MODEL DE COMENTARI DE TEXT

Isabel-Clara Simó, Alcoi-Nova York

Tema.
La violència domèstica i masclista.

Estructura.
L'estructura externa del text està formada per set paràgrafs i la interna, en relació al seu contingut,
en tres.
Primera part (línies 1-8): Un xiquet, en Marc, presencia una discussió entre els seus pares.
Segona part (línies 9-19): El pare, davant del fill, pega a la mare i se'n va.
Tercera part (línia 20-29): La mare, impotent, es queda plorant i resignada i el xiquet s'acosta a sa
mare per a consolar-la.

Resum.
Marc és un nen petit rialler que està vivint una situació familiar que el fa patir i l'afecta
negativament. Marc és testimoni de la violència de gènere -tant física com psicològica- que viu la
seua mare a casa tots els dies. El pare sovint la bufeteja fins que un dia cau a terra plena de por i de
ràbia. Només li queda el consol del seu fill.

Identifica la tipologia textual i especifica les característiques d'aquesta tipologia presents en el

text.
La tipologia textual predominant en aquest fragment és la narrativa perquè s'hi conten una sèrie
d'esdeveniments que van succeint-se temporalment, a més de la presentació de seqüències
descriptives. Pertany a l'àmbit d'ús literari, de gènere novel·lístic amb la finalitat d'entretenir.
S'hi observa un narrador extern, omnipresent, que relata una situació de violència domèstica en
tercera persona. Fets que viuen uns personatges: la mare, el pare i el xiquet, Marc, que és qui lliga
les diferents parts. L'escena transcorre en una estança i dura, aproximadament, el temps
corresponent a una baralla domèstica.
El text respon a una estructura pròpia d'una narració: en primer lloc, la introducció (la discussió);
en segon lloc, el nus (l'agressió); i en tercer lloc, el desenllaç (la resignació de la mare i la
compassió del seu fill).
L'ús dels temps verbals en present “mira (l.1), és (l. 2), arrossega (l.4), té (l.6), avança (l. 9), calla
(l.11)...” crea l'efecte que la narradora presencia els fets, i dóna més versemblança a les accions
relatades. Els elements textuals que permeten marcar el transcorre del temps són adverbis,
connectors temporals... “el que eren d'habitud rialles, s'ha transformat en...” (l. 5) ; “aleshores” (l.
20), “per fi”... (l. 26).
Els fragments descriptius se centren en l'estat físic o psicològic dels personatges presents a través
d'enumeracions o estructures sintàctiques repetides, per exemple, “els ulls esbatanats, el cor
encongit...” (l. 1,2). També, cal esmentar l'ús d'oracions breus per fer progressar amb rapidesa les
accions: “Ha vist el colp.” “El mateix l'ha sentit” (l. 23). Afegit d'una adjectivació variada i rica, per
crear en moments un ambient negatiu: “dolenta, terrible, ferotge, estupida” (l. 9,10).
Cal destacar, per últim, l'ús del discurs directe: “Calla!” (l. 11), “Fill de puta” (l. 14) o “Mare” (l.
29) per apropar al lector als fets i fer-los més creïbles.

Recursos expressius de caràcter literari presents al text.

L'autora recorre a diferents recursos expressius per tal que ens fem una idea de l'escena, com ara, la
comparació elaborada amb elements predicatius (que prediu) o amb estructures amb com o com si:
“els ulls esbatanats” (l.1), “el cor encongit com un cuc” (l. 11), “les llàgrimes degotant-li cara avall,
com si no les sentís” (l.1), “com un llampec” (l. 10), “plorant com embogida” (l. 20)... , bàsicament,
per a reflectir l'estat anímic de la mare. Amb el mateix sentit hi apareixen personificacions “el mar
esclata” (l. ), “els quadres ... tremolaven” (l. 13-15); i, hipèrboles “arrossega l'existència per terra”
(l.4) que aporten realisme a la crua situació viscuda. Alhora s s'hi intercalen metàfores “aquell mar
ferotge que retruny” (l. 15) per expressar la duresa del sentiments o enumeracions per insistir.