Llibre d'estil de la CCMA

El portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals

Presentació Model de llengua Gramàtica Lèxic Topònims Noms propis Convencions Doblatge Altres llengües Enllaços externs Últims canvis

Consulta: cerca avançada

general pel·lícules

• Ajuda a la cerca
• Transcripció fonètica

» Tornar a la pàgina anterior

Pronoms febles
Per a aquest apartat hem tingut especialment en compte el capítol 8.4 de la GIEC, els capítols M3 i M10 de la GCC i la "Proposta per a un estàndard oral de la llengua
catalana" (IEC).
En la llengua parlada, la combinació entre verbs i pronoms febles origina una sèrie de fenòmens d'alteració de les formes dels verbs o dels pronoms, que
tendeixen a facilitar la pronúncia segons les característiques de les diverses varietats del català. Presentem a continuació una llista d'aquests fenòmens,
basada en el català central.

Pel que fa a l'acceptabilitat d'aquestes formes als nostres mitjans, hem distingit entre:

- usos formals, propis dels informatius, reportatges i similars;

- usos informals, propis dels magazins, ficció dramàtica i similars;
- usos marcadament informals, propis dels contextos de molta informalitat;
- subtítols.
Aquesta classificació és una abstracció que caldrà aplicar amb flexibilitat en cada cas, tenint en compte les necessitats del context.

Considerar acceptable una forma no vol dir que bandegem altres possibles solucions.

1. la hi, li ho, l'hi

Ús de l'hi com a reducció de les combinacions la hi i li ho. Exemples:

l'hi va donar (la hi va donar)
l'hi va dir (li ho va dir)
Recomanem aquesta solució en qualsevol context.

2.

3. li'n, n'hi

Combinació de pronoms febles n'hi en comptes de li'n. Exemple:

 n'hi va donar tres (li'n va donar tres)
Recomanem aquesta solució en qualsevol context.

4.

5. els hi

3.1. Ús d'els hi amb valor d'els datiu. Exemple:

els hi va dir que sí (els va dir que sí)

Acceptabilitat:
Usos formals: no.
Usos informals: sí.
Usos marcadament informals: sí.
Subtítols: no.

És del tot inadmissible la forma *lis com a plural de li (*lis va dir que sí).
3.2. Ús d'els hi com a reducció de les combinacions els el, els la, els els, els les, els ho, les hi. Exemples:
porta'ls-hi (porta'ls-la)
els hi dono (els ho dono)
comprà'ls-hi (comprar-los-les)
Recomanem aquesta solució en qualsevol context.

7.

8. l'és, ho és
 Pronom ho com a atribut definit. Exemple:
És l'alcalde o no ho és? (És l'alcalde o no l'és?)
Recomanem aquesta solució en qualsevol context.

9.

10. Combinacions amb algunes formes dels verbs

5.1. Formes perifràstiques: anteposició del pronom al verb (en llengua oral, aquestes construccions solen resultar més naturals i menys dures). Exemples:
l'ha d'estrènyer (ha d'estrenye'l / ha d'estrènyer-lo)
els volien atacar (volien atacar-los)
ens ha de dir (ha de dir-nos)
Recomanem aquesta solució en qualsevol context.

11.

5.2. Qualsevol forma del verb, sense alteració, precedida de la combinació de pronoms de 1a i 2a pers. pl. amb el pronom en en forma reforçada en lloc de forma elidida.
Exemples:
ens en anem (ens n'anem)
ens en alegrem (ens n'alegrem)
ens en hem anat (ens n'hem anat)
us en aneu (us n'aneu)
us en alegreu (us n'alegreu)
us en heu anat (us n'heu anat)
us en ha tret (us n'ha tret)
Recomanem aquesta solució en qualsevol context.
12.

5.3. Imperatiu seguit de pronoms de 1a i 2a pers. pl. reduïts a 's i seguits d'en o hi. Exemples:
anem's-en (anem-nos-en)
aneu's-en (aneu-vos-en)
aturem's-hi (aturem-nos-hi)
compreu's-en (compreu-vos-en)
fixeu's-hi (fixeu-vos-hi)
recolzeu's-hi (recolzeu-vos-hi)

Acceptabilitat:
Usos formals: no.
Usos informals: sí.
Usos marcadament informals: sí.
Subtítols: no.

13.

5.4. Imperatiu seguit de pronoms de 1a i 2a pers. pl. reduïts a 's, amb vocal epentètica. Exemples:
mirem's-e (mirem-nos)
afanyeu's-e (afanyeu-vos)
animeu's-e (animeu-vos)
quedeu's-e (quedeu-vos)
 Acceptabilitat:
Usos formals: no.
Usos informals: no.
Usos marcadament informals: sí.
Subtítols: no.

14.

5.5. Imperatius 2a pers. sing. amb vocal afegida al verb seguits de pronom feble en forma reduïda. Exemples:
afegeixe'n (afegeix-ne)
ajupe't (ajup-te)
concebe'ls (concep-los)
more't (mor-te)
fote't (fot-te)
perde'l (perd-lo)
permete'm (permet-me)
empenye'm (empeny-me)
promete'm (promet-me)
rebe'ls (rep-los)
serveixe'l (serveix-lo)
teme'l (tem-lo)
surte'm (surt-me)
 vence'l (venç-lo)
convence'l (convenç-lo)
vence'ns (venç-nos)
convence'ns (convenç-nos)

Acceptabilitat:
Usos formals: no.
Usos informals: sí.
Usos marcadament informals: sí.
Subtítols: no.

15.

5.6. Imperatius 2a pers. sing. amb vocal afegida al verb seguits de pronom feble en forma plena. Exemples:
culle-les (cull-les)
permete-ho (permet-ho)
promete-ho (promet-ho)
promete-li (promet-li)
perde-la (perd-la)
defuge-la (defuig-la)
empenye-la (empeny-la)
serveixe-la (serveix-la)
llegeixe-ho (llegeix-ho)
 vence-la (venç-la)
convence-la (convenç-la)

Acceptabilitat:
Usos formals: no.
Usos informals: sí.
Usos marcadament informals: sí.
Subtítols: no.

16.

5.7. Imperatius 2a pers. amb pèrdua de -s final seguits de pronom feble en forma reduïda o plena. Exemples:
digue'm (digues-me)
digue-li (digues-li)
digue-m'ho (digues-m'ho)
vulgue-ho (vulgues-ho)
estigue't (estigues-te)
sigue-li fidel (sigues-li fidel)
tingue-la present (tingues-la present)
sàpigue't la lliçó (sàpigues-te la lliçó)
dugue'l a coll (dugues-lo a coll)
tingue-ho a punt (tingues-ho a punt)
Recomanem aquesta solució en qualsevol context.
17.

5.8. Imperatius amb una reducció encara més important. Exemples:

mi-te'l (mira-te'l)
do'm (dóna'm)

Acceptabilitat:
Usos formals: no.
Usos informals: sí.
Usos marcadament informals: sí.
Subtítols: no.

18.

5.9. Forma verbal començada en consonant i precedida de l'ús de les formes plenes me, te, se, ne. Exemples:
quan me cridaran? (quan em cridaran?)
te donen (et donen)
se creu (es creu)
quants ne té? (quants en té?)

Acceptabilitat:
Usos formals: no (excepte se + [s]: més informació).
Usos informals: sí.
 Usos marcadament informals: sí.
Subtítols: no (excepte se + [s]: més informació).

19.

5.10. Infinitius amb pèrdua de -r final seguits d'un pronom feble en forma reduïda. Exemples:
coneixe'ns (conèixer-nos)
coneixe-us (conèixer-vos)
coneixe'n (conèixer-ne)
coneixe'l (conèixer-lo)
coneixe's (conèixer-se)
vence'ls (vèncer-los)
convence'ls (convèncer-los)
estrenye'l (estrènyer-lo)
Recomanem aquesta solució en qualsevol context.

20.

5.11. Infinitius amb pèrdua de -r final seguits de pronoms de 1a i 2a pers. pl. en forma reduïda, amb vocal epentètica. Exemples:
di-us-e (dir-vos)
calmà-us-e (calmar-vos)
ajudà'ns-e (ajudar-nos)
emportà'ns-e (emportar-nos)
mirà'ns-e (mirar-nos)
 emportà-us-e (emportar-vos)
fe'ns-e (fer-nos)
fe-us-e (fer-vos)
portà'ls-e (portar-los)

Acceptabilitat:
Usos formals: no.
Usos informals: no.
Usos marcadament informals: sí.
Subtítols: no.

21.

5.12. Infinitius amb pèrdua de -r final seguits de pronoms de 1a i 2a pers. pl. en forma reduïda combinats amb un altre pronom. Exemples:
di-us-el (dir-vos-el)
anà'ns-en (anar-nos-en)
emportà'ns-el (emportar-nos-el)
mirà'ns-ho (mirar-nos-ho)
emportà-us-el (emportar-vos-el)

Acceptabilitat:
Usos formals: no.
Usos informals: sí.
 Usos marcadament informals: sí.
Subtítols: no.

22.

5.13. Qualsevol forma del verb, sense alteració, precedida de la combinació de pronoms de 1a i 2a pers. pl. en forma reforçada, amb vocal epentètica entre consonants.
Exemples:
ens e surt (ens surt)
us e surt (us surt)
ens e la porta (ens la porta)
us e la porta (us la porta)
els e la porta (els la porta)
no us e la donaré (no us la donaré)

Acceptabilitat:
Usos formals: no.
Usos informals: sí.
Usos marcadament informals: sí.
Subtítols: no.

23.

5.14. Imperatius sense alteració o infinitius amb pèrdua de -r final, seguits de combinacions de pronoms de 1a i 2a pers. pl. en forma reduïda amb el pronom la, amb vocal
epentètica entre consonants. Exemples:
 porta'ns-e-la (porta'ns-la)
portà-us-e-la (portar-vos-la)
porta'ls-e-la (porta'ls-la)
emportà-us-e-la (emportar-vos-la)

Acceptabilitat:
Usos formals: no.
Usos informals: sí.
Usos marcadament informals: sí.
Subtítols: no.
24.