FEINA D’ESTIU ORTOGRAFIA CATALANA LLENGUA CATALANA | LITERATURA. BATXILLERAT Nom i cognoms: Curs: Puntuacié dossier (maxim 0,75): Puntuacié correccié ( maxim 0,25):GRAMATICA I LEXIC Ortografia: la vocal neutra En caiala oriental les vocals a ie en posicié atona es pronuncien amb un mateix so, anomenat vocal neutra, que fondticament no és ni a ni ¢, Els mots pare i para es pronuncica igual, perd sescriuen un amb a i Yalire amb e. Per resoldre aquest problema ortografic cal ajustar-se ales regles segtients: a) En general, els substantius jamb a si sén femenins. Aixi: adjectius en singular sescriuen amb e si sén masculins el sogre la sogra Thome > ta dona Yorfe » Vorfena el mestre > la mestra Recordem, perd, que hi ha un gran nombre de substantius i @'adjectius que sn invatiables: + Els substantius acabats en les terminacions ~arca, -ista, -cida, -ta i d'alues. * Els adjectius acabats en -ble, -ant, -ent (Qtona) i daltres, A més, hi ha altres paraules que no segueixen aquesta regla: Femenins en -¢ febre classe fase efemeride Irene flaire cespaci frase eLlipse Carme imate faringe Matilde Clotilde Tebre verge laringe base mare serie calvicie —_ intemptri diastole torre superficie cispide —_—hecatombe Masculins en -a califa dia go ioga mapa titetla terra indfgena ndmmada ——_guardia agricola papa LiGltima vocal (a,c) 'aquestes paraules és atona. Cal, dones, que la pronuncits nneutra. Balmes, Pedralbes, Blanes, Sitges, classe, frase, catistrofe, Sdcrates,'b) Eis plurals de les paraules que acaben en vocal neutra sescriucn amb -es. Com ara el mestre els mesires la mestra les mestres alcove els coves lncova les coves el dia els dies area les ees ‘També stescriven amb -es els noms invariables que acaben en vocal neutra seguida de s: ‘Amazones, Jeremies, Maties, Carles, panctees, galimaties, messics, alies, judes, mecenes.. Recorda que la formaci6 del plural dels mots que acaben en vocal neutra pot compor- tar canvis ontogrifics en I'dtima consonant: veo aues | aca gues Tea -gwes | vag vagues ca ces | plage places “ja__-ges | playa phages ~gua_-es | lengua lengties qua -qiies | ventioqua_ventrlogies ‘6) En es terminacions verbals que acaben en yocal neutra cal escriure una a quan es tracta de Mla flew i ums ~e quam es tracta de la penis Exemples: +a: saita, saleava, tracta, para. +e: saites.saltaves, salicwem, temerr. + Les formes verbals corre, abre, vine, ample dels vorbs cdrrer (i els seus eompostes concérrer, ocdrrer, recérrer..j obrir, venir i omplir. is infinitius de la segona conjugacié que acaben en -rez moure, vendre, coure, ‘eaure, emetre, interrompre 4d) Tant en substantius i adjectius com en verbs, quan Ta vocal neutra es robs al comengament 0 a Tinterior dana paraula, eal buscar una paraula de la mateixa fuafia fen qué la vocal sigui taica. Per exemple: ‘peuet perqu’ ve de peu Paw, 6e Paw paguem, de jo paso ipesuem, de jo peso pesar, de pes, de jo peso passar, de pas, de jo passe Hi ha uns quants verbs que divergeixen d'aqueste norma: + Ele verbs jeure o jaure, treure o traure, néiver o naixer, péiver o paver ils seus ‘eompostos ‘eseriuen amb a en les formes tones i amb li vocal que es pronuncia en Jes formes tnigques.. “oa twee, trac traicm jes, jaus + jew nix, nix nascut twegui, wagui | wauré neixis, naixis | naixentMalgrat totes les regles, cal recordar els mots segiients i els seus derivats perque Sescriuen malament per influéneia del castell2. ovint seriven amb -€ uen amb -a albercoe meravella ambaixada ametista monestir arravatar anec orgue assasst assemblea polseguera avaluar canem punxegut avantatge Caterina rifega avaria eben rave davant efeminat resplendir latrina emparar sergent maragda Empord setf rancor Empéries sometent sanefia enyorar wave sarbatana espamrec temptejar Sardenya estella trifec estendard treball Esteve vemnis gelea Ee xercicis 1. Completa els espais buits amb a 0 e segons conv 1 enginy tia ‘ 2 touameny 10 qa IMEME 3 hutbeta UW ent....ndrit i 4 recl...mar 2 ganiv....tades 5 espotdenyeria 13 Maver 6 ara. gat 14 esq. 7 emb.. 18 env...dat cs 16 abr....gada 2. Completa amb a o e els espais en blane de les frases segiients: Ell recor. la senténci... T.ambaixador d'Aten...8 2 Viral sn :mptar contr. puuunqu’ diu que no és I... gui i escriu el mot primitiw: ssi de sofgent j 1 van abate... a ietsBS GUE ATS Dt ooMocs coaMyORARE ud vi. a Vin... obr... Taixeta i empl... Fampolla, lad M.¥llosament be 6 La poellaestavaat..poockla de gamb...8 i dn.scae...tlans de Sunt Carl... 7 Nesqué a Santa Coloma de Gram...net, pnd es consider... b...fg.nu 88. 8 La pobre. Catrina er... tna Hola jOVseay Clan faegr 9 Aquest esp... me bollugat tant que he psf Lon ff. thn$ QUE -0 Vi gale aquell jn... Jebra. 3. Fes una frase amb cada una dlaquestes paraules: 1 afeete: 2 efecte: 3 tome: 4 oma 5 pega: 6 plagat: 7 especial: 8 espacial » jaige 10 ja: 1H aves 12 exces: 4. Completa les séries segtents saber sabia 6 sabré stir... Ja capa, Minguet; anem cap a casa. 1, abans que ....m pugui r..v...nir de la sorpresa, s'..smnuny p.abet | gary... 1 como! que Sobran Ia peaya fo. pr--cipic Niesm.. tine prs... girl, com no sigui tub una mirada, mb la qual S21 Va COE mew Sprott. La inf. ig OF... AV...nga pot I,-stret Wi...rany sens... ni tan sol ..ustintolar una ma, ...mb ._1 sae abombollat de vem a1 ste FAME Pt Ate Potton Une smi 5, que pot ..ntr...ancar-la. Va c..mminant,e..minant. La ratae sel vod moe...dor da. €ap. que Ve 2 ...nganxar-se a prop meu en 0. POM sooQiNAt 881i ha dan SfK, 1 Tove tN Ti peng...n de g.. 8 Gor, Proud bi.scoll i una galt... fins im fa arran d...) muscl... Va c...minant. D....sprés sat... Seny.u.8 que la 8. gUelK Vaig a prendr... carrera, ten aquell moment r...paro que la noia tent... jn, 0 & COT Cap A Mi, Shoot uid i. sborn... jada, Joa Rayra,JacobeGRAMATICA I LEXIC Ortografia: la O ila U En catala oriental la 0 que es troba en sfllaba tonica distingeix dos sons: [0], [2]; men- tre que si es troba en siltaba atona es pronuncia 1 Ip] home, pero hamenet {1} [o] sabé, perd sabonera [u} ful suc, suquet... Aquest fet origina un problema ortogrific que es resol si es tenen en compte aquestes ormes: MM En el radical 1, Cal buscar una paraula de la mateina fannilia en qué la 0 0 1a w estigui en posici6 tonica. Per exemple: doteena —perqué ve de dotze plomall perqu? ve de ploma golafre — perque ve de gola > 2. En els verbs bern de buscar la primera persona del present dindicatiu: Jugaré —perqué ve de jo jugo posem —_perqu® ve de jo poso plorar —_perqué ve de jo ploro Hi ha uns quants verbs que no segueixen aquesta norma’ ~ Els verbs collir, cosir, escopir, sortir, tossir i compostos stescriuen amb o en les for mes tones i amb w en les @niques. 0 “0 collim cull, cosiu uses escopire escup hha tossit tus ~ Els verbs poder i voler sescriuen amb -0 en totes les formes, excepte + la primera persona del singular del present d'indicatiu: jo puc, jo vul * el present de subjuntiu: pugui, puguis, pagui, puguern, puguet puguin. vulgui, vulguis, vulgui, valguer, vulguew, vulguin, + Vimperatiu: pugues, pugui, puguem, pugueu, puguin. vulgues, vulgui, vulguem, vudguew, vulguin.Hi ha uns quants mots cultes que deriven directament del lati i que es poden confon- de amb mots derivats d'un mot catali: s6n falsos derivats 0 pscudoderivats MOT PRIMITIU DERIVAT PSEUDODERIVAT CATALA CATALA, Uatinisme) boca oqueta, bocassa bucal coxb corba, corbat curvatura, curvilini Serer concémrer concurréncia, ocurréncia dole endolcir dulcificar home bomenot uma, humanisme jove jovent, joventut juvenil ploma plomalt plumifer pols (m.) polsera pulsacio pols (f) espolsar cexpulsar ‘Altres exemples de pseudoderivats s6n capitular, consular, duplicat, expurgar, fundent, vuleanologia, insurgent, mundial, nutrtiu, titular, urticaria, EE En Ics terminacions 1. La primera persona del singular del present cindicatiu sescria amb -o: {jo canyio, jo cabo, jo temo, jo admeto, jo surto... 2. Els plurals dels noms i adjectius que es pronuncien [us] sescriuen amb -0s: pisos, Llugos, calaixos, textos, reflexos, rojos. Cal no confondre'ls amb mots que en singular acaben en - correu comreus aca cacaus liceu liceus ‘europeu ceuropeus En cls casos que no podem solucionar pels procediments anterior, 6 til de com- parar amb ales Hengiies romniques. La majoria dels mots coincideixen amb el caste, perd cal recordar els segtients i Murs derivats a causa de la divergéacia catali-castella:SESCRIUEN AMB -O S'ESCRIUEN AMB -U aixovar eserdipol Romania aieneu porus assortir esdnixol _rossinyol bufetada Pompeu avortir-se governatiu —softir butlletf rity bordel! Hongria sorir aca niu botifarra Joan sospirar corren serum baitixola Jjoglar sostreure cuirassa sinus capitol monyé tol escullera subornar cartolina nodrir triomt estiu sufocar colobra ordi toms europeu superbia complir péndol fetus suportar complimentar — podrir focus, tetanus consol polir frum tramuntana embotir polvoritzar harmonium = trofew Emporcet retol licew ‘turment escapolirse obi muntanya vidu escodrinyar 10 mussol es Exercicis 1. Omple els espais buits amb 0 o u segons el que calgui i busca un mot de la mateixa famiia en que 1a 0 0 lau estigui en posicié tonica 1 1ej..venir an 7 pentejar 15 p.guéssim, Dolled een 8 Felli 14 cart tina, 3 j.guina 9 lads 18 spar L900 0 poral (6 m..manyene 5 pl.mall 11 e.llada eee 17 plavia 6 m.ntar 12 p.dor 18 peridista 2. Completa amb 0 o w els espais en blane de les frases que hi ha a continusci6: 1 Bl cdns,...J de R....mania no lia av....mir-se, 2 Amb el seu 5...port p...dria ...blenir el tit... de v....leandleg 3 NoS.uf... ana, s....iré més tard perque no... port... aquest tram...ntana, 4 Si v...dguessis series el tit...lar de la plaga de corre... 5 B]J....an ens va deixar perplex....s quan ens va c....ntar quant havi s....fert amb et s....bor. 6 Se sentia una p....dor estranya i ja no ho p....diem §...p....ftar més. 7 Alm....viment j...venil de Emp...rdi li ha s....egit un greu pr... blema: Vhan exp....Jsat del L...cal de Patene 8 Van menjar b...tifarra, un ass.rtiment d’emb....is i t..rons © Els reflex... d'aquell foe....s enfl..emaven tant que no p....dien veure el Rta 10 Ho ree...len tot abans dianar-se'n a Fesc....llera a veure el... irassat3. Completa les series segttents segons exemple: itocar ell toca ell toqués ell toqui hne tocat 3 collir a a 4 descosir $ voler BG RMUMAE prose 7 sortir 4, Escriu Ia paraula que falta en aquestes frases: 1 No té pas gana, menja per o..uem 2 No té feina, 6818 suron ‘3 Quan escriu cartes no ho fa mai amb boligraf, sempre ho fa amb 4 He de comprar una bombona de. . perqué sha acabat. 5 A Tentrada de la poblacié hi havia un vn on dea: Prohibida entrada d'animals. 6 Per Tots Sants tine el costum d'anar a portar flors a la pare. del mew 5. Omple els espais buits amb Ia vocal adient: Quan ...m p...tdia p..Js carr...rons del v....tant de Vedifici de Corre..., que sempr.... aha s...mblat Heig i com si hagués n...scut amb la ¢,,..tesa que no teni... cap gricia, quan ...m pia, dic, p...f aquests Carr..rons, tot b...scant alguna tasca rinci.... i humida on d....ixar una mica de 1a meva j...ventut, ‘mat..ravad...vant Ls cas... del carrer Ampl... i aleshores veia una dara que no pot, ja, dem..strar que sf... g0sa Ta dama s.mriu amb esp....njament i no sap que aquesta mena de ScooMHith..§ $...1geiX,-1 quan L...8 Figues...6 vén...n d'antic, Lug cas..08 Sestiray...n cap amount, gp...f...gueren ..J8 tras, amb Eeost@res, €8 Clafy bana MUFS eFoo Coo Fon Ats Prout fOr de garg. 1...s que ecc_pi_n Taigua de la pluja. Er..n ca8..08 erigid.8 Pooot mb.llir la eiutat i Peso ul plaer privat. ‘Avui wud carr...r Ampl... fa ...Jor de tavema gallega, é a dir, de pops amb pebr... ¥__zmell ids crits que shi sent...n s6n molt més p...palars. El travessa p.fp.-.ndicular el carrer d’Aviny6 on, una nit xaf....g08a, l'actor Pepe Mar tin... Va ens...nyar a riur, ‘Miall...nyaré, de m...ment, de la damia del baled i t..mnaré a avui Montserat Roig, Digues que miestimes encara que sign! mentideGRAMATICA I LEXIC Ortografia: I'accentuacié grafica MME Normes de I'accentuacié Recorda que en els mots polisfFlabs la sf-laba tonica 6 la que es pronuncia amb una ‘emissi6 de yeu més forta. Els mots polisiHabs, scgons la posici6 que hi ocupa la siHaba tonica, es classifiquen en: mots aguts: la siaba thnica és MGltima, ‘mots plans: a sillaba tnica és la pentiltima, ‘mots esdrtiixols: la sil-laba thnica és l'antependiltima, Per exemple: Aguts Plans Esdrtixols paret pare maquina germ germana germainica fabrica fabrica fbrica caminar exéixer citncia Per saber quan hem diaccentuar graficament cal tenir en compte les normes segiients: Els mots aguts saccentuen quan acaben en alguna d'aquestes dove terminacions: a as © een iis im (sermpre que Ia no formi part d'un diftong) © os uous (sempre que la u no formi part d'un diftong) Exemples: capita, perd, francés, Berlin, arrés; perd no accentuem desmai, parleu perqué acaben en diftong, és a dir, en una semivocal, Els mots plans s'accentuen sempre que NO acabin en cap de les dotze terminacions anteriors Exemples: transit, clmir, medie, grafic, unie, exdmens, cantvem, cantiveu; aques- {a Ultima paraula l'accentuem perqué acaba en diftong, és a dir, en una semivocal. Els mots esdiniixols s'accentuen sempre. Exemples: historia, mecinica, area, lia, vidua, familia.En els exemples anteriors hi ha dues menes diaccents: Naceent grew () i l'accent agut (9. * Quan cal accentuar la Hetra a es fa sempre amb un accent greu: A/A + Si cal accentuar una i 0 una u es fa sempre amb un accent agut: A, W/O + Si cal accentuar una e 0 una 0 es fa d'acord amb la prontincia dlaquests sons tonics cen catala oriental central. En cas de duibte o de divergencia é bo guiar-se per les indicacions que tens a continuaci6. MME Accentuacié de la e/E En la majoria dels casos, tant en mots aguts com en plans i esdniixols, la e és oberta i, per tant, duu accent grew.” cafe, cingue, angles, coneixer, exit, perque, paciéncia Cal tenir present que els segiients easos sén excepcis daquesta norma general 1. Mots aguts amb accent agut: * els substantius: clixé, peroné, quingué, ximpanzé, consomé, puré, jaqué, abecé. + els compostos de be (també, gairebé, malbé), de té (conté, sosté), de ve (convé, prov). + cls futurs substantivats: abonaré, pagaré. + cls adverhis: després, només. + els noms { adjectius que fan el plural en -essos: aceés, congrés, exprés, través. tret de: xerés, interés, espes. + els verbs: digué, digués, cantaré, cantés.. + la tercera persona del singular del present dlindicatiu del verb encendre (encén) i dels verbs acabats en -tendre (entén, estén, pretén). 2 Mots plans i esdniiixols amb accent agut: + els infinitius: mer, prémer, esprémer, créixer, néixer, péixer, ésser, + les formes del verb ésser: érem, éreu + les terminacions verbals: diguérem, diguérew, cantéssim, cantéssiu.. + els mots: cérvol, préssee, préstec, lépol, ferésiec, església. ME A ccentuacié de la o/O 1. En la majoria dels mots aguts la o és tancada i, per tant, duu accent agut. ‘cangé, carbé, nacié, excursi6, voluminds Cal recordar els segiients mots que duen accent greu: aixd, alld, perd, de debd, rebd, retro, ressd, espds, repos, arrds, terrds, talds+ els panticipis passats dels compostos del verb cloure: exclds, inclds, reclds 2, En la majoria dels mots plans i esdrifixols la o és oberta i, per tant, duu accent gre. modul, proxim, gloria, historia, opera Cal recordar les paraules segients que duen accent tancat: + estdmac, furéncol, escdrpora, fOrmula, pélvora, wmbola, tértora + Vinfinitiu correr i els seus compostos (incdrrer, recdrrer, occirrer...) + les formes verbals del verb éxser: fra, forem, fOreu, fossim, féssin Ee Exercicis 1. Classifica els mots segtients segons si sén aguts, plans 0 esdrixols i accentualls sical 1 Ramon 2 estiu 28. desmai 34 deiem 2 bruixola 13 escorpi 24 apat 38 deien 3 gra 14 boligrat 25 alegria 36 preten 4 Nuria 15 Bonaigua 26 igual 37 apareixer 5 voste 18 propia 27 cervol 38 creiner © merit 17 rapidament 28 moltissim 38 pesols 7 Cadi 18 ciencia 29: resposta 40 prestee 8 algueres 19 paper 30 perol 41 cot 9 examen 20 tipie 4M fenomens 42. espos 21 sortieu 32. proposem 43, gloria 1 enten 22 dia 33, mus ca 44 proleg 2. Accentua, si cal, les paraules de les frases segilents: | LAntonia ahir va tenir tres examens, 2 Despres de! futbol tenien la intencio danar a Gracia, 3 Despres de les grans pluges d'ahir cal conduir amb compte per les carreteres de ‘muntanya perque es podten haver despres rocs de talussos, 4 La dona del marques em va demanar que li marques un cavall i que el marques amb les Hetres de la casa, 5 De seguida he compres que el volia regalar al seu marit,3. Posa els accents que falten en aquest text: Lesser seaba de parlar j clava el seu exguard en mi, esperant una resposta ero jo estava atonit, perplex. 1 era incapag d'ordenar les meves idees per ‘catendre Tabast total dela seva proposta. Continua: “fle de crear una dona per a mi, amb la qual pugui viure i intercanviar aguelisafectes necestaris pera la meva existencia, Aixo nomes ho podeu fer vos, us ho demano com un dret que no heu de neger-vos a concesir-me: ‘Lukima part daguesta narracio bavia tomat a encendre en mi ta ira que hia ‘via anat desapareixent mentre mexplicava la vida pacifiea que havia dut en tre els hanitants de la casa, Mentre el monstre em deia aixo wltim, no vsig poder reprimir per mes estona la rabia que bullis dins meu. EM nego —vaig responde-li; j cap vortura no aconseguira mai que hi ac ccedcixi. Pots convertir-me en Thome mes dissortat, pero no em faras ma rmenyspreable als meus propis ulls. JsGRAMATICA I LEXIC Ortografia: casos especials d'accentuacié lM Els adverbis acabats en -ment Els adverbis acabats en -ment conserven Traccent de la forma femenina de T'adjectiu a partir del qual sthan format. Aix: de rapid rapide * rapidament de satisfactori —satisfactoria -» —satisfactOriament de Liure Mire * urement ME E15 mots compostos amb guionet Les paraules compostes amb guionet conserven Facvent de cack un dels seus components, Per exemple: sud-africa pel-roig camé-raler MEEEEE Mots que se solen pronunciar malament Hi ha una série de mots que se solen pronunciar malament i que, per tant, s'accentuen també malament. Aqui els tens ben accentuats a) Mots aguts ait hhandbot iber timpa el Tibet comite heroi oboe policrom assis fluor hoquei oceat poliglot Sabrit fuubol imervat misantrop ——-Raimon zenit b) Mots plans pentagrama —atmosfera——medu-ia ‘omaplat ‘meteorolit cardiac policiac termostat leucdcit magnetifon rmissil repeil textil dinamo monic torticoli viking austriae Anew Kiev @moniac prosper ©) Mots esdriixols aurbola didpiria eczema olimpiada Helsinki periode electrode anode Sahara Tarraco Etiopia Himélaia pnewndnia 4via, ell estutia, ell copia, No sha de pronunciar ell cdvia, ell estidia, ell cdp Les formes del present, tant dindicatiu com de subjuntiu i imperatiu, dels verbs acabats en iar també se solen pronunciar malament. i sha de pronunciar eff can- MME Accents diacritics ‘Stanomenen accents diacritics els accents que distingeixen unes paraules dunes altres ue sescriuen igual; perd que, gairebé sempre, es pronuncien diferent. bé, béns (riquesa; adverbi) béta, bétes (recipient) All (poblaci6 de la Ribagorga) cém, c6ms (menjadora dels animals) Déu (divinitat), adéu, semidéu.. <éna, dénes (verb donar) & (verb ésser 0 ser) feu (verb fer, pret. pertet), reféu, satistéu, destéu.. fra (verb ésser) 6c, j6es (loc on dorm Faviram) ‘ma (part del cos) més (quantita) ‘meu, meus (crit del gat) mile, molta, mots, moltes (verb moldre), remolta. ‘mén (univers), rodamén méra, méres (fruit), Méra (nom de diverses poblacions) nét, néta, néts, nétes, renét, besnét. (parentiu) 6s, éssa, dssos, Gases (animal) AL, pls (vellositaty repel, contra- pal ‘que (interrogatiu i relatiu precedit de preposicis) és (pregiria) s€ (verb saber) ‘sé, sées (plec del vestit) stu, séus (zreix) si, ss (afirmacio) sée (verb ésser) bl, sdls (cl tera); subsdk; entresil be, bens (xai; nom de letra) bota, botes (calgat; verb botar) coll (part del cos) ‘com (conjuncio; adverbi) deu, deus (niimero; font; verb deure) dona, dones (persona del sexe femenf) es (pronom) feu (verb ter, present, imperatiu) feu (domini, senyoria) fora (adv. de loc) Joc, joes (de jugar) ma (possessiu) ‘mes (perfode de any; conjuncié; possessiu) ‘meu, meus (possessiu) molt, molta, molts, moltes (quantitatiu) ‘mon (possessiu) ‘mora, mores (natural del Magrib) net, neta, nets, netes; renet... Cadjectiu) 105, ossas (de lesquelet) pel, pels (contraccisy ‘que (relatiu ton) res (cap cosa) se (pronom reflexiu) ‘ecy sees (ad; verb seure) seu, seus (verb seure; possessiu) si (Conjunci6; pronom reflexiu; nota musical) see (soca; esclop...) sol, sols"(astre; adjectiu; verb soter;sm (verb ésser) son (el fet © les ganes de dormir; possessiu) t€ (verb tenis) te Ginfusi6; nom de la f; pronom feble) Tt, tats (broe gros dun cantir) tot, tots (adjectiu; adverb) tis (acci6 dusar) tus (pronom feble) vvéns, vénen (veri venir), revéns, ens, yenien (verb vendre), revens, revenen revénen vvés (verb anar) ‘yes (verb veure) vvéu (pret. perfet del verb veure veié) yeu (humana) Vos (tractament) -vos (pronom feble) ees EXxercicis 1, Posa els accents que calguin a les frases que tens a continuacis: 1 Ves a fora i veuras que hii ha unes dones que venen mores 2 Posa el vi que ha quedat a la bota, i els ossos, donalls a aquells gossos, 3 El meu net es un noi que es diu Lluis i que te deu anys 4 Ves qui bo havia de dir! Ho feu en quatre dies i traieu un excel-lent, 5 Aquestes dones de les parades que venen cafe molt venen de molt Ihuny 6 Si vols li dite que si, pero penso que fora bo esperar una mica mes. 7 Quan sec seim fan secs a la roba, 2. Posa els accents que calguin a les frases segtients: 1 Aquell austriac no era pas un home sa: primer una pneumonia, despres els ccczemes a les mans; tot seguit la medulla, i ara lsturada cardiaca. 2 En Raimon sempre rumia que fara si la situacio no canvia, 3. Aquest xofer abans treballava en una industria text 4 En el periode dels ibers es vam aixecar molts monolits, 5 Es una novel.la policiaca sobre un assassinat que va ocorrer al Tibet 6 Els problemes politicosocials no van influir practicament gens en els Jocs Otimpies. 7 Que vols te? O restimes mes que et faci una mica de cafe? Crida mes; no se pas que em dius 3. Fes una frase amb les paraules que tens a continuaci: 1 asfixia: 2 asfixia: 8 copia: 4 cop 5 perpetua: © perpets 7 rentincia: 8 renuneia:4. Accentua els textos que fens a continuacié: ‘Tothom sap que els dies son mes curts que les nits a Thivem i mes largs a Vesti, El cia mes curt de tots correspon al moment en que el Sol passa mes baix sobre Vhoritzo (solstiei Whivern) i el dia mes Ilarg es aquell que el Sol s‘eleva mes sobre Thoriteo (solstici stu). Hi ha dos dies Vany en que el dia i la nit tenen la ‘mateixa durada: son cls equinoceis de primavera i de tardor. Aixo es degut a li clinacio de Yetx dela Terra, que es mante parallel asi mateix durant tot el periode cen que Ja Terra dona una volta al voltant del Sol. Calender dels pogeson La Silvia arriba, Que tha passat?, el rosie candovos, que has fet? En yeure-la, Ia Natalia se'n va penedir. Mo promets, que no diras res a en Lluis?, m‘ho jures?, repeti la Natalia, Tho juro. Si no, feu Ia Natalia, sii dius, es que no em vols aju- dar, Es clar que si, que et vull ajudar!, gairebe crida la Silvia. He avortat i no em trobo be. Montsereat Roig, temps de les cireresGRAMATICA I LEXIC Ortografia: la diéresi i el guionet MS | liéresi La dieresi és un signe grafic () que escrivim damunt algunes i i algunes #. La diéresi té dues funcions: 1. Indicar que eal pronunciar la u dels conjunts que, qui, gue, gui que, scnsc ditresi, és muda, Cal recordar que la w dels conjunts gua, gue, qua, quo si que es pronuncia i, per tant, xno duu mai didresi. Aixi Ja sona laa Cal posar-hi ditresi aigua aigtes aiguota aigtiera ‘aqués ailestié qualita pings 2, Per indicar grificament que una una w no formen diftong amb la vocal anterior 0 segtient, € a dir, que es pronuncien en emissions de veu diferents. Distingim aixf les parelles segtients: Formen diftong, No formen diftong aim, cafeina, ditirn heroina eile conduta obeien Conve tenir en compte que els derivats d'alguns eultismes porten diéresi encara que el ‘mot primitiu tingui diftong. Formen diftong No formen diftong fluid fluidesa trapezoide trapezoidal areaic areaitzant europev europeitzant esferoide esfervidal beroi heroicitat, heroina‘A més hi ha altres derivats la promtincia dels quals no ens indica clarament si una i 9 tuna w formen o no diftong. Per tant, cal recordar que porten digresi waidor, continuitat, espontaneitat, heterogencitat, suicidi, ditirttic... MEM Estalvi de la digresi Segons aquestes normes, hi hauria moltes paraules que durien digresi. Per estalviar- nnos-en unes quantes, no m’hi posem en els casos segtients: 1) En les paraules en qué la 7 la u duen accent grfic, segons les normes diaccentuacis. Aixf escrivim sulssa, patsos, veina inclova.. perd suis, pals, veh incloiem. ) En les terminacions Hlatines -us, -um: Marius (M2-ti-us), harmdnium (har-mb-ni- um), pddiwn (po-di-um), aquarium (a-qui-ri-um)... ©) En els mots compostos amb els prefixos anti-, auto-, co contra, re-, semi- antiinflamatori, autvinjectable, coincidéncia, contraindicacté, reincidir, semiindi ferencia... No es consideren compostos: rei (i derivats), i les formes del verb reeiir. 4d) Els mots acabats en els sufixos -isme, -ista: egoisme, panteista. Perd duen digresi perqué no s6n compostos: protsme. ©) En Tinfinitiv, gerundi, futur i condicional dels verbs acabats en vocal + ir: infinitiu: agrair, condir, radu. ‘gerundi: agrains, conduint, traduint. futur: agrairé, conduirds, traduird.. condicional: agrairia, conduiries, traduiria... Fixa’t que els verbs amoinar, aillar... si que duen diéresi ja que pertanyen a la 1a conjugaci6. MEE) evionet Per escriure correctament el guionet (-) cal distingir-ne els usos segiients 1. Els pronoms febles, quan van darrere el verb o entre ells, stneixen amb guionet, si no van apostrofats: dina-mecta, comprem-nos-el, demana Isla. 2. Els nimeros duen guionet entre les desenes i les unitats (D-U) i entre les unitats i les ccentenes (U-C), Recorda: DUC. seixansa-tres mil cinc-cents quaranta-dos 43. Les paraules compostes den guionet: 4) Quan el primer element acaba en vocal i el segon comenga per 1, s 0 x: enya-segat, poca-solia, de socu-rel, busca-raons, costa-riqueny, Vila-rodane Perd, en canvi, somiatruites. portaveu, rodamén, lepafils, celobs setcioncies, figafior, clarobscur, sordmut, capicua, colifior, a colli pocavergonya, >) Quan Lenllag entre la darrera grafia del primer element i la primera del segon pot induir @ lectures embnics: pe-ilarg, pit-rolg, plats--olles, Puig-reig, Font-romew. © Quan el primer element & un mot que du accent grafic: ma-llarg, p2l-blane, pél-curt, pel-ras, més-dient.. 4) Quan el primer element és ef nom d'un punt cardinal: nord-america, nord-es, sud-afric’, sud-oest. ©) Bi el substantiu no-res ien els compostes formats amb el prefix no i un substanti el no-alineament, la no-violéncia, la no-beb-ligerdracia.. f) En els compostos repettius i expressius: rau-ray, xim-xim, sino-xano, gara-gara, a corre-cuita, pengim-penjam, poti-poti, xup-xup, fer la viv zig-zag. #8) En tn petit nombre de mots 0 expressions: abans-d'ahir, adéucsiau, cul-de-sac, della-ahir, al després-dinar, despiis-ahir, despris-demé, qui-sap-ta (qui-sap-la) D’acord amb ta nova noriuativa s‘escriuen sense guionet 1, Els mots construits amb prefixes (tret del prefix no + substantiu), com ara: araim- ionari, exconseller, plusvdlua, precristid, pseudoderivat, quasicontracte, sotssecreta- 1, ultraconservador, vicerector.. 2. Els compostos formats amb formes prefixades acabodes normalment en -0 i de ve- gades en -i (audio, afro-, socio., denti, psc, ete): audiovisual, cwenuloniombus, dina ‘moeleciri, fisicaquimic, grecoromd, politicoecondmic, labiodental.. EE EXcrcicis 1. Sepuara i compta Jes siLlabes de les paraules segients 1 Lao. 7 Maus. 8 ais a a} 2 asraia - CE) 8 reunir 44 coincidancia...... F 3 inclotew BP agrais + [J 15 dolingitncia....... 4 parnigies o ~ 2 16 baminium cE S$ diferencies none =] CS 07 paneista oO 6 nail -o 3 ee taint do2. Posa els accents i les diéresis que calguin a les paraules segtients: 1 geniut 6 Linguistica 11 nuinos 16 veins 2 pauls, 1 agraissiu 12 conduiria 17 medium 3 diuretic 8 reincidir 13 suicidar 18 Lluis 4 aquarium 9 reull 14 peuc 19 ambigues 5 europeista 10 fortuit 15 quocient 20 antiimperialista 3. Completa aquestes series de verbs: arribar arribem ——arribariem —arribava—arribin —_arribat copiar rnincnns matainsist conduir us obeir ois traduir — 4 Escriu els accents i les ditresis als mots de les frases seglents que nfhagin de dur: 1 El consol suis va agrair la col-laboracio dels jesuites. 2. En Lluis fa un programa dium de radio. Avui parlara de ta influencia economica de Ia venda de cocsina en els paisos del tercer mon. 3 Si condaissim amb mes prudencia, no hi haurie tants accidents de transit, 4 Lempresari, que shavia amuinat, estava amoinat per la quota que li havien atribuit. 5 No se per que estan tan preocupats els de Vassociacio de veins. 6 Lieloquencia i la fluidesa de la noia biscaina em van influir satisfactoriament. 7 M'amoina gue hi hagi tanta gent demanant almoina, & Han beneit tothom, fins i tot els mes beneits. 5, Posa els accents i les ditresis que calpuin en els textos segilents: Sil, nervios, molt, espantosament nervios he estat i soe; pero, per que diucn que soc boig? La malaltia ha esmolat els meus sentits, no els ha pas destruts, no els ha pas esmussats. Sobretot, jo tenia el sentit de oida molt fi. Jo he oit totes les coses del cel i la terra. He oit moltes coscs de l'infem, Que, doncs, soc boig? Atencio! I ob- serveu amb quina bona salut, amb quina calma jo us pue contar ta Ia historia. Fidgat Allan Poe, Ef cor delator Sha fet de dia lentament; passem per uns camps d'arros, plans, seguits, que Sallunyen de nosaltres ¢ la velocitat del tren. Ja fa estona que hem entrata la regio ‘valenciana, j ara, quan la claror comenca a il-luminar el paisatge i els elements que Ji donen caracter, constatem que totes les coses daquesta terra, en relacio a Catalu- aya, son d'una mida reduida, Les construccions de la ruralia son exigues, amb fre- ‘quencia les cobreix un arbre qualsevol, i els camins son mes estrets, els recs mes Imemuts, els caras i els cavalls mes petits Pere Callers, Unizts de soc a6. Escriu cn lets els nlimeros segiients: 1 68: 2 421: 3 3049 4 13502: $ 21351 7. Aparella les dues columnes, formant paraules compostes amb guionet o sense: 1 pal violencia 2 0 butxagques 5 escura A vergonya 4 baliga ra muga 3 escura est 8 poca Matt 7 sud wig 8 greco balaga 9 rena xemeneies w Coma plats 8A les frases que tens a continuaci6 hi ha algunes paraules que estan mal eserites; comregeix-les: 1 La prchistiria estudia les societats que existinen abans de Is de Heseriptura, 2 Tinc el pressentiment que ban signat un acont a Puigreig. 3. FI Bard de Malda és el pseudinim de Rafael d’Amat i de Cortada, 4 La paraula phumifer és un pseudoderivat ja que deriva directament del at 5 6 Al Prepitineu hi ha uns penyasegats que fan eshorronar Abans Wahir vam jugar al set i mig amb uns mordamericans que vam cconéixer a prop de Fontromeu. 7 El vicepresident de Ia companyia 6s un napbut. Dicweuli que deixi fabric al penjarobes.GRAMATICA I LEXIC Ortografia: les lletres B/V ‘Awui dia en Ja majoria de parlars catalans les lletres b (be alta) i v (ve baixa) tenen el mateix so. Aquest fet origina alguns dubtes ortogrifics que es resolen si es tenen en compte les normes segiients: 1. Sescriu B: a) Davant de Ji r: poble, blau, blat.. pobre, brau, sembrat. b) Si. tobem el so [p] a Farrel d'un mot. Aint, de sap > sabia rep > rebut lop > Hobaté ) Darrere de m: embenar, desimbolt, ambiciés, embolicar, comboi, tomba.. Hi ha, perd, tres excepcions que cal recordar: circumval-lacié, tramvia, triumvir. 2. Sescriu V: a) Darrere de n: canvi, conversid, enva, enviar. +) En les terminacions de Vimperfet dindicatiu dels verbs de la primera conjugaci: ~ava, “aves, -ava, -avem, -Aveu, -aven. AN©) Sia Farrel d'un mot trobem el so [u]. Aixi de beure + bevia nen > nevada hauré + havia 3. Hi ha una serie de mots cultes, els pseudoderivats, que deriven directament del Itt i no pas del primitiu catala (derivat), Els més coments son: Mot primitiu avortar calb cervell orb (adj) cor (ocell) deure escriu avi Iiure moure provar Derivats avortament calba, calbejar cervellet corba ccorhera devia eserivent, escriva laviejar Iiurement movia, moviment aprovar, provador, provable (que es pot provar), comprovable Pseudoderivats aborci6, abortiu calvicie cerebral, cerebel curvatura, curvilini corvids, abit escriba labial ibertat, liberal automdbil, mobil, immobil, mobilitzar probable (que és possible), probabilitat, probatori S'escriuen amb B: 4. També cal recordar les paraules segiients que sovint sn mal escrites perqué diver- geixen respecte a altres llengties romaniques: bans zeabar Alaa arribar automobil baf baré base bava beina bbena (tira de fil) berbena (planta) berruga biga Biscaia bivac bolear boleiar bufeta calb ‘comboi cor desimbolt ‘embenar coblidar rebentar rebolcar riba ribera saba treballador akSvescriuen amb V: advocat escovills aval alcova escriva, raves almivar espavilar rivet arravatar Esteve rovell avall esvelt Savoia avet fava sivella avi gavardina, vee avorrir gleva tavema avortar govern wavar canvi gravar eyo! caravella haver vaixell ccascavell javelina vedella ceavall Havana vem ccivada ilavi Vesuvi covard ivol vogar Cordova pavellé voltor endivia revere cenvestir provar (aprovar, comprovar..) Ee Exercise 1, Post b 0 ¥ segons convingul: 6 ra M1 enmu.olarse 16 sninuae 7 pO. 12 oir 17 .nerrugal 8 Cora 13 empr,..ar 18. pro... nilitat 9 Se M4 can...iar 19 si 10 es..ta 1S toi 20 telat 2. Posa b 0 v cn els buits que hi ha @ les frases que tens a continuacié 1 Quan toma... de te...allar amb ef meu autom®... vaig ...eure que era pro...a..le que es re...entés la roda. 2 Es pro,..i..e que apro....i les oposicions al Departament de Go....cmacié. 3 Tro...0 que ami...ar a la .,.ellesa no ofereix gaires a..antatges: cal..eSt, ...orriment, 4A la ta...erma bi ha..ia una ..er._.ena que feia goig de eure 5 El com...oi en qu’ ana... I'Este... va ...olear en un re...0lt poe a.m darm...ar a Ala... 6 Posam una ...ena a la cama perqué m'ha picat un th... 7 Vés a comprar préssee en almy..at, ra.es, endi..ies i fae. Ww3. Fes una frase amb les paraules segiients: 1 baca: 2 vaca: eee eens = 3 baga: 4 vaga: 5 probable: 6 provable: on i. an 8 vol: 4, Escriu les Hetres que manquen en el text segiient: A dins de la class.... mbbo passo ...€. Perd en general és a...rit: pensar que he de repetir les mateines cos... a di...e180s cursos, i que ho he de t...rmar a fer Tany que ..€ i Faltr i.) Magradaria que ...1m ju...jlessin, deixar de ...eure Vinstirut, Deixar de sentir parlar de trieanis ide ...onificacions; deixar de discutir si s‘ha de portar control eserit de ks a...aluacions, de les pro...es, de. Si la Lidia tro...¢s feina, jo f.ria nocturn. Potser el nivell és més ...aix; potser em f..ia tremolar la fatiga d’homes i dones que ...énen corrents de la feina. Pers mestaria a casa, Amb la Marta. Si la Lidia te...alla..a ho tindsfem clar: ella shi estaria el ...espre i jo el dia, Miés igual fi..er de netejar i ha...er de fer el dinar jo. Mestaria amb la nena. Jugariem amb la fireta i li ensenyaria cangons. Si fein co, aniriem a la plaga i si seins acesta...en els coloms, els donariem ...eces. Isabel Clara Sin, Pest Marta SS. Eiseriu b 0 v segons convingui: Primer hi ha la sala dels po...es. Isluminats per una ...om...eta de ...it-i-cine, tres fileres dhomes seuen en ....anes que rellenten suor i tristesa, Miren cap al uit. De tant en tant, un erit de ca...all, un riure esqueixat. Algi...randa els ragos com si dugués una ...andera flamejant. Un home ¢'ulls desolats, encor..at despatlles, pregunta al porter, a..ti tampoc no ...énen? Tra..058es entrada io...rega i fosca per arri..ar-te a un jardf de gra. ..0ltt ders. Bl jiardi surt al pa...ell6 dels pensionistes, dels qui paguen. ‘Aqui, ots els malas con. aurrejats. La Natalia ha. anata ..eure Yamie de Emilio; aquest era qui mostra... el manicomi a In Nata. Era una enorme aluerna, ..oltada de murs grisos i encrostissats amb di...ersos pa...elons i un pare al mig. A...ans de tro..ar-se amb el seu pare. ..olid COnBIXET OM nied ‘Monsewat Roig, ELiongs dels eiveres abvoF a) Larribada de les televisions privades no ha influiten la quali- = [7 (4) tat de Ia programaci de les televisions puibliques, que es mante- nen en les seves tres priontats: informar, formar, distreure. b) A hores dara ja sabem que els programes on predomina la = (2) [J violencia, la vulgaritat i ef mal gust van de baixa, com ja va pas- sar fa uns anys amb les revistes i pel-licules extxiques, després de ‘molt de temps destar prohibides. ©) Que la televisié serveixi com un gran instrument d'informacié = [7] (4) 1 de comunicacié depén, sobretot, de Mactitud amb que se la mira el televident. 4) La publicitat dels reality show aconsegueix Vefecte contrat = FQ) del que pretencn els anunciants, perqu® en fan massa. GRAMATICA I LExIC Ortografia: les Iletres P/B, T/D, C/G en posicié final Leescriptura de les consonants oclusives P/B, T/D, C/G no presenta cap problema quan es troben a comengament de sfl-laba, ja que la prontincia ens indica clarament el so: pis / bis ‘os / dos 0s / gos En canvi quan es troben en posicis final de si-aba els sons oclusius sords (pl, /V, ki no es distingeixen dels sons sonors corresponents /b/, /d/, /s/. Aix, pibsonen com a p ~ club, rep. tid sonen com a t+ fred, tot ig sonen com ak > mag, are. Per resoldre aquest problema crtografic cal tenir en compte les normes scgtiens: 2x1.A final de paraula després de vocal 0 diftong tOnies s'escriuen amb p, te: sap, lop, pot, nebot, antic, poruc.. Excepeions: serpentina -d sord ~ sordesa +t sort + sortds og castig + castigar —-€ are ~+ arcada No s6n comprovables per derivaci6: suanand, subtrahend, reverend, baluard, tord, leopard, rang, mizing, péaing. neapetoner -c: + La primera persona del present d'indicatiu dialguns verbs acaba en -ne: vine, venc, entenc, comprenc..., tot i que en altres formes verbals aparegui la g: vingui, comprengui... + manec, espirree, feréstec, préssec, Aner, chrtec, ronec, fastic, arabic... perd esparreguera, presseguer, ‘nega. Cal recordar: + Els gerundis acaben sempre en -nt: fens, ballant, mirant, sortint... + Gran Sescriu sense -d final, malgrat_grandesa, engrandir.. «+ Stescriuen sense -t: col-egi, api, premi, gent. 23.er saber quina Hletra s‘escriu a final de sfV4aba a Finterior d'un mot, cal recordar els Cconjunts de grafies segiients: Exemples Exeepeions ab- | absolut, abdomen apie, apside... ob- | objecte, obtenir. coptar, Optica, Dptim.. sub- | submari, subject. obad-———_administrar,acjecti. sxzavara, staan. -——_maragda, amigdala. anbedota eg suggerir, suggesti. -gm- fragment, augme dracma sgn digne, impregnar. arienid, enic.. eap-——_capdamunt, eapeal.. ccabdal, cabell -pt-——_captar,escriptor. bie, subi pe capcis, accepcid, “ps clepsa, el-ips. ssubscriure, substi -pn-—_hipnosi, pneumonia, pneumatic. tye garatge, metge. ie plata, viene tile espatlla, rata. stm-——_aritmbia, rime tn. dine, cotna sts poser, lets. st setze, suits. cc: suceés, aceclerar. -e——_ sacs, fies +t actor, sector ver beer ee Exercicis 1. Escriu pb, Ud, efg segons convi 18a este 17 au..-ment v6 ma 2su..mergir 7 super 1 Davi v7 Mu Pit $8 cteveu ill 13 Shoongeriment 18 pessi Sounscripcié 9 xdfe.. 1s diafra.,...ma 99 dle. sor om 1s amar 20 fre. 2, Escria el masculi de les paraules segitents 1 verda feinugs 11 polida: 2 muda; candida: 12 pallida: 3 poruga: 5 arega: 15 rimega: 4 covarda: 9 profunda: M4 phicida 5 sblida 10 sop: 15 sorda: i3. Escriu el primitiu de les paraules segtents Lenfangat: oni OAOMBAE eons 11 Superbia: 2 catalogar. 7 taper: 12 rapidesa 3 albergar: cov 8 Hobats: 13 nordic: 4 ankiguila; 9 adobur: 19 renegar: 5 destorbar: to sangonds: 15 fastigos: 4. Escriu la primera persona del present dindicatiu dels verbs segiients: 1 aprendre: cows 6 etendre: vw 7 viure: — cove 8 comprendre: 8 mantenir: 10 encendre: ‘5. Completa els espais buits amb les letres b, d, gp. be: 1 Tin... molta se..., perd aquest liqui... em fa fast. 2 NO eMtetin Lavetitn dels que viuen al su. 3 Aquell bide... semblava titi. 1 COVar ian, perd la seva a...sBncia ha deixat un bui.... profun EL fill pro... va rebre un cast... insi...nifiean, 5 Diissi.ute, & 165 Seon Sinnntané V'au...nent de sou pel now carte. La pare... que déna al vessan.... nor... de la muntanya necessita algun ret. Aques.... eta, que 6 ee... de naixemen..., ba. tts els cor...s 8 L..utic est tractan... un miop que no sa... com posar-se les len...$ de Comte 9 A....quiriu a bon preu coe....s i petar....$ per a la reve....lla de San... Joan, 10 Ja han rebu... la solicitu.... de su...vencié per ales a....tivitats del Departa- men... de la Joventu, 11 Els ane... neden i es ca....bussen trangui-lamen.. 6. Completa, si cal, els espais buits amb la grafia adequada: Peri no et po....s fer enrere. Ara ja no, Damun.... la taula gran..... aquella que ahir vas escoreollar, hi reposa un o....jecte negr.... de formes ar... donides. Sem- bla com si estirés la teva mirada ca... ell. A...ans didentificar-Io plenament, ja sa....8 qué és, Sembles un conill, Enric, esp....temegan... per desfer-se del pa- rany. Fa exa....tamen... una se....maa, se... dies, que la teva vida déna voltes centom dlaixd: un cos estira... a terra, un rajolf de san..., 1a mateixa por i una de fist... A la dreta, entre tes dues taules dels su...alterns, hi ha...ia un em....alum. Ln... shi apropa. Duia un vesti.. fos... una camisa de seda, d'aquelles que valen més dun bi...e.... ver.... ial seu costat, com si sThagués mor... amb ell, luna cartera gr..dh de cuiro del bo. June Fuster, De mica en mica ample la pleaEn primer Hoc, dones cal distingir aquests dos sons: Is} fal caga casa Tossa rosa eleine alzina els savis els avis els sogres cls ogres Fixa't que la essa final, normalment sorda, adquireix sonoritat quan la paraula segilent comenga en vocal. La representaci6 grifica daquests sons és forga complexa perqud el catala disposa de diverses grafies per eseriure'ls. En aquesta llig6 veurem Vortografia de la essa sorta i en Ia segiient la essa sonora. 1 so de la essa sorda es pot representar amb les grafies 8, 8s, ¢ ¢ tenint en compte les regles segiients: a) A principi de paraula: “S sal, sent, signe, sdeol, sucre.. -€ davant ¢, i: cen, cinema... ) Entre vocals: -S8t mossos, trencadissa, baronessa. ~e davant ¢, : races, nacié, drecere.. -¢ davant a, 0, u: raga. felicos. iracut. ©) Entre yocal i consonant i viceversa: -$: desfer, dansa, esirany.. -¢ davant ei: forces, endolcir.. -§ davant a, 0, u: alear, cangé, forcut Excepeions: En contacte amb una consonant, no sescriu SS, evat de qualssevol, plural de qualsevol, i d'alguns compostos com transsexual, transsiberid.. 4) A final Ge parauta: os: esbis, gas, 108. ole, lug, fale, balane..Fixa't que els nexes se, x també representen el so de la essa sorda en paraules com: ascensor, ressuscitar, piscina, excursié, explotar... Remarques sobre la €-C: Per saber si en una paraula que té el so sord sha dlescriure s (0 sx) 0 bé € (0 ¢) ‘conve tenir en compte: a) A comengament de paraula no sescriu ¢, Hevat de Varcaisme co, +b) Hi ha moltes paraules que coincideixen amb altres llengiies romaniques. Aixt, si en castella, en frances o en italia van amb z, ¢ 0 ¢ en catala van amb € / ¢: ag, cangé, forca, cigne, cent. I si en una altra Hengua rominica van amb sen catala van amb $ 0 $8: massa, sol emissid, sessid, signe, sent, fls. Cal recordar, perd, les paraules que no coincideixen: Catala amb S 0 SS: aleisser alferes Andalusia arrebossar arrissar arros assot assutzena asteca bars basa basar bescuit besnét bus cabas Cadis calabis ‘camussa capatas carrossa cartipas cassola cervesa Corsega dansa disfressa drassania Eivissa embarassar esbés esquerre cestrassa gasela gaseta garsa ‘gaspatxo gessamf hissar Ignasi apis masmora, massapa assis Mequinensa _-mesclar mesquita Monts6 ‘mordassa ‘mostassa panis pissarra polissa polissé pretensi quars regalessia ris safareig salpar samarra sanefa Saragossa sarbatana Sardenya sar sarsuela sedis sentinella stquia simbomba soe sco! sofre sotsobrar sucre Suissa tapis tassa tossut ‘ros Tunis vernis, vescomte Vinards xeresCatala amb Z: alzina benina bronze ximpané donzella pinzell zebra refir zl zine els mtimeros: zero, onze, dotee, tretze, catorze, quince, setze ‘Tingues present que s'escriven amb ¢ els sufixos de derivaci6 -anga, -enga: esperanga, enyoranga, temenga, naixenca.. No s6n derivats: cansa, dansa, pansa, pensa, defensa.. Aixf mate hi ha forga: noms de lloes dels Paisos Catalans escrits amb ¢: lArboe, Argenco- Ja, Cagis de la Selva (0 Cassa de la Setva). Calassane, Capganes, Castelhercol, Corgi Plaga, Liang, Lig, Lluganes, Can Magana, Maganet, Marga, Rongana, Ving. ‘a) Hi ha algunes paraules amb prefix que no s'escriuen amb ss, tot i que la essa va entre vocals i que la proniincia és sorda: a+ (de negaci) > asimetria para. + parasintesi ante- + antesala pre- (tdnic) + _presacraie anti- antisocial sobre- + sobresortir bi. + biseecioy tele telesella contra- “> contrasentit —_ultra- ultras entre- > entresot unt “> unisexnal mono- > monosiblad view + viceseeretari b) Tampoc no es dobla fa essa en compostos com: foresintesi,homosexval.. ni en cls que duen guionet com: para sol, penya-segat. ©) Cal recordar les paraules segients ja que sovint es pronuncien sonores en Hoe de sordes: * Les paraules femenines acabades en -essa: abadessa, comtessa, metgessa.. ++ Les paraules acabades en: “BTESSIO, -Bressor: agressio, agressor -missi6, -missor: emissio, emissor. -pressi6, -pressor: pressio, impressio, impressor... * Iles paraules: abscissa, etcetera, falciot, frontissa, gessamt, messies, poncella, Brussel-les, Valldemossa, discussio, dissident, dissoldre, excessiu, premissa, magoneria, velocitat, vicissitud... MMExe 1. Bscriu s/s /€/¢ se / en els buts de les paraules segients: 1 m0..0 6 cba 16 @.eneor 2 re..entir 7 vent feli.itat 3 e.tranger con iéncia 13 temen,a 18 regalia 4 pa.eig Sescur.ar 4 ma 19 eve 5 fel 10 boa 13 abra.da 20 escur..6 2. Beeriu s / 66 /¢/¢ /se {x en els buits de les paraules seguents: 1 caer 7 19. 1 repe.i6 19 diode 2 00, 8 capa, Mt me..te.a 29 Coreg 3 dol..a © tena 1s dana 21 esor..a 4 pera 10 fr 16 festa 2m 5 to.-ejar MW aimaie 17 weoo.. 28 La 6 tran.iberid 12 dee. 18 con. 24 re itar 3. Omple els bits de les frases sextients amb 8/8 / €/ ¢/ se/ x segons convingui 1 Bivi,.t, Cor...ega i ardenya es re...enten de Magre...i6 dels tur...te al medi 2 Lemi...ora de ..arago._.2 ha informat que la manife..ta.i6 ja sha di...olt 3 Po. alaca, ola ..offe, mo....a.ai am... encara que et fi..ie...rany. 4 Tine Ia impre...i6 que Ta...0..Ja..16 de veins de ...ant Joan de les Abade...e... va prendre una de..4..16 ant... al 5 Aquella genta. va fer tanta treneadl.a 3 la plaade Te glé..ia que fin. i tot va venir Taleade.. 6 El me... de de..embre ...jgnaré la poli. d'a..eguran...es 7 La eva .At.eptibilitat va 6,..er €.ce.iva 4. Omple els espais buits amb s /ss/ / ¢/ se / x segons convingai: Si et pen..aves que aquella nit ben tard havies vist el teu vei, per exemple, ajupit Gumunt Gun wan.-ant-or de 18dio; si havles vist Murme etry intermito en ua fine...tra i n0 g0...aNes, no ere... capa... Ore... ma..a desconfiat per {informar-ne @ fa comi...aria del barr; si un ¢...tranger mi...terids dalt de Tautobd.. que tha preguntat per la feina,reapareix al teu costat al bar del aris si el {eu amant...ccret et confe...a, perqué —.c ent ..ol, © perqu’ ..¢ ent valent o per una ne...e..ita de... esperada de mostrar-se més intere...ant als teus ulls, que treballa per al ...ervel ...ecret alemany, donc... després d'una correspondén...ia amb algun ajudant epi algun sots...ecretari desconegut de Whitehall seria molt po...ible que, una tarda, rebe..... ordres de de.afiar et bombardeig, i fo...is conduit amb el cor en un puny pet pa... pelatj prog amb _-acs de ...offe, carn de Uhabita.-.i6 909, on un Major Algt o un Capit (Algt Altre, tots dos fal...os de cap a peus. Vinvitarien corte...ament que imanifeste is el teu a._umple sen.e embuts i sen... por de reperea...ioms. Job Le Cane Epler AeGRAMATICA I LixIC Ortografia: la essa sonora {a exsa 6 sonora quan en pronuncia-tavibren les cordes vocals, Aguest so es pot re- ‘resentar per z, tint en compte les indicacions segiionts 8) A comengament de paraula ani, bra, cine, zone, cumceie by Entre vocals: “8 cova, cenvesa, Ignasi, nobleser Zen alguns mots culies: amazon, naciome, protocou, trapec,pulestote, oxomasfora, ‘“spermaticou,esquizoftenia, bizant, 026, pas, Esequick. ©) Despeés de consonant: “Hsu, alsing, pincel, doncella, esmorcar, atzavare, etcibar, once ‘Sén exeepcions: Els composios de fons. ins: i -iraas- ja que malgrat que sescriguin amb + ‘després de consenant cal que es pronuncin Sonors: enfonsar, endinsar, trdnsis, mranseuint, iransistor, transatlantic. Hi ha una colla de paraules que sovint son pronunciades erniament com a sore des en Hoe de sonores: + Noms de lle: Aicira, dsia, Camarasa, Freser, Manises.. * Noms de persona: Anastast, Casi, Casimir, César, Eusebi, Ecequiel, Nea si, Tomasa, Susanna. * Paraules que en castelld acaben en -t, perd que en catalt no: cas, tes, crix sh dos, antlist, apoteosi,hipdtesi, metemorfos, parrusi, pandlis. parenten sintes, tsi, muberculos, émfasi. + Ties parauks: anesiésia,paisos, casos, gasos, asi, entusiasme, gasa. pre sure, nasal, fase, centésim, mitlésion, cosac, decsié, obestan, let, eating, ‘magnesia, paisatge, znologic o zoo, adhesié, arancel, salt, silica, cohesas ‘oblisi, zona, explosio, medusa, zebra... Frat {a letra x representa un so compet cn alguns paraules. Aquest so pot ser -sonor {ga}: + Bn les paraules comengades per ex-seguit de vocal o h: exemple, exervci exemplar, extrcit, exasperar, exhaurir, exhaust -sord [ks]: + En la resta,é5 a di Entre vocals: fray, luxe. sintax. ~ A final de para: tne. fix, Féti. ~ Entre consonant i vocal: martiome. avant de consonant: excursis, explicar, experiéncic,3 Aquelles pe..es ew PORUE : 4 Lanvia10.. impre...onanto la mesir. 5 AIMu,...20de la Mi...jea de Bar...el0na, shi €...O.0m€0 inatruments seals de diferentspat...0. licat que els pre...uipostos dlenguany encara seran més .tranyes es van enfon....ar sen... que I'Bu...ebi i la in fer hi re, 7 Sife....in Temi....i6 prop de Lian... seria més sen...ill. 6. Omple els espais buits de les paraules segients amb la grafia adequada: Només cal que fa....i8 uns quants serveis per a VOficina Central pergué Tentu..ia...me es converteixi en amargura. Ben i jo haviem nascut sota la ma- teixa e.....trella i tenfem una pol....ada de diferén....ia en Val....ada. No és e..udrany que el Circus ens hi Han....€5 junts, vam dir-nos c...altats. Tots dos teniem la mare e....trangera i tots dos érem de.....ididament de les cla. angle... e...avertides, Tot j aixd Ben repre....entava molt millor aquest paper que no pas jo, perqué po.....8ia un aire de madure,....a que en aquell temps jo no tenia; lua unes entrades con.....iderables i una mandibula pronun....iada que di....imulaven la ....eva joventut, Sohn Le Car, Bl peep seer %