La M' Aquina de Moviment Perpetu: Escola La Presentaci O

ESCOLA LA PRESENTACIÓ
TREBALL DE RECERCA
Batxillerat
La Màquina de Moviment
Perpetu
Autor Supervisor
Sergi Marsol Ferrer Martı́ Villaret
11 de gener de 2021
A aquells que busquen sempre el perquè de les coses,
moguts per la curiositat i les ganes d’aprendre.
Resum
Un dels principals recursos que ens permet sostenir tota la indústria i maquinària
que utilitzem per a fer avançar la societat és l’energia. La seva obtenció té un
preu més enllà de l’econòmic, sigui l’emissió de gasos contaminants o la generació
de residus, i és que aquesta no és quelcom gratuı̈t en termes de sostenibilitat. Per
raons com aquesta és necessari optimitzar tota màquina que requereixi energia per
funcionar per tal que aquesta s’aprofiti tant com sigui possible mentre s’intenta
trobar una solució a l’arrel del problema, que és poder obtenir energia amb el menor
impacte mediambiental possible. Per tant, no només és un avantatge sinó una
necessitat aconseguir aprofitar al màxim l’energia requerida per al funcionament
de qualsevol màquina o element que en requereixi. Aquest paràmetre que ens
indica el grau d’aprofitament d’energia d’una màquina és el que es coneix com a
rendiment (η), i el veurem més endavant. Tornant al problema, hi ha gent que
afirma haver-hi trobat una solució, però és realment cert? Si no ho és, podem
demostrar-ho i no fer el ridı́cul quan ens preguntin per què?
Per qui vulgui introduir-se o continuar endinsant-se en la fı́sica, aquest treball

serà d’ajuda en el desenvolupament d’aquestes qüestions, ja que s’hi realitzaran
anàlisis i raonaments aplicats a elements fı́sics per tal de determinar-ne paràmetres
diversos. La qüestió important del treball gira entorn la màquina de moviment
perpetu, la qual serà objecte d’estudi i de desenvolupament en el transcurs de la
part pràctica, essent-hi contingudes ambdós, anàlisi i programació. A més a més,
s’introduirà el lector en algunes eines informàtiques originals, útils i professionals,
tenint en compte el context acadèmic en el qual s’emmarca el treball, i es veuran
aquelles eines que n’han permès la seva realització, desenvolupant-hi un paper
clau. Aquestes, conjuntament amb el tema a tractar, són una altra de les raons
del treball, i no pas merament causals; són motiu i reclam suficient per a despertar
l’interès del públic lector un cop siguin conegudes.
i
Abstract
Energy is one of the main resources which allow us to sustain all our industry
that we use in order to make our society progress. Obtaining it has a further
cost than the economical one, which can be emitting contaminant gasses to the
atmosphere or the production of waste, for this reason, the process of obtaining
energy is not free in terms of sustainability, and so is necessary to optimize every
machine which requires of energy to work while the main problem, which is trying
to obtain energy causing as less environmental problems as possible, tries to be
solved. It is not only an advantage but a must trying to take as much advantage
as possible of the energy required to run any machine or anything which requires
of it in order to work. The parameter which tells us how good is a machine taking
into consideration the amount of well-used energy and the one required, is known
as efficiency (η) and will be further discussed. Returning to the problem, there is
people who claim to have found its solution, but is it true? If not so, how can we
demonstrate it in order to not look ridiculous when we get asked for the reason?
This project, specially to anybody who desires to be introduced or keep delving

into physics, will be helpful in the development of the topics now seen and to
be seen, cause there will be analysis and applied reasoning to physical elements
in order to determinate some things about them. The main topic is about the
perpetual movement machine, which will be the main object to be studied and
developed in the course of the practical part, both analysis and programming being
contained in it. Furthermore, the reader will be introduced in some util, original
and professional technology tools, taking into consideration the academical context
where the project is framed, and there will also be seen those tools which have
permitted the elaboration of the project, starring a clue role. These are the, as
much as the topic to be seen, one of the main reasons of the project and not only
merely causal ones; these may be a focus of attraction of the readers once they get
known.
ii
Índex
Resum . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . i
Abstract . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ii
Índex de figures v
Índex de codis vii
Introducció viii
1 Què en sabem de les màquines?

Introducció a la fı́sica i a les màquines 1
1.1 Sobre les màquines . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1

1.1.1 Tipus de màquines . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2
1.1.2 Mecanisme . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9
1.2 Història de les màquines . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10
1.2.1 Els orı́gens . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10
1.2.2 Primeres màquines complexes . . . . . . . . . . . . . . . . . 11
1.3 Fonamentació fı́sica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12
1.3.1 Mecànica clàssica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13
1.3.2 Termodinàmica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23
2 La màquina de moviment perpetu

Investigació i anàlisi del moviment perpetu 25
2.1 Les màquines de moviment perpetu . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25

2.1.1 Implicacions del moviment perpetu . . . . . . . . . . . . . . 26
2.2 Anàlisi del moviment perpetu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27
2.2.1 Grans cientı́fics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27
2.2.2 Altres inventors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34
2.2.3 Altres màquines de moviment perpetu . . . . . . . . . . . . 46
2.3 Opinions sobre el moviment perpetu . . . . . . . . . . . . . . . . . 51
iii
ÍNDEX iv
3 Sistema de composició de textos: LATEX

Programari i eines informàtiques 57
3.1 Dificultats de LATEX . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 58

3.2 Editor utilitzat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 59
3.3 Realització de figures . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 59
3.4 Llenguatges de programació usats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 63
3.4.1 Python . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 63
3.4.2 Processing . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 65
4 Conclusions 67
Bibliografia 70
Agraı̈ments 72
Annexos 74
Annex A Fórmules i demostracions 74
A.1 Força en un pla inclinat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 74

A.2 Llei de la palanca . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 75
A.3 Fórmula del torn . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 76
A.4 Fórmula del polispast . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 77
A.5 Fórmula vectorial del moment d’una força . . . . . . . . . . . . . . 78
A.6 Fórmula de l’energia cinètica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 79
A.7 Conservació de l’energia (mecànica) . . . . . . . . . . . . . . . . . . 80
A.7.1 Teorema de l’energia cinètica . . . . . . . . . . . . . . . . . 80
Índex de figures
1.1 Pla inclinat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3

1.2 Politja . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4
1.3 Palanca . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5
1.4 Torn . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6
1.5 Falca . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6
1.6 Pas de rosca gran . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7
1.7 Pas de rosca petit . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7
1.8 Bicicleta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8
1.9 Polispast . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9
1.10 Bifaç . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10
1.11 Pascalina . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11
1.12 Branques de la fı́sica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13
1.13 Component x de la força . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14
1.14 Funció de la força en un treball . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15
1.15 Funció aproximada amb divisions de l’àrea . . . . . . . . . . . . . . 15
1.16 Aproximació de l’àrea sota la corba . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16
1.17 Forces que actuen sobre un cos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18
1.18 Braç de palanca . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19
2.1 Principi dels vasos comunicants . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28

2.4 Flascó de Boyle . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29
2.5 Radiòmetre de Crookes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29
2.6 Roda desequilibrada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30
2.7 Rodes de da Vinci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31
2.8 Rampa de John Wilkins . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32
2.9 Anàlisi de la Rampa de Wilkins . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32
2.10 Anàlisi vectorial de la velocitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33
2.11 Rendiment calculat per Joseph Newman . . . . . . . . . . . . . . . 35
2.12 Esquema del circuit dins el mòbil . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45
2.13 Moviment perpetu i levitació magnètica . . . . . . . . . . . . . . . . 47
2.14 Cotxe-imant de moviment perpetu . . . . . . . . . . . . . . . . . . 49
2.15 Molı́ magnètic perpetu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50
2.16 Selecció de comentaris del vı́deo . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 56
3.1 Fent el treball amb TEXstudio . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 59
v
ÍNDEX DE FIGURES vi
3.2 Comparació de Tik Z (fig.1.13) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 61

3.3 Comparació de Tik Z (fig.A.2) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 62
3.4 Logotip de Python . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 63
3.5 Resultat del codi d’exemple de Python . . . . . . . . . . . . . . . . 65
3.6 Resultat del codi d’exemple de Processing i Python . . . . . . . . . 66
A.1 Ànalisi vectorial del pla inclinat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 74

A.2 Anàlisi vectorial de la palanca . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 75
A.3 Anàlisi vectorial del polispast . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 77
A.4 Cos desplaçant-se sobre un pla . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 79
Índex de codis
2.1 Moment clau amb Python . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37

2.2 Moment clau ideal amb Python . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41
3.1 Circuit 2.12 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 60
3.2 Figura 2.9 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 60
3.3 Figura 1.13 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 61
3.4 Figura A.2 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 62
3.5 Breu programa amb Python . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 64
3.6 Breu programa amb Python i Processing . . . . . . . . . . . . . . . 65
vii
Introducció
En aquest treball s’analitzaran algunes màquines de moviment perpetu amb una

de les eines més útils i importants de la humanitat: la fı́sica.
Actualment, un dels recursos més usats per buscar informació o entreteniment

és internet. Tot i que presenta molts avantatges, oferint-nos informació, classes,
vı́deos didàctics. . . té una cara fosca, de desinformació i tergiversació de la realitat
i fàcilment passa desapercebuda.
Objectius
Aquest treball presenta diversos objectius, un d’aquests és veure i donar a conèixer
perquè no és possible l’existència d’una màquina de moviment perpetu, i al rerefons
d’això, adquirir una base prou sòlida per a poder-la utilitzar com a filtre detector
dels plantejaments correctes i incorrectes de suposades màquines amb rendiments
sorprenents i capaces del moviment perpetu, ja que, sigui per desconeixement o
per pura intenció d’enganyar aprofitant-se de la ignorància de la gent, hi ha moltes
hipòtesis que es venen com a teories, i el millor fre a aquestes és el coneixement.
Per tant, un altre objectiu important d’aquest treball és formar el lector i el mateix
autor en la matèria a tractar per tal d’obtenir coneixement suficient per a poder
distingir el possible, des d’un punt de vista fı́sic, del que és impossible.
Concretament:
Analitzar màquines de moviment perpetu i veure perquè fracassen.
Conèixer opinions d’experts o de gent formada en la matèria.
Utilitzar la fı́sica i la intuı̈ció com a eines en el desenvolupament de raona-

ments i arguments.
Fer ús de llenguatges de programació per la simulació de màquines de movi-

ment perpetu
Plantejar noves màquines de moviment perpetu.
viii
INTRODUCCIÓ ix
Acabar el treball havent obtingut coneixement suficient per a poder trobar

els errors en aquelles màquines que reclamen ser de moviment perpetu.
Altres objectius:
Realitzar el treball de recerca amb LATEX.
Produir figures amb el llenguatge Tik Z.
Despertar en el lector les ganes d’aprendre, tant aquests programes com els
pendents de veure.
Raó de la tria del tema

Existeixen diverses raons per haver-se acabat decantant per aquest tema. Es vo-
lia realitzar un treball relacionat amb la fı́sica i, en certa manera, en l’aplicació
pràctica d’aquesta per l’obtenció de criteri i intuı̈ció en qualsevol persona. Llavors,
després d’una etapa d’indecisió, es va pensar en aquest tema, en la màquina de
moviment perpetu. Fent-ne recerca es va veure que no era cosa senzilla a l’abast
d’un públic no instruı̈t en la matèria la determinació dels errors continguts en els
plantejaments de les suposades màquines de moviment perpetu que a internet es
venen com a reals. En altres paraules, el desconeixement fora del col·lectiu amb
nocions de fı́sica suficients per a entendre la impossibilitat del moviment perpetu
va considerar-se raó suficient perquè aquest hagués de ser el tema del treball i, no
només això, sinó que aquest hagués de rebre gran difusió per la consecució dels
objectius plantejats.
Subjectivament, trobo apassionants les matemàtiques i la fı́sica, aixı́ com algunes

eines informàtiques que més endavant veurem que s’han usat. L’oportunitat de
realitzar el treball de recerca, personalment, transcendeix de ser només un element
més per a la determinació de la nota de l’estudiant, és una oportunitat de centrar-se
en allò que a un més li agrada i de poder posar en pràctica la faceta autodidàctica
que tots tenim, per tal de poder ampliar tant els coneixements d’un mateix com
els dels altres i, el més important, que aquest aprenentatge sigui pràctic i profitós
a posteriori.
Capı́tol 1
Què en sabem de les màquines?

Introducció a la fı́sica i a les màquines
Doneu-me un punt de suport i mouré el món.

Arquimedes
Per poder conèixer què és una màquina cal saber en què consisteixen, per aquesta
raó en aquest capı́tol trobarem les caracterı́stiques pròpies que aquestes presenten.
No n’hi ha prou amb conformar-se amb conèixer el “què”, cal també saber-ne el
“com”, és per això que també ens introduirem en la fı́sica, per poder entendre el
funcionament d’aquestes i per poder predir situacions futures utilitzant aquests
coneixements.
Com més endavant es veurà, la informació aportada en l’àmbit fı́sic és de caràcter
majoritàriament teòric, però tot i ser aixı́, es troba sempre present en tot el que
ens envolta, per aquesta raó, i en el cas particular d’aquest tema, veurem com a
vegades utilitzem coses sense ni tan sols saber que són màquines.
En primer lloc veurem què és una màquina i alguns tipus. Seguidament hi trobarem
l’origen històric. Finalment, en la següent secció hi trobarem la fı́sica necessària per
entendre el funcionament de les màquines, acompanyant-ho sempre amb exemples.
1.1 Sobre les màquines

Per tenir una millor concepció de què és una màquina primer veurem algunes
definicions que es troben en diccionaris i després les compararem amb el que real-
ment és. Començarem amb el castellà i seguirem amb l’anglès per comprovar si en
ambdós casos les definicions s’ajusten de manera similar. De totes les accepcions
s’ha triat la que més s’ajusta al significat de màquina al que ens estem referint.
1
1.1. Sobre les màquines 2
Segons la Reial Acadèmia Espanyola, en la segona accepció de màquina hi trobem:
Conjunto de aparatos combinados para recibir cierta forma de

energı́a y transformarla en otra más adecuada, o para producir
un efecto determinado. [1]
Segons el diccionari de Cambridge:
A piece of equipment with several moving parts that uses power to

do a particular type of work. [2]
La definició de la RAE ens parla d’un conjunt d’aparells que, a partir d’una energia
donada, la transformen en un altre tipus d’energia (més endavant veurem els ti-
pus d’energia), o d’altra banda, que aquest conjunt no necessàriament transforma
l’energia sinó que realitza un efecte desitjat.
La del diccionari de Cambridge inclou algun terme més tècnic, ens parla d’un
element que disposa de peces mòbils que realitza un cert tipus de treball a partir
d’una energia.
Ambdues definicions són bones però cal destacar que tant la definició de la RAE
com la del diccionari de Cambridge s’obliden de la possibilitat d’una màquina
constituı̈da per una sola peça, és per això que podrı́em acordar el següent:
Una màquina és un aparell format per una o diverses peces usu-
alment mòbils que permeten transformar l’energia o bé realitzar
un treball, en tots els casos atenent a una finalitat.
D’aquesta manera veiem que per a poder entendre què és una màquina ens cal
més que un coneixement formal del que aquesta pot realitzar, cal que hi hagi una
finalitat, sense aquesta la màquina mancaria de sentit. [3]
1.1.1 Tipus de màquines

En funció del grau de complexitat de les màquines les podem classificar en dos
grups:
1.1.1.1 Màquines simples

Aquest tipus de màquina és el més elemental, ja que únicament canvia la direcció
o la magnitud d’una força. [4] Els exemples més clars són els següents:
Pla inclinat:
Es basa en una superfı́cie inclinada un cert angle respecte de l’horitzontal
del terra. D’aquesta manera la força que cal aplicar per desplaçar un cos
des del punt A fins al punt B es redueix en funció de l’angle, permetent aixı́
desplaçar el cos fins al punt desitjat a partir d’una força inferior.
y+
x+
⃗
N B
F⃗
P⃗x
P⃗y
A P⃗ A′
Figura 1.1: Pla inclinat
La força que cal aplicar per desplaçar el cos des del punt A fins al B és
inferior a la que caldria per fer-ho des del punt A′ fins al B. Aquesta es pot
trobar mitjançant l’expressió:
F = P sin α
(Pot veure’n la demostració en l’annex A.1)
Mentre que la força requerida per portar el pes d’A′ a B, és a dir, sense pla
inclinat, és la mateixa que el pes:
F =P
Politja:
A partir d’una roda que disposa d’un eix de rotació i d’un canal per on hi
passa una corda, es pot variar la direcció de l’aplicació de la força situada
en algun dels seus extrems tal com es mostra en la figura 1.2, on es veu
clarament que la direcció de la força que cal aplicar per a desplaçar el cos
cap amunt és cap avall. En cas de no disposar de la politja, caldria aplicar
la força en la mateixa direcció en què es pretengués desplaçar el cos. La
combinació de politges és el que dóna lloc a un polispast, que com que no és
una màquina simple no entra en aquesta secció.
m
F⃗
Figura 1.2: Politja
Palanca:
Està formada per una barra rı́gida i per un punt de suport anomenat fulcre.
En funció de les forces que intervinguin en la barra trobarem diferents graus
de palanca, però més enllà d’això el que fa d’una palanca una màquina simple
és que en funció de la distància en què s’apliquin les forces sobre la barra
respecte del fulcre, aquestes influiran de manera diferent. Com més a prop
del fulcre es trobi la força menor serà l’avantatge mecànic. Però per ara cal
tenir present que en funció del punt d’aplicació de la força respecte del fulcre,
aquesta haurà de ser més gran o més petita per produir el mateix efecte. Vegi
l’expressió següent on considerem nul·les les forces de fregament:
F1 · d1 = F2 · d2
On:
F1 és la força que s’aplica en un punt de la palanca.

F2 és la força que s’aplica en un altre punt de la palanca.
d1 és la distància entre F1 i el fulcre.
Aı̈llant la F1 trobem:
F 2 · d2
F1 =
d1
Per aixecar un pes de 10 N situat a 1 m del fulcre cal una força com la següent:
10 N · 1 m
F1 =
d1
Veiem, doncs, que si la distància entre el fulcre i el punt d’aplicació de

la nostra força es redueix, la nostra força, en cas de ser constant, no és
suficient per a aixecar el pes. D’altra banda, si aquesta distància augmenta,
guanyem avantatge mecànic, permetent-nos aixecar el mateix pes amb una
força inferior. Aquesta fórmula és vàlida per a qualsevol mena de palanca.
En la figura 1.3 hi tenim una palanca de primer grau. En les palanques de
segon i tercer grau hi varia únicament l’ordre de posicionament d’aquestes
forces respecte del fulcre.
F⃗2
F⃗1
d1 d2
Figura 1.3: Palanca
Torn:
Tot i realitzar moviments totalment diferents, aquesta màquina simple i la
palanca tenen molta relació. La finalitat del torn és la de reduir la força
requerida per aixecar un pes de manera vertical. Usualment, es troba en
pous i consisteix en un cilindre giratori en el qual s’hi enrotlla una corda
lligada a un pes. Per tal de fer girar el cilindre i poder aixı́ pujar o baixar
el pes, hi ha una maneta o una roda que permet girar el cilindre perquè
el pes pugi. Com ens podrem adonar intuı̈tivament, el fet de fer girar el
cilindre mitjançant una maneta o una roda no sembla avantatjós. El que
aporta l’avantatge al mecanisme és la mida d’aquesta roda o maneta, ja que
aquesta permet fer pujar el pes requerint una força inferior.
Podem trobar les variables representades en la figura 1.4 mitjançant l’expres-

sió següent:
F ·R=P ·r

On:
F és la força tangent a l’eix de rotació que s’aplica en la maneta.

P és el pes del cos lligat a la corda.
R és el radi de gir de la maneta.
r és la radi de gir del cilindre en que s’enrotlla la corda.
Figura 1.4: Torn
Falca:
Consisteix en un peça triangular formada per dos plans inclinats units, el que
seria un prisma de forma triangular. Els ganivets, les destrals, les tisores, els
claus, etc. són exemples de falques. L’avantatge mecànic es produeix gràcies
a la forma de la falca.
Figura 1.5: Falca
Si intentem dividir una superfı́cie en dues parts, haurem de vèncer la seva

tensió de trencament, aquesta dependrà del material. Per exemple, la tensió
de trencament de la pell humana és de 20 MPa; la de l’acer inoxidable1 ,

860 MPa, etc. Aquestes dades ens indiquen la pressió màxima que suporten
aquests materials abans de trencar-se. Si intentéssim dividir la superfı́cie
d’una taula de fusta de pi en dues parts, haurı́em d’aplicar-li una pressió de
40 MPa. Si ho féssim sobre 2 m2 de superfı́cie, haurı́em d’aplicar una força de
8 × 107 N, el que seria equivalent a posar 3 coets Saturn V superposats, tots
fent pressió sobre una superfı́cie de 2 m2 de fusta de pi, d’aquesta manera
s’aconseguiria vèncer la tensió de trencament de la fusta de pi i aquesta es
dividiria.
Per molt evident que pugui semblar, per raons com aquesta, la falca és
una màquina simple indispensable, utilitzant aquest mateix exemple, si vol-
guéssim dividir la superfı́cie de la taula de fusta de pi amb una falca com ara
un clau, sabem que haurı́em d’exercir una pressió de 40 MPa, si suposem que
el gruix de la punta del clau és de 0.5 mm × 0.5 mm, ens trobem que haurı́em
d’aplicar els 40 MPa de pressió sobre una superfı́cie de 2.5 × 10−7 m2 . Sabent
que la relació entre força F , pressió P i superfı́cie S és P = F / S, la força
que caldria aplicar és de F = 4 × 107 Pa · 2.5 × 10−7 m2 = 10 N ≈ 1 kg
Cargol:
La seva forma recorda a la d’un pla inclinat enrotllat sobre un cilindre tot
i que la definició precisa de la seva morfologia seria dir que es tracta d’un
cilindre amb una rosca helicoı̈dal. En funció del tipus de cargol les seves
parts varien excepte la rosca, ja que és l’element necessari per a poder-lo
considerar com a cargol.
Figura 1.6: Pas de rosca gran Figura 1.7: Pas de rosca petit
Des d’un punt de vista fı́sic, la seva funció consisteix en reduir la força
necessària requerida perquè sigui introduı̈t en una superfı́cie. Ho fa a causa
de la seva rosca helicoı̈dal que permet distribuir la força per la superfı́cie. El
1
Acer inoxidable AISI 302 - Cold-rolled
pas de rosca d’un cargol és la distància entre dos talls de rosca adjacents.
Com més petit és el pas de rosca, més revolucions calen fer per a introduir
el cargol i, per tant, més es redueix la força necessària per a introduir-lo.
1.1.1.2 Màquines complexes o compostes

De la mateixa manera que un conjunt d’àtoms units entre si formen una molècula
que disposa de propietats molt diferents de les dels seus components, un conjunt
de màquines simples formen una màquina complexa. Aquestes resulten necessàries
per a realitzar determinades accions amb certs avantatges que una màquina simple
per si sola no pot proporcionar. Vegi l’exemple de la bicicleta (fig. 1.8).
Està formada per un conjunt de màquines simples que permeten transmetre l’ener-
gia mecànica del moviment circular dels pedals a les rodes, aconseguint en el procés
un avantatge mecànic que en facilita l’ús. Com més endavant veurem, aquest avan-
tatge s’aconsegueix gràcies a les marxes, que varien en funció dels engranatges.2
Alguna altra màquina simple que hi trobem és la palanca, que són els pedals, com
més llargs són més petita és la força necessària per fer-los avançar.
Figura 1.8: Bicicleta
Un exemple més senzill de veure seria el del polispast, aquesta màquina complexa
està constituı̈da per un conjunt de politges i permet augmentar l’avantatge mecànic
en funció del nombre de politges mòbils:
La següent expressió permet calcular la força en funció del nombre de politges

mòbils:
P
F =
2n
2
Hi ha qui considera els engranatges com una màquina simple però no existeix cap consens.
On:
F és la força necessària per pujar el pes.

P és el pes lligat al polispast.
n és el nombre de politges mòbils del polispast.
Figura 1.9: Polispast
1.1.2 Mecanisme
Les màquines complexes, a part d’estar formades per màquines simples, solen
disposar de peces que transmeten energia entre diferents punts, i d’altres que
poden transformar forces o moviments en altres de desitjats. Cadascun d’aquests
conjunts de peces que permeten realitzar alguna d’aquestes funcions és el que
anomenem mecanisme.
Es poden classificar segons les seves funcions, com es mostra en la taula 1.1:
Tipus Funció Mecanismes
Politja
Transmissió
Polispast
lineal
Palanca
Mecanismes de Transmeten el
Rodes de fricció
transmissió moviment, la força
Sistemes de politja
del moviment i la potència Transmissió
i corretja
circular
Engranatges
Cadenes
Manivela-torn
Transforma el moviment Pinyó cremallera
Transformen el circular en rectilini Cargol
Mecanismes de o viceversa
moviment circular Vis sense fi
transformació
en rectilini Biela-manovella
del moviment Transforma el moviment
o a la inversa Lleves i
circular en rectilini alternat excèntriques
o viceversa Cigonyal
Trinquets
Modifiquen o controlen alguns paràmetres del moviment:
Frens
Mecanismes Gir en un sol sentit (trinquet), reduir la velocitat de gir (frens),
Molles
auxiliars emmagatzemar energia (molles), acoblament d’eixos i arbre de
Embragatges
transmissió (embragatge i acoblaments)
Acoblaments
Taula 1.1: Mecanismes

1.2. Història de les màquines 10
1.2 Història de les màquines

Fent una mirada al passat mitjançant documents i fonts històriques, podem fer-nos
una idea aproximada de quan es va inventar la primera màquina. Anàlogament,
podem saber l’autoria i cronologia de certs descobriments i invents que han permès
anar millorant els coneixements fı́sics, les màquines i, per tant, la vida pràctica de
les persones, fins a l’actualitat.
D’aquesta manera, en aquesta secció ens endinsarem en la història on anirem

veient el progrés de les màquines, tant en la seva complexitat com en enginy, amb
la finalitat d’adquirir uns coneixements històrics que ens permetin situar-nos en
context per als posteriors temes a tractar.
1.2.1 Els orı́gens
1.2.1.1 Paleolı́tic
Les primeres màquines, tot i que no reconegudes com a tal en aquell moment, són
algunes de les eines trobades a Àfrica que es remunten al perı́ode paleolı́tic, es trac-
ta d’eines fetes amb ossos i pedres que servien per tallar, clavar, polir. . . realitzar
qualsevol activitat que en requerı́s l’ús. [5]
Aixı́ doncs, veiem com utilitzaven principis com el de la falca, en usar eines que
la tenien, encara que no fossin conscients de la fı́sica rere aquesta. El bifaç3 de la
figura 1.10 n’és un clar exemple.
Figura 1.10: Bifaç
El concepte de màquina simple va ser introduı̈t per Arquimedes, qui va estudiar i

atribuir com a màquina simple la palanca, la politja i el cargol. Posteriors filòsofs
3
Bifaç o destral de mà, data de fa 1.4 milions d’anys. S’utilitzava sobretot per a les matances i
l’esquarterament i aprofitament de la carn dels animals [6]
1.2. Història de les màquines 11
grecs van afegir-ne d’altres i el resultat és la llista de màquines simples que hem
vist, tot i que aquesta pot variar en funció de la font d’informació, podent trobar
el pla inclinat, la palanca, la politja, el cargol, el torn i la falca; o en lloc d’aquests
dos últims, l’eix i la roda. [7]
1.2.1.2 Edat dels metalls

En aquest perı́ode que comprèn des del 1800 a. C. fins a l’any 1 a. C., on hi podem
distingir l’edat de coure, la de bronze i la de ferro, hi trobem un progrés en l’ús
dels materials molt important, ja que amb l’estudi de les seves propietats es fan
notoris els avantatges que presenten davant dels utilitzats anteriorment, com ara
la pedra o l’òs. Utilitzant millors materials per a la fabricació de màquines simples
però principalment d’eines, es fabriquen serres, fletxes, escuts, rodes, destrals, etc.
que presenten una resistència mai vista anteriorment. [8]
1.2.2 Primeres màquines complexes

Bastant després de l’imperi persa i de les màquines que ens van deixar com ara el
teler o el molı́ hidràulic, trobem el progrés més gran. [5,9]
Durant la Renaixença sorgida a Itàlia el segle XV, amb grans cientı́fics com Blaise
Pascal o Leonardo da Vinci, es fa notori un gran progrés. D’entre els invents de
Pascal trobem la premsa hidràulica, però més enllà d’aquesta, el més important
és la seva essència, la base que permet explicar el seu funcionament, el principi de
Pascal. Aportacions fı́siques com aquesta i d’altres com ara els diagrames de Da
Vinci, són el que han permès una evolució més ràpida de les màquines fins arribar
a les actuals. [10]
La següent figura mostra la pascalina, la primera calculadora mecànica, creada per

Blaise Pascal.
Figura 1.11: Pascalina

1.3. Fonamentació fı́sica 12
1.2.2.1 A partir del segle XVII

El procés històric més remarcable de l’ús de les màquines el trobem en la Revolució
Industrial (s. XVIII). Una de les innovacions més importants va ser la màquina
de vapor. Representa un pas molt important, ja que amb aquesta màquina es va
poder transformar l’energia tèrmica en energia mecànica per a produir un treball.
Pel que respecta a l’autoria de la màquina de vapor, no es coneix amb gran certesa
qui en va ser l’inventor però mitjançant documents i fonts històriques s’ha pogut
saber que Thomas Savery va realitzar la primera patent d’una màquina que per-
metia extreure aigua de les mines mitjançant energia tèrmica l’any 1698. Més en-
davant, l’any 1712, el seu soci Thomas Newcomen va millorar-ne el funcionament,
però va ser James Watt qui, a partir de 1763, va fer-ne les millors modificacions,
augmentant-ne notòriament el rendiment i la durabilitat per acabar obtenint el
que acabaria sent la màquina de vapor. [11–13]
Posteriorment s’aniran millorant les màquines buscant sempre millorar-ne el ren-

diment.
1.3 Fonamentació fı́sica

Per al posterior desenvolupament i anàlisis dels enginys que es tractaran en aquest
treball cal tenir uns coneixements previs i bàsics en fı́sica. En aquesta secció
s’explicaran alguns punts importants per tal que es tinguin més presents. Els
conceptes següents es reprendran més endavant per la qual cosa la seva assimilació
és important.
Què és la fı́sica?

La fı́sica és la ciència que estudia el comportament i les relacions entre la matèria,
l’espai i el temps per tal de poder explicar el “com” del comportament de les coses
i aixı́ poder predir situacions futures. [14]
Per a fer-ho es basa en les matemàtiques. La fı́sica sense les matemàtiques és
imprecisa, d’altra banda, les matemàtiques sense la fı́sica perden molt de sentit.4
En la figura 1.12 es poden veure algunes de les seves branques, però a causa de la
complexitat d’algunes d’aquestes i a la falta de relació amb el propòsit de tractar-
les, en prescindirem d’algunes, d’aquesta manera el desenvolupament del treball
4
Fixi’s que es diu “molt” i no “tot”perquè existeixen altres aplicacions de les matemàtiques fora
de la fı́sica.
serà més fluı̈t i menys complex.
Cinemàtica Acústica
Estàtica
Òptica
Dinàmica
Mecànica Mecànica
clàssica ondulatòria
Magnetisme
Electromangetisme
Fı́sica
clàssica
Electricitat
Fı́sica Termodinàmica
Fı́sica
moderna Fı́sica quàntica
Relativitat
Figura 1.12: Branques de la fı́sica
1.3.1 Mecànica clàssica

Considerem com a mecànica clàssica tota la fı́sica que estudia el comportament
dels cossos que estan en repòs o que es mouen a velocitats petites respecte de la
velocitat de la llum. La raó d’això és que en la fı́sica moderna, com més propera
és la velocitat d’un cos a la de la llum, més gran és l’error dels càlculs realitzats
per les fórmules de la fı́sica clàssica, això es deu al fet que com més s’aproximen
els cossos a la velocitat de la llum més diferent es comporten. Amb això es podria
pensar que les lleis contingudes en la fı́sica clàssica són imprecises, i la veritat és
que ho són, ja que no tenen en compte el que en la fı́sica moderna s’hi té, però en
la pràctica, la imprecisió resulta ser tan petita que és negligible.
La raó de l’ús de la mecànica clàssica amb velocitats petites respecte a la de la

llum, com ara la d’un cotxe o la d’una bala, és que la complexitat dels càlculs és
molt inferior. L’error que deriva de prescindir de la fı́sica moderna en aquestes
velocitats és ridı́culament petit.
Per exemple, si intentéssim calcular mitjançant fórmules de la mecànica clàssica

quant temps triga un cotxe en recórrer 100 m si aquest es mou durant tot el
recorregut a 20 m s−1 realitzarı́em el següent càlcul:
x = x0 + vt
Aı̈llant el temps i substituint:
x − x0 100
m

t= = = 5s
v s−1
20
m
Seria absurd utilitzar conceptes de la fı́sica moderna com ara la contracció de
Lorentz per calcular el temps que trigaria realment, ja que el càlcul es dificultaria
significativament i el resultat pràcticament no variaria, ja que la velocitat del cotxe
respecte a la de la llum seria molt petita, aproximadament d’un 6.67 × 10−6 % la
velocitat de la llum.
1.3.1.1 El treball
Perquè un cos realitzi una acció cal energia. Si volem desplaçar un cos una certa
distància, haurem d’aplicar-li una força. El treball realitzat per aquesta força es
defineix com el producte del component de la força en la direcció del moviment
pel desplaçament, sempre que aquesta força sigui constant. [15]
W = Fx ∆x (1.1)
Podem reescriure aquesta equació en funció de la força.
Sabem que:
Fx = F cos α
Per tant:
W = F ∆x cos α
F⃗
α
F⃗x
x0 x1
Figura 1.13: Component x de la força

1.3.1.2 El treball realitzat per una força no constant

Per a poder calcular el treball realitzat per una força cal aplicar la fórmula 1.1
quan aquesta força és constant. En les següents funcions es mostren dues forces
en funció de la posició, una de variable (esquerra) i una altra de constant (dreta).
Fx Fx
x x1 x2 x
Figura 1.14: Funció amb força constant i amb força no constant
Per a calcular el treball realitzat per la força constant multipliquem Fx amb x2 −x1 ,
és a dir, amb ∆x. Aquesta mateixa operació, sent exactes, no es pot fer a l’hora de
calcular el treball realitzat per la força variable, ja que la força ha de ser constant.
En el gràfic de la figura 1.15 cinc rectangles divideixen la funció, la base de cada

rectangle es correspon a un ∆x corresponent a una força constant, aquesta força
es troba representada per la base superior del rectangle. Sabem que la força és
constant, ja que la base superior del rectangle és recta.
Fx
x1 x2 x
∆x
Figura 1.15: Funció aproximada amb divisions de l’àrea

Ara que ja disposem de forces constants amb el seu ∆x corresponent, podem trobar
el treball:
x2 − x1
∆x = (1.2)
5
X5
W ≃ Fxi ∆x (1.3)
i=0
Com es pot veure, estem sumant els treballs realitzats en cada tram o ∆x per
trobar el treball total. Ens podem adonar que trobar el treball es correspon a
trobar l’àrea sota la corba de la funció. La fórmula (1.3) però, és imprecisa, ja que
està aproximant la corba de la funció amb divisions massa grans, mirant de nou
la figura 1.15 es veu clarament com els rectangles no cobreixen de manera exacta
l’àrea sota la corba.
Per a augmentar la precisió hem d’augmentar el nombre de rectangles, per fer-ho

hem de reduir les bases d’aquests, és a dir, fer els ∆x més petits. Com major sigui
el nombre de rectangles menor serà la imprecisió, tal com la figura 1.16 il·lustra.
Fx Fx Fx
x x x
Figura 1.16: Aproximació de l’àrea (suma de Riemann)
Per a obtenir la precisió més gran possible hem de tenir un nombre infinit de
rectangles, el que es correspon a fer tendir la base a 0, és a dir, el ∆x a zero.
L’expressió matemàtica d’aquesta suma infinita de rectangles per a trobar l’àrea
sota laR corba entre x1 i x2 es coneix com a integral definida i es representa amb el
signe similar a una S allargada:
x 2 − x1
∆x =
n
n
X Z x2
W = lim Fxi ∆x = Fx dx (1.4)
n→∞ x1
i=0
1.3.1.3 Desplaçament nul

Quan una força és conservativa i aquesta s’aplica a un cos causant que es desplaci,
si la posició final d’aquest acaba sent la mateixa que la inicial, el treball resultant
de l’aplicació de la força és igual a zero. Expressant-ho matemàticament veiem:
Z b Z a I
W = Fx dx + Fx dx = Fx dx = 0
a b
1.3.1.4 Lleis de Newton

Isaac Newton, fı́sic i matemàtic nascut a Gran Bretanya l’any 1643, va dedicar
gran part de la seva vida a l’estudi, el resultat d’això és una gran contribució
en molts àmbits de la ciència, fins i tot en la creació de nous. D’entre les seves
aportacions ens centrarem en les tres lleis que duen el seu nom, les lleis de Newton,
ja que ens resultaran útils més endavant.
1.3.1.5 Primera llei de Newton

Es coneix amb el nom de llei de la inèrcia i diu aixı́:
Un cos romandrà en estat de repòs o de moviment rectilini uni-

forme sempre que no se li apliqui alguna força neta. [16]
D’aquesta llei es dedueixen les següents, i és que el fet que l’única manera de moure
un cos en repòs o en MRU sigui mitjançant l’aplicació d’una força neta5 té diverses
implicacions.
1.3.1.6 Segona llei de Newton

Aquesta segona llei ens permet trobar una fórmula que veurem seguidament:
L’alteració del moviment és sempre proporcional a la força neta

aplicada; i aquesta alteració es produirà en la mateixa direcció en
què s’ha aplicat aquesta força. [16]
5
Força neta fa referència a la força total o resultant (la suma vectorial) de les forces aplicades.
Treballant amb escalars tenim que F = ma on F és la força resultant, m és la

massa del cos al qual se li ha aplicat la força, i a és l’acceleració que el cos manté,
sempre que es mantingui la força. Expressant-ho com a vectors i reescrivint la
força resultant com la suma de totes les forces obtenim:
n
X
F⃗i = m⃗a (1.5)
i=1
1.3.1.7 Tercera llei de Newton
De l’aplicació de la segona llei en un cas particular s’obté l’expressió F⃗12 = −F⃗21

on trobem l’explicació següent, només cal posar-se dret per comprovar-ho:
Quan un cos realitza una força sobre un altre cos, aquest altre cos
realitza una força sobre el primer d’igual magnitud però en sentit
contrari. [16]
1.3.1.8 Equilibri estàtic

Quan un cos es troba en equilibri estàtic es troba en un repòs constant, con-
seqüentment, en el moment que deixa el repòs, deixa d’estar en equilibri estàtic.
La condició necessària però no suficient perquè un cos es trobi en equilibri estàtic
és que la força resultant que actuı̈ sobre aquest sigui igual a zero. [17]
Consideri la figura 1.17 on es pot veure com dues forces d’igual magnitud però de
sentit contrari actuen sobre un mateix cos.
F⃗1
⃗r1 ⃗r2
F⃗2
Figura 1.17: Forces que actuen sobre un cos
La força resultant és igual a zero, però tal com ens mostra la nostra intuı̈ció, aquest
cos no estarà en repòs; intuı̈tivament veiem que, si les forces formessin part de la
mateixa recta, el cos estaria en repòs, a continuació veurem les condicions perquè
això sigui possible.
1.3.1.9 Braç de palanca

Observant la figura 1.17, anomenem braç de palanca a la distància entre l’eix de
rotació i el punt d’aplicació d’alguna de les forces, sent aquesta longitud perpen-
dicular a la força, d’aquesta manera, ⃗r1 i ⃗r2 són el braç de palanca de F⃗1 i F⃗2 ,
respectivament (fig. 1.17). Si F⃗1 tingués un angle respecte d’⃗r1 diferent de 90°, el
braç de palanca estaria format per aquella recta que unı́s la direcció de la força a
l’origen d’⃗r perpendicularment. [17]
F⃗1
θ
⃗r1 ⃗r2
θ
⃗r⊥
F⃗2
Figura 1.18: Braç de palanca
1.3.1.10 Moment d’una força

També anomenat parell o, en anglès, “torque”, es defineix com el producte entre
el braç de palanca d’una força i la força aplicada. S’expressa amb la lletra τ , de
l’alfabet grec. Treballant amb escalars: (per la fórmula vectorial vegi l’annex A.5)
τ = F r⊥ (1.6)
Sabem que:
F⊥ = F sin θ
r⊥ = r sin θ
Reescrivint l’equació (1.6):

τ = F r sin θ
= F sin θ r
= F⊥ r
Podem concloure que:

τ = F r⊥ = F⊥ r
1.3.1.11 Condicions per a un equilibri estàtic

Perquè un cos, com ara el de la figura 1.17, es trobi en equilibri estàtic cal que es
satisfacin dues condicions. [17]
1. La força externa resultant ha de ser zero:

X
F =0
2. El moment de forces resultant ha de ser zero:

X
τ =0
1.3.1.12 Energia
S’anomena energia a la capacitat d’un cos de produir un treball o un canvi. Existeixen
molts tipus d’energia entre els quals trobem la tèrmica, la mecànica, l’elèctrica. . .
En les posteriors anàlisis a realitzar ens centrarem en alguns tipus d’energia en concret
i els veurem en les següents seccions.
Existeixen diverses unitats de mesura de l’energia però l’adoptada pel Sistema Interna-
cional és el Joule (J).
1.3.1.13 Energia cinètica

Tal com el nom ens indica, es tracta de l’energia que disposa un cos pel fet d’estar en
moviment. Com més ràpid es mogui de més energia disposarà; de la mateixa manera,
com més massa tingui, més gran serà la seva energia.
La fórmula de l’energia cinètica conté d’aquestes dues variables, la velocitat del cos (v)
i la seva massa (m):
1
Ec = mv 2 (1.7)
2

1.3.1.14 Energia potencial gravitatòria

El terme potencial 6 fa referència a la capacitat d’esdevenir o de realitzar quelcom.
Si suposem que tenim un cos en repòs i suspès a una certa altura del terra i en calculem
l’energia cinètica, substituirem la velocitat i la massa en la fórmula (1.7) i veurem que
aquesta és igual a zero, ja que la velocitat és zero.
Analitzant però, el que succeeix en deixar anar aquest cos suspès i considerant negligibles
les forces de fregament, veiem com la seva energia cinètica augmenta mentre aquest cau,
ja que la seva velocitat va augmentant durant el temps de la caiguda. Com més endavant
veurem, l’energia ni és crea ni es destrueix, sinó que es transforma. D’acord amb això,
aquest cos, en el moment inicial, ha de tenir la mateixa energia que tindrà en l’instant
abans de transferir la seva energia contra el terra, és a dir, en l’instant abans del xoc.
L’energia del cos en aquest últim instant serà igual a 12 mvf2 on vf és la velocitat en
aquest instant final i, per tant, la màxima.
E0 = E
0
Ec

>+ E
0 pg 0 = E
∴ Epg 0 = E
Com que el treball realitzat per la força que anomenem pes és igual a l’energia final del
cos, que és la mateixa que la inicial, el treball realitzat pel pes és igual a l’energia inicial,
i com que aquesta és igual a l’energia potencial gravitatòria inicial, el treball realitzat
pel pes és igual a l’energia potencial gravitatòria. Expressat matemàticament:
∵ WP = E = E0 ⇒ WP = Epg 0
Com que WP = Epg 0 i WP = mgh on h és l’altura, podem reescriure:
Epg = mgh (1.8)
1.3.1.15 Energia potencial elàstica

De la mateixa manera que hem trobat una energia potencial gravitatòria, podem trobar-
ne una d’elàstica, aquesta és l’energia de la qual disposa una molla pel fet d’estar estirada
o comprimida una certa distància respecte al seu estat natural.
6
En filosofia, Aristòtil ens parla de l’ésser en potència com allò que pot esdevenir: una llavor és
un arbre en potència, per exemple.
D’acord amb la llei de Hooke, la força que realitza una molla (Fe ) és proporcional a la
seva compressió (x) i a una constant particular d’aquesta (k):
Fe = −kx (1.9)
Tenint això en compte i ignorant les forces de fregament, si volem saber la fórmula de
l’energia potencial elàstica d’una molla, podem plantejar el següent:
Tenim una molla comprimida una distància x en un pla horitzontal. Aquesta, al

descomprimir-se, aplica una força sobre un cos situat en el seu extrem. Sabent que
l’energia inicial del cos és zero i que l’energia final d’aquest ha de ser igual a l’energia
potencial elàstica de la molla (pel principi de conservació de l’energia), podem trobar la
fórmula d’aquesta energia potencial elàstica.
WFe = Epe (1.10)
Tal com ens mostra la fórmula (1.9), la força de la molla varia amb la distància, per
tant, alhora de calcular el treball no podrem usar la fórmula (1.1), ja que aquesta és
vàlida només per a forces constants, tal com en l’apartat 1.3.1.2 s’explica. Per aquesta
raó haurem de fer servir la fórmula (1.4):
Z x1
WF e = Fe dx
x0
Substituint la força per l’expressió de l’equació (1.9):
Z x1 x1
1 1
WFe = −kx dx = − kx2 = k(x21 − x20 )
x0 2 x0 2
Substituint WFe de l’equació (1.10) i considerant que x0 és la posició inicial sense energia
potencial en què la molla es troba en repòs (x0 = 0):
1
Epe = kx2 (1.11)
2
1.3.1.16 Energia mecànica

És la suma de l’energia cinètica i potencial d’un cos. Per tant, es pot expressar com:
Em = Ec + Ep (1.12)
1.3.1.17 Principi de la conservació de l’energia

Aquesta llei afirma que la quantitat total d’energia de la que disposa qualsevol sistema
fı́sic aı̈llat es manté constant en el temps.
Conservació de l’energia (mecànica):
∆Em = 0 (1.13)
1.3.2 Termodinàmica
La termodinàmica és la branca de la ciència que estudia les transferències d’energia amb
la intervenció de la temperatura entre cossos macroscòpics.7 [18]
Cal tenir present per a les posteriors seccions el que ens diuen la primera i la segona llei
de la termodinàmica.
1.3.2.1 Primera llei de la termodinàmica

Degut a que moltes màquines utilitzen calor per produir un treball, cal tenir una expressió
que ens permeti trobar el treball que pot realitzar un conjunt de molècules, amb l’energia
que aquestes disposen, anomenada energia interna (U ).
Aplicant el principi de conservació de l’energia, la primera llei de la termodinàmica

estableix que la diferència de l’energia interna d’un sistema (∆U ) és igual al treball
realitzat pel sistema (W ) més la calor introduı̈da en aquest (Q).
∆U = Q + W (1.14)
1.3.2.2 Segona llei de la termodinàmica

D’acord amb la primera llei, es pot transformar el treball en calor i la calor en treball,
però l’experiència ens mostra que hi ha restriccions en aquest procés i, d’acord amb
aquestes, s’han realitzat els següents enunciats:
Enunciat 1.3.1 (Kelvin-Plank). No és possible construir una màquina tèrmica de fun-
cionament cı́clic que permeti extreure calor d’una font calenta i realitzar una quantitat
equivalent de treball. [19]
7
Nivell no microscòpic. Es defineixen els fenòmens que succeeixen a escales no visibles a simple
vista.
Enunciat 1.3.2 (Clausius). És impossible construir una màquina tèrmica de funciona-
ment cı́clic que només provoqui el pas de calor d’un focus fred a un de calent. [19]
D’acord amb això, una màquina tèrmica que transforma la calor en treball, només pot
transferir la calor d’un focus calent Qc fins a un de fred Qf , produint en el procés
un treball. S’anomena cicle termodinàmic qualsevol procés que, després d’una sèrie de
transformacions, acaba en el mateix estat inicial.
Fixi’s que en tots els casos l’entropia (S) del sistema no disminueix, és a dir, en tots els
casos les molècules s’ordenen i distribueixen la seva energia de la manera més probable
en relació amb el nombre de microestats possibles que aquestes poden tenir.
Aplicant la primera llei de la termodinàmica, l’energia tèrmica transferida entre els dos
focus s’ha transformat ı́ntegrament en treball:
W = Qc − Qf
El rendiment tèrmic de la màquina és la relació entre el treball i el calor subministrat,

de manera que si aquest rendiment és del 100%, el treball realitzat per la màquina és
igual a l’energia tèrmica introduı̈da.
W Qc − Qf Qf
η= = =1−
Q Qc Qc
Qf
η =1− (1.15)
Qc
Com que la calor del focus fred, d’acord amb els enunciats anteriors, no pot ser mai igual
al del focus calent, (ja que hi hauria un moment on el focus calent passaria a estar més
fred que el fred i ja no podria seguir-li’n transferint) el rendiment tèrmic de qualsevol
màquina queda restringit amb la segona llei de la termodinàmica a un nombre menor a
la unitat. [20]
Capı́tol 2
La màquina de moviment perpetu

Investigació i anàlisi del moviment perpetu
Cap ciència, quant a ciència, enganya; l’engany està en qui no la sap.

Miguel de Cervantes
En aquest capı́tol veurem què són les màquines de moviment perpetu i ens endinsarem
en la fı́sica rere aquestes. També veurem exemples de màquines realitzades per inventors
coneguts i no tan coneguts.
En la primera secció hi ha una explicació sobre el que són les màquines de moviment
perpetu. Seguidament, hi ha una petita classificació dels tipus que existeixen. En
les següents seccions, hi ha unes anàlisis on s’explica perquè les màquines plantejades
per alguns no són realment màquines de moviment perpetu. Més endavant, veurem
alguns casos ideals en els quals aquestes màquines o mòbils podrien funcionar tal com
es planteja.
2.1 Les màquines de moviment perpetu

La màquina de moviment perpetu, també anomenada com a mòbil perpetu, és un tipus
de màquina impossible1 que s’ha intentat aconseguir durant la història a causa dels
avantatges que comportaria aconseguir-la. El principal, l’energia infinita.
La raó principal de la seva inexistència és que infringeixen principis fı́sics inviolables.
Primera espècie: Són aquelles capaces de realitzar un treball continu sense

extreure energia de l’exterior. Violen la primera llei de la termodinàmica i tenen
1
Dins els principis presents en la ciència, és impossible, però això no vol dir que pugui no ser-ho
si es demostra el contrari. Si més no, d’acord amb les bases i estat de la ciència actual és
impossible.
25
2.1. Les màquines de moviment perpetu 26
un rendiment superior al 100%.
Segona espècie: Són aquelles capaces de transformar tota la calor en treball,

transferint calor d’un focus fred a un de calent. No violen el principi de conservació
de l’energia però sı́ la segona llei de la termodinàmica. Tenen un rendiment igual
al 100%.
Tercera espècie: Són aquelles que no produeixen cap treball i aconsegueixen un

moviment perpetu, ja que no perden energia, perquè no hi actuen forces dissipa-
tives com les de fregament.
2.1.1 Implicacions del moviment perpetu

Quan els éssers humans es proposen realitzar una cosa ho fan usualment moguts per un
objectiu, fins i tot l’espeleologia o la dendrocronologia, potser no gaire conegudes, formen
part d’una part important en la ciència i tenen una finalitat encara que aquestes no siguin
ciències tan conegudes com altres. Anàlogament, com veurem a continuació, quan per-
sones que han deixat empremta en la història han intentat realitzar una màquina de mo-
viment perpetu, ho han fet, majoritàriament, mogudes per les conseqüències pràctiques
de la realització d’aquestes.
Les propostes més ambicioses són aquelles que inclouen en el seu plantejament un mo-
viment perpetu de primera espècie, com pot deduir-se de la secció 2.1. La confirmació
de l’existència d’una màquina d’aquest tipus tindria conseqüències en tants àmbits que
podria ser un tema de tesi doctoral. Ja no només en l’àmbit de la ciència, la qual patiria
un cop dur en haver de canviar principis de la termodinàmica i de la conservació de
l’energia, sinó en l’economia global i en els possibles conflictes internacionals que podria
generar l’intent d’apropiar-se de tal màquina. Deixant això de banda, però, aquesta
màquina suposaria una solució al problema energètic cada cop més palpable aixı́ com els
seus efectes com ara l’escalfament global i derivats.
Si en lloc de ser de primera espècie en fos una de segona, la ciència es toparia de nou amb
contradiccions, concretament amb els enunciats 1.3.1 i 1.3.2 i, per tant, amb la segona
llei de la termodinàmica. La màquina permetria trobar la manera d’obtenir un motor
termodinàmic tan eficient com el que es regeix pel cicle de Carnot, trobant aixı́ la clau
que permetria l’optimització de tots els sistemes als quals se’ls pogués aplicar tal millora.
Per fer-nos una idea, un motor de cicle dièsel de qualsevol cotxe té una eficiència que
ronda entre el 30% i el 45%. . .
L’últim cas, el d’una màquina de moviment perpetu de tercera espècie, seria el menys
profitós, doncs no s’obtindria cap treball, es podria dir que no faria res més que conservar
l’energia que tingués. Encara que sembli quelcom realitzable existeixen molts factors que
fan que això no sigui possible, entre els quals trobem l’expansió de l’univers i l’emissió
d’ones gravitacionals que causarien que, fins i tot aquesta màquina inútil perquè no
fa res, anés perdent la seva energia, sigui molt lentament o no, però l’anés perdent i,
en conseqüència, deixaria de ser una màquina de moviment perpetu. Per aquesta raó i
2.2. Anàlisi del moviment perpetu 27
aquestes diferències en la utilitat que tindrien els diferents tipus de màquina de moviment
perpetu és que la majoria de persones que s’han endinsat en trobar-la ho han fet en el
cas particular de la de primera espècie.
2.2 Anàlisi de màquines de moviment perpetu

En aquesta secció analitzarem alguns mòbils de moviment perpetu i en veurem els errors
mitjançant la fı́sica i la intuı̈ció, però basant-nos sempre en la fı́sica. Començarem
amb els plantejats pels més reconeguts inventors, pensadors, i cientı́fics de la història; i
continuarem amb d’altres no tan coneguts i més recents.
2.2.1 Grans cientı́fics

Tot i que no els veurem tots, són molts els cientı́fics que, durant la història, han intentat
realitzar una màquina de moviment perpetu, però, com bé és sabut, cap d’ells ho ha
aconseguit.
Flascó de Boyle
Rep aquest nom a causa de Robert Boyle. És una de les suposades màquines de moviment
perpetu més conegudes a causa de la seva simplicitat, és tan senzill que per realitzar-lo
només cal un tub i un recipient com un embut. Consisteix en connectar a l’extrem d’un
embut un tub, i col·locar-lo de tal manera que l’extrem quedi per sobre de la part oberta
de l’embut. Suposadament, el lı́quid que contindria l’embut hauria de caure pel tub, i
com que l’extrem d’aquest apunta directament a la part superior de l’embut, el mateix
lı́quid que cauria tornaria de nou a l’embut i aquest cicle es repetiria indefinidament.
Si realitzem una anàlisi d’aquest invent, veurem com a la pràctica és impossible. Podrı́em
començar analitzant l’energia del fluid en dos punts diferents i comprovar si aquesta és
la mateixa. En altres paraules, podrı́em aplicar el principi de Bernoulli i comprovar si es
compleix en una situació en què el fluid compleix les caracterı́stiques per poder-se aplicar
dit principi. Però no és necessari, ja que amb un principi més senzill podem arribar al
mateix resultat, el principi dels vasos comunicants:
Si en un conjunt de vasos comunicants s’hi aboca un lı́quid homogeni,

el nivell del lı́quid es trobarà a la mateixa alçada en tots els vasos
independentment de la forma d’aquests.
Per comprendre la raó per la qual aquest principi es compleix, cal tenir presents el
principi de Pascal, que ens diu que la pressió exercida sobre un lı́quid es transmet amb
la mateixa intensitat en totes les direccions dins el recipient en que es troba contingut.
Sabent això, i que la pressió exercida en les superfı́cies dels lı́quids és la mateixa a causa
Figura 2.1: Principi dels vasos comunicants
de la gravetat i de la pressió atmosfèrica, es pot comprovar com cap lı́quid2 es pot trobar
a una alçada diferent.
Tenint això en compte, podem plantejar la màquina amb tots els seus elements, doncs
Robert Boyle va proposar una cosa més en aquesta màquina. Boyle era més que conscient
de la impossibilitat que aquesta funcionés sense cap força, tal com ara hem exposat,
per això va plantejar que per mitjà d’una propietat dels fluids es podria realitzar. La
capil·laritat. D’acord amb aquest plantejament, el lı́quid del tub, que es trobaria enrasat
a la mateixa alçada que el del flascó, podria pujar-lo i precipitar-se un cop arribat a
l’extrem d’aquest.
Abans de seguir llegint i de descobrir l’error, aixı́ com de veure el que realment passaria,
recomano o proposo com a exercici per entrenar el pensament fı́sic i intuı̈tiu que, de
manera similar al llibre Thinking Physics de Lewis Carroll Epstein, s’intenti resoldre a
partir de la intuı̈ció i de les eines adquirides en les seccions contingudes en l’apartat 1.3.
Si no s’ha aconseguit resoldre, a continuació hi ha l’explicació, però adverteixo que podrà

semblar fàcil de resoldre i fins i tot sense gaire mèrit fer-ho un cop es reveli l’error aixı́
com el que realment passaria, omne ignotum pro magnı́fico.
El problema d’aquest plantejament és de la mateixa essència que alguns que veurem més
endavant. És correcte fins a un cert punt. És cert que el lı́quid podrà pujar pel tub
per mitjà de la capil·laritat, és a dir, per mitjà que les molècules del lı́quid s’adhereixin
amb més facilitat a les parets del tub que entre elles, però tenint això sempre pressent,
sabent que la capil·laritat és tant o més forta que el mateix pes de les molècules que
aconsegueixen adherir-s’hi, aquesta mateixa força també serà prou forta per a prevenir
que aquestes molècules caiguin dins el flascó.
Seguint aquest raonament lògic podrem refutar més màquines de moviment perpetu que
se’ns plantejaran més endavant.
2
El lı́quid ha de tenir la mateixa densitat.
Molt capil·lar Poc capil·lar Molt capil·lar
Realitat hipotètica Realitat
Figura 2.4: Flascó de Boyle
Radiòmetre de Crookes
Aquest és un clar exemple que el moviment perpetu és sovint més lluny del que es pot
creure. La raó és que s’interpreta erròniament el que succeeix.
El radiòmetre consisteix en una bombeta sense filament que conté una agulla, en l’extrem
de la qual hi ha situada una estructura formada per quatre panells. Cada cara de cada
panell en la mateixa orientació, absorbeix o reflecteix la llum. Vegi la figura 2.5.
Aquest aparell realitzat pel quı́mic anglès William Crookes va conduir a error al mateix
James Clerk Maxwell en la seva explicació del fenomen, però això ara és anecdòtic. La
qüestió principal rau en el moviment de rotació d’aquesta estructura suspesa per l’extrem
d’una agulla en presència d’una font de llum externa i sota unes condicions concretes,
com ara que l’interior de la bombeta estigui a baixa pressió atmosfèrica, però no nul·la.
Tot i saber l’explicació real d’aquest fenomen gràcies a fı́sics com Osborne Reynolds,
aquest artefacte no ha passat per alt als defensors de “l’energia lliure”, teoritzant que es
tracta d’un exemple més de moviment perpetu.
No es pot afirmar que el radiòmetre de Crookes és una màquina de moviment perpetu,
ja que la raó del moviment que aquest presenta no es deu a la conservació de l’energia
del sistema sinó a l’ús d’una font externa d’aquesta, concretament de l’energia calorı́fica
que aporta la llum al sistema.
Figura 2.5: Radiòmetre de Crookes

2.2.1.1 La roda de Villard de Honnecourt

Una de les més famoses i remarcables màquines de moviment perpetu plantejades en la
història és, sens dubte, la roda de Villard de Honnecourt, coneguda també amb el nom
de roda desequilibrada.3 Va ser plantejada per l’arquitecte francès Villard de Honnecourt
l’any 1245. [21] Va cridar l’atenció de Leonardo da Vinci, qui va estudiar-ne de similars i
en va plantejar unes quantes.
La màquina està feta d’una roda que gira respecte el seu centre. En el perı́metre hi té
diversos martells col·locats de tal manera que cauen quan la roda s’inclina en un angle
concret. Vegi la figura 2.6.
Aquest disseny es va fer tan famós que inventors aficionats i persones que creuen en el
moviment perpetu van intentar dissenyar-ne d’altres de similars intentant perfeccionar-
lo, però tots aquests dissenys es basen, essencialment, en el mateix principi. Una de les
grans ments que va intentar-ho va ser Leonardo da Vinci i en la figura 2.7 s’hi mostren
dos dissenys.
En la pràctica, com era d’esperar, cap dels dissenys funciona. L’explicació fı́sica rau en
la qüestió de l’apartat 1.3.1.11, on s’hi especifiquen les condicions de l’equilibri estàtic.
Per a que es produeixi el moviment perpetu cal que la roda estigui en un desequilibri
constant. Si partim d’una situació estable, evidentment, el sistema seguirà en repòs. Per
contra, si partim d’una situació inestable o de desequilibri,
P com
ara tenint la roda de
tal manera que la suma dels moments no sigui zero τ ̸= 0 , el mateix sistema, de
manera natural, intentarà equilibrar-se. En aquest procés, i aquı́ és quan entra en joc el
que prevenia Villard, el martell inestable caurà (fig. 2.6), al caure impulsarà la roda i la
farà girar, de tal manera que aquesta sobrepassarà el seu punt d’equilibri estàtic i amb
aquesta inèrcia seguirà girant fins a frenar-se, però abans de fer-ho hi haurà un altre
martell que serà capaç de caure degut a la seva posició. Aquest últim, al caure, causarà
el mateix que l’anterior i aquest procés serà perpetu, doncs no hi haurà res que pugui
causar l’equilibri estàtic del sistema més enllà d’una força externa.
Figura 2.6: Roda de Villard de Honnecourt
3
En anglès “overbalanced wheel”
Aquesta descripció idònia del que suposadament hauria de passar és més aviat utòpica.
La realitat és més contundent que el que s’acaba de plantejar. De la narració anterior tot
és correcte fins a un punt concret. Concretament, valgui la redundància, fins que es diu
que al caure el primer martell la roda adquirirà velocitat suficient per a arribar a fer caure
un segon martell abans de frenar-se del tot. Però, perquè no podrà? Bé, analitzant amb
més deteniment la caiguda del martell ens adonem de dues coses importants. Mentre el
martell cau, encara que no ho sembli, aquest està fent una força sobre la roda en sentit
contrari al gir que aquesta realitzarà. Això es tradueix en una pèrdua de l’efectivitat
en la caiguda del martell. Si a més a més tenim en compte el fet que els materials no
són perfectament inelàstics, o en altres paraules, que tenen pèrdues d’energia en forma
de calor, la força neta exercida per la caiguda del primer martell no és prou gran per a
permetre que aquesta avanci fins la caiguda d’un segon martell.
És notablement apreciable que, amb la caiguda d’un martell la distribució de la massa de
la roda se separa encara més del centre; en fı́sica això representa un augment del moment
d’inèrcia (I), propi de la dinàmica rotacional, com més gran és el moment d’inèrcia més
gran és l’oposició al gir que presenta un cos, és a dir, més gran ha de ser la força que
cal aplicar-li a un cos per fer-lo girar. Aquest altre factor important i, val a dir, intuı̈t
per da Vinci abans fins i tot del seu descobriment, juga un paper important en la falta
d’energia necessària per fer avançar prou la roda.
Disseny 1 Disseny 2
Figura 2.7: Rodes de da Vinci
Aquesta mateixa explicació és aplicable a tots els altres dissenys que utilitzen aquest
mateix “principi” per aconseguir el moviment perpetu.
2.2.1.2 La rampa de John Wilkins

Nascut a Anglaterra l’any 1614, John Wilkins va ser un matemàtic i un dels fundadors
de la Royal Society, l’acadèmia de la ciència de Gran Bretanya. [22] La seva màquina de
moviment perpetu es distingeix de les altres, ja que inclou el magnetisme com a font
d’energia principal. Aquesta consisteix en una rampa amb dos forats, un situat prop
de l’extrem superior i un altre prop de l’inferior. El forat superior connecta amb una
rampa subjacent la qual connecta amb el forat inferior. En l’extrem superior de la
primera rampa hi ha un potent imant. Vegi la il·lustració de la figura 2.8.
Figura 2.8: Rampa de John Wilkins
Ignorant la realitat i creient que pot funcionar es fa la següent suposició. Quan col·loquem
una esfera ferromagnètica4 en la part inferior de la rampa, aquesta serà atreta per l’imant,
el qual genera un camp magnètic prou fort per a poder fer-la pujar. L’esfera, en ascens
a causa de la força magnètica, arribarà fins al forat superior (punt B, fig. 2.8) de la
rampa, on, degut a l’acció de la gravetat, caurà i rodolarà per la rampa subjacent fins
arribar al forat que connecta les dues rampes en l’inici (punt F , ı́d.). Novament, l’esfera
pujarà la rampa i aquest procés es repetirà indefinidament.
Anàlisi
Realitzant una anàlisi de les forces del sistema veiem que ens trobem en un pla inclinat
on hi actuen dues forces principals, el pes de l’esfera ferromagnètica i la força magnètica
de l’imant. Vegi la figura 2.9.
y+
x+
⃗ F⃗m
N
P⃗x
P⃗y
P⃗
Figura 2.9: Anàlisi de la Rampa de Wilkins
L’esfera parteix d’una posició on la força magnètica és prou gran com perquè la força
neta dels components de les forces en l’eix x tingui un valor positiu, de no ser aixı́, ens
4
Relacionat amb el ferromagnetisme. Material que és atret amb una força considerable en
presència d’un camp magnètic extern, a causa de l’orientació adequada dels moments dipo-
lars magnètics dels àtoms que el constitueixen.
trobarı́em en un equilibri estàtic o just en la distància en què, pujant-la un infinitesimal

en la rampa, tindria una força neta actuant sobre aquesta i per tant pujaria. És a dir,
amb les condicions ara establertes, existeix una força resultant que fa pujar l’esfera.
Com més s’apropa l’esfera a l’element que genera el camp magnètic, més gran és la força
magnètica que l’atrau.5
Aplicant la segona llei de Newton (1.5) podem comprovar que l’esfera té una acceleració,
ja que hi actua una força neta. Anant més enllà veiem que, com que a cada instant
la distància entre la font de camp magnètic i l’esfera es redueix, podem estar segurs
que la força augmentarà en funció del temps. Actualitzant aquesta força en l’equació
F⃗ = m⃗a veiem que tenim una nova acceleració més gran que l’anterior. És notori doncs,
que l’acceleració també augmentarà en funció del temps. Aquest canvi en l’acceleració
respecte a un interval de temps s’anomena sobreacceleració6 (jerk, ⃗j = d⃗a
dt ) i aquesta és
constant quan l’acceleració varia de manera lineal.
Quan l’esfera deixi de contactar amb la rampa, tindrà una velocitat amb els següents
components:
y+
⃗vy ⃗v
x+
⃗vx
Figura 2.10: Anàlisi vectorial de la velocitat
Quan l’esfera es troba recolzada sobre el pla inclinat, el component x del pes és l’única
força que la força magnètica ha de vèncer, ja que el component y del pes el contraresta
la normal (N ⃗ ). Ara, però, que l’esfera ja no està en contacte amb la rampa, l’única força
contra la qual s’enfronta la força magnètica és el pes. La condició perquè l’esfera no
caigui pel forat és que la seva velocitat vertical (⃗vy ) sigui més gran o igual a zero quan
l’esfera s’hagi desplaçat horitzontalment la mateixa distància horitzontal que constitueix
el forat. En funció dels seus mòduls poden passar tres coses. La primera és que el
component y de la força magnètica (F⃗my ) sigui més gran que el pes, i, en aquest cas,
l’esfera passarà el forat sense reduir la seva velocitat d’ascens; la segona és que el pes i
la força F⃗my siguin iguals, en aquesta altra situació la velocitat d’ascens romandrà però
com que la força magnètica augmenta amb el temps tornarem a la primera situació i
5
Vegi la llei d’Ampere (B = µ2πr
0I
)
6
També existeix la variació del jerk en el temps, en anglès se’n diu snap, i seguint derivant
respecte el temps trobem el crackle i el pop.
la velocitat incrementarà; per últim, podem trobar que el pes sigui més gran que F⃗my .
Perquè la pilota no passés, caldria que el forat fos prou ample perquè ⃗vy es reduı́s fins
a un valor negatiu i, conseqüentment, l’esfera no tingués prou velocitat d’ascens per a
sobrepassar l’extrem superior del forat. Però pot passar aquest tercer cas? Doncs no,
això només seria possible si, sobtadament, la gravetat augmentés o si estiguéssim en un
sistema de referència no inercial, com ara un ascensor que pugés amb certa acceleració
en el moment adequat.
L’explicació més acceptada i més difosa és que si la força magnètica és prou gran per
a poder fer ascendir l’esfera, també ho serà per a evitar que aquesta caigui, de ma-
nera similar al raonament de la secció 2.2.1. Preferiblement, però, destaca pel rigor
l’anàlisi de totes les situacions que tenen aparent transcendència tal com s’ha realitzat.
Intuı̈tivament també és possible fer un experiment mental.
Si suposem que la rampa forma un angle de 89° i la força magnètica és capaç de fer que
l’esfera pugi, és lògic pensar que també ho farà fins i tot quan deixi d’estar en contacte
amb el pla en passar per sobre del forat. Duent-ho al lı́mit i suposant que ara tenim una
rampa de 90°, caldrà que la força magnètica sigui més gran que el component x del pes
per fer-la pujar per aquesta hipotètica rampa, però en ser de 90°, fent la descomposició
paral·lelament a la rampa obtenim que el component x del pes és el mateix pes, i, per
tant, no tindrà cap possibilitat de caure i retornar a la posició inicial.
2.2.2 Altres inventors

En aquesta secció veurem algunes màquines de moviment perpetu no tan conegudes o, si
més no, realitzades per persones més contemporànies a la nostra època que han intentat
aconseguir màquines més ambicioses, no només pel que fa a l’espècie de la màquina
(primera, segona. . . ) sinó als rendiments que s’han presentat com a possibles quan
realment són, com veurem, inaconseguibles.
La màquina d’energia de Newman

Sens dubte, una de les propostes més sospitoses és la de Joseph Newman, la raó és que
la seva màquina, no només diu que funciona de manera teòrica sinó que assegura que
també ho fa en la pràctica, ja que ell ho ha provat i els seus resultats apunten al fet que
existeix el moviment perpetu. De ser cert ens trobarı́em amb un dels descobriments més
importants de la història de la humanitat, però, ho és?
Joseph Newman va néixer l’any 1936 i va morir l’any 2015. Va ser un inventor dels
Estats Units qui va afirmar haver aconseguit la màquina de moviment perpetu. En el seu
llibre titulat “The Energy Machine of Joseph Newman” exposa totes les seves hipòtesis,
raonaments i idees pel que fa a la fı́sica actual i a la seva màquina de moviment perpetu.
Té una extensió de 590 pàgines i basa les seves idees amb raonaments intuı̈tius, fal·laços
i sense donar-los suport matemàticament. [23]
L’any 1979 va intentar patentar la seva màquina de moviment perpetu, que va anomenar
Big Eureka (molt suggerent. . . ), a l’Oficina de Patents dels Estats Units, però a causa que
es tractava d’una màquina de moviment perpetu, l’Oficina la va rebutjar. Després d’això,
Joseph Newman va apel·lar que fos acceptada, per aquesta raó, un jutjat de districte va
sol·licitar que aquesta fos provada per l’Institut Nacional d’Estàndards i Tecnologia per
aixı́ comprovar definitivament si realment aconseguia tot allò que Newman havia calculat
i “experimentalment comprovat”. Evidentment, els resultats de les proves realitzades a
la màquina van indicar que la màquina no extreia més corrent de la que utilitzava.
Figura 2.11: Rendiment calculat per Joseph Newman
En el següent enllaç7 es pot accedir a un vı́deo on el mateix Joseph Newman explica el

funcionament de la màquina i mostra com aquesta presenta un rendiment superior al
100% en obtenir, després d’una hora de funcionament, un voltatge superior a l’inicial.
El més sorprenent de tot això és que en el vı́deo defineix la màquina com a una de
moviment perpetu, mentre que, d’acord amb l’explicació del seu funcionament en què
diu que aquesta utilitza la relació entre la matèria i l’energia (E = mc2 ) per tal d’obtenir
un una energia final superior a la inicial, concretament de la transformació del coure en
energia, d’acord amb això, no hauria de ser una màquina de moviment perpetu, ja que
aquesta deixaria de funcionar una vegada s’acabés la seva font d’energia, en aquest cas, el
coure que forma part de la màquina. Vegi el document de la referència bibliogràfica. [24]
7
Més enllà però, les idees de Joseph Newman com les de l’electricitat i el magnetisme
són considerades per la comunitat cientı́fica com a pseudociència, de la mateixa manera
també ho són totes aquelles altres que es fonamenten en principis que la ciència no recull.
El moment clau
Aquesta màquina de moviment perpetu ha estat ideada i programada per l’autor del
treball. No ha estat realitzada ni provada fı́sicament perquè es requereixen competències
i recursos inaccessibles per l’autor, tal com es podrà convenir.
Es tracta d’una màquina de moviment perpetu de tercera espècie (2.1), per la qual cosa
no realitzarà cap treball ni perdrà energia, mantindrà un moviment continu i no s’aturarà
mai (pretensiosament).
S’ha pensat que les condicions idònies per al funcionament de la màquina són:
Diferència de temperatura nul·la entre l’entorn i el mòbil, perquè d’acord amb

la segona llei de la termodinàmica només aixı́ no hi hauria pèrdues d’energia en
forma de calor cap a l’entorn.
Entorn sense presència d’elements que puguin realitzar forces no conservatives

cap al mòbil, com ara les de fregament, ja que aquestes li traurien energia fins a
aturar-lo.
Mı́nima influència del sistema en els àtoms que conformen el mòbil, comptant
també qualsevol mena de força.
I aquestes condicions, s’ha pensat que s’ajusten més en l’espai, per aquesta raó és que
la màquina no es pot posar a prova i, per tant, s’ha pensat simular-la en un programa.
La màquina es basa en un principi bàsic, la conservació de la quantitat de moviment o

moment lineal.8 A part del model que veurem seguidament, s’ha pensat alguna variant
que aspira aconseguir el moviment perpetu de primera espècie, la joia de la corona,
encara que es falli en l’intent, ja que l’objectiu en sı́ no és trobar la màquina de moviment
perpetu sinó experimentar i veure mitjançant la fı́sica el què del que tenim davant.
El primer model consisteix en una capsa buida, més especı́ficament, un paral·lelepı́pede

regular de base rectangular o quadrada, tot i que amb un cub buit també serviria, de fet,
aquest últim poliedre és el que s’ha triat. Dins d’aquest cub hi hauria una esfera (tot i
que qualsevol altre variant com ara un altre cub no suposaria cap problema). Caldria que
les masses d’ambdós cossos fossin iguals i que els seus materials tinguessin coeficients de
restitució k = 1. Tenint això preparat, en repòs i trobant-nos en l’espai, s’agafaria el cub
8
Aquest estableix que, si la força resultant en un sistema és nul·la, el moment total del sistema
p⃗ = m⃗v es manté constant.
i se li aplicaria una força en una direcció perpendicularment a qualsevol cara. Analitzant

el què passaria veiem el següent. El cub avançaria fins a topar-se amb l’esfera, l’esfera
guanyaria tota l’energia cinètica de la qual disposava el cub, el qual ara ja no en té i
per tant es frena a l’instant. L’esfera, ara amb la mateixa velocitat que el cub, avançarà
fins topar-se amb la cara oposada del cub, transmetent-li tot el seu moment, passant
a tenir velocitat zero i el cub la mateixa que la que tenia en l’inici. Aquest procés
seria cı́clic i es perpetuaria fins l’infinit, en l’espai i en el temps. Evidentment, perquè
això passi cal que es compleixin tant les condicions prèvies com les imposades sobre
els materials i, és impossible. Però podem veure què passaria si estiguéssim realment
complint amb les condicions esmentades? Doncs sı́, amb les eines informàtiques d’avui
dia la gran majoria de projectes que tenen a veure amb la realització de dissenys fı́sics
són abans analitzats amb programes especı́ficament realitzats per sotmetre’ls a proves,
però deixant això de banda i tornant a aquest mòbil perpetu, l’autor ha programat,
utilitzant Python i Processing com a llenguatges, el mòbil d’aquesta secció. Un dels
programes realitzats està fet per complir amb les condicions anteriors i, per tant, es
troba en les situacions ideals en què hauria de passar el que s’ha explicat. L’altre,
en canvi, és més realista i considera que els materials no són perfectes i, per tant, no
poden realitzar col·lisions perfectament elàstiques9 amb la qual cosa existeixen pèrdues
d’energia en forma de calor10 i en conseqüència, el mòbil va perdent energia fins a aturar-
se. A continuació s’adjunta el codi amb anotacions clarificadores per si es desitja veure
o reproduir o sotmetre’l a modificacions o millores.
Codi 2.1: Moment clau amb Python

class Capsa: #assignem a Capsa les variables que volem que tingui
def __init__(self,x_,y_,vx_,vy_):
self.x = x_ #posicio’ en l’eix x
self.y = y_ #posicio’ en l’eix y
self.vx = vx_ #velocitat en l’eix x
self.vy = vy_ #velocitat en l’eix y
def moviment(self): #creem una funcio’ que permeti moure la capsa

self.x += self.vx #diem que la posicio’ en l’eix x augmenti tantes
unitats com te’ la velocitat x
self.y += self.vy #diem que la posicio’ en l’eix y augmenti tantes
unitats com te’ la velocitat y
def display(self): #creem una funcio’ que ens far’a un quadrat

negre all’a on s’especifiqui
rectMode(CENTER) #perqu’e el quadrat es faci des del seu centre i
no des d’un v’ertex
fill(0) #perqu’e el quadrat sigui negre (l’’area)
9
Tipus de col·lisió en què l’energia cinètica es conserva i per tant, el moment lineal també.
10
Però no de so, ja que en l’espai no hi ha cap medi en el qual pugui dissipar-se l’energia en
forma d’ones acústiques.
square(self.x,self.y,costat) #creem i situem el quadrat en la

posicio’ (x,y) indicades
def xoc(self): #creem una funcio’ que ens permetr’a saber quan la
capsa ha arribat al li’mit de la pantalla i qu’e ha de fer quan
aix’o passi
if self.x >= width - costat/2 or self.x <= costat/2: #si la capsa es
troba en un dels dos extrems de l’eix horitzontal de la
pantalla:
self.vx *= -1 #que inverteixi el sentit de la seva velocitat en
aquest eix (x)
elif self.y >= height - costat/2 or self.y <= costat/2: #si la capsa
es troba en un dels dos extrems de l’eix vertical de la
pantalla:
self.vy *= -1 #que inverteixi el sentit de la seva velocitat en
aquest eix (y)
class Esfera: #assignem a Esfera les variables que volem que tigui
self.x = x_ #posicio’ en l’eix x
self.y = y_ #posicio’ en l’eix y
self.vx = vx_ #velocitat en l’eix x
self.vy = vy_ #velocitat en l’eix y
def moviment(self): #creem una funcio’ que permeti moure la capsa

self.x += self.vx #diem que la posicio’ en l’eix x augmenti tantes
unitats com te’ la velocitat x
self.y += self.vy #diem que la posicio’ en l’eix y augmenti tantes
unitats com te’ la velocitat y
def display(self): #creem una funcio’ que ens far’a un cercle

negre all’a on s’especifiqui
fill(0) #perqu’e el cercle sigui de color negre (l’’area)
circle(self.x,self.y,2*radi) #creem i situem el cercle en la
posicio’ (x,y) indicades
def xoc(self): #creem una funcio’ que ens permetr’a saber quan el
cercle xoca amb la capsa o amb els extrems de la pantalla i qu’e
haur’a de fer
if self.x >= width - radi or self.x <= radi/2: #si el cercle es
troba en un dels dos extrems de l’eix horitzontal de la pantalla
self.vx *= -1 #que inverteixi el sentit de la seva velocitat en
aquest eix (x)
elif self.y >= height - radi or self.y <= radi/2: #si el cercle es
troba en un dels dos extrems de l’eix vertical:

self.vy *= -1 #que inverteixi el sentit de la seva velocitat en
aquest eix (y)
if round(self.x,0) - round(capsa.x,0) >= costat/2 - radi: #si el

cercle es troba en l’extrem dret del quadrat:
if capsa.vx >= 0: #si la capsa es mou cap a la dreta

capsa.vx = self.vx * 0.9 #la velocitat de la capsa passa a ser
el 90% de la del cercle
self.vx = self.vx * 0.1 #el cercle passa a tenir el 10% de la
velocitat que tenia
elif self.vx >= 0: #si el cercle es mou cap a la dreta:

self.vx = capsa.vx * 0.9 #la velocitat del cercle passa a ser el
90% de la de la capsa
capsa.vx = capsa.vx * 0.1 #la velocitat de la capsa passa a ser
el 10% de la que tenia
#print(0) #indicador fet servir per comprovar que funcione’s
aquesta condicio’
elif capsa.vx < 0: #si la capsa es mou cap a l’esquerra:

#print(1) #indicador fet servir per comprovar que funcione’s
aquesta condicio’
# print(self.vx, capsa.vx) #indicador de les velocitats en l’eix x del

quadrat i del cercle
elif round(capsa.x,0) - round(self.x,0) >= costat/2 - radi: #si el

cercle es troba en l’extrem esquerre del quadrat:
if capsa.vx >= 0 and self.vx > 0: #si el cuadrat i el cercle es

mouen cap a la dreta
#print("2") #indicador fet servir per comprovar que funcione’s
aquesta condicio’
elif self.vx < 0 and capsa.vx > 0: #si el cercle es mou cap a l’
esquerra i la capsa cap a la dreta

aquesta condicio’
elif self.vx <= 0:

capsa.vx = self.vx * 0.9 #la velocitat de la capsa passa a ser
el 90% de la de del cercle
self.vx = self.vx * 0.1 #la velocitat del cercle passa a ser el
10% de la que tenia
aquesta condicio’
#print(self.vx, capsa.vx) #indicador de les velocitats en l’eix x del

quadrat i del cercle
###########
###########
costat = 100 #costat del qudrat

radi = 20 #radi del cercle
amplada, altura = 950,500 #tamany de la finestra de simulacio’
capsa = Capsa(amplada/2,altura/2,0,0) #s’assigna a la variable capsa la

Capsa amb els par’ametres indicats
esfera = Esfera(amplada/2,altura/2,4,0) #s’assigna a la variable capsa
la Capsa amb els par’ametres indicats
###########
###########
def setup(): #funcio’ especial de Processing on s’especifiquen els par’

ametres inicials
size(amplada,altura) #es fa la finestra amb el tamany indicat en les
variables
background(0) #s’assigna el negre com a color de fons
stroke(255) #s’assigna el blanc com a color del contorn de les
figures
strokeWeight(2) #s’assigna un gruix de 2 al contorn
def draw(): #funcio’ especial de Processing que s’executa en bucle

background(0) #es pinta negre el fons (evitant que es vegin les

figures que s’hi mostraran despre’s de manera permanent)
#es criden les funcions creades
capsa.display()
esfera.display()
capsa.xoc()
esfera.xoc()
capsa.moviment()
esfera.moviment()
Si es desitja provar, cal instal·lar Processing.11 Un cop instal·lat cal afegir-hi el mode de
Python, per a fer-ho és tan senzill com fer clic en el menú desplegable situat a la part
dreta de la barra d’eines i seleccionar “Afegir mode. . . ” i apareixerà una finestra amb el
tı́tol “Gestor de modes”. Després, cal desplaçar-se cap avall fins que es vegi “Python”(o
buscar-lo en la barra de navegació) i prémer “Instal·la”. Una vegada fet això i reiniciat
el programa es podrà copiar i enganxar aquest codi per fer-ne ús i, si es desitja, per
modificar-lo. Si només es vol veure un exemple del que fa el programa, s’adjunta l’enllaç
als vı́deos on es mostren ambdós, tant aquest com l’ideal.12
A continuació s’adjunta el programa amb les condicions ideals per al funcionament del
mòbil.
Codi 2.2: Moment clau ideal amb Python

class Capsa:
self.x = x_
self.y = y_
self.vx = vx_
self.vy = vy_
def moviment(self):
self.x += self.vx
11
12
self.y += self.vy
def display(self):
rectMode(CENTER)
fill(0)
square(self.x,self.y,costat)
def xoc(self):
if self.x >= width - costat/2 or self.x <= costat/2:
self.vx *= -1
elif self.y >= height - costat/2 or self.y <= costat/2:

self.vy *= -1
class Esfera:
def __init__(self,x_,y_,vx_,vy_,coef_rest_):
self.x = x_
self.y = y_
self.vx = vx_
self.vy = vy_
self.coef_rest = coef_rest_
def moviment(self):
self.x += self.vx
self.y += self.vy
def display(self):
fill(0)
circle(self.x,self.y,2*radi)
def xoc(self):
if self.x >= width - radi or self.x <= radi/2:
self.vx *= -1
elif self.y >= height - radi or self.y <= radi/2:

self.vy *= -1
if round(self.x,0) - round(capsa.x,0) >= costat/2 - radi:
if capsa.vx >= 0:
capsa.vx = self.vx * 1*self.coef_rest
self.vx = self.vx * (1-self.coef_rest)
elif self.vx >= 0:

self.vx = capsa.vx * 1*self.coef_rest
capsa.vx = self.vx * (1-self.coef_rest)

#print(0)
elif capsa.vx < 0:

capsa.vx = self.vx * (1-self.coef_rest)
#print(1)
# print(self.vx, capsa.vx)
elif round(capsa.x,0) - round(self.x,0) >= costat/2 - radi:
if capsa.vx >= 0 and self.vx > 0:

capsa.vx = capsa.vx * (1-self.coef_rest)
#print("2")
elif self.vx < 0 and capsa.vx >= 0:

capsa.vx = self.vx * 1*self.coef_rest
self.vx = capsa.vx * (1-self.coef_rest)
#print("3")
elif self.vx <= 0:

capsa.vx = (1-self.coef_rest)
#print("4")
#print(self.vx, capsa.vx)
###########
###########
k = 1 #coeficient de restitucio’ (ens permet canviar la quantitat d’

energia que es perd en cada xoc ex: k = 1 --> es conserva tota l’
energia)
costat = 100
radi = 20
amplada, altura = 900,500
capsa = Capsa(amplada/2,altura/2,0,0)
esfera = Esfera(amplada/2,altura/2,0,0,k)
###########
###########
def setup():
size(amplada,altura)
background(0)
stroke(255)
strokeWeight(2)
def draw():
global capsa,esfera,k
background(0)
capsa.display()
esfera.display()
capsa.xoc()
esfera.xoc()
capsa.moviment()
esfera.moviment()
if keyPressed: #si es prem alguna tecla:

if key == ("r" or "R"): #si la tecla premuda e’s la R:
esfera = Esfera(amplada/2,altura/2,0,0,k) #estableix el cercle amb
les condicions inicials
capsa = Capsa(amplada/2,altura/2,0,0) #estableix el quadrat amb
if key == "1": #si la tecla premuda e’s el nombre 1:

les condicions inicials per’o amb velocitat horitzontal 1






Una altra versió d’aquesta mateixa màquina que es va pensar n’és una de similar però
amb una diferència notable i, si funcionés, seria de primera espècie. En lloc de tenir
una esfera tindria un imant. Les parets de la capsa serien o bé paramagnètiques o bé
diamagnètiques, però fossin com fossin, la clau del muntatge es trobaria en introduir
en el centre de la capsa una bobina i aquesta esfera que ara seria, alhora, font d’un
camp magnètic. D’aquesta bobina sortirien dos cables que completarien el circuit amb
un sistema de leds en paral·lel representat en la figura 2.12, ja que si només en fos un de
sol, com ara veurem, el circuit només funcionaria en la meitat de les situacions.
light emitting light emitting
Figura 2.12: Esquema del circuit dins el mòbil
D’aquesta manera es pretén que quan l’esfera magnètica passi a través de la bobina
generi un corrent elèctric pel circuit, d’acord amb la llei de Lenz.13 Mentre l’esfera
s’apropés a la bobina un led s’encendria i, mentre se n’allunyés en passar-la, s’encendria
l’altre. Amb un sol led no n’hi hauria prou per fer que sempre hi hagués llum, ja que
els leds són dı́odes i els dı́odes són components unidireccionals, és a dir, només deixen
passar el corrent en una direcció.
Plantejat d’aquesta manera sembla que aquesta altra versió sigui possible, de la mateixa
manera que la majoria de màquines de moviment perpetu, que ho semblen però no
ho són. L’error sorgeix quan s’analitza el mitjà amb el qual s’aconsegueix l’energia
necessària per encendre el led. Amb enginyeria inversa portada a la fı́sica veiem el
següent. Tenim un led que s’encén a causa d’un corrent elèctric el qual és generat
per inducció electromagnètica. L’energia utilitzada en la consecució d’aquest corrent
elèctric prové de la cinètica de l’esfera magnètica, en altres paraules, cada cop que
es genera el corrent elèctric, l’esfera està cedint la seva energia cinètica per tal que
n’esdevingui d’elèctrica. En conseqüència, l’energia del mòbil s’està perdent en forma
d’ones electromagnètiques a l’espai, ja que aquesta prové de l’energia inicial del mòbil,
i no pas d’una energia lliure o gratuı̈ta resultant d’una màquina autèntica de moviment
perpetu, amb la qual cosa l’esfera anirà perdent velocitat en cada passada de banda a
banda de la capsa fins a frenar-se a l’haver perdut tota la seva energia.
2.2.3 Altres màquines de moviment perpetu

En aquesta secció es veuran algunes màquines de moviment perpetu proposades a in-
ternet i plantejades amb un toc humorı́stic a manera de mem. Són els millors exemples
per a practicar el pensament fı́sic i per reflexionar i pensar el perquè de la impossibilitat
del seu funcionament. De fet, m’he decantat per incloure-les perquè després d’haver
preguntat a amics i coneguts a on es troba l’error o el que es passa per alt en cadascuna,
he rebut, o bé explicacions incorrectes o bé no s’ha sabut donar resposta, però en tots
els casos ha passat el mateix, molts han sabut el què (que no és possible el que s’hi
planteja), però no han sabut explicar el perquè (motiu important de la realització del
treball).
En primer lloc es presentaran les màquines i s’adjuntaran les imatges del seu disseny, a
partir d’aquestes es proposa que s’intenti deduir on es troba l’error en el plantejament
o allò que s’ha passat per alt. D’aquesta manera es posarà en pràctica el que s’ha après
durant el treball i s’entrenarà novament la intuı̈ció fı́sica. És important assegurar-se que
el que es diu és realment cert, ja que es poden donar explicacions errònies tot i obtenir
un resultat correcte, vegi si no el següent exemple:
√
6
√
6 √
64 = 64 = 4 = 2
Una conclusió correcta però un raonament rotundament incorrecte.
13
La força electromotriu induı̈da en un circuit es correspon al producte del nombre de voltes de
la bobina amb la velocitat de variació del seu flux magnètic: E = −N dΦ
dt
Mòbil magnètic de levitació perpètua

La següent màquina consta d’un senzill funcionament. A partir d’un potent imant que
s’aguanta amb les mans, i a partir d’una làmina ferromagnètica lligada a la sola de les
sabates es pretén, no només levitar sinó volar indefinidament i cap a on es vulgui. Si això
funcionés haurı́em trobat la solució a la contaminació ocasionada pels mitjans de trans-
port, permetent-nos moure sense cap impacte mediambiental i de manera il·limitada!
Vegi la figura 2.13 i tracti d’esbrinar què falla en aquest plantejament d’acord amb el
resultat que es pretén aconseguir. . .
Figura 2.13: Moviment perpetu i levitació magnètica
Tot i disposar d’un imant prou petit i lleuger per ser sostingut i amb un camp magnètic
prou fort per fer aixecar algú, seguiria sense poder succeir el que s’hi il·lustra. Resulta
impossible volar amb aquest sistema i tot i trobar-ne un altre, per poder seguir levitant
indefinidament caldria tanta o més energia que la necessària per estar tota l’eternitat
aixecant el pes del sistema. La raó es veurà en la següent anàlisi.
Si no subjectéssim l’imant, aquest cauria mentre la làmina de ferro se li aproparia, per

tant, existeix una força que atrau l’imant cap a la làmina i una altra que atrau la làmina
cap a l’imant. Per a poder deixar de tocar el terra, caldria mantenir l’imant a les mans
i separat de la làmina ferromagnètica, per tal que la làmina pugés mentre es manté
l’imant subjectat. Arribats a aquesta situació ja no tocarı́em a terra; si ara no féssim
res i mantinguéssim ambdós, làmina i imant, equidistants, caurı́em pel pes del mateix
sistema, per tant, cal fer quelcom. Si intentéssim fer el mateix que abans, podrı́em
pujar tan amunt com la posició inicial de l’imant. Per tant, caldria portar l’imant a
una posició més alta i seguir amb el mateix procediment descrit. El problema és que en
intentar-ho veurem com resulta impossible. Per què? Tercera llei de Newton (1.3.1.7).
En fer ara una força cap a dalt per tal de pujar l’imant, ens farà una força en sentit
oposat, empenyent-nos cap a terra, però no és una força igual al pes de l’imant, sinó com
la del seu pes més la força amb què atrau la làmina en aquell moment, en conseqüència
ens mourı́em cap avall. Per si encara no es veu clar, provi d’imaginar-se el següent,
on passaria el mateix que en aquest cas pel fet de compartir la mateixa essència, com
després es comprendrà:
Ens trobem asseguts i ben lligats en una cadira soldada a dos pals resistents i verticals
que tenen una politja en cadascun dels seus extrems. La cadira i els pals formen un sol
sistema i l’únic contacte amb el terra és el de la cadira i no hi està lligada. A la cadira hi
ha lligada una corda que puja pel pal, passa per la politja i torna a la mà de la persona
que s’hi troba asseguda. Amb les dues cordes a la mà es planteja que, estirant prou fort
les cordes cap avall, s’ascendeixi el sistema aconseguint enlairar-se. Això és el mateix
que es pretén en el cas anterior de l’imant i és impossible. Quan es fes aquesta força cap
avall, la persona asseguda rebria una força igual però cap amunt, però en estar lligada
a la cadira no podria pujar, doncs seria com si la persona fos, conjuntament amb la
cadira i els seus elements, una sola peça. Simplificant-ho encara més, seria com intentar
aixecar-se de terra mitjançant empènyer-se els peus amb les mans; si, en canvi, el que
s’empenyés fos el terra (i es tingués prou força), un mateix podria aixecar-se ni que fos
breument (com un salt però amb les mans).
Un altre exemple seria un coet de focs artificials situat dins una ampolla. El coet
expulsaria gas, aconseguint una gran propulsió vertical, però no podria seguir pujant, ja
que l’ampolla el frenaria; tampoc podria fer pujar l’ampolla perquè els gasos expulsats
amb la mateixa força en què el coet pujaria impactarien contra el cul de l’ampolla, fent
que la força total del sistema fos nul·la.
Vist d’aquesta manera, simplificant cada cop més el problema mantenint-ne l’essència
(que tots els elements formen part del mateix sistema que es pretén moure i per tant les
forces s’anul·len entre si), l’hem pogut resoldre mitjançant la fı́sica i la intuı̈ció.
Cotxe-imant de moviment perpetu

El següent exemple és dels més populars a internet i encara no he trobat cap explicació
a les xarxes raonant la seva impossibilitat. Cap de les persones a qui he preguntat si
funciona o no i perquè, m’ha sabut dir el perquè. De fet, és un cas més com l’anterior,
amb la mateixa essència i fins i tot més intuı̈tiu, ja que hi ha menys elements a tenir en
compte i per les analogies més clares que es poden fer.
Consisteix en un cotxe o vehicle que té per para-xocs una làmina o bloc d’un material
ferromagnètic. De manera similar a una grua, té un braç mòbil on té un potent imant
en el seu extrem. Vegi la figura 2.14
El que es pretén amb tot això és fer avançar el mòbil de manera perpètua sense fer cap
ús d’energia. Evidentment però, no és possible, i la raó és pràcticament la mateixa que
la del mòbil anterior.
Si no s’apliqués cap força al sistema, tal com ara es troba, el braç que té l’imant seria
atret cap al bloc ferromagnètic lligat al cotxe, i aquest bloc seria atret cap a l’imant, de
tal manera que s’acabarien unint. Si el braç apliqués una força en la direcció en què ha
d’avançar, sigui afegida o intrı́nseca a la resistència del braç, no avançaria, per la mateixa
raó que l’exposada en el mòbil anterior. El cotxe faria una força allunyant l’imant, però
en rebria una altra en sentit oposat feta per l’imant, la qual seria tan gran com la que
hauria fet el cotxe per allunyar-lo. D’aquesta manera les forces s’anul·larien, evitant aixı́
que el cotxe pogués ser atret per l’imant. Perquè es vegi la importància i la diferència
entre que sigui un element del sistema qui faci la força i un d’extern, analitzem què
passaria si aquesta força no la fes el cotxe sinó algú altre que no s’hi recolzés. Suposem
que l’imant no s’apropa al cotxe ni el cotxe a l’imant per la mateixa resistència que el
braç ofereix. En aquest cas, ja hem vist que de ser el mateix braç el que fes la força, no
passaria res, però què passaria si la fes un element que no estigués acoblat al sistema?
Imaginem doncs un ocell (capaç de fer qualsevol força) que es posés a l’extrem de l’imant
i l’empenyés allunyant-lo del cotxe. Si ho fes, avançaria tant com la força que aquest
hagués fet, ja que en moure el braç de l’imant cap endavant, el cotxe s’aproparia cap
aquest per la força magnètica, i si el braç estigués fixat, simplement seria l’ocell qui
mouria el cotxe.
Figura 2.14: Cotxe-imant de moviment perpetu
Realitzant una anàlisi exclusivament fı́sic i deixant la intuı̈ció de banda (aplicable al

mòbil anterior), es veu clarament com la força magnètica s’anul·la entre si, quedant
únicament la força neta que s’aplica al sistema des de l’exterior. Si la força ve del
mateix sistema, movent el braç endavant, trobem quatre forces, La magnètica del braç
cap al cotxe, la magnètica del cotxe cap al braç, la del braç cap endavant, i la de reacció
a aquesta força cap enrere. Ambdues forces magnètiques són iguals en mòdul i en sentits
oposats, com també ho són les d’acció i reacció, per la qual cosa veiem com la resultant
és nul·la, trobant-nos novament amb l’equilibri estàtic (1.3.1.8).
Molı́ magnètic perpetu

Aquest altre disseny és un dels més absurds de tots i, en la meva humil opinió després
d’haver-ne analitzat tants, el menys difı́cil. Tot i això, pot seguir resultant desafiant a
l’hora d’explicar on es troba l’error o el que s’ha passat per alt quan es pregunta pel
resultat d’aquest plantejament a algú que no s’ha entrenat amb plantejaments d’aquesta
naturalesa.
Es tracta d’un circuit cı́clic en forma rectangular, de pujada i baixada. En la baixada,

a caiguda lliure, s’hi interposaria un molı́ que permetria transformar l’energia cinètica
en elèctrica. Aquest lı́quid que hauria de circular pel circuit estaria format de molts
fragments d’algun material ferromagnètic, tot i que si es planteja que el mateix lı́quid
és ferromagnètic no s’alterarà gaire el resultat. Dins el circuit hi hauria col·locats uns
potents imants tal com es mostra en la figura 2.15.
Hipotèticament, el lı́quid es veuria atret per l’imant situat a la cota més baixa. Després
seria atret pel que queda just a sobre i, finalment, pel que queda situat sobre el molı́.
Aquest lı́quid, en trobar-se el forat, cauria i mouria el molı́, transformant la seva energia
cinètica en elèctrica i retornaria a la posició inicial on es repetiria aquest cicle el qual es
perpetuaria d’aquesta manera tan senzilla.
Figura 2.15: Molı́ magnètic perpetu
La raó per la qual això no passa té una essència molt similar a la de la rampa de Wilkins
(2.2.1.2) i al flascó de Boyle (2.2.1). El procediment per trobar l’error consistirà a anar
veient les implicacions, sobre els imants, que es dedueixen de cada tram del circuit.
Novament, es proposa que s’intenti trobar l’error o el que s’ha passat per alt i que
impedeix el funcionament d’aquesta màquina.
Analitzant la força necessària per a fer que un volum concret de lı́quid sigui atret pel pri-
mer imant, veiem que no li cal gaire força (sempre que es considerin ideals les condicions
del fluid, aixı́ com el fregament nul), ja que es troba sobre el pla. Seguint amb el segon
imant, la seva força cal que sigui notablement més gran que la del primer, concretament,
més gran que la suma del pes del lı́quid amb la força que exerceix el primer imant sobre
aquest que ara s’hi troba enganxat. Només d’aquesta manera el lı́quid podrà pujar. Un
cop hagi pujat, per tal que el tercer imant pugui desplaçar el lı́quid que ara es troba
enganxat sobre el segon, cal que la seva força sigui tan gran com la força que exerceix el
segon imant contra aquest lı́quid i una mica més, per tal que la suma d’aquestes forces
no sigui zero. Ara, el lı́quid es troba sobre l’últim imant i ja som capaços de veure in-
tuı̈tivament que no hi ha manera que aquest caigui completant aixı́ el circuit i permetent
que la màquina funcioni. No pot caure perquè la força amb què aquest darrer imant
atrau aquest volum de lı́quid és més gran que el pes d’aquest, de fet, molt més gran, ja
que la seva força és més gran que la del segon imant. Dit d’una altra manera: si el segon
era capaç de fer aixecar el lı́quid que tenia el primer, i aquest darrer és més potent que
el segon, amb més força evitarà que el lı́quid que ara té caigui per acció del seu pes.
F⃗m2 > P⃗ , F⃗m3 > F⃗m2

⇒F⃗m3 > P⃗
2.3. Opinions sobre el moviment perpetu 51
2.3 Opinions sobre el moviment perpetu

Per tal de canviar de punt de vista i de conèixer noves visions, s’ha preguntat l’opinió
i els coneixements sobre el moviment perpetu a dues persones que han rebut formació
en diferents àmbits de la ciència. Evidentment, a internet hi ha moltes opinions, per
aquesta raó també s’ha fet tria d’alguns comentaris originals, divertits i interessants.
La primera correspondència per correu electrònic realitzada va ser amb en Gabriel, gra-
duat en fı́sica en la Universitat de Salamanca i amb un màster en Fı́sica Teòrica en la
Universitat Autònoma de Madrid. A més a més de ser una persona molt simpàtica i
afable, té una pàgina web molt interessant de divulgació de coneixement cientı́fic,14 es
recomana la seva visita.
A continuació, es mostren les preguntes i respostes donades:
Per quina raó no existeix la màquina de moviment perpetu?
Como sabrás, existen dos tipos de máquinas de movimiento perpetuo: las de primera y
segunda especie. Las de primera especie son aquellos que producen trabajo sin recibir
energı́a exterior. Su existencia viola el primer principio de la termodinámica, que dice
que la energı́a se conserva. Las de segunda especie son las que pueden transformar
todo el calor en trabajo, o bien transferir calor de un foco frı́o en uno caliente. Y
tampoco existen por el segundo principio de la termodinámica. Te preguntarás por
qué no se pueden violar el primer y el segundo principio. . . El primer principio es la
conservación de la energı́a en sistemas aislados, y es una consecuencia del Teorema de
Noether, aunque es algo avanzado. El segundo principio es algo más sutil, y dice que la
entropı́a total de un sistema tiene que aumentar obligatoriamente. Por ejemplo puedes
tener un sistema formado por dos motores: uno que aumente su entropı́a y otro que la
disminuya, siempre y cuando la suma aumente, no sé si me explico. También te digo
que son leyes empı́ricas de carácter macroscópico. . . a nivel microscópico sı́ que puedes
tener pequeñas violaciones.
Pot ser considerada com a màquina de moviment perpetu un satèl·lit que

orbita?
No produce trabajo al exterior. . . y en caso de hacerlo, reducirı́as la energı́a del planeta.
Amb aquesta pregunta es pretenia que en la resposta es fes referència als mòbils perpetus
de tercera espècie però no ha estat interpretada de la mateixa manera.
14
És possible fabricar una màquina de moviment perpetu que obtingui l’energia
de la matèria, d’acord amb la relació entre la matèria i l’energia de la teoria
de la relativitat general?
De primera especie no, porque ya la estarı́as alimentando con energı́a. . . y de segunda

especie, por lo de antes, tampoco.
Fixi’s com la màquina de Joseph Newman queda novament desaprovada donant per
vàl·lida aquesta resposta.
Com a fı́sic, per què creus que hi ha tant desconeixement entre tantes per-
sones sobre la impossibilitat del moviment perpetu?
Mucha gente se cree que pueden obtener energı́a de la nada porque quizás les engañen
con un vı́deo de youtube. Pero la cuestión es que las leyes de la Fı́sica lo prohı́be. . .
El següent entrevistat, Constantin Stancescu, va nàixer a Romania l’any 1945, és engi-
nyer mecànic des de 1972 i doctorat en Mecànica des de 1984. L’any 1987 va patentar
la invenció del ratolı́ a Romania, conjuntament amb tres companys més. [25] També és
professor retirat de la Universitat de Bucarest, Romania. Té un canal de YouTube15
molt interessant i molt tècnic, on ensenya a fer serir Autodesk Inventor a un cert nivell
tècnic.
Per quina raó no s’ha aconseguit realitzar mai una màquina de moviment
perpetu?
Because a construction of this kind is impossible. [Perquè la construcció d’aquest tipus

de màquina és impossible.]
Quins són els problemes o dificultats que causen que una màquina de movi-
ment perpetu no funcioni en la pràctica?
This is a tautology - because it is impossible to create such a machine. [És una tautologia,
ja que no és possible crear tal màquina.]
Es pretenia que es respongués sobre els factors relacionats amb la dissipació d’energia,
com ara el fregament, per conèixer el detall de quins són i com actuen.
15
Hi ha algun disseny de màquina de moviment perpetu que li agradi més?

Quin és?
Yes, the one made by Villiard de Honnecourt. [Sı́, el que va realitzar Villiard de Honne-
court (2.2.1.1)]
Hi ha un gran desconeixement en la societat respecte del tema. Molta gent

creu que el moviment perpetu és possible, ja que ho han vist en vı́deos de
YouTube. Quina és la millor manera de mostrar-los que realment no és
possible, a què es deu aquest desconeixement?
You must have a certain level of technical education to understand that the principles
of thermodynamics cannot be violated. [Es requereix d’un cert nivell d’educació tècnica
per entendre que els principis de la termodinàmica no poden ser violats. (Una altra de
les raons per la qual s’ha triat aquest tema pel treball de recerca.)]
Quins són els principals inconvenients a l’hora de construir una màquina de

gran eficiència?
Precision for mechanical machines, and not only for them. [Precisió per “màquines
mecàniques” (reinterpretat com a peces mecàniques), i no només per això.]
Quins softwares li semblen més bons alhora de simular comportaments fı́sics

en objectes?
I’m using Autodesk Inventor, but the answer is that the top CAD packages (Inventor,
CATIA, Creo, Solidworks) have quite small differences between them. [Jo utilitzo Auto-
desk Inventor, però la resposta és el top dels paquets de CAD (Inventor, CATIA, Creo,
Solidworks) presenten petites diferències entre si.]
A plataformes com YouTube hi ha molts vı́deos, alguns són didàctics, d’altres lúdics, i
d’altres enganyosos. Concretament acostumen a ser-ho aquells on es mostren màquines
de moviment perpetu “funcionant”. El cert de tot això és que el que succeeix no passa
perquè les màquines siguin de moviment perpetu, sinó perquè se’ls dona energia de
manera imperceptible per a la càmera, fent la impressió que els mòbils realment no en
perden mai i que per tant es tracta de moviment perpetu. Hi ha un canal de YouTube
en particular que s’ha guanyat la seva posició dins el món del moviment perpetu. Cada
setmana penja un vı́deo mostrant-hi una màquina de moviment perpetu dissenyada o
bé per l’autor o bé per algun cientı́fic o inventor del passat, però en tots els casos la hi
mostra en funcionament. És tot un repte intentar trobar la raó per la qual no haurien
de funcionar, ja que totes en presenten de diferents, però és un bon exercici. La gran
majoria de persones que mira vı́deos a YouTube, abans de veure’ls, no va a la secció
d’informació del canal per llegir de què tracta. És un factor important, ja que és un
dels factors, entre d’altres, dels quals depèn induir la gent a error i que conscientment
o inconscient, acabin creient en el moviment perpetu. La raó d’això és que ni en els
vı́deos ni en les descripcions s’hi especifica o s’hi remarca que tot el que es mostra en el
vı́deo és causat per una font d’energia externa, i que amb el vı́deo es pretén mostrar el
funcionament ideal de la màquina. I, com es podrà comprendre, això només ho llegeixen
les persones que han anat a la secció d’informació del canal, és a dir, molt poques.
Estigui fet o no intencionadament amb la intenció d’enganyar, el cert és que hi ha gent
que creu que aquest moviment perpetu sigui possible, el mateix autor d’aquest treball
ho havia pensat abans de realitzar-lo en veure els vı́deos. El que personalment succeı̈a és
que es donava per cert el que es veia en el vı́deo, assumint que, el què s’hi feia, realment
passava sense cap energia externa; a partir d’aquest plantejament, s’intentava donar una
explicació lògica al cervell i, si aquest l’obtenia, és que era totalment errònia, ja que els
fets els quals pretenia justificar partien d’una base que també ho era.
El canal s’anomena veproject1 16 i té gairebé mig milió de subscriptors.
La millor manera de mostrar tot això és amb un exemple. A continuació es mostra
la gran influència que pot causar en l’opinió de la gent el fet de veure un vı́deo on no
s’informa que realment hi ha una font d’energia externa, fomentant la interpretació que
es tracta de moviment perpetu.
Personalment, el següent vı́deo d’on s’han extret alguns comentaris és un dels millors, per
la seva senzillesa i influència psicològica que pot causar en les persones el fet d’implicar-se
amb la persona que intenta aconseguir el que aparentment sembla possible, un moviment
perpetu mitjançant imants i un girador (fidget spinner ). El vı́deo deixa suspesa la
possibilitat d’aconseguir energia infinita, tal com suggereix el tı́tol, mitjançant la correcta
col·locació de dos imants i d’un girador o spinner amb petits imants en cada braç.
Aquesta idea tan senzilla resulta atractiva, fins a tal punt que el vı́deo té més de 24
milions de visites i, afortunadament, l’autor revela en el mateix vı́deo de quina manera
s’ha aconseguit fer girar l’spinner, i no pas amb els imants.
Abans de seguir llegint i de veure els comentaris, se suggereix que es vegi ı́ntegrament el
vı́deo esmentat,17 de no fer-ho, serà més difı́cil seguir el fil del tema.
És important veure’l sencer, tal com el mateix autor demana, perquè només aixı́ es pot
veure que realment es tracta d’un muntatge i, tal com s’haurà vist, l’spinner gira gràcies
al moment que li transfereixen les molècules de l’aire que expulsa el compressor, no pas
per l’acció dels imants. Els següents comentaris triats exemplifiquen el que s’ha dit fins
16
17
ara, també n’hi ha algun d’humorı́stic.
Traduı̈ts de l’anglès: Dos minuts de silenci per aquells que no han vist el vı́deo sencer
i encara es pensen que girava gràcies als imants. . . . / –Gràcies per dir-ho; M’acabo
d’aixecar per anar a comprar imants pel meu spinner i llavors he vist l’última part
(del vı́deo); Tu, que m’he pensat que era real ; *rient* m’has ben enredat; Ens han
tingut en els primers 4 minuts i 26 segons (de vı́deo), no et mentiré. (referència a un
mem); Tı́tol: “Energia gratuı̈ta” fidget spinner / Fı́sica: Impossible; M’he mantingut
escèptic durant tot el vı́deo i per una vegada ha valgut la pena. *riure*. L’energia no és
gratuı̈ta, literalment trenca la primera llei de la termodinàmica / –Gràcies per ser un
dels espectadors llestos que ha vist el vı́deo sencer i ha entès el seu propòsit! . . .
Per a més contingut audiovisual sobre màquines de moviment perpetu i sobre la revelació
dels trucs que amaguen els que intenten enganyar, es recomana que es vegi la llista de
reproducció18 enllaçada en el peu de pàgina.
18
Figura 2.16: Selecció de comentaris del vı́deo

Capı́tol 3
Sistema de composició de textos:

LATEX
Programari i eines informàtiques
Les matemàtiques són un lloc on pots fer coses

que no pots fer en el món real.
Marcus du Sautoy
Existeixen diverses raons per les quals cal donar a conèixer el programa o llenguatge usat
en la realització del treball, una és que es tracta d’un programa molt potent i utilitzat
en la realització de documents amb acabats tipogràfics professionals i val la pena fer-ne
un mı́nim de difusió per aquells que hi estiguin interessats. Per aquesta raó i per la
utilitat que se li pugui donar, m’agradaria compartir l’experiència i la feina realitzada
amb aquesta eina de composició de textos, LATEX, desenvolupada per Leslie Lamport a
partir del llenguatge TEX, creat per Donalth Knuth.
Abans d’entrar en detall en les caracterı́stiques del programa aniria bé distingir entre
els dos models principals dels programes d’edició de text. L’un és el que es coneix com
a WYSIWYG (“What You See Is What You Get”) i el formen tots els processadors de
text els quals realitzen el document alhora que es tecleja: LibreOffice Writer, Microsoft
Word, Google Docs, etc. L’altre tipus de programa, en el qual es troba LATEX, consisteix
en els que no són del tipus WYSISWG, però llavors, com es fa el document? Bé, es
construeix a mesura que es compila amb un programa que llegeix el llenguatge de LATEX.
Cal usar diferents ordres mitjançant etiquetes per a poder realitzar quelcom concret.
Si per exemple volgués començar una altra secció, o subsecció (fins i tot “subsubsecció”)
hauria d’indicar-ho escrivint: \section{Aquı́ hi aniria el tı́tol}
57
3.1. Dificultats de LATEX 58
3.1 Dificultats de LATEX: pros i contres

En l’àmbit universitari, tesis doctorals, articles cientı́fics, etc. és popular LATEX per
una sèrie de raons. Per a documents que no requereixin massa precisió tipogràfica o
simplement siguin més breus se sol fer servir Word o algun programa per l’estil. Els
principals avantatges que LATEX presenta són:
És lliure, d’ús gratuı̈t.
Ofereix gran qualitat en les equacions i les expressions matemàtiques.
Permet una bona estructuració del document en apartats.
No es penja, a diferència d’altres programes.
És multiplataforma. Windows, Linux, Mac OS, fins i tot en lı́nia, com amb Google
Docs.
Et permet centrar-te en la realització de continguts per tal que no et distreguis en

l’aspecte estètic, ja que cal compilar el progrés per veure el resultat.
Automatització bibliogràfica, de referències internes i dels ı́ndexs.
No s’ha de patir per la desestructuració del document a l’hora d’inserir imatges,

el codi és el que es llegeix i no influeix en res el que s’hagi pogut escriure mala-
ment anteriorment sempre que es modifiqui. El registre et mostra els errors, les
advertències o els “quadres de contingut” dolents (BadBoxes).
Al compilar el document ho fa sempre retornant-te’l en format PDF.
En el transcurs del treball m’he trobat amb bastants obstacles, però cal deixar clar que
abans de començar a realitzar el treball amb LATEX vaig “entrenar” amb aquest realitzant
altres treballs o exercicis de classe en l’any anterior, de no haver-ho fet, difı́cilment hauria
tingut prou temps per a aprendre’n prou i experimentar-hi. Alguns inconvenients són:
Inicialment no és fàcil, però a mesura que se’n va aprenent més va fent-se més
intuı̈tiu i agradable. (Els dubtes que em sorgien sobre com fer certes coses els
preguntava a la comunitat d’stackexchange (https://tex.stackexchange.com)
si no en trobava la resposta.
Cal anar compilant el document a mesura que es va fent per comprovar que tot
sigui correcte.
No es pot fer “copiar i enganxar” d’imatges o d’elements gràfics, cal inserir-los de

la manera adequada.
Realment, si es considera necessari o simplement es vol conèixer, recomano que s’intenti

aprendre a usar el llenguatge de LATEX. És un “petit” sacrifici, ja que requereix esforç,
3.2. Editor utilitzat 59
però un cop s’aconsegueix dominar-lo a un nivell bàsic per poder fer funcions prou útils
es veu que realment ha valgut la pena.
3.2 Editor de LATEX utilitzat: TEXstudio

Entre tots els editors i compiladors de LATEX que existeixen m’he decantat per TEXstudio,
ofereix certs automatismes i té una bona interfı́cie gràfica d’usuari. Permet visualit-
zar cada apartat del document de manera esquemàtica amb cada subapartat. El que
personalment ha resultat més útil tot i haver aconseguit posar-ho en funcionament a
últim moment, és LanguageTool, corrector gramatical, i la seva compatibilitat amb el
TEXstudio.
Figura 3.1: Fent el treball amb TEXstudio
3.3 Realització de figures i elements gràfics

Potser s’ha passat per alt però en el treball s’han inclòs gràfics i figures realitzades
amb Tik Z. És una eina que permet realitzar gràfics vectorials a partir d’una descripció
algèbrica i geomètrica mitjançant codi. L’avantatge que presenta Tik Z sobre els editors
que processen mapes de bits i no pas vectors és que aquestes no perden mai resolució al
ser definicions matemàtiques i, per tant, són conceptualment ideals, per comprovar-ho
3.3. Realització de figures 60
només cal provar d’ampliar algunes d’aquestes imatges si s’està llegint el document en
la seva versió digital, si en ampliar-les es veu que no perden resolució o es nota que
s’actualitzen a major resolució, és perquè són imatges vectorials, de manera similar com
succeeix amb les equacions o el mateix text. En són exemples les figures 1.1, 1.2, 1.3,
1.5, 1.9, 1.12, 1.13, 1.14, 1.15, 1.16, 1.17, 1.18, 2.9, 2.10, 2.12, A.1, A.2, A.3 i A.4, totes
realitzades pel mateix autor. N’hi ha una en particular, la 2.12, que està realitzada
amb CircuiTikZ, per a fer circuits elèctrics, però no presenta una sintaxi gaire diferent.
La dificultat que presenta Tik Z és més avançada però de totes maneres, amb pràctica
i recerques a internet es pot acabar aprenent el més bàsic com per poder realitzar les
figures i gràfics que s’han realitzat i, tot i les dificultats i la gran quantitat de temps
invertit, val la pena, ja no només pel treball sinó per formar-se i aprendre noves eines
aplicables en altres àmbits.
Codi 3.1: Circuit 2.12

\begin{tikzpicture}[scale=1.2]
\draw (0,0) to[cute inductor,.-.] (0,2) -- (2,2) to[diode={light
emitting},*-*] (2,0) -- ++(-1,0) to[diode=light emitting,*-*]
+(0,2);
\draw (0,0) -- (1,0);
\end{tikzpicture}
Codi 3.2: Figura 2.9

\draw[fill=orange!10!white] (0,0) coordinate(a) -- (\ANGLE:4)
coordinate(b) -- (\ANGLE:4 |- 0,0) coordinate(c) -- cycle;
\tkzMarkAngle[size=.5](c,a,b);
\tkzMarkRightAngle[size=.2](a,c,b);
\begin{scope}[rotate=\ANGLE]
\draw[fill=black!30!white] (1.8,.2) coordinate(d) circle(.2);;
\draw[dashed,gray] (d) -- +(2,0)node[above]{$x_+$};
\draw[dashed,gray] (d) -- +(-2,0);
\draw[dashed,gray] (d) -- +(0,2)node[right]{$y_+$};
\draw[dashed,gray] (d) -- +(0,-2);
\draw[magenta!100!black,-latex,thick] (d) -- +(1,0)node[above]{$\
vec{F}_m$};
\end{scope}
\draw[red,-latex,thick] (d) -- +(0,-1) coordinate(P)node[left]{$\vec

{P}$};
\path (d) + (0,1.3) coordinate(z);
\begin{scope}[rotate=\ANGLE]
\draw[blue,-latex,thick] (d) -- (d |- P) coordinate(Fy)node[right
]{$\vec{P}_y$};
\draw[green!70!black,-latex,thick,rotate=-90] (d) -- (d |- P)
coordinate(Fx)node[left]{$\vec{P}_x$};
\draw[orange,-latex,thick] (d) -- (d |- z)node[right]{$\vec{N}$};
\end{scope}
\node at (d) [circle,fill,inner sep=1pt]{};
\tkzMarkAngle[size=.4](P,d,Fy)
\foreach \n in {Fy,Fx}
\draw[dotted, gray] (\n) -- (P);
\end{tikzpicture}
Perquè sigui més notòria la diferència entre fer servir Tik Z i fer servir alguna altra
eina, com ara Photoshop, la qual havia estat utilitzada per la realització de les mateixes
imatges abans que fossin substituı̈des per les realitzades amb Tik Z, tot seguit es mostren
dos exemples de dues figures. La figura 1.13, en la primera versió, en què s’havia usat
Photoshop, i en la segona, en què s’ha usat Tik Z; i la figura A.2, també en ambdues
versions.
F⃗
α
F⃗x
x0 x1
Photoshop Tik Z
Figura 3.2: Comparació de Tik Z (fig.1.13)
Codi 3.3: Figura 1.13

\ fill [fill=orange!10] (0,0) -- (0,-.5) -- (8,-.5) -- (8,0) -- cycle;
\ fill [color=white,pattern=custom north east lines, hatchspread=7pt,
hatchthickness=.2pt,hatchcolor=black] (0,0) -- (0,-.5) --
(8,-.5) -- (8,0) -- cycle; %terra
\draw (0,0) -- (8,0);
\draw[fill=blue!10] (1,0) -- +(\base,0) -- +(\base,\altura) -- (1,\
altura) -- cycle; %bloc1
\draw[fill=blue!10] (5,0) -- +(\base,0) -- +(\base,\altura) -- (5,\
altura) -- cycle; %bloc1
\path (1 + \base/2,\altura/2) coordinate(c1);
\path (5 + \base/2,\altura/2) coordinate(c2);
\draw[-latex,thick,color=green!70!black] (c1) -- (c2) node[right
]{$\vec{F}_x$}; %vector fx
\begin{scope}[rotate=90]
\draw[latex-,thick,color=red] (c2) + (2,0) coordinate(F) node[
above left]{$\vec{F}$} -- (c1); %vector f
\end{scope}
\draw[dashed, color=gray] (F) -- (c2);
\tkzMarkAngle[size=.8](c2,c1,F)
\node[right] at (1+\base,.25){$x_0$};
\node[right] at (5+\base,.25){$x_1$};
\node at (c1) [circle,fill,inner sep=1pt]{};
\tkzLabelAngle[right](c2,c1,F){$\alpha$}
\end{tikzpicture}
x1 α α d2 x2
d1
Photoshop Tik Z
Figura 3.3: Comparació de Tik Z (fig.A.2)
Codi 3.4: Figura A.2

\def\ANGLE{15} %angle d’inclinacio’ de la palanca
\def\be{1.8} %part esquerra de la palanca
\def\bd{2.8} %part dreta de la palanca (per automatitzar-ho)
\ fill [fill=orange!10] (0,0) -- ++(6,0) -- ++(0,-.25) -- ++(-6,0) --

cycle;
\ fill [pattern=custom north east lines, hatchspread=7pt,
hatchthickness=.2pt ,hatchcolor=black] (0,0) -- ++(6,0) --
++(0,-.25) -- ++(-6,0) -- cycle;
\draw (0,0) -- +(6,0); %terra
\draw[fill=blue!10] (2,0) -- ++(60:1)coordinate(f) -- +(-60:1) --

cycle; %fulcre
\draw[thick] (f) -- +(\ANGLE:\bd)coordinate(d1) (f) -- +(\ANGLE:-\

be)coordinate(e1);
\draw[densely dashed] (f) -- +(-\ANGLE:\bd)coordinate(d2) (f) --
+(-\ANGLE:-\be)coordinate(e2); %palanca
\tkzMarkAngles[size=.4](e2,f,e1 d2,f,d1)
\tkzLabelAngle[right=.05cm](e2,f,e1){\footnotesize$\alpha$}
3.4. Llenguatges de programació usats 63
\tkzLabelAngle[left=.05](d2,f,d1){\footnotesize $\alpha$} %angles
\draw [decorate,decoration={brace,amplitude=2.5pt}] (e1)++(-.1,0)

coordinate(es) -- (es |- e2) node[midway,left=.05cm]{\footnotesize
$x_1$};
\draw [decorate,decoration={brace,amplitude=3pt}] (d1)++(.1,0)
coordinate(ds) -- (ds |- d2) node[midway,right=.1cm]{\footnotesize
$x_2$}; %x1 i x2 + claudators
\path (e1)+(\ANGLE:\be/2)node[below]{\footnotesize $d_1$};

\path (f)+(\ANGLE:\bd/2)node[below]{\footnotesize $d_2$}; %d1 i d2
\end{tikzpicture}
3.4 Llenguatges de programació usats

Per tal de poder programar i realitzar simulacions gràfiques de la màquina de moviment
perpetu creada pel treball, ha estat necessari fer ús de dos llenguatges de programació:
Python, creat per Guido van Rossum; i Processing, entorn de desenvolupament integrat,
creat per Ben Fry i Casey Reas.
3.4.1 Python
D’acord amb les dades de popularitat dels llenguatges de programació de l’any 2020,
Python es troba al capdamunt del rànquing.
Figura 3.4: Logotip de Python
Els avantatges que presenta són els següents:

“Fàcil” d’aprendre i de llegir o interpretar (en comparació amb els altres).
Més compacte o simple, requerint menys lı́nies de codi per a fer una mateixa tasca.
És d’ús i distribució gratuı̈ts (programari de codi obert).
Disposa d’una gran llibreria externa de paquets (més de 200 000).
Executa el codi lı́nia a lı́nia, de manera que si sorgeix un error, s’atura i retorna
l’error i la lı́nia en què es troba.
Com a inconvenients principals trobem que l’execució de codi lı́nia a lı́nia sovint comporta
velocitats d’execució lentes, però en la meva experiència no ha resultat notori perquè no
he realitzat projectes que requerissin grans i fidels velocitats d’execució.
Per si s’hi vol donar un cop d’ull, en l’enllaç del peu de pàgina1 es pot accedir a una
carpeta amb projectes de Python que vaig realitzar en el seu moment per practicar.
El següent exemple serveix per a trobar els nombres que satisfan:
xy = y x , x ̸= y x, y, a ∈ N x, y ∈ (0, a)
Pot provar de pensar quins són abans de veure el resultat del codi.
Codi 3.5: Breu programa amb Python

#Programa per trobar els nombres que satisfan que x elevat a y e’s
igual a y elevat a x, essent x i y nombres naturals diferents
pertanyents a l’interval (0,a)
x = 0 #estableix x com a variable que emmagatzema el valor (integer) 0

y = 0 #i’dem
a = 100 #i’dem
for y in range(0, a): #bucle que executa el segu--ent codi tantes

vegades com elements en la llista (0, a). En cada iteracio’ y val el
pr’oxim valor de la llista (0, a)
for x in range(0, a): #i’dem per’o amb x
if (x**y != y**x) and (x != y):
pass #print("no es", x, "ni", y) #si es canvia el pass pel codi
comentat anteriorment es mostren els que no compleixen les
condicions.
elif (x**y == y**x) and (x != y): #si es compleixen les condicions
vistes pr’eviament
print ("es", x, "i␣es", y) #retorna els nombres emmagatzemats en les
variables x i y
if y == a: #quan y sigui a (quan hagi acabat totes les combinacions

possibles)
print ("Fi") #retorna "Fi"
El resultat obtingut d’executar el codi anterior és el següent i, de fet, són les úniques
solucions reals possibles i les hem trobat mitjançant l’ús d’un codi breu. Com podrà
1
resultar evident, el problema d’aquest mètode és que no es pot saber mai si n’hi ha
alguna altra o no. En aquest exemple s’han buscat els nombres que satisfan les condicions
anteriors dins l’interval (1, 100) però per saber si n’hi ha cap altre caldria fer-ho amb
tots els nombres i això és impossible, per la qual cosa caldria encarar el problema d’una
altra manera.
Figura 3.5: Resultat del codi d’exemple de Python
3.4.2 Processing
Aquest llenguatge de programació és molt popular entre les persones que, com l’autor,
estan aprenent. Serveix per a l’ensenyament de projectes en l’àmbit digital i s’hi poden
fer programes com els que he fet i he adjuntat al peu de pàgina2 per si es volen veu-
re. Es caracteritza per estar enfocat en la realització d’elements gràfics. S’ha utilitzat
conjuntament amb Python per la realització de la simulació de la màquina de moviment
perpetu que també he realitzat.
El següent programa que també he fet utilitzant Python i Processing és un exemple del
que s’hi pot fer:
Codi 3.6: Breu programa amb Python i Processing

angle = 0 #definim angle com a variable que emmagatzema el nombre 0
def setup(): #funcio’ especial de Processing on s’especifiquen els par’

ametres inicials
size(800,700)
background(255)
stroke(0)
strokeWeight(1)
def draw(): #funcio’ especial de Processing que s’executa en bucle

global angle #per a referir-nos a la variable angle definida
anteriorment
translate(width/3,2*height/3) #mou l’origen de coordenades al punt
indicat
2
angle = map(mouseY,0,height,-360,360) #defineix el valor d’angle per

a que sigui un valor corresponent entre -360 i 360 en funcio’ de
la posicio’ del cursor’ en l’eix y de pantalla.
background(255) #estableix el blanc com a color de fons
pal(200) #crida la funcio’ pal utilitzant 200 com a par’ametre de la
funcio’
textSize(20) #estableix el tamany del text
fill(0) #omple de color negre
text(angle // 360 + angle % 360,-100,5) #mostra l’angle que gira
cada branca respecte l’anterior.
def pal(n): #crea la funcio’ pal amb un par’ametre n (que serveix per
restringir la recursivitat a un cert punt)
if n < 1: #en cas que n sigui me’s petit que 1
pass #no facis res
else : #en qualsevol altre cas

line(0,0,n,0) #fes una li’nia horitzontal i de tamany n
circle(n,0,n/20) #fes-hi un cercle petit al seu extrem.
pushMatrix() #guarda l’origen de coordenades actual
translate(n,0) #estableix l’origen de coordenades en la posicio’
del cercle (extrem final de la branca)
rotate(-radians(angle)) #rota el pla de coordenades el valor en
graus de la variable angle ((radians(angle) serveix per a passar
els graus en radians, unitat que usa la funcio’ rotate))
pal(n*0.8) #executa la funcio’ pal amb un valor n un 80% me’s petit
que l’anterior (aqui’ s’inicia la recursivitat). Quan aquest n
satisfaci la primera condicio’ de la funcio’ pal, deixar’a d’
executar-se de manera recursiva la funcio’ i s’acabaran de
completar totes les altres funcions pal executades pr’eviament,
de l’u’ltima a la primera
popMatrix() #estableix com a origen de coordenades l’u’ultim origen
de coordenades guarda’t per la funcio’ pushMatrix
Figura 3.6: Resultat del codi d’exemple de Processing i Python
En realitat el programa és dinàmic, de tal manera que depenent de la posició del cursor
en la pantalla es veu com aquesta curiosa estructura varia.
Capı́tol 4
Conclusions
Oh, vostès, buscadors del moviment perpetu, quantes quimeres vanes heu perseguit?
Aneu-vos-en i ocupeu el vostre lloc amb els alquimistes.
Leonardo da Vinci
Atenent els objectius plantejats en l’inici del treball, puc afirmar amb seguretat que
s’han assolit tots els que no depenen directament dels lectors, per la qual cosa, la deter-
minació de l’assoliment dels objectius que romanen indeterminats depèn de l’efecte que
els produeixi.
Concretament i revisant-los tots:
2
Analitzar màquines de moviment perpetu i veure perquè fracassen.
2
Conèixer opinions d’experts o de gent formada en la matèria.
2
Utilitzar la fı́sica i la intuı̈ció com a eines en el desenvolupament de raonaments i
arguments.
2
Fer ús de llenguatges de programació per la simulació de màquines de moviment
perpetu
2
Plantejar noves màquines de moviment perpetu.
2 Acabar el treball havent obtingut coneixement suficient per a poder trobar els
errors en aquelles màquines que reclamen ser de moviment perpetu.
2
Realitzar el treball de recerca amb LATEX.
2
Produir figures amb el llenguatge Tik Z.
2 Despertar en el lector les ganes d’aprendre els programes i eines mostrats i usats
en la realització del treball.
67
68
Una conclusió important l’he extret després d’haver preguntat a coneguts, amics i famili-
ars sobre algunes màquines de moviment perpetu. Aquesta és que la falta d’entrenament
en l’àmbit de la lògica dins la fı́sica, i la falta d’aquesta intuı̈ció que s’adquireix amb
la pràctica d’exercicis com els plantejaments exposats de màquines de moviment perpe-
tu, són raons que fan que no se sàpiga explicar i raonar el perquè del no funcionament
d’aquestes màquines.
Pel que fa al primer punt, s’ha realitzat l’anàlisi de diversos tipus de màquines de mo-
viment perpetu i s’han exposat els raonaments i motius que s’han considerat correctes,
tot basant-se en la fı́sica i en la intuı̈ció fı́sica, però comprovant-ho sempre amb la fı́sica.
Sobre el segon punt, s’ha preguntat a diverses persones sobre el moviment perpetu i, tot
i haver rebut resposta de només dues persones, han resultat ser útils i reconfortants a
l’hora de seguir amb la lı́nia del treball, ja que, a part d’aportar un punt de vista més
experimentat en la matèria, han resultat útils per determinar si certs elements explicats
en el treball són correctes o no. Per exemple, es va preguntar sobre la màquina de
moviment perpetu programada amb Python i simulada en Processing i es van rebre
respostes que han determinat algunes de les conclusions del treball.
El tercer punt va relacionat amb el primer i cal dir que, després d’haver realitzat el
treball, he après quelcom molt important i que cal que s’integri també en tothom. La
intuı̈ció és una eina útil i important, però fal·lible, mentre que la fı́sica, tot i ser-ho
també pel fet de ser ciència, és més segura i exacta que la intuı̈ció. En veure tants
plantejaments de suposades màquines de moviment perpetu es fa inequı́voca una cosa, si
abans d’asseverar haver creat o ideat una màquina de moviment perpetu, s’hagués posat
en pràctica la fı́sica per tal de determinar la validesa de la intuı̈ció i, per consegüent,
la de la màquina, bona part de les màquines de moviment perpetu deixarien d’existir.
No dic totes perquè n’hi ha que havent fins i tot utilitzat la fı́sica no han arribat a un
resultat real, i el motiu és que aquesta branca de la ciència no estava prou desenvolupada
en aquell moment històric.
Sense cap mena de dubte, la programació i simulació d’una màquina de moviment per-
petu realitzada ha sigut una de les parts més desafiants del treball. Ja no només per
què s’ha realitzat des de zero i sense haver-ne vist cap altra a internet, sinó perquè la
programació amb Python o amb qualsevol llenguatge de programació requereix temps i
esforç, per la qual cosa ha estat necessari un procés d’aprenentatge del programa amb
força antelació prèvia al treball (iniciat entre 4t d’ESO i 1r de BAT), prevenint aixı́
qualssevol complicacions en el procés de la seva realització.
Per saber si el punt en blanc s’ha complert o no, cal veure si la gent que ha llegit el
treball és capaç o no de trobar errors en aquelles màquines de moviment perpetu que
es plantegen, per exemple, a internet. Sigui com sigui, com a mı́nim, la idea ha de
quedar integrada en tothom i que ha de tenir-se ben clara és la següent: El moviment
perpetu no existeix! I ha de romandre aixı́ fins que la ciència no canviı̈ prou per a
poder-la acceptar conceptualment. D’aquesta manera, quan se’ns presenti una màquina
de moviment perpetu hem d’estar segurs que hi haurà amagada alguna bateria o manera
de subministrar energia a la màquina, però no hem de dubtar mai, ni tan sols un instant,
69
del que és segur: El moviment perpetu no existeix!1 En qualsevol cas, la recomanació
que dono a qui estigui segur d’haver-lo trobat (de primera espècie) és que no digui res a
ningú i aprofiti la màquina per a obtenir energia a cost zero.
El següent objectiu al qual s’aspirava era realitzar el treball de recerca amb LATEX i
donar-lo a conèixer. És un dels objectius que més feliç m’ha fet aconseguir, ja no només
perquè ha volgut dir que ja he acabat el treball sinó perquè ha comportat haver après a
usar una eina que, una vegada apresa, presenta molts avantatges que altres programes
no ofereixen; a més a més, perquè serà útil més endavant, de cara a la universitat o
a qualsevol classe de preparació professional o de feina que requereixi la realització de
documents; si no resultés útil per a res de tot això, sapere aude! També em sentia en
deute amb tots els que encara han de fer el treball de recerca, per tal que es conegui i es
tingui com a opció la possibilitat de realitzar-lo fent ús de LATEX, ja que per una sèrie de
casualitats el vaig conèixer amb un marge de temps suficient per a aprendre’l i posar-lo
en pràctica, per la qual cosa m’agradaria que més gent pogués tenir la mateixa sort i el
conegués. Una proposta també seria fer-ne un, de treball de recerca, sobre LATEX!
De manera similar, s’ha aconseguit realitzar figures amb Tik Z de fet, més de les que en
un inici em pensava que faria, la raó d’això és que no és una eina senzilla d’aprendre. [26]
Tot i les dificultats novament trobades, ha valgut la pena, per una banda perquè millora
i completa el treball i, per l’altra, perquè ha comportat haver-lo après a fer servir,
disposant d’una eina més per a usar més endavant.
L’últim objectiu, que no sé si s’ha aconseguit, és despertar les ganes d’aprendre algun
o tots els programes vistos en el treball. Per poder-lo considerar com a assolit n’hi ha
prou que només un sol lector em faci saber que s’ha aconseguit i, amb tota sinceritat,
amb només haver despertat les ganes d’aprendre d’una sola persona, tot l’esforç i ganes
posats en el treball per mi tindran sentit complet.
1
Fins i tot Leonardo da Vinci ja ho considerava com un axioma abans i tot que la fı́sica hagués
avançat prou per a arribar a les lleis que ara ens ho confirmen!
Bibliografia
[1] REAL ACADEMIA ESPAÑOLA: Diccionario de la lengua española, 23.ª ed., [ver-
sión 23.3 en lı́nea]. <https://dle.rae.es/m%C3%A1quina> [7 jul. 2020].
[2] Cambridge international dictionary of English, Cambridge: Cambridge Univer-

sity Press., https://dictionary.cambridge.org/es-LA/dictionary/english/
machine, 2020, [Recuperat: 7 jul. 2020].
[3] (Anònim), ¿Qué es una máquina?, https://naukas.com/2018/07/21/

que-es-una-maquina, 2018, [Recuperat: 7 jul. 2020].
[4] Colaboradores de Wikipedia, Máquina simple — Wikipedia, La enciclopedia libre,

https://es.wikipedia.org/wiki/M%C3%A1quina_simple, 2020, [Recuperat: 10
jul. 2020].
[5] L. R. Magali, Historia de la máquina, https://www.academia.edu/9063383/

HISTORIA_DE_LA_MAQUINA, 2014, [Recuperat: 24 jul. 2020].
[6] Colaboradores de Wikipedia, Bifaç — Viquipèdia, L’enciclopedia lliure, https:

//ca.wikipedia.org/wiki/Bifa%C3%A7, 2020, [Recuperat: 24 jul. 2020].
[7] Colaboradores de Wikipedia, Máquina (tecnologı́a) — Wikipedia, La enciclope-

dia libre, https://es.wikipedia.org/wiki/M%C3%A1quina_(tecnolog%C3%ADa),
2020, [Recuperat: 25 jul. 2020].
[8] J. M. Florez, Evolución Histórica de las Herramientas y Maquinas - Etapas

históricas de la evolución, http://ticcesumherramientasymaquinas.blogspot.
com/2018/01/evolucion-historica-de-las-herramientas.html, 2018, [Recu-
perat: 25 jul. 2020].
[9] Wikipedia contributors, Machines — Wikipedia, The Free Encyclopedia, https:

//en.wikipedia.org/wiki/Machine, 2020, [Recuperat: 25 jul. 2020].
[10] M. Marianella, Historia de las máquinas: desde orı́genes hasta actualidad, https:
//www.lifeder.com/historia-maquinas, 2018, [Recuperat: 4 ag. 2020].
[11] Colaboradores de Wikipedia, Thomas Shavery — Wikipedia, La enciclopedia li-

bre, https://es.wikipedia.org/wiki/Thomas_Savery, 2020, [Recuperat: 13 jul.
2020].
70
BIBLIOGRAFIA 71
[12] Colaboradores de Wikipedia, Máquina de Newcomen — Wikipedia, La enciclopedia

libre, https://es.wikipedia.org/wiki/M%C3%A1quina_de_Newcomen, 2020, [Re-
cuperat: 13 jul. 2020].
[13] Colaboradores de Wikipedia, Máquina de vapor de Watt — Wikipedia, La enciclo-

pedia libre, https://es.wikipedia.org/wiki/M%C3%A1quina_de_vapor_de_Watt,
2020, [Recuperat: 13 jul. 2020].
[14] S. Balseca, ¿Qué es la fı́sica?, http://trenmaglevq.blogspot.com/2015/03/

que-es-fisica.html, 2015, [Recuperat: 19 ag. 2020].
[15] P. A. Tipler, Fı́sica, Reverté, 2nd edn., 1987, vol. 1, pp. 194–195.
[16] Sir Isaac Newton, Philosophiæ Naturalis Principia Mathematica, 1687, p. 13.
[17] P. A. Tipler, Fı́sica, Reverté, 2nd edn., 1987, vol. 1, pp. 163–165.
[18] P. A. Tipler, Fı́sica, Reverté, 2nd edn., 1987, vol. 1, p. 563.
[19] E. Besalú, Termodinàmica Quı́mica. Un llibre d’autoaprenentatge, Documenta Uni-

versitaria, 2nd edn., 2010.
[20] Y. V. C. Rao, An introduction to thermodynamics, University Press, 2004.
[21] D. E. Simanek, REINVENTING THE SQUARE WHEEL, https://www.

lockhaven.edu/~dsimanek/magazine/perpet.htm, 2015, [Recuperat: 7 nov.
2020].
[22] J. J. O’Connor and E. F. Robertson, John Wilkins - Bibliography, https://

mathshistory.st-andrews.ac.uk/Biographies/Wilkins/, 2002, [Recuperat: 8
nov. 2020].
[23] T. Napier, The Error Machine of Joseph Newman, http://www.phact.org/

articles/free/newman.php, 1999, [Recuperat: 15 des. 2020].
[24] J. W. Newman, Newman1, http://www.free-energy-info.com/Newman1.pdf,

1999, [Recuperat: 15 des. 2020].
[25] G. FAST, Brevet de Invent, ie - Mouse, http://www.fastgrup.ro/ro/Brevet_

inventie_mouse, 2013, [Recuperat: 22 des. 2020].
[26] Neil G. (usuari d’stackexchange), Resposta a la pregunta: How productive

are you with TikZ?, https://tex.stackexchange.com/questions/52542/
how-productive-are-you-with-tikz#:~:text=Tikz%20is%20not%20easy%
20to%20learn, 2012, [Recuperat: gen. 2021].
Agraı̈ments
Per finalitzar, m’agradaria donar gràcies a en Constantin Stancescu i a en Gabriel

Sánchez per la seva col·laboració amb les opinions en el treball, en la correspondència
per correu electrònic han mostrat una passió i simpatia molt grans de la qual els estic
molt agraı̈t. També agrair a la comunitat d’stackexchange, per tota l’ajuda oferta en els
dubtes que m’han anat sorgint durant el desenvolupament tècnic del treball, tant amb
LATEX com amb Tik Z. No puc acabar sense també donar gràcies a la primera tutora del
treball, la Rosa, per haver-me ajudat proposant-me i aconsellant-me opcions davant dels
dubtes inicials que m’anaven sortint. De la mateixa manera vull agrair al tutor actual
i amb el que he estat gran part del treball, en Martı́, per haver-me indicat i aconsellat
les millors maneres possibles d’encarar el tema i haver-me fet una de les aportacions de
les quals estic més content, haver-me ensenyat l’existència de Tik Z i de LATEX Beamer,
per a la realització de presentacions de manera similar a PowerPoint però amb LATEX.
Gràcies a tots.
72
Annex
73
Annex A
Fórmules i demostracions
Els professors que fan la fı́sica avorrida són criminals.

Walter H. G. Lewin
A.1 Força en un pla inclinat

Considerant que no hi intervenen forces de fregament, la força necessària per contrarestar
el pes d’un cos situat en un pla inclinat és la mateixa força amb que el pes llisca sobre
la superfı́cie però aplicada en sentit contrari. Fent una descomposició vectorial del pes
P en els eixos x i y i tenint present l’angle α, tal com es mostra en la figura A.1, la força
F que hem d’aplicar ha de ser igual a Px , que és la projecció del pes en l’eix x. Aplicant
la funció trigonomètrica del sinus trobem:
P⃗x = −F⃗ ⇒ F = P sin α

∵ P⃗x = P⃗ sin α
y+
⃗
N x+
F⃗
P⃗x
P⃗y
P⃗
Figura A.1: Anàlisi vectorial de les forces en un pla inclinat
74
ANNEX 75
A.2 Llei de la palanca

Tenint present la fórmula del treball (W = F ∆x cos θ) i el principi de la conservació de
l’energia, el treball realitzat per la F1 i el realitzat per la F2 ha de ser el mateix si no es
produeix moviment. Sabent això podem expressar el següent:

WF1 = F1 x1 cos θ1


WF2 = F2 x2 cos θ2



α
x1 = 2 d1 sin



 α 2

x2 = 2 d2 sin

2
(x1 i x2 s’obtenen mitjançant la fórmula de la corda d’una circumferència)
On:
F1 és la força que s’aplica en un punt de la palanca.

F2 és la força que s’aplica en un altre punt de la palanca.
x1 és el desplaçament entre la posició inicial del punt d’aplicació de F1 i la final.
x2 és el desplaçament entre la posició inicial del punt d’aplicació de F2 i la final.
α és l’angle girat per la palanca.
θ1 és l’angle entre el sentit de F1 i el diferencial del desplaçament (0°).
θ2 és l’angle entre el sentit de F2 i el diferencial del desplaçament (180°).
d2
x1 α α x2
d1
Figura A.2: Anàlisi vectorial de la palanca
Imaginem que la palanca gira amb un angle α tant petit que no es produeix moviment
(limα→0 ). En aquest cas, com que no hi ha moviment en la palanca, la suma dels treballs
realitzats per les forces ha de ser 0, ja que no hi ha treball resultant que pugui produir
moviment:
F1 x1 cos 0 + F2 x2 cos 180 = 0

F1 x1 − F2 x2 = 0
F1 x1 = F2 x2
ANNEX 76
Substituint x1 i x2 i simplificant termes:

α α
F1 2 d1 sin = F2 2 d2 sin
2 2

F1 d1 = F2 d2
A.3 Fórmula del torn

Com que cada volta de la maneta equival a una volta de cilindre, tenint present la fórmula
del treball (W = F ∆x cos θ), el treball realitzat utilitzant la maneta és el mateix que el
del cilindre:
(
WF = F α R cos θ1
WP = P α r cos θ2
On:
F és la força tangent a l’eix de rotació que s’aplica en la maneta.

P és el pes del cos lligat a la corda.
R és el radi de gir de la maneta.
r és el radi de gir del cilindre en el qual s’hi enrotlla la corda.
α és l’angle girat en radians.
θ1 és l’angle entre el sentit de F i el diferencial del desplaçament (0°).
θ2 és l’angle entre el sentit de P i el diferencial del desplaçament (180°).
Si suposem que el torn gira un angle molt petit tal que (limα→0 ) no hi haurà moviment,
estarà en equilibri, per tant, la suma dels treballs haurà de ser 0:
F α R cos 0 + P α r cos 180 = 0

F αR − P αr = 0
F αR = P αr
Simplificant:
F
α R = P
αr
F ·R=P ·r
Tant aquesta demostració com l’anterior s’han realitzat d’acord amb el principi del treball
virtual.
ANNEX 77
A.4 Fórmula del polispast

Fent una anàlisi vectorial de les forces presents en un polispast veurem clarament la
relació entre la força requerida per aixecar el pes, el nombre de politges mòbils, i el pes
a aixecar:
T⃗2 T⃗2 T⃗2

F⃗
x
4∆
T⃗1 T⃗1
∆x
m
P⃗
Figura A.3: Anàlisi vectorial del polispast
Com es podrà deduir de la figura A.3, la suma de les tensions T1 ha de ser igual al pes
P:
2 T1 = P (A.1)
Anàlogament:
2 T2 = T1 (A.2)
I veiem que:
F = T2 (A.3)
Combinant (A.3) amb (A.2):
2 F = T1 (A.4)
Combinant (A.4) amb (A.1) i aı̈llant:
P
F =
4
D’aquest exemple podem deduir que el denominador variarà en funció del nombre de
politges mòbils (n) tal que:
P
F =
2n
Podem comprovar però, que a l’haver reduı̈t la força necessària per fer pujar el pes
haurem d’estirar més corda:
ANNEX 78
W = P ∆x
Reescrivint P en funció de F :
W = 4F ∆x
Reordenant:
W = F 4∆x
Veiem, doncs, que per a desplaçar verticalment el pes una distància ∆x hem d’estirar la
corda una distància de 4∆x.
A.5 Fórmula vectorial del moment d’una força

Fins ara hem vist l’equació escalar corresponent al moment d’una força (1.6) però quina
és la vectorial?
Sabem que, perquè el moment sigui màxim, cal que l’angle entre la força i la distància
entre l’eix de rotació i el punt d’aplicació de la força sigui recte. A diferència del que
succeı̈a quan trobàvem el treball, en què l’angle havia de ser zero perquè el treball fos
màxim i fèiem servir el producte escalar, ara haurem de fer servir una operació que ens
permeti fer tot el contrari, que com més s’aproximi l’angle a un de recte, més gran sigui
el resultat, fins que aquest es correspongui al producte dels mòduls dels vectors (quan
l’angle és recte).
Aquesta operació matemàtica que ens permet fer-ho es coneix com el nom de producte
vectorial, s’aplica als vectors i no és commutativa. El producte vectorial entre ⃗a i ⃗b
s’escriu ⃗a × ⃗b i dona com a resultat un vector ⃗c ⊥ ⃗a i ⃗c ⊥ ⃗b
Per tant, a diferència del treball, que és escalar (ja que es calcula amb el producte escalar
entre dos vectors), el moment d’una força és un vector i es calcula fent el producte
vectorial entre el vector força i el vector distància entre el punt d’aplicació de la força i
l’eix de rotació.
⃗τ = ⃗r × F⃗
El càlcul d’aquesta operació es pot realitzar de diferents maneres:
⃗τ = (F r sin θ) â
On:
F és el mòdul de la força.
r és la distància entre l’eix de gir i el punt d’aplicació de la força.
θ és l’angle entre F⃗ i ⃗r
â és el vector unitari perpendicular a F⃗ i a ⃗r (d’acord amb la regla de la mà dreta).
ANNEX 79
També es pot resoldre amb el determinant de la següent matriu de tercer ordre, consi-
derant les tres dimensions amb vectors unitaris ı̂, ȷ̂, k̂:

ı̂ ȷ̂ k̂

⃗τ = rx ry rz = (ry Fz − rz Fy )ı̂ + (rz Fx − rx Fz )ȷ̂ + (rx Fy − ry Fx ) k̂
Fx Fy Fz
A.6 Fórmula de l’energia cinètica

Imaginem un cos en repòs sobre un pla sense pendent ni fregament. Si li apliquem una
força F paral·lelament al pla durant un temps t, el treball realitzat per aquesta força es
trobarà expressat mitjançant la fórmula del treball (eq. (1.1)).
Com que l’energia inicial del cos és zero, tota l’energia de la qual disposarà el cos quan
estigui en la posició x1 serà l’energia cinètica d’aquest, i com que l’energia no es crea ni
es destrueix, aquesta només ha pogut ser donada pel treball realitzat per la força.
F⃗
x0 x1
Figura A.4: Cos desplaçant-se sobre un pla
Sabem que:
W = F ∆x






W = Ec


F = ma
 1
x = x0 + v0 t + at2






 2
v = v0 + at
Substituint F i ∆x en la primera equació i desenvolupant:

01
W = ma (v0
*t + at2 )
2
1
= ma2 t2
2
1
= mv 2
2
0 2 2 2
∵v = v
>0 + at ⇒ v = a t
ANNEX 80
Com que en aquest cas:

1
W = Ec ⇒ Ec = mv 2
2
A.7 Conservació de l’energia (mecànica)

L’energia mecànica d’un sistema bé donada per l’expressió de l’equació (1.12).
El treball realitzat per una força conservativa és igual a la variació negativa de l’energia
potencial.
W = −∆Ep
Tenint present aquesta expressió i la (A.5) quan la força és conservativa, podem expres-
sar:
W = −∆Ep = ∆Ec
∆Ec + ∆Ep = 0
| {z }
∆Em
Veiem, doncs, que l’energia final i la inicial d’un sistema aı̈llat (ja que no s’hi introdueix
energia mitjançant forces no conservatives), és la mateixa, es conserva.
A.7.1 Teorema de l’energia cinètica

El treball realitzat per la força resultant que actua sobre un cos és igual a la variació de
l’energia cinètica d’aquest. L’equació (A.5) també és vàlida per a forces no conservatives.
W = ∆Ec (A.5)
Com que:
Z x2
dv
W = F dx F =m
x1 dt
|{z}
| {z } a
Treball d’una força no constant, eq. (1.4)
Substituint:
Z x2 Z v1 v1
dv 1 1 1
W = m dx = mv dv = mv 2 = mv1 2 − mv0 2 = ∆Ec
x1 dt v0
|{z}
dx
2 v0 2 2
m dt

La M' Aquina de Moviment Perpetu: Escola La Presentaci O

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

You might also like

La M' Aquina de Moviment Perpetu: Escola La Presentaci O

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

La M' Aquina de Moviment Perpetu: Escola La Presentaci O

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

ESCOLA LA PRESENTACIÓ

Per qui vulgui introduir-se o continuar endinsant-se en la fı́sica, aquest treball

This project, specially to anybody who desires to be introduced or keep delving

Índex de codis vii

1 Què en sabem de les màquines?

1.1 Sobre les màquines . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1

2 La màquina de moviment perpetu

2.1 Les màquines de moviment perpetu . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25

3 Sistema de composició de textos: LATEX

3.1 Dificultats de LATEX . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 58

Annex A Fórmules i demostracions 74

A.1 Força en un pla inclinat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 74

1.1 Pla inclinat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3

2.1 Principi dels vasos comunicants . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28

3.1 Fent el treball amb TEXstudio . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 59

3.2 Comparació de Tik Z (fig.1.13) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 61

A.1 Ànalisi vectorial del pla inclinat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 74

2.1 Moment clau amb Python . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37

En aquest treball s’analitzaran algunes màquines de moviment perpetu amb una

Actualment, un dels recursos més usats per buscar informació o entreteniment

 Analitzar màquines de moviment perpetu i veure perquè fracassen.

 Conèixer opinions d’experts o de gent formada en la matèria.

 Utilitzar la fı́sica i la intuı̈ció com a eines en el desenvolupament de raona-

 Fer ús de llenguatges de programació per la simulació de màquines de movi-

 Plantejar noves màquines de moviment perpetu.

 Acabar el treball havent obtingut coneixement suficient per a poder trobar

 Realitzar el treball de recerca amb LATEX.

 Produir figures amb el llenguatge Tik Z.

Raó de la tria del tema

Subjectivament, trobo apassionants les matemàtiques i la fı́sica, aixı́ com algunes

Què en sabem de les màquines?

Doneu-me un punt de suport i mouré el món.

1.1 Sobre les màquines

Segons la Reial Acadèmia Espanyola, en la segona accepció de màquina hi trobem:

Conjunto de aparatos combinados para recibir cierta forma de

Segons el diccionari de Cambridge:

A piece of equipment with several moving parts that uses power to

1.1.1 Tipus de màquines

1.1.1.1 Màquines simples

Figura 1.1: Pla inclinat

(Pot veure’n la demostració en l’annex A.1)

Figura 1.2: Politja

(Pot veure’n la demostració en l’annex A.2)

F1 és la força que s’aplica en un punt de la palanca.

Veiem, doncs, que si la distància entre el fulcre i el punt d’aplicació de

Figura 1.3: Palanca

Podem trobar les variables representades en la figura 1.4 mitjançant l’expres-

(Pot veure’n la demostració en l’annex A.3)

F és la força tangent a l’eix de rotació que s’aplica en la maneta.

Figura 1.4: Torn

Figura 1.5: Falca

Si intentem dividir una superfı́cie en dues parts, haurem de vèncer la seva

de trencament de la pell humana és de 20 MPa; la de l’acer inoxidable1 ,

1.1.1.2 Màquines complexes o compostes

Figura 1.8: Bicicleta

La següent expressió permet calcular la força en funció del nombre de politges

F és la força necessària per pujar el pes.

Figura 1.9: Polispast

Analitzar màquines de moviment perpetu i veure perquè fracassen.

Conèixer opinions d’experts o de gent formada en la matèria.

Utilitzar la fı́sica i la intuı̈ció com a eines en el desenvolupament de raona-

Fer ús de llenguatges de programació per la simulació de màquines de movi-

Plantejar noves màquines de moviment perpetu.

Acabar el treball havent obtingut coneixement suficient per a poder trobar

Realitzar el treball de recerca amb LATEX.

Produir figures amb el llenguatge Tik Z.

Primera espècie: Són aquelles capaces de realitzar un treball continu sense

Segona espècie: Són aquelles capaces de transformar tota la calor en treball,

Tercera espècie: Són aquelles que no produeixen cap treball i aconsegueixen un