Creacio Musical I Improvisacio Credit Variable

CREACIÓ MUSICAL
I
IMPROVISACIÓ
Crèdit variable per a primer cicle d’ESO
Conxa Trallero Flix

I. MATERIAL DEL PROFESSOR/A
1) Introducció
CREACIÓ MUSICAL I IMPROVISACIÓ és un crèdit variable de consolidació i

aprofundiment; pertany a l’àrea de música i està dirigit als alumnes de primer any del
Primer Cicle (tercer trimestre). Es desenvoluparà en sessions setmanals d’una hora durant
12 setmanes.
El fet de triar el primer any està en funció de l’edat dels alumnes: quan més joves
són més fàcil els resulta estar en contacte amb la pròpia creativitat, lluny encara dels
estereotips culturals i socials que després seguiran en forma de modes, ídols, etc., i que els
ajudaran a sentir-se més segurs pel fet de sentir-se integrats en un grup social o “tribu”, a
mesura que entrin de ple en la pubertat i l’adolescència. Per tant a aquesta edat (12 anys)
encara podem explorar el propi món de la creativitat a partir de consignes senzilles que no
siguin pròpiament un joc però si una proposta lúdica i generadora de satisfacció. D’altra
banda es pressuposa que ja tenen assolits, o bé hi estan en camí, alguns dels objectius del
crèdit comú com són els coneixements dels paràmetres del so, dels elements constitutius de
la música i la seva grafia i de les formes musicals bàsiques. A partir de les activitats
proposades el present crèdit els alumnes aprofundiran els seus coneixements des de la
pràctica a l’hora que ampliaran la seva visió i percepció de la música des de la creativitat.
L’enfocament didàctic d’aquest crèdit és basa en la participació activa de tots els

alumnes, tant en grup com individualment; les sessions es porten a terme mitjançant els
instruments, la veu, el moviment i el silenci que són els elements utilitzats per expressar-se i
interpretar les improvisacions i creacions musicals que vagin sorgint.
La selecció de continguts s’ha fet pensant en ampliar un dels aspectes que contempla
el primer nivell de concreció i és l’expressió musical i més concretament la improvisació i
creació de composicions pròpies. Penso que els aspectes creatius encara es descuiden massa
en l’educació actual, més procliu a l’adquisició de tècniques i coneixements que provenen
de l’exterior; manca en els nostres joves l’experimentació del propi cos, de la veu i de la
musicalitat innata que tots tenim en major o menor mesura.
3
4
2) Continguts
Procediments
1. La percepció del so i de la música
1.1. El so com a matèria primera de la música

1.1.1. Experimentació del so com a element proper i quotidià.
1.1.2. Observació dels diferents paràmetres del so i de les sensacions que produeixen.
1.1.3. Utilització de la grafia espontània per anotar els paràmetres del so.
1.2. Els elements de la música

1.2.1. Diferenciació dels elements de la música: ritme, melodia i harmonia.
1.2.2. Experimentació i vivenciació dels diferents elements constitutius de la música i de
les sensacions que produeixen.
2. L’expressió musical
2.1.Utilització del moviment com a element expressiu

2.1.1. Utilització dels elements rítmics per coordinar els moviments corporals.
2.1.2. Expressió del ritme musical a través del moviment
2.2. Descoberta de la veu com a element expressiu

2.2.1. Utilització de diferents tècniques que millorin l’emissió de la veu: respiració,
vocalització i utilització dels ressonadors naturals.
2.2.2. Observació de la implicació del cos en els processos d’emissió de la veu: postura,
respiració, actitud vital, etc.
2.2.3. Expressió vocal de diferents sensacions i emocions.
2.3.Utilització dels instruments musicals com a mitjà d’expressió

2.3.1. Classificació dels instruments de l’aula segons les seves possibilitats rítmiques,
melòdiques i harmòniques.
2.3.2. Utilització dels instruments en la descripció de diferents situacions expressives.
5
2.4.Improvisació i creació de composicions pròpies
2.4.1. Creació d’ambients sonors a partir de consignes no musicals.
2.4.2. Descripció de diverses situacions sonores: una tempesta, el carrer, el metro, la
sortida de l’escola.
2.4.3. Creació de músiques descriptives d’estats d’ànim.
2.4.4. Creació i improvisació d’estructures rítmiques, melòdiques i harmòniques.
2.4.5. Elaboració d’una melodia improvisada a partir d’un text.
2.4.6. Improvisació a partir d’un tema musical.
2.4.7. Creació d’una cançó sobre un text, amb acompanyament rítmic.
3. Les eines per a la percepció i l’expressió
3.1. Utilització del llenguatge escrit per expressar situacions i idees musicals
3.1.1. Creació i experimentació de diversos tipus de codi gràfic.
3.1.2. Pràctica d’escriptura de les diferents creacions musicals.
3.2. Aplicació dels coneixements de la forma en la pràctica de la improvisació

3.2.1. Observació de l’estructura de la música.
3.2.2. Imitació d’estructures que es troben en algunes obres musicals.
3.2.3. Elaboració i improvisació a partir de formes musicals.
Fets, conceptes i sistemes conceptuals
1. El llenguatge musical
1.1. Qualitats del so: altura, durada, intensitat i timbre

1.1.1. Greu-agut.
1.1.2. Llarg-curt
1.1.3. Fort-fluix.
1.1.4. Variacions tímbriques.
6
1.2. Elements constitutius de la composició musical: ritme, melodia, harmonia, textura i
dinàmica
1.2.1. Elements del ritme: pols, ritme i accents.
1.2.2. Intervals melòdics i escales.
1.2.3. Intervals harmònics.
1.2.4. Acords i funcions tonals
1.2.5. Monofonia, polifonia, melodia acompanyada
1.2.6. Dinàmica. Matisos.
1.3. La sintaxi musical: frase, període, subperíode, antecedent i conseqüent.

1.3.1. Les divisions de les frases.
1.3.2. Pregunta – resposta.
2. Els vehicles de l’expressió musical .Tècnica i aspectes interpretatius.
2.1. Moviment i ritme.

2.1.1. Percussió corporal.
2.1.2. Coordinació i psicomotricitat.
2.2. La veu.
2.2.1. La tècnica vocal.
2.3. Els instruments.

2.3.1. Classificació dels instruments escolars.
3. La improvisació musical
3.1. Tècniques d’interpretació improvisada.

3.1.1. Patrons rítmics i melòdics.
3.1.2. Obstinats.
3.1.3. Rodes d’improvisació.
3.1.4. Solos vocals i instrumentals.
3.1.5. Imitació. Resposta.
7
3.2. Estils i formes.
3.2.1. Estils d’improvisació: música aleatòria i contemporània, jazz i popular.
3.2.2. Formes: binària, ternària, rondó, variació i imitació.
4. Notació
4.1. Sistemes de grafia musical.

4.2. Codis grupals,
Valors, normes i actituds
1. Valoració de la música com a element expressiu.
1.1. Valoració de la música com a eina de la vida quotidiana.

1.1.1. Interès per la música i els sons que formen part de la nostra realitat.
1.1.2. Consciència de la presència del so i la música en la nostra vida.
1.2. Valoració de la música com a element de comunicació, coneixement i plaer.

1.2.1. Valoració de la música com a vehicle de comunicació amb el grup.
1.2.2. Consciència de l’aportació de la música en l’expressió del món intern.
1.2.3. Gaudi de la interpretació individual i col·lectiva.
1.3. Valoració de la creativitat com a eina d’afirmació personal i autoestima

1.3.1. Presa de consciència del valor de la creativitat en l’adquisició de seguretat.
1.3.2. Compromís en la recerca dels propis recursos creatius.
1.3.3. Respecte per totes les manifestacions creatives del grup.
1.3.4. Afirmació de la pròpia capacitat de crear i inventar.
1.3.5. Experimentació de la veu com a element personal i diferenciador.
8
2. Valoració de la participació activa en el fet musical.
2.1. Actitud positiva envers els descobriments musicals.

2.1.1. Actitud de recerca de noves possibilitats sonores i musicals d’objectes i instruments.
2.1.2. Predisposició a investigar i experimentar des de la creativitat.
2.2. Participació i compromís en les tasques col·lectives.

2.2.1 Acceptació de les consignes proposades en les activitats creatives.
2.1.3. Respecte i cura dels materials utilitzats per fer música-
2.1.4. Col·laboració per trobar l’expressió musical adequada a cada moment.
2.1.5. Consciència de l’aportació personal en el treball de grup.
2.1.6. Aportació d’idees i comentaris que enriqueixen el treball.
2.3. Interiorització i observació del propi procés creatiu.

2.3.1. Actitud reflexiva envers la creativitat.
2.3.2. Actitud de recerca de les pròpies capacitats creatives.
2.3.3. Acceptació de les pròpies manifestacions musicals espontànies.
2.3.4. Consciència dels propis recursos creatius.
9
10
3) Objectius del Crèdit
1. Mostrar coneixement dels recursos bàsics del llenguatge musical i aplicar-los en

l’expressió, creació i improvisació musicals.
2. Identificar les qualitats del so (altura, durada, intensitat i timbre) i aplicar-les en la

creació i improvisació de la música.
3. Utilitzar la música com un llenguatge, amb coneixement de les seves normes i

característiques formals.
4. Crear situacions i ambientacions sonores, a partir de consignes establertes.
5. Conèixer els elements constitutius de la música i aplicar-los en les creacions i

interpretacions improvisades.
6. Usar símbols gràfics de diferents tipus per anotar les idees pròpies i col·lectives.
7. Intervenir en les improvisacions, en qualitat de solista o de membre del grup

acompanyant.
8. Investigar i reconèixer les pròpies capacitats creatives.
9. Valorar la importància de la creativitat en la vida quotidiana i com a eina de satisfacció

personal.
10. Respectar les manifestacions musicals dels altres membres del grup, sense jutjar ni
valorar.
11. Interpretar música de forma espontània a partir de consignes musicals o d’altra mena.
12. Descobrir les possibilitats de la veu i dels instruments per a improvisar música.
13. Viure la música d’una forma global a partir del moviment i de l’execució vocal i
instrumental.
14. Traduir a música diferents situacions, evocacions i records.
15. Expressar emocions a través de la creativitat musical.
16. Fer muntatges musicals per il·lustrar diferents situacions.
11
12
4) Temporització
DESCRIPCIÓ DE LES UNITATS DIDÀCTIQUES
L’UNIVERS SONOR (4 sessions)
• Els sons que ens envolten. El silenci. Diferència entre sentir i escoltar. Consciència del
cos i de la seva participació en els processos de creació i percepció del so.
Característiques sonores dels objectes i dels instruments. Paràmetres del so:
reconeixement i diferenciació. Grafia espontània. Creació i interpretació de partitures
gràfiques. Improvisació sonora.
RITME I PERCUSSIÓ (6 sessions)
• Moviment i Psicomotricitat. Pols, ritme, compàs: interiorització i vivència corporal.

Compàs binari i ternari: diferenciació. Divisió del temps en dues, tres, quatre i sis parts
iguals. Fórmules rítmiques. Frases rítmiques. Pregunta-resposta. Cànon rítmic. Obstinat.
Mètrica i text. Creació i Improvisació d’exercicis rítmics.
LA VEU (3 sessions)
• Utilització i descobriment de la veu com a element expressiu. Consciència corporal.

Respiració. Sons vocàlics. Ressonància. Desbloqueig i utilització de les capacitats
vocals. Imitacions. Improvisació vocal.
LA MELODIA (6 sessions)
• Intervals melòdics. Oïda melòdica i afinació. L’escala Major i l’escala menor.

Diferenciació del caràcter major i menor. Funcions tonals. La cançó com exemple de
melodia. La frase melòdica i la seva sintaxi. Cànon melòdic. Creació de melodies a
13
partir d’un text. Creació de melodies a partir d’un ritme. Improvisació melòdica a partir
de consignes donades.
L’HARMONIA (3 sessions)
• Oïda harmònica. Intervals harmònics. Acords. Improvisació seguint diferents textures:

polifonia, melodia acompanyada.
LA FORMA MUSICAL (1 sessió)
• Anàlisi de les formes musicals més senzilles: forma binària, ternària, rondó, cànon, tema
amb variacions. Aplicació dels coneixements sobre l’estructura i la forma a la
improvisació i la creació musical.
TALLER DE CREACIÓ I IMPROVISACIÓ (11 sessions).
• Aplicació de tots els elements musicals a diversos estils d’improvisació i creació

col·lectiva estructurada, a partir de propostes i projectes elaborats pels alumnes. Inclou
les activitats d’avaluació. Aquesta Unitat Didàctica està intercalada entre les altres, com
a mitjà de consolidació i síntesi de cada un des aspectes treballats.
14
DESENVOLUPAMENT DEL CRÈDIT EN SESSIONS D’UNA HORA
L’UNIVERS SONOR
Sessió 1
Activitat 1 Audició i classificació dels sons ambientals 15 m
Activitat 2 Experimentació dels objectes sonors 20 m
Activitat 3 Improvisació amb objectes 15 m
Sessió 2
Activitat 4 Experimentació dels sons corporals 10 m
Activitat 5 Evocació d’una situació sonora quotidiana 10m
Activitat 6 Descoberta dels instruments musicals 15m
Activitat 7 Improvisació amb instruments 20m
Sessió 3
Activitat 8 Classificació dels instruments 15m
Activitat 9 Descripció sonora 20m
Activitat 10 Experimentació de la grafia espontània 10m
Activitat 11 Interpretació de partitures gràfiques* 15m
Sessió 4
Activitat 12 Expressió musical d’un dibuix 55m
TALLER DE CREACIÓ I IMPROVISACIÓ (SO)

Sessió 5
Activitat 13 Interpretació de partitures pròpies (avaluativa) 55m
Sessió 6
RITME I PERCUSSIÓ
Sessió 7
Activitat 14 Expressió psicomotora i interiorització del pols 15m
Activitat 15 Divisió del pols 15m
15
Activitat 16 Descoberta de l’accentuació 10m
Activitat 17 La frase rítmica 15m
Sessió 8
Activitat 18 Diferenciació entre compàs binari i ternari 15m
Activitat 19 Improvisació sobre textos 20m
Activitat 20 Improvisació tipus pregunta-resposta 20m
Sessió 9
Activitat 21 Interpretació en forma de cànon rítmic 10m
Activitat 22 Improvisació rítmica sobre una cançó 10m
Activitat 23 Improvisació sobre diferents obstinats 20m
Activitat 24 Improvisació rítmica en forma de rondó 15m
Sessió 10
Activitat 25 Improvisació lliure imitativa 10m
Activitat 26 Improvisació sobre ritmes característics* 25m
Activitat 27 Interpretació de partitures rítmiques* 20m
Sessió 11
Activitat 28 Creació d’acompanyaments rítmics de cançons 20m
Activitat 29 Improvisació individual sobre un tema 20m
Activitat 30 Interpretació de polirrítmies i ritmes
complementaris 15m
Sessió 12
Activitat 31 Creació de ritmes complementaris 15m
Activitat 32 Creació de danses tribals 20m
Activitat 33 Recreació de diferents ambients i estats d’ànim a
partir de ritmes 20m
16
TALLER DE CREACIÓ I IMPROVISACIÓ (RITME)
Sessió 13
Sessió 14
LA VEU
Sessió 15
Activitat 35 Observació de la veu parlada 20m
Activitat 36 Invenció d’un idioma propi 15m
Activitat 37 Exploració de la pròpia veu. 20m
Sessió 16
Activitat 38 Reconeixement d’una veu entre altres 10m
Activitat 39 Orientació espacial a partir de la veu (1) 10m
Activitat 40 Narracions vocals 35m
Sessió 17
Activitat 41 Resposta vocal al contacte 10m
Activitat 42 Imitació dels instruments amb la veu 15m
Activitat 43 Cant del nom 20m
Activitat 44 Orientació espacial a partir de la veu (2) 10m
TALLER DE CREACIÓ I IMPROVISACIÓ (VEU)

Sessió 18
Activitat 45 Descripció de diferents situacions 55m
LA MELODIA
Sessió 19
Activitat 46 Discriminació dels intervals melòdics 10m
Activitat 47 Pràctica de l’escala Major 10m
Activitat 48 Imitació de dibuixos melòdics 10m
17
Activitat 49 Representació espacial de dibuixos melòdics 15m
Activitat 50 Representació gràfica de dibuixos melòdics 10m
Sessió 20
Activitat 51 Improvisació sobre l’escala Major 20m
Activitat 52 Improvisació tipus pregunta-resposta 20m
Activitat 53 Pràctica de l’escala menor 15m
Sessió 21
Activitat 54 Diferenciació Major – menor 15m
Activitat 55 Reconeixement de les funcions tonals I –V 20m
Activitat 56 Desenvolupament d’un motiu melòdic 20m
Sessió 22
Activitat 57 Creació d’una melodia a partir d’un text 35m
Activitat 58 Interpretació de partitures melòdiques* 20m
Sessió 23
Activitat 59 Improvisació melòdica sobre ritmes característics* 15m
Activitat 60 Descripció de diferents situacions 20m
Activitat 61 Improvisació melòdica sobre un tema 20m
Sessió 24
Activitat 62 Comunicació a través de la melodia 10m
Activitat 63 Creació d’una opereta 45m
TALLER DE CREACIÓ I IMPROVISACIÓ (MELODIA)

Sessió 25
Sessió 26
18
L’HARMONIA
Sessió 27
Activitat 65 Experimentació d’intervals harmònics 10m
Activitat 66 Experimentació d’acords 15m
Activitat 67 Creació de consonàncies i dissonàncies 10m
Activitat 68 Improvisació en estil homofònic 10m
Activitat 69 Improvisació en estil polifònic 10m
Sessió 28
Activitat 70 Creació d’un segona veu a una melodia 25m
Activitat 71 Experimentació de funcions tonals harmòniques 15m
Activitat 72 Improvisació lliure sobre un tema enregistrat 15m
Sessió 29
Activitat 73 Improvisació sobre una roda d’acords 20m
Activitat 74 Improvisació harmònica lliure 15m
Activitat 75 Creació d’obstinats per acompanyar una cançó 20m
TALLER DE CREACIÓ I IMPROVISACIÓ (HARMONIA)

Sessió 30
Activitat 76 Interpretació a partir de propostes dels alumnes 55m
LA FORMA MUSICAL
Sessió 31
Activitat 77 Audició i reconeixement de diferents formes 55m
TALLER DE CREACIÓ I IMPROVISACIÓ (FORMA)

Sessió 32
Activitat 78 Improvisació seguint diverses estructures 55m
19
TALLER DE CREACIÓ I IMPROVISACIÓ (RESUM)
Sessió 33
Activitat 79 Interpretació de partitures escrites pels alumnes
utilitzant tots els recursos treballats (avaluativa) 55m
Sessió 34
Activitat 79 Interpretació de partitures escrites pels alumnes
utilitzant tots els recursos treballats (avaluativa) 55m
Nota: Les activitats marcades amb * es faran a partir del material que tenen els alumnes en el seu quadern.
20
5) Bibliografia
AGOSTI-GHERBAN, C. y RAPP-HESS, Ch.- (1988). El niño, el mundo sonoro y la

música. Alcoy: Ed. Marfil, S.A. Serie Pedagógica. Temas Básicos, n. 12.
ALSINA, P.- (1997).- El área de educación musical. Propuestas para aplicar en el aula.
Barcelona: Ed. Graó. Serie música, n. 110-
COOKER, J.- (1964). Improvising Jazz. Englewood Cliffs, N.J.: Prentice-Hall, Inc.
D.D.A.A.- (1997). Creatividad / Improvisación. Monogràfico Eufonía, n. 8. Mes de julio.

Barcelona: Ed. Graó.
D.D.A.A.- (1977). El sonido. Área de Expresión Dinámica. EGB 1.Llibre de l’alumne, Guia
didàctica i disc. Madrid: Interduc/Schroedel.
D.D.A.A.- (1992).- Del proyecto educativo a la programación de aula. Barcelona: Ed.

Graó. Serie Pedagogía, n. 109.
D.D..A.A.- (Dir. Luciano González Sarmiento). (1972/1975). Cuadernos de música para

una educación general básica, n. 9, 10, 11, 12, 34 i Orientaciones para su utilización.
Madrid: Editorial Alpuerto.
DENIS, B.- (1970). Experimental Music in School. Towards a New World of Sound.
Oxford: Oxford University Press.
DWYER, T.- (1971). Progressive Scores. A flexible course of instrumental group music.
Oxford: Oxford University Press.
FORESTIER, R.- (1980). Despertar al arte. Introducción al mundo sonoro. Barcelona: Ed.
Médica y Técnica, S.A.
FREGA, A.L.- (1996). Música para maestros. Barcelona: Ed. Graó. Sèrie Música, n. 103.
FERRERO FERRERO, A.- (1995). Gamelán. 20 ejercicios fáciles para educación primaria
y secundaria. Salamanca: Amarú Ediciones. Col. CC de la Educación.
FUENTES, P. y CERVERA, J.- (1989). Pedagogía y Didáctica para músicos. València:

Piles, editorial de música S.A.
21
GENERALITAT DE CATALUNYA- (1993). Currículum Educació Secundària
Obligatòria. Departament d’Ensenyament.
HEMSY DE GAINZA, V.- (1986). La improvisación musical. Buenos Aires: Ricordi

Americana.
KÜNTZEL-HANSEN, M.- (1981). Educación musical precoz y estimulación auditiva.

Ejercicios para su aplicación. Barcelona: Ed. Médica y Técnica, S.A.
LOCATELLI DE PERGAMO, A.M.- (1975). La notación de la música contemporánea.

Buenos Aires: Ed. Ricordi Americana.
PUJOL SUBIRÀ, M.A.- (1995). L’avaluació de l’àrea de música. Vic: Eumo Editorial.
RANSON, L.- (1995).- Los niños como creadores musicales. México: Editorial Trillas.
SCHAFER, A.M.- (1992). ...Cuando las palabras cantan. Buenos Aires: Ricordi
Americana.
SCHAFER, A.M.- (1992). Limpieza de oídos. Buenos Aires: Ricordi Americana.
SCHAFER, A.M.- (1996). El compositor en el aula. Buenos Aires: Ricordi Americana.
SELF, G.- (1967). New sounds in class. A contemporary approach to music. London:
Universal Edition.
VULLIAMY, G. i LEE, E.- (1980). Pop Music in the School. Cambridge: Cambridge
University Press.
WILLEMS, E.- (1981). El valor humano de la educación musical. Barcelona: Ed. Paidós.
Col. Studio.
WILLEMS, E.- (1984). Las bases psicológicas de la educación musical. Buenos Aires: Ed.
Eudeba.
22
6) Recursos didàctics
A més de disposar d’un bon repertori de cançoners per triar les cançons apropiades
per treballar, i sobre les quals es faran després les improvisacions, per portar a terme aquest
crèdit calen una sèrie de materials que es detallen a continuació:
- Sala gran amb espai suficient per moure’s, fer diferents grups que treballin
per separat; el terra ha de ser de fusta o d’un material que permeti seure a
terra.
- Piano o instruments harmònic de teclat.
- Instruments escolars variats: fustes, metalls, membrana i placa (xilofons,
metal·lòfons , carillons, etc.
- Equip musical de reproducció: compact disc i casset.
- Material per dibuix: fulls de paper, ceres, retoladors, llapis de colors, etc.
- Pissarra gran llisa.
- Pissarra amb pentagrama.
- Fulards per tapar-se els ulls.
23
24
7) Activitats d’ensenyament – aprenentatge. Orientacions per a la intervenció
pedagògica
L’UNIVERS SONOR
1. Audició i classificació dels sons ambientals

• Audició dels sons, amb els ulls tancats.
• Relació, per escrit de tots els sons escoltats.
• Classificació en tres grups: naturals, mecànics o tecnològics i humans.
• Determinació de proximitat o llunyania, d’intensitats, d’intermitència o continuïtat.
• Avaluació de les sensacions que ens produeixen: agradable, desagradable, tensió,
relaxament, por, seguretat, alegria, etc.
Durada aproximada: 15 minuts.
Orientacions
Per realitzar aquesta activitat es requereix una bona concentració que es pot afavorir
amb un petit exercici previ de relaxació. És important que els alumnes verbalitzin les
sensacions dels sons i que escoltin les dels altres, per observar l’aspecte subjectiu que té per
a cada persona l’audició sonora i musical. També és important que es comparin les llistes de
sons, per veure si a algú li ha passat per alt alguna cosa, o si s’ha fixat més en un tipus de so
que en al altre: de tot això podem deduir que cada persona és més sensible a un tipus de so
que a un altre.
2. Experimentació dels objectes sonors

• Recorregut per l’aula buscant tots els sons possibles produïts amb els objectes
(taules, cadires, vidres, portes, etc.).
• Observació de les diferents formes en què pot sonar un objecte (picant, fregant,
gratant, etc.)
• Elecció del so més agradable.
• Presentació, un per un, al grup produint el so triat mentre es diu el nom en veu alta.

25
Orientacions
Aquesta activitat està basada en l’experimentació personal i en la comunicació no verbal
amb el grup, a partir del so triat. Es tracta d’identificar-se amb el so i de mostrar-lo al grup
com una part de la persona. Cal demanar que observin bé les sensacions que els produeixen
els sons i que no es quedin amb el primer que troben per complir: hem de buscar la
satisfacció.
3. Improvisació amb objectes

• Cada alumne tria el so amb què s’ha identificat.
• Es classifiquen tots els sons en dos grups (aguts i greus) i després de cada grup se’n
fan dos més (continus i intermitents).
• S’anomena un director, que donarà les entrades a cada un dels grups.
• S’estableix l’ordre d’entrades successives: en primer lloc entraran els objectes aguts
intermitents; després ho faran els greus continus, en tercer lloc els aguts continus i
per últim els greus intermitents.
• S’estableix la consigna de la improvisació: cada música ha d’escoltar als altres
intèrprets del seu grup i intentar imitar les idees que vagi escoltant.
• S’estableix la consigna per acabar: el director farà tres sons forts seguits, picant
damunt una taula per que tots el mirin; amb un gest de la mà amunt i avall farà
acabar tothom a l’hora.
Orientacions
És molt important que els alumnes procurin imitar-se, perquè és la manera en que
aprendran a escoltar-se. Al realitzar aquest exercici cal tenir en compte la disposició
espacial dels alumnes que estaran dispersos per la sala, donat que hi ha objectes que no són
transportables (portes, finestres...); és per això que cal que el director es col·loqui en un lloc
on pugui ser vist per tothom i que avisi auditivament del final, perquè podria haver alumnes
que estiguin tombats d’esquena per la raó abans explicada. Aquest exercici és un primer
intent d’improvisació col·lectiva i no s’aconsegueix una gran coherència sonora, però s’ha
de demanar als alumnes que siguin conscients de que formen part d’un grup i que han de
tocar tenint en compte els altres.
26
4. Experimentació dels sons corporals
• Observació de tots els tipus de so que es poden produir amb totes i cada una de les
parts del cos (peus, cames, dits, mans, etc.) utilitzades de diferents manera: picant,
fregant, bufant, etc.
• Observació de tots els sons que podem fer amb la llengua, llavis, veu: cridar,
xiuxiuejar, xiular, bufar, etc.
Orientacions
Cal que el/la mestre/a vagi dirigint la investigació dirigint-la cap a zones
específiques i proposant diverses formes de fer els sons. Aquest tipus de treball corporal
desperta sovint inhibicions en els alumnes que tenen vergonya de comunicar-se amb el propi
cos; és convenient tenir-ho present i buscar imatges que ajudin en l’exploració, com per
exemple “imaginem que un elefant es passeja per la nostra cama; quin soroll faria?”.
5. Evocació d’una situació sonora quotidiana

• Elecció, per part dels alumnes, d’una situació quotidiana (exemples: la sortida de
l’escola, un viatge en metro, el moment de despertar-se al matí).
• Reviure la situació, imaginant tots els sons que l’acompanyen.
• Imitació vocal dels sons, tots a la vegada.
• Establir una consigna per acabar: quan un alumne prèviament triat faci un so que
s’ha convingut abans de començar.
Orientacions
Aquest exercici serveix per treballar la imaginació, la consciència del so i l’expressió
vocal; és important donar la consigna de reviure “de veritat” la situació, el més fidelment
possible, i això vol dir recordar les sensacions que ens produeixen els son que sentim quan
vivim aquesta situació. Mentre cada alumne s’expressa, també escolta els altres i busca si hi
ha alguna coincidència entre els sons que ell/ella recorda i els que estan reproduint els altres.
27
Quan acaba l’exercici és bo fer una verbalització de les sensacions, de la dificultat que han
tingut per evocar i dels sons coincidents que han escoltat.
6. Descoberta dels instruments musicals

• Cada alumne experimenta, de forma individual, tots i cadascun dels instruments
musicals de l’aula, observant les diferents maneres de fer-lo sonar i els diferents sons
que en resulten.
• Observació de les sensacions que produeixen els instruments.
• Elecció de l’instrument preferit.
7. Improvisació amb instruments

• Presentació al grup, un per un, de l’instrument triat per cada alumne, fent-lo sonar.
• Resposta musical del grup a cada una de les presentacions, de forma que sigui una
continuació de l’ambient sonor creat pel qui presenta l’instrument.
Orientacions
Les activitats 6 i 7 van enllaçades, perquè una és la conseqüència de l’altre. Durant la
primera part (la descoberta), cal deixar els alumnes que investiguin i experimentin per ells
mateixos; tanmateix si veiem que es dispersen o no saben situar-se podem donar consignes
del tipus. “quantes baquetes diferents podem usar amb aquest instrument?” o “si el toco per
davant sona igual que si el toco pel darrera?”. Un cop cada alumne ha triat el “seu”
instrument, es col·loquen tots asseguts a terra en cercle i per ordre cada un va presentant
l’instrument fent música; la consigna que cal donar aquí és: “imaginem que l’instrument és
una prolongació de nosaltres mateixos, com un altre braç o una altra mà”. El grup escolta
amb atenció, tractant de captar la “manera de ser” d’aquest instrument i tots junts, mirem
d’imitar-lo amb l’instrument propi. Si el “nostre” instrument és agut i el que es presenta és
greu no podrem canviar aquesta característica, però sí que podrem imitar altres
característiques com ara la intensitat, la durada... en definitiva, podem comparar aquest
exercici a qualsevol altre d’imitació: captem la personalitat de l’altre sense perdre la pròpia.
Cada vegada que un/a alumne/a acaba la seva presentació deixem uns segons d’espera, per
28
assimilar el que hem sentit, inspirem tots al mateix temps i comencem a tocar. Cal acabar de
tocar quan “notem” que tots han acabat de dir la seva. Aquesta sensació, una mica subtil i
imprecisa, de final d’un discurs musical costa bastant al principi, però mica en mica es va
desenvolupant la intuïció musical i l’escolta del conjunt; aquest és un exercici que ho
propicia. Al principi, però, si veiem que els es molt difícil decidir quan acabar, podem fer
una petita indicació de final. Poc a poc anirem deixant que el final s’estableixi per ell
mateix.
8. Classificació dels instruments

• Agrupació dels instruments de l’aula pel material de què estan fets: fusta, metall,
membrana, altres.
• Dins de cada material, classificar-los per ordre de més greu a més agut.
• Comparar-los tots per observar quins són els que poden fer sons més forts.
• Comparar-los tots per saber quins poden allargar el so.
• Buscar els que puguin fer diferents altures i melodia.
• Fer llistats de cada cosa, escrivint el nom dels instruments i les seves
característiques.
Orientacions
Es tracta d’un exercici d’oïda, sobre tot, pel que fa a la classificació de greu a agut,
donat que els instruments de so indeterminat són difícils d’ordenar justament per la
imprecisió del seu so; en tot cas és més important l’esforç d’atenció i d’organització que
requereix l’exercici que no pas buscar una perfecció en els resultats. Pretenem que l’alumne
observi, escolti, analitzi i classifiqui els sons que produeix ells i els que produeixen els
companys amb els instruments. La forma de fer les comparacions és que cada alumne agafi
un instrument i es vagin fent sonar per ordre; a mesura que es determinen les variables
d’altura els alumnes es van canviant de lloc, ordenant-se ells en funció del lloc que ocupa el
seu instruments dins l’escala del grau a l’agut.
9. Descripció sonora
• Imaginar una excursió a la muntanya, un dia d’estiu en el que hi ha una tempesta
curta.
29
• Recordar i reviure els sons que podem sentir a la muntanya, inclosos els de la
tempesta.
• Elaborar una seqüència sonora en tres parts: abans, durant i després de la tempesta.
• Assignar cada so a un alumne, que el pot fer amb instruments, objectes o sons
corporals (percussió, veu, etc.)
• Escriure un guió – partitura de l’acció on s’especifiqui: Ambient de cada una des les
tres parts i sons que s’escolten (soroll d’un riu, un gos, ocells, trons, pluja, vent,
etc.), qui els fa i com els fa; durada aproximada de cada part; consigna sonora que
marca la transició entre una part i l’altra; forma de començar i d’acabar.
• Interpretació de la composició, diverses vegades, fins que el resultat sigui
satisfactori.
Orientacions
És molt important fixar les consignes de forma clara, escrites en un paper d’embalar
o a la pissarra, de forma que tothom sàpiga a quina part de la composició es troba; el més
pràctic és designar una persona que marqui cada un dels canvis amb un so o una acció
determinada (que toqui tres cops seguits el seu instrument, que faci un senyal amb la mà o
que canti un so que destaqui sobre el conjunt). Qualsevol cosa que s’acordi ha de ser prou
clara i diferenciada del conjunt perquè tothom ho pugui seguir; és important recrear
l’ambient, el clima anímic que ens produeix l’evocació de la situació; es un exercici de
creació i sobretot, d’imaginació i fantasia: cal deixar-se portar i traduir als sons la seva
càrrega emocional.
10. Experimentació de la grafia espontània

• A partir de l’observació dels diferents sons que es poden produir amb objectes, cos i
instruments, busquem signes i símbols que expressin el so d’una manera el més
exacta possible, en els seus paràmetres.
• Proposem diversos sons i cada alumne escriu un signe que representi aquell so
(punts, ratlles més o menys llargues o gruixudes, etc.
30
Orientacions
L’objectiu d’aquest treball es adonar-nos de que hi ha sons que no es poden expressar
amb la notació convencional i que tampoc no pretenem una interpretació exacta; per tant
usem símbols propis de la música aleatòria per determinar les seves característiques i
deixem al intèrpret una certa llibertat per triar algunes coses.
11. Interpretació de partitures gràfiques

• Tots els alumnes toquen les partitures que tenen en el seu quadern, observant els
diferents tipus de símbols gràfics i els codis que cada autor utilitza.
Orientacions
L’objectiu d’aquesta activitat és veure l’aplicació pràctica dels codis d’escriptura
musical, per tal d’aplicar-los ells en el proper Taller i tocar conjuntament obres obertes, en
les que es barreja la fixació de certs aspectes musicals amb la improvisació d’altres aspectes.
A partir de les idees que adquiriran amb aquestes interpretacions, els demanarem que cada
alumne imagini una situació sonora i l’escrigui amb els seus propis símbols; cada partitura
l’hauran de portar fotocopiada per a cada alumne, de manera que es pugui tocar en la sessió
de Taller de creació i improvisació. Han de tenir en compte els instruments de què es
disposa a la classe, objectes, veus, etc. Cada alumne haurà de dirigir la interpretació
col·lectiva de la seva obra.
12. Expressió musical d’un dibuix

• Demanem als alumnes que dibuixin un lloc que coneguin o que s’estiguin imaginant
en aquell moment i que els agradi molt. Cal pensar en tots els detalls.
• Un cop tots han fet el dibuix demanem a cada alumne que expliqui una mica on és
aquest lloc, quina relació hi té, etc. Un cop l’alumne ha explicat el seu dibuix el
posem en un lloc visible, en el centre del grup, i cada persona busca un instrument
que tingui un so relacionat amb el color i la forma del dibuix.
• El grup fa una música improvisada per a cada dibuix, buscant que la música expliqui
l’ambient del lloc. Un director dóna la consigna de respirar tots a una (la
“inspiració”) per començar a tocar i per acabar busquem la sensació de final.
31
Orientacions
Aquesta activitat es pot dividir en dues sessions si cal; es tracta de reflectir al màxim
la “personalitat” del dibuix i els alumnes han de fer un esforç per captar-la i traduir-la a
música i això demana una actitud d’observació, interiorització i percepció afectiva, motiu
pel qual no sempre és fàcil de portar a terme amb concentració, però intentarem no donar
pautes massa complicades i deixar que els alumnes expressin musicalment allò que els
suggereix cada dibuix.
TALLER DE CREACIÓ I IMPROVISACIÓ (SO)
13. Interpretació de partitures pròpies (activitat d’avaluació)

• Cada alumne porta escrita una partitura gràfica, descriptiva o no, amb fotocòpies per
que tots la puguin tocar.
• S’interpreten totes i cada una de les obres, dirigides pel seu autor, qui s’encarrega de
distribuir les parts instrumentals, donar les instruccions i les entrades i corregir allò
que no s’ajusta a les seves indicacions o a la seva idea.
• Comentari de cada obra: intenció de l’autor, resultat final, adequació dels codis o
símbols gràfics a la idea, comparació del resultat final amb la idea sonora prèvia de
l’autor, etc. Autocrítica i avaluació per part de l’autor
Durada aproximada: 2 hores
Orientacions
Aquesta activitat es pot dividir en dues sessions i la seva durada total dependrà en tot
cas del número d’alumnes, donat que cada un ha de presentar una obra.
L’activitat és avaluativa perquè a través d’ella podem observar de forma individual
una sèrie d’aspectes com ara: grau d’inventiva i imaginació mostrat en la partitura; capacitat
de plasmar una idea musical; actitud davant el grup a l’hora de dirigir l’obra; facilitat per
expressar les idees, musicalment i verbal; implicació en el procés de creació i d’execució;
capacitat de crítica envers la pròpia obra; preocupació estètica a l’hora de crear amb sons.
32
RITME I PERCUSSIÓ
14. Expressió psicomotora i interiorització del pols

• Drets, establim un balanceig lateral, descansant completament el pes del cos,
alternativament en el peu dret i en el peu esquerre. Imaginem un eix vertical que
recorre el nostre cos i comparem si el moviment té la mateixa amplitud cap un costat
que cap a l’altre, en relació a aquest eix.
• A mesura que s’adquireix regularitat i al mateix temps que piquem amb el taló,
piquem amb una mà sobre la cuixa corresponent; després piquem de mans, movent-
nos cap a dreta o esquerra, fent coincidir exactament el moviment amb el pols.
Després piquem de mans sobre un costat, i sobre les cuixes a l'altra (canviant dreta -
esquerra i mans cuixes). Sense deixar de marcar el pols amb el cos, fer variacions
amb el treball de la psicomotricitat: picar de mans portant els braços al mig després
a les cuixes, picar un si i l'altre no. Introduir l'exercici d’un contra dos combinant
braços, cames, mans.
• Interiorització del pols: marcar amb el cos dos polsos i pensar quiets altres dos,
després quatre i quatre.
Durada aproximada: 15m
Orientacions
És molt important associar el pols amb el moviment corporal i amb la visualització
d’un gran pèndol regular; s’ha de registrar corporalment la sensació del pols, de manera que
quan fem els exercicis quiets puguem reviure la sensació. Per tal de comprovar l’exactitud
de la pulsació quan estem quiets podem fer dos grups: uns tanquen els ulls o es posen
d'esquena als altres. Mentre uns es mouen igual amb el balanceig però en silenci (són els
supervisors) i els altres interioritzen, quiets i en silenci... han de començar a picar novament
tots junts. Canviar el grup supervisor.
15. Divisió del pols

• A partir de la pulsació introduïm la divisió de cada temps o pols en dues i quatre
parts iguals amb les seves combinacions rítmiques;
• A partir de la pulsació introduïm la divisió del temps en tres i sis parts iguals amb les
seves combinacions rítmiques.
33
• Aprenem a diferenciar el sentit dels ritmes ternaris del dels binaris i a passar
fàcilment de la divisió binària a la ternària.
• Busquem exemples d’algunes de les fórmules rítmiques en cançons que coneguem.
Orientacions
Aquesta activitat la farem proposant nosaltres rimes i fent que els alumnes els imitin.
Jo proposo la verbalització de la divisió del temps de la següent manera: un, dos, tres qua
per les semicorxeres; un, dos tres pels tresets, un_ i dos_ i tres_ i pels sisets; d’aquesta
manera quan fem les fórmules el contar ens ajuda a saber de quina es tracta: si piquem al dir
un, tres i qua és que es tracta de la fórmula corxera i dues semicorxeres; en el cas dels sisets
com és molt poc àgil contar ràpid fins a sis, proposo contar les segones parts del treset dient
“i”. Per tant, nosaltres piquem una fórmula rítmica i els alumnes la repeteixen contant en
veu alta. Després cada un inventa fórmules i el grup les repeteix.
16. Descoberta de l’accentuació

• Cantem cançons que els alumnes coneguin bé, marcant la pulsació.
• Ara les cantem marcant la pulsació amb el peu i picant el ritme amb les mans.
• Un grup d’alumnes observa els polsos que tenen accent, en funció del text i el
marquen amb un pandero.
• Proposem diverses cançons de compàs binari i ternari, per poder observar
l’accentuació cada dos o cada tres temps. Dividim la classe entres grups amb
diferents instruments: un grup porta la pulsació. L’altre pica el ritme i el tercer marca
els accents (primera nota del compàs).
Orientacions
Molt probablement els alumnes ja han estudiat els compassos; la nostra proposta,
doncs, no és fer una aproximació teòrica, sinó experimentar amb l’accentuació relacionant-
la amb la vivència del pols i amb el text. És important entendre que el compàs és una
convenció gràfica que s’ajusta a l’accentuació de la música i no al revés.
34
17. La frase rítmica
• Cantem cançons que els alumnes coneguin, marcant el pols, el ritme i els accents.
• Observem la construcció del ritme, en relació al text, a partir de punts de descans
més o menys accentuats.
• Comparem la frase rítmica amb la frase del llenguatge, amb els seus signes de
puntuació (coma, punt i coma, punt i apart) i ens adonem de que gairebé sempre les
cançons estan formades per dos períodes separats per un punt i coma, i que a la
vegada cada un està format per dues meitats o subperíodes, que equivalen a una
coma.
• Ens adonem dels diferents tipus de començament (tètic o anacrúsic)i final (femení o
masculí) donat per l’accentuació del text, sempre a partir de cançons proposades per
nosaltres.
Orientacions
Aquest també és una activitat d’experimentació; a partir dels exemples extrets de
cançons podem il·lustrar molt bé l’esquema de la frase i encara que de vegades el sentit de
la frase bé donat no tan sols pel text i el ritme, sinó també per la melodia aquest aspecte no
el tindrem en compte encara.
18. Diferenciació entre compàs binari i ternari

• Reprenem els exemples (les cançons) de l’activitat 16, en la que hem experimentat
els accents de la pulsació i ara afegim un moviment per al compàs ternari (pel binari
ja teníem el balanceig lateral.
• A partir d’un exemple de cançó en compàs ternari, aprenem un moviment de vals, el
qual és asimètric: cada accent es marca amb un peu diferent, un cop el dret i l’altre
l’esquerra; observem la diferència amb el binari que és simètric.
• Cantem diferents cançons i els alumnes han de buscar el moviment adequat
(balanceig o vals), realitzant-lo.
• Cantem diferents cançons i els alumnes han de buscar el moviment adequat
(balanceig o vals), visualitzant-lo mentre s’estan quiets.

35
Orientacions
Aquesta activitat és una ampliació de la n. 16; el seu objectiu és aprendre un
moviment per vivenciar el compàs ternari i que els alumnes siguin capaços de diferenciar-lo
del binari. Cal tenir present que el moviment ternari és més difícil que el binari, degut al seu
caràcter circular i menys “terrenal” que el binari, més relacionat amb la nostra naturalesa
dual (tenim dos braços, dues mans, dues cames...).
19. Improvisació sobre textos

• Cada alumne ritmifica el seu nom, a partir d’un pols establert.
• Donem petits frases i cada alumne inventa un ritme, tenint en compte els accents.
• Ensenyem als alumnes una o dues estrofes d’un poema i cada alumne ha d’inventar
un ritme, que respecti el sentit de la frase, és a dir que tingui el mateix número de
compassos la pregunta que la resposta i que cada període estigui separat en
subperíodes.
Orientacions
Aquesta activitat és individual, si bé el grup recolza portant el pols amb instruments
i marcant els accents. Les frases les podem inventar sobre la marxa i seran del tipus “avui fa
molt bon dia” o “aquesta tarda anirem al cine”. El poema cal que el triem bé perquè sigui
regular, la qual cosa facilita el posar-hi ritme. Jo proposo algun de l’estil de “La ginesta”, de
Joan Maragall:
La ginesta altra vegada,
la ginesta amb tanta olor
és la meva enamorada
que ve al temps de la calor.
Per donar-li una abraçada

He pujat dalt del serrat.
A la primera besada
M’he quedat tot perfumat.
36
20. Improvisació tipus pregunta-resposta
• Un cop establerta la pulsació, percudim una frase rítmica de dos compassos; els
alumnes, en grup, han d’inventar una resposta del mateix número de compassos.
• Fem el mateix, però ara la pregunta és de quatre compassos i el grup respon amb el
mateix número de compassos.
• Fem el mateix, però amb dues frases de 8 compassos.
• Variem l’activitat i ara fem que les respostes siguin individuals: nosaltres proposem
una pregunta i ens dirigim a un alumne, que és qui ha de respondre.
• Una altra variant, per seguir treballant l’assimilació de l’estructura musical, és que
cada alumne plantegi una pregunta d’un determinat número de compassos i el
company de la dreta el respongui, amb el mateix número.
Orientacions
Hem de procurar fer les preguntes tant en compàs binari com ternari. Una variant de
l’exercici és plantejar diferents preguntes sense anunciar quants compassos tindran; els
alumnes han de contar-los i respondre amb el mateix número. Quan fem nosaltres les
preguntes o quan les fan els propis alumnes hem de evitar que hi hagi espai mort entre les
preguntes i les respostes; cal entrar quan toca per anar integrant el sentit de les frases.
21. Interpretació en forma de cànon rítmic

• Nosaltres toquem una frase rítmica de 8 compassos i els alumnes la van repetint, en
forma de cànon.
• El mateix exercici però ara toquem una frase de 16 compassos.
Orientacions
Es tracta d’un exercici per desenvolupar l’atenció, l’escolta i la memòria; la dificultat
rau en que han d’escoltar al mateix temps que toquen i això és un exercici molt bo i que els
costa. Cal que nosaltres tinguem un instruments que es diferenciï molt del dels alumnes,
perquè puguin escoltar bé el model a imitar; també podem agafar un instrument bastant
sonor (pandero) i fer que els alumnes facin el cànon picant amb les mans.
37
22. Improvisació rítmica sobre una cançó
• Cantem una cançó que coneguin o els ensenyem una que ens sembli adequada;
aprenem el ritme de memòria, de forma que el puguin tocar sense necessitat de
cantar la cançó.
• Observem les fórmules rítmiques característiques que hi trobem..
• Fem una improvisació de forma que alternem el ritme après (per exemple 8
compassos) amb un fragment d’igual durada (també seria, doncs de 8 compassos)
però improvisat; aquesta improvisació intentarem que contingui alguna de les
fórmules rítmiques característiques que hem observat.
Orientacions
Podem desenvolupar l’activitat de dues formes: una seria que tot el grup faci tant la
part apresa com la improvisada, en la qual tots toquen el que volen; l’altra (més interessant,
però més llarga) seria alternar la intervenció del grup (tocant la part apresa) amb la
improvisació individual dels alumnes.
23. Improvisació sobre diferents obstinats

• Demanem a un alumne que inventi un obstinat per a un instruments; l’escrivim a la
pissarra i l’aprenem de memòria.
• Tot el grup el toca i fem una roda d’improvisació individual, en la que cada alumne
deixa de tocar l’obstinat i passa a fer una improvisació que duri el que determinem
prèviament (si l’obstinat és de dos compassos pot durar quatre vegades l’obstinat, és
a dir 8 compassos) i quan acaba passa a fer la improvisació el company de la dreta,
sense interrupció.
• Fem la mateixa activitat però a partir d’un obstinat a tres o quatre veus, realitzat per
instruments de diferent timbre.
Orientacions
És important treballar la dificultat que comporta passar ràpidament de ser solista a
ser membre del grup i a la inversa; cal que tots adeqüin el volum de la seva interpretació a
38
les dues situacions diferents: quan fan el solo han de tocar fort i quan formen part del grup i
fan l’obstinat han d’acompanyar, és a dir han de tocar més fluix per permetre que sobresurti
el solista.
24. Improvisació rítmica en forma de rondó

• Inventem una frase rítmica i l’escrivim a la pissarra.
• Fem una roda d’improvisació en la qual s’alterni (tal com hem fel a l’activitat 22) la
frase apresa amb una d’inventada; la frase apresa la fa tot el grup i la improvisació
serà individual.
Orientacions
Per tal de no allargar molt l’exercici, podem establir que cada tres improvisacions
toquem la frase inventada. Aquesta activitat és una continuació de la n. 22, però en comptes
d’improvisar sobre una cançó ho fem lliurement a partir d’una frase que tenim escrita.
25. Improvisació lliure imitativa

• Establim un pols i una durada de les frases (per exemple 8 compassos); tot el grup
toca alhora de forma lliure, estructurant el discurs en frases i imitant-se, és a dir cada
persona ha de tocar i estar atenta als motius i frases dels demés per tal d’extreure’n
idees que ha d’imitar.
Orientacions
L’objectiu d’aquest exercici és desenvolupar la capacitat d’escoltar mentre es toca,
d’estar atents i receptius al que va passant i saber-ho incorporar al nostre discurs musical.
26. Improvisació sobre ritmes característics

• Toquem els ritmes característics que tenen els alumnes en el seu quadern.
• Un cop apresos, formem un grup d’alumnes, que anirà variant, i que faran de base
per a cada un dels ritmes característics.
39
• A partir de la base, la resta dels alumnes faran improvisacions rítmiques de la durada
que determinem, conservant l’estil característic de cada ritme (síncopes, valors curts,
accentuació de temps febles, etc.)
Orientacions
Podem introduir aquesta activitat fent sentir alguna peça musical dels ritmes que
anem a treballar, per tal de sentir-la associada a la melodia i captar-me millor l’estil. És
important que triem bé el timbre dels instruments perquè no es barregi el so de la base amb
el dels solos.
27. Interpretació de partitures rítmiques

• Interpretar les partitures rítmiques que tenen en el seu quadren, observant
l’estructura.
Orientacions
L’objectiu d’aquesta activitat és la coordinació del grup a l’hora d’interpretar música
escrita i tenir un model que els serveixi per elaborar les seves partitures, que s’han de tocar
com a activitat avaluativa en properes sessions.
28. Creació d’acompanyaments rítmics a cançons

• Formen tres o quatre grups d’alumnes.
• Cada grup tria una cançó que coneguin i preparen un acompanyament rítmic realitzat
amb diferents instruments.
• Cada grup interpreta la seva cançó, cantant-la i acompanyant-la amb els
instruments.
40
Orientacions
L’acompanyament de les cançons no ha de ser un obstinat, sinó un ritme que variï
una mica i que calgui escriure per recordar-lo; d’aquesta manera treballem l’associació entre
l’idea musical i la seva representació gràfica.
29. Improvisació individual sobre un tema

• Triem una cançó rítmica (per exemple John Brown) i un cop els alumnes han après
el seu ritme fem rodes d’improvisació individual, a partir de les idees de la cançó; la
resta del grup marca el pols.
Orientacions
Hem de procurar que el grup marqui el pols amb poca intensitat per no tapar el so del
solista; cal que demanem que les improvisacions siguin del mateix número de compassos
que el tema (en aquest cas 8) o podem doblar-los, és a dir que quan tinguin pràctica els
podem demanar dues frases de 8 compassos; també és important que d’una improvisació a
l’altre no hi hagi cap temps en blanc; un cop feta la cançó proposada, que és de
començament tètic, podem proposar un tema anacrúsic, la qual cosa complica una mica les
entrades exactes de cada improvisador.
30. Interpretació de polirrítmies i ritmes complementaris

• Fem dos grups d’alumnes i fem que mentre un grup divideix el temps en dues parts i
guals (corxeres), l’altre ho fa en quatre (semicorxeres).
• Un grup divideix el temps en dues parts i l’altre en tres (tresets). Observem el ritme
resultant que se’n deriva.
• Un grup divideix el temps en tres parts iguals i l’altre el divideix en quatre.
Observem el ritme (aquesta vegada més complicat) que se’n deriva.
• Continuant amb els dos grups, demanem diferents fórmules rítmiques realitzades
entre els dos grups; per exemple un grup toca les dues primeres semicorxeres del
temps i l’altre toca les dues últimes; un grup toca la semicorxera primera i quarta i
l’altre toca la segona i la tercera, etc.
41
Orientacions
Aquest és un exercici de coordinació, de concentració i d’escolta; cal que cada
alumne estigui pendent del què ha de tocar i quan ho ha de tocar, en relació al temps i als
altres de l’altre grup. Quan treballem la polirrítmia de dos contra tres o de tres contra quatre,
és bo observar que el ritme resultant és ternari i caldrà que el sàpiguen reproduir. Pel que fa
als ritmes complementaris podem ampliar l’exercici amb fórmules de 2 o tres temps
diferents, de forma que creem una seqüència rítmica entre els dos grups.
31. Creació de ritmes complementaris

• Dividim el grup en parelles.
• Cada parella disposa d’uns minuts per inventar un ritme complementari, de 3 o
quatre temps.
• Cada parella l’exposa al grup, que l’aprèn i el toca.
Orientacions
Cada parella treballa en un racó, sense interferir en el treball dels altres. Podem
proposar que comencin buscant un ritme, que l’escriguin i que després el separin en dues
veus; un cop feta la distribució de les parts el poden tornar a escriure, però ara amb les dues
veus separades; després l’aprenen de memòria.
32. Creació de danses tribals

• Fem tres o quatre grups d’alumnes.
• Cada grup ha de preparar una dansa tribal amb el ritme i els moviments.
• Cada grup exposa davant de tots la seva dansa, tocada i ballada.
Orientacions
Aquesta activitat serveix per associar el ritme al moviment d’uns forma divertida,
fent veure que som africans o indis o qualsevol altra tribu. Els passos de la dansa no cal que
siguin complicats ni es tracta de fer una coreografia; sobre tot procurarem que els
42
moviments estiguin ben acoblats al ritme i als accents: per exemple si la dansa és en compàs
de dos temps, cal que els moviments segueixen seqüències binàries.
33. Recreació de diferents ambients i estats d’ànim a partir de ritmes

• Dividim els alumnes en grups de tres o quatre.
• Cada grup ha de decidir una situació i recrear el seu ambient i estat d’ànim per mitjà
del ritme.
• Cada grup exposa als altres el que han preparat.
Orientacions
Un exemple de situació a recrear seria, per exemple, seria quan arribem tard a classe
i anem corrent amb una certa angoixa; una altra situació seria, per exemple un dia de pluja
que estem a casa, una mica ensopits i mirem per la finestra com plou; una altra situació pot
ser una festa d’aniversari en la que va arribant gent, tots es saluden i tothom està content i hi
ha música. L’objectiu d’aquest exercici és desenvolupar la capacitat de reviure situacions,
fer-les conscients i associar-les a un ritme.
TALLER DE CREACIÓ I IMPROVISACIÓ (RITME)

• Cada alumne porta feta una partitura rítmica per a diferents instruments.
• Es toquen totes i fa de director el propi autor.
Durada aproximada: 2 hores
Orientacions
Aquesta activitat es pot dividir en dues sessions i la seva durada total dependrà en tot
cas del número d’alumnes, donat que cada un ha de presentar una obra.
L’activitat és avaluativa perquè a través d’ella podem observar de forma individual
una sèrie d’aspectes com ara: grau d’inventiva i imaginació mostrat en la partitura; capacitat
de plasmar una idea rítmica; actitud davant el grup a l’hora de dirigir l’obra; facilitat per
43
expressar les idees, musicalment i verbal; implicació en el procés de creació i d’execució;
capacitat de crítica envers la pròpia obra; preocupació estètica a l’hora de crear amb sons.
LA VEU
35. Observació de la veu parlada

• Demanem que cada alumne expliqui alguna cosa, sense importar gaire què diu.
• La resta del grup han d’escoltar la veu, no les paraules, i fer una petita partitura on hi
consti el registre (més o menys greu o agut), la intensitat, les oscil·lacions
melòdiques de la veu, la velocitat (el ritme) del discurs.
• Un cop tenim les partitures de tothom les intercanviem, de forma que un alumne
hagi d’imitar la forma de parlar d’un altre a través de la partitura.
Orientacions
L’objectiu que perseguim és fer més conscient l’escolta d’allò que ens és familiar,
com ara les veus, i acostumar-nos a exercir l’oïda musical; l’intent d’imitar les veus dels
altres ens porten a interpretar una partitura amb la veu, com a preparació del cant i a posar-
nos en la pell de l’altre, la qual cosa ens permet treballar la comunicació i l’empatia.
36. Invenció d’un idioma propi

• Recuperem les danses tribals de sessions anteriors, però ara es les ampliarem
introduint un idioma inventat, a partir de fonemes sense significat (scat), emmarcat
dins l’estructura rítmica de la dansa.
Orientacions
Tot el grup participa al mateix temps en cada dansa, uns toquen instruments de
percussió, els altres danses i un tercer grup utilitza l’idioma inventat; a la següent dansa es
canvien els papers. L’objectiu d’aquest treball és mobilitzat al màxim totes les parts del cos
que tenen relació amb el cant: boca, llengua dents, maxil·lars, etc. és per això que caldrà que
44
insistim en què exagerin al màxim els moviments de la boca, que utilitzen tot tipus de
consonants i que observin totes les parts que es mouen.
37. Exploració de la pròpia veu

• Els alumnes es tapen els ulls amb un mocador.
• Cada alumne s’asseu a terra, amb l’esquena ben recta, separat dels companys tot el
que sigui possible.
• Donem la consigna d’investigar i explorar la pròpia veu sense escoltar el que fan els
altres, de forma que busquem el so més agut que podem fer, el més greu, el més fort,
el més fluix; busquem tot tipus de sons, amb les vocals, amb les consonants, fent
sirenes, busquem sons nous i diferents que no haguem fet mai.
• Després d’una estona d’exploració individual, i sense canviar de ubicació demanem
que entre tots creïn l’ambient sonor de la muntanya, exclusivament amb sons vocals.
Orientacions
El fet de tapar els ulls als alumnes és important, perquè els dóna una sensació
d’intimitat necessària per l’exploració de la veu, una activitat que de vegades fa vergonya,
especialment quan sabem o veiem que altres ens escolten. L’objectiu és conèixer les
possibilitats sonores de la veu i perdre la por a utilitzar-la. Cal que els fem parar atenció en
la postura i en la respiració i que intentin estar el més relaxats possible i no forçar les cordes
vocals.
38. Reconeixement d’una veu entre altres

• Dividim el grup en parelles, els fem asseure en cercle i els tapem els ulls.
• Cada parella ha d’establir un diàleg sonor a partir de la veu cantada, de forma que
quan un canta l’altre escolta i després respon.
• Tots els membres A de les parelles comencen a cantar, lliurement, i quan cada un
acaba el membre B de la seva parella el respon, de forma que es produeixen diàlegs
creuats entre els quals cada alumne ha de reconèixer auditivament la veu de la seva
parella.

45
Orientacions
És important que els alumnes tinguin els ulls tapats perquè sigui l’orella la que
estigui atenta al so i no la vista la que percebi el moviment de la boca de la parella; cal que
cada parella estableixi el seu propi diàleg i que intentin realment dir-se alguna cosa per mitjà
de la música.
39. Orientació espacial a partir de la veu (1)

• Dividim el grup en parelles, un membre de les quals tindrà els ulls tapats. L’alumne
que tingui els ulls destapats ha de guiar a l’altre per tota l’aula, amb la seva veu,
cantant.
• Es canvien els papers i el que guiava passa a ser guiat.
Orientacions
És una activitat que serveix per promoure la confiança entre els membres del grup i
per sensibilitzar l’escolta; cal que els dos alumnes es posin de cara, de forma que el que guia
anirà caminant cap endarrera, procurant anar a una velocitat adequada perquè el seu
company el pugui seguir; el guia l’ha de fer sortejar obstacles (els altres alumnes que es
mouen per l’aula) i conduir-lo amb seguretat. El membre que va amb els ulls tapats ha de
seguir la veu del seu guia i reconèixer-la per entre les altr4es que anirà sentin, procurant que
no s’allunyi excessivament, i si això passa, haurà de caminar més ràpid.
40. Narracions vocals

• Cada alumne disposa d’uns minuts per explicar el fet més important i fantàstic que li
hagi passat darrerament i que recordi; ha de reviure el moment amb tota la intensitat
que pugui i expressar el sentiment, l’emoció i la situació el més fidelment possible,
per mitjà del cant lliure, com si fes la banda sonora d’un pel·lícula.
46
Orientacions
Durant aquesta activitat és important que la resta del grup escolti amb respecte la
narració de cada company, perquè està expressant una cosa important per a ell; intentarem
que comparteixin la seva experiència, imaginant com se sent la persona que ho explica.
41. Resposta vocal al contacte

• Dividim el grup en parelles: un alumne s’està quiet i l’altre l’ha de fer cantar
tocant-li diverses parts del cos com ara l’esquena, els braços, les mans, etc.
Imaginem que som un instruments i que quan ens toquen emetem so per mitjà
de la veu.
• Després es canvien els papers.
Orientacions
És una activitat de socialització i de contacte entre el grup; també es treballa
l’associació física amb l’emissió del so, de manera que hem de demanar que hi hagi una
traducció fidel de la percepció corporal en so vocal; és a dir que si “l’instrumentista” ens
toca fluix hem de cantar fluix; si ens toca incisivament farem un so més punyent, si el
contactes es suau i prolongat farem sons llargs i fluixos i si, pel contrari, el contacte és sec i
fort farem un so similar. Pretenem que els alumnes s’adonin que el cos és un instruments
musical que pot ser “tocat”; nosaltres podem ser els instrumentistes o l’instrument.
42. Imitació vocal dels instruments

• Agafem tots els instruments de la classe i es van fent sonar d’un en un.
• Cada so s’ha d’imitar amb la veu, de la forma més precisa possible, utilitzant
onomatopeies. Cal adonar-se de si el so és més o menys greu o agut, sec o prolongat,
etc.
• Fem la mateixa imitació a partir d’exemples enregistrats d’instruments de l’orquestra
(violí, guitarra, flauta, etc.).
47
Orientacions
L’objectiu d’aquesta activitat és, d’una banda, treballar l’escolta atenta i, per l’altra,
utilitzar la veu en totes les seves possibilitats i registres. És una activitat divertida, encara
que al principi pugui fer una mica de vergonya. Mica en mica aniran entrant en el joc i si
aconseguim imitacions ben fidels, els satisfarà molt veure que la seva veu és realment un
instrument.
43. Cant del nom

• Establim un pols que portarem picant de mans.
• Establim un grup de 3 o 4 alumnes que facin una base rítmica en forma d’obstinat.
• Fem una roda d’intervencions en les que cada alumne invent una petita melodia amb
el seu nom.
• La resta del grup pot afegir-se fent alguna imitació vocal, alguna segona veu o
qualsevol intervenció que li agradi.
Orientacions
Aquesta activitat és molt important, perquè el fet de cantar el propi nom ajuda molt
en l’adquisició de l’autoestima, tan necessària per als joves. No cal que es canti només el
nom, sinó que podem suggerir petites frases com ara “Jo em dic Pau” o “El meu nom és
Pau” o “Jo sóc en Pau”. Si el grup és prou receptiu podem intentar que cada persona que
intervingui marqui al grup el seu propi pols, el que es correspon millor amb la seva
personalitat (més lent, més ràpid...), això permet a cada alumne identificar-se millor amb el
so del seu nom.
44. Orientació espacial a partir de la veu (2)

• Tots els alumnes van amb els ulls tapats, caminant lentament.
• Tothom va cantant per que els altres es puguin orientar en mig de tots i no
ensopegar.
• Al cap d’una estona, quan tothom ha circulat una mica, cada membre de la parella
començarà a cantar el nom del seu company.
48
• Cal que els dos components de la parella s’arribin a trobar, localitzant la veu de
l’altre mentre canta el seu nom.
• Un cop s’han reunit els dos, s’aturen i comencen a cantar una cançó que haurem
determinat. Tots els altres, un cop trobin al seu company, s’aniran sumant a aquest
grup que s’està quiet i que canten tots el mateix.
Orientacions
La dificultat d’aquesta activitat és poder moure’s entre mig d’altres que tampoc no hi
veuen; cal estar molt atent i cal que tothom canti. Nosaltres, per la nostra part, haurem de
vigilar que ningú no ensopegui amb cap paret, per la qual cosa estarem atents de modificar
la direcció de qualsevol alumne que veiem que es dirigeix cap a un obstacle. És important
que es belluguin lentament. És un exercici de percepció de l’espai, d’escolta i d’orientació a
través de la veu.
TALLER DE CREACIÓ I IMPROVISACIÓ (VEU)
45. Descripció de diferents situacions

• Fem grups de tres o quatres alumnes.
• Cada grup ha de preparar durant uns minuts la representació sonora (vocal) d’una
situació, a la qual hi posem la banda sonora.
• Cada grup representa davant la classe la situació que ha triat.
Orientacions
La idea d’aquesta activitat és molt semblant a la que ja han fet d’expressar una
situació plaent, de forma individual. La diferència és que aquí pot ser qualsevol situació,
real o inventada, trista o alegre i que és una activitat en grup, per a la qual cal posar-se
d’acord i fer un petit guió d’intervencions i estructurar una mica la representació.
49
LA MELODIA
46. Discriminació dels intervals melòdics

• Cantem diferents intervals melòdics i els alumnes els imiten.
• Observem la trajectòria del so (ascendent, descendent o igual) i la representem amb
moviments de la mà.
• Demanem a cada alumne que canti un interval ascendent o descendent, ampli o
estret i el grup l’imita.
Orientacions
Quan realitzem aquesta activitat no cal que demanem la diferenciació qualitativa ni
quantitativa de l’interval, és a dir no cal que els fem reconèixer si estem cantant una tercera
(major o menor) sinó tan sols que tinguin clar el sentit ascendent o descendent dels intervals
i si les notes que el formen estan molt o poc separades. Cal que treballem les distàncies de 2ª
perquè són les que costen més de diferenciar i de vegades, si no han fet un treball aprofundit
d’escolta, no saben dir si el so puja o baixa. També és important que treballem l’uníson,
donat que és una possibilitat que es dona molt sovint en les melodies (nota repetida) i és
important que aprenguin que la melodia està formada per successions de sons ascendents,
descendents o iguals.
47. Pràctica de l’escala Major

• Cantem l’escala major, dient el nom de les notes, en sentit ascendent i descendent i
en diferents tonalitats, usant un àmbit d’una octava i mitja, més o menys
• Fem variacions en la forma de cantar-la: lligant les notes, separant-les de dues en
dues, fent crescendo al pujar i diminuendo al baixar, en ritme de negre, corxeres,
tresets i semicorxeres.
• Formem un piano humà, en el que cada dos o tres alumnes memoritzen un so; un
membre del grup fa de “pianista” i quan toca una “tecla”, el grup ha de cantar la
nota.
• Practiquem el cant interior d’alguna de les notes, per exemple la primera, tercera,
cinquena, etc.
• Cantem l’escala dient el número de cada grau: un, dos, tres, qua, cinc, sis, set.
50
Orientacions
És important presentar aquests petits exercicis com un joc, per no caure amb el cant
mecànic que sol ser freqüent quan es treballa l’escala. En aquest treball no és tant important
el nom de les notes com la pràctica de l’ordenació sonora en qualsevol tonalitat, per la qual
cosa es proposa de cantar amb números perquè podem treballar en tonalitats còmodes per
les veus i no haver d’usar el solfeig relatiu.
48. Imitació de dibuixos melòdics

• Cantem petits dissenys melòdics basats en l’escala (notes conjuntes) i els alumnes
els repeteixen.
• Proposem una seqüència melòdica, dient el nom de les notes, i els alumnes l’han de
continuar, començant cada vegada una nota més amunt o una nota més avall.
• Els propis alumnes proposen dissenys melòdics que la resta del grup ha de
completar.
Orientacions
L’objectiu d’aquest treball és prendre consciència de l’ordenació dels sons de
l’escala, eina imprescindible per poder fer improvisacions.
49. Representació espacial de dibuixos melòdics

• El professor canta diferents dibuixos melòdics, ara amb salts entre els sons.
• Els alumnes repeteixen el que han escoltat, acompanyant-se amb el moviment
ascendent o descendent de la mà i del braç.
• Fem l’exercici a la inversa: dibuixem els moviment melòdic amb la mà i cada
alumne, individualment, ha de convertir-lo en so.
51
Orientacions
El fet d’ajudar-se amb els moviments i dibuixar el sentit de la melodia de forma
espacial ajuda els alumnes a prendre consciència de les pujades i baixades dels intervals i
també de si la separació entre els sons és gran o petita.
50. Representació gràfica de dibuixos melòdics

• El professor canta fragments melòdics curts i els alumnes els repeteixen, fent els
moviments amb la mà.
• Tot seguit escriuen la gràfica de les altures sobre el paper.
• El professor canta fragments melòdics curts amb algun so que es repeteix (per
exemple el primer i el cinquè): a l’hora d’escriure la gràfica cal precisar els sons
repetits, escrivint-los en la mateixa línia.
Orientacions
Podem ampliar l’exercici demanant que reconeguin més d’un so repetit; també partir
d’una cançó de 8 compassos que coneguin i demanar que facin la gràfica de memòria.
51. Improvisació sobre l’escala Major

• Demanem als alumnes que inventin petites frases, primer amb tres notes de l’escala
(1 2 3).
• Demanem als alumnes que inventin frases de 4 compassos, ara amb les cinc
primeres notes de l’escala.
• Demanem als alumnes que inventin frases de 8 compassos amb totes les notes de
l’escala.
Orientacions
Aquesta activitat s’ha de desenvolupar de forma individual, de manera que cada
alumne tingui el seu torn per cantar la seva frase. No cal que diguin el nom de la nota,
perquè això complica molt l’exercici; poden cantar amb la, la, la o amb qualsevol síl·laba
52
que ens sembli oportuna. El més important és aprendre a utilitzar les notes de l’escala Major
de forma conscient.
52. Improvisació tipus pregunta – resposta

• El professor canta una frase en forma de pregunta i tria visualment un alumne que
farà la resposta.
• Dividim el grup en parelles; el membre A canta una pregunta i el B li respon;
després es canvien els papers.
• Cal usar l’escala Major.
Orientacions
Cal que el professor triï l’alumne que l’ha de respondre just en el moment de
començar a cantar, perquè aquest estigui atent i sàpiga que ha de cantar. Hem d’establir la
durada de les frases: començarem per dos compassos de pregunta i dos de resposta;
seguirem amb quatre i quatre i finalment farem 8 de pregunta i 8 e resposta: hem de
procurar treballar tant en compas de dos temps com en el de tres temps.
53. Pràctica de l’escala menor

• Cantem l’escala menor, dient el nom de les notes, en sentit ascendent i descendent i
en diferents tonalitats, usant un àmbit d’una octava i mitja, més o menys
• Fem variacions en la forma de cantar-la: lligant les notes, separant-les de dues en
dues, fent crescendo al pujar i diminuendo al baixar, en ritme de negre, corxeres,
tresets i semicorxeres.
• Formem un piano humà, en el que cada dos o tres alumnes memoritzen un so; un
membre del grup fa de “pianista” i quan toca una “tecla”, el grup ha de cantar la
nota.
• Practiquem el cant interior d’alguna de les notes, per exemple la primera, tercera,
cinquena, etc.
• Cantem l’escala dient el número de cada grau: un, dos, tres, qua, cinc, sis, set.
• El professor fa dibuixos melòdics i els alumnes els repeteixen, amb moviment de la
mà.
53
Orientacions
L’activitat és igual a la que hem realitzat amb l’escala Major, afegint de seguida els
dibuixos melòdics i la representació espacial del sentit de la melodia.
54. Diferenciació Major – menor

• El professor canta o toca cançons conegudes: els alumnes han de dir si estan en
Major o en menor.
• El professor canta petites melodies amb les cinc primeres notes de l’escala.
• Els alumnes repeteixen la melodia però en el mode contrari, és a dir si estava en
Major la cantaran en menor i a la inversa.
• El professor canta petites melodies amb totes les notes de l’escala.
• Els alumnes repeteixen la melodia però en el mode contrari, és a dir si estava en
Major el passaran a menor i a la inversa.
Orientacions
És important ensenyar els alumnes a diferenciar el Major del menor pel seu caràcter,
a més de fer-ho per les notes modals.
55. Reconeixement de les funcions tonals I – V

• El professor toca una melodia al piano.
• Els alumnes han de fer-ne la gràfica i posar una creu cada vegada que apareix una
nota (la tònica).
• Un cop localitzada la tònica, els alumnes tornen a escoltar la melodia i busquen una
altra nota (la dominant).
• Els alumnes canten cançons que coneguin: cada cop que apareix la tònica fan un gest
amb la mà cap avall i cada cop que apareix la dominant, fan un gest amb la mà cap
amunt.
54
Orientacions
És important que els alumnes s’adonin del caràcter diferenciat de les dues funcions
tonals: mentre la tònica té un sentit de repòs i distensió (la resposta) la dominant representa
el moviment dinàmic, la tensió (la pregunta). Ara podem relacionar i explicar amb més
elements l’estructura pregunta – resposta o antecedent – conseqüent, sovint representat per
les dues funcions.
56. Desenvolupament d’un motiu melòdic

• Recordem una de les cançons que hem après.
• Fem una anàlisi de les frases, períodes i subperíodes.
• Observem els motius o cèl·lules melòdiques i rítmiques.
• Donem pautes per desenvolupar aquestes cèl·lules (imitació, inversió, ampliació,
etc.).
• Fem pràctica individual de desenvolupar motius donats, de forma individual.
Orientacions
Per fer més entenedor el desenvolupament d’una idea o motiu musical podem posar
l’exemple d’una paraula (taula), a partir de la qual desenvolupem una idea (la taula està
plena de papers). Igualment en música, encara que d’una forma més abstracta, partim d’una
idea (paraula) i formem amb ella una frase que la inclogui o la citi indirectament (no tinc
cap moble per escriure damunt).
57. Creació d’una melodia a partir d’un text

• Donem algunes estrofes d’un poema. Cada alumne en tria una i prepara una melodia.
• Fem una roda en al que cada alumne canta la seva estrofa amb la melodia que ha
preparat. La resta del grup l’acompanya picant el pols i fent obstinats instrumentals.
Orientacions
Cal indicar als alumnes que prèviament a la melodia cal posar-hi el ritme, respectant
els accents i que un cop fet això han de triar la tonalitat i el mode en que estarà la melodia;
55
és preferible, si el nivell de la classe ho permet, que cada alumne escrigui la seva melodia; si
això els costa molt, podem demanar-los que tinguin clar el ritme, el compàs i s’escriguin
una gràfica de les pujades i baixades i sobre aquestes idees facin una improvisació. A l’hora
de cantar-la davant del grup, cada alumne haurà d’especificar el pols i el compàs per que els
companys puguin fer els acompanyaments rítmics.
58. Interpretació de partitures melòdiques

• Els alumnes interpreten, de forma col·lectiva, les partitures que tenen en el seu
quadern.
Orientacions
L’objectiu d’aquesta activitat és veure diferents models de melodies, amb text i
sense, perquè tinguin una referència del que hauran de preparar per al Taller de Creació i
Improvisació (activitat 64).
59. Improvisació melòdica sobre ritmes característics

• Reprenem els ritmes característics que han après en les sessions dedicades al ritme,
distribuïm les diferents parts rítmiques i els instruments que les fan.
• Un cop la part rítmica funcioni amb regularitat busquem entre tots un patró melòdic
que s’adapti, en forma d’obstinat de dos compassos.
• Sobre aquesta base rítmica i melòdica, demanem petits solos individuals.
Orientacions
El desenvolupament d’aquesta activitat serà que tots els alumnes participen en el grup,
fent base rítmica o melòdica i un per un deixen de format part del grup i fan el solo.
L’alumne que fa el solo pot sortir al centre, si estan col·locats fent cercle. Cal ajustar el
volum general del so als diferents solos, perquè se sentin bé. També cal canviar la
intensitat al tocar o cantar formant part del grup (més fluix) i al fer el solo (més fort).
56
60. Descripció de diferents situacions
• El professor proposa diferents situacions i cada alumne, de forma individual, hi posa
una melodia que descrigui l’estat d’ànim de qui la viu.
Orientacions
Alguna de les situacions per a les que podem demanar una melodia: estem alegres,
caminem de nit pel bosc, tenim pressa i correm darrere l’autobús; som a casa esperant una
trucada telefònica. Les melodies que cantin poden ser inventades o conegudes, però hem de
demanar que es col·loquin bé en la situació i que intentin descriure-la al màxim. Aquesta
activitat és complementària de la n. 45, la diferència és que ara es tracta d’un descripció
individual i no de grup, que ara demanem específicament una melodia i no qualsevol so
vocal i que la situació la marca el professor. El que es pretén amb aquest tipus d’activitats
és acostumar l’alumne a expressar sentiments, emocions i estats d’ànim a través d’un
llenguatge no verbal, a perdre la vergonya de cantar davant dels altres i a usar la seva veu de
forma creativa.
61. Improvisació melòdica sobre un tema

• Cantem una cançó que sàpiguen els alumnes (pot ser una que ja haguem treballat
rítmicament); expliquem diferents canvis que podem fer a partir d’una idea rítmica o
melòdica.
• Fem una roda d’improvisació individual sobre la cançó, de forma que quedi establert
que cada tres solos tots cantarem el tema i després continuarem fent solos tres cops
més.
Orientacions
És important que recordem algunes tècniques de desenvolupament d’un motiu
perquè els alumnes tinguin recursos per improvisar. Podem demanar que la improvisació
sigui en forma vocalitzada o que inclogui algun element del text, alguna paraula.
57
62. Comunicació a través de la melodia
• Cada parella s’asseu de cara, amb els ulls tapats i donant-se les mans.
• Cada parella estableix un diàleg a través del cant, de forma que un escolta i l’altre
respon.
Orientacions
Per fer aquesta activitat necessitem una aula gran, perquè les parelles que canten no
es molestin l’una a l’altra. També hem de demanar que intentin realment saber què està
dient l’altra persona, és a dir que intentin esbrinar com se sent i com està la persona que
estem escoltant; el fet de donar-se les mans, seure de cara i tenir els ulls tapats afavoreix la
comunicació i la concentració en el so.
63. Creació d’una opereta

• El mestre proposa un tema extret d’una història literària o inventada per ell.
• Es busquen un tema melòdic per a cada un dels principals personatges (cal anotar-
los per que no s’oblidin).
• Els alumnes han de representar aquesta història utilitzant el motiu propi de cada
personatge i ajudant-se d’elements escènics (moviments, gestos, etc.)
Orientacions
Aquesta activitat és semblant a un Taller, però amb la diferència que aquí els
alumnes no treballen sols sinó que són guiats pel professor, que és també qui proposa
l’argument i que s’encarrega d’escriure amb notació musicals els motius o temes de cada
personatge. Supervisa la posta en escena i la coordinació entre l’element escènic i el cant.
58
TALLER DE CREACIÓ I IMPROVISACIÓ (MELODIA)

• Cada alumne presenta i una melodia escrita per ell, seguint unes pautes prèviament
definides pel professor.
• L’autor dirigeix el grup en la interpretació: dóna les entrades i les indicacions
corresponents a la interpretació.
Durada aproximada: dues hores
Orientacions
Aquesta activitat té com a objectiu motivar els alumnes cap a la creació de melodies
i serveix el mestre per valorar els progressos de cada alumne. Caldrà que donem pautes per
a la composició de melodies: cal que estiguin estructurares en frases de 8 o 12 compassos,
han de ser fàcils de cantar i adequades a les característiques de la veu i de les possibilitats
del grup. Si ens sembla convenient podem indicar en quina tonalitat o mode han d’estar i
també quin tipus de començament volem o altres aspectes com l’àmbit, compàs, etc. Quan
siguin amb text, hem de valorar l’adaptació del text a la melodia i a la mètrica i el compàs.
Si preferim deixar aquest aspectes a la elecció dels alumnes els farem una llista de les coses
que han de decidir prèviament, abans de començar a inventar la melodia.
L’HARMONIA
65. Experimentació d’intervals harmònics

• Dividim el grup en dos i fem que uns cantin tota l’estona la tònica d’una escala (per
exemple Do) i l’altre grup vagi cantant cada una de les notes restants de la mateixa
escala.
• Fem el mateix des d’una altra tònica (sempre dient el nom de nota).
• El grup que es movia passa a fer la nota fixa (la tònica), però ara en la 8ª superior, i
l’altra part del grup va baixant en escala, separant-se de la tònica.
• Fem el mateix exercici a partir de l’escala menor (amb les seves variants).

59
Orientacions
Es tracta d’experimentar les sensacions dels diferents intervals, sense analitzar al
principi i arribant, després a conclusions respecte als intervals que són consonants i als que
són dissonants.
66. Experimentació d’acords

• Dividim el grup en tres parts.
• Cantem l’escala Major i assignem al primer grup l’ascens per graus conjunts, des de
la tònica, al segon grup l’ascens per graus conjunts des del tercer grau i al tercer grup
l’ascens per graus conjunts des del cinquè grau de l’escala.
• Els alumnes van cantant cada acord amb sons llargs, repetides vegades, observant les
sensacions i les diferències entre uns i els altres.
• Fem el mateix des d’altres tonalitats (dient el nom de la nota).
• Observem el caràcter diferent dels acords Majors i menors i la demanda de resolució
de l’acord disminuït.
• Fem el mateix exercici sobre l’escala menor i comparem l’acord que es forma sobre
la tònica del major i del menor. Usarem l’escala menor amb sensible, i observarem
un nou acord, el de 5ª augmentada.
• Experimentem els acords de 7ª de dominant en Major i menor.
Orientacions
Depenent del nivell de coneixements dels alumnes podem escriure els acord i
analitzar els intervals que els formen; si això no és possible farem que reconeguin
auditivament el Major del menor sense entrar en detalls dels intervals que els formen.
67. Creació de consonàncies i dissonàncies

• El membre A de la parella canta un so i el manté i el membre B de la parella canta
un altre so (formant interval harmònic) que formi consonància.
• Es canvien els papers i ara el membre bé ha de cantar un so que formi dissonància.

60
Orientacions
És una activitat d’experimentació, en la que els alumnes poden buscar la nota pel seu
so o també sabent quins intervals són consonants i quins són dissonants i buscant de
reproduir-los.
68. Improvisació en estil homofònic

• Establim una tònica i una escala (major o menor).
• Establim un pols.
• Tot el grup comença cantant una nota llarga –la tònica- (tothom respira quan ho
necessita i continua el so) i d’un en un, per ordre, cada alumne introdueix una nota
nova; quan tots han canviat el so, el primer fa un so nou que tots han d’imitar i poc a
poc cada alumne fa un so diferent. Quan això ha passat tres vegades (és a dir quan hi
ha hagut tres unísons) comença una improvisació completament lliure on cada
alumne busca el seu so amb l’única consigna d’escoltar-se entre tots. S’ha d’establir
quina durada tindrà cada nota (dos, tres o quatre temps) per aconseguir l’estil
homofònic, és a dir l’evolució paral·lela de les veus.
• Tot el grup, a un senyal de l’alumne que marcava els unísons, ha d’acabar amb la
tònica.
Orientacions
Aquesta és una activitat d’escolta, de concentració en el so i d’experimentació. Cal
estar molt atents a l’alumne (prèviament designat) que fa el so en el que ha de coincidir tot
el grup. Cal estar atents i no marxar de l’escala; cal recordar la tònica de l’escala on som,
per que serveix de base tonal i perquè cal retrobar-la al final de l’exercici.
69. Improvisació en estil polifònic

• Dividim el grup en tres grups.
• Establim una escala (major o menor) i un pols.
• El grup A es mourà en ritme de rodones, el grup B en ritme de blanques i el C en
ritme de negres.
61
• Tot el grup comença cantant la tònica i poc a poc cada grup es mou en el seu ritme,
escoltant el conjunt i adaptant-se al màxim al grup. És important imitar-se, per
aconseguir una resultat una mica homogeni.
Orientacions
Aquesta activitat és també d’experimentació i el més important no és tant el resultat
com el procés d’atenció, experimentació i recerca que han de desenvolupar els alumnes. Es
tracta d’una exercici de comunicació entre el grup a través del so.
70. Creació d’una segona veu a una melodia

• Els alumnes canten una cançó de les que saben.
• Tot el grup la canta i un alumne, per torn, fa una segona veu a la melodia seguint les
tècniques següents: cantar un so llarg cada compàs; cantar una nota cada temps;
reproduir la mateixa melodia una tercera per damunt; reproduir la mateixa melodia
una tercera per baix: reproduir la mateixa melodia una cinquena per damunt.
Improvisar lliurement una segona veu, usant qualsevol dels recursos descrits i
barrejant-los.
Orientacions
No cal que cada alumne experimenti totes les tècniques, sinó que demanarem a cada
un una cosa diferents; l’activitat de cantar la melodia una tercera o una quinta per damunt o
per sota es pot fer en grup (és a dir la meitat canten la cançó i l’altra meitat la segona veu).
Cal que sigui tonal, és a dir la tercera serà major o menor, depenent del grau de l’escala que
correspongui.
71. Experimentació de funcions tonals harmòniques

• Toquem els acords de tònica, dominant i subdominant (I – V – IV) d’una tonalitat.
• Fem que els alumnes els cantin, en diferents combinacions entre ells.
• Dividim el grup en quatre: uns canten una cançó i els altres tres canten
l’acompanyament en forma d’acords triades.
62
• Toquem una cançó amb acompanyament d’acords (només aquests) i els alumnes han
de reconèixer les funcions tonals.
• Toquem la mateixa cançó i els alumnes han d’acompanyar-la amb el acords
desplegats, en forma d’arpegi (dient el nom de les notes): do mi sol, si re sol, do fa
la.
Orientacions
A l’hora de cantar els acords podem recórrer a les inversions, per facilitar els
encadenament, així farem do mi sol (per la tònica); si re sol (per la dominant) i do fa la (per
la subdominant). Podem treballar l’acompanyament vocal d’acords en forma desplegada
(arpegis) i harmònica.
72. Improvisació lliure sobre un tema enregistrat

• El professor proposa un tema musical enregistrat.
• El grup fa una improvisació melòdica mentre escolten l’enregistrament.
Orientacions
Cal triar un tema musical modern, amb força ritme, per motivar els alumnes i fer-los
més fàcil la participació. La meva proposta és un tema del grup Enigma: The Eyes of Truth,
perquè hi ha un tema melòdic senzill i una part llarga rítmica sobre la que és fàcil
improvisar. El caràcter de la melodia és expansiu i invita a deixar-se anar; és recomanable
fer la improvisació amb espai per bellugar-se.
73. Improvisació sobre una roda d’acords

• El professor toca una roda d’acords típica del blues.
• El grup fa un acompanyament rítmic.
• Fem una roda d’improvisació melòdica individual, seguint la roda harmònica.
63
Orientacions
Abans de començar la improvisació, cal que els alumnes hagin escoltat diverses
vegades la successió d’acords i tinguin clar en número de compassos que té. Recomano
consultar el llibre Pop music in the School (veure bibliografia) que en el seu capítol 4
(pàgines 74 a 96) dóna patrons rítmics i melòdics així com rodes d’acords de blues. Podem
també improvisar en altres estils: rock, jazz, etc. També és possible inventar una seqüència
d’acords pròpia de la música clàssica, però sempre és més divertit per als alumnes muntar
una improvisació més rítmica i més propera als estils de música que solen escoltar.
74. Improvisació harmònica lliure

• El professor proposa una improvisació lliure col·lectiva, en la que els alumnes posin
en pràctica tot allò que hem anat treballant: consciència de la consonància i
dissonància, imitació, escolta del conjunt i adaptació de cada membre, homofonia,
polifonia.
• Introduïm el concepte de silenci: no cal que sempre canti tothom; és necessari buscar
moments en els que cada alumne calli i esperi el moment de tornar a intervenir.
Orientacions
L’objectiu d’aquesta activitat és investigar i experimentar; la consigna que hem de
donar és harmonitzar-se amb el conjunt mentre practiquem diferents eines que hem anat
aprenent. Sobre tot es tracta d’escoltar i practicar un aspecte nou que és el d’entrar i sortir
del conjunt en funció del que calgui per crear una textura contínua però no excessivament
atapeïda. Cal prendre’s moments de repòs, escoltar i esperar.
75. Creació d’obstinats per acompanyar una cançó

• Els alumnes canten una cançó que coneguin.
• Busquen els acords que van bé per acompanyar-la.
• Busquen una idea rítmica d’un o dos compassos (obstinat).
• Adapten la idea rítmica a un obstinat melòdic que estigui que es vagi adaptant als
diferents acords,
• Una part del grup canta la cançó i una altra part l’acompanya amb els obstinats
melòdics.
64
Orientacions
Al realitzar aquesta activitat és possible que ens calgui ajudar els alumnes a buscar
els acords que serveixen de base a la cançó, si no saben trobar-los ells; un cop resolta
aquesta part podem fer que cantin els acords arpegiats, la qual cosa donarà lloc a trobar una
idea melòdica que es base en les harmonies.
TALLER DE CREACIÓ I IMPROVISACIÓ (HARMONIA)
76. Interpretació a partir de propostes dels alumnes

• Dividim el s alumnes en grups de 3 o 4 persones.
• Cada grup prepara una proposta sobre la que treballar tots l’aspecte de l’harmonia:
una roda d’acords sobre la que improvisar, una cançó a la que cal fer-hi una segona
veu, un obstinat melòdic sobre el que improvisar melodies, etc.
• Cada grup presenta la seva proposta musical i es fa una improvisació sobre ella.
Orientacions
Al realitzar aquesta activitat tindrem en compte que l’harmonia és l’aspecte més
difícil de dominar pels estudiants de música i és sobre el qual serem menys exigents a l’hora
de buscar resultats; és per aquesta causa que el Taller proposat es desenvolupa en forma de
treball de grup i no és una activitat avaluativa.
LA FORMA MUSICAL
77. Audició i reconeixement de diferents formes

• El professor presenta als alumnes les formes musicals més senzilles, en forma
d’audició.
• El professor presenta alguns exemples enregistrat o tocats i els alumnes han de
reconèixer la forma que té l’obra escoltada.
65
Orientacions
Triarem exemples que ens permetin treballar les formes Binària (A-B i binària
reexpositiva), Ternària, Rondó, Tema i Variacions, Cànon i Fuga. Podem usar exemples
extres del folklore, de l’Àlbum per a la joventut de Schumann, obres de Bach (Suites,
Fugues) i altres obres breus.
TALLER DE CREACIÓ I IMPROVISACIÓ (FORMA)
78. Improvisacions seguint diverses estructures

• Dividim els alumnes en grups de tres o quatres persones.
• Cada grup elabora una proposta de forma musical sobre la que improvisar i un tema
melòdic (inventat o conegut).
• Cada grup presenta la proposta a la resta d’alumnes i es fa la improvisació, seguint
les pautes dels autors.
Orientacions
Cada grup ha de preparar el tema i la forma; per exemple a partir de la melodia de
Frère Jacques, es fa una improvisació en forma de rondo ABACADA, en la que A és la
melodia coneguda; un altre exemple: sobre la melodia d’una cançó es fa una improvisació
en forma binària o ternària. L’estructura de la improvisació vindrà determinada per la
proposta; en alguns casos podrem fer que el grup canti el tema A i l’improvisador la B o
també podem demanar que tot el grup acompanyi amb percussions i u sol alumne faci el
tema i la improvisació tot sol.
66
TALLER DE CREACIÓ I IMPROVISACIÓ (RESUM )
79. Interpretació de partitures escrites pels alumnes, utilitzant tots els recursos
treballats (activitat d’avaluació)
• Cada alumne porta escrita una partitura seguint les pautes que prèviament li hem
donat.
• El grup toca totes i cada una de les composicions, que són dirigides per l’autor.
Durada aproximada: dues hores
Orientacions
Les pautes que haurem donat per la composició és: escriure una melodia (una cançó)
sobre un text donat, amb acompanyament d’instruments i un obstinat melòdic. Cal que els
encomanem aquesta feina amb el temps suficient perquè puguin fer-la a casa; cal que cada
alumne tingui una còpia de la partitura. L’activitat té com a objectiu servir de recopilació de
tot el que hem vist i d’avaluació en la que, a més dels aspectes generals contemplats en
l’apartat “Criteris i activitats per a l’avaluació” valorarem l’adaptació del text al ritme i als
accents, l’adequació de la melodia al ritme, l’estructura melòdica de la frase i el sentit tonal,
l’adequació de l’obstinat melòdic, l’adequació de la melodia a les possibilitats vocals
(tessitura, salts, intervals) i la relació entre el caràcter de la melodia i l’acompanyament
instrumental.
67
68
8) Criteris i activitats per a l’avaluació
Les activitats d’avaluació estan es corresponen amb alguns dels Tallers de Creació i
Improvisació, en els quals els alumnes creen música pròpia, bé sigui amb un procés
d’elaboració i escriptura o bé improvisant a partir de pautes donades. Al final de cada Unitat
Didàctica es realitza un Taller, que pot constar d’una o dues sessions, que té un sentit de
síntesi de tot el què s’ha treballat i en el que es demana a l’alumne que posi en pràctica el
què ha après. Alguns d’aquests taller, tal com s’indica en les Orientacions, estan dissenyats
com activitats d’avaluació en les que avaluarem especialment el progrés realitzat pels
alumnes en el tema específic que estem tractant; a més d’aquests aspectes podem donem a
continuació una llista de criteris generals a tenir en compte en totes les avaluacions:
• Presentació del treball (generalment una partitura) escrit.

• Grau d’inventiva i creativitat en les propostes musicals.
• Grau de participació en les activitats grupals, especialment a l’hora d’interpretar música
d’altres alumnes.
• Nivell d’elaboració dels treballs presentats.
• Capacitat d’autocrítica envers les seves propostes.
• Capacitat de modificar i millorar les propostes musicals, a partir de suggeriments rebuts.
• Grau d’inhibició a l’hora d’expressar-se musicalment.
• Nivell d’assimilació i comprensió dels aspectes tècniques treballats.
• Adequació dels recursos musicals als treballs creatius.
• Capacitat de compartir amb el grup les idees musicals.
• Capacitat de dirigir el grup quan aquest interpreta la seva música.
• Sentit rítmic i melòdic, manifestat a l’hora de tocar i cantar.
• Bona oïda.
69
70
II. MATERIAL PER A L’ALUMNE/A
71
72
ACTIVITAT 11
73
74
75
76
77
78
ACTIVITAT 26
ACTIVITAT 59
79
80
««« . ««« . ««« ««« «««
MAMBO
C Œ Œ
l/ ¿ ¿ ¿ ¿ ¿
Claves
===================== l {”
l l ”
l Bongos « « « « « « « l « « « ”
/ C «ˆ« ««ˆ« ««ˆ ˆ««« «««ˆ «ˆ« «ˆ« l «««ˆ ««ˆ« ««ˆ «ˆ« «ˆ« ««ˆ« ”{
l=====================
l l ”
lEsquellot «« «
« ««« ««« «
« l «
« ««« ««« ««« ««« ”
¿ ¿
j ¿ ¿
j ¿ ¿
j
l / C «¿ «¿ «j
¿ l ¿« ”
=====================
l l {”
l Sonall l > ”
l C «« >
l «« «« «« «« «« «« «« «« ”
/=====================
« ««« ««« «««
l ¿ ¿ ¿ ¿ l «¿ ¿« ¿« ¿« «¿ «¿ «¿ «¿ {”
C ¿J»» ¿»» J¿»» ¿J»» ¿»» J¿»» ‰ ¿»» J¿»» ¿J»» ¿»» J¿»»
Esquellot SAMBA
l/ » »
===================== » » » » l » » » » » {”
l l ”
l Congues « « « « l « « « « « ”
l / C ««ˆ ˆ« ˆ« ««ˆ« « « « « «
«ˆ« «ˆ« l ««ˆ ˆ« ˆ« «ˆ« ˆ« ˆ« ”{ « « «
=====================
l l ”
l Claves l ”
l / C «««¿ Œ «««
¿ Œ l Œ ««« .
¿
««« .
¿ ”
=====================
l l {”
l Bongos l ”
l C œ»»» œ»»» œ»»» œ»»» œ»» œ»» œ»»» œ»»» l »»»œ œ»»» »»»œ »»»œ œ»» œ»» »»œ »»œ ”
l/
===================== » » » » l » » » » {”
81
44 ««¿« . ««« . ««« Œ ««« ««« Œ
Claves CHA-CHA-CHA
/=====================
l ¿ ¿ l ¿ ¿ {”
l l ”
l Güiro «« «« «« «« ««« ««« l ««« ««« ««« ««« ««« ««« ”
4
l/ 4 ¿ ¿ ¿ ¿ « « « « ¿ ¿ l ¿ ¿ ¿ ¿ ¿ ¿ ”
===================== {
l l ”
lEsquellot «««¿ «««¿ «« «« ‰ «««j ¿ l ««« ««« «« ««
¿
j ¿ ««« ”
l / 44 «
¿ ¿ « l ‰ « «
¿ ¿ ‰ j ¿ ”
=====================
l l {”
l Bongos l ”
l 4 »»»œ »»»œ »»»œ »»»œ ‰ Jœ»»» œ»» œ»» l œ»»» œ»»» œ»»» œ»»» œ»»» ‰ Jœ»»» œ»» œ»» ”
l/ 4
===================== » » l » » {”
4 ««« . ««« . ««« ««« Œ ««« ««« ««« Œ

BOLERO
l/ 4 ¿ ¿ ¿ ¿ l ¿ ¿ ¿
Claves
===================== {”
l l ”
lMaraques l « « « « ”
4
/ 4 œ»» œ»»»» œ»»»» œ»» œ»»»» œ»»»» œ»» œ»»»» l «ˆ«œ»
l===================== «ˆ«
œ
»
«ˆ«
œ
»
«ˆ«
œ
» ”{
l » » » » » » » » l »» »» »» »» ”
l Congues l ”
l / 44 ««ˆ« ««ˆ« «««ˆ« «««ˆ« ««ˆ« ˆ««« l «««ˆ ««ˆ« ««ˆ« «««ˆ« ««««ˆ ««ˆ« ««ˆ« ”
=====================
l l {”
l l ”
l Güiro4 Œ ¿»» . ¿J»» ¿»» l Œ ¿»» Œ ¿ ¿»» ”
»
/=====================
l 4 » » » l » »
» » {”
82
ACTIVITAT 27
83
84
2 «« ««ˆ« ««ˆ«
Dits
l& 4 « ˆ
==================
l l l =”
l «« «« l l «« l ”
Mans l
2 ˆ« ˆ« l l ˆ« l
&4
================== =”
l l l l ”
24 « «
l ˆ«« «ˆ« «
l «ˆ«
Genolls l l ”
==================
l & l l l =”
l 2 l «« l «« l ”
Peu
l& 4
==================
l ˆ
« l ˆ
« l =”
24 ««˙« «« ««
l ˆ« ˆ«
Mà D.
l&
=================== l l =”
l Mà E. l l l ”
l& 4 2 l l ˙»»» l œ»»» œ»» =”
=================== »
l Peu D. l l l ”
l 24 l l «˙«« « «
l «ˆ« «ˆ« ”
===================
l & Peu E. l l l =”
l 2 ˙» l œ» œ
» l l ”
l& 4 »» l »»
=================== »» l l =”
24 ˆ««« ««ˆˆ«« «« «« Œ Œ «« «« Œ «« «« «« Œ Ó
« « ˆ« l «ˆ Ó «« Œ
l «ˆ ˆ« l ˆ« ˆ« l ˆ« l ˆ« =”
Mans
===================
l& l l
l l « l « « l«« l « l l « «« « l « ”
2 Ó
l=================== l Œ «ˆ« l «ˆ« «ˆ« l «ˆ« «ˆ« Œ l Œ «ˆ« l Ó l ««ˆ «ˆˆ « «« «ˆ« l «ˆ« Œ ”
4
Peus
& =
l Genolls l l l l l l l ”
« « « « «
l 24 Œ «ˆ« l «ˆ« Œ l «ˆ« ««ˆ «ˆ« l Œ «ˆ« l Œ «ˆ« l «ˆ« «ˆˆ « « « « « «
«« «ˆ« l Ó l «ˆ« Œ ” «
=================== «
l& l l l l l l l =”
l 2Dits Ó l ««ˆ« ««ˆˆ ««« ««ˆ« l ««ˆ« ««ˆ« Œ l ««ˆ« ««ˆ« ««ˆ l ««ˆ« ««ˆˆ««« ««ˆ« l ««ˆ ««ˆ l Ó l ««ˆ Œ ”
l& 4
=================== l « l l « l « l« « l l « =”
85
2 œ»»
Exercici n. 1
œ»» »œ œ» œ» œ» œ»» œ» œ» œ»
Fustes
l& 4 » »
===================== l »» »» »» l »» » l »» »» »» =l
l Maraques l l l l
l 24 ‰ œJ»»» ‰ œJ»»» l œ»»» œ»»» Œ l ‰ œJ»»» œ»»» l Œ œ»»» œ»»» l
=====================
l& l l l =l
l Metalls l l l l
l& 4 Ó 2 l Œ œ»» l Ó l Œ œ»»
===================== » » =l
l Bongos l l l l
l 2 l ««˙« l ˆ««« ««ˆ« l l
l & 4 ˙»»» l ˙»»» l œ»» l Ó
===================== » =l
l Mans l l l l
l 2 œ»» œ»»» œ»»» l œ»» œ»»» œ»»» l œ»»» œ»»» œ»»» œ»»» l œ»» œ»» l
4 »
=====================
l& l » l l » » =l
l Panderos l l l l
l 24 œ»»» œ»»» »»»œ l »»»œ œ»»» œ»»» l œ»»» œ»»» œ»»» œ»»» l œ»»» œ»»» œ»»» l
=====================
l& l l l =l
»œ œ» œ» œ» œ»»» œ»»» œ» œ»»

Fustes
l & »» »» »» Ó
===================== l »» l »» » l ={”
l Maraques l l l ”
l œ»» ‰ œJ»» l œ»» Œ l œ»»» œ»»» œ»»» œ»»» l œ»»» Œ =”
»
=====================
& » » {”
l l l l
l Metalls l l l ”
l & »» ˙
» l Œ »œ »
œ
»» »» l »» ˙
» ˙
»
l »»
===================== =”{
l Bongos l l l ”
l «««ˆ ««ˆ« l ««ˆ« «««ˆ ««ˆ« l Œ ««ˆ l ««« ««« ««ˆ« ”
œ»»» œ»»» l «
l&
===================== l œ»»» œ»»
» l œ̂»»» œ̂»»» œ»»» ={”
l Mans l l l ”
l »»œ œ»» œ»» œ»» l œ»» œ»» œ»» »»œ l ‰ œJ»» ‰ œJ»» l œ»» Œ ”
»
=====================
l& » » » l » » » » l » » l » ={”
l Panderos l l l ”
l œ» œ»» l œ»» œ»» Œ l »»œ œ»» Œ l œ»» œ»» ”
l & »»
===================== » l » » l » » l » » ={”
86
««ˆ« ««ˆ« ««ˆ« ««ˆ«
Exercici n. 2
3 œ»
Bongos
l & 4 »» œ»»
===================== l œ»»» œ»» l œ»»» œ»» l œ»»» œ»»» =l
» » »
lClaves l l l l
l 43 ««ˆ« Œ ˆ««« ««ˆ« l ««ˆ« Œ ˆ««« ««ˆ« l ««ˆ« Œ «««ˆ ««ˆ« l ˆ««« Œ «««ˆ ««ˆ« l
=====================
l& l l l =l
l Caixes xineses l l l l
3 « « « « « « « « « « « « «
l & 4 ˆ«« «ˆ« ««ˆ «ˆ« Œ l «ˆ« «ˆ« «ˆ« «ˆ« Œ l ˆ«« «ˆ« «ˆ« «ˆ« Œ l ««ˆ «ˆ« «ˆ« «ˆ« Œ =l « « «
=====================
lMans l l l l
l 3 « l « l « l « l
l& 4 Œ «
«ˆ Œ l Œ «
«ˆ Œ l Œ «
«ˆ Œ l Œ «
«ˆ Œ
===================== =l
lPlats l l l l
l 3 «« l «« l «« l «« l
l& 4 ˙
« .
===================== l ˙
« . l ˙« . l ˙« . =l
lCímbals l l l l
l 43 Ó . l ««ˆ« ««ˆ« ««ˆ« l Ó . l ««ˆ« ««ˆ« ««ˆ« l
=====================
l& l l l =l
«« «« «« «« ««
ˆ« ˆ« ˆ« ˆ« ˆ«
Bongos
l & œ»»» œ»»»

===================== l œ»»» œ»»» l œ»»» œ»»» l œ»»» œ»»» =”
lClaves l l l ”
l «« Œ «« «« l «« Œ «« «« l «« Œ «« «« l «« Œ «« «« ”
ˆ«
===================== «ˆ ˆ« «ˆ ˆ« ˆ« ˆ« «ˆ ˆ« ˆ« ˆ« ˆ«=
l& l l l ”
l l l l ”
« « « « « « « « « « « « « « « « « «
Caixes xineses
l & ˆ«« «ˆ« ««ˆ «ˆ« Œ l ««ˆ «ˆ« ˆ«« «ˆ« Œ l ««ˆ «ˆ« ««ˆ «ˆ« Œ l ˆ«« «ˆ« ««ˆ «ˆ« «ˆ« «ˆ«=”
=====================
l Mans l l l ”
l «« Œ l Œ «« Œ l Œ «« Œ l Œ «« «« «« ”
l& Œ «ˆ
===================== l «ˆ l «ˆ l «ˆ «ˆ = ˆ« ”
l Plats l l l ”
l ««˙« . l «« l «« l «« «« «« ”
=====================
l& l ˙
« . l ˙« . l ˙
« ˆ « ˆ«=”
l Címbals l l l ”
l Ó. l ««ˆ« ««ˆ« ««ˆ« l Ó . l ««ˆ« ««ˆ« ˆ«««« «««ˆ« ”
=====================
l& l l l =”
87
24 ««« ««ˆ« «««« ««ˆ« ««« ««ˆ« «««« ««ˆ« ««« ««ˆ« «««« ««ˆ« ««« ««ˆ« «««« ««ˆ« ««« ««ˆ« «««« ««ˆ« ««« ««ˆ« «««« ««ˆ« ««« «ˆ« «««« ««ˆ« «« ««« «««« «««ˆ ««ˆ« «« «« œ»» ‰ ««j ‰ œJ»» «««ˆ ««ˆ« ««ˆ« ««ˆ« ««ˆ
Bongos
«
ˆ «
ˆ ˆ
==============================
l& « «
ˆ l «
ˆ «
ˆ ˆ « «
ˆ l «
ˆ «
ˆ ˆ « «
ˆ l «
ˆ «
ˆ ˆ
« l ˆ
« «
ˆ l ˆ
« «
ˆ » l ˆ
« » l « =”
l Claves l l l l l l l ”
l 2 « « « « l «« ««ˆ« ««« ««ˆ« «« ««ˆ« ««« ««ˆ« l «« ««ˆ« ««« ««ˆ« «« ««ˆ« ««« ««ˆ« l «« ««ˆ« ««« ««ˆ« « l « « l ‰ « « l « ‰ œJ» l « « « « « ”
l & 4 ˆ«« «ˆ« ˆ«« ˆ«« l ««ˆ «ˆ« ˆ«« «ˆ« l ««ˆ «ˆ« ˆ«« «ˆ« l ««ˆ «ˆ« «ˆ« l «ˆ« «ˆ« l
============================== «j
ˆ« ««ˆ l «ˆ« »» l ˆ«« «ˆ« «ˆ« «ˆ« ««ˆ =”
l Caixa xinesa l l l l l l l ”
« « « «
l 2 «« ‰ «« l «« ‰ «« l ««« ««ˆ« ««« «ˆ« ««« ««ˆ« ««« «ˆ« l ««« ««ˆ« ««« «ˆ« «« l «« «« «« «« l «« «« «« l «« ‰ «« l «« «« «« «« «« ” « «
l & 4 ˆ«
============================== ˆ« l ˆ«
j ˆ« l ˆ« ˆ« ˆ« ˆ« l ˆ« ˆ« ˆ« l ˆ« ˆ« «ˆ ˆ« l ˆ« ˆ« ˆ« l ˆ«
j ˆ« l «ˆ ˆ« ˆ« ˆ« «ˆ =”
j
l Metal·lòfon l l l l l l l ”
l 2 « « « l Jœ» œ» Jœ» l « « « l ‰ « « l « « « « l ‰ « « l « l « « « ”
l & 4 ««j ˆ «ˆ« «j
============================== ˆ« l »» »» »» l «j ˆ« ««ˆ «j ˆ« l «j ˆ« ««ˆ l ««ˆ «ˆ« ««ˆ «ˆ« l «j
ˆ« «ˆ« l «˙« l «ˆ« «ˆ« «ˆ« =”
lTriangle l l l l l l l ”
l 2 «« «« «« l «« l «« «« l ‰ «« «« l «« l «« «« l «« l «« «« ”
l& j 4 ˆ« ˆ« j
============================== ˆ« l ˙« l ˆ« ˆ« l j ˆ« ˆ« l ˙« l ˆ« ˆ« l ˙« l ˆ« ˆ« =”
l Plat l l l l l l l ”
l 24 ««˙« l ««ˆ« ««ˆ« l ««˙« l ««ˆ« ««ˆ« l ««˙« l ««˙« l ««˙« l ««ˆ« ««ˆ« ”
==============================
l& l l l l l l l =”
l Pandero l l l l l l l ”
l 2 «« «« «« l «« «« «« l «« «« «« «« l ‰ «« «« l ‰ «« «« l ‰ «« ‰ «« l «« ‰ «« l «« «« «« «« «« ”
l & 4 «ˆ ˆ« ˆ« l ˆ« ˆ« ˆ« l ˆ« «ˆ ˆ« ˆ« l j
============================== ˆ« ˆ« l j ˆ« ˆ« l j ˆ« j ˆ« l ˆ« ˆ« l ˆ« ˆ« «ˆ «ˆ «ˆ =”
j
88
ACTIVITAT 58
89
90
34 ««ˆ« ««ˆ« «««ˆ ««ˆ« œ»» ««ˆ« œ»»» œ»»» œ»»» œ»» œ» «««ˆ#ˆ««« « ««ˆ« ««ˆ« œ»» œ» œ» œ»» œ»» œ»» œ» œ» œ»» œ»» œ» ««ˆ« «« ««˙« .
l»
===============================
l& l » »» l «˙« . l » »» l »» » » » »» l »» » » »» #ˆ« l =”
bb b 3 »»œ œ»»» »»œ œ»»» œ»» œ» «« « ««« ««ˆ« nˆ««« «« ««ˆ« œ» «« « Œ œ»» œ»»» œ»» œ»»» œ»» œ»»» œ»»» œ»» œ»»» œ»» œ»» nˆ««« «« ««ˆ« œ» ««
l & 4 » » » » » l »» ˆ« «ˆ« ˆ« l ˆ« »» l ˆ« «ˆ« _«««ˆ
=============================== l » » » » » l » » » l ˆ« »» l ˆ« _«««˙ =”
bb 3 «« «« «« . ««ˆ« ««ˆ« ««ˆ« «« «« « « œ»» œ» « « «« ˆ««« ««ˆ« ˙»» Œ «« «« «« . ««ˆ« œ» œ»» ««ˆ œ»» œ»» œ» « « «« ««ˆ« ««ˆ «« .
l & 4 ˆ« «ˆ« «ˆ
=============================== l ˆ« ˆ« «ˆ« «ˆ« l » »» ««ˆ nˆ««#ˆ« l» l «ˆ «ˆ« «ˆ »» » l « » » »» l ˆ«« nˆ«« #ˆ« « l ˙« =”
24 «« ««« ««ˆ« ««« « « ««« ««« ««« ««ˆ« «« «« « « « « «

« œ
» « «
« «« «« ˙»
l & _ˆ«« ˆ« ˆ« l «ˆ« «ˆ« l _«««ˆ «ˆ« ˆ« l ˆ« ˆ« l _«««ˆ ««ˆ« «ˆ« ««ˆ« l ˆ« »» l «ˆ« ˆ« ˆ« ˆ« l »»
=============================== =”
## 4 œ» «« «« «« « « « « ««ˆ« «« « œ œ» «« «« «« « « Œ œ» « «« ««ˆ« « «« «« «« «« « « « «« «
4 »
» ˆ
« «
ˆ «
ˆ « « «
ˆ« l ˆ« ˆ« «
ˆ
« «
ˆ « »
»
ˆ« l » »
» «
ˆ «
ˆ ˆ
« « «
˙
« »
» « «
ˆ « «
ˆ « « «
ˆ «
ˆ
« « « « « « Œ =”
===============================
l& l ˆ« l ˆ« ˆ« l ˆ« ˆ« ˆ« l «ˆ« _«ˆ« «ˆ« ˆ« ˆ« l «˙« .
6 «
« ««« ««ˆ« œ» « «« «« «« « « «« « œ» «« «
« ««« ««ˆ« « œ» œ» «« « « «« « «
l & b 8 ««ˆ ˆ« Jœ»»» »» l ««ˆ ˆ« ˆ« ˆ« . l «ˆ« ««ˆ« «ˆ« «j
=============================== ˆ« »» l ˙« . l ««ˆ ˆ« Jœ»»» «ˆ« l »» »» œ»»» ˆ« . l ««ˆ «ˆ« ˆ« ««ˆ« «j
ˆ« l «˙« . =”
91
Melodia sobre un text de Salvador Espriu
#2 «« œ
» œ
» »
œ «« ««
œ
» » » » »
œ ˆ
«
l& 4 ˆj« l »» » l »
=================== » »» l ˆ« =l
Des - per - ta, és un nou di - a.
# Œ ‰ « « ‰ «« œ œ» œ
» ‰ Jœ»»
« «
ˆ« l ˆ« ˆ
j
« » » » Œ Œ » l
l& j
===================l »» » l » l =
La llum del sol lle - vant vell
# ˆ««« «« Œ «« œ»» œ»» œ»» « ««

«
ˆ ˆ
« » » « Œ =l
===================
l& l l » ˆ« l ˆ«
gui - a pels quiets ca - mins del fum.
# « »
œ ‰ «« œ» œ» ««« «« ««« œ» œ»»
« » œ
» Œ
l & ˆ« œ»»» »» l »»
=================== l j ˆ« »» »» l ˆ« ˆ« ˆ« »» =» l
No dei - xis res per ca - mi - nar i mi- rar fins
# «« œ»» œ»» . ‰ Œ ‰ Jœ»» œ»» Œ

l& ˆ
« » l »
=================== l » l » =l
el po - nent car tot
# œ» œ» œ» œ» Œ ‰ « «« ««˙«
»
» » »
» » l »
» Œ œ
J
»
» « ˆ
«
===================
l& l » l ˆ« l =”
en un mo - ment et se - rà pres.
92
Melodia sobre un text de Josep Carner
# 4 œ»» œ» œ»» ««ˆ« «« «« «« «« œ ««ˆ« ««« «« «« «« « «« «« ««

l & 4 »» »» »»
=================== ˆ« «ˆ «ˆ« ˆ« »»» l «ˆ «ˆ« ˆ« ˆ« ««ˆ« ˆ« «ˆ« ˆ« =l
Pas - sen tres no - ies totes de blanc, so - ta_u-na plu -ja de sol ba - tent,
# ««ˆ« ««ˆ« ««« œ» œ»» œ» œ»» œ»» »œ œ» «« «« « « « «« «« ««« «

l& ˆ« »» » »» »» » »» »» l ˆ« ˆ« «ˆ« ˆ«« ˆ«« «««ˆ ˆ« ˆ« «ˆ« =l
===================
mans en - lla-ça -des, gal -tes ro -sa -des i ca - be-lle - res vo- lant al vent.
# « « « «« «« œ» œ » «« «« œ» œ» œ» œ»» œ» »œ» œ» œ» œ»
« »
œ
l & «ˆ« «ˆ« ˆ« ˆ« ˆ« »»» »» »»» ˆ« ˆ« l »» »» »» » »» » »» »» »» =l
===================
In -co - ne-gu - des ja de llurs ma - res, van de - le - ro- ses qui sap a on;
# œ» œ» «
« «
« «
« « « « « « « « ««« «« ««« œ»
«
l & »» »» œ»»» ˆ« ˆ« ˆ« «ˆ« ˆ«« «ˆ« ««ˆ« l ««ˆ« «ˆ« ««ˆ« ˆ«« ˆ«« «ˆ ˆ« ˆ« »» =l
===================
Sem-blaque_es-tre - nin el goig de l'her- ba i que re - fa - cin el cor del món.
# œ»» œ»» œ»» œ» œ»» œ» œ»» œ»» œ» œ» ««ˆ« «« «« œ» œ»» ««ˆ« «« «« ««

l & »» » »» »» » »» »» »» »» »» l ˆ« ˆ« »» » ˆ« ˆ« ˆ« =l
===================
Oh nova glò -ria, ben tost me -mò - ria! Ulls que llam- pe -guen i bo -ca_ar- dent,
# ««ˆ «« ««« œ» »
œ
» »
œ ««ˆ« «« «« « « «« ««ˆ« ««« «
« ˆ« »
œ » »
œ » œ
» »
œ
ˆ« »» » »» »» » »» »» l ˆ« ˆ« ««ˆ «ˆ« «««ˆ ˆ« «ˆ« =”
===================
l&
mans en - lla- ça - des, gal - tes ro - sa - des i ca - be-lle - res vo- lant al vent!
93
44 ∑ ∑ ∑ ∑ =
Veu
===================
l& l l l l
44 «««ˆ ««ˆ« Œ Œ ««ˆ« ««ˆ« l Ó ««ˆ« Œ l ««ˆ« ««ˆ« Œ Œ «««ˆ ««ˆ« l Ó .
l Fustes ««ˆ« ««ˆ« l
===================
l& l l l =l
l Panderos
44 Œ «« «« Œ l «« «« «« «« l Œ «« «« Œ l «« «« «« ‰ «« l
===================
l& ˆ« ˆ« l ˆ« ˆ« ˆ« ˆ« l ˆ« ˆ« l ˆ« ˆ« ˆ« = ˆ« l
j
««ˆ« bœ»» œ»» ˆ««« ««ˆ« ««˙« «« ««ˆ« Œ ∑ ∑
l &Fustes » » «ˆ
Veu
=================== l l l =l
l «« «« Œ Œ «« «« l Ó «« Œ l «« «« Œ Œ «« «« l Ó «« Œ l
l & ˆ« ˆ«
=================== ˆ« ˆ« l ˆ« l «ˆ ˆ« ˆ« ˆ« l ˆ« =l
l Panderos Œ «« «« Œ l «« «« «« «« l Œ «« «« Œ l «« «« «« «« l
===================
l& ˆ« ˆ« l ˆ« ˆ« ˆ« ˆ« l ˆ« ˆ« l ˆ« ˆ« ˆ« ˆ«=l
«« bœ» œ»» œ» œ»» ˙»» œ»» bœ» œ»» w ˙
»
» . œ»»
ˆ
« » » » » » » =l
Veu
» » » l
===================
l& » » » l l »
«« «« Œ Œ «« «« l Ó «« Œ l «« «« Œ Œ «« «« l Ó «« Œ l
l Fustes
l & ˆ« ˆ«
=================== ˆ« ˆ« l ˆ« l ˆ« ˆ« «ˆ ˆ« l ˆ« =l
===================
«« «« Œ Œ «« «« Ó œ» œ»» «« «« Œ Œ ««« ««« Ó «« «
l & «ˆ ˆ« ˆ« ˆ« l »» » l ˆ« ˆ« «ˆ ˆ« l
Veu
=================== ˆ« «ˆ«=l
l Fustes ««« ««ˆ« Œ Œ ««ˆ« ««ˆ« l Ó ««ˆ Œ l ««ˆ« ««ˆ« Œ Œ «««ˆ ««ˆ« l Ó ««ˆ Œ l
l& ˆ
=================== l « l l « =l
===================
«« «« Œ Œ «« «« Ó œ» œ»» « «« « «« «« ««ˆ« œ» œ»» Œ Ó
l & «ˆ ˆ« ˆ« ˆ« l »» » l _«««ˆ «ˆ« «ˆ« ˆ« ˆ« »» l »
Veu
=================== =”
«« «« Œ Œ «« «« l Ó «« Œ l ‰ «« ‰ «« ‰ «« «« «« l «« Œ Ó ”
l Fustes
l & ˆ« ˆ«
=================== ˆ« ˆ« l ˆ« l j ˆ« j ˆ« jˆ ˆ« « ˆ« l «ˆ =”
l Panderos Œ «« «« Œ l «« «« «« «« l «« «« «« «« l «« Œ Ó ”
===================
l& ˆ« ˆ« l ˆ« ˆ« ˆ« ˆ« l ˆ« ˆ« ˆ« ˆ« l ˆ« =”
94
ÍNDEX
I. MATERIAL DEL PROFESSOR/A
1) INTRODUCCIÓ 3
2) CONTINGUTS 5
Procediments 5
Fets, conceptes i sistemes conceptuals 6
Valors, normes i actituds 8
3) OBJECTIUS DEL CRÈDIT 11
4) TEMPORITZACIÓ 13
Descripció de les unitats didàctiques 13
Desenvolupament del crèdit en sessions d’una hora 15
5) BIBLIOGRAFIA 21
6) RECURSOS DIDÀCTICS 23
7) ACTIVITATS D’ENSENYAMENT – APRENENTATGE. ORIENTACIONS PER A

LA INTERVENCIÓ PEDAGÒGICA 25
8) CRITERIS I ACTIVITATS PER A L’AVALUACIÓ 69
II. MATERIAL PER A L'ALUMNE/A
ACTIVITAT 11 73
ACTIVITAT 26. ACTIVITAT 59 79
ACTIVITAT 27 83
ACTIVITAT 58 89
95

Creacio Musical I Improvisacio Credit Variable

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Creacio Musical I Improvisacio Credit Variable

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

CREACIÓ MUSICAL

Conxa Trallero Flix

CREACIÓ MUSICAL I IMPROVISACIÓ és un crèdit variable de consolidació i

L’enfocament didàctic d’aquest crèdit és basa en la participació activa de tots els

1. La percepció del so i de la música

1.1. El so com a matèria primera de la música

1.2. Els elements de la música

2.1.Utilització del moviment com a element expressiu

2.2. Descoberta de la veu com a element expressiu

2.3.Utilització dels instruments musicals com a mitjà d’expressió

3. Les eines per a la percepció i l’expressió

3.2. Aplicació dels coneixements de la forma en la pràctica de la improvisació

Fets, conceptes i sistemes conceptuals

1.1. Qualitats del so: altura, durada, intensitat i timbre

1.3. La sintaxi musical: frase, període, subperíode, antecedent i conseqüent.

2. Els vehicles de l’expressió musical .Tècnica i aspectes interpretatius.

2.1. Moviment i ritme.

2.3. Els instruments.

3.1. Tècniques d’interpretació improvisada.

4.1. Sistemes de grafia musical.

Valors, normes i actituds

1. Valoració de la música com a element expressiu.

1.1. Valoració de la música com a eina de la vida quotidiana.

1.2. Valoració de la música com a element de comunicació, coneixement i plaer.

1.3. Valoració de la creativitat com a eina d’afirmació personal i autoestima

2.1. Actitud positiva envers els descobriments musicals.

2.2. Participació i compromís en les tasques col·lectives.

2.3. Interiorització i observació del propi procés creatiu.

1. Mostrar coneixement dels recursos bàsics del llenguatge musical i aplicar-los en

2. Identificar les qualitats del so (altura, durada, intensitat i timbre) i aplicar-les en la

3. Utilitzar la música com un llenguatge, amb coneixement de les seves normes i

4. Crear situacions i ambientacions sonores, a partir de consignes establertes.

5. Conèixer els elements constitutius de la música i aplicar-los en les creacions i

7. Intervenir en les improvisacions, en qualitat de solista o de membre del grup

8. Investigar i reconèixer les pròpies capacitats creatives.

9. Valorar la importància de la creativitat en la vida quotidiana i com a eina de satisfacció

14. Traduir a música diferents situacions, evocacions i records.

15. Expressar emocions a través de la creativitat musical.

16. Fer muntatges musicals per il·lustrar diferents situacions.

DESCRIPCIÓ DE LES UNITATS DIDÀCTIQUES

L’UNIVERS SONOR (4 sessions)

RITME I PERCUSSIÓ (6 sessions)

• Moviment i Psicomotricitat. Pols, ritme, compàs: interiorització i vivència corporal.

• Utilització i descobriment de la veu com a element expressiu. Consciència corporal.

• Intervals melòdics. Oïda melòdica i afinació. L’escala Major i l’escala menor.

• Oïda harmònica. Intervals harmònics. Acords. Improvisació seguint diferents textures:

LA FORMA MUSICAL (1 sessió)

TALLER DE CREACIÓ I IMPROVISACIÓ (11 sessions).

• Aplicació de tots els elements musicals a diversos estils d’improvisació i creació

TALLER DE CREACIÓ I IMPROVISACIÓ (SO)

TALLER DE CREACIÓ I IMPROVISACIÓ (VEU)

TALLER DE CREACIÓ I IMPROVISACIÓ (MELODIA)

TALLER DE CREACIÓ I IMPROVISACIÓ (HARMONIA)

TALLER DE CREACIÓ I IMPROVISACIÓ (FORMA)

AGOSTI-GHERBAN, C. y RAPP-HESS, Ch.- (1988). El niño, el mundo sonoro y la

D.D.A.A.- (1997). Creatividad / Improvisación. Monogràfico Eufonía, n. 8. Mes de julio.

D.D.A.A.- (1992).- Del proyecto educativo a la programación de aula. Barcelona: Ed.

D.D..A.A.- (Dir. Luciano González Sarmiento). (1972/1975). Cuadernos de música para

FUENTES, P. y CERVERA, J.- (1989). Pedagogía y Didáctica para músicos. València:

HEMSY DE GAINZA, V.- (1986). La improvisación musical. Buenos Aires: Ricordi

KÜNTZEL-HANSEN, M.- (1981). Educación musical precoz y estimulación auditiva.

LOCATELLI DE PERGAMO, A.M.- (1975). La notación de la música contemporánea.

SCHAFER, A.M.- (1992). Limpieza de oídos. Buenos Aires: Ricordi Americana.