Professional Documents
Culture Documents
UF2A1 03 Assajos Resiliencia I Tecnologics
UF2A1 03 Assajos Resiliencia I Tecnologics
UF2A1 03 Assajos Resiliencia I Tecnologics
ASSAJOS DE RESILIÈNCIA
RESILIÈNCIA: quantitat d’energia que és capaç
d’absorbir un material abans de trencar-se quan sofreix
un impacte. Part de l’energia s’utilitza per deformar
l’objecte i l’altra part per trencar-lo. La resiliència
s’associa a la tenacitat. Per fer els assajos de resiliència
s’utilitzen uns aparells anomenats “Péndul de Charpy” o
el mètode “Izod”
- Entalla en “forat del pany” (Tipus B): Amb forma de secció de clau antiga. Te una profunditat de
5mm i el radi del fons de la entalla es de 1mm.
- Entalla en “U” (Tipus C): Te una profunditat de 5mm i el radi del fons de la entalla es de 1mm.
ASSAIG DE FLEXIÓ
Un cos esta sotmès a flexió quan les forces que actuen
sobre ell tendeixen a corbar-lo longitudinalment.
Per fer un assaig de flexió utilitzarem una màquina universal d’assajos o una màquina especial
d’assajos de flexió.
La màquina haurà de aplicar la càrrega progressivament i haurà de disposar dels suports i mascle
adequats per aplicar-la.
També necessitarà un dispositiu per mesurar la fletxa produïda per la càrrega.
El moment flector màxim apareix al punt on s’aplica la càrrega, just al mig dels dos suports, i es
calcula així:
= ·
2
On P és la càrrega i l la distància entre suports.
La tensió màxima es produeix a la fibra més allunyada de la fibra neutra i es calcula així:
= =
"
!
On Mfmax és el moment flector màxim, Ix el moment d’inèrcia de la secció, d la distància de la línia
neutra al punt més allunyat de la secció i W és el moment resistent.
ASSAIG DE VINCLAMENT
Quan s’aplica sobre un objecte alt i prim un esforç de
compressió habitualment apareix una curvatura lateral
que s’anomena vinclament (cast. Pandeo). Com més
alta i prima més fàcil es que aparegui el vinclament.
Depenent de com esta subjecte un pilar, necessitarem
més o menys força per fer aparèixer el vinclament.
Amb un doble empotrament necessitem moltíssima
càrrega i amb un sol empotrament poquíssima.
Es considera que un pilar pot sofrir vinclament quan es compleix la següent relació:
$% &ó
# +1
( &)*)
ASSAIG DE CISALLAMENT
L’esforç de cisallament apareix quan s’apliquen dues
forces oposades sobre un mateix pla. Aquest esforç
intentar separar dos seccions que es toquen de material
fent-les lliscar.
Unes tisores tallent per cisallament i molts cargols,
xavetes i passadors resisteixen esforços de cisallament.
Quan hi ha un esforç de cisallament apareixen unes
tensions que s’anomenen tallants (τ ). Els materials
normalment tenen resistència al tallant igual la meitat de
la seva resistència a la tensió (σ).
La secció dels materials que resisteix el cisallament es
aquella que quedaria a la vista si el cisallament talles la peça.
Hi ha dos tipus de assajos de cisallament:
• D’una secció: la peça es trenca en dues meitats.
• De dues seccions: la peça es trenca en 3 trossos.
Per calcular la tensió tallant de trencament utilitzem la següent formula:
-
= /·0.
1
On τ és el tallant, FR és la força de trencament, n el nombre de seccions i S0 la secció.
ASSAIG DE PUNXONAT
Es una variació del assaig de cisallament, però utilitzant
una secció circular.
Utilitzant un punxo circular apliquem una força creixent
i progressiva fins que tallem un cercle de la xapa que
assagem.
6
El tallant produït en el punxonat és:
23/ 4/ 5 =
7·!·%
On τpunxonat és el tallant, F la força necessària per fer el tall, d el diàmetre del punxó i e l’espessor de la
xapa.
ASSAIG DE TORSIÓ
La torsió es l’esforç que reben els eixos de les màquines, cargols, etc. Es un
esforç que intenta recargolar la peça fent dos girs oposats o amb un gir i un
extrem fix.
La torsió provoca tensions tallants, que son màximes a la superfície de l’eix i
zero al seu centre.
Amb una proveta de secció circular el tallant màxim és calcula així:
= =
5 5
"8 0,2 · ! ;
On τmax és la tensió tallant, Mt el moment torsor, WO el moment resistent i d el diàmetre de la proveta.
ASSAIG DE DOBLEGAT
Mitjançant aquest assaig podem esbrinar l’aptitud d’un material a la deformació plàstica doblegant-lo.
L’assaig es basa en doblegar una proveta d’una mida determinada fins un angle donat.
Per fer l’assaig s’utilitzen màquines amb dos suports i un mandril, una matriu en “V” i un mandril de
corbat o una mordassa i un mandril.
ASSAIG D’EMBUTICIÓ
Consisteix en comprimir mitjançant un punxó de cap esfèric una
lamina, planxa o xapa fent que el material flueixi i es deformi
plàsticament.
Per determinar el resultat s’observa fins que apareixen les primeres
esquerdes en el material i llavors es mesura la distància que ha
recorregut el punxó. Per precisió s’aconsella fer aquest assaig 3
vegades.
ASSAIG DE FATIGA
El materials habitualment treballen amb càrregues variables tant en magnitud com
sentit. Els materials quan acumulen diverses deformacions plàstiques es van
debilitant fins que un esforç que abans sols els deformava ara els acaba trencant.
Per exemple es el mètode que utilitzaríem per trencar un filferro amb les mans.
Per assajar la fatiga apliquem diverses càrregues repetides vegades fins que es
trenca. Per cada càrrega tardem un numero de cicles fins que es trenca i anotem un
punt.