Seguretat viària

Expedient:

C-19002-SE

Data de redacció
Desembre 2019

Documents
Plec de prescripcions
tècniques

Autor

Direcció General
d’Infraestructures de
Mobilitat

AVALUACIÓ DE LA
XARXA DE
CARRETERES DE LA
GENERALITAT DE
CATALUNYA
MITJANÇANT LA
METODOLOGIA
STAR RATING
D’EURORAP
PLEC DE PRESCRIPCIONS TÈCNIQUES PER A L’AVALUACIÓ DE LA XARXA DE
CARRETERES DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA MITJANÇANT LA
METODOLOGIA STAR RATING D’EURORAP

Índex

1. NECESSITAT ADMINISTRATIVA, OBJECTE I ÀMBIT D'APLICACIÓ 3

2. DISPOSICIONS GENERALS 4
2.1 ACTORS QUE INTERVENEN EN EL DESENVOLUPAMENT DEL CONTRACTE 4
2.1.1 Responsable del contracte 4
2.1.2 El contractista 4
2.2 RELACIONS DEL CONTRACTISTA AMB L’ADMINISTRACIÓ 5
3. DESCRIPCIÓ DELS TREBALLS 5
3.1 OBTENCIÓ DE PRIMERS RESULTATS DE LA METODOLOGIA. ANÀLISI C-37 7
3.2 BENCHMARKING AMB EL PROCEDIMENT ANRAM 7
3.3 ANÀLISI DELS SISTEMES D’INFORMACIÓ I GESTIÓ DE LA DGIM 8
3.4 PROPOSTA I DESENVOLUPAMENT DE PROCESSOS INFORMÀTICS AUTOMÀTICS DE PRESA DE DADES PER ALS
FITXERS D’ENTRADA DEL PROGRAMARI VIDA 9
3.5 APLICACIÓ DELS ALGORITMES PER ALS TRAMS D’INSPECCIÓ DE LA XARXA DE CARRETERES DE LA
GENERALITAT 9
3.6 EMPLENAMENT MANUAL DE LES DADES QUE NO S’HAGIN POGUT OBTENIR DE FORMA
AUTOMATITZADA 10
3.7 EDICIÓ DE LA DOCUMENTACIÓ AMB ELS RESULTATS DE L’APLICACIÓ DE LA METODOLOGIA 10
3.8 ENTREGA DEL PROGRAMARI DESENVOLUPAT PER A L’AUTOMATITZACIÓ DE PRESA DE DADES DEL
PROGRAMARI VIDA 11
3.9 INFORMACIÓ SOBRE EL DESENVOLUPAMENT DELS TREBALLS, PRESENTACIÓ I RESUM EXECUTIU
11
4. ORGANITZACIÓ I MITJANS DEL CONTRACTISTA 12
4.1 PERSONAL 12
4.2 OBLIGACIONS ESSENCIALS 14
5. VALORACIÓ DELS TREBALLS 14
5.1 TERMINI DEL CONTRACTE 14
5.2 DADES ECONÒMIQUES 14
5.3 AMIDAMENT 16
5.4 ABONAMENT 16
5.5 PRESENTACIÓ OFERTA (SOBRE B) 16
ANNEX 1: CONDICIONS TÈCNIQUES DE L’INVENTARI DIGITAL GENERAL DELS ELEMENTS
FUNCIONALS 19
2.1. Pel que fa a les imatges: 20
2.2. Pel que fa al model digital d’infraestructura viària (núvol de punts) 21
2.3. Pel que fa al posicionament 21
3.1. Introducció 22
3.2. Estructura de les dades 22
3.3. Estructura de les imatges 26
ANNEX 2: EXEMPLE DE FORMAT DE L’ARXIU AMB EXTENSIÓ CSV D’ENTRADA AL
PROGRAMARI VIDA 30
ANNEX 3: EXEMPLE DADES FITXER DEL SISTEMA DE GESTIÓ DE FERMS (GSF) 34
ANNEX 4: GUIA BREU PER CREAR UN PROJECTE AL PROGRAMARI VIDA PER A L’ANÀLISI
D’UNA CARRETERA MITJANÇANT LA METODOLOGIA STAR RATING D’EURORAP 36
PLEC DE PRESCRIPCIONS TÈCNIQUES PER A L’AVALUACIÓ DE LA XARXA DE
CARRETERES DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA MITJANÇANT LA
METODOLOGIA STAR RATING D’EURORAP

1. NECESSITAT ADMINISTRATIVA, OBJECTE I ÀMBIT D'APLICACIÓ

És objecte d'aquest plec de prescripcions tècniques (en endavant PPT), la descripció dels procediments
a desenvolupar per aconseguir una avaluació de la xarxa de carreteres de la Generalitat de Catalunya,
mitjançant la metodologia Star rating de l’organització European Road Assessment Programme
(en endavant EuroRAP).

EuroRAP és una organització internacional sense ànim de lucre dedicada a millorar la seguretat viària
de les carreteres. Està inclosa dins de l’organització International Road Assessment Programme
(en endavant iRAP).

A mode de resum, els treballs a realitzar inclouen:

- Estudi i prova pilot de la metodologia Star rating de l’EuroRAP.
- Tasques d’anàlisi dels sistemes de gestió i informació de la Direcció General
d’Infraestructures de Mobilitat (en endavant DGIM), per identificar la informació aprofitable
com a dades d’entrada per al procés Star rating d’EuroRAP.
- Tasques d’identificació i desenvolupament de sistemes automàtics de traspàs d’informació
entre els sistemes d’informació i gestió propis de la DGIM i els sistemes propis d’EuroRAP.
- Tasques d’emplenament manual de la informació del sistema Star rating que no és possible
obtenir amb mitjans automàtics.
- Edició dels resultats obtinguts.

Aquest contracte respon a la necessitat de dotar a l’Administració d’una avaluació de les seves
carreteres en termes de característiques de seguretat viària, que s’afegiran a la resta de sistemes
d’avaluacions que es fan d’aquest àmbit (informes d’accidentalitat, anuari de seguretat viària, detecció
de trams de concentració d’accidents, etc.), per tal d’ajudar a la decisió de les actuacions que s’han de
programar en aquesta matèria, i a la seva priorització.

L’àmbit general d’aplicació d’aquest contracte correspon a totes les carreteres de la xarxa de gestió
directa de la Generalitat de Catalunya, aproximadament 5.500 km. Dins de les carreteres pertanyents a
l’àmbit d’actuació d’aquest PPT, es consideraran inclosos els ramals d’enllaços, rotondes,
interseccions i calçades laterals. En el cas de carreteres de calçada separada es tindran en compte cada
un dels sentits (anada i tornada).

3
2. DISPOSICIONS GENERALS

2.1 Actors que intervenen en el desenvolupament del contracte

2.1.1 Responsable del contracte

S’anomena responsable del contracte (en endavant responsable), el personal de l’Administració que es
defineix en l’apartat S del Quadre de característiques del contracte del plec de clàusules
administratives particulars (en endavant PCAP).

El responsable ha d’exercir les funcions establertes en l’article 62 de la Llei 9/2017, de 8 de novembre,

de contractes del sector públic (en endavant LCSP), i, especialment, ha de dirigir, fer el seguiment,
controlar i validar els treballs que es realitzin dins l'àmbit del contracte, a fi que aquestes funcions
serveixin de la millor manera els interessos i objectius que la DGIM estableixi.

El responsable ha de programar els trams de carretera a avaluar, els tipus de treballs a realitzar i
facilitar totes les dades necessàries per a la correcta realització del treball, així com per a la confecció i
lliurament de la documentació, per tal que aquests serveixin de la millor manera els interessos i
objectius que la DGIM estableixi.

El responsable ha de donar també les instruccions necessàries a fi d’assegurar la correcta realització

dels treballs amb la seguretat que correspongui.

El responsable disposa de personal de la DGIM, per fer el seguiment dels treballs que es realitzin dins
de l’àmbit d’aquest PPT.

2.1.2 El contractista

El contractista és l’empresa licitadora que resulti adjudicatària del contracte objecte d’aquest PPT, i ha
d’acomplir el que es prescriu en aquest plec i el corresponent PCAP. Rebrà la denominació
d'Adjudicatari-contractista, o més breument i d'ara endavant, contractista.

El contractista ha de disposar necessàriament d’un delegat i un cap de Treballs que ha de complir amb
els requisits establerts en l’apartat 4.1 Personal d’aquest PPT.

La figura del delegat i la del cap de Treballs han d’estar cobertes per persones diferents.

L'Administració pot instar el contractista a fi que nomeni un nou delegat o cap de Treballs, i, si escau,
qualsevol personal que depengui d'ells, quan es justifiqui per causa del desenvolupament dels treballs.
Aquest nomenament ha de comptar amb l'acceptació de l'Administració. En el supòsit que el
contractista volgués canviar el delegat o el cap de Treballs, aquest ha de ser prèviament acceptat per
l'Administració.

Així mateix, la DGIM pot designar en qualsevol moment de l'execució del contracte personal propi o de
tercers, per actuar amb caràcter de col·laborador als efectes de la inspecció dels treballs inclosos en
l'àmbit d'aquest PPT. El contractista està obligat, en aquest cas, a aportar tota la documentació que li
sigui reclamada en relació al contracte.
2.2 Relacions del contractista amb l’Administració

Durant el desenvolupament dels treballs objecte d’aquest PPT, la relació entre el contractista i
l’Administració es desenvoluparà a través del responsable i el delegat.

El contractista ha de fer servir els mecanismes de comunicació més eficients a fi de mantenir el

responsable informat en tot moment del procés en què es troben els treballs.

El poder de direcció sobre el personal del contractista, que sigui adscrit al servei objecte d’aquest
contracte, s’ha d’exercir únicament i directament des de la pròpia empresa contractista i de tal manera
que el personal propi de l’Administració no pot, en cap moment, assumir funcions directives, com és
el repartiment d’ordres directes o instruccions sobre el personal de l’empresa contractada, sense
perjudici de les facultats que la legislació de contractes del sector públic reconeix a l’òrgan de
contractació, en ordre a l’execució dels contractes.

En cap cas aquest personal pot rebre ordres o instruccions directes dels responsables del Departament
de Territori i Sostenibilitat, i la seva prestació s’ha de considerar clarament diferenciada de la del
personal propi de l’Administració, al qual no es pot assimilar ni en les condicions horàries, ni
jeràrquiques, ni laborals, ni de qualsevol altre tipus que pugui suposar situacions confuses, atès el seu
règim de personal aliè a l’Administració.

3. DESCRIPCIÓ DELS TREBALLS

L’organització EuroRAP és una associació internacional sense ànim de lucre creada l’any 1999,
registrada a Bèlgica, i que es dedica a desenvolupar metodologies que ajuden a crear carreteres més
segures.

El programa EuroRAP es basa en quatre protocols que permeten avaluar les carreteres, per identificar
problemes de seguretat viària i proposar-ne possibles solucions.

Un d’aquests protocols és l’anomenat “Star rating”, que és basa en la recopilació d’una sèrie de dades
relacionades amb la seguretat viària, partint d’una inspecció de la carretera. Utilitzant vehicles
específics, codificadors i un determinat programari, s’extreuen més de 50 variables dels trams analitzats,
que se sap que tenen influència en la probabilitat de tenir un accident, i/o en la gravetat de les seves
conseqüències, i que permeten classificar la carretera des del punt de vista de seguretat viària, en un
rang que va d’una a cinc estrelles.

La metodologia Star rating és complementària a les inspeccions de seguretat viària. Aquesta

metodologia estableix un estàndard general de la carretera, mentre que amb les inspeccions es pot
obtenir una identificació detallada de les possibles millores de la infraestructura, per assolir un rang
millor en estrelles. La metodologia de Star rating té diverses fases:

- Enregistrament de la carretera: un vehicle equipat registra imatges de la carretera, gravant

seccions en intervals determinats.
 - Codificació de la carretera: codificadors entrenats visualitzen aquestes imatges i registren una
sèrie de variables relacionades amb la seguretat viària per a cada tram de 100 metres. Aquests
paràmetres es registren d’acord a l’establert a l’”iRAP Star rating coding manual”.
- El recull d’aquestes dades codificades es carreguen a un programari específic d’EuroRAP,
anomenat VIDA, que ho validarà i ho processarà, donant com a resultat la classificació per
estrelles de la carretera, i un llistat de possibles millores des del punt de vista de seguretat
viària.

A mode de resum, els treballs a realitzar inclouen:

- Estudi i prova pilot de la metodologia Star rating de l’EuroRAP.

- Tasques d’anàlisi dels sistemes de gestió i informació de la DGIM per identificar la
informació aprofitable, com a dades d’entrada per al procés Star rating d’EuroRAP.
- Tasques d’identificació i desenvolupament de sistemes automàtics de traspàs d’informació
entre els sistemes d’informació i gestió propis de la DGIM, i els sistemes propis d’EuroRAP.
- Tasques d’emplenament manual de la informació del sistema Star rating que no és possible
obtenir amb mitjans automàtics.
- Edició dels resultats obtinguts.

Els treballs previstos per a aquest contracte consisteixen en obtenir els resultats, segons aquest protocol
Star rating d’EuroRap, per a tota la xarxa de carreteres de gestió directa de la Generalitat de Catalunya.

El contractista ha d’emplenar els fitxers amb les dades d’entrada, tipus ”comma-separated values”
(amb extensió .csv), que necessita el programari VIDA, per fer el procés del projecte. S’ha de
considerar que dels aproximadament 5.500 km de carretera de xarxa de gestió directa abans esmentats,
n’hi ha aproximadament 230 que són de calçada doble. Per a aquests trams de calçada doble s’ha de
fer la introducció de les dades per al programari VIDA de forma individualitzada per a cada calçada.

Per a l’obtenció d’aquestes dades, una tasca essencial que ha de desenvolupar el contractista és
analitzar els diversos sistemes de dades que té la DGIM per a la gestió de les seves carreteres, a fi de
desenvolupar algoritmes que permetin automatitzar l’aprofitament d’aquestes dades per als arxius
d’entrada al programari VIDA. Així, s’han d’analitzar entre d’altres els sistemes de gestió de ferms, els
sistemes d’informació geogràfica i l’inventari digital general dels elements funcionals de les carreteres
de la xarxa de la Generalitat de Catalunya (en endavant inventari digital). Aquest inventari digital
conté dades alfanumèriques, imatges i model digital d’infraestructura viària -núvol de punts-, que es
troben descrites de forma més detallada al document de condicions tècniques de l’inventari digital
general dels elements funcionals de les carreteres de la xarxa de la Generalitat de Catalunya en l’annex
1.

Així, el contractista d’aquest contracte ha d’estudiar les dades dels diversos sistemes d’informació i
gestió de la DGIM per comprovar el seu possible aprofitament, per emplenar els camps que el
programari VIDA necessita per al seu funcionament. Arran d’aquesta anàlisi, ha de fer una proposta de
desenvolupament d’un sistema informàtic que permeti l’automatització
de l’emplenament dels camps d’entrada del programari VIDA, partint de les dades existents. La
proposta presentada pel contractista ha de ser validada pel responsable del contracte. Un cop validada
la proposta, el contractista ha de procedir a desenvolupar-la.

En l’annex 4 d’aquest PPT es recull una síntesi dels passos a seguir per crear un projecte al programari
VIDA, per fer una anàlisi aplicant la metodologia del Star rating d’EuroRap d’una carretera.

Per aconseguir l’objectiu final del contracte s’han de fer els següents grups de tasques:

3.1 Obtenció de primers resultats de la metodologia. Anàlisi C-37

En una primera fase s’ha de fer una anàlisi de la carretera C-37, al tram que transcorre entre Igualada i
Manresa.

La tasca consisteix en emplenar manualment tots els paràmetres que necessita el programari VIDA per
avaluar la carretera (en l’actualitat és un fitxer amb extensió .csv, amb 78 columnes, en què s’emplena
un registre per a cada 100 metres de carretera).

Un cop feta aquesta creació del fitxer de dades d’entrada del tram a avaluar, cal processar-lo amb el
programari VIDA. Extreure tots els resultats que dona el programari VIDA per a aquest procés
(resultat de l’avaluació, propostes de millora, classificació resultant si es fessin les millores
proposades, etc.).

En acabat cal preparar un nou fitxer amb dades d’entrada, que contingui les característiques de la
carretera un cop tingui les millores que es plantegen fer. La informació d’aquestes millores previstes
serà proporcionada per la DGIM. El contractista ha de transformar les dades rebudes en dades llegibles
pel programari VIDA.

Amb aquest nou fitxer cal reproduir novament el procés del programari VIDA. Extreure els resultats i
comparar-los amb els resultats obtinguts amb els que s’havien obtingut amb les dades reals de la
carretera. Cal elaborar un informe de tot el treball realitzat amb anàlisi de conclusions, i fer una
presentació tipus PowerPoint dels resultats i conclusions obtingudes. Aquest informe es redactarà en
català i en anglès amb els formats indicats pel responsable.

3.2 Benchmarking amb el procediment ANRAM

L’organització Australian Road Research Board (en endavant ARRB) és un organisme que té
l’objectiu de crear coneixement relacionat amb el món del transport, i té desenvolupada una eina
semblant a la metodologia Star rating d’EuroRAP: l’Australian National Risk Assessment Model
(en endavant ANRAM).

En aquest punt se sol·licita al contractista el següent:

 Un informe amb els resultats obtinguts d’avaluar el mateix tram definit anteriorment amb la
metodologia ANRAM.
  Benchmarking entre les metodologies ANRAM i Star rating d’EuroRAP per extreure
conclusions de les diferències que s’obtindrien en l’avaluació del mateix tram de carretera
definit anteriorment.

3.3 Anàlisi dels sistemes d’informació i gestió de la DGIM

Com s’ha explicat anteriorment, la DGIM té diversos sistemes d’informació i de gestió, que recopilen
periòdicament tota una sèrie de dades de forma metòdica, amb elevada fiabilitat i precisió, que han de
ser molt útils per ser utilitzades per al procés de Star rating d’EuroRAP que s’ha de fer amb aquest
contracte.

En aquesta fase, el contractista ha d’analitzar tota la informació que contenen de forma estructurada
tots aquests sistemes. Aquesta informació s’ha de comparar amb tots els camps d’entrada que es
requereixen per emplenar els fitxers d’entrada del programari VIDA, que són aproximadament 80
camps actualment; el detall es pot veure a l’annex 2 d’aquest plec. L’objectiu final és trobar relacions
entre la informació pròpia dels sistemes de gestió de la DGIM i la informació necessària per al
programari VIDA.

En aquesta fase s’ha d’identificar, a més, quina ha de ser la metodologia per poder realitzar un bolcat
automàtic, des dels sistemes de gestió de la DGIM cap als camps d’informació propis dels fitxers amb
extensió .csv d’entrada per al programari VIDA.

Sense ser un llistat exhaustiu, es comenten alguns exemples d’informació que s’ha d’analitzar:

- Dades de localització (latitud, longitud, etc.): anàlisi de possible extracció des de sistemes
d’informació geogràfica de la DGIM (com el SIG corporatiu) o l’inventari digital.
- Tipus de terreny on s’ubica la carretera (urbà, rural, etc.): anàlisi de possible extracció des del
SIG corporatiu de la DGIM (que es pot consultar al següent enllaç:
http://sig.gencat.cat/visors/hipermapa.html).
- Tipus de mitjana de la carretera: extracció de l’inventari digital.
- Objectes als límits de calçada (propis de la carretera): anàlisi de possible extracció del model
digital (núvol de punts) de l’inventari digital.
- Objectes (no propis de la carretera) o desnivells als límits de la calçada: anàlisi de possible
detecció mitjançant el model digital (el núvol de punts) de l’inventari digital.
- Informació de trànsit (intensitats mitjanes diàries, velocitats,..): anàlisi de possible
extracció des del Sistema de gestió d’aforaments de la DGIM. El pla d’aforaments del 2016 es
pot consultar al següent enllaç:
http://territori.gencat.cat/web/.content/home/01_departament/documentacio/territori_
mobilitat/carreteres/documentacio_tecnica/01_pdf_documents/pla_aforaments/pla_af
oraments_2016/pla_aforaments_2016.pdf.
- Interseccions (tipus, senyalització, etc.): anàlisi de possible extracció des de sistemes
d’informació geogràfica de la DGIM.
- Radis de curvatura: extracció de l’inventari digital.
- Condicions del ferm de la carretera: anàlisi de l‘extracció del Sistema de gestió de ferms
de la DGIM (concretament amb les dades cada 1.000 metres del coeficient de
 fregament transversal o CRT, tal com es mostra en l’annex 3 d’aquest plec o en les imatges
de l’inventari digital.
- Límits de velocitat: anàlisi de possible extracció a través dels elements de senyalització de codi
corresponent de l’inventari digital.
- Dades d’accidentalitat amb víctimes, del Sistema de gestió de seguretat viària de la DGIM
per calibrar els càlculs de VIDA.

3.4 Proposta i desenvolupament de processos informàtics automàtics de presa de

dades per als fitxers d’entrada del programari VIDA

Un cop definides les relacions entre la informació dels sistemes de gestió propis de la DGIM i la
informació base per al programari VIDA, s’ha de fer una proposta de creació de sistemes automàtics
d’extracció de dades i emplenament automàtic dels fitxers amb extensió .csv d’entrada al programari
VIDA.

S’han d’identificar els camps del programari VIDA que poden ser emplenats, les fonts d’informació i
els sistemes necessaris per a l’automatització de transferència de dades.

El delegat ha de presentar un informe proposta en què es detalli:

- Identificació de les dades pròpies dels sistemes de la DGIM que es poden extreure de forma
automatitzada.
- Identificació i justificació dels camps del fitxer d’entrada del programari VIDA que poden ser
emplenats amb les dades del punt anterior, així com dels que no poden ser emplenats de forma
automatitzada.
- Valoració dels recursos humans i materials que calen per al desenvolupament dels algoritmes
d’automatització.

Aquest informe s’ha de fer en català i en anglès.

Un cop el responsable validi les propostes d’aquest informe, el contractista ha de designar el nombre
de programadors que cregui convenient per complir els terminis determinats en aquest plec i per
desenvolupar els sistemes d’automatització validats. Com a mínim ha d’haver-hi un d’aquests
programadors adscrit al servei responsable d’aquest contracte, sent el lloc físic de treball d’aquest la
seu d’aquest servei. A petició del responsable, la resta de programadors també poden estar adscrits a
aquest servei.

La tasca del/s programador/s ha d’incloure, a més de la programació dels sistemes, la redacció dels
corresponents manuals d’ús i de procediments (en català i en anglès).

3.5 Aplicació dels algoritmes per als trams d’inspecció de la xarxa de carreteres de la
Generalitat

El contractista ha d’aplicar els sistemes desenvolupats en el punt anterior a la xarxa de carreteres de

gestió directa de la Generalitat de Catalunya, per obtenir els fitxers amb extensió
.csv d’entrada al programari VIDA, amb el major nombre de camps d’entrada que hagi estat possible
emplenar amb procediments automatitzats.
Respecte les dades d’entrada d’aquest fitxer amb extensió .csv (s’adjunta exemple a l’annex 2). S’ha
de considerar que:

- Cada fila de l’arxiu amb extensió .csv correspon a un registre de dades de la carretera, i
representa les dades de les característiques tècniques de la carretera relacionades amb la
seguretat viària, corresponents a un tram de 100 metres.
- Cadascuna de les files té aproximadament 80 columnes (camps), que han de ser emplenades.
Cada columna correspon a la informació d’un paràmetre que utilitza el programari per al seu
funcionament.
- La informació s’introdueix de forma codificada, d’acord a un manual de codificació.
- Les fonts d’informació que serviran per a l’emplenament de cadascun dels camps d’aquests
registres poden contenir dades amb una segmentació més o menys reduïda, (per exemple,
imatges de l’inventari digital cada 10 metres, informació relativa a CRT cada 1.000 metres,
etc.). El contractista ha de dissenyar un procediment que serveixi per adaptar la diferent
segmentació de les fonts d’informació i del fitxer amb extensió
.csv del programari VIDA. Així, per exemple, en el cas del CRT, s’ha de definir com
s’integren les dades corresponents a segments de 1.000 metres a la dada representativa dels
100 metres que s’ha d’introduir al programari VIDA.
- S’ha d’automatitzar la transformació de la dada real de cada camp en el seu valor codificat,
d’acord al manual de codificació de VIDA.
- Per al cas de carreteres desdoblades, s’ha de fer un fitxer amb extensió .csv per a cadascun
dels sentits de la marxa.

3.6 Emplenament manual de les dades que no s’hagin pogut obtenir de forma
automatitzada

Els camps que no s’hagin pogut emplenar de forma automatitzada, s’han d’emplenar de forma manual
per una entitat o persona acreditada per la metodologia Star rating de l’EuroRAP. Per aquest motiu,
els operadors que introdueixin manualment han d’estar formats en el programari VIDA de la
metodologia Star rating d’EuroRAP. Els camps s’emplenen cada 100 metres.

El procés s’ha de fer fins a completar tot el fitxer amb extensió .csv, amb les dades de tots els
quilòmetres de la xarxa de carreteres de la Generalitat objecte d’aquest contracte.

El contractista ha de comprovar que el fitxer resultant pot ser processat pel programari VIDA de forma
correcta.

3.7 Edició de la documentació amb els resultats de l’aplicació de la metodologia

Un cop processat per VIDA, s’han d’analitzar els resultats de l’avaluació Star rating de les carreteres
objecte del contracte. Aquests resultats han estat obtinguts en els apartats anteriors.

Totes les sortides disponibles mitjançant el programari VIDA s’han d’editar en un document que ha de
ser l’estudi resultant de tot el procés efectuat.
El document ha de contenir una part de memòria, amb l’explicació de la metodologia aplicada, la
identificació de les carreteres avaluades, i els diversos resultats de l’avaluació que s’obtenen amb el
programari VIDA, amb un apartat específic sobre els beneficis que ha reportat aquest treball
d’automatització.

Aquest estudi ha de contenir un annex específic per als resultats de la xarxa transeuropea, de forma
que pugui ser tractat com a document independent extraïble de l’estudi general, contenint dades de
memòria i annexos propis.

En els annexos del document s’ha d’incloure la informació resultant que no és pròpiament l’avaluació
de les carreteres, com propostes de millores, pressupost de les millores, avaluació de les carreteres si
es fessin les millores proposades, etc.

El document també ha de fer una anàlisi de possibles millores a plantejar en els Sistemes de gestió de
la DGIM o en la metodologia a aplicar a fi d’obtenir de forma automatitzada més camps de l’arxiu
amb extensió .csv del VIDA.

Aquest document de l’estudi resultant de tot el procés efectuat s’ha de redactar en català i en anglès.

3.8 Entrega del programari desenvolupat per a l’automatització de presa de dades del
programari VIDA

El contractista ha d’entregar els programaris desenvolupats per extreure de forma automatitzada les
dades dels sistemes d’informació i gestió de la DGIM, per al seu aprofitament com a dades d’entrada
per al programari VIDA.

Aquests programaris han d’estar desenvolupats en un entorn Visual Studio o programari homologat
per la Generalitat de Catalunya. A més, la totalitat del codi font s’ha de poder compilar des dels equips
informàtics de la Generalitat de Catalunya.

El contractista ha de lliurar els executables, algoritmes utilitzats, el codi font, i el manual d’usuari i de
procediment, de manera que tot el sistema pugui ser utilitzat de forma autònoma per la DGIM, per a
futurs processos d’avaluació Star rating. Per aquest motiu, tot programari ha de ser lliurat sota la
versió 3 de la Llicència pública general de GNU (GPLv3).

A més, la propietat del codi font serà de la Generalitat de Catalunya, assumint tots els drets d’autor
previstos a la Llei de propietat intel·lectual.

3.9 Informació sobre el desenvolupament dels treballs, presentació i resum executiu

El contractista ha d’entregar els documents d’aquest contracte en suport físic informàtic.

El contractista ha de lliurar informació sobre el desenvolupament dels treballs amb la periodicitat

acordada amb el responsable, on han de constar els resultats més significatius, la fase en què es troba
el desenvolupament dels treballs i les incidències més destacables.
Tanmateix, en iniciar els treballs s’ha d’establir un calendari detallat de reunions de seguiment, si bé el
contractista ha d’informar verbalment o per escrit, sobre qualsevol aspecte dels treballs quan li sigui
requerit pel responsable.

Qualsevol documentació que s’enviï al responsable per a la seva supervisió o direcció dels treballs
objecte d’aquest contracte, s’ha d’enviar en format digital obert ajustat als programes informàtics
disponibles a la DGIM. En tots els casos s’ha d’adjuntar un fitxer imprimible en format PDF dels
documents presentats.

Com a mínim, a la finalització dels treballs i en les fases intermèdies que determini el responsable,
s’ha de realitzar un resum executiu i presentacions específiques tipus PowerPoint, on constin els
principals treballs desenvolupats en el marc de l’assistència.

Al mateix temps s’ha de realitzar, d’acord amb el responsable i a partir de la proposta feta pel
contractista, un mínim d’un article tècnic publicable en revistes especialitzades del sector, on es
presentin les principals tasques i conclusions que s’hagin extret al llarg del desenvolupament dels
treballs del contracte.

Els textos, gràfics i quadres que integren els lliurables es presenten en format UNE tipus A4. Tots els
lliurables han de ser en format digital degudament signats, seguint les indicacions del responsable pel
que fa al disseny i a la qualitat. No s’accepten entregues en format paper.

Tots els productes que resultin de la realització d’aquest contracte passen a ser propietat de la Direcció
General d’Infraestructures de Mobilitat, sense que el contractista pugui exercir cap mena de dret de
propietat d’aquests.

Tota la documentació generada en aquest contracte s’ha de redactar en català i en anglès.

4. ORGANITZACIÓ I MITJANS DEL CONTRACTISTA

El contractista ha de lliurar, després de la formalització del contracte, l'organització i els mètodes a

utilitzar per a l'execució dels treballs objecte d'aquest PPT, així com els mitjans necessaris. S’han
d’incloure en aquesta organització els programadors indicats en l’oferta.

Així mateix l’organització del contractista ha de ser la que resulti acceptada per l'Administració,
coherent amb la seva oferta i al compliment del que s’estableix en aquest plec.

Malgrat això, el contractista pot proposar durant el desenvolupament del contracte millores en la seva
organització, sempre que no representin una disminució dels recursos compromesos. El responsable
pot aprovar-les si considera que amb les millores proposades s’aconsegueix un millor compliment del
contracte. També, quan ho consideri necessari, el responsable pot ordenar millores en l’organització,
sense perjudici de la seva facultat d’exigir la posada a disposició del contracte de tots el recursos
necessaris per al seu compliment.

4.1 Personal
El contractista ha de disposar del següent personal:

 Un delegat: que ha de tenir una dedicació del 25% al contracte. Ha de tenir coneixements
acreditats de sistemes d’informació, mineria de dades i big data. Ha de tenir una experiència
mínima de 5 anys en projectes d’alguna d’aquestes tipologies: desenvolupament de sistemes
gestió i d’informació, de big data o de mineria de dades. Ha d’estar en possessió del títol
d’enginyer de camins, canals i ports, d’enginyer tècnic d’obres públiques, o qualsevol altra
titulació universitària que pel seu contingut aporti els coneixements tècnics suficients per a la
correcta execució d’allò que constitueix l’objecte del contracte.

 Un cap de Treballs: que ha de tenir una dedicació permanent i exclusiva al contracte. Aquest
és el responsable de l’execució dels treballs d’aquest contracte. Aquest ha de tenir experiència
laboral en coneixements específics de seguretat viària. Ha de tenir un mínim de 3 anys
d’experiència amb coneixements específics de seguretat viària, coneixements en BIM i ha
d’estar en possessió del títol d’enginyer de camins, canals i ports, d’enginyer d’obres
públiques, d’enginyer tècnic topogràfic, o qualsevol altra titulació universitària que pel seu
contingut aporti els coneixements tècnics suficients per a la correcta execució d’allò que
constitueix l’objecte del contracte.

 Un responsable de Big data: que ha de tenir una dedicació permanent i exclusiva al contracte.
Ha d’estar en possessió d’una titulació universitària que pel seu contingut aporti els
coneixements tècnics suficients per a la correcta execució d’allò que constitueix l’objecte del
contracte. Ha de tenir una experiència mínima de 5 anys com a responsable de Big data o bé
acreditar haver treballat en 5 projectes de big data en els últims 5 anys.

 Un equip de programadors: aquests programadors han de tenir dedicació permanent i

exclusiva al contracte. Han de tenir coneixements de programació en tecnologia.net, asp.net i
C#; bases de dades en SQL Server o MySQL; i experiència en aplicacions web amb la
finalitat de desenvolupar els sistemes que facilitin la introducció automatitzada de les dades
d’entrada del programari VIDA, partint dels sistemes d’informació i gestió de la DGIM. Com
a mínim ha d’haver-hi un programador desplaçat des de l’inici de les seves tasques a les
dependències de la DGIM, amb dedicació exclusiva al contracte, i sota la supervisió del
responsable.

El delegat ha de representar el contractista en les seves relacions amb l'Administració com a

conseqüència de l'execució del present contracte, amb responsabilitat executiva de la programació,
organització, execució i seguiment dels treballs.

El delegat i el cap de Treballs han de tenir coneixements com a usuaris de les eines informàtiques
necessàries per desenvolupar els treballs objecte d’aquest contracte, (eines del tipus: ofimàtica,
programari de gestor de projectes en un espai col·laboratiu, programari per realitzar teleconferències,
programari CAD, programari GIS, programari per a edició i visualització de núvol de punts, etc.).
A més, tot l’equip íntegre que formi part d’aquest projecte ha de disposar dels coneixements suficients
per dur a terme els treballs assignats.

Per al desenvolupament de les tasques del contracte, el contractista posa a disposició del responsable,
el personal capacitat necessari per portar a terme el tractament de la informació d’entrada i sortida al
programari VIDA. El contractista ha de comunicar al responsable qualsevol canvi referent a aquest
personal, amb una antelació mínima de 15 dies naturals, sempre que les circumstàncies ho permetin.

Per a la introducció manual de les dades requerides pel programari VIDA que no s’hagin pogut
introduir de forma automatitzada, el contractista ha de posar a disposició del responsable de contracte
un equip d’operadors formats, per dedicar-se a les tasques d’introducció manual de dades. Aquests
operadors han d’estar en possessió del certificat acreditatiu “Road Survey, Road Attribute Coding,
and Analysis and Reporting”, emès per l’entitat iRAP, per desenvolupar les tasques d’introducció
manual de les dades al programari VIDA.

El contractista ha de disposar de tots els mitjans i instal·lacions necessàries (equips informàtics,

programaris, perifèrics, equips de presa de dades, equips específics, oficines, mobiliari, telèfon, etc.),
per a un correcte desenvolupament dels treballs encarregats.

El contractista només pot subcontractar els treballs d’emplenament (de forma manual) dels paràmetres
que no s’han sistematitzat del programari VIDA, els quals s’han de fer amb personal en possessió del
certificat acreditatiu “Road Survey, Road Attribute Coding, and Analysis and Reporting”, emès per
l’entitat iRAP.

4.2 Obligacions essencials

L’adscripció a l’execució del contracte dels mitjans personals i materials esmentats en aquest PPT té la
consideració d’obligació essencial als efectes d’allò previst per la clàusula 12.3, del PCAP, com a
possible causa de resolució del contracte en cas d’incompliment.

En qualsevol cas, la contractació de la pòlissa d’assegurances que figura a l’annex 5 del PCAP té
també la consideració d’obligació contractual essencial.

5. VALORACIÓ DELS TREBALLS

5.1 Termini del contracte

El termini de durada del contracte és de 12 mesos a comptar des de la data de formalització de cada lot,
i en el seu cas condicionat a la reestructuració d’anualitats respecte a l’Acord de Govern vigent.

5.2 Dades econòmiques

D’acord amb l’article 101 de la LCSP, l’element que determina el valor estimat del contracte (en
endavant VEC) d’aquest contracte és el pressupost (242.300,00 €). Així que el VEC és dos-cents
quaranta-dos mil tres-cents euros (242.300,00 €).

L’import total del pressupost base de licitació dels treballs, pels dotze (12) mesos de durada del
contracte, desglossat, és el següent:

Pressupost: 242.300 €
Import total IVA: 50.883 €
Import base licitació: 293.183 €

Els treballs objecte d'aquest PPT s’han de valorar per preus unitaris.

Els preus unitaris de treballs previstos al pressupost (veure taula a continuació) s’han calculat tenint en
compte els mitjans necessaris per al compliment del contracte.

A continuació es desglossa el pressupost base de licitació en funció dels preus unitaris.

Nombre
Unitats Descripció Preu unitari TOTAL
d'unitats
Avaluació de la seguretat viària mitjançant el
programari VIDA, a través d’introducció de la
km totalitat dels paràmetres del programari de forma 30,00 € 30 900,00 €
manual, inclosa l'entrega de tota la
documentació definida en el PPT
Avaluació de la seguretat viària mitjançant el
programari VIDA, a través d’introducció de la
totalitat dels paràmetres del programari de forma
manual i mitjançant el procediment ANRAM.
km 30,00 € 30 900,00 €
Incloses anàlisi dels resultats obtinguts i
comparació dels dos procediments, i també
l'entrega de tota la
documentació definida en el PPT
Anàlisi dels sistemes d’informació i gestió de la
DGIM i proposta de creació de sistemes
automàtics d’extracció de dades i emplenament
ut automàtic dels fitxers amb extensió .csv d’entrada 500,00 € 1 500,00 €
al programari VIDA, inclosa l'entrega de tota la
documentació
definida en el PPT
Personal responsable de Big data per analitzar els
sistemes d’informació i gestió de la DGIM,
proposar la creació de sistemes automàtics
d’extracció de dades i emplenament automàtic
dels fitxers amb extensió .csv d’entrada al
Mes/persona programari VIDA, desenvolupar i aplicar els 6.000,00 € 12 72.000,00 €
sistemes i algoritmes necessaris per obtenir els
fitxers amb extensió .csv d’entrada al programari
VIDA, inclosa l'entrega de tota la documentació
definida en el PPT
 Personal de programació per analitzar els sistemes
d’informació i gestió de la DGIM, proposar la
creació de sistemes automàtics d’extracció de
dades i emplenament automàtic dels fitxers amb
extensió .csv d’entrada al programari VIDA,
Mes/persona desenvolupar i aplicar els sistemes i algoritmes 4.000,00 € 36 144.000,00 €
necessaris per obtenir els fitxers amb extensió
.csv d’entrada al programari VIDA, inclosa
l'entrega de tota la documentació definida en
el PPT

Emplenament de forma manual dels paràmetres

km que no s’han sistematitzat del programari VIDA 4,00 € 6.000 24.000,00 €

IMPORT BASE 242.300,00 €

IVA 21% 50.883,00 €
IMPORT TOTAL 293.183,00 €

Aquest pressupost està desglossat, figurant el preu unitari de licitació per partida, el nombre d’unitats a
realitzar i els imports totals per unitats. El nombre d’unitats a realitzar és orientatiu.

5.3 Amidament

No és objecte d'amidament qualsevol increment sobre el previst en aquest PPT que sigui degut a la
forma i les condicions en què el contractista executi els treballs.

Així mateix, si el contractista executa treballs de dimensions més grans de les previstes o executa,
sense autorització prèvia, treballs no programats, no té dret que se li aboni cap quantitat pels excessos
que per aquests motius resultin executats, amb independència de la facultat del responsable de poder
optar entre admetre allò executat o obligar-lo a efectuar les correccions que escaiguin.

Qualsevol treball, per tal que sigui amidat, ha de tenir el corresponent suport documental digital amb
dades alfanumèriques segons els models normalitzats del contracte.

5.4 Abonament

L’abonament dels treballs es realitza mitjançant facturació d’acord amb l’aplicació del coeficient
d’adjudicació aplicable a cadascun dels preus proposats per l’Administració. Les unitats s’abonen segons
la part proporcional del treball realitzat.

L’import total de les factures emeses durant un any determinat no podrà superar en cap cas el de
l’anualitat assignada en el contracte.

5.5 Presentació oferta (sobre B)

L’oferta s’ha de presentar en format PDF i no ha de superar les 30 pàgines DIN A4 (cadascuna de les
dues cares d'un full), incloent portada, índex i qualsevol altra documentació.
La taula 2 que s’inclou en l’apartat O. Criteris d’adjudicació del quadre de característiques del
contracte és obligatòria i indicarà en quina pàgina i/o quin apartat de l’oferta presentada es troba el
criteri d’adjudicació sotmès a judici de valor a valorar. Aquesta taula no forma part de les 30 pàgines
esmentades.

El tipus de lletra del cos del text de l’oferta ha de ser Arial amb mida mínima d’11.

Qualsevol imatge i/o objecte que contingui text ha de ser clarament llegible.

Qualsevol incompliment d’aquestes especificacions suposarà l’exclusió de l’oferta.

Francisco Javier Flores García

El director general d’Infraestructures de Mobilitat

Signat electrònicament
Annex 1: Condicions tècniques de l’inventari digital general dels elements funcionals

Annex 2: Exemple de format de l’arxiu amb extensió .csv d’entrada al programari VIDA

Annex 3: Exemple dades fitxer del Sistema de gestió de ferms (GSF)

Annex 4: Guia breu per crear un projecte al programari VIDA per a l’anàlisi d’una
carretera mitjançant la metodologia Star rating d’EuroRAP
Annex 1: Condicions tècniques de l’inventari digital general dels elements funcionals
CONDICIONS TÈCNIQUES DE L’INVENTARI DIGITAL GENERAL DELS ELEMENTS
FUNCIONALS DE LES CARRETERES DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

1. Àmbit objectiu

L’inventari digital general recull els principals elements funcionals de les carreteres de titularitat de la
Generalitat de Catalunya, ja siguin gestionades directament o indirectament.

Concretament, els trams de troncs i ramals són tots els que figuren en el Catàleg de carreteres i àmbits
de conservació de la Generalitat de Catalunya.

Pel que fa a la presa d’imatges i extracció de dades, també s’han de tenir en compte els elements
continguts en els enllaços i interseccions titularitat de la Generalitat de Catalunya.

La freqüència de les imatges serà de com a mínim cada deu metres, (cada cinc en els ramals, afegint-hi
a més a més la imatge de l’origen i final del tram especificat en el Catàleg de carreteres de la
Generalitat de Catalunya.

A fi d’evitar la duplicitat d’informació, quan els ramals i/o enllaços de la intersecció formin part
d’eixos independents dins de l‘estructura de dades de la xarxa de trams a mesurar, aquests elements
seran assignats al seu eix principal, tant si és ramal com via principal. En cas contrari, s’identificaran
els elements sempre que siguin visibles i identificables a les imatges preses. Als carrils d’entrada o
sortida, s’estableix la limitació d’identificar els elements des de i fins a 1,5 metres d’amplada del pic
d’illeta.

2. Especificacions tècniques i requisits mínims

El sistema de presa de dades i la informació de sortida ha de complir, com a mínim, els següents
requisits:

2.1. Pel que fa a les imatges:

El sistema de presa d’imatges ha de ser capaç de capturar imatges panoràmiques, tot cobrint una
panoràmica de 360º des del mateix punt de presa de la imatge.

La imatge panoràmica resultant ha de tenir una resolució no inferior a 12 Mega-píxels, en format color
RGB i amb una profunditat mínima de 8 bits/canal.

El sistema d’enregistrament de les imatges ha de ser capaç de capturar imatges amb un enfoc correcte
dels elements compresos en un rang de distàncies entre 60 cm i infinit, des del punt de captura de la
imatge, i ha de permetre l’ajust de velocitat d’obturador i guany de manera automàtica. Com a mínim
ha de permetre adquirir una imatge cada 5 metres de tram.

L’arxiu en brut referenciat d’imatge i/o vídeo ha de ser entregat com a part del resultat final dels
treballs, per exemple en format PGR. I, específicament, cal proporcionar la informació de
posicionament, orientació i captura de les imatges en format compatible amb els sistemes corporatius.
En el seu defecte, el format ha de ser obert, per exemple en format CSV, (comma- separated values).
 2.2. Pel que fa al model digital d’infraestructura viària (núvol de punts)

El sistema emprat ha de disposar d’un equip d’enregistrament de núvol de punts que permeti la
generació d’un model 3D de la carretera i el seu entorn.

Aquest sistema d’enregistrament ha de disposar d’un número suficient de sensors LIDAR (Light
Detection and Ranging), que capturi un núvol amb una densitat mitjana no inferior a 1 punt cada 9
cm, amb un error mitjà no superior a 9 mm. Com a mínim el sistema ha de disposar d’un sensor
LIDAR, destinat a la presa de dades del paviment, dos sensors destinats a la presa de dades d’ambdós
costats del vehicle i un sensor disposat de manera ascendent per enregistrar la informació de túnels,
passos inferiors i pòrtics, entre d’altres. La precisió haurà d’acomplir un error mitjà no superior a 9
mm per a dades compreses entre 10 i 20 metres, des del punt de captura i no superior a 14 mm per a
dades compreses entre 20 i 30 metres. Ha de cobrir un rang de mesura no inferior a 60 m des de la
posició del vehicle.

El model digital d’infraestructura viària (núvol de punts) ha de ser emprat per a la identificació i
localització dels elements inventariats.

La informació en brut referenciada del model digital d’infraestructura viària ha de ser entregada com a
part del resultat final dels treballs en format LAS, normalitzat complint l’estàndard ASPRS
(American Society of Photogrammetry and Remote Sensing).

2.3. Pel que fa al posicionament

El sistema de posicionament ha de permetre que la posició dels punts que composen el model digital
d’infraestructura viària tingui una exactitud no inferior a 5 cm en termes de XY de manera absoluta.

Per tant, l’equip d’enregistrament ha de disposar d’un dispositiu de posicionament que s’ha de
composar com a mínim d’un sistema de navegació global per satèl·lit (GNSS), una unitat de mesura
inercial (IMU) i un instrument de mesura de la distància (DMI).

El dispositiu ha de ser capaç, mitjançant la informació de tots 3 sistemes, de donar la coordenada de la

posició del vehicle, amb una freqüència no inferior a 200 Hz (200 dades per segon).

La integració de les dades dels sistemes GNSS+IMU+DMI ha de permetre obtenir altes precisions,
tant en situació de disposar de cobertura de senyal GPS, com en els casos de pèrdua de senyal (zones
urbanes, túnels i d’altres situacions amb ombra). La precisió del sistema ha de ser com a mínim de
0,02 metres en X i en Y, de 0,05 metres en Z (elevació), de 0,005º en pendent i peralt, i 0,015º en
rumb, quan es disposi de senyal GPS. El postprocessat ha de permetre obtenir precisions com a mínim
de 0,1 metres en X i en Y, de 0,07 metres en Z, de 0,05 metres en Z (elevació), de 0,005º en pendent i
peralt, i 0,015º en rumb, després de 60 segons d’haver perdut la cobertura del senyal GPS.

3. Integració de les dades en els sistemes de gestió de la DGIM

 3.1. Introducció

La Direcció General d’Infraestructures de Mobilitat (DGIM) disposa d’una eina desenvolupada sobre
el Sistema d’Informació Geogràfica Geomedia d’Intergraph, i coneguda pel nom “Sistema
d’Informació de Carreteres” (SIC).

Amb aquesta eina es poden visualitzar un conjunt d’imatges de les carreteres formant una seqüència
de vídeo, simulant el punt de vista d’un conductor mentre circula per les vies. Al mateix temps es pot
visualitzar un punt sobre el mapa mostrant la situació teòrica del vehicle i dades amb diverses
informacions disponibles sobre les vies (pendent, posició de senyals, nombre de carrils, etc). Aquestes
dades es poden explotar des del SIC en format alfanumèric, gràfic o documental.

La DGIM disposa d’una eina que permet visualitzar sense cap programari associat les diferents
campanyes d’imatges i dades geomètriques fetes històricament i coneguda pel nom “Visualitzador
d’Inventari de Carreteres” (VIC).

El gestor de la carretera o actuació ha d’entregar les dades resultants del treball de camp, de tal manera
que es puguin carregar a la base de dades de la DGIM i visualitzar amb el VIC, sense cap procés
d’integració per part del personal del Servei de Seguretat Viària i Sistemes de Gestió de la DGIM.

3.2. Estructura de les dades

La clau del funcionament dels programaris a què fa referència l’apartat anterior radica en l’existència
d’una estructura de graf amb suport LRS (Sistema de Referència Lineal) i navegació (Connectivitat i
Girs), sobre la que es defineixen una sèrie de metadades que comuniquen amb aquests programaris
quines dades pot mostrar i on pot trobar-les.

La DGIM disposa del seu propi graf amb estructura LRS i navegació a escala 1:5.000, amb la
codificació de totes les carreteres i ramals de la xarxa, i amb la geometria i posicionament LRS mètric
respecte als vials. Aquest posicionament es fa en base a dos camps clau (CODIEIX i CODISENTIT), i
dos camps de calibrat mètric respecte als dos camps clau (POSICIOINICI i POSICIOFINAL):

- CODIEIX: codi oficial de la via.

- CODISENTIT: un dels valors següents (Doble, Anada, Tornada, Únic, Invers).
- CODISENTIT2: en cas que CODISENTIT sigui Doble, un dels valors següents
(Anada o Tornada). En cas contrari en blanc.
- POSICIOINICI: posició mètrica del node inicial de cada arc gràfic respecte a l’eix.
- POSICIOFINAL: posició mètrica del node final de cada arc gràfic respecte a l’eix.
- DATA: any, mes i dia de presa de les dades.
- ID: identificador únic per a cada element dins una mateixa capa.

Qualsevol taula que mostri informació sobre les carreteres de tipus puntual, excepte les imatges que es
detallen en el punt 3.3, (com ara senyals o simbologia) ha de tenir els camps clau anteriors, més els
següents camps comuns:

- Xini: coordenada X, en metres

- Yini: coordenada Y, en metres
- Zini: coordenada Z, en metres
 - DO: distància a origen acumulada, en metres
- PK: punt quilomètric
- DISTANCIAPK: distància des de l´últim PK, en metres
- PARC: Àmbit de conservació

Aquesta informació ha de permetre establir relacions de segmentació dinàmica entre els elements de
tipus puntual i el graf LRS de base, i d’aquesta manera geocodificar les dades (p.e.: “C-32; Anada;
26521” ó “N-152; Doble; 3741).

I qualsevol taula que mostri informació sobre les carreteres de tipus lineal (com ara nombre de carrils
o travesseres urbanes) ha de tenir els camps clau anteriors, més els següents camps comuns:

- Xini: coordenada X, en metres, del punt inicial de l’element lineal

- Yini: coordenada Y, en metres, del punt inicial de l’element lineal
- Zini: coordenada Z, en metres, del punt inicial de l’element lineal
- DO INICI: distància a origen acumulada, en metres, del punt inicial de l’element lineal
- PKinici: punt quilomètric, del punt inicial de l’element lineal
- DISTANCIAPKinici: distància des de l´últim PK, en metres, del punt inicial de
l’element lineal
- Xfi: coordenada X, en metres, del punt final de l’element lineal
- Yfi: coordenada Y, en metres, del punt final de l’element lineal
- Zfi: coordenada Z, en metres, del punt final de l’element lineal
- DO FI: distància a origen acumulada, en metres, del punt final de l’element lineal
- PKfinal: punt quilomètric, del punt final de l’element lineal
- DISTANCIAPKfinal: distància des de l´últim PK, en metres, del punt final de l’element
lineal
- LONGITUD: longitud de l'element lineal, en metres
- PARC: Àmbit de conservació

Aquesta informació permetrà establir relacions de segmentació dinàmica entre els elements de tipus
lineals i el graf LRS de base, i d’aquesta manera geocodificar les dades (p.e.: “AP-2; Tornada; 33521;
47490” o “C-25LD; Únic; 26200; 28300).

A més d'aquests camps comuns, cada taula d'elements (tant puntual com lineal), ha de tenir un conjunt
de camps específics que descriuran aquests elements. Totes les dimensions s’expressaran en metres.

FAMÍLIES D’ELEMENTS:

1. SENYALITZACIÓ

- SENYALITZACIÓ VERTICAL

Element representat com a punt. Cal prendre les coordenades del centre del panell del senyal.

- TIPUSSENYAL: tipologia del senyal, un valor dels següents (Indicació, Obligació,

Orientació, Perill, Prohibició Accessos o T&T)
- CODI: identificació segons la Instrucció de Carreteres Norma 8.1-IC Senyalització Vertical,
Catàlegs de senyalització vertical (Tom I i Tom II), el Manual de senyalització interurbana de
Catalunya, el Manual de senyalització urbana de Catalunya (Dossier tècnic de seguretat viària
2014). En el cas de senyalització no inclosa dins d’aquesta
 documentació, cal que sigui validada i codificada pel Servei de Seguretat Viària i Sistemes de
Gestió de la DGIM.
- SITUACIÓ: posició respecte a l’eix de la via, un valor dels següents (esquerra o dreta).
- COMENTARI: camp amb informació addicional referent al senyal, com ara el nom de la
població, municipi, límit comarcal, límit provincial, límit de Catalunya, paratges i cursos
d’aigua als senyals, LOC-500, LOC-510, LOC-512, LOC-512b, LOC-520, LOC- 530, LOC-
550, LOC-540 i LOC-541; o “fita quilomètrica” als senyals S-570, S-570a, S- 571, S-572, S-
572-1, S-572-2, S-572-3, S-574, S-574a, S-574b, S-575 i PK 1_2.
- VELOCITAT: camp amb informació addicional referida als valors limitacions o
recomanacions de velocitats als senyals R-301, R-501, R-411, R-506, S-7, S-8. Valors
possibles: 10, 20, 30, 40, 50, 60, 70, 80, 90, 100, 110 o 120.
- TEXTPENDENT: camp amb informació addicional referida als valors de percentatges de
pendents als senyals P-16a i P-16b. Valors possibles: 2 %, 3 %, 4 %, 5 %, 6 %, 7
%, 8 %, 9 % o 10 %
- TEXTCOMPL: Camp amb informació addicional referida als panells complementaris als
senyals S-800, S-810, S-820, S-821, S-830, S-840. En el cas d’escriure les unitats (m o km)
acompanyant el valor, s’ha d’escriure en minúscules. I en el cas d’escriure decimals, el símbol
decimal serà la coma.

- SENYALITZACIÓ HORITZONTAL. BANDES i EIXOS

Element representat com a polilínia. Es prendran les coordenades del centre de l’eix de l’element

- CODI: tipologia de la banda. Un valor dels següents (Contínua C, Discontínua D, Doble

discontínua DD, Doble Contínua DC, Disc-contínua esquerra DCE o Disc-contínua dreta
DCD, zebrat Z).
- POSICIÓ: situació de la línia a la via (Banda B o Eix E).

- SENYALITZACIÓ HORITZONTAL. SIMBOLOGIA

Element representat com a punt. Cal prendre les coordenades a l’inici de l’element.

- CODI: codificació del símbol segons la Instrucció de Carreteres Norma 8.2.IC Marques
viàries. En el cas dels símbols M-5.1 i M-5.2 es dividiran en M-5.1.1, M-5.1.2, M-5.1.3, M-
5.1.4, M-5.2.1, M-5.2.2, M-5.2.3, M-5.2.4; on els subíndex 1, 2, 3 i 4 representen la direcció
de la fletxa segons sigui: de front; a la dreta; de front o la dreta; i a l’esquerra, respectivament.
- CARRIL: especifica el carril en el que es troba el símbol, un valor dels següents (V1, V2,
V3... a Vn, segons el n carril, aquest esquema vindrà inclòs a l’Ajuda de l’aplicació de
visualització).
- VELOCITAT: camp amb informació addicional referida als valors limitacions o
recomanacions de velocitats als símbols M-6.6 i M-6.7. Valors possibles: 10, 20, 30, 40, 50,
60, 70, 80, 90, 100, 110 o 120.

2. INSTAL·LACIONS

- ENLLUMENAT

Element representat com a punt. Cal prendre les coordenades en el punt més baix possible del suport.
 - CODI: existència o no de l’element (valor possible E).

- SEMAFORITZACIÓ

Element representat com a punt. Cal prendre les coordenades en el punt més baix possible del suport.

- CODI: existència o no de l’element (valor possible S).

3. TÚNELS

- TÚNELS

Element representat com a polilínia. Es prendran les coordenades centrades a la plataforma.

- GÀLIB: gàlib mínim (en metres). Precisió de 5 cm.

- LLUM: amplada de l'estructura entre els murs laterals a l’alçada del abalisament (m).
- LONGITUD: longitud del túnel des del punt d’entrada fins al punt de sortida.
- ID_U: identificador únic del túnel. En cas que el túnel doni servei als dos sentits s’identificarà
com a un sol element.
- ID_TUNEL: identificador del túnel, segons el sentit.

4. ESTRUCTURES

- ESTRUCTURES

Element representat com a polilínia sempre que tingui una longitud superior a 3 m. S’han de prendre
les coordenades del centre de l’estructura en transversal, i en longitudinal donar referència entre
l’estrep inicial i final, o junt inicial i final, segons sigui possible la seva identificació.

- CODI: tipologia d'estructura (Pas superior, Pas inferior o Passarel·la).

- GÀLIB: gàlib mínim (en metres). Precisió de 5 cm.
- LLUM: distància entre estreps o junts d’inici i fi (en metres).
- LONGITUD: longitud de l’estructura.
- NJUNTS: nombre de juntes totals durant l'estructura.
- ID_ESTR: identificador de l’estructura, segons el sentit.
- ID_U: identificador únic de l’estructura, únic de l’estructura en conjunt (una estructura amb el
mateix ID_U tindrà dos identificadors, un per cada sentit en què s’hagi fet l’extracció).

- JUNTS

Element representat com a punt. Cal prendre les coordenades al centre de l’element.

- CODI: tipologia dels junts de dilatació (Rígids, Elàstics o Serra).

- ID_ESTR: relació amb l'identificador de l'estructura a la que pertany.

5. ALTRES ELEMENTS FUNCIONALS

- PANTALLES ACÚSTIQUES

Element representat com a polilínia. Cal prendre les coordenades de la part alta de l’element.

- CODI: existència o no de l’element (valor possible PA).

- SISTEMES DE CONTENCIÓ DE VEHICLES

Element representat com a polilínia. Cal prendre les coordenades de la part alta de l’element.

- CODI: tipologia del sistema de contenció. Valors possibles: Metàl·lica simple BMS,
Metàl·lica doble BMD, Barrera formigó contínua BH_E, Barrera formigó prefabricat BH_P,
Ampit metàl·lic PM, Ampit de formigó PH, Ampit mixt PX, pantalles protecció motoristes
SPM, metàl·lica doble amb protecció motoristes SPM_D o pas de mitjana PMT.
- ABATIMENT: descriu si existeixen o no abatiments, i en cas d’haver-n’hi, on estan
posicionats. Un valor dels següents (Cap C, Inici I, Fi F, Inici i fi I_F).
- SUSTENTACIÓ: tipus de suport. Valors possibles: C/Tubular, IPN, NA – No aplicable o NI -
No identificat.

3.3. Estructura de les imatges

Les imatges de les carreteres s’han de poder tractar com a fotogrames individuals (informació de tipus
puntual sobre el graf), o com a seqüències de vídeos (informació de tipus lineal sobre el graf).

Les imatge, o fotogrames, han d’estar en format comprimit (idealment JPEG), tenir un espai de color
RGB, amb una profunditat de 8 bits/canal, unes dimensions mínimes de 5400x2700. Aquesta resolució
correspon a la imatge panoràmica. Les imatges panoràmiques han de poder ser visualitzades.

Les imatges que es facin servir de manera dinàmica (al carregar el tram i avançar o retrocedir en la
reproducció tipus vídeo), han de tenir una resolució mínima de 1280x1024 píxels, que es mostrin en
format pla.

A petició de la DGIM, la resolució utilitzada per a aquesta imatge pot ser inferior (per exemple
640x480), si es considera necessari per tal d’adaptar la mida d’aquestes imatges a les especificacions
tècniques de servidors, xarxa i estacions de treball que hagin de carregar aquestes imatges. En
visualitzar un punt determinat, el sistema ha de permetre la càrrega i visualització de la imatge d’alta
resolució de manera panoràmica, permetent la rotació de la direcció de visualització, a fi de poder
visualitzar tot l’entorn.

Els arxius d’imatges han d’estar agrupats en directoris, un per a cada codi de via i sentit. El nom de
cada arxiu ha de ser una concatenació del codi de via, sentit, el PK i número d’imatge (ex.: C-
25_A_150_420_64.jpg correspon al nom de l’arxiu de la imatge 64 de la carretera C- 25 en el PK
150+420 sentit anada). A més, s’han d’entregar dues taules (imatges i segments) per poder mostrar els
fotogrames com a informació puntual sobre el graf de la DGIM amb, com a mínim, els camps indicats
a continuació:

- TAULA IMATGES
- IDSEGMENT: numeració de tram de carretera
 - CODIEIX: codi oficial de la via
- CODISENTIT: codi de sentit de la via
- PK
- DistanciaPK: distància, en metres, al PK
- ARXIU: nom de l’arxiu
- UTM_X: abscissa projectada del punt segons el sistema de projecció
- UTM_Y: ordenada projectada del punt segons el sistema de projecció
- UTM_Z: alçada del punt respecte a l’el·lipsoide de projecció
- DATA: data de la fotografia
- POSICIO: numeració ascendent de l’ordre que ocupa la imatge en el tram
- FRAME: número de fotograma que correspon aquella imatge respecte al vídeo original.

- TAULA SEGMENTS
- IDSEGMENT: numeració de tram d’una mateixa carretera
- CODIEIX: codi oficial de la via
- CODISENTIT: codi de sentit de la via
- PKInici
- DistanciaPKInici: distància, en metres, al PKInici
- PKfinal
- DistanciaPKfinal: distància, en metres, al PKfinal
- PathImatges: directori on es troba l’arxiu
- MORFOLOGIA: tipologia de carretera (Troncal o Ramal)
- InitialFr: número de fotograma inicial del segment respecte el vídeo original.
- LastFr: número de fotograma final del segment respecte el vídeo original.
- FILE: nom del vídeo o gravació (Clip) d’origen.

El sistema de projecció de les coordenades ha de ser UTM fus 31 ETRS89 i, a més, s’ha d’explicitar.
Cal remarcar que s’han d’entregar coordenades Z de totes les imatges, fins i tot les realitzades en trams
de túnels.

 La DGIM farà arribar una còpia del graf a l’empresa durant la recollida de les dades, perquè
pugui autovalidar-se la recollida de la informació. Igualment, facilitarà la documentació del
producte SIC i VIC.

 En tot moment, les dades s'han de poder mostrar sobre el graf de la DGIM, a través de
consultes de ‘segmentació dinàmica’ basades en les característiques de les taules descrites a
dalt. Aquesta serà la prova de fiabilitat de la recollida de les dades.

 En el cas d’entitats de tipus lineal, si entre l’inici i el final hi ha algun tipus de discontinuïtat
(rotonda, travessera, etc.), s’ha d’indicar en una taula d’elements puntuals seguint l’estructura
de les dades explicada en l’apartat 3.2, i afegint-hi un camp de descripció de la discontinuïtat.

 El marge d’error acceptable és de 0,5 metres en la posició absoluta (XY).

 En el cas dels fotogrames, la posició a referenciar per a cadascun ha de ser el punt on es

trobava la càmera en el moment de la presa.

 A cada taula d’informació puntual o lineal entregada, a més dels camps de claus LRS i de
posicionaments mètrics, i dels camps propis que necessiti el tipus d’informació recollit, cal
afegir els camps amb les coordenades UTM fus 31 ETRS89.
4. Informació afegida

Fita quilomètrica

Complint l’estructura de les dades de l’apartat anterior s’ha d’especificar el valor del PK, el sentit, el
costat i la marxa.

Travessera de Població

Complint l’estructura de les dades de l’apartat anterior s’ha d’indicar on s’inicia la travessera i on
acaba, així com el nom de la població. Com a referència, s’ha d’utilitzar la ubicació del senyal S-500, i
S-510 en cas que existeixi. En cas contrari la travessera no pot ser identificada. El nom de la població
s’ha d’especificar al camp Comentari de la taula de dades.

Data de la fotografia

Cada una de les imatges frontals ha de portar incorporada i visualitzada la data en què va ser presa
dd/mm/aaaa.

Dades Geomètriques

Plataforma (m). Amplada plataforma (calçada + vorals).

Nombre de carrils (#).
Amplada de voral esquerre (m).
Amplada de calçada (m).
Amplada de voral dret (m).
Amplada de carril mitjà (m).
Amplada dels carrils de circulació de la via (no es tindran en compte el carrils d’entrada o sortida).
Radi de curvatura (m).
Peralt (%).
Pendent (%).

5. Visualitzador i integrador de dades

Les imatges i dades obtingudes s’han de poder visualitzar mitjançant un programari que és propietat
de la DGIM.

El visualitzador ha de permetre visualitzar les imatges i la informació d’inventari sense disposar de cap
programari associat.

Es poden incorporar millores en la funcionalitat del visualitzador per treballar amb les imatges i dades
proporcionades. Aquestes millores han de ser aprovades per la DGIM després de ser presentades pel
gestor.

6. Entrega de dades

Els treballs i entrega de la feina executada s’ha de fer al Servei de Seguretat i Sistemes de la
Informació de la DGIM, en format digital i ha d’incloure imatges, dades de l’inventari, informe resum
d’anàlisi de l’inventari i model digital d’infraestructura viària.
Annex 2: Exemple de format de l’arxiu amb extensió .csv d’entrada al programari VIDA
Paràmetre Exemple valor codificació
Coder name Nom
Coding date 26/11/2013
Road survey date 21/02/2013 10:57
Image reference 1523
Road name C-14
3. Alcover (Final desdoblament) - Montblanc (X N-
Section 240)
Distance 14,696
Length 0,1
Latitude 41,25914492
Longitude 1,17572222
Landmark
Comments
Carriageway 3
Upgrade cost 2
Motorcycle observed flow 1
Bicycle observed flow 1
Pedestrian observed flow across the road 1
Pedestrian observed flow along the road driver- side
1
Pedestrian observed flow along the road
passenger-side 1
Land use - driver-side 5
Land use - passenger-side 5
Area type 1
Speed limit 15
Motorcycle speed limit 1
Truck speed limit 1
Differential speed limits 1
Median type 11
Centreline rumble strips 1
Roadside severity - driver-side distance 3
Roadside severity - driver-side object 1
Roadside severity - passenger-side distance 2
Roadside severity - passenger-side object 1
Shoulder rumble strips 2
Paved shoulder - driver-side 2
Paved shoulder - passenger-side 2
Intersection type 12
Intersection channelisation 1
Intersecting road volume 7
Intersection quality 3
Property access points 4
Number of lanes 2
Lane width 1
Paràmetre Exemple valor codificació
Curvature 1
Quality of curve 3
Grade 1
Road condition 1
Skid resistance / grip 1
Delineation 1
Street lighting 1
Pedestrian crossing facilities - inspected road 7
Pedestrian crossing quality 3
Pedestrian crossing facilities - intersecting road 7
Pedestrian fencing 1
Speed management / traffic calming 1
Vehicle parking 1
Sidewalk - driver-side 5
Sidewalk - passenger-side 5
Service road 1
Facilities for motorised two wheelers 6
Facilities for bicycles 4
Roadworks 1
Sight distance 1
Vehicle flow (AADT 15185
Motorcycle % 1
Pedestrian peak hour flow across the road 1
Pedestrian peak hour flow along the road driver- side
1
Pedestrian peak hour flow along the road
passenger-side 1
Bicycle peak hour flow 1
Operating Speed (85th percentile) 16
Operating Speed (mean) 15
Roads that cars can read 2
Vehicle Occupant Star rating Policy Target 6
Motorcycle Star rating Policy Target 6
Pedestrian Star rating Policy Target 6
Bicycle Star rating Policy Target 6
Annual Fatality Growth Multiplier 1
School zone warning 4
School zone crossing supervisor 3
Annex 3: Exemple dades fitxer del Sistema de gestió de ferms (GSF)
Característi
ca: CRT

Punt Punt Car Mitjana Mitjana_T Nombre de punts per

Carretera ini final Sentit ril Data _CRT extura al càlcul CRT
0,00 1,006 Decrei 15/06/2010
B-224 60 0 xent 1 2:00:00 60,51 1,05 51
0,00 1,006 Decrei 15/06/2010
B-224 60 0 xent 1 2:00:00 60,51 1,05 51
0,02 1,007 Creixe 21/08/2014
B-224 00 0 nt 1 2:00:00 57,33 1,07 52
0,02 1,007 Creixe 21/08/2014
B-224 00 0 nt 1 2:00:00 57,33 1,07 52
0,02 1,006 Creixe 10/06/2015
B-224 00 0 nt 1 2:00:00 59,08 1,06 51
0,02 1,006 Creixe 10/06/2015
B-224 00 0 nt 1 2:00:00 59,08 1,06 51
0,02 1,007 Creixe 31/08/2016
B-224 00 0 nt 1 2:00:00 50,29 1,47 51
0,02 1,007 Creixe 10/08/2017
B-224 00 0 nt 1 2:00:00 63,55 1,05 53
0,02 1,007 Creixe 26/07/2018
B-224 00 0 nt 1 2:00:00 49,94 0,96 53
1,00 1,977 Creixe 11/10/2006
B-224 00 0 nt 1 2:00:00 61,53 0 45
1,00 1,977 Creixe 11/10/2006
B-224 00 0 nt 1 2:00:00 61,53 0 45
1,00 1,992 Creixe 15/06/2010
B-224 00 0 nt 1 2:00:00 61,61 1,4 51
1,00 1,992 Creixe 15/06/2010
B-224 00 0 nt 1 2:00:00 61,61 1,4 51
1,00 1,978 Creixe 21/08/2014
B-224 00 0 nt 1 2:00:00 54,9 1,03 48
1,00 1,978 Creixe 21/08/2014
B-224 00 0 nt 1 2:00:00 54,9 1,03 48
1,00 1,978 Creixe 10/06/2015
B-224 00 0 nt 1 2:00:00 57,89 1 47
1,00 1,978 Creixe 10/06/2015
B-224 00 0 nt 1 2:00:00 57,89 1 47
1,00 1,978 Creixe 31/08/2016
B-224 00 0 nt 1 2:00:00 51,14 1,86 49
1,00 1,978 Creixe 10/08/2017
B-224 00 0 nt 1 2:00:00 60,72 1 47
1,00 1,978 Creixe 26/07/2018
B-224 00 0 nt 1 2:00:00 45,09 1,06 47
2,00 2,947 Creixe 26/07/2018
B-224 00 0 nt 1 2:00:00 47,85 0,82 52
Annex 4: Guia breu per crear un projecte al programari VIDA per a l’anàlisi d’una
carretera mitjançant la metodologia Star rating d’EuroRAP
GUIA BREU PER CREAR UN PROJECTE AL PROGRAMARI VIDA PER A L’ANÀLISI
D’UNA CARRETERA MITJANÇANT LA METODOLOGIA STAR RATING D’EURORAP

Per tal de realitzar l’anàlisi d’una carretera aplicant la metodologia Star rating d’EuroRAP amb el
programari VIDA, cal seguir els passos que es descriuen a continuació.

Prèviament a aquesta anàlisi, que permetrà obtenir una valoració amb estrelles de la carretera, cal
generar un projecte en el qual es defineixin totes les característiques de la carretera demanades pel
programari, a fi que es pugui processar i obtenir, així, la valoració amb estrelles.

Pas 1: Accés al VIDA i creació usuari

 Cal accedir a https://vida.irap.org/en-gb/home

- En cas de no tenir usuari prèviament, cal registrar-se i entrar al programari:

 Cal demanar perfil de creador per tal de generar un projecte. A continuació, s’ha d’entrar a
“Upgrade Account” i demanar “Request Creator”. De forma automàtica, iRAP adjudicarà aquest
perfil.
 Per tornar al menú inicial, s’ha de clicar a “Dashboard” i triar l’opció “Project Setup &
Access”

Pas 2: Creació Projecte

 Cal crear un dataset dintre del programari Sandbox.

 S’ha d’entrar a la configuració del dataset que s’ha creat:

o Dins de “Stage 1- Dataset definition”, cal modificar l’opció que defineix el costat per on es
condueix (en el cas d’idioma anglès, a l’opció de “Side drive on”, cal seleccionar “Right”)

 Un cop configurat, s’ha de tornar a “Dashboard”.

Pas 3: Introduir les característiques de la carretera

 A fi de definir les característiques de la carretera cada 100m, cal utilitzar l’eina “Star rating for
Designs”. Per fer-ho, s’ha de clicar el botó de la imatge següent, que obrirà una nova pestanya.

 Un cop dins d’aquesta nova pestanya, cal seleccionar el dataset creat anteriorment. Per tal de crear
i descriure la carretera dins el data set creat anteriorment, és molt útil seguir les indicacions del
vídeo de la següent drecera:

https://youtu.be/1duI7CDrv_M

 En la pestanya “Road Geometry”, cal definir la carretera, i dibuixar-la amb el botó “Draw New
Centreline”. També s’ha d’acceptar l’opció que dona el programari de dividir el nou segment en
trams de 100 metres (“Split”).

 En la pestanya “Layouts”, cal fer servir l’opció que es descriu en “New Survey Layout - Google
Street View”. I cal definir tots els paràmetres.

 Per obtenir informació addicional sobre els paràmetres que s’han d’emplenar, es pot consultar la
documentació tècnica que ofereix el programari VIDA.

 Un cop s’han acabat de definir tots els paràmetres, cal tancar la finestra de definició dels Layouts

 Al menú SRS Results, triar l’opció “Submit data to QA”, per fer control de qualitat (Quality
Assurance), que totes les dades introduïdes estan correctes. Si dona algun error és deu generalment
a que falta introduir algun paràmetre d’algun o varis dels segments.
 Un cop el Quality Assurance és correcte, s’ha de llançar el procés de les dades, mitjançant l’opció
“Generate Star ratings”:

 Clicar el botó “Process data”:

Pas 4: Anàlisi mitjançant Star rating d’EuroRAP

 Un cop fet el pas anterior, s’hauran enviat les dades introduïdes per ser processades pel programari
VIDA. Cal tornar a la pestanya de “VIDA” (que es troba a una pàgina diferent del navegador
web), per veure els resultats.

 Un cop el programari VIDA hagi processat les dades, s’obté una notificació, tal com mostra la
imatge següent:
Pas 5: Visualització de resultats

 Per poder visualitzar els resultats cal entrar a la notificació, i seleccionar “view reports”. Aleshores
es visualitzarà el mapa amb la classificació per estrelles resultant, similar al de la imatge següent:

Informació addicional d’interès:

Recull de guies que es poden consultar a fi d’emplenar les dades necessàries al programari VIDA:

 https://s3-eu-west-1.amazonaws.com/irap-public-read/vida-
guides/ViDA_CREATOR_User_Guide.pdf
 https://www.irap.org/resources/#mytabs|2
o iRAP Coding Manual- Drive on the Right Edition:
https://www.irap.org/specifications/
 Vídeo explicatiu de l’eina de disseny de carreteres: https://youtu.be/1duI7CDrv_M