 2013 hi va ha-
ver una reunió al ministeri de
l’Interior amb presència d’un mi-
nistre i un secretari d’estat –pro-
bablement Jorge Fernández Dí-
az i Francisco Martínez– i mul-
titud de càrrecs policials per par-
lar de l’operació Catalunya.
L’objectiu era indagar sobre la
possible corrupció de personali-
tats polítiques –“Res a veure amb
l’independentisme”, assegura– i
protegir persones com Fernán-
dez Díaz i els partits constituci-
onalistes. El PSC, el PP i Cs, ex-
plicita. De què? De possibles es-
pionatges que no aclareix qui els
podria fer. En la seva carpeta so-
bre Catalunya hi ha informació
“sensible i delicada” sobre “fonts
humanes” que proporcionen
informació, afirma.
“Així es treballa a la Policia”
Castaño va entrar al despatx de
Fernández Díaz per gravar la
conversa amb l’exdirector d’An-
tifrau Daniel de Alfonso –la de
Antifrau “La Fiscalía te lo afina”– i també
Castaño va entrar a l’estudi d’art de l’espo-
sa de l’extresorer del PP Luis Bár-
admet haver cenas sense ordre judicial. “Així
gravat la cita es treballa a la Policia” i “Hi hau-
del ministre ria d’haver més gent com Villare-
amb De jo” són alguns dels hits de la com-
Alfonso pareixença, en què lamenta veu-
re’s “arrossegat” a problemes ju-
dicials per la Kitchen a causa de
la “guerra interna” a la Policia
Nacional, sobre la qual no vol
parlar. Sí que deixa dit que l’ex-
president Mariano Rajoy, l’ex
número 2 del PP María Dolores
de Cospedal i Fernández Díaz
n’estaven informats.e
17
política
Marlaska i
Iglesias reben
cartes amb bales
ARA
MADRID
El ministre de l’Interior, Fernando
Grande-Marlaska; el líder de Po-
dem, Pablo Iglesias, i la directora ge-
neral de la Guàrdia Civil, María Gá-
mez, han rebut en les últimes hores
una carta amenaçadora amb bales a
dins, segons van informar ahir fonts
del ministeri de l’Interior i del partit
lila. El cas ja està en mans de les au-
toritats policials, després que la se-
cretària de Gámez obrís la carta i ho
denunciés davant la Unitat Central
Operativa. En el cas de Marlaska, la
carta la va rebre ahir mateix a la seu
del ministeri i, segons va explicar In-
terior, hi deia el següent: “Tens deu
dies per dimitir. El temps de riure’t
de nosaltres s’ha acabat. Policia Na-
cional. Guàrdia Civil. El temps el
tens en contra per als trets [tapona-
zos, en l’original en argot policial ]”.
Acompanyant la missiva hi havia dos
cartutxos del calibre 7,62 x 51 mm.
Són les mesures de les bales de Cet-
me, el fusell d’assalt oficial de l’exèr-
cit espanyol, tal com ha denunciat
Unides Podem, de manera que es
podria interpretar que la carta pro-
vé d’algun membre mateix de les for-
ces de seguretat. Fonts d’Interior,
però, discrepen que siguin exacta-
ment de Cetme i apunten que ara
seran analitzades a la Comissaria
General de la Policia Científica.
El president espanyol, Pedro
Sánchez, va condemnar ahir en un
tuit les “greus amenaces” que han
rebut Marlaska, Gámez i Iglesias i va
recordar que “són responsables po-
lítics i servidors públics”. “Per
afrontar qualsevol discrepància, la
paraula”, va assenyalar.e
18 DIVENDRES, 23 D’ABRIL DEL 2021 ara

Internacional
Biden dona un nou impuls
a la lluita climàtica global
Els Estats Units es comprometen en una cimera a retallar a la meitat les emissions de cara al 2030
01
SÒNIA SÁNCHEZ
BARCELONA

“Aquesta és la dècada decisiva per

poder evitar les pitjors conseqüèn-
cies del canvi climàtic”, va dir ahir
el president dels Estats Units, Joe
Biden, en la inauguració de la cime-
ra climàtica de líders que ell mateix
havia convocat per al Dia de la Ter-
ra. I és en aquesta dècada, fins al
2030, que el president es compro-
met a reduir les emissions de gasos
d’efecte hivernacle dels EUA a la
meitat. És just el que li demanaven
1.500 científics nord-americans en
una carta oberta, i un gir de 180 graus
respecte a l’estratègia negacionista
de l’anterior administració nord-
americana, la de Donald Trump.
Biden ha volgut recuperar el lide-
ratge perdut en els últims anys en la
lluita climàtica global. I ho ha fet en
gran, amb una cimera que va comp-
tar ahir virtualment amb una qua-
rantena de líders mundials, que es
van comprometre, un rere l’altre,
amb la lluita multilateral contra la 01. Merkel seguint el discurs
crisi climàtica i amb la descarbonit- de Biden en la cimera virtual.
zació de les seves economies. “És un KAY NIETFELD / AFP 02. Extinction
imperatiu moral, un imperatiu eco- Rebellion abocant fem
nòmic, un moment de perill, però a la Casa Blanca: “Prou
també d’extraordinàries oportuni- mentides”. EVELYN HOCKSTEIN / REUTERS
tats”, va dir Biden, que va insistir en
l’enorme potencial que té la transi-
ció energètica per “crear milions de referència el 1990, quan les emissi- manya, Angela Merkel. La cancelle- d’emissions el 2060”, una mica més
nous llocs de treball”. ons eren més baixes que el 2005. Propostes ra i el francès Emmanuel Macron tard que els EUA o la UE, que porten
Els nou anys vinents són crucials, Alemanya i van aprofitar els seus discursos per molts més anys emetent gasos
Compromisos camí de Glasgow segons els científics climàtics, i per demanar que s’imposi “un preu al d’efecte hivernacle. Xi Jinping, de
El president nord-americà va cri- això els objectius a curt termini són França carboni” a escala internacional, una fet, va insistir ahir en “el principi de
dar els seus homòlegs a afrontar indispensables si es vol assolir la demanen proposta que té el suport del secre- responsabilitat comuna però dife-
“tots junts” el que va definir com “la neutralitat climàtica (emetre tant una taxa tari general de l’ONU, però a la qual renciada”, és a dir: tothom ha de re-
crisi existencial més gran del nos- com es captura) que molts estats ja internacional no es van referir els altres líders. duir emissions però els països rics
tre temps”. “Cap nació ho pot fer han promès per al 2050, començant al carboni El país que més emet avui, la Xi- tenen una responsabilitat més gran.
sola, tots, i sobretot els que repre- també pels EUA i la UE. També el na, va reiterar el seu objectiu d’arri- Amb tot, el president xinès va recor-
sentem les economies més grans Canadà va aprofitar la cimera per bar al “pic d’emissions abans del dar la seva aliança amb Barack Oba-
del món, hem de fer un pas enda- presentar el seu nou objectiu per al 2030” per assolir la “neutralitat ma abans de la cimera de París, que
vant”, va dir, en un missatge que 2030 (un 40%-45% menys d’emis- va ser crucial per poder aprovar
semblava dirigit especialment a la sions respecte al 2005), així com 02 aquell acord històric, i va dir que
Xina, primer emissor mundial. “No també el Japó (un 46% menys res- “desitja treballar amb la comunitat
tenim cap altra opció”, va afegir. pecte al 2013), mentre que l’amfi- internacional, inclosos els EUA, en
Per remarcar la urgència de la tas- trió de la pròxima cimera de l’ONU, una aliança climàtica global”.
ca, Biden va arrencar la seva cimera el premier britànic Boris Johnson,
amb l’anunci oficial del seu nou ob- fixa el seu compromís una mica més Putin i Bolsonaro treuen pit
jectiu: retallar entre un 50% i un tard, el 2035, però amb una xifra També Vladímir Putin es va voler
52% les emissions de cara al 2030 més alta: un 78% de reducció. La ci- presentar com un líder de la causa
respecte als nivells de 2005, un com- mera de Glasgow haurà de segellar mediambiental i va assegurar que el
promís que havia de formalitzar da- tots aquests compromisos, i d’al- seu país pot arribar a la neutralitat
vant de l’ONU abans de la cimera cli- tres, per garantir el compliment de d’emissions el 2025, molt abans que
màtica de Glasgow, la COP26 del no- l’Acord de París. cap altre, gràcies a la gran extensió
vembre vinent. Ho feia just l’ende- “És molt bo tornar a tenir els Es- de boscos que té al seu territori, que
mà que la Unió Europea també tats Units al nostre costat en aques- capturen milions de tones de CO2.
aprovés finalment una reducció del ta lluita”, va dir la presidenta de la Fins i tot l’ultradretà president del
55% per al 2030, tot i que en el seu Comissió Europea, Ursula von der Brasil, Jair Bolsonaro, es va com-
cas la reducció serà més gran que la Leyen; una felicitació que també va prometre a reduir un 50% les emis-
de Biden perquè agafa com a any de fer arribar a Biden la cancellera ale- sions de cara al 2030 i a assolir la
ara DIVENDRES, 23 D’ABRIL DEL 2021
Llegir
La llibertat
és una llibreria.
Joan Margarit
“
Ursula von der Leyen
PRESIDENTA DE LA COMISSIÓ EUROPEA
“És molt bo
tornar a tenir
els Estats Units
al nostre costat
en aquesta lluita”
Joe Biden
PRESIDENT DELS ESTATS UNITS
“És un imperatiu
moral, un imperatiu
econòmic, un
moment de perill però
també un moment
d’extraordinàries
oportunitats”
Xi Jinping
PRESIDENT DE LA XINA
“La Xina desitja
treballar amb
la comunitat
internacional,
inclosos els EUA,
”
en una aliança
climàtica global”
neutralitat climàtica el 2050, i tam-
bé va prometre “eliminar tota la
desforestació il·legal el 2030”. El
que no va dir és que aquesta última
estratègia passa per aprovar una re-
forma legislativa –que ja és al Con-
grés brasiler– que legalitzarà la des-
forestació. Bolsonaro va tornar a de-
fensar “un pagament just per serveis
mediambientals”: diners que dema-
na a la comunitat internacional a
canvi de protegir l’Amazònia.
Escoltant els grans discursos me-
diambientals dels líders mundials
convocats per Biden, el món sembla
encaminat a una “recuperació ver-
da” de la crisi del covid-19, però un
informe d’aquesta mateixa setmana
alerta que els plans d’estímul eco-
nòmic postpandèmia faran créixer
un 5% les emissions globals el 2021,
quan caldria encetar ja una reduc-
ció dràstica. Unes contradiccions
entre paraules i fets que es va encar-
regar de posar sobre la taula l’última
de les intervencions en la sessió in-
augural de la cimera, la de l’adoles-
cent líder de Fridays for Future a
Mèxic, Xiye Bastida: “No podem se-
guir tenint cimeres i converses –va
dir–, cal fer canvis ja”.e
OBSERVATORI
CARME COLOMINA
PERIODISTA
Els límits de
la transparència
es de principis d’any, José Manuel Durão
D Barroso presideix l’aliança internacional
que ha d’assegurar que les vacunes contra
el covid-19 arribin a tot arreu. Després
d’una llarga carrera com a primer ministre
de Portugal, una dècada a la presidència de la Comis-
sió Europea i el seu polèmic salt a Goldman Sachs –la
consultora enfangada per les pràctiques abusives de la
crisi financera i pel maquillatge dels comptes públics
grecs a principis dels 2000–, Barroso és ara la cara vi-
sible de COVAX, la plataforma que ha de garantir l’equi-
tat immunitària. Barroso és la persona triada per exi-
gir solidaritat i límits als beneficis de les farmacèutiques.
Ell, que va protagonitzar un dels escàndols de portes
giratòries més nocius per a l’executiu de Brussel·les i que
es va convertir en el símbol del desgast polític i de cre-
dibilitat que arrossegava el projecte europeu al final de
la llarga crisi econòmica i social.
Si el cas Barroso va forçar la Comissió Juncker a po-
sar uns límits més clars a les portes giratòries i a l’ac-
cés dels grups de pressió als alts càrrecs de la UE, el nou
executiu d’Ursula von der Leyen ha de lidiar ara amb els
plans professionals de l’excomissari alemany Günther
Oettinger. El setmanari digital Politico publica aques-
ta setmana com l’acumulació de càrrecs al sector pri-
vat per part d’Oettinger, des que va deixar la Comissió
el 2019, fa molt difícil la transparència que se li exigeix
durant el període transitori de dos anys que ha de com-
plir després de deixar el càrrec. En aquests moments
Oettinger té un despatx d’advocats, és assessor de grans
consultores, presideix –entre d’altres– el consell asses-
sor d’un banc alemany i ha estat autoritzat per la Comis-
sió a formar part del consell d’una gran empresa logísti-
ca alemanya que treballa en diversos sectors. Al novem-
bre, a més, ja li havien autoritzat també entrar a formar
part del consell assessor de la consultora Deloitte a Ale-
manya, malgrat haver-hi tingut tractes durant la seva
etapa com a comissari. El nom d’Oettinger va ser una
constant en les investigacions a Brussel·les sobre el po-
der dels lobis a les institucions europees: des de les se-
ves connexions amb un conegut lobista dels interessos
russos a la UE, fins al seu rànquing personal al capda-
vant de les llista de comissaris amb més reunions amb
grups de pressió per any, seguit d’Arias Cañete.
Les portes giratòries
Ara la situació d’Oettinger torna a obrir el debat sobre
les portes giratòries perquè algunes ONG han denun-
ciat que és tan difícil conèixer la llista exacta de clients
de l’excomissari que és impossible garantir que està res-
pectant els límits fixats en el codi de conducta dels alts
càrrecs sortints de l’executiu comunitari. I tot això pas-
sa, precisament, quan la reforma del registre de trans-
parència de la UE hauria d’estar a punt per ser ratifica-
da per la Comissió, el Parlament Europeu i el Consell.
Després de cinc anys de negociacions, les tres institu-
cions van arribar finalment a un acord, al desembre, que
permetia –segons ells– que per primera vegada aquest
registre voluntari es convertís en obligatori.
Organitzacions com Transparència Internacional
han criticat, però, la lletra petita de l’acord perquè con-
sideren que deixa la porta oberta a cada institució
perquè apliqui les normes de la manera que més li
convingui. L’Eurocambra té previst debatre tots
aquests canvis la setmana que ve en el plenari i es pre-
veu que l’acord quedi firmat aquesta primavera.e
Estimar
Et necessito tant
que no puc suportar més estar sola.
Carson McCullers
Persones fent cua per rebre la vacuna d’AstraZeneca a la Fira de
Cornellà el mes passat. FRANCESC MELCION
La UE vol demandar
AstraZeneca pels retards
Brussel·les estudia totes les opcions legals
per forçar-la a lliurar les dosis promeses
JÚLIA MANRESA NOGUERAS
BRUSSEL·LES
Nova escalada del conflicte entre la
Unió Europea i AstraZeneca. La Co-
missió Europea està enllestint una de-
manda contra la farmacèutica pels in-
compliments en les entregues de mi-
lions de dosis de la seva vacuna con-
tra el covid-19. La presidenta de
l’executiu comunitari, Ursula von der
Leyen, ja havia amenaçat la farma-
cèutica per totes les vies possibles des-
prés que comuniqués que aquest tri-
mestre tampoc no lliuraria ni la mei-
tat de les dosis pactades, i ara, veient
que s’han hagut de buscar alternati-
ves, la UE ha decidit activar la via legal.
Segons va avançar Politico, la Co-
missió va presentar la iniciativa di-
mecres en una reunió entre els am-
baixadors de la UE, la majoria dels
quals hi van donar suport. La Comis-
sió Europea ha aclarit a l’ARA que el
19 de març ja es va obtenir la llum
verda dels governs per iniciar la de-
manda. Segons fonts europees, s’es-
tan discutint totes les opcions amb
els governs per aconseguir que la
companyia entregui totes les dosis a
què s’havia compromès.
Menys de la meitat de les dosis
Brussel·les havia acordat amb Astra-
Zeneca l’entrega de 100 milions de
dosis durant el primer trimestre,
però només en van arribar 30. En el
segon trimestre la farmacèutica s’ha-
via compromès amb 180 milions pe-
rò després va avisar que no n’entre-
garia ni la meitat. De moment, però,
la formulació concreta de l’acció le-
gal contra AstraZeneca s’està nego-
ciant i no s’ha fet cap pas definitiu.
19
internacional
L’embolic amb AstraZeneca
no només ha pres forma d’inter-
canvi de retrets públics, sinó que
la Comissió va pressionar perquè
la companyia publiqués el con-
tracte, amb la intenció de demos-
trar que s’estava incomplint, ja
que també incloïa la producció de
les plantes del Regne Unit per a
les entregues a la UE. La farma-
cèutica, però, ha argumentat pro-
blemes de producció a Europa,
tot i que ha complert els pactes
amb el govern britànic.
El cas va fer que la Comissió ac-
tivés un mecanisme de control de
les exportacions de vacunes da-
vant les sospites que AstraZene-
ca estava enviant dosis a altres pa-
ïsos (sobretot el Regne Unit)
mentre assegurava no poder
complir amb la Unió. Brussel·les
va interceptar 29 milions de dosis
d’aquesta farmacèutica a Itàlia.
Els incompliments de l’empre-
sa anglosueca han complicat en-
cara més la campanya de vacuna-
ció de la UE, que ja va començar
amb retard en comparació amb
altres potències mundials. Però la
Comissió ha mogut fitxa i s’ha en-
comanat a Pfizer/BioNTech, amb
qui ha ampliat el contracte i de la
qual ha aconseguit diversos avan-
çaments d’entregues per tapar fo-
rats. A aquest entrebanc cal su-
mar-hi l’aturada de la vacunació
amb Janssen, després de la detec-
ció de vuit casos de trombosi als
EUA entre set milions de vacu-
nats. L’Agència Europea de Medi-
caments (EMA), però, s’ha reafir-
mat en la seguretat de la vacuna
aquesta setmana i la campanya
s’ha pogut reactivar.e
20
internacional
No hi ha llibres morals ni llibres immorals. Els llibres estan o ben escrits o mal escrits. Això és tot.
Putin comença a retirar les tropes
desplegades a la frontera d’Ucraïna
Kíev agraeix un gest que ajuda a rebaixar la tensió entre els dos països
ALBERT CASTELLVÍ ROCA
SABADELL
Les tropes russes que des de fa unes
setmanes estan desplegades en zo-
nes pròximes a la frontera amb
Ucraïna començaran a tornar a les
bases a partir d’avui. El ministre de
Defensa rus, Serguei Xoigu, va do-
nar ordre ahir al cap de l’exèrcit per-
què replegui els efectius que, segons
ell, estaven duent a terme uns “as-
sajos sorpresa”. “Crec que els objec-
tius dels assajos sorpresa s’han
complert totalment. Les tropes han
demostrat la seva capacitat d’oferir
una defensa creïble per al país. En
vista d’això, he decidit finalitzar els
assajos als districtes militars del sud
i l’oest”, va dir Xoigu. El retorn de
les tropes a les bases s’hauria de
completar l’1 de maig.
La presència d’aquestes tropes
prop de la frontera ucraïnesa, que es
va començar a detectar a finals de
març, havia generat preocupació a
Kíev (i, per extensió, als països occi-
dentals), arran de la possibilitat que
Rússia estigués preparant una pos-
sible invasió de la regió del Donbass,
una zona de l’extrem oriental
d’Ucraïna que, des de l’any 2014, es-
tà parcialment sota control de fac-
to de milícies pro-russes, que hi van
proclamar les repúbliques populars
de Donetsk i Lugansk.
El cap de la diplomàcia europea,
Josep Borrell, havia assenyalat
aquesta setmana que hi havia uns
100.000 efectius russos a la regió,
i ho va considerar un “motiu de pre-
ocupació”. Durant la conversa tele-
fònica que van mantenir la setma-
na passada, el president nord-ame-
ricà, Joe Biden, va demanar al seu
Rússia vol deixar l’Estació Espacial Internacional i construir-ne una
ARA
BARCELONA
Un nou senyal de distanciament en-
tre Rússia i la comunitat internaci-
onal, i potser fins i tot de retorn a les
friccions de la Guerra Freda. Des-
prés de dues dècades de col·labora-
ció científica amb els Estats Units
en matèria espacial, integrada dins
l’Estació Espacial Internacional
(EEI), Rússia diu que vol construir
la seva pròpia estació per posar-la
en òrbita el 2030 i abandonar així la
iniciativa internacional.
Ho ha explicat aquesta setmana
el director de l’agència espacial rus-
sa Roscosmos, Dmitri Rogozin, que
homòleg rus, Vladímir Putin, que
retirés les tropes de la regió per
“desescalar la tensió”.
Ofertes de reunió
Després de l’anunci de Xoigu, el
president d’Ucraïna, Volodímir Ze-
lenski, va reconèixer que el gest de
Rússia “redueix proporcionalment
la tensió”. “Ucraïna està sempre vi-
gilant, però agraeix qualsevol pas
per reduir la presència militar i
desescalar la situació al Donbass.
Ucraïna vol la pau”, va dir Zelens-
apunta que només està esperant el
vistiplau del president rus, Vladímir
Putin, per tirar endavant el projec-
te. “Si vols fer-ho bé has de fer-ho tu
mateix”, ha dit Rogozin, segons
l’agència russa Interfax, quan expli-
cava que no tancaven la porta a per-
metre que astronautes d’altres pa-
ïsos la visitin o hi treballin: “Però
l’estació ha de ser nacional”. La ma-
teixa agència anunciava que el pro-
jecte per a la futura estació espaci-
al costaria 6.000 milions de dòlars.
El vice primer ministre rus, Iu-
ri Boríssov, ja havia dit que Moscou
avisaria els seus socis de l’EEI en
cas que decidís abandonar el pro-
jecte conjunt a partir del 2025. I és
que l’acord internacional de l’EEI
Llegir
Oscar Wilde
ki a Twitter, i va agrair el suport in-
ternacional que ha rebut durant les
últimes setmanes.
Per la seva banda, el president
rus, Vladímir Putin, va assegurar
que està disposat a reunir-se amb
Zelenski “quan a ell li vagi bé”. El lí-
der ucraïnès havia proposat dimarts
a Putin trobar-se en algun punt del
Donbass per debatre sobre el con-
flicte a la regió, però el mandatari
rus es va oferir a rebre’l a Moscou i
amb la condició que la trobada es li-
miti a tractar sobre les “relacions bi-
L’Estació Espacial Internacional en una imatge
d’arxiu del 2018. REUTERS
DIVENDRES, 23 D’ABRIL DEL 2021 ara
laterals” entre els dos països. Si el
que vol és parlar sobre el Donbass,
va dir Putin, Zelenski s’hauria de re-
unir amb els líders de les repúbli-
ques de Donetsk i de Lugansk. El
president rus, doncs, insisteix que el
seu país mai no ha jugat cap paper
en el conflicte d’aquesta regió, tot i
que Ucraïna l’acusa de donar suport
a les milícies rebels.
Malgrat l’anunci de la retirada,
Xoigu va avisar que l’exèrcit rus ha
d’estar preparat per respondre rà-
pidament en cas d’un desenvolupa-
ment “desfavorable” de les manio-
bres que l’OTAN està duent a terme
aquestes setmanes dins el programa
de preparació Defender Europe. Se-
gons Moscou, els exercicis d’aquest
any, amb “un clar caràcter anti-rus”,
són “els més importants en trenta
anys”. Xoigu va fer aquestes decla-
racions després de supervisar uns
exercicis militars a la península de
Crimea, un territori ucraïnès que
Rússia es va annexionar el 2014.
En declaracions recollides per
Efe, fonts de l’Aliança Atlàntica han
considerat “important” la retirada
de les tropes russes però van avisar
que l’organització “es manté vigi-
lant i continuarà supervisant de
prop la concentració militar injus-
tificada de Rússia a Ucraïna i al seu
entorn”. “L’OTAN –afegeixen les
mateixes fonts– dona suport a
Ucraïna i continuem demanant a
Rússia que respecti els seus com-
promisos internacionals i retiri to-
tes les seves forces del territori
ucraïnès”, en referència a Crimea.
Conflicte latent
Soldats Després de l’annexió de Crimea i de
ucraïnesos les revoltes pro-russes al Donbass,
prop de Rússia i Ucraïna van signar un alto
la frontera de el foc el 2015, però el conflicte entre
l’autoproclama els dos països continua latent i du-
da República rant els últims anys diverses escara-
Popular musses han posat en perill el fràgil
de Donetsk, acord de pau. Més de 13.000 perso-
dimecres. nes han mort al Donbass des del
ANATOLII STEPANOV / AFP 2014 a causa d’aquest enfrontament
(aquest any ja hi han perdut la vida
una trentena de militars ucraïne-
sos), i ara mateix les converses de
pau estan encallades.e
s’acaba el 2024 i el representant rus
diu que l’estat físic de l’estació no
permet continuar-hi.
“No podem arriscar la vida” dels
astronautes, va argumentar Borís-
sov, i va explicar que l’estructura de
metall de l’EEI “s’està fent vella i
pot portar a conseqüències irrever-
sibles o a una catàstrofe”. Amb tot,
Moscou aposta per abandonar la ba-
se i fer la seva en lloc de buscar solu-
cions conjuntes. Un nou signe del
deteriorament de les relacions amb
els Estats Units tant per la situació
a Ucraïna com pels ciberatacs i les
ingerències electorals, a més
d’afers de drets humans com el
tracte a l’opositor Aleksei Navalni,
entre altres qüestions.e
ara DIVENDRES, 23 D’ABRIL DEL 2021
El desig de casar-se és essencial i primari en una dona, tan essencial i primari com el desig, un cop casada, de tornar a ser soltera.
L’Índia supera els
300.000 contagis
en només 24 hores
ARA
BARCELONA
L’Índia va diagnosticar ahir 314.835 nous ca-
sos de covid-19, un màxim històric mundial
des que va començar la pandèmia, atès que cap
país no havia registrat mai més de 300.000
contagis en un sol dia. Només s’hi havien acos-
tat els Estats Units, que al gener van arribar a
computar 297.430 infeccions de coronavirus
en 24 hores, segons les xifres de l’agència Reu-
ters. Altres fonts, però, com el New York Times
o la web Our World in Data, que depèn de la
Universitat d’Oxford, indiquen que els EUA sí
que havien superat els 300.000 casos diaris.
Amb tot, és cert que, tractant-se del segon pa-
ís més poblat del món (hi viuen 1.366 milions de
persones), l’Índia era un dels principals candidats
a assolir aquesta tràgica xifra rècord, però tam-
bé ho és que des de fa unes setmanes la pandèmia
està totalmet descontrolada al país asiàtic. El
ritme d’infeccions no ha deixat d’accelerar-se des
de finals de febrer i s’ha triplicat en menys de tres
setmanes: el 4 d’abril s’havien comptabilitzat
103.000 casos. Dimecres, de fet, l’Índia ja havia
diagnosticat 295.041 contagis. Aquest gran in-
crement de les últimes setmanes ha disparat el
nombre total d’infeccions fins als 15,93 milions
i ha tornat a situar el país per davant del Brasil
i només per darrere dels EUA, amb gairebé 32
milions de contagis amb 328 milions d’habitants.
Hospitals col·lapsats
Pel que fa al nombre de morts, els 2.104 casos
reportats ahir són també el màxim que s’hi ha
registrat fins ara. Però tant els EUA com el
Brasil han arribat a superar les 4.000 defunci-
ons diàries. En total, 184.657 persones han
mort de covid al país asiàtic, que és el quart del
món (per darrere dels EUA, el Brasil i Mèxic)
en aquest rànquing.
La situació dels hospitals és de col·lapse.
S’han format multituds als afores dels centres
sanitaris de les principals ciutats i algunes per-
sones han mort mentre esperaven oxigen. Les
famílies esperen hores per fer ritus funeraris.
Un crematori de Delhi recorre a la construc-
ció de pires a l’aparcament per fer front a
l’elevat nombre de cossos que hi arriben.e
Familiars d’una víctima duen el cos cap a un
crematori de Nova Delhi. SAJJAD HUSSAIN / AFP
Estimar
Nora Ephron
Una il·lustració de Don Quixot i Sancho Panza, personatges principals de l’obra de Cervantes. GETTY
Les aventures xineses
del Quixot
Qui va portar l’obra a la Xina la va escriure sense haver-se-la llegit
DOLORS RODRÍGUEZ PUERTO
PEQUÍN
Miguel de Cervantes no va poder ima-
ginar les aventures i desventures que
hauria de superar el Quixot a la Xina.
La gran muralla de la llengua va ser una
batalla tan difícil com la que l’enginyós
cavaller va lliurar contra els molins de
vent. No va ser, de fet, fins al 1922 que
el Quixot, i amb ell el seu autor, van ar-
ribar al gegant asiàtic. I, com si fos l’ar-
gument d’una novel·la d’aventures, el
responsable de la publicació de la pri-
mera versió xinesa del Quixot, l’escrip-
tor Lin Shu, no sabia espanyol, ni cap
altra llengua estrangera i ni tan sols ha-
via llegit el llibre. En va fer una versió
partint d’allò que Chen Jialing, un
amic seu que sí que s’havia llegit l’obra
en anglès, li havia explicat. No era una
traducció: era una readaptació.
Lin Shu va titular aquesta recons-
trucció de la novel·la, escrita en man-
darí, Història del cavaller encantat o
Moxia zhuan. Ara, gairebé un segle
després, el Quixot recorre el camí con-
trari i torna a casa. La primera versió
en mandarí de la novel·la ha estat tra-
duïda al castellà per la sinòloga Alicia
Relinque i s’ha publicat en una edició
bilingüe que també inclou el text origi-
nal de Lin Shu. Evidentment, hi havia
diferències entre l’obra principal i la
versió que va escriure l’autor el 1922.
El Quixot que van llegir els xinesos, per
exemple, era més professor que cava-
ller errant. La relació entre el Quixot
i Sancho es converteix en la de mestre
i deixeble probablement perquè tra-
dueix de l’anglès el terme master com
a mestre i no com a amo. Hi ha perso-
natges que desapareixen, el capellà es
converteix en metge i Déu tampoc hi
és present.
La traductora del text, Alicia Relin-
que, diu en declaracions a l’ARA que
en moltes parts del llibre es pot rastre-
jar l’original, però Lin crea un perso-
natge més digne i “s’allunya de l’estil
grotesc i de la bogeria”. Es presenten
les accions del personatge amb “un
halo de reverència cap al passat, i ai-
xò a la Xina s’aprecia molt”. I aquest
respecte per les tradici-
ons entronca amb la
cultura confuciana.
I sobta perquè ni
Cervantes ni el seu u d’atrevir-se
personatge eren cone--
guts a la Xina de prin-
cipis del segle XX. No-
més l’elit que podia
viatjar a l’estranger i
conèixer idiomes te-
nia accés a la cultura
occidental. Precisa-
ment Lin Shu tenia
la missió de donar a
rangeres perquè
conèixer les obres estrangeres
poguessin influir en la literatura xine-
sa, i amb el mateix sistema oral, va tra-
duir més d’un centenar de novel·les.
El llibre va generar polèmica i va ser
criticat perquè estava escrit en xinès
clàssic en un moment de profundes
transformacions en què els intel·lectu-
als apostaven per renovar el llenguat-
ge. Però la polèmica el va beneficiar:
Alicia Relinque afirma que el llibre,
“segons les cròniques de l’època, es va
21
internacional
vendre moltíssim i va ser reeditat du-
es vegades en els 12 anys posteriors,
una dada important per a un país en
què no hi havia gaires diners”. Amb
aquesta publicació, “la figura del Qui-
xot es va fer famosa i en la dècada dels
anys 30 van aparèixer les primeres
traduccions amb el seu títol original”.
Èxit editorial
Una prova de l’èxit és que, segons
l’hispanista Zhao Zhenjiang, des de
llavors s’han publicat unes 80 traduc-
cions de la novel·la al mandarí. Zhao
destaca la influència de l’obra en es-
criptors com Lu Xun i as-
segura que “va despertar
un
u esperit quixotesc,
d a fer les coses
que
q se sabia que eren im-
possibles”. A l’època de la
p
publicació, afegeix, “la Xi-
p
na es trobava en un perío-
n
de encara semifeudal i se-
micolonial, i es necessitava
m
aquest esperit revoluciona-
aq
ri”. La literatura xinesa, en
ri”
canvi, ha trigat molt més a
can
ser traduïda a l’espanyol: els
primers títols de narrativa
pri
no van aparèixer fins als anys 80.
Cervantes, en el pròleg de la sego-
na part del seu llibre, fa broma amb ac-
ceptar la invitació de l’“emperador de
la Xina” per ser rector d’un col·legi on
s’ensenyés la llengua castellana i es lle-
gís la història del Quixot. En realitat
era un visionari i, encara que s’ha tri-
gat uns segles, al final els llibres han
acostat dues cultures aparentment
tan diferents.e
22 DIVENDRES, 23 D’ABRIL DEL 2021 ara

Societat
Catalunya recupera la lliure
mobililitat
Es poden barrejar bombolles de convivència però les reunions han de ser de sis persones com a màxim

GEMMA GARRIDO GRANGER

situacions d’interacció social i con-
tinuem demanant extremar les pre- Estudiants
CONTAGIS
BARCELONA caucions”, va afegir la consellera de
Salut, Alba Vergés.
El Procicat
Vall d’Aran
346 DE COVID-19
L’estabilització de les dades de la El Procicat també va autoritzar la autoritza la Taxa setmanal de casos confirmats
Pallars
pandèmia a Catalunya permet una reobertura de la restauració dels presencialitat Sobirà
PCR/TA a tota la població
treva. La lliure circulació per tot Ca- centres comercials en les mateixes total a cicles Alta
talunya a partir de dilluns i, com a condicions que la resta de locals i, Ribagorça 648
formatius i
mínim, fins al 3 de maig, és un canvi per tant, podran servir a l’interior i batxillerat 83
respecte a les restriccions de les últi- a les terrasses fins a les 17 h. Tots
mes setmanes. A més, el Govern tam- aquests establiments porten tan- Cerdanya
bé autoritza de nou els viatges amb cats des de Nadal per evitar que la Prudència
altres bombolles de convivència, tot població “fes vida” en entorns gene-
266
El Govern Alt Urgell
i que amb un màxim de sis persones ralment tancats i on se solen donar
i sempre que s’utilitzi la mascareta i concentracions de persones. avisa que no 246
Pallars Jussà
es garanteixi una bona ventilació. “El hem superat
Obren els xiquiparcs 256
grau de compliment de les restricci- la “zona Berguedà
ons és molt elevat i l’impacte de la Vergés va detallar que tots els co- crítica” tot i
Setmana Santa no ha tingut efectes merços podran obrir amb un 30% la millora 150
significatius. La població ha com- d’aforament, sense la limitació dels Solsonès
plert”, va defensar ahir el conseller 800 metres quadrats en les super-
Noguera 218
d’Interior, Miquel Sàmper. Amb tot, fícies comercials, i que els espais in- Pla
va insistir que es facin només les fantils lúdics –els anomenats xiqui- d’Urgell 294
trobades imprescindibles i les va parcs– també podran operar amb
Moianès
emmarcar en visites familiars, com un 30% de l’aforament, sense obrir
ara “als pares i mares” que fa dues les barres o els punts de restaura- Segarra
90
Bages
setmanes que no es poden veure. ció de què puguin disposar. A més,
Segons Sàmper, l’augment del el Govern avala la presencialitat Segrià
148 185
ritme de vacunació, l’arribada de la total del batxillerat i els cicles for- 366
calor i la política de restriccions im- matius, on els alumnes podran tor-
232 Vallès
Urgell
Anoia
pulsades pel Govern permeten en- nar a les aules com ja es va fer amb 287 258
Occidental
trar en un “nou paradigma” per les universitats, i l’aforament dels 159
“conviure” amb el virus. “A poc a centres de culte i les instal·lacions Garrigues
poc i amb bona lletra anem fent esportives passarà del 30% al 50%.
passos endavant però hem d’evitar El toc de queda, però, no es toca, 340 Alt Penedès
189 Baix
fer-ne enrere. Els riscos són en les tot i que autoritats com el secreta- Alt
Camp
74 Llobregat

Priorat 134 97
105
Tests d’automostra massius a les Baix
Camp Baix
Garraf
40
zones més castigades pel covid Terra Alta
492
Ribera
d’Ebre
146
133 Tarragonès
78
Penedès
57

de cribatges, doncs, seran diferents Conca

G.G.G. de com s’havien fet fins ara i es con- de Barberà Menys de 49
Instruccions Baix Ebre
BARCELONA centraran a les àrees amb una “inci-
dència superior a la mitjana per
Els ‘kits’ de PCR 37 Entre 50 i 99

La mobilitat a tot Catalunya es re-
prèn després de dues setmanes de
confinament comarcal i en un con-
text de millora que, malgrat tot, és
asimètric quan es mira l’evolució de
la pandèmia per territoris. Lleida, la
Catalunya Central i Girona són les
tres zones més inestables, ja que és
on s’estan registrant més casos i fins
i tot un repunt lleu en l’entrada als
hospitals. Malgrat les diferències,
les autoritats no preveuen mesures
“quirúrgiques” ni aplicar restricci-
ons específiques en les zones més
afectades. Opten, en canvi, per fer
cribatges poblacionals de manera
periòdica (cada quinze dies) amb
kits d’automostra. La nova tongada
acorralar el virus”, segons va expli-
car ahir la consellera de Salut, Alba
Vergés, que va dir que començaran
posant el focus a Lleida i la Terra Al-
ta, on tenen diversos brots traçats i
es vol tallar contagis ràpid.
L’estratègia de Salut, que es po-
sarà en marxa la setmana que ve, es
basa en un sistema de detecció per
la via de l’automostra voluntària:
és la mateixa persona qui decideix
sotmetre’s a la prova i qui se la fa a
casa seva. El pla s’adreçarà a la po-
blació de menys de 70 anys que en-
cara no hagi rebut la vacuna. “Els
ciutadans aniran al seu centre
d’atenció primària (CAP), on po-
dran fer una gestió molt àgil: es do-
es recolliran al
CAP i cadascú
se’l farà a casa Montsià
i el retornarà a 65
l’ambulatori
Font: Departament de Salut / Gràfic: ARA
naran d’alta en un aplicatiu, reco-
lliran el seu kit d’automostra, es
podran fer la prova a casa i després
la retornaran al CAP”, va explicar
el secretari general de Salut, Marc
Ramentol.
La política catalana de cribatges
es va iniciar a l’estiu amb l’arriba-
da de Josep Maria Argimon a la se-
cretaria de Salut Pública i des
Entre 100 i 149
Entre 150 i 199
Entre 200 i 249
Entre 250 i 299
Més de 300
d’aleshores ha evolucionat: de PCR
massives en ciutats, barris i fins i
tot blocs de pisos allà on es temia
que la circulació del coronavirus es
descontrolés per la densitat pobla-
cional i la mobilitat a un servei molt
semblant al de la detecció precoç
del càncer de còlon, on les farmà-
cies proporcionaven materials a la
població per fer-se una PCR d’auto-
 ara DIVENDRES, 23 D’ABRIL DEL 2021
Llegir
Aquesta setmana he estat llegint molt i fent pocs deures:
estic convençuda que és el camí per arribar a l’èxit.
Anne Frank
ri de Salut Pública, Josep Maria Ar- doncs, per sota de l’1– i el risc de re-
gimon, o el mateix Sàmper s’havien brot, que estima una potencial acce-
mostrat partidaris d’endarrerir leració de la pandèmia, també baixa
l’horari. cinc punts, fins als 267.
Malgrat el gest de relaxament de Ara bé, les xifres d’infeccions di-
mesures, les autoritats sanitàries àries continuen sent elevades –es
van apel·lar a la prudència. “Tin- detecten uns 1.500 positius de mit-
guem paciència, ens queda un es- jana al dia– i la taxa de positivitat
forç d’un mes o dos”, ha insistit (el percentatge de persones que
Sàmper, en relació al control de la donen positiu a la prova) continua
pandèmia mitjançant la campanya estancada en el 6,2%, tot i fer-se
de vacunació. moltes més proves a la setmana. A
més, en les últimes 24 hores es van
494 malalts covid a les UCI registrar quatre víctimes mortals
El virus continua circulant a Cata- més, 123 els últims set dies. A hores
lunya però ho fa amb menys força i d’ara tampoc no s’ha aconseguit re-
les autoritats qualifiquen d’“esta- duir l’ocupació a les unitats de cu-
ble” la seva evolució. De moment, la res intensives (UCI), estancades
taxa de contagi (Rt), que mesura la entorn del mig miler de malalts. Si
velocitat amb què es propaga el vi- bé ja fa tres dies que l’ocupació va
rus, se situa en el 0,97 –es consolida, de baixa, ahir en constaven 494,
només tres menys que dimecres.
Pel que fa als malalts de covid-19
Pla de atesos a planta, la reducció és més
l’Estany evident: aquest dijous hi havia
Ripollès
194 Alt Empordà
1.611 ingressats, 39 menys. “Sa-
bem que són xifres altíssimes
però també estem veient una es-
146 tabilització i això ens ha portat
Garrotxa a flexibilitzar algunes mesures”,
210 va dir Vergés.
84
Encara cal dur mascareta
El secretari general de Salut, Marc
Osona Gironès Ramentol, va elogiar ahir la tasca
222 204 Baix
del Centre Europeu de Prevenció i
Empordà
Control de Malalties (ECDC, en les
174 sigles en anglès) però va considerar
Selva
“precipitat” posar sobre la taula el
206 debat sobre començar a prescindir
Vallès de les mascaretes i la distància físi-
Oriental ca entre els que tenen la pauta de
150 vacunació completada. “Encara no
hem sortit de la zona crítica de
l’epidèmia”, va insistir Ramentol,
Maresme
que va defensar que el moment
92 oportú dependrà de l’estat de vacu-
nació. De moment, només un 9%
Barcelonès 107 de la població està completament
vacunada.e
Així queden les restriccions a
Catalunya a partir de dilluns
Mobilitat Bombolles
Autoritzats els viatges Les reunions poden ser
per tot Catalunya de fins a sis persones
Toc de queda Educació
No es pot estar al carrer Presencialitat al 100%
entre les 22 h i les 6 h a batxillerat i FP
Restauració Cultura
Reobre a dins dels Un 50% d’aforament en
centres comercials actes culturals i religiosos
mostra. I aquest model és el que es nalitzar el cribatge a la zona. El fet
desplegarà ara, tot i que amb canvis. de distribuir aquestes automostres
des dels CAP s’ha decidit perquè
15.000 proves diàries han sigut els equips els que ja han
La conselleria preveu fer 15.000 coordinat els cribatges massius en
proves al dia. En aquests casos, els universitats i ja tenen la logística
cribatges seran seriats: el ciutadà preparada. Això no significa, preci-
serà citat per repetir la prova al cap sa Ramentol, que s’hagin descartat
de quinze dies, sempre que vulgui, les farmàcies com a dispensadors
fins que el departament decideixi fi- d’aquests kits d’automostra.e
No importa el que pensis: sense amor,
no seràs capaç de fer res de bo a la vida.
L’Antònia rebent ahir la primera dosi inoculada a Catalunya de Janssen, que és
monodosi. SALUT
Com funciona ara
la vacunació?
Sense sectors prioritaris, només compta l’edat
ARA
BARCELONA
Esprint en la vacunació de la pobla-
ció catalana amb l’arribada de les
primeres 24.000 vacunes de Jans-
sen. Els centres d’atenció primària
(CAP) van començar ahir a inocular
les dosis de la filial europea de John-
son & Johnson, que tenen la parti-
cularitat i l’avantatge de ser mono-
dosis: les persones que les reben no
necessiten segones injeccions per
completar la seva pauta de vacuna-
ció, com sí que passa en el cas de
Pfizer, Moderna i AstraZeneca.
De moment, però, Janssen no-
més s’administra a la població que
té entre 70 i 79 anys, però el depar-
tament de Salut confia acabar de va-
cunar aquesta franja d’edat aviat
–un 42% ja han rebut la vacuna de
Pfizer les últimes dues setmanes–
per poder-les fer servir aviat en l’es-
tratègia de vacunació massiva. Al
juny, almenys tots els més grans de
65 anys han d’estar protegits per
evitar que emmalalteixin.
Des d’ahir, Catalunya ja inocula
les quatre vacunes autoritzades per
l’Agència Europea de Medicaments
(EMA, en anglès). Els criteris d’im-
munització han estat harmonitzats
entre Salut, el ministeri de Sanitat i
la resta de comunitats autònomes i el
paràmetre més important és l’edat.
Si bé al principi el criteri va ser híbrid
–residències i professionals sanita-
ris–, ara pertànyer a un col·lectiu
concret no es té compte, sinó que es
prioritza eminentment l’edat: els
mestres, els policies i les caixeres de
supermercat es vacunaran en funció
de la seva edat i no per la seva ocu-
pació. No obstant això, la inestabili-
23
societat
Estimar
Bob Dylan
tat en l’arribada de les dosis –no-
Novetat més Pfizer entrega els vials de for-
ma regular– i les suspensions
Salut ja
temporals d’ús d’AstraZeneca i
administra Janssen per suposats problemes
les primeres de seguretat –s’han detectat uns
vacunes pocs casos rars de trombosi entre
monodosi vacunats– limiten molt el marge
de Janssen de maniobra de Salut.
280.000 dosis més de Pfizer
A Espanya en un primer moment
Campanya
Un de cada la vacuna d’AstraZeneca només
quatre
es podia inocular als més grans de
55 anys, i per no frenar l’estratè-
catalans gia es van incloure els col·lectius
ja ha rebut essencials. El resultat: persones
almenys molt joves, com ara mestres de
una dosi 30 anys, rebien la vacuna abans
que els seus avis de 80. Ara, en
canvi, aquesta vacuna només es
pot destinar a la gent d’entre 60
i 69 anys, i aquella població jove
no sap quan ni si podrà rebre la
segona dosi. Moderna, en canvi,
està reservada als entorns hospi-
talaris i als malalts greus, com ara
pacients oncològics o en diàlisi.
Pfizer és l’única vacuna que
s’utilitza exclusivament en fun-
ció de l’edat i en ordre descen-
dent. La consellera de Salut, Alba
Vergés, va anunciar ahir que el la-
boratori nord-americà enviarà
280.000 dosis la setmana que ve,
un enviament que suposa un aug-
ment considerable respecte a an-
teriors entregues setmanals
(193.000). Bona part (180.000) es
destinaran a segones dosis per a
la població de més de 80 anys, la
meitat de la qual ja l’ha rebut
Fins ara el 24,7% de la pobla-
ció ha rebut almenys una dosi de
la vacuna i només el 9% està im-
munitzada del tot.e
24
societat
Alguns llibres se’m fan tan pròxims que mentre els llegeixo és com si fos a casa.
Impuls final al túnel
de la plaça de les
Glòries de Barcelona
L’Ajuntament ha completat el 85% de les
obres, que estaran a punt al setembre
CLARA LÓPEZ ALCAIDE
BARCELONA
Les obres del túnel de les Glòries, la
infraestructura que ha de soterrar
el trànsit de la Gran Via, encaren la
recta final. L’Ajuntament de Barce-
lona ha completat un 85% dels tre-
balls, i l’objectiu és que el túnel de
sortida de la ciutat –en sentit Be-
sòs– comenci a funcionar al setem-
bre, i el túnel d’entrada –en sentit
Llobregat–, entre finals de novem-
bre i principis de desembre. Així, es
culminarà una obra que va comen-
çar el 2015 i que ha patit diversos
entrebancs: des de retards i sobre-
costos fins a l’aturada total dels tre-
balls durant dos mesos pel confina-
ment. “Ja podem veure i concretar
la llum al final del túnel”, va dir la ti-
nenta d’alcaldia d’Ecologia, Urba-
nisme i Mobilitat, Janet Sanz, en
una visita d’obres on per primer
cop es va poder veure com avança la
infraestructura.
Al gener es va acabar d’excavar el
túnel viari, que ja connecta els dos
extrems del seu recorregut –el car-
Els trucs de les immobiliàries per saltar-se la llei del lloguer
C.L.A
BARCELONA
Mig any després de l’aprovació de la
llei que regula els preus del lloguer a
través, entre altres coses, de la crea-
ció d’un índex de referència, el Go-
vern va anunciar dimecres que acti-
va el procés per multar aquells con-
tractes que no compleixin amb el
text i avisava que ja en té 30 de detec-
tats. El Sindicat de Llogateres veu les
sancions com “un primer pas molt
important” però defensa que la xifra
d’incompliments és molt superior.
“Després de set mesos en vigor, com
que els expedients sancionadors no
han arribat fins ara, una part del mer-
cat immobiliari s’ha sentit legitimat
per incomplir-la”, lamentava a l’ARA
el portaveu del Sindicat de Llogateres,
Jaime Palomera.
Algunes immobiliàries i propieta-
ris, malgrat el nou marc legal, han se-
guit promovent pràctiques que, ara sí,
poden comportar-los sancions. Una
de les més habituals, segons Palome-
rer Castillejos i la rambla del Poble-
nou–, i actualment els treballs se
centren en els acabats, que inclouen
els prismes de serveis, el formigó del
paviment i les voreres que recorre-
ran els 957 metres de llargada del
túnel. Pel que fa a les instal·lacions,
s’estan ultimant les sales tècni-
ques, les canonades antiincendis i
el cablejat. També s’està acabant
de col·locar el fals sostre i s’estan
pintant les sortides d’emergència.
Una reivindicació veïnal
El túnel és tan sols una part de tot
projecte del govern de Colau per
transformar la plaça de les Glòries,
però també una de les més impor-
tants. Soterrar el pas dels vehicles
per la Gran Via permetrà avançar en
la urbanització d’aquest espai.
“Aquí no estem presentant un tú-
nel, estem presentant un missatge
de futur: que la ciutat i la superilla
avancen”, va dir l’alcaldessa de Bar-
celona, Ada Colau. Colau va remar-
car que amb la construcció del túnel
es fa “un pas de gegant” acabant una
“obra històrica”, que també és una
reivindicació veïnal.
ra, és no complir una de les claus de la
nova llei: el preu del lloguer només se-
rà modificable a la baixa. En el cas que
el preu d’un lloguer sigui inferior a
l’índex, el propietari no podrà exigir
als inquilins un preu superior perquè
d’aquesta manera s’ajusti a la mitja-
na que marca la Generalitat. El sindi-
cat assegura que hi ha “un gran nom-
bre de propietaris que es limiten a
complir l’índex de referència”, un
preu mitjà per metre quadrat que fi-
xa la Generalitat, sense tenir en
compte que no poden apujar el llo-
guer que figura a l’anterior contracte.
Una altra pràctica no permesa és
apujar el preu afegint-hi despeses
extres com l’IBI o les despeses de la
comunitat. El sindicat denuncia
que, tot i que el decret 50/2020 pro-
hibeix incloure al preu despeses que
no apareixien al contracte anterior,
moltes immobiliàries fan servir
aquest argument per evitar abaixar
preus. “Si l’anterior contracte no es-
pecificava com a extres l’IBI o les
despeses de la comunitat, no es po-
den afegir”, diu Palomera. El sindi-
Llegir
Louisa May Alcott
Vista de l’estat Al seu torn, els veïns celebren la
actual de construcció d’un túnel que “ha cos-
l’interior tat molts anys”, però insisteixen
del túnel de que l’obra encara no està acabada i
les Glòries demanen al consistori la “urbanit-
de Barcelona. zació definitiva del tram de Gran
FRANCESC MELCION Via entre Badajoz i la rambla del Po-
blenou”. “Els veïns i veïnes no es-
tem a favor de xarxes amb uns grans
costos, volem una ciutat per viure-
hi. S’han fet passos, però encara
queda molt per caminar”, va reivin-
dicar el vocal de l’Associació de Ve-
ïns del Poblenou, Jaume Badenes.
Blocs de pisos cat indica, a més, que, tot i que el de-
a Barcelona cret es va aprovar al desembre, afec-
en una imatge ta tots els contractes que s’hagin sig-
d’arxiu. nat des que va entrar en vigor la llei,
PERE TORDERA dos mesos abans, al setembre.
Un altre truc recurrent és argu-
mentar que la llei no s’aplica “perquè
l’últim contracte no es va signar en els
DIVENDRES, 23 D’ABRIL DEL 2021 ara
L’Ajuntament vol destinar l’espai
alliberat a zones verdes, habitatge
assequible i equipaments públics.
El túnel de les Glòries és l’obra
“més complexa” que ha portat a ter-
me l’Ajuntament de Barcelona. Per
soterrar el trànsit de la Gran Via,
una de les principals vies d’accés i
sortida a la ciutat, han hagut de pas-
sar per sota de quatre infraestructu-
res ferroviàries que travessen la pla-
ça de les Glòries: la L1 del metro, el
túnel de la R1, el de la R3 i la R4 i el
de la línia R2 Sud de Rodalies.e
últims cinc anys”, explica Palomera.
El portaveu diu que aquesta afirma-
ció és “falsa” ja que “la llei s’aplica en
tots els habitatges que en el moment
de l’aplicació hagin estat al mercat del
lloguer durant cinc anys”, indepen-
dentment de quan se signin els con-
tractes. “És una manera de malinter-
pretar la llei per poder dir que s’ha
posat el preu d’acord amb l’índex”,
afegeix el portaveu.
La sorpresa per a alguns llogaters
arriba quan detecten que als contrac-
tes hi figuren dos preus diferents. Al-
guns propietaris utilitzen l’anomena-
da clàusula de Berlín –que rep aquest
nom per la pràctica estesa a la capi-
tal alemanya– per incrementar el
preu. La forma és incloure al contrac-
te una clàusula que estableix un preu
de lloguer que s’ajusta als límits le-
gals, però que també n’inclou un altre
que passaria a activar-se si la llei es
tombés per qualsevol motiu i deixés
de tenir vigència. “És una clàusula
il·legal, nul·la i abusiva”, denuncia Pa-
lomera, i afegeix que el lloguer només
pot variar en funció de l’IPC.e
ara DIVENDRES, 23 D’ABRIL DEL 2021 25
societat

Estimar
L’amistat es pot convertir en amor, però l’amor mai no es pot convertir en amistat.
Albert Camus

Creen els biorobots més ràpids del món

Combinen cèl·lules vives amb material inert i són l’esperança per a malalties com la distròfia muscular

XAVIER PUJOL GEBELLÍ

BARCELONA

Una impressora 3D diposita capa re-

re capa un polímer per crear una figu-
ra en forma de reixeta de mides mi-
núscules. Sobre aquesta figura, sem-
pre en condicions de laboratori, es fan
“créixer” cèl·lules musculars d’origen
animal i, arribat el cas, també d’ori-
gen humà. Amb l’estimulació precisa,
de tipus químic o elèctric, el conjunt
que en resulta adquireix moviment.
En essència, això és un robot orgànic
o un biobot, un giny que no fa gaire
més d’un parell d’anys que va ser no-
tícia per primera vegada i que l’equip
de l’investigador Icrea Samuel Sán-
chez, de l’Institut de Bioenginyeria de
Catalunya, ha aconseguit reproduir.
El desenvolupament de Sánchez, pu-
blicat a la revista Science Robotics, es
quasi 800 vegades més ràpid que
qualsevol altre del seu gènere.
Un centímetre
El robot orgànic desenvolupat a
l’IBEC pertany a la categoria dels
robots tous i fa al voltant d’un cen-
tímetre. Es basa en un esquelet fle-
xible d’hidrogel que pren la forma musculars permet aconseguir una biomedicina i en robòtica. En el pri- L’equip cació directa de la medicina perso-
d’un serpentí i cèl·lules musculars altra fita important. A diferència mer camp, en què els investigadors d’investigadors nalitzada en aquest camp”, diu.
que mantenen la seva capacitat de d’altres biobots previs, “no calen ja han començat a treballar, es vo- de l’Institut de De la mateixa manera, obren
contraure’s com ho farien en qual- estímuls externs” per activar el len “imprimir” cèl·lules musculars Bioenginyeria també les portes a pròtesis biòni-
sevol múscul. Gràcies a aquests moviment. L’esquelet fa la funció humanes per a l’estudi de patolo- de Catalunya ques “toves” constituïdes d’un es-
trets específics, els biobots resul- d’una molla que aprofita la força de gies, com la distròfia muscular, en que ha creat els quelet flexible i un teixit muscular
tants tenen moviment “a una velo- contracció cel·lular, explica Maria què els biobots puguin aportar un biorobots més idèntic al del pacient que ha patit
citat sense precedents” i en “totes Guix, investigadora també de benefici directe. “Podem estudiar ràpids del món. una amputació o una ferida. Tot i
les direccions”, explica Sánchez. l’IBEC i primera autora de l’article. molt millor la malaltia i pensar en IBEC que es tracta d’una “línia d’estudi
Tècnicament, tant l’hidrogel com La combinació fa l’efecte d’un au- alguna aplicació”, exposa Guix. De interessant”, ara com ara aquesta
les cèl·lules musculars, extretes de toentrenament, o també autoapre- forma general, afegeix Sánchez, els mena d’aplicacions són més del
ratolí en aquest cas, es configuren nentatge, que permet al biobot biobots obren la porta a l’estudi de futur que no pas del present, ad-
a partir d’impressió 3D. anar guanyant velocitat i força. com guanyar força, estudiar el po- meten. En canvi, les biomèdiques
La forma de l’esquelet flexible i En l’horitzó dels biobots de tencial de regeneració de teixits i el podrien tenir una aplicació “molt
el fet de treballar amb cèl·lules l’IBEC s’endevinen aplicacions en cribatge de nous fàrmacs. “És l’apli- pròxima”.e
26
societat
No se’ns hauria de reconèixer pel que hem escrit, sinó pel que hem llegit.
enbreu
FRANCESC MELCION
■ Aixequen l’ocupació del rectorat de la
UB i convoquen una vaga el 13 de maig
Els estudiants que ocupaven el rectorat de la
Universitat de Barcelona (UB) van aixecar ahir la
tancada perquè creuen que són a prop d’assolir un
compromís “amb garanties” dels rectors, a qui
reclamen que es mullin a favor de l’equiparació dels
preus de màsters i graus i de graus entre si o de la
remuneració obligatòria de les pràctiques. Els
universitaris han pactat reunions amb els rectors fins
al 13 de maig, i per a aquell dia han convocat una
jornada de vaga per “defensar” el sistema educatiu.
■ Greenpeace demana enfortir el món
rural per lluitar contra el canvi climàtic
Els municipis rurals contribueixen fins a 34 vegades
més que els urbans a mitigar les conseqüències del
canvi climàtic i 20 vegades més a mantenir la
biodiversitat. Segons l’ONG Greenpeace, el món rural
és “vital” i requereix un impuls urgent per “enfortir”
el que s’anomena l’Espanya buidada, que és on hi ha
la majoria d’ecosistemes que permeten abastir la
resta del país amb matèries primeres.
Llegir
Jorge Luis Borges
ANOMALIA DE LA TEMPERATURA MITJANA ANUAL A EUROPA
2,0
1,5
1,0
0,5
-0,5
-1,0
-1,5
-2,0
1950 1955 1960 1965 1970
El 2020 va ser l’any més càlid
a Europa des que hi ha dades
La disminució de la nuvolositat també es va accentuar
MIQUEL BERNIS
BARCELONA
L’any passat va ser, amb força dife-
rència, l’any més càlid a Europa des
que es recullen dades. Ho diu un in-
forme sobre l’estat del clima que va
publicar ahir el Centre Europeu de
Predicció (ECMWF), segons el qual
la temperatura mitjana del conti-
nent es va situar 1,6 graus per sobre
de la mitjana, i 0,4 graus per sobre
del rècord anterior. Els cinc anys
més càlids registrats a Europa cor-
responen tots a l’última dècada.
Aquest rècord de temperatura ha
sigut impulsat sobretot per les tem-
peratures de la tardor i molt especi-
alment de l’hivern anterior. Els me-
sos de desembre (del 2019), i gener
i febrer (del 2020), la temperatura
va arribar a ser 3,4 graus superior a
la mitjana. Aquesta excepcionalitat
va ser especialment forta al nord-
est del continent, on les temperatu-
res mínimes durant l’hivern passat
van arribar a ser 9 graus superiors
a les normals. Per contra, durant
l’estiu, que és quan les altes tempe-
ratures provoquen més titulars, el
termòmetre es va comportar amb
certa normalitat tenint en compte
el context de canvi climàtic.
Un altre aspecte interessant de
l’informe és la tendència sostingu-
da dels últims anys cap a la disminu-
ció de la nuvolositat. Al nostre àm-
bit l’any passat no va ser especial-
ment destacable en aquest sentit,
però en països com Itàlia, Grècia i
Període de referència: 1981-2010
1975 1980 1985 1990 1995
Font: Centre Europeu de Predicció (ECMWF) / Gràfic: Esther Utrilla
als Balcans la nuvolositat va arribar
a ser un 10% inferior a la mitjana
dels últims anys. Això ha comportat
més hores de sol. En algunes parts
del centre i de l’est d’Europa el
2020 hi ha arribat a haver al vol-
tant de 400 hores més de sol del
normal, i en el conjunt del continent
la diferència ha sigut de 86.
A nivell global la temperatura no
ha batut rècords, però el 2020 ha
entrat al podi dels anys més càlids
des que hi ha dades. Aquesta dada és
especialment preocupant si es té en
compte el context d’any marcat pel
fenomen de la Niña. Aquest feno-
men climàtic que es produeix al Pa-
Rècords
Algunes dades extremes són
els 54,5 graus a la vall de la
Mort o els 52 de Kuwait
cífic acostuma a tenir implicacions
a escala global: el Niño provoca que
la temperatura global sigui encara
més alta, mentre que la Niña supo-
sa un cert refredament. Malgrat ser
any de Niña, la temperatura mitja-
na del planeta va ser l’any passat 1,2
graus superior al període de refe-
rència de l’època preindustrial. Cal
recordar que l’Acord de París del
2015 compromet els països a man-
tenir l’augment de la temperatura
del planeta per sota dels 2 graus
respecte a l’etapa preindustrial.
Algunes dades extremes d’aquest
2020 són els 54,4 graus registrats el
DIVENDRES, 23 D’ABRIL DEL 2021 ara
Els 5 anys
més càlids
corresponen
tots a l'última
dècada
2000 2005 2010 2015 2020
16 d’agost a la vall de la Mort, a
Califòrnia, que suposen la tem-
peratura més alta mesurada al
món com a mínim en els últims
80 anys. A l’aeroport de Kuwait i
a Bagdad es va arribar a 52 graus.
Primavera de gelades
Curiosament l’únic moment de
l’any passat en què a Europa la
temperatura es va situar per so-
ta de la mitjana va ser durant la
primavera, que ja va tenir nits
més fredes del normal, com es-
tà tornant a passar enguany. Un
dels països més afectats per les
glaçades tardanes d’aquesta pri-
mavera és França, on les tempe-
ratures sota zero han sigut ge-
neralitzades i han arribat a ni-
vells de rècord en algun cas. El
govern francès ha promès aju-
des al sector agrícola per valor
d’1,2 bilions d’euros.
A Catalunya les glaçades de fi-
nals de març van provocar pèrdu-
es de producció d’entre el 20% i
el 100% de fruita dolça i ametlla.
Unió de Pagesos ha alertat també
que les últimes glaçades provoca-
ran que aquest any hi hagi un
30% menys de cirera a Lleida i un
20% menys a les Terres de l’Ebre.
Des del Dilluns de Pasqua a
Catalunya no hi ha hagut cap dia
amb temperatures per sobre de la
mitjana. Es dona la circumstàn-
cia que el final de l’hivern va ser
molt suau, fet que provoca que des
de finals de gener la temperatura
gairebé no hagi canviat.e
ara DIVENDRES, 23 D’ABRIL DEL 2021 27
PUBLICITAT
Mirades
El drac que volia ser bo
Aquest any l’Institut d’Estudis Ilerdencs ha volgut
reinterpretar la tradició de Sant Jordi d’una ma-
nera ben diferent a l’habitual. En aquesta instal·la-
ció de l’artista Anselm Ros anomenada Scrap drac
[Drac de la Ferralla], la bèstia –en aquest cas una
iguana gegant–, cansada de ser el personatge mal-
vat de la llegenda, ha fugit de sants i princeses i s’ha
refugiat sobre tres cotxes desballestats que sim-
bolitzen el consumisme. Unes lletres de neó ens
recorden que aquest cop el drac no és el dolent.
23-04-2021 Foto: Santi Iglesias
30
Economia
Compte enrere per acabar
amb els interins al sector públic
Les administracions hauran de reduir al 8% un col·lectiu que a la Generalitat és del 32%
LAIA FORÈS
MADRID
El govern espanyol prepara un can-
vi legal de gran envergadura per po-
sar fi a l’elevada taxa de temporali-
tat del sector públic. El ministre de
Política Territorial i Funció Públi-
ca, Miquel Iceta, va anunciar ahir
que l’executiu reformarà l’Estatut
Bàsic de l’Empleat Públic (EBEP)
per obligar totes les administraci-
ons públiques –inclosos els ajunta-
ments i les diputacions– a cobrir
amb personal fix en un termini mà-
xim de tres anys les places que ac-
tualment estan ocupades per inte-
rins. No es permetrà més d’un 8%
de contractes temporals.
Per a la Generalitat, que té una
taxa d’interinitat del 32%, suposarà
una transformació important que
preocupa alguns sindicats de funci-
onaris perquè adverteixen que un
elevat nombre de treballadors pú-
blics poden acabar al carrer. Segons
Legislació
Iceta anuncia una reforma
per reduir la temporalitat
i modernitzar el sector públic
la Plataforma d’Interins/es de Cata-
lunya, a les administracions catala-
nes (no només a la Generalitat) hi
ha 95.000 interins. Per reduir fins al
8% la temporalitat, les administra-
cions catalanes haurien d’eliminar
71.250 places d’interins. Les últimes
dades oficials de l’Idescat, del 2019,
recullen una xifra total d’interins
inferior a la dada que ofereix la PIC
(68.499).
A l’Estat, el personal amb con-
tractes temporals ja se situa al vol-
tant del 8% però es dispara fins al
30% de mitjana en el cas de les co-
munitats autònomes. Als ajunta-
ments són el 13%. “L’objectiu és
desenvolupar mesures objectives
per prevenir i sancionar l’abús i el
frau en la temporalitat, que es posi
l’èmfasi en la seva excepcionalitat i
es delimiti la durada màxima”, va
resumir Iceta en un acte al Senat.
Educació i Salut
El govern espanyol apunta que a
l’educació i a la sanitat es concen-
tra gran part del problema de la
temporalitat al sector públic. En
aquestes dues àrees, el percentat-
ge d’interins se situa entre el 30%
i el 40%. L’Estatut Bàsic ja limita
l’interinatge a les administracions
A Catalunya el 32% dels treballadors públics són interins. PERE TORDERA
LES XIFRES DE LA TEMPORALITAT AL SECTOR PÚBLIC
9 5.000
És el nombre d’interins de les
administracions públiques
catalanes, segons els sindicats.
Representen el 32% del total.
4.315
Són els milions d’euros del pla de
recuperació –finançat amb diners
europeus– que s’invertiran per
modernitzar l’administració pública.
51%
En els pròxims 10 anys el 51% dels
funcionaris de l’Estat es jubilaran.
Només el 12% dels treballadors
públics tenen menys de 40 anys.
8%
És l’objectiu fixat pel govern
espanyol de contractes temporals al
sector públic després de la reforma
que s’aprovarà aquest any.
DIVENDRES, 23 D’ABRIL DEL 2021 ara
públiques, però els sindicats de-
nuncien que no es compleix. Iceta
va admetre que existeix el proble-
ma, i el va atribuir, entre altres fac-
tors, a les polítiques d’austeritat
dels últims anys i a la gestió del PP.
El ministre va recordar que entre
el 2012 i el 2015 –sota el mandat de
Mariano Rajoy– les taxes de repo-
sició de places públiques va ser del
0%. “Les administracions que ha-
vien de seguir prestant els serveis
es van veure obligades a contractar
personal interí”, va explicar.
La reforma anirà més enllà de la
reducció de la temporalitat. El go-
vern espanyol vol modernitzar el
sistema d’ocupació pública per fer-
lo més “productiu, eficaç i motiva-
dor”. Entre els plans del ministeri hi
ha aprovar una nova estratègia per
reformar l’accés a l’ocupació pública.
Brussel·les fa anys que pressio-
na Espanya perquè redueixi la taxa
d’interins. És una de les recomana-
cions recurrents de la Comissió Eu-
ropea en els informes econòmics.
Reacció
Els sindicats avisen que
la reforma prevista deixarà
molts interins al carrer
Ara l’executiu espanyol ha inclòs els
canvis de l’Estatut Bàsic de l’Emple-
at Públic a la llista de reformes que
inclou el pla de recuperació i resili-
ència. En el document que la Mon-
cloa enviarà a Brussel·les, Sánchez
es compromet a impulsar la refor-
ma del sector públic abans del 2022.
És un compromís que adquireix a
canvi dels 140.000 milions d’euros
que arribaran a Espanya per impul-
sar l’economia. L’executiu té previst
aprovar al setembre l’avantprojecte
de la llei de funció pública.
Crítiques
Els sindicats d’interins fa anys que
denuncien un abús de la tempora-
litat, però critiquen l’anunci d’Ice-
ta. Demanen regularitzar la situació
dels interins i no convocar noves
oposicions que deixaran al carrer
treballadors que porten dècades
com a funcionaris. Fonts del govern
central van apuntar que la llei no-
més preveu els concursos i oposici-
ons per accedir al sector públic. La
portaveu de la PIC, Cristina Gruas,
denuncia: “Som davant d’una situa-
ció molt greu” perquè, diu, “es dei-
xarà al carrer tot un col·lectiu de
persones, moltes de les quals de te-
nen més de 50 anys”.e
ara DIVENDRES, 23 D’ABRIL DEL 2021 31
economia
Llegir Estimar
La vida és massa curta L’amor consisteix en això: dues solituds que es troben,
per llegir llibres dolents. es toleren i es protegeixen.
James Joyce Rainer Maria Rilke

no concreta més enllà. Una de les

JÚLIA MANRESA NOGUERAS
BRUSSEL·LES
Capítol tancat en les negociacions
amb Brussel·les. La vicepresidenta
tercera del govern espanyol, Yolan-
da Díaz, es va desplaçar ahir fins a
Brussel·les per reunir-se amb el vi-
cepresident econòmic de la Comis-
sió Europea, Valdis Dombrovskis,
a qui va presentar la part laboral del
pla de reformes que Espanya neces-
sita per obtenir els 140.000 milions
d’euros dels fons europeus antipan-
dèmia. “Donem per acabat aquest
primer capítol del pla de reformes”,
va dir Díaz després d’una trobada en
què va assegurar que Dombrovskis
havia acollit favorablement les pro-
postes del govern de Sánchez. Un
portaveu de la Comissió també va
assegurar que la trobada entre els
dos líders va ser “positiva”.
Més enllà fins i tot d’una bona
acollida, el que va afirmar Díaz és
que les propostes en l’àmbit labo-
ral que presenta el govern espanyol
són les que fa anys que Brussel·les
exigia a Espanya: “Per descomptat
que compartim el diagnòstic que la
Comissió Europea fa del nostre pa-
ís. Fa una mica de llàstima veure
com les dades d’atur i precarietat al
llarg de la democràcia no han canvi-
at. És difícilment explicable”, va dir
la vicepresidenta, que va negar que
Dombrovskis hagi exigit cap canvi.
El que la Comissió Europea fa
temps que reclama a Espanya és que
acabi amb l’elevada dualitat del
mercat de treball i que resolgui els
problemes d’atur estructural i juve-
nil endèmics. En aquest sentit, el
govern de Pedro Sánchez encara do-
na pocs detalls dels documents que
presentarà a Brussel·les la setmana
que ve, però sí que ha avançat que
proposarà una simplificació dels
contractes actuals en tres: un d’es-
table, un de temporal i un de forma-
ció. Tot i això, l’executiu espanyol
Espanya segella amb la
UE la reforma laboral
La ministra Yolanda Díaz assegura que les propostes
de Sánchez encaixen amb les demandes de Brussel·les
La vicepresidenta Díaz ahir a Brussel·les amb Juan Pablo García-Berdoy. EFE
ESPANYA REGISTRA EL 2020 EL DÈFICIT MÉS ALT DE LA UE
L’impacte econòmic de la pandèmia ha
tornat a situar Espanya al capdavant del
rànquing del dèficit públic de la Unió
Europea. Les mesures per alleugerir els
efectes de les restriccions pel coronavi-
rus –tant socials com econòmiques–
aprovades durant l’últim any van dispa-
rar el dèficit espanyol el 2020 fins a
l’11% del PIB (davant el 2,9% del 2019).
Segons les dades que Eurostat va publi-
car ahir, l’Estat és el soci europeu amb
una xifra de dèficit públic de l’any passat
més elevada, si bé va augmentar de for-
ma generalitzada arreu d’Europa. En el
conjunt de l’eurozona, va incrementar
una mitjana del 7,2%.
Al febrer el deute del conjunt de les
administracions públiques a Espanya es
va situar en 1,36 bilions d’euros, 18.600
milions més que al gener.
qüestions espinoses en aquest àm-
bit és la implicació dels agents so-
cials (sindicats i patronals) en la re-
forma. Una de les grans promeses
electorals de Podem era la deroga-
ció de la reforma laboral i Díaz ha
repetit diverses vegades que no dei-
xaran escapar l’oportunitat de dur a
terme la reforma “més ambiciosa”
i profunda en l’àmbit laboral que ha
fet fins ara Espanya.
Negociació en marxa
Tot i això, els agents socials no do-
nen per tancades les converses i, de
fet, el govern espanyol tampoc. Mal-
grat que es dona per conclosa la ne-
gociació amb la Comissió en aquest
àmbit, es manté prou amplitud en
les propostes que s’entregaran a
Brussel·les perquè els detalls s’aca-
bin de tancar en negociació amb els
Diàleg
Els agents socials no donen
per tancades les converses
per negociar els canvis
agents socials: “Totes i cadascuna
de les reformes que emprenguem al
ministeri es faran en el marc del di-
àleg social”, va repetir la vicepresi-
denta després la trobada.
La reforma laboral es va aprovar
en plena crisi econòmica i ara la tau-
la del diàleg social planteja modifi-
car-ne alguns dels aspectes més le-
sius. Per exemple, recuperar la pre-
valença del conveni sectorial per so-
bre del d’empresa i la ultraactivitat
dels convenis (que es segueixin apli-
cant encara que hagin caducat men-
tre se’n negocia un de nou).
Avui és el torn de la vicepresiden-
ta segona Nadia Calviño, que es re-
unirà virtualment amb Dombrovs-
kis per donar l’última empenta a un
pla de reformes que Díaz va donar
ahir per tancat.e

Lagarde urgeix a aprovar els fons antipandèmia

LEANDRE IBAR PENABA
BARCELONA
La presidenta del Banc Central Eu-
ropeu, Christine Lagarde, va dema-
nar ahir als governs dels estats de la
zona euro i a les autoritats de la
Unió Europea que aprovin amb ra-
pidesa els programes per fer efectiu
el desplegament dels fons Next Ge-
neration, que han de servir per reac-
tivar l’economia europea. Segons
Lagarde, els fons han de tenir “un
paper clau” en la recuperació de la
zona euro després de la crisi deriva-
da de la pandèmia del covid-19, per
la qual cosa és necessari que els pa-
ïsos tirin endavant els programes
“sense retard”.
Més celeritat en l’aprovació per-
metria que els Next Generation
“contribuïssin a una recuperació
més ràpida” de l’eurozona, ja que se-
rien un suport “a l’efectivitat de la
política monetària” que el BCE està
duent a terme de forma molt agres-
siva des de fa aproximadament un
any, va sostenir Lagarde en una ro-
da de premsa a Frankfurt.
La presidenta creu que les polí-
tiques fiscals i les del BCE “es com-
plementen però no se substituei-
xen”, per la qual cosa tots els agents
econòmics “han de complir el seu
mandat”. “El nostre és l’estabilitat
dels preus i els Next Generation es-
tan clarament en un àmbit fiscal”,
va afegir per traspassar la responsa-
bilitat als estats membres.
No és la primera vegada que el
BCE reclama més esforços fiscals
als governs i a les institucions co-
munitàries. De fet, encara amb Ma-
rio Draghi com a president, la ins-
titució ja demanava que els estats
La presidenta menys endeutats gastessin més per
del BCE, impulsar la demanda i ajudar així
Christine els països amb menys creixement.
Lagarde, ahir El consell de govern del BCE va
a Frankfurt. EFE deixar inalterats els tipus d’interès
i els programes d’estímuls moneta-
ris a l’espera de millores de la situ-
ació de la pandèmia. Lagarde no
preveu que la inflació repunti en els
propers mesos, per la qual cosa els
membres del consell del banc opten
per esperar a veure com evolucio-
na l’economia i la pandèmia, especi-
alment el ritme de vacunació.
Es manté la compra de bons
Així doncs, els tipus d’interès es
mantindran en els mínims històrics
en què estan des del 2016, mentre
que el BCE continuarà tant amb la
política de barra lliure a la banca
–accés barat a diners a canvi de faci-
litar el crèdit a empreses i famílies–
com amb els programes de compres
de bons. Això afecta tant el progra-
ma habitual de compra, que destina
20.000 milions d’euros mensuals a
l’adquisició de deute públic dels es-
tats, com el PEPP, el programa ex-
traordinari d’1,85 bilions d’euros de
resposta a la pandèmia, que per ara
el BCE no es planteja reduir.e
32
economia
Els llibres i les portes són el mateix: els obres i entres en un altre món.
enbreu
MANOLO GARCÍA
■ El 22@ podria tenir falta
d’oferta d’oficines el 2024
El districte del 22@ es podria trobar els anys 2024 i
2025 amb una falta de superfície disponible
d’oficines que provocaria una pujada de preus,
segons va advertir ahir Javier Bernades, soci de la
consultora Cushman & Wakefield, en la celebració
dels vint anys del districte.
Bernades va recordar que el 22@ tenia unes
taxes de disponibilitat molt baixes, però amb
l’impacte de la pandèmia i els metres quadrats que
s’estan desenvolupant aquesta disponibilitat
d’oficines per llogar podria pujar entre un 7% i un
8% aquest any, i el 2022 i el 2023 situar-se en
percentatges de dos dígits. De cara al 2024 i el
2025 podria donar-se que “no hi hagués prou
producte” i previsiblement hi hauria falta d’oferta
i pujada de preus, va dir el directiu.
DIVENDRES, 23 D’ABRIL DEL 2021 ara
Llegir
Jeanette Winterson
Comercial, la professió més buscada el 2020
ELISABET ESCRICHE RIVAS
BARCELONA
L’esclat de la pandèmia va fer que
l’any passat les ofertes laborals es
desplomessin un 46%. Tot i així, els
tres sectors que van portar més les
regnes i que van generar més llocs
de treball van ser el comercial o de
vendes, la informàtica i la logística.
Això es desprèn de l’informe anual
del 2020 sobre l’estat del mercat la-
boral que han elaborat conjunta-
ment el portal InfoJobs i Esade i
que van presentar ahir.
Concretament, el sector comerci-
al i de vendes va oferir prop de L’àmbit sanitari, l’únic que va crear més llocs de treball que el 2019. F. MELCION
312.000 vacants de feina; el de la in-
formàtica i les telecomunicacions, sentants comercials, amb 131.000; mán Campa, va concretar que Ma-
prop de 165.000, i el de la logística, conductor de vehicle de reparti- drid i Barcelona van ser les ciutats
més de 163.000. Ara bé, l’únic àm- ment, amb 70.000, i, finalment, que van concentrar la majoria
bit que va generar més llocs de tre- desenvolupador de programari, d’ofertes d’ocupació i que el salari
ball que el 2019 (amb un increment amb prop de 63.000. mitjà ofert va ser de poc més de
del 26%) va ser el sanitari, amb prop 25.000 euros. La directora de l’Ins-
de 77.000 ofertes, sobretot d’infer- El turisme i la restauració punxen titut d’Estudis Laborals d’Esade,
meria i d’auxiliar d’infermeria, per Per contra, els sectors que van pa- Anna Ginès, per la seva banda, va
poder fer front precisament al covid. tir una caiguda de dos dígits d’ofer- advertir que s’haurà de veure quan-
Si s’analitzen els llocs de treball tes de treball van ser també els més tes de les persones que encara estan
específics, el més demandat va ser afectats per la pandèmia del coro- en un expedient de regulació tem-
el de teleoperador, amb més de navirus: el turisme i la restauració. poral d’ocupació (més de 600.000)
213.000 ofertes, seguit de repre- El director general d’InfoJobs, Ro- podran mantenir la seva feina.e
ara DIVENDRES, 23 D’ABRIL DEL 2021
Només hi ha una forma de felicitat, en aquesta vida: estimar i que t’estimin.
LA BORSA ÍBEX-35
8.656,80 PUNTS
Sessió de dijous,
22 d’abril del 2021 +1,61% VARIACIÓ
El BBVA vol acomiadar el 27% dels empleats a Catalunya
El BBVA vol acomiadar un de cada qua-
tre treballadors dels que té a Catalunya.
La cruesa de la dada es desprèn de
l’ERO anunciat ahir, que afectarà 1.197
dels seus 4.342 empleats, un 27,5%. El
banc, en total, vol retallar 3.800 llocs de
treball a tot Espanya, l’equivalent al
16% de la plantilla, en una retallada que
implica el tancament de més de mig mi-
ler d’oficines, la major part a Catalunya,
segons van informar els sindicats.
Catalunya, on l’entitat ha crescut molt
en l’última dècada gràcies a les compres
de les antigues caixes agrupades a Unnim
i CatalunyaCaixa, s’endú la pitjor part.
Dels 1.197 llocs de treball que perdria,
836 són a Barcelona, 185 a Tarragona, 92
a Girona i 84 a Lleida. L’ERO és un dels
pitjors registrats durant la pandèmia i a
Catalunya és més dur que el recentment
anunciat per CaixaBank, que a priori vol
retallar 754 llocs de treball al Principat.
És l’expedient més contundent que ha
aplicat el banc presidit per Carlos Torres
des de la compra de CatalunyaCaixa, el
2014, quan va anunciar que volia retallar
2.000 dels seus 4.386 llocs de treball.
El BBVA planteja un ERO que supo-
saria reduir en 3.000 persones la plan-
tilla de la xarxa d’oficines, és a dir, més
del 21% del personal d’aquesta àrea, i a
Alimentació
Codorníu dobla les
vendes online el 2020
El grup Raventós Codorníu va doblar
les vendes per internet en el seu últim
exercici fiscal, que va del juny del 2019
al mateix mes del 2020, i va facturar 1,3
milions d’euros. Alhora preveu dupli-
car aquesta xifra durant l’actual exer-
cici, que tancarà al juny, i arribar als 3
milions. Per aconseguir-ho ha estrenat
la nova botiga en línia, anomenada
15bodegas.com.
Estimar
George Sand
ELS QUE PUGEN MÉS
SOLARIA
SIEMENS GAMESA
CIE. AUTOMOTIVE
RADAR EMPRESARIAL
ALBERT MARTÍN ❊ BARCELONA
Una oficina del BBVA a Barcelona. PERE TORDERA
les quals caldria afegir 800 baixes més
d’empleats dels serveis centrals. El
nombre final d’acomiadats i com es pro-
duiran encara no és definitiu, sinó que
dependrà de les negociacions entre el
comitè d’empresa i la direcció.
El banc també preveu tancar 530 ofi-
cines a tot l’Estat, de les quals 204 són
a Catalunya. Catalunya també és la co-
MANOLO GARCÍA
% VAR. EUROS
ELS QUE BAIXEN MÉS
+7,10 17,955
+6,69 32,200
+3,36 24,600
munitat més afectada pel que fa a la xar-
xa d’oficines, seguida de la regió central
–Madrid i Castella-la Manxa–, amb 101
tancaments, i la regió sud –Andalusia,
Extremadura, Ceuta i Melilla–, amb 76.
A la resta de zones de l’Estat es tancaran
entre 59 i 14 oficines.
Comissions Obreres, el sindicat
majoritari al comitè d’empresa del
Laboral
La plantilla de Bosch
a Lliçà ratifica l’ERO
La plantilla de la planta de Bosch a Lli-
çà d’Amunt va ratificar ahir en assem-
blea el preacord a què van arribar ahir la
direcció i el comitè d’empresa per tan-
car la fàbrica el 30 de juny del 2022. Dels
288 vots emesos, 266 han sigut a favor,
21 en contra i un en blanc. Tot i que el
tancament serà al juny, l’acord estableix
el 31 de desembre del 2022 com a refe-
rència per a la resta de punts acordats.
33
economia
% VAR. EUROS
BANKINTER -1,36 5,524
PHARMA MAR -1,01 94,300
INDRA -0,39 7,620
BBVA, va qualificar d’“escandalós i in-
sostenible” l’expedient. El sindicat va
apuntar que optarà “pel camí de la mo-
bilització”, tot i que encara no ha espe-
cificat quines accions té previst portar
a terme.
L’ERO del BBVA es produeix no-
més uns mesos després de la frustrada
fusió de l’entitat amb el Sabadell. A
més, s’afegeix al que va presentar re-
centment CaixaBank arran de l’absor-
ció de Bankia, que afecta més de 8.000
empleats al conjunt d’Espanya.
Calviño qüestiona els alts directius
La vicepresidenta econòmica del go-
vern espanyol, Nadia Calviño, va tras-
lladar al Banc d’Espanya la seva preo-
cupació pels elevats sous i bonus dels
alts directius bancaris, especialment en
aquest context d’ajustos de plantilla,
apuntant que el supervisor pot redre-
çar aquesta situació.“Crec que els sa-
laris i bonus dels executius bancaris
han d’estar alineats amb l’evolució del
sector i l’economia en el seu conjunt”,
va afegir. Per la seva banda, José Luis
Escrivá, ministre de la Seguretat Soci-
al, va instar CaixaBank i Bankia a recor-
dar les ajudes públiques que va rebre el
sector en l’anterior crisi.e
Moda
Uniqlo obre una nova
botiga a Barcelona
El gegant de la moda japonès Uniqlo va
obrir ahir una nova botiga a Barcelona,
al centre comercial La Maquinista.
L’establiment, situat en una nova àrea
del centre comercial, ofereix la col·lec-
ció completa de la marca per a dona, ho-
me i nen en una superfície de venda de
més de 1.000 metres quadrats. És la cin-
quena botiga del grup a Espanya, quatre
de les quals són a Barcelona.
34 DIVENDRES, 23 D’ABRIL DEL 2021 ara

DEBAT
DIRECTORA
ESTHER VERA

DIRECTOR ADJUNT
IGNASI ARAGAY

DIRECTORA
GERENT
GEORGINA FERRI

SUBDIRECTORS
✦ ✦
DAVID MIRÓ
CATALINA SERRA
JORDI CORTADA

DIRECTORA D’ART
CRISTINA CÓRDOBA

EDICIÓ PAPER
CONSULTEU MÉS ARTICLES A L’ARA.CAT
ROSA RODON
EDICIÓ WEB
FRANCINA BOSCH
POLÍTICA
GERARD PRUNA
INTERNACIONAL
FRANCESC MILLAN
SOCIETAT
El català ja no és la llengua dels joves?

“T
ELENA FREIXA
ECONOMIA
ALBERT MARTÍN otes les causes jus- i 50 anys. Els videojocs, la manera d’acce-
DEBAT tes del món tenen dir als continguts audiovisuals a través
TONI GÜELL
CULTURA
els seus defensors. d’infinites plataformes i xarxes socials o
LAURA SERRA En canvi, Catalunya les aplicacions dels mòbils han desplaçat
ESTILS només ens té a nos- a una velocitat meteòrica els canals tradi-
THAIS GUTIÉRREZ altres”. Aquesta frase del president Llu- cionals de televisió. El 2010 es comple-
MÈDIA
ÀLEX GUTIÉRREZ ís Companys referida a la nació catalana tava la implantació de la televisió digital
ESPORTS és perfectament aplicable a la llengua terrestre, que va multiplicar per cinc
XAVI HERNÁNDEZ catalana. En la història recent de Cata- CARLES MUNDÓ l’oferta de canals; però això s’ha vist ràpi-
DELEGADA MADRID
MARIONA FERRER
lunya hem viscut grans debats entorn de dament superat per l’eclosió d’internet i
LLENGUA la llengua catalana, massa vegades atiats les plataformes digitals, amb centenars
ADVOCAT I EXCONSELLER DE JUSTÍCIA
MARIA RODRÍGUEZ per partits i grups mediàtics madrilenys de canals i continguts de tota mena, sem-
FOTOGRAFIA
XAVIER BERTRAL
que han volgut guanyar vots a les Espa- pre disponibles. Per als nens i nenes
DISSENY WEB nyes a costa d’atacar la immersió lin- anys reconeixien que utilitzaven de for- d’avui, un canal com el Super3, que ofe-
RICARD MARFÀ güística a l’escola per posar combustible ma normal el català, quan cinc anys reix continguts en català, no és més que
ARA TV en el discurs de l’odi. A pocs llocs del abans aquest percentatge era del 30%. una gota dins un oceà ple de continguts
ALBA OM
món trobaríem exemples on hi hagi gent En paraules de la Plataforma per la Llen- en castellà i altres llengües.
EDICIÓ DE PREMSA que prefereixi que el seus fills aprenguin gua, aquestes dades demostren que es- En l’era dels continguts digitals, el ca-
PERIÒDICA ARA, SL només una llengua quan en poden tem davant d’una situació d’emergència talà ha perdut la partida. No hi ha hagut
PRESIDENT aprendre dues. lingüística perquè quan una llengua és una estratègia decidida per afrontar
FERRAN RODÉS No obstant, malgrat l’efervescència parlada per menys del 30% de la comuni- aquest repte, no pas per falta de reflexos,
FINANCES nacional que hem viscut en els darrers tat, els parlants tenen cada cop més di- sinó per falta de mitjans. Els continguts
XAVIER LINARES
MÀRQUETING
anys, la llengua catalana ha quedat fora ficultats per trobar interlocutors que audiovisuals de qualitat valen diners i no
PABLO CASALS del debat públic i a la majoria ens costa- també la utilitzin. n’hi ha hagut.
VENDES ria recordar iniciatives governamentals o La dieta mediàtica de les generacions El nou Govern ha de situar l’impuls de
EVA MÁRQUEZ
COMERCIAL
socials de gran impacte en aquest àmbit. més joves ja no té res a veure amb la dels l’ús social del català entre les seves pri-
SERGI GERMÁN En els darrers deu anys, el Govern de Ca- seus pares, que ara només tenen entre 40 oritats, especialment entre els més joves.
NOUS NEGOCIS talunya ha tingut fins a sis El català cada vegada és
ORIOL CANALS
TECNOLOGIA
consellers de Cultura, amb menys present en l’àmbit de
MARC CAMPRODON atribucions sobre la política l’oci i en l’entorn digital, la
lingüística, però la llengua qual cosa és un risc objectiu
DIRECTOR FUNDADOR no ha estat una prioritat, de futur per a la salut de la
CARLES CAPDEVILA
malgrat que amb les dades a llengua. Per això cal recupe-
C/ DIPUTACIÓ, 119 la mà hi hagi motius fona- rar l’impuls polític en l’àm-
08015 BARCELONA.
mentats de preocupació. bit de la llengua i cal conver-
TELÈFON: 93 202 95 95.
Òbviament, l’actuació go- tir la Corporació Catalana
ATENCIÓ AL
SUBSCRIPTOR:
vernamental en matèria de de Mitjans Audiovisuals en
93 275 11 10 llengua no ha de recaure no- un gran motor de generació
subscripcions@ara.cat més sobre un departament de continguts en català, en
concret sinó que concer- tots els formats i canals. La
TEXT LEGAL
Edició de premsa periòdica neix, de forma transversal, CCMA rep atacs de totes
ARA es reserva tots els totes les conselleries. bandes, per interessos polí-
drets sobre el contingut del
diari ARA, els suplements i Veient les grans xifres, tics i empresarials, però una
qualsevol producte de
venda conjunta, sense que
podríem creure que el cata- llengua i una cultura com la
es puguin reproduir ni là gaudeix d’una bona salut catalana no pot prescindir
transmetre a altres mitjans perquè és la tretzena llen- ni afeblir una eina tan fona-
de comunicació, totalment
o parcialment, sense prèvia gua amb més parlants de to- mental, que alhora és també
autorització escrita. ta la Unió Europea, tot i que un gran motor per a la in-
Difusió controlada no és cap de les 24 llengües dústria audiovisual i, per
per l’OJD
oficials que hi ha. La realitat, tant, per a molts sectors de
però, és que l’ús social del la cultura.
DL.: B-42598-2010 català està retrocedint; tot i Per protegir i promocio-
ISSN: 2014-010X
que la majoria de ciutadans nar la llengua sense tenir les
l’entenen i bona part el sa- eines d’un estat i, sovint, te-
EL DIARI D’AHIR ben parlar, en el conjunt de nint un estat en contra, cal
UNIVERSAL HISTORY ARCHIVE / GETTY
Fe d’errades: L’ARA
territoris de parla catalana que col·lectivament recupe-
agraeix als lectors que només l’utilitzen de forma habitual el rem la consciència lingüística que els dar-
ens facin arribar els 32,5%, segons les dades oficials. En els rers anys s’ha anat desdibuixant. Segur
errors que detectin en darrers quinze anys, per exemple, s’han Per promocionar la llengua que som a temps de revertir la situació,
el contingut dels
perdut mig milió de parlants. sense tenir les eines d’un estat, però no es poden perdre més oportuni-
articles. Un cop
confirmat l’error, l’ARA
Però on s’encenen tots els llums cal que col·lectivament tats. Ens hi juguem tant que potser ens
publica la fe d’errades d’alarma és quan ens fixem en el nombre recuperem la consciència ho juguem tot. I, com deia el president
en aquesta mateixa de joves que tenen el català com a llengua Companys, per defensar aquesta causa
columna. Podeu fer- habitual. Per exemple, el 2018 només el lingüística només ens tenim a nosaltres mateixos.
nos arribar les vostres
19,6% dels barcelonins d’entre 15 i 29 Bona diada de Sant Jordi a tothom!
esmenes a
opinio@ara.cat.
ara DIVENDRES, 23 D’ABRIL DEL 2021
La tirania de la immediatesa
e la disrupció tecnolò-
D gica en diem digital,
però el seu impacte
més bèstia és la imme-
diatesa. Enviar un e-
mail vol dir omplir la bústia de cor-
reu dels altres sense haver d’espe-
rar el carter. Comprar per les pla-
taformes vol dir tenir tanta pressa
que no es pot ni esperar a la pas-
sejada setmanal pels carrers del
barri. Encarregar menjar ràpid
d’una cuina fantasma obeeix al de-
sig de menjar qualsevol cosa sense
haver d’anar al mercat, preparar
l’àpat i parar taula. Veure una
pel·lícula o una sèrie online des del
comandament vol dir que no cal
esperar a la sessió del divendres al
vespre per anar al cine amb els
amics. Reservar un vol i un aparta-
ment a través de les plataformes
vol dir veure amb exactitud avui
com seran les vistes al mar que
gaudirà el turista a l’estiu. Parti-
cipar de les converses a Twitter vol
dir esperar una resposta instantà-
nia de la persona interpel·lada. Ai-
xí s’obtenen respostes viscerals,
incendiàries i poc reflexionades. I
vol dir acostumar-se a llegir notí-
cies al matí, a la tarda i a la nit. I
s’ha parlat molt de l’impacte de tot
plegat a les ciutats, amb furgone-
tes donant voltes tot el dia o sol·li-
cituds de llicències de nous nego-
cis que ofereixen de tot a la porta
de casa, però avui voldria parlar de
les dificultats que això suposa per
al territori català.
És la tirania de la immediatesa.
Per respondre a les preferències
del nou consum, cal que tot sigui a
prop. A prop de l’aeroport, a prop
de l’autopista o a prop de la bossa
de clients que representen les
grans ciutats per a les grans plata-
formes. Hi ha la crisi climàtica, pe-
rò també hi ha la crisi temporal: no
es ven allò que no arribi a la porta
de casa en 24 hores. El que quedi
lluny, és inviable. I és una contra-
dicció important, perquè se supo-
MARIA SISTERNAS
ARQUITECTA I CONSULTORA
sava que amb la connectivitat d’in-
ternet tothom podria treballar de
manera remota. Les persones sí
que es poden traslladar a viure a
distància, però les fàbriques i l’ac-
tivitat econòmica no s’ho poden
permetre. El factor temps està es-
borrant del mapa localitzacions in-
dustrials històriques de Catalunya.
Un cas emblemàtic d’això és la
vella fàbrica Puigneró de Sant Bar-
tomeu del Grau, al Lluçanès, a la
comarca d’Osona. És una fàbrica
immensa que va tancar el 2003.
Durant els anys de la bombolla, els
signes dels temps esperaven re-
convertir aquest àmbit en un lloc
per fer-hi pisos o cases i enderro-
car la major part de les naus. Ara ja
ni això. És una fàbrica gran, de
100.000 m2, molt ben condiciona-
da i en perfecte estat de conserva-
ció, però amb una immensa cober-
ta d’uralita que valdrà molts di-
ners substituir. La vitalitat del
municipi, que ha anat perdent po-
blació els darrers anys, està estre-
tament lligada a aquesta peça in-
dustrial, tan gran com mig poble.
Però l’única esperança per a
aquest gros continent és que la
El factor temps
està esborrant del
mapa localitzacions
industrials històriques
de Catalunya
DE FIT A FIT
propietat hi trobi un ús que per-
meti reprendre la producció i cre-
ar llocs de treball. Sense una inver-
sió milionària, privada o pública,
difícilment es podrà reconvertir.
L’emplaçament és preciós, un lloc
idíl·lic, però massa lluny de l’Eix
Transversal perquè sigui rendible
omplir-la de maquinària o utilit-
zar-la com a plataforma logística.
Aquestes velles arquitectures,
com tantes altres velles colònies o
fàbriques, ja no poden competir
amb les noves construccions pre-
fabricades que es col·loquen vora
les autopistes; no tenen fibra òpti-
ca, ni llums led, ni aire condicionat,
i hi fa un fred que pela. Són invia-
bles per al mercat, però aquests
llocs existeixen; n’hi ha per tot el
territori, i són víctimes de la imme-
diatesa i la necessitat de reduir dis-
tàncies. Els pressupostos munici-
pals en pobles petits no poden de
cap manera assumir les inversions
que caldrien per reactivar-los, i lla-
vors entren en desús durant dèca-
des que duraran segles si els efec-
tes de la pandèmia s’allarguen.
No sé ben bé què cal fer-hi en
aquests llocs tan buits però tan es-
pecials. Com a mínim cal parlar-
ne, trepitjar-los, fer que surtin al
mapa o imaginar nous escenaris,
com els que va estudiar la UPC
amb la Diputació de Barcelona.
Escric aquestes línies amb les ne-
nes corrent pel voltant, perquè
tornem a estar confinades i el vi-
rus ha entrat a casa. Pregunten
què escric i els ensenyo les foto-
grafies de la fàbrica. Elles ho tenen
claríssim: que hi facin mascaretes
i gel hidroalcohòlic, que no ho im-
portin de la Xina. Si fos tan fàcil...
La tirania de la immediatesa i dels
negocis digitals condemna molts
emplaçaments i afecta la vitalitat
de molts pobles i ciutats mitjanes.
Segons com, tenim més vincles
amb les fàbriques de Hangzhou
que amb la de Sant Bartomeu del
Grau. Així d’absurd.
35
debat
23 d’abril,
23 anys després
EULÀLIA BOSCH
FILÒSOFA
✒ 23 d’abril. Aquesta setmana fa vint-i-
tres anys que el barri del Raval de Barcelo-
na es va transformar en La Ciutat de les Pa-
raules. Fa vint-i-tres anys que els balcons
exhibien pancartes on es podien llegir les
paraules predilectes dels seus inquilins i
que les parets que estaven predestinades a
caure amb la reurbanització del barri s’om-
plien de la poesia visual de més de cinquanta
artistes residents a la ciutat.
✒ Aquesta setmana fa vint-i-tres anys que
el servei educatiu del Museu d’Art Con-
temporani de Barcelona acollia la propos-
ta de la Fundació Joan Tabique, formada
per quatre joves artistes subjugats per les
figures de Joan Miró, Joan Brossa i Anto-
ni Tàpies.
✒ Macarena González de Vega, Xavier
Mas, Adela de Bara i Leo Mariño van fer
possible –amb la col·laboració d’un gran
nombre d’artistes i estudiants de belles arts
i amb el suport del Macba– que la setmana
de Sant Jordi el Raval se sumés a la celebra-
ció fent visible la potencialitat d’un barri
que exhibia els seus desitjos a cor obert.
✒ John Berger va escriure per a l’ocasió
una peça per a cinc veus: un noi de set o vuit
anys, una pilota, el terra, una paret i un gos.
Aquest últim també feia de narrador. L’ac-
ció se situa a primera hora d’una tarda d’es-
tiu quan la calor arriba a ser insuportable.
El cae fuego, en castellà a l’original, era el
títol. El text va ser enregistrat en moltes de
les llengües vives al Raval en aquell mo-
ment. Les gravacions es van situar al dar-
rere de les lloses que recobreixen les parets
exteriors del museu i la gent s’aturava a es-
coltar-les com si es tractés del respirar del
mateix edifici que estigués també cele-
brant aquell Sant Jordi en el qual els bal-
cons eren llegibles i els carrers eren plens
de poesia visual.
✒ Avui, vint-i-tres anys després d’aquella
setmana inoblidable, repasso un a un els
noms dels participants i una a una les se-
ves intervencions en el magnífic catàleg
que va fer Edicions de l’Eixample, torno a
veure el documental que BTV va oferir-nos
repetidament i penso en tot allò que esta-
va contingut en aquella iniciativa que fe-
ia visible la indissolubilitat de la ciutat i el
llenguatge com a espai de trobada.
✒ Copenhaguen i Melbourne van seguir la
iniciativa. Avui, després de tants mesos de
confinament universal, el desig de recupe-
rar la vida urbana i les llengües que l’habi-
ten potser podria trobar en La Ciutat de les
Paraules un precedent adequat i una reser-
va d’esperança. En tot cas, la meva felicita-
ció d’aniversari a totes les persones que van
creure i van apostar per fer dels murs enve-
llits d’un barri llargament marginat un re-
corregut de pissarres i altaveus en favor de
la ciutat i la paraula com a suports genuïns
de la vida humana.
36
debat
Vacunar, la millor inversió per a l’economia
a gestió espanyola de la
L pandèmia mereix en ge-
neral un aprovat justet,
i això després de la repes-
ca (terceres i quartes
onades que han millorat les anteri-
ors) i des d’una magnànima pers-
pectiva global. En l’expedient dels
que ara volen treure pit, diguem que
ho van fer tan bé com van saber, que
no és dir gran cosa.
De les diferents avaluacions, la
del primer trimestre va ser d’un clar
suspens: es va negar la realitat, es va
trigar massa a reaccionar, no es van
preveure correctament les actuaci-
ons i la comunicació va ser dolenta.
Amb els vigilants militars de suport,
gairebé totes les assignatures foren
suspeses. A partir del segon trimes-
tre es va millorar: es va estudiar més
“en equip”, van aparèixer els profes-
sionals sanitaris fent un pas enda-
vant substituint, amb les seves
pràctiques, altres responsables de
teoria, absents o perduts. I es va co-
mençar a reconèixer que no es trac-
tava de mobilitzar crèdits sinó d’in-
jectar recursos per salvar l’economia
(posar-hi hores, per aprovar).
Els examinats suspenen, en tot
cas, les matèries relatives al tracta-
ment d’“autònoms”, “dret adminis-
tratiu autonòmic” i “fonaments del
federalisme fiscal” per haver cedit en
excés a pressions polítiques centra-
listes. Es nota la falta de progrés en
assignatures de gestió pública (com
passar del que es diu al que es fa). En
el tercer trimestre millora l’aprenen-
tatge de com estudiar les matèries a
l’empara de tractaments i vacunes.
El govern propi del país tampoc no
ha destacat gaire com a alumne
avantatjat. Al final ha tingut profes
de repàs, d’altres departaments, ha
millorat força i “ha passat de curs”.
Catalunya 2021: contra el parlamentarisme
ls anys 20 del segle passat,
A Europa vivia temps de
greu crisi de legitimitat.
El parlamentarisme esta-
va en qüestió. Per un cos-
tat, les revolucions que derivaren del
marxisme discutien la representati-
vitat del government by discussion. Per
l’altre, les pulsions autoritàries que
s’estaven coent en aquella dècada po-
saven en dubte la seva utilitat políti-
ca. El filòsof del conservadorisme ale-
many, Carl Schmitt, que acabaria es-
sent el cervell jurídic del nazisme,
imaginà un “estat total” per fer front
a un parlamentarisme entregat als
partits i als interessos de classe (com
la burgesia en aquell temps) que com-
prometien la llibertat d’opinió dels re-
presentants del poble i, consegüent-
ment, silenciaven el mateix poble. Els
Parlaments havien deixat d’acomplir
la funció de governabilitat de les naci-
ons, i Schmitt acabaria teoritzant la
forma de la dictadura com el règim
perfecte que retornaria la política en
majúscules –i ja poden imaginar en
quin desastre resultaria.
A Catalunya, un segle després, el
parlamentarisme viu una crisi pro-
En conjunt es pot do-
nar un aprovat pels pèls,
però aprovat. Europa
sembla que ens convali-
darà l’assignatura que te-
níem més enfonsada i en-
darrerida de cada trimes-
tre: la manca de finança-
ment sanitari. A la
repesca, per a l’estiu, ens
quedarà recuperar la sa-
lut pública i l’atenció pri-
DIRECTOR DEL CENTRE DE RECERCA
mària, treure algunes EN ECONOMIA I SALUT DE LA UPF
corporacions i sindicats
sanitaris del claustre de
la governança pública, incloent-hi
professionals ben formats en detri-
ment dels substituts interins que ara
han fet falta, i que han fet aportacions
a agrair en tot cas. Alguns polítics
hauran d’estar-se un temps, fins a les
pròximes eleccions, de cara a la pa-
ret, per haver copiat i haver copiat
malament, i hauran d’anar “a setem-
bre” (potser a eleccions espanyoles).
A hores d’ara no tenim altra op-
ció que vacunar. De nou ho fem amb
funda. Hi ha culpables de
tots colors. A l’aplicació
del famós article 155 de
l’any 2017, autèntica sus-
pensió de la política que,
no per casualitat, Espa-
nya heretava de la còpia
que el franquisme havia
fet de la Constitució del
Tercer Reich, s’hi ha su- IGNASI GOZALO SALELLAS
mat una paralització de
l’acció política, de la dis-
cussió comuna i del dissens com a
motor dialèctic. L’acció legislativa i
l’executiva s’atrofia i el país s’acostu- I ASSAGISTA
ma a la petitesa.
Com una espècie d’estat total que
torpedina el propi Parlament, el sub-
jecte polític Consell de la República
confon les seves funcions legítimes i
fiscalitza el nou lideratge de l’inde-
pendentisme, en mans d’una dèbil
Al famós 155 s’hi ha sumat
una paralització de l’acció
política, de la discussió
comuna i del dissens
com a motor dialèctic
un cert desori, però
aquest cop no ens és im-
putable. Europa aquí no
ha estat a l’altura, i mira
que regulació i contrac-
tació és l’assignatura de
la qual, en principi, la
Comissió va més forta. I
qui no es fa respectar da-
GUILLEM LÓPEZ vant tercers com la in-
CASASNOVAS dústria, no pot exigir res-
pecte als seus membres
(que els països li seguei-
xin l’estratègia). L’OMS
vol però no pot. Un orga-
nisme internacional sense múscul
El debat financer està limitat. El Covax s’ha
quedat curt, ja que la solidaritat s’ha
sobre predicat més que no s’ha practicat,
aixecar tot i reconèixer que de la pandèmia
patents hem de sortir-ne tots plegats. El de-
és ara un bat sobre aixecar patents ha estat el
succedani bonista d’aquest fracàs.
fals debat Ara és un fals debat, ja que és la pro-
ducció i el preu el que és rellevant.
Si fins avui ni la teoria econòmica ni
la pràctica política no han solucio-
FRANCESC MELCION
ERC. Inconscientment o
no, s’esmena a la totalitat
el parlamentarisme i, pit-
jor encara, el subjecte po-
lític de més alta instància:
la Generalitat.
Schmitt va imaginar la
totalització de l’Estat en la
forma d’un règim decisio-
nista autoritari encarnat
en un sobirà indiscutit
d’innombrable record.
L’ombra decisionista, indiscutible,
que s’albira darrere dels últims capí-
PROFESSOR
tols post 14-F no ajuda a generar con-
fiança ciutadana. Que avui les masses,
com fa un segle, reclamin una política
més descentralitzada i coral que la del
parlamentarisme de palau no justifi-
ca que els Parlaments hagin d’estar
interferits per un comandament a
distància i nocturn. Des de fora de la
El decisionisme
pot condemnar
l’independentisme a una
etiqueta autoritària que és
contrària a la seva raó de ser
DIVENDRES, 23 D’ABRIL DEL 2021 ara
nat la qüestió de les patents, no es-
perem que es pugui fer ara de veres
i corrents. A més, aquesta qüestió
ens distreu de pressionar més la
indústria en produccions, destina-
taris i preus a sufragar.
La vacunació avança tot i els ne-
gacionistes, un tema que no té altre
antídot en democràcia que el conse-
qüencialisme: ¿no veuen que esde-
venen contenidors del virus quan
no troba receptors entre els vacu-
nats? Els estralls de no seguir la nor-
ma no els haurien de sortir gratis.
Alguns diuen ja que els vacunats
ens podrem treure mascaretes avi-
at. Ja ho veurem. La mascareta és
sobretot un recordatori que no es-
tem en una situació normal. I tant
de bo aquella normalitat no torni.
Aprofitem-ho per fer que tot rutlli
millor. Hi haurà diners per a aquells
projectes que sobrepassin generaci-
onalment el que cadascú pot fer des
de la pròpia voluntat. L’economia
recuperarà així la confiança que
com a humanitat tenim futur. No
permetem que les presses de la pri-
mera arruïnin la segona. Estem avi-
sats que sense respecte al medi am-
bient res no és sostenible. Pel que fa
a les feines domèstiques, hem de
reubicar la governança pública de
les institucions de salut allà d’on no
hauria d’haver marxat mai, ja que
no és aquesta la tasca pròpia dels
professionals sanitaris. I hem d’en-
dreçar la fiscalitat col·lectiva perquè
no podem gastar per sempre més
allò que no ingressem. Un impost
extraordinari sobre la revaloritza-
ció que la pandèmia ha generat so-
bre els balanços patrimonials d’al-
gunes empreses sembla del tot ade-
quat. Certament això d’extraordina-
ri té mala reputació a Espanya, però
si som seriosos ho hem de provar.
seu sobirana –en forma de comitè amb
cinc potes; tres partits i dues organit-
zacions civils–, els líders de l’indepen-
dentisme dissolen injustament la di-
ferència entre hegemonia ideològica
i representativitat popular.
Cal obrir el parlamentarisme als
nous temps, fer-lo l’espai del comú.
Però delegar, traslladar o subrogar
la sobirania a instàncies que gene-
ren exclusions partidistes és dispa-
rar-se al propi peu: es buida l’espai
sobirà, el Parlament, de la seva fun-
ció política. És una enorme i preo-
cupant paradoxa que s’estiguin apli-
cant lògiques d’usurpació de la sobi-
rania que, històricament, han estat
les pròpies de l’Estat que la Repúbli-
ca Catalana va combatre i pretén se-
guir combatent: en concret, conver-
tir el parlamentarisme en anomia
política en mans del decisionisme
de partits o dirigents. Mutar d’un
moviment de sobirania popular i
plural a un règim de sobirania mí-
tica i personalista pot tirar per la
borda l’esforç per la confluència. I,
alhora, pot condemnar l’indepen-
dentisme a una etiqueta autoritària
que és contrària a la seva raó de ser.
ara DIVENDRES, 23 D’ABRIL DEL 2021 37
PUBLICITAT
38
cultura
Llegir
La meva vida és una llista
de lectures pendents.
John Irving
Un al·legat contra la repressió dels
Jordis i del català al mig d’El Retiro
Pep Agut converteix un projecte al Palacio de Cristal en una crítica al colonialisme i el franquisme
MARIONA FERRER I FORNELLS
MADRID
La primavera dura molt pocs dies a
Madrid. La calor ho acapara tot de
seguida. Però fins a mitjans de maig
sol haver-hi una explosió de verd
que té com a epicentre el parc d’El
Retiro. La visita gratuïta al Palacio
de Cristal, un ampli pavelló que des
del 1990 alberga exposicions d’art
contemporani gestionades pel Mu-
seu Reina Sofia, es fa obligada. I tot-
hom que s’hi acosti aquest any hi
trobarà un projecte que busca re-
moure consciències: una crítica a la
violència del colonialisme, al fran-
quisme i a la monarquia que ama-
ga també un al·legat contra la re-
pressió dels Jordis, del català i, en
definitiva, contra l’autoritarisme.
És obra de l’artista conceptual
català Pep Agut (Terrassa, 1961), a
qui el director del Reina Sofia, el va-
lencià Manuel Borja-Villel, li va
confiar fa dos anys crear un projec-
te específic per al Palacio de Cristal.
“El considero un dels artistes més
intel·ligents que tenim al país i cada
cop que canvio de museu parlo amb
ell”, rememora Borja-Villel sobre el
fet que el 2000 ja creés un projecte
específic per al Macba. En aquesta
ocasió es tradueix en un conjunt de
columnes de guix escampades pel
terra del Palacio de Cristal amb tex-
tos gravats en cadascuna. Són la re-
producció de part de les columnes
originals i van acompanyades del
que Agut ha batejat com a “Franqui-
tos”, reproduccions en guix de dife-
Crònica
XAVIER CERVANTES
BARCELONA
na vegada més, un tri-
U omf de Maria Arnal i
Marcel Bagés. Aquest
cop, en el primer dels
tres concerts al Teatre
Tívoli que serveixen per presentar a
Barcelona el disc Clamor. Amb la im-
prescindible companyia de David
Soler, i ara també amb les dues Tar-
ta Relena (Marta Torrella i Helena
Ros) enriquint la proposta vocal, Ar-
nal i Bagés van aconseguir ovacions
que recompensen l’ambició artística
i la decidida voluntat d’expandir un
univers creatiu que ja era atrevit de
Cultura
rents tubercles procedents del Vir-
regnat de Mèxic i Filipines amb els
quals construeix al bell mig de l’es-
pai un “tòtem marcià” que vol esde-
venir una sàtira de Franco.
L’obra d’Agut és producte de
llargs processos d’investigació his-
tòrica. Per al projecte del Palacio de
Cristal, va partir del concepte de ru-
ïna i d’aquí es va aferrar a tres ele-
ments. Primer, el mateix palau,
construït a finals del segle XIX per
ordres d’un ministre català, Víctor
Balaguer, que acabaria sent un dels
impulsors de la Renaixença. L’espai
va servir per albergar l’Exposició de
L’univers de Maria Arnal i Marcel
Bagés s’expandeix al Teatre Tívoli
mena. En directe mantenen l’apos-
ta estètica del disc nou, radical i
sofisticada, amb Arnal modu-
lant com mai la capacitat ex-
pressiva de la veu i el tàndem
Bagés-Soler fent la màgia
habitual, tot i l’arracona-
ment cada vegada més evi-
dent de les guitarres estripa-
des. A més a més, la implica-
ció coreogràfica d’Arnal, Tor-
rella i Ros afegeix magnetisme
a la interpretació de temes com El
gran silencio, Fiera de mí i la magní-
fica revisió del Cant de la Sibil·la.
L’amor és un fum i es fa amb
el fum dels sospirs.
William Shakespeare
Una sèrie de Filipines el 1887, només onze anys
tubercles de abans de la pèrdua de totes les co-
guix –que lònies espanyoles. Estirant el fil:
l’artista ha Agut volia plasmar com “la transpa-
anomenat rència del vidre servia per ocultar
“Franquitos”– moltes coses” a través de l’exposi-
representen ció. Sobretot, el colonialisme que
una sàtira del desembocaria en la fi d’un imperi.
dictador al mig L’exposició es titula Meridiano de
del Palacio de Madrid: sueño y mentira i es pot visi-
Cristal. tar fins al 29 d’agost. Bona part dels
MUSEU REINA SOFIA textos són del catàleg de l’Exposició
de Filipines, “una exhibició difícil
d’imaginar per com de bruta estava
de violència, imperialisme, sexisme,
masclisme, monarquia i colonialis-
En el concert es transmet l’apa-
rell conceptual de Clamor: el
propòsit de capgirar paradig-
mes, superar la indulgència
catastrofista i no negar la
possibilitat de canviar el
món. Tanmateix, hi ha una
tensió evident entre la po-
tència del missatge i la ma-
nera com es va diluint, com
una humitat en un llenç
magnífic, això sí, perquè l’art
d’Arnal i Bagés és estèticament
MANOLO GARCÍA
irrefutable. Aquesta tensió entre
l’enlairament estètic i la urgència
DIVENDRES, 23 D’ABRIL DEL 2021 ara
Estimar
me”, diu Agut. Però d’altres són
aportacions personals de l’artista.
Com és el cas dels Jordis i del cata-
là. En dues columnes tallades s’hi
llegeix: “Subjecte 1: detingut el 16-
10-2017” i “Subjecte 2: detingut el
16-10-2017”. Són les dates en què
Cuixart i Sànchez van ingressar a la
presó per primer cop després de l’1-
O. En una altra es fa referència a la
prohibició del català en l’educació i
els llibres de comptabilitat per part
de Carles III. (1768) “El mejor alcal-
de de Madrid prohibeix totalment la
meva llengua”, s’hi llegeix en cata-
là. “I així estem”, conclou Agut, amb
d’altres columnes amb crítiques a la
monarquia i a l’extrema dreta.
Courbet, Goya i Picasso
Agut es va inspirar en tres artistes.
Primer, Gustave Courbet, de la Co-
muna de París, acusat de derrocar la
columna Vendôme erigida per Na-
poleó, considerada aleshores un
monument a la barbàrie –d’aquí la
representació de les columnes del
mateix palau destruïdes–. Segon,
Francisco de Goya, per ser el primer
artista a introduir text a la imatge,
com a El son de la raó produeix
monstres –per això posa un text a ca-
dascuna de les columnes–. I tercer,
Pablo Picasso, pel fet d’exposar per
al Reina Sofia i inspirant-se en Sue-
ño i mentira de Franco, la col·lecció
de 18 vinyetes que va publicar el
1937 fent una sàtira del cabdill del
bàndol insurreccional durant la
Guerra Civil –l’ombra del “tòtem
marcià” de Franco fa la silueta
perfecta del Franco de Picasso.e
terrenal, que té categoria de con-
flicte artístic, va ser més evident
en la manera com encaixen peces
antigues com ara A la vida, ahir
perjudicada per una posada en es-
cena en què destacava la indolèn-
cia del gest de les Tarta Relena, o
La gent, el crit de Joan Brossa que
va quedar esmorteït sense la rauxa
catàrtica d’altres vegades. Pot ser
que hi influís l’entorn, tant el tea-
tre en si mateix com un públic se-
gurament més delerós de retro-
bar-se amb Arnal i Bagés i de gau-
dir de l’art per l’art que d’entomar
el desafiament polític de Canción
total, com si l’aplaudiment social-
demòcrata premiés l’execució ar-
tística i s’espolsés la crítica, per-
què “ara no toca”. En qualsevol cas,
detalls menors en un prodigi.e
ara DIVENDRES, 23 D’ABRIL DEL 2021
DISTRICTES I MÉS...
Sant Jordi prop de casa
LA FESTA DEL LLIBRE I LA ROSA
barcelona.cat/santjordi
Avui, dia de Sant Jordi, la festa del llibre i de la
rosa, les parades tornen al carrer després del
parèntesi de l’any passat (tot i que es va cele-
brar a mig gas al juliol). Per tal que no hi hagi
El Campus Olímpia obre les inscripcions
CAMPUS OLÍMPIA
vacances.barcelona.cat
Demà dissabte, 24 d’abril, s’obren les inscripci-
ons (de manera telemàtica) del Campus Olím-
pia, el programa municipal que ofereix durant
les vacances d’estiu més d’un miler d’activitats
www.barcelona.cat
MARC ROVIRA
aglomeracions per evitar la propagació del co-
vid-19 s’ha organitzat un Sant Jordi de proximi-
tat. Consulta els recintes firals a l’aire lliure que
tens a prop de casa: barcelona.cat/santjordi.
CENTRE MUNICIPAL DE VELA DE BARCELONA
de lleure, socioculturals i esportives als infants
i adolescents de Barcelona d’entre 1 i 17 anys.
En aquesta edició, el programa preveu més de
380.000 places.
39
PUBLICITAT
PÀGINA BARCELONA
AJUNTAMENT DE BARCELONA
Taller familiar de roses
amb tall làser
Avui divendres, a partir de les 17.30 hores té lloc
al Punt Multimèdia de la Casa del Mig (Parc de l’Es-
panya Industrial) un taller per fer roses utilitzant
el làser. El taller està adreçat als infants (a partir
de 8 anys) acompanyats d’un adult.
TALLER DE ROSES AMB TALL LÀSER. Punt
multimèdia de la Casa del Mig. 23 d’abril, 17.30 h
BOTÓ MÀGIC
Espectacle familiar
al Centre Cívic Casa Groga
El Botó Màgic és una companyia de contacontes
per a infants formada per persones amb disca-
pacitat intel·lectual dels tallers ocupacionals de
la Fundació Aspasim. Avui, al Centre Cívic Casa
Groga, ofereixen l’espectacle Que ve el llop!
‘QUE VE EL LLOP!’. 23 d’abril, 17.30 h
Centre Cívic Casa Groga.
MUSEU MARÈS
Visita a les col·leccions
del Museu Marès
Demà dissabte, 24 d’abril, a les 11 hores, té lloc
una visita al gabinet del col·leccionista del Mu-
seu Marès, situat al cor del Barri Gòtic. Cal fer
la reserva prèvia a bcn.cat/cultura/reserves_Mu-
seuFredericMares. Preu: 6,50 €.
VISITA AL GABINET DEL COL·LECCIONISTA DEL
MUSEU MARÈS. 24 d’abril, 11 h
40 DIVENDRES, 23 D’ABRIL DEL 2021 ara

cultura

s’evidencia que el conflicte dramàtic

que viuen els personatges, en aquest
crítica
Créixerde cas una parella en plena crisi, va acom-
panyat d’un misteri més propi d’una
crítiques
Créixer de

sèries història de por.

La sèrie evoca antologies fantàsti-
ques com La dimensió desconeguda o
Black Mirror a l’hora de desplegar nar-
cinema
racions inquietants sovint amb un fi-
nal sorpresa. A mesura que avancen
els episodis i es concreta més el relat
transversal, ens adonem que Calls
també s’acosta a sagues com la de Des-
tinació final, per una banda, i, per l’al-
‘Calls’: tra, al gust de cert fantàstic contempo-
rani per alterar la concepció unidi-
la sèrie sorpresa mensional i lineal del temps. La sèrie
no amaga la connexió amb formats
amagada com el podcast, i fins i tot manté el fil-
tre de registre telefònic per presentar
a Apple TV+ les veus d’un elenc d’intèrprets prou
potent que inclou Pedro Pascal, Au-
brey Plaza, Rosario Dawson, Mark
A CONTRACORRIENTE
Es tracta d’una experiència Duplass i Lily Collins, entre d’altres.
enriquida de podcast narratiu
amb experimentació videogràfica
El torn de l’animació gràfica
I les imatges? A la pantalla apareixen
Península
els noms dels interlocutors i les trans-
cripcions de les converses com si es-
tiguéssim duent a terme una escolta
Els zombis perden el tren
EULÀLIA IGLESIAS telefònica amb subtítols incorporats.
BARCELONA Tot plegat s’embolcalla amb una ani- Direcció: Yeon Sang-ho. Guió: Yeon Sang-ho tat, vaig fer trampa, perquè la pel·lícu-
mació gràfica que pren com a punt de i Ryu Yong-jae. 116 min. Corea del Sud (2020). la de Yeon Sang-ho va néixer amb un
s pot fer una sèrie te- partida la representació de les ones so- Amb Gang Dong-won, Lee Jung-hyun i Lee Re. apèndix incorporat: Seoul Station, una

¿E levisiva visualment
abstracta? ¿Sense
imatges figuratives
de personatges o es-
cenaris? Aquesta és la insòlita proposta
de Calls, una creació de l’uruguaià Fede
Álvarez que es concreta narrativament
nores, com a la famosa portada de Pe-
ter Saville del disc Unknown pleasures
de Joy Division. Però aquí, aquesta ex-
pressió visual del so va canviant de for-
ma, moviment i color per contribuir a
crear l’atmosfera tonal i emocional del
relat. Al contrari d’altres sèries que de-
Estrena als cinemes

a partir d’un seguit de trucades entre di-
ferents interlocutors al llarg de nou epi-
sodis. La sèrie adapta un format francès
que va crear Timothée Hochet i es va
emetre per Canal+ el 2017. El repte con-
sisteix en desenvolupar un relat que
atrapi com el de qualsevol altra sèrie,
però a partir bàsicament de la dimensió
sonora. La història i el rerefons dramà-
tic es construeixen des de les conver-
ses que mantenen els diferents protago-
nistes. La gestió dels silencis i dels efec-
tes sonors contribueix a crear un to con-
cret i la idea d’un escenari. Sí,
efectivament, com en les radionovel·les
de tota la vida o els actuals podcasts nar-
ratius. Però aquí amb la incorporació
d’imatges abstractes.
Calls se situa en el territori de la cièn-
cia-ficció propera al terror. Tot i que a
priori sembla que cada episodi sigui in-
dependent, la sèrie va elaborant un
marc general que situa els diferents
protagonistes en un mateix univers fan-
tàstic. Perquè, ja des del primer episodi,
Una de les imatges gràfiques de la sèrie Calls. APPLE TV+
manen una pantalla com més gran mi-
llor, Calls convida a recollir-se i se-
guir-la amb els auriculars posats i un
dispositiu més personal.
Amb només nou episodis que no so-
brepassen els 15-20 minuts de durada,
Calls és una proposta que enganxa
molt més del que podria semblar a pri-
ori i suposa una atractiva alternativa a
l’experiència tradicional de veure sè-
ries. Per això es fa estrany que no ha-
gi fet més rebombori en la conversa
mediàtica sobre ficció televisiva. Pot-
ser és un nou indici de com li costa a
Apple TV+ generar atenció pels seus
continguts originals, tot i disposar de
títols més que atractius. ¿Com és que
una de les marques més potents del
món no sap traslladar a les seves fic-
cions l’aura d’expectació, qualitat i
exclusivitat que acompanya els seus
dispositius tecnològics?
‘Calls’ Fede Álvarez per a Canal+ i Apple
TV+. En emissió a Apple TV+
111
11111 A Corea del Sud ja no hi ha
trens cap a Busan. De fet, el país ha que-
dat en quarantena després del brot d’un
virus que transforma els infectats en
zombis violents, i els seus supervivents
malviuen a l’estranger, com a refugiats-
pàries en una zona de ningú legal. Un
grapat són reclutats per fer una incur-
sió a la seva antiga pàtria i recuperar un
camió carregat amb 20 milions de dò-
lars. Aquest és l’escenari que planteja
Península, una seqüela que allarga l’es-
tada en l’imaginari de Train to Busan.
Fa cinc anys, vaig defensar la pel·lícula
en aquestes mateixes pàgines, elogiant
la seva narrativa espectacular i clàssica,
que només pretenia sacsejar l’especta-
dor durant un parell d’hores. En reali-
Shelley
La maternitat (subrogada) com a
pervers malson
Direcció: Ali Abbasi. Guió: Maren Louise
Käehne i Ali Abbasi. 92 min. Dinamarca i
Suècia (2016). Amb Ellen Dorrit Petersen,
Cosmina Stratan i Peter Christoffersen.
Disponible a Filmin
111,
11111 Fa un parell d’anys el cine-
asta iranià establert a Dinamarca Ali
Abbasi aterrava a la cartellera espa-
nyola amb Border, un peculiar drama
fantàstic que havia guanyat la secció
Un Certain Regard a Canes i va conver-
tir-se en un fenomen del boca-orella.
El que molts potser no sabien és que
Border era el seu segon llarg:el Festival
de Sitges ja havia projectat el 2016 el
seu debut, Shelley, que ara recupera
Filmin. Si aquesta inquietant pel·lícu-
la va passar per Sitges una mica desa-
percebuda potser va ser per la seva
condició de relat esquiu, tan sintètic
com desconcertant, en què el mal és
preqüela animada i sòrdida, en sintonia
estètica amb l’obra prèvia del director.
Però si aquell era un afer discret, Pe-
nínsula arriba amb l’objectiu de fer més
soroll i aportar noves dades a un univers
cinematogràfic que, potser, no té gaire
recorregut. Els dos elements que fona-
mentaven l’encant de Train to Busan
–un escenari estret, que obligava a una
posada en escena enginyosa, i una
col·lecció de personatges carismàtics–
queden absents, substituïts per les per-
secucions entre les ruïnes digitals
d’una Corea postapocalíptica. Com a
mínim, es manté la figuració delirant
d’uns zombis que s’amunteguen en es-
pais reduïts i, també, una gradació to-
nal imprudent, que passa de puntetes
pel gore però es recrea en instantànies
lacrimògenes. Gerard Casau
una mena de freqüència insidiosa
d’origen incert.
Com a Border, a Shelley Abbasi posa
el focus en personatges al marge de la
societat i es fixa en els cossos. L’Elena,
una jove immigrant romanesa que vol
estalviar per retrobar-se amb el seu fill,
arriba a la granja del Kasper i la Loui-
se, que viuen aïllats i sense electricitat.
L’han contractat per fer d’assistenta,
però aviat descobrirà que el que bus-
quen és una mare de lloguer. A l’inici
del film, el Kasper instrueix l’Elena so-
bre la mida de la flama que podrà fer
servir per moure’s durant la nit: l’ús de
les zones d’ombra esdevindrà una de
les claus de la posada en escena d’una
pel·lícula que potser no inventa el sub-
gènere dels embarassos diabòlics pe-
rò que sap manegar-s’ho per deixar-
nos mal cos tot evidenciant algunes
desigualtats de classe. Toni Junyent
ara DIVENDRES, 23 D’ABRIL DEL 2021 41
cultura

Polizón

¿Deixaries morir algú

per salvar la teva
vida?
Direcció: Joe Penna. Guió: Joe Penna i Ryan
Morrison. 116 minuts. Estats Units (2021).
Amb Anna Kendrick, Toni Collette, Daniel Dae
Kim i Shamier Anderson. Disponible a
Netflix

11,
11111 Polizón amplia l’horitzó
d’Àrtic, el film anterior de Joe Penna, i
alhora redueix el camp d’acció dels seus
personatges. Si en aquella pel·lícula
Mads Mikkelsen era un nàufrag al mar
gelat de l’Àrtic, els dilemes morals dels
quatre protagonistes de Polizón es di-
rimeixen entre els estrets passadissos
d’una nau espacial que es dirigeix a
Mart. Com altres pel·lícules recents que
transcorrien, bé completament (Gra-
vity) o en part (First man), a l’espai ex-
terior, aquest és un film de ciència-fic-
ció a escala humana en què el to especu-
latiu i fantàstic característic del gène-
re deixa pas a la gesta individual, més
basada en la resistència física i psicolò-
gica dels protagonistes que en la seva
habilitat per, diguem-ne, pilotar naus
a través de l’hiperespai.
Al film li passa una mica el mateix
que al coet que transporta els protago-
nistes: després d’un enlairament reei-
xit, una avaria deixa l’aparell i la seva
tripulació encallats enmig de la galà-
xia. És encomiable la manera com, en
el primer terç, la pel·lícula se cenyeix
al que és essencial. Tant l’arribada a la
base espacial com el descobriment del
polissó que dinamita els plans de To-
ni Collette i els científics que l’acom-
panyen són resolts de forma expediti-
va i amb una posada en escena que so-
vint posa l’ésser humà al centre: les ca-
res tenses en l’enlairament, els cossos
movent-se àgilment per la laberíntica
nau... És poc després, quan comença a
faltar oxigen i es presenta el (molt) su-
at dilema moral central, que la pel·lícu-
la comença a girar sobre si mateixa i a
mostrar signes d’asfíxia narrativa. La
salvació arriba amb el que sembla ser
l’especialitat del cineasta: la gesta físi-
ca d’un ésser humà en un espai obert. El
desenllaç, que transcorre íntegrament
a l’exterior de la nau, està filmat amb un
interessant joc d’escales –entre la im-
mensitat de l’univers i la proximitat als
protagonistes– que transforma aquest
últim tram en un efectiu, i tens, film
d’acció. María Adell Carmona
NETFLIX
Fotograma de la pel·lícula Els guardians de la nit. SELECTA
L’increïble fenomen de taquilla
japonès que ningú s’acaba d’explicar
‘Els guardians de la nit’ supera en pandèmia el rècord d’‘El viatge de Chihiro’
XAVI SERRA
BARCELONA
ón aquelles coses que només
S passen al Japó. Enmig d’una
pandèmia global i de la crisi més
important de la història del ci-
nema, una pel·lícula ha destros-
sat el rècord de recaptació als cinemes ja-
ponesos que posseïa des de feia vint anys
El viatge de Chihiro. La nova reina de la ta-
quilla japonesa és Els guardians de la nit,
un anime que arriba avui als cinemes i que
amb 315 milions d’euros recaptats va des-
trossar per més de 70 milions el rècord del
film de Miyazaki. ¿Com s’explica un èxit
tan espaterrant, especialment en un con-
text de restriccions pel covid? La variable
pandèmica és la més fàcil de resoldre del
misteri. “Al Japó les restriccions no han
sigut tan estrictes com aquí –explica Ori-
ol Estrada, divulgador de cultura japone-
sa–. Quan a Europa estàvem confinats a
casa, allà les mesures eren voluntàries”.
Amb els blockbusters de Hollywood des-
apareguts i la pel·lícula present en tots els
cinemes, la pandèmia va crear un escena-
ri que, més que frenar la recaptació, la va
potenciar.
El que costa més d’entendre és com ha
arribat tan lluny un anime d’acció i ter-
ror sobre un grup de joves enfrontats a un
poderós dimoni a bord d’un tren, amb una
factura visual vistosa però lluny de la so-
fisticació d’El viatge de Chihiro o Your na-
me –el penúltim fenomen de taquilla de
l’anime japonès– i una història més avi-
at bàsica de lluites sobrenaturals contra
monstres malvats. Fins i tot el director
editorial de Norma, que publica a Espa-
nya el manga en què basa el film, reconeix
que la trama “no és gaire original”. “En
el manga hi ha un component gore més
explícit del normal en el gènere shonen
però té els seus valors típics: un protago-
nista amb molta determinació envoltat
d’un grup de personatges coral i un gran
objectiu a aconseguir –apunta Óscar Va-
liente–. La història és una successió line-
al de batalles, si atrapa és pel carisma dels
personatges, les atmosferes de terror i
perquè hi ha morts inesperades a l’estil
de Joc de trons”.
El desconcert de l’editorial
Estrada va encara més lluny: “Els guardi-
ans de la nit no és un gran manga. Tothom
està desconcertat amb el seu èxit, fins i tot
la seva editorial, Shueisha. Perquè no no-
més ha superat en vendes One piece, que
semblava imbatible, sinó que les vendes
d’Els guardians han arribat a representar
el 50% de la facturació anual. I parlem de
l’editorial de Shonen jump i One piece!” Va-
liente afegeix més xifres: “Hi va haver set-
manes que Els guardians de la nit ocupa-
va 18 posicions del rànquing dels 20 man-
gues més venuts al Japó. L’any passat el
manga va vendre 83 milions de còpies; el
segon més venut, Kingdom, només en va
vendre 8 milions”.
Contràriament al que sembla, no és
l’èxit del manga el que empeny la pel·lí-
cula sinó al revés. De fet, segons Estrada,
la clau del fenomen ha sigut l’èxit de la sè-
rie d’anime que va adaptar els primers vo-
lums d’Els guardians de la nit: “Va ser
quan la sèrie va arribar a les plataformes
que el manga ho va petar. I tothom coinci-
deix que la sèrie està molt ben feta, amb un
tractament molt bo de l’acció i l’ambien-
tació en l’era Taisho, el període anterior
a la Segona Guerra Mundial”. Quan l’ani-
me es va començar a emetre, s’havien ve-
nut 4,5 milions d’exemplars del manga.
Ara en porten més de 150 milions.
El tret diferencial d’Els guardians de la
nit respecte a altres fenòmens és precisa-
ment la seva concentració en el temps. A
diferència d’èxits com Naruto o One piece,
que es va cuinar a foc lent, aquí l’èxit s’ha
concentrat en un període curt de dos anys.
“És un fenomen molt japonès: quan els
agrada molt una cosa ningú se la vol per-
dre –diu Estrada–. L’altre efecte és que ja
estan sortint 300 clons amb aquesta bar-
reja de monstres i temes sobrenaturals”.
Norma ja té els dos mangues més ben si-
tuats per agafar el relleu: Jujutsu Kaisen
i Chainsaw Man. Per cert, cap dels títols és
de Koyoharu Gotouge, el pseudònim dar-
rere del qual s’amaga el creador o creado-
ra d’Els guardians de la nit, que protegeix
la seva identitat dels fans com molts altres
mangakes.
La songokumania, irrepetible
Els guardians de la nit també és el manga
més venut del mercat espanyol, però Va-
liente diu que les vendes no es poden com-
parar, ni tan sols amb les de fenòmens an-
teriors com Naruto i Bola de Drac. Pel que
fa al film, Estrada aventura que serà “un
èxit” perquè, tot i que la sèrie encara està
inèdita a Espanya, “tothom l’ha vist per al-
tres mitjans” i l’expectativa és gran. Però
veu molt difícil que el fenomen s’acosti al
de la songokumania i similars. “Una cosa
és que sigui el manga de moda i una altra
que sigui un fenomen social –apunta–.
Aquestes coses pertanyen al passat, a
l’època en què tots vèiem la tele”.e
42 DIVENDRES, 23 D’ABRIL DEL 2021 ara

serveis

CARTELLERA DE CINEMA
CARTELLERES SERVIDES PER ONEDATA

Els guardians de la nit... Happy Together (V.O.) dl. i dc. 12.15 RENOIR FLORIDABLANCA Una joven... 17.00 • dv. a dl., dc. i dj. 19.30 Tom y Jerry dv. a dg. i dc. 16.00 • dl., dt. i dj. 18.00 CINEMA TRUFFAUT
Hope (V.O.) ds. 13.30 934263337. FLORIDABLANCA 135. (V.O.) dt. 19.30 Una joven...
JAPÓ. DIR.: HARUO SOTOZAKI. 117 MIN. SC • Des-
18.00, 20.10 • dv. a dg. i dc. 16.00 972225044. PLAÇA JORDI DE SANT JORDI S/N.
In the Mood for Love... (V.O.) dc. 16.00 El padre ¡Upsss 2! dv. i dl. a dj. 17.15 • ds. i dg. 16.30 dg. TB 12.00
prés de completar l’entrenament en la Man- (V.O.) 15.50 Camino a la escuela dt. 17.00
La chica del brazalete (V.O.) dt. 16.00 Guardianes de la... (V.O.) 16.00, 18.15, 20.00 ¡Upsss 2! dv. a dg. i dc. 16.15, 18.10 • dl., dt. i dj. 18.00
Francofonía dl. 19.00
sió de la Papallona, Tanjiro i els seus companys Alpicat
La vampira de Barcelona (V.O.) dg. 16.00 Los Estados Unidos... (V.O.) 19.45 Upsss! 2 dg. 12.00 La Nube (V.O.) dv. a dg., dc. i dj. 17.30 • dl. 17.00
es dirigeixen a la seva següent missió, el Tren
La voz humana (V.O.) dj. 18.00 Mamá María (V.O.) 16.00, 18.05, 20.10 JCA CINEMES LLEIDA-ALPICAT Miles Ahead dj. 19.30
de l’Infinit. • BCN: Bosque, SOM Multiespai, Castelldefels
Libreros de Nueva York (V.O.) dv. 16.00 Minari... (V.O.) 17.40 973706350. EDIFICI MOVIESPACE. Otra ronda (V.O.) dv. a dg., dc. i dj. 15.15
La Maquinista 3D, Yelmo Comedia, Glòries,
My Mexican Bretzel (V.O.) dl. 14.15 Nomadland (V.O.) 15.55, 18.00, 20.05 Cuñados 18.25 YELMO CINES CASTELLDEFELS dv. a dg. i dc. TB 19.30 • dl. i dt. 15.00
Renoir Floridablanca, Yelmo Icaria, Diagonal
Nos queda la noche dj. 19.00 Otra ronda (V.O.) 16.00, 17.45, 19.55 Detectiu Conan... 16.20, 18.40 902220922. CC ÀNEC BLAU. Una verdad incómoda dt. 20.00
3D, Diagonal Mar 3D, Arenas, Balmes, Phe-
Palm Springs (V.O.) dg. 20.00 • dt. 12.15 • dj. 14.00 Una joven prometedora El padre 15.35
nomena. (V.O.) 15.50, 17.55, 20.00 Detectiu Conan... dv. 17.05 • ds. i dg. 16.40 • dc. 17.10 OCINE GIRONA 3D
Perfumes (V.O.) dt. 14.00 Una veterinaria... (V.O.) 16.00, 18.10, 20.25 Godzilla vs. Kong 17.25, 18.50, 19.50 Godzilla vs. Kong 17.20 • dv. a dl., dc. i dj. 19.45 902170831. PONT DE LA BARCA 12-14.
Mamá María Regreso a Hope Gap (V.O.) ds. 18.00 Guardianes de la... 17.15 • (V.O.) 19.40 (V.O.) dt. 19.45
Sentimental dj. 16.00 VERDI HD Bajo las estrellas... dv. a dg. 16.10, 20.25
FRANÇA. DIR.: JEAN-PAUL SALOMÉ. INT.: ISABELLE
Els guardians de la... 17.40, 20.05 Guardianes de la... dv. a dg. i dc. 19.15 dl. a dj. 16.45, 19.15
Wildland (V.O.) dv., dg. i dl. 18.00 932387990. VERDI 32.
HUPPERT I HIPPOLYTE GIRARDOT. 106 MIN. 12 A
Minari... 15.40 (V.O.) 17.00, 19.30 Detectiu Conan... dv. a dg. 19.40 • dl. a dj. 18.30
Zerø (V.O.) dv. i dt. 20.00 Crock of Gold... MacGowan (V.O.) ds. 19.55 Monster Hunter 16.30 Els guardians de la... dl., dt. i dj. 19.15
• La Patience és una traductora especialitzada dg. 19.50 • dl. a dj. 17.45 • dl., dc. i dj. 20.00 El Informe Auschwitz dv. a dg. 16.00 • dl. a dj. 17.15
CINEMES GIRONA Mortal Kombat 17.00, 18.00, 19.20, 20.25 Inmune dg. 20.10 El padre dv. a dg. 15.40 • dl. a dj. 16.45
en escoltes telefòniques per a la brigada El agente topo dl. a dj. 16.00
902332211. GIRONA 175. Nomadland 17.50, 20.10 Los Croods: una nueva era ds. 16.00 Godzilla vs. Kong dv. a dg. 16.00, 17.30, 18.15
d’estupefaents. • BCN: Boliche, Bosque, Yelmo El fotógrafo de Minamata (V.O.) dt. 11.30, 20.00
Sota les estrelles de París ds., dg. i dc. 18.00 Península 15.30, 17.55, 20.20 Minari... dl., dt. i dj. 17.00 dl. a dj. 17.00
Comedia, Renoir Floridablanca, Verdi, Verdi El padre (V.O.) dl., dc. i dj. 11.30
(V.O.) ds., dc. i dj. 16.00 Raya y el último dragón 16.00, 18.35 Mortal Kombat dv. i dl. a dj. 17.30 Guardianes de la... dv. i dl. a dj. 19.30 • (V.O.) 19.00
Park, Yelmo Icaria, Arenas, Balmes. French Cancan (V.O.) dj. 11.30 dv., dl., dc. i dj. 19.50 • ds. i dg. 16.30, 18.50
Bajo las estrellas... (V.O.) dv. i dg. 20.00 Ruega por nosotros 20.30 Els guardians de la... ds. i dg. 19.30
Goya: Un espectáculo... (V.O.) dt. 11.30, 18.05
Tom y Jerry Mortal Kombat (V.O.) dt. 19.50 Los Croods: una nueva era dv. a dg. 15.45
Península Distance (V.O.) ds. 20.00 16.50, 19.00
La vampira de Barcelona dl. a dj. 16.00
Tom i Jerry 15.30 Nomadland dv., dl., dc. i dj. 19.20 • ds. i dg. 19.00 Mamá María17.00 • dv. a dg. TB 20.10 • dl. a dj. TB 19.00
Les dues nits d’ahir dc. i dj. 15.30
COREA DEL SUD. DIR.: YEON SANG-HO. INT.: DONG- Los Estados Unidos... (V.O.) ds. 17.30 • dg. 17.45 (V.O.) dt. 19.20
Las poetas visitan... (V.O.) dv. 20.00 Una joven... 16.40, 19.10 Mortal Kombat dv. a dg. 15.50, 18.00, 18.45, 19.50
WON GANG I LEE JONG-SUK. 115 MIN. 16 A • Qua- dl., dc. i dj. 17.35 Otra ronda dl., dc. i dj. 19.35 • (V.O.) dt. 19.35 dl. a dj. 16.45, 18.30, 19.15
Nomadland dv. a dg. i dj. 18.00 • dc. 17.00 Una veterinaria... 16.10, 18.15, 20.15
tre anys després d’un contagi zombi, un grup (V.O.) ds., dg. i dj. 20.00
Mamá María (V.O.) ds. a dj. 16.00, 20.15 Península19.40 • dv. a dl., dc. i dj. 17.10 • (V.O.) dt. 17.10 Nomadland dv. a dg. 17.50
ds. i dg. TB 18.00 • ds. TB 11.30 • dl. a dj. TB 18.05 ¡Upsss 2! 15.35, 19.30
de mercenaris torna per recuperar un botí Otra ronda dv. 18.00 • ds. i dg. 17.30 • dc. i dj. 17.00 Upsss! 2 17.35 Ruega por nosotros ds. 20.05 (V.O.) dv. a dg. 20.10 • dl. a dj. 19.00
milionari. • BCN: Glòries, Verdi, Verdi Park, Minari... (V.O.) ds. a dj. 18.05, 20.05 • dl., dt. i dj. 11.30 Otra ronda dv. a dg. i dc. 19.45
(V.O.) ds., dg., dc. i dj. 20.00 Zog i els doctors ... 15.45, 17.05 Tom y Jerry ds. 18.00 • dg. 16.00, 18.05 • dl. a dj. 17.30
Yelmo Icaria, Arenas, Balmes. Raya i l’últim drac ds. i dg. 16.00 Nomadland (V.O.) 16.00, 18.05 • ds. a dj. TB 20.10 dv. a dg. TB 17.30 • dl., dt. i dj. 18.45
dl. a dc. TB 11.30 Una joven... dv. i dl. a dj. 17.15 • dv. TB 19.35
Upsss! 2 dg. 16.00 ds. i dg. 16.50, 19.20 • dl., dc. i dj. 19.45 • (V.O.) dt. 19.45 Península dv. a dg. 16.30, 17.30, 19.45
Otra ronda (V.O.) dl., dc. i dj. 11.30 Amposta dl. a dj. 16.45, 19.00
Sota les estrelles de París Zog i els doctors voladors... ds. i dg. 16.00 Upsss! 2 dv. a dt. i dj. 17.15 • dc. 17.00
Península (V.O.) ds. 19.50 AMPOSTA Ruega por nosotros dv. a dg. 15.45 • dl. a dj. 16.45
FRANÇA. DIR.: CLAUS DREXEL. INT.: CATHERINE
CINESA DIAGONAL 3D Una joven prometedora (V.O.) ds. i dt. a dj. 11.30 977703811. POL. IND. LES TOSSES. Castell-Platja d’Aro Tom i Jerry dv. a dg. 18.15 • dl. a dj. 16.45
FROT I MAHAMADOU YAFFA. 86 MIN. TOTS ELS
902333231. SANTA FE DE NOU MÈXIC, S/N. Vivo ds. a dj. 16.00 • ds. i dg. TB 11.30 Bajo las estrellas... 20.00 • dv. a dg. i dc. 18.00 Una joven... dv. a dg. 17.45, 20.00 • dl. a dj. 18.45
PÚBLICS • La Christine viu al carrer, aïllada dg. TB 20.30 • dl. a dj. TB 20.15 OCINE PLATJA D’ARO 3D
Amanece en Calcuta dv. a dg. i dc. 16.05 Detectiu Conan... dv. a dg. i dc. 18.00 Una veterinaria... dv. a dg. 15.45 • dl. a dj. 17.00
de la seva família i els seus amics. • BCN: 902170831. POL. LA BÒVILA.
Detectiu Conan... dv. a dg. i dc. 16.00 VERDI KIDS HD BARCELONA dl., dt. i dj. 18.15 ¡Upsss 2! dv. a dg. 17.45
Boliche, Bosque, SOM Multiespai, Yelmo Icaria, ds. i dg. TB 11.55
932387990. TORRIJOS 49. Godzilla vs...dv. a dg. i dc. 17.45, 19.30 • dl., dt. i dj. 19.45 Detectiu Conan... dv. i dl. a dj. 18.00 • ds. i dg. 16.00 Upsss! 2 dv. a dg. 16.30 • dl. a dj. 16.45
Cinemes Girona, Balmes. El padre dl., dt. i dj. 16.10 • dc. 16.30 Guardianes de la... ds., dg. i dc. 18.00 El padre ds. i dg. 20.10
Godzilla vs. Kong 16.25, 19.10 • dv. a dg. i dc. 18.25 Raya y el último dragón ds. i dg. 11.30, 17.40
Wildland
(V.O.) dv. a dg. i dc. 19.30 Godzilla vs. Kong dv. i dl. a dj. 19.40 Granollers
ds. TB 12.05 • dg. TB 12.30 Tom y Jerry ds. i dg. 16.00
Mamá Maríadv. a dg. i dc. 18.00, 20.00 • dl., dt. i dj. 19.00 ds. i dg. 17.45, 20.00
DINAMARCA. DIR.: JEANETTE NORDAHL. INT.: SIDSE Guardianes de la...dv. 19.20 • ds. 12.00, 16.30, 19.20 Zog i els doctors... ds. i dg. 11.30, 12.45, 16.15 CINEMA EDISON
Mortal Kombat 18.00, 19.30 Guardianes de la... dv. a dt. 19.30 • (V.O.) 18.00
BABETT KNUDSEN I SANDRA GULDBERG KAMPP. dg. 12.00, 19.20 dv. a dg. i dc. 17.15, 20.00 C/ JOAN CAMPS, 1.
VERDI PARK HD Els guardians de la... dc. i dj. 19.30
88 MIN. 16 A • Després de la tràgica mort de Els guardians ... dv. a dg. i dc. 15.55 Nomadland dv. a dg. i dc. 20.00 L’ofrena dt. 19.00
ds. i dg. TB 12.40 • dl., dt. i dj. 16.30 932387990. TORRIJOS 49. Los Croods: una nueva era ds. i dg. 15.45
la seva mare en un accident de cotxe, la jove Otra ronda dv. a dg. i dc. 19.50 • dl., dt. i dj. 19.30 Minari... ds. 19.00 • (V.O.) dv. i dg. 19.00
Guardianes de la... (V.O.) dv. a dg. i dc. 17.00, 18.55 El padre (V.O.) dv. 16.00 • ds. a dj. 15.55, 18.10 Mamá María20.10 • dv. i dl. a dj. 17.45 • ds. i dg. TB 15.45
Ida es muda a viure amb la seva tia Bodil i els Península dv. a dg. i dc. 17.15, 19.30 • dl., dt. i dj. 18.45 Nomadland ds. 16.30 • (V.O.) dg. 16.30
dv. i dg. 16.30 • ds. i dg. TB 12.15 • dl., dt. i dj. 19.20 French Cancan (V.O.) dj. 20.15 Mortal Kombat 17.50, 20.00 • ds. i dg. 15.50
seus tres cosins grans. • BCN: Boliche, Cinema Ruega por nosotros dv. a dg. i dc. 20.00 Zog i els doctors voladors... 12.00
Los Croods: una nueva era ds. i dg. 11.50 Godzilla vs. Kong (V.O.) ds. a dt. 20.10 Nomadland dv. i dl. a dc. 20.00 • ds. i dg. 18.10
Maldà, Yelmo Icaria. Minari... dl., dt. i dj. 18.40 • dc. 19.00
Tom y Jerry dv. a dg. i dc. 17.30 • dl., dt. i dj. 18.00 (V.O.) dj. 20.00 OCINE GRANOLLERS 3D
Mamá María (V.O.) dv. 11.30, 16.00, 18.10, 20.15
Mortal Kombat 16.45 • dv. a dl., dc. i dj. 19.30
Una joven...dv. a dg. i dc. 17.30, 19.45 • dl., dt. i dj. 19.00 Otra ronda 20.00 938401590. POL. EL RAMASSAR.
Zerø Nomadland (V.O.) dv. 11.30, 20.10
dv. a dg. i dc. 18.40 • ds. i dg. TB 12.20 • (V.O.) dt. 19.30 ¡Upsss 2! dv. a dg. i dc. 17.30 • dv., dl., dt. i dj. 18.15 Península 17.40, 19.50 • ds. i dg. 15.45 Detectiu Conan... 16.00, 19.50
Otra ronda (V.O.) dv. 11.30, 16.00, 17.40
ESPANYA. DIR.: IÑAKI SÁNCHEZ ARRIETA. INT.: Otra ronda dv. a dg. i dc. 19.35 ds. a dj. 15.55, 18.00, 20.05 Ruega por... dv. i dl. a dj. 17.45 • ds. i dg. 15.40 El padre 16.10
NURIA HERRERO I JUAN BLANCO. 93 MIN. 12 A • dl. i dj. 19.15 • (V.O.) dt. 19.15 Badalona Tom y Jerry
Península (V.O.) dv. 17.55, 20.00 18.00 • ds. i dg. 15.50 Godzilla vs. Kong 16.00, 18.10, 20.10
Un home i una dona es desperten en un lloc Ruega por nosotros ds. 12.30 ds. a dj. 15.50, 17.50 • dg. a dj. TB 20.05 Una joven...
OCINE MÀGIC BADALONA 19.45 • ds. i dg. 17.40 Guardianes de la... dv. a dl. i dc. 19.30
estrany, , desert i desconegut, sense saber Tom y Jerry dv. a dg. i dc. 16.10, 18.45 Una joven prometedora (V.O.) dv. 11.30, 18.05 902510500. CC MAGIC BADALONA. ¡Upsss 2!
ds. i dg. TB 11.40 • dl., dt. i dj. 16.40
17.45 • ds. i dg. 16.00 Els guardians de la... dt. i dj. 19.30
qui són i per què s’hi troben. • BCN: Cinema ds. a dj. 15.50, 18.00, 20.10
Una joven prometedora dv. a dl., dc. i dj. 19.25 Bajo las estrellas... 16.00, 20.15 • ds. i dg. TB 12.15 Guardianes de la... (V.O.) 18.00, 19.00
Maldà. Vivo dv. i ds. 20.30 • dv. TB 16.00
Cuñados ds. i dg. 12.15 Cornellà de Llobregat dv. a dg. TB 17.30
dv. a dg. i dc. 16.40 • dl., dt. i dj. 16.35 • (V.O.) dt. 19.25
Una veterinaria... dv. a dl., dc. i dj. 20.10 YELMO CINES COMEDIA Detectiu Conan... 16.30 • ds. i dg. TB 12.00 Los Croods: una nueva era 18.00
CINEMES FULL

Barcelona
dl., dt. i dj. 17.50 • (V.O.) dt. 20.10 902220922. PG. DE GRÀCIA 13. Godzilla vs. Kong 16.00, 17.00, 18.10, 19.45 Mamá María 16.00, 20.15 • dl. a dj. TB 17.30
934719272. CC SPLAU.
¡Upsss 2! 15.45 • dv. a dg. i dc. 17.50 • dg. TB 12.10 ds. i dg. TB 12.00 Monster Hunter 20.00
El padre dg. a dc. 17.25 Cuñados 19.50
Upsss! 2 ds. 12.10 Guardianes de la... dv. i dg. a dj. 19.30 Mortal Kombat 15.45, 17.00, 18.00, 19.15, 20.10
Guardianes de la... dv. 19.30 Godzilla vs. Kong dv. i ds. 17.20, 20.00
(V.O.) dv. i ds. 17.05 • ds., dg. i dc. 19.30 Els guardians de la... ds. i dg. 12.15 Nomadland 16.00, 18.00
CINESA DIAGONAL MAR 3D dg. 12.00 • dl. a dj. 17.20, 20.00
Mamá María 17.00 • (V.O.) 19.10 Guardianes de la... (V.O.) 18.00 • ds. TB 19.30 Otra ronda 17.40, 19.50
ARENAS DE BARCELONA MULTICINES 902333231. CC DIAGONAL MAR. Guardianes de la.. 19.45
Minari... (V.O.) dl. i dt. 19.30 Los Croods... 16.00, 18.00 • ds. i dg. TB 12.15 Península 20.00 • (V.O.) 16.45
902424243. CC LAS ARENAS. Detectiu Conan... dv. i ds. 16.35 • dg. 12.05 Els guardians de la nit... dv. i ds. 17.10
Mortal Kombat (V.O.) ds. a dj. 19.20 Mamá María 16.00, 18.00, 20.00 • ds. i dg. TB 12.00 dg. 11.10 • dl. a dj. 17.10 Pequeños detalles 19.45
Detectiu Conan... dv. a dg., dc. i dj. 15.45, 17.55, 20.00 dl. a dj. 16.35
Nomadland 17.35 • (V.O.) 19.50 Monster Hunter 20.00 Los Croods: una... Ruega por nosotros 18.00
Godzilla vs. Kong dv. a dg., dc. i dj. 17.35, 19.10 Godzilla vs. Kong 19.10 • dv. a dt. i dj. 16.25 ds. 16.20 • dg. 12.10, 16.20
dg. TB 12.15 • dc. TB 16.15 Otra ronda ds., dl. i dc. 16.55 • (V.O.) dg., dt. i dj. 16.55 Mortal Kombat 15.50, 18.00, 18.45, 19.15, 20.00 Monster Hunter 19.45
Tom y Jerry 16.15, 18.15
Guardianes de la... dv. a dg., dc. i dj. 16.00, 18.40 ds. i dg. TB 12.00 Trolls 2: Gira mundial 15.45
(V.O.) dv. a dg., dc. i dj. 19.45 Guardianes de la... 19.20 Una joven prometedora 17.15 • (V.O.) 19.40 Mortal Kombat dv. 17.00, 17.30, 19.35, 20.00
Els guardians de la... dv. a dg. i dc. 17.30
Nomadland 15.50 • dv. a dc. TB 17.50 • (V.O.) dj. 19.50 ds. 16.20, 17.30, 18.50, 20.00 • dg. 11.15, 12.15, 16.20, Una joven... 18.00, 20.10
Los caballeros de... (V.O.) dv. a dg. 19.45 YELMO CINES ICARIA Otra ronda 15.45 • dv. a dc. TB 19.50 • dj. TB 17.50
Guardianes de la... (V.O.) dv. i ds. 16.30, 17.30, 18.50, 20.00 • dl. a dj. 17.30, 18.30, 20.00 Una veterinaria... 16.00, 20.10
Mamá María dv. a dg., dc. i dj. 17.55, 20.00 902220922. CC EL CENTRE DE LA VILA. Península 15.40, 17.50, 20.00 • ds. i dg. TB 12.00
17.00, 18.20, 19.00 • dg. 12.00, 12.30 Otra ronda dv. 19.20 • ds. 19.10 ¡Upsss 2! 16.00, 17.45
Mortal Kombat dv. a dg., dc. i dj. 15.30, 17.35, 19.45 Ruega por nosotros 18.00, 20.00
dl. a dj. 16.30, 17.00, 18.20, 19.00 Bajo las estrellas... (V.O.) dv. i ds. 18.10, 20.10 dg. 19.10 • dl. a dj. 19.45
Nomadland dv. a dg., dc. i dj. 16.00, 18.40 Los caballeros de la mesa... (V.O.) dv. a dg. 19.40 dg. 12.10, 14.10 • dl. a dj. 18.10, 20.10 • ds. i dg. TB 16.10 Tom y Jerry 16.00, 18.00 • ds. i dg. TB 12.00 Península 17.20, 20.00 L’Hospitalet de Llobregat
Otra ronda dv. a dg., dc. i dj. 16.30, 19.10 Los Croods: una... dv. a dg. i dc. 15.55 • dg. TB 12.10 Detective Conan... (V.O.) dg. 12.45 • ds. i dg. TB 16.00 Trolls 2: Gira mundial ds. i dg. 12.15 Ruega por nosotros dv. i dl. a dc. 17.10, 19.20
Península dv. a dg., dc. i dj. 16.00, 18.40 CINESA LA FARGA 3D
Minari... dl., dt. i dj. 16.15 • dc. 16.25, 19.35 El agente topo dv. i dl. a dj. 20.00 • ds. i dg. 20.15 Una joven... 17.45, 19.50 • ds. i dg. TB 12.00 ds. i dg. 18.10, 20.15 • dg. TB 11.40 • dj. 19.50
Raya y el último... dv. a dg., dc. i dj. 15.30, 17.35 902333231. AV. JOSEP TARRADELLAS 145.
Monster Hunter dg. 12.20 El Informe Auschwitz (V.O.) dl. a dj. 17.45 Una veterinaria... 16.00, 20.15 Tom y Jerry dv. i dl. a dc. 17.40, 19.55
Ruega por nosotros dv. a dg., dc. i dj. 20.00 Mortal Kombat dv. i ds. 15.45, 16.40, 18.30, 19.25 El padre (V.O.) dv. i dl. a dj. 18.00 • ds. i dg. 18.15 ¡Upsss 2! 16.00, 17.45 • ds. i dg. TB 12.00 ds. i dg. 16.45, 18.45 • dg. TB 11.20 • dj. 17.30 Detectiu Conan... dv. i ds. 16.25 • dg. 12.25
Tom y Jerry dv. a dg., dc. i dj. 15.30, 17.10 Una joven... dv. i ds. 17.10 • dg. 11.20 • dl. a dj. 17.10 dl. a dj. 16.25
dg. 12.30 • dl. a dj. 15.45, 16.40, 18.30, 19.25 Godzilla vs. Kong (V.O.) dv. i dl. a dj. 19.20
Una joven prometedoradv. a dg., dc. i dj. 16.30, 19.10 Ruega por nosotros ¡Upsss 2! dv. 17.20, 18.00 • ds. 16.00, 17.00, 18.00 Godzilla vs. Kong dv. i ds. 16.35, 18.40, 19.20
19.45 • dv. a dg. i dc. 16.05 ds. i dg. 19.45 Barberà del Vallès dg. 12.05 • dl. a dj. 16.35, 18.40, 19.20
Una veterinaria... dv. a dg., dc. i dj. 15.45, 17.55 dl., dt. i dj. 15.50 Guardianes de la... (V.O.) 17.00 • dv. i dl. a dj. 18.15 dg. 12.40, 16.00, 17.00, 18.00 • dl. a dj. 17.30
Tom y Jerry YELMO CINES BARICENTRO 3D Upsss! 2
Guardianes de la... dv. i ds. 16.00, 18.25
¡Upsss 2! dv. a dg., dc. i dj. 15.45 dv. a dg. i dc. 18.35 • dv. a dg. TB 16.20 dv. TB 19.35 • ds. a dj. TB 19.30 11.10
dg. 12.00 • dl. a dj. 16.00, 18.25
dg. TB 12.00 ds. i dg. TB 16.00, 18.30 • dg. TB 12.00, 13.15, 14.30 902220922. CC BARICENTRO.
BALMES MULTICINES Una joven... 19.15 • dv. a dg. TB 16.55 • dc. TB 16.50 Detectiu Conan... Guardianes de la... (V.O.) dv. i ds. 16.30, 19.25
Las niñas ds. i dg. 16.00 17.00 Figueres dg. 12.15 • dl. a dj. 16.30, 19.25
902424243. C. BALMES, 422-424. ¡Upsss 2! dg. 12.05 La vampira de Barcelona (V.O.) dl., dt. i dj. 19.15 Godzilla vs. Kong 18.45 • ds. i dg. TB 16.15
CINEMES FIGUERES 3D Mortal Kombat dv. i ds. 16.45, 18.35, 19.30
Amanece en Calcuta dv. a dg., dc. i dj. 16.00 Los Croods... (V.O.) dg. 12.15, 14.15 • ds. i dg. TB 16.15 Guardianes de la... dv. a dg. 19.30 dg. 12.15 • dl. a dj. 16.45, 18.35, 19.30
Bajo las estrellas...(V.O.) dv. a dg., dc. i dj. 16.10, 20.20 CINESA LA MAQUINISTA 3D 902101008. POL. FIRAL RONDA SUD.
Los Estados Unidos... (V.O.) dl., dt. i dj. 18.45 Els guardians de la... dl. a dj. 19.30 Tom y Jerry dv. i ds. 16.00 • dg. 12.20 • dl. a dj. 16.00
902333231. CC LA MAQUINISTA. Bajo las estrellas...
El agente topo dv. a dg., dc. i dj. 16.00 Los traductores (V.O.) dv. 17.10 • ds. 17.15 • dg. 17.15 Guardianes de la... (V.O.) dv. i dl. a dj. 19.15 dv. 18.00, 20.00
Una joven... 19.15
El padre (V.O.) dv. a dg., dc. i dj. 18.05 Detectiu Conan... dv. 16.55 ds. i dg. 16.00, 18.30 ds. 16.00, 18.00, 20.00 • dg. 16.00, 18.00, 20.00
Godzilla vs. Kong dv. 16.40, 18.35, 19.25 Mamá María (V.O.) dv. i dl. a dj. 17.40, 19.50
Detectiu Conan... dv. 20.00 • ds. 17.50 • dg. 17.50
¡Upsss 2! dv. i ds. 16.20 • dg. 12.30 • dl. a dj. 16.20
Godzilla vs. Kong (V.O.) dv. a dg., dc. i dj. 19.55 ds. i dg. 17.20, 19.40 • dg. TB 13.00, 15.10 Inmune dv. a dg. 20.00 • dl. a dj. 17.10
Guardianes de la...(V.O.) dv. a dg., dc. i dj. 16.20, 19.00 Guardianes de la... dv. 19.20 Los Croods: una nueva era ds. i dg. 16.00 Godzilla vs. Kong dv. 17.40 • ds. 15.40, 20.10 FILMAX GRAN VIA ACEC 4DX
(V.O.) dv. 16.10, 16.30, 17.00, 18.05, 19.45 Minari... (V.O.) dv. i dl. a dj. 17.20, 19.40
dg. 15.40, 20.10
dv., ds., dc. i dj. 19.30 • dg. TB 18.25 ds. i dg. 16.40, 19.10 • dg. TB 12.00, 14.20 Minari... dl. a dj. 19.00 902180193. CC GRAN VIA 2.
Mamá María (V.O.) dv. a dg., dc. i dj. 16.00, 20.05 Los Croods: una nueva era dv. 15.50 Els guardians de la... dv. 17.45, 20.10
Mortal Kombat (V.O.) dv. i ds. 17.30, 19.45 • dg. 13.00, Monster Hunter dv. i dl. a dj. 17.00 Camarón: Flamenco... ds. 19.30 • dj. 17.00
Minari... (V.O.) dv. a dg., dc. i dj. 18.00 Mortal Kombat dv. 16.15, 16.50, 18.15, 19.00, 19.35 ds. 15.45, 18.00, 20.15 • dg. 15.45, 18.00, 20.15
15.15 • dl. a dj. 17.30, 19.45 • ds. i dg. TB 16.30, 18.45 Mortal Kombat dv. i dl. a dj. 17.15, 19.40 Comportarse como... (V.O.) dt. i dc. 17.00, 19.30
Mortal Kombat (V.O.) dv. a dg., dc. i dj. 16.00, 17.45 Ruega por nosotros dv. 16.00, 19.40
Nomadland ds. i dg. 16.45, 19.15 Mamá María dv. 18.00, 20.00 • ds. 16.00, 18.10, 20.20
(V.O.) 19.15 • dv. i dl. a dj. 17.00
dg. 16.00, 18.10, 20.20 Detectiu Conan... dv. i dl. a dj. 17.45
Nomadland (V.O.) dv. a dg., dc. i dj. 16.30, Tom y Jerry dv. 16.05, 18.40 ds. i dg. TB 16.45 • dg. TB 12.15, 14.30 Nomadland dv., dl., dc. i dj. 19.45 • ds. i dg. 19.00 ds. i dg. 15.45 • dg. TB 12.30
17.50, 19.00, 20.00 Una joven prometedora dv. 16.25, 19.15 Otra ronda (V.O.) dv. i dl. a dj. 17.20, 19.40 (V.O.) dt. 19.45 Mortal Kombat dv. 18.00, 20.20
El chico dg. 19.30
¡Upsss 2! ds. 16.00, 18.20, 20.20 • dg. 16.00, 18.20, 20.20
Otra ronda (V.O.) dv. a dg., dc. i dj. 18.00, 19.50 dv. 15.45, 18.45 ds. i dg. 16.45, 19.15 • dg. TB 12.00, 14.20 Península 17.10 • dv. a dl., dc. i dj. 19.40 Godzilla vs. Kong dv. 17.15, 19.30 • ds. 16.15, 17.15,
dv., ds., dc. i dj. 17.00 • dg. TB 16.00 Península (V.O.) dv. i dl. a dj. 17.00, 19.30 (V.O.) dt. 19.40 Nomadland dv. a dg. 20.00
19.30 • dg. 12.30, 16.15, 17.15, 19.30 • dl. a dj. 17.15, 19.30
CINESA SOM MULTIESPAI Península dv. 18.00, 20.00 • ds. 16.00, 18.00, 20.20
Península (V.O.) dv. a dg., dc. i dj. 16.40, 19.10 ds. i dg. 16.15, 19.00 • dg. TB 13.45 Tom y Jerry dv. i dl. a dj. 17.30 • ds. i dg. 16.30 Guardianes de la... ds. i dg. 15.00
902333231. CC HERON CITY. dg. 16.00, 18.00, 20.20
Raya y el último dragón (V.O.) dv. a dg. 17.30 Ruega por nosotros (V.O.) dl. a dj. 19.50 Una joven... 17.20 • dv. a dl., dc. i dj. 19.45 Els guardians de la... 17.30 • dg. TB 12.30
Una joven... (V.O.) dv. a dg., dc. i dj. 15.55, 18.10, 19.55 Bajo las estrellas... 16.10, 19.50 Una joven... (V.O.) dv. i dl. a dj. 17.15, 19.45 • dv. i dc. (V.O.) dt. 19.45 Upsss! 2 dv. 18.00 • ds. 16.00, 17.45 • dg. 16.00, 17.45
Harry Potter y la Orden del Fénix dg. 12.00
Una veterinaria... (V.O.) dv. a dg., dc. i dj. 16.05, 20.15 Detectiu Conan... 16.40, 19.35 18.30 • ds. i dg. 17.00, 18.15, 19.30 • dg. TB 12.30, 14.45 ¡Upsss 2! dv. a dg. 18.00
CINEMES LAS VEGAS Josep dg. 17.00 • dj. 19.30
Vivo dv. a dg., dc. i dj. 15.50, 18.10, 20.25
El padre dl. a dj. 16.35 Una veterinaria... (V.O.) dv. a dg. i dc. 20.00
C/ SANT PAU, 44. La voz humana dv. a dg. 16.00
Godzilla vs. Kong 16.25, 19.10 Un efecto óptico dl. a dj. 17.30 Blanes
BOLICHE Bajo las estrellas... (V.O.) dv. i dc. 18.45 Mamá María dv. i dl. a dj. 17.15, 20.00
Guardianes... 19.20 • (V.O.) 16.30, 17.00, 18.30, 19.25 ¡Upsss 2! (V.O.) dg. 12.30, 14.30 ds. i dg. 15.15, 18.00
936243127. AV. DIAGONAL 508-510. OCINE BLANES ds. i dg. 12.00, 20.00
Els guardians de la nit... 17.30 Wildland (V.O.) dv. i dc. 18.00 • ds. i dg. 18.10 Maria by Callas dv. 19.30 • dc. 17.00
972348106. C. SES FALQUES, 10. Los Estados Unidos... dv. i dc. 19.30 • ds. i dg. 20.00
Bajo las... (V.O.) dv. a dg., dc. i dj. 16.00, 18.00, 20.10 Los Croods: una nueva era dv. a dg. i dc. 17.10 dg. TB 12.10, 14.10 • dl., dt. i dj. 17.10 dj. 19.15 Mortal Kombat dv. 18.00, 19.45, 20.15
Mamá María (V.O.) dv. a dg., dc. i dj. 16.00, 18.00, 20.00 Mortal Kombat 16.45, 18.30, 19.30
Detectiu Conan... 19.40
Mug dj. 17.00, 19.30 ds. 15.45, 18.00, 19.45, 20.15 • dg. 12.30, 15.45, 18.00,
Otra ronda ZUMZEIG CINEMA El padre 15.50
(V.O.) dv. a dg., dc. i dj. 18.00, 19.45 Ruega por nosotros 16.00 • dv. a dg. i dc. 19.05 Nomadland dv., dc. i dj. 17.00 • ds. i dg. 16.00, 18.15 19.45, 20.15 • dl. a dj. 18.00, 19.45, 20.15
932509140. C. BÉJAR, 53. Godzilla vs. Kong 16.30, 17.45, 19.15
Una veterinaria... (V.O.) dv. a dg., dc. i dj. 16.00 Tom y Jerry dv. a dg. i dc. 19.40 • dv. a dg. TB 16.20
Otra ronda dv., dc. i dj. 19.30 • ds. i dg. 16.00, 20.15
Nieva en Benidorm ds. 17.00 • dc. 19.30
dv. a dg. i dc. TB 18.00 Una joven prometedora 16.50, 19.15 Crock of Gold... dt. 17.45 Guardianes de la... 19.30 • (V.O.) 18.00, 19.00 Nomadland 19.15 • dg. TB 12.30
Wildland (V.O.) dv. a dg., dc. i dj. 16.00, 19.45 Crock of Gold... (V.O.) dg. 17.30 • dc. 20.00 Los Croods: una nueva era 16.00 Raya... dv. i dc. 19.15 • ds. i dg. 12.00, 18.00 • dj. 17.00
¡Upsss 2! dv. a dg. i dc. 16.55 Otra ronda 20.00
Dardara (V.O.) ds. 17.45 • dc. 18.00 Mamá María 17.40, 20.15 Tom y Jerry dv. i dc. 17.00 • ds. i dg. 12.00, 16.00
BOSQUE MULTICINES Península17.00, 17.30, 19.45, 20.00 • dv. i dl. a dj. 18.30
GLÒRIES MULTICINES El año del descubrimiento (V.O.) dj. 18.30 Mortal Kombat 16.00, 18.10, 20.00 Una veterinaria... dv. i dc. 20.30 ds. i dg. TB 16.30, 19.00 • dg. TB 12.00, 12.30
902424243. RAMBLA DE PRAT 16. 902424243. CC GLÒRIES. ds. i dg. 20.15 • dj. 19.15
La Nube dt. 20.15 • (V.O.) dv. 17.45 Nomadland 16.00 • dv. a dc. TB 20.15 • (V.O.) dj. 20.15 Raya y el último dragón dv. i dl. a dj. 18.00 • ds. i dg.
Bajo las estrellas... dv. a dg., dc. i dj. 18.10 Detectiu Conan... dv. a dg., dc. i dj. 17.40, 20.00 Otra ronda 15.45, 20.00 ¡Upsss 2! dv. i dc. 17.15 • ds. i dg. 12.00, 16.00, 18.00 15.45, 17.45, 18.45 • dg. TB 12.30 • (3D) ds. i dg. 15.00
La última primavera dg. 20.00
Godzilla vs. Kong dv. a dg., dc. i dj. 16.00, 18.30 Godzilla vs. Kong dv. a dg., dc. i dj. 16.15, 19.00 Península 17.45, 20.00 Wildland dv., dc. i dj. 17.00 • ds. i dg. 18.15 Rifkin’s Festival dv. 17.00 • dl. 19.30
Pan seco dv. 20.00
Guardianes de la... dv. a dg., dc. i dj. 19.50 Guardianes de la... dv. a dg., dc. i dj. 16.10, 18.50 Ruega por nosotros 18.00 Ruega por nosotros 18.15, 20.15
Zog y los doctores... (V.O.) ds. 16.00 • dg. 16.15
Mamá María dv. a dg., dc. i dj. 15.50, 17.45 Mortal Kombat dv. a dg., dc. i dj. 15.40, 19.55 Tom y Jerry 15.45, 17.15 Gavà Tom y Jerry ds. 15.30, 16.45 • dg. 12.30, 15.30, 16.45
Mortal Kombat dv. a dg., dc. i dj. 16.00, 20.00 Nomadland dv. a dg., dc. i dj. 17.50, 20.00 Una joven... 17.50, 20.00 CINESA BARNASUD Una joven... 20.00

Catalunya
Nomadland dv. a dg., dc. i dj. 16.00, 18.10, 20.00 Península dv. a dg., dc. i dj. 16.20, 19.15 Una veterinaria... 16.00 Una pastelería en Notting Hill dl. 17.00
902333231. CC BARNASUD.
Otra ronda dv. a dg., dc. i dj. 16.15, 18.45 Raya y el último... dv. a dg., dc. i dj. 16.00, 18.30 ¡Upsss 2! 16.00, 17.45 ¡Upsss 2! ds. i dg. 15.00
Detectiu Conan... dg. 12.20
Raya y el último dragóndv. a dg., dc. i dj. 15.55, 18.15 Tom y Jerry dv. a dg., dc. i dj. 15.55 Godzilla vs. Kong 16.25, 19.10 • dg. TB 12.25
Tom y Jerry dv. a dg., dc. i dj. 17.55 Una joven... dv. a dg., dc. i dj. 16.30, 19.00 Calafell Lleida
Una joven... dv. a dg., dc. i dj. 16.30, 19.00
Guardianes de la... 18.25 • dg. TB 12.00
¡Upsss 2! dv. a dg., dc. i dj. 15.45, 18.05 Abrera (V.O.) 16.35, 19.20 • dg. TB 12.05 SCREENBOX FUNATIC
Una veterinaria... dv. a dg., dc. i dj. 20.20 MCB CINEMAS CALAFELL
PHENOMENA 902510500. CC CAPRABO. Minari... dl. a dj. 15.55 902125902. PI I MARGALL, 26.
¡Upsss 2! dv. a dg., dc. i dj. 15.55 YELMO CINES ABRERA 3D
932527743. ST ANTONI MARIA CLARET 168. 902220922. MONTSERRAT CENTRE. Bajo las estrellas... dv. a dg. i dc. 16.15, 18.10, 20.10 Mortal Kombat 16.45, 18.35, 19.30 • dg. TB 12.15 Amanece en Calcuta 11.45, 11.50 • ds. TB 15.25
CINEMA MALDÀ Blade Runner (V.O.) dj. 20.35 dg. TB 12.00 • dl., dt. i dj. 18.00, 20.20 Ruega por nosotros 15.50, 19.35 dg. TB 14.55 • dt. TB 14.50 • dc. TB 15.15 • dj. TB 19.00
Detectiu Conan... 17.30
933019350. PI 5. Dentro del laberinto (V.O.) ds. 11.00 Godzilla vs. Kong 18.00, 20.10 • dv. a dg. i dc. 16.00 Tom y Jerry 17.10 • dv. a dg. TB 15.55 • dg. TB 12.10 Sota les estrelles de París dv., dg. i dt. 10.15
Godzilla vs. Kong dv. i dl. a dj. 17.20, 19.40 dg. TB 12.00 dv. i dg. TB 18.30 • ds. 19.00 • dl. i dc. 17.00 • dt. TB 16.30
As tears go by (V.O.) dl. 20.00 Guardianes... (V.O.) dv. i dc. 16.00 • ds. 13.00, 18.15 ds. i dg. 16.30, 18.55 ¡Upsss 2! 16.05, 18.15 • dg. TB 12.30
14 días, 12 noches (V.O.) ds. 16.00 Guardianes de la... 20.00 • dv. a dg. i dc. 18.10 Bajo las estrellas... (V.O.) dj. 17.30
Michael Jackson’s This is it (V.O.) dc. 20.30 Guardianes de la... dv. a dg. i dc. 19.45 dg. TB 12.00 • dl., dt. i dj. 18.00
Chungking Express (V.O.) dl. 16.00 • dc. 14.00 Girona El padre 12.15 • dv. TB 14.15 • ds. TB 10.15
Minority report (V.O.) ds. 15.20 Els guardians de la... dl., dt. i dj. 19.45 Els guardians de la... dv. a dg. i dc. 16.00 dl. TB 16.10 • dt. TB 18.15 • dj. TB 16.15
Corpus Christi (V.O.) ds. 20.00 Nomadland (V.O.) dg. 20.20 • dj. 18.20 Guardianes de la... (V.O.) 19.10 ALBÈNIZ PLAÇA
Mortal Kombat 18.00, 20.10 • dv. a dg. i dc. 16.00 El pare (V.O.) dc. 18.15
Dating Amber (V.O.) dv. 14.00 Platoon (V.O.) dg. 15.30 Mortal Kombat dv. 17.25, 19.15, 19.50 • ds. 17.25, dg. TB 12.00 972410660. PL. JORDI DE SANT JORDI S/N. Guardianes de la...dv. 20.10 • ds. 16.00 • dg. i dj. 10.15
Días salvajes (V.O.) dl. 18.00 Regreso al futuro dg. 11.00 18.50, 19.50 • dg. 17.25, 18.50, 19.50 • dl. a dj. 17.25, 19.50 Península 18.00, 20.00 Nomadland dv. i dl. a dj. 17.45 Els guardians de la... 12.00 • dv. i dg. 16.00
2046 (V.O.) dc. 18.00 Una joven prometedora (V.O.) dv. 18.20 Nomadland dl., dc. i dj. 19.15 • (V.O.) dt. 19.15 dv. a dg. i dc. 16.00 • dg. TB 12.00 (V.O.) dv. i dl. a dj. 15.45, 19.45 ds. TB 18.05 • dt. TB 10.15 • dc. TB 16.15 • dj. TB 20.00
Entre nosotras (V.O.) dg. 14.00 ds. 20.35 • dg. 13.15, 18.00 • dc. 18.15 • dj. 16.10 Península17.40 • dv. a dl., dc. i dj. 20.00 • (V.O.) dt. 20.00 Raya... 20.10 • dv. a dg. i dc. 18.00 • dg. TB 12.00 ds. i dg. 20.05 Guardianes de la... (V.O.) 12.00, 12.15 • dv. TB 18.05
Fallen Angels (V.O.) dc. 20.15 Un hombre lobo... (V.O.) dv. 20.30 Tom y Jerry dv. i dl. a dj. 17.05 • ds. i dg. 16.45 Ruega por nosotros 20.20 Raya i l’últim drac ds. i dg. 16.05, 18.05 dg. i dl. TB 20.00 • dt. TB 16.15 • dj. TB 14.15
ara DIVENDRES, 23 D’ABRIL DEL 2021 43
serveis

CARTELLERA DE TEATRE

Guerra de mentiras (V.O.) dj. 20.00 Otra ronda 18.15, 20.25 • ds. i dg. TB 16.05 Una joven... (V.O.) dt. 19.20 Vic JOVE TEATRE REGINA
I Care a Lot 13.25 • dv. i dg. 16.30 Península 18.15, 20.25 • ds. i dg. TB 16.05 ¡Upsss 2! ds. i dg. 16.00 SÈNECA, 22
ds., dc. i dj. 10.15 • dt. TB 20.00 Una joven... 18.15, 20.25 • ds. i dg. TB 16.05 MULTICINES SUCRE
El núvol (V.O.) dl. 20.30 938832108. RECINTE FIRAL EL SUCRE. JTREGINA.COM
¡Upsss 2! ds. i dg. 16.10 Sant Feliu de Llobregat
La última primavera dc. 20.30 Amanece en Calcuta dv. i dl. a dj. 18.50 EL ANTICOACH
Los Estados... 12.15,13.45•dv.idj.15.45•dg.idt.10.15 CINEBAIX ds. i dg. 16.10 • dg. TB 11.50, 13.35
Sabadell Fins al dv. 30 d’abril, dv. a les 20:00 h.
Minari... 12.15 • ds. TB 20.30 • dg. TB 20.00 936661859. JOAN BATLLORI 21. Detectiu Conan... dv. 18.00 • ds. 15.55
EIX MACIÀ 3D ACEC Sota les estrelles de París dv. a dl. 16.00, 20.25 dg. 11.30, 11.40, 15.55 EL MISTERI DE HOUDINI
dl. i dj. 18.00 • dt. TB 14.15 • dc. TB 20.15
(V.O.) 12.15 • dt. TB 20.00 • dc. TB 14.15 937239800. FRANCESC MACIÀ 39. Detectiu Conan... dv. a dl. 16.00 El Informe Auschwitz dv. a dg. 20.20 • dl. a dj. 20.00 Fins al dg. 25 d’abril, dg. a les 12:00 h.
Nomadland 11.50, 13.50 • dv. TB 20.10 Godzilla vs. Kong dv. a dg. 16.00, 19.00 Godzilla vs. Kong dv. a dl. 20.05 • dv. i dl. 18.05 Godzilla vs. Kong dv. 17.35, 20.00 ELS JOVES COMBUSTIBLES
ds. TB 14.30, 18.05 • dg. i dt. a dj. 18.00 Guardianes de la... dv. a dg. 16.00, 19.00 ds. 15.40, 17.35, 20.00
dg. TB 20.15 • dl. i dt. TB 20.00 • dc. TB 10.15
Els guardians de la... dv. a dl. 18.10 dg. 11.20, 13.30, 15.40, 17.35, 20.00 • dl. a dj. 17.45, 20.10 De Teatre Calànime. Des del dg. 11 d’abril
Mortal Kombat dv. a dg. 16.00, 18.15, 20.30 I Care a Lot (V.O.) dv. a dl. 20.00 fins al dg. 25 d’abril, ds. i dg. a les 20:00 h.
(V.O.) 12.30, 13.50 • ds. TB 20.15 Guardianes de la... ds. 15.45 • dg. 11.30, 13.10, 15.45
dl. TB 18.00 • dc. TB 20.00 Nomadland dv. a dg. 20.15 Minari... dv. i dl. 16.00 • (V.O.) dv. a dl. 20.00 Els guardians de la... 17.55 ESCOCÍA
Otra ronda 11.50, 12.15 • dv. i ds. TB 20.00 Península dv. a dg. 16.00, 19.00 Mortal Kombat dv. a dl. 18.10, 20.10 ds. i dj. a les 20:00 h. Dj. 29 d’abril, dg. 2 de
Mortal Kombat dv. 18.10, 19.45 Amb Trabi Franquesa. Des del ds. 27 de març
dv. TB 18.05 • ds. TB 17.00 Raya y el último... dv. a dg. 16.00, 18.15, 20.30 Nomadland (V.O.) dv. a dl. 20.10 ds. 16.00, 18.10, 19.45
dg. TB 14.00, 18.15 • dl. i dt. TB 16.00 Ruega por nosotros dv. a dg. 16.00, 18.00, 20.15 dg. 11.45, 13.30, 16.00, 18.10, 19.45 fins al ds. 24 d’abril, ds. a les 20:00 h. maig, ds. 8, dg. 9, ds. 15, ds 22, dj. 27 i ds. 29
dl. i dc. 18.30 • dl. TB 14.05 • dc. TB 10.15 • dj. TB 20.30 Otra ronda dv. a dl. 17.45
Tom y Jerry dv. a dg. 16.00, 18.00 dl. a dj. 18.00, 19.55 NINGÚ ÉS UN ZOMBI! no hi ha funció.
(V.O.) ds. 14.00 • dg. 16.15 • dt. 18.00 • dc. 16.00 • dj. 15.30 Raya i l’últim drac ds. i dg. 16.00
Una veterinaria... dv. a dg. 18.00, 20.15 Nomadland 20.15 • ds. i dg. 18.10 De Jordi Folch. Dir.: Joan Rigat. Amb Mariona
Palm Springs (V.O.) 11.45, 12.15, 13.20, 13.45 Tom i Jerry ds. i dg. 18.10 EL GRAN LLIBRE MÀGIC
dl. TB 15.25 ¡Upsss 2! dv. a dg. 16.00 Otra ronda 18.00, 20.10 • (V.O.) dl. a dj. 20.00
Upsss! 2 ds. i dg. 16.15 • dl. 18.15 Ginés i Adriano Ardila. Des del ds. 10 d’abril Des del dg. 11 d’abril fins al dg. 25 d’abril, dg.
Raya i l’últim drac dv. 12.30 • ds. 10.15, 12.30
Península 20.05 • dv. i dl. a dj. 18.05 • ds. i dg. TB 16.00
IMPERIAL ACEC 3D Wildland (V.O.) dv. a dl. 18.15 • dv. i dl. 16.30 Raya y el último dragón (3D) 17.50
fins al dg. 25 d’abril, ds. i dg. a les 17:30 h. a les 12:00 h.
dg. 12.30 • dl. a dj. 12.30
937263233. PL. IMPERIAL 4. Zog i els doctors voladors... ds. i dg. 16.30 Raya i l’últim drac dg. 11.50
Wildland (V.O.) 12.15, 13.20, 13.50 PEGADOS, EL MUSICAL
dv. TB 15.00 • dl. TB 10.15 Bajo las estrellas... dv. a dg. 16.00, 18.00, 20.00 Tom y Jerry ds. i dg. 15.40 LA VILLARROEL
Zerø 12.05, 12.15 • ds. TB 16.25 • dg. TB 14.35 Godzilla vs. Kong dv. a dg. 16.00, 19.00 Sitges Tom i Jerry dg. 11.35 VILLARROEL, 87 De Ferran González. Dir.: Raúl Patiño, Alícia
dl. i dj. 10.15 • dt. TB 14.20 Mamá María dv. a dg. 16.15, 19.15
PRADO-CINE CLUB SITGES Una joven... dv. 20.05 • ds. 17.55, 20.05 LAVILLAROEL.CAT Serrat i Enric Cambray. Amb Amb Iñaki Mur,
Minari... dv. a dg. 19.15
938943110. CARRER FRANCESC GUMÀ, 6-14. dg. 17.55, 20.05 • dl. a dj. 17.50
CLASSE Júlia Bonjoch, Gemma Martínez i Raúl Patiño.
Manresa Mortal Kombat dv. a dg. 16.15, 19.15 Una veterinaria... dv. i dl. a dj. 20.35
El padre (V.O.) dj. 19.30 ds. i dg. 18.40, 20.25 Des del dj. 1 d’abril fins al dg. 30 de maig, ds.
Nomadland dv. a dg. 16.15, 19.15 D’Iseult Golden i David Horan. Dir.: Pau Carrió.
BAGES CENTRE Los Estados Unidos... dv. i dt. 17.00 • dg. 18.40 ¡Upsss 2! dv. i dl. a dj. 17.10 • ds. i dg. 17.00 • dg. TB 11.30
Otra ronda dv. a dg. 16.15, 19.15 Amb Pol López i Pau Roca. Fins al dg. 23 de a les 17:30 h. Tots els dies excepte dv. i dl. a
938731532. POL. ELS TRULLOLS. (V.O.) dv. 19.40 • dg. 16.00
Península dv. a dg. 16.00, 19.00 Upsss! 2 ds. i dg. 15.20
Bajo las estrellas... 18.20, 20.10 Minari... dc. 17.00 • (V.O.) dt. 19.40 maig, dg. a les 18:30 h. ds. a les, 17:30 h. Tots les 20:00 h.
Raya y el último dragón dv. a dg. 16.00, 18.30
Nomadland
Detectiu Conan... 19.00 dl. i dj. 17.00 • (V.O.) dl. 19.30 els dies excepte dg. i dl. a les i 20:00 h.
Tom y Jerry dv. a dg. 16.00, 18.00, 20.00
Otra ronda (V.O.) dc. 19.30
Godzilla vs. Kong 17.15, 19.30 LLEGENDA:
Una joven... dv. a dg. 16.00, 19.00 TEATRE EÒLIA
Els guardians de la... 17.00 • dv. a dt. TB 19.20 SALA ATRIUM
Upsss! 2 dv. a dg. 16.30 RETIRO 3D
Guardianes de la... (V.O.) dc. i dj. 19.20 Pel·lícula d’estrena. CONSELL DE CENT, 435
BAILÈN, 23
938940137. ÀNGEL VIDAL 17.
Mamá María 18.00, 20.00 • ds. i dg. 16.00
Salt Pel·lícula infantil EOLIA.CAT/TEATRE
Bajo las estrellas... dv. 17.30 • ds. 20.00 • dg. 20.00 ATRIUM.CAT
Mortal Kombat 17.00, 19.20 (V.O.) dv. i dl. 20.00 BCN: Barcelona
Nomadland 17.30, 19.40 ODEÓN MULTICINES GIRONA CAT: Resta de Catalunya LA LLEUGERESA I ALTRES CANÇONS (IN)ÚTIL
¡Upsss 2! dg. 12.00 • ds. i dg. TB 17.30
Otra ronda 19.45 972439201. CC ESPAI GIRONÈS. Subtitulada o parlada en català D’Ivan Benet i Víctor Borràs. Dir.: Ivan Benet. De Jordi Casado. Dir.: Jordi Casado. Amb Neus
Península 17.20, 19.40 Detectiu Conan... 20.00
Tarragona Amb Aida Oset. Fins al dg. 9 de maig, dg. a les Soler i Paula Segura. Des del dj. 22 d’abril fins
Raya y el último dragón ds. i dg. 16.10 Godzilla vs. Kong dv. i dl. a dj. 20.00 • ds. i dg. 17.00, ALMERIA TEATRE
19.30 OCINE LES GAVARRES 3D 18:30 h. dv., ds., dc. i dj. a les 20:00 h. al dg. 25 d’abril, dg. a les 18:00 h. ds. a les,
Raya i l’últim drac dv. i dl. a dj. 17.00 • ds. i dg. 16.45 SANT LLUÍS, 64
Ruega por nosotros 18.10, 20.00 Guardianes de la... dv. i dl. a dj. 19.00 • ds. i dg. 19.30 902170831. CC LES GAVARRES. 17:00 h. dv., ds. i dj. a les i 20:00 h.
Tom y Jerry 18.00 • ds. i dg. 16.00 Els guardians de la... dv. i dl. a dj. 18.00 Bajo las estrellas... 16.00 • dv. a dg. TB 17.45 ALMERIATEATRE.COM SALA BECKETT
ds. i dg. 17.00 dl. a dj. TB 19.45
Una joven... 17.10, 19.30 L’ALTRE-MICROBERT PERE IV, 228-232
Los Croods: una nueva era dv. i dl. a dj. 18.00 Detectiu Conan... 19.45 • dg. TB 12.15
Una veterinaria... 20.00 ds. i dg. 16.00, 20.00 SALABECKETT.CAT TEATRE GOYA
El Informe Auschwitz 16.00
Fins al ds. 24 d’abril, ds. a les 13:00 h.
¡Upsss 2! 18.00 • ds. i dg. 16.00 Mortal Kombat 18.30 • dv. i dl. a dj. 19.45 JOAQUÍN COSTA, 68
El padre (V.O.) 20.10 TAP JAM AMAZONES
Upsss! 2 ds. i dg. 16.30 ds. i dg. TB 16.00, 17.00, 19.30
En guerra con mi abuelo 16.15 • dg. TB 12.00 Dir.: Laia Molins. dg. 25 d’abril a les 19:00 h. Fins al dg. 2 de maig, dg. a les 12:30 h. ds. a TEATREGOYA.CAT
Península 18.00, 20.00 • ds. i dg. 16.00
Mataró Ruega por nosotros dv. i dl. a dj. 18.00, 20.10 Godzilla vs. Kong 16.00, 18.00, 20.10 • dg. TB 12.00 TERRORÍFICA COMÈDIA les, 17:00 h. i 19:00 h. EL MONSTRE DE COLORS
ds. i dg. 16.00, 18.15, 20.15 Guardianes de la... dv. a dg. 19.30 SANDRA
CINESA MATARÓ PARC 3D (V.O.) 19.00 • dv. a dg. TB 20.00 • dg. TB 12.00
Dir.: Lluís Graells. Amb Hodei Arrastoa, Marc D’Anna Llenas. Dir.: Ruth García. Amb Aida
Tom y Jerry 18.00 De Daniela Feixas. Dir.: Daniela Feixas. Amb
902333231. CC MATARÓ PARC. Los Croods: una nueva era 16.30 • dg. TB 12.15 Domingo, Cristina Martínez i Carlos Ulloa. Des Moré, Clara Algabà i Berta Vidal. Des del dg.
Tom i Jerry ds. i dg. 16.00
Detectiu Conan... dv. a dg. i dc. 19.15 • dg. TB 12.20 Mamá María Josep Julien i Elena Tarrats. Fins al dg. 9 de
Una joven... 20.00 • dv. i dl. a dj. 18.00 • ds. i dg. TB 17.50 16.15, 18.15, 20.15 del dj. 15 d’abril fins al dg. 9 de maig, dg. a les 14 de març fins al dg. 30 de maig, dg. a les
Godzilla vs. Kong dv. a dg. i dc. 16.40, 18.15
¡Upsss 2! 18.00 Minari... dg. 12.15 maig, dg. a les 18:00 h. dv., ds., dc. i dj. a les
dg. TB 12.15 • dl., dt. i dj. 19.20 17:00 h. dv., ds. i dj. a les 19:00 h. 11:00 h. 12:30 h.
Upsss! 2 ds. i dg. 16.00 Monster Hunter 16.00 20:00 h.
Guardianes de la... dv. a dg. i dc. 19.20 • dg. TB 12.00 ESCAPE ROOM
Els guardians de la... dv. i ds. 17.30
Zerø 18.00, 20.00 • ds. i dg. 16.00 Mortal Kombat 15.50, 18.00, 20.10 SOTA LA NEU
dv. a dg. TB 16.45, 19.30 • dg. TB 12.15 ANTIC TEATRE D’Anna Llopart. Dir.: Anna Llopart. Amb Àlex De Joel Joan i Hèctor Claramunt. Dir.: Joel Joan
dg. 12.30 • dl. a dj. 17.30
Sant Andreu de la Barca Nomadland 20.10 • (V.O.) 18.00 VERDAGUER I CALLÍS, 12
Guardianes de la... (V.O.) dv. i ds. 16.30, 17.00, 18.30 Casanovas, Laura Conejero i Paula Malia. Ffins i Hèctor Claramunt. Amb Joel Joan, Oriol Vila,
dg. 12.15, 12.40 • dl. a dj. 16.30, 17.00, 18.30 Otra ronda 18.00, 20.10 ANTICTEATRE.COM
ATRIUM ACEC 3D al dg. 9 de maig, dg. a les 18:00 h. dv., ds., dc. Àgata Roca i Paula Vives. Des del dj. 26 de
Los Croods... dv. a dg. i dc. 16.45 • dg. TB 12.10 Península 15.45, 18.00, 20.10
936535489. CC ATRIUM. VIDA, MUERTE Y RESURRECCIÓN i dj. a les 20:00 h.
Mamá María dv. i ds. 16.55, 19.25 • dg. 12.05 • dl. a dj. Ruega por nosotros 18.10, 20.10 novembre fins al dg. 16 de maig, dg. a les
16.55, 19.25
Detectiu Conan... dv. i dl. a dj. 17.15 • ds. i dg. 16.15
Tom y Jerry dv. a dg. 16.00, 18.00 Amb Elias Miguez. Des del dj. 29 d’abril fins 18:00 h. ds. a les, 17:30 h. Tots els dies excepte
Mortal Kombat dv. a dg. i dc. 16.45, 18.00, 19.30
Godzilla vs. Kong dv. i dl. a dj. 19.40 dl. a dj. 17.45 • dg. TB 12.15
ds. i dg. 16.00, 19.15 al dv. 30 d’abril, dv. i dj. a les 20:00 h. SALA FÈNIX
dg. TB 12.00 • dl., dt. i dj. 16.15, 19.00 Tom i Jerry dg. 12.00 dg. i dl. a les i 20:00 h.
Guardianes de la... dv. i dl. a dj. 17.30, 19.30 C. DE RIERETA, 31
Otra ronda dv. a dg. i dc. 19.25
ds. i dg. 16.45, 19.00 Trasto dg. 12.15 ULTRASHOW
SALAFENIX.COM
Ruega por nosotros 19.40
Mortal Kombat Una joven... 17.50, 20.00 • dg. TB 12.00 • (V.O.) 15.50 BARTS
dv. i dl. a dj. 19.45 • ds. i dg. 17.50, 19.50 Amb Miguel Noguera. ds. 24 d’abril a les 12:00 h.
Tom y Jerry dv. a dg. i dc. 15.50 • dv., ds. i dl. a dj. 18.40 Nomadland dv. i dl. a dj. 19.25 • ds. i dg. 19.35 Una veterinaria... 16.15, 18.00 PARAL·LEL, 62 200.000 MUJERES
dg. TB 16.40
Península 18.20, 19.20 • ds. i dg. 17.00 ¡Upsss 2! 18.30 • dv. a dg. TB 16.00, 17.45 BARTS.CAT
D’Anna Tamayo i Ángela Palacios. Fins al dg.
Tom i Jerry dg. 12.10 dl. a dj. TB 17.15 • dg. TB 12.15
Raya y el último... dv. i dl. a dj. 17.30 • ds. i dg. 17.15 09 de maig, de dv. a dg., dc. i dj. a les 20:00 h. TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA
Una joven... dv. 16.00, 19.10 • ds. 16.00, 19.10 ESTIRANDO EL CHICLE
dg. 12.05, 16.00, 19.10 • dl. a dj. 19.10 Tom y Jerry dv. i dl. a dj. 17.50 • ds. i dg. 16.00 YELMO CINES PARC CENTRAL FLAMENCO PL. DE LES ARTS, 1
Una veterinaria... 16.05 ¡Upsss 2! dv. i dl. a dj. 17.40 • ds. i dg. 17.55 902220922. CC PARC CENTRAL. Amb Carolina Iglesias i Victoria Martín. dg. 25 Des del dv. 22 de febrer, Dl. a les 21:00 h. TNC.CAT
¡Upsss 2! dv., ds. i dl. a dj. 16.50 • dv., dg. i dc. 15.50 Detectiu Conan... dv. a dg. i dc. 17.30 d’abril a les 17:00 h.
dg. TB 12.20, 18.40 Sant Boi de Llobregat Godzilla vs. Kong dv. i dl. a dj. 17.15, 19.40 ESTOY RARA GALATEA
Upsss! 2 ds. 15.50 SALA VERSUS GLÒRIES
CAN CASTELLET ds. i dg. 16.45, 19.15 De Josep M. de Sagarra. Dir.: Rafel Duran. Amb
Amb Paloma Jiménez i Ángela Conde. ds. 24 CASTILLEJOS, 179
936616114. JAUME I, 32. Guardianes de la... dv. a dg. i dc. 19.50
Montcada i Reixac d’abril a les 17:30 h. 20:00 h. SALAVERSUSGLORIES.CAT Anna Azcona, Pepo Blasco, Roger Casamajor,
Godzilla vs. Kong dv., ds. i dc. 20.05 • dg. i dj. 20.00 Els guardians de la... dl., dt. i dj. 19.50
CINES MONTCADA Guardianes... (V.O.) dv. i dl. a dj. 19.15 • ds. i dg. 18.30 ON ÉS LA FESTA? LA GRIETA, ENTRE ANIMALES SALVAJES
Borja Espinosa, Pep Ferrer, Francesc Garrido,
Mortal Kombat dv. a dg. 18.10 • dv. TB 20.20
935753929. CC EL PUNT DE MONTCADA. ds., dg. i dj. 20.10 • dc. i dj. 17.15 • dc. TB 20.25 Minari... dl. i dt. 17.30 Amb Charlie Pee, Ignasi Taltavull i Adri Romeo. De Gracia Morales i Juan Alberto Salvatierra. Míriam Iscla, Jordi Llovet, Carol Muakuku i
Detective Conan... 12.30 • ds. i dg. TB 16.15 Nomadland dv. a dg. 16.00 • dc. i dj. 17.45 Mortal Kombat dv. i dl. a dj. 17.30, 19.45 dg. 25 d’abril a les 19:30 h. Dir.: Concha Milla. Amb Cristina Serrano, Rafa Quimet Pla. Des del dj. 29 d’abril fins al dg. 23
Godzilla vs. Kong 12.30, 18.20, 20.15 Otra ronda dv. a dg. 16.05 • dg. TB 20.05 • dc. i dj. 20.00 ds. i dg. 17.00, 19.30
Península dv. a dg., dc. i dj. 20.00 • dv. a dg. TB 16.00, Nomadland dl. a dj. 17.00 • dl. i dj. 19.30 Delacroix i Javier López. Des del dc. 28 d’abril de maig, dg. a les 18:00 h. Dj. a les, 20:00 h.
ds. i dg. TB 16.15
Inmune 20.15 18.10 • dc. i dj. TB 17.00 (V.O.) dt. 19.30 COLISEUM fins al dg. 23 de maig, dg. a les 18:00 h. dv., dv., ds. i dc. a les i 19:00 h. Dc. 5 i dc. 12 de
Los Estados Unidos contra Billie Holiday 12.30 Quince dc. 20.00 Península dv. i dl. a dj. 17.20 • dv., dl., dc. i dj. 19.45 GRAN VIA, 595 ds., dc. i dj. a les 20:00 h.
ds. i dg. 16.30, 19.00 • (V.O.) dt. 19.45
maig a les 11 h.
Los traductores 20.00 Raya y el último dragón dv. a dg. 18.00
Ruega por nosotros dj. 17.30 GRUPOBALANA.COM
Monster Hunter 20.00 Una veterinaria...dv. i dg. 16.25, 18.15 • ds. i dg. 20.20
ds. TB 17.00 • dc. i dj. 16.55, 18.40 • dj. TB 20.25 Tom y Jerry ds. 16.15 SAT! SANT ANDREU TEATRE
Mortal Kombat 12.30, 18.15, 20.20 • ds. i dg. TB 16.15 DEFORME SEMANAL TEATRE ROMEA
¡Upsss 2! NEOPÀTRIA, 54
Nomadland 18.00
dv. a dg. 16.30, 18.15 • dc. i dj. 17.30 Una joven... dv., dl., dc. i dj. 17.10 • dv. i dc. 19.30 Amb Isa Calderón i Lucía Lijtmaer. Des del dg.
ds. i dg. 17.15, 19.45 • (V.O.) dt. 17.10 SAT-TEATRE.CAT HOSPITAL, 51
Pequeños detalles 19.45 25 d’abril fins al dt. 27 d’abril, dg. i dt. a les
Sant Cugat del Vallès ¡Upsss 2! dv. 17.00 • dg. 16.15 TEATREROMEA.COM
Raya y el último... 12.30, 18.00 • ds. i dg. TB 16.15 ANDRÒMINES (ELS TRESORS D’UNA NINA DE
20:00 h.
Ruega por nosotros 18.15 CINEMES SANT CUGAT DRAP) EVA CONTRA EVA
Terrassa
Tom y Jerry 12.30, 18.00 • ds. i dg. TB 16.15 AV. PLA DE VINYET, 50. De Mirna Vilasís. Dir.: Anna Ros i Xavi Múrcia.
CINESA PARC VALLÈS 3D
De Pau Miró. Dir.: Sílvia Munt. Amb Emma
Una joven... 18.15, 20.00 Amanece en Calcuta ds. i dg. 12.00 EL MALDÀ Amb Mirna Vilasís i Xavi Múrcia. Fins al dg. 25
¡Upsss 2! 12.30 • ds. i dg. TB 16.15 dt. 19.15 • dc. 17.00 • dj. 19.30 902333231. CC I PARC D’OCI PARC VALLÈS. PI, 5 Vilarasau, Andreu Benito, Eduard Farelo i
Bajo las estrellas... (V.O.) dv. 19.30 d’abril, dg. a les 12:00 h. ds. i dg. a les 17:30 h.
Zerø ds. i dg. 16.15 Amanece en... dv. a dg. i dc. 16.10 • dl., dt. i dj. 16.00 Nausicaa Bonnín. Des del dv. 22 de febrer,
ds. i dg. 19.15 • dt. i dc. 17.00 CIRCOLMALDA.ORG
Bajo las estrellas... 15.55 • dv. a dg. i dc. 19.55 dg. a les 18:30 h. ds. a les, 18:00 h. Tots els
Olot Los Estados Unidos... (V.O.) dv. 19.30 dg. TB 12.10 • dl., dt. i dj. 19.40 MISTELA, CANDELA, SARSUELA TEATRE AKADÈMIA
ds. i dg. 17.55 • dc. 19.00 • dj. 17.00 dies excepte dg. i dl. a les i 20:30 h.
Detectiu Conan... 16.20 • dv. a dg. i dc. 19.40 Des del dt. 6 d’abril fins al dg. 9 de maig, dg. BUENOS AIRES, 47-49
MULTICINES OLOT 3D Mortal Kombat ds. i dg. 20.00
dg. TB 12.15
TEATREAKADEMIA.CAT MADRE CORAJE
902101008. JOSEP AYATS 10. Mug (V.O.) dj. 17.00, 19.30
En guerra con mi abuelo dv. a dg. i dc. 16.20 a les 19:00 h. Tots els dies excepte dg. i dl. a
Detectiu Conan... dv. a dg. 16.00, 18.05 Nomadland ds. i dg. 18.00 les 20:00 h. TALKING HEADS
Des del dc. 21 d’abril fins al dg. 25 d’abril, dg.
(V.O.) dv. 19.15 • ds. i dg. 12.00, 20.15 • dt. i dc. 19.30
Godzilla vs. Kong 19.30 • dv. a dg. i dc. 16.40
Godzilla vs. Kong dv. a dg. 20.15 dg. TB 12.10 • dl., dt. i dj. 16.10, 18.35 D’Alan Benett. Amb Lurdes Barba, Imma Colo- a les 18:00 h. dv., ds., dc. i dj. a les 20:00 h.
Els guardians de la... dv. a dg. 15.45, 18.00, 20.15 Otra ronda ds. i dg. 16.00 • dj. 17.00
V.O.) dv. 19.15 • ds. i dg. 20.15 • dt. i dc. 17.00 Guardianes de la... dv. a dg. 19.20 • dg. TB 12.00 mer i Lina Lamber. Fins al dg. 9 de maig, dg. a PINTAMÚSICA
Mortal Kombat dv. a dg. 16.15, 18.15, 20.15 (V.O.) 16.30, 17.00, 18.15, 18.50 ESCENARI JOAN BROSSA
Raya y el último dragón dv., dt. i dj. 17.15 dl. a dj. TB 19.20 • dg. TB 12.05 FLASSADERS, 40 les 18:00 h. dv., ds., dc. i dj. a les 20:00 h. De Berta Ros, Lorena Lliró i Gisela Juanet. Dir.:
Nomadland dv. a dg. 20.00 ds. i dg. 12.00, 18.15 • dc. 19.15
Otra ronda dv. a dg. 16.00, 18.10, 20.25 Els guardians de la... 17.40 • dg. TB 12.10
LASECA.CAT Lluís Juanet i Gisela Juanet. Amb Berta Ros,
Sentimental dt. 19.30
Península dv. a dg. 16.00, 18.05, 20.25 Tom y Jerry ds. i dg. 12.00, 16.00
Los caballeros de la mesa... (V.O.) dv. a dg. 19.40 TEATRE BORRÀS Núria Gomez, Raul Viana, Hector Canós,
Raya i l’últim drac dv. a dg. 15.45, 18.00, 20.15 Los Croods... dv. a dg. i dc. 18.30 • dg. TB 12.35 COLOMA URQUINAONA, 9
Una veterinaria... dv. 17.00 • ds. i dg. 20.50 Marcel·lí Bayer, Lorena Lliró i Cris Vidal. Des
Upsss! 2 dv. a dg. 16.00, 18.00 dc. 17.15 • dj. 19.45 • (V.O.) ds. i dg. 16.00 • dt. 17.00 Monster Hunter dv. a dg. i dc. 16.10 De Marina Collado Bennasar. Dir.: Montse GRUPBALANA.COM
¡Upsss 2! dv. 17.15 • ds. 12.00, 16.00 • dg. 12.00, 16.00 Mortal Kombat 16.50, 18.00, 19.50 • dg. TB 12.00 Bonet. Des del dc. 28 d’abril fins al dg. 16 de del ds. 17 d’abril fins al dg. 25 d’abril, ds. i dg.
Reus Wildland Otra ronda dv. a dg. i dc. 19.00 • dg. TB 12.05 ELS DIMARTS DE L’ALBERT
dv. 17.00 • ds. i dg. 17.40 • dt. i dj. 19.45
maig, dg. a les 18:00 h. dv., ds., dc. i dj. a les a les 11:00 h. 12:00 h.
dc. 19.15 Ruega por nosotros dv. a dg. i dc. 16.00, 19.05 Amb Albert Pla. Des del dt. 15 de desembre
CINES AXION REUS 19:30 h. REY LEAR
977 85 69. CC LA FIRA - REUS. YELMO CINES SANT CUGAT 3D Tom y Jerry 17.20 • dv. a dg. i dc. 18.40 • dg. TB 12.25 fins al dt. 15 de juny, Dt. a les 20:30 h.
Una joven...16.40 • dv. a dg. i dc. 19.10 • dl., dt. i dj. 19.05 EL·LIPSI De William Shakespeare. Dir.: Ricardo Iniesta.
Detectiu Conan... ds. i dg. 17.55 902220922. CC SANT CUGAT. FORTNIQUE
Detective Conan... (V.O.) dv. i dc. 17.55 Detectiu Conan... dv. i dl. a dj. 17.10 • ds. i dg. 17.00 ¡Upsss 2! dv. a dg. i dc. 16.00 • dg. TB 12.00 Dir.: Ferran Joanmiquel. Amb Mireia Vallès, Amb Toni Moog. Des del dv. 19 de març fins Amb Carmen Gallardo, Elena Aliaga, Javi
Godzilla vs. Kong dv. a dg. i dc. 17.50, 19.55 Godzilla vs. Kong dv. i dl. a dj. 17.00 Judit Saula i Paula Fossati. Fins al dg. 25 d’abril, al dg. 2 de maig, dv. i dg. a les 20:00 h. Domínguez, Lidia Maudit, Joaquín Galán, José
dv. i dc. 19.30 • ds. i dg. 16.30, 19.15 Valls
Guardianes de la... 18.00 dg. a les 18:00 h. dv., ds., dc. i dj. a les 19:30 h. SOPAR AMB BATALLA Ángel Moreno, María Sanz, Raúl Vera i Silvia
Els guardians de la... 18.00 Guardianes de la... dv. a dg. i dc. 19.30 JCA CINEMES TARRAGONA-VALLS
(V.O.) dv. i dl. a dj. 19.40 PRUNA Fins al dg. 2 de maig, ds. i dg. a les 17:00 h. Garzón. Des del dc. 28 d’abril fins al dg. 9 de
Mamá María dv. a dg. i dc. 20.00 dv. TB 17.05 • ds. i dg. 16.00, 18.30 977602701. ST. ANTONI MARIA CLARET 8.
De Queralt Riera. Dir.: Queralt Riera. Amb Laura dv., ds., dc. i dj. a les 20:00 h. maig, dg. a les 18:00 h. dv., ds., dc. i dj. a les
Mortal Kombat dv. a dg. i dc. 17.50, 19.55 Els guardians de la... dl., dt. i dj. 19.30 Detectiu Conan... 18.10, 20.10
Otra ronda Calvet i Annabel Castan. Des del dc. 21 d’abril YO SOBREVIVÍ A LA EGB
dv. a dg. i dc. 19.50 Los Croods: una nueva era ds. 16.45 Godzilla vs. Kong 19.20 • ds. i dg. TB 15.30 20:00 h.
Península dv. a dg. i dc. 19.50 Guardianes de la... fins al dg. 9 de maig, dg. a les 19:00 h. dv., ds., Amb Jordi Merca. Des del ds. 13 de març fins
Minari... dl., dt. i dj. 19.30 17.50
Tom y Jerry dv. a dg. i dc. 17.55 Monster Hunter dl., dt. i dj. 17.45 Els guardians de la... 19.50 • ds. i dg. TB 15.50 dc. i dj. a les 20:00 h. al ds. 1 de maig, ds. a les 12:30 h.
Una joven... dv. a dg. i dc. 17.48, 19.55 Mortal Kombat dv. i dl. a dj. 17.30, 19.50 Monster Hunter ds. i dg. 16.20 TEATRE VICTÒRIA
Una veterinaria... dv. a dg. i dc. 20.10 ds. i dg. 17.15, 19.45 Mortal Kombat 17.40, 19.40 • ds. i dg. TB 15.40 PARAL·LEL, 67-69
¡Upsss 2! dv. a dg. i dc. 18.10 Nomadland ds. i dg. 20.00 • dl., dc. i dj. 19.55 GRAN TEATRE DEL LICEU TEATRE CONDAL
Nomadland 20.05 TEATREVICTORIA.COM
(V.O.) dt. 19.55 LA RAMBLA, 51-59 PARAL·LEL, 91
Península 18.40, 20.30 • ds. i dg. TB 16.00
Roses Otra ronda dv., dl., dc. i dj. 17.00 • dg. 16.35
LICEUBARCELONA.CAT TEATRECONDAL.CAT NADA ES IMPOSIBLE
(V.O.) dt. 17.00 Raya y el último dragón 18.00
CINEMES ROSES 3D Península dv. i dl. a dj. 19.45 • dv., dl., dc. i dj. 17.20 Tom i Jerry 17.30
EL MONSTRE DEL LABERINT ALGUNS NEIXEN ESTRELLATS Amb El Mago Pop. Des del dv. 11 de desembre
972154646. GRAN VIA PAU CASALS S/N. ds. i dg. 16.15, 18.45 • (V.O.) dt. 17.20 Una joven... 17.55, 19.55 • ds. i dg. TB 15.55 fins al dg. 25 d’abril, dg. a les 12:00 h. ds. i dg.
De Jonathan Dove. Des del dl. 19 d’abril fins De Joan Pera. Dir.: Enric Llort. Amb Joan Pera
Detectiu Conan... 18.15 Ruega por nosotros dl. a dj. 17.15 ¡Upsss 2! 17.15
al ds. 24 d’abril, Dl. a les 18:00 h. ds. a les, i David Olivares. Des del dv. 02 d’abril fins al a les, 17:00 h. dv. i ds. a les, 20:00 h. Dc. i dj.
El padre dv. a dc. 20.25 • (V.O.) dj. 20.25 Tom y Jerry ds. i dg. 17.55 • dc. 17.40 Upsss! 2 ds. i dg. 15.35
Mortal Kombat 18.15, 20.30 • ds. i dg. TB 16.00 Una joven... dv., dl., dc. i dj. 19.20 • ds. i dg. 19.00 Zog i els... 17.15, 18.30, 19.45 • ds. i dg. TB 16.00 19:00 h. Dc. a les i 20:00 h. dg. 30 de maig, De dv. a dg. a les 17:30 h. dv., a les i 20:30 h.
44 DIVENDRES, 23 D’ABRIL DEL 2021 ara

Llegir
Els llibres que llegeixes quan ets jove viuen amb tu la resta dels teus dies.
J.K. Rowling

NADAL, A QUARTS
Rafa Nadal ja és als quarts de final del
Comte de Godó després d’imposar-se a
Kei Nishikori per 6-0, 2-6 i 6-2. El tenista
manacorí jugarà contra Cameron Norrie.

SUÁREZ SUPERA

Esports
EL CÀNCER
VOLEN 1.000 ENTRADES La tenista canària va
Només mitja hora va durar a la venda anunciar ahir a les
el miler d’entrades disponible per al xarxes que ja ha
Barça-PSG del diumenge 2 de maig a superat el limfoma de
la Champions femenina. Hodgkin que patia.

Un superjugador per
guanyar la Lliga
Leo Messi lidera a la primera part el triomf del Barça contra un Getafe
que acaba fent suar un equip encaparrat en guanyar el doblet

TONI PADILLA
CORRESPONSAL
D’ESPORTS
Lionel Messi ens mostra el camí. Apòs-
tol del bon joc i profeta dels gols, l’ar-
gentí no en té prou amb la Copa del Rei
i també vol alçar la Lliga. Messi és així,
un home que no en té mai prou, capaç
de fer els seus sermons un dijous a les
11 de la nit contra el Getafe (5-2 ). Com
si volgués posar a prova els seus fidels
i evitar que, en lloc de fer el ronso al so-
fà, estiguin atents, ja que és capaç de fer
de les seves en qualsevol moment. A
mesura que avança la temporada, Mes-
si sembla més feliç. Aquella cara de nen
enfadat que tenia quan, en xancletes,
explicava per quina raó havia enviat un
burofax demanant marxar del club ha
juga el millor futbolista de la història. I
ho fa envoltat d’una plantilla que comen-
ça a jugar de memòria des que Koeman
ha trobat la tecla.
El tècnic holandès només va fer un
canvi respecte a l’equip que va fer miques
l’Athletic, amb Sergi Roberto per Dest a
la banda dreta. I davant d’un Getafe for-
ça ofensiu, amb els exblaugranes Kubo,
Aleñá i Cucurella fent de les seves, Mes-
si va engreixar les seves estadístiques
amb dos gols en una primera part en què
Resultats
Lliga Santander - 31a jornada
Osasuna - València
Llevant - Sevilla
Betis - Athletic Club
Alabès - Vila-real
Elx - Valladolid
els sis xuts a porta els va fer tots ell. El pri-
mer gol va arribar després d’una gran as-
sistència d’un Busquets renascut. L’ar-
gentí va rebre una trompada però, en lloc
de rodolar per terra, només pensava en
sentir el dolç soroll de la pilota quan tro-
ba el refugi de la xarxa de la porteria. En
el segon, murri, va seguir l’acció després
de xutar al pal i va marcar en el rebuig
com si fos una carambola de billar. Al
descans, els altres dos gols havien estat
una broma de mal gust, dos gols en prò-
pia porteria. Primer, quan Mingueza era
a la banda amb un fort cop i havia deixat
el Barça amb 10, Lenglet es va fer un gol
en pròpia porteria amb la mà. Aquest any
3-1 el francès no està tenint sort, entre pe-
0-1 nals i gols estranys. Però pitjor va ser el
0-0 regal de Sofian, que va batre el seu porter
2-1 quan li intentava passar la pilota.
1-1

donat pas a un rostre amb els ulls ben Cadis - Reial Madrid 0-3 Ensurt del Getafe
Atlètic de Madrid - Osca 2-0
vius, plens de vida. Juga tan bé que el Els dos tècnics van començar a pensar en
Granada - Eibar 4-1
Barça va relaxar-se a la segona part el cap de setmana al descans. Koeman va
Reial Societat - Celta de Vigo 2-1
pensant que ja havia enllestit la feina. canviar Piqué i Lenglet i va donar minuts
FC Barcelona - Getafe 5-2
I li va tocar acabar patint una mica. a Ilaix i Araujo. I el Getafe, que es juga-
En camí de ser el primer futbolista Classificació rà la vida per no baixar contra l’Osca
capaç de guanyar cinc cops consecutius EQUIP PT
d’aquí pocs dies, semblava treure la ban-
el premi de màxim golejador de la Lliga, 1 Atlètic de Madrid 73
dera blanca. Ilaix va aprofitar els minuts
Messi es va encarregar de parar els peus 2 Reial Madrid 70 per anar creixent mentre De Jong ama-
al Getafe en un partit ben estrany. Per 3 FC Barcelona (-1) 68 gava la cama, no fos cas que una groga el
moments semblava una comèdia d’au- 4 Sevilla 67 deixés sense jugar a Vila-real. I una er-
tor, amb gols ridículs dels que t’arren- 5 Reial Societat 50 rada d’Araujo va provocar un penal clar
quen una rialla una mica cruel, perquè 6 Betis 49 que va permetre al Getafe reaccionar.
rius de les desgràcies dels altres, i mo- 7 Vila-real 49 Quedaven 25 minuts i el Barça estava
8 Granada (-1) 42
ments de gran bellesa quan Messi feia mig endormiscat. Koeman va haver d’es-
9 Osasuna 40
de les seves. Era un partit en què el Bar- tirar les orelles a un equip que s’havia re-
10 Celta de Vigo 39
ça jugava sota pressió. L’Atlètic, el Ma- 11 Athletic Club (-1) 38
laxat massa i li va tocar rebre al pobre
drid i el Sevilla havien guanyat, així que 12 Llevant 38
Mingueza, esbroncat per un Koeman
estava prohibit relliscar cinc dies des- 13 Cadis 36 que no volia deixar-se punts. Per sort,
prés d’haver guanyat la Copa. Ara bé, 14 València 35 Araujo, tot cor, va voler fer-se perdonar
més que cinc dies semblava que havien 15 Getafe 31 el pecat del penal i va sentenciar amb el
passat cinc mesos, amb tot l’enrenou de 16 Alabès 30 4-2 de cap. I Griezmann encara va tenir
la Superlliga. I mentre Europa discuteix 17 Valladolid (-1) 28 temps per forçar un penal que ell mateix
com s’hauria d’organitzar el futbol, 18 Osca 27 va transformar en el 5-2 definitiu. Per
19 Elx 24
Messi els posa d’acord a tots. Potser la guanyar la Lliga cal el talent de Messi. I
lliga espanyola no és la millor, però hi 20 Eibar 23
l’orgull d’Araujo.e
ara DIVENDRES, 23 D’ABRIL DEL 2021
L’edat no et pot protegir de l’amor, però l’amor et pot protegir de l’edat.
FC Barcelona
ENTRENADOR: Ronald Koeman
JUGADORS
Ter Stegen; Mingueza (Umtiti, 74’),
Piqué (Araujo, 46’), Lenglet (Ilaix
Moriba, 46’); Sergi Roberto (Trincao,
64’), De Jong, Busquets, Pedri, Jordi
Alba; Griezmann i Messi.
ESTADI: Camp Nou ■ NOMBRE D’ESPECTADORS: sense espectadors ■ ÀRBITRE: Figueroa Vázquez (Comitè Andalús)
Els jugadors del Barça
celebrant el segon dels
cinc gols que van fer al
Estimar
Anaïs Nin
TARGETES GOLS
5 2 JUGADORS
Clément Lenglet Messi (8’) i (34’), David Soria; Iglesias, Djené, Sofian
(7’) i Ronald Araujo Sofian en p.p. (Sabit, 46’), Chema (Miranda, 75’);
(68’) (28’), Araujo Damián, Maksimovic (Arambarri,
(87’) i Griezmann 46’), Aleñá, Cucurella (Koffi, 46’);
Cap de penal (93’) Kubo i Ángel (Enes Ünal, 63’).
Araujo es fa
Getafe. ERIC ALONSO / GETTY perdonar
gràcies al
consell de Messi
ALBERT NADAL
BARCELONA
Ronald Araujo va entrar per jugar la se-
gona part contra el Getafe rellevant Pi-
qué, que va repetir titularitat després de
tornar a jugar el dia de la final de Copa
i que, tal com va avisar Koeman, ha
d’anar recuperant ritme de partits. El
central uruguaià va entrar en un partit
que, a priori, semblava resolt amb un 3-1
al descans. Però en una errada de con-
centració Araujo va trepitjar Enes Ünal
i, després de l’avís del VAR, el col·legi-
at Figueroa Vázquez va xiular la pena
màxima. Amb el 3-2, els madrilenys van
fer dubtar un Barça que va tardar en re-
accionar abans de resoldre el duel als
instants finals.
“El penal? He de tenir més concen-
tració en aquests moments dins l’àrea”,
va reconèixer després del partit Araujo,
un futbolista que de jovenet era mig-
campista ofensiu i que va ser a partir
dels 17 anys quan va començar a ser cen-
tral. L’uruguaià es faria perdonar mar-
cant el quart gol del partit, que donava
tranquil·litat a un Barça que va pecar de
poca ambició durant un tram de partit
posterior al 3-2. Messi va servir un cór-
ner fort i tancat, que Araujo va conver-
tir en gol. “No acostumo a marcar gaires
gols, però Messi m’ha dit que anés a re-
matar a aquella zona, que ell centraria
la pilota forta i tancada”.e
Araujo va cometre un penal, però va
acabar marcant un gol. E. FONTCUBERTA / EFE
45
esports
TARGETES
Getafe CF
ENTRENADOR: José Bordalás
GOLS
Cap Lenglet en
pròpia porta
(12’) i Ünal
de penal
Cap (68’)
APUNTS EN CALENT
XAVI HERNÁNDEZ NAVARRO
PERIODISTA
Beneïdes esbroncades
Celebrem que el mal gest de Mingueza amb el genoll
dret quedés en un ensurt. Va semblar que el vallesà
s’havia fet molt mal, que podia acabar al quiròfan i,
encara pitjor, exposar-se a l’espiral de diagnòstics
contradictoris que pateixen Ansu i Coutinho. Per sort
Koeman el manté sa: el podrà seguir esbroncant per
ser massa atrevit. Ara bé, el Barça hauria de tenir me-
canismes quan els jugadors surten del camp per ser
atesos. Del desajust al desgavell hi ha poc tros.
No se salva ningú
La Superlliga és un projecte curtterminista de diri-
gents desesperats, la festa d’uns privilegiats que
abanderen un discurs vanitós. Però tampoc cola que
els estaments afectats per la iniciativa titllin de “cí-
nics” els seus impulsors quan porten anys contribu-
int a la creixent desafecció col·lectiva cap a l’esport.
Organismes com la Lliga, que programa partits a les
deu de la nit entre setmana com el que ens ocupa.
Triomf d’autor
El Barça-Getafe va tenir més gols que joc i una figura
decisiva. Sense Messi, la victòria per mantenir intac-
tes les opcions a la Lliga potser no hauria arribat. El 10
va fer dos gols en una primera part en què va mono-
politzar el setge a la porteria de Soriano. A la segona
meitat, va acudir al rescat del seu equip quan el rival
més atacava. Va assistir des del córner perquè Arau-
jo marqués una diana balsàmica i va tenir temps per
delegar en Griezmann el penal del 5-2 definitiu. Crac.
Bordalás, en perill
Lenglet va veure una groga injusta que va obligar Ko-
eman a canviar-lo al descans. Per molt més, l’àrbitre
va perdonar l’amonestació a Damián Suárez, un dels
jugadors més durs de la Lliga. L’uruguaià és soldat de
Bordalás, un apassionat dels límits del reglament que
que corre el perill de convertir-se en un ídol caigut a
Getafe. A falta de sis jornades, i amb l’Alabès, l’Osca i
l’Elx ben vius a la part baixa, té el descens a quatre
punts. El seu equip no guanya des del febrer.
46
esports
Llegim llibres igual que respirem: per omplir-nos els pulmons de vida.
BEN D’HORA
MARTA
RAMON
PERIODISTA DE RAC1
És Laporta o
Bartomeu?
Q
uan Laporta va entrar al
despatx de president del
Barça, es va trobar amb la
carpeta llaminera de la Su-
perlliga aprovada per la jun-
ta anterior: enmig de les ruïnes posta-
pocalíptiques, era un deus ex machina
per resoldre màgicament a curt termi-
ni la baixada descomunal d’ingressos.
Caure en la temptació era difícil d’evi-
tar, també, perquè el cas del 1955 enca-
ra ressona a les parets del Camp Nou.
Primera errada: llançar-se a la piscina
de Florentino sense comprovar la tem-
peratura de l’aigua ni avaluar-ne les
conseqüències. Prioritzar, una vegada
més, l’obsessió per aconseguir diners
com sigui i continuar inflant el globus
monstruós del model de negoci caduc
del futbol. Emmirallar-se en la solide-
sa pacient del Bayern hauria sigut més
intel·ligent, però requeria tenir alter-
natives a punt –allò dels powerpoints
que tanta gràcia fa.
Així és com s’arriba a la inesperada
situació Sancho Panza. Un escenari on
ens hauríem imaginat més un individu
gris i tou com Bartomeu que no pas un
líder nat amb tanta personalitat com
Laporta. El Barça, convertit en una
mena de germà petit, desprenent ser-
vilisme cap a l’etern rival, que és qui de-
cideix els temps i l’estratègia a seguir,
també cap al fracàs. Laporta, en mans
de les decisions del president del Ma-
drid, desbordat per la desbandada dels
anglesos i una fuga sense fre. Segona
errada: no desmarcar-se de la Superlli-
ga quan el projecte fa aigües i tothom
salta del vaixell. Indubtablement, el ri-
dícul més gros se li ha d’adjudicar a
Florentino, però el paper de la trista fi-
gura de Laporta, aguantant fidelment
al costat del Quixot de la Castellana,
és digne d’estudi.
Però, ei, que tot estaria en mans dels
socis (compromissaris)! El comunicat
del Barça que anunciava l’adhesió a la
competició com a club fundador de la
Superlliga no mencionava en cap mo-
ment el sedàs de l’assemblea: és un
ham que arriba als periodistes i, a me-
sura d’anar preguntant, queda clar que
és un dret que es reserven, no una con-
dició indispensable per tirar la inicia-
tiva endavant. Tercera errada: no ser
transparent. El Quixot va vendre el seu
producte creient-se el salvador del fut-
bol, assegurant que no li havia costat
gens convèncer el president del Barça.
Un president simpàtic amb veu sufi-
cient per celebrar títols fins a l’afonia,
però no prou diligent per exposar als
socis una decisió tan transcendental.
Silenci, la roba desada a l’armari i tal
dia farà un any: el millor del repertori
de –ves per on!– Bartomeu.e
Llegir
Annie Dillard
El Barça demana “paciència” per
reflexionar sobre la Superlliga
Joan Laporta trenca el seu silenci sobre el projecte: “És absolutament necessari”
X.H.N.
BARCELONA
La veu de Joan Laporta per fi va sonar per
oferir una postura oficial del Barça sobre
la Superlliga, una competició que encara
valora com una oportunitat interessant
malgrat la desbandada de participants de
les últimes jornades. En declaracions a
TV3, el president blaugrana va trencar
breument el seu silenci. “La Superlliga és
una necessitat, però l’última paraula la
tindran els socis. Els clubs grans aportem
molts recursos i hem de dir la nostra so-
bre el repartiment econòmic. Hi ha hagut
pressions a alguns clubs, però la propos-
ta segueix existint. Nosaltres fem unes in-
versions molt importants, els salaris són
molt alts i s’han de tenir en compte totes
aquestes consideracions i els mèrits es-
portius”, va dir des de les instal·lacions del
Trofeu Comte de Godó, a Barcelona.
Tres hores més tard, el Barça va eme-
tre un comunicat de dos punts per refor-
çar la seva posició favorable al projecte.
“És necessari emprendre reformes es-
tructurals destinades a garantir la soste-
nibilitat financera i la viabilitat del món
del futbol tot millorant l’espectacle que
s’ofereix als aficionats”, reclama el club
al primer apartat de l’escrit, en què tam-
bé remarca “el dret a sotmetre tan trans-
cendent decisió a l’aprovació definitiva
dels seus òrgans socials competents des-
prés d’un necessari i profund estudi”. És
a dir, que quan correspongui, el Barça
presentarà la proposta negociada perquè
els socis decideixin si els agrada o no.
L’Atlètic no afluixa en
la pugna per la Lliga (2-0)
A.N.
BARCELONA
L’Atlètic de Madrid, que d’aquí tres jor-
nades visitarà el Camp Nou, segueix
manant al capdamunt de la Lliga des-
prés de sumar un nou triomf davant
l’Osca (2-0). Els matalassers en van te-
nir prou amb dues picossades d’Ángel
Correa i Yannick Carrasco per derrotar
un dels conjunts de la part baixa de la
taula. L’Osca, tot i que no va perdre la
cara al partit, no va saber com fer mal
al treballat entramat defensiu d’un At-
lètic de Madrid pragmàtic i efectiu. A les
portes del descans, Correa, dels millors
del seu conjunt, es va inventar una gran
jugada personal que, després d’una re-
matada desviada per Jorge Pulido, va
acabar en gol.
A la represa, ordenats i dosificant es-
forços, els matalassers van anar fent al-
FUTBOL
Laporta a la llotja del Palau Blaugrana fa uns dies. ENRIC FONTCUBERTA / EFE
Al segon punt del comunicat, la di-
rectiva de Laporta subratlla la necessi-
tat d’aplicar “serenitat” i “profunditat”
i de “no incórrer en cap acció precipi-
tada” en relació a la Superlliga. Implí-
citament també lamenta el to que han
fet servir determinats estaments per
reaccionar a la iniciativa. El Barça creu
“fora de lloc” la “pressió i intimidació
injustificades” que ha rebut els últims
dies per part de la UEFA o la Lliga. Per
acabar, l’entitat ha demanat “fins i tot
paciència” en la gestió de l’assumpte.
Canvis al comitè de direcció
En paral·lel a la polèmica de la Super-
lliga, continuen els canvis als despat-
xos del Camp Nou. Jordi Joly, direc-
Correa celebrant el gol que li va marcar
ahir a l’Osca al Wanda. JAVIER SORIANO / AFP
DIVENDRES, 23 D’ABRIL DEL 2021 ara
tor corporatiu que va arribar al club
de la mà d’Òscar Grau, s’ha unit
aquesta setmana a la llista d’acomia-
daments. El seu càrrec l’ocuparà Ma-
ribel Meléndez, que ha treballat els
últims set anys com a directora finan-
cera a Building Center del Grup Cai-
xaBank. Informarà directament al
CEO Ferran Reverter, que també ha
contractat com a ajudant de les seves
funcions Gemma Pons, amb qui va
coincidir a MediaMarkt. D’altra ban-
da, a les oficines s’espera el retorn al
club de Carles Cendrós, excap de re-
cursos humans que va marxar a Desi-
gual per profundes desavinences pro-
fessionals amb l’anterior executiva
blaugrana.e
guns avisos ben resolts pel porter Álva-
ro Fernández. L’Osca, immers en la llui-
ta per mantenir la categoria però que va
presentar un onze amb vuit rotacions
respecte als jugadors més habituals, no
va donar el partit per perdut i fins i tot
va fregar l’empat amb una ocasió que va
resoldre bé Renan Lodi. Més enllà
d’aquest ensurt, el conjunt de Diego Pa-
blo Simeone va seguir mantenint el do-
mini fins a trobar la recompensa del gol
de Carrasco, a deu minuts per al final
del partit. Marcos Llorente va servir
una passada de la mort perquè el portu-
guès superés Fernández a plaer. Abans,
Koke havia provat sort amb un xut po-
tent però centrat que Fernández havia
rebutjat sense problemes.
Amb la renda de dos gols a favor, els
matalassers van abaixar una mica la
guàrdia i el conjunt aragonès va tenir un
parell d’aproximacions en els instants
finals buscant el premi del gol, però ni
Dani Escriche primer ni l’exblaugrana
Sandro Ramírez després van poder ma-
terialitzar les seves oportunitats. Nou
triomf per un Atlètic que segueix afer-
rat a la primera posició de la taula i que
diumenge visitarà l’Athletic Club.e
ara DIVENDRES, 23 D’ABRIL DEL 2021 47
esports

Estimar
L’amor és l’única cosa que creix quan es comparteix.
Antoine de Saint-Exupéry

BÀSQUET - EUROLLIGA thes i companyia. En canvi, quan els cu-

QUIM SALVANS lers van construir accions més complexes,
BARCELONA

Sarunas Jasikevicius mourà cel i terra per

preparar un pla de partit que deixi el Zenit
de Sant Petersburg sense opcions d’endur-
No tornar a caure al van treure profit de les sortides de bloque-
jos indirectes. Els russos arribaven tard
en aquestes situacions i Kyle Kuric els va
parany de Xavi Pascual castigar en nombroses ocasions.

se un 0-2 cap a Rússia als quarts de final de Aturar la sagnia de Pangos

l’Eurolliga. La història diu que mai ningú
ha remuntat una eliminatòria amb aquest
resultat. Si el Barça es vol estalviar l’èpica,
aquest divendres (21 h, DAZN) haurà de
millorar moltes coses en el segon partit.
“Fa dos mesos que no estem bé”, deia el
tècnic blaugrana després de la derrota. És
cert que el Barça ha abaixat el llistó defen-
siu, sobretot a les primeres meitats. Encai-
xar 48 punts a casa en 20 minuts no és ha-
bitual, però rebre’n només 28 a la segona
part ho compensa.
En atac, per evitar el parany de Xavi
Pascual, el Barça sí que necessita tenir les
idees més clares. Durant els 20 primers
minuts de partit, el conjunt català va ela-
borar poques jugades per desgastar el Ze-
nit en defensa. El conjunt rus va defen-
sar durant molta estona accions en què
el Barça només feia dues o tres passades.
“Cadascú ha fet la guerra pel seu compte”,
es queixava en aquest sentit Jasikevicius,
que també es va desesperar amb les pèr-
dues dels seus jugadors. El Barça lidera
la competició en aquest apartat –14,51 per
partit–. Conscient d’aquest punt feble,
Pascual va plantejar una defensa irritant
que va provocar les imprecisions de Cala-
El Barça ha de millorar moltes coses contra el Zenit
si vol anar a Rússia amb l’eliminatòria empatada
Xavi Pascual, sempre expressiu a la banqueta, durant el partit que es va jugar
dimecres al Palau Blaugrana entre el Barça i el Zenit. ENRIC FONTCUBERTA / EFE
Xavi Pascual ha convertit Kevin Pangos en
un dels jugadors més dominants d’Euro-
pa. L’exbase del Barça va protagonitzar un
recital al Palau, sobretot a la primera mei-
tat. El creador canadenc és un excel·lent
jugador de bloqueig directe i molt bon ata-
cant d’un contra un. Una bona manera de
minimitzar el talent de Pangos pot ser una
defensa agressiva per part del pivot en els
bloquejos directes amb l’objectiu que el
base deixi anar la pilota. Pau Gasol va de-
mostrar que encara no està preparat físi-
cament per defensar així. El conjunt blau-
grana va deixar el veterà pivot massa en-
darrerit en aquestes situacions, fet que va
ajudar Pangos a estirar el marcador.
Jasikevicius també va plantejar una de-
fensa de canvis entre jugadors petits i grans
en aquestes situacions. L’estratègia li va
funcionar en alguns moments. En d’altres,
però, sobretot als minuts finals, el playma-
ker del Zenit va generar-se espai per llançar
o aprofitar la seva velocitat respecte al pivot
per aconseguir cistelles clau. La defensa de
canvis pot ser un bon recurs per a l’entre-
nador blaugrana, però necessitarà més ac-
tivitat de fintes dels altres jugadors per fer
dubtar a l’estrella del conjunt rus.e
48 DIVENDRES, 23 D’ABRIL DEL 2021 ara

Estils
Estimar
Per què estimes el que perdràs? Perquè és l’única opció.
Louise Glück

Somnis
d’alta costura
Teresa Helbig celebra 25 anys com a firma i amplia
el seu llegat d’empoderament femení al món infantil

des a mà que va lluir en una boda i va

MARIA ALMENAR causar autèntic furor. D’uns inicis Generacions
BARCELONA com aparadorista, la jove Helbig va Helbig
saber reconduir la seva creativitat cap treballa colze

Q
ui somia, projecta. Per
tant, ja té mig camí fet, in-
dependentment dels
temps que corrin. De pe-
tita, Teresa Helbig s’ima-
ginava un món idíl·lic governat per
la bellesa. I ho feia a través de clàs-
sics del cinema: “Recordo el meu dia
a dia a l’escola de monges com una
realitat lletja i monòtona, i quan ve-
ia pel·lícules m’evadia d’allò que no
m’agradava”, recorda. Montgomery
Clift, Bette Davis o Lauren Bacall
van forjar de forma latent, un imagi-
nari glamurós en forma de decorats
esplèndids, vestits fantasiosos i di-
àlegs punyents. “Eren intèrprets
que venerava perquè em semblaven
potents. Elles tenien caràcter, no
eren unes bledes”, etziba.
Dins d’aquesta visió hollywoodia-
na va créixer Teresa Helbig, envolta-
da de teixits, agulles i retalls al taller
de costura de la seva mare, Teresa
Blasco: modista de professió, amant
del perfeccionisme i pilar fonamen-
tal de la trajectòria de la dissenyado-
ra barcelonina. “Em veia somiadora,
però em va ensenyar a tocar de peus a
terra, a través de l’esforç, la fortalesa
i la independència”, explica. D’aquí
van néixer els primer prototips: “La
meva mare em feia uns vestits incre-
ïbles per recrear els meus personat-
ges de ficció i, de mica en mica, em va
contagiar l’esperit per la costura”. Del
treball conjunt entre mare i filla van
sorgir les bases del savoir faire de Te-
resa Helbig: l’exquisidesa artesana i
la passió pel detall. Més tard vindria
el vestit que la marcaria professional-
ment: un model de 800 plomes cosi-
al món de l’alta costura treballant col-
ze a colze amb la matriarca. L’agulla
es porta als gens: “Ho portem a les ve-
nes i he tingut la sort de comptar amb
totes les eines per poder complir els
meus somnis”, diu.
La bellesa com a motor
Com a marca, Teresa Helbig va néi-
xer l’any 1996 a Barcelona. D’això ja
fa 25 anys. El món de la moda es re-
converteix constantment i experi-
menta canvis accelerats, però aques-
ta rapidesa contrasta frontalment
amb la manera de fer de la firma ho-
mònima. Tot es cuina a foc lent a
l’atelier, situat al bell mig de l’Eixam-
ple, on cada peça de la col·lecció és el
resultat final d’un llarg procés mar-
cat per l’assaig i l’experimentació.
“M’hi continuo deixant la pell per-
què tot el que surti del nostre labo-
ratori sigui impecable”, reafirma
Teresa, que juntament amb la seva
mare i una desena de talentoses co-
sidores, vetllen perquè l’ADN es
mantingui intacte: peces joia fetes a
mà, elaborades amb tècniques an-
cestrals que combinen tradició amb
noves tecnologies, i destaquen pel
seu eclecticisme, elegància i minu-
ciositat. “Ara experimentem més
que mai, ja no ens espanta res”, re-
calca la Teresa. D’aquí han sorgit
mescles potents com la pell amb el
metacrilat o el tul amb cordes. “El
meu equip no accepta un no com a
resposta. Provem i provem fins que
ho aconseguim”, afegeix.
De fet, quan la firma ha assolit al
llarg dels anys tants reconeixe-
ments, dins i fora de la passarel·la
a colze amb
la seva mare,
modista
En femení
Acaba de
crear la marca
‘prêt-à-porter’
per a nenes
Petite Helbig
madrilenya, que enalteixen la belle-
sa de les creacions, costa de creure
que en aquesta fàbrica dels somnis
es puguin fer xurros: “Esclar que
hem fet experiments fallits, però
mai surten a la llum. Es moren i els
donem sepultura”, comenta rient.
La perfecció no existeix de portes
endins, però tot del que surt del
laboratori Helbig fa embadalir.
Un vestit Helbig es fa notar
La silueta medusa, el conjunt sastre
d’estampat arlequí, el vestit de car-
tes... Tot i que Teresa Helbig ha im-
mortalitzat icones, resumir un ves-
tit que englobi una trajectòria és
una tasca impossible per a la disse-
nyadora barcelonina perquè cada
creació és única i apel·la al que en
màrqueting se’n diu l’efecte wow:
emoció i sorpresa. El que sí que as-
segura, i no ho diu ella sinó les seves
clientes, és que els vestits Helbig no
passen mai desapercebuts. “Tam-
poc les dones que els llueixen”, afe-
geix. Per això Teresa Helbig entén la
moda com un gest cultural i social, a
través de peces femenines d’esperit
romàntic, però amb ànima rebel,
que atorguen confiança i seguretat
a la seva portadora. Poder, en de-
finitiva, com les admirades actrius
de Hollywood. “Sempre passen co-
ses quan dus un Helbig perquè des-
prens magnetisme”. La Teresa
també vol recollir les anècdotes
viscudes per les dues generacions
de clientes que ha empoderat a tra-
vés de la roba: “Tenim històries
fantàstiques per explicar”.
Al marge de les tendències actu-
als, les seves creacions estan pensa-
des perquè perdurin. “Un Helbig és

Moda per a les futures líders

La Zinash, la filla de set anys de Teresa
Helbig, representa la nova generació de la
família i té les seves aspiracions: “Vol ser
cuinera o bé presidenta del govern, perquè
li interessa la política”, explica la mare.
Ella és la raó de l’últim projecte sorgit en
ple confinament: Petite Helbig. Una marca
prêt-à-porter infantil que s’inspira en l’uni-
vers Helbig per transmetre aquesta essèn-
cia genuïna de ben petites. “Volem vestir
les nenes que lideraran el futur amb roba
que integri valors com l’artesania, la singu-
laritat i el poder femení”, diu la creadora
barcelonina, que veu en la seva descendent
aquest esperit global, digital, sense barre-
res ni prejudicis que caracteritza la nova
generació. Les peces, que vesteixen nenes
d’entre 4 i 12 anys, segueixen una dinàmi-
ca diferent: són propostes d’edició limita-
da que també es fabriquen a Barcelona, so-
ta els mateixos paràmetres de disseny i
qualitat, però en petites produccions. “Una
bona peça té un recorregut de tres anys i
després es pot heretar entre familiars o
guardar-ho per quan la nena sigui mare”,
diu Teresa. La nova col·lecció es pot adqui-
rir online o al recent Petite Helbig Studio.
Un espai oníric, situat a sobre de l’atelier
de Teresa Helbig, que reuneix la vestimenta
de les futures líders. Sobre els somnis de la
Zinash, la mare ho té clar: “Ella serà lliure de
decidir el que vulgui ser”.
ara DIVENDRES, 23 D’ABRIL DEL 2021
Teresa Helbig fotografiada
aquesta setmana a
Barcelona. A baix, algunes de
les peces de la nova col·lecció
de Petite Helbig. FOTOS: CÈLIA ATSET
també un vestit per ara i sempre,
pels segles dels segles. Amén”, diu
de broma. A banda de les clientes
anònimes, la firma s’ha guanyat ad-
miradores d’arreu del món: el segui-
ci de les Helbig Gang l’integren
noms de l’star system espanyol com
Macarena Gómez o Úrsula Corberó,
passant per la reina Letícia o artis-
tes com Taylor Swift, Halle Berry o
Gwen Stefani, entre d’altres.
Noves vies d’expansió
Vestits nupcials, complements, uni-
formes d’Iberia, perfums, comerci-
alització see now, buy now, punts de
venda internacionals, espais efímers
a Los Angeles, París o Londres... i
fins i tot fashion films, quan el sector
encara no hi veia tirada. Teresa Hel-
big s’ha atrevit amb tot: “Ara m’agra-
daria fer un llargmetratge que re-
flecteixi els nostres valors”. L’aven-
tura continua perquè no hi falta la
vocació. “La meva mare i jo no hem
deixat mai de fer el que ens apassi-
ona. És la nostra vida”, diu. I en
aquest fil a l’agulla constant, Tere-
sa Helbig acaba d’estrenar un nou
showroom a Madrid que compagina-
rà amb el de Barcelona que es man-
té actiu. “Les clientes ja m’esperen”,
diu somrient. Tot i que han passat 25
anys, la dissenyadora manté la mira-
da curiosa, el frenesí creador i l’ob-
sessió per la bellesa que ha sabut
construir a través d’una trajectòria
d’èxit en el món de la moda. Ho dè-
iem al principi: la clau té a veure
amb les il·lusions. “Somiar és la lla-
vor necessària per construir noves
narratives. El que projectes avui,
creixerà l’endemà”, conclou.e
Rocío Carrasco explica
l’agressió de la seva filla
Rocío Carrasco va interrompre dime-
cres a la nit l’exitosa docusèrie que set-
manalment emet Telecinco sobre els
maltractaments que suposadament
hauria patit a mans d’A Antonio David
Flores, el seu exmarit, per acudir al pla-
tó i ser-hi entrevistada. Entre tot el que
va explicar hi ha l’actual manca de re-
lació amb la seva filla, Rocío Flores, que
ara té 24 anys. Dies abans que Carras-
co s’assegués al plató, la seva filla va fer
una crida a la seva mare a través d’El
programa de Ana Rosa –que l’ha fitxat
recentment– per reclamar-li que li res-
pongui les trucades.
Interrompent el guió del programa
matinal de Telecinco, Flores va dir a
la seva mare: “T’ho dic a tu, mare. Ho
he intentat de forma privada moltes
vegades. [...] Veig que l’única forma de
parlar és públicament. Mare, els teus
fills no te’ls ha pres ningú, som aquí.
Agafa el telèfon, truca’ns, seu amb
nosaltres. Deixeu-nos a part de tot ai-
xò. Ja no puc més”. Durant el llarg
programa, que va acabar a les 2.30 de
la matinada i que va fer un 32% de
share al conjunt de l’Estat, Carrasco
va explicar que el distanciament en-
tre elles dues el va provocar un mal-
tractament físic i psicològic continu-
at que va patir a mans de la seva filla
durant tres anys –com es va provar en
un judici en el qual Rocío Flores va ser
La firma de luxe Hermès augmenta la facturació en un 44%
MIQUEL BENÍTEZ / GETTY
Gent
MEDIASET
considerada culpable–, i que va fer
que l’any 2012 acabés a l’hospital des-
prés d’una agressió d’ella.
Aquella situació tan traumàtica
hauria portat els especialistes que
tracten Carrasco a dir-li que evités
tenir-hi contacte. “Jo sé que no estic
preparada per a això. I ella tampoc ho
està. També sé que les condicions ac-
tuals no són les que han de ser. I tot el
que gira al voltant no és el més ido-
ni. Ha de passar temps, que jo estigui
preparada i que ella estigui prepara-
da. No diré el que ha de fer ella...”, va
explicar Carrasco.
Carrasco, després de recordar
l’agressió, va assenyalar que va desen-
volupar pànic a veure-la. “Quan veig
que Rocío em telefona sento de tot:
por, inseguretat... tot el que no vull sen-
tir, tot el que no vull tornar a sentir”.
Abans del relat, però, Carrasco va
voler deixar clar que la seva filla havia
estat “víctima abans que botxí”. És a
dir, que Rocío Flores va ser manipu-
lada pel seu pare, Antonio David Flo-
res, perquè odiés la seva mare. De fet,
diu que l’últim cop que Rocío Flores
la va maltractar, el juliol del 2012, va
agafar el mòbil per trucar al seu pare
i dir-li: “Pare, ja està fet”. El testimo-
ni davant d’un jutge del xofer que du-
ia Rocío Flores a l’escola dona fe
d’aquestes paraules.e
El grup Hermès ha facturat 2.084 mili-
ons d’euros en el primer trimestre del
2021, un 44% més que en el mateix pe-
ríode del 2020 i un 33% més que el
2019, segons ha informat l’empresa de
luxe en un comunicat. Aquest augment
es va deure a la pujada de vendes a
l’Àsia –que sense comptar el Japó van
augmentar un 94%–, que va compen-
sar una caiguda de l’1% a Europa (fins
a un -9% en el cas de França) en un mo-
ment marcat pels tancaments de co-
merços per la pandèmia, i també al re-
49
estils
TEXT:
JOAN CALLARISSA
Hisenda torna
a acusar
de frau Shakira
L’Agència Tributària ha remès un
nou informe al jutjat on ratifica que
la cantant Shakira va defraudar 14,5
milions d’euros a Hisenda entre els
anys 2012 i 2014 fent veure que no
residia a Espanya i ocultant els seus
ingressos mitjançant un entramat de
societats. Segons han informat a Efe
fonts jurídiques, en el seu informe
addicional sobre el cas els tècnics
d’Hisenda contradiuen els argu-
ments de la cantant colombiana, que
esgrimeix la seva agenda de concerts
i espectacles televisius per intentar
demostrar que es va estar menys de
184 dies a Espanya i, per tant, no
tenia obligació de tributar al país.
Amb el nou informe, la titular del
jutjat d’instrucció número dos d’Es-
plugues de Llobregat ha citat a de-
clarar per al 8 de juliol els tècnics
d’Hisenda i els pèrits de la defensa,
segons recull Efe d’El Periódico.
Arran d’un primer informe d’Hi-
senda, la Fiscalia va presentar el
2018 una querella contra la cantant
i el seu assessor, als quals acusa de sis
delictes contra la hisenda pública. El
ministeri públic sosté que la cantant
“va canalitzar els moviments de ca-
pital generat” per The Voice o la co-
mercialització de perfums a través
d’empreses domiciliades a les illes
Verges britàniques, les illes Caiman,
Malta, Panamà i Luxemburg. El ge-
ner de l’any passat, dos actuaris de
l’Agència Tributària ja es van reafir-
mar davant la jutge instructora en la
versió del primer informe.e
CRISTINA CALDERER
forç de la venda en línia a tot el món.
Totes les seccions del grup van millo-
rar, en particular la rellotgeria (96%)
i la joieria (93%), que van ser les més
destacades, seguides de moda i acces-
soris (51%), marroquineria (34%), se-
da (34%) i perfums i bellesa (21%).
Hermès adverteix que la situació sani-
tària dificulta l’evolució de perspecti-
ves del grup, però es mostra confiada
gràcies al seu model integrat d’artesania,
una xarxa de distribució equilibrada i la
fidelitat dels seus clients.e
50 DIVENDRES, 23 D’ABRIL DEL 2021 ara

mèdia

Mèdia
‘Stath Lets Flats’, la comèdia
que va superar ‘Fleabag’
La sèrie britànica de Filmin segueix l’estela d’altres ficcions d’humor incòmode com ‘The office’

ALEJANDRA PALÉS
BARCELONA

El gremi dels agents immobiliaris és

segurament un dels que té pitjor fa-
ma, sobretot en un moment en què
els preus dels lloguers són inassumi-
bles per a moltes persones. L’humo-
rista britànic d’origen grecoxipriota
Jamie Demetriou treu suc de l’ab-
surd mercat immobiliari de Londres
(semblant al barceloní) amb Stath
Lets Flats, la comèdia que avui estre-
na Filmin i que el 2020 va arrabassar
el Bafta a Fleabag. Aquest no és l’únic
punt de connexió entre aquesta sèrie
i la ficció de Phoebe Waller-Bridge:
la cara de Demetriou es va fer popu-
lar després d’interpretar el preten-
dent de dents de castor de la Fleabag
a la primera temporada.
Demetriou, que és el creador de la
sèrie, dona vida al protagonista,
l’Stath, un agent immobilari amb
unes habilitats socials deficients que
l’agermanen amb personatges com
David Brent, el cap de la sèrie The of- Els protagonistes de la comèdia són els treballadors d’una agència immobiliària. FILMIN
fice britànica, una de les influències
confesses de la comèdia que ara es- triou. La incompetència de l’Stath és noi sempre correcte i amb un punt sions angleses desfasades. “La me-
trena Filmin. L’Stath vol demostrar manifesta i difícilment aconsegueix Premis nerd amb qui té una mena de relació va identitat grega havia de sortir per
al seu pare, el Vasos (Christos Stergi- que els potencials clients lloguin els La sèrie platònica en la qual es torna a detec- una banda o una altra. És molt ca-
oglou), que és capaç d’assumir la di- pisos que els ensenya. En canvi, la va guanyar tar la influència de The Office. “Tots tàrtic i beneficiós retrobar-te amb
recció de l’oficina immobiliària de la Carole (Katy Wix), la seva companya els personatges són en aparença les arrels”, assegura.
família, però la realitat s’encarrega d’oficina, els lloga tots. el Bafta a molt estúpids, però la sèrie intenta L’èxit al Regne Unit ha propiciat
una vegada i una altra de deixar clar la millor capturar la bondat i la dolçor de mol- que la televisió nord-americana ja
que no és la persona idònia. “Un per- Elogi de l’estupidesa comèdia ta de la gent amb qui em vaig criar, treballi en un remake de la comèdia.
sonatge imperfecte és el cor de qual- Si l’Stath és caòtic, el seu entorn no és gent amb qui vaig anar a l’escola. En A finals del 2020 Fox va anunciar que
sevol bona comèdia. A la gent li agra- gaire millor. La seva germana realitat, es tracta d’un tipus de perso- estava desenvolupant la sèrie –es ti-
da veure algú menys intel·ligent que Sophie, interpretada per Natasia De- nalitat que veus contínuament i que tularà Bren Rent– amb Joe Mande,
ells, sobretot si alhora se’ls permet metriou, germana del creador i vis- et semblen defectuosos però que guionista de The good place, al capda-
empatitzar-hi. Quan els agents im- ta a What we do in the shadows, no és tenen bon cor”, detalla el creador. vant. Stath Lets Flats, que va ser una
mobiliaris veuen la sèrie immediata- especialment brillant. Es passa el dia Un dels elements de comicitat de de les estrenes destacades de l’últim
ment pensen que l’Stath de la seva a l’oficina, tot i que tècnicament no hi la sèrie són les referències humorís- Serielizados Fest, arriba a Filmin
empresa és algun dels seus com- treballa i diu que vol dedicar-se al tiques a l’origen grec del protago- amb les seves dues primeres tempo-
panys. Ningú se n’adona quan es ball. Una bona part del temps el pas- nista i la seva família. Demetriou es rades mentre Demetriou es prepara
tracta d’un mateix”, explica Deme- sa xerrant amb l’Al (Al Roberts), un riu del seu accent o de l’ús d’expres- per rodar-ne la tercera.e

Hilary Duff protagonitzarà l’‘spin-off’ de ‘Cómo conocí a vuestra madre’

A.P.
BARCELONA
Després de molts rumors i intents,
sembla que ara va de debò. Cómo co-
nocí a vuestra madre tindrà una con-
tinuació, titulada How I met your fa-
ther, amb Hilary Duff com a protago-
nista. La sèrie ha estat encarregada
per la plataforma Hulu, que forma
part del grup Disney i que ha donat
llum verda a una primera tempora-
da. Duff, que es va fer coneguda quan
era adolescent amb la sèrie Lizzie
McGuire, donarà vida a la Sophie,
una mare que explica al seu fill com
va conèixer el seu pare. La sèrie es
traslladarà fins al 2021 per narrar la
vida sentimental de la protagonista
i el seu grup d’amics. La idea és que la
nova ficció segueixi la pauta de l’ori-
ginal –Ted Mosby (Josh Radnor) ex-
plicava als seus fills com havia cone-
gut la seva mare–, però aquest cop
des de la perspectiva femenina.
Els responsables de la nova sèrie
són Isaac Aptaker i Elizabeth Ber-
ger, co-showrunners de This is us i
creadors de Con amor, Victor. Els
creadors de la sèrie original, Carter
Projecte Bays i Craig Thomas, també parti-
La nova sèrie cipen en el projecte com a produc-
arriba tors executius. Aquesta no és la pri-
mera vegada que s’intenta continu-
després de ar Cómo conocí a vuestra madre,
diversos que va estar en emissió nou tempo-
intents fallits rades. L’any 2013, la cadena CBS va
encarregar un pilot protagonitzat
per Greta Gerwig (la directora de
l’última Mujercitas) i narrat per
Meg Ryan. El resultat no va con-
vèncer el canal, que va descartar
produir la sèrie. Actualment Hila-
ry Duff forma part de la sèrie
Younger, que tot just acaba d’es-
trenar la seva última temporada
i que també podria tenir un spin-
off protagonitzat pel personatge
que interpreta l’actriu. Amb el
llançament de Disney+, Duff va
començar a treballar en una nova
temporada de Lizzie McGuire. Fi-
nalment, després de rodar dos
episodis, la plataforma va pres-
cindir de la sèrie perquè va consi-
derar que l’actriu hi volia donar
un to adult que no encaixava amb
els gustos del públic familiar al
qual es volien adreçar.e
ara DIVENDRES, 23 D’ABRIL DEL 2021
Si un llibre és prou bo,
llegir-lo sempre se’m fa curt.
Jane Austen
ÀLEX GUTIÉRREZ
BARCELONA
El judici completa, o gairebé, el cicle
de documentals produïts per Medi-
apro sobre els esdeveniments que
han marcat la política catalana dels
últims anys. Parlem amb el director
d’aquesta sèrie de vuit capítols, Llu-
ís Arcarazo, sobre com va plantejar
explicar més de 400 hores de feixuc
procés judicial. El judici es pot veure
els diumenges a la nit a TV3.
¿La sèrie és una mera crònica expo-
sitiva o hi ha una tesi al darrere?
Té un punt de vista, inequívoca-
ment. Després d’explicar el 20-S, l’1-
O i els fets de Causa especial, amb
aquest documental tanquem la crò-
nica del Procés. Es tractava d’un ju-
dici històric i per això vam decidir
fer el documental. Havia de ser més
curt però, veient la magnitud del te-
ma, va anar creixent i creixent. Es
tracta, en tot cas, d’una visió crítica
d’un procés judicial i polític que ha
sigut posat en qüestió per diversos
organismes internacionals que no
han comprat ni el relat del jutge Lla-
rena ni la sentència del Suprem. Per
tant, és una visió crítica? Sí, perquè
això és sa i necessari.
En un tema tan divisiu, ¿li fa por que
el considerin poc parcial?
A mi no em fa por. Estic convençut
que hi haurà gent a qui li agradarà i
gent a qui no. Però en cap cas és un do-
cumental independentista. Analitza
com s’ha arribat a aquesta situació i
com s’ha desenvolupat. Però és cert
que adopta sobretot el punt de vista
de les defenses. Ara bé, això no vol dir
que no hi siguin presents les acusa-
cions. Per exemple, hi ha dues entre-
vistes en profunditat al fiscal Javi-
er Zaragoza. I diria que és l’única in-
tervenció d’aquest calibre que ha fet
en un mitjà de comunicació. En tot
cas, la televisió no ha de ser acrítica.
I, com a espectador, has de poder
sentir coses que no t’agraden.
De la banda de l’acusació, més enllà
del fiscal Zaragoza, ¿hi ha hagut
col·laboració?
Parlar amb els jutges era impossible
i diré que no em sembla malament.
Al capdavall, estaven en un judici
llarg i molt important, així que en-
tenc que no fessin declaracions. Des-
prés tampoc no n’han volgut fer.
Vam intentar tenir l’Edmundo Val,
l’antic advocat de l’estat que volia de-
manar penes de rebel·lió i que va di-
mitir quan el govern espanyol es va
decantar per la sedició. Ens va dir que
s’ho pensaria, però el seu nou partit
li va aconsellar que no ho fes. L’advo-
cada que el va substituir, Rosa Ma-
ría Seoane, també ho va declinar. En
tot cas, el punt de vista de la Fisca-
lia, amb Zaragoza, està ben defensat.
I també hi apareix Enrique Gimber-
nat, un dels teòrics de la rebel·lió. A
més d’altres jutges emèrits que es
mostren crítics amb la manera com
s’han fet les coses en aquest proces-
sament, però també amb el procés
polític que el va generar.
Llegir
Lluís Arcarazo
DIRECTOR D’‘EL JUDICI’
“Queda un capítol que
no sé si tindré temps
de fer jo: Estrasburg”
El documental mostra moltes esce-
nes d’intimitat, per la banda dels ad-
vocats de la defensa. ¿Hi havia línies
vermelles?
Ningú ens ha posat línies... A veure:
en alguna ocasió, per qüestions estra-
tègiques, els advocats demanaven
que algun tema determinat no es po-
sés. Però al final les línies vermelles
són el sentit comú. Hem estat convi-
vint durant molt de temps i has de tri-
ar molt bé què hi poses. Per exemple,
l’Àlex Solà fa unes croquetes extraor-
dinàries. I en un moment del sopar
que van fer n’explica la recepta. Mal-
auradament, al final, anàvem tan es-
Estimar
La manera com t’estimes a tu mateix
és com ensenyes als altres a estimar-te.
Rupi Kaur
MEDIAPRO
canyats de temps que ha caigut del
muntatge definitiu. El que s’ha no-
tat molt és que, a mesura que ana-
ven avançant les setmanes, el nivell
d’intimitat pujava i pujava.
Divisiu Els advocats han esdevingut per-
sonatges de la cultura popular.
“Com a ¿Com han viscut convertir-se en
espectador, mediàtics?
has de poder Hi surten gairebé tots, però no tots
sentir coses perquè eren molts. I, esclar, hi havia
que no qui li agradava més sortir i qui li
agradava menys. Però, en general,
t’agraden” no són estrelles del rock ni futbolis-
tes, de manera que no els agrada
51
mèdia
deixar entrar les càmeres en situa-
cions en què es parla de temes que
afecten els seus clients. Vam estar
molts mesos treballant i al final vam
acabar formant part del mobiliari:
érem el paisatge que tenien. Però
tothom s’ha enrotllat molt, tot i que
jo era conscient que hi havia algú a
qui no li feia tanta gràcia que hi ha-
gués algú tocant la pera. Probable-
ment haurien preferit no sortir, al-
guns, però un cop ho han fet... han
contestat a totes les preguntes.
Després d’estar-hi treballant durant
mesos i de repassar les imatges... ¿té
una opinió sobre si aquest va ser un
judici just?
El judici forma part d’una estratègia
política concebuda en determinats
despatxos. I comença ja abans de la
querella que el fiscal Maza va inter-
posar el 30 d’octubre. De fet, des que
hi va haver la consulta del 9-N, l’Es-
tat va començar a operar alguns
canvis. Per exemple, es va tocar el
redactat d’alguna llei per facilitar
que si algú feia un referèndum il·le-
gal pogués ser acusat de rebel·lió. I
des del jutjat número 13, i a instàn-
cies de la Fiscalia, es va ordenar to-
ta una instrucció secreta que va
anar recollint informació, a veure
què podien trobar, des d’abans dels
fets del 20-S. El judici, que insistei-
xo que ha estat posat en qüestió per
diversos organismes i tribunals in-
ternacionals, és la culminació
d’aquesta batalla jurídica a un pro-
cés polític. El conflicte continuarà,
com tothom sap, perquè un conflic-
te polític no es resol amb una sen-
tència. Però sembla que serà més
tard que d’hora.
¿Queda alguna cosa per narrar, en-
cara, del Procés?
Queda un capítol que no sé si tindré
temps de fer jo, perquè ja soc gran...
que és Estrasburg. D’aquí dos anys?
Cinc? Qui ho sap. Però caldrà veure
què en quedarà, de la sentència,
quan passi pel Tribunal de Drets
Humans de la Unió Europea. Se-
rà un epíleg interessant. Ara el que
hi ha és una derrota judicial po-
tent i una puntada de peu per tirar
la pilota endavant.
Segons ha transcendit, el documen-
tal s’ha comprat per 440.000 euros,
que és un import tot just superior a
la meitat del que se’n demanava en
un primer moment. ¿Continua sent
una operació rendible, per a Medi-
apro?
Visc al marge d’aquest tema, però
hem estat disset mesos treballant-hi.
Un equip petit, però compacte. En tot
cas, espero que sigui un documental
que tingui vida més enllà de TV3.
No sé si les televisions espanyoles li
prendran de les mans...
Les televisions d’àmbit estatal no te-
nen cap interès per escoltar un re-
lat que no sigui el que ells mateixos
estan propiciant. Ja ens va passar
amb el de l’1-O o el de Las cloacas de
Interior, també els altres. Només al-
gunes televisions autonòmiques van
voler-los.e
52 DIVENDRES, 23 D’ABRIL DEL 2021 ara

mèdia

EL RADAR L’ARA RECOMANA

ANTENA 3 21.10 LA SEXTA 21.30

‘Quién quiere ser millonario’ ‘La Sexta columna’

L’informatiu infantil del Super3 s’ha convertit en
un referent televisiu. CCMA
L’‘InfoK’ celebra 20 anys amb un
especial de Sant Jordi
L’InfoK, l’informatiu infantil del Super3, celebra avui 20
anys d’història amb l’emissió d’un programa especial de
Sant Jordi que començarà a les vuit del vespre. A final de
Amb motiu del 20è aniversari internacional del concurs, Ante-
na 3 n’ha estrenat una edició especial presentada per Juanra
Bonet i en què els concursants són personatges famosos. Els
participants són actors, presentadors, músics o escriptors
que intentaran aconseguir el premi econòmic més alt possi-
ble per fer una donació a l’organització benèfica que triïn. En
l’entrega d’aquesta setmana hi participen Miguel Ángel Mu-
ñoz, Ana Milán i Secun de la Rosa.
INFORMACIÓ SERVIDA PER ONEDATA
El capítol d’avui se centra en els fons europeus per a la recu-
peració després de la crisi del covid. Espanya rebrà 14.000
milions d’euros, una ajuda sense precedents que hauria de
servir per canviar el model econòmic del país i fer-lo més just
i sostenible. El programa buscarà alguns dels projectes que
aspiren a rebre aquestes ajudes, com ara empreses de trans-
port no contaminant i iniciatives de tecnologia punta per llui-
tar contra el canvi climàtic.

temporada, l’espai emetrà un episodi monogràfic sobre TV3

les dues dècades del programa de televisió com a referent
informatiu per als nens i les nenes. Durant aquests 20
anys, l’InfoK ha rebut tota mena de reconeixements, l’úl- 06.00 Notícies 3/24.
tim dels quals ha sigut el Premi Nacional de comunicació 07.30 TN matí. Presentadora:
Ariadna Oltra.
en la categoria de televisió.
08.30 Els matins (Magazín
En aquests 20 anys de trajectòria, l’InfoK s’ha conver- d’actualitat). Programa
tit en una eina imprescindible per explicar als més petits especial per comprovar
l’actualitat informativa d’una manera didàctica. Així, en els com Sant Jordi torna als
últims mesos, el programa s’ha endinsat en la crisi del co- carrers. Es connecta
vid perquè els nens i nenes entenguessin què estava pas- amb els espais habi-
sant. Una de les característiques del format és que qual- litats per comprar
sevol notícia que es tracti en un informatiu adult pot ser llibres i per fer-los
firmar. Anna Guitart
susceptible de ser explicada a l’InfoK, afegint-hi sempre
acompanya durant tot
el context històric, científic, geogràfic i cultural per fer la el programa amb una
informació més entenedora tant per al públic infantil com tria de títols. A més,
per a l’adult.e s’entrevista Xavier
Bosch, que segur que
està entre els èxits de
venda de la jornada.
Més tard, el periodista
Ignasi Gallart avança
alguns dels continguts
del 30 minuts sobre la
monarquia que s’emet
aquest diumenge.
11.00 Planta baixa (Magazín
d’actualitat). El
La casa de papel és una de les sèries espanyoles de programa mostra com
es viuen les primeres
Netflix de més èxit internacional. NETFLIX
hores d’aquest Sant
Jordi.
13.55 Telenotícies comar-
ques. Presentadora:
Núria Solé. Edició espe-
cial en directe des del
passeig de Gràcia de 15.55 Com si fos ahir (Sèrie).
Barcelona. Es connecta
amb les delegacions
de Lleida, Girona i
Tarragona i, a més, es
veu com se celebra
aquest dia en altres
punts de Catalunya.
14.30 Telenotícies migdia.
Presentadors: Xavi
Coral, Raquel Sans.
Esports: Marta Bosch.
El programa té un peu
al carrer, amb Raquel
Sans, des del passeig
de Gràcia, on se centra-
litzen les connexions
i peces informatives
d’actualitat al voltant
de llibres i roses.
15.40 Cuines (Gastronòmic).
Paella Carvalho: Pepe
Carvalho, el detectiu
creat per Manuel
Vázquez Montalbán, és
un gran gurmet. Tant
el personatge com
l’autor es passaven
hores provant i cuinant
tot tipus de plats. Avui,
aprofitant que és Sant
Jordi, es fa un plat que
Carvalho va cuinar a la
novel·la Los mares del
sur. És un arròs a la paella
amb moltes floritures.
El Quim està molt
sensible per l’absència
de la Ginesta i reac-
ciona malament amb
la Cati. Aquesta s’es-
plaia amb el Marc, que
s’enfada amb el seu
pare. Paral·lelament, la
Sílvia no aconsegueix
convèncer l’Ivan perquè
obrin junts una botiga
nova. A més, mentre
que la Gemma intenta
treure-li la idea del
cap, l’Eulàlia l’anima.
La Cristina, per part
seva, vol escapolir-se
d’un sopar de parelles
amb la Noe i el Miquel
perquè ha quedat amb
el Bruno, però neces-
sita una bona excusa.
16.35 Tot es mou (Magazín).
Presentadors: Helena
Garcia Melero, Lluís
Marquina. Es mostra
l’evolució d’un Sant Jordi
diferent, amb actes
culturals descentralit-
zats per tot Catalunya.
20.25 Està passant (Humor).
Informatiu satíric que
analitza les claus de
l’actualitat del dia i en
busca la part divertida.
21.00 Telenotícies vespre.
Presentador: Toni
Cruanyes. Esports:
Quim Robert. Es fa
balanç d’una jornada
atípica amb masca-
retes, higiene i
distància de seguretat
compartint protago-
nisme amb les signa-
tures d’escriptors a les
parades d’editorials i
llibreries i la venda de
roses de les floristeries.
22.05 La gran pel·lícula:
Green Book.
00.20 Pel·lícula: Moonlight.
EUA, 2016. Dir.: Barry
Jenkins. Int.: Naomie
Harris i André Holland.
02.10 Notícies 3/24.
04.00 Rumba a l’estudi.
05.00 Folc a l’estudi.

Netflix duplica la capacitat del

seu centre de producció a Madrid SUPER 3 / 33 ESPORT3

La plataforma de streaming Netflix va anunciar ahir l’am-

09.37 BabyRiki.
pliació del seu centre de producció a Madrid, situat a Tres
09.47 Zoobabu. Hedgehog.
Cantos, que duplicarà la capacitat per passar de cinc a deu
09.49 Wow! English Method.
platós i incorporarà noves instal·lacions de postproduc- 10.00 Kikoriki.
ció. Segons ha explicat la companyia, les produccions que 10.29 Comptem amb la
es faran a Espanya durant aquest 2021 donaran feina a Paula.
més de 1.500 treballadors, entre actors i equips tècnics. 10.50 Espies de veritat. Perill
La seu, que es va inaugurar fa dos anys i acabarà la re- TV.
novació a finals del 2022, comptarà amb un laboratori de 11.12 La màgica Do-Re-Mi.
rodatge i sales de muntatge d’última generació. 11.58 En Grizzy i els
En una entrevista concedida a Europa Press, Diego lèmmings.
Ávalos, vicepresident de continguts de Netflix a Espanya, 12.25 Jo, Elvis Riboldi.
ha detallat que l’estat espanyol és ara mateix “un mercat 12.48 Les Sisters.
13.24 Un drama total d’illa.
clau” per a l’empresa. Alguns dels èxits internacionals re-
14.09 La Pantera Rosa.
cents de la plataforma han sigut espanyols, com Élite i La 14.37 El xai Shaun.
casa de papel. Segons dades facilitades per la companyia, 15.02 El detectiu Conan.
des de la seva arribada a Espanya l’any 2015 la plata- 15.49 Les tres bessones.
forma ha estrenat més de 50 títols fets a l’Estat, unes 16.37 Noddy, un detectiu al
produccions que han generat 7.500 llocs de feina, per País de les Joguines.
a repartiments i equips tècnics.e 17.00 Els mixets.
17.15 Wow! English Method.
17.56 Una mà de contes.
18.37 Les aventures de Riff i
Flat.
19.02 Xavier Enigma i el
museu secret.
20.00 Info K. Especial Sant
Jordi.
20.20 Dracs: Cap a nous
horitzons. Intuïbessó.
20.44 El manual dels dracs.
21.02 Marika.
21.20 Les regles de la Floor.
Vida de pagès.
21.30 Sam Fox: Aventures
extremes. Les preses
del dragó de Komodo.
21.55 El gran dictat.
22.15 Festival de Màgia de
Badalona. Memorial
Li-Chang. Un dels
màxims referents entre
els festivals de màgia
de tot Espanya, que
ha celebrat enguany
la seva edició 21a amb
una programació adap-
tada a les circumstàn-
cies actuals i apostant
per impulsar un festival
de prestigi que compta
amb mags, magues
i artistes que posen
l’accent en diferents
disciplines del món de
l’il·lusionisme.
23.50 Res és impossible.
01.10 Festival de Màgia de
Badalona. Memorial
Li-Chang.
02.40 Els exploradors: el
gran inventari del
planeta.
10.05 Monster Energy
Nascar Cup Series.
11.30 Gol a gol.
12.30 Barcelona Open Banc
Sabadell.
17.55 Lliga Nacional de
Futbol Sala.
19.45 Lliga Nacional de
Futbol Sala. En directe
des del Pavelló Nou.
21.45 Sail GP.
22.10 Millors jugades 2020
Bombolla WNBA.
22.15 MTB SuperCup Massi.
Des de Santa Susanna.
22.30 FIA World Rally
Championship.
Primera etapa.
23.00 Onze.
00.30 324 Esports.
00.55 Onze.
ara DIVENDRES, 23 D’ABRIL DEL 2021 53
mèdia

✰✰✰✰✰ Excel·lent ✰✰✰✰ Molt bona ✰✰✰ Bona ✰✰ Regular ✰ Dolenta

TV3 22.05 LA 2 22.00 LA 1 22.15

✰✰✰✰ ✰✰✰✰ ✰✰✰

‘Green book’ ‘Todo sobre mi madre’ ‘Ocean’s thirteen’

Director: Peter Farrelly / Actors: Viggo Mortensen, Director: Pedro Almodóvar / Actors: Cecilia Roth, Marisa Director: Steven Soderbergh / Actors: George Clooney,
Mahershala Ali, Iqbal Theba, Linda Cardellini Paredes, Penélope Cruz, Candela Peña Brad Pitt, Matt Damon, Al Pacino, Ellen Barkin

EUA, 2018. Durant els anys 60, Tony Lip, un italoamericà del
Bronx, és contractat com a xòfer del pianista Don Shirley, a
qui haurà d’acompanyar durant la gira pels Estats Units. El To-
ny haurà de seguir el llibre verd, una guia dels pocs establi-
ments segurs per a afroamericans.
Espanya, 1999. Després de la mort del seu fill de 17 anys, la
Manuela, mare soltera, torna a Barcelona per trobar el pare
del noi. Durant l’estada es retroba amb persones que fa molt
de temps van formar part de la seva vida. Això l’obligarà a en-
frontar-se al passat i als records.
EUA, 2007. Danny Ocean i la seva banda preparen un ambi-
ciós i arriscat pla per robar un casino. En aquest cas, el seu ob-
jectiu és defensar Reuben Tishkoff, amic i mentor del Danny,
que va ser enganyat per Willy Bank, el despietat propietari
del casino.

TVE-1 ANTENA 3 CUATRO TELE 5 LA SEXTA BARÇATV

08.00 La hora de La 1. 08.55 Previo Espejo público. 07.00 El zapping de 06.30 ¡Toma salami! 06.00 Minutos musicales. 08.00 EuroLeague.
10.00 La hora de la actua- 09.00 Espejo público. surferos: lo mejor. 07.00 Informativos 07.30 Previo Aruser@s. 09.45 600’’.
lidad. 13.20 Cocina abierta con 07.40 Mejor llama a Kiko. Telecinco. Inclou El 09.00 Aruser@s. 10.00 Promeses.
12.30 Las cosas claras. Karlos Arguiñano. 08.10 ¡Toma salami! tiempo. 11.00 Al rojo vivo: previo. 10.30 Roda de premsa del
14.00 L’informatiu. 13.45 La ruleta de la suerte. 08.45 El Bribón. 08.55 El programa de Ana 12.30 Al rojo vivo. Programa Barça Femení.
Presentadora: Núria 15.00 Antena 3 Noticias 1. 09.40 Alerta Cobra (Sèrie). Rosa. centrat en l’anàlisi i el 11.00 L’últim partit del
Ramírez. Inclou El 15.45 Deportes. 13.10 El concurso del año. 13.30 Ya es mediodía. debat de l’actualitat Barça.
temps. 16.00 Cocina abierta con 15.10 Noticias Deportes 15.00 Informativos política nacional i inter- 12.45 Tots els gols de falta
14.15 Las cosas claras. Karlos Arguiñano. Cuatro. Telecinco. nacional. de... Xavi Hernández.
15.00 Telediario 1. 16.02 El tiempo. 15.25 Deportes Cuatro. 15.40 Deportes. 14.30 La Sexta noticias 1ª 13.00 Barça Highlights.
16.00 L’informatiu. 16.30 Amar es para siempre. 15.40 El tiempo. 15.50 El tiempo. edición. 13.15 Discover Barcelona.
16.20 El tiempo. 17.45 Ahora caigo. 15.45 Todo es mentira. 16.00 Sálvame limón. 14.55 Jugones. 13.45 Tots els gols de falta
16.35 Dos vidas. 19.00 ¡Boom! 17.00 Todo es mentira bis. 17.00 Sálvame naranja. 15.30 La Sexta meteo. de... Rivaldo.
17.25 Servir y proteger. 20.00 Pasapalabra. 18.00 Cuatro al día. 20.00 El precio justo. 15.45 Zapeando. 14.00 600’’: Els millors
18.15 Acacias 38. 21.00 Antena 3 Noticias 2. 20.00 Cuatro al día a las 21.00 Informativos 17.15 Más vale tarde. precedents.
19.10 El cazador. 21.45 Deportes. 20 h. Telecinco. 20.00 La Sexta noticias 2ª 15.00 Barça News Flaix.
20.00 España directo. 21.55 El tiempo. 20.45 Deportes Cuatro. 21.45 El tiempo. edición. 15.15 Roda de premsa del
20.30 Aquí la Tierra. 22.10 ¿Quién quiere ser 20.55 El tiempo. 21.55 Deportes. 20.55 La Sexta Clave. Barça Femení.
21.00 Telediario 2. millonario? Miguel 21.05 First Dates: en anteri- 22.00 Got Talent España. 21.15 La Sexta meteo. 15.45 Recorda, míster.
22.00 La suerte en tus Ángel Muñoz, Ana ores citas. El camí cap a la gran 21.25 La Sexta deportes. 16.45 600’’.
manos. Milán y Secun de la 21.30 First Dates. final està a punt de 21.30 La Sexta Columna. 17.00 Barça News Flaix.
22.15 Pel·lícula: Ocean’s Rosa En aquest setè 22.00 El blockbuster: La concloure: 14 nous Fondos europeos: 17.15 EuroLeague.
Thirteen. EUA, programa, Juanra leyenda del samurái: semifinalistes lluiten así va a ser tu vida: 19.00 600’’.
2007. Dir.: Steven Bonet rep els actors 47 Ronin. EUA, Regne per guanyar una de Espanya rebrà 140.000 19.15 Roda de premsa del
Soderbergh. Int.: Miguel Ángel Muñoz, Unit, Japó, Hongria, les tres últimes places milions d’euros del Pla Barça Femení.
George Clooney i Brad Ana Milán i Secun de 2013. Dir.: Carl Erik que es posen en joc en de Recuperació de la 19.45 Barça Highlights.
Pitt. Danny Ocean i la la Rosa com a convi- Rinsch. Int.: Keanu aquesta última semi- Unió Europea. Una 20.00 Barça News Flaix.
seva banda tenen una dats per enfrontar-se Reeves i Hiroyuki final. Una gala carre- ajuda sense prece- 20.15 L’àlbum.
raó per donar el seu cop al repte d’asseure’s a Sanada. gada d’humor i emoció, dents amb la qual es vol 21.00 L’últim partit del
més ambiciós i arriscat: l’impactant plató del 00.25 Cine Cuatro: El primer en què fins i tot Risto canviar el model soci- Barça.
defensar un dels seus. programa i intentar rey. Itàlia, Bèlgica, Mejide és incapaç de oeconòmic per fer-lo 22.45 600’’.
00.10 Pel·lícula: Kings. aconseguir el pot més 2018. Dir.: Matteo contenir les llàgrimes. més just i sostenible. 23.00 Barça News Flaix.
França, Bèlgica, 2017. gran possible. Rovere. Int.: Alessandro 01.20 Got Talent España. 22.30 Equipo de investiga- 23.15 L’últim partit del
01.30 Pel·lícula: 02.45 Live Casino. Borghi i Alessio Lapice. Momentazos. ción. La falsa hija del Barça.
¡Sorpréndeme!. EUA, 03.30 Play Uzu Nights. 02.05 El Desmarque de 02.35 El horóscopo de Rey. 01.15 El 9.
2017. 04.15 Minutos musicales. Cuatro. Esperanza Gracia. 02.50 World Poker Tour. 01.45 600’’.

#0 LA 2 BETEVÉ 8 TV IB3 À PUNT

12.13 Palomares: el día que 14.20 L’informatiu. 14.20 El temps. 09.52 Televenda. 07.50 Agafa’m si pots! 07.00 La colla (Infantil).
ardió el cielo. 14.40 La metro. 14.30 La porteria. 13.00 Robin Food. 08.40 Tothom en forma. 08.00 Les notícies del matí.
13.08 Late Motiv. 14.55 Clip on. 15.30 Ciutadà Novell. C.A.R. 14.02 Jet lag. 09.05 Al dia. 09.30 Anàlisi i tertúlia de les
14.09 La Resistencia. 15.00 Desmarcats. 16.15 Oh my goig! La sèrie: 14.34 Nissaga de poder. 11.00 Els dematins. notícies del matí.
15.35 Pel·lícula: Jacuzzi al 15.45 Saber y ganar. never forget. 15.45 Infidels (Sèrie). 13.40 Téntol. 11.00 Bon dia, bonica.
pasado. 16.30 Grandes documen- 16.45 Slow BTV. 17.50 Pel·lícula: Más allá de 13.50 Cuina amb Santi 12.20 Les moreres (Sèrie).
17.12 Pel·lícula: Agárrame tales. 16.55 Arxiu BTV. la ley. Taura. 13.00 Terra viva (Magazín).
esos fantasmas. 18.15 El escarabajo verde. 17.55 La família Barris. 19.55 Lo Cartanyà (Sèrie). 13.58 IB3 Notícies migdia. 14.00 À Punt Notícies.
18.59 Isabel II: Dios salve a 18.40 Planeta selva. 18.55 Va passar aquí. 21.07 Plats bruts (Sèrie). 15.30 El temps migdia. Migdia.
la reina. 19.10 Punts de vista. 19.30 BTV Notícies vespre. 21.59 Pel·lícula: Los niños 15.35 Cuina amb Santi 15.15 Atrapa’m si pots
19.55 Carlos y Diana: la 20.00 El vespre. 20.10 El temps. del tercer Reich. Taura. (Concurs).
verdad sobre su boda. 20.30 Días de cine. 20.15 BTV Notícies 73. 23.38 Pel·lícula: Embajador 15.55 Agafa’m si pots! 16.15 Bona vesprada
20.57 Ver-Mú. 21.30 Paseos históricos. 20.30 Volcans. en Oriente Medio. Un 17.00 Cinc dies. (Magazín).
21.27 Nadie al volante. 22.00 Historia de nuestro 21.00 Anem per feina. ambaixador estatuni- 20.28 IB3 Notícies vespre. 20.30 À Punt Notícies. Nit.
22.00 Merlí. Sapere aude. cine: Todo sobre mi 21.30 La cartellera. denc, la seva esposa i 21.30 El temps vespre. 21.45 A la Ventura (Debat).
22.47 Palomares: el día que madre. 22.00 Cinefílies: la seva amant àrab es 21.35 Jo en sé + que tu. Espai que analitza
ardió el cielo. 23.45 Historia de nuestro Campanadas a media- veuen atrapats en un 22.15 La vida a Son Espases. l’actualitat setmanal
23.42 Sesiones Movistar+. cine: Volver a noche. joc perillós d’intriga, 23.05 Escola d’infermeria tractant els temes més
Melenas. empezar. 23.50 La historia del cine: extorsió i assassinat a (Sèrie). destacats dels últims
00.30 LocoMundo. 01.30 Las noches del una odisea. l’Orient Mitjà. 00.25 Pel·lícula: L’expedient dies.
01.00 Ilustres ignorantes. Monumental. 00.55 La cartellera. 01.20 Televenda. Warren. 00.15 L’hora fosca.
54 DIVENDRES, 23 D’ABRIL DEL 2021 ara

passi-ho bé

ABANSD’ARA
PECES HISTÒRIQUES TRIADES PER JOSEP MARIA CASASÚS
CATEDRÀTIC EMÈRIT DE LA UPF I MEMBRE DE L’IEC

De l’article de Francesc Madrid, Paco Madrid (Barcelona, 1900 - Buenos Aires, 1952), i portada de L’Esquella de la Torratxa
(25-IV-1930) amb aquest peu: “Aquest any no mata el drac: glorifica els nostres amnistiats!” El general Berenguer, que volia
suavitzar la dictadura heretada de Primo de Rivera el gener del 1930, va amnistiar presos polítics i socials.

Significació de Sant Jordi i amnistia (1930)

P
arlarem de Sant Jordi, o, millor
dit, del que significa la diada de
Sant Jordi per als catalans, i
molt especialment, de la significació
que ha pres la festa en aquests anys
darrers i, encara més especialment,
del caire que aquest any té la festa de
Sant Jordi, i tot això vist per un tem-
perament francament laic com el nos-
tre. La llegenda, les roses, el drac, l’es-
cut que honora la façana de la nostra
antiga Mancomunitat, projecció espi-
ritual d’aquella Generalitat llunyana,
tot això té un valor espiritual ... .... ....
[censurat per la dictadura] ... .... ..... Els
creients poden veure tan sols la cele-
bració d’una festa religiosa destina-
da a festejar la memòria d’un Patró;
nosaltres, els laics, hi podem veure el
sentit perfectament profà de les flors
esclatants i sensuals en arribar la pri-
mavera; la beutat de les noies que per-
fumen amb la seva presència la festa
mística entre l’ambient gòtic del
pati de la Diputació –enlletgit tam-
bé per la poca-solta transcenden-
tal d’aquell “conde de Montseny”
que passarà a la història, si és que hi
arriba a passar, com un dels casos
de xaronisme més divertits i rigoloss
que ha passat per la política ... ... ....
[censurat per la dictadura]. Però ò pensar.
aquest dia d’abril té per tots –laicss
i catòlics– un valor religiós i cívicc
d’una alta transcendència pairal. En n en
aquests darrers anys, en què no eraa
possible cap mena de manifestació
política autòctona, en què se’ns priva-
va de tota mena de manifestació par-
ticular i pública del nostre sentiment,
calia aprofitar-ho tot per a demostrar
la nostra fe i el nostre entusiasme per
una causa que nosaltres creiem jus-
ta i liberal. L’expansió del llibre,
l’augment
l’a de tiratge dels diaris cata-
lans,
la de les revistes internacionals
en què tots els autors –Sagarra,
Montero,
M “Amichalis”, Sugranyes,
Aguilar,
A Solsona, etc.– eren un mo-
tiu
ti perquè el públic manifestés cla-
rament
r quina era la seva manera de
p (Jo encara recordo en un
viatge
v d’uns ministres de la Dicta-
dura
d la mala estona que passaren,
e un llotja proscenial del Teatre
Còmic,
C quan tot el públic es posà
ó dret
d per a ovacionar una escena en
quèè apareixia l’Orfeó Català). Sant
Jordi ha estat aprofitat en aquests
darrers anys per a demostrar la fe en
la causa catalana. Tots, els que no cre-
uen i els que creuen, sabien agerma-
nar-se amb motiu d’un fira de roses i
enmig dels claustres civils de la Dipu-
tació, per a donar a entendre que teni-
en privat el dret de manifestar la se-
va idea política; que tenien prohibit
l’ús de les banderes ... .... [censurat].
Saludem, doncs, el Sant Jordi catòlic,
com una festa de la ciutadania. Ve-
gem en ella, no pas la finalitat eclesi-
àstica, sinó la que representa per a
nosaltres, la terra amb les seves roses
que s’obren i amb les seves dones que
somriuen després d’haver acomplert
el gest cívic d’obrir les portes de la
presó als que hi eren, perquè una idea
viva els hi havia dut.
Francesc Madrid 1930

Gaudeix online dels mots encreuats de l’ARA a

http://passatemps.ara.cat PASSATEMPS
motsencreuats especialSantJordi núm. 3759, elaborat per Senyor Ventura

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14

1
Horitzontals 1. Francesc Serés la té de foc i Joan Carre- Verticals 1. Per a Enric Gomà és tranquil, per a Carme
ras hi torna. Quan s’inaugura una llibreria, se n’obren als Junyent depèn de tu. Les notes del senyor Nohisoc al lli-
2 lectors. 2. Trenques els iambes i caus en un pou. Faig. 3. bre de Tina Vallès. 2. Deixar un llibre a mitges. La seva
3
Signatura de grafiter. Estimis el Martin i el Kingsley. Un pell inspirà Espriu. 3. Escrivim a la primera pàgina. El Nil
premi que mai ha guanyat cap català. 4. Treuen un llibre baixa remogut. És fidel a les regles. 4. El número 1. Els
4
un cop l’any. Resi. 5. Un fragment de Calders. Anticipa les principis d’Aristòtil. Marcar una data al calendari. El crit
5 novetats. En tenim un que no és propi. 6. Un fragment del duc decapitat. 5. Les flors de Baudelaire. Ruc. Pseu-
de Naomi Klein. Nucli dadaista. Habitual a les llistes de dònim utilitzat en els concursos literaris. 6. Tema de Bel
6
més venuts de Sant Jordi. Les primeres de Rusiñol. 7. La Olid o Rebecca Solnit. Es passen la nit amb la llum encesa.
7 novena de Beethoven. Un llibre per pensar. Lluir per fora. 7. Un romà. És míser i no té límits. Estimada per Ausiàs
La primera de Dickens. 8. Quina plaga, els llibres sobre March. Riem per dins. 8. Relatiu a l’escriptura siríaca em-
8
aquest tema. L’última d’Eduardo Mendoza. Salutació. 9. prada pel nestorianisme. El país d’Amin Maalouf. 9. Article
9 Adorni les vores d’un gravat. Les primeres de l’Empar Mo- d’home. L’última de Jaume Cabré. L’essència del ioga. La
liner. Vida privada. 10. L’última de Javier Cercas. Divisió meditació d’Emmanuel Carrère. L’última de Blai Bonet.
10
social. Esclau espartà. Mil menys u. 11. Un tub buit per 10. Pinyolades. Mamífer polar. El nucli dur de la guerrilla.
11 dins. Recupero la forma. Torna el Born. 12. Fragment vio- 11. Còmic nostrat. La necessita el comensal. La parella
lent del ‘Tirant lo Blanc’. Mancança de Cervantes. Poeta ciclista de Maria Barbal. 12. Artefacte antropomorf. Pagà
12
gal. Un article del ‘France Soir’. 13. Escriuria sobre matèria una penyora al drac. L’última de Víctor García Tur. Al cor
13 orgànica. Un amagatall per totes les bandes. 14. Stieg de la poncella. 13. Porgar el gra amb un erer. Sacrifiquen.
Larsson, per exemple. Parella de fet del seny (a la manera 14. L’aïllament de Víctor Català. Si Caterina és Víctor, això
14
de Jane Austen). és Català.
sudoku solucionsd’ahir
fàcil difícil P O S T P A R T R E P E L
A G E X T I R P A L S A
I R O S A P A R E D A T S
7 8 4 3 R E C T A L C O M E T E
E S C M A C I P S E R A
S E D U I U A T L A N T
1 8 5 1 9 4 5 8 R A I E N B A G U L U R
E X A T O L A B I A D A

4 2 1 6 8 7 9 6 B O
A T
O M
B
P L
A T E
E R
N
G L O
G A T
P
E
T I T U L A A O R T I C S
1 9 3 4 6 5 U T
D I
I L
F A
I T A
S I C
R I
E
A V O
M P O M
S
I
A S O R U T E N S I L I S
8 4 7 1 fàcil difícil
3 7 2 5 4 6 1 9 8 2 7 1 8 4 6 9 5 3
9 3 4 2 3 9 6 1 9 3 8 2 7 5 4 9 8 6 7 3 5 4 2 1
5 4 8 9 1 7 6 3 2 4 5 3 2 1 9 8 7 6

8 9 6 2 3 5 7 8 1 9 7 8 6 4 5 2 3
8 2 5 1 3 9 4 6 7
5 1 8 9 6 7 3 4 2
7 2 4 3 8 1 6 9 5

4 1 6 2 3 7 5 6 4 3 6 2 7 5 9 8 1
7 8 3 6 9 1 2 4 5
3 6 9 5 2 4 1 8 7
1 9 7 4 5 3 2 6 8
2 6 4 7 5 8 3 1 9 8 3 5 6 9 2 7 1 4
9 1 4 1 9 5 1 4 2 3 8 7 6 6 4 2 1 7 8 5 3 9
ara DIVENDRES, 23 D’ABRIL DEL 2021 55
passi-ho bé

ELTEMPS CRÍTICATV
MIQUEL BERNIS MÒNICA PLANAS CALLOL - PERIODISTA

Avui es notarà un ambient molt més primaveral que

els últims dies, i de cara al cap de setmana la tempe-
ratura encara pujarà més. Demà serà un dia més
enterbolit i diumenge fins i tot cauran gotellades.
La causa social de Telecinco
Sol

Sol i núvols
Divendres, 23 Mar plana ja no cola
L
Arrissada

Poc sol i núvols Marejol a sèrie Rocío: Contar la ver- una zona de confort per a ella si- parro i un llarg etcètera apareixi-
Tapat Maror dad para seguir viva s’esta- nó a futures situacions de con- en de tant en tant com si esperes-
Plugim Forta maror
va començant a desinflar flicte que suposaran més violèn- sin el torn de parlar amb la con-
Pluja
d’audiència després de cinc emis- cia mediàtica. L’estan sotmetent vidada estrella. Gairebé tots no-
Maregassa
sions i Telecinco ha volgut reacti- a un tercer grau en què alguns més van servir de decorat per
Tempesta
var l’interès amb un nou cop dels col·laboradors habituals del guarnir l’espectacle. Però el pla-
Boira
d’efecte. Una altra dosi d’entre- Sálvame intenten fer-la caure en tó va acabar convertit en una me-
Neu Dissabte, 24 vista en directe en què Rocío Car- contradiccions, convertits en na de pati de veïns, un celobert
Calamarsa rasco revelava que va ser agredi- detectius de pacotilla. digital on trenta persones expec-
da per la seva pròpia filla. Exclu- Però al llarg de la nit hi va ha- tants dirigien la mirada a Rocío,
siva al marge, el programa va ser ver una imatge que tenia un gran observant-la. Era una metàfora
un despropòsit televisiu del país, on milions de
tant a nivell d’estructura persones des de casa
com de contingut. seva també estaven da-
Era innecessària la vant d’aquella finestra
presència de dos mode- anomenada televisió,
radors que es feien no- espiant els drames de la
sa l’un a l’altre. Jorge filla de Rocío Jurado.
Javier Vázquez va ser Una audiència inquisi-
Vent suau
prepotent amb Carlota dora, un públic que
Vent moderat
Corredera, desagrada- exerceix de jurat. La
Vent fort
ble amb els col·labora- frivolització del for-
AVUI DEMÀ dors i groller amb la mat, convertint el plató
15 h 21 h 08 h 15 h protagonista. El pre- en aquest circ romà on
Barcelona 17º 13º 13º 18º sentador va exercir de als espectadors només
Lleida 21º 10º 8º 22º porter xafarder que enemista la els faltava assenyalar amb el pol-
Girona 21º 9º 7º 21º comunitat de veïns per entrete- Explotació ze amunt o avall, està destruint el
Tarragona 16º 11º 12º 16º
nir-se amb els conflictes. Es va pretext social que inicialment va
València 17º 12º 13º 16º
dedicar a recordar-li a Rocío les La cadena està hipertrofiant servir de coartada al serial. Rocío
Palma 18º 12º 11º 20º
acusacions, insults i crítiques la història a un nivell Carrasco va ser utilitzada com un
Tortosa 19º 11º 11º 18º
que ha rebut del seu entorn. perjudicial per a la víctima mico de fira. La víctima de la vi-
Telecinco està hipertrofiant olència masclista convertida en
LA SETMANA
la història de maltractaments a significat iconogràfic. Darrere de simple objecte televisiu. Rocío,
Diumenge Dilluns Dimarts Dimecres un nivell que és perjudicial psi- Rocío Carrasco es va desplegar contar la verdad para seguir viva
20º
18º cològicament per a la víctima. La una gran pantalla per on treien el ja no cola com a suposada eina
16º tenen hores i hores plorant i re- cap múltiples personatges famo- per conscienciar la societat. Ara
14º vivint situacions crítiques per- sos observant la protagonista. Pi- és un clar exemple de la tritura-
12º
sonals. És una nova situació lar Rahola, Rosa Villacastín, Sor dora emocional que han de patir
d’abús en què s’explota la prota- Lucía Caram, Kiko Matamoros, les víctimes quan intenten
EL CONSELL gonista, que és arrossegada no a Laura Fa, Pilar Eyre, Carme Cha- defensar-se.
Després de moltes nits fredes, ara se n’acosten tres de
ben suaus; a prop de mar podria sobrar el nòrdic.
QUE NO US SORPRENGUI
No ve calor: entre dilluns i dimecres reapareixeran els
LESAUDIÈNCIES DICCIONARA
ruixats dispersos i la temperatura tornarà a baixar.
Rocío no consuma TV3 que manté tres dècimes de Visca Catalunya
distància. La pública va recórrer Llibre!
el ‘sorpasso’
A
SC
A

A
ID

ID

a l’APM? –que des de l’arribada

TA

Crit unànime del 23 d’abril al

A

FO
RT

RT

mensual a TV3
BA

ST

S
T

PO
SO

SO
PO
AL

nostre país. @frandomenech

NI

de Nexes s’emet els dijous– per

06.30 h 06.59 h 20.40 h 21.09 h 16.16 h 05.48 h
fer-hi front i el programa va
Telecinco va tornar a escombrar aguantar el tipus: 288.000 es- Superlligacama
EUROPA amb el seu reality sobre Rocío pectadors i un 11,3% en un dia Cinta que no ha impedit
MÀX. MÍN. la fugida cames avall d’alguns
Madrid 18º 8º
Carrasco: 538.000 espectadors, molt competitiu, ja que El hor- clubs de futbol.
Londres 14º 3º un de cada cinc, van convertir el miguero tenia José Mota, Flo- @SimarroF
París 17º 4º programa en el més vist de la nit. rentino Fernández i Santiago
Berlín 13º 3º Telecinco es va coronar com a Segura (amb els quals va congre- Ploritiqueig
Roma 14º 1º televisió més vista, però no amb gar 304.000 fidels i un 11,8%). Batalletes partidistes entre
Brussel·les 14º 1º prou marge per, en el còmput Nexes, tanmateix, va fer mí- algunes formacions polítiques
mensual, fer el sorpasso a una nim amb 121.000 i un 7,4%. que fan venir ganes de plorar.
Estocolm 6º 1º
Pau Ortiz
Amsterdam 12º 3º
Praga 12º 1º
Programes més vistos dimecres Canals més vistos dimecres COORDINA: FRAN DOMÈNECH
Lisboa 19º 14º
Envieu la vostra paraula al Twitter
Atenes 20º 15º @diccionara (hashtag #diccionara)
ESPECTADORS ‘SHARE’
16,7% o per e-mail a diccionara@ara.cat
01 Telenotícies vespre
QUALITAT DE L’AIRE TV3+3/24 21.00 647.000 25,5% 14,3%
Font: Dep. de Territori i Sostenibilitat

Amb la col·laboració de la Conselleria d’Educació,

NO2* Partícules Previsió 02 Rocío, contar la verdad Investigació, Cultura i Esport.
Dades en μg/m3 màxim d’ahir mitjana d’ahir per avui 12,0% Generalitat Valenciana
dades entre 14 h i 14 h dades entre 14 h i 14 h TELECINCO 22.08 538.000 20,9%
Bona
Barcelona 70 10 03 Telenotícies migdia 6,0%
Moderada
TV3+3/24 14.30 485.000 27,2%
Regular Lleida 33 15 5,2%
04 Pasapalabra
Dolenta
Molt dolenta Girona 41 15 ANTENA 3 20.04 453.000 22,4%
5,0%
*Diòxid 05 Telenotícies comarques
de nitrogen
Tarragona 36 13
TV3 13.55 394.000 26,3% 2,5%
23.4.2021
A LA CONTRA
LA BORSA O LA VIDA
El millor Sant Jordi
La dèria. Quantificar-ho
tot. El nombre de roses, el
llibre més venut, el ràn-
quing de cada categoria, la factu-
ració total en milions d’euros, la
xifra absoluta de vendes. Les ru-
tines periodístiques ens duen,
apodícticament, a endreçar el
món en compartiments estancs.
Si ho tenim tot ben classificat
dormim més tranquils. “Comp-
tem els dies, quan els hauríem de
pesar”. Ho deia Plini i tenia raó.
En dies com avui, el primer Sant
Jordi després de l’inici de la pan-
dèmia, encara amb més raó.
Aquesta diada serà diferent. I,
posats a etiquetar-ho tot, vatici-
no que serà el millor Sant Jordi
de la història. I no parlo de nú-
meros sinó d’emocions. La d’in-
corporar, a les nostres vides, un
indici de normalitat. La de tor-
nar a fer una cosa petita, que ens
agrada, que l’hem fet tota la vida,
però que l’any passat va ser abso-
lutament prohibida. Recordo la
manera com el veí d’una llibre-
ria, amagat rere la cortina, va
descobrir que es venien llibres
per sota la reixa i va trucar als
Mossos per delatar-los. Un any
després, amb un 20% de la po-
blació vacunada i 22.000 cata-
lans morts pel covid, les úniques
prohibicions són no sortir de la
comarca i a les deu a casa. Que els
barcelonins no puguin marxar
de cap de setmana convertirà el
divendres en espectacular per a
La llibreria Finestres, a
Barcelona. PERE VIRGILI
les 490 llibreries de la ciutat.
Que la gent de cada localitat no
pugui baixar a la Rambla serà,
també, una gran notícia per als
llibreters de cada població. De
fet, des de dimecres que hi ha cu-
es per entrar a les llibreries. El
covid ens ha tornat previsors i
pacients. L’oci pandèmic ens ha
fet tornat als llibres, al plaer de
descobrir una bona història, a la
necessitat de deixar-nos estimu-
lar per una expressió artística i
consumir-la nosaltres sols. Avui
farem passejos curts, ens atansa-
rem a les parades amb respecte,
regalarem roses als vius i pensa-
rem quin llibre hauríem regalat
als que ja no hi són. Enyorar i
viure. Llegir, estimar.
FERRERES
DEMÀ Albert Om
La pitjor crisi editorial
Al mes de setembre, la
premsa dels Estats Units
va publicar una notícia que
ens va esparverar. El titular par-
lava de la greu crisi del sector edi-
torial als Estats Units. La gent del
sector va llegir la informació amb
les celles altes, amb por que
aquesta crisi també s’encomanés
ràpidament a casa nostra. El text
explicava que la crisi de les edito-
rials nord-americanes era que no
tenien prou paper per poder fer
llibres. El titular trampós, doncs,
portava a treure una conclusió
contrària a l’esdeveniment. Re-
sultava que en els mesos de confi-
nament domiciliari, la gent es va La biblioteca pública de
tirar a comprar i devorar novel·les Queens, a Nova York. GETTY
i ja no quedava prou paper per im-
primir volums i més volums. llibres són molt més barats que
Aquesta insòlita crisi editorial ar- les factures dels metges, dels psi-
XAVIER ribava perquè, de cop i volta, en el còlegs i dels psicoanalistes, i fan
BOSCH país de Donald Trump s’havien molt més bon servei”. No es trac-
venut un 20% més de llibres que ta, ara, d’entrar en competència
un any abans i s’havien quedat amb el sector que ens ha curat del
sense primera matèria. El 2020, virus i que mereixeria l’aplaudi-
doncs, ha estat el del ressorgi- ment perpetu. Però sí que, com
ment del llibre –i del llibre de pa- deia Brodsky, “si els polítics sa-
per i de les llibreries de proximi- bessin els beneficis morals i
tat– arreu del Primer Món. Hem mentals que els llibres tenen so-
dotat el llibre del valor que té, per bre la salut de les persones, de-
allò que ens enriqueix personal- dicarien més pressupost a les bi-
ment i ens aporta íntimament. blioteques i a la protecció dels
Joseph Brodsky, el poeta que autors”. Si mai tenim govern, a
va guanyar el Nobel de 1987, va Catalunya, i nomenen un conse-
dir en una conferència als Estats ller de Cultura, fora bo que fes se-
Units: “No us queixeu mai dels va la proposta i que estirés la par-
preus dels llibres, ni del preu de tida, pel cap baix, al 2% del pres-
la cultura en general, perquè els supost total de la Generalitat.