B AT X I L L E R AT

1r
Llengua catalana
i literatura
SOLUCIONARI DEL
LLIBRE DE L’ALUMNE
 1. EL VOCALISME
Comentari
pàgina 9

LA COMUNITAT PROFUNDA DE LES LLENGÜES

Jesús Tuson, Patrimoni natural. Empúries

Tema: la llengua com a sistema de reflexió i explicació del món.

Emissor: Jesús Tuson és catedràtic de la Facultat de Filologia i professor de lingüística a la Universitat de Bar-
celona, per tant un expert en llengües.
Receptor: públic reduït. És a dir, estudiants de batxillerat o universitaris o bé lectors interessats en temes lin-
güístics i amb uns coneixements elevats.
Canal: un llibre especialitzat.
Finalitat: divulgativa.
Registre: culte (científic), encara que, amb vista a apropar el lector menys especialitzat, de tant en tant, utilitza
un to menys formal i un llenguatge més planer.
Estructura i resum:
Introducció
L’ésser humà és la consciència del món.
L’Homo sapiens és la consciència del món, és a dir, que l’espècie humana coneix i es reconeix en l’entorn i és
capaç de construir un discurs explícit (mític o científic) sobre aquest món.
La llengua determinarà la visió d’aquest món.
Aquesta consciència dependrà de la nostra condició lingüística.
Desenvolupament
L’entorn, per a l’home, és un seguit de fets interrelacionats.
La nostra ment observa els fenòmens de la natura i hi veu causes i conseqüències.
Qualsevol llengua pot expressar la realitat i sempre l’adequaran als referents humans.
En fer-ho, les expressa amb paraules i construccions de la llengua. Totes les llengües del món tenen aquesta ca-
pacitat i totes contenen metàfores amb l’home com a eix vertebrador.
El so com a base comunicativa és un dels universals lingüístics.
I totes les llengües coincideixen en alguns trets essencials o universals. La comunicació lingüística té com a ba-
se fonamental el so i és el domini sensorial vocal-auditiu l’àmbit natural en què es transmeten els senyals del
llenguatge.
Els sons permeten la discriminació semàntica.
Totes les llengües tenen articulacions vocàliques i consonàntiques prototípiques i diferenciadores del significat.
Les llengües són complexes malgrat l’economia de sons.
Aquestes unitats del so són realment molt poques i són un indicador preciós d’economia: els humans hem acon-
seguit dissenyar el llenguatge i les llengües.
El so no ho és tot, cal una morfologia creativa.
Però, per aconseguir-ho, calia una revolució de construcció progressiva: començar a combinar els sons indefini-
dament. La dimensió morfològica és creativa de mena.
La sintaxi pot considerar-se el súmmum del desenvolupament lingüístic.
El punt central i final: la capacitat combinatòria de les llengües es desplega, magistralment, en les oracions i en
els textos.
La sintaxi ofereix a les llengües un poder il·limitat de comunicació.
Les possibilitats concatenatives de les llengües són il·limitades gràcies a la sintaxi.
Cloenda
Som l’espècie sintàctica.

3
1. La llengua com a sistema de reflexió i explicació del món.
2. 1. (1.1.) 1-5
2. (2.1.) 6-30
(2.2.) (2.2.1.) 31-47
(2.2.2.) 48-59
(2.2.3.) 60-77
3. (3.1.) 78-80
3. Resposta model:
Vol dir que som els únics que tenim consciència i actuem de manera racional, que tenim capacitat de raonar, la
qual cosa ens permet, per exemple, en l’àmbit lingüístic, crear unes normes d’accentuació i/o distingir les pa-
raules en agudes, planes i esdrúixoles, o, en l’àmbit químic, crear una taula periòdica on figuren els elements
químics ordenats per nombre atòmic creixent.
4. Els exemples d’abast universal són: les causes i les conseqüències que la nostra ment expressa amb paraules
(dins de la qual cosa trobem l’exemple de les pomes que han caigut de l’arbre a causa d’una pedregada i la ver-
balització d’aquesta situació) i els nivells fonètic, morfològic i sintàctic d’aquestes.
5. El so ens permet articular i, per tant, transmetre senyals determinats de llenguatge que convencionalment
s’han relacionat a un significat o altre.
La morfologia permet classificar/diferenciar i jugar amb aquests sons per tal de construir diferents mots.
La importància del component sintàctic rau en el fet que és aquell que ens permet aglutinar els mots per for-
mar oracions, que és el tret essencial de la nostra espècie, aquell que ens diferencia realment dels altres
animals.
6. El tret essencial de l’espècie és el de poder comunicar-nos, transmetre’ns informació, a partir de les oracions.
7. Emissor: Jesús Tuson és catedràtic de la Facultat de Filologia i professor de lingüística a la Universitat de Bar-
celona; per tant, un expert en llengües.
Receptor: públic reduït. És a dir, estudiants de batxillerat o universitaris o bé lectors interessats en temes lin-
güístics i amb uns coneixements elevats.
Finalitat: divulgativa.
Canal: un llibre especialitzat.
Registre: culte (científic), encara que, amb vista a apropar el lector menys especialitzat, ja que, de tant en tant,
utilitza un to menys formal i un llenguatge més planer.
8. Resposta model:
En fer referència a la pedra com a sàdica i a la poma com a masoquista.
En expressar la possibilitat d’articular metàfores antropomòrfiques amb el llenguatge.
En plasmar conjunts de sons impossibles d’expressar.
En fer referència a la grandesa del llenguatge i de les llengües com a «palau fastuós».
En passar de «gat» a «gol» i indicar que «fa un gol».
En fer referència al mot «repulsionalització» i fer-ho a través d’una frase aparentment molt complexa.
En fer referència al concepte «oració-vida» i en la seva exemplificació.
En l’estirabot final de vincular els ximpanzés amb el fet de parlar dels gossos dels veïns.

Activitats
pàgina 12

1. ...Reposo
[e][ɔ][u]
entre parets solemnes, que em recorden
[e][ә] [ә][ɛ] [u][ɛ] [ә] [ә] [ә] [ɔ] [ә]
cants i converses, guanys de solitari
[a] [i] [u][ɛ][ә] [wa] [ә] [u][i][a][i]
que no refusa cap mirall opac
[ә] [o][ә][u][ә][a] [i][a] [u][a]
per estimar més dignament la vida.
[ә][ә][i][a] [e] [i] [ә] [e] [ә] [i] [ә].
2. a) Pel juny, molt s[ɔ]l i molta s[ɔ]n.
b) Per Sant Ermeng[ɔ]l apaga el gres[ɔ]l i pel set[e]mbr[ә] torna’l a enc[e]ndr[ә].

4
 c) Si vols fer drec[e]r[ә], no deixis la carret[e]r[ә].
d) És l’ofici del burg[ɛ]s, menjar, beure i no fer r[ɛ]s.
3. a) Mal, malícia, maligne, malèvol; pes, pesar, pesat, pesantor; temps, temporada, temporal, temporer.
b) Mal: [a]; malícia, maligne, malèvol: [ә]. Pes: [ɛ]; pesar, pesat, pesantor: [ә]. Temps: [e]; temporada, tempo-
ral, temporer: [ә].
c) El desplaçament de la tonicitat.
4. a) Roc: [ɔ]; rocam, roqueta, roquissar: [u].
b) Tomb: [o]; tombar, tombarella, tombant: [u].
A la primera paraula de cada sèrie, la vocal destacada es troba en posició tònica; en canvi, en els derivats, la vo-
cal destacada ocupa una posició àtona i per aquest motiu es neutralitza.
5. Mocar-se, [u]: moc, [o]. La vocal neutralitzada passa a posició tònica i, per tant, es pronuncia diferent.
Sucar, [u]: suc, [u]. El so és el mateix perquè la vocal es pronuncia de la mateixa manera en posició tònica i
àtona.
Rodar, [u]: roda, [ɔ]. La vocal neutralitzada passa a posició tònica i, per tant, es pronuncia diferent.
Tombar, [u]: tomb, [o]. La vocal neutralitzada passa a posició tònica i, per tant, es pronuncia diferent.
Ronsejar, [u]: ronso, [o]. La vocal neutralitzada passa a posició tònica i, per tant, es pronuncia diferent.
Ruquejar, [u]: ruc, [u]. El so és el mateix perquè la vocal es pronuncia de la mateixa manera en posició tònica i
àtona.
6. Futbolista, futbol; muntar, munta; prosista, prosa; exposar, exposa; funcional, funció; bondat, bo; decorar, deco-
ro; rucada, ruc; renovar, renovo; musical, música; embrutar, embruto; valorar, valoro; gronxar, gronxo.
7. Sons tònics en negreta (els altres són àtons):
a) Dos sobre dos, b) En tens tu, en tinc jo c) Molt semblant a una cassola
[o] [o ә] [o] [ә] [e] [u] [ә] [i] [ɔ] [o] [ә a] [ә] [w ә] [ә ɔ ә]
quatre caps i dues cues I totes les coses del món. té ales, però no vola.
[wa ә] [a] [i] [u ә] [uә] [i] [o ә] [ә] [ɔ ә] [ә] [o] [e] [a ә] [ә ɔ] [o] [ɔ ә]
vuit potes, quatre peus A què em refereixo? Endevines què és?
[ui] [ɔ ә] [wa ә] [ɛ w] [ә] [ɛ] [ә] [ә ә ɛ u] [ә ә i ә] [e] [e]
caminaven cap a Reus.
[ә i a ә] [a][ә] [ɛw]
Què són?
[ɛ] [o]
8. Katmandú [ә ә u]; Ucraïna [u ә i ә]; Raimon [ә i o]; Dídac [i ә]; vídeo [i ә u]; rupia [u i ә]; atmosfera [ә u e ә];
humit [u i]; acne [a ә]; intèrfon [i ɛ u]; medul·la [ә u ә]; olimpíada [u i i ә ә]; omòplat [u ɔ ә]; però [ә ɔ]; perit
[ә i]; timpà [i a]; xassís [ә i]; xiclet [i ɛ]; xofer [u e].
9. Rimen en [e]: a, g. Rimen en [ɛ]: d, e, f. Alternen [e] i [ɛ]: b, c, h.
pàgina 13
10. Rimen en [o]: b, c, f. Rimen en [ɔ]: a, e. Alternen [o] i [ɔ]: d.
11. Resposta model:
[ɛ][ә] pena, mestre, vela
[e][ә] trepa, fetge, sense
[ә][ɛ][ә] tramesa, maleta, empènyer
[ә][e][ә] escletxa, valenta, espera
[ɔ][ә] hora, pobre, closca
[o][ә] cotxe, fondre, broma
[ә][ɔ][ә] estrofa, pellofa, carxofa
[ә][o][ә] senyora, catorze, tremola
12. a) Quan el mar fa llumenetes, poc avancen les barquetes.
b) Per manso que sigui el gos, si el trepitgen és rabiós.
c) Vent de llebeig, dóna mareig.
d) Gat miolador, mai serà bon caçador.
e) A barca vella, tothom hi fa estella.
f) El rossinyol, gàbia no vol.

5
13. a) t[ow] / p[ow] e) p[ɛ]br[ә] / f[e]br[ә] i) c[ә]rg[ɔ]l / f[ә]s[ɔ]l m) c[ɔ]v[ә] / r[ɔ]b[ә]
b) b[ɔ]sc / f[o]sc f) p[e]ll / v[e]ll j) [ә]rr[ɛ]l / [ә]st[ɛ]l n) s[ɔ]l / d[ɔ]l
c) c[ɔ]m / t[o]mb g) s[o]rd / b[o]rd k) c[e]nt / s[e]nt o) r[ej]n[ә] / f[ɛj]n[ә]
d) c[ɛ]l / f[ɛ]l h) ll[ɔ]c / f[ɔ]c l) p[u]d[ɛ]r / v[u]l[ɛ]r p) s[ɔ]n[ә] / m[o]n[ә]
14. a) futbol, b) víkings, c) termòstat, d) tèxtil, e) míssils, f) hoquei / basquetbol, g) xandalls.
15. a) denuncia, b) anuncia, c) repudia, d) silenciïs.
16. tèxtil, poliglot, tiquet, consola, aurèola, torticoli, handbol, humit, renuncia, medul·la, atmosfera, alvèol, copia,
interval, renunciï, canviï, témer, rèptil, intèrfon, vertigen, diòptria, etíop, període, estudia, influencia, premia,
rumia, sinó, pneumònia, quètxup, elit, omòplat, saxòfon o saxofon, negociï.
17. a) xofer (xófer), xassís e) policíaques
b) omòplat f) olimpíades
c) cardíac g) èczema
d) rèptils h) miopia, diòptria
pàgina 16
18.
singular de noms (femení: casa / masculí: home)
singular d’adjectius (amable)
terminacions àtones
plural (terres)
Noms i adjectius: -es (alferes)

radicals àtons taula – tauleta / teula – teuleta

[ә] -e (monestir) -a (arracada)

última lletra: -a (canta)

desinències àtones
penúltima lletra: -e- (cantaven)
Formes verbals
radicals àtons cantava – canta / rentava – renta
a/e jeure, treure, néixer

19. a) Masia s’escriu amb a perquè deriva de la paraula mas, que també s’hi escriu.
b) Amable és adjectiu d’una terminació acabat en -ble.
c) Classe és una excepció ja que és femení i acabat en -e.
d) Ballem s’escriu amb a perquè en posició tònica es pronuncia [a]: ballo.
e) Arbre és masculí acabat en -e.
f) Trobes, la vocal àtona de les terminacions verbals s’escriu amb e quan la vocal neutra és la penúltima lletra.
g) Cus, els verbs cosir, escopir, tossir, sortir s’escriuen amb u quan es troba en posició tònica.
h) Portava s’escriu amb o perquè la 3a persona del singular del present d’indicatiu s’escriu amb o: porta.
i) Miro, la vocal àtona de les terminacions verbals s’escriu amb o en posició final de mot.
j) Canvia, la vocal àtona s’escriu amb a perquè és l’última lletra de la forma verbal.
k) Vine, la 3a persona del singular dels verbs córrer, venir, obrir i omplir s'escriu amb -e final (és una excepció).
l) Rentaves, la vocal àtona de les terminacions verbals s'escriu amb e quan la vocal neutra és la penúltima
lletra.
20. a) La Vella de Valls completa la seva millor actuació del segle per Santa Úrsula.
b) El pintor Joan Capella, nomenat fill predilecte de Vallnegra.
c) La jornada electoral ha estat marcada per l’escepticisme.
d) Metro i Ferrocarrils estrenaran el bitllet únic.
e) Sovint es diu que el tret diferencial del nostre segle és la comunicació.
21. A Grècia hi ha més de mil tres-centes seixanta illes. No totes són habitades, és clar, i moltes són illots deserts
que només visiten les gavines. D’altres, que podrien ser qualificades d’illetes, són una mica més grans; però
com que no tenen aigua ni recursos tampoc no són habitades o només ho són per cabres salvatges.
22. a) unes amigues antigues e) unes places gregues i) unes aigües fosques
b) unes coques fresques f) unes esponges roges j) unes marques roges
c) unes pasqües florides g) unes monges riques k) unes vaques blanques
d) unes oques maques h) unes tiges llargues l) unes taronges belgues
23. a) Quina meravella, la resplendor del sol!
b) L’assassí, un home sense afaitar, estava assegut en un racó de l’ambaixada.
c) Enyorava sense rancor els moments viscuts amb ell.
d) L’assemblea va acordar fer una nova avaluació de l’avaria.
6
24. treball, punxegut, davant, polseguera, avantatge, sergent, vernís, sanefa, Sardenya, canelons, estendard, mo-
nestir, albercoc, següent, emparar, arravatar, honestedat, litre, ràfega, espàrrec, raspall, efeminat.
25. a) trauràs e) treu i) nasqueren m) traient
b) jec f) extraiem j) naixem n) renaixem
c) naixia g) nascuts k) contrec o) trec
d) distrauré h) distrec l) bestrauré p) retraurien
26. a) L’Empar i l’Esteve treballen en una empresa de Cerdanyola.
b) En el nostre viatge a l’Empordà vam visitar les ruïnes d’Empúries.
c) La ciutat de Terrassa organitza cada any un cicle de concerts de jazz.
d) Vam fer un viatge amb iot per la costa mediterrània fins a Begur.
pàgina 17
27. Al llarg dels meus viatges, en pobles petits he trobat sovint mercats ambulants. Sempre he dedicat una bona
estona a passejar-hi, a tafanejar què s’hi ven, a observar els personatges –venedors i compradors–, a escoltar
els diàlegs. No oblidaré mai el mercat de Figueroles d’Alcalatén, la veïna que havia baixat a la plaça amb bata i,
al damunt de la bata, s’emprovava una combinació. En aquests modestos mercats ambulants –hi arriben, un dia
a la setmana, tres o quatre furgonetes– s’hi pot trobar, normalment, roba, calçat, utensilis de cuina, productes
alimentaris envasats i poca cosa més.
28. a) recolliràs e) escopiria i) sobresortim m) cull
b) tus f) sobresurt j) tossim n) recollim
c) sortiria g) escup k) escollim o) cosit
d) cus h) surt l) sortit p) descosís
29. a) Cus i descús, li encanta fer anar l’agulla. d) Sempre tus quan recull la cendra.
b) Traiem la brutícia i jaiem a terra. e) Naixem en una nit de lluna plena.
c) Volem venir amb vosaltres. f) Sortiu demà al matí.
30. a) Vam muntar la joguina sense presses.
b) La tramuntana bufa amb força a l’Empordà.
c) Va costar molt de sufocar aquell foc a la muntanya.
d) La joventut sospira i sofreix per aconseguir un títol.
e) No cal fer compliments amb aquest individu.
f) Desa la ploma i els retoladors a l’estoig.
g) És un dia calorós, ens rostirem!
h) El joglar Joan cantava com un rossinyol.
i) Quin assortit de botifarres!
j) El cònsol va enviar torró a Romania.
k) No crec que puguem suportar-ho.
l) La xerrada de l’ateneu és molt avorrida.
m) Comprarem un gerro i una coberteria.
n) El joier m’ha ensenyat el robí.
31. Resposta model:
a) El professor no li ha resolt el dubte i, per això, ell encara dubta.
b) Treballen amb una activitat febril que farà augmentar la producció fabril.
c) Necessito comprar una espècia molt aromàtica per fer aquesta espècie de fideus.
d) Lliura aquest paquet al primer treballador que vegis que està lliure.
e) És d’un mode tan iconoclasta que sempre està per sobre de qualsevol moda.
f) M’han marcat el producte que vull canviar a l’entrada del mercat.
g) En aquella cova és on han trobat el cove ple de menjar.
h) L’entusiasme del Miquel projecta acabar el projecte amb molt bons resultats.
i) Aquell viatge espacial dels astronautes no tenia res de comú, era ben especial.
j) Porta, fregant el terra, una rosa fragant per entregar-la a la seva mare.
k) Cada dia entra a l’oficina entre les 8 i 2/4 de 9.
l) Amb aquest informe tècnic l’empresa ens informa dels seus desajustos.
32. a) bucal c) concorregut e) Mundial g) dulcificant i) nutrients
b) titular d) duplicat f) consular h) curvatura

7
 pàgina 20
33. Tes-ti-mo-ni-at-ge, pui-xan-ça, in-tro-du-ïts, gau-deix, de-sig, pres-si-ons, ac-cep-ta-da, pos-se-i-ri-a, fre-qüents, ar-
que-ò-leg, pot-ser, subs-trat, ba-gat-ges, co-nei-xem, es-cis-si-ó, sar-ra-ï-na, guàr-di-a, ir-re-lle-vant, mit-jons, pa-lla,
gre-nya, mot-lle, cot-xe, col-le-gi, as-cen-sor, go-ril-la, pe-at-ge, in-tel-li-gèn-ci-a, ex-pe-di-ent.
34. Vocal: equació, dinovè, ianqui, ambigüitat.
Semivocal: emboirar.
Consonant: reialme, iogurtera, iode, jaiem, talaia, deies, ianqui, ioga, joiell, espaiós.
Semiconsonant: quasi, freqüència, paraigüer, bilingüisme, ambigüitat.
35. a) boina: [ɔj]; rei: [ej]; caiguda: [әj]; feina: [ɛj]; boirina: [uj]; aire: [aj]; coi: [oj]; mai: [aj]; vuit: [uj].
b) seu: [ew]; brou: [ɔw]; tou: [ow]; au: [aw]; riu: [iw]; trobeu: [ɛw]; eunuc: [әu]; heura: [ew]; pou: [ow].
c) quasi: [wa]; ungüent: [we]; pingüí: [wi]; quota: [wɔ]; qualitat: [wa]; quocient: [wo]; conseqüència: [wɛ]; qua-
tre: [wa]; freqüent: [we].
36. a) Aigua ([aj], [wә]) corrent no mata la gent.
b) Llaura ([aw]) amb bous ([ɔw]) i seràs ric.
c) Núvols en creu ([ɛw]), aigua([aj], [wә]) tindreu ([ɛw]).
d) Boira ([ɔj]) a la muntanya, pastor a la cabanya.
37. Formen diftong creixent: quatre; formen diftong decreixent: eina, pou, relleu. No formen diftong, sinó que són
un hiat: diadema, àrdua, quietud. No formen diftong perquè una de les vocals és part d’un dígraf: així, guerra,
roig.
38. Diftongs decreixents: arraulit, astronauta, creu, arxiu, audició, audàcia, clausura, gaire, seu, boicot, ateneu, eu-
tanàsia, eufòric, pau. Diftongs creixents: guàrdia, guant, conseqüència, quòrum, quasi, delinqüent, ambigüitat,
quadern.
39. a) Fer el petarrell: elisió. g) Ser una bleda assolellada: sinalefa, elisió.
b) Donar una lliçó: sinalefa. h) Estirar-se els cabells: elisió.
c) Posar-se en camí: elisió. i) Faltar un bull: sinalefa.
d) Passar un calvari: sinalefa. j) Passar al davant: elisió.
e) Fer i desfer: sinalefa. k) Pujar els colors a la cara: elisió.
f) Fer un mal gest: sinalefa. l) Prendre el número: elisió.
40. Estan marcats els que en formen:
a) Dues mans per treballar i una boca per menjar.
b) Aigua de gener tot l’any va bé.
c) No hi ha març que no marcegi, ni boig que no bogegi, ni fill de l’ase que no brami.
d) Anar-se’n amb la cua entre cames.
e) O faixa o caixa.
pàgina 21
41. Clementina
El seu pare és llenyataire [aj]
i ella viu endins del bosc; [je] [iw]
Clementina, diu que es deia, [iw] [jә]
Clementina és el seu nom.
Clementina, de sabates
en tenia més de nou, [ɔw]
capses buides sense tapes, [uj]
Clementina «farda» prou. [ɔw]
Porta els ànecs vora l’aigua [aj] [wә]
de matí a les nou en punt, [jә] [ɔw]
Clementina que rellisca,
una onada se l’enduu. [uw]
42. L’[ә]xpr[e]s
N[i]ng[u] n[o] v[u]l[i][ә] d[i]r-l[i] [ә] qu[i]n[ɔ]r[ә] p[ә]ss[ә]r[i] [ә]l tr[ɛ]n. [ә]l v[ɛ][jә]n t[a]n c[ә]rr[ә]g[a]t
d[ә] m[ә]l[ɛ]t[ә]s, qu[ә]ls f[ɛ][jә] p[ɛ]n[ә]xpl[i]c[a]r-l[i] qu[ә]ll[i] n[o] [jә]v[i] [ә]n h[ә]g[u]t m[aj] n[i]
v[i][ә]s n[i]st[ә]c[i][o].
C[u]nf[ә]ss[i][o]
L[ә] m[e]v[ә]st[i]m[a]d[ә]m v[a] d[i]r qu[u]n p[i]t s[i], p[ә]r[ɔ] qu[ә] l’[a]ltr[ә] n[o], p[ә]rqu[ɛ]l t[ә]n[i]

8
 [ә]mp[ә]r[әw]l[a]t. G[ә]n[i][u]t [jә]g[u][i]st[ә] v[a]ig p[ɛ]rdr[ә] l’[u]n[i]c qu[ә] qu[ә]d[a]v[ә]
d[i]sp[u]n[i]bl[ә].
[ә]l f[i]ll d[ә] V[ɛ]n[u]s
[ә]s p[ɔ]t d[ә]cl[ә]r[aw]n [i]nc[ɛ]nd[i], [u]n[ә] gu[ɛ]rr[ә] [ɔ]l c[u]nt[i]ng[u]t d’[u]n[ә] m[ә]l[ɛ]t[ә],
p[ә]r[ɔ] n[ɔw]n [ә]m[o]r. [ә]pr[u]p[ɔ]s[i]t d[ә] l’[ә]m[o]r, t[o]t[ә]s l[ә]s d[ә]cl[ә]r[ә]c[i] [o]ns s[o]n
[i]nd[i]scr[e]t[ә]s, f[i]ns [i] t[o]t [ә]qu[ɛ]st[ә].
43. Hivern
Estimo la quietud dels jardins
[iә]
i les mans inflades i vermelles dels manobres.
Estimo la tendresa de la pluja
i el pas insegur dels vells damunt la neu.
[jә] [ew]
Estimo els arbres amb dibuixos de gebre
[u]
i la quietud dels capvespres vora l’estufa.
[iә]
Estimo les nits inacabables
i la gent que s’apressa sortint del cinema.
44. a) l‘oca e) la unió i) l’Índia m) l’unça p) la hac
b) l’ungla f) la essa j) la insolència n) l’hora q) la ema
c) la indústria g) la història k) la il·lusió r) l’àvia r) l’àvia
d) la unitat h) la humilitat l) l’illa o) la hipòtesi
45. a) L’ofici del burgès, menjar, beure i no fer res.
b) La dona del fuster, si pateix gana no pateix fred.
c) Vaig al notari.
d) Posa la roba bruta al cove.
e) La cordada havia arribat al cim de l’Everest.
f) Ja em menjaré l’entrepà pel camí.
46. a) És l‘hora de tocar el dos.
b) La inicial ha d’anar amb majúscula.
c) Avui estudiarem la e i la a.
d) Per l‘agost, bull el mar i bull el most.
e) Van guanyar el campionat d’handbol.
f) Hem visitat la universitat de San Francisco.
g) L’edat avançada, no és per l’aixada.
h) El viatge de noces, el van fer a l‘illa de Menorca.
i) L’home que és peresós, per un pas en dóna dos.
j) La unió fa la força.
47. a) Porta’n, b) Mira’m, c) Vigila’ns, d) Posa’l, e) Indica’t, f) Indica’ls, g) Posa’t, h) Vigila’m.
pàgina 24
48. a) allò, cafè, botxí, cosí, anorèxia, ànec, angúnia, bústia, Àrtic, apèndix, Bàltic, arsènic, anècdota, església, alè,
anàlisi, brutícia, automòbil, caràcter, asmàtic, brúixola, aquí, això, àngel, difícil, caòtic, brànquia, adolescència,
carícia, família, efímer, fondària, èxode, espàrrec, còmplice, dòlar, fúnebre, diàmetre, dòcil, fotògraf, cons-
ciència, cèl·lula, física, fòrum, dimissió, diàfan, faràndula, fràgil.
b) pensàveu, néixer, conèixer, fèiem, trobéssiu, carregàveu, rebíem, aniré, recitéssim, bevíem, teníeu, rom-
príem, volgué, créixer, burxaríem, esbrinaràs, fregàveu, seríeu, llogaríeu, estalviàvem, feríssiu, amagàvem,
passaríeu, netejaré, vindrà.
49. Els mots acabats en -ment s’accentuen quan la forma femenina singular de l’adjectiu del qual deriven també por-
ta accent: fàcilment, ecològicament, còmodament, àgilment, hàbilment, implícitament, plàcidament, ridícula-
ment, difícilment.
50. pres, encès, suspès, estès, ofès, comprès, entès, imprès, sorprès.
51. Fèiem, fèieu. Rèiem, rèieu. Trèiem, trèieu. Crèiem, crèieu. Dèiem, dèieu. Vèiem, vèieu. Jèiem, jèieu. Sèiem,
sèieu.

9
52. Mitjans, exàmens, fenòmens, examen, fenomen, ciència, gràfic, líric, tabú, Mercè, sintètica, monòton, digués-
siu, teníem, après, compres, diària, ràdio, Penedès, Besòs, antònim, lèxic, sorprendria, tèxtil, exèrcit, entréssim,
erudició, manifestació, tòpic, índex, precís, Ramon, estaran, Berlín, òrgan, còndor, tomàquet, clixé, víking, màr-
queting, cinèfil, famílies, paràgraf, conèixer, néixer, recórrer.
53. a) Es pensa que és infal·lible.
b) No vull que m’expliquis què faràs demà.
c) Ahir en Joan féu un bon paper. Vosaltres, avui, feu el que pugueu.
d) Sóc discret i no xerro gaire, però mira que n’és, de soc, el teu cosí.
e) Aquella dona mora té delit per les móres.
f) No us explico l’ús que va fer del cotxe que li van deixar.
g) No vénen mai els dissabtes perquè venen roba a la fira.
h) És una dona ben garrepa, no dóna mai res a ningú.
i) No em sembla bé que amoïnis el meu be.
j) Tots els seus béns acaben en aquest ramat de bens.
k) No li portis el te, m’ha dit que ja el té.
l) Li han portat el nét, ben polit i net.
m) Si ho veus clar, digues que sí.
n) M’agrada molt el cafè ben mòlt.
o) No sé pas què se sent davant la mort.
p) Ves què vols que et digui, vés a buscar la teva germana.
pàgina 25
54. L’arròs ja gairebé nodreix la meitat dels habitants del planeta. Al ritme de creixement demogràfic actual, a l’any
2020 caldria produir 300 milions de tones més per satisfer la demanda. Això exigirà més quantitat de fertilitzants
i pesticides, que a llarg termini resulten nefastos per al medi ambient i la productivitat dels sòls. Per això [...] ha
començat [...] una sèrie de treballs sobre els cianobacteris. Aquests organismes –una mena d’algues microscò-
piques presents naturalment als arrossars– fixen el nitrogen de l’aire, a raó de 5 a 30 kg per hectàrea. En des-
compondre’s els bacteris, l’arròs reabsorbeix immediatament el nitrogen que alliberen. D’aquesta manera tenen
una funció d’adob natural.
55. a) Avui no es trobava gaire bé.
b) Si et plau, vés i espera’m fora.
c) Ves, què vols que t’hi digui!
d) Què fas? Véns o et quedes?
e) Aquest matí tenia una son que no em podia llevar.
f) Diuen que el futur és de les dones.
g) Feu el que vulgueu!
h) Vols que et doni les ametlles mòltes?
56. a) En Pep no conduïa gens bé.
b) La crema s’espessia lentament.
c) El meu oncle traduïa obres de l’àrab i de l’alemany.
d) Els cotxes obstruïen molt sovint el pas dels vianants.
e) Es reduïen les possibilitats d’aconseguir un trofeu.
57. a) Cal que l’estat canviï d’estratègia.
b) Els polítics sempre demanen que els ciutadans confiïn en ells.
c) Els companys volen que jo denunciï el que m’ha passat.
d) Nosaltres trobem bé que tu t’associïs amb en Joan.
e) Cal que tu domiciliïs el pagament de les quotes de la moto.
f) M’ha demanant que li enviï un correu electrònic.
58. pa-ï-sos, qua-dern, ra-ïm, re-du-ir, au-ca, o-ï-da, riu, es-qua-dró, brou, qua-si, ve-í.
Contenen hiat: pa-ï-sos, ra-ïm, re-du-ir, o-ï-da, ve-í.
Contenen diftong: qua-dern, au-ca, riu, es-qua-dró, brou, qua-si.
59. Tant l’accent com la dièresi marquen un hiat. País porta accent perquè és un mot agut acabat en -is. Països duu
dièresi perquè és un mot pla acabat en vocal i que, per tant, no es pot accentuar.
60. Pretèrit imperfet de subjuntiu: construís, construïssis, construís, construíssim, construíssiu, construïssin; en-
vaís, envaïssis, envaís, envaíssim, envaíssiu, envaïssin.

10
 Imperatiu: construeix, construeixi, construïm, construïu, construeixin; envaeix, envaeixi, envaïm, envaïu, envaeixin.
61. Resposta model: distribuïm, distribuirà; influïu, influiríeu; suï, suem; atribuïu, atribuint; canviïn, canviessin.
62. Patir, patint, patit; intuir, intuint, intuït; posseir, posseint, posseït; conduir, conduint, conduït.

De la paraula al text
pàgina 26
1. [a]- [ә], [a]- [ә], [ә]- [a]- [ә], [ә]- [a]- [ә], [a]-[ә], [a]-[ә], [a]
2. [e], [ә], [ɛ], [ɛ], [ә], [ɛ], [o], [u], [ɔ], [o], [o]
3. lleugerament, rou, portéssiu, gaires
[əw] [ow] [iw] [aj]
4. dibuix, hipocresia, cordial, vaixell, fluix, aire, pàtria, deixà, paisatge, lluïssor
[ø] [i] [i] [i] [ø] [ø] [j] [i] [ø] [j] [i]
5. Accents
Aguda acabada en alguna de les dotze terminacions: passió, matí.
Plana i no acabada en cap de les dotze terminacions: ridícul, arribéssim.
Plana acabada en diftong decreixent: portéssiu.
Esdrúixoles, s’accentuen totes: pàtria, anàlisi.
Dièresis
Per desfer un diftong: lluïssor, esmorteïment.
6. Construint i construir no porten dièresi perquè són excepcions (gerundi i infinitiu).
pàgina 27
7. En els afers sentimentals (Adj, complementa: afers), els italians tenen fama de no disposar de massa sentit del
ridícul (SPrep, complementa: fama; del ridícul –SPrep, complementa: sentit–). Tenen el cor d’una musicalitat es-
filagarsada (SPrep, complementa: cor; esfilagarsada –Adj, complementa: musicalitat–). Quan hom arriba a Itàlia
amb les idees i els sentiments de la societat que ens ha construït (SPrep, complementa: idees i sentiments; que
ens ha construït –OAdj, complementa: societat–), amb la hipocresia, la timidesa, el sentit del ridícul (SPrep, com-
plementa: sentit), el gust de la clandestinitat que ens caracteritza (SPrep, complementa: gust; que ens caracte-
ritza –OAdj, complementa: clandestinitat–), trobem que l’expansionisme, l’exhibicionisme verbal (Adj, comple-
menta: exhibicionisme), té un impudor estrany (Adj, complementa: impudor). Però no arribéssim, per aquest
camí, a interpretacions massa simples (Adj, complementa: interpretacions), excessivament unilaterals (Adj,
complementa: interpretacions). La desfibració cordial (Adj, complementa: desfibració) és una mera (Adj, com-
plementa: malaltia) malaltia infantil (Adj, complementa: malaltia) que acaba per resoldre’s en fredor de dibuix,
passió constructiva, gust per l’anàlisi, lucidesa seca, desproveïda d’il·lusions, lleugerament amarga (OAdj, com-
plementa: malaltia infantil–; de dibuix, –SPrep, complementa: fredor–; passió constructiva –Adj, complementa:
passió–; gust per l’anàlisi –SPrep, complementa: gust–; lucidesa seca –Adj, complementa: lucidesa–; despro-
veïda d’il·lusions –Adj, complementa: lucidesa– lleugerament amarga –Adj, complementa: lucidesa–). Això jo
veig Itàlia [...].
A primera hora del matí (SPrep, complementa: hora) albiràrem, a ponent, la grandiosa (Adj, complementa: cos-
ta) costa oriental (Adj, complementa: costa) de Sardenya (SPrep, complementa: costa). La frescor del rou de l’al-
ba (SPrep, complementa: frescor; de l’alba –SPrep, complementa: rou–) posava sobre el granit rogenc (Adj, com-
plementa: granit) del coster (SPrep, complementa: granit) una humanitat formiguejant (Adj, complementa:
humanitat). El vaixell enfilà el golf degli Aranci (SPrep, complementa: golf), deixà a la dreta de l’illa de Caprera
(SPrep, complementa: dreta; de Caprera –SPrep, complementa: illa–), pàtria de Garibaldi (SPrep, complementa:
pàtria), d’una superba (Adj, complementa: nuesa) nuesa mineral (Adj, complementa: nuesa), i penetrà fins al port
de Terranova (SPrep, complementa: port). En aquest port vaig prendre el tren fins a Sàsser.
Com en totes les illes del Mediterrani (SPrep, complementa: illes) –com a Menorca i a Delos, a Corfú i a Elba–,
l’arribada a Sardenya us fa sentir com una immersió en una estranya (Adj, complementa: llunyania), remota (Adj,
complementa: llunyania), llunyania. A les illes tot té un punt somort (Adj, complementa: punt), d’atonia
(SPrep,complementa: punt), de calma somniosa (SPrep, complementa: punt): és com si portéssiu cotó fluix (Adj,
complementa: cotó) a les orelles. Hi ha persones que no poden sofrir-ho (OAdj, complementa: persones). Jo
m’hi adapto sense gaires compliments. La vida intensa (Adj, complementa: vida) m’empipa. Quan vaig veure
que el tren enfilava un paisatge de terres altes (SPrep, complementa: paisatge), muntanyós (Adj, complementa:
paisatge), poblat de suredes i de pins (Adj, complementa: paisatge), l’aire ple d’olors de farigola, romaní i espí-
gol (Adj, complement: aire; de farigola, romaní i espígol –SPrep, complementa: olors–), amb les flors grogues
(Adj, complementa: flors) de la ginesta (SPrep, complementa: flors), el sòl cobert d’argelagues florides, solitari
i desert (Adj, complementa: sòl; florides –Adj, complementa: argelagues–), em semblà trobar-me altra vegada a
la meva (Adj, complementa: terra) terra materna (Adj, complementa: terra). Encant de Sardenya (SPrep, com-
plementa: encant)!

11
 Sàsser és una petita (Adj, complementa: població) població provinciana (Adj, complementa: població), posada
sobre una gran planura, una marina blanca, verda i trèmula (Adj, complementa: població; gran –Adj, comple-
menta: planura–; blanca, verda i trèmula –Adj, complementa: marina–). El mar es veu al nord, en llunyania, i l’ai-
re hi palpita en una lluïssor blava i lleugera (Adj, complementa: lluïssor). Il leve (Adj, complementa: tremolor) tre-
molor della marina (SPrep, complementa: tremolor). Des de la part elevada (Adj, complementa: part) de la vila
(SPrep, complementa: part), es veu l’illa Asinària i les boques de Bonifaci (SPrep, complementa: boques), l’es-
tret entre Còrsega i Sardenya, terror de la navegació antiga (SPrep, complementa: terror; antiga –Adj, comple-
menta: navegació–). El paisatge és esventat, masculí, d’una puresa lineal fascinadora (Adj, complementa: pure-
sa; fascinadora –Adj, complementa: puresa lineal–). Les taques de blanc (SPrep, complementa: taques),
sobretot, estan situades en aquell punt dolç (Adj, complementa: punt) entre l’esmorteïment groguenc (Adj, com-
plementa: esmorteïment) i l’explosió africana (Adj, complementa: explosió): són els blancs de Corot (SPrep,
complementa: blancs), exactament.
8.
Categoria Categoria gramatical
Paraula Mot primitiu
gramatical del mot primitiu

sentimental adjectiu sentir verb

italià adjectiu Itàlia nom
esfilagarsada adjectiu fil nom
timidesa nom tímid adjectiu
interpretació nom interpretar verb
fredor nom fred nom
lucidesa nom lúcid adjectiu
frescor nom fresc adjectiu
solitari adjectiu sol adjectiu
muntanyós adjectiu munt nom
rogenc adjectiu roig adjectiu
expansionisme nom expansió nom
immersió nom immers adjectiu
musicalitat nom músic nom

9. Resposta model:
a) L’autor vol dir que l’illa és tan tranquil·la que no s’hi sent absolutament res, només hi ha silenci i tot això ho
compara a portar cotó fluix a les orelles. Impressió: entorn tranquil, ple de quietud i pausa.
b) L’autor vol dir que, per una banda, el paisatge de l’illa és força deformat, poc pla i el compara a la rudesa mas-
culina; per una altra banda, el fascina el fet de percebre-la de manera clara, ben delineada. Impressió: paisat-
ge rude però atractiu.
10. a) Sentit figurat: Tenen el cor d’una musicalitat esfilagarsada.
Sentit real: Mostren els seus sentiments amb molta naturalitat i alegria.
b) Sentit figurat: La desfibració cordial és una mera malaltia...
Sentit real: Les grans mostres de cordialitat, l’extraversió de la gent de l’illa, només és una aparença.
11. Resposta model:
Personificació: - una marina [...] trèmula
-l’aire hi palpita
Comparació: - l’arribada a Sardenya us fa sentir com una immersió en una estranya, remota, llunyania.
-A les illes [...] és com si portéssiu cotó fluix a les orelles.
12. Resposta model:
El títol és temàtic i, per tant, clarificador del contingut del text, perquè s’ajusta a allò que tracta (ens descriu) en
el text.
13. Descriptiva.
14. Literari.

12
15. a) Jo m’hi adapto sense gaires compliments: al punt somort, d’atonia, de calma somniosa...
b) Hi ha persones que no poden sofrir-ho: el que produeix l’illa (el punt somort...)
c) ...i l’aire hi palpita en una lluïssor blava i lleugera: a Sàsser, en aquesta població.
16. Així jo veig Itàlia.
17. a) 1a persona: l’autor. Exemples: Així jo veig Itàlia, vaig veure..., em semblà trobar-me...
b) 2a persona del plural: els lectors. Exemples: l’arribada a Sardenya us fa sentir..., és com si portéssiu cotó
fluix...
c) 3a persona del singular: el referent de la descripció. Exemples: Sàsser és una petita població..., El paisatge
és esventat...
18. - Jo i els que m’acompanyaven en el viatge: A primera hora del matí albiràrem...
- Els catalans: la societat que ens ha construït, el gust de la clandestinitat que ens caracteritza...
- Jo i els lectors: Però no arribéssim [...] a interpretacions massa simples.
19. Temps de la narració: passat. Exemples: albiràrem..., enfilà..., penetrà..., vaig prendre...
Temps de la descripció, de l’opinió, de la valoració: present. Exemples: els italians tenen..., La desfibració cor-
dial és..., El paisatge és...
20. Enumeració:
- Definició: Figura retòrica que consisteix a inserir elements que presenten una mateixa estructura.
- En el text: Ajuda a concretar més la descripció que se’ns està oferint, i a donar més musicalitat i expressivitat
al llenguatge.
Exemples:
- amb les idees i els sentiments de la societat que ens ha construït, amb la hipocresia, la timidesa, el sentit del
ridícul...
- resoldre’s en fredor de dibuix, passió constructiva, gust per l’anàlisi, lucidesa seca, malaltia infantil...
- tot té un punt somort, d’atonia, de calma somniosa.
- El paisatge és esventat, masculí, d’una puresa lineal fascinadora.

13
 2. EL CONSONANTISME
Comentari
pàgina 31
CANÇONS D’AMOR

Joan Barril, Sobre l’amor. Edicions 62

Tema: les cançons d’amor.

Finalitat: la b), fer una reflexió sobre les cançons d’amor.
Tipus de text: causa-efecte (estructura el text a partir de les causes).
Ús de la llengua: connotatiu (usa molts recursos literaris).
Estructura i resum:
Introducció (efecte)
La cançó d’amor sempre és present en moments límit.
Quan la mort és a prop, se’ns acostuma a omplir la boca amb alguna cançó antiga i d’amor.
La cançó d’amor neix amb el record.
Una cançó d’amor no ho és mai quan s’estima, sinó quan es recorda. Passen les idees però les cançons d’amor
van sobrevolant els temps morts de l’espècie i acaben habitant entre nosaltres.
Desenvolupament (causes)
La cançó d’amor té un efecte catàrtic.
Sense cançons d’amor no tindríem paraules d’amor i no sabríem desembarassar-nos de sentiments. En aques-
tes cançons, hi tenim l’única escola per reconduir la nostra mal educada educació sentimental. Només en les
paraules ens sentim segurs.
La cançó d’amor delata els nostres amors ocults.
Aquestes cançons són un petit monument a la mentida inconscient de l’home. S’ha posat de moda no dir men-
tides, i això no hi ha cap adult que ho pugui suportar.
La cançó d’amor és la nostra memòria amorosa.
La cançó d’amor és la continuació lògica del plor de l’infant. Durant l’entreson van apareixent rostres de dones
en penombra que algun dia es van interposar entre la música i el petó. Però el patrimoni sentimental de les can-
çons d’amor perviu i es fertilitza amb les llàgrimes, fa present aquell amor antic.
Els cantants roben el protagonisme als enamorats.
Els amants clandestins maldestres acaben sent la vergonya del gremi. Un bon dia s’adonen que tota la seva his-
tòria ha anat a parar a la veu d’un cantant.
Per què els cantants ho saben tot i ens roben el gest i el dolor?
La cançó d’amor, malgrat repetir-se, continua sorprenent-nos.
Tot està explicat. Tot està contat i cantat. I en canvi ens continua produint una ingènua sorpresa cada vegada
que algú ens descobreix el joc.
Cloenda

Les cançons d’amor les hauríem d’escriure nosaltres.

Potser caldria no deixar el patrimoni de la nostra crònica amorosa als altres, sinó fer-la al dictat d’allò que ens
passa a cada moment. La cançó d’amor ens fa transparents i simples. Potser només ens movem per instint i
ens deixem devorar per instint. Posar música i paraules a aquest fet és el que distingeix l’home o la dona de les
granotes o dels gripaus.

14
1. Tema: les cançons d’amor. Finalitat: fer una reflexió sobre les cançons d’amor.
2. Text causa-efecte, perquè s’estructura a partir de les causes.
3. Estructura: Introducció (efecte) (paràgrafs 1-2) / Desenvolupament (causes) (paràgrafs 3-7) / Cloenda (paràgraf 8).
4. Resposta model:
1r: Alguna cançó ens acostuma a venir al cap en els nostres últims moments de vida. Normalment es tracta de
cançons d’amor.
2n: Les cançons són d’amor no per l’amor que se sent, sinó pel record que susciten. Aquest tipus de cançons
perviuen en el temps i es manifesten de mil maneres diferents.
3r: Les cançons d’amor ens forneixen les paraules d’amor, necessàries per expressar els nostres sentiments.
Les cançons, però, són més perdurables.
4t: Les cançons d’amor ens reporten a la mentida necessària de l’home per sobreviure. En un moment en què
la veritat es defensa a ultrança, les cançons poden ajudar a refugiar-nos en aquesta mentida.
5è: La cançó d’amor està feta de dolor i de record. Està feta de paraules antigues que encara ens fan estremir.
6è: A vegades els amants es pensen que viuen una història única. Les cançons però ja han tractat totes les histò-
ries d’amor.
7è: Els cantants coneixen totes les històries d’amor i les fan públiques. Nosaltres només podem amagar la nos-
tra reconeixença en elles.
8è: Potser ens hauríem de dedicar més a cantar el nostre amor. Al cap i a la fi, això és el que ens distingeix dels
altres animals.
5. Cantar l’amor no vol dir necessàriament ennoblir-lo, però sí que és una manera de decantar-lo.
6. Resposta model:
Les cançons d’amor omplen les nostres vides, perquè ens hi identifiquem i perquè ens menen al record
d’amors passats. Les cançons d’amor ens forneixen un manual sentimental que, sense elles, ens mancaria.
Potser hi hem de donar més importància i dedicar-nos a fer-ne més.
7. Connotatiu (usa molts recursos literaris).
8. Comparació: Figura retòrica per la qual un objecte és comparat amb un altre que hom suposa més conegut, per
fer més sensible aquell o una propietat d'aquell.
Metàfora: Figura de dicció que hom fa quan empra un mot que expressa literalment una cosa per manifestar-ne
una altra que tingui una certa semblança amb aquella.
Personificació: Figura retòrica que consisteix a atribuir accions o qualitats pròpies d'una persona a un ésser irra-
cional, a una cosa inanimada o abstracta.
Paronomàsia: Joc de paraules en què s'oposen dos mots que només es diferencien en algun fonema, o és usat
el mateix mot en dos sentits diferents.
9. a) La cançó ens acompanya en situacions límit com en els últims moments de la vida. Personificació.
b) Es modifiquen les idees. Metàfora.
c) Les cançons són part de nosaltres, amb elles omplim moltes hores de les nostres vides. Personificació.
d) Les paraules d’amor són les que ens permeten arribar realment a l’altre. Metàfora.
e) La convivència que prediquem és molt idíl·lica de portes enfora. Metàfora.
f) Sembla que els cantants coneguin totes les històries d’amor, és possible? Metàfora.
g) Ja s’ha parlat i s’ha cantat sobre totes les coses. Paronomàsia.
10. Resposta model:
Comparacions:
Aquest tipus de cançons, com caramels perduts a les butxaques de la joventut,... – Aquest tipus de cançons ens
entendreixen i ens omplen de records.
[...] cançons d’amor, com cistells de vímet on deixem reposar tot el que som – En les cançons d’amor s’hi re-
flecteixen els nostres sentiments veritables i prenen força amb el temps.
Quan posem compassos i ritmes a l’amor de les síl·labes, és com folrar un llibre a fi que duri més o com em-
marcar el gargot del nen – Cantar l’amor és fer-lo més perdurable.
Metàfores:
Aquestes cançons de [...] llençols trencadissos – Aquestes cançons d’amors que han desaparegut amb el temps.
l’autenticitat que estava a la nevera – l’autenticitat no era visible, tot i ser-hi.
Mentre estimem –o creiem estimar– nedem en aigües tèrboles – No sabem cap on ens menarà l’amor que sen-
tim, o creiem sentir.
11. Resposta model:
Les cançons són molt importants en les nostres vides.

15
 D’entre totes les cançons, les d’amor són, però, les que verbalitzen els nostres sentiments o, més concreta-
ment, el record d’aquells sentiments que havíem viscut. Elles tenen sobre nosaltres un efecte catàrtic, ens mos-
tren aquells sentiments que nosaltres no sabíem expressar i no volíem mostrar, i són més perdurables.
Amb elles recorrem a la mentida necessària per sobreviure. Amb elles, que estan fetes de dolor i record, ens
estremim, perquè elles s’expressen de mil maneres diferents i expressen tots els amors i desamors possibles.
Per això ens hauríem de dedicar a escriure’n més.

Activitats
pàgina 34

1. Sord: lituà, francès, canadenc, portuguès, finès.

Sonor: alemany, grec, català, valencià, aranès, gironí, danès.
2. Bilabials: bona, peça, metzina.
Alveolars: roda, lluna, cassola.
Dentals: quatre.
Palatals: girava, allunyar-se, xalet.
Velars: cotxe.
3. Oclusius: contraure, dormir, inquirir, atemorir.
Aproximants: aplaudir, agafar, avesar.
Fricatius: insinuar, marejar, inflar, afegir.
Africats: cicatritzar, assetjar.
Nasals: mentir, enyorar, netejar.
Laterals: enllaunar, liquidar.
Vibrants: rebre, acaronar.
4. [t] [ʃ] [m] [ɲ] [r] [z] [g] [ʤ]
dental palatal bilabial palatal alveolar alveolar velar palatal
oclusiu fricatiu nasal nasal vibrant fricatiu oclusiu africat
sord sord sonor sonor sonor sonor sonor sonor
5. a) alveolar, fricatiu, sonor e) palatal, fricatiu, sord i) velar, oclusiu, sord
b) labiodental, fricatiu, sonor f) labiodental, fricatiu, sord j) palatal, lateral, sonor
c) bilabial, oclusiu, sonor g) palatal, nasal, sonor k) dental, aproximant, sonor
d) alveolar, vibrant, sonor h) alveolar, fricatiu, sord l) palatal, africat, sord
6. a)[p], b) [s], c) [k], d) [b], e) [m], f) [l], g) [ɲ], h) [s]
7. cas teca cara feia massa ema sal
pas, seca, pare, reia, mala, ena, sap,
ras beca Sara seia mapa erra sac

8. a) pas / vas c) cas / gas e) xerro / gerro

b) tos / dos d) calça / calze f) embotxar / embotjar
9. a) [z], b) [δ], c) [k], d) [ʧ], e) [ӡ], f) [ʧ], g) [ʤ], h) [s], i) [ʃ], j) [ɲ], k) [ӡ], l) [ts], m) [ɾ], n) [p], o) [r], p) [dz], q)
[ʎ], r) [t], s) [r], t) [m], u) [r], v) [ʃ], w) [ɣ], x) [ʤ], y) [δ]
pàgina 38
10. Les oclusives sonores neutralitzen en posició final de mot i es pronuncien sordes.
a) [p], b) [t], c) [t], d) [p], e) [t], f) [p], g) [k], h) [k], i) [t], j) [k]
11. Sords: cap calent, capçal, cap alt, tot ple, tot àrid, tot sencer, roc estellós, roc toix, roc fantàstic, perquè estan
en contacte amb consonants sordes o vocals. La resta sonoritzen perquè estan en contacte amb consonants
sonores.
12. Apareix un so sord o un so sonor en relació amb la lletra que hi hagi a continuació.
a) Sords: ca[p] ple, ca[p] encès. Sonors: ca[b] de trons, ca[b] gros, ca[b] de pardals.
b) Sords: fre[t] polar, fre[t] humit, fre[t] càlid. Sonors: fre[d] del sud, fre[d] nòrdic.
c) Sords: ami[k] teu, ami[k] seu. Sonors: ami[g] meu, ami[g] nostre, ami[g] vostre.
13. A[ß]ella, [d]au, que[δ]ar, [g]at, pe[ɣ]ar, [b]ossa, [g]ix, a[ß]astar, a[ɣ]uantar, af[ɣ]anesa, ca[ß]er, io[ɣ]urt,
sa[ß]er, pa[ɣ]a, [d]ent, [g]ros, in[d]i, [g]ol, [g]oril·la, e[δ]ucar, re[ɣ]en, a[ß]ellana, fer[ß]or, re[ɣ]al, al[ß]a,
or[δ]enar, in[g]rat, a[δ]olescent.

16
14. Emmudeixen: camp, alt, font, sant.
Ensordeixen: llop, fred, cub, groc, ràpid, buit, tub, càlid, estúpid.
15. a) Nadal en [d]iven[d]res, sem[b]ra fins les cen[d]res.
b) [k]i vin[d]rà darrer, [k]arregarà els neulers.
c) [k]i [p]ega davant, [p]ega dues [b]ol[t]es.
d) Ge[p] a [p]onent, [k]uar[t] [k]reixent; ge[p] a llevant, [k]uar[t] min[b]ant.
e) [k]i no e[t] [k]onegui, [k]e e[t] [k]om[p]ri.
f) En[t]re col·legues [b]é es [p]oden fer favors.
16. Llarg, tub, fot, quietud, àrid. Norma 1: fot (vocal tònica + p, t, c). Excepcions: tub i quietud. Norma 2: llarg, àrid
(funcionen segons els derivats).
17. a) p/b: destorb, equip, tomb, adob, xarrup, estret, calb, superb, àrab, esquerp, tip, cop, balb, talp, galop, llamp,
Jacob, pot, serp, esnob, ciclop, superb, orb, rumb, xenòfob, Olimp, baobab, corb, gep, rap.
b) t/d: dent, ràpid, paret, esvelt, verd, asfalt, fred, nord, brut, gest, àcid, nebot, covard, estret, sòlid, càndid, es-
túpid, gat, sud, petit, curt, fort, trànsit, brot, inèdit, fluid, intrèpid, esplèndid, fart, acord.
c) c/g: pedagog, duc, llarg, ric, fang, arc, abric, pròfug, badoc, biòleg, càstig, espeleòleg, tic, de-
magog, roc, fàstic, tècnic, mànec, poc, tronc, cartílag, pròleg, llac, equívoc, dramaturg, sacríleg, estrateg, sar-
còfag.
pàgina 39
18. qüestió, cua, conseqüent, freqüent, quotidià, evacuar, quasi, focus, qualificació, innocu, quatre, obliqua, pasqua,
vàcua, quota / cuota, eqüestre, promíscua.
19. sec, trencat, groc, amarg, doblec, parc, demagog, càrrec, préssec, cec, llarg, pessic, vàlid, càndid, palp, grip,
conhort, sord, trist, nàufrag, corc, manyac, sòlid.
20. a) ab-/ap-: absent, apte, absurd, absolut, absorció, abdomen, aptitud, abstemi, abstenció.
b) ob-/op-: observar, opció, obtenir, obtús, optar, obstruir, obsolet, òptica, obturar, optimitzar.
c) ad-/ at-: adjacent, atlas, atzar, adverbi, atmosfera, administrar, adversitat, atleta, adjurar.
d) -nt/-nd/-n: fan, calent, profund, moribund, valent, gran, gegant, violent, fecund, dent, dolent, immund, fre-
qüent, reverend, punt, nan, gormand, ungüent, tint, estupend.
e) -nc/-ng: banc, fang, rang, cranc, franc, sang, trenc, estanc, fonc/fong.
21. Lent, quiet, recte, fort, lícit, exacte, grat, magne, sol·lícit.
22. a) escriptor, art, subtil; cabdal, vint. d) latitud, nord, sud.
b) cabdill, abdicarà, optat. e) mag, arc, digne, càrrec.
c) sobte, capfica, dubtes, atzar. f) buldog, tuareg, acne.
23. a) capçal, b) cabdal, c) cabdill, d) capficar, e) atzar, f) adjectiu, g) advocat, h) atmosfera, i) adjunt, j) recte, k) actor,
l) delicte, m) sector, n) anècdota, o) escriptor, p) amígdala, q) magdalena, r) substituir, s) absència, t) substància,
u) substrat, v) copsar, w) lapsus, x) acceptar, y) adoptar
24. a) baca: plataforma. / vaca: animal domèstic.
b) ball: acció o art de ballar. / vall: conca d’un riu.
c) baga: nus o llaçada. / vaga: cessació en el treball en vistes a obtenir millores laborals.
d) bast: mancat de finor, polidesa. / vast: de gran extensió.
e) bola: cos esfèric i massís de qualsevol matèria. / vola: verb volar.
f) bena: tira que serveix per subjectar apòsits a un membre. / vena: vas sanguini.
g) buit: espai o lloc que no està ocupat. / vuit: determinant numeral cardinal.
h) bel: crit del bestiar de llana. / vela: tros de roba de tela fina, de gasa.
Resposta model:
Ho haurem de carregar a la baca del cotxe.
La vaca estava pasturant pel prat.
Aquesta nit anirem al ball de festa major.
En aquella vall hi ha molts masos.
Passa el mosquetó per la baga.
La comunitat treballadora ha decidit fer vaga dimecres vinent.
No sap comportar-se, és molt bast.
És el propietari d’un terreny molt vast en aquest municipi.
En aquest joc, el contrincant no pot tocar la teva bola.

17
 Mira com vola aquell pardal.
M’han embenat la cama amb una bena molt gruixuda.
Se’t marca molt aquesta vena del coll.
Té dos germans i vuit cosins.
No me’n sabia avenir, el nou local estava completament buit.
Aquest bé té un bel molt estrident.
Aquest vel l’utilitza per ballar la dansa del ventre.
25. a) avi, avorrit, embenada. d) envernissat, alcova, gavatx, Biscaia.
b) baró, arriba, gavardina, biga, acaba. e) Esteve, canviat, automòbil, desimbolta.
c) probable, cerebel, canvis. f) pavelló, proves, gravar.
pàgina 42
26. Resposta oberta.
27. Resposta oberta.
28. a) La primera fa[z]e d’inclu[z]ió dels mu[z]ulmans en els paï[z]o[z] a[z]iàtics ha quedat desfa[z]ada, no
[s]’ob[s]erva cohe[z]ió [s]o[s]ial.
b) Tinc la impre[s]ió que el ca[z]i no pre[z]enta admi[s]ió lliure.
c) A Bru[s]el·le[s], després de la digre[s]ió dels manifestants, es produí una col·li[z]ió amb la poli[s]ia, que exer-
cí una brutal repre[s]ió.
29. a) El [ӡ]ove pa[ӡ]ès va beure [ʃ]erès i s’a[ӡ]agué sota un [ʃ]iprer.
b) El pro[ӡ]ecte d’en [ʃ]avier, [ӡ]ove mon[ӡ]o [ӡ]esuïta de [ʃ]àtiva, plagué a sa ma[ӡ]estat.
c) L’en[ʃ]aneta pu[ӡ]ava pel frà[ӡ]il castell a [ӡ]enollons.
pàgina 43
30. a) L’agutzil avisà el metge tot enviant-li un missatge al despatx.
b) L’atzar va fer que el raig caigués damunt del garatge del jutge.
c) Tothom desitjava que finalitzés el setge de la Garrotxa.
31. a) [z], b) [ӡ], c) [ʤ]. Els sons fricatius i africats sonoritzen en contacte amb consonants sonores i quan van se-
guits de vocal.
32. a) [z]: dos homes, dos dies; [s]: dos trens, dos camions.
b) [ӡ]: feix de palla, feix ample; [ʃ]: feix feixuc, feix car.
c) [ʤ]: vaig amb tu, vaig bé; [tʃ]: vaig sol, vaig content.
33. a) e[z]molar, e[s]pant, e[s]timar, e[z]garrifós, e[s]trany, e[z]micolar, e[z]barriar, e[s]tirar, e[z]bufegar, e[s]pill,
e[s]corça.
b) Pu[dӡ]mal, Pu[tʃ]serdà, Pu[dӡ]dàlver, Pu[dӡ]delfí, Pu[dӡ]garí, Pu[tʃ]pardines.
34. a) Qui fu[ʤ] de l’oca[z]ió, fu[dӡ] de la tempta[s]ió.
b) Qui fe[s]te[ӡ]a, be[s]tie[ӡ]a.
c) El pe[ʃ] gro[z] e[z] men[ӡ]a el petit.
d) La pobre[z]a no é[z] vile[z]a però é[z] una gran fote[z]a.
e) El[z] un[z] ne[ʃ]en amb e[s]trella, i el[z]altre[z] amb e[s]quella.
f) La corte[z]ia no exclou el cora[dӡ]e.
35. [s]e[ʤ]e [ӡ]u[ʤ]e[s] d’un [ӡ]u[dӡ]at men[ӡ]en fe[dӡ]e d’un pen[ӡ]at.
I el pen[ӡ]at era un bon me[ʤ]e que havien condemnat per here[ʤ]e.
I el[z] [ӡ]u[dӡ]es in[ӡ]u[s]tos to[ts] foren [ӡ]u[dӡ]a[ts] per un[z] altre[z] [ӡ]u[dӡ]e[z] mé[z] [ӡ]u[s]to[z] i
amb gu[s]to[z] mé[s] [s]ivili[ӡ]a[ts].
36. a) [ӡ]; la grafia g davant e, i. f) Fricatiu, palatal, sonor.
b) [s]. g) [s].
c) [ks]. h) Africat, palatal, sonor; [dӡ]
d) c: [s]; s: [z]. i) [əlz].
e) [t]; l’ensordiment a fi de mot. j) [pɾuδuɛӡəmmiɾəsio].
pàgina 44
37. masia: so sonor entre vocals; recipient: so sord entre vocals; professor: so sord entre vocals; dansa: so sord en-
tre consonant i vocal; lluç: so sord a final de mot; llençol: derivat de llenç que acaba amb ç.

18
38. a) cirera e) visita i) cementiri m) tassa q) bicicleta
b) guitza f) esmorzar j) gasela n) embranzida r) bossa
c) ciri g) cec k) disset o) ozó s) dissabte
d) sec h) circ l) policia p) passeig t) pausa
39. a) puresa, b) mestressa, c) rosa / rossa, d) classe, e) carrossa, f) camisa, g) rossa / rosa, h) fase, i) cosa, j) mis-
sió, k) base, l) tesi, m) paisatge, n) tassa, o) segó / cegó, p) entusiasme.
40. a) missió, consistia, assolir, fluïdesa, trànsit, dissabte.
b) decisió, dissident, enfonsà, posició, dels, compromissaris.
c) tendresa, marquesa, assuaujà, discussió, baronessa, duquessa.
d) relació, Susanna, Eusebi, crisi, episodi, ser, apoteòsic.
41. Resposta model:
El Marc porta una rosa per a la noia rossa.
La base d’aquesta bassa és rectangular.
En aquesta rasa és on van trobar dos gossos de raça dàlmata.
L’envasament dels organismes aquosos el durem a terme a la riba de l’embassament.
La carpeta és d’un color rosenc, semblant al d’una rosa, no rossenc, tirant a ros.
Anem sota aquell salze a ballar salsa.
42. reflexió, excedent, accés, exquisit, accelerar, tassa, accèssit, excèntric, bixest, accent, exèrcit, coxofemoral, ac-
cessòria, taxista, ics.
43. inclusió, explotació, impressió, comissió, decisió, revisió, compressió, persuasió, repressió, evasió, adhesió,
transmissió, emissió, previsió, visió, col·lisió, admissió.
44. [s]: matalassos, compassos, arrossos, rossos, russos, espessos, passos, interessos, trossos, accessos, fra-
cassos.
[z]: usos, seriosos, permisos, mesos, avisos, gasos, difusos, refusos, casos, països.
45. a) assegurà, b) s’asserenà, c) s’ha associat, d) d’assaonar, e) assedegats, f) Assenyala-li, g) Assaboriu.
pàgina 45
46. a) entresuar e) hendecasíl·lab i) pressentir m) ressò
b) prosseguir f) contrasentit j) suprasensible n) fotosíntesi
c) ressenyar g) assolellar k) dissociar o) asimetria
d) parasintètic h) autoservei l) ressorgir p) ressentir-se
47. esgarrifança, coneixença, aliança, naixença, enyorança, desavinença, compareixença, creença, prometença, ma-
tança, temença.
48. a) ànsia, b) ciri, c) cançó, d) sentinella, e) capçal, f) cérvol, g) setrilleres, h) tapís, i) llençol, j) cera,
k) simple, l) concili, m) sèquia, n) serraller, o) seducció, p) cervell, q) postal, r) matalàs, s) lluç,
t) simfonia.
49. a) explosió, dissabte, Còrsega, mobilització, població.
b) paisatge, Sardenya, s’assembla, zones.
c) assiduïtat, tesi, cicle.
d) submissió, classe, presagi, social.
e) Rosa, capaç, assumir, esforços, comissió.
f) notícia, transvasament, ressò, Brussel·les.
g) rescissió, assegurances, estranyesa.
50. a) accedir c) accepció e) excepció
b) excedir d) accedir f) excés
51. a) burgès, b) girafa, c) assaig, d) pluja, e) àngel, f) xerès, g) xemeneia, h) coix, i) reixa, j) xocar, k) fitxer, l) re-
buig, m) faig, n) cartutxera, o) safareig, p) mitjana, q) lletja, r) paisatge, s) allotjament, t) platja, u) jutjat, v) ad-
judicar, w) adjectiu, x) vaig, y) mixeta.
52. a) Jeroni, embruixat, paisatge, Garrotxa e) queixal, menja, formatge
b) justícia, pagesia, despatx f) jutge, gavatx, patxoca, judici, boig
c) escletxa, garatge, aleteig g) espadatxí, escabetxina, bateig
d) gronxava, gemegant, ploriquejant h) estotjat, cartutxos, calaixera, mig

19
 pàgina 47
53. [əlßiɲanə], [ʎuen], [kam], [fen], [kuɱfiδen], [tom], [insiδen], [balen], [iɾakun], [əstriδen], [biwlen], [trem],
[durmin], [rəßen], [pɾəziδen], [ʎam], [nəßəɣan], [den], [fəkun], [əm], [əßiɲo], [bəɲɔləs], [urɣəɲa],
[kəɲeʎəs], [sərδaɲə], [uɲa], [əɾɛɲs], [bələɲa], [puliɲa], [maɲənɛt], [pərpiɲa], [bəlsəɾɛɲ], [bəɲeɾəs], [ləstaɲ],
[liɲɔlə], [munsɛɲ].
54. [iδili]; [lunə], [kɔm], [tənin]; [fen], [ӡiɾəɣonsəs]; [kəminan]; [tərtanə]; [səmaɾə]; [onəs], [tan]; [rəmeʎ],
[ӡinəsteɾə]; [əɳkalsə]; [fawnə], [əman], [dɔnəs]; [əßiɾam]; [əm], [siɾɛnə], [blanə]; [pənӡimpenӡam]
55. a) premsa, b) circumstància, c) temptació, d) inusual, e) bienni, f) tennis, g) redempció, h) solemne, i) columna,
j) innocent, k) conveniència, l) alumne, m) amnèsia, n) trienni, o) connexió, p) annex.
56. encavalcar, enfundar, embarcar, encerclar, engrandir, embassar, encistellar, ennuvolar, embrutar, encoratjar, en-
llaçar, emmandrir, empal·lidir, empunyar, envellir, empaperar, empresonar, embossar, emperesir, embogir, em-
blanquinar, empobrir, embrancar, embruixar, endolcir, embafar, emboirar.
57. L’Anna i la Susanna van comprar la premsa del diumenge. Van pujar al tramvia amb un somriure a la boca. Hi ha-
via símptomes que el temps canviaria i no podrien jugar a tennis. Tanmateix, com que havien de fer la compta-
bilitat de l’últim bienni del club, van decidir de tornar a casa i connectar l’ordinador.
58. giny, bany, lluny, reny, refrany, bony, company, any, disseny, estany.
59. a) exempt, b) compte, c) paranimf, d) infermer, e) trumfo, f) samfaina, g) presumpte, h) amfitrió, i) convenir,
j) pàmfil, k) triomf, l) inventar, m) assumpte, n) èmfasi, o) infern, p) pamflet, q) simfonia, r) fanfarró,
s) impremta, t) empremta, u) prompte, v) informe, w) enfeinat, x) enfilar.
60. Resposta model:
Va anar amb molt de compte en entrar al paranimf per repartir el pamflet que havien editat a la impremta del
seu cunyat el dia anterior. Es va enfilar per la reixa, i vigilant no deixar cap empremta va forçar la porta i va re-
partir per l’espai tots els exemplars que duia.
Prompte va arribar l’amfitrió de l’acte que s’havia de dur a terme, el fanfarró del rector, que va patir un atac de
cor en adonar-se de la gravetat de l’assumpte. Fins al cap de mitja hora no va arribar un presumpte infermer,
perquè sembla que estava molt enfeinat. En valorar-ne l’estat, va emetre un informe en què posava èmfasi en
la gravetat del cor del rector i va convenir endur-se’l amb l’ambulància.
A dins sonava una simfonia tètrica sospitosa, semblava que en comptes d’anar cap a l’hospital anessin cap a
l’infern. El rector es va adonar del parany i, per això, es va inventar una excusa per fer parar l’ambulància.
S’amagava un trumfo, per tal d’aconseguir el triomf d’aquella emboscada. Sort que el suposat infermer era bas-
tant pàmfil i va sortir-se’n exempt de qualsevol atemptat.
M’ho explicava tot dues hores més tard al bar del poble, mentre es cruspia un bon plat de samfaina. L’aventura
l’havia deixat ben afamat. Entre mos i mos, va ser quan vaig explicar-li que havia estat víctima d’una broma de
càmera oculta.
pàgina 49
61. Resposta oberta.
62. Resposta oberta.
63. genoll [ӡənoʎ], setrill [sətriʎ], Sabadell [səßəδeʎ], fill [fiʎ], cabell [kəßɛʎ], aparell [əpəɾɛʎ], ull [uʎ], escull
[əskuʎ], Ripoll [ripoʎ], consell [kunsɛʎ], vell [beʎ], conill [kuniʎ], renill [rəniʎ], rampell [rəmpeʎ], cordill
[kurδiʎ], pell [peʎ], coltell [kulteʎ], clatell [kləteʎ], endoll [əndoʎ], retall [rətaʎ], cisell [sizeʎ], segell [səӡeʎ].
64. Es pronuncia: a), d), g) h), i), m), n), o), p), q), x), perquè no es tracta ni de mots amb sufixos derivatius, ni d’in-
finitius acabats en -ar, -er i -ir.
No es pronuncia perquè es tracta d’un d’infinitiu acabats en -ar, -er o –ir: b), f), t), w).
No es pronuncia perquè es tracta de mots amb sufixos derivatius: c), e), l), r), s), u), v).
No es pronuncia per d’altres motius: j), k).
65. [fluɾistəɾiə], [kləßiʎə], [əlləɣa], [pluɾikəӡa], [kləɾəδat], [ərəgla], [illuzio], [kləwδika], [əlßərӡinia], [əlßiɾə],
[rəkləma], [fləwtistə], [kluɾiδɾik], [sɛllə], [planʃə], [kləwe], [əlßəra], [sɛʎə], [blukəӡa], [bləʃa], [kluɾufillə].
66. a) cala / calla e) taleu / talleu
b) mil / mill f) pala / palla
c) cul / cull g) pèl / pell
d) col / coll h) mal / mall
67. colar, il·lustració, llamp, celebrar, mortadel·la, llum, nul·la, til·la, goril·la, canyella, costelles, pelar, intel·ligent,
longitud, llarg, còlera, meravella, Gabriela, il·lusió, cel·la, franel·la, bidell, col·leccionista, il·legal, sol·licitud, ale-
gria, cancel·lar, filial, il·luminació, metall, metal·lúrgia, cristall, cristal·lí
68. cristal·lí; metàl·lic, metal·lúrgia; pel·lícula, il·lícit; flagel·lar, coral·lí; capil·lar; lul·lista.

20
69. monorim, infraroig, extraradi, grecoromà, ultraràpid, termoregulador, postromàntic, monorail, prerequisit, auto-
retrat, multiracial.

De la paraula al text
pàgina 50
1. [ɔ], [e], [o], [ɔ], [ɔ], [ɛ], [e], [e], [ɔ], [o], [o], [ɛ]
2. cr[ea]t, re[ea]l, b[ə]l[ea]r, [ə]v[i]d[e]ntm[e]nt, r[eə]lit[a]t. No es produeix la neutralització de la a o la e en [ə],
en els casos [ea] perquè es tracta d’una excepció i tampoc en el cas de les dues últimes e d’evidentment, per-
què en els adverbis acabats en -ment hi ha dues vocals tòniques.
3. Resposta model:
Diftongs creixents: llengua, conseqüència, quadriculat.
Diftongs decreixents: veure, mai, veus.
4. [s]-[z], [k], [ʃ], [ӡ]-[z], [ʎ], [tʃ], [ɲ], [ӡ], [dz], [z], [k], [ʃ], [z], [r], [z], [r]-[ɾ]
pàgina 51
5. [s], [z], [z], [s], [z], [z]. En els casos de [z] tenim una sonorització ja que la paraula següent comença amb una
vocal o una consonant sonora; en els casos de [s], no hi ha cap fenomen, es manté el so que sord correspo-
nent, perquè després hi ha una consonant sorda.
6. veig: La terminació és -ig perquè els mots derivats porten g, j, tg o tj (vejam, vegeu...).
senzill: Perquè posem z quan tenim so d’essa sonora després de consonant.
expressa: El so d’essa sorda entre vocals es marca amb doble essa.
impedeix: Si volem que la x soni xeix i no pas ics, hem d’usar el dígraf ix.
força: Els mots de la mateixa família contenen ce (forces) i no pas sa.
gent: La regla diu que hem descriure g davant de e.
emprat: Cal escriure oclusiva sorda en paraules agudes acabades en vocal + oclusiva.
trastoquin: Cal utilitzar el dígraf qu, perquè si seguim el paradigma donaria *trastocin.
ja: La regla diu que davant de a cal escriure j.
cosa: Entre vocals cal una essa si volem que soni sonora.
7. dins, preposició / el, determinant / trastorn, nom / general, adjectiu / de, preposició / la, determinant / llengua,
nom / que, pronom / significa, verb / interferència, nom / l’, determinant / espanyol, nom / hi ha, verb / cas, nom
/ particular, adjectiu / del, preposició + determinant / creat, adjectiu / en, preposició / algunes, determinant / pa-
raules, nom / relatives, adjectiu / als, preposició + determinant / sentits, nom / corporals, adjectiu / en concret,
locució adverbial / els, determinant / mots, nom / mirar-veure-escoltar-sentir, verbs / i, conjunció.
8. Noms concrets: televisor, columna, home.
Noms abstractes: trastorn, percepció, sentit, decisió, interferència.
9. En aquest text, hi abunden els mots abstractes; això passa perquè en els textos informatius es tracten idees i
nocions.
10. Veure/mirar: veu, mirar, vaig veure. Escoltar/sentir: d’escoltar, sent, sentit.
11. Sinònims de trastorn en el mateix context: pertorbació, commoció, trasbals, desordre, alteració i confusió, per-
què són les paraules que es refereixen al fet d’alterar el bon ordre, el funcionament, d’una cosa, i no tenen a
veure amb el torbament de l’ànim.
12. Resposta model: Últimament ha agafat una dimensió preocupant.
13. Metalingüística.
14. Baleàric.
15. Presenta un ús metafòric perquè no expressa de manera directa (sinó interpretativa, connotativa) el contingut
del text.
16. Argumentativa.
17. 1. Tesi / 2. Argumentació / 3. Conclusió.
18. Tesi: 1r paràgraf / Argumentació: 2n, 3r, 4t i 5è paràgrafs / Conclusió: 6è paràgraf.

21
19. -per marcar citacions
citacions:
darrerament veig molta televisió
aquest canal no el veig quasi mai
no veig el televisor perquè la columna me’l tapa
això ensuma molt bé
això sap a glòria
-per referir-se a l’ús metalingüístic
ús metalingüístic:
els mots mirar, veure, escoltar i sentir
Una cosa és mirar i una altra, veure.
el verb mirar
l’ús d’escoltar
s’usa incorrectament escoltar
20. Ironia.

22
 3. LA MORFOSINTAXI (1)
Comentari
pàgina 55

MONSTRES: UN SUPOSAT ESTAT DE DESORDRE

Jordi Planella, Els monstres. UOC

Tema: els monstres (el tema, en aquest cas, correspon perfectament amb el títol).
Funcions del llenguatge: referencial.
Estructura i resum:
Introducció
El mite de Medusa.
Exemple de construcció del monstre: la mitologia grega. Medusa, molt representatiu. Ovidi a Les Metamorfosis.
L’infanticidi: éssers amb deformitats.
Marie Delcourt, estudiosa del món clàssic que va posar en evidència la pràctica de l’infanticidi: exposar els in-
fants nascuts amb deformitats perquè els fan por; signe de la còlera dels déus.
El ciborg postmodern.
Ciborg: barreja d’orgànic, mitològic i tecnològic. Aquestes imatges fan que la realitat i la ficció es transparentin.
Desenvolupament
L’imaginari col·lectiu crea monstres terrorífics que simbolitzen la diferència i la por.
La història de la humanitat conté éssers estranys i monstres que ens produeixen i provoquen pors. Els imagi-
naris de la diferència produeixen i reprodueixen aquestes figures i els somnis i malestars que se’n desprenen.
La definició de teratologia.
La ciència teratològica (estudia i ordena els monstres). La monstruositat denota negativisme, naturalesa demo-
níaca, estat de caos. Monstrum feia referència a l’advertiment del més enllà d’una irrupció sobrenatural en l’or-
dre natural.
La definició de monstre.
Monstrum (`aquell que revela´), emparentat amb la bèstia, escapa a les seves normes: encarna l’esperit de la
creació i el traspàs de qualsevol límit concebible; habita en els confins del món conegut i s’hi mou sigil·losament
i amb actitud amenaçadora.
La monstruositat trenca l’equilibri natural.
L’existència dels monstres posa en qüestió la vida en relació amb el seu poder de mostrar-nos l’ordre. En el mo-
ment en què l’espai trenca l’ordre natural es qüestiona tot allò que era considerat «normal».
La monstruositat s’oposa a la vida, però provoca fascinació.
La monstruositat s’acaba convertint en el veritable contravalor de la vida (però no pas la mort), ja que és l’ame-
naça del no-acabament de la creació, però alhora és meravellosa i fascinant. Els canvis ens menen a l’espai im-
possible i ens anuncien interrogants d’ordre biològic, el mateix ordre que constitueix i proclama la fragilitat i el
desordre humans.
Els monstres mostren la diferència corporal per això ens neguitegen.
Els monstres són fruit de l’imaginari col·lectiu. Els monstres són com el soroll de fons i neixen d’un imaginari
col·lectiu a partir d’una diferència, gairebé sempre corporal, que es mostra evident. A causa d’això bona part de
la societat veu les transformacions corporals com quelcom inquietant.
Cloenda
El costat desconegut de nosaltres mateixos ens provoca fascinació.
La fascinació ve d’allò que nosaltres no volem conèixer de nosaltres mateixos, la que ens recorda que aquest
altre jo està format per situacions d’alteració i desordre.

23
 1. Tema: els monstres (el tema, en aquest cas, correspon perfectament amb el títol).
2. Funció del llenguatge: referencial, perquè informa sobre un tema determinat de la realitat: els monstres.
3. Estructura: Introducció (els tres exemples) / Desenvolupament (La història de la humanitat [...] context geogrà-
fic.) / Cloenda (l’últim paràgraf).
4. Casos concrets de monstres – Explicació etimològica del terme – Relació amb l’alteració de l’ordre / de la reali-
tat - Reaccions.
5. En relació amb els subtemes aportats en l’activitat anterior, els paràgrafs afegeixen informació a la idea general
que cada un d’ells representa.
6. Els exemples ens fan adonar que els monstres han existit al llarg de la història. Els monstres, però, es van adap-
tant a cada època i presenten peculiaritats en relació amb ella; ens movem des d’un ésser mitològic amb poders
sobrenaturals i característiques no humanes, a éssers fruits de l’avenç tecnològic, passant per éssers amb defor-
macions –que es creien que eren víctima de la còlera dels déus. Les similituds entre ells rauen en el fet d’escapar-
se dels paràmetres considerats normals. D’aquesta manera reforça la idea de l’existència de monstres.
7. Producte de la imaginació, d’una imaginació que se’n va més enllà de la normalitat més convencional.
8. La paraula monstre etimològicament significa ¬«aquell que revela, adverteix o mostra». Prové dels conceptes
grec i llatí de térata i monstrum, respectivament. Tératos significa «monstre» i monstrum fa referència a una
realitat sobrenatural. El mot té un valor negatiu, demoníac i caòtic.
9. Resposta model:
Com que els monstres ens mostren realitats més enllà d’allò que considerem l’ordre natural de les coses en el
nostre món «normal», la seva existència posa en dubte aquesta «normalitat» que donem per sobreentesa en
les nostres vides.
10. Com que els monstres provoquen temença però alhora també provoquen fascinació, pel fet d’ésser diferents
de la realitat més comuna, això comporta reaccions d’odi i de rebuig, però també d’admiració i d’acceptació.
Mostren que l’ordre de la vida, al qual estem tan avesats, en qualsevol moment es pot trencar i, encara més,
que nosaltres també en podem ser víctimes.
11. Es pot resoldre tant amb rebuig com amb acceptació, perquè en representar realitats que s’allunyen de la rea-
litat més comuna tant poden provocar por com fascinació per aquesta realitat desconeguda.
12. Fa l’efecte que les idees que exposa l’autor del text siguin més vàlides, si també les entenen així les autoritats
en el tema.
13. Resposta model:
Els mostres han existit en tots els temps. La paraula prové del grec i del llatí i fa referència a un estat caòtic i
negatiu, demoníac, al marge de l’ordre humà preestablert; per això la seva existència qüestiona la vida consi-
derada «normal». Però els monstres, en mostrar una alteració de l’ordre, de la qual podem ser víctimes fins i tot
nosaltres mateixos, no només provoquen por, també provoquen fascinació. Això es reflecteix en reaccions de
rebuig i d’acceptació.

Activitats
pàgina 60
1. a) capitana: sufixos específics.
b) euga: arrels diferents.
c) filla: formació bàsica.
d) psicòloga: sufixos específics.
e) guilla: el masculí guillot es forma a partir del femení.
f) óssa: canvis en la consonant, duplica essa.
g) ministra: canvis en la vocal e  a.
h) pensionista: invariable; terminació -ista.
2. a) La bibliotecària i l’alcaldessa són òrfenes de mare.
b) L’euga de la neboda de la princesa ha estat campiona.
c) La sacerdotessa de l’emperadriu és enemiga de la pagesa de la reina.
d) La sogra de l’arquitecta va ajudar a néixer la poltra de la monja.
e) L’Agustina és padrina de la nora de la parricida.
f) L’àvia de la diputada s’ha fet pelegrina i ha adoptat na Clementina com a pupil·la.
g) La baronessa i la comtessa de la tsarina es troben sovint a la consulta de la psiquiatra.
h) L’amiga de la serva és boletaire major de la marquesa.

24
3. a) L’hereu de cal Mateu és cosí meu. f) El déu es convertí en merlot.
b) El didot de can Joliu és fadrí. g) El meu gendre és jueu.
c) El metge diagnostica un virus a l’amo. h) Des que l’amo morí, és vídua.
d) El lleó és més sociable que el tigre. i) El pare del cantaire és oftalmòleg.
e) El meu cunyat és amic d’un biòleg eminent. j) El jutge condemnà el jurista per prevaricació.

4. a) una editorial, b) la salut, c) el delta, d) el fi, e) el còlera, f) un canalla, g) la fi, h) la canal, i) l’ordre (masc.),
j) el son.
5. a) un titella infantívol h) un interviu multitudinari o) una anàlisi clínica
b) els llegums cuits i) un compte bancari p) un costum pagesívol
c) una disfressa enginyosa j) una olor estranya q) una dita antiga
d) un avantatge extraordinari k) una esplendor enlluernadora r) una allau gegantina
e) un corrent cabalós l) una dent corcada s) una resplendor apoteòsica
f) un pendent escarpat m) un deute aclaparador t) el marge esquerre
g) un senyal vermell n) una remor sorda u) els espinacs congelats
pàgina 61
6. a) el canal, uns avantatges. e) el coma, un senyal. i) la síndrome, la sida.
b) el costum, els llums. f) el pendent, la vall, una aroma. j) la fi, la desfilada, les disfresses.
c) les postres, el son. g) la resplendor, la llum, la canalla.
d) la salut, una oïda h) unes anàlisis, el pols.
7. a) enllaços (acabats en ç  -os); b) arbusts/os (acabats en -st, doble plural -s / -os); c) dimecres (invariable);
d) problemes (formació bàsica, -a àtona  -es); aeroplans (acabats en vocal tònica  -ns); triomfs (forma bàsica
+ -s); oboès (excepció vocal tònica -ns); guix (acabats en -x  -os); permís (acabats en -s  -os).
8. a) pasqües, arrugues, casaques, àligues, places, oques, amigues, platges, franges, aigües, llegües, taronges,
espigues, alforges, èpoques.
b) peça, pluja, raça, eruga, llengua, truja, esperança, estaca, boca, figa, petja, esponja, maça, hamaca, traça.
Canvis: ca  ques, ça  ces, ja  ges, ga  gues, qua  qües, gua  gües (i al revés).
9. usos, tornavisos, interessos, arrossos, barnussos, matisos, congressos, gossos, nusos, passadissos, esbossos,
països, paradisos, mesos, embarassos, marquesos, esposos, nassos, tapissos.
10. -os: avenços, esqueixos, crucifixos, embruixos, braços, despatxos, guixos, cartutxos, peixos, fluxos; -s/-os:
safareigs/jos, imposts/os, trepigs/tjos, cascs/os, contrasts/os, pretexts/os, arbusts/os, raigs/jos, texts/os.
11. canapès, mercès, vostès, comitès, bambús, menús, cautxús, tabús, dominós.
12. a) dúplexs; b) reforços, polls; c) solucions, diagrames, planes; d) imposts/os, aigües; e) granges, linxs; f) destins,
falcons; g) drogues, escissions, famílies; h) sinagogues, sermons, religions; i) estoigs/tjos, llapis, despatxos;
j) cròniques, esperances
pàgina 62
13. a) equació, fatiga; b) peix, llaç, túnica; c) tauró, gorja; d) huracà, erosió; e) missió, raça; f) avenç, operació, pulmó;
g) degà, pròrroga; h) lliçó, traïció; i) poll, cabell; j) emissió, gas.
14. instantani, instantània, instantanis, instantànies; italià, italiana, italians, italianes; gandul, gandula, ganduls,
gandules; aprensiu, aprensiva, aprensius, aprensives; embriac, embriaga, embriacs, embriagues; tenaç, tenaç,
tenaços, tenaces; exacte, exacta, exactes, exactes; honest, honesta, honests/os, honestes; boig, boja,
boigs/jos, boges; ortodox, ortodoxa, ortodoxos, ortodoxes.
15. Una terminació: amable, amables; brillant, brillants; jove, joves; carnal, carnals; rosa, roses; papallonejant,
papallonejants; perceptible, perceptibles; cordial, cordials; persistent, persistents; decent, decents; fàcil, fàcils.
Dues terminacions: agitat, agitada, agitats, agitades; cortès, cortesa, cortesos, corteses; discret, discreta,
discrets, discretes; rodó, rodona, rodons, rodones; blanc, blanca, blancs, blanques; preciós, preciosa, preciosos,
precioses; blanc, blanca, blancs, blanques; propi, pròpia, propis, pròpies; negre, negra, negres, negres; lluminós,
lluminosa, lluminosos, lluminoses; nacrat, nacrada, nacrats, nacrades; tebi, tèbia, tebis, tèbies; bonic, bonica, bo-
nics, boniques; expressiu, expressiva, expressius, expressives; pigallat, pigallada, pigallats, pigallades; bru, bru-
na, bruns, brunes; encantat, encantada, encantats, encantades; dolç, dolça, dolços, dolces; fet, feta, fets, fetes.
16. a) ferri, fèrria, ferris, fèrries; b) diví, divina, divins, divines; c) obscè, obscena, obscens, obscenes; d) tebi, tèbia, tebis,
tèbies; e) forà, forana, forans, foranes; f) femení, femenina, femenins, femenines; g) soci, sòcia, socis, sòcies; h) ossi,
òssia, ossis, òssies; i) continu, contínua, continus, contínues; j) mitjà, mitjana, mitjans, mitjanes; k) ambigu, ambigua,
ambigus, ambigües; l) ardu, àrdua, ardus, àrdues; m) roí, roïna, roïns, roïnes; n) geògraf, geògrafa, geògrafs, geògrafes;
o) tardà, tardana, tardans, tardanes; p) genuí, genuïna, genuïns, genuïnes.

25
17. a) uns luxes burgesos; b) uns sopars estantissos; c) uns sous escassos; d) uns professionals seriosos; e) uns
fills agradosos; f) uns aparells postissos; g) uns llits llevadissos; h) uns alumnes malaltissos; i) uns caminars
indecisos; j) uns veïns airosos.
18. cortès, cortesa, cortesos, corteses; suís, suïssa, suïssos, suïsses; massís, massissa, massissos, massisses;
xamós, xamosa, xamosos, xamoses; las, lassa, lassos, lasses; ansiós, ansiosa, ansiosos, ansioses; ros, rossa,
rossos, rosses; rus, russa, russos, russes; gros, grossa, grossos, grosses; il·lús, il·lusa, il·lusos, il·luses; gris,
grisa, grisos, grises; precís, precisa, precisos, precises; esponjós, esponjosa, esponjosos, esponjoses; gras,
grassa, grassos, grasses; boirós, boirosa, boirosos, boiroses; plegadís, plegadissa, plegadissos, plegadisses;
avariciós, avariciosa, avariciosos, avaricioses; difús, difusa, difusos, difuses; castís, castissa, castissos,
castisses; mestís, mestissa, mestissos, mestisses.
pàgina 63
19. a) uns camins angosts/os; b) uns problemes complexos; c) uns exàmens extensos; d) uns infants perplexos; e)
uns riures dantescs/os; f) uns edificis annexos; g) uns tarannàs basts/os; h) uns posats adusts/os; i) uns actes
reflexos; j) uns joves coixos; k) uns nois trists/os; l) uns nivells fluixos; m) uns poetes prolixos; n) uns amics
molests/os; o) uns joves robusts/os; p) uns indrets foscs/os; q) uns camins adversos; r) uns somriures dolços;
s) uns aires densos; t) uns accents circumflexos.
20. a) mal, tranquil, paral·lel; b) avar, rar, clar, bàrbar, car; c) atent, dolent, valent, opulent, calent, violent, suculent.
21. audaç, audaç, audaços, audaces; feliç, feliç, feliços, felices; atroç, atroç, atroços, atroces; tenaç, tenaç, tenaços,
tenaces; precoç, precoç, precoços, precoces; veraç, veraç, veraços, veraces.
22. solemne, ferotge, jove, infame, simple, deforme, heretge, mediocre, bilingüe, rude, lliure.
23. a) pobre, pobra; b) culte, culta; c) enorme; d) docte, docta; e) còmode, còmoda; f) fúnebre; g) íntegre, íntegra;
h) salvatge; i) directe, directa; j) pulcre, pulcra.
24. boig, boja, boigs/bojos, boges; lleig, lletja, lleigs/tjos, lletges; mig, mitja, mitjos, mitges; roig, roja, roigs/jos, roges.
25. a) erectes, erecta, erectes, erectes; b) andorrà, andorrana, andorrans, andorranes; c) feréstec, feréstega,
feréstecs, feréstegues; d) esquerp, esquerpa, esquerps, esquerpes; e) dolç, dolça, dolços, dolces; f) obtús,
obtusa, obtusos, obtuses; g) sagaç, sagaç, sagaços, sagaces; h) burlesc, burlesca, burlescs/os, burlesques; i)
comú, comuna, comuns, comunes; j) recte, recta, rectes, rectes; k) ple, plena, plens, plenes; l) ateu, atea, ateus,
atees; m) savi, sàvia, savis, sàvies; n) roí, roïna, roïns, roïnes; o) fluix, fluixa, fluixos, fluixes; p) destre, destra,
destres, destres; q) fal·laç, fal·laç, fal·laços, fal·laces; r) abrupte, abrupta, abruptes, abruptes; s) procaç, procaç,
procaços, procaces; t) sacre, sacra, sacres.
26. Els cavallers, deixant d’esguardar-les amb recances, foren presentats a les últimes joves dames. Les més
empolainades potser, però també les més vulgars. Els saludaren amb uns somriures pàl·lids que harmonitzaven
amb el seus rostres esblanqueïts, amb els nassos llargs i difícils i les mans místiques i displicents. Aquestes
noies distingides i melancòliques, definitivament lletges, es deien... i eren d’unes famílies il·lustríssimes de les
ciutats.
En alguns llocs de les desolades planúries aquells homes perversos estaven a l’aguait, amagats en uns caus
com unes bèsties salvatges i amb els cors plens d’odi envers totes les races humanes, que els havien foragitat.
Eren els últims que faltaven per augmentar les sensacions tètriques que produïen els erms, els vents glaçadors
i els cels tenebrosos.
pàgina 67
27. M’hi va acompanyar un (D) home, el (D) fuster, del (D) poble veí. Abans va avisar-me: «Vostè, que ha visitat tants
(D) pobles, estic segur que no n’ha vist mai un altre (Pr) com aquest (Pr).» No es veia ni una (D) casa. No es veia
res (Pr). Ens vam aturar a la vora d’un (D) muret que feia una (D) gran rodona, molt (Adv) i molt (Adv) gran. Al (D)
peu del (D) muret, a la (D) banda de fora, hi havia tous d’herba tendra i matolls de fonolls i més (Adv) fonolls.
Herba i fonolls estaven atapeïts de cargols bovers. I tot (Adv) el (D) dintre del (D) muret es veia ple de formes
d’homes i de dones cobertes de llot. «Es rebolquen pel (D) llot nus de pèl a pèl. Veu els (D) caps? Com que els
(Pr) tenen tan (Adv) grossos és l’ (D) única cosa que el (D) llot no pot cobrir.» Damunt de la (D) gran rodona
tancada pel (D) muret, segurament perquè el (D) llot no pogués vessar, es gronxava un (D) núvol ni
massa (Adv) gran blanc ni massa (Adv) gris. I una mica (Adv) lluny, al (D) bell mig de la (D) gran rodona, s’alçava
una (D) muntanyola de pendent suau sense mica de vegetació. El meu (D) acompanyant va dir: «Veu? Quan es
volen treure el (D) llot de sobre, així com en els altres (D) pobles els seus (D) habitants prenen el (D) sol, els (D)
habitants d’aquest (D) poble pugen, patint i suant, a la (D) muntanyola, i dic patint i suant perquè rellisquen i
rellisquen, i prenen la (D) pluja. Però baixen aviat; els (Pr) agrada massa (Adv) viure de nassos al (D) llot, hi juguen,
se’n tiren grapats al (D) cap i a la (D) cara i són feliços així.» «I de què viuen?» «De cargols. Se‘ls (Pr) mengen
amb banyes i tot, de viu en viu i sense dejunar.» «I com moren?» «No moren mai; el (D) llot els conserva i la (D)
carn de cargol els (Pr) fa la (D) pell llefiscosa. Si en pogués veure algun (Pr) de la vora, algun (Pr) que es volgués
ensenyar i sortir del (D) llot, veuria que la (D) pell que els (Pr) cobreix és la (D) pell més (Adv) tibant del (D) món.»
«I quan el (D) núvol se’n va, com es renten?» «El núvol no se’n va mai. Té llogat aquest (D) tros de cel per
sempre. El (Pr) tenen al (D) damunt sense parar i sense parar deixa anar la seva (D) plugeta. Quan els (D) homes
i les (D) dones estirats a la (D) muntanyola s’han cansat d’estar nets i de veure’s la (D) pell es deixen relliscar
cap al (D) llot que és, en realitat, on fan vida.» «Quina (D) cosa...», vaig dir.

26
28. a) dels seus; b) les seves; c) la seva; d) la seva; e) els seus / llurs; f) les seves; g) la seva / llur; h) la seva.
29. a) 4a; b) 3r, 5è; c)1r, 8a; d) 4t, 10è; e) 8ns; f) 6a; g) 2ns, 3rs; h) 4ts.
30. El noi de la segona fila té dues dents trencades.
pàgina 68
31. a) un milió tres-centes cinquanta-dues mil; b) mil nou-cents setanta, mil nou-cents noranta; c) cent cinquanta-
set mil nou-cents trenta-tres; d) dos mil vuit-cents quaranta-quatre; e) mil dos-cents noranta-cinc.
32. Resposta model: a) una altra; b) qualsevol; c) cadascú; d) qualssevol; e) algunes, certes; f) cap; g) mateix;
h) ningú; i) res.
33. a) gaire, molt; b) molta, gaire; c) gaire, molts; d) gaires, molts; e) molt, gaires.
34. a) res; b) gens; c) gens, res; d) gens, res; e) res, gens; f) res.
35. a) dues, a casa seva; b) bastants, mateix; c) Tot, força; d) diversos, a càrrec meu; e) els altres, de part seva;
f) cap, les dents; g) gaires, gens; h) però no en tinc gaires proves; i) Com estàs? res; j) cadascú.
pàgina 69
36. Fer (2a, I), acostar (1a, R), saber (2a, I), ajudar (1a, R), voler (2a, I), estimular (1a, R), rebutjar (1a, R), veure (2a, I),
permetre (2a, I), entrar (1a, R), visitar (1a, R), expressar (1a, R), tenir (3a, I), reconèixer (2a, I), posseir (3a, I),
poder (2a, I), recompensar (1a, R).
pàgina 70
37. a) t’associïs; b) odiïn; c) desviïs; d) suïn; e) acariciïs; f) renunciï; g) reconciliïs; h) copiïn; i) menyspreïn; j) actuï.
38. a) No estalviïs; b) No et refiïs; c) No suïs; d) No enviïs; e) No denunciïs; f) No rumiïs.
39. Indico, indiques, indica, indiquem, indiqueu, indiquen; aplaço, aplaces, aplaça, aplacem, aplaceu, aplacen; lligo,
lligues, lliga, lliguem, lligueu, lliguen; assajo, assages, assaja, assagem, assageu, assagen; liquo, liqües, liqua,
liqüem, liqüeu, liqüen.
pàgina 74
40. Indicatiu. Present: traiem, traieu, jaiem, jaieu, naixem, naixeu. Passat simple: traguí, tragueres, tragué, tragué-
rem, traguéreu, tragueren; jaguí, jagueres, jagué, jaguérem, jaguéreu, jagueren; naixí, naixeres, naixé, naixérem,
naixéreu, naixeren / nasquí, nasqueres, nasqué, nasquérem, nasquéreu, nasqueren. Futur simple: trauré,
trauràs, traurà, traurem, traureu, trauran; jauré, jauràs, jaurà, jaurem, jaureu, jauran; naixeré, naixeràs, naixerà,
naixerem, naixereu, naixeran. Subjuntiu. Present: traguem, tragueu; jaguem, jagueu; naixem, naixeu / nasquem,
nasqueu. Imperfet: tragués, traguessis, tragués, traguéssim, traguéssiu, traguessin; jagués, jaguessis, jagués,
jaguéssim, jaguéssiu, jaguessin; naixés, naixessis, naixés, naixéssim, naixéssiu, naixessin / nasqués, nasques-
sis, nasqués, nasquéssim, nasquéssiu, nasquessin. Gerundi: traient, jaient, naixent.
41. Indicatiu. Present: puc, pots, pot, podem, podeu, poden; vull, vols, vol, volem, voleu, volen. Futur: podré, podràs,
podrà, podrem, podreu, podran; voldré, voldràs, voldrà, voldrem, voldreu, voldran. Subjuntiu. Present: pugui, pu-
guis, pugui, puguem, pugueu, puguin; vulgui, vulguis, vulgui, vulguem, vulgueu, vulguin. Imperfet: pogués, po-
guessis, pogués, poguéssim, poguéssiu, poguessin; volgués, volguessis, volgués, volguéssim, volguéssiu, vol-
guessin. Imperatiu: pugues, pugui, puguem, pugueu, puguin; vulgues, vulgui, vulguem, vulgueu, vulguin.
42. a) jaiem; b) naixia; c) puguem; d) vulgui; e) trauràs; f) vulgueu; g) jeguis; h) traient; i) naixerà.
43. a) suspenc, resolc, valc; b) suspenent, resolent, valent; c) suspendran, resoldran, valdran; d) suspe-
níem, resolíem, valíem; e) suspendries, resoldries, valdries; f) suspenen, resolen, valen; g) suspengue-
res, resolgueres, valgueres; h) suspenguessin, resolguessin, valguessin.
pàgina 75
44. a) aprenc; b) conec; c) desconec; d) dissolc.
45. Present d’indicatiu: entenc, entens, entén, entenem, enteneu, entenen; absolc, absols, absol, absolem,
absoleu, absolen; conec, coneixes, coneix, coneixem, coneixeu, coneixen. Present de subjuntiu: entengui,
entenguis, entengui, entenguem, entengueu, entenguin; absolgui, absolguis, absolgui, absolguem, absolgueu,
absolguin; conegui, coneguis, conegui, coneguem, conegueu, coneguin. Imperatiu: entén, entengui,
entenguem, enteneu, entengui; absol, absolgui, absolguem, absoleu, absolguin; coneix, conegui, coneguem,
coneixeu, coneguin.
En els verbs acabats en -ndre, -ldre i -èixer la 1a persona del present d’indicatiu acaba en -c i, per tant, conjuguen
el subjuntiu i les persones 3a del singular i 1a i 3a del plural de l’imperatiu amb -gu-.
46. a) coneguessis; b) estenc, prenc; c) suspèn, suspenc; d) pretengueu; e) resoleu; f) molen;
g) absolgués; h) aprengueren; i) reconec; j) componguis.
47. 2a del singular i del plural: pur; 3a singular, 1a i 3a del plural: velaritzat.
48. Entén, entengui, entenguem, enteneu, entenguin; dissol, dissolgui, dissolguem, dissoleu, dissolguin; val,
valgui, valguem, valeu, valguin; reconeix, reconegui, reconeguem, reconeixeu, reconeguin.
49. a) coneixeu; b) absoleu; c) esteneu; d) resoleu; e) apreneu; f) enceneu.

27
50. a) no dissolgueu; b) no suspengueu; c) no venguis; d) no prenguem; e) no aprengueu; f) enceneu;
g) absol; h) moleu; i) ofeneu; j) estén.
51. a) cloïa; b) creia; c) bevia; d) movia; e) coïa; f) reia; g) seia; h) escrivia; i) queia; j) treia; k) jeia; l) vivia.
pàgina 76
52. a) bec, bevem; b) crec, creiem; c) coc, coem; d) escric, escrivim; e) jec, jaiem; f) ric, riem; h) moc, movem;
i) sec, seiem; j) cloc, cloem.
En cada cas la 1a persona del singular presenta una consonant velar final. Després, es produeix un canvi de lexe-
ma: la primera persona del singular es conjuga amb un lexema velaritzat i la primera del plural, amb lexema pur.
53. Present d’indicatiu: dec (vel.), deus (pur), deu (pur), devem, deveu (amb v), deuen (pur); trec (vel.), treus, treu
(pur), traiem, traieu (amb i), treuen (pur); ric, (vel.), rius, riu (pur), riem, rieu (sense u), riuen (pur). Present de
subjuntiu: degui, deguis, degui, deguem, degueu, deguin (vel.); tregui, treguis, tregui, traguem, tragueu, treguin
(vel.); rigui, riguis, rigui, riguem, rigueu, riguin (vel.).
54. deure: deveu, deureu, degueu, deguéssiu, deveu; caure: caieu, caureu, caigueu, caiguéssiu, caieu; coure: coeu,
coureu, cogueu, coguéssiu, coeu; seure: seieu, seureu, segueu, seguéssiu, seieu.
55. seure: seia, seies, seia, sèiem, sèieu, seien; cloure: cloïa, cloïes, cloïa, cloíem, cloíeu, cloïen.
56. Com seure: riure, jeure, creure i treure. Com cloure: plaure i coure.
57. a) jaguessis; b) traieu; c) caic; d) moguessis; e) beguis; f) visc.
58. beure: beu, begui, beguem, beveu, beguin; creure: creu, cregui, creguem, creieu, creguin; riure: riu, rigui,
riguem, rieu, riguin.
59. a) cou; b) beveu; c) clou; d) rieu; e) caieu; f) esteneu.
60. a) no cregueu; b) no visqueu; c) no prenguis; d) no riguis; e) no segueu; f) no tinguis.
pàgina 78
61. a) munyo; b) recullo; c) assenteixo; d) escupo; e) fregeixo; f) cuso; g) consento; h) pressento; i) prohi-
beixo.
62. a) dissenteixen; b) retrunyen; c) s’esmunyi; d) avorreix; e) consento; f) tusso; g) ressenti; h) lluu; i) omple; j) puny.
63. a) cullo, collís, cull, collim, culli; b) surto, sortís, surt, sortim, surti; c) escupo, escopís, escup, escopim, escupi;
d) tusso, tossís, tus, tossim, tussi; e) cuso, cosís, cus, cosim, cusi.
64. Reduir. Present: redueixo, redueixes, redueix, reduïm, reduïu, redueixen. Imperfet: reduïa, reduïes, reduïa,
reduíem, reduíeu, reduïen. Obeir. Present: obeeixo, obeeixes, obeeix, obeïm, obeïu, obeeixen. Imperfet: obeïa,
obeïes, obeïa, obeíem, obeíeu, obeïen.
65. a) han reconstruït, destruïren; b) agraïu; c) obeïres; d) reduïu; e) influïren; f) distribuïa; g) atribuïen; h) succeïren;
i) maleïren.
pàgina 79
66. a) après, pretès; b) romàs, desclòs; c) atès, ofès; d) resolt, imprès; e) establert, suspès; f) comparegut, complert;
g) absolt, comès; h) suplert, entès; i) sofert, pogut; j) fos, begut.

De la paraula al text
pàgina 80
1. [o], [ə], [u], [əi], [ə]-[ə]-[i]-[u]-[i]-[ə], [i], [ə]-[ə]-[ə]-[a], [o], [ə], [u]-[ɔ]-[ə], [ə], [ə], [o]-[ə], [a], [ə]-[a],
[ə]-[u]-[i]-[a], [ə], [ə]-[u], [e], [ə], [ə]-[i]-[i], [ə], [ə]-[u]-[a], [ə], [ɔ]-[ə], [ə]-[a]-[ə], [ə], [a], [i], [ə], [a],
[ə]-[u]-[i]-[a]-[ə], [e], [o],[u]-[i]-[o].
2. esplai [aj], reconeixereu [ɛw], antiquades [wa], conviure [iw], cuiden [uj], caus [aw]
3. a) [s]-[z]-[ɲ]; b) [ʃ]-[k]-[z]-[dz]; c) [s]; d) [dӡ]; e) [ʃ]-[ɣ]; f) [s]-[ʃ]-[ts]; g) [z]-[ʎ]-[s]-[s]-[ɾ]; h) [z]-[dӡ]-[z]-[k]-
[k]-[s]; i) [z]-[ʃ]
4. gràcia, tècnica i mínima són paraules esdrúixoles.
éssers és una paraula plana no acabada en cap de les dotze terminacions.
perquè, també, passió i algú són paraules agudes i acaben en alguna de les dotze terminacions.
pàgina 81
5. esforç-esforços, els noms aguts acabats en -ç fan el plural en -os.
culpa-culpes, setmana-setmanes, secta-sectes, broma-bromes, els acabats en vocal neutra fan el plural en –es.
captació-captacions, excursió-excursions, totes dues acaben en vocal accentuada i per això cal afegir-hi una ena
tant al femení com al plural.

28
 dret-drets, fa el plural en -s.
bosc-boscos, els noms aguts acabats en -sc fan el plural en -os o -s.
6.

masculí singular femení singular masculí plural femení plural

sospitós sospitosa sospitosos sospitoses

feliç feliç feliços felices

jove jove joves joves

públic pública públics públiques

famós famosa famosos famoses

decadent decadent decadents decadents

constructiu constructiva constructius constructives

7. La nostra (determinant possessiu), totes (determinant indefinit), les (determinant article), quatre (determinant
numeral cardinal), uns quants (determinant indefinit compost), molts (determinant quantitatiu), algun (determi-
nant indefinit) cap (determinant indefinit).
8. Resposta model:
insistir (Pres. Ind.: insisteixo, insisteixes, insisteix, insistim, insistiu, insisteixen. Pres. Subj.: insisteixi, insisteixis, in-
sisteixi, insistim, insistiu, insisteixin. Imp.: insisteix, insisteixi, insistim, insistiu, insisteixin).
assumir (Pres. Ind.: assumeixo, assumeixes, assumeix, assumim, assumiu, assumeixen. Pres. Subj.: assumeixi,
assumeixis, assumeixi, assumim, assumiu, assumeixin. Imp.: assumeix, assumeixi, assumim, assumiu, assu-
meixin).
seguir (Pres. Ind.: segueixo, segueixes, segueix, seguim, seguiu, segueixen. Pres. Subj.: segueixi, segueixis, se-
gueixi, seguim, seguiu, segueixin. Imp.: segueix, segueixi, seguim, seguiu, segueixin).
9. Present de subjuntiu: canviï, canviïs, canviï, canviem, canvieu, canviïn.
Imperatiu: canvia, canviï, canviem, canvieu, canviïn.
10. Reconèixer: reconeix, reconegué.
Entendre: entengui (velar), entendré (amb consonant epentètica), entès (sense -n-), entenia (pur).
11. En català hem d’usar mots com treballar o escarrassar-se.
12. Quatre sonats i el que es porta és no fotre res són expressions del registre col·loquial-vulgar. Les expressions
equivalents en registre estàndard serien: quatre bojos i la moda és no fer res.
13. linxament mediàtic: Amb relació als esplais, els mitjans de comunicació sempre han donat una mala imatge dels
monitors o els han culpat dels fets.
ambients derrotistes: Es refereix a aquells espais que sempre tenen una visió pessimista i negativa de les coses.
societats decadents: Societats que es debiliten, que perden els valors.
secta destructiva: Grup de persones organitzat i liderat per algú que té males intencions.
14. Desencantat: Que has perdut la fascinació i ha deixat de plaure’t molt una cosa.
Desmotivat: Que algú ha perdut els motius que l’estimulen a fer una cosa.
No són sinònims exactes. Quan estàs desmotivat vol dir que has perdut el motiu de la fascinació i quan estàs
desencantat has perdut la fascinació sense tenir en compte el motiu.
15. Article d’opinió.
16. Lloar els monitors d’esplais.
17. La ironia.
18. Resumir-ne el contingut principal.

29
19. «pringuen»: interferència d’una altra llengua.
«xirucaires idiotitzats»: èmfasi, ironia.
20. Anàfores lèxiques:
monitors d’esplai, éssers estranys, quatre sonats, xirucaires idiotitzats.
Anàfores gramaticals:
Els reconeixereu, se’ls ha fet saber, se’ls veu feliços, els fa poc integrables, els nega el dret, ells allà, etiquetar-
los, els donaria suport, els hauria d’aturar, se’ls acudeixi.
21. oi: afirmació.
ai, uix: menyspreu.

30
 4. LA MORFOSINTAXI (2)
Comentari
pàgina 84
EL PES D’UNA GRASSA A LA LLUNA

Empar Moliner, Busco senyor per amistat i el que sorgeixi. Quaderns Crema

Tema: la discriminació per raó de pes (en aquest cas, el títol no és el tema de l’article, només fa referència a un
aspecte humorístic de l’article).
Concepte o exemple: abunda molt més l’exemple que el concepte (la discriminació és injusta).
Intenció: la b), denunciar els prejudicis envers la gent considerada grassa. Ho fa amb un to humorístic.
Estructura i resum: l’oració temàtica.

Introducció
Això de la discriminació és ben estrany.
Els discriminats:
–Tenir caspa està molt mal vist.
–Tenir polls queda molt més bé.
–Ser baix i calb està mal vist.
–Ser molt prim està ben vist en privat i mal vist en públic.
–Ser gras està mal vist en privat i hipòcritament ben vist en públic.

Desenvolupament
Concurs de bellesa «Reina gran talla».
L’expressió «talla gran» no té sentit: la meitat de la població excedeix la mida normal, per tant, haurem de revi-
sar la idea de normal, o catalogar d’anormal la meitat de la població.

Crítica a la societat: televisió, botigues amb talles petites i venedores primes, els homes...
–Reben invitacions, com a obeses que són, per anar a aquests programes de televisió.
–El que no els agrada a aquestes reines de la talla és que a les botigues de roba especial hi hagi
maniquins i venedores primes.
–A les talles grans els passa el mateix que als teatres: com que els arquitectes no són actors, sempre els dis-
senyen malament.
–No van gairebé mai «a les discoteques de talla 36».
–Es veu que a alguns homes els agraden les dones amb quilos, però només a casa, no per passejar-s’hi
pel carrer.
–En elles sempre s’hi fixen els senyors molt grans o els molt traumatitzats.

A través d’un càlcul no gaire complicat, pots saber el que pesaries a tots els planetes del sistema solar. Si pe-
ses 100 quilos a la Terra, a la Lluna en pesaries 16,6; a Plutó, 6,7 i en canvi a Júpiter, 253,3.

Les noies grasses n’estan tipes:

–La Sandra està cansada que, quan va per asseure’s al seient del metro o a l’autobús, la mirin amb cara
que no hi cabrà.
–Cansada de preguntar quant val el vestit de l’aparador i que la dependenta li digui amb cara de sembla menti-
da: «no deu ser per tu?».

Cloenda
S’ha d’invertir en noves tecnologies, perquè en un futur no només vagin a la Lluna els milionaris, sinó també to-
tes les dependentes malvades de la Terra.

31
 1. b) Denunciar els prejudicis envers la gent considerada grassa.
2. La discriminació per raó de pes.
3. El títol no és el tema de l’article, només fa referència a un aspecte humorístic de l’article. El to, per tant, és hu-
morístic i/o irònic.
pàgina 85
4. Abunda molt més l’exemple que el concepte.
5. Estructura: Introducció (1r paràgraf) / Desenvolupament (2n i 3r paràgrafs) / Cloenda (4t paràgraf). Temes per
paràgrafs: L’absurditat de la discriminació (1r). Les situacions insòlites viscudes per les persones grasses (2n).
Les possibilitats de lligar (o no) de les noies grasses (3r). El rebuig a les persones que discriminen les altres a
causa de ser grasses (4t).
6. Actua de conclusió o d’idea que defensa l’autora, en relació amb la qual després presenta arguments que la re-
forcen. S’hi exposa que no s’entén el comportament discriminatori (que després exemplifica).
7. Exemples:
–Tenir caspa està molt mal vist.
–Tenir polls queda molt més bé.
–Ser baix i calb està mal vist.
–Ser molt prim està ben vist en privat i mal vist en públic.
–Ser gras està mal vist en privat i hipòcritament ben vist en públic.
Conceptes:
-Això de la discriminació està mal vist.
-Llavors això [...] de la població.
8. Serveixen per reforçar la idea que l’autora té del comportament discriminatori. Són arguments a favor de la idea
que ella en té; per tant, en contra d’aquest comportament.
9. Es critica que les persones grasses no siguin considerades igual que les altres persones. Ho critica perquè, en
certa manera, això fa que siguin bandejades de la societat.
10. El tercer paràgraf se centra en l’àmbit de les relacions amoroses. I l’autora critica que les possibilitats de lligar
de les persones grasses es basin només en el prejudici que són més simpàtiques i bones persones.
11. S’hi vol expressar un rebuig envers aquella gent que discrimina les persones grasses.
12. S’hi posa de manifest a través de la ridiculització de les persones que actuen de manera discriminatòria.
13. Amaga la voluntat d’aconseguir reflectir que aquest comportament no és correcte. La intenció, per tant, és la
de criticar i denunciar situacions injustes.
14. Resposta oberta: Sí, perquè deixa en evidència la gent que discrimina les persones grasses.
15. «caspós», «pollós», «gran»: ús metalingüístic.
«raons de pes», «a les discoteques de talla 36», «talla gran»: emfatitzar el sentit irònic.
«senyor calb i baixet»: citacions literals.
«anorèctic», «vaca», «cor així de gran», «una grassa però molt grassa que deixés veure la tele al seu fill després
de les dotze de la nit», «Et queda molt bé, precisament jo me n’he quedat un d’igual», «Un conjunt de roba in-
terior una mica sexi no existeix», «La part de baix sempre et va petita», «Si lligues [...] bona persona», «No deu
ser per tu?»: reproduir intervencions en estil directe o indirecte.
«Reina gran talla»: nom del certamen.
16. Resposta model:
No s’entén que la gent discrimini les persones per qüestions que, sovint, són externes a la seva voluntat i que
afecten més de la meitat de la població. En relació amb les persones grasses els toca viure situacions ridícules,
com si no fossin d’aquesta societat. Caldria revisar els motius que porten a aquest comportament i bandejar les
persones que el practiquen per tal d’aconseguir que les persones grasses puguin ser tractades en tot moment
i en tots els àmbits amb normalitat.

Activitats
pàgina 92
1. Resposta model:
a) Eviteu la despesa innecessària d’aigua, el planeta us ho agrairà! / No malgastis l’aigua que tens avui, o no en
podràs fer ús demà!
b) Deixeu seure la gent gran! / Sigues educat i cedeix el teu seient a la gent gran!
c) Construïu futur, penseu en els joves! / Faciliteu un sostre als joves!

32
2. Resposta model:
a) Abans d’acabar, he de dir que tots sereu benvinguts a la inauguració del casal.
b) Trobar-se sol no agrada a ningú.
c) En tornar de la feina, el cotxe tingué una avaria.
d) Per cloure l’acte, m’agradaria acomiadar els assistents i convidar-los a un petit convit.
e) En recordar-ho, rememorà imatges espantoses del passat.
3. a) incorrecta: Arribà a la meta i rebé una copa de mans del president.
b) incorrecta: El detingueren i li van posar una multa per excés de velocitat.
c) correcta.
d) incorrecta: Ha rebut un cop i ha quedat inconscient.
e) correcta.
f) incorrecta: Caigué de l’arbre i es trencà una cama.
g) incorrecta: Es presentà a l’examen i suspengué per quatre dècimes.
h) correcta.
i) incorrecta: Es reuniren i no arribaren a cap acord.
j) correcta.
4. a) L’empenyé amb força i caigué estrepitosament.
b) Van arribar al cim i van plantar una bandera.
c) S’asseuen encongint les cames.
d) El reconegué i el saludà efusivament.
e) Entrà a l’hospital tremolant de fred i de por.
f) La policia l’atrapà i el detingué sense contemplacions.
g) Se l’escolta mirant-lo amb molta atenció.
h) Arribaren a un acord i signaren els papers davant de notari.
5. a) Si tens un moment, vine a veure’m.
b) Si tenies un problema, me l’explicaries?
c) Si no haguessis fet tard, nosaltres hauríem tingut temps de veure en Marc.
d) Si em portessis a casa, t’ho agrairia molt.
e) Si la policia no hagués intervingut, els manifestants s’haurien dispersat sense tants aldarulls.
f) Si els preus no haguessin pujat tant, la inflació s’hauria estabilitzat.
g) Si els pares m’ho haguessin preguntat, els hauria dit la veritat.
b) Si els alumnes fessin vaga, els professors els donarien suport.
pàgina 93
6. a) Ha començat a treballar. c) Ja hem acabat de dinar.
b) Estic fent la teva feina. d) Havia de consultar-te un dubte.
7. a) solen venir: reiterativa.
b) estar treballant: durativa; vol sentir: intencionalitat.
c) volia fer: intencionalitat; tornar-la a veure: reiterativa.
d) deuen ser: probabilitat; hauríem d’anar: obligació.
e) podem marxar: possibilitat; hem acabat de dinar: culminació.
f) posen a discutir: inici de l’acció; acaba plorant: culminació.
8. a) Havia de deixar-ho tot clar.
b) Deuen ser les nou.
c) Ha acabat de molestar la gent.
d) El concert està a punt de començar.
e) En Joan vol presentar-se al concurs d’escacs.
f) Ha tornat a fer de les seves.
g) Se sol llevar a trenc d’alba.
h) En Joan pot tenir problemes amb la Marta.
i) La Carme ha deixat de trucar-me. Està enfadada amb mi.
j) No he sortit en tot el cap de setmana i he deixat acabada la feina.

33
9. a) Hem de trobar una solució o el conflicte esclatarà amb més virulència.
b) Jo crec que haurien de fer el que estableixen les normes.
c) Vols dir que cal que hi anem tots?
d) Si volem guanyar la gimcana, s’ha de resoldre aquest enigma aviat.
e) Penso que hauran de trobar el camí tots sols.
10. Porten preposició a les oracions: b), e), h). Les altres no en porten perquè són verbs transitius.
pàgina 94
11. a) l’ b) l’ c) el d) li e) l’ f) el, li g) el h) li
12. a) culpar, b) reflectir, c) col·lidir, d) aterrar, e) atemorir, f) decebre, g) extradir, h) garantir i) pol·luir.
13. a) L’avió aterrà quan encara no li havien concedit el permís.
b) Tenia moltes expectatives però totes l’han decebut.
c) Els companys han culpat en Carles de l’atracament a mà armada.
d) L’actitud passiva dels ciutadans reflecteix la manca d’il·lusió en les perspectives de canvi.
e) No s’atreveix a sortir de casa. L’han atemorit.
f) Ahir un cotxe col·lidí amb un camió.
14. a) Els germans petits no callen mai i el molesten a tothora.
b) Dorm al sofà i l’emprenya que posem la televisió.
c) Seu bé i calla! Estic adormint el teu germà.
d) Quan va veure que el revisor pujava a l’autobús, el Joan va baixar de seguida.
e) El van preocupar tant que va marxar sense dir ni piu.
f) El sorprèn la manca d’estabilitat que té: arreu on va cau.
g) Calla, que he de telefonar-li.
h) Se n’ha anat perquè el tema no l’interessa gens.
i) S’ha engreixat una dotzena de quilos i no sé on se’ls ha posat.
j) A l’estiu ens ho passem molt bé amb els cosins.
k) Van compondre un poema fantàstic i no els van premiar.
l) El sol reflecteix damunt dels vidres i no ens hi veiem.
m) L’Ajuntament oferirà deu noves vacants per cobrir.
15. Resposta model:
No ens va aclarir el problema que teníem per poder aconseguir clarificar aquell compost químic.
Abans de creuar el carrer, el vaig veure encreuar les cames.
El metge em va doblar la ració de pastilles en una recepta que vaig doblegar per posar-la a la cartera.
El van nomenar director de l’empresa i en la presa de possessió em va anomenar a mi.
Van planejar l’excursió en aquell indret per veure planar l’àguila més coneguda del món.
La van posar apartada de les altres gallines i va pondre menys ous.
El Pau i la Roser van renyir fa ja vora un mes i em van renyar quan ho vaig escampar als quatre vents.
La professora em va assenyalar i vaig sortir a la pissarra a senyalar els complements directes de les frases.
16. Resposta model:
Va compondre una esplèndida cançó d’amor.
Volia compondre una novel·la històrica, però li va sortir una novel·la de misteri.
Amb totes aquestes substàncies intentarà compondre un medicament que combati la sida.
Va compondre malament les primeres peces del trencaclosques i ara no sap com sortir-se’n.
Amb totes aquestes paraules desordenades has de compondre una frase amb sentit.
El mirall va reflectir-li el rostre desfigurat per l’accident.
Aquella situació va reflectir que encara havien de debatre molt el tema.
La lluna es va reflectir en l’estany.
Va reflectir tot el que pensava en aquella carta.
En el seu rostre es va reflectir el seu estat d’ànim.
pàgina 95
17. a) faré / donaré b) fa / fem c) fa / donis d) va fer / fa e) fes / dóna
18. a) està / és d) són / està g) ets / estàs
b) és / està e) estar / sóc h) és / estic
c) ets / ets f) està / són i) és / està

34
19. La primera de cada parella d’oracions fa referència a qualitats inherents i la segona a qualitats transitòries.
Resposta model:
a) No podem fer servir aquest pal perquè el pal és tort.
Hem d’anar a adreçar el pal, perquè a causa de les fortes ràfegues de vent ara està tort.
b) En aquest indret plou molt, la terra és humida.
Com que aquest matí ha plogut, ara la terra està humida.
c) Haurem de comprar una bombeta amb més potència, aquesta és fluixa.
Aquesta bombeta només il·lumina de manera intermitent, està fluixa.
20. a) és d) és / estarà g) són / estar
b) estaran / estarem e) està h) estaran
c) són / estaven, eren. f) són / són
21. a) són  simple localització; estaran  estada en un lloc amb determinació temporal
b) és / és  qualitat inherent
c) estan  perífrasi de gerundi
d) van ser  passiva
e) és / és  localització
f) està  qualitat transitòria
g) estan  perífrasi de gerundi
h) és  qualitat inherent
pàgina 103
22. Em vaig ajupir per tocar el terra amb la mà. Era llefiscós i mentre el tocava vaig sentir molt a la vora com un gran
gemec de trompa que de mica en mica es va anar tornant un bramul. I entre bramuls i gemecs, com una ron-
quera de pulmons vells i cansats, el terra es va moure enlaire i jo vaig caure assegut abraçat al meu tauló. Mig
estabornit, no sabia ben bé què passava, només sabia que no havia de deixar el meu tauló fins a la mort, per-
què la fusta és més forta que l’aigua. Damunt d’aigua revolta una fusta plana és més forta que tot. Volia saber
ben bé on era, i quan un costat del cervell va començar a fer-me menys mal vaig provar de caminar endavant; tot
era de color de tinta de pop espantat, i s’havien acabat els gemecs i només se sentia glu-glu, glu-glu. I el terra,
sota els peus, perquè jo ja tornava a estar dret, era de goma tendra, d’aquella que raja tranquil·la de la soca dels
arbres, goma recollida, treballada i assecada i després estovada per la calor, encara que allà dintre hi fes fred i
les dents em petessin. Tot badant em vaig trobar altra vegada assegut a terra amb el tauló travesser damunt les
cames. […] El clavava a terra i quan el tenia clavat feia una passa endavant, i així, amb penes i treballs, caient i
aixecant-me, vaig arribar a un lloc estrany.
23. a) a la menuda / al detall; a l’engròs b) a preu fet / a escarada
c) a la bestreta; a compte d) a terminis
24. francament, tímidament, imperceptiblement, certament, elegantment.
25. a) sense solta ni volta d) a tort i a dret
b) de passada e) a ulls clucs
c) a la babalà
26. Resposta model:
a) M’ho va explicar tot fil per randa (amb tots els detalls).
b) Vam tractar punt per punt tot el que segueix (detalladament).
c) Anem a pams i no ens alarmem abans d’hora (examinem-ho bé).
d) Es coneix tota la ciutat pam a pam (minuciosament).
e) A dreta llei no es mereix aquest premi, ha fet trampes (en justícia).
27. a) El terra està fregat, camines de puntetes.
b) Caus per les escales a rodolons.
c) T’ha caigut un anell a terra, camines de quatre grapes.
d) Jugues a la xarranca, camines a peu coix.
e) Si un enemic t’amenaça amb un arma, camines de recules.
f) Has begut més del compte, camines de tort.
g) Fas una pràctica de camuflatge, camines a rossegons.
h) Tot és fosc, camines a les palpentes.

35
 pàgina 104
28. a) a tota vela d) a tot drap
b) cames ajudeu-me e) xino-xano
c) de llampada f) a corre-cuita
29. Havent dinat, amb les piques buides i els plats que s’eixuguen cap per avall, la Laura té tota la casa per a ella i
no sap què fer-ne. S’ajeu al sofà i s’enganxa una estona a la sèrie de torn de la televisió; sovint s’hi adorm una
mica, els ulls se li tanquen i s’hi deixa anar, és un moment dolç aquest moment que sembla que caiguis en un
pou fondo que et xucla, i és que et xucla la son cap endins fins que et pren del tot. Li dura poc; de seguida s’es-
pavila, va a la seva habitació i es prepara la classe de francès. El gat la mira fixament des de sobre la prestat-
geria mentre es va llevant a poc a poc. De tant en tant tots dos badallen. La Laura troba la gramàtica difícil, es
cansa d’estudiar i es pregunta si té cap sentit que s’hi esforci. Al cap d’una mica, si la novel·la que té entre mans
li agrada, arracona el francès i s’ajeu al llit a llegir. Però molt sovint també, si té prou temps acaba deixant la no-
vel·la i agafa els pinzells.
30. Resposta model:
a) abans: antany; ara: avui dia, en l’actualitat.
b) alhora: ensems; a destemps: a deshora; immediatament: a l’acte.
c) llavors: aleshores; tot d’un plegat: de cop i volta; tot d’una: a l’instant; al cap de poc: en breu.
31. a) d’ara endavant c) a mitjan
b) d’aleshores ençà d) en l’endemig
32. a) de dalt estant d) d’aquí estant
b) de fora estant e) d’allà estant
c) de lluny estant f) de dins estant
33. Resposta model:
No vam complir les expectatives. Només érem, pel cap alt, vint persones.
Hi havia, pel cap baix, dues-centes persones. No hi cabia ningú més.
Ho volia fer bé; si més no, intentar-ho.
M’hi estaré dos mesos, a tot estirar.
És, si fa no fa, com casa teva.
pàgina 105
34. a) si més no d) si fa no fa
b) si fa no fa / pel cap alt e) si més no
c) si més no f) si més no
35. Resposta model:
Eren gairebé les vuit i en sortir al carrer vaig percebre una sensació molt estranya. Notava l’ambient força enra-
rit. Mai, en aquella hora, no havia vist el carrer tan i tan buit. Pel cap alt érem una desena d’ànimes que vagare-
javen sense gaire esma. Que estrany era tot!
Hi ha força gent que gaudeix de les situacions més inversemblants però a mi no m’agraden gens ni mica. Tot i
que no sóc una persona gaire normal, necessito d’allò més la seguretat de l’entorn si més no la impressió que
tot rutlla si fa no fa com sempre. Vaig recórrer pel cap baix un parell de quilòmetres i estava tan esgotat de cos
i de cap que no me’n vaig adonar fins que hi vaig topar de nassos. En un bar mig tancat la gent s’amuntegava
arreu per veure la final de la Copa d’Europa!!! No hi havia pensat gens en el maleït partit! Estava tan enrabiat
amb mi mateix que vaig decidir no quedar-m’hi. Per avui n’havia tingut prou!
36. a) gaire; molta e) bastant; gens
b) gens f) massa
c) gaires g) prou
d) prou
37. a) pertot; enlloc c) en lloc de; alhora e) a les hores; gaire bé g) aleshores; potser; potser
b) mentre d) per tot; corrents f) mal; corrent h) ben; mentrestant
i) aleshores; malament; gairebé; enlloc
38. a) Potser li truco demà o potser vaig a veure’l.
b) Mira, fins i tot en Pep s’ha preocupat per tu.
c) Amb les crosses has de caminar a poc a poc.
d) Has de veure’l i a més a més t’hi has de disculpar.
e) Ja t’hem dit moltes vegades que sí que hi anirem.
f) Crec que tots hi faran cap, fins i tot els més veterans.

36
 pàgina 110
39. a) entre; sense d) entre; amb; contra g) sense; contra j) a; a
b) malgrat; en e) amb; segons h) a; sense k) a; amb; malgrat
c) sense; contra f) a; a; amb i) ultra; en; de
40. a) lluny: adverbi; davall: preposició. d) a sobre: adverbi; a sota: adverbi.
b) dins: adverbi; abans de: preposició. e) dalt de: preposició; lluny de: preposició.
c) prop de: preposició; davant: adverbi.
pàgina 111
41. a) Si el consum de tabac no afectés tant Ø la població, no caldria fer tantes campanyes per conscienciar Ø els
ciutadans.
b) En entrar a la sala de conferències, el periodista va saludar Ø els assistents i va aprofitar l’avinentesa per fer
una consulta al delegat.
c) Consultarem Ø els serveis jurídics perquè ens ajudin a redactar una denúncia a les autoritats.
d) Espera Ø els companys i demana’ls si han vist Ø el meu germà.
e) Digueu a l’agent de la nova secció que convoqui Ø els socis per a la setmana vinent.
f) Hem cridat Ø el metge perquè faci una revisió al teu germà.
42. a) Si segueix rient-se de tothom, s’arrisca Ø que li facin el buit.
b) S’entossudeix a ser una persona íntegra i es nega Ø que el manipulin.
c) S’ha adaptat bé al grup però vacil·la a fer nous amics.
d) Aspira Ø que el nomenin director i s’afanya a fer mèrits.
e) S’oposen Ø que construeixin més urbanitzacions i confien Ø que el consistori s’avindrà a discutir el nou pro-
jecte.
f) La tasca de salvament consisteix a evacuar els damnificats. Després caldrà preocupar-se Ø que tothom sigui
reallotjat.
g) Els ocupes s’oposaren al desallotjament de la casa i s’arriscaren Ø que la policia entrés a la nit.
h) Es preocupa Ø que tot funcioni i està al cas de tot però prescindeix Ø que l’elogiïn.
43. a) Les forces especials van tardar a enviar les tropes.
b) La Pepa es gloriejava que tingués tants pretendents.
c) El dirigent polític no es conformà que els resultats fossin tan minsos.
d) L’amenaçaren d’expulsar-lo.
e) Es ressenteix que el critiquin tant.
f) El treball es basa a comparar dos autors del mateix segle.
g) Tot i que es va queixar, es va resignar que el descendissin de categoria.
h) S’exercita a manejar l’aquarel·la.
44. a) Ens amenaçà a fer-nos fora de l’aula.
b) Si t’acostumes que els pares et facin els deures, no aprendràs gens.
c) La feina consistia a vendre cosmètics per les cases.
d) El recepcionista s’oblidà que havia d’avisar els clients de l’habitació 321.
e) El filòsof dubtava que els assistents entenguessin adequadament el seu missatge ètic.
f) Ja comptava a presentar-se a l’oficina però se’n va oblidar completament.
g) Es va preocupar molt que tothom estigués ben atès.
h) Els joves van contribuir que la rifa fos un èxit.
45. Resposta model:
Aquest document és diferent del que em van donar a l’Ajuntament.
No ha vingut per por de fer el ridícul.
No t’oblidis de fer esment de la subvenció rebuda.
Quina olor de gessamí que fa tota l’habitació.
pàgina 112
46. a) a; per d) a; a; a g) a; de
b) a; de e) a; de h) en
c) a; a; per f) a; a; a i) a; a; a

37
47. a) mitjà / destinatari
b) «en comptes de» / destinatari
48. per / per a cap / cap a
a) per; per a a) cap a
b) per a b) cap a
c) per c) cap; cap
d) per a d) cap a
e) per e) cap; cap a
fins / fins a com / com a
a) fins a a) com; com
b) fins a b) com; com a
c) fins a; fins c) com a; com
d) fins a d) com a; com
e) fins e) com a; com
pàgina 113
49. Resposta model:
a) Tothom va comparèixer a l’assemblea tret de tu.
b) En comptes d’anar d’excursió ens quedarem a casa.
c) Les comandes no es poden servir a causa de la forta tempesta.
d) He estalviat molt a fi de comprar-me un habitatge.
e) A pesar dels obstacles que ens han posat, el projecte segueix endavant.
f) He pres moltes precaucions per por dels accidents.
g) Vam avançar la tornada de les vacances a causa de la mort de l’àvia.
h) Pel que fa al tema de la vaga, el discutirem més endavant.
50. Resposta model:
a) quant a f) gràcies a
b) a força de g) a desgrat de
c) per culpa de h) en comptes de
d) tret de i) pel que fa a
e) a causa de j) amb relació a
51. a) No hi anirà ningú a causa del mal temps.
b) Els incendis forestals són deguts als descuits de la població.
c) La contaminació de l’aire és deguda als escapaments de les indústries pesants.
d) L’obra de teatre es va clausurar a causa de la poca assistència de públic.
e) Aquestes faltes d’assistència són degudes a una baixa per malaltia.
f) Ningú no podrà fer més fotocòpies a causa de la manca de tinta.
52. a) amb relació a d) amb relació a
b) en relació amb e) en relació amb
c) en relació amb
53. a) No seré aquí fins a mitjan juliol.
b) Quant a la producció literària, el ritme d’obres creix a un ritme lent.
c) Es va construir una casa al costat del riu.
d) No tinc feina a causa de la saturació del mercat.
e) Amb relació a les filtracions, caldrà investigar el departament de relacions públiques.

38
De la paraula al text
pàgina 114
1. Resposta model: a) en, les; b) terra, dreta; c) troba, dona; d) ordre, totes.
2. [ʃ], [z], [s], [ɲ], [r], [ks], [z], [s], [ʎ], [tʃ], [ӡ], [ɣ], [tʃ], [ӡ], [r], [k], [ӡ], [ß]
3. Diftongs creixents: duia.
Diftongs decreixents: taula, treu, somriure
pàgina 115
4. Totes (determinant indefinit), les (determinant article), fotos (nom comú), de (preposició), la (determinant article),
seva (determinant possessiu), vida (nom comú), caben (verb), en (preposició), una (determinant article), capsa
(nom comú), de (preposició), sabates (nom comú), amb (preposició), les (determinant article), puntes (nom
comú), doblegades (adjectiu), s’amunteguen (verb), sense (preposició), ordre (nom comú).
5. Es conjuga amb dos lexemes: treure o traure.
Resposta model: traient, tret.
Quan la vocal del lexema és tònica s’escriu la vocal que es pronuncia. Quan és àtona sempre s’escriu a.
6. Cabo, caps, cap, cabem, cabeu, caben.
7. Formes compostes: han fet, ha comprat.
Verbs independents: s’ajup a recollir, costa obrir.
Perífrasis verbals: ha de buscar (d’obligació), va fent (durativa), podria semblar (possibilitat), queda oberta (con-
secutiva).
8. Conjuncions: quan era petita, quan desa les tisores, quan ho aconsegueix.
Adverbis i locucions adverbials de temps: ja, de gran, mai, ara, sempre, tot seguit, de seguida, de gran, després.
Sintagmes nominals: un minut, tantes vegades, el pas dels anys, l’anar mirant [...], un instant, el temps just [...].
Sintagmes preposicionals: en seixanta anys, a aquestes altures
9. A part dels adverbis i les locucions adverbials de temps de l’activitat anterior:
Gaire, més, tot, (quantitat)
No, tampoc (negació)
On (lloc)
De bracet, per fi (locucions modals).
10. a) Mirar: Aplicar el sentit de la vista a una persona o cosa, per veure-la. Veure: Percebre la imatge d'un objecte
que els raigs lluminosos provinents d'aquest formen a la retina.
b) Agafar: Subjectar, fer-se seu (quelcom) amb la mà o un altre òrgan o un instrument adequat, per tenir-ho que
no se’n pugui anar, aguantar-ho, emportar-s’ho, transportar-ho, per servir-se’n, per possessionar-se’n.
Arreplegar: Agafar o recollir d’ací i d’allà (coses escampades a terra, disperses, abandonades) per aplegar-les,
guardar-les, apropiar-se’n.
c) Col·locar: Posar (algú o alguna cosa) en un lloc determinat, en una certa posició relativa. Endreçar: Posar en bon
ordre, disposar o arranjar bé.
d) Llambregar: Veure amb un cop d’ull. Contemplar: Esguardar atentament (un objecte) absorbint-se en la seva
vista.
e) Espolsar: Treure la pols (d’alguna cosa). Expulsar: Treure (algú) d’un lloc on es creu que no ha d’estar.
f) Capsa: Receptacle de cartó, de llauna, de fusta, de vori, etc., de forma variable, més aviat petit, amb una tapa
solta o agafada, destinat a transportar o guardar diferents objectes. Caixa: Receptacle d’una certa grandària,
de forma rectangular, generalment de fusta amb fons i tapa clavats i destinada a aconduir i transportar tota
mena d’objectes.
g) Deixar: Cessar de tenir agafat, de portar al damunt, amb si. Desar: Algú, posar en lloc segur (alguna cosa) per
tal de tenir-la-hi guardada mentre no se n’ha de servir.
h) Llençar: Tirar (alguna cosa) a terra o posar-la en un lloc destinat a recollir les deixalles, per desfer-se’n. Llançar:
Deixar anar amb fort impuls (alguna cosa) de manera que recorri una distància en l’aire.
i) Buscar: Assajar, provar, de trobar, de descobrir. Furgar: Remenar (el foc) amb la furga. Fig. Ficar-se en un lloc, en
un afer, tractant activament de veure, d'investigar, de saber o manejar tot el que es pugui.
11. Sinònims de:
un grapat de = una gran quantitat de, un munt de, un gran nombre de...
glaçat = gelat, congelat, gebrat...
estimar-se més = preferir, privilegiar...
mandra = peresa, ganduleria, droperia...
humits = mullats, molls, xops, embeguts...

39
12. Llegenda és un mot polisèmic. En el text té la segona accepció.
Accepcions:
a) Narració popular d’esdeveniments sovint amb un fons real però desenrotllat i transformat per la tradició.
b) Títol, escrit explicatiu, d’un pla, d’un mapa, etc.
13. Radicals:
Llambregada: llamp.
Amuntegar: munt.
Fixador: fix.
14. Extern.
15. a) El títol fa referència a la feina que fa la dona. - Cert.
b) El títol és un indicador temporal. - Fals.
c) El títol és una metàfora de l’acabament d’una relació. - Fals.
16. b) Plantejament / Nus / Desenllaç.
17. - Ara en busca concretament una...: de foto.
- La dona furga la butxaca del davantal, en treu unes tisores i...: del davantal.
- Al supermercat n’ha comprat un paquet que duia la llegenda...: de bosses de plàstic.
- Li costa obrir el contenidor i, encara més, encabir-hi la bossa. : al contenidor.
18. Ordenar-les, les deixa, les contempla, en recorda, les ha vistes, en busca una, la contempla, no n’hi ha cap.
19. Es tracta de verbs d’acció.
Resposta model: col·loca, treu, escombra, obrir, encabir...

40
 5. LES FUNCIONS SINTÀCTIQUES
Comentari
pàgina 118
AVÍS ALS HOMES: SIGUEU TENDRES

Francesc Torralba, La tendresa. Pagès editors

Tema: la tendresa masculina.

Títol: té una funció conativa.
Arguments d’autoritat: un d’August Comte i un altre de Jacques Rousseau.
Connectors:
Afegeixen informació: per això, fins i tot (3), també (5), històricament, en llengua catalana, per això, en l’ac-
tualitat.
Expliquen d’una altra manera: per exemple, perquè (2), en definitiva.
Relacionen per contrast-oposició: però (4), en cap cas, sinó tot al contrari, més aviat, no... sinó.
Estructura i resum: l’oració temàtica.
Introducció
Els qui s’atrinxeren en la duresa es priven a si mateixos de la meravellosa oportunitat de donar-se i de rebre.

Desenvolupament
Un fals sentit del pudor ha fet molt mal en la consciència masculina.
Aquesta idea de masculinitat ha fet molt forat en la nostra història i les seves conseqüències han estat desas-
troses.
Aquesta comprensió tan sectària i a l’hora esbiaixada de la condició masculina ha causat autèntics trastorns en
l’home, perquè s’ha vist obligat a amagar els sentiments, a dissimular-los, a plorar a porta tancada.
No se’ns ocorre relacionar el plor amb la condició masculina.
Els homes, en sentit de gènere, no hem rebut una correcta educació de les emocions i se’ns ha mutilat el sen-
timent de tendresa.
Auguste Comte: com més fred i dur, més home.
La transformació dels rols masculins i femenins que experimenta la nostra societat també ha fet capgirar
aquesta visió tan simple i primària de la dimensió masculina.
Hi ha una dimensió tendra en l’home que no s’ha de castrar, sinó que és bo expressar lliurement, perquè enri-
queix significativament la qualitat d’aquell ésser humà.
L’home que no coneix el dolor –diu Jean Jacques Rousseau– no coneix la tendresa de la humanitat, ni la dolçor
de la commiseració.

Cloenda
La tendresa no és una qualitat lligada al gènere; sinó una possibilitat humana.

1. La funció imperativa o conativa.

2. Tema: la tendresa masculina
3. A través d’arguments (exemples) que reforcen el plantejament que ens ofereix l’autor.
4. Estructura: Introducció (1r paràgraf) / Desenvolupament (2n-10è paràgrafs) / Cloenda (11è paràgraf).
pàgina 119
5. A través de l’oració temàtica.
6. Resposta model: Estar oberts a les emocions.

41
 7. Tradicionalment s’han assignat uns valors als homes i uns altres a les dones.
8. Es refereix als prejudicis de la nostra societat, generats per la pressió cultural. Aquest «imaginari col·lectiu» és
el que encara distingeix els rols entre home i dona.
9. Resposta model:
Després de viure en una societat en què els homes i les dones tenien molt marcat quin era el seu paper i no es-
tava gens ben vist sortir-se’n. Actualment s’estan trencant els prejudicis que es tenien en aquest aspecte i no
només es valora més un home sensible que un que no ho sigui, sinó que l’home també es preocupa per la seva
bellesa i, així, apareixen termes com «metrosexual¬». Ara només cal que les dones aconsegueixin la igualtat re-
al, que es concreti en l’equiparació de directius i directives en l’àmbit empresarial, per exemple.
10. Auguste Comte (1798-1857): filòsof i sociòleg francès, fundador del positivisme.
Jean Jacques Rousseau (1712-1778): escriptor i filòsof suís en llengua francesa.
Com a filòsofs de conegut prestigi els seus arguments són arguments d’autoritat.
La primera cita defensa el plantejament tradicional. La segona, la postura més moderna, o sigui, l’entrada de
l’home en l’esfera del sentimentalisme.
11. Idees principals: no s’ha d’apostar per la grandesa sinó per la senzillesa. En la vida, omplen molt més els petits
gestos i les emocions, que no grans pretensions que no s’assoleixen.
En el fragment de l’activitat, per tant, també s’aposta pel sentimentalisme, com ho fa el text de la unitat, però
no només per indicar que els homes també s’han de deixar seduir en aquest sentit, sinó de manera molt més
genèrica i anant molt més enllà, en relació amb les coses que realment ens omplen en la vida.
a) -les grans promeses utòpiques: les realitats inassolibles, els somnis irrealitzables (de caràcter individual o in-
dividualista)...
-els somnis messiànics: la interpretació religiosa, la interpretació metafísica (per extensió) o sigui la voluntat
de conèixer realitats que estan molt més enllà del nostre abast.
-el baf del cínic: un ambient mancat de confiança en els altres...
b) No. Exposa la necessitat de valorar les coses petites del cada dia, centrant-se, sobretot, en la grandesa dels
aspectes immaterials i senzills de la vida.
c) No. El fragment de l’activitat és més incisiu, més crític. El text de la unitat és més analític.
12. i, fins i tot, – afegeix informació.
per això – expressa causa-conseqüència.
però – relació per contrast-oposició.
en definitiva - expressa causa-conseqüència.
també – afegeix informació.
sinó – relació per contrast-oposició.
13. Tradicionalment s’ha vinculat la tendresa i la sensibilitat només a les dones; l’àmbit propi dels homes se n’allunya-
va. Afortunadament la societat actual està vivint un canvi en aquest sentit. Veiem com l’home també pot introduir-
se en aquest terreny. El dolor és la porta d’entrada i el que ens demostra que els sentiments són aptes per a tothom.

Activitats
pàgina 121
1. a) L’afer urgent que tenim entre mans (S) necessita una anàlisi detallada (P).
b) Tots (S) assenyalaven l’intrús que entrà per la porta lateral (P).
c) Les pintures exposades a la sala (S) es troben en un estat de deteriorament (P).
d) Nosaltres (S) Creiem que la solució no és a les nostres mans (P).
e) Els vidres amb dibuixos de gebre (S) agraden molt a la mainada (P).
2. a) Els adolescents emprenedors (CN) // escriuen atents (CV) el llibre del temps (CN).
b) Els científics de la NASA (CN) // són lluny de comprovar-ne la hipòtesi (CAdv).
c) (Jo) // Tinc un calaix ple de records (CAdj) que no vull donar a ningú (CV).
d) El pare i la mare de la Marta (CN) // llegien junts (CV) les ressenyes de la tesi (CV).
e) Els companys del meu germà (CN) // són capaços de sublevar la classe (CAdj).
f) El conflicte entre tots dos (CN) // és impossible de resoldre (CAdj).
g) El repartidor de diaris (CN) que anava cap al quiosc (CN) // passà per casualitat (CV) per la rectoria (CV)
xiulant La Internacional (CV).
3. El camí del cementiri (CN) era ple de fang (CAdj). El fill del del bar, que era un dels que carregava la caixa (CN), va
relliscar i va anar de poc que no acabessin tots per terra (CV). Els camps dormien i les muntanyes del fons (CN) ju-
gaven a fet i amagar (CV) amb la boira (CV).

42
 Plovia mansament (CV), com si cada gota fos un cavall cansat (CN), i plovia mansament també (CV) en els ulls de
la majoria de la gent del poble (CN). El que era evident (CV) és que, la senyora Enriqueta, tothom se l’estimava. Quan
l’enterramorts va colgar el forat (CV), la mare va deixar-hi un ram de flors (CN) i em va semblar que les flors em mi-
raven i em (CV) deien: «T’esperem, Joan.» Allò em va torbar vivament (CV) i mentre tornàvem cap a casa em vaig
agafar fort (CV) de la mà de l’oncle Bernat. (CN)
pàgina 124
4. a) Tots (pronom indefinit) fem el que podem i, per tant, ningú (pronom indefinit) no ens pot dir res.
b) El verd (adjectiu) dels camps a la primavera commou els vilatans.
c) Vosaltres (pronom personal) aneu tirant, els altres (pronom indefinit) s’hi afegiran després.
d) Cantar (infinitiu) és difícil però cantar i ballar (infinitiu) suposa el domini de dues tècniques.
e) L’ahir (adverbi) explica el que som i el demà (adverbi) ens obre noves perspectives.
f) La «de» (preposició) no s’apostrofa davant de hac aspirada.
5. Resposta model:
a) Algú / nosaltres d) Aquest / aquell
b) Tarragona / Atenes e) Elles / ells
c) Nedar / córrer
6. a) La solució dels problemes que tenim no és gaire encoratjadora.
Estructura: Det + Nucli + CN (nucli del CN: problemes, CN de problemes: que tenim).
b) L’exposició de pintures paleolítiques ofereix un caràcter testimonial.
Estructura: Det + Nucli + CN (nucli del CN: pintures, CN de pintures: paleolítiques).
c) L’arròs amb bacallà esqueixat ha de coure poc temps.
Estructura: Det + Nucli + CN (nucli del CN: bacallà, CN de bacallà: esqueixat).
d) Els amics d’en Pep i la Laia tenen un encant especial.
Estructura: Det + Nucli + CN (dos SN coordinats: en Pep i la Laia).
e) La gent que s’estressa i que viu sense temps presenta a la llarga ansietat i depressió.
Estructura: Det + Nucli + CN (dues oracions coordinades: s’estressa i viu sense temps, nucli de la primera
oració: s’estressa, nucli de la segona oració: viu, CV de la segona oració: sense temps).
7. Resposta model:
a) La situació és difícil de resoldre.
b) En Pep i la Laia es troben de viatge de noces.
c) El cosí de França que no coneixem arriba demà.
d) Els qui arribin tard no saben el que els espera.
e) Els qui arribin tard i no portin els deures fets seran castigats.
8. a) Complementa víctima. b) Complementa agressió.
9. a) nosaltres, ells. e) tu, la discoteca.
b) jo, jo, ells. f) fer les coses amb temps, fer les coses amb temps.
c) nosaltres, treballar en una ONG. g) jo, els resultats.
d) jo, l’examen.
pàgina 125
10. a) Reciclar paper és una tasca ecològica en la qual tots hem de col·laborar.
b) Els qui no tinguin entrada per veure el concert podran visionar-lo en les pantalles situades fora de l’estadi.
c) Esmerçar temps en feines inútils m’esvera profundament.
d) Resulta interessant assistir a les exposicions orals.
e) Assistir a homenatges de jubilació fa pensar en la rapidesa amb què el temps s’escola.
f) És impossible no reconèixer-li el mèrit que té.
g) M’agrada que tothom es trobi bé a casa.
h) Escoltar dues hores en Pep no es fa pesat perquè té el do de la paraula.
i) Els qui siguin més assenyats no seguiran les consignes dels més esvalotats.
11. Resposta model:
a) Els qui tinguin menys de 18 anys d) perdre temps en aquest assumpte
b) que ningú tingui la intenció de fer-hi res e) ser-hi o no
c) Superar aquesta fita f) que tot surti bé

43
12. a) Que arribis sempre tard i que a més no et disculpis em posa dels nervis.
b) Jugarem tots el partit d’homenatge a l’entrenador.
c) Ens agrada molt que surtis amb un noi tan honest.
d) Em fa por que no te’n surtis tot sol.
e) M’interessa molt el joc d’estratègia que has muntat.
f) Fer una dieta equilibrada que asseguri el benestar de la família és un repte per a la població.
g) La sessió de cinema a la qual vam assistir ha deixat tothom interessat en el tema.
h) No m’agrada l’uniforme del setè de cavalleria dels USA que tant hem vist a les pel·lícules.
i) (Jo) Exigeixo que arribis amb tota puntualitat.
j) No van ser gaire amables, en Joan i la Sílvia.
k) M’interessa massa el teu germà.
l) (Jo) Sóc capaç de defensar-te.
13. Ha de ser: que l’aigua de la pluja només caigui de dalt a baix; retorna: tot; és: el nostre pas per la ter-
ra; hem d’acollir: nosaltres; sigui: tota esperança; envaeix: l’aigua; podrirà: l’aigua; prem: l’asfalt; omplim: nosal-
tres; retorna: tot; vam aprendre: nosaltres. Xiscla: la corda; percudiu: vosaltres; congria: el so opac; desvetlla: la
immòbil assemblea; branda: ningú; aixeco: jo; contemplen: els ocellots; vinc: jo; sedegen: els mots.
pàgina 128
14. En funció transitiva: sé, ha destruït, camino, sé, ha destruït. En funció intransitiva: clama, responc, ha passat,
somric, ha vessat.
15. a) Portar alguna cosa a algú. e) Recuperar algú o alguna cosa.
b) Recordar alguna cosa a algú. f) Queixar-se d’algú o d’alguna cosa.
c) Amagar-se d’algú o d’alguna cosa. g) Negar alguna cosa a algú.
d) Estimar algú o alguna cosa. h) Perdonar algú / Perdonar alguna cosa a algú.
16. Resposta model:
a) Predicat nominal: ella estava boja; no era una bona mare; els nens sempre són de la mare; els nens no són
de ningú; i va ser aleshores quan... Predicat verbal: han passat dos anys...; va venir a l’estudi; em va dir
que...; l’Ernest havia anat a veure...; jo li vaig contestar...; recordo els seus ulls...
b) Transitius: dir, voler, prendre, afirmar, tenir, contestar, recordar, proposar, saber, guanyar, tenir. Intransitius:
passar, anar-se’n, venir, anar.
17. a) Treballa el fil de brodar (CV) sense alegria (CC) a la vora de l’estufa (CC).
b) Comentava la pel·lícula (CV) a la Núria (CV) amb la ironia pròpia de l’expert (CC).
c) S’amagà ahir (CC) a entrada de fosc (CC) a la cova dels Aubardans (CC).
d) Explicà el que li va passar (CV) aquell dia en què tots beguérem una mica (CC).
18. a) amagar: transitiu / amagar-se: intransitiu
b) trobar: transitiu / trobar-se: intransitiu
c) recordar: transitiu / recordar-se: intransitiu
pàgina 130
19. CD obligatori: portar, fer, calcular, estendre, assegurar, tenir, pentinar. CD opcional: menjar, comprar, mirar, tornar,
escriure, pentinar, córrer. No admeten CD: anar, enfadar-se, arriscar-se, quedar, burlar-se, escapar.
20. a) en Joan, b) la veu de la Carme, c) el pastís de xocolata, d) la Laia, e) el camí de tornada.
21. Resposta model:
a) Escolto el meu germà / el meu germà i el seu amic / el que em diuen.
b) Recorda el somriure de l’avi de la Laia / que has d’arribar aviat i que has de portar un pastís.
22. a) Escolto la veu de la pluja que cau incessantment sobre la teulada. (SN + SP + O)
b) Voldria que em truquessis i que em convidessis a sopar. (O + Conj coor + O)
c) Té el cap buit i ple de pardals. (SN + SAdj + Conj coor + SAdj + SPrep)
d) L’agència de viatges ens ha ofert un itinerari d’estiu que s’adiu molt bé al nostre tarannà.
(SN + SPrep + O)
e) El professor va comentar als alumnes que podrien superar la mitjana amb un treball extraordinari. (O)
23. a) no, no, sí; b) sí, no, no; c) no, sí, no; d) sí, sí, no.
24. a) subjecte, b) subjecte, c) altres, d) subjecte, e) CD, f) altres, g) CD, h) subjecte, i) CD, j) altres, k) subjecte,
l) subjecte.

44
 pàgina 131
25. Resposta model:
a) El metge visita el pacient. f) La crisi afecta els treballadors.
b) El pare vigila el fill petit. g) La tempesta arreplegà els transeünts.
c) La societat no empara els marginats. h) El professor suspengué tots els alumnes.
d) L’empresa no assegura els joves. i) Les autoritats alertaren la població.
e) La Clara estima el Manel. j) Uns malfactors segrestaren el fill de l’empresari.
26. a) La mestra (S) recull l’infant (CD): L’infant és recollit per la mestra.
b) L’aviador (S) esfondrà les cases (CD): Les cases foren esfondrades per l’aviador.
c) El públic (S) animà els participants (CD): Els participants van ser animats pel públic.
d) L’infant (S) reclama atenció (CD): L’atenció és reclamada per l’infant.
27. a) Ho explico, l’explico, n’explico, les explico, ho explico, n’explico quatre.
b) Va portar-ne moltes, va portar-lo, va portar-me, va portar-los, va portar-nos, va portar-ne.
c) Recomana-ho, recomana’l, recomana-ho, us recomana, recomana’ls, recomana’n deu.
28. a) Va citar en Marc i l’Anna per esbroncar-los.
b) He comprat unes cireres precioses i ja no en queda cap.
c) Si no vols aconsellar els teus fills, no ho facis.
d) Va obtenir la titulació i, tot seguit, va penjar-la a la paret.
e) He quedat amb les meves amigues però ja estic cansada d’esperar-les.
29. a) Els venedors de l’Eixample asseguren que no estafen els clients.
b) He vist la Sílvia i li he dit que compri pa, mel i llaminadures.
c) La companyia no assegura els joves d’entre 18 i 26 anys.
d) En Miquel espera els amics a la cantonada.
30. CD: en negreta (i en cursiva, quan hi ha un CD dins d’un altre CD).
Es va aixecar (intr.). Va agafar (tr.) el llum. El vaig seguir (tr.). Va dirigir-se (intr.) cap a la muralla. Va col·locar (tr.)
la seva orella sobre la pedra seca i la va passejar (tr.) lentament escoltant amb gran cura. Vaig comprendre (tr.)
que cercava (tr.) el punt precís on el torrent es feia sentir més sorollosament. Va trobar (tr.) aquell punt a
la paret lateral de l’esquerra, a tres peus per damunt del sòl.
Com n’estava (intr.) jo, de commogut! No gosava endevinar (tr.) què volia fer el caçador! Però va ser ben ne-
cessari de comprendre‘l (tr.), d’aplaudir-lo (tr.) i d’apressar-lo (tr.) amb les meves carícies, quan vaig veure (tr.)
com agafava (tr.) el seu pic per atacar (tr.) la mateixa roca.
–Salvats! –vaig exclamar (tr.).
–Sí –va repetir (tr.) el meu oncle amb frenesí–. Hans té (tr.) raó! Ah! Aquest caçador magnífic! Nosaltres no hau-
ríem pas trobat (tr.) això!
pàgina 132
31. Admeten CI: regalar, imposar, enviar, assenyalar, comprar, servir, oferir, aturar, agrair, donar.
Resposta model:
Regalaré una foto a la meva mare.
Volen imposar una pena de 15 anys al lladre.
Enviaven una carta a la seva cosina cada mig any.
Van assenyalar l’estàtua al turista.
Volia comprar una joguina a la seva filla.
Serveixen el menjar als malalts.
Volen oferir una recompensa als bombers.
Van aturar l’hemorràgia a la víctima.
Agraeixen el bon comportament al Manel.
Dóna records als teus avis.
32.CI: subratllat, CD: en negreta.
a) Escric / ara / sense presses / un poema / a la Marta.
b) El professor explicà / als alumnes / amb paciència / les obres de Shakespeare.
c) Demanem / amb energia / a les autoritats / que aturin les obres.
d) Ressenyarem / sense gaire esma / les fitxes dels llibres / a la professora.
e) Em / prengué / sense adonar-se’n / la jaqueta.

45
33. Els CI són: a) a l’avi, b) a la família, c) a la mare.
pàgina 133
34. a) CI, b) CI, c) CD, d) CD, e) CI, f) CD, g) CI, h) CI, i) CI, j) CD, k) CI, l) CI.
35. Subjecte: subratllat.
a) (Jo) Els (CI) trucaré (intr.).
b) M‘(CD)apassiona (tr.) la pel·lícula.
c) T’(CI) importa (intr.) molt la salut.
d) (Ell) Ens (CI) telefonarà (intr.) avui mateix.
e) M‘(CD)impressiona (tr.) molt aquest dibuix.
f) (Ell) Ens (CD) estima (tr.) amb bogeria.
g) T’(CD)horroritza (tr.) que tingui relacions.
h) Els (CI) importa (intr.) molt que el producte tingui tirada.
36. a) Avui he vist l’àvia. f) La selectivitat preocupa els estudiants.
b) Has trucat al teu oncle. g) No vigilis tant el teu germà.
c) Porta els pantalons a la Clara. h) Dóna-ho a la canalla.
d) La teva actitud satisfà els pares. i) Explica-ho als nois.
e) Aquesta moda no agrada a la gent. j) Hem recuperat la nostra filla.
37. a) Agraeix el detall a les amigues: Els agraeix el detall.
b) Escriu una carta a l’avi: Li escriu una carta.
c) Envia un fax a les clientes: Els envia un fax.
d) Fa un regal a la fillola: Li fa un regal.
e) Serveix la beguda als estudiants: Els serveix la beguda.
f) Demana un llapis al seu company: Li demana un llapis.
38. El CD és el que està entre claudàtors. El CI és el que va al darrere del CD.
a) Li n'escric / Li ho escric / Li n’escric tres / Li ho escric.
b) Els les torno / Els els torno / Els ho torno / Els en torno.
c) Dóna-li-ho / Dóna-li'n tres / Dóna-li-ho / Dóna-li'n.
d) Envia'ls-el / Envia'ls-les / Envia'ls-ho / Envia'ls-en.
39. El CD és el que està entre claudàtors. El CI és el que va al darrere del CD.
a) Els hi va portar / Les hi va portar / L'hi va portar / La hi va portar.
b) Envia-l'hi / Envia-la-hi / Envia'ls-hi / Envia-les-hi.
pàgina 135
40. Recordar-se, adonar-se, contribuir, exposar-se, dedicar-se, col·laborar, coincidir, accedir.
Resposta model:
Malgrat la seva edat es recorda de tot.
Es va adonar de la seva tristesa ràpidament.
Els alcaldes respectius han contribuït a l’agermanament dels dos pobles.
S’ha exposat a les baixes temperatures d’aquest indret.
Es dedica a les finances.
Col·laborarà en aquest projecte.
Coincidim en aquest punt de vista.
Accedeixen a la seva última voluntat.
41. a) Es recorda de mi quan té problemes. (se’n)
b) Tots contribuïm a la causa. (hi)
c) És un ximple, es riu de tothom. (se’n)
d) S’acostuma a tenir-ho tot solucionat. (s’hi)
e) La meva parella és fantàstica. Coincidim en tot. (hi)
f) Es recorda de tot el que se li demana. (se’n)
g) No es fia de la seva memòria. La té tan limitada! (se’n)
h) Es fixa molt en tot. És molt observador. (s’hi)
i) La Laia s’oblida de les coses més trivials. (se n’)
j) No s’adona que és impossible de fer-ho tot. (se n’)

46
42. Resposta model:
a) Es fixa a tenir cura de tots els detalls / que tots els detalls hi siguin.
b) Vacil·la a treballar amb les mans / que el treball manual surti bé.
c) S’exercita a fer esport / que la pràctica de l’esport sigui habitual.
d) Pensa a tenir-te / que l’amor teu és important.
43. a) Confio que...
b) La consigna consisteix a...
c) No s’adona que...
d) Pensa a...
44. a) CR, b) CD, c) CD, d) CD, e) CR, f) CR, g) CR, h) CD.
45. Quant a Nessim, encara que m’exposi a simplificarho massa, m’atreviria a dir una cosa així: era tan innocent que
no havia comprès que hom no pot viure amb una dona sense enamorar-se’n més o menys, que de la possessió
a la gelosia només hi ha un pas! [...]
Per altra banda, diria que allò que irritava Justine d’una manera inesperada era el fet d’adonar-se que el contracte
d’esposa acceptat tan racionalment, com una transacció comercial, comportava quelcom que lligava més que
una aliança al dit. Una dona no sol pensar-s’hi dues vegades, a enganyar el seu marit [...]
[...] De vegades... però aquí m’exposo a revelar algunes confidències que ella em feia aleshores del nostre em-
bolic que em féu sofrir tant mentre ella, com m’assabento ara, es limitava a servir-se de mi per amagar d’altres
activitats. El desenvolupament de tot això l’he referit en un altre lloc; però si ara volgués revelar tot el que em
va dir de Nessim, i amb les seves pròpies paraules, correria el risc de lliurar materials que potser serien desa-
gradables al lector i amb tota certesa m’obligarien a mostrar-me deslleial amb Nessim.
pàgina 137
46. a) És difícil de creure (Atr) però espera tranquil·la (CPred) la notícia del desnonament.
b) És alt i fort (Atr) però roman palplantat (CPred) en qualsevol ocasió.
c) Dorm neguitosa (CPred) tota la nit. Crec que està molt nerviosa (Atr).
d) Viu feliç (CPred) i sempre menja content (CPred). L’hem trobat molt rejovenit (CPred).
e) És bo (Atr) que li agradin les coses salades (CPred).
f) En sentir el comentari els mirà astorat (CPred). No pensava que el podrien tractar d’usurer (CPred).
g) Era intel·ligent (Atr) però es posà malalt (CPred) i restà ancorat (CPred) en el temps.
h) L’han elegit consellera (CPred) i n’està encantada (Atr).
47. Són atributius: a) és estranger / és ben estrany; b) està perdut / està enamorat; c) som tarragonins / som de pe-
dra; d) està malalt / està impacient / està ben disposat.
48. Són predicatius: a) escolta impacient; b) s’enfila alegre; c) camina cec; d) viu afeixugat / viu espantat.
49. a) president / CD c) impacient / Subjecte - esportives / CD
b) salat / CD d) de pirata / CD
50. a) CPred: Francesc / se’n e) CPred: nerviós / hi
b) Atr: la secretària de l’ajuntament: l’ f) Atr: ecologistes aferrissats / ho
c) Atr: les quatre / les g) CPred: viu i content / hi
d) CPred: tresorer de l’escola / el n’ h) CPred: alcalde de la seva ciutat natal / el n’
51. Allà hi ha l’Anna: vols que te la presenti (CD)?
Se sent en guàrdia, tensa (CPred). Diu que sí perquè sap que és inevitable, (Atr) un dia o altre l’(CD)ha de conèi-
xer, però no en (CN) té ganes, li fa por, té por de no saber què dir (CN), que no li surti res. Té por que l’Anna li (CI)
agradi, que la (CD) trobi una dona atractiva (CPred), una d’aquelles dones que troba més interessant que ella.
Però l’Albert ja l’ha cridat amb una veu alegre (CN) i ella s‘ha girat, l’ha vist, ha somrigut i s’ha acostat. I ara la
(CD) té allà davant i es (CD) miren i l’Anna somriu tota l’estona i la besa a les galtes. Com estàs? L’Àlex m’ha par-
lat de tu (CR), diu, i l’Adriana es deixa besar i diu, només: bé, i la mira. És menuda (Atr) i té el cos nerviós (CPred)
i les mateixes faccions que l’Àlex (CN), la mateixa boca i els mateixos ulls però tota ella (S) és més clara (Atr),
rossa (Atr) i amb la pell blanca, però traspua la mateixa energia que el seu fill (CD). Deu ser una dona forta (Atr),
pensa, i l’escolta com parla. Us ha agradat?, els (CI) pregunta: nosaltres també volíem anar a aquesta sessió però
hem fet tard. Es fixa primer en el riu de gent que va sortint a poc a poc de la sala (CR) i després en l’Albert (CR),
i la sorprèn una mirada que la (CD) fa trontollar, una mirada de confiança i de devoció cap a l’Anna. I de cop i vol-
ta li sembla que hi sobra, se sent incòmoda (CPred), no sap si ha de quedar-se allà o ha de fer un pas enrere i
deixar que parlin sols. Jo no me n (CR)‘hauria separat mai, li havia confessat l’Albert; va ser ella que hi (CR) va in-
sistir tant...
pàgina 139
52. a) Sóc a casa (lloc) i no sortiré fins al vespre (temps).

47
 b) Treballo molt (quantitat) amb l’ordinador del pare (instrument).
c) Anirem a Blanes (lloc) quan arribi el bon temps (temps).
d) Van marxar abans (temps) amb moltes presses (mode) per no trobar-se amb en Xesc (finalitat).
e) Si no treus bones notes (condició), els pares no et compraran la moto quan acabi el curs (temps).
f) Treballa poc, malament i amb pocs resultats (mode).
g) A causa de la pluja (causa), ahir (temps) no vam poder marxar a la muntanya (lloc).
h) T’escolta amb atenció (mode) amb el fi d’entretenir-te (finalitat).
i) Resol l’enigma sense esma (mode) perquè ja se’l coneix (causa).
j) Malgrat la informació incorrecta que els van donar (concessió), van poder arribar a bon port (mode).
k) Com que els pisos són tan cars (causa), en llogarem un fins que tinguem prou diners per a l’entrada (temps).
l) Treballa molt per aconseguir el càrrec que desitja (finalitat).
53. causa, b) finalitat, c) finalitat, d) causa, e) causa, f) causa, g) finalitat, h) causa.
54. a) fent-ho bé - condició d) per haver arribat tard - causa
b) mirant la televisió - mode e) menjant una dieta equilibrada – condició
c) en arribar - temps
55. a) hi, hi; b) en; c) hi; d) hi; e) hi, en.
56. Abans no arribi l’hora (temps), però, la Laura viu intensament (mode) aquest moment tan dolç que la vida li ha
regalat. S’aixeca, adoba el llit, renta un parell de plats que hi ha a la pica (lloc) i recull la roba que han deixat es-
campada. Com que no hi ha tele (causa), s’entreté mirant per la finestra els teulats de Notre-Dame-des-Blancs-
Manteaux, el vol gallinaci dels coloms i els camins que fan els núvols (mode). Abans de vestir-se (temps) per anar-
lo a trobar (finalitat) es mira nua al mirall de l’armari. Ha canviat i s’agrada. Definitivament, l’amor li prova.
pàgina 140
57. sobta (aquest silenci), sobta (aquest silenci), conec (jo), delejava (jo), han dut (tràngols i vents), sóc (jo), miro (jo),
costa (respondre les preguntes), costa (formular-les), hagués perdut (jo), escric (jo), he retrobat (jo), contemplo
(jo).
58. Subjecte / CD
a) S, b) S, c) CD, d) S, e) S, f) S, g) CD, h) CD, i) S, j) S.
CD / CI
a) CI, b) CI, c) CI, d) CD, e) CD, f) CI, g) CI, h) CD i) CD, j) CI.
CD / CI
a) CD, b) CD, c) a - CI, d) a - CI, e) CD, f) a - CI.
CD / CR
a) CD, b) CR, c) CR, d) CD, e) CD, f) CD, g) CR, h) CR, i) CR, j) CR.
pàgina 141
CR / CC
a) CR, b) CR, c) CC, d) CR, e) CC, f) CC, g) CC, h) CC.
CPred / Atr
a) CPred, CPred, Atr; b) CPred, Atr; c) Atr, CPred; d) Atr, CPred; e) Atr, CPred.
Atr / CC
a) Atr, CC; b) Atr, Atr, Atr; c) CC, Atr; d) CC, CC.
59. –T’equivoques. Guarini és incapaç d’estimar (CAdj). Realment ell no desitja trobar Laura sinó continuar-la cer-
cant. Quan la troba (CC Temps), ja ho veus, la (CD) destrueix.
–No, no ho (CD) has entès, Albert (S). La seva vida només depèn de Laura (CR). És ella (S) que no el comprèn
(Atr)...
–Sí, sí, depèn d’un esguard violeta (CR)... Molt poètica, tu! Però no deixa que els ulls de Laura mirin res que no
sigui la seva imatge. Vols que et (CI) digui la veritat? Guarini, el teu Guarini, em sembla francament detestable
(Atr).
–Per què?
–A mesura que coneix Laura (CC Temps), a mesura que s’hi relaciona, se li fa més llunyana. Està enamorat
d’una sensació, no d’una persona (CAdj).
–D’una sensació que li provocà Laura (CN).
–Mira, el teu Guarini l’únic que el (CD) preocupa és ell mateix, el seu egoisme, al qual restarà justament fidel
(CPred) matant Laura. L’únic compromís que respecta és el que ha contret amb ell mateix (CR), amb la seva ima-
ginació (CR), durant els mesos que l’ (CD) ha esperada. Laura no és sinó un reflex de Guarini, un objecte fabri-

48
 cat per ell, una nina de conte de fades, una santeta de guix, és igual (Atr). La (CD) pot adorar, venerar, però no
estimar. L’amor és acceptació, comprensió (Atr), no ho creus...? I el teu Guarini és incapaç de comprendre, d’ac-
ceptar (CAdj). Per això, adonant-se de la seva impossibilitat (CR), destrueix. Així, quedant-se un altre cop sol
(CPred), sense que ningú el (CD) molesti, podrà dedicar-se a viure pendent d’ell mateix, dels seus antulls i les
seves obsessions (CR).
–Guarini mata per conservar un record intacte, per no corrompre’l. (CC Finalitat)
–No ho creguis. Un record és fàcilment manipulable (Atr). I el que recordarà Guarini (Atr) no és la vertadera Lau-
ra (S), sinó la seva, la que s’inventà ell, la de Petrarca...
–Doncs, això en fa un ésser fort, d’una fortalesa excepcional.
–Tot el contrari. El que ens mostra (S) és la seva debilitat (Atr). No s’atreveix a enfrontar-se amb Laura, ni amb
els altres, ni amb la soledat (CR).
–Doncs jo penso que es necessita ser molt fort per a matar aquell a qui s’estima (CD).
–No ho (CD) entens, Clara; Guarini no estima.
–Ell ho dóna tot per Laura. No em negaràs que poca gent és capaç de la seva adoració (CAdj). És natural que, a
canvi, demani també amor (CD).
–Amor...? Bé, deixem-ho córrer... No entenc per què t’entestes a mitificar Guarini (CR). No ha d’anar a la presó
(CC Lloc), molt bé, sinó a un hospital...

De la paraula al text
pàgina 142
1. Resposta model:
[ɛ]: models, comença, consens, redueix; [e]: bé, present, idea; [ɔ]: força, doncs, cop; [o]: condicions, són, so-
bre.
2. [ʃ]: xafogor, mateix, produeixin.
[ks]: extrem, índex, extret, exclusivament, aproximadament.
[gz]: exacte.
3. Resposta model: prediccions, projeccions, exclusivament.
4. índex: índexs (paraula plana i les paraules planes fan el plural afegint -s).
risc: riscs i riscos (els mots acabats en -sc tenen doble plural).
predicció, precipitació: prediccions, precipitacions (plural amb -ns perquè acaben en vocal tònica).
àrea, primavera, costa: àrees, primaveres, costes (plural en -es perquè són femenins).
5. Els verbs poder i voler alternen la o i la u al radical que, normalment, és amb o, però també hi ha la forma puc i
vull amb u i a més fan tot el present de subjuntiu i l’imperatiu amb u (tant si l’arrel és tònica com si és àtona).
Present de subjuntiu: pugui, puguis, pugui, puguem, pugueu, puguin / vulgui, vulguis, vulgui, vulguem, vulgueu,
vulguin.
Imperatiu: pugues, pugui, puguem, pugueu, puguin / vulgues, vulgui, vulguem, vulgueu, vulguin.
pàgina 143
6. El temps verbal que apareix per enunciar les prediccions és el condicional.
Resposta model:
Convindria regionalitzar les prediccions sobre el canvi climàtic...
La temperatura [...] podria augmentar a tot Catalunya...
A Catalunya, la precipitació podria no canviar significativament...
7. Resposta model: acostumen a reproduir (habitud); comença a haver-hi (imminència); podria augmentar (possibi-
litat).
8. a) CAdj (SPrep); b) CN (Adj), CN (O Adj Expl); c) CPred (Adj).
9. Com a conseqüència: presenta la conseqüència probable derivada de l’augment de la temperatura.
Tot i que: matisa l’explicació dient que podria ser un augment superior.
Que: concreta l’explicació amb l’aportació de dades.
No... ni... ni: matisa encara més dient que l’augment serà irregular.
10. predir: anunciar (quelcom que ha de succeir) per do profètic, per conjectura. Pre- és un prefix que significa
«davant», «abans».
Resposta model:
preveure: veure, concebre, per endavant (allò que ha d’ocórrer).
pressentir: tenir la impressió o convicció que ha d’ocórrer (alguna cosa, especialment desagradable, calamitosa).

49
11. Resposta model:
a) En èpoques anteriors el clima era completament distint al d’avui dia.
b) Així, ara cada vegada et pots refiar més dels pronòstics.
c) Al Principat, ens els propers anys, les pluges poden no variar substancialment.
12. bascular, vacil·lar, fluctuar.
13. índex:
1 Dit de la mà més pròxim al polze.
2 Signe, instrument, part d’un instrument, que assenyala o indica alguna cosa.
3 En mat., nombre o lletra que indica el grau d’una arrel.
3 Signe distintiu afegit a un símbol quan és utilitzat per representar magnituds anàlogues però no iguals.
4 Nombre que expressa la relació entre dues o més magnituds. L’índex del cost de la vida. L’índex general de
preus.
5 Llista ordenada dels conceptes, dels noms propis, etc., que apareixen en una obra, amb les indicacions ne-
cessàries per a la seva localització. Índex alfabètic. Índex de matèries.
6 Catàleg dels llibres la lectura dels quals era prohibida per l’Església catòlica.
7 Registre especial utilitzat en la majoria de calculadors per modificar algunes instruccions en el curs de les
programacions.
14. Referencial.
15. Predictiu.
16. b) denotatiu / c) objectiu / e) eina de treball.
17. Condicional.
18. a) Actualment, doncs, les prediccions són cada cop més fiables.
19. Convindria regionalitzar les prediccions sobre el canvi climàtic per a l’àmbit específic de Catalunya.
La temperatura de l’aire a prop de la superfície terrestre podria augmentar a tot Catalunya en el decurs del se-
gle XXI.
A Catalunya, la precipitació podria no canviar significativament durant els propers anys.
20. Són les frases temàtiques, les que recullen les idees principals del text.
21. És un estrangerisme.

50
 6. ELS PRONOMS FEBLES
Comentari
pàgines 147
SANG DE LA NOSTRA SANG

Sergi Pàmies, Si menges una llimona sense fer ganyotes. Quaderns Crema

Tema: c) crítica a un model d’educació.

Títol: el títol fa referència a la filla, que és sang de la sang dels seus pares («nostra» sang). Aquesta manera de
presentar-la, tan asèptica, tan científica, tan precisa i calculada prefigura el contingut del conte.
Tipus de text: narratiu, relat breu o conte.
Text narratiu:
• Estructura: discontínua, comença el relat en el present i de seguida hi ha un flashback.
• Temps: barreja temps històric (el present) amb el temps narratiu (records).
• Espai: dins de casa (espai interior).
• Personatges:
Els pares són exageradament curosos i obsessionats per donar una excel·lent educació a la filla. Només
viuen per a ella i seran capaços, fins i tot, de separar-se per procurar-li la felicitat i evitar-li qualsevol disgust
o patiment.
La filla és el producte d’aquesta obsessió per donar satisfacció constant al fill, per evitar-li frustracions. Ai-
xí ens trobem davant una noia bastant egoista, ja que és capaç de demanar als pares la separació per po-
der ser com els altres, «normal». I també veiem que és una noia poc comunicativa, atès que ha trigat bas-
tant de temps a explicar-los què li passava.
• Mòbil:
Als pares els mou el desig d’educar correctament la filla.
A la filla la mou el fet de no suportar ser l’única que no té pares separats.
• Conflicte: el genera el desig de voler esdevenir «normal», quan els proposa la seva separació. Es resol amb
la separació dels pares, coherents amb la seva manera d’actuar, pel bé del fill.
• L’absurd: La situació inicial, el fet de plantejar la separació, els canvis prematurs que sofreix la filla en
l’adolescència, el fet que els records només siguin positius, la decisió final de separar-se...
• Connectors temporals:
Després de molts anys de no fumar, quan va néixer la seva filla, d’ençà d’aleshores, fa una estona, tant de
temps, poc abans de sortir, un quart, la infantesa de la nena, els primers anys d’escola, els dos últims anys,
quan la nena tenia deu anys, ara, en poc temps, en quin moment, cada vegada més freqüents, en una pri-
mera fase, en el moment de concebre-la i portar-la al món, en aquest llarg procés, quan el pare acaba l’últi-
ma cigarreta, avui.
• Cohesió (anàfores i connectors):
Anàfores:
El pare encén una cigarreta. Ho va deixar quan va néixer la seva filla.
La filla li (al pare) ha explicat les raons.
Amb pares no separats i els (als pares) ha demanat...
La missió d’educar-la i s’hi van posar.
De la infantesa de la nena només en recorden coses bones.
Encara que no s’ho deien en veu alta, planyien els pares amb fills psicològicament problemàtics O amb re-
tards acadèmics.
El símptoma d’altres transformacions imminents. N’hi va haver moltes.
Li (a la noia) van sortir grans a la cara.
Va deixar de ser la nena i els va provocar el dilema de si continuar dient-li així.
Davant d’ella (la noia).
Amb el director de l’institut, que el va remetre a un especialista.
Deien els altres pares. I s’encongien (el·lipsi de subjecte) d’espatlles.
Ells (els pares), en canvi, van perseverar.
Concebre-la (a la noia) i portar-la al món.
En aquest llarg procés (aquests dos anys).

51
 1. El títol fa referència a la filla, que és sang de la sang dels seus pares («nostra» sang). Aquesta manera de pre-
sentar-la, tan asèptica, tan científica, tan precisa i calculada prefigura el contingut del conte.
2. c) crítica a un model d’educació.
3. Tipologia: text narratiu (relat breu o conte).
4. Estructura (discontínua, comença el relat en el present i de seguida hi ha un flashback): Introducció (1r paràgraf)
/ Desenvolupament (2n-7è paràgrafs) / Desenllaç (8è paràgraf).
5. Temps històric: el present (barrejat amb el temps narratiu passat dels records). Espai: dins de casa, a la sala d’es-
tar (per exemple).
6. Personatges:
Els pares són exageradament curosos i obsessionats per donar una excel·lent educació a la filla. Només viuen
per ella i seran capaços, fins i tot, de separar-se per procurar-li la felicitat i evitar-li qualsevol disgust o patiment.
La filla és el producte d’aquesta obsessió per donar satisfacció constant al fill, per evitar-li frustracions. Així, ens
trobem davant una noia bastant egoista, ja que és capaç de demanar als pares la separació per poder ser com
els altres, «normal». I també veiem que és una noia poc comunicativa, atès que ha trigat bastant de temps a
explicar-los què li passava.
7. Mòbil:
Als pares els mou el desig d’educar correctament la filla.
A la filla la mou el fet de no suportar ser l’única que no té pares separats.
8. Conflicte: en la noia, el genera el desig de voler esdevenir «normal». En els pares, el genera la voluntat de sa-
tisfer la seva filla. Es resol amb la separació dels pares, coherents amb la seva manera d’actuar, pel bé del fill.
9. Situació inicial: la filla demana als pares que se separin per tal de poder ser «normal», ja que, a classe, és
l’única que no té els pares separats.
Resposta model: És absurd que la «normalitat» de la noia es basi en la infelicitat dels pares o que, com a mí-
nim, no contempli com els afecta; ja que en una família totes les relacions són importants, no només unidirec-
cionalment.
10. Resposta model:
Els pares han volgut ser els pares perfectes per tenir, també, la filla perfecta. N’han tingut, potser, massa cura
i s’han abocat, potser, massa en ella; per això ara ella es creu en el dret de poder-los demanar que se separin i
els pares decideixen fer-ho per al seu bé.
La noia arran de l’educació que ha rebut es creu que ella està per sobre de tot i no hauria de ser així. En una família
tots els membres són igual d’importants i ella no sembla tenir en compte els seus pares i la seva felicitat; només sem-
bla tenir en compte la seva, de felicitat. Per tant, el seu comportament, en aquest sentit, no és massa correcte.
11. La transformació que pateix en l’adolescència és la normal, tal com els indica l’especialista.
Li surten pèls a les aixelles i al pubis, i grans a la cara. Comença a fer una olor diferent, a canviar d’amigues i de
vestuari, i esdevé insolent i rebel. És normal en un moment de la vida ple de canvis de tot tipus (fisiològics, psi-
cològics...) en què les persones es qüestionen moltes coses.
12. No és lògic que els pares, que s’estimen, hagin de separar-se per poder donar una educació correcta a la seva
filla.
13. Critica les famílies que, amb la voluntat de ser bons pares i mares, el que fan, realment, és viure a mercè de les
seves criatures; són les criatures que han d’actuar d’una manera o una altra en relació amb l’educació que els
forneixen els pares, no a l’inrevés. L’educació en aquestes famílies, per tant, es tergiversa.
14. Connectors temporals: Després de molts anys de no fumar, quan va néixer la seva filla, d’ençà d’aleshores, fa
una estona, tant de temps, poc abans de sortir, un quart, la infantesa de la nena, els primers anys d’escola, els
dos últims anys, quan la nena tenia deu anys, ara, en poc temps, en quin moment, cada vegada més freqüents,
cada vegada més insolent, en una primera fase, en el moment de concebre-la i portar-la al món, en aquest llarg
procés, quan el pare acaba l’última cigarreta, avui.
15. Resposta model:
Una noia adolescent, manifesta als seus pares –després de molt de temps de buscar la manera de combatre’n
el comportament rebel– que tot es deu al fet de sentir-se diferent per ser l’única que no té pares separats. Per
això, els seus pares, que s’estimen i que han intentat tothora fer les coses més correctes per a la bona educa-
ció de la filla –d’una manera, fins i tot obsessiva–, decideixen separar-se.

Activitats
pàgina 148
1. I això no és tot. Ja t’he explicat que el doctor Estep havia comentat a la seva esposa que havia nascut i s’havia
criat a Parkersburg. Doncs, també hi (a Parkersburg) he enviat els meus homes perquè ho (si havia viscut i

52
 s’havia viscut allà) esbrinessin, però no han trobat cap evidència que mai hi (a Parkersburg) hagi viscut, i sí que
n’(d’evidències)han pogut trobar un munt que indiquen que en sa vida no havia posat els peus a l’adreça que va
donar a la seva esposa. Com pots veure, no ens (a nosaltres) queda altre remei que pensar que aquella història
d’una vida desgraciada no és més que una estratagema per evitar preguntes espinoses.
–¿Has fet indagar si el metge i la seva primera esposa s’havien divorciat? –vaig preguntar.
–D’això, me n’(d’indagar si el metge i la seva primera esposa s’havien divorciat) ocupo ara, però se’m fa difícil de
creure que ho (divorciar-se) hagin fet. Seria massa fàcil. Continuant la meva història: aquesta dona, la primera senyo-
ra Estep, va dir que s‘acabava d’assabentar d’on vivia el seu espòs i que l‘(el seu espòs)havia vingut a veure per in-
tentar una reconciliació. Quan s‘hi (amb el seu espòs) va entrevistar, la tarda anterior a la mort del metge, ell li (a la
senyora Estep) va demanar una mica de temps per saber què havia de fer. Va prometre que li (a ella) comunicaria
la seva decisió al cap de dos dies.
pàgina 152
2. Em a) No em sembla bé que estigueu sempre fent-me la punyeta.
b) Sempre em saluda però avui no m‘ha dit ni fava.
c) Avui m’has pres el pèl. Demà, però, em prendré la revenja.
Et a) Què et sembla si t’arregles una mica i et fas un bon pentinat?
b) No et queda bé aquest vestit, et fa massa prima i t’enfosqueix la cara.
c) Ara et trobes bé però hauries de fer-te les anàlisis que el metge et va demanar.
Es a) Va mirar-se al mirall i no va veure’s gaire bé. Tenia unes ulleres que s’allargassaven pòmuls avall.
b) S’asseuen malament i se senten feliços explicant-se coses.
c) No se sent cap soroll. Tothom s’admira del silenci que hi ha.
Ens a) Va trobar-nos sols i ens va voler acompanyar perquè ens animéssim.
b) No ens dius mai tota la veritat i hem decidit reunir-nos per canviar de delegat.
c) Va recollir-nos al port i va portar-nos a les atraccions. Ens ho vam passar d’allò més bé.
Us a) No us ho passareu bé si no sabeu divertir-vos sols.
b) Va trobar-vos tan excitats que no sabia com calmar-vos.
c) Us heu d’ajudar més i jo intentaré comprendre-us millor.
El a) Porteu-lo cap aquí i estireu-lo al llit. L’hem de deixar dormir.
b) Deixa‘l fer i no l’empipis més.
c) Poseu-lo en fresc i deixeu-lo una estona. Així el refredareu.
La a) Mira-la que trista que està, sempre la ignores i no la invites mai a sopar. Convida-la avui!
b) No la recordo bé però sé que vaig estimar-la tant com la vaig arribar a odiar.
c) Fes-la fora. És una pesada. Fóra millor que l’oblidessis.
Els a) Ahir els va buscar arreu i no va trobar-los enlloc.
b) Posa‘ls aquí perquè aviat vindran a recollir-los. No els deixis a qualsevol banda.
c) Deixa’ls tranquils. Sempre els molestes i els faràs enrabiar.
En a) N’ agafaré una i te’n deixaré unes quantes per a tu.
b) De bolets, va collir-ne un bon grapat. Crec que no en va deixar cap.
c) No en busquis que no en trobaràs.
3. a) m’ho crec, b) te n’adones, c) se’n separa, d) porta’ns-la, e) senyaleu-vos-ho, f) pren-te’l, g) recomana’ns-ho,
h) me l’arregla, i) mira-te’l, j) se’l ven, k) me l’ensenya, l) te’n donem.
pàgina 153
4. a) te’n, b) s’hi, c) se’n, d) me’n, e) s‘hi, f) la’n, g) la hi, h) me’l.
5. a) Va assegurar-los-ho. b) Va regalar-nos-en. c) Va tornar-vos-ho. d) Va recomanar-los-el. e) Va trobar-los-la. f) Va
aconsellar-nos-el. g) Va acompanyar-vos-hi. h) Va dur-vos-en.
6. a) escriu-nos-la, b) torneu-los-hi, c) reclama’ns-els, d) dibuixa’ns-la, e) va portar-vos-els, f) trieu-los-en, g) va es-
criure-us-la, h) recupera’ls-hi.
7. a) se’n, s’ho; b) te’n, -te-les; c) -los-en, li’n; d) se’ls, s’hi; e) -los-els, me’ls; f) me la, la hi.
8. a) porta-m’ho, porta’ns-ho, porta’ls-ho, porta-li-ho.
b) doneu-los-ho, doneu-nos-ho, doneu-m’ho, doneu-li-ho.
9. a) obre’ns-la/el, b) ofereix-me’n, c) comenteu-los-ho, d) arregla’ns el/la, e) diagnostiqueu-los-el, f) porteu-nos-ho,

53
 g) digues-nos-ho, h) explica-l’hi.
10. Atureu-vos, nois, els dic als meus néts, no em feu córrer tant. Em fa tant mal l’esquena, i això, els dic que pa-
rin però no, es creuen que sóc una joveneta i els anys em pesen... Tornem-nos-en cap a casa que la iaia no pot
més! I què et creus, que em fan cas? No, i corre que corre com una beneitona...
pàgina 154
11. a) CN, n'ha pres consciència; b) S, se'n troben molts; c) CN, ser-ne el primer; d) S, en falten cinc; e) CAdj, hi és molt
entès; f) CN, en tinc el pressentiment; g) CAdj, n'és digne; h) S, n'han arribat dos; i) S, en falta molta; j) CN, en sóc.
12. a) en, S; b) n’, en, S; c) en, CN; d) en, CN; e) -ne, CN.
pàgina 156
13. Ferris es va eixugar la cara amb un mocador, se’l (CD) va ficar a la butxaca i va contestar senzillament:
–Va ser un xantatge.
–I vostè el (CD) va matar.
Els ulls blaus de Ferris, esguardant els (CD) de Spade, d’un gris groguenc, eren clars i ferms com la seva veu.
–Jo no –digué–, juro que no. Deixi’m (CI) explicar el que va passar. Tal com li (CI) vaig dir, ell em (CI) va enviar el
llibre, i jo vaig entendre immediatament què volia dir aquell acudit que havia escrit davant. L’endemà, quan em
(CI) va telefonar i em (CI) va dir que volia venir per xerrar dels vells temps i manllevar-me (CI) uns diners en re-
cord d’aquella època, també vaig saber què volia dir, i vaig anar al banc i vaig retirar deu mil dòlars. Ho (CD) pot
verificar. És al Seamen’s National.
–Ho (CD) faré –va assegurar Spade.
–De fet, no vaig necessitar tants diners. No anava gaire embalat i el (CD) vaig convèncer d’agafar-ne (CD) cinc
mil. Els altres cinc mil els (CD) vaig tornar a ingressar al banc al dia següent. Pot comprovar-ho (CD).
–Ho (CD) faré –va repetir Spade.
–Li (CI) vaig dir que no estava disposat a aguantar més cops de sabre, i que aquells cinc mil eren els primers i
els darrers. Li (CI) vaig fer signar un paper que deia que ell havia ajudat en... allò que jo havia fet, i el (CD) va sig-
nar. Se’n va anar poc després de la mitjanit, i aquesta va ser la darrera vegada que el (CD) vaig veure.
pàgina 157
14. Devia entrar mentre els nostres amics estaven ocupats en algun racó. Devia veure algun bitllet falsificat; de se-
guida es va fer càrrec de la situació, va agafar un exemplar de mostra per ensenyar-lo a la policia, i va sortir cap
a la comissaria, sens dubte pensant que els amics d’aquí davant no se n’havien adonat.
Malauradament el devien veure quan sortia; així doncs un parell el van seguir. No podien, a peu com anaven,
agredir-lo a dues illes de cases del Palau de Justícia. Però, en tombar una cantonada, van trobar el cotxe de
Chrostwaite estacionat amb el motor ralentit. Els solucionava el problema de la fugida. Van pujar al cotxe i van
empaitar Newhouse. Suposo que la idea original era assassinar-lo a trets, però l’home va travessar el carrer Clay
amb els ulls clavats al bitllet falsificat que duia a la mà. Això els va proporcionar una oportunitat excel·lent. Van
llançar el cotxe contra ell. Era una mort segura, ho sabien. Si la patacada no li segava la vida, ja ho faria el cor
malaltís. Llavors van abandonar el cotxe i van tornar cap aquí.
15. Davant del verb
a) Me l’ha pres. M‘ho ha pres. Me n’ha pres uns quants.
b) Ens l’obre. Ens n’obre. Ens ho obre.
c) Se’n compra. Se’ls compra. S‘ho compra.
d) Els ho ven. Ens en ven. Ens la ven.
e) Te n’ha trobat. Te’ls ha trobat. T‘ho ha trobat.
f) Us en regala tres. Us les regala. Us en regala.
g) Se’ls amaga. Se n’amaga. S‘ho amaga.
e) Els n’agafa. Els els agafa. Els ho agafa.
Darrere del verb
a) Envia-me’n. Envia-me’ls. Envia-me’n unes quantes.
a) Mira-t’ho. Mira-te’ls. Mira-te’n.
b) Busca’ns-en. Busca’ns-la. Busca’ns-els.
c) Porta’ls-en. Porta’ls-la. Porta’ls-ho.
d) Va trobar-me’ls. Va trobar-me’n. Va trobar-me-les.
e) Va tornar-te’ls. Va tornar-te’n molta. Va tornar-te-la.
f) Va solucionar-nos-la. Va solucionar-nos-els. Va solucionar-nos-ho.

54
 g) Escriu-los-en tres. Escriu-los-els. Escriu-los-la.
pàgina 158
16. a) Prenem-nos-el. Preneu-vos-el. Prengui-se’l.
b) Explica’ns-la. Expliqueu-vos-la.
c) Conti-me’n. Contem-nos-en.
17. Davant del verb:
a) La hi torno. Els hi torno. Els les torno. L’hi torno.
b) Li’n dóna. La hi dóna. Li ho dóna. Els hi dóna.
c) Els hi recordo. La hi recordo. L‘hi recordo. Les hi recordo.
d) L‘hi agafa. Li n’agafa. La hi agafa. Li ho agafa.
Darrere del verb:
a) Explica-la-hi. Explica’ls-hi. Explica-les-hi. Explica-l’hi.
b) Ensenya-la-hi. Ensenya’ls-hi. Ensenya-li’n. Ensenya-li-ho.
c) Porteu-la-hi. Porteu-los-hi. Porteu-l’hi. Porteu-les hi.
d) Va recomanar-li’n. Va recomanar-li’n deu. Va recomanar-los-hi. Va recomanar-les-hi.
18. a) porta’ls-hi, b) li ho diràs?, c) les hi portaràs?, d) buscar-l’hi?, e) la hi, f) li’n busquis.
pàgina 159
19. a) els la porto; b) els n’escric; c) la hi resolc; d) els n’ofereixo; e) els ho has dut?; f) els les vaig lliurar.
20. Resposta model:
a) Penses a tornar els treballs als estudiants? d) Vols que comenti als teus amics que no vinguin?
b) El Miquel sap el motiu de la teva dimissió? e) Agafo un caramel al botiguer?
c) Portes la nota a la Teresa? f) Donaràs els informes a la Maria?
21. d) Deixa els béns al fill.
22. a) els els, b) els en, c) els hi, d) els la, e) els ho.
23. c) No es creu que ell hagi quedat guanyador.
24. a) el, la hi; b) li’n; c) l’hi, te’l; d) els en; e) els la; f) us en; g) -vos-el, ens en; h) els els; i) -los-la; j) l’hi.
pàgina 160
25. a) hi: CPred; b) ho: Atr; c) l': Atr; d) n': Atr; e) hi: CPred; f) Atr.
26. a) Em veig prima (CPred, hi) però em sento grassa (CPred, hi). He perdut el sentit comú.
b) El meu cosí és el porter del Barça (Atr, l’). Ho sabies?
c) Ja són les deu (Atr, les). Estàs més tranquil (Atr, ho) o encara et trobes tan nerviós (CPred, hi)?
d) Marina, estàs gelosa (Atr, ho) i això és imperdonable (Atr, ho). No tens cap motiu cert.
e) Es manté serena (CPred, hi) i calmada (CPred, hi). S’està fent gran. (CPred, n’)
f) S’ha fet sòcia del Barça (CPred, n’). Ara tots som culés (Atr, ho)!
g) La Cristina és la promesa del Marc (Atr, l’). Estan tan enamorats (Atr, ho)!
27. a) l’és, b) ho sóc, c) n’és, d) els hi considera, e) sentir-m’hi, f) me’n faré.
pàgina 161
28. –Sempre arribes al moment precís. Aquest vespre fem una festa per a en Richard.
–De debò? I com és?
–Ha guanyat el Carrouthers. No te n‘(CR)has assabentat?
–El què?
–És un premi per als poetes. És una cosa molt important. Em sorprèn que no n‘(CR)hagis sentit parlar.
–On t’estàs? –pregunta Clarissa.
–Amb en James, en aquell cau de mala mort.
–Encara hi (CCLloc) viu?
–Encara hi (CCLloc) té alguns queviures.
–L’altre dia pensava que quan em mori segurament voldré que hi (CCLloc) escampin, allà, les meves cendres.
–Això és d’una morbidesa extrema –diu Louis.
–Però tu hi (CR) penses, en aquestes coses. No em diguis que no.
–Algun dia hi (CCLloc) hauria d’anar –diu Clarissa–. M’agradaria pujar a la duna.

55
 –Si és allà on vols que escampin les teves cendres, sí, hi (CCLloc) hauries d’anar i assegurar-te’n (CR).
–No, tenies raó. Era un comentari mòrbid. L’estiu m’hi (CPred) fa tornar. No tinc ni idea d’on vull que escampin
les meves cendres –diu.
29. a) És un pesat, sempre es queixa de tot. (CR, se’n queixa)
b) Vols anar amb mi a la muntanya? (CC, anar-hi)
c) Es nega a assistir a la sortida. (CR, s’hi nega)
d) S’asseu tranquil·lament. (CC, s’hi asseu)
e) Es recorda de tots els greuges que li han fet al llarg de la vida. (CR, se’n recorda)
f) Et poses bé? No hi ha manera de treballar amb tu. (CC, treballar-hi)
g) No s’acostuma que el tractin tan bé. (CR, s’hi acostuma)
pàgina 162
30. a) hi, te’n; b) hi, en; c) se n’; d) m’hi; e) -se’n; f) n’hi, n’; g) -s’hi; h) se’n; i) la’n; j) s’hi.
31. a) n’hi, b) li n’, c) n’hi, d) li’n, e) n’hi, f) li’n.
32. L‘arròs del foc: treu-l’en; la salsa de la paella: treu-la’n; els bistecs de la gelera: treu-los-en; les faves de la cas-
sola: treu-les-en.
33. a) Estima els amics (CD) amb bogeria (CCManera): Els hi estima.
b) Treu l'aigua (CD) del pou (CCLloc): La'n treu.
c) Cull flors (CD) de l'hort (CCLloc): En cull flors. / En cull de l'hort.
d) Torna tranquil·lament (CCManera) de l'excursió (CCLloc): N'hi torna.
e) Escolta contes (CD) a la plaça (CCLloc): N'hi escolta.
f) Ven mercaderies (CD) a baix preu (CCManera): N'hi ven.
g) Desa la roba (CD) a l'armari (CCLloc): La hi desa.
h) Porta gent (CD) a l'estadi (CCLloc): N'hi porta.
i) Posa la carn (CD) al congelador (CCLloc): La hi posa.
j) Arriba rabent (CPred) de l'estació (CCLloc): N'hi arriba.
k) Tot el dia pensa en tu (CR). T'has convertit en la seva obsessió (CR): Tot el dia hi pensa. T'hi has convertit.
l) Sempre em deixa al replà de casa (CCLloc): Sempre m'hi deixa.
m) No busquis pomes (CD) a la nevera (CCLloc): No n'hi busquis.
n) El mira amb una gran atenció (CCManera): L'hi mira.
o) Recull peres (CD) del terra (CCLloc): En recull del terra. / En recull peres.
p) S'assabenta de les noves decisions (CR): Se n'assabenta.
pàgina 164
34. em / et / ens / us
a) Em (CI) donà la mà i m’(CI) agradà. Em (CI) sembla que des d’aquell dia ens (CD) vam estimar.
b) Et (CD) dutxes, et (CI) prens un cafè i ens (CD) besem una estona. T’(CI) agrada el pla?
c) Ens (CI) telefona cada dia. Ens (CD) estima tant que ens (CD) ofega.
d) No us (CI) renteu les mans amb aquest sabó. Us (CI) sortirà una erupció.
e) Calla! –Va clavar-me (CI) els dits a la cara i tancant-los (CD) va abaixar-me(CI)-la. Feien gust de suor, pudent
com la d’un cavall.
–Fan falta molts pebrots –vaig dir–, per clavar la mà a la cara d’algú que té les mans lligades a l’esquena.
–Que callis! –va dir–. Et (CI) faré callar per sempre.
–Al senyor Troy no li agradaria.
–Et (CI) dic que callis. Mou-te (CD)! –Va posar-me (CI) les mans a les espatlles, va girar-me (CD) i em (CD) va
empènyer fora de l’encanyissat.
el / la / els / les
a) És en Pep o no l’(Atr)és? Sí, és ell perquè l‘(CD)he vist aquest matí.
b) Els (CD) han trobat morts a casa seva. Eren els teus veïns? No, i ara, crec que no els (Atr) eren.
c) Són les vuit i encara no he posat les mongetes al foc. Les (CD) hi posaràs tu?
d) Es va trobar amb els pares i els (CI) va prometre que tornaria d’hora. Els (CI) va mentir perquè no va aparèi-
xer fins a la matinada i això els (CI) va saber molt greu.
e) Deu viure prop de casa meva, perquè sovint la (CD) veig passar pel meu carrer.
f) Els (CI) adjudico, a més, les despeses del meu enterrament, i les següents memòries. Primer, la memòria de
la seva credulitat en pensar que els quinze anys que vaig passar a Sing Sing els (CD) vaig passar a Austràlia;

56
 segon, la memòria del seu optimisme en suposar que aquells quinze anys m’havien dut grans riqueses, i que
si vivia a l’esquena d’ells, els (CI) manllevava diners i mai no en gastava cap dels meus, es devia al fet que jo
era un avar, la fortuna del qual heretarien, i no al fet que jo no tenia ni un cèntim, excepte el que ells em dona-
ven; tercer, per la seva esperança en pensar que jo els (CI) deixaria alguna cosa en cas de tenir-la (CD); i, fi-
nalment, perquè la seva lamentable manca de qualsevol sentit decent de l’humor els (CI) impedirà veure si
n’ha estat, de divertit, tot plegat.
ho
a) Sembla un mal professor però no ho (Atr) és pas. Ho (CD) vam descobrir tots el curs passat.
b) No endevinaries mai com ho (CD) va fer. És un expert i no ho (Atr) sembla gens.
c) El que va fer no té perdó. No li ho (CD) has de perdonar mai.
d) Si era evident per a mi, també devia ser-ho (Atr) per a l’Albert. Jo sabia prou coses d’ell per entendre-ho (CD).
e) Es nota que sou germans: ho (CD) he endevinat de seguida.
f) –Miri, Rush –va dir, tot envermellint–, estic perfectament disposat a dir-li-ho (CD), i ho (CD) faré, és clar, però
no vull parlar a menys que vostè estigui disposat a agafar aquest cas. Vull dir que no em dóna la gana de po-
sar-hi el nom d’ella... si vostè no ho (Atr) està. Ho (CD) farà?
pàgina 165
en
a) La ciutat és un formiguer. Allunya-te’n! (CR) Tens recursos i ara, amb la nova feina, en (CN) tens l’oportunitat.
b) Fes-ho ara o te’n (CR) penediràs tota la vida. Pots estar-ne (CAdj) segura.
c) Que n’(Atr) és de bell, el paisatge! En (CN) sóc testimoni i n’(CAdj)estic enamorat.
d) No li agradava la feina, n‘(CAdj)estava fart però no en (CD) tenia cap altra. Ara bé, algun dia marxaria, n‘(CAdj)
estava convençut.
e) Record aquell dia perfectament, i fins i tot ara, quan ha passat tant de temps, la pell em tremola en evocar-
lo. Com si un rampell de la tristesa que he anat covant per ell molt endins sorgís de sobte. Només una mica,
emperò, perquè en (CAdj) tinc l’ànima plena, de l’enyorança de n’Ignasi. I aquest és un mal que no té cura.
Pots veure’n (CN) l’ombra, o sentir-ne (CN) el tast, o intuir-ne la força, però mai no la copsaràs completa.
f) –Em va fer l’efecte que treballava per a en Sampson, però no n’(CAdj)estic segur. Un tifa ben curiós. Ens va ob-
servar a en Sampson i a mi que jugàvem, però ell no va jugar. Jo en (CD) vaig perdre un parell de mil, aquella nit.
En Sampson en (CD) va guanyar quatre mil. El diner crida diner.
hi
a) Arrisca-t’hi (CR), vés-hi, (CR) i si l’estimes, digues-l‘hi (CI).
b) S’hi (CR) voldria negar però no s’hi (CR) atreveix.
c) L’arbre era altíssim i m’hi (CCLloc) vaig enfilar. Hi (CCLloc) vaig veure un ocell mort de gana i de fred, vaig aga-
far unes molles de pa del meu entrepà i l‘hi (CI) vaig donar.
d) M’agrada aquest sofà, m’hi (CCLloc) sento còmoda però com que no me’l puc comprar, m’hi (CR) hauré de
conformar.
e) Al cotxe hi (CR) anava algú més, us ho asseguro, m’hi (CR) vaig fixar bé.
f) No trobava l’anell, buscà al calaix i comprovà que no hi (CCLloc) era. L’hi (CI) havien pres.
g) Aquest llibre és una recreació del mite de la bella i la bèstia. Una noia jove i culta és a Mallorca per a organit-
zar-hi (CCLloc) una exposició. Embadalida pel Barri Vell de la ciutat s’hi (CCLloc) passeja repetidament. En una
botiga mig amagada hi (CCLloc) treballa un artesà xueta, més aviat lleig i ja gran que és el millor orfebre del
món.
35. a) V, b) F, c) V, d) V, e) V, f) V, g) F, h) V, i) F, j) F.
pàgina 166
36. a) Era un dia d’estiu. No feia gaire que havia complert els dotze anys i ho (CD) celebràrem amb un pastís i una
dotzena d’espelmes. Jo en (CD) tenia disset. Feia calor i decidírem d’anar a la platja. Érem els tres germans
i els pares. El sol lluïa i l’arena semblava un forn. Nedàrem molt de temps ell i jo, mentre els altres reposaven
damunt l’arena. M’(CI)explicà que algun dia seria un gran músic, que faria concerts i recorreria el món. Jo reia
i l‘(CD) encalçava, i ens (CI) omplíem la pell d’escuma, saltant entre les ones. La mar era calma. Quan ja no
vaig poder més, perquè estava cansat i tenia la pell tota d’arrugues a causa del contacte perllongat amb l’ai-
gua, vaig proposar-li (CI) de sortir. M‘(CD)instà a continuar amb els jocs, però vaig negar-m’hi (CR), perquè em
sentia massa esgotat.
b) Benvolgut Bliss. T‘(CI)escric aquestes ratlles per dir-te (CI), per darrera vegada, que vull que em (CI) tornis els
meus diners, i vull que ho (CD) facis el primer de mes, i que me(CI)‘ls (CD) tornis tots. Si no els (CD) rebo,
em disposo a fer alguna cosa sobre el tema, i ja pots suposar a què em refereixo.
c) Els medicaments que havia de prendre d’ençà de la mort del marit la (CD) trastornaven. Feia coses lletges
que no depenien de la pròpia voluntat. Va provar d’explicar-ho (CD) a les veïnes, però no l’(CD)entengueren.
Deien que tot era culpa del vi. ¿El vi? Se n’(CR)hauria pogut riure, si no fos perquè havia perdut les rialles fe-

57
 ia temps. Beure un tassonet de vi amb les menjades mai no l’(CD)afectà gens.
El vi no era la causa de les seves desgràcies. Si de cas, n‘(CN) era el remei. Mai no pensà que la beguda fos
una solució definitiva, ni que li (CI) servís per esborrar els fets passats. Res no pot canviar allò que ha succeït.
No existeixen proeses capaces d’alterar la forma de les experiències viscudes. Ni els déus no ho (CD) acon-
seguirien. Havia de resignar-s’hi (CR), acostar el front, fer-se menuda. L’alcohol apaivagava la pena. Ho (CD)
comprovà quan cada glopada allisava els soscaires de velles imatges. Els records eren com pedres pinyo-
nenques. S’assemblaven als monòlits o a les pedres angulars, tots plens d’arestes. Calia llimar-ne (CN) els caires
més vius, retallar-ne (CN) les vores.
d) Una setmana abans havia mort la veïna del primer. Era una dona vídua que en Martí no coneixia gaire. Sempre
havia provat de defugir-la (CD), quan es trobaven a l’escala. N’(CC)escapava perquè li (CI) hauria fet vergonya
que els veïns veiessin que li (CI) dirigia la paraula. Tothom sabia que s’entenia amb l’oncle. Durant anys, fou un
escàndol fins que la gent va acostumar-s’hi. (CR) Arribaren a acceptar-ho (CD) com un fet natural i ni en (CR) par-
laven. De tant en tant algú en (CN) feia un acudit de mal gust. La majoria ho (CD) deixava córrer. «Si haguéssim
de treure els pedaços bruts de tothom –remugava na Rosa, quan la portera li’n (CI+CR) parlava–, seria per com
pixar-se de riure.»
37. l’hi / la hi
a) l’hi, b) la hi, c) la hi, d) l’hi.
li’n / n’hi
a) li’n, b) li’n, c) n’hi, d) n’hi.
s’ho / l’hi / li ho
a) s‘ho, b) l’hi, c) li ho, d) l’hi.
pàgina 167
38. a) la hi, b) els hi, c) la’n, d) se’n, e) els en, f) l’hi, g) els hi, h) n’hi, i) la hi, j) n’hi, k) l’en, l) se’n, m) li ho, n) n’hi, o)
n’hi, p) les en.
39. a) Sempre fan el que volen. Els ho he dit moltes vegades però no se n’adonen.
b) Si la Lluïsa no et vol tornar l’estoig, pren-l’hi.
c) Va caure l’anell a la pica i no vaig poder treure-l’en.
d) Necessiten els documents amb urgència. Porta‘ls-els tan aviat com puguis.
e) Se sent desesperançat i jo també m’hi sento.
f) Em pensava que els meus fills serien a casa però no els hi he trobat.
g) Sempre deixa el plat a taula i no el retira mai. S’hi hauria d’acostumar.
h) Ell no ha comès cap infracció, jo en sóc testimoni.
i) Els he comprat unes sabatilles. Havent sopat els les donarem.
j) Mirin, nosaltres no hem estat, jo els ho asseguro.
k) La direcció del centre no funciona i tots en patim les conseqüències.
l) Coneixem la seva situació i ens en fem càrrec.
40. a) Abans tenia les idees molt clares. Ara ja no les (CD) hi (CPred) tinc.
b) Si treballes amb el pare, no te’n (CR) penediràs.
c) Té dubtes existencials i jo no els (CD) hi (CI) puc treure.
d) Si no tens diners, no li’n (CI + CD) donis. Ja s’espavilarà.
e) Em pensava que el veuria al teatre però no l’hi (CD + CC) he trobat.
f) Estic acabant els exercicis, només me‘n (CD) falten tres.
g) Volia ser el representant de la secció però no me n’(CD + CPred)han elegit.
h) No té gaire alegria últimament. A veure si pots donar-li’n (CI + CD) una mica.
i) No li (CI) podem donar el càrrec. No n‘(CAdj)és digne.
j) Vol expressar les seves últimes voluntats i el notari les hi (CD + CI) redacta amb cura.

De la paraula al text
pàgina 168
1. [ә], [i]-[u]-[ɛ]-[i]-[ә], [o]-[ә], [ә], [ɔ]-[ә], [e], [ә], [ew], [u]-[i]-[ә], [ә], [u], [i]-[e]-[ә], [ә], [ә]-[ә]-[i]-[o],
[ә], [ɛ]-[ә]-[ә], [ә], [ә]-[e], [ә], [ә]-[ә]-[i]-[ɛ]-[i]-[ә], [ә], [ɔ]-[ә], [o]-[ә], [ә], [ɔ]-[ә]

58
2. [ʃ], [z], [ks], [ӡ], [gz], [z], [ʃ], [ɲ], [s]
pàgina 169
3. [ӡ]: gènere, origen, exigeix, psicològic.
[ɣ]: obligada, seguretat, agressió, obligar.
4. Davant de a i de u, cal sempre j: jutjat, s’ajusti.
Darrere de vocal altra que i, cal posar-hi el dígraf ix si volem que soni xeix: deixis.
Entre vocals cal dues esses si volem el so sord: comissaria.
La terminació sempre és -ència, amb c i no pas amb s perquè és un sufix invariable: violència.
Davant de e i de i cal afegir-hi una u si volem que soni velar: descriguin.
En paraules planes cal escriure l’oclusiva sorda si els derivats la tenen: medicament, medicar...
Darrere de consonant la x sona xeix, no cal el dígraf ix: marxar.
Per fer el plural de paraules acabades en -ca, si volem conservar el so velar hem de modificar la terminació a
-ques: èpoques.
5. En la primera part abunda el present d’indicatiu perquè fa una definició de violència de gènere, i en la segona,
l’imperatiu perquè dóna instruccions per poder denunciar les agressions.
6. Perífrasis d’obligació: què cal fer, cal prendre, cal fer consignar, no cal que pateixis.
7. Anar: vés, vagi, anem, aneu, vagin.
Exigir: exigeix, exigeixi, exigim, exigiu, exigeixin.
Viure: viu, visqui, visquem, viviu, visquin.
Tenir: tingues (o ten, o té) tingui, tinguem, tingueu (o teniu), tinguin.
8. En la primera part predomina la tercera persona del singular i en la segona, la segona del singular.
9. Connectors temporals: durant totes les èpoques històriques (funció: connectar el tema amb el passat), un cop, pos-
teriorment, anteriorment, abans de, fins que, durant trenta dies, en aquest interval de temps (funció: ordenar tem-
poralment les instruccions que cal seguir davant d’un cas d’agressió).
10. Pronoms febles 3a persona: la que (la violència), qui t’ho ha fet (l’agressió), on t’ho han fet (l’agressió), expli-
ca-ho (que has estat agredida anteriorment), llegeix-la (la teva declaració), si ho consideres necessari (demana
que hi facin les rectificacions corresponents), la persona que la rebi (la denúncia) està obligada a tramitar-la (la
denúncia), denuncia’ls també (els maltractaments), els que (documents).
11. Aquesta família de mots prové del mot llatí vis, que significa força.
Violar (verb), violació (nom), violència (nom), violent (adjectiu), violentar (verb), violador (nom), violentament (ad-
verbi), violable (adjectiu).
12. Resposta model:
Adjectiu Adverbi Verb o nom
por poruc porugament esporuguir
home humà humanament humanitzar
dona doner donívolment donejar
cultura cultural culturalment culturitzar
privar privadesa privadament privatitzar
mèdic medicable medicalment medicar

13. tramitar: fer passar un afer o procés pels tràmits necessaris. Van tramitar el divorci.
trametre: fer anar (algú o alguna cosa) a la seva destinació. Li trameteren un missatger.
14. Limitació i control dels actes.
15. Preeminència: superioritat, preponderància, predomini, hegemonia, supremacia.
Coacció: coerció, forçament, constrenyiment.

59
16. Camp semàntic de la violència:

Personal jurídic
Documents Tipus de violència
o policial

• denúncia 01- dany 13- policia

• declaració 02- sofriment físic 14- guàrdia civil
• demanda (de mesures provisionalíssimes) 03- sofriment sexual 15- jutjat (de guàrdia)
de separació 04- sofriment psicològic 16- testimoni
05- amenaces
06- coacció
07- privació arbitrària de la llibertat
08- maltractament físic
09- lesions
10- ferides
11- agressió
12- situacions violentes

17. Emissor: Institució / Receptor: Víctimes dels maltractaments.

18. b) Donar instruccions a les víctimes sobre els passos a fer per denunciar el cas.
19. Instructiva.
20. Conativa.
21. Títol temàtic.
22. c) 2a persona del singular i temps verbal imperatiu.
23. Majúscules: marquen el títol i els subtítols del text.
Negreta: marquen el títol, els subtítols i els encapçalaments de cada apartat, així com el tema i la crida al final
del text.
Funció genèrica: garantir la claredat del text.

60
 AVALUACIÓ BLOC 1
pàgina 171

1. Criteris de classificació de les vocals: grau d’obertura, punt d’articulació, tonicitat i funcionalitat.
[ə] [ə][a] [u][i] [ə] [e] [i][ə] [ə] [ə][e] [u] [i][a] [u] [ə][ɛ] [u][ə] [ə][ɛ][ə] [ə] [ə][a][ə] [ə] [e][ə] [u] [ə][ɛ]
[ə] [u][i][ə] [e] [ə] [ew] [u][ə] [i][a][ə] [i][ɛ][ə] [ɔ] [ə] [e][ə]
2. Criteris de classificació de les consonants: sonoritat, punt d’articulació i mode d’articulació.
[s], [ʃ], [r]-[ɾ], [s], [s], [ӡ], [z], [ks], [ӡ]-[ɾ], [ks], [ӡ], [ʃ]
3. [ʤ], [tʃ], [ʤ], [s], [z], [z], [z]
4. a) Paraula femenina.
b) Escrivim g davant de e, i.
c) Escrivim -a en les terminacions verbals àtones.
d) Escrivim -s- si volem els so sonor entre vocals.
e) Paraula masculina.
f) Per obtenir el so [tʃ] a final de mot, cal escriure -ig.
g) Per obtenir el so xeix cal el dígraf ix.
h) En mots compostos no cal doblar la essa.
i) Escrivim -ss- si volem els so sord entre vocals.
j) Excepció a la regla (escrivim g davant de e, i).
5. Diftongs: veia, gaire, veure, aire.
En català, vocal feble + vocal forta no fa diftong en aquests contextos: estació, suficient, aparicions, dia. Els tres
casos en què sí que fa diftong són: q/g+u+a/o o q/g+ü+e/i; vocal feble + vocal forta a principi de mot; vocal
+ vocal feble + vocal forta.
Són dígrafs: vaig, mateix.

6. Verbs: m’ha passat, l’he vista, semblava, podrien, ser, pensava, visqués, duria, es pentinaria, vaig assumir,
m’acompanya.
Noms: carrer, instant, llampec, esquena, cabells, mirada, començament, abric, manera, fugacitat, aparicions, do-
lor, familiaritat, ombra.
Determinants: pel (det: el), un, una, la, seva, uns, els, seus, al (det: a), aquesta, aquestes.
Adjectius: intensa, falses.
Adverbis / Locució adverbial: sovint, com, ara, potser, després, a poc a poc, sempre.
Preposicions: pel (prep: per), d’ (de), al (prep: a), sense, per.
Pronoms: m’, l’, la, ella, aquest, m’.
Conjuncions: si, que.
7. estació-estacions / mà-mans (paraules acabades en vocal tònica fa el plural -ns).
vida-vides (plural femení sempre amb -es).
espurneig-espurneigs-espurnejos (doble plural en les paraules agudes acabades en -ig).
llampec-llampecs (plural en -s).
8.

fugaç pulcre gèlid esmaperdut mateix tranquil difús jove ple

fugaç pulcra gèlida esmaperduda mateixa tranquil·la difusa jove plena

fugaços pulcres gèlids esmaperduts mateixos tranquils difusos joves plens

fugaces pulcres gèlides esmaperdudes mateixes tranquil·les difuses joves plenes

61
9. Imperatiu:

tingues / ten / té veu / veges pugues sigues vés

tingui vegi pugui sigui vegi

tinguem vegem puguem siguem anem

tingueu / teniu veieu / vegeu pugueu sigueu aneu

tinguin vegin puguin siguin vagin

Gerundi i participi:

podent tenint vivint veient sabent sent/essent corrent

pogut tingut viscut vist sabut estat/sigut corregut

10. Subjectes:
a. que l’he vista pel carrer.
b. jo, l’home de la meva edat, l’home de la meva edat, l’home de la meva edat, jo, l’home de la meva edat, jo,
l’home de la meva edat.
c. el fet que jo no hagués sabut interpretar res, jo.
11. Funcions:
a) CPred, b) Atr, c) CD, d) CAdj, CAdj, e) CD.
12. Funcions i substitució pronominal:
a. Atr: No l’era.
b. CPred: M’hi vaig sentir.
c. CD - CCLloc: N’hi vaig veure un.
d. CD: Ho juraria.

62
 7. LA LITERATURA
Comentari
pàgina 175
EL CAMÍ DE LA DESCOBERTA

Marcel Proust, Sobre la lectura. Quaderns Crema

Autor: Marcel Proust és un autor de referència, és el veritable inspirador de les tendències més avantguardis-
tes de la literatura del segle XX, juntament amb James Joyce. El seu estil peculiar, heretat de Ruskin, tracta de
circumscriure la realitat metafòricament i també d’abordar-la a través del filtre de la sensibilitat. À la recherche
du temps perdu és una lluita contra el temps, i una manera de vèncer-lo serà la memòria, l’evocació del passat.
Partint de la percepció d’una sensació, l’autor remunta el fil dels seus records. Però aquesta recerca del passat
està centrada en la pròpia personalitat, sovint conflictiva (malaltia, homosexualitat, sentiments frustrats) i ofe-
reix una concepció moralista de la novel·la, que passa del nivell particular al general. Proust també convida a se-
guir aquesta lluita contra la solitud i l’obsessió de la mort que constitueix la Recherche.
Tema: la lectura dels clàssics.
Títol: s’acosta al tema del text.
Tipus de text: assaig.
Finalitat: mostrar per què és recomanable la lectura dels clàssics.
Llenguatge: literari, subjectiu, connotatiu. Alguns exemples de figures:
• Metàfores: quan es llegeix, sempre agrada sortir d’un mateix, viatjar. La seva matèria mateixa, em refe-
reixo a la llengua en què van ser escrites, és com un mirall de la vida. El llenguatge en el qual han estat
esculpits. Errant enmig d’una tragèdia de Racine, etc.
• Sinestèsies: amb una llibertat que en fa brillar la suavitat i ressaltar la força nativa, etc.
• Personificacions: la bellesa que hi va saber posar l’esperit que les va crear. La pedra ha conservat fidel-
ment la idea de l’escultor. Les frases que dibuixen davant dels nostres ulls l’ànima antiga, etc.
• Comparacions: ens commou com la visió d’alguns marbres, visitar en l’obra de Racine com en una ciutat
antiga i conservada intacta, etc.
Estructura i resum: una gran part dels paràgrafs i del text en general són extensos exemples poètics.
Introducció
La preferència dels grans escriptors va cap als llibres dels antics.
Desenvolupament
Perquè el pensament contemporani és part integrant d’ells mateixos fins a tal punt que un pensament diferent
els distreu millor, els demana més esforç i els dóna més plaer, ja que poden sortir d’un mateix, viatjar.
Una altra causa és, a part la bellesa, la llengua en què van ser escrites, és com un mirall de la vida i conserva el
record de costums, maneres de sentir ben diferents del present.
Els clàssics s’assemblen a les coses boniques que ja no es fan.
Entre frase i frase es manté un silenci moltes vegades secular.
És la impressió de tenir davant meu, inserit en l’hora present, actual, una mica del passat.
Cloenda
Amb aquest color una mica irreal de les coses que una mena d’il·lusió ens fa veure a uns quants passos, i que
en realitat estan situades molts segles enllà; dirigint-se a l’esperit; exaltant-lo.

1. Marcel Proust (París 1871-1922) és un autor de referència, és el veritable inspirador de les tendències més avant-
guardistes de la literatura del segle XX, juntament amb James Joyce. El seu estil peculiar, heretat de Ruskin, trac-
ta de circumscriure la realitat metafòricament i també d'abordar-la a través del filtre de la sensibilitat. La seva
obra fonamental és À la recherche du temps perdu. L’obra ofereix una lluita contra el temps, i una manera de
vèncer-lo és la memòria, l'evocació del passat. Partint de la percepció d'una sensació, l'autor remunta el fil dels
seus records. Però aquesta recerca del passat està centrada en la pròpia personalitat, sovint conflictiva (malal-
tia, homosexualitat, sentiments frustrats) i ofereix una concepció moralista de la novel·la, que passa de l’àmbit
particular al general. Proust també convida a seguir aquesta lluita contra la solitud i l'obsessió de la mort que
constitueix la Recherche.

63
2. Finalitat: mostrar per què és recomanable la lectura dels clàssics.
3. Tema: la lectura dels clàssics.
4. El títol té un abast més genèric perquè fa referència al fet de llegir en general, no ho concreta en els clàssics.
Resposta model: altres possibles temes que es podrien tractar són: la literatura infantil, els recursos literaris, al-
gun dels gèneres literaris en concret, etc.
5. b) Exposa de forma subjectiva idees sobre la lectura tot treballant la llengua com a material literari.
6. L’organització general del text s’explica a través de la relació de causa i l’organització dels paràgrafs a través de
la relació de comparació.
7. Estructura: Introducció (tesi): línies 1-2 / Desenvolupament (cos argumentatiu): línies 3-74.
8. Hi ha dos tipus d’organització de les idees: la relació de causa i la relació de comparació. La primera és la que
s’utilitza en l’organització general del text, ja que el cos del text ofereix causes a favor de la lectura dels clàssics.
En els paràgrafs, en canvi, s’utilitza una relació de comparació, ja que es compara la creació dels clàssics amb
l’actual.
9. En el primer paràgraf manifesta la preferència pels autors clàssics. La resta del text ofereix arguments a favor
d’aquest plantejament.
10. Com que el pensament contemporani dels artistes sorgeix de la seva pròpia naturalesa, per sortir-ne i esbravar-
se retornen als clàssics.
11. a) Sí.
b) Aborden la grandesa de la llengua de les obres clàssiques. S’hi reflecteix l’arquitectura i els costums o les
maneres de sentir de l’època (3r paràgraf) i la llengua del moment (4t paràgraf).
c) -no tenen tan sols [les obres clàssiques], com les obres contemporànies, la bellesa...
-En contenen una altra [de bellesa] que encara és més commovedora
-la llengua en què van ser escrites, és com un mirall de la vida
-la felicitat que se sent en passejar-se per una ciutat com Beaune
-va deixar com oblidades allí, totes aquelles coses que només eren d’ella
-cap de les èpoques posteriors en va veure néixer de similars
-el record de costums o de maneres de sentir que ja no existeixen
-penjades persistents del passat a les quals no s’assembla res del present
-el temps, passant-hi per sobre, només n’ha pogut fer encara més bonics els colors
-Una tragèdia de Racine, un volum de les memòries de Saint-Simon s’assemblen a les coses boniques que
ja no es fan.
-El llenguatge [...] ens commou com la visió d’alguns marbres
-marbres [...] que feien servir els obrers en altres temps
-pedra, d’una classe desconeguda avui
-uns costums i un estil de pensament desapareguts
-[en les formes de la sintaxi] veiem passar com un traç ràpid o tornar enrere en boniques línies trencades, el
dibuix brusc
-l’obra de Racine com [...] una ciutat antiga i conservada intacta
Genèricament, compara el món clàssic amb l’actual i el llenguatge clàssic amb l’actual.
Utilitza les comparacions per fer-nos més evident el que ens vol transmetre.
12. Tema: els silencis són eloqüents. Els silencis de l’Evangeli segons sant Lluc (els dos punts abans de cadascun
dels fragments) el transporten al lloc que se’ns narra.
13. Resposta model:
Les creacions presents beuen de les creacions passades, es deixen influir per la grandesa de les obres clàs-
siques.
14. a) En la lectura agrada conèixer nous mons, noves sensacions, noves realitats...
b) El tipus de llengua utilitzada i els seus girs ens mostren un moment històric concret i una manera concreta
de viure’l.
c) En les obres antigues trobem un tipus de llenguatge encisador que ja no existeix enlloc més que en els
llibres.
d) Les manifestacions actuals s’innoven cada dia, sempre però amb el referent de les obres clàssiques.
15. El passat (es refereix, en concret, a les obres arquitectòniques clàssiques) se’ns manifesta a cada cantonada,
ben a prop, de manera tàctil, sense moure’s, salvant el pas del temps.
Interpretació genèrica: l’evidència del passat la trobem en moltes construccions i/o creacions artístiques que en-
cara es conserven, tot i que no en siguem massa conscients.

64
 8. LA POESIA
Comentari
pàgina 187
LA POESIA I LA VIDA

Text 1: Rainer M. Rilke, Els quaderns de Malte Laurids Brigge. Aymà

Text 2: Rainer M. Rilke, Cartes a un jove poeta. Proa

Text 3: Carles Riba, Sobre poesia i sobre la meva poesia. Empúries

Tema dels tres textos: b) l’origen de la creació poètica.

Receptor text 1 i 3: lectors que volen ser futurs poetes.
Receptor text 2: un jove poeta, anomenat Franz Xaver Kappus. Rilke li va escriure deu cartes en total.

TEXT 1 (què és poesia)

Els versos no són sentiments, són experiències.
I no n’hi ha prou que es tinguin records.
S’ha d’ésser capaç d’oblidar-los, quan n’hi ha massa.
i s’ha de tenir prou paciència per esperar que tornin.
Només quan els records esdevenen sang a dins nostre, indistingibles de nosaltres mateixos, pot passar que
en una hora molt rara neixi en el centre dels records, i en brolli, la primera paraula d’un vers.

TEXT 2 (consells per saber si s’és un bon escriptor)

Camini cap a vostè mateix.
Explori el fonament que vostè anomena escriure.
Comprovi si estén les arrels en el lloc més profund del seu cor.
Confessi’s si es moriria en el cas que li fos refusat escriure.
I, per damunt de tot, pregunti’s, en l’hora més callada de la seva nit: «He d’escriure?»
Endinsi’s dintre seu tot cercant una resposta des del més pregon.
I si li fos lícit solucionar aquesta seriosa pregunta amb un fort i simple «he d’escriure»,
edifiqui la vida tot seguint aquesta necessitat: la seva vida, endinsant-se fins i tot en l’hora més indolent i in-
significant, ha d’esdevenir un símbol i un testimoni d’aquest afany.
Aleshores apropi’s a la natura.
Aleshores miri de dir el que veu i sent, el que estima i perd [...]. Expliqui-ho tot amb sinceritat íntima, reposada
i humil,
i faci servir per a expressar-se les coses que el volten, les imatges dels somnis i els objectes dels seus records
[...].

I si d’aquest viatge cap endins, d’aquesta submersió en el món propi, brollen versos,
no se li acudirà preguntar a algú si els versos són bons.
Tampoc no provarà d’interessar les revistes pels seus treballs, perquè hi veurà la seva estimada propietat natu-
ral, un fragment i una veu de la seva vida.
Una obra d’art és bona quan surt de la necessitat.

65
 TEXT 3
Hauria de recórrer els meus poemes, un per un, per a precisar en quina relació estan amb la meva vida i amb
les meves vivències.
Com tothom que escriu, n’hi ha d’originats per estats d’ànim, anècdotes, circumstàncies, etc.
Consell contrari al de Rilke:
que ningú no basteixi la seva vida segons la necessitat de la poesia que ha de fer.
mai la poesia com a art no ha desviat la vida del seu curs,
ni mai el pensament d’un futur poema no s’ha interposat entre jo i les coses.
He escrit poesia del que he viscut i he viscut poesia que abans he escrit també.
L’art revela la natura, li dóna consciència del que era en ella germinant i desitjant forma cap a la llum.
Com el somni ens anuncia el que és latent i vivent ja en nosaltres, en bé o en mal. Tornem per aquí al misteri
de la paraula.
La relació entre la meva vida i un meu poema o entre un meu poema i la vida d’aquell que l’ha llegit i estimat
és que poèticament hauré reeixit en algun aspecte més important que el de l’ofici.

1. Sí. Els tres textos fan referència a l’origen de la creació poètica. El primer explica què cal per escriure poemes.
El segon com cal predisposar-se per escriure’n. El tercer com s’esdevé la creació poètica en el cas concret de
Carles Riba.
2. b) l’origen de la creació poètica.
3. El receptor en els textos 1 i 3 són els lectors que volen ser futurs poetes; el text 1 ho fa en frases impersonals
i el text 3, a través de la seva pròpia experiència, en 1a persona del singular. El text 2, en canvi, s’adreça a un
«vostè» que és un jove poeta anomenat Franz Xaver Kappus (Rilke li va escriure deu cartes en total).
4. El segon. Les diferents fases són: preguntar-se per la necessitat d’un mateix d’escriure; en cas que la resposta
sigui que sí: apropar-se a la natura i expressar el que veu i sent en sinceritat íntima, reposada i humil.
5. Hauria de recórrer [...] versos. Tema: Què genera els meus versos.
Ara: dono [...] Sens dubte. Tema: Viure la vida lliurement (no en relació amb la creació poètica).
Ara: he viscut [...] que el de l’ofici. Tema: Viure la poesia.
6. El segon.
7. Text 1. Introducció: 1a frase. Cloenda: última frase. Desenvolupament: la resta del text.
Text 2. Introducció: Vostè pregunta [...] intents. Desenvolupament: Doncs bé [...] de la seva vida. Cloenda: Una
obra d’art [...] i simpatia,
Text 3. Introducció: Hauria de [...] etcètera. Desenvolupament: No crec [...] el poeta retroba. Cloenda: Si aques-
ta ha estat [...] l’ofici.
Text 1:
8. Per a Rilke l’origen de la poesia rau en les experiències i ho contrasta amb el que la gent es pensa que és l’ori-
gen de la poesia: els sentiments.
9. Cal haver viscut experiències de tot tipus.
10. El record.
11. [...] els versos [...] són experiències.
12. No hi estaria d’acord. Pensaria que no és correcta, que no prové d’una contemplació del món i de la vida sinó
d’una experiència, d’un cúmul d’experiències.
Text 2:
13. Preguntar-se a si mateix per la necessitat d’escriure; en cas que la resposta sigui que sí: apropar-se a la natura
i expressar el que veu i sent en sinceritat íntima, reposada i humil.
14. Perquè, si segueix aquests passos, ja estarà escrivint bona poesia.
Text 3:
15. L’origen dels poemes és divers. Provenen d’estats d’ànim, d’anècdotes, del que Goethe en diu circumstàncies,
d’una cosa vista, d’una cosa llegida, d’un tema musical, de la pura unió de mots...

66
16. Riba parla de viure la vida, sense tenir present la creació poètica; Rilke, en canvi, fa referència al fet d’apropar-
se a la natura en cas de necessitat d’escriure; o sigui que, en cas de tenir necessitat d’escriure, s’adapti la vida
a aquesta necessitat, a realitats que puguin facilitar aquesta necessitat.
17. Resposta model: A través de l’art retratem la naturalesa, la realitat que ens envolta.
18. Resposta model: Perquè capgira l’ordre de les coses i exposa, per tal d’expressar la grandesa de les creacions
artístiques, que primer és l’art i després la naturalesa que s’adapta a les creacions artístiques.
19. Resposta model: El poeta és capaç de donar un valor excels a les seves paraules, que és el que es pretén en el
fet poètic.
20. Aconseguir relacionar la seva vida amb un poema seu (o un poema seu amb la vida d’aquell que l’ha llegit).
21. Resposta model:
Per a Riba l’origen d’un poema pot ser molt divers. Rilke el concreta en la necessitat d’escriure. A partir d’aquí
Rilke vincula la vida (els records de les experiències viscudes, l’apropament a la natura) als poemes, mentre que
Riba dóna via lliure a la vida, tot i que els seus poemes també puguin estar connectats amb la vida (la seva o la
d’altres).
22. Emissor: Rilke.
Tractament del receptor: formal (de vostè).
Tema: la qualitat de la poesia.
Finalitat: explicar com escriure bons poemes.
To: seriós i subjectiu.
Registre: formal estàndard/literari.
Relació: més o menys estreta ja que s’hi refereix a través de «vostè», però també com a «distingit amic».

Activitats
pàgina 188

1. El colomí blanc és el símbol de la pau i no parar blanc vol dir: no siguis el blanc dels que no volen la pau.
colomí: a) Colom jove. b) Persona innocent, càndida o excessivament tendra.
a) no paris: No t’aturis. b) no paris blanc: No siguis el blanc.
blanc: a) Color del colomí. b) Punt al qual hom intenta d’adreçar un tret.
L’efecte musical és la rima consonant dels heptasíl·labs: abba i també la repetició de mots (paris, colomí i blanc).
pàgina 193
2. Resum del poema: l’enamorament del poeta comporta una lluita amorosa entre tres elements que formen
part d’ell i que no el permeten de viure en pau: primer, la visió de la dama (el record de la seva imatge); se-
gon, els sentiments que es generen en el seu cor (la seva pròpia estimació); i, tercer, el fet d’ocupar en tot
moment els seus pensaments. Tots ells són tan forts que creu no poder suportar-ho.
3. És una octava clàssica (decasíl·labs cesurats 4+6) amb rima encadenada (ABABCDCD).
pàgina 194

4. a) no’l complirà fins part haja elegida / sí que’l desig vers l’un fruit se decant:
b) Mas elegesc per haver d’amor vida.
c) mas lo valor vers u seguir dispensa.
5. Comparacions:
Primera estrofa: compara el fet d’haver de triar entre dos fruits quan es té gana (element imaginari) amb la tria
de les dues dones que estima (element real).
Segona estrofa: compara la força de dos vents enfrontats en una tempesta que no acabarà fins que un domini
sobre l’altre (element imaginari) amb els dos desigs que han combatut en el seu pensament (element real).
pàgina 195

6. És tan groller que no fa servei a l’amor. / tant est grosser que amor no n’és servit. (cos)
Guia rectament la voluntat. / cert guiador és de la voluntat. (enteniment)
Els seus plaers esdevenen enutjosos. / car dins en un punt tos delits són fastigs; (cos)
La voluntat, guia de l’acció, li dóna la supremacia. / Que voluntat, per qui’l fet s’executa, l’atorg senyor (enteniment)
Els seus desitjos són inconsistents. / Vanament vols e vans són tos desigs (cos)
Provoca l’inici de l’amor. / Si bé no és en ell prim moviment (cos; tot i que el subjecte és l’enteni-
ment, l’oració és negativa: per oposició, el que provoca l’inici de l’amor és el cos)

67
 Cada dia comprova que es cansa dels seus plaers. / romans-ne llas: tot jorn ne prens enseny. (cos)
Té la capacitat de jutjar-ho tot. / en ell està de tot lo jutjament: (enteniment)
Ignora com es fa el bé. / e d’aquest bé tu no saps lo carrer. (cos)
7. Així com aquell que desitja menjar per apagar la seva perillosa fam i veu dues peces de fruita en un bell ram
i els desitja per igual, no veurà satisfet el seu desig fins que hagi triat una opció i s’hagi decantat per un dels
fruits: així s’ha apoderat de mi en estimar dues dones. Però trio per obtenir vida de l’amor.
Així com la mar gemega greument i crida quan dos vents forts la baten amb la mateixa potència, un de lle-
vant i l’altre de ponent, i dura fins que un vent perd la seva gran força a causa del més poderós: dos grans
desigs s’han enfrontat en el meu pensament, però cal seguir un dels dos. Jo us dic quin és: estimar-vos vir-
tuosament. [...]
[L’enteniment] és qui venç la sensualitat. Si bé en ell no hi ha el principi d’amor, sí que hi ha tot el seny: és el
guia veritable de la voluntat. Qui gosa anar contra l’enteniment? Que la voluntat, per la qual es realitza l’acció,
el reconegui com a senyor i, si disputa amb ell, finalment es guiï pel seu seny.
Més endavant diu al cos, amb gran indignació: «Vanament vols i són vans els teus desigs, ja que en un no res
els teus plaers esdevenen enuigs; te’n canses: ho comproves cada dia. No pots obtenir el plaer amb tu ma-
teix: ets tan groller que no fas servei a l’amor. De l’amor es diu que és un acte de bé voluntari, i d’aquest bé tu
no en saps el camí. [...]
Plena de seny, Déu no em pot donar, fora de vós, res que no em descontenti. Tots els meus desigs sobre vós
els escampo: tot el que em fa desitjar és dins de vós.
8. El poema sencer és una cançó trobadoresca. Les quatre primeres estrofes són octaves clàssiques (decasíl·labs
cesurats 4+6) amb rima consonant encreuada (ABBACDDC, CEECFGGF...).
El tercer text és la tornada del poema, un quartet amb rima també encreuada.
9. Forma: utilitzen tots dos el mateix tipus de composició, la cançó trobadoresca.
Contingut: encara que tots dos plantegen un conflicte psicològic, cada poeta tracta una temàtica amorosa dife-
rent (Jordi de Sant Jordi filosofa sobre el fet de l’enamorament, i Ausiàs Marc filosofa sobre dos tipus d’amor,
el carnal i l’espiritual).
10. Els elements medievals del poema són:
–L’estrofa utilitzada: cançó trobadoresca.
–L’estructura del poema, adreçat a una dama, denominada amb un senhal.
Els aspectes innovadors són:
–El fet de filosofar sobre l’amor.
–El fet d’estar escrit en català, amb molt pocs occitanismes.
pàgina 197

11. El narrador està enamorat de Mariagneta, però ella ha de casar-se amb un home a qui no estima perquè els pa-
res ho volen així. La impossibilitat d’estimar Mariagneta empeny el narrador a fer-se frare. Demana a l’estimada
que li enviï una carta per saber si el seu matrimoni va bé. La carta, que rep mentre és a missa, decep les seves
esperances.
12. El tema de l’amor el tracta amb el tòpic de l’amor impossible i també del furor amoris, «la bogeria de l’amor»,
perquè l’enamorat sofreix moltíssim i el seu amor és com una malaltia que el fa morir.
13. Es tracta d’un romanç compost per deu sextetes heptasíl·labes amb un apariat com a tornada final de les es-
trofes, que es va repetint al llarg del romanç. Els versos senars són blancs i els parells tenen rima assonant cons-
tant (7x 7a 7x 7a 7x 7a). La rima és molt pobra (moltes paraules es repeteixen a final de vers o són rimes deri-
vatives), ja que es tracta d’una composició popular i senzilla.
14. a) Quant al tema, totes dues tracten sobre l’amor. En el primer cas i positivament, es compara la bellesa de la
dama (la blancor de la pell en aquella època) amb la lluna, amb una flor d’ametller i amb la neu. El segon poe-
ma, en canvi, tracta sobre l’amor no correspost d’una noia.
b) Una comparació: «com la lluna de gener» (o la flor de l’ametller, o la neu de la muntanya); una antítesi: «un
vestit de dol enrevoltat d’alegria».
c) Són cançons populars curtes, quartetes heptasíl·labes i tenen rima encreuada (assonant i consonant, res-
pectivament): abba.
pàgina 198

15. asceteri: lloc on es congreguen els ascetes (persona que s’imposa una vida austera).
salteri: recull de salms.
presbiteri: part de l'església, anomenada també santuari, situada al fons de la nau central, on hi ha l'altar major,
és reservada als clergues.

68
16. El poeta recorre al tòpic de l’ubi sunt. Reforça el lirisme de la invocació amb personificacions:
Doncs, què n’heu fet, oh valls!, de l’asceteri,
escola de l’amor de Jesucrist?
On és, oh soledat!, lo teu salteri?
On tos rengles de monjos, presbiteri,
que, com un cos sens ànima, estàs trist.
pàgina 199

17. El poeta ens mostra la nostàlgia i el sentiment de pèrdua contrastant l’esplendor del passat amb el desig de re-
cuperar allò que ja no existeix:
són los monjos darrers de l’encontrada, [...]
contemplen l’enderroc de sos altars. [...]
Alguna hora a ton cant me desvetllava [...]
–Campanes ja no tinc –li responia [...]
Oh, qui pogués tornar-me-les un dia! / Per tocar a morts pels monjos la voldria...
18. Comparació:
Com dos gegants d’una legió sagrada / sols encara hi ha drets dos campanars: l’element real són els campanars
i l’element imaginari són els gegants.
Metàfora:
són los monjos darrers de l’encontrada...: l’element real són els campanars i l’element imaginari són els monjos.
Epítet:
Una nit fosca
Personificació:
[el campanar de Cuixà] al seu germà parlava
Pregunta retòrica:
–Doncs, que has perdut la veu?
Paral·lelisme sintàctic:
Per tocar a morts pels monjos la voldria,
per tocar a morts pels monjos i per mi.
19. La força del renaixement de la pàtria rau en el Canigó, que superarà l’embat del temps. I el Canigó representa
el bressol de la nació, de la pàtria.
20. L’obra de l’home pot ser destruïda, mentre que l’obra de Déu no. La relació que manté amb aquesta oposició
és que la pàtria no pot ser destruïda. La idea de pàtria ningú no la pot esborrar.
pàgina 201

21. Tema: La vida en l’edat adulta (d’algú).

Parts:
Primera part: v. 1-6.
Segona part: v. 7-15.
Tercera part (els últims quatre versos): v. 16-19. La mort de qui ha gaudit d’una vida plena no ens ha d’entristir;
l’única mort que ens ha de causar tristesa és la del jove que encara no ha viscut plenament.
22. Utilitza el tòpic del carpe diem. Ens indica que s’ha de viure la vida sense pensar ni en el passat ni el present;
ja que el gaudi del present dóna alegria i força per enfrontar-se a qualsevol dificultat.
23. En la natura tot és bell, ja sigui en primavera, amb els seus tons verds, com a la tardor, amb els seus tons ver-
mellosos. Aquesta natura ens «delita» i «penetra» en nosaltres, forma part de nosaltres. Utilitza aquesta imat-
ge per fer una comparació amb les nostres vides.
24. El vitalisme es veu reflectit en el to positiu del poema; també pel fet de mostrar l’home en comunió o harmo-
nia amb la natura. I, sobretot, per l’actitud d’acceptar la vida malgrat la seva fugacitat i el dolor que comporta la
mort. Aquest plantejament mostra, també, la influència de l’irracionalisme, ja que defuig les preocupacions ra-
cionals que se’ns poden plantejar en la vida.
25. Resposta model:
Tenint en compte la reflexió de Josep Pla interpretem que el poema ha estat compost a partir de la paraula vi-
va, tal com entén el mateix Maragall la vida mateixa: deixar-se portar. La seva concepció de la vida i de la poe-
sia, per tant, seria la mateixa.

69
 pàgina 202

26. Primer grup de condicions: (pla ideal)

a) Si ella fos només una mentida bella
b) si ella fos només un somni del matí...
Primer grup de conseqüències: (pla ideal)
a) llavores, foscament, viuria sols per ella...
b) i sempre dins ma nit seria meravella
c) i ja cap veu del món no la podria occir.
Segon grup de condicions: (pla ideal)
a) Si ella fos només la boira de ribera...
b) si ella fos només l’esparsa volandera,
Segon grup de conseqüències: (pla ideal)
a) seria veritat i joia de mos ulls.
Objecció: (pla real)
Però com ella riu i canta i fa sa via
vet-el aquí l’engany i la malenconia.
27. Anàfores: si ella fos només. Antítesis: una mentida bella, un somni del matí. Comparacions: com una estrella,
com un averany. Metàfores: ella-mentida bella, ella-somni del matí, l’heura del destí, dins ma nit, (ella) seria me-
ravella, ella-boira, (ella)-gotes de ruixim, (ella)-esparsa volandera.
Les anàfores estructuren sintàcticament el poema, marcant les condicions i les conseqüències. Les compara-
cions i les metàfores ens situen en el pla ideal i imaginari. Les antítesis preludien el final.
28. El poema és un sonet perquè és una composició de molt prestigi i molt reglamentada. Cada estrofa té una fi-
nalitat i desenvolupa l’assumpte (exposició de l’assumpte, introducció de matisos, i en el darrer vers resultat de
l’anàlisi o solució); també li permet una divisió en dos blocs: quartets i tercets. D’altra banda, l’ús del sonet és
un tret noucentista, ja que aquest moviment promulga un retorn al classicisme.
29. El títol, Plany, ens remet a un tipus de composició trobadoresca que té com a finalitat el lament per la pèrdua
d’un ésser estimat, la seva desaparició, la seva partença... En aquest cas, però, l’objecte de lament és la dama,
que no fa cas al poeta, se’n distancia o no el pren seriosament. Ell imagina la seva felicitat al seu costat (ideal),
però al final ha d’acceptar que ella no l’estima (real). El tòpic de l’amor cortès el trobem en l’intent d’idealització
de la dama per part del poeta; s’aproparia més aviat al prototipus de belle dame sans merci, que propugna un
amor no correspost per culpa d’una dama distant i cruel.
pàgina 203

30. El tema del poema és l’exili. El tracta a partir de l’evocació de la pàtria, aquí representada en el temple grec de
Súnion, com a guia i punt de referència.
1a part: invocació de Súnion. El record de Súnion (de la pàtria) fa que el poeta recobri la felicitat perduda gràcies a
la grandesa de la Grècia clàssica, personificada en el temple, que ha sobreviscut als embats del temps.
Súnion! T’evocaré de lluny amb un crit d’alegria,
tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent:
pel teu record, que em dreça, feliç de sal exaltada, amb el teu marbre absolut, noble i antic jo com ell.
2a part: caracterització del temple com a guia. Primer, el poeta descriu l’estat ruïnós del temple, que està mig
submergit, després el compara amb un far que guia diverses figures.
31. Súnion vetlla pel mariner sense rumb, per l’embriac de la cultura grega i per l’exiliat, desitjós de retornar a la seva
pàtria. «L’embriac del teu nom» és aquell que se sent embriagat / extasiat per l’antiga saviesa grega, que és a la
base de la cultura actual.
32. El poeta evoca Súnion pels valors que representa (la democràcia i una cultura clàssica perdurable), perquè el mo-
del de perfecció literària el troba en la cultura grecoromana. Però també perquè encarna la idea de la pàtria per-
duda: la pàtria cultural, Grècia, i la pàtria enyorada, Catalunya.
33. Totes dues tankes evoquen la fugacitat de la vida. Cada instant efímer és una flama, un esclat irrepetible,
pur.
pàgina 204

34. a) El primer poema representa el tòpic de l’alba, el despertar després que els amants hagin passat la nit junts.
La plenitud de l’amor. Un bell somni. El segon poema representa la promesa de fidelitat de l’amant.
b) L’erotisme s’expressa en: era el llençol trement trement, / la seva carn com de setí. / I el nostre bes era tan
llarg.

70
 c) Si ella l’abandonés, ell no ho podria suportar, cap noia no podria omplir el seu buit, veuria el rostre de la seva
estimada a tot arreu. Per tant, el sentiment que s’apoderaria d’ell seria el de dolor.
d) Resposta oberta.
35. Les figures són:
Epímone (trement, trement / lluny, tan lluny). Amb aquesta figura es reforça tant la tremolor com la distància.
Sinècdoque (en el seu braç / cap altre llavi). Amb aquesta figura es reforça la part del cos que desitja (l’abraça-
da i el petó).
Antítesi (I el nostre bes era tan llarg com la nit curta en el seu braç). Amb aquesta figura s’expressa la insatis-
facció dels amants, que mai en tenen prou d’estimar-se, que voldrien més temps.
Metàfora (Mes d’aquest somni d’Orient ens despertava el bell matí / Un ram de noies). Amb les metàfores dó-
na lirisme a l’expressió.
Comparació: (la seva carn com de setí). Aquesta comparació dóna idea de la suavitat de la pell de l’estimada.
pàgina 205

36. Em plau
d’errar per les muralles del temps antic (passejar per les ruïnes)
de remembrar, cellut, setge i batalles (evocar els fets que hi van tenir lloc)
cercar la peça llosca, o al coixinet que embosca l’eix (reparar el vehicle)
engegar per l’asfalt sense falles (conduir)
enfilar colls, seguir per valls ombroses, vèncer, rabent, els guals (córrer per la carretera)
l’ombra suau d’un tell (descansar sota un arbre)
l’antic museu, les madones borroses (l’art antic)
i el pintar extrem d’avui! (l’art avantguardista)
m’exalta el nou i m’enamora el vell (li agrada tant el classicisme com els avenços)
Resposta model (buscar al diccionari):
Llosc: que no hi veu bé.
Embragat: comunicar el moviment d'un òrgan de transmissió a un mecanisme per mitjà d'un embragatge (mena
d'acoblament temporal que permet d'assegurar l'enllaç, o la separació, de dos arbres o dos òrgans giratoris coa-
xials per tal d'efectuar, o d'interrompre, la transmissió del moviment i del parell de forces de l'un a l'altre).
Emboscar: ficar, fer entrar, en l'espessor d'un bosc.
Madona: tractament de cortesia que hom donava a les mullers dels menestrals i a les senyores.
37. Nou: cercar la peça llosca; engegar per l’asfalt sense falles; el pintar extrem d’avui.
Vell: errar per les muralles del temps antic; remembrar setge i batalles; enfilar colls, seguir per valls ombroses, ra-
bent, vèncer els guals; l’ombra suau d’un tell; l’antic museu, les madones borroses.
L’últim vers vol dir que tant l’antigor com la modernitat tenen aspectes positius, que al poeta li agraden totes dues
opcions, que no cal renunciar a l’una per gaudir de l’altra.
38. El text es basa en l’antítesi.
39. El poema és un sonet (ABBA, ABBA, CDD, CDD). La seva utilització té l’efecte de donar coherència al seu raona-
ment. Es pot viure i escriure al segle XX i sobre temes moderns, i alhora escriure-ho amb sonets, que pertanyen a
un estil o una cultura més clàssica.
40. Resposta oberta.
pàgina 206

41. Primera part (v. 1-7): al poeta li agradaria marxar del seu país per anar al nord.
Segona part (v. 8-13): però si ho fes, la gent el criticaria.
Tercera part (v. 14-20): això no el preocuparia; ara bé, ell també és covard i s’estima massa la seva terra, per
això no marxarà.
42. La seva terra és: covarda, vella, salvatge, pobra, bruta, trista, dissortada.
La terra del nord és: neta, noble, culta, rica, lliure, desvetllada, feliç.
43. El conflicte intern és que vol marxar, però no ho pot fer per covardia i per l’amor que sent envers la pàtria.
44. El poema té moltes connotacions religioses, començant ja pel títol, per l’ús de la composició, el camp semàn-
tic religiós (congregació, germans...).
Tipus de composició:
El poema consta d’una tirallonga de vint versos. L’estrofa s’anomena poema en versicles, on trobem una part
del text d’extensió més o menys semblant a altres parts del mateix text, que estan unides per la temàtica i el
paral·lelisme, amb una certa base rítmica però sense rima ni regularitat sil·làbica.

71
 Figures literàries:
Onomatopeia (Oh!); asíndeton (covarda, vella, tan salvatge terra); comparació (Com l’ocell que deixa el niu); me-
tàfora (els germans); perífrasi (d’aquest meu àrid poble); oxímoron (estimo a més amb un desesperat dolor).
pàgina 207

45. Repeticions:
–Explica’m, tu, què és el sol. –El sol.
–Explica’m què és la lluna. –La lluna.
–I les muntanyes, què són? I els estels?
–No són més que els estels i les muntanyes.
–I aquestes canyes? I aquestes arrels?
–Doncs no són més que això: arrels i canyes.
I aquesta taula? I aquest balancí?
I aquestes mans que fan l’ombra xinesa?
Evidentment que hi ha moltes repeticions perquè fan referència al títol («Eco»), però també reforcen la idea de
coneixement, de voler saber, la qüestió permanent sobre allò que ens envolta, inherent a l’ésser humà. Pre-
guntes que, d’altra banda, no tenen resposta.
46. Preguntes sobre coses concretes: sol, lluna, muntanyes, estels, canyes, arrels, taula, balancí, mans, el món, l’home
(de fet, però, aquests dos últims termes es podrien incloure als elements abstractes, ja que ho formula des d’un
punt de vista metafísic). Pregunta sobre elements abstractes: en Pere plora amb desconsol. Les primeres tenen
com a resposta l’element de la pregunta mateix: sol, lluna, muntanyes, estels, canyes, arrels (les altres preguntes
no estan respostes). La resposta a la pregunta sobre elements abstractes és més interpretativa: «Perquè en sa vi-
da no ha tingut fortuna». Malgrat tot, són del mateix estil, tal com ens indica en els dos últims versos, la resposta la
trobem en les coses mateixes, tot i que a vegades ens haguem de resignar a no poder-ne treure més informació.
47. La visió de l’existència que ofereix Brossa és que no hi ha resposta a les preguntes complexes que ens fem els
humans, que cal acceptar la realitat com és i refiar-nos de la nostra percepció.
48. L’estrofa utilitzada és el sonet i utilitza decasíl·labs.
49. Elements tradicionals: l’ús del sonet, la temàtica.
Elements avantguardistes: el trencament del vers, la utilització del diàleg, llenguatge planer per tractar un tema
seriós.
50. Instal·lació «Paràsit»:
Una instal·lació és un muntatge amb diversos elements que vol transmetre artísticament un missatge, fer re-
flexionar el públic.
El maniquí, que representa un polític qualsevol, està situat al davant d’un micròfon. No té cap, al seu lloc trobem
un lloro, que simbolitza el discurs polític, sempre repetitiu i instruït per algú que mai no veiem, que el manipu-
la. Al terra podem veure un munt de papers de diari escampats de qualsevol manera, que representen els mit-
jans de comunicació. El mot paràsit és polisèmic, per tant pot voler dir que el polític és un paràsit de la societat
o també que els mitjans de comunicació, quan emeten, tenen paràsits i la gent rep la informació distorsionada.
A més, un paràsit també és una espècie d’ocell.
pàgina 208

51. El poeta utilitza jo i després vosaltres i a l’últim vers torna a usar jo. Canvia de persona per adreçar-se directa-
ment a la gent, per fer-se més proper, a la vegada que se’n diferencia. Vol ser proper sense perdre la seva iden-
titat, potser per això vosaltres va situat entre dos jo.
52. El poeta parla als seus lectors per indicar-los com han de llegir els seus versos. La funció social de la poesia: tro-
bareu la pau, la vostra pròpia veu, la buidor elemental del vostre viure, pregueu amb les meves –les vostres– pa-
raules (la poesia substitueix en certa manera la religió).
53. Trets del realisme històric:
–Els obrers, les dones que fan la feina de casa, els jubilats, són els protagonistes d'aquests poemes, els seus
«herois», perquè el poeta considera la seva feina, la seva vida, com una gesta gairebé èpica. És amb qui, se su-
posa, que Miquel Martí i Pol està dialogant en aquest poema.
–Descriu per mitjà de procediments tan realistes com l'inventari o la crònica, com veiem en aquest poema (en
l’inventari de les situacions i la crònica que fa dels seus contemporanis, o dels que vindran).
–Contrasta la descripció de la vida de l'obrer, que es desenvolupa en condicions molt dures, i el tractament
humà, d'una gran tendresa, amb què s’adreça a la gent (de vegades es refereix a les persones amb noms i cog-
noms). Aquí només hi palesem el tractament amb què Miquel Martí i Pol s’hi adreça.
–El poeta se sent compromès, per extensió, amb la classe social de la qual formen part, fins a posar la veu i el
gest –discurs i acció– al seu servei; s'expressa a través d'un llenguatge directe i assequible. El poeta, com
veiem, esdevé la seva veu.

72
 –Hi ha una tria acurada del lèxic i de la recurrència de metàfores i imatges simples, evocadores de sensacions i
estats anímics que permeten al lector de familiaritzar-se amb el context social i alhora penetrar en l'univers per-
sonal dels homes i les dones que s'hi mouen.
pàgina 209
54. La metàfora identifica l’arbre amb el poeta, ella mateixa. S’hi compara per la fortalesa, per l’arrelament i per es-
tar al servei dels altres.
55. Donen veu a les dones, que han restat silencioses durant segles.
56. a) Es contraposen el fred i el calor.
b) El poema està basat en contrastos entre positiu i negatiu. És un poema que comunica a partir de la percep-
ció sensorial, gràcies a les comparacions. Però els elements de comparació no estan relacionats, semblen pe-
ces d’un puzle.
El fred:
no era d’haver perdut les mans que em raspallaven l’ànima plena de molles, (l’amant ha marxat)
no era la llenya humida, (ja no funciona, no serveix)
ni era la porta oberta, (simbolitza alhora la partença i el fred)
ni era la lluna fosca. (la lluna perd l’encant)
El caliu:
al raig prim que engoleix la finestra, (agafar-se a un fil d’esperança)
al vals violent del garbí amb les branques del roure, (agafar-se a la bellesa de la natura)
a la crinera d’un cavall que creua el cel. (el cavall simbolitza el pas del temps, que tot ho cura)

73
 9. LA NARRATIVA
Comentari

pàgina 213
HISTÒRIA D’UNA VACIL·LACIÓ

Jaume Cabré, El sentit de la ficció. Proa

Autor: Jaume Cabré és escriptor.

Tema: com molts altres escriptors (Proust, Eco...), l’autor reflexiona sobre el procés mateix d’escriure.
Títol: recull el tema del text plantejant-lo com si fos una narració.
Tipus de text: assaig.
Finalitat: explicar al lector què és i què representa per a l’autor l’escriptura.
Llenguatge: connotatiu, literari.
Cita: vol mostrar-nos com, gràcies al poeta, la bellesa formal o artística, la poesia («rosa dita»), pot comparar-se
amb la bellesa natural («rosa viva»).
Estructura i resum:
Introducció
Escriure, com viure, és dubtar. Escriure és crear del no-res, o del dubte, amb el llenguatge. És un acte íntim que
proporciona una alegria total perquè et veus capaç de penetrar en aquest món que estàs imaginant i que co-
mença a existir amb les teves paraules.
Desenvolupament
Escriure és inventar el ser i el món a partir del record propi o col·lectiu o pot inventar el futur. El llenguatge crea
realitats i és realitat. I l’espai de l’escriptura és el de l’absoluta llibertat. Constantment has de prendre decisions,
però la llibertat fa por i pot ser incòmoda. Escriure és viure amb l’angúnia interna perquè el procés creatiu no
avisa i mai no descanses.
Escriure és dubtar perquè tot pot ser d’aquesta manera o d’una altra manera.
Hi afegeixo que, fins i tot, pot no ser. Escriure és un acte d’amor.
Què és l’instint creatiu? Es basa més en el coneixement intuïtiu que no en el purament racional. Sense instint
creatiu l’escriptor pot fer ben poca cosa.
El creador no s’espanta per l’aparent desorientació, forma part del procés, que és global, personal i ell s’hi juga
la vida. Sap que l’art és un «com si fos» que s’emmiralla en allò que «és»: la persona. I el resultat final que pretén
no és que allò que fa sembli vida, sinó que ho sigui directament.
Quan escriu pot posar-se molts entrebancs socials pel camí: els mandarins, els gustos i modes, els crítics, la
universitat. I tot i així, escriu, però encotillat per aquestes pors i reserves. Però si hom és conscient que escriu
perquè vol, que la seva obra existeix només perquè ell ho ha volgut, totes aquestes traves socials es relativit-
zen. El més important és fer el seu camí, el que surt del seu interior, amb el màxim d’honestedat.
Cloenda (atès que és un fragment, no té cloenda).

1. Resposta model:
Jaume Cabré (1947) és escriptor. Llicenciat en filologia catalana i catedràtic de llengua i literatura catalanes, la
seva obra és considerada una de les més sòlides dels autors del darrer quart del s. XX i començament del s. XXI.
A més de la novel·la Carn d'olla (1978), cal esmentar la narració Luvobski o la desraó (1983) i les novel·les Fra
Junoy o l'agonia dels sons (1984; premis Prudenci Bertrana, Crítica Serra d'Or i de la crítica espanyola) i La te-
ranyina (1984, premi Sant Jordi), que formen la trilogia publicada conjuntament el 1996 sota el títol El llibre de
Feixes.
Els reculls de narracions Llibre de preludis (1985) i les novel·les Senyoria (1991), ambientada al s. XIX i guardo-
nada amb els premis Crexells, Crítica Serra d'Or i Prudenci Bertrana, L'ombra de l'eunuc (1996), ambientada en
el passat recent i que obtingué els premis Ciutat de Barcelona, Crítica Serra d'Or i la Lletra d'Or, Viatge d'hivern

74
 (2000, premi Crítica Serra d'Or), Les veus del Pamano (2004, premi de la crítica espanyola) i Jo confesso (2011),
són altres obres seves destacades.
Jaume Cabré és escriptor i en el contingut del text ens parla del fet d’escriure, segons ell mateix.
2. Posa en relleu que és escriptor (i, per tant, viu anguniejat); que ha llegit Guerra i pau, El pont sobre el Drina, 1984
i La guerra de les salamandres, i també George Steiner i Ramon Pla i Arxé; que té instint creatiu; i la seva in-
terpretació del fet d’escriure: escriure és dubtar, és un acte d’amor...
3. Tema: reflexiona sobre el procés d’escriure. El títol expressa com entén aquest procés l’autor: escriure és dub-
tar, o sigui, vacil·lar, com diu el títol.
4. Tesi: primer paràgraf / Argumentació: del segon al cinquè paràgrafs / Conclusió: últim paràgraf.
5. El primer paràgraf exposa la idea que exemplifica a través dels altres paràgrafs.
6. Resposta model:
Escriure és l’art de la invenció.
7. El que farà a continuació és recórrer a la comparació, amb la voluntat de fer-se entendre, ho exposa en la part
final del primer paràgraf: «per fer-me entendre hauré de recórrer a la comparació».
8. Resposta model:
a) Escriure és crear un món nou.
b) Quan escrius pots inventar-t’ho tot; en la teva creació escrita tot és possible, tu decideixes.
9. Recorre a exemples: els records propis i els dels altres escriptors... i a comparacions: un amic que dubtava com
jo...
10. a) Sí, el de l’escriptura.
b) Amplia el contingut d’una part en concret, la del fet de dubtar.
c) No introdueix cap tema nou, perquè el tema de dubtar ja l’ha tractat en el primer i el segon paràgrafs.
11. Acaba d’explicar el tema que ja ha introduït en el paràgraf interior.
«Escriure és un acte d’amor» vol dir que escriure implica lliurar-se totalment al full en blanc sense saber què en
resultarà de bones a primeres.
12. En comptes d’explicar què és l’instint creatiu indica què passa si no el tens.
Resposta model:
L’instint creatiu és la inspiració.
13. Vol mostrar-nos com, gràcies al poeta, a l’escriptor, la bellesa formal o artística (la poesia, l’escriptura: la «rosa
dita»), pot comparar-se amb la bellesa natural (la «rosa viva»).
14. Personificació:
no sé quina de les infinites possibilitats adoptarà (la novel·la)
l’art [...] s’emmiralla
Metàfora:
Escriure és moure’s entremig de la marejadora llibertat de la creació.
Escriure és un acte d’amor.
El creador navega
Argument d’autoritat:
Diu George Steiner...
com he sentit dir a Ramon Pla i Arxé...
Paronomàsia/Políptoton:
Pertany a l’àmbit de les creences, crec. I me la crec.
Paradoxa:
tot pot ser [...], fins i tot, pot no ser
no és que allò que fa sembli vida, sinó que ho sigui directament
la universitat només atorga l’existència acadèmica als escriptors que han abandonat l’existència humana
Pregunta retòrica:
Què és l’instint creatiu?
Comparació:
es basa més en el coneixement...
Hipèrbole:
el creador [...] s’hi està jugant la vida
provoca esterilitat creativa

75
Activitats
pàgina 214

1. Una història és una narració d’esdeveniments disposats en una seqüència de temps.

Un argument és una narració d’esdeveniments, però l’èmfasi recau en la causalitat. No s’ha de confondre mai
l’argument amb el tema. L’argument es pot resumir, està en el text.
El tema, en canvi, no és explicitat, en general, per l’autor, sinó que és la idea que l’autor vol transmetre però
que amaga darrere de l’argument. El tema d’una obra literària no és pas allò de què aquesta parla, sinó la idea
central que hi ha latent.
pàgina 219
2. Primera part (primer paràgraf): els missatgers arriben a la cort del rei, però aquest no els rep.
Segona part (segon paràgraf): un home els explica la diferència entre un bon rei (Déu) i un mal rei.
Tercera part (tercer i quart paràgrafs): la Pantera explica al Lleopard una història que exemplifica quan s’és un
mal rei.
3. Déu és el rei del cel i la terra; és humil perquè l’home pot veure’l sempre que vulgui i demanar-li el que neces-
sita; no està envoltat d’una cort de persones malvades ni de funcionaris pecadors; no escolta els aduladors. Pre-
cisament, totes aquestes virtuts són les que hauria de tenir un bon rei: humilitat, bondat, justícia, seny...
4. Pecats: suborn (induir amb una recompensa, amb un esquer, a fer alguna cosa contrària a un deure), engany (in-
duir a error amb artifici, perfídia), adulació (afalagar algú servilment, per guanyar-se la seva voluntat), orgull (ex-
cés d’estima de si mateix, dels propis mèrits, que fa que hom es cregui superior als altres), vanaglòria (glòria
més aparent que real, glòria que hom s’atribueix per mèrits que no s’ho valen), avarícia (desig excessiu i desor-
denat d’adquirir riqueses per guardar-les), luxúria (desig sexual intens), injúria (ofensa feta al nom, a l’honor, d’al-
tri, amb paraules o amb actes).
5. Consellers (nom donat, en algunes ciutats catalanes, als magistrats que detenien les facultats rectores i ex-
ecutives dels respectius municipis; aquesta designació era equivalent a la de jurat, cònsol, paer o procurador
que rebien en altres poblacions), veguers (antigament, autoritat delegada de la Corona o d’una baronia en una
demarcació del Principat de Catalunya i de Mallorca, amb jurisdicció governativa, judicial i administrativa), jutges,
batlles (alcaldes), procuradors (persones que, per ofici, davant dels jutjats i tribunals, obren per una de les parts
en virtut del poder que els ha estat donat legalment per aquesta), cavallers (guerrers d’elit que servien un se-
nyor i es regien pels ideals cavallerescos de fidelitat i valentia), joglars (persones que anaven per les corts dels
prínceps, pels castells dels senyors, per les festes públiques, etc., cantant cançons, ballant i fent jocs).
6. L’exemple és l’anècdota narrada per la Pantera en l’últim paràgraf. L’ensenyament moral que transmet és que no
s’ha de fer cas dels comentaris que puguin fer els aduladors, sinó que és més de fiar el que la gent diu.
7. La temàtica és totalment medieval: d’una banda, reflecteix l’estructura de la societat feudal, fonamentada en el
teocentrisme; d’altra banda, la intenció del relat és transmetre un ensenyament relatiu a la moral cristiana. For-
malment, els relats amb exemples morals sovintegen a l’edat mitjana, així com l’ús d’apòlegs, bestiaris o fau-
les (narracions en què es dóna un ensenyament útil o moral, per mitjà d’una ficció al·legòrica protagonitzada per
animals, i àdhuc éssers inanimats, que parlen i obren com si fossin éssers racionals).
pàgina 220
8. antipares: peces de drap o de cuir que cobreixen la cama fins al genoll i van botonades per la part de fora;
avarques: calçat rústic de cuir que se subjecta al peu amb corretges; capells de rets: cascs de les armadures,
d’ales amples i caigudes.
9. Tenien el costum de portar un pa per dia i res més i no portaven atzembla. Cap home de la host enemiga els va
sentir (passaven desapercebuts). Anaven mal vestits, amb les antipares a les cames, les avarques als peus i els
capells de rets al cap; semblava que anessin despullats i no portaven escut.
a) La gent de Messina els va veure tan mal vestits i armats, que va pensar que no serien capaços de defensar
la ciutat i que l’exèrcit del rei d’Aragó devia estar format per una colla d’arreplegats.
b) Els almogàvers van manifestar que demostrarien el seu coratge en el camp de batalla tot dient: «Avui serà el
dia que us mostrarem qui som.»
c) El contrast fa que semblin molt més heroics, ja que vencen fàcilment amb pocs recursos. A més, sorprenen tant
l’enemic com els mateixos habitants de Messina, que no s’esperaven aquesta rotunda superioritat militar.
10. Els trets d’oralitat, que fan més real el relat i li donen més vida, s’expliquen perquè possiblement la narració fou
escrita per ser llegida en veu alta. Es manifesten en expressions com aquestes:
-que no us penseu que portaren cap atzembla
-feien un mur que encara hi és
-No em pregunteu l’alegria i el consol que s’escampà per la ciutat
-havien fet tal carnisseria que era meravella

76
 pàgina 221
11. L’argument amb què el fantasma defensa la immortalitat de l’ànima:
-Que no ha quedat prou demostrat amb mi, que visc sense cos?
Els arguments que oposa Bernat Metge a aquesta idea:
-admeto [l’existència de l’esperit], però no que visqui sense cos, de la mateixa manera que la carn no viu sen-
se ell
-amb la fe no n’hi ha prou, no m’ho heu demostrat amb raons necessàries
-ni veig res de manera prou evident perquè ho hagi de creure
12. Els trets humanistes es manifesten en l’actitud racionalista de Bernat Metge: demana proves irrefutables (raons
necessàries) que demostrin la immortalitat de l’ànima, i no pas dogmes de fe; el coneixement ha de basar-se
en allò que es pot percebre amb els sentits, no en creences. D’altra banda, la llengua catalana, tal com l’usa
Metge, adopta una flexibilitat sintàctica i un grau d’abstracció comparable a la llatina.
pàgina 223
13. El cavaller va ser creat perquè en el món dominava la mala voluntat, la injúria i la falsedat; perquè la gent (que
havia estat creada per honrar i servir Déu) vivia en l’error i la confusió; perquè calia restituir la justícia en el món,
que l’havia abandonat per manca de caritat.
Procés de creació del cavaller:
-La humanitat fou dividida en milers.
-De cada miler fou elegit l’home més destacat per les seves virtuts i bons costums.
-Després es va buscar la bèstia més bella, ràpida i que pogués suportar més dificultats, la més adequada per
servir l’home, i elegiren el cavall.
-El van donar a l’home que havia estat escollit entre mil.
-Aquest home fou anomenat cavaller perquè es va reunir l’animal més noble amb l’home més noble.
14. El cavaller és apreciat, afable, savi, lleial, dotat d’un ànim noble, virtuós i de bons costums.
15. El poble de Déu és la humanitat. Va ser creat per estimar, conèixer, honrar, servir i témer Déu.
16. Virtuts de la dama: destaca tant pel llinatge com per la bellesa, gràcia i enteniment; té moltes altres virtuts i un
cos més propi dels àngels que d’un ésser humà.
Virtuts del cavaller: servir fidelment la dama (i el rei i la reina) i, si cal, combatre per ella fins a la mort.
17. L’escena té molt a veure amb els tòpics de l’amor cortès:
-El vassallatge a la dama: Tirant li demana de genolls el fermall (que esdevé símbol de l’honor de la dama i del
pacte que s’estableix entre tots dos) i li promet que el defensarà amb la vida.
-La demanda d’una penyora a la dama (el fermall).
-L’obligació que té la dama de lliurar la penyora al cavaller per no deixar-lo en evidència.
18. El comentari del narrador que dóna realisme a l’acció i destaca l’aspecte carnal: «i com que descordant-los [els
cordons del brial], per força, amb les mans li havia de tocar els pits...»
pàgina 225
19. Així que queia la darrera batallada de les dotze: en acabar de tocar les dotze.
A les palpentes: a les fosques, sense veure-hi, però ajudant-se amb les mans per no caure, no topar o no errar
el camí.
Sense esma: fer instintivament, maquinalment, alguna cosa.
20. El plantejament correspon al primer paràgraf: s’hi explica que un avar es va fer enterrar amb els seus tresors i
que la nit de Tots Sants les tombes s’obrien durant uns instants i esdevenien accessibles. El nus, que comprèn
el segon paràgraf, explica com l’enterramorts queda atrapat a la tomba durant un any per voler apoderar-se dels
tresors, com en surt convertit en home de molsa i torna a casa, on s’està un altre any, més mort que viu. El des-
enllaç, corresponent al tercer paràgraf, narra que, la nit de Tots Sants, l’enterramorts torna a la fossa. El final és
tancat, perquè diu que no en va sortir mai més.
L’estructura de la narració és simple, ja que segueix un ordre cronològic estricte i acaba amb un final tancat que
no dóna peu a interpretacions diverses.
21. Elements fantàstics i terrorífics:
-La nit de Tots Sants, les tombes s’obrien i tornaven a tancar-se soles. Les fosses perdien la categoria de sagra-
des i tothom hi podia entrar.
–L’enterramorts resta tancat a la fossa de l’avar durant un any.
–Quan surt de la tomba, l’enterramorts és un monstre, amb la cara deforme, «de molsa de cementiri, tova, fo-
fa, de tacte repulsiu i olor de mort». No se sabia si era viu o mort.
–El final de la història és terrorífica: l’enterramorts, com una mena de zombie, retorna a la tomba.

77
 Festa de Tots Sants:
Dins el costumari cristià, la festa de Tots Sants (1 de novembre), o diada dels morts, va envoltada d’antigues
pràctiques populars i religioses, com la castanyada, que se celebra la nit anterior. Avui dia, és cada vegada més
important la influència de la festa anglosaxona de Halloween.
22. L’ensenyament moral és que no s’ha de ser avariciós i que els morts s’han de respectar.
23. La rondalla de fórmula fixa o encadenada es basa en el joc d’encadenaments anafòrics, en una successió d’im-
plicacions de personatges i fets, de tal manera que perquè passi quelcom primer ha de passar una altra cosa i
així successivament, fins que en solucionar-se el primer se soluciona tota la sèrie.
Resposta model:
-Núvol, tu ets molt fort, tu tapes el sol, el sol que fon la neu, la neu del camí que ha trencat la poteta de la for-
migueta que anava a Jerusalem.
-Molt més forta que jo és la pluja, que em dissol.
-Pluja, tu ets molt forta, tu dissols el núvol, el núvol que tapa el sol, el sol que fon la neu, la neu del camí que ha
trencat la poteta de la formigueta que anava a Jerusalem.
pàgina 227
24. neurastènia: neurosi manifestada per astènia nerviosa, debilitat, incapacitat d’esforç i d’atenció i irritabilitat.
vesània: bogeria furiosa.
histèria: neurosi complexa en què l’excitabilitat emocional és exagerada, caracteritzada per convul-
sions, paràlisis, al·lucinacions, etc.
atavisme: aparició en un individu de caràcters d’un avantpassat remot desapareguts en els avantpassats imme-
diats o pròxims.
etiologia: branca de la medicina que estudia les causes de les malalties.
epilèpsia: malaltia d’expressió clínica variada caracteritzada per accessos transitoris que s’esdevenen en forma
de crisis, amb tendència a la repetició, en què el malalt pot perdre la consciència.
25. En Giberga opina que la malaltia d’en Daniel és un tipus de bogeria hereditària i que, per tant, les seves crisis
es repetiran indefectiblement. Els arguments que exposa es refereixen als casos de desequilibri mental o emo-
cional que hi ha a la família del malalt: la mare va ser una histèrica, el pare va presentar anomalies de raó i va
morir boig, té una germana epilèptica i l’altra és una persona desequilibrada. En Giberga opina que «l’atavisme
és una causa predisposant indiscutible».
26. L’Armengol opina, per contra, que les crisis d’en Daniel poden no repetir-se, ja que «ha passat llargues tempo-
rades sense fer cap disbarat». Entén que el fet que hi hagi antecedents en una família no implica que els seus
membres hagin de patir la mateixa malaltia, necessàriament.
Creu que els metges són extremistes: s’imaginen un model perfecte d’home sa i pensen que tots els que no
s’adapten a aquest model (la majoria) són ximples.
27. L‘escriptor utilitza els mètodes de les ciències experimentals i accepta la tesi de Taine: l’home és sotmès al de-
terminisme universal; els sentiments i els caràcters són rigorosament predestinats, i unes lleis, especialment
les lleis de l’herència, regeixen el context literari, així com les lleis naturals regeixen la biologia i la fisiologia. La
novel·la, doncs, no és més que una part de la història natural, i l’escriptor ha d’usar els mètodes de la nova cièn-
cia: observació i experimentació.
28. a) Caldria tractar els bojos com a malalts molt delicats.
b) Les causes de les malalties mentals són un gran misteri.
29. Es manifesta en la darrera oració: les malalties mentals no són degudes només a l’atavisme, sinó també al me-
di. El medi el componen la família, sobretot, però també la societat en general, que arrossega els malalts men-
tals al manicomi.
El narrador, per tant, contradiu l’opinió mèdica perquè els metges atribueixen la bogeria a causes hereditàries.
A més, ell no creu que els manicomis siguin el lloc idoni per a aquests malalts («aqueixos fossars de carn viva»).
pàgina 229
30. corriol: camí estret.
garbí: sud-oest.
romflet: gal·licisme, romfler (`roncar´); ronc.
fressa: soroll, brogit continuat.
desmenjats: que no tenen gana, que no troben gust a menjar.
revirant-se: desviant-se de la línia recta.
pregoneses: abismes, precipicis.
31. El lèxic és molt especialitzat. Per descriure el paisatge, l’autora farceix el text de figures retòriques. Les perso-
nificacions tenen la finalitat de donar vida a aquest paisatge:

78
 Comparacions:
-Era un corriol estret i llis com l’esmoladura d’una roda
-una remor sorda com un romflet de bèstia
-el capvespre que, com una boira negra...
Metàfores:
-embolcat en son esplèndid mantell d’ombres
-les carns plenes de sol de primavera
-ferint-les amb un sobtat impuls de tornar enrere
-onades de muntanyes
-se les hi estenia al damunt, amortallant-les
-aquell desert blau
-la taca alegre d’una fumerola
-el cor li devenia, d’improvís, tant o més obac que aquelles pregoneses
Personificacions (tenen la finalitat de donar vida a aquest paisatge):
-senyorejant com únic sobirà
-el Torrent de Mala-Sang, que escup l’aigua del Bram
-muntanyes immenses i silencioses que s’ajeien, s’aplanaven, se submergien
32. El paisatge provoca en la Mila una impressió negativa profunda:
-L’aspecte imposador del lloc la corprèn.
-L’alenada d’hivern del Roquís sorprèn ingratament «les carns plenes de sol de primavera, ferint- les amb un
sobtat impuls de tornar enrere. En la Mila fou tan viu aquell impuls, que s’aturà en sec».
-El llarg camí que havien recorregut la impressiona.
-L’aterra la solitud del paisatge i sent que «el cor li devenia, d’improvís, tant o més obac que aquelles pregoneses.
El títol del llibre és Solitud, aquest darrers paràgrafs ens mostren l’abast d’aquesta solitud. L’isolament a què es
veuran abocats la Mila i el seu marit, però sobretot ella, serà decisiu per al desenvolupament de la novel·la.
pàgina 231
33. El tema: L’engany.
L’estructura: lineal amb una el·lipsi (quan té lloc la relació sexual).
El tipus de narrador: omniscient.
L’espai: l’exterior són els carrers de París. L’interior, la floristeria i la casa de la protagonista.
El temps: el temps històric segurament és el de l’ocupació alemanya, ja que Mercè Rodoreda va conèixer París i va
viure a França en aquesta època, després de fugir del franquisme. Més tard, va haver de fugir a Suïssa. Cal remarcar
que en aquests temps hi havia misèria i la protagonista està farta d’aquesta misèria (el mòbil de la seva actuació).
El temps narratiu deuen ser unes hores entre que surt de casa i que hi torna. Amb una el·lipsi de minuts.
34. Estats d’ànim:
-«Ja n’estic tipa, de tanta misèria!»
-De cop va sentir una mena de feblesa a les cames com si la voluntat anés a abandonar-la.
-Res no l’aturaria.
-«Que no em vegi, tan pintada!»
-El cor li batia i no sabia com fer-s’ho per mirar-se’l.
-Havia pogut veure, malgrat l’angúnia que li feia, que era jove, prim.
-Una esgarrifança de fred li va resseguir el cos. No veia res. Un muscle de la cama li palpitava sense parar i el
cap li feia mal.
-Caminava de pressa amb el bitllet plegat a la mà.
-Una glopada de líquid li pujà de l’estómac al coll, tan àcida que li va fer tancar els ulls.
-Respirava amb la boca tancada, profundament.
-El muscle de la cama li tornava a palpitar.
-Els dits li feien mal de tant que l’estrenyia.
Personalitat: alguns la veuran com una dona valenta, decidida i forta, ja que fa un sacrifici enorme pel bé de la
seva família; així, podem veure com li costa de portar-ho a terme. D’altres la veuran com una dona feble, insen-
sible, infidel, que potser vol els diners per comprar-se capricis.
35. Les flors: en concret són violetes, símbol negatiu (el dol, la mort). Per a la protagonista, però, representen
l’èxit, poder comprar-les vol dir que ha aconseguit el seu objectiu.
El bitllet de mil: simbolitza moltes coses negatives, no tan sols l’engany, l’estafa, també l’error i la caiguda, ara no
tan sols viu la misèria real, també la misèria moral (per això el crema, símbol de purificació).

79
36. Resposta model:
Per sortir de la misèria, una dona decideix prostituir-se, però li prenen el pèl. Ho interpreta com un símbol d’ha-
ver de resignar-se a la seva situació.
pàgina 233
37. a) Fer el cor fort: sobreposar-se a les adversitats amb la força de la voluntat.
b) Fugir d’estudi: defugir un assumpte que no interessa o del qual no es vol parlar.
c) Sentència de mestre tites: sentència de persona que sempre vol donar consells a tothom, que es vol fer pas-
sar per savi sense veure els seus propis defectes.
Resposta model:
Després de patir aquest revés, ara no puc fer altra cosa que fer el cor fort i tirar endavant.
Vaig intuir que no volia parlar-ne perquè quan li vaig fer la pregunta va fugir d’estudi.
És un gran pedant, sempre emet sentències de mestre tites.
38. Resposta model: Títol: El passeig en moto.
Pla explica les sensacions que té durant una passejada en moto amb el seu amic Coromina, que acaba de com-
prar-la. Aquest fet és una novetat, atès que és una de les primeres motos que circula pel país i, evidentment, Pla
no hi està acostumat: descriu la incomoditat que pateix.
39. A Coromina la moto l’obsessiona, mentre que al narrador es mira l’invent amb reticència: posats a triar, prefe-
reix una dona maca a una moto. Coromina no és del mateix parer: la bellesa de la dona fuig, mentre que el plaer
que li produeix viatjar en moto li sembla més durador.
40. Elements positius:
-La màquina vola, tot plegat em sembla magnífic..., no he tingut ni un moment de por.
-La velocitat m’ha fascinat; moltes coses queden eliminades del pensament; la màquina m’ha donat sempre una
sensació de seguretat.
Elements negatius:
-Incomoditat enorme del seient; arribo a casa dislocat, estrafet i trasbalsat, com si m’haguessin donat una gran
pallissa.
-La velocitat m’ha fascinat, però en cap moment no he quedat el que se’n diu embriagat; moltes coses queden
eliminades del pensament. Però no queda pas tot eliminat.
41. Podem justificar-ho per la novetat, per la curiositat que desperta un giny tan revolucionari. La fascinació per les
màquines i la velocitat era també expressada pels futuristes a l’època en què va tenir lloc l’anècdota que relata
Pla.
42. a) A Foix li agrada conduir la moto, que representa la modernitat, allò que és nou; en canvi, les motos susciten
recels en Pla, ja que les veu com l’anunci d’una nova època que serà pitjor.
b) Foix hi oposa les coses velles i/o clàssiques (les ruïnes, descansar sota un arbre, l’art antic). Pla hi oposa la
bellesa d’una dona.
43. Comentari misogin: sembla impossible que les dones, generalment deformes i horribles, puguin donar crea-
cions com aquesta, concretes i precises.
Resposta model:
Sí, tot i que se’n salvin les dones maques (segons ell, només unes quantes, una excepció a la regla).
44. Comparació: aquesta bellesa fuig, com el camí que la moto deixa enrere.
45. L’autor pensa que la literatura que naixerà de les màquines serà horrible perquè es deshumanitzarà.
46. Resposta model:
S’acostava el Carnaval quan vaig trobar el Pere, em va dir que anava a buscar-se la disfressa. El vaig acompa-
nyar i em va ben entabanar perquè jo també me’n quedés una. No he estat mai de disfressar-me, només ho feia
quan era petit i havia d’obeir els dictats dels meus pares. Ara ho trobo una cosa més aviat insolent. Però em
vaig deixar portar, com per donar una altra oportunitat a la diversió que el Pere em deia que aconseguiria només
pel fet d’engiponar-me aquella roba. Va arribar el dia en qüestió, jo ja em penedia de la decisió que havia pres
feia algunes setmanes, però vaig fer el cor fort i em vaig posar aquella indumentària ridícula a sobre. Vaig sortir
al carrer. Feia anys que no em sumava a aquella festa i, la veritat, la vaig trobar absolutament lamentable. La
gent creu que només pel simple fet d’anar vestida d’una manera estrafolària pot fer i dir de tot, i a això li troben
una gràcia que jo, per més que vaig buscar, no vaig saber trobar. El meu amic, però, semblava extasiat.
pàgina 234
47. La part real és l’intent d’explicar una recepta i de descriure les tradicions que envolten la seva elaboració d’una
manera aparentment objectiva; la part irreal o fantàstica és la descripció del shilayo (un animal inexistent) i del ri-
tual gastronòmic (fictici).

80
48. El relat comença imitant els textos expositius, quan descriu les característiques del shilayo. Després imita els
textos instructius, ja que simula una recepta de cuina.
49. L’humor ve, sobretot, de l’absurd i de la hipèrbole.
Passatges humorístics:
–Al shilayo cal matar-lo a taula parada perquè la carn és més gustosa quan encara té la crispació de l’agonia.
–Les dones de la casa (exclusivament les dones de la casa) els empaiten brandant uns pals de sicòmor o xi-
cranda.
–El propòsit és estabornir-los, pegant-los darrere les orelles amb els pals perquè perdin els sentits, i res més
que això, ja que el shilayo ha d’arribar viu a la panxa. Si no, deixa anar suc i no val res.
–El shilayo corre, es defensa, s’arrapa a les cames dels convidats i mossega amb fúria les polaines de jute.
–Aleshores, els convidats els cacen al vol amb les raquetes i els tornen de rebot a la planxa, tantes vegades com
calgui, fins que queden daurats segons els gustos.
–El peix o el que sigui se serveix amb un brot de fonoll marí entre geniva i geniva.
–Si està al punt, el shilayo esbatana els ulls i encara mou les ninetes com si demanés clemència.
pàgina 235
50. El personatge és, en teoria, tolerant i de tarannà obert; no és religiós i es considera ciutadà universal. Ara bé, té
dificultats per ser coherent amb les seves idees quan les coses se li posen en contra: per exemple, el fet que
el seu fill estigui fent un «stage» (eufemisme) a Montserrat no li fa cap gràcia. La seva situació vital és adversa:
el fill li ha sortit religiós, no té diners per posar en marxa un negoci que ha ideat ell, s’acaba de separar.
51. Col·loquialismes
Mots col·loquials: pansit, bavegin, quartos, pardals, rumiar.
Mots de sentit ampli: capullades.
Interjeccions: cony, ui, eh, ei.
Diminutius: un piset, tancadeta.
Expressions i frases fetes: a corre-cuita; trencar-se el coll; tenir mal rotllo; no sap de què va; m’ha caigut a so-
bre una regidoria; et ben juro; se m’ha girat tanta feina; cap a Andorra, tu.
Trets orals
Funció conativa: mira, tranquil; i tant, home; vaja; saps; i ara.
Repeticions: no, no, no, un stage; fa molta però que molta falta.
Dubtes: el problema és que... bé, és que no tinc...
Fórmules orals: per això et dic; i punt; ja ho saps prou bé; que el noi vol conèixer més versions de la vida?, doncs
fantàstic, és major d’edat, tu; que ens hem separat. El que sents; em ve i em diu.
52. Significa que es limita a ser tolerant, a acceptar la seva decisió. Realment, però, no ho acaba d’acceptar com es
pot deduir de la seva expressió: «que et vagi bé i ja ens ho explicaràs» i, a més, perquè li sap greu haver-li ce-
dit uns diners que ell hauria utilitzat per posar en marxa un negoci.

81
 10. EL TEATRE
Comentari
pàgina 239
L’AUTOR I LA SEVA OBRA

Harold Pinter, Veus vàries (1948-2005). Proa

Tema: la creació teatral.

Tipus de discurs oral: planificat.
Emissor: un escriptor.
Receptor: el públic.
Canal: oral.
Finalitat: agrair el premi i explicar el seu ofici d’escriptor.
Estructura i resum:
Introducció
L’autor se sent desconcertat perquè ell sap escriure millor que parlar en públic.
Quan em van notificar el premi, vaig tenir por, estava desconcertat i alhora molt satisfet amb aquest honor. Em
fa por el discurs. Si escriure ja em sembla difícil, pronunciar un discurs en públic encara m’ho sembla més.
Desenvolupament
L’autor vol aclarir que ell és un obrer de l’escriptura i que, per tant, se sent allunyat de l’efecte que pugui pro-
vocar la lectura de la seva obra.
Jo sóc escriptor, no crític. Sóc un obrer. Tot el que genera una obra s’esdevé fora de la seva pròpia experiència
creadora. Jo tinc una relació força peculiar i íntima amb l’obra que ningú més pot compartir amb mi.
L’autor mai no està satisfet de l’obra, sempre és millorable. Però la força dels personatges el venç, si no fos ai-
xí, si intentés dominar-los, l’obra perdria tot el seu valor.
Quan acabo una obra sento alhora alleujament, incredulitat, eufòria, i la certesa que la podria millorar. Però això
és impossible. La paraula, els personatges cobren vida pròpia i et vencen. Quan un autor ha traçat un projecte
per als seus personatges i els ha dominat, els ha occit, també i es troba una obra morta a les mans.
No hi ha una única manera de llegir un text teatral.
De vegades no tinc la més petita idea de com han de dir-se les paraules. A vegades n’aprenc molt, dels assajos.
La percepció sensorial és molt important per trobar la imatge, com també ho és l’economia de les emocions.
Hem descobert que la imatge s’ha de buscar amb tots els sentits alerta, amb calma, i que un cop es troba, cal
polir-la, anivellar-la, enfocar-la amb precisió i mantenir-la; i que la paraula clau és economia, economia del movi-
ment i del gest, de l’emoció i de la seva expressió, tant la interna com l’externa i en relació, específica i exacta,
l’una amb l’altra, per tal que no hi hagi ni malbaratament ni desordre [...].
L’autor recorda de l’obra les paraules, els sentiments o les emocions, però no els detalls o l’argument.
No puc resumir cap de les meves obres. No en puc descriure cap, però sí que puc dir: Això és el que va passar.
Això és el que van dir. Això és el que van fer.
Els personatges li demanen ser escrits.
Tinc una insistència que em martelleja el cervell. Imatges i personatges que insisteixen a ser escrits. Sé que em
faran la vida impossible, però és la vida impossible més agradable que hi ha.
Cloenda
L’acte de creació va lligat a la mateixa existència.
Sembla irònic que rebi aquest premi com a escriptor, i que ara mateix no estigui escrivint ni pugui escriure res.
No dono una bona impressió, però el que més desitjo és escriure i sentir com s’esdevé aquella cosa estranya,
la creació a través dels palpissos dels dits. Quan un no pot escriure se sent com desterrat de si mateix.

82
 1. Harold Pinter (Londres 1930-2008) fou un dramaturg anglès.
Pertanyent a una família jueva emigrada de l'Europa Oriental, el 1948 ingressà a la Royal Academy of Dramatic
Art, que abandonà un any després. Aquest mateix any fou objector de consciència i per aquest motiu fou jutjat
i multat. Després de sis mesos a la Central School of Speech and Drama, el 1951 s'inicià com a actor en una gi-
ra per Irlanda, i fins al 1959 actuà en diverses companyies. El 1957 publicà les seves primeres obres teatrals,
The Room i The Dumb Waiter, en un acte, i The Birthday Party, a les quals seguiren A Slight Ache (1958) i The
Caretaker (1959), estrenada el 1960, que es convertí en el seu primer gran èxit. Posteriorment estrenà The Co-
llection (1961), The Homecoming (1964), Landscape (1967), Old Times (1970), No Man's Land (1974), Betrayal
(1978), A Kind of Alaska (1982), One for the Road (1984), Mountain Language (1988), Moonlight (1993), Ashes
to Ashes (1996), Celebration (1999), i Remembrance of Things Past (2000), entre d'altres. La seva obra, influïda
per Beckett i Ionesco, es desenvolupa en situacions al·legòriques i sol girar entorn de les relacions de poder i
els corresponents mecanismes de subjugació i submissió, així com de l'intent va dels personatges de controlar
les pròpies circumstàncies, cosa que li confereix un aire tragicòmic. L'ús d'un llenguatge sobri i al mateix temps
al·lusiu, en el qual tenen una gran rellevància els tòpics, les frases fetes i els clixés, reforça la comicitat d'aquesta
impotència. Adaptà bona part de les seves obres seves al cinema i a la televisió, i ell mateix fou guionista de di-
rectors com ara Joseph Losey (The Servant, 1963; The Go-Between, 1970), Karel Reisz (The French Lieutenant's
Woman, 1981), i Völker Schlöndorff (The Handmaid's Tale , 1990). És també autor de reculls de poesia, de la bio-
grafia Mac—a Memoir (1969), de la novel·la The Dwarfs (1990), i de les proses Various Voices (1999). Fou tam-
bé un destacat activista pels drets humans i, especialment, contra la guerra de l'Iraq (2003) i l'ocupació anglo-
nord-americana posterior d'aquest país. El 2005 rebé el premi Nobel de literatura.
Per totes les seves aportacions al teatre de la segona meitat del segle XX, durant el segle XXI continua essent un
dramaturg de referència.
2. Finalitat: agrair el premi. Tracta d’explicar el seu ofici d’escriptor.
3. Es tracta d’un text problema solució; ja que parteix d’una situació problemàtica: fer front a un discurs en públic
i, a través del cos del text, intenta resoldre aquest problema.
4. Estructura: Introducció (1r paràgraf) / Desenvolupament (2n-7è paràgraf) / Cloenda (8è paràgraf).
5. L’obre explicant com se sent en aquest moment en què s’encara al fet de parlar en públic per agrair el premi que
li han concedit. El tanca tornant-se a referir a l’entrega del premi.
6. Juga amb les accepcions de la paraula «obra» i fa equivaldre la seva producció artística amb el significat més
genèric del mot: l’aplicació de l’activitat humana a un fi; aquest és l’aclariment que fa. A partir d’aquí es defineix
a ell mateix com a «obrer», ja que crea «obres», tot i que aquestes obres siguin literàries. I això ho fa per tal
d’evidenciar-nos que no és un crític, sinó un escriptor.
7. A partir de dir-nos que ell no és un crític, que és un escriptor (o sigui un «obrer»), desenvolupa aquesta idea i
explica que, com a tal, senzillament es limita a treballar amb les paraules no a jutjar com queden.
8. a) Ell no jutja/critica les obres dels altres, ell és jutjat/criticat.
b) En el segon paràgraf explica que hi manté una relació especial; en el tercer ho concreta exposant que pre-
sencia el seu dolor.
c) Perquè ell es limita a crear a partir de les paraules, no ho fa per tenir bones o males crítiques sinó per ne-
cessitat.
d) Com que es distancia dels crítics perquè ell escriu per sentir-se bé amb si mateix, no es reconeix en les se-
ves paraules.
9. Contradictoris: alleujament, incredulitat, eufòria... Se sent alleujat i eufòric perquè ja ha acabat una feina a la qual
ha destinat molts esforços, però a la vegada no sap si realment està enllestida o no, si la podria millorar...
10. El caràcter independent dels personatges es veu, per exemple, quan diu «els personatges t’observen a tu, el
seu escriptor, amb recel.» o «em vénen ganes de portar-los al bar de la cantonada per convidar-los a una copa.»
11. Dolor en deformar-los, dolor quan se li han resistit i els ha mort i dolor quan la paraula justa els fa remoure o els
calma. No tots els dolors tenen caràcter negatiu, l’últim és positiu per a l’autor (perquè ha sabut trobar la paraula
justa, és a dir, ha creat personatges de debò).
12. a) S’exposa a través del dolor quan els deforma o els falsifica.
b) S’exposa a través del dolor quan se li han resistit.
c) S’exposa a través de la paraula justa.
13. Quan els toca la fibra, en el tercer dels dolors. Se’ls emportaria de copes per tal de poder mantenir una con-
versa amb ells, metàfora que representa que ha creat personatges de debò.
14. Perquè segueixen un pla traçat i no deixen intervenir els personatges en la creació de l’obra.
15. A través de la «insistència que em martelleja el cervell».
16. Resposta model:
Escriure és per a Harold Pinter una necessitat existencial.
17. Emissor: Harold Pinter – Receptor: els assistents a l’entrega del premi – Canal: oral – Codi: lingüístic – Missat-
ge: el text.

83
18. Es tracta d’una exposició oral, d’un discurs en públic.
19. em/m’ – Harold Pinter, us – públic = els assistents a l’entrega del premi, van notificar – els responsables del pre-
mi, concedirien – els responsables del premi, la meva – la de Harold Pinter, sentia – Harold Pinter, hagin dema-
nat – els responsables del premi, digui – Harold Pinter, sembla – Harold Pinter.

Activitats
pàgina 242
1. a)

Trama Descripció dels personatges Actitud de les actrius

–La MINYONA obre la porta i es
retira després.
–Entra la senyora EL·LA RENT-
HEIM.
S’assembla molt a la seva germana, però la seva cara reflecteix Les dues germanes s’examinen
més aviat el sofriment que no pas la duresa de cor. Té encara tra- un instant en silenci.
ces d’una bellesa expressiva. La seva abundant cabellera, d’un
blanc argentat, cau naturalment en bucles damunt el seu ample
front. Porta un barret de vellut, i un vestit i un abric folrat de la ma-
teixa roba.

b) El personatge sembla que és complex. Se’l descriu amb molt de detall físicament, amb una mica menys de
detall des del punt de vista psicològic.
pàgina 245
2. La metàfora la trobem en el gra de blat (el màrtir), que, per poder-se’l menjar (veure Déu) primer se l’ha de mol-
dre (se l’ha de martiritzar).
3. Resposta model: Perquè dóna més patetisme a l’escena i mostra la fe cega que professa la martiritzada.
4. Resposta model: Plorant i fent ganyotes de dolor.
pàgina 247
5. El fragment és un soliloqui perquè el personatge està tot sol en escena.
6. El conflicte que es presenta a la protagonista és el fet d’haver de viure sense honor i sense virtut.
7. L’obra pot ser un crit contra la tirania perquè mostra els usos i abusos del poder.
8 Són versos alexandrins (cesura 6 + 6) apariats amb rima consonant.
Figures literàries
Anàfores:
–per suportar... / per pensar...
–Ah, que... / Ah, i que...
Paral·lelismes:
–Jo no sé com respir, no sé com tinc valor
–per pensar que no tenc, per veure que he perdut
–Com me farà penar? Com me podrà afligir?
–Hi ha més que passar? Hi ha més que sofrir?
–Ah, que difícilment l’honor és adquirit! / Ah, que fàcilment l’honor és destruït!
Antítesi:
–Ah, que difícilment l’honor és adquirit! / Ah, que fàcilment l’honor és destruït!
Personificació:
–Ja pot cessar la sort de perseguir-me més: / ella m’ha fet patir de son rigor l’excés.
Metonímia:
–lo que més ha estimat mon cor
pàgina 248
9. L’autor està ridiculitzant l’actitud del burgès nou ric, que vol canviar els seus costums i comença pel tracte de
vostè.
10. El llenguatge és més senzill, més estàndard (per exemple: mestressa, gitanos...) en Busquets i més culte (per
exemple: cessar, afligir...) en Ramis.
La versificació és més popular, heptasíl·labs, en Busquets i més culta, alexandrins, en Ramis.
pàgina 249
11. Són acotacions de trama.

84
12. En el text preval l’acció (molta acotació de trama): el conflicte que viu Maria s’expressa a través dels gestos i
moviments que fan els personatges; l’autor retarda la decisió de salvar-lo per allargar el patiment i ho fa amb el
dubte del personatge.
pàgina 250
13. Àgata és la «filla del mar», perquè el mar és on van morir els seus pares i des d’aleshores és el seu món. Llan-
çar-se al mar és, per a ella, com tornar a casa.
14. La diferència bàsica entre el soliloqui de Lucrècia i el d’Àgata és que Àgata sap el que ha de fer, no dubta. Vol
morir i no s’ho pensa dos cops. Una altra diferència és qui provoca el suïcidi. Àgata és traïda per la Mariona (és el
que ella creu), una mena de germana per a ella i, en canvi, Lucrècia és violentada per un tirà.
pàgina 251
15. L’àliga en el galliner vol dir que les mires d’un i altra són ben diferents. Vergés mira només cap al poble i no pot
marxar, hi està atrapat, com la gallina. En canvi, l’àliga té la capacitat de volar i, per tant, d’anar on vol, en aquest
cas a la ciutat, allà on hi ha progrés.
16. La frase final vol dir que la seva vida és el més important i passa davant de tot. Els líders han de sobreviure per
poder instruir la massa.
pàgina 252
17. bohèmia: vida precària i desordenada que duen alguns artistes, deslligats de les convencions socials.
18. La poesia representa l’alegria, la bohèmia, el progrés i la joventut.
La prosa simbolitza la tristesa, el tedi, la vida convencional.
Les intervencions del Clown (que oposa la poesia a la tristesa perdurable) i de Joanet (que manifesta que es
queda encastat a la prosa, amb una recança, el buit al cor... i expressa que la poesia és l’alegria –que passa–...)
ho deixen força clar.
19. L'autor posa en escena el conflicte entre l'artista i la societat. L'artista és un ésser especial, il·luminat, que vol
viure del seu art i mostrar a la societat la Bellesa que no pot veure. Aquest encaix entre l'ideal i la realitat és im-
possible en una societat burgesa, materialista i estreta de mires, que té com a valor fonamental el diner.
El Clown representa l’artista i l’alcalde, la societat tancada de mires. Per això l’alcalde és qui rebutja els bohe-
mis i el Clown és qui verbalitza la seva, la dels bohemis, fugida.
20. Resposta model: L’alegria és trista per als que passen (els artistes) perquè no poden compartir-la amb la societat, que
els rebutja; i és trista per als que queden (els burgesos) perquè no poden gaudir-ne: l’alegria de la llibertat i la joven-
tut els passa de llarg.
21. Totes són acotacions d’acció, és a dir, indicacions sobre allò que fa(n) el(s) personatge(s), i acotacions diegèti-
ques, és a dir, fan referència a la trama.
pàgina 254
22. En situar un personatge d’un altre món en un prostíbul pretén, sobretot, sobtar el públic. Crea una atmosfera
d’absurditat. Quant a la trama, permet l’autor de posar en dubte costums, criticar models o fets d’un i altre món.
23. Els humans pretenen saber d’on ha sortit, qui l’ha creat. També els interessa saber si són certs els dogmes re-
ligiosos i si el món d’on ve el jove coneix les lleis.
pàgina 255
24. Els vuit primers versos són decasíl·labs sense cesura que rimen en consonant (ABABCDCD).
25. Guillem intenta excusar-se pel seu comportament i també vol explicar a la filla del Carmesí que es va equivocar
i que ara s’adona que ella és la dona de la seva vida, que va cometre un error en abandonar-la.
26. Resposta model: Es pot considerar diegètica, ja que indica els gestos que ha de fer el personatge un cop aca-
bat el seu parlament; ara bé, també es pot considerar dramàtica, ja que és més que una simple instrucció, ex-
pressa l’actitud d’abatiment que ha d’adoptar el personatge.
pàgina 256
27. La Rosina vol mantenir la situació com està perquè el que li proposa l’Eduard seria massa brutal: una cosa és
enganyar el marit amb un amant, i una altra de ben diferent és ser amb dos homes a la vegada, conviure amb
tots dos. Socialment, això no està ben vist, no seria civilitzat. Cal amagar les relacions extramatrimonials. Els
triangles amorosos són típics de la comèdia burgesa.
La reacció del marit és la d’apaivagar la Rosina i justificar l’Eduard.
28. El teatre de bulevard:
El terme va néixer quan els teatres populars estaven situats als grans bulevards de París. Les obres que s’hi re-
presenten solen ser comèdies d’embolic amorós o d’alcova, amb abundància d’enganys i sobreentesos, a més
de sàtires sagnants dels defectes humans. Però la sang no sol arribar al riu. L’accent dels protagonistes sovint
és un de los nombrosos recursos còmics que s’usen en aquestes peces.

85
 El fragment participa de les característiques d’aquest tipus de teatre perquè mostra un triangle amorós i critica
els convencionalismes de la societat burgesa.
29. Resposta model:
Vivim en un món fals i carregat d’hipocresia, no podem amagar el cap sota l’ala. Ho hem d’afrontar de manera
civilitzada i fer alguna cosa al respecte si no hi estem conformes.
Perquè és evident que establim relacions teòricament molt properes i fortes amb la gent (sobretot, és clar, amb
els familiars i els amics), però després quan algú es gira d’esquena no fem més que criticar-lo.
Només cal llegir la mirada d’aquells que es troben al carrer i aprofiten per dir-se quatre coses i posar-se al dia de
les vides respectives, mentre intenten copsar com han passat els anys per aquella persona i s’alegren (només
de retines cap endins, això sí), si el pas del temps és més visible en l’altre que no pas en un mateix.
I, és clar, no cal parlar del poder econòmic. Cadascú vol aparentar més, cadascú vol aparentar tenir una vida més
ben assolida. En arribar a casa, però, potser el gran teatre es desmunta i tot és misèria i companyia.
Hem bastit un món de falses aparences que només expressa insolidaritat i voluntat de creixement personal. Si
no volem quedar-nos sols quan les coses vagin mal dades, potser hauríem de començar a pensar com ho fem
per capgirar-lo, per aconseguir ser realment solidaris i humans els uns amb els altres. O és que la caritat s’ha
convertit en un mer arcaisme?
pàgina 257
30. Resposta model: Sembla un acudit. També una peça «portàtil» (tal com va fer Pere Calders amb els contes).
31. La relació és clara: l’obra consta d’un sol acte en què tot són acotacions. No hi ha personatges (que parlin), ni
decorat, ni res de res. Una obra, per tant, com el títol reclama apta per a sordmuts.
pàgina 258
32. La flama simbolitza el desig, l’amor apassionat (després ve la brasa, quan es va apagant l’escalfor), i el carbó vol dir
que la flama s’ha apagat i que queda la fredor, per tant no hi pot haver ni amor ni passió.
33. Ironia:
-El súmmum de la dolçor! Va ser un tour de force! (vol mostrar que realment s’ho va passar molt malament du-
rant la lluna de mel).
-I les mares! Les mares encara més. Totes! (treu mèrits a la seva dona dient que totes les dones són com ella).
pàgina 260
34. El diàleg resulta absurd perquè els personatges interpreten la situació de manera diferent i no s’entenen: ella
coneix l’automobilista d’haver-lo vist diverses vegades i creu que té fosques intencions; ell, en canvi, la tracta
com una desconeguda.
35. No posar nom deshumanitza, despersonalitza, fa que puguem representar la humanitat, qualsevol de nosaltres.
La forma és coherent amb el contingut perquè ells dos no es coneixen. En tot cas, és una novetat formal.
36. El diàleg no és versemblant, és absurd. No responen a les preguntes o semblen no entendre-les. Estan incom-
nicats l’un de l’altre.
Formules orals: escolti, digui, el què?, nombroses repeticions de paraules...
pàgina 261
37. Resposta oberta.

86
 AVALUACIÓ BLOC 2
pàgina 263
1. Noucentisme:
La poesia és el gènere per excel·lència del noucentisme.
Es caracteritza per:
–Acostament al classicisme i, com a conseqüència, rebuig del romanticisme, identificat amb els autors moder-
nistes i naturalistes.
–Rebuig de l’espontaneïtat i valoració de l’artificiositat.
–Valoració del domini d’una llengua literària precisa i rica.
–Aplicació del arbitrarisme (plasmació de la realitat no tal com era, sinó tal com es volia que fos).
Josep Carner:
-El recull Els fruits saborosos (1906) és considerat per la crítica com una de les fites del noucentisme, del qual
Carner fou un pilar fonamental.
–La ironia és un element essencial i diferenciador de la seva obra.
–Imposà el sonet en el món literari i excel·lí pel seu sentit de l’objectivisme, combinat alhora amb una gran fan-
tasia.
–Creà un nou estil de poesia amorosa: joiós, reverencial o elegíac, assimilà les influències de Petrarca, Keats i
fins i tot de Baudelaire o Leopardi.
–Amb Auques i ventalls (1914), va reprendre la tradició satírica i va donar un reflex costumista de Barcelona i de
la política de l’època.
–A l’exili, la seva poesia es desprengué de la ironia i es concentrà en el record i en la imatge de la «Catalunya
ideal».
–Renovador de la poesia, de la llengua i de la prosa, Carner representa la tercera fita literària, després de Ver-
daguer i Maragall.
2. Tema: Bèlgica o el país ideal.
Carner ingressà en la carrera consular (1921), i passà a la diplomàtica. Exercí càrrecs a Gènova, San José de Cos-
ta Rica, le Havre, Hendaia, Beirut, Brussel·les i París, la qual cosa l’allunyà en part de la vida catalana. Durant la
Guerra Civil es posà al costat de la República i romangué a Brussel·les, on es casà amb Émilie Noulet, profes-
sora de la Universitat Lliure. El 1939 se n’anà a Mèxic, on restà fins al 1945, i fou professor a la universitat i al
Colegio de México. De tornada a Brussel·les, fou professor a la Universitat Lliure i al Col·legi d’Europa de Bru-
ges. Va morir a Brussel·les el 1970. El seu lligam amb Bèlgica, per tant, és evident.
3. a) Comença amb una oració condicional (si). La resta del poema enumera les diverses conseqüències de la con-
dició inicial.
b) Modes i temps verbals: condicional i subjuntiu.
c) Transmet els desitjos del poeta, allò que li agradaria, en una atmosfera d’irrealitat. Una mena de nostàlgia
d’una pàtria ideal.
4. Locus amoenus: Carner fa de Bèlgica i de les seves ciutats el seu ideal: un lloc agradable, net, amigable, civilit-
zat. Podríem dir que és un locus amoenus cosmopolita.
Arcàdia o Paradís: Bèlgica se’ns mostra com un paradís on la gent és amable i hospitalària; on hi ha persones
sensibles, tot allò que l’artista necessita.
5. a) Algunes figures literàries:
-viure quiet (paradoxa)
-com cor vora de cor ciutat vora ciutat (paral·lelisme sintàctic)
-i carrers i fanals avançant per les prades (polisíndeton)
-I cel i núvol, manyacs o cruels / canals d’aigua trèmuls, tota desig d’emmirallar els estels (personificacions)
-tota desig d’emmirallar els estels (joc d’al·literacions: t, d, m, s)
-on l’infant i l’obrer... / on veiéssiu... / on del bell arbre... (anàfora)
-on veiéssiu uns dintres de casa aquilotats (substantivació)
-amb flors ardents (metàfora)
-amb botí de la mar, amb presents de la terra (metàfora, doble perífrasi)
b) viure quiet, no mai assenyalat: vol dir que vol viure tranquil, sense haver de patir per la seva ideologia.
flors ardents: es refereix a flors exuberants, flors que irradien l’alegria que es viu.
amb botí de la mar, amb presents de la terra: vol dir amb productes del mar (peix, marisc) i de la terra (frui-
tes, verdures).

87
 c) Són vint-i-cinc versos alexandrins agrupats en dues estrofes de dotze i tretze versos, respectivament. La rima
és gairebé sempre consonant, en dos casos és assonant i en dos casos, també, trobem versos blancs (AB-
BAACDCDEXE / FGFGHCCHCXGHG). Hi ha alternança en l’ús de rimes masculines i femenines.
6. L’humanisme (segles XIV-XV) va ser un corrent cultural que es va iniciar a Itàlia al segle XIV, sobretot de la mà de
Petrarca. Va significar una recuperació dels textos clàssics, amb la renovació de valors que això va comportar.
Aquest corrent es va manifestar a Catalunya durant el regnat dels Trastàmara, sobretot durant la vida dels reis
Alfons el Magnànim i Ferran el Catòlic. Alfons el Magnànim va traslladar la seva cort a Nàpols i el seu gran in-
terès per la cultura féu que s'envoltés dels més grans humanistes italians, però això passava a Itàlia, i quan els
catalans tornaven a casa deixaven enrere tot aquest ambient humanístic. No serà, per tant, fins al temps de Fer-
ran el Catòlic quan una sèrie d'intel·lectuals catalans farà cultura humanística en llatí clàssic a Catalunya. L'hu-
manisme s’interpreta com un preludi de l’acabament de l’edat mitjana (segles VI i XV) i una preparació del perío-
de renaixentista (segles XV i XVI).
7. Inicialment, la imitació de l’estil de les obres clàssiques, pròpia de l’humanisme, se centrà en la Cancelleria
Reial. Els funcionaris de la cancelleria eren homes cultes que havien de dominar perfectament el llatí, llengua de
les relacions internacionals; i el català i l’aragonès, les llengües pròpies de la Corona. A més, com a diplomàtics,
feien sortides freqüents a l’estranger i podien conèixer bé les noves tendències culturals.
Bernat Metge
Per sobre de qualsevol altre escriptor humanista català cal situar Bernat Metge. Francisco Rico afirma que en rea-
litat «la idea de l’humanisme català es va pensar fonamentalment com un marc per enquadrar-hi Bernat Metge».
L’obra de Bernat Metge, però, evoluciona des de posicions medievals fins a la introducció d’importants elements
humanistes.
8. Tracta sobre la immortalitat de l’ànima. Els personatges són l’esperit del rei Joan I, mort fa poc, i Bernat Met-
ge. El narrador és intern, en primera persona.
9. a) El rei Joan creu que el cos és l’embolcall mortal de l’ànima, que és immortal («No vaig morir sinó que vaig
lliurar la carn a la seva mare i vaig tornar l’esperit a Déu, que me l’havia donat.»). En canvi, el narrador opina
que l’ànima no sobreviu el cos, que desapareix amb ell.
b) Vaig lliurar la carn a la seva mare i vaig tornar l’esperit a Déu: segons la Bíblia, Déu va crear l’home a partir de
la terra, del fang i quan algú mor torna a la terra, la mare. Seguint les interpretacions religioses, Déu va donar
vida a l’home amb el seu alè, i per tant representa l’esperit que li és retornat al moment de morir.
c) Arguments del rei:
-No vaig morir, sinó que vaig lliurar la carn a la seva mare i vaig tornar l’esperit a Déu.
-Sóc mort. I el que parla amb tu és el meu esperit.
-L’esperit no mor i per tant no li és impossible parlar.
d) Arguments del narrador:
-Els morts no parlen.
-No em sembla que l’esperit sigui res després de la mort, perquè mai no he vist que l’esperit sortís del cos,
que carn i esperit fossin dues coses diferents i separades.
-Sempre he cregut que l’esperit no és més que la sang o l’escalfor natural que hi ha al cos, que mor per la
discrepància dels seus quatre humors.
e) L’actitud racionalista és la del narrador, ja que no pot creure allò que no ha estat demostrat amb l’experiència
(si fóssiu mort no seríeu aquí, per això penso que sou viu; els morts no parlen; no he vist mai que l’esperit ni
cap altra cosa sortís del cos...).
10. acotació: en una peça teatral, nota explicativa referent a la disposició de l’escena, al moviment dels personat-
ges, etc.
apart: és un diàleg o petit monòleg que se sostreu convencionalment de la percepció dels altres personatges i
que cal distingir de l’apel·lació, que és el discurs adreçat directament als espectadors.
soliloqui: discurs del personatge amb ell mateix.
monòleg: situació en què un personatge parla sol dirigint-se a un altre personatge o grup de personatges.
escena: divisió d’un acte determinada per la sortida o l’entrada d’un o més personatges.
acte: part d’una obra escènica separada de les altres per un interval.
tragèdia: la tragèdia situa l’acció entre divinitats o personatges nobles que han d’enfrontar-se a un destí advers
que els acaba destruint. En el fons participa d’una visió fatalista de l’existència, en la qual la llibertat humana és
força reduïda. El llenguatge és elevat i en vers. Utilitza les anomenades tres unitats (d’acció, de lloc i de temps).
sainet: peça que té com a voluntat entretenir el públic a còpia de situacions de contingut còmic i amb un fort
component costumista.

88
 11. LA LLENGUA, FET SOCIAL
Comentari
pàgina 267

UNA HISTÒRIA NATURAL

Jesús Tuson, Patrimoni natural. Empúries

Tema: la diversitat lingüística.

Intenció: a), explicar les causes de la diversitat lingüística (i fer-nos-la veure com quelcom de molt positiu).
Funció del llenguatge: referencial.
Pregunta retòrica: per què hi ha llengües diverses al nostre món?
Estructura i resum:
Introducció
Primer, situa l’arribada de l’Homo sapiens i el caracteritza.
Fa més de cent mil anys a l’Àfrica va néixer l’Homo sapiens, anatòmicament modern, com ara nosaltres. Tenia
un cervell d’uns mil quatre-cents centímetres cúbics, molt més potent i versàtil que el dels seus predecessors.
Una espècie diferent, capaç d’entendre el món gràcies als noms i la sintaxi.
Després, mostra el seu caràcter viatger, que el porta arreu del món.
I si s’haguessin constituït en espècie endèmica llavors la nissaga humana hauria parlat una sola llengua i ara con-
tinuaria vivint al bressol original. Però va néixer amb ànsies viatgeres: Àfrica, Àsia, Austràlia, Europa i les Amè-
riques.
Desenvolupament
Seguidament, explica les tres causes de la riquesa lingüística.
El resultat: som rics en diferències i força rics quant a llengües.
Per tres raons, principalment:
En primer lloc, perquè les llengües evolucionen de manera constant i natural. L’adopció que fem de la llengua
(la de la mare i la del pare) no és mai un calc perfecte, i les petites diferències s’hi acumulen generació rere ge-
neració.
En segon lloc, que el pas del temps queda potenciat per la separació geogràfica dels grups humans i per l’adap-
tació de cada poble al seu entorn i a les noves circumstàncies.
Finalment, els grups humans sempre s’han de barrejar (de grat o per força).
Més endavant, resumeix i ordena els factors que han influït en l’actual panorama lingüístic.
Els factors essencials que han determinat el panorama lingüístic del nostre món: naixement, expansió, adapta-
ció a l’entorn, separació geogràfica, distància temporal, aportacions de les noves generacions, influències d’al-
tres llengües i derives misterioses.
Un cop explicades les causes de la diversitat lingüística, critica l’unificacionisme.
Seria molt fàcil obtenir una «raça pura» i no caldria enginyeria genètica, ni cap laboratori dotat amb generositat,
ni cap grup investigador de primera línia. Només caldria utilitzar la tan poc recomanable endogàmia durant cinc
segles. La supervivència de la nostra espècie ha estat possible gràcies a la diferència.
Cloenda
Finalment, mostra totes les riqueses que les migracions humanes han aconseguit.
Per sort, les migracions i adaptacions a entorns diversos han tingut com a resultat:
-La consolidació, no estàtica, de grups humans amb aspectes diferents purament superficials.
-L’emergència de cultures diverses, que sovint s’han fecundat mútuament, tot i coincidir en alguns punts es-
sencials.
-La creació de sis mil llengües diferents, i totes plenament reeixides d’una facultat única que ens permet un ni-
vell de cooperació sorprenent.
-Llengües que ens fan viure plegats i sense les quals no s’explica l’èxit de la nostra espècie en un món sovint
esquerp on no sempre és fàcil la supervivència.

89
 1. Tema: la diversitat lingüística.
2. Funció del llenguatge: referencial.
3. a) Explicar les causes de la diversitat lingüística.
4. En primer lloc, situa l’arribada de l’Homo sapiens i el caracteritza.
En segon lloc, mostra el seu caràcter viatger, que el porta arreu del món.
Seguidament, explica les tres causes de la riquesa lingüística.
Més endavant, resumeix i ordena els factors que han influït en l’actual panorama lingüístic.
Un cop explicades les causes de la diversitat lingüística, critica l’unificacionisme.
Finalment, mostra totes les riqueses que les migracions humanes han aconseguit.
5. Estructura: Introducció (1r-2n paràgrafs) / Desenvolupament (3r-5è paràgrafs) / Cloenda (6è paràgraf).
6. 1r paràgraf: paràgraf-descripció.
2n paràgraf: paràgraf-seqüència.
3r paràgraf: paràgraf-causa.
4t paràgraf: paràgraf-resum.
5è paràgraf: paràgraf-seqüència.
6è paràgraf: paràgraf-conclusió.
7. 1r paràgraf: l’Homo sapiens [era], anatòmicament modern, com ara nosaltres – L’Homo sapiens s’assemblava a
nosaltres.
2n paràgraf: La nova espècie va néixer amb ànsies viatgeres - L’Homo sapiens va desplaçar-se a diverses parts
del planeta.
3r paràgraf: per què hi ha llengües diverses al nostre món? – Es qüestiona el motiu de l’existència de la diver-
sitat lingüística.
4t paràgraf: Unes sis mil llengües que reflecteixen la història d’una proesa: la supervivència de la nostra espè-
cie en entorns d’allò més variats – La diversitat lingüística reflecteix la nostra capacitat de supervivència a dife-
rents entorns.
5è paràgraf: La supervivència de la nostra espècie ha estat possible, i serà possible, gràcies a la diferència, a
una diversitat que ens salva del forat negre – Sense les diferències no ens podríem adaptar als diversos espais
on ara som presents i, per tant, la nostra espècie s’acabaria.
6è paràgraf: [Les] llengües [que] ens fan viure plegats i sense les quals no s’explica l’èxit de la nostra super-
vivència – Les llengües i la seva diversitat s’han d’entendre com una realitat positiva, perquè és gràcies a elles
que ens podem comunicar entre nosaltres i que hem pogut sobreviure.
8. Anatòmicament modern, tenia un cervell d’uns 1.400 cm3, caminava amb unes extremitats inferiors, feia eines
de pedra i altres materials, ordenava l’entorn amb paraules i narrava l’existència difícil amb les seqüències de
mots. Era capaç d’entendre el món gràcies als noms i a la sintaxi.
9. A partir de les ànsies viatgeres de la nova espècie.
10. La inestabilitat de les coses i, per tant, també de la llengua, la separació geogràfica dels grups humans i la se-
va barreja.
11. La diversitat lingüística prové de les ànsies viatgeres de la nova espècie. L’alternativa hagués consistit a ser una
espècie endèmica.
12. Extreure els trets globals, genèrics, de totes les persones, per tal de poder tornar als orígens, amb la qual co-
sa, però, es destruiria la humanitat, la qual cosa seria un desastre.
13. Perquè allò que ens ha permès subsistir precisament han estat aquestes diferències que ens han fet possible
l’adaptació a cada medi, a cada realitat.
14. Hem evolucionat de tal manera que els diferents membres de la mateixa espècie són iguals en aquest sentit,
el de pertànyer a una mateixa espècie, però són diferents en relació amb d’altres trets que ens fan genuïns.
15. Tesi: la diversitat lingüística és bona. Argumentació: sense aquesta diversitat la humanitat s’extingiria. Amb
aquesta diversitat no només aconseguim sobreviure sinó també generar manifestacions plenament reeixides
en/de diferents grups humans.
16. En primer lloc, / en segon lloc, / Finalment,
17. La pregunta retòrica és «per què hi ha llengües diverses al nostre món?». Té una importància cabdal en el con-
junt del text ja que la resposta a aquesta pregunta és precisament el que conté el text.
18. (potser fins i tot cent cinquanta mil) – aclariment – to seriós.
(i acollir) - més informació – to seriós.
(aurinyacianes) - aclariment – to seriós.
(no gaires membres d’aquesta espècie curiosa) – aclariment – to humorístic.

90
 (fa uns seixanta mil anys ja la trobem a les costes de Xina) – aclariment – to seriós.
(a Austràlia hi va arribar només deu mil anys més tard) – més informació – to seriós.
(no sabem si deslleial) – aclariment – to humorístic.
(la de la mare i la del pare) – aclariment – to humorístic.
(pensem, per exemple, en els maldecaps que tenim per entendre [...] de la mare llatina) – exemple – to seriós.
(de grat o per força) – aclariment – to humorístic.
(entre quatre i sis mil generacions des dels orígens de la humanitat) – més informació – to seriós.
(Gens, pobles i llengües) – aclariment – to seriós.
(entre cinc-cents i sis-cents anys) – aclariment – to seriós.
(potser més) – aclariment – to seriós.

Activitats
pàgina 273

1. a) mediambiental, b) polític, c) religiós, d) cultural, e) econòmic.

2. a) històrica, b) social, c) funcional, d) geogràfica, e) funcional, f) funcional, g) social, h) històrica, i) funcional.
3. a) Les dones utilitzen més sovint sufixos diminutius.
Hi ha un tipus de lèxic (bufó...) que sembla que només formi part del vocabulari femení.
Culturalment, és més mal vist que les dones reneguin, en canvi, s’admet més en els homes.
El lèxic escatològic i l’argot sexual sembla que és més utilitzat pels homes que per les dones.
Normalment, es dóna un tractament a les dones en funció de l’estatus marital (senyora, senyoreta). No pas-
sa el mateix amb els homes.
b) Resposta model:
El cas de la generació anterior a la meva és, precisament, la que es descriu en el text i, per tant, sí que hi ha
diferències lingüístiques entre homes i dones.
c) Resposta model:
Actualment, tal com passa també en el món laboral, les dones i els homes s’equiparen més. Els homes po-
den utilitzar un llenguatge més afectuós i les dones poden utilitzar un llenguatge més groller. De totes ma-
neres, continua essent usual la diferenciació del llenguatge utilitzat segons el sexe de l’emissor.
pàgina 279

4. a) V, b) F, c) V, d) F, e) V, f) F, g) V, h) V, i) V.
5. Substituir: reemplaçar. Posar una cosa en lloc d’una altra. Normalitzar: fer normal, reduir a una norma. Assimilar:
fer seves les idees d’altri. Privilegiar: concedir un privilegi a algú. Relegar: posar, mantenir algú o alguna cosa en un
lloc apartat o en una situació d’inferioritat. Subordinar: posar en un rang o classe inferior; posar en un estat de
dependència a allò que és d’un rang superior. Extinció: acció de fer cessar de subsistir. Conflicte: situació dona-
da per una discordança entre les tendències o els interessos d’algú i les imposicions externes. Dominant: que
sobresurt, que té més força entre d’altres de la mateixa espècie. Recessiu: que disminueix o retrocedeix.
6. Substitució lingüística: fet de reemplaçar l’ús d’una llengua pel d’una altra. Normalització lingüística: extensió de
l’ús social d’una llengua acompanyada de la seva codificació. Assimilació lingüística: fet d’adoptar com a pròpia
la llengua d’una altra comunitat. Extinció lingüística: procés pel qual els parlants d’una llengua abandonen el seu
ús. Conflicte lingüístic: situació en què els interessos dels parlants d’una llengua xoquen amb els interessos dels
parlants d’una altra llengua a la qual intenten imposar-se. Llengua dominant: en una situació de contacte lin-
güístic, és la llengua que gaudeix de la protecció de les institucions i tendeix a substituir-ne una altra o unes al-
tres. Llengua recessiva: llengua que perd àmbits d’ús perquè ideològicament gaudeix de menor prestigi. Llen-
gua subordinada: llengua que es troba amenaçada de substitució per una altra més dominant que està protegida
per les institucions. Llengua privilegiada: en una situació de contacte de llengües és la que tendeix a presentar-
se com la de major prestigi i de més projecció social. Llengua relegada: llengua l’estatus jurídic de la qual es man-
té en una situació d’inferioritat respecte al d’una altra.
7. La causa d’extinció del gaèlic escocès i del parsi és fonamentalment econòmica.
La desaparició de la indústria pesquera que servia de base a la comunitat lingüística gaèlica va debilitar els mo-
dels de segregació residencial i d’endogàmia dels pescadors gaèlics. A mès, a més, però, cal tenir en compte
la forta pressió de l’anglès des de ja fa segles i l’absència del gaèlic com a llengua en els àmbits formals.
En el cas del parsi, la pèrdua del seu aïllament geogràfic –gràcies a la construcció d’una carretera d’accés a una
zona muntanyosa– i social –el desplaçament dels mossos que havien de complir el servei militar va iniciar el can-
vi social. El canvi de nous llocs de compravenda, la creació de llocs de treball a les fàbriques i les noves necessi-
tats van canviar el seu sistema econòmic bàsic i van consolidar la substitució del parsi pel paixtu, la llengua ofi-
cial a l’Afganistan.

91
 12. LES LLENGÜES DEL MÓN

Comentari
pàgina 282
VEUS QUE S’APAGUEN

Daniel Nettle i Suzanne Roamine, Veus que s’apaguen. La mort de les llengües. Universitat de Girona

Tema i títol: coincideixen.

Finalitat: explicar-nos per què les llengües desapareixen ràpidament i quines són les causes de la seva des-
aparició.
Funció del llenguatge: referencial.
Tipus de paràgraf: hi ha molts paràgrafs-exemple al principi.
Estructura i resum:
Introducció
L’ubykh va passar a engruixir el nombre creixent de llengües desaparegudes.
Exemples de darrers parlants d’una llengua:
–Tevfic Esenç, el darrer parlant conegut de la llengua ubykh.
–Nuvolada Roja (Red Thundercloud) moria. Era la darrera veu d’una llengua moribunda.
–Roscinda Nolasquez, la darrera parlant de cupeño.
–Laura Somersal, un dels darrers parlants de wappo.
–Ned Maddrell, l’últim parlant capaç d’utilitzar el manx amb fluïdesa.
–Arthur Bennett, la darrera persona que sabia algunes paraules en mbabaram.
Desenvolupament
Tots ells van viure i morir separats per molts quilòmetres, en circumstàncies culturals i econòmiques radical-
ment diferents. Malgrat que les causes exactes que van destruir llurs comunitats i els van deixar com a darrers
parlants de llengües moribundes van ser molt diverses, les seves històries són coincidents en altres aspectes.
Desgraciadament la seva dissort revela punts comuns que representen només la punta de l’iceberg: les llengües
del món desapareixen a un ritme alarmant.
La mort de les llengües no és un fenomen aïllat, està succeint davant dels nostres ulls arreu del món.
Exemples de famílies lingüístiques:
-Les poques llengües cèltiques modernes que han sobreviscut, com l’irlandès, el gaèlic escocès, el gal·lès i el
bretó, es troben en greu perill.
-Les llengües aborígens australianes moren a un ritme d’una o més per any.
-Les llengües ameríndies (centenars) dels Estats Units també moriran aviat.
Una mirada ecològica a la societat.
Una llengua només pot prosperar si hi ha una comunitat viva que la parli, i que la passi de pares a fills a casa, i
aquesta comunitat només pot funcionar si hi ha un entorn adient per viure i un sistema econòmic sostenible.
Com que una llengua està integrada en un entorn social i geogràfic, si hi ha petits canvis en l’entorn social po-
den produir canvis dràstics en els camps cultural i lingüístic.
Cloenda
Les primeres causes no solen ser estrictament lingüístiques. Els canvis en l’ús de la llengua són conseqüència
de pertorbacions provocades per causes ambientals, econòmiques o polítiques.

92
 1. El tema: la desaparició de les llengües. El títol es refereix directament al tema del text, tot i que d’una manera
una mica més poètica.
2. Àmbit del coneixement: àmbit humanístic, en concret, lingüístic.
3. Finalitat: explicar-nos per què les llengües desapareixen ràpidament i quines són les causes de la seva desaparició.
Funció del llenguatge: referencial.
4. En aquest text s’utilitza una organització del particular al general, ja que partim del cas concret de la desaparició
de l’ubykh, per abordar d’altres casos similars i, després, tractar la supervivència de les llengües en general.
5. Exemples: paràgrafs 1-4. Valoració dels exemples: paràgrafs 5-9.
6. Estructura: Introducció (paràgrafs 1-4) / Tesi (paràgrafs 5-6) / Argumentació (paràgrafs 7-8) / Conclusió (parà-
graf 9).
7. Tenen en comú que vivien en zones costaneres i, per tant, en zones de fàcil accés per a d’altres grups humans.
8. 1r paràgraf: l’ubykh va passar a engruixir el nombre creixent de llengües desaparegudes.
2n paràgraf: era la darrera veu d’una llengua moribunda.
3r paràgraf: amb la seva mort l’antic manx deixava el món de les llengües vives.
4t paràgraf: les llengües del món desapareixen a un ritme alarmant.
5è paràgraf: [La mort de les llengües] està succeint davant dels nostres ulls arreu del món.
6è paràgraf: una breu mirada a altres parts del món confirma la mateixa imatge descoratjadora [en relació amb
les llengües].
7è paràgraf: una llengua està integrada en un entorn social i geogràfic, de la mateixa manera que ho està una
espècie rara en un ecosistema.
8è paràgraf: un petit canvi en l’entorn social [...] pot produir canvis dràstics en els camps cultural i lingüístic.
9è paràgraf: la llengua és la prova de foc del que succeeix en un context social més ampli.
Les frases temàtiques marquen allò que conté el paràgraf de manera més extensa.
9. Perquè de la mateixa manera que una petita alteració de l’ecosistema pot provocar grans canvis, també passa
el mateix des del punt de vista lingüístic.
10. Exemples: el tallarol, l’existència d’or a la selva habitada per uns 8.000 indis ianomani.
Els exemples reforcen els conceptes, ajuden a fer-los més convincents.
11. Relació de comparació: el tallarol.
Relació de causa-efecte: l’existència d’or a la selva habitada per uns 8.000 indis ianomani.
12. per què – introdueix la pregunta a una causa.
no solament [...] sinó també – afegeixen informació.
des que – aporta informació temporal.
però – indica un contrast.

Activitats
pàgina 288
1. L’hongarès és la llengua que no pertany a la família indoeuropea. Si ens fixem en les solucions, és la llengua que
s’allunya més de les altres.
2. a) F, b) F, c) V, d) F, e) V, f) V, g) F, h) V, i) F, j) V.
3. Resposta model:
Tots els humans compartim unitat d’espècie i diversitat de grups humans; això ens fa ser iguals i diferents al
mateix temps.
La unitat d’espècie la trobem en el fet de provenir tots del mateix prototipus d’homínid, l’Homo Sapiens Sapiens,
i en el fet de compartir moltes característiques físiques i psíquiques, malgrat poder diferenciar fàcilment si un
home prové de la Xina o de l’Àfrica subsahariana. Aquesta diversitat és evident, com ho és, també, la diversitat
de llengües que parlem segons el nostre origen.
Queda clar, doncs, que compartim, alhora, trets que ens uneixen i trets que ens distingeixen entre nosaltres.

pàgina 293
4. a) La majoria de les llengües amenaçades per l’extinció pertanyen a comunitats sense autogovern que conviuen amb
d’altres comunitats lingüístiques el poder de les quals imposa llur llengua i accelera la substitució. Les rela-
cions de subordinació política, econòmica o social genera al seu torn processos d’imposició lingüística de les
comunitats dominants sobre les dominades. La declaració universal dels drets lingüístics hauria de fer res-
pectar més aquestes llengües en una situació desigual i/o en perill d’extinció.

93
 b) Politicojurídics, ideològics i històrics, demogràfics i territorials, econòmics i socials, culturals, lingüístics i
sociolingüístics, interlingüístics, subjectius.
c) Resposta model:
Es refereix al model econòmic capitalista actual que, tot i intentar dissimular-ho, genera desigualtats entre els
països i les gents que hi habiten.
d) Actualment hi ha una tendència adversa dels governs a l’hora de respectar la pluralitat cultural i el pluralisme
lingüístic. Les forces actuals de la mundialització econòmica i dels mitjans de comunicació contribueixen a
descohesionar les relacions internes de cada comunitat lingüística. El model economicista del creixement
propugna canvis rellevants en els valors culturals que generen importants desigualtats econòmiques, socials
i lingüístiques.
e) Defensar les llengües com a expressió d’una identitat col·lectiva que percep i descriu la realitat de manera dis-
tinta. Dotar les comunitats lingüístiques dels recursos necessaris per garantir l’ús de la seva llengua en totes les
funcions socials. Gestionar les actuacions necessàries per garantir la projecció de futur de la seva llengua. Ac-
ceptar el fet que totes les llengües tenen els mateixos drets davant el Dret. Garantir el dret de les comunitats
lingüístiques d’usar la seva llengua com a oficial dins del seu territori. Defensar el dret que tenen totes les co-
munitats lingüístiques de potenciar l’ús de la seva llengua en totes les activitats de caràcter cultural, econòmic,
i social dins del seu territori...
f) Resposta model:
De la mateixa manera que la diversitat lingüística dins d’una mateixa llengua, a través dels diferents dialectes
i dels diferents registres lingüístics, s’entén com una riquesa que cal enfortir i respectar, també cal enfortir i
respectar les diferents llengües.
Com que la realitat, a vegades, dista molt de ser aquesta, per això es va redactar una Declaració universal
dels drets lingüístics a la qual es pot recórrer per denunciar un cas d’agressió lingüística, tant des del punt de
vista individual com social o col·lectiu.
Lamentablement encara hi ha col·lectius lingüístics i persones individuals que veuen trepitjats els seus drets
lingüístics i això no es pot permetre. Totes les llengües i totes les persones mereixen ser respectades. No po-
dem permetre que cap llengua sigui rebutjada, a causa de, per exemple, tenir pocs parlants o trobar-se en
una situació de subjugació; al contrari, en casos com aquests, tal com passa amb els animals, cal considerar-
les espècies en perill d’extinció i protegir-les com a tals.
Tinguem present, tothora, doncs, els drets lingüístics i protegim-los, per protegir, així, una de les nostres ri-
queses.

94
 13. LES LLENGÜES A EUROPA
Comentari
pàgina 297
LA IDEA D’EUROPA

George Steiner, La idea de Europa. Arcadia

Títol i tema: coincideixen.

Tipus de text: text comparació.
Finalitat: demostrar que, culturalment, l’Europa continental té una idiosincràsia pròpia.
Estructura i resum:
Introducció
(hipòtesi amb pregunta retòrica)
Fins i tot les idees més abstractes i especulatives han d’estar ancorades en la realitat, en la substància de les
coses. I la «idea d’Europa», doncs?
Desenvolupament
(tesi: sí, també la idea d’Europa està ancorada en la realitat)
Europa està feta de cafès.
No hi ha cafès antics ni distintius a Moscou, que ja és un suburbi d’Àsia. Molt pocs a Anglaterra. No n’hi ha cap
als Estats Units. Dibuixeu el mapa dels cafès i tindreu un dels indicadors essencials de la «idea d’Europa».
El cafè europeu és un lloc per a la cita i la conspiració, per al debat intel·lectual i la tafaneria. És obert a tothom,
però també és un club, una francmaçoneria de reconeixement polític o artisticoliterari i de presència programà-
tica. És el club de l’esperit.
Dues diferències ontològiques entre Europa i la resta del món:
-El pub anglès, un bar irlandès tenen una aura i unes mitologies pròpies. Però això no són cafès. No tenen jocs
d’escacs, ni diaris penjats a disposició dels clients.
-El bar americà té un paper fonamental en la literatura i l’eros nord-americans. La història del jazz n’és insepa-
rable. Però la sociologia, l’estructura psicològica del bar americà estan amarades de sexualitat, ningú no hi es-
criu volums de fenomenologia. Té un esperit radicalment diferent del cafè.

Europa sempre s’ha pogut fer, i es pot fer, a peu.

La cartografia d’Europa sorgeix de les capacitats, dels horitzons que percep el peu humà. Les distàncies són
d’escala humana. Aquest fet determina una relació fonamental entre els europeus i el seu paisatge. Aquest pai-
satge ha estat modelat, humanitzat per peus i mans.
De nou, la diferència és radical:
-No anem a peu d’una ciutat nord-americana a una altra.
-Els deserts de l’interior australià, del sud-oest dels Estats Units, els «grans boscos» dels estats del Pacífic o
d’Alaska són pràcticament infranquejables.
Cloenda
Els components essencials del pensament i la sensibilitat europeus són, en el sentit etimològic de la paraula,
pedestres. La seva cadència i la seva seqüència són les del caminant.

1. Tema i títol coincideixen.

2. Finalitat: demostrar que, culturalment, l’Europa continental té una idiosincràsia pròpia.
3. a) Comparar Europa amb altres continents.
4. Primer bloc: paràgrafs 1 (realment hauria de ser 2, perquè 1 només és la introducció) - 4 / Segon bloc: paràgrafs
5-9.
En el primer bloc s’aprofundeix en el fet que Europa està feta de cafès i en el segon que la característica d’Eu-
ropa és que es pot fer a peu.

95
5. Primer bloc:
a) paràgrafs 1 (realment hauria de ser 2, perquè 1 només és la introducció) -3: aborda directament el tema dels
cafès a través d’exemples de qui els han freqüentat.
b) paràgraf 4: distingeix els diferents establiments que es podrien considerar cafès o similars.
Segon bloc:
a) paràgrafs 5-6: es refereix a la genuïnitat d’Europa per moure-s’hi caminant.
b) paràgrafs 8-9: aborda el tema des del punt de vista filosòfic, literari i llegendari.
6. Estructura: Introducció (paràgraf 1) / Desenvolupament (paràgrafs 2-8) / Cloenda (paràgraf 9).
7. Es compara la idea d’Europa amb els parallamps, perquè de la mateixa manera que els parallamps han d’estar
enganxats a terra, qualsevol idea, també la d’Europa, ha de basar-se en la realitat. A continuació tracta sobre
aquest tema: Europa.
8. Fernando Pessoa (1888-1935): poeta. L’aportació clau de la seva poesia és la dels heterónimos, que no són
pseudònims, sinó personatges reals distints d'ell. Per crear la pròpia imatge, li cal crear personatges distints,
imaginant-ne la biografia i l'horòscop, independitzant-los, per elaborar després una obra poètica distinta de la
pròpia, fins al punt que el Pessoa que publica amb el seu propi nom és també un heterònim.
Isaac Babel (1894-1940): escriptor. Va descriure la vida de la petita burgesia jueva i episodis de la revolució rus-
sa i la guerra civil.
Søren Kierkegaard (1813-1855): filòsof. La seva obra es caracteritza per una doble polèmica: contra el raciona-
lisme de Hegel (el sistema del qual considerava desnaturalitzador de la realitat personal, tant de Déu com de
l'home) i contra l'establishment politicoeclesiàstic del seu país.
Stendhal (1783-1842): escriptor. És un dels grans analistes de la novel·la moderna, romàntic per la passió, molt
clàssic pel rigor formal, fidel a la seva fórmula, moderna, segons la qual no descriu les coses en elles mateixes,
sinó solament els efectes que aquestes li produeixen.
Giacomo Girolamo Casanova (1725-1798): escriptor. Va escriure Isocameron (1788) i, sobretot, l'Histoire de ma
vie (1791-98), unes voluminoses memòries escrites en francès que constitueixen un testimoniatge fascinant de
l'època.
Charles Baudelaire (1821-1867): poeta. La importància històrica de l'obra poètica de Baudelaire és extraordinà-
ria: com una plataforma giratòria que ha donat una orientació nova a tota la poesia occidental.
Sigmund Freud (1856-1939): neuròleg i psiquiatre. Va fundar la psicoanàlisi.
Karl Kraus (1874-1936): escriptor. La seva obra principal és el drama Die letzten Tage der Menschheit (Els darrers
dies de la humanitat, 1919), de to apocalíptic i antibel·licista.
Robert Musil (1880-1942): escriptor. Der Mann ohne Eigenschaften (L'home sense qualitats,1930) és la seva
obra més important. Hi fa una anàlisi aguda i crítica de la societat austrohongaresa del començament de segle.
És considerat un dels millors prosistes europeus contemporanis.
Rudolf Carnap (1891-1970): filòsof. Va fer una de les aportacions més importants del s. XX als problemes d'una
filosofia metodològicament dominada per la idea d'exactitud i de correcció logicoformal, que té com a tema cen-
tral el coneixement científic.
Georges Jacques Danton (1759-1794): polític. Va ser procurador del consell del rei del 1785 al 1791. Des del 1789
s'arrenglerà entre els revolucionaris.
Maximilien de Robespierre (1758-1794): polític. Influït per les idees de Rousseau, va reclamar el sufragi univer-
sal i va defensar la plena democràcia política i social, d'acord amb els interessos de la petita burgesia. La seva
honestedat i vida senzilla li valgueren el sobrenom de l'Incorruptible.
Jean Jaurès (1859-1914): polític. Va acceptar les teories del marxisme i va concebre un socialisme marxista
d'arrel humanista, amb finalitats essencialment ètiques.
Vladimir Il'ič Lenin (1870-1924): polític. Va ser nomenat president del govern rus (Consell dels Comissaris del Po-
ble), i dirigí democràticament el partit, prenent posició en els debats de la pau, la guerra civil, l'organització de
l'URSS, la constitució de la Tercera Internacional, la Nova Política Econòmica, els sindicats, etc.
Lev Trotski (1879-1940): polític. Presidí i orientà el soviet de Peterburg durant la revolució de l'any 1905 i, detin-
gut un cop vençuda aquesta, escriví Balanç i perspectives. Les forces motrius de la revolució, on exposà la se-
va teoria de la revolució permanent, segons la qual només el proletariat podia fer triomfar la Revolució Russa,
portant-la, en un procés ininterromput, de la fase burgesa a la fase socialista i comptant, enfront de l'actitud
contrarevolucionària de la classe camperola, amb el suport d'una revolució socialista mundial.
Francis Scott Fitzgerald (1896-1940): novel·lista. És un exponent notable de l'època del jazz i de la rebel·lia i la
desil·lusió de la joventut després de la Primera Guerra Mundial.
Humphrey Bogart (1899-1957): actor. Va esdevenir un nou tipus de «dur» i de gàngster del cinema americà, amb
una personalitat rica i de dimensió tràgica.
Jean-Paul Sartre (1905-1980): filòsof i escriptor. Es va donar a conèixer sobretot per la novel·la La nausée (1938)
i el conjunt de narracions Le mur (1937 i 1939), les implicacions metafísiques de les quals explicita a L'être et
le néant. Essai d'ontologie phénoménologique (1943), expressió cabdal de la filosofia (existencialisme ateu) del

96
 que hom ha anomenat «el primer Sartre», en contraposició al pensament sartrià fruit de la ulterior evolució del
filòsof.
Walter Benjamin (1892-1940): filòsof. Va escriure Der Begriff der Kunstkritik in der deutschen Romantik (El con-
cepte de la crítica d'art dins el Romanticisme alemany, 1920), on desenvolupa el concepte de crítica, que con-
siderava com a immanent a tota veritable obra d'art.
Franz Schubert (1797-1828): compositor. El seu profund lirisme va donar una nova vida a les formes musicals tra-
dicionals, dins el marc d'un Romanticisme no exempt d'elements classicitzants.
Gustav Mahler (1860-1911): compositor. El seu paper de precursor de la música contemporània es manifesta en
els amplis intervals que empra i en les construccions sonores de deu sons simultanis o més. En la seva obra
hom troba indicis de l'expressionisme musical de la generació posterior.
9. Els cafès, perquè s’hi ha fet molta vida rellevant a dins; la possibilitat de moure’s per Europa únicament caminant.
10. Exemple: parallamps - Concepte: estar ancorat en la realitat.
Exemple: cafès - Concepte: club, francmaçoneria, lloc de reconeixement polític o artisticoliterari de presència
programàtica.
11. Es compara Europa amb Moscou i els Estats Units on diu que no hi ha cafès; amb un bar americà on diu que,
tot i ésser important en alguns aspectes, no és un espai adequat per a llargues estades; amb Amèrica del Nord,
Àfrica i Austràlia on diu que no t’hi pots moure a peu, a causa de les peculiaritats geogràfiques.
12. La possibilitat de moure-t’hi a peu: determina una relació fonamental entre els europeus i el seu paisatge. L’au-
tor vincula l’etimologia de la paraula «pedestre» en les implicacions que té en el camp del pensament (la filo-
sofia) i la literatura. Els peripatètics, en filosofia i retòrica gregues, són els que van de polis a polis practicant una
docència itinerant. Al seu torn, el peu, el ritme i l’enjambement, marca les convencions mètriques i poètiques.
13. A Rússia i als Estats Units no hi ha cafès; en canvi a Europa sí. En els bars americans no s’hi poden fer llargues
estades, però són el centre de la història del jazz i estan amarats de sexualitat; Europa no té aquestes peculia-
ritats, però en els seus cafès s’hi poden escriure tractats de fenomenologia. Hi ha deserts a l’interior d’Austrà-
lia i al sud-oest dels Estats Units, «grans boscos» als estats del Pacífic o d’Alaska, els Estats Units també té el
Grand Canyon i els aiguamolls de Florida i Austràlia, l’Ayers Rock; Europa no té aquests atractius turístics geolò-
gics perquè Europa es pot fer tota a peu i això, segons l’autor, l’afavoreix més.
14. Utilitza una frase de Benjamin Walter, o sigui un argument d’autoritat.
15. L’estructura del text:
En el primer paràgraf la primera frase serveix per comparar-hi el cas que es vol tractar.
En el segon paràgraf introdueix de manera negativa els casos amb què es compara Europa: «No hi ha cafès
[...].», «No n’hi ha cap [...].»
En el quart paràgraf es compara els cafès europeus amb els bars americans; per fer-ho primer introdueix els as-
pectes que considera positius d’aquests espais per, després, anar a la comparació real i també introduir-la de
manera negativa: «Ningú [...].»
En el sisè paràgraf torna a utilitzar la negació: «No anem a peu [...]» i després exemples que concreten aques-
ta idea.
Elements lèxics:
«Observin les diferències ontològiques.»
«radicalment diferent»
«la diferència respecte»
Connectors:
«Com»
«no tant [...] com»

Activitats
pàgina 304

1. Resposta model:
Resum:
La Revolució Francesa suposa un nou model per a l’Estat francès, un nou model que manté la llengua francesa
com a única perquè és, també, una manera de construir un Estat francès unit i poderós.
Opinió:
La fortalesa i la unitat de l’Estat francès no depenen de tenir una única llengua. Es poden respectar les altres
llengües i contribuir a l’hora a la fortalesa i a la unitat de l’Estat, perquè els habitants que s’hi vegin implicats se
sentiran més respectats i més inclosos en l’Estat i, per tant, aquesta fortalesa i unitat serà més fàcil d’assolir.

97
 pàgina 305
2. El text d’Henri Grégoire s’inscriu després de la Revolució Francesa. Amb la creació dels estats moderns s’im-
posa la unificació lingüística amb l’oficialització d’una variant i la relegació i el bandejament de totes les altres.
En l’època de la Revolució Francesa la diversitat lingüística a França era molt alta i la major part de ciutadans par-
laven altres llengües, no coneixien la llengua francesa. Aquest text és emblemàtic perquè recull des d’un punt
de vista de la sociolingüística l’aparell ideològic «programat» que acompanya la substitució lingüística. Aquest
eclesiàstic proposa un conjunt de mesures per imposar el francès arreu del territori.
Pel que fa a les mesures cal distingir aquelles purament coactives i repressives: canvi de retolació dels carrers,
proposta d’exigir el coneixement del francès per casar-se... de les que són de caràcter «persuasiu» amb un re-
refons ideològic de gran eficàcia perquè promou l’autoodi a partir de la deslegitimació de totes les altres llen-
gües i pobles (pel que fa a la pròpia llengua, la història, els costums, la manera de viure...). El programa de subs-
titució té la finalitat de reconvertir els ciutadans no francesos i donar-los una nova identitat (nova llengua, història,
literatura...). Aquest discurs es basa, fonamentalment, en els eixos següents:
• Prestigi de la llengua francesa: sinònim de llibertat, nació, modernitat, futur, progrés... i desprestigi de totes
les altres llengües: dialectes, patuesos, idiomes feudals, vestigis del passat...
• El coneixement del francès i l’abandó de la llengua pròpia és un deure patriòtic per construir un Estat mo-
dern i de progrés.
pàgina 317

3. Conflicte: minorització de la població autòctona de les Illes Balears a causa de l’allau d’estrangers i de la priorit-
zació de la llengua castellana com a llengua de relació.
Via de solució: construcció d’un model de convivència igualitari, intercultural i identitari. Aquesta igualtat en el
tractament de les diferents llengües i cultures demana també un pacte de convivència en què els nouvinguts
han d’assumir l’aprenentatge d’uns «mínims lingüístics i culturals» propis del territori que els acull.
Ara bé, per aconseguir aquest objectiu cal corregir la interposició constant del castellà com a llengua de relació.

98
 AVALUACIÓ BLOC 3
pàgina 318

1. Temàtiques dels textos:

Text 1: La propietat alienable i inalienable.
Text 2: La separació entre Tasmània i Austràlia.
Text 3: El sistema d’agricultura dels haunóo.
Text 4: Paraules especials o secretes.
Text 5: La inexistència dels verbs ser i estar.
Text 6: La varietat nominal.
Text 7: El lèxic.
Text 8: La importància de la diversitat lingüística.
2. Textos en què preval el concepte: 2, 4, 5, 7 i 8.
Textos en què preval l’exemple: 1, 3 i 6.
3. La relació que s’estableix entre llengua i cultura és molt important, com ho mostra el fet que cada cultura inter-
preta el seu entorn a la seva manera. Per tant, per algunes cultures, la terra no pot vendre’s o ser propietat d’al-
gú, en canvi, per a d’altres, s’hi pot fins i tot posar un preu per deixar-hi el cotxe (zona blava). El mateix passa
amb les lleis. Hi ha lleis fetes pels homes (arbitràries) i lleis naturals que de vegades les contradiuen.
La diferència sobre el concepte de propietat en aquella cultura i la nostra és ben clar. Per a nosaltres, la majoria
de les coses es poden comprar. La propietat és tot allò que podem aconseguir amb diners o amb poder. Per a
les cultures del Pacífic, només allò que està sota el seu control els pertany.
pàgina 319

4. El coneixement històric és el que ens aporta informació de caràcter històric, com el que apareix en el text rela-
tiu a la unió de Tasmània amb el continent australià. Aquesta informació, per més que ens arribi a través de la
llengua, no s’admet com a real fins que la ciència ho pot corroborar. Si només és la llengua que ens en parla,
fem referència a llegendes o, en tot cas, a coneixement popular. És clar que a partir d’aquest podem iniciar un
procés que ens porti a l’altre.
5. Els punts en comú entre els textos 3 i 6 són que sovint sentim a dir que amb les llengües de prestigi es pot
parlar de ciència perquè tenen prou recursos sintàctics i un bon cabal de lèxic científic, però que les llengües
minoritàries no són adequades per expressar l’abstracció o la ciència. Aquests textos proven que aquesta afir-
mació és una fal·làcia.
La relació entre llengua, entorn i activitat econòmica és evident. Cada llengua s’adequa al seu entorn i, segons
l’entorn, s’exerceix una activitat econòmica o una altra. Si hi ha força aigua i la terra és bona, s’afavoreix l’agri-
cultura, per exemple; si el terreny és muntanyós s’afavoreix un altre tipus de conreu. També l’alçada és impor-
tant, etc. La llengua, qualsevol llengua, intentarà distingir i denominar allò que li calgui, allò que li sigui necessari
en el seu dia a dia.
6. La relació entre llengua i codi social és molt important. Hi ha llengües ameríndies en què el fet de parlar entre
dones fa que usin un llenguatge diferent del que fan servir quan s’adrecen a un home. En les nostres societats
europees també hi ha diferències: ens tutegem o ens parlem de vostè o de vós, canviem de registre (col·loquial,
vulgar o culte). Són marques clares de distinció social.
7. La relació entre la informació del text 7 i els textos anteriors és que cada llengua té un inventari de paraules di-
ferents i aquest inventari depèn del seu desenvolupament històric, social, econòmic, etc. Totes les paraules de
cada diccionari són el testimoni viu de la història d’aquesta llengua.
8. La pèrdua d’una llengua no tan sols representa la mort d’una manera de contemplar el món, també es perd tot
el saber acumulat durant generacions. Aquest saber pot ser científic, amb la qual cosa la pèrdua és encara més
important.
9. Resposta model:
Les llengües ens identifiquen, ens diuen qui som i com som. Les llengües aporten molta més informació, a part
de la que estem intentant transmetre al nostre interlocutor.
De la mateixa manera que quan parlem no en som conscients, potser, però el llenguatge no verbal també apor-
ta informació; a través d’una llengua expliquem molt més que no ens pensem. La nostra realitat com a societat
i la nostra manera d’entendre el món i de relacionar-nos s’hi fa evident. I, per això, nosaltres som d’una manera
determinada segons la llengua que parlem, perquè la llengua és una característica cultural més que ens deter-
mina, que ens marca com a individus dins de la nostra societat, que ens distingeix.
Conservar les llengües, per tant, no és només conservar l’eina de comunicació de cada comunitat lingüística és,
també, conservar-ne la idiosincràsia.

99