CANÇO:  "ESTIMAT MEU"

ROXIE.                                   (Cantat.)

TINC DIES BONS,

DIES DOLENTS,

P´RO ELL SEMPRE EM COMPRÈN,

I ÉS TAN PACIENT.

M'ESTIMA TANT

EL MEU INGENU MARIT!

TINC MAL HUMOR,

TINC MOMENTS BONS,

P´RO ELL POSA ULLS DE BÈ

I ESTÀ SEMPRE D'ACORD.

M´ESTIMA TANT

EL MEU INGENU MARIT!

NO ÉS GAIRE VIU,
NI ÉS GENS ATRACTIU;

NO TÉ EL QUE S'HA DE TENIR.          

MALGRAT TOT AIXÒ

TE UN COR GRAN I BO,

QUE ÉS LA PART MÉS SEXY

QUE EL SEU COS POT LLUÏR.

         

I QUI EL CONEIX TANT COM JO

EM DIU: TENS RAÓ.

SI HE DE LLUITAR

CONTRA TOTHOM

PODRÉ TRENCAR ELS PLATS

I ELL REBRÀ ELS COPS.

M´ESTIMA TANT

I JO EN TREC EL PROFIT.

L'INGENU, CÀNDID, PÀMFIL

DEL MEU MARIT!

(En FOGGARTY torna a entrar. La música continua per sota.)

 

AMOS.                                    (A en FOGGARTY.) Una home

té dret a protegir casa seva i aquells que s´estima, no?

FOGGARTY.             I és clar que sí.

AMOS.                                   (Representant-ho.) Doncs bé, jo

arribo de la feina, Oficial, i me'l veig entrant per la finestra.

FOGGARTY.             Ahà.

AMOS.                                   I la meva dona, la Roxie,  allà,

dormint...

FOGGARTY.             Ahà.

AMOS.                                   Com un àngel...un àngel!

ROXIE.                                   (Cantat.)

M'ESTIMA TANT

EL MEU INGENU MARIT!

 

AMOS.                                   I suposem -només suposem- que

l'hagués violat o una cosa així... Sap què vull dir?..Violat...?

FOGGARTY.             Sé què vol dir...

AMOS.                                   ...o una cosa així? Imagini-s´ho,

hauria estat terrible. Sort que he arribat  del taller a temps, cregui
´m! (En FOGGARTY se'n va cap a l'altra habitació. L´AMOS li
va al darrera dient:) Sort d´això!

ROXIE.                                   (Cantat.)

M'ESTIMA TANT

EL MEU INGENU MARIT!

(En FOGGARTY reapareix i comença a examinar els objectes personals del

cadàver.)

FOGGARTY.             (Inspeccionant la cartera.) Fred Casely.

AMOS.                                   Fred Casely. Però com que era un

lladre!? La meva dona el coneixia! És el que ens va vendre els
mobles!
 

ROXIE.                                   (Cantat.)

NO TÉ EL QUE S'HA DE TENIR. 

AMOS.                                   M'ha mentit. M´ha dit que era un

lladre.

FOGGARTY.             Vol dir que ja era mort quan vostè ha

arribat?

AMOS.                                   Ella l´havia tapat amb el llençol, i

m´ha explicat aquesta història del lladre, i que haviém de dir que
ho havia fet jo perquè segur que no me les carregaria. Un lladre!
Hà!

(La ROXIE canta mentre l´AMOS continua parlant.)

       

ROXIE.                                                           AMOS. (Per

sota.)   I me  l´he   creguda!    Mala    puta!
 ARA JA M'HA TRAÏT,                                                          
O sigui  que  em  fotia  les banyes,  eh? 
Molt bé,

EL MOLT MALPARIT!                                            

doncs, per mi ja la poden penjar! Coi, em  passo

MIRA QUE
FA;                                                                    
catorze  hores  diàries  pencant  al  taller     com

MIRA´L, M´HA
DELATAT,                                                
un animal, i ella s´està  tranquil.lament  a 
caseta,

EL MOLT ANIMAL!                                               

vinga  menjar  bombons  i  cardant   sense   parar.

TÉ EL CERVELL ATROFIAT.                    Aquest cop me l´ha feta massa grossa. La  
molt

A MI EM PENJARAN,                                 filla de...! Com puc ser tan carallot?!

P´RÒ ÉS ELL, ÉS ELL QUI HA CONSENTIT!                                          

(Entren  DOS POLICIES amb una llitera per   endur- se   el   cos  d´en  
CASELY.)                   

L'ESTÚPID,                     

BRÈTOL,                                                      

BÈSTIA DEL MEU

MARIT.
      

(Acaba la cançó. La ROXIE baixa del piano i entra directament a l'escena.)

ROXIE.                                   Mentider! Ets un "boques"! Has dit

que m´ajudaries. M´ho has promès. Com pots fer-me això a mi, a
la teva dona?

AMOS.                                   M´has pres el pèl, Roxanne. M´has

dit que era un  lladre, i la veritat és que te´l tiraves.

ROXIE.                                   (Anant cap al llit.) Malparit! Ets

un marit deslleial. (A en FOGGARTY.) Jo li he disparat. Apunti
´s-ho a la seva agenda.

AMOS.                                   Exacte. Li ha disparat ella. Jo no hi

he tingut res a veure, Sergent.

FOGGARTY.             Ves per on; ja ens acostem a la veritat.

ROXIE.                                   I vol saber per què? Volia

deixar-me. El molt desgraciat.

 
 FOGGARTY.             És un cas claríssim d´assassinat a sang
freda, Senyora Hart. La poden penjar, per això.

ROXIE.                                   Penjar-me?

FOGGARTY.             (Rient.) Ja no és tan valenta, eh?

ROXIE.                                   Amos, has sentit què ha dit? (L

´AMOS surt.) Fill de puta... (Ràpidament treu un rosari  d'un
calaix obert de la calaixera que hi ha al costat del llit.) Santa
Maria, plena de Gràcia... (La llum baixa, i un focus il.lumina
inmediatament el MESTRE DE CERIMONIES, a l´Esquerra de
l´Escenari.)