IES MOLÍ DE LA VILA

CAPELLADES INFORMÀTICA 4r ESO

FEM RECERCA. MEMÒRIA ESCRITA
PORTADA

La portada és la font que permet identificar el treball. S’ha de tenir en

compte:
 Elements texturals: títol, autor, data...
 Elements de disseny i estil: tipografia, marques d’aigua, colors,...
S’ha de procurar la claredat i sobrietat.
Les dades que s’hi han de fer constar depenen del tipus de treball, però
algunes de les fonamentals són:

 títol del treball (subtítol si convé)

 autor/a
 assignatura
 professor/a
 grup i curs acadèmic

ÍNDEX

 El treball ha de tenir un sumari on se’n detallin els apartats i subapartats i la pàgina on s’inicien.
 El sumari no és necessari en els treballs que tenen un únic apartat o que són breus.
 Si el treball inclou il·lustracions, imatges, taules i/o gràfics s’ha d’incloure l’índex corresponent.
Exemple:

INTRODUCCIÓ: què vull fer?, què em proposo d’investigar i com?

 2
1. Tema de recerca:
✔ Explicació del tema de recerca o problema que es vol abordar (justificació del títol).
✔ Interès personal de la qüestió (com s’hi va arribar, motivació personal, etc.).
✔ Interès objectiu o científic de la qüestió.
✔ Procés que s’ha seguit fins arribar a acotar-lo definitivament (decisions preses i el perquè).

2. Objectius del treball: cal especificar els objectius, és a dir, descomposar el tema o problema general en tres
o quatre aspectes concrets. Els objectius s’indiquen amb frases que comencin amb un verb com ara:
conèixer, saber, Comprendre, analitzar,informar-me, buscar, o similars.

Per exemple, per abordar el problema del Bullying a l’institut podríem establir els objectius següents:
conèixer el significat de la paraula, l’arrel d’aquestes conductes i les seves conseqüències, conèixer l’opinió
d’alumnes i professors sobre el tema, detectar actituds i conductes d’assetjament dins de l’aula i fora de
l’aula (pati, esports, etc.)...

3. Metodologia: es tracta d’explicar quina estratègia metodològica es vol seguir.

Bàsicament, cal justificar les fonts d’informació i els procediments de recerca, és a dir, quin tipus
d’informació es busca, d’on i com s’obtindrà i què es vol fer amb ella (experiment, enquesta, recull de dades
per observació, buidat d’arxius, hemeroteques, anàlisi d’obres artístiques o textos literaris, etc.).

4. Estructura del treball: presentació i justificació de l’índex, és a dir, de les parts del treball i dels documents
que s’hi trobaran (breu resum o presentació del contingut de cada apartat, annexos, etc.).

COS DEL TREBALL

 Es desenvolupa el contingut principal del treball, organitzat en apartats o seccions.

 Depenent del tipus de treball constarà d’un apartat teòric i un apartat de recerca.
 El cos del treball no pot ser una còpia de les fons. Es tracta de fer una síntesis personal de la recerca
documental.
 Segons les dimensions del treball cada apartat o secció ha de començar en una pàgina nova. Per assegurar
que això sigui així fem servir salt de pàgina.
 Els diferents apartats del treball i la seva estructura s’han de poder distingir per mitjà de la numeració o de
cossos o tipus de lletra diferenciats.
 Tanmateix, no s’ha de fer un ús abusiu de les famílies tipogràfiques i dels cossos de lletra.
 El treball s'ha de redactar i presentar d’acord amb els criteris que guien el treball científic.
 Una estructura acurada, la redacció fluïda, clara i concisa, el rigor en els plantejaments, les citacions
correctes, etc. són elements clau en l’elaboració de treballs acadèmics que en milloren els resultats i la
lectura.
 Recomanacions, per escriure frases clares i correctes:
 L’extensió mitjana d’una frase ha de ser de 15 a 30 mots. Vigila les frases llargues de més de 30 mots.
 Elimina les paraules i frases irrellevants i deixa només les imprescindibles.
 Les frases explicatives no han de separar paraules que estiguin relacionades.
 Utilitza l’ordre més planer de les paraules: subjecte, verb i complements.
 Col·loca la informació més rellevant al principi de la frase.
 No utilitzis excessivament formes passives ni negacions.
 L’estil de discurs natural. Si és possible, redacta en forma personal o directa però respectant el nivell i
correcció exigides pel treball.
 Definir l'estructura i els elements clau que es volen introduir en cada apartat abans d’iniciar la redacció
del text, tot i que no cal començar a redactar el treball ni per la introducció ni pel primer capítol. Sovint
la introducció és el darrer apartat que es redacta.
 Les opinions pròpies es poden introduir amb expressions del tipus «Considero que...», «Opino que... ».
 3
 També es pot utilitzar, sobretot en treballs de grup, el plural de modèstia («Podem concloure que...»,
«La bibliografia que hem consultat...»).
 Per als treballs acadèmics, la forma més habitual ha de ser la impersonal —«Es pot considerar que... »,
«Es pot pensar que... ».
 4

CONCLUSIONS

Les conclusions tenen el caràcter d’un resum o síntesi de resultats en què s’espera que s’exposi sintèticament allò
que s’ha fet i fins on s’ha arribat, però també és necessari fer una valoració del propi procés de recerca i analitzar
les causes dels seus èxits, fracassos i limitacions.
Allò que és fonamental en les conclusions doncs, és que recullin els objectius que s’han proposat a la introducció,
explicitant fins a quin punt s’han assolit i per què. Aquestes són algunes de les qüestions que es poden abordar en
l’apartat de conclusions:
 Recull i presentació sintètica dels resultats obtinguts.
 Valoració dels resultats: per què és important o significatiu allò que s’ha trobat o aconseguit?
 Valoració de l’estratègia metodològica aplicada: d’on es partia i on s’ha arribat?, s’ha pogut respondre
satisfactòriament la pregunta inicial de forma completa o parcial?, s’han assolit els objectius proposats?, fins
on s’ha arribat i per què?
 Incidències: imprevistos, obstacles i problemes que puguin haver aparegut durant la recerca, com han influït
en el resultat i com s’han intentat resoldre.
 Prospectiva: com es podria prosseguir o refer la recerca per tal de millorar-la o fer-la avançar?
 Valoració de tot el procés de recerca i del què s’ha après.
 Reflexió personal: és desitjable també que es vagi una mica més enllà de la mera exposició objectiva de
resultats, que s’entri en el terreny de la reflexió personal (possibles conseqüències pràctiques, implicacions
generals i extrapolacions dels resultats obtinguts a d’altres àmbits, etc.). En aquest cas, és imprescindible
explicitar que es tracta precisament de consideracions personals que no es desprenen directament dels
resultats de la recerca.
 5

BIBLIOGRAFIA I CITACIÓ DE LES FONTS D’INFORMACIÓ

L’ús d’altres fonts en l’elaboració del treball s’ha de documentar. Els diferents materials que s’assenyalen en
aquestes pautes donen criteris sobre com fer-ho.

Les citacions d’un autor poden ser:

 Textuals: es fan entre cometes
 Parafrasejades

En tots dos casos, les referències que les han d’acompanyar poden ser:
 Internes: a continuació del text i entre parèntesis, amb els elements mínims per poder identificar l'obra a la
bibliografia i les pàgines on apareix
 Externes: com a nota a peu de pàgina o al final del text.

S’ha de citar en la forma normalitzada tant en el cas dels recursos impresos com en els electrònics.

http://crai.ub.edu/ca/que-ofereix-el-crai/citacions-bibliografiques/documents-impresos

ANNEXOS

Es fan servir per incorporar al treball la informació que creguis que no ha de formar part del cos del treball, perquè
té un caràcter complementari o perquè és massa extensa:
 Resultats i buidatge d’enquestes
 Fotocòpies d’articles i textos subratllats
 Reportatge fotogràfic
 Fitxes sobre el tema
 Taules de dades
 Glossari terminològic
Si el treball té més d’un annex, aquest han d’anar numerats i amb ordre. No convé abusar dels annexos i ser molt
selectius en la informació que hi afegim.

CONSELL ABANS DE LLIURAR EL TREBALL

 Utilitzar el corrector que ofereixen els programes de tractament de textos.

 Fer una lectura prèvia a la impressió i una lectura del text imprès.
 És útil acabar de redactar el treball amb uns dies d'antelació per poder fer-ne lectures espaiades en el temps.
 Compaginació correcta (epígrafs, marges, notes i peus de pàgina, interlineat, sagnat, numeració de pàgines,
encapçalament, text justificat, il·lustracions...).
 Les referències bibliogràfiques i la bibliografia coincideix.
 L’índex general correspon amb la numeració de pàgina.
 L’índex d’il·lustracions/taules/gràfics és correcte
 6

DEU ERRORS METODOLÒGICS MOLT COMUNS

1. Inadequació del problema escollit: l’alumne escull un problema poc rellevant o un problema que el
sobrepassa i el desborda des del punt de vista intel·lectual o pràctic.

2. Vaguetat en la delimitació del problema i els objectius: no queda prou ben delimitat el problema que
l’alumne es proposa d’abordar o no s’especifiquen prou bé els objectius concrets de la recerca.

3. Deficiències en l’elecció i disseny de la metodologia: manca d’una estratègia metodològica conscientment

escollida i coherent, o bé l’estratègia metodològica escollida no és prou adequada o no ha estat aplicada
amb el rigor necessari per tal d’abordar amb certes garanties d’èxit el problema escollit.

4. Deficiències en el marc teòric: l’alumne no ha fet un esforç suficient per informar-se sobre els elements
teòrics necessaris per poder interpretar la informació. No defineix ni acota els conceptes teòrics que utilitza
o aplica models d’anàlisi poc aclarits i poc justificats.

5. Deficiències en el procés de recollida de dades: les dades recollides són molt parcials, pobres o poc
rellevants. L’alumne no ha fet un treball prou exhaustiu alhora de buscar dades pertinents i suficientment
significatives.

6. Tractament poc acurat de la informació: es fa un tractament poc escrupolós de les dades quantitatives
(gràfiques, taules de resultats estadístics, percentatges, etc.) o qualitatives (contingut d’entrevistes, treball
amb els textos, etc.).

7. Manca de concordança entre les conclusions i els objectius: les conclusions no s’adeqüen als objectius
proposats, l’alumne no recull en les conclusions els objectius específics que s’havia proposat, o no és capaç
de valorar en quin grau els ha pogut assolir i per què.

8. Irrellevància i pobresa de les conclusions: l’alumne no extrau les conclusions que seria d’esperar a partir de
la informació efectivament obtinguda o n’extrau conclusions poc significatives.

9. Conclusions injustificades: l’alumne extrau conclusions excessivament generals, vagues o imprecises, o bé

estableix conclusions gratuïtes sense aportar evidència suficient per tal de justificar-les.

10. Treball purament “enciclopèdic” o “bibliogràfic”: l’alumne es limita a acumular, superposar i/o copiar
informació (bibliogràfica o d’altres fonts), sense un treball de discriminació, interpretació, redacció i síntesi
pròpies.

Referències

http://www.ub.edu/biblio/docs/pautes_presentacio.pdf
https://wuster.uab.es/Web_Argumenta_Obert/unit_03/pdf/Hipotesi.pdf
http://www.xtec.cat/inscubelles/docs/ACTIVITAT%203.%20El%20treball%20de%20camp.pdf
https://iessitges.wikispaces.com/file/view/Treball%20de%20Recerca.%20Eines%20metodol
%C3%B2giques.pdf/250495316/Treball%20de%20Recerca.%20Eines%20metodol%C3%B2giques.pdf

RÍOS, J. i al. (2008): El treball de recerca. Quadern de l’alumne. Barcelona, Rosa Sensat.