Morfologia. Els Connectors

Actualització
CATALÀ A DISTÀNCIA 2018
Morfologia. Els connectors
Anomenam connectors o nexes els elements lingüístics, generalment invariables, que

relacionen dos (o més) constituents de l'oració o del text. La relació que estableixen
pot ser de caràcter sintàctic (coordinació, interordinació, subordinació) i/o semàntic
(addició, contrast, conseqüència...).
Classificació dels connectors:
 Conjuncions
 Pronoms relatius i interrogatius
 Connectors parentètics o matisadors
 Altres connectors
Bona part dels connectors provenen de la fixació gramatical d'altres formes

lingüístiques que han perdut el seu significat literal i han passat a exercir una funció
connectiva. Molt sovint es tracta de locucions més o menys complexes (com que, com
més...menys, fet i fet, d'altra banda, sigui com sigui...).
Hi ha mots o grups de mots que en uns contextos fan de connectors i en altres

exerceixen una funció diferent:
Jo volia demanar una altra opinió; ara, si tu penses que no cal, no en parlem
més.
[aquí el mot ara funciona com a connector entre dues oracions]
Ara arriba en Jaume.

Actualització
[en aquest cas ara és un adverbi de temps que fa de complement

circumstancial]
El varen votar, per tant, que no es queixin.
[aquí per tant és un connector]
Va caure per tant de pes.
[en aquest cas es tracta d'una preposició seguida d'un determinant que
formen part del sintagma per tant de pes]
1. Conjuncions
Són mots o locucions invariables que estableixen una relació de dependència

sintàctica entre dues oracions o entre dos sintagmes. Si es tracta de sintagmes, les
conjuncions coordinen; si es tracta d'oracions, poden coordinar, interordinar o
subordinar.
M'ha comanat una agenda i una capsa de retoladors.
[i coordina dos sintagmes nominals]
M'ha demanat que li dugués un parell de coses.
[que subordina li dugués un parell de coses a m'ha demanat]
Hi ha conjuncions simples (i, o, però); n'hi ha que estan formades per un adverbi seguit
de la conjunció que (encara que, mentre que, bé que, sempre que); d'altres inclouen
preposicions, substantius, etc. (a fi que, de manera que, en canvi, per tant, en cas que).
En molts casos hi ha un paral·lelisme entre locucions prepositives i conjuntives (per tal
de / per tal que, a pesar de / a pesar que).
Actualització
Classificació de les conjuncions:
de COORDINACIÓ (1)
copulatives i (expressa addició), ni (negació de l'addició)
El llit és molt petit i vosaltres estau molt grassos.
No els va a veure ni els telefona mai.
disjuntives o, o bé
(expressen alternativa) Li canviaran per una altra cosa o bé li tornaran

els diners.
d'INTERORDINACIÓ
adversatives però, sinó (que), mes, emperò, ans, doncs,

altrament, nogensmenys, tanmateix, en canvi,
(expressen oposició, contrast)
mentre que, més aviat, més tost, etc.
Deixarà la selecció, però continuarà jugant.
Nosaltres tudam moltes coses mentre que altres

no tenen res.
consecutives Contínues: així que, de manera que, doncs,

ergo
(expressen conseqüència)
Discontínues: tal...que, tan...que, tant / tanta /
tants / tantes...que, etc.
No hi ha altra cosa, de manera que menjaràs

Actualització
faves.
Va ser tan amable que els va conquistar a tots.
concessives encara que, malgrat que, (per) bé que, si bé,

mal que, ni que
(expressen una contrarietat que, tanmateix, no
impedeix l'acció principal) per + adjectiu / adverbi + que (per més que, per
molt que, per bo que, per malament que...),
baldament, etc.
Baldament m'ho jurassis, no et creuria.
causals perquè, a causa que, atès que, car, com (que),

ja que, per tal com, puix (que), que, vist que,
(expressen causa, motiu)
etc.
Atès que ningú havia confirmat l'assistència,

suspengueren l'acte.
Dóna'm les claus, que no vull que les perdis.
finals perquè, per tal que, a fi que, etc.
(expressen finalitat) Us trametem el certificat per tal que hi poseu el

vistiplau.
condicionals si, amb que, mentre (que), només que, sols que,
posat que, sempre que, fora que, llevat que,
(expressen condició)
tret que, si doncs no, si de cas, si per cas, etc.
Ho faré amb que em dugueu el material demà.
Si de cas no el trobes, deixa-li una nota.

Actualització
comparatives tan / tant / tanta / tants / tantes...com,

més...(del) que, menys...(del) que, com més /
(expressen comparació en termes d'igualtat,
menys...més / menys, quant / quanta / quants /
superioritat, inferioritat o proporcionalitat)
quantes més / menys... més / menys, igual que,
igual com, millor que, pitjor que, etc.
Quantes més coses hi posis, menys els agradarà.
Ha col·laborat més que no em pensava.
de SUBORDINACIÓ
completives que, si
modals com, com si, segons (que), tal com, sense que,
a mesura que, en la mesura que, etc.
(expressen mode, manera)
Jo ho faré com ella ha dit.
Serem quatre o cinc segons que en Pere vengui o

no.
temporals quan, que, mentre, ara que, sempre que, cada

vegada que, abans que, fins que, des que,
(expressen simultaneïtat, anterioritat o
posterioritat) d'ençà que, després que, tan bon punt, tan
aviat com, així que, tot seguit que, de seguida
que, a penes, etc.
Mentre nosaltres prenem el cafè, vosaltres podeu

escurar.
Te l'enviaré de seguida que arribi.

Actualització
de lloc on (pot anar precedit de preposició o adverbi: a

on, d'on, per on, cap on, fins on, allà on):
Hi anirem per on tu vulguis.
2. Tipus de conjuncions
 La conjunció de coordinació relaciona dues o més clàusules [1], sintagmes o

parts de sintagmes equivalents sintàcticament, que, per tant, se situen en el
mateix nivell d'anàlisi:
Ell s'ho cou i ell s'ho menja.
[1] clàusula: és una unitat oracional per la forma (unió de subjecte i predicat), però no té independència
sintàctica, sinó que es troba dins d'una unitat sintàctica superior, l'oració.
 La conjunció d'interordinació relaciona dues clàusules (i ocasionalment

sintagmes o parts de sintagmes) que són interdependents sintàcticament i
semànticament, és a dir, que s'exigeixen mútuament.
L'estructura és sempre binària: o bé manifesta una relació que podríem
anomenar de tipus "causa - efecte", o bé (en el cas de les comparatives) una
relació "comparat - terme de comparació".
Consideram interordinades les oracions que tradicionalment s'han anomenat

adverbials no circumstancials o impròpies (no equivalen a un adverbi) i les
adversatives. Formen un grup intermedi entre la coordinació i la subordinació.
Tant les oracions coordinades com les interordinades són unions de clàusules
que es descomponen en sengles subjectes i predicats.
Exemples:
Actualització
No estudia gaire, però sempre acaba aprovant.
És tan alta com un sant Pau.
 La conjunció de subordinació introdueix una clàusula que depèn

sintàcticament d'una part de l'oració (nom, verb...).
Les oracions compostes per subordinació equivalen a una oració simple
(mantenen l'estructura inicial de subjecte i predicat) on una (o més d'una)
funció és representada per una clàusula en lloc d'un sintagma:
Li va prometre que aniria a veure'l cada setmana.
3. Notes sobre els connectors
 Una variant dels connectors coordinants són els distributius, de vegades

conjuncions i d'altres no. Es tracta d'elements parcialment gramaticalitzats i de
caire correlatiu que trobam en les dues oracions coordinades i que indiquen
alternança. Poden tenir caràcter copulatiu o disjuntiu:
Ni s'ha aixecat del llit ni ha volgut berenar.
O li ho dius tu o li ho diré jo.
Adés l'enyorava, adés la maleïa.
No solament han desestabilitzat el país, sinó que han creat un conflicte

internacional.
L'un diu que és veritat; l'altre, que és mentida.
 Fixem-nos que una mateixa conjunció pot adquirir diversos valors semàntics:
Actualització
Va sortir del cotxe perquè s'havia posat nerviós. [valor causal]
El va treure del cotxe perquè s'orejàs. [valor final]
Vaig fer-ho com volies tu. [valor modal]
Com era a Brussel·les, no va assistir a la reunió. [valor causal]
 Hi ha conjuncions discontínues, amb constituents que pertanyen a clàusules

distintes:
Vaig menjar tantes panades que he tengut mal de panxa tota la setmana.
 Hi ha una sèrie de mots considerats tradicionalment adverbis (nogensmenys,

tanmateix, altrament, més aviat, a penes, com, quan, on) que poden o solen
funcionar com a elements conjuntius, per això els incloem en la classificació de
les conjuncions.
 Una modalitat de les copulatives són els connectors anomenats continuatius,

que expressen continuïtat, successió, afegiment, i que consisteixen en
locucions que solen incloure i o ni: i encara, i fins i tot, i àdhuc, i més, i
endemés, i a més, i així mateix, ni tan sols...
I és el connector més bàsic i menys específic, per això pot substituir-ne molts
d'altres. Hi ha construccions amb la conjunció i que no tenen, per tant, valor
d'addició:
Acosta't i podrem parlar millor. [equival a 'Si t'acostes, podrem parlar millor'
o a 'Acosta't perquè puguem parlar millor']
El telèfon sona i ningú no s'hi posa. [i equival a però]

Actualització
La conjunció i no canvia davant els mots que comencen per i-:
nerviós i insegur
 L'alternativa que expressa la conjunció disjuntiva pot ser d'opció obligada,

d'aproximació i fins i tot d'equivalència:
Véns amb nosaltres o te'n vas amb ells?
Vés al forn o al supermercat i en trobaràs.
el margalló o Chamaerops humilis
La conjunció o no canvia davant els mots que comencen per o-:
orient o occident
 S'usa sinó quan el verb de la segona oració queda sobreentès i s'elideix; en els
altres casos s'usa generalment sinó que:
No l'han posat per refrigerar, sinó per bescanviar la calor.
No ha caigut, sinó que s'ha tirat en terra a posta.
Sinó pot tenir també valor restrictiu:
No volen sinó especular.
No s'ha de confondre sinó amb si no (conjunció condicional + adverbi no):
Si no m'esperes, no venc.
Ha de caminar, si no, no se'n sortirà.

Actualització
 Ans equival a sinó que.
 Doncs expressa conseqüència o conclusió i també oposició o antítesi, per això

la trobam entre les conjuncions consecutives i les adversatives:
No vol que hi vagi; doncs no hi aniré. [conseqüència]
Esperaves que et convidassin?; doncs no et convidaran. [oposició]
Recordem que no es pot usar com a conjunció causal:
No hi anaren, doncs plovia.
 El mot tanmateix indica:

Que una cosa és lògic que ocorri, sobretot malgrat allò que semblava oposar-
s'hi. (Tanmateix li ho hauràs de dir.)
Que una cosa ha de ser perquè en resulti explicable una altra. (Han fet la feina
en dos dies; tanmateix tenen uns aparells fantàstics.)
Que una cosa ocorre sense que sigui obstacle allò que s'acaba de dir o que
queda sobreentès. En aquest cas equival a nogensmenys. (Hi ha molta
vigilància; tanmateix / nogensmenys els roben contínuament.)
 En la llengua col·loquial, baldament es pronuncia maldament.
 La conjunció si s'usa per introduir oracions condicionals, i significa en el cas,

considerat possible o merament suposat, en què:
Si corres, l'agafaràs.
Actualització
Si em comprassis la moto, et podria acompanyar a la feina.
I també s'usa per introduir oracions substantives que fan de complement d'un
verb que expressa dubte o interrogació. En aquest cas es considera una
conjunció completiva:
No sap si ho voldran pagar.
Li varen demanar si votaria a favor o en contra.
 Les conjuncions completives introdueixen oracions subordinades substantives.

Que introdueix clàusules no interrogatives:
M'han assegurat que rebrem la revista cada dilluns.
Tenia por que li demanassin el carnet.
Si introdueix clàusules interrogatives indirectes generals:
Es preguntava si algú hauria entès el seu raonament.
No han confirmat si vindran o no.
 Podríem dir que el connector que és el subordinador per excel·lència. És el més

buit de significat, per això pot introduir oracions molt diverses:
Que em diguis això m'agrada molt.
[conjunció completiva, introdueix una oració subordinada substantiva que

fa de subjecte]
El guia els explicava que aquell lloc era molt especial.

Actualització
[conjunció completiva, introdueix una subordinada substantiva que fa de

complement directe]
Tenia moltes ganes que tornàssiu.
[conjunció completiva, introdueix una subordinada substantiva que fa de

complement del nom]
Vine, que vull parlar amb tu.
[conjunció causal, introdueix una oració interordinada causal]
El gall va cantar que encara feia fosca.
[conjunció temporal, introdueix una subordinada adverbial de temps]
A més, és l'element que més trobam en les locucions conjuntives:
adverbi + que: ara que, bé que, ja que, sempre que, tan...que...
preposició + que: des que, fins que, malgrat que...
determinant + que: tant...que, tantes...que, més...que...
participi + que: atès que, posat que...
una altra conjunció + que: sinó que, puix que...
preposició + substantiu + que: a fi que, de manera que, en cas que...
Podem trobar la conjunció que introduint oracions principals amb què feim una
pregunta, expressam un desig, emfasitzam una acció, etc., especialment en la
llengua informal:
Que no vols venir?
Que siguis molt feliç!
Jo que li dic: "Baixa d'aquí!"

Actualització
El mot que, a més de conjunció, pot ser pronom relatiu (L'anell que dus és
preciós. Això és el que volia.) i adverbi o determinant quantitatiu (Que lluny! Que
cotxes que hi ha!).
En canvi, el què tònic és pronom interrogatiu (Què vols? Digues què has fet.) o
pronom relatiu darrere preposició (El vaixell en què hem vingut feia aigua.).
Recordem que les preposicions a, de, en, amb cauen davant la conjunció que:
A pesar que s'han reunit moltes vegades, no han solucionat els problemes.
No estic d'acord que ella sigui la darrera.
 Les formes com, quan i on no són pròpiament conjuncions, sinó adverbis

pronominals, i com a tals es consideren a les lliçons corresponents (pronoms
relatius, pronoms interrogatius, adverbis). De tota manera, com que funcionen
com a connectors i s'han inclòs tradicionalment entre les conjuncions, els hem
introduït també en aquesta lliçó.
4. Pronoms relatius i interrogatius
Aquests connectors tenen la particularitat que són pronoms i acompleixen, per tant,
dues funcions sintàctiques, la de connector i una altra:
Na Magdalena és una de les persones en qui més confii.
[el relatiu qui fa la funció de connector subordinant i la funció, amb la

preposició en, de complement de règim verbal del verb confii]
M'ha demanat on me'ls havia comprat.
[l'interrogatiu on fa la funció de connector subordinant i la funció de

complement circumstancial de lloc del verb havia comprat]
Actualització
Els pronoms interrogatius només funcionen com a connectors en les oracions

interrogatives indirectes.
5. Connectors parentètics o matisadors
Són connectors de caràcter parentètic (que constitueix un parèntesi), és a dir, van

entre pauses. La majoria poden aparèixer com a connectors dins l'oració (sovint van
precedits d'una conjunció) o fora (relacionant oracions independents o paràgrafs d'un
text). Generalment van al principi del segon dels elements connectats, però els podem
trobar en altres posicions.
No indiquen una relació sintàctica (no coordinen ni subordinen), sinó que concreten la
relació semàntica que hi ha entre dos elements.
Formalment deriven sobretot de sintagmes preposicionals o adverbials que han sofert

un procés de gramaticalització.
Es poden classificar en grups semàntics:
 Afirmatius: efectivament, en efecte, ben segur, etc.

 Additius: a més, a més a més, així mateix, d'una banda...de l'altra, d'altra banda,
d'altra part, encara (més), és a dir, de fet, en realitat, així, per exemple, etc.
 Contrastius: tanmateix, en canvi, per contra, tot i això, tot i així, així i tot, més
aviat, al contrari, ara (bé), això no obstant, no obstant això, malgrat tot, de tota
manera, sigui com sigui, altrament, per això, etc.
 Consecutius: en conseqüència, consegüentment, per consegüent, per tant, doncs,
Actualització
en conclusió, finalment, comptat i debatut, fet i fet, al cap i a la fi, al capdavall,

etc.
Exemples:
Va assegurar que hi seria: no hi va anar, per això.
Una classificació com aquesta de Van Dijk té l'interès de posar en relació

estructures oracionals de caràcter divers que, consegüentment, solen
tractar-se en apartats diferents dins de les gramàtiques. Presenta, en canvi,
l'inconvenient de limitar-se al que hem anomenat connectors dialèctics i no
incloure-n'hi d'altra mena. A més, cal aclarir que Van Dijk fa referència
només a un dels valors dels connectors implicats.
La vaca és protagonista d'altres expressions: "vaca sagrada", per exemple.

Ho és a l'Índia, en efecte. També entre nosaltres s'aplica irònicament "és una
vaca sagrada" a persones de prestigi indiscutible. També hi ha qui diu,
encara, "és època de vaques magres" o "s'han acabat les vaques grasses",
sense saber-ne l'origen bíblic.
6. Altres connectors
A més dels que hem vist fins ara, hi ha altres elements lingüístics que poden fer una
funció connectiva:
 Algunes interjeccions que marquen l'organització del discurs:

Dissabte, doncs, anirem a Santa Eugènia.
Sí, d'acord. Eh... El teu germà vindrà?
No ho sé. Li ho diré... Ah, escolta, hauríem d'avisar n'Agnès i na Laura, oi?

Actualització
 Formes que hom anomena connectors lèxics perquè fan la mateixa funció que
els matisadors, però tenen un significat més literal i no tenen estructures
totalment fixades (admeten addició o commutació d'elements):
Podem dir, per començar, que no som aquí per...
Podem dir, per començar la nostra exposició, que no som aquí per...
Podem dir, en primer lloc, que no som aquí per...
 Alguns signes gràfics que s'usen per relacionar i organitzar informacions:

números: 1, 2, 3...
guions: —
punts grossos: •
lletres: a, b, c...

Morfologia. Els Connectors

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Morfologia. Els Connectors

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Actualització

CATALÀ A DISTÀNCIA 2018

Morfologia. Els connectors

Anomenam connectors o nexes els elements lingüístics, generalment invariables, que

Classificació dels connectors:

Bona part dels connectors provenen de la fixació gramatical d'altres formes

Hi ha mots o grups de mots que en uns contextos fan de connectors i en altres

[aquí el mot ara funciona com a connector entre dues oracions]

Ara arriba en Jaume.

[en aquest cas ara és un adverbi de temps que fa de complement

El varen votar, per tant, que no es queixin.

[aquí per tant és un connector]

Va caure per tant de pes.

Són mots o locucions invariables que estableixen una relació de dependència

M'ha comanat una agenda i una capsa de retoladors.

[i coordina dos sintagmes nominals]

M'ha demanat que li dugués un parell de coses.

[que subordina li dugués un parell de coses a m'ha demanat]

Classificació de les conjuncions:

copulatives i (expressa addició), ni (negació de l'addició)

El llit és molt petit i vosaltres estau molt grassos.

No els va a veure ni els telefona mai.

(expressen alternativa) Li canviaran per una altra cosa o bé li tornaran

adversatives però, sinó (que), mes, emperò, ans, doncs,

Deixarà la selecció, però continuarà jugant.

Nosaltres tudam moltes coses mentre que altres

consecutives Contínues: així que, de manera que, doncs,

No hi ha altra cosa, de manera que menjaràs

Va ser tan amable que els va conquistar a tots.

concessives encara que, malgrat que, (per) bé que, si bé,

Baldament m'ho jurassis, no et creuria.

causals perquè, a causa que, atès que, car, com (que),

Atès que ningú havia confirmat l'assistència,

Dóna'm les claus, que no vull que les perdis.

finals perquè, per tal que, a fi que, etc.

(expressen finalitat) Us trametem el certificat per tal que hi poseu el

Ho faré amb que em dugueu el material demà.

Si de cas no el trobes, deixa-li una nota.

comparatives tan / tant / tanta / tants / tantes...com,

Quantes més coses hi posis, menys els agradarà.

Ha col·laborat més que no em pensava.

Serem quatre o cinc segons que en Pere vengui o

temporals quan, que, mentre, ara que, sempre que, cada

Mentre nosaltres prenem el cafè, vosaltres podeu

Te l'enviaré de seguida que arribi.

de lloc on (pot anar precedit de preposició o adverbi: a

Hi anirem per on tu vulguis.

 La conjunció de coordinació relaciona dues o més clàusules [1], sintagmes o

 La conjunció d'interordinació relaciona dues clàusules (i ocasionalment

Consideram interordinades les oracions que tradicionalment s'han anomenat

No estudia gaire, però sempre acaba aprovant.

És tan alta com un sant Pau.

 La conjunció de subordinació introdueix una clàusula que depèn

Li va prometre que aniria a veure'l cada setmana.

3. Notes sobre els connectors

 Una variant dels connectors coordinants són els distributius, de vegades

O li ho dius tu o li ho diré jo.

Adés l'enyorava, adés la maleïa.

No solament han desestabilitzat el país, sinó que han creat un conflicte

L'un diu que és veritat; l'altre, que és mentida.

Va sortir del cotxe perquè s'havia posat nerviós. [valor causal]

El va treure del cotxe perquè s'orejàs. [valor final]

Vaig fer-ho com volies tu. [valor modal]