modernisme-APUNTS.

pdf

Chiaraeivissa

Catalán (literatura y socio)

1º Bachillerato de Ciencias y Tecnología

EBAU Islas Baleares

Reservados todos los derechos.

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
 No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
 

MODERNISME 
1. ANTECEDENTS  
La  ​Renaixença  fou  un  moviment  cultural  i  literari  del  català  que  té  lloc  a  la  primera  meitat  del  segle  ​XIX 
(1833-1890)​.  Els  objectius  d'aquest  moviment  eren  la  ​dignificació  de  la  llengua  i  l'edificació  d'una 
literatura nacional​.   

Els  autors  més  destacats  són  ​Bonaventura  Carles  Aribau  que  es  considera  l'iniciador  de  la  renaixença 
amb la ​“​Oda a la pàtria”​ (1883)​ i J​ acint Verdaguer​.  

Reservados todos los derechos.

2. CONTEXT SOCIAL DEL MODERNISME 
A  finals  del  segle  XIX,  a  Espanya  hi  va  haver  crisi  política  i  econòmica  perquè  el  1898  es  va  produir  la 
pèrdua  de  les  colònies,  Cuba  i  Filipines.  Això  va  donar  lloc  a  una  ​crisi industrial i agrària que va provocar 
una  disminució  de  la producció i un augment de l’atur, i que va afectar  principalment a Catalunya que va 
passar  d'una  ciutat  agrària  a  industrial.  De  fet,  això  també  va  provocar  una  ​crisi  sociocultural  perquè 
com tot anava molt malament, la gent va deixar de creure. 

3. DEFINICIÓ MODERNISME  
El Modernisme és un moviment cultural, literari i artístic que neix pels volts dels anys 90 del segle XIX amb 
uns  objectius clars: modernitzar i europeïtzar la cultura i la literatura catalanes. Els modernistes critiquen 
la  societat  i  la  cultura  catalanes,  que  consideren  anacròniques,  és  a  dir,  antiquades,  i  localistes.  També 
critiquen  la  burgesia  perquè  no  valoren  l’art  per  ell  mateix  sinó  el  consideren  només  pel  seu  valor 
econòmic.  Es  proposaran  promoure  una  cultura  i  un  art  moderns  i  europeus,  superant  els  models 
vuitcentistes. 

3.1. LÍMITS CRONOLÒGICS DEL MODERNISME 

Podem  dir  que  el  Modernisme  apareix  com  a  moviment  global  l'any  1892  ​quan  la  revista  ​L'Avenç  es 
convertirà  en  la  plataforma  d’aquest  moviment,  ja  que  recollirà  totes  les  novetats  artístiques  i  literàries 
que s'estan produint a Europa. 

Es  dóna  com  a  data  de  tancament  del  moviment  modernista  l'any  ​1911​,  en  què moren dos modernistes 
significats:  el  poeta  ​Joan  Maragall  i  el  pintor  ​Isidre  Nonell​.  Amb  tot,  es  considera  que  l'última  obra 
literària  modernista  és  la  novel·la  La  vida  i  la mort d'en Jordi Fraginals, de Josep Pous i Pagès, publicada 
l'any 1912. 

1 

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-3595541
  

4. MODERNISME A EUROPA 
❏ ANGLATERRA:  
➢ PRERAFAELITISME:  ​aquest  corrent  poètic  cerca  la  bellesa  en  un  món  idealitzat.  Es 
coneixen  amb  el  lema  ​“l’art  per  l’art”  i  pretenien  oposar-se  al  nou  concepte  d’art 
industrialitzat​.  En  valoren  la  ​simplicitat  i  la  ingenuïtat​.  Propugnen  ​abandonar  la  ciutat  i 

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
traslladar-se  al  camp​.  De  fet,  a  nivell  estètic,  prefereixen  el  món  medieval.  Autor:  Oscar 
Wilde. 

❏ FRANÇA: 
➢ PARNASIANISME:  moviment  literari  francès  de  la  segona  meitat  del  segle  XIX.  Els 
fundadors  d'aquest  moviment van ser ​Théophile Gautier i Leconte de Lisle​. Els parnassians 
preconitzaren  una  poesia  despersonalitzada,  allunyada  dels  propis  sentiments  i  amb 
temes  que  tingueren  a  veure  amb  l'art​,  temes  suggeridors  per ells mateixos, bells, exòtics, 
amb  una  marcada preferència per ​l'antiguitat clàssica​, especialment la ​grega​, i pel llunyà 
Orient.  Pel  que  fa  a  l'estil,  els  parnassians  tenien  molta  cura  de  la  ​forma​.  El  lema  del 

Reservados todos los derechos.

parnassianisme era: “l'art per l'art”, art vist com a forma i no com contingut. 

➢ SIMBOLISME:  ​moviment  artístic,  essencialment  pictòric  que  presenta imatges oposades a 

la  realitat  visible  o  científica  per  a  demostrar  que  existeix  una  realitat  amagada  que,  si  no 
és  possible  de  conèixer,  és almenys possible d'intuir. ​La paraula és evocadora d’imatges​. 
Aquest corrent va tenir una influència important a l’obra de ​Santiago Rusinyol​. 
 

5. ETAPES DEL MODERNISME 

El  Modernisme  té  una  actitud  oberta  a  l’Europa  moderna  com  a  solució  als problemes plantejats. Com a 
moviment, es tracta d'una actuació conjunta i com a període, dura vint anys. 

El Modernisme viurà dues grans etapes: 

1a  ETAPA:  1892-1900.  ​És  l'etapa  més  combativa,  productiva  i  de  formació  del  moviment​,  en  la  qual 
els  modernistes  aniran  rebent  i  assumint  les  novetats  que  s'estan  produint  a  Europa  en  tots  els  àmbits. 
En aquesta primera etapa destaquen​ 4 revistes i dos diaris: 

01. Tindrà  un  paper  molt  important  la  revista  ​L'Avenç  fundada 1881 per Jaume Massó i Torrents​, que 
es  convertirà  en  la  plataforma  dels  joves  intel·lectuals  modernistes  (Maragall,  Fabra,  Jaume 
Brossa,  Alexandre  Cortada...).  Iniciaren una campanya lingüística a favor de la reforma ortogràfica 
de  la  llengua  catalana,  encapçalada  per  ​Pompeu  Fabra  i  Jaume  Massó  i  Torrents  enfront  de  la 
llengua arcaïtzant de la Renaixença.  

2 

Descarga la app de Wuolah desde tu store favorita

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-3595541
  

L'​objectiu  principal  de  la  revista  i  dels  intel·lectuals  que  hi  col·laboren  és recollir les novetats del 
moment,  ser  moderna  i progressista. Per això serà la introductora de l'obra de ​Nietzsche i d'Ibsen, 
entre d'altres. 

02. Catalònia  ​dona  a  conèixer  autors  europeus  com  Nietzche,  Goethe o Baudelaire, i les novetats del 

moment, Maeterlinck i D’Annunzio. 

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
03. Pèl i ploma 
04. 4 gats 

DIARIS: La Vanguardia i Diari de Barcelona 

La  celebració  de  les  anomenades  ​"Festes  Modernistes",  que  van  ser  tres  ​i  que  va  organitzar  a  Sitges 
Santiago  Rusiñol​,  van  ser  concebudes  amb  la  finalitat  de  donar  a  conèixer  totes  les  iniciatives  que 
s'estaven  produint  per  modernitzar  la  societat  catalana  i  rebutjar  l'art  del  passat  i  impulsar  els  últims 
moviments estètics. 

2a  ETAPA.  1900-1911.  ​Mentre  que  la  primera  etapa  del  moviment  s'havia  caracteritzat  per  ser 

Reservados todos los derechos.

combativa  i  fonamentalment  teòrica,  la  segona  etapa  significa  l'​acceptació  de  l'art  i  la  literatura 
modernistes  per  part  de  la  burgesia  catalana​.  Es  pot  considerar  que  el  Modernisme  "triomfa"  com  a 
moviment  cultural,  literari i estètic. Pel que fa a les publicacions que recolliran les iniciatives modernistes 
en aquesta segona etapa destaquen Joventut i El poble català. 

6. CORRENTS IDEOLÒGICS I ESTÈTICS: 2 grups 

a) El Regeneracionisme ​(vitalistes, voluntaristes) 

Els  modernistes  consideren  que  Catalunya  està  abocada  a  la  decadència  si  no  passa  per  un  procés  de 
modernització i europeïtzació. La societat catalana està "malalta" i necessita "regenerar se".  

❏ Artista:  encarregat  de  diagnosticar  aquesta  malaltia  i  de  donar-li  solució,  és  a  dir,  serà 
l'encarregat  de  divulgar  entre  la  societat  la  modernitat  europea.  I  l'artista  que  serà  un  ésser 
superior,  un  ​messies  tindrà  també  una  ​funció  social​,  serà  alguna  cosa  més  que  un  creador:  serà 
l'encarregat  de  modernitzar  la  societat  i  la  cultura  a  través del seu art.Per tant, el que destaca del 
paper de l'artista modernista és el seu individualisme. 

Per  tant,  hi  haurà  un  sector  d'intel·lectuals  i  d'artistes  modernistes,  els  anomenats  "regeneracionistes", 
que  opinen  que  la  ​cultura  i l'art han de tenir una funció social​: fer progressar la societat, superar el seu 
endarreriment,  trencar  amb  totes  aquelles  estructures  que  la  mantenen  immòbil  i  anacrònica..  Aquesta 
postura que es dóna en la primera etapa modernista rep el nom de Regeneracionisme. 

3 

Descarga la app de Wuolah desde tu store favorita

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-3595541
 No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
 

Dins  del  Regeneracionisme,  tindran  un  paper  molt  important  les  figures  del  filòsof  ​Nietzsche  i  del 
dramaturg  noruec  Ibsen.  Els  regeneracionistes  recullen  aquestes  teories  i  consideren  que  l'artista 
modernista té la tasca de dur la modernitat a la massa social. 

AUTORS: ​Joan Maragall i Jaume Brossa. 

b) L'Esteticisme
ESTECICISTES:​ defensen una renovació només de l'art, sense entrar en consideracions socials.   

Els  esteticistes  ,  tot  i  que  el  seu  objectiu bàsic pel que fa a l'art és el mateix que el dels regeneracionistes, 

Reservados todos los derechos.

consideren  que,  efectivament,  és  necessari  renovar  la  cultura  catalana  i  modernitzar-la  en  tots  els  seus 
aspectes,  però  no  es  preocuparan  de  qüestions  polítiques  ni  socials,  sinó  que es limitaran a treballar pel 
canvi  i  la  modernització  des  del  ​punt  de  vista  estètic​,  d'aquí  la  denominació  d'"esteticistes". Practiquen 
l'anomenat  ​"art  per  l'art"​,  consideren  que  aquest  no  ha  de  tenir  cap  paper  social  regenerador, 
senzillament són creadors de bellesa, opinen que la finalitat de l'art és el gaudi estètic. 

❏ ARTISTA:  un  ésser  superior i diferent a la resta de la societat perquè viu dedicat a la ​creació de la 

bellesa​.  Critiquen  la  societat  en  què  viuen  perquè  afavoreix  la  uniformitat, la lletjor, la vulgaritat, 
mentre que ells defensen la bellesa, la poesia, la diferència, el gaudi estètic, l'individualisme. 

AUTOR:​ el pintor i autor teatral ​Santiago Rusiñol​.  

7. CARACTERÍSTIQUES DE LA LITERATURA MODERNISTA 

–  RECERCA  DE  L’ART  TOTAL:  amb  la  incorporació  de  diverses manifestacions artístiques a les tècniques 
literàries (pintures, arquitectura...). 

–    REFLEX  DE  LES  TENSIONS  DE  L’ARTISTA  (Individualisme,  artista  vs  societat,  vitalisme  Nietzche):  La 
reproducció  de  les  tensions  entre  l'artista  incomprès  i  la  societat  burgesa.  La  influència  del  vitalisme  de 
Nietzsche  i  d'Ibsen  s'hi  va  deixar  notar  en  els  personatges,  dotats  d'una  força  espiritual  que  els  duu  a  la 
marginació,  al  lideratge,  a  la  soledat  i  a  la  incomprensió per estar per damunt del sistema de valors de la 
societat burgesa. 

–  ÚS  DE  LA  NATURA:  reflex  del  sentiment,  i  fins  i  tot,  pot  ser  un  personatge  més  (solitud).  Sinceritat  i 
verisme.  L'autor  intenta  reproduir  els  seus  estats  d'ànim  a  través  del  comportament  dels  seus 
personatges i dels objectes descrits de manera subjectiva. 

–  ​DEFENSA  DE  LA  LLENGUA  MODERNA,  encara  sense  normativitzar,  però  depurada  de  barbarismes  i 
vulgarismes.  Els  modernistes van cercar els models lingüístics en el món rural, on la parla presentava una 
castellanització menor. 

4 

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-3595541
  

8. OBJECTIUS I ACTITUDS COMUNS: 

-TRADICIÓ  I  INFLUÈNCIES:  ​Es  valora  allò  que  és  essencial  a  Catalunya  per  tal  de  modernitzar-la. 
S’introdueixen  mitjançant  traduccions  i  comentaris  crítics  apareguts  en  les  revistes  del  període,  d'una 
banda,  els  clàssics  universals  i,  de  l'altra,  Els  autors  contemporanis,  bàsicament  de  europeus,  més 
innovadors en aquell moment. ​Modernitzar la cultura catalana a partir del trencament amb la tradició. 

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
AUTORS MÉS INFLUENTS: ​Nietzche, Ibsen i Maeterlinck. 

-​LA CONCEPCIÓ DE L’ART:​ ​L'art havia de tenir llibertat total i absoluta. 

ARTISTA:  Cercar  un  art  total  o  art  síntesi  que  trenqués  els  límits  entre  els  gèneres  i  entre  les arts. 
importa la creativitat personal i la iniciativa individual. 

LITERATURA  MODERNISTA:  Es  caracteritza  per  l’oposició  entre  el  jo  i  la  societat.  I  l’objectiu 
europeïtzar la societat i la cultura, i renovar les estructures polítiques i socials. 

Reservados todos los derechos.

-​PROPOSTA  DE  CREACIÓ  D’UNA  LITERATURA  NACIONAl  a  partir  de  dos  eixos:  ​Nacionalisme​, 
que  intenta  descobrir  l'anima  catalana  a  través  del  folklore  i  el  paisatge,  i  el  ​cosmopolitisme que havia 
de dotar aquesta literatura vacional d'un caràcter universal. 

-​LA  LLENGUA:  ​Literatura  amb  una  llengua  normalitzada  mai  no  podria  ser  una  literatura  de  prestigi  i 
mai  no  podria  ser  traduïda.  S'aconsegueix  la  ​reforma  gramàtica  i  s’introduiren  els  ​mètodes  lingüístics 
més  avançats.  Tmb  va  haver  un  intent  de  creació  d'un  estil  culte  i  sintètic  per  mitjà  d'un  llenguatge 
suggeridor i simbòlic que havia de connectar directament amb el lector 

9​. TEATRE MODERNISTA: Santiago Rusinyol 

El  teatre  sofrí  una  renovació  profunda  i  es  convertí  en  una  dels  gèneres  més  característics  del 
Modernisme  perquè  satisfà  el  principis  de  l’Art-Síntesi  o  art  total  (literatura,  interpretació,  arquitectura, 
música,...) 

Corrents 

1.-  ​Teatre regeneracionista​,  ​vitalista  o  ibsenià  (Ibsen).  ​Teatre  social  i  d’idees​.  Els  temes  giren 
entorn  de  la  llibertat  individual  i  del  conflicte  que  aquest  ideal  comporta  quan  topa  amb  els  drets 
col·lectius.  Tècniques:  versemblança  dels personatges, problemes quotidians i incorporació de la realitat 
a l’escena. Autors: Ignasi Iglésias , Joan Puig i Ferreter  

2.-  ​Teatre esteticista​,  ​simbolista,  maeterlinkià  (Maeterlink).  Exposa  realitats  tranfigurades  i 

simbòliques.  Es  vol  commoure  l’espectador  a  través  de  suggeriments  o  d’impressions.  Els  personatges 

5 

Descarga la app de Wuolah desde tu store favorita

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-3595541
  
són  éssers  vagues,  idealitzats,  dominats  per  la  tristesa  i  la  melangia.  Autors:  Santiago  Rusiñol 
(1861-1931), Adrià Gual (1872-1943).

9.1. Santiago Rusiñol (Barcelona, 1861 - Aranjuez, 1931)

Vida

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
Va  ser  un  artista  polifacètic,  veritable  model  de  l’artista  modernista  pur,  que  destacà  sobretot  com  a 
dramaturg  i  pintor.  Fill  d’una  Família  de  l’alta  burgesia,  de  fabricants  tèxtils,  aviat  va  mostrar  la  seva 
inclinació  per  la  pintura.  Amic  i  col·laborador  de  Ramon Casas, va viure llargues temporades a París amb 
ell  i  amb  altres  artistes  com  Miquel  Utrillo,  Ramon  Canudas  i  Enric  Clarasó.  Ell  mateix  es  considerava un 
pintor  que  de  tant  en  tant  escrivia.  Organitzador  de  les  Festes  Modernistes  celebrades  a  Sitges  i 
participant  assidu  de  les  tertúlies  artístiques  de  la  cerveseria  Quatre  Gats,  va  dedicar  la  seva  vida  a 
conrear la seva vocació artística.  

Obra

Seguidor  del  corrent  simbolista  i  molt  influït  per  Maeterlinck  ,  va  publicar  un  llibre  de  narracions,  ​Anant 

Reservados todos los derechos.

pel món​, el 1896, i un altre de poemes en prosa, ​Oracions,​ el 1897. 

L’èxit  literari  li  va  arribar  com  a  home  de  teatre,  i  els  primers  monòlegs  que  va  escriure  ja  van  ser  molt 
aplaudits.  Però  quan  realment  va  destacar  va  ser  amb  la  publicació,  el  ​1898,  de  ​L’alegria  que  passa,​  
obra  decadent  d’un  sol  acte  musicada  per  Enric  Morera  que  ja  plantejava  l’enfrontament  de  l’artista (en 
aquest cas artistes de circ, que encarnen la poesia) amb la societat, la prosa, “un poble indiferent, vulgar i 
ensopit”. 

L’any  1900  va  publicar  una  altra  obra,  El  jardí  abandonat​.  Molt  marcadament  decadentista.  Encara  el 
1901  va  estrenar  Cigales i formigues, un nou enfrontament artista-societat, poesia-prosa, com deia ell, en 
què  les  formigues  representen  la  societat  burgesa,  treballadora  i  immòbil,  i  les  cigales  són  els  artistes 
bohemis  i  inquiets que viuen el moment. A partir d’aquest moment de compromís social amb la classe de 
la  qual  depenia  econòmicament,  Rusiñol  va  abandonar  la  pintura  i  va  començar  a  escriure només obres 
humorístiques i quadres de costums segons la demanda del públic. 

6 

Descarga la app de Wuolah desde tu store favorita

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-3595541
 No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
 

«L’auca del senyor Esteve» 

L’obra  que  trenca  definitivament  la  primera  concepció  de  l’artista  enfrontat  a  la  societat  és  L’auca  del 
senyor  Esteve,  creada  primer  com  a  novel·la  costumista  unida  a  la  idea  de  l’auca  popular  i  reconvertida 
després  en  obra  de  teatre,  estrenada l’any 1917. L’obra explica l’ascensió d’una família de comerciants al 
llarg  de  quatre  generacions,  cada  una  més  estalviadora  que  l’anterior,  que  aconsegueixen  fer  d’una 
botigueta  de  vetesifils  un  gran  negoci.  Però  a  la  quarta  generació  neix  en  Ramonet,  que  no  vol  ser 
botiguer:  vol  ser  artista.  L’obra,  per  tant,  simbolitza  de  nou  l’enfrontament  artista-societat,  però  la 
diferència  és  el  tractament  que  Rusiñol  fa  d’aquest  enfrontament:  el  dramaturg  hi  expressa  el 

Reservados todos los derechos.

reconeixement  de  l’esforç  i  de  l’aportació  de  les  dues  classes  socials  en  conflicte,  perquè  la  burgesia  fa 
diners  però  no  sap  gaudir  de  l’art  i  de  la  vida  i  enveja  els  artistes,  mentre  que  aquests  no  podrien  ser 
còmodament artistes sense els diners de la burgesia. 

1r novel·la (1907) → Adaptació Teatral (1917) 

Reflex dels conflictes artista-societat 

Merceria:​ La Puntual 

7 

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-3595541