TEMA 1.

INTRODUCCIÓ A LES TÈCNIQUES ARTÍSTIQUES

1. 1. LA DIVERSITAT DE TÈCNIQUES (SUPORTS, MATERIALS, UTILLATGE)

TÈCNICA:

- Definició : Conjunt dels procediments d'un art o d’un ofici. La tècnica és un procediment
que té com a objectiu l’obtenció d’un resultat determinat.
- Principals tècniques artístiques:

a) Tècniques bidimensionals b) Tècniques tridimensionals

- Dibuix - Escultura
- Pintura - Glíptica
- Gravat i estampació - Ceràmica
- Mosaic - Vidre
- Incrustació - Treball dels metalls
- Vidriera - Orfebreria
- Teixits

c) Tècniques artístiques dels segles XX i XXI

- Collage
- Frottage
- Fumage:
- Dripping
- Obres polimatèriques
- Videoart
- Art digital
- Performance
- Instal·lacions

MATERIALS:

- Definició : Diferents matèries (ferro, fusta, pigments, tela, oli, etc.) que s’utilitzen en la
fabricació d'alguna cosa.
 - Segons el seu origen es classifiquen en:
Naturals
- origen animal (exemples: seda, cola de conill…)
- origen mineral (exemples: pedra, guix, metall…)
- origen vegetal (exemples: cotó, lli, resines…)
Artificials:
Obtingut per l’ésser humà a través d’un tractament o procediment de les matèries
primeres. No es troba a la naturalesa com a tal. S’utilitzen des de l’Antiguitat.
exemples: pigment blau egipci
Sintètics
Materials obtinguts a partir d’un procés industrial
exemples: làtex acrílic

UTILLATGE:

- Definició : Conjunt d'eines, instruments, etc., necessaris per a efectuar un treball determinat
o les feines pròpies d'un art o d'una professió
- Cada tècnica té el seu utillatge específic, amb una terminologia determinada.

Exemples:
EINES PER TREBALLAR LA FUSTA: gúbia, trepanador, martell, escofina, broca,
serra…
EINES PER TREBALLAR LA PEDRA: plomada, cisell, buixarda, gradina,
compàs…
1. 2. FONTS PER A L’ESTUDI DE TÈCNIQUES I MATERIALS

a) Estudi directe de les obres

1. Examen organolèptic de les obres

L’examen organolèptic és aquell examen realitzat a través dels òrgans dels sentits (tacte, vista, oïda,
olfacte, gust). L’estudi directe i minuciós de les obres pot aportar dades significatives sobre els
materials que la composen i la tècnica utilitzada, especialment sobre el seu procés d’elaboració.

2. Anàlisis científiques
Es tracta de l’estudi d’un bé a partir d’anàlisis científiques que requereixen una sèrie de
coneixements tècnics per part dels professionals que les realitzen. L’historiador/a de l’Art ha de
saber que aquests estudis permeten, entre d’altres aspectes:
- Investigar la naturalesa dels materials, la metodologia i la tècnica utilitzats per l’artista
- Les degradacions i patologies que pateix l’obra
- Assessorar el restaurador sobre les tècniques i productes a utilitzar en la restauració
- Ajudar a establir una estratègia ajustada de conservació preventiva
- La caracterització del materials i de la tècnica d’execució contribueix a l’autentificació,
atribució, localització geogràfica i datació d’un bé cultural al detectar materials o
tècniques propis d’un artista, escola o període restringit de la història, o per el contrari
substàncies anacròniques.

Els mètodes científics són variats i depenen de la naturalesa i estructura física de cada objecte. Els
principals mètodes d’anàlisis científiques de les obres d’art són:

2. 1. Exàmens globals o mètodes d’anàlisi no destructius.

Es basen en radiacions tant visibles com invisibles a l’ull humà. L’objecte a estudi es sotmès a
aquestes radiacions per a després estudiar el seu comportament. Permeten un estudi directe de
l’obra, sens alterar-la ni modificar-la.

Què són les radiacions electromagnètiques? Són un conjunt d’ones que es propaguen a partir
d’una font emissora en línia recta. Aquestes radiacions formen l’espectre, del qual l’ull humà
només percep una petita proporció. En l’estudi dels béns culturals s’utilitzen radiacions visibles i
no visibles. Les que no ho són, han de transformar-se en imatges per a poder ser apreciades per les
persones.
 TÈCNIQUES DEL CAMP VISIBLE
FENÒMENS VISIBLES
TÈCNICA DESCRIPCIÓ
Observacions a simple
vista llum del dia
Il·luminació tangencial Fer incidir en un angle de 5 a 30
graus un eix de rajos paral·lels de
llum blanca enmig de la foscor.
Llum transmesa Fer incidir un eix de rajos de llum
blanca a través de l’objecte
Fotografia impressió dels rajos lluminosos
reflexats sobre una placa o
pel·lícula impregnada de sals de
plata.
FENÒMENS IMPERCEPTIBLES
TÈCNICA DESCRIPCIÓ
Lupa simple (una lent de 4x a 12 x)
Microscopi (dues lents de 4 fins a 200x) i òptic
estereoscòpic (fins a un màxim de 1000x)
APLICACIONS
permet detectar la naturalesa i l’estat dels
materials (alteracions i intervencions
anteriors).
Permet detectar: irregularitats en la
superfície, tècnica i estat de conservació.
Permet detectar: parts perdudes, faltes
d’adhesió, esquerdes….
Permet obtenir documents fidels i
permanents de les etapes del tractament.
Documentació indispensable per a l’ús i la
interpretació dels mètodes analítics. Tenim
fotografia en blanc i negre, color, ll.
tangencial o rasant, fot. de llum transmesa,
de llum polaritzada o monocromàtica.
APLICACIONS
detalls, tècnica, estat de conservació,
intervencions anteriors, assajos
preliminars d’operacions de restauració,
etc.
Observació d’estructures materials de
dimensions inferiors a aquelles apreciables
a simple vista. L’augment de la imatge
s’obté per fenòmens de refracció de les
lents òptiques.
Poden portar adaptada una càmera
fotogràfica. Aquest sistema és utilitzat
també en anàlisis puntuals.
 TÈCNIQUES DEL CAMP INVISIBLE
FENÒMENS VISIBLES
TÈCNICA DESCRIPCIÓ
Infrarrojos Transmeten intensitat calorífica. A
(W. Herschell) l’examen global dels béns culturals
només s’utilitzen IR propers evitant
al màxim que s’encalenteixi l’objecte
exposat
Raigs ultraviolats Exciten la fluorescència
(Wood 1913) determinades substàncies en funció
de la seva naturalesa química.
La font de UV consisteix en la
làmpada de Wood, formada per una
làmpada de vapor de mercuri a alta
pressió amb un filtre d’òxid de níquel
que elimina els rajos visibles i deixa
passar els UV. Habitació obscura.
Rajos x: Consisteix en travessar l’objecte amb
radiografia un feix de RX i enregistrar la imatge
(Röntgen 1895) obtinguda en una placa radiogràfica
composada per una emulsió
fotogràfica per les dues cares sobre
un suport de cel·lulosa.
Per l’anàlisi amb RX és
imprescindible el blindatge de
l’habitació de treball i l’operador ha
de prendre mesures de protecció.
APLICACIONS
Pintura: detecció de firmes i inscripcions
ocultes o cobertes per vernissos obscurits i
semiopacs. Reconeix el blau cobalt, incolor als
IR a diferència de la resta dels blaus.
Pentiments o transformacions, repintades.
Estudia el dibuix subjacent sobre tot en
pintures s XV-XVI, elaborades a partir de
capes fines superposades.
Document gràfic: millora la capacitat de
lectura del text. Ajuda a autentificar segells.
de Adicions i repintades en forma de taques,
vernissos naturals antics, uniformitat o
heterogeneïtat d’una capa de vernís superficial,
pigments. En general permet veure
intervencions anteriors en pintures, dibuixos,
tapissos i obres tèxtils, etc.
En pintura de cavallet determina l’estat
material, permet detectar intervencions en el
suport (permet observar la tela oculta en un
entelat, costures, etc), preparació (forma
d’aplicació) i capes pictòriques (repintades,
esquerdes i clivellats, pèrdues, composicions
superposades i canvis de composició).
- En pintura sobre taula determina a més l’atac
d’insectes, l’estat del suport (tipus d’unions,
degradacions, forma i sentit de la veta).
- Escultura de fusta policromada: Indica
llacunes, peces que formen el suport, si la talla
és o no és foradada, claus, ancoratges, capes
pictòriques, pèrdues, repintades...
- Instruments de música: tecnologia.
2. 2. Exàmens puntuals o mètodes destructius

Les anàlisis puntuals estan directament relacionades amb la caracterització dels materials que
conformen els béns culturals. També permeten detectar productes derivats de les alteracions.
S’ha de començar sempre per mètodes senzills, que proporcionin un coneixement general i un
estudi morfològic, fins arribar, només quan sigui necessari, a posar en pràctica els mètodes
instrumentals més sofisticats.

Les anàlisis puntuals inclouen l’extracció i preparació de mostres, és a dir s’ha d’extreure una
petita part de la peça, d’un lloc representatiu, i preparar-la per a poder realitzar els estudis puntuals
pertinents:

A continuació anomenarem alguns dels mètodes més importants d’anàlisi puntual:

TÈCNIQUES D’ANÀLISI PUNTUAL

TÈCNICA DESCRIPCIÓ APLICACIONS
Microscopi òptic observació de mostres en augment. El Observació amb detall de les mostres.
Microscopi microscopi electrònic permet un Permet l’anàlisi de la seva morfologia i
electrònic: (SEM): augment molt superior que el estat de degradació.
1.000.000x. ;(TEM): microscopi òptic.
100. 000 x.

Microanàlisis Reaccions químiques realitzades amb Identificació de pigments, minerals,

(anàlisi a la gota) l’ajuda d’un microscopi. Quan es fa aglutinants, sals....
l’anàlisi, es detecten coloracions
específiques, formació de cristalls o
altres fenòmens que indiquen la
presència d’un material determinat.
Mètodes Es caracteritzen per requerir un alt cost
instrumentals d’infraestructures i personal tècnic
especialitzat. Proporcionen exactitud i
precisió per a una bona identificació
dels materials.

Exemples:
Espectroscopia Per analitzar materials inorgànics: anàlisis elemental de: pigments, sals,
atòmica identificació elemental mitjançant metalls (bronzes) productes de corrosió,
absorció o emissió d’una radiació. minerals, ceràmica, argiles, vidres...
 Espectroscopia Per analitzar materials orgànics. Estudi
mol·lecular de les radiacions característiques
absorbides per les molècules excitades
per una font d’energia radiant.
Difracció de canvi de direcció o de les propietats
raigs X físiques d’aquesta radiació.
identificació de molècules orgàniques:
adhesius, consolidants, vernissos,
dissolvents, aglutinants, colorants,
humectants i fibres
Identificació de pigments i materials
cristal·lins ( pigments, sals contaminants,
productes de corrosió de porcellanes,
materials petris en general, aliatges
metàl·liques, materials ceràmics, vitris,
etc.)

b) Estudi de les fonts literàries històriques

1. Literatura de taller
Es tracta d’un conjunt de texts elaborats per i per a artistes, també anomenats tractats. Són una
sèrie d’obres on es recull el coneixement tècnic i material d’una època on l’autor, a partir de
les recomanacions i descripcions dels procediments, s’adreça a altres artistes per a que ho
posin en pràctica al seu propi taller. Així doncs, són texts amb un gran nombre d’indicacions
detallades i de tipus pràctic.
Trobem nombrosos tractats sobre tècniques artístiques al llarg de la Història de l’Art, alguns
exemples de tractats editats són:
- CARDUCHO, V. Diálogos de la pintura. Turner, Madrid, 1979
- CELLINI. B. Tratados de orfebrería, escultura, dibujo y arquitectura. Akal, Madrid,
1989
- CENNINNI, C. El libro del arte. Akal, Madrid,1988
- Da VINCI, L. Tratado de pintura. Akal, Madrid, 1986
- PACHECO, F. El arte de la pintura. Cátedra, Madrid, 2001
- PALOMINO. Museo pictórico y escala óptica. Aguilar, Madrid, 1946
- TEÒFIL. On various arts. Edició a cura de C.R. Dodwell. Oxford, Clarendon Press,
1986
- HERACLI. I colori e le arti dei romani. Edició a cura de C. Garzya. Nàpols, Il Mulino,
1996

2. Altres fonts escrites

Es tracta d’altres tipologies de fonts documentals que també ens poden proporcionar una
informació molt valuosa per conèixer els materials i tècniques de les obres d’art. Trobem
diferents tipus de documentació:
 - Contractes: en ells s’especifiquen alguns dels materials que ha de fer servir l’artista
contractat per una obra de terminada, especialment aquells més costosos, com l’or o el
blau d’ultramar.
- Inventaris: es tracta de la relació detallada de tots els elements que es troben en una
casa o, fins i tot, en l’obrador d’un artista. En general, es realitzaven post mortem, a fi
de concretar l’herència.
- Llibres d’obra: són els documents on es recullen totes les despeses que comporta una
determinada obra, inclosos tots els materials que s’havien de comprar i la mà d’obra.
Gràcies a ells podem saber els materials que s’utilitzaven o el sou dels artífexs. A
Mallorca tenim alguns de la Seu, Bellver i l’Almudaina.

3. Altres fonts
En l’estudi material i tècnic dels béns culturals no hem de tancar-nos a cap possible font
d’informació. Per exemple, hem de tenir en compte les fonts orals. Alguns mestres d’obra
vius, coneixedors de les tècniques constructives tradicionals, ens poden proporcionar molta
informació de morters i materials que no trobarem a cap llibre o document.

En el cas de les obres contemporànies, es fonamental el diàleg amb el propi artista que és
qui millor coneix no sols els materials de les seves obres sinó el procés de creació.