Departament de Fabricació Mecànica

M10 Verificació de productes

UF2 Assajos mecànics, metal•logràfics i no destructius

ASSAJOS DE RESILIÈNCIA I ASSAJOS TECNOLÒGICS

ASSAJOS DE RESILIÈNCIA
RESILIÈNCIA: quantitat d’energia que és capaç
d’absorbir un material abans de trencar-se quan sofreix
un impacte. Part de l’energia s’utilitza per deformar
l’objecte i l’altra part per trencar-lo. La resiliència
s’associa a la tenacitat. Per fer els assajos de resiliència
s’utilitzen uns aparells anomenats “Péndul de Charpy” o
el mètode “Izod”

PROCEDIMENT D’ASSAIG DEL PÈNDUL DE CHARPY

L’assaig del pèndul de Charpy utilitza la
llei de conservació de l’energia per
calcular la resiliència.
Aquesta llei diu que l’energia mecànica
d’un objecte en moviment no canvia entre
dos punts a no ser que intervingui un
factor extern.
Els pènduls es balancegen entre dos punts
que estan a la mateixa alçada, si en una
oscil·lació trenca una proveta el pèndul no
arribarà a pujar a la mateixa alçada.
Aquesta diferència d’alçada ens dirà quanta energia s’ha utilitzat per trencar la proveta.
Procediment d’assaig:
1. Elevem el pèndul a una alçada determinada
2. Posem la proveta amb l’entalla orientada al costat per on no pega el cop el pèndul
3. Soltem el pèndul que al impactar pel costat de la fulla trencarà o doblegarà la proveta
4. El pèndul arribarà a una alçada menor que la inicial
5. Frenem manualment o automàticament el pèndul
6. Calculem amb la diferència d’alçades o els angles que ha adoptat el pèndul, i la secció de la
proveta la resiliència

Professor: S. Jareño A1- Assajos mecànics i tecnològics – 03 Charpy i tecnològics 1/ 9

 Departament de Fabricació Mecànica
M10 Verificació de productes
UF2 Assajos mecànics, metal•logràfics i no destructius

Provetes del assaig Charpy

Les provetes normalitzades son rectangulars de 55mm de longitud i una secció de 10x10mm. Encara
que els gruixos poden variar passant de 10mm a 7,5mm o 5mm.
Segons la entalla que tingui tindrem tres tipus:
- Entalla en “V” (Tipus A): amb un angle de 45º y una profunditat de 2 mm i un radi de
0,25mm

- Entalla en “forat del pany” (Tipus B): Amb forma de secció de clau antiga. Te una profunditat de
5mm i el radi del fons de la entalla es de 1mm.
- Entalla en “U” (Tipus C): Te una profunditat de 5mm i el radi del fons de la entalla es de 1mm.

PRECAUCIONS EN ELS ASSAJOS DEL PÈNDUL DE CHARPY

• S’ha de posar la proveta de forma que l’entalla estigui en el costa oposat del impacte
• La temperatura de la proveta durant l’assaig serà de 23ºC±5ºC. Això es fa així perquè la
temperatura fa canviar la capacitat dels materials de resistir els impactes. Quan estan freds es
tornen fràgils i trencadissos i quan estan calents es tornen blans i fàcils de deformar.
• L’assaig es considerarà vàlid quan la proveta es trenqui en dos meitats o quedi doblada amb
forma de frontissa (“bisagra”). Si això no passa es que el pèndul no pesa el suficient o la
proveta es massa gruixuda.
• Les temperatures baixes empitjoren la resiliència als materials i la elevada la milloren
habitualment. El material també afecta, per exemple els metalls i aliatges amb estructura
Cubica Centrada en Cares sense impureses no es veuen tant afectats per la temperatura.
• Com més petita sigui la secció de la proveta més fàcil serà de trencar.
• Les velocitats d’impacte elevades empitjoren la resiliència dels materials.
• Al trencar les zones grises indiquen que ha absorbit energia i les brillants que ha trencat de
forma fràgil. Es a dir com més grisa sigui la zona de trencament, major resiliència tindrà i més
dúctil serà la fractura.
• El valor real de resiliència (J/cm2) s’obté dividint l’energia absorbida (J o Kgm) per la secció
de la proveta en cm2 (recorda de descomptar l’entalla).

Professor: S. Jareño A1- Assajos mecànics i tecnològics – 03 Charpy i tecnològics 2/ 9

 Departament de Fabricació Mecànica
M10 Verificació de productes
UF2 Assajos mecànics, metal•logràfics i no destructius

INFORME EN ELS ASSAJOS DEL PÈNDUL DE CHARPY

Hauria de constar de la següent informació:
• Norma de referència (UNE-EN ISO 148-1:2017 per l’assaig materials metàl·lics amb Charpy,
per exemple.)
• Tipus de proveta amb mesures
• Material assajat
• A ser possible sentit d’extracció i orientació de la mostra
• Energia nominal del pèndul
• Temperatura d’assaig
• Energia absorbida en Joules

DESIGNACIÓ DELS ASSAJOS DEL PÈNDUL DE CHARPY

La designació dels resultats d’un assaig per pèndul de Charpy depenen de si utilitzem provetes
estàndard o reduïdes:
• Per exemple una designació amb pèndul amb energia nominal 300J (estàndard) i 90J absorbits
seria: KU = 90J
• Per exemple una designació amb un pèndul diferent seria: KU 100 = 80J on:
• KU vol dir que utilitzem una proveta en U o de “pany” (KV vol dir en V)
• 100 es l’energia en Joules del pèndul
• 80 es l’energia absorbida per la proveta en Joules
• Per exemple una designació amb proveta reduïda seria: KV 150/5 = 62J on:
• KV vol dir que utilitzem una proveta en V
• 150 es l’energia del pèndul en Joules
• 5 vol dir que es una proveta de secció reduïda de costat 5mm
• 62 son els Joules absorbits pel impacte sobre la proveta

FORMULES RELACIONADES On:

Energia potencial = · ·ℎ -m és la massa en kg
-g la gravetat 9.81m/s2
Energia cinètica = · · -h l’alçada en m
-v la velocitat en m/s2
= · ·( − )
-P el pes del pèndul en kg
Energia absorbida pel pèndul
-L longitud del braç en m
-β i α els angles final i inicial
respectivament
PROCEDIMENT D’ASSAIG IZOD
També compost d’un pèndul (25,25kg) aquest colpeja a
22mm de l’entalla que està subjecta per un extrem. Les
provetes tenen 130mm de longitud i una secció de
10x10mm. A la proveta se’ls fan 3 entalles (de 45º amb 2mm
de profunditat i arrodoniment de 0,25mm) separades 28mm
entre elles i fetes en cares diferents. Al assajar es parteix la
proveta per les 3 entalles i el resultat és la mitjana de les 3
mesures.

Professor: S. Jareño A1- Assajos mecànics i tecnològics – 03 Charpy i tecnològics 3/ 9

 Departament de Fabricació Mecànica
M10 Verificació de productes
UF2 Assajos mecànics, metal•logràfics i no destructius

ASSAIG DE FLEXIÓ
Un cos esta sotmès a flexió quan les forces que actuen
sobre ell tendeixen a corbar-lo longitudinalment.

Quan es sotmet un objecte a un esforç de flexió apareixen

dos esforços, a la part de dalt que s’escurça apareix la
compressió. I a la part de baix que s’allarga tracció. En el
punt on l’esforç passa de ser compressió a tracció es situa
la fibra neutra, una línia sense cap tipus de tensió
Les bigues que resisteixen millor la flexió son les que
tenen un gran moment d’inèrcia. El moment d’inèrcia
serveix per resistir els esforços de flexió i depenen de la
forma de la secció de la biga i el eix sobre el que es calcula.
El moment d’inèrcia creix quan separem la superfície de
l’eix de càlcul i quan la superfície augmenta. A la formula
la distancia va al quadrat i per això es millor separar-se del
eix que augmentar la superfície i per tant el material i el
pes.

Resisteix menys Resisteix més

Per fer un assaig de flexió utilitzarem una màquina universal d’assajos o una màquina especial
d’assajos de flexió.
La màquina haurà de aplicar la càrrega progressivament i haurà de disposar dels suports i mascle
adequats per aplicar-la.
També necessitarà un dispositiu per mesurar la fletxa produïda per la càrrega.

El moment flector màxim apareix al punt on s’aplica la càrrega, just al mig dels dos suports, i es
calcula així:
= ·
2
On P és la càrrega i l la distància entre suports.
La tensió màxima es produeix a la fibra més allunyada de la fibra neutra i es calcula així:
= =
"
!
On Mfmax és el moment flector màxim, Ix el moment d’inèrcia de la secció, d la distància de la línia
neutra al punt més allunyat de la secció i W és el moment resistent.

Professor: S. Jareño A1- Assajos mecànics i tecnològics – 03 Charpy i tecnològics 4/ 9

 Departament de Fabricació Mecànica
M10 Verificació de productes
UF2 Assajos mecànics, metal•logràfics i no destructius

ASSAIG DE VINCLAMENT
Quan s’aplica sobre un objecte alt i prim un esforç de
compressió habitualment apareix una curvatura lateral
que s’anomena vinclament (cast. Pandeo). Com més
alta i prima més fàcil es que aparegui el vinclament.
Depenent de com esta subjecte un pilar, necessitarem
més o menys força per fer aparèixer el vinclament.
Amb un doble empotrament necessitem moltíssima
càrrega i amb un sol empotrament poquíssima.

Es considera que un pilar pot sofrir vinclament quan es compleix la següent relació:
$% &ó
# +1
( &)*)

ASSAIG DE CISALLAMENT
L’esforç de cisallament apareix quan s’apliquen dues
forces oposades sobre un mateix pla. Aquest esforç
intentar separar dos seccions que es toquen de material
fent-les lliscar.
Unes tisores tallent per cisallament i molts cargols,
xavetes i passadors resisteixen esforços de cisallament.
Quan hi ha un esforç de cisallament apareixen unes
tensions que s’anomenen tallants (τ ). Els materials
normalment tenen resistència al tallant igual la meitat de
la seva resistència a la tensió (σ).
La secció dels materials que resisteix el cisallament es
aquella que quedaria a la vista si el cisallament talles la peça.
Hi ha dos tipus de assajos de cisallament:
• D’una secció: la peça es trenca en dues meitats.
• De dues seccions: la peça es trenca en 3 trossos.
Per calcular la tensió tallant de trencament utilitzem la següent formula:
-
= /·0.
1
On τ és el tallant, FR és la força de trencament, n el nombre de seccions i S0 la secció.

Professor: S. Jareño A1- Assajos mecànics i tecnològics – 03 Charpy i tecnològics 5/ 9

 Departament de Fabricació Mecànica
M10 Verificació de productes
UF2 Assajos mecànics, metal•logràfics i no destructius

ASSAIG DE PUNXONAT
Es una variació del assaig de cisallament, però utilitzant
una secció circular.
Utilitzant un punxo circular apliquem una força creixent
i progressiva fins que tallem un cercle de la xapa que
assagem.

6
El tallant produït en el punxonat és:

23/ 4/ 5 =
7·!·%

On τpunxonat és el tallant, F la força necessària per fer el tall, d el diàmetre del punxó i e l’espessor de la
xapa.

ASSAIG DE TORSIÓ
La torsió es l’esforç que reben els eixos de les màquines, cargols, etc. Es un
esforç que intenta recargolar la peça fent dos girs oposats o amb un gir i un
extrem fix.
La torsió provoca tensions tallants, que son màximes a la superfície de l’eix i
zero al seu centre.
Amb una proveta de secció circular el tallant màxim és calcula així:
= =
5 5
"8 0,2 · ! ;
On τmax és la tensió tallant, Mt el moment torsor, WO el moment resistent i d el diàmetre de la proveta.

ASSAIG DE DOBLEGAT
Mitjançant aquest assaig podem esbrinar l’aptitud d’un material a la deformació plàstica doblegant-lo.
L’assaig es basa en doblegar una proveta d’una mida determinada fins un angle donat.
Per fer l’assaig s’utilitzen màquines amb dos suports i un mandril, una matriu en “V” i un mandril de
corbat o una mordassa i un mandril.

Hi ha tres mètodes d’assaig:

1. Doblegant la proveta fins un angle determinat
2. Doblegant fins que els extrems quedin paral·lels pero no tocant-se
3. Doblegant la proveta fins que els dos extrems es toquin per complert

ASSAIG DE FLUÈNCIA VISCOSA

L’assaig de fluència viscosa serveix per determinar la resistència dels materials a l’hora de treballar
amb esforços de llarga duració i a altes temperatures, per exemple en alts forns, turbines...
Hi ha 3 paràmetres a controlar: càrrega, temperatura i temps. Per fer l’assaig hem de fixar 2 dels 3
paràmetres anteriors i fer variar el que queda. Habitualment es el temps el paràmetre que fem variar.

Professor: S. Jareño A1- Assajos mecànics i tecnològics – 03 Charpy i tecnològics 6/ 9

 Departament de Fabricació Mecànica
M10 Verificació de productes
UF2 Assajos mecànics, metal•logràfics i no destructius

ASSAIG D’EMBUTICIÓ
Consisteix en comprimir mitjançant un punxó de cap esfèric una
lamina, planxa o xapa fent que el material flueixi i es deformi
plàsticament.
Per determinar el resultat s’observa fins que apareixen les primeres
esquerdes en el material i llavors es mesura la distància que ha
recorregut el punxó. Per precisió s’aconsella fer aquest assaig 3
vegades.

ASSAIG DE FATIGA
El materials habitualment treballen amb càrregues variables tant en magnitud com
sentit. Els materials quan acumulen diverses deformacions plàstiques es van
debilitant fins que un esforç que abans sols els deformava ara els acaba trencant.
Per exemple es el mètode que utilitzaríem per trencar un filferro amb les mans.
Per assajar la fatiga apliquem diverses càrregues repetides vegades fins que es
trenca. Per cada càrrega tardem un numero de cicles fins que es trenca i anotem un
punt.

Professor: S. Jareño A1- Assajos mecànics i tecnològics – 03 Charpy i tecnològics 7/ 9

 Departament de Fabricació Mecànica
M10 Verificació de productes
UF2 Assajos mecànics, metal•logràfics i no destructius

Qüestionari sobre els assajos de pèndul de Charpy i tecnològics

1. Què és la resiliència?
2. Que provoca la diferència d’alçada al fer l’assaig de resiliència?
3. Com es col·loquen les provetes al pendul de Charpy?
4. Fem un assaig de Charpy avui amb un pèndul especial de 200J i un pèndul de 20kg i
un braç de 0,8m. La proveta tipus B reduïda de 5mm de gruix d’acer extrasuau.
Estem a una temperatura de 17ºC posem el pèndul a una alçada de 1,3m, el suport
de proveta està a 0,3m i la proveta al trencar-se s’ha quedat amb forma de frontissa
amb la fractura predominantment grisa i el pèndul ha arribat a una alçada de 1,24m.
Calcula:
a. La velocitat del pèndul al moment del impacte.
b. Determina el codi del assaig i la informació i recomanacions que posaries a
l’informe
c. Calcula la resiliència
5. Com ha de quedar la proveta per a que un assaig de pèndul de Charpy es consideri
correcte?
6. Que afecta a la resiliència?
7. On està i que es la fibra neutra?
8. Què és un moment d’inèrcia i de que depèn?
9. Tenim dos perfils d’acer amb una secció pareguda una IPN260 i una HEB160, els
volem fer un assaig de flexió a una maquina amb 1m entre suports i una carrega de
1000kg. Les posem sobre una de les seves ales (flexió per l’eix X). Quina tensió
sofrirà cada perfil? Quin és més adequat per fer la funció de biga?
10. Que es el vinclament (pandeo)? En quin tipus de situacions es dona el vinclament?
11. Enumera de millor a pitjor el tipus de muntatges que millor resisteixen el vinclament
12. Quina secció s’oposa al cisallament?
13. Un material normalment que resisteix millor una tensió o un tallant?
14. Fem dues proves de cisallament. La primera amb una secció de 10x10mm trenca
amb una força de 450kg. La segona amb dues seccions de 10x15mm trenca a
1100Kg. Quin dels dos materials és més resistent a cisalladura?
15. En quin punt és produeix el tallant màxim d’un eix sotmès a torsió?
16. Tenim una planxa de 2mm de gruix d’un material amb una resistència a l’esforç
tallant de 800Kg/cm2. Si volem fer-li forats punxonats de 20mm de diàmetre quina
força necessitarem?
17. Tenim un eix cilíndric de 40mm de diàmetre amb una resistència al tallant de
6kg/mm2. Quin moment torçor resistirà abans de trencar?
18. Quin objectiu te un assaig de doblegat?
19. Quins 3 tipus d’assaig hi ha?
20. Com es fa un assaig de fluència viscosa?

Professor: S. Jareño A1- Assajos mecànics i tecnològics – 03 Charpy i tecnològics 8/ 9

 Departament de Fabricació Mecànica
M7 Metrologia i assajos - GM 1er Mecanització
UF2 –A2 Assajos Tracció 9/9
21. Que es la embotició?
22. Com és l’assaig d’embotició?
23. Si volem calcular un pont i tenim un assaig de fatiga de l’acer utilitzat, quina força o
tensió màxima escollirem? Perquè?

Profesor: Salvador Jareño