Adaptació Cutting Down

Anna Garcia Caballero
Psicologia Clínica - col. 22.234
Perquè t’autolesiones.
Com et sents abans d’autolesionar-te
Pensa en l’experiència més recent d’autolesió i respon amb el que et sentis confortable
Què va passar?
Què et va portar a fer-ho?
Què senties abans de fer-ho?
Què més era important en aquell moment (esdeveniments, pensaments, records, cansament,
veus,...)?
Hi havia alguna cosa més en el rerefons (alguna cosa va passar o un eco del passat)?
Vas estar molta estona pensant en fer-te mal o va ser sobtat, o les dues coses?
És la teva manera habitual d’actuar (sinó, quina és la diferència)?
Adaptació de Cutting Down: A CBT workbook for treating young people who self-harm (2015), Lucy
Taylor, Mima Simic and Ulrike Schmidt, Routledge.
Com et sents quan t’autolesiones?
Pensa en l’experiència més recent d’autolesió i respon amb el que et sentis confortable
Com et senties immediatament després?
Com et sentis una mica després?
Com et sent al respecte, ara?
Com penses que l’autolesió et va ajudar?
Com penses que l’autolesió no et va ajudar?
Hi ha alguna cosa que hauries fet diferent?
És la teva manera habitual d’actuar (sinó, quina és la diferència)?
Com et sents ara?
Fitxa 4
“Problemes i objectius”
Establiment de problemes i objectius del pacient
Problemes Objectius
(puntuació: 0-10)
Fitxa 5
“Què és la TCC?”
Model Cognitiu-Conductual – De què va?
La TCC és una forma eficaç d’ajudat la gent a afrontar els seus problemes. Explora
la relació entre el que pensem, sentim i fem, la nostra conducta.
Per exemple:
Pensant que tu no ets molt bon parlant amb gent pot fer-te sentir molt preocupat
quan tu estas amb amics. Aleshores tu et mantens callat (conducta) i no parles
gaire.
Pensant
Pensant que mai arribes a fer les coses bé et pot fer sentir enfadat. Et talles a tu
mateix per eliminar aquest sentiment. Aleshores pots sentir-te trist perquè, un cop
més, tu has fet una cosa malament.
Mirem ara a un exemple més detallat i pensem sobre com els pensaments que apareixen a la
ment afecten a com et sent i què fas (la teva conducta).
Situació
Fitxa 6
Què vas PENSAR?
Què vas FER Com et vas SENTIR
Adaptació de Cutting Down: A CBT workbook for treating young people who self-harm (2015), Lucy Taylor, Mima Simic and Ulrike Schmidt, Routledge.
Fitxa 7
“Desmescla del còctel de sentiments”
Tasques de la sessió:
Anem a mirar als teus sentiments amb més detall. Mira a la llista de sentiments i,
seguint les meves instruccions, senyala’n 3 diferents, una cada vegada.
Quan en seleccionis una, llegeix-la en veu alta i digue’m què penses que significa
amb les teves pròpies paraules. (No és un examen i alguns són difícils, només
volem veure com les entens).
- Em pots donar un exemple de quan l’has sentit recentment o quan un

amic/conegut l’ha sentit?
- Pots intentar descriure exactament què estava passant quan et vas sentir
així?
- Ara fes el mateix amb els altres sentiments seleccionats i descriu com un
altre jove de la teva edat podria comportar-se i què podria pensar si es
sentís així?
Fitxa 8
“Llista d’emocions”
Emocions
Espantat Por Confiat Valent Content Contingut
Solitud Plorós Calmat Dolgut Ansiós Disgustat
Fora de
Repugnant Relaxat Gelosia Orgullós Avergonyit
control
Frustrat Miserable Decebut Impotent Explotat Furiós
Incòmode Amor Tristesa Culpable Excitat Preocupat
Avorrit Rondinaire Utilitzat
Fitxa 9
“Escala emocional”
10
0
Fitxa 10
“Diari emocional”
Mantenir un diari emocional
Mantenir un diari de les teves emocions pot ser d’ajuda en diferents moments.
Mirant enrere al diari, pots descobrir que hi ha una relació entre el que estaves fent
i el que estaves sentint. Pots trobar que els teus sentiments són més forts en
determinats moments del dia, o que no són tan freqüents com pensaves que ho
eren.
Con omplir la graella del diari
La graella del diari divideix cada dia en files d’1 hora. A cada casella escriu la
següent informació:
- Què estaves fent i amb qui estaves.
- Com et senties i la força de l’emoció en una escala de 0-10 (on 10 és el més

fort).
No has d’escriure en detall, només 1 o dues paraules.
8-9h
9-10h
10-11h
11-12h
12-13h
13-14h
14-15h
15-16h
16-17h
17-18h
18-19h
19-20h
20-21h
21-22h
22-23h
23-24h
Fitxa 11
“Les emocions són les nostres amigues”

D’acord, pot sonar una mica estúpid, però és veritat! Pensa-hi un minut....
Molta gent dirà que la felicitat és una emoció positiva, i que la ira és una emoció
negativa, gairebé una emoció que no hauries de tenir mai. Però tots tenim
emocions diferents en diferents moments, fins i tot si algunes d’elles són poc
agradables! No està malament sentir-se enfadat; és el que fas amb l’emoció el que
compta.
Considerem alguns aspectes positius d’algunes de les emocions més “difícils”....
IRA: Pot donar-me força per posar-me dreta per alguna cosa.
Què fa la meva ira per mi?
.....................................................................................................................................
ENVEJA: Pot fer que t’esforcis per alguna cosa.
Quan ha estat l’enveja beneficiosa per mi?
.....................................................................................................................................
CULPABILITAT: Pot ajudar-te a canviar la manera d’actuar.
Com m’ha ajudat sentir culpa?
.....................................................................................................................................
POR: Et pot ajudar protegint-te.
Com m’ha ajudat la meva por?
.....................................................................................................................................
VERGONYA: Pot ajudar a ser més considerat amb els que m’estimo en el futur.
Com m’ha ajudat sentir vergonya?
.....................................................................................................................................
TRISTESA: Et pot ajudar a canviar.
Com m’ha ajudat la meva tristesa?
.....................................................................................................................................
DECEPCIÓ: Et pot ajudar a ser més realista en les teves expectatives amb els
altres i amb tu mateix. .
Quan m’ha ajudat la meva decepció?
.....................................................................................................................................
Què has descobert sobre tu mateix fent aquest exercici?
.....................................................................................................................................
.....................................................................................................................................
Fitxa 12
“Quines emocions aixafo, embotello o m’empasso?”

EMOCIONS AIXAFADES
Les autolesions sovint són considerades com una eina per manegar emocions
aclaparadores com la ira, frustració, desesperació o tristesa.
De vegades ens pot semblar que aquestes emocions intenses són tan fortes que
sobrepassaran, com un volcà i que això no serà assumible per un mateix. Per això,
quan nosaltres experimentem aquestes emocions, sovint intentem trobar la manera
de gestionar-les. De vegades podem espassar-nos els nostres sentiments o
embotellar-los per tal de sentir que els controlem, i algunes persones es poden fer
mal a sí mateixos per tal d’alleugerir-se.
Per alguna gent jove, pot ser difícil fins i tot saber com descriure aquestes
emocions intenses. Intentant desmesclar-les el còctel d’emocions aviat, et sentiras
més capaç d’identificar i entendre els teus sentiments. La propera tasca consisteix
en ajudar-te a identificar aquestes emocions particulars que intentes aixafar o
embotellar...
“Quines emocions
embotello?” Quines emocions m’empasso?
Fitxa 13
“El meu mapa de relacions”

Situat a tu al centre del següent diagrama i després afegeix-hi les altres persones
de la teva vida.
Fitxa 14
“Fortaleses”
Les meves fortaleses – Coses en les que sóc bo/bona!
En el que sóc bo.
Quines diria la teva família que són les teves fortaleses?
Per què agrado als meus amics?
Coses que he aconseguit.
Fitxa 15
“Estàs preparat per fer canvis?”

Si estàs llegint voldrà dir que com a mínim una petita part de tu està considerant
canviat. Qualsevol decisió entorn a canviar no és fàcil perquè implica fer malabars amb una
barreja d’emocions. Les següents regles et poden ajudar:
Importància del canvi:

Preguntat a tu mateix el següent. Com d’important és per tu canviar? Quines són les raons i
necessitats per canviar? Quina puntuació et donaries a tu sobre 10?
0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
Habilitat per canviar:

Preguntat a tu mateix el següent: Com confiat estàs en l’habilitat per canviar? Quina puntuació et
donaries a tu sobre 10?
0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
Un cop t’has puntuat a tu mateix en les dues regles pensa sobre aquestes preguntes:
- Per què t’ha donat aquesta puntuació enlloc d’un 0 o un 10?
- Què necessites que passi per puntuar-te més alt?
- Com estaries amb tu mateix, què notaries si tinguessis una puntuació més alta?
- Com podrien les altres persones ajudar-te a obtenir puntuacions més altes?
- Quines fortaleses i suports tens que ajudarien a obtenir puntuacions més altes?
Quan creus que les persones pròximes a tu volen que canviïs?:

Marca-ho a la línia inferior
0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
Hi ha molta diferència entre entre la teva pròpia puntuació i la d’altra gent, què et diu això?
Caixa de reflexió: Què he aprés amb això?
Fitxa 16
“Fer les coses en equilibri”
És molt fàcil sentir-se pressionat per persones del teu voltant perquè deixis d’autolesionar-te. És
probable que les teves autolesions volen dir moltes coses diferents per tu, algunes positives i
altres negatives, i que en diferents moments et sents diferent al respecte. Així que anem a
intentar fer un pas enrere i mirar als bons i no tan bons aspectes de fer-te mal a la teva vida, ara i
en un futur.
Completa els balanços següents:
Coses bones d’autolesionar-me per mi Coses no tan bones d’autolesionar-me

ara... ara....
Coses bones d’autolesionar-me en relació Coses no tan bones d’autolesionar-me en

a altres persones ara.... relació a altres persones ara...
Coses bones d’autolesionar-me per mi en Coses no tan bones d’autolesionar-me per

el futur... mi en el futur....
Coses bones d’autolesionar-me en relació Coses no tan bones d’autolesionar-me en

a altres persones en el futur... relació a altres persones en el futur....
Fitxa 17
“Mirant les autolesions a través dels ulls d’altres”
(Role-playing)
L’objectiu d’aquesta tasca és mirar a les autolesions a través dels ulls d’altres. Amb
el teu terapeuta, actuaràs seguint les següents situacions. El teu terapeuta farà de
tu i tu t’imaginaràs fent de....
1. Una figura adulta com un professor, un amic de la família, tieta preferida o pare/mare.
Hauria de ser algú que sàpigues que sigui sincer i a qui respectis. Si no coneixes a ningú
així, crea’l. Podria ser algú de la TV, pel·lícula, llibre o un personatge d’una història.
En una carta escriu què penses que et diria aquesta persona sobre com entenen i veuen
les autolesions. Explica quin consell creus que et donaries sobre com canviar la teva vida cap a
millor (5 minuts).
2. Un amic proper i amigable. Imagina algú en qui confiïs plenament que t’acceptarà,
independentment del què. Un cop més si no se t’acudeix ningú en la teva vida així,
inventa-te’l.
Com et veu el teu amic? Com l’han afectat les autolesions?
Quins són els seus pensaments i emocions? Quin consell tenen per tu i el teu futur?
De nou parla al teu terapeuta imaginant com et parlaria el teu amic (5 minuts).
3. Tu mateix (quan siguis més gran i prudent) parlant-te a tu mateix (ara) sobre les autolesions.
Què et diries? Parla amb el teu terapeuta com ho faries sent el teu “futur jo” (5 minuts).
Caixa de reflexió: Destina 5 minuts finals pensant sobre el que heu estat parlant. Resumidament
escriu el que has aprés de tot això....
Fitxa 17
“Mirant les autolesions a través dels ulls d’altres”
(Escrivint cartes)
L’objectiu d’aquesta tasca és mirar a les autolesions a través dels ulls d’altres.
Escriu-te 3 cartes a tu mateix, una de cada una de les 3 persones (destina 5 minuts
a cada carta)
1. Una figura adulta com un professor, un amic de la família, tieta preferida o pare/mare.
Hauria de ser algú que sàpigues que sigui sincer i a qui respectis. Si no coneixes a ningú
així, crea’l. Podria ser algú de la TV, pel·lícula, llibre o un personatge d’una història.
En una carta escriu què penses que et diria aquesta persona sobre com entenen i veuen
les autolesions. Explica quin consell creus que et donaries sobre com canviar la teva vida cap a
millor
2. Un amic proper i amigable. Imagina algú en qui confiïs plenament que t’acceptarà,
independentment del què. Un cop més si no se t’acudeix ningú en la teva vida així,
inventa-te’l.
Com et veu el teu amic? Com l’han afectat les autolesions?
Quins són els seus pensaments i emocions? Quin consell tenen per tu i el teu futur?
3. Tu mateix (quan siguis més gran i prudent) parlant-te a tu mateix (ara) sobre les autolesions.
Què et diries?
Caixa de reflexió: Destina 5 minuts finals pensant sobre el que has escrit. Resumidament escriu
el que has aprés de tot això....
Fitxa 18
“Pensant en el futur”
Una altra tasca que pot ajudar a pensar si estàs o no preparat per canviar és pensar com les
coses serien en el futur si....
1 = Encara t’autolesiones.
2 = Ja no t’autolesiones.
1. Encara t’autolesiones D’aquí a uns anys si encara m’autolesiono en

les següents àrees haurà passat això...
Com estic físicament, en forma
Com gaudeixo la vida
Com de fàcil
Com de fàcil és aconseguir una feina
Com de fàcil serà acabar l’educació
Com de contenta estaré amb el meu cos
Com de feliç em sento amb mi mateix
Quant exercici faig
Relacions d’amistat
Tenir parella
Tenir una relació pròxima amb els meus pares
Tenir un amic pròxim
Anar de vacances
Tenir hobbies/interessos
2. Ja no s’autolesiona D’aquí a uns anys després d’haver deixat

d’autolesionar-me, amb les següents àrees
haurà passat el següent...
Com estic físicament, en forma
Com gaudeixo la vida
Com de fàcil
Com de fàcil és aconseguir una feina
Com de fàcil serà acabar l’educació
Com de contenta estaré amb el meu cos
Com de feliç em sento amb mi mateix
Quant exercici faig
Relacions d’amistat
Tenir parella
Tenir una relació pròxima amb els meus pares
Tenir un amic pròxim
Anar de vacances
Tenir hobbies/interessos
Caixa de reflexió: Què he aprés amb aquests 2 exercicis?
Exercici de mirar al futur
Un vespre de la setmana que ve, dedica una estona a fer aquest exercici.
Tanca els ulls i imaginat a tu mateix en un futur.
Si tens 16 o 17 anys imagina que acabes de fer 18 anys.
Si ets més jove, imagina que acabes de fer 16 anys.
Després obre els ulls i escriu-te a tu mateix dues cartes.
A la primera carta, descriu com és la teva vida si has deixat d’autolesionar-te.

A la segona carta, descriu com és la teva vida si et continues autolesionant.
Fitxa 19
“Activitats satisfactòries”
1) Fer-se un bany relaxant 41) Fer voalr un estel

2) Planificar activitats pel futur 42) Jugar a un joc
3) Relaxar-se 43) Cantar per casa
4) Agafar temps per mi 44) Collir flors
5) Escoltar música 45) Anar a la platja
6) Anar a mirar una pel·lícula 46) Pensar que sóc una persona correcta
7) Anar a passejar 47) Quedar amb un antic amic
8) Prendre el sol 48) Anar a patinar
9) Recordar moments divertits 49) Buscar acudits
10) Riure 50) Dormir
11) Escoltar a altres 51) Tocar un instrument
12) Llegir un revista/llibre 52) Escriure poemes/històries
13) Parlar amb gent 53) Anar a un centre de bellesa
14) Dibuixar un lloc bonic 54) Fer fotografies
15) Anar de compres 55) Somiar despert
16) Pensar en anar de compres (!) 56) Mirar el meu programa preferit
17) Fer gargots 57) Anar a fer un tomb amb bici
18) Cuidant una planta o mascota 58) Comprar regals
19) Conèixer gent nova 59) Acabar alguna tasca
20) Planificar què faria si guanyés la loteria 60) Planejar com seria una cita amb algú que m’agrada
21) Pintar-me les ungles 61) Pensar en esdeveniments plaents
22) Escriure al meu diari 62) Fer alguna cosa creativa
23) Fer un puzle 63) Ballar
24) Fer un pícnic 64) Fer el primer pas per assolir un objectiu
25) Reflexionar sobre les coses del dia a dia que he aconseguit. 65) Pensar “ho he fet prou bé” després de fer alguna cosa
26) Comprar-me alguna cosa especial 66) Meditar
27) Parlar per telèfon 67) Jugar a cartes
28) Anar a un museu 68) Tenir un debat interessant
29) Anar a fer-me un massatge 69) Autoinstruccions positives
30) Reflexionar sobre les meves bones qualitats 70) Fer algun voluntariat a la comunitat
31) Sorprendre a algú amb un acte bondadós atzarós 71) Planejar com seria visitar el meu lloc preferit
32) Anar a la bolera 72) Anar a un lloc diferent per un dia
33) Fer una bona acció durant el dia 73) Anar a l’aquarium
34) Sentar-me en un cafè i veure a la gent 74) Admirar un bonic paisatge
35) Escriure una carta a algú 75)
36) Fer alguna cosa nova 76)
37) Muntar a cavall 77)
38) Fer alguna cosa 78)
39) Anar a la sauna o jacuzzi 79)
40) Fer un trencaclosques 80)
Fitxa 20
“Graella d’activitats de la Cassie”
DIA → DILLUNS
HORA ↓
8-9 am Estirada desperta al llit
TRISTESA 9
9-10am Arribar tard a l’escola
TRSITESA 7
10-11 am A classe d’anglès
ANSIETAT 4
11-12 am Encara a classe
ANSIETAT 5
12-1 pm Aturada per dinar sola
TRISTESA 10
1-2 pm Pati amb amics
ANSIETAT 8
2-3 pm A classe d’anglès
OK 5
3-4 pm Caminant cap a casa
OK 6
4-5 pm Té amb la mare
IRRITABLE 7
5-6 pm Pujo a l’habitació
MISERABLE 8
6-7 pm Xerrar amb la meva germana
CONTENTA 6
7-8 pm Sopar amb la família
AVORRIDA 7
8-9 pm Mirar la TV
RELAXADA 8
9-10 pm
10-11 pm Anar a dormir
ANSIETAT 8
11-12 pm No puc dormir
ANSIETAT 10
Fitxa 21
“Graella d’activitats en blanc”
DIA → DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES DISSABTE DIUMENGE

HORA ↓
8-9 am
9-10am
10-11 am
11-12 am
12-1 pm
1-2 pm
2-3 pm
3-4 pm
4-5 pm
5-6 pm
6-7 pm
7-8 pm
8-9 pm
9-10 pm
10-11 pm
11-12 pm
Fitxa 22
“El triangle d’ajuda del Marc” Situació
El meu amic no em va portar el meu joc de

Què vas PENSAR?
Playstation quan va venir a casa . Em va dir
Ho va fer expressament per emprenyar
que ho faria.
No és just
No li caic bé
Està intentant fer-me enfadar

Tancar la porta
Cridar Enfadat Trontollant
No parlar-li durant uns dies Tens

Calent
Colpejar la paret Tirat

Situació
Fitxa 23
Què vas PENSAR?
Fitxa 24
“Ulleres”
Saltar a les conclusions
1+2 = 5 ?
Ulleres banc-negre
Ulleres de culpar-te a tu mateix
Sobregeneralització
Desproporcionar les coses
Ulleres d’”hauria de...”
Fitxa 25
“Pensaments trampa”
Segur que has escoltat l’expressió “veure-ho tot de color rosa” per descriure algú
que sempre veu les coses d’una manera esperançadora o alegre encara que les
coses vagin malament. Això és una espècies de pensament trampa perquè no és
realista.
La persona veu la situació només des d’un punt de vista i no veu els aspectes
negatius de la situació.
Els pensaments trampa o biaixos no ens ajuden. Tothom es fa aquests esculls,

però quan passen regularment, et poden fer sentir malament i afectar la teva
conducta.
Hi ha molts tipus de pensaments trampa, però n’hi ha 5 de principals que hem de

tenir en compte:
1. Pensament blanc-negre
Mirar a les coses d’una manera “tot o res”. Per exemple, algú que veu que les
coses són fantàstiques o terribles, èxit total o fracàs absolut, ... sense res entremig.
2. Saltar a les conclusions
Pensar que saps com algú pensa o se sent (“llegir el pensament”) o pensar que
saps el que passarà (“encertar el futur”). Per exemple, no presentar-te a un
examen perquè “penses” que suspendràs o pensar que a algú no li caus bé perquè
avui no t’ha saludat.
3. Sobregeneralització
Desproporcionar les coses, això t’ho pots trobar quan hi ha un “sempre”, “mai”,
“tothom”, “ningú” en els pensaments. Per exemple, treure una mala nota i pensar
“Tothom és millor que jo, no sóc bo en res”.
4. Hauria de...
Fer-t’ho passar malament! “Ho hauria de fer millor”, “Ho hauria d’haver fet millor”
“Ho hauria d’haver sabut”. Sovint apareix junt amb la sobregeneralització. “Sempre
hauria de...”
5. Culpar-te a tu mateix
Quan et sents responsable per coses que no són culpa teva, que no són la teva
responsabilitat o que no pots controlar: “El meu pare va marxar pel meu
comportament”, “És culpa meva que em pegués”,...
No pateixis si tot això et resulta familiar! Són esculls que tots ens posem.
Segurament uns et són més freqüents que altres o potser els combines.
Fitxa 26
“El registre de pensaments”
Situació Què estaves Què estaves Quant et creus Quina evidència Pots identificar Quant et creus Possibles pensaments Com puntues ara
sentint? Puntua-ho pensant? aquests tens per aquests trampes del aquests alternatius els teus
(PAN’s) pensaments? pensaments? pensament? pensaments, sentiments?
ara?

Adaptació Cutting Down

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Adaptació Cutting Down

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Anna Garcia Caballero

Psicologia Clínica - col. 22.234

Com et sents abans d’autolesionar-te

Què et va portar a fer-ho?

Què senties abans de fer-ho?

És la teva manera habitual d’actuar (sinó, quina és la diferència)?

Com et sents quan t’autolesiones?

Com et senties immediatament després?

Com et sentis una mica després?

Com et sent al respecte, ara?

Com penses que l’autolesió et va ajudar?

Com penses que l’autolesió no et va ajudar?

Hi ha alguna cosa que hauries fet diferent?

És la teva manera habitual d’actuar (sinó, quina és la diferència)?

Com et sents ara?

Establiment de problemes i objectius del pacient

Model Cognitiu-Conductual – De què va?

Què vas PENSAR?

Què vas FER Com et vas SENTIR

“Desmescla del còctel de sentiments”

- Em pots donar un exemple de quan l’has sentit recentment o quan un

Espantat Por Confiat Valent Content Contingut

Solitud Plorós Calmat Dolgut Ansiós Disgustat

Frustrat Miserable Decebut Impotent Explotat Furiós

Incòmode Amor Tristesa Culpable Excitat Preocupat

Avorrit Rondinaire Utilitzat

Mantenir un diari emocional

Con omplir la graella del diari

- Què estaves fent i amb qui estaves.

- Com et senties i la força de l’emoció en una escala de 0-10 (on 10 és el més

No has d’escriure en detall, només 1 o dues paraules.

“Les emocions són les nostres amigues”

“Quines emocions aixafo, embotello o m’empasso?”

“El meu mapa de relacions”

En el que sóc bo.

Quines diria la teva família que són les teves fortaleses?

Per què agrado als meus amics?

Coses que he aconseguit.

“Estàs preparat per fer canvis?”

Importància del canvi:

Habilitat per canviar:

Quan creus que les persones pròximes a tu volen que canviïs?:

Caixa de reflexió: Què he aprés amb això?

“Fer les coses en equilibri”

Coses bones d’autolesionar-me per mi Coses no tan bones d’autolesionar-me

Coses bones d’autolesionar-me en relació Coses no tan bones d’autolesionar-me en

Coses bones d’autolesionar-me per mi en Coses no tan bones d’autolesionar-me per

Coses bones d’autolesionar-me en relació Coses no tan bones d’autolesionar-me en

“Mirant les autolesions a través dels ulls d’altres”

Com et veu el teu amic? Com l’han afectat les autolesions?

“Mirant les autolesions a través dels ulls d’altres”

Com et veu el teu amic? Com l’han afectat les autolesions?

1. Encara t’autolesiones D’aquí a uns anys si encara m’autolesiono en

Com gaudeixo la vida

Com de fàcil és aconseguir una feina

Com de fàcil serà acabar l’educació

Com de contenta estaré amb el meu cos

Com de feliç em sento amb mi mateix

Quant exercici faig

Tenir una relació pròxima amb els meus pares

Tenir un amic pròxim

2. Ja no s’autolesiona D’aquí a uns anys després d’haver deixat

Com gaudeixo la vida

Com de fàcil és aconseguir una feina