Professional Documents
Culture Documents
Wuolah Free Modernisme APUNTS
Wuolah Free Modernisme APUNTS
Chiaraeivissa
MODERNISME
1. ANTECEDENTS
La Renaixença fou un moviment cultural i literari del català que té lloc a la primera meitat del segle XIX
(1833-1890). Els objectius d'aquest moviment eren la dignificació de la llengua i l'edificació d'una
literatura nacional.
Els autors més destacats són Bonaventura Carles Aribau que es considera l'iniciador de la renaixença
amb la “Oda a la pàtria” (1883) i J acint Verdaguer.
3. DEFINICIÓ MODERNISME
El Modernisme és un moviment cultural, literari i artístic que neix pels volts dels anys 90 del segle XIX amb
uns objectius clars: modernitzar i europeïtzar la cultura i la literatura catalanes. Els modernistes critiquen
la societat i la cultura catalanes, que consideren anacròniques, és a dir, antiquades, i localistes. També
critiquen la burgesia perquè no valoren l’art per ell mateix sinó el consideren només pel seu valor
econòmic. Es proposaran promoure una cultura i un art moderns i europeus, superant els models
vuitcentistes.
Podem dir que el Modernisme apareix com a moviment global l'any 1892 quan la revista L'Avenç es
convertirà en la plataforma d’aquest moviment, ja que recollirà totes les novetats artístiques i literàries
que s'estan produint a Europa.
Es dóna com a data de tancament del moviment modernista l'any 1911, en què moren dos modernistes
significats: el poeta Joan Maragall i el pintor Isidre Nonell. Amb tot, es considera que l'última obra
literària modernista és la novel·la La vida i la mort d'en Jordi Fraginals, de Josep Pous i Pagès, publicada
l'any 1912.
1
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-3595541
4. MODERNISME A EUROPA
❏ ANGLATERRA:
➢ PRERAFAELITISME: aquest corrent poètic cerca la bellesa en un món idealitzat. Es
coneixen amb el lema “l’art per l’art” i pretenien oposar-se al nou concepte d’art
industrialitzat. En valoren la simplicitat i la ingenuïtat. Propugnen abandonar la ciutat i
No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
traslladar-se al camp. De fet, a nivell estètic, prefereixen el món medieval. Autor: Oscar
Wilde.
❏ FRANÇA:
➢ PARNASIANISME: moviment literari francès de la segona meitat del segle XIX. Els
fundadors d'aquest moviment van ser Théophile Gautier i Leconte de Lisle. Els parnassians
preconitzaren una poesia despersonalitzada, allunyada dels propis sentiments i amb
temes que tingueren a veure amb l'art, temes suggeridors per ells mateixos, bells, exòtics,
amb una marcada preferència per l'antiguitat clàssica, especialment la grega, i pel llunyà
Orient. Pel que fa a l'estil, els parnassians tenien molta cura de la forma. El lema del
1a ETAPA: 1892-1900. És l'etapa més combativa, productiva i de formació del moviment, en la qual
els modernistes aniran rebent i assumint les novetats que s'estan produint a Europa en tots els àmbits.
En aquesta primera etapa destaquen 4 revistes i dos diaris:
01. Tindrà un paper molt important la revista L'Avenç fundada 1881 per Jaume Massó i Torrents, que
es convertirà en la plataforma dels joves intel·lectuals modernistes (Maragall, Fabra, Jaume
Brossa, Alexandre Cortada...). Iniciaren una campanya lingüística a favor de la reforma ortogràfica
de la llengua catalana, encapçalada per Pompeu Fabra i Jaume Massó i Torrents enfront de la
llengua arcaïtzant de la Renaixença.
2
L'objectiu principal de la revista i dels intel·lectuals que hi col·laboren és recollir les novetats del
moment, ser moderna i progressista. Per això serà la introductora de l'obra de Nietzsche i d'Ibsen,
entre d'altres.
No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
03. Pèl i ploma
04. 4 gats
La celebració de les anomenades "Festes Modernistes", que van ser tres i que va organitzar a Sitges
Santiago Rusiñol, van ser concebudes amb la finalitat de donar a conèixer totes les iniciatives que
s'estaven produint per modernitzar la societat catalana i rebutjar l'art del passat i impulsar els últims
moviments estètics.
2a ETAPA. 1900-1911. Mentre que la primera etapa del moviment s'havia caracteritzat per ser
Els modernistes consideren que Catalunya està abocada a la decadència si no passa per un procés de
modernització i europeïtzació. La societat catalana està "malalta" i necessita "regenerar se".
❏ Artista: encarregat de diagnosticar aquesta malaltia i de donar-li solució, és a dir, serà
l'encarregat de divulgar entre la societat la modernitat europea. I l'artista que serà un ésser
superior, un messies tindrà també una funció social, serà alguna cosa més que un creador: serà
l'encarregat de modernitzar la societat i la cultura a través del seu art.Per tant, el que destaca del
paper de l'artista modernista és el seu individualisme.
Per tant, hi haurà un sector d'intel·lectuals i d'artistes modernistes, els anomenats "regeneracionistes",
que opinen que la cultura i l'art han de tenir una funció social: fer progressar la societat, superar el seu
endarreriment, trencar amb totes aquelles estructures que la mantenen immòbil i anacrònica.. Aquesta
postura que es dóna en la primera etapa modernista rep el nom de Regeneracionisme.
3
Dins del Regeneracionisme, tindran un paper molt important les figures del filòsof Nietzsche i del
dramaturg noruec Ibsen. Els regeneracionistes recullen aquestes teories i consideren que l'artista
modernista té la tasca de dur la modernitat a la massa social.
b) L'Esteticisme
ESTECICISTES: defensen una renovació només de l'art, sense entrar en consideracions socials.
– REFLEX DE LES TENSIONS DE L’ARTISTA (Individualisme, artista vs societat, vitalisme Nietzche): La
reproducció de les tensions entre l'artista incomprès i la societat burgesa. La influència del vitalisme de
Nietzsche i d'Ibsen s'hi va deixar notar en els personatges, dotats d'una força espiritual que els duu a la
marginació, al lideratge, a la soledat i a la incomprensió per estar per damunt del sistema de valors de la
societat burgesa.
– ÚS DE LA NATURA: reflex del sentiment, i fins i tot, pot ser un personatge més (solitud). Sinceritat i
verisme. L'autor intenta reproduir els seus estats d'ànim a través del comportament dels seus
personatges i dels objectes descrits de manera subjectiva.
– DEFENSA DE LA LLENGUA MODERNA, encara sense normativitzar, però depurada de barbarismes i
vulgarismes. Els modernistes van cercar els models lingüístics en el món rural, on la parla presentava una
castellanització menor.
4
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-3595541
No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
AUTORS MÉS INFLUENTS: Nietzche, Ibsen i Maeterlinck.
ARTISTA: Cercar un art total o art síntesi que trenqués els límits entre els gèneres i entre les arts.
importa la creativitat personal i la iniciativa individual.
LITERATURA MODERNISTA: Es caracteritza per l’oposició entre el jo i la societat. I l’objectiu
europeïtzar la societat i la cultura, i renovar les estructures polítiques i socials.
-LA LLENGUA: Literatura amb una llengua normalitzada mai no podria ser una literatura de prestigi i
mai no podria ser traduïda. S'aconsegueix la reforma gramàtica i s’introduiren els mètodes lingüístics
més avançats. Tmb va haver un intent de creació d'un estil culte i sintètic per mitjà d'un llenguatge
suggeridor i simbòlic que havia de connectar directament amb el lector
Corrents
1.- Teatre regeneracionista, vitalista o ibsenià (Ibsen). Teatre social i d’idees. Els temes giren
entorn de la llibertat individual i del conflicte que aquest ideal comporta quan topa amb els drets
col·lectius. Tècniques: versemblança dels personatges, problemes quotidians i incorporació de la realitat
a l’escena. Autors: Ignasi Iglésias , Joan Puig i Ferreter
5
Vida
No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
Va ser un artista polifacètic, veritable model de l’artista modernista pur, que destacà sobretot com a
dramaturg i pintor. Fill d’una Família de l’alta burgesia, de fabricants tèxtils, aviat va mostrar la seva
inclinació per la pintura. Amic i col·laborador de Ramon Casas, va viure llargues temporades a París amb
ell i amb altres artistes com Miquel Utrillo, Ramon Canudas i Enric Clarasó. Ell mateix es considerava un
pintor que de tant en tant escrivia. Organitzador de les Festes Modernistes celebrades a Sitges i
participant assidu de les tertúlies artístiques de la cerveseria Quatre Gats, va dedicar la seva vida a
conrear la seva vocació artística.
Obra
Seguidor del corrent simbolista i molt influït per Maeterlinck , va publicar un llibre de narracions, Anant
L’èxit literari li va arribar com a home de teatre, i els primers monòlegs que va escriure ja van ser molt
aplaudits. Però quan realment va destacar va ser amb la publicació, el 1898, de L’alegria que passa,
obra decadent d’un sol acte musicada per Enric Morera que ja plantejava l’enfrontament de l’artista (en
aquest cas artistes de circ, que encarnen la poesia) amb la societat, la prosa, “un poble indiferent, vulgar i
ensopit”.
L’any 1900 va publicar una altra obra, El jardí abandonat. Molt marcadament decadentista. Encara el
1901 va estrenar Cigales i formigues, un nou enfrontament artista-societat, poesia-prosa, com deia ell, en
què les formigues representen la societat burgesa, treballadora i immòbil, i les cigales són els artistes
bohemis i inquiets que viuen el moment. A partir d’aquest moment de compromís social amb la classe de
la qual depenia econòmicament, Rusiñol va abandonar la pintura i va començar a escriure només obres
humorístiques i quadres de costums segons la demanda del públic.
6
Merceria: La Puntual
7
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-3595541