....................................................

El llibre ha participat en la convocatòria dels premis

de la Generalitat per a la promoció de l’ús del
valencià de l’any 2021

Edita:
A.C. Falla Nicolau Andreu i Adjacents
Depòsit legal:
V-1633-2021
Faller d’Honor:
Miguel Lluch Cerezo
Fallera d’Honor Perpetua:
Mariángels Martínez Pinar
Critica i poesies:
Robert Gómez Samblás
....................................................
Benvolguts fallers i falleres de la nostra
gran comissió, el primer que m’agradaria
plasmar és el desig que totes i tots
estigueu tan bé com siga possible després
d’aquest temps de pandèmia que hem
viscut.
Tot ha canviat en aquest últim any. Ens
hem vist immersos en una experiència mai
imaginada que indubtablement ha tingut
un profund impacte en tots nosaltres. Per a
bé o per a malament, ja no serem mai els
d’abans; la naturalesa ens ha recordat que
no hi ha res estable, que no hi ha res segur,
que tot pot canviar en un segon.
En efecte, la pandèmia i el confinament
han afectat nostra més profunda sensació
de seguretat personal, d’estabilitat. S’ha
incrementat la por i la incertesa en forma
d’ansietat i tristesa, al mateix temps que
hem vist com a il·lusions i plans vitals
quedaven relegats i oblidats. Multitud
d’oportunitats i moments perduts,
trossos de vida que no tornaran, que
són irrepetibles. Tot això ha despertat la
rebel·lia. En molts sentits mai havíem estat
tan dividits i tan rars generalment en la
societat.
Però a la mateixa vegada i no obstant això,
també ens hem trobat amb oportunitats
inesperades, noves possibilitats i estils de
vida, en les comunicacions interpersonals,
en la sociabilització, tot és més freqüent
ara a través de mitjans tecnològics, una
major estima per la nostra salut personal
així com de la cura i millora de les relacions
personals. Hem constatat igualment la
nostra capacitat i fortalesa, dels nostres
límits, de fins a on podem aguantar.
No sembla que aquesta pandèmia haja
portat més felicitat, encara que com en
tota crisi poden haver sorgit oportunitats
de canvi personal, familiar, social o
laboral. Hem intentat adaptar-nos, traure
el millor de nosaltres mateixos, encara
que no sempre ha sigut possible, però
continuarem lluitant perquè lluitar forma
part del nostre ADN faller.
En aquest sentit, a ningú se li escapa que
entrem en una nova era de les nostres
vides i consegüentment cal reinventar-se,
adaptar-se i ser fortes per a avançar.
Hem passat totes i tots junts com a
col·lectiu faller una etapa que quedarà
per al futur i per a la nostra història, jo,
personalment, intentaré traure el costat
positiu, que encara que sé que és difícil,
l’he d’intentar.
Mirant cap a dintre de la nostra falla,
només em caben paraules d’agraïment
a totes i tots els fallers que heu lluitat per
a mantenir viva la nostra comissió, vull
agrair-vos de tot cor la vàlua del vostre
amor per la falla Nicolau Andreu, junts hem
consolidat un futur que espere que siga
longeu i feliç.
Mirant cap a dintre de la nostra falla vull
recalcar la importància de l’equip humà
que m’ha acompanyat en aquests tres
anys que, encara que semble mentida,
ja he complit al capdavant de la nostra
benvolguda comissió i desitge que
aquestes falles de setembre siguen
la culminació d’un gran futur, ells són
igualment de generosos per la nostra
comissió com jo, moltes gràcies a totes
i tots els que heu estat el meu costat
aquests anys.
Com no, donar les gràcies als meus
companys de viatge i sofriment d’aquests
anys 2020/2021 Samantha, Mayte, Sergio
i les seues respectives famílies han sigut
un exemple d’agraïment, temprança,
paciència, alegria, il·lusió i una infinitat
de qualitats que ha fet aflorar aquesta
pandèmia, us estic eternament agraït per
tot el vostre compromís, rematarem.
I per a acabar recordar a la meua família,
ells que m’acompanyen dia a dia en la
meua vida i en la meua passió per les
falles, el reconeixement i amor per vosaltres
és indestructible, poques paraules però
molt amor per vosaltres.
Gràcia a tota la comissió de la Falla
Nicolau Andreu per la vostra compressió i
el vostre amor per aquesta falla.
Per les falles 2021
President,
Robert Gómez Samblás
 President

Robert Gómez Samblás

Benvolguda família fallera:
No, no era això el que pensava fer tal
dia com hui.
On hauria d’escriure un comiat escric
de nou un saluda. On hauria de
plasmar records només segueixen les
ganes de tindre’ls. I a vegades la vida
és així. Et deixa bocabadat i sense
donar crèdit del qual estàs vivint i del
que està passant. A les portes de la
setmana gran i després d’haver viscut
tot un gran any faller, ens sorprén
a tots la situació alguna cosa que
mai pensàvem que podria arribar
fins nosaltres. Ens quedem sense les
nostres benvolgudes falles, Primer les
van ajornar, després la van suspendre.
Imaginar que passava pel meu cap en
aqueix moment i com la meua en la
de milers i milers de fallers. No ens va
quedar una altra que esperar fins que
per fi i no vull dir-ho molt alt després
de més d’un any podem començar
a veure la llum al final del túnel.
Aquest maleït virus ens va arrabassar
moltíssimes coses. Ens ha deixat
empremta. Però les nostres ganes
segueixen, la nostra il·lusió segueix.
Som nicolauers i no ens rendim
fàcilment.
Vam tindre la gran sort de poder fer
una ofrena i la missa de San José en
la setmana fallera del 2021 gràcies a
la parròquia la nostra Asunción, El dia
de la nostra ofrena va ser per a mi un
acte d’allò més emocionant viscut fins
hui, Un record inesborrable en la meua
memòria, però alhora un record trist
perquè òbviament no vam poder fer-
ho de manera tradicional, desfilant al
costat de tota la comissió i al costat
de totes les falles de Torrent. I no se
m’oblida, per descomptat que no, la
setmana Virtual del 2020 on tots vam
poder veure’ns i participar d’una forma
estranya, però activa i així ‘gaudir de la
nostra setmana’.
Agrair a totes les persones que van fer
possible aqueixa unió tant en vídeo
anomenat com en concursos virtuals,
etc. Agrair a la junta directiva que haja
estat a cada moment al peu del canó
lluitant per la qual cosa és nostre i
intentat fer tot el possible per tindre
un record no tan amarg de les falles
2020…
Agrair a Robert la manera d’involucrar-
se en cada reunió siga interna o
externa sempre mirant pel bé del
faller i sempre pendent que tot el
que es faça com correspon i com ens
mereixem. Des d’ací animar a tots els
fallers, Sé que són moments estranys
i duros, però ja queda menys tirarem
avant. Als meus xiquets encara que
ja no tant xiquets dir-li que tindrem
la millor setmana fallera, que no serà
com la que coneixem, però serà d’allò
més especial i la gaudirem com tant
de temps portem esperant. Família
fallera de Nicolau Andreu, brindarem
per aqueixa setmana tan esperada,
Brindarem per tot el que està per
vindre, mai deixeu de gaudir cada
moment. Us envie una abraçada i
molt ànim a tots. Aquesta guerra està
guanyada!
Ens veiem prompte!!
 Fallera major 2021

Samantha Barrachina Peinado

 Junta executiva
...................................................................... ......................................................................
President Àrea de cultura
Roberto Gómez Samblás Vicepresident 5é
...................................................................... Miguel Navarro Ibañez
Àrea de Secretaria i comunicació Delegada de cultura
Vicepresident 1r Almudena Cervera Machado
Carlos González Martínez Vicedelegada
Secretaria Amparo Silla Montaner
Juli Reolid López ......................................................................
Vicesecretaria Àrea festejos
Silvia Carretero Fernández Vicepresident 6é
...................................................................... Miguel Alba Hilario
Àrea de protocol Delegada
Vicepresident 2n Luci Caballero Gabaldón
Antonio José Pardo Mas Vicedelegat
...................................................................... Antonio Navajas Alarcon
Àrea d’infantils Vicedelegada
Vicepresidenta 3ra Cande Martinez Jurado
Mª Ángeles García Aznar Vicedelegat
Delegada d’infantils Rafa Lleonart Ojeda
Merche Legua Devesa Vicedelegada
Vicedelegada Mireia Estellés Arenas
Isabel Hernández Aroca Vicedelegada
Vicedelegada Noemi Monrabal Joaquín
Raquel Espin Navarro ......................................................................
......................................................................
Àrea de comunicació i xarxes
Àrea econòmica socials
Vicepresident 4t i tresorer Vicepresident 7é
Juan Carlos Velasco Cejalvo Jose Amador Montaño
Vicedelegat ......................................................................
Juan Carlos Zamora Adillo Àrea de coordinació
Delegada de loteries ´Vicepresidenta 8é
Loli Peinado Serrano Noelia Arce López
Comissió
Espín Navarro Raquel
Maroto Montero Ivan
Jiménez Martínez Marta
Espín García Vanessa
Rosa Milla Adrián
Pasamar Moreno Juan Pablo
Peinado Arce Mireia
Flor Torres Ana María
García Gómez Félix
Ogalla Cruz Lorena
Peinado Serrano Domingo
Maroto Montero Marta
Olmos Pérez Amparo
Ruiz Zornoza Sonia
Sáez Pascual Sara
Maroto González Jesús
Castelló Agrelo Víctor
Pasamar Carretero Pablo
Torres Chacón Juan Manuel
Díaz Blanco Encarna
Ruiz Zornoza Adela
Moratalla Expósito Laura
Espín Samper Agustín
Boix Lillo Jose
Hernández Olmos Inma
Montoro Téllez Mª José
Barrachina Peinado Samantha
Rodríguez Vizarro Alba Del Carmen
Godoy Peinado Alejandro
Talavera Mejías Almudena
Benedé Medina Mª Mercedes
Llorens Armelo Óscar
Santamatilde De La Cruz Ana
González Izquierdo Ana
Castro Pérez Ana María
Ciscar León Ana María
Montesinos Pérez Ángeles
Samblás Vialva Antonia
Rodríguez Ordóñez Antonia
Zumaquero Roldán Sandra
Zaera Rueda Carmen
Zamora Caballero Claudia
Montoya Beteta Claudio
Giménez Blasco Conchi
De Caso Agúndez Juan Pablo
Castelló Cañamero Adrián
Martínez Jiménez Cristina
Molero Escribano Andrea
Ojeda Redondo Dolores
González Gabaldón Dolores
Lozano García Dolores
Torres Montesinos Elena
Agrelo Vila Encarna
Soriano López Enriqueta
Alarcón Espín Cristina
Cardona Romero Eva
Guerrero Rodríguez Eva
Moruno Guerrero Faustino
López Sanz Felipe
Domínguez Sayago Lidia
Castelló Román Francisco
Díaz-Benito Bautista Francisco
Castillejo Durán Francisco Javier
Espín Navarro Francisco José
Lillo Domínguez Francisco Larry
Garrido Soriano Gemma
Espín García Inmaculada
Fernández Moratalla Inmaculada
Belenguer García Irene
Garrido Aroca Isabel
Comissió
Toledo Casamayor Isamar
Velasco Hernández Iván
Castelló Agrelo Iván
Agea Jiménez Jerónimo
Navajas Martínez Izan
Hernández Olmos Claudia
Maroto Montealegre Jesús
Gallego Lozano Jesús
Gasent Domenech Joaquín
Lleonart Parra Jose
Carretero Villena Jose
De Caso Herranz Paula
Miranda Castillo Jose Antonio
Castillejo Durán Jose Antonio
Ruiz Quills Claudia
Úbeda Navarro Juan
Lozano Rosell Juan Antonio
Vicente Cuesta Juan José
Lozano Gómez Laura
Vidallach Utrilla Laura
Molero Escribano Laura
Montoro Molina Ana María
Hernández Aroca Lourdes
Velis Hidalgo Luis
Ruiz Zornoza Víctor Manuel
Pavon Ochovo Mª Dolores
Lozano Gómez Nacho
Ruiz Lozano Jorge
Peinado Arce Noelia
Mazuecos Gómez Mª Carmen
Vilata Pla Mª Isabel
Conde García Mª Jesús
Téllez Gómez Mª José
Hernández Aroca Mª Pilar
Mejías Rudilla Magdalena
Del Puerto Mejías Magdalena
Fenoll González Maica
Blázquez González Manolo
Blázquez Gordón Manuel
Montoro Pardo Manuel
Muñoz Díaz María
Jiménez Garrido Maribel
Muñoz Díaz Marta
Castelló Agrelo Marta
González Izquierdo Marta
Izquierdo Andújar Mayte
Escribano González Merche
Garrido Expósito Mireia
Rivera Córdoba Mª Carmen
Gómez Legua Pau
Bartual Montero Natalia
Mesa Almarcha Noelia
Velis Rivera Noelia
Gómez Samblás Nuria
Miranda Casas Óscar
Úbeda Andreu Óscar
González Herrero Pedro Antonio
García Fornelio Pepi
Castejón Gimeno Pilar
Luis Lillo Puri
Sánchez Rodríguez Ramón
Talavera Martín Ramón
Montero Coronado Rebeca
Gómez Legua Robert
Andreu Gómez Rosa
Casas Saez Rosario Pilar
Novejarque Martínez Ángel
Zornoza Jiménez Salud
Ruiz Lozano Sara
Cuevas Flor Silvia
Comissió
Montoya García Silvia Agea Mazuecos David
Luis Lillo Susana Castillejo Conde Mª Jesús
Tejas Gómez Susana Campos Pardo María
Maroto González Tamara Fernández Benavent Rebeca
Berbel Costa Teresa Velduque Montoya Víctor
Gómez Herrero V. Robert Rey Peinado Jessica
Aranda Serrano Vanesa Ayuso García Alejandro
Alba Berbel Mayte
Aranda Alameda Vicente
Muñoz Gallardo Víctor
Bartual Carratalá Víctor
Castillejo Luis Alejandro
Campos Martín Jose
Gabaldón Palomares Araceli
Pardo Más Mª Victoria
Machado Rodríguez Matilde
Caballero Gabaldón Consuelo
Fernández Gallego David
Lleonart Ojeda Manuel
Domínguez Fernández Mª Luisa
Melado Pacheco Eduardo Jose
Caballero Parra Enrique
Gabaldón Palomares Consuelo
Torres Montesinos Alicia
Velez Guijarro Mª Pilar
Ruiz Alamo Silvia
Nohales Gómez Lucia
Díaz-Benito Herrera Mª Luisa
Agrelo Martínez Yolanda
García Valverde Juan
Lleonart Ojeda Julio José
Valero Ruiz Marcos
Quijano Rodríguez Carmen
Miranda Casas Jorge
Boix Del Puerto Lucia
IMPROBUS
ILLE
DE
MUNDO
Un món sense cor
......................................................................

En la falla veiem un arbre humanitzat en dona, humanitzada en esperança, en

bellesa, en Cor-cienciació.

Des de les arrels de la vida sorgeix la humanitat en forma de Elfo, un elfo que
per la seua forma i tristesa té una història per a contar-nos. En unes falles no
gaire llunyanes...

La societat mundial estava camí al caos. Les contradiccions, l’egoisme, la

supèrbia, la cobdícia, les armes, la ignorància, la fam, les drogues estaven
minant aquella història, acabant amb el futur, amb el planeta, amb la
naturalesa i amb l’espècie humana, la tragèdia es repetia entre pobles,
classes i països. No van bastar dues guerres mundials en aquell segle perquè
es prenguera escarment. Però la barbàrie, les incivilitzacions, la violència els
aguaitaven constantment. Era un món globalitzat i es feia xicotet, l’energia es
malbaratava.
La ciència i la tecnologia havien revolucionat els continents utilitzant aquests
invents i recursos, les societats creixien, s’enriquien, el material es convertia
en el déu modern, i els objectius eren créixer, riqueses, comprar, consumir,
engreixar, córrer, produir, inventar, divertir-se, emborratxar-se d’alcohol o
qualsevol cosa així, pel progrés s’anava a la competència, uns guanyaven uns
altres perdien, vencia el poder, aplicaven l’assaig i error, no importaven els que
quedaven morts en el camp; no importava el dolor, la frustració, les injustícies,
els genocidis, les corrupcions, la impunitat, els negocis, les usures, el terrorisme
econòmic que envileix la pobresa, el terrorisme d’Estat de les dictadures.
L’important era triomf.
Tot era diners, hores de treball, rendiment, eficiència. El saber era sol per a crear
coses a vegades inútils, per a passar el temps, per a entretín frívolament, per
a vanitat, per a la hipocresia, la vulgaritat i l›hostilitat agressiva, les idees es
confrontaven amb publicitat i diners. Els rics contra els pobres (orientals contra
els occidentals, les ètnies entre si, els joves contra els vells, les esquerres contra
les dretes, Evolucionem. Però la realitat és nàixer i morir. D’on venim? A on
anem?
Tota la comunitat, tots els països tots els nivells i classes en forma realista
i pràctica estem anomenats al bé comú, a les actituds, conceptes, valors i
conductes a tindre consciència i sensibilitat social, aplicar les ètiques i valorar
l’estètica. I sense adonar-se van deixar un món ple de pobresa, misèries i
enderrocs que anava a ser difícil d’arreglar.
Així a poc a poc es van anar apoderant de la naturalesa i els seus recursos
naturals, van ser els arbres, el nostre arbre el que intente parlar-los per a poder
esmenar aquella tragèdia i si, en aquells temps els arbres parlaven Quines
històries ens contaven?
Titanes mil·lenaris, fràgils i poderosos alhora. Alguns xicotets i joves, com
mossos tímids en una cantonada, altres potents i ancians. La seua edat era
L-misteri.
Fora com fora, estaven carregats de saviesa i secrets.
Cicatrius marcades amb ganivets sobre la seua pell: marques d’amors de l’ahir.
Van ser testimonis de carícies i besos, de confessions sota les seues branques
Juraments d’una existència comuna de dos cors, unflats pel desig.
Testimonis muts d’assassinats; sang, pell i cabells sobre ells. Els
únics a veure’l costat animal de l’home. I no eren capaços de dir-ho amb
paraules. Ells havien vist animals esbocinar a les seues preses i els causava
menys espante els animals ho feien pel seu instint natural, supervivència i
aliment, i l’home? Per les seues pròpies raons.
Batalles, revolucions i duels. Les marques de les guerres havien variat amb
anys de fletxes i espases a canonades i bales de rifle.
Ni parlar del planeta. Plor brutal pels germans morts. Pels horrors de
contaminació i l’esforç extra per salvar-se i salvar-nos.
Si els arbres parlaren, dues coses podrien passar. La humanitat seria millor,
perquè sabria que sempre els miren.
Cada vegada hi havia una major consciència de l’enorme destrucció ecològica
que provocava aquell model de civilització i de la necessitat d’introduir,
profundes correccions. La pèrdua de biodiversitat, la desforestació massiva
la sobreexplotació dels recursos naturals, el creixement continu dels residus
la contaminació de l’aire, mars, rius i aqüífers i el fenomen del canvi del clima
comportaven un greu atemptat contra drets humans fonamentals de les
persones, especialment als països més pobres: l’accés a l’aigua i al dret a la
salut alhora era una amenaça per a les generacions futures i pels seus fills, que
posava en perill la continuïtat de la vida sobre la terra. Quines eren les causes
profundes, econòmiques, polítiques, socials i culturals, d’aquesta-. Situació?,
Com s’havia pogut arribar fins a aqueixos extrems de pèrdua respecte per la
naturalesa?, Era possible paralitzar i revertir aqueix procés?, quina manera?

Tot es va enfosquir i es va esfondrar com un castell d’arena arran de mar.

Però d’aqueix arbre va ressorgir ella l’esperança, l’esperança acompanyada uns

ocells d’una increïble bellesa que començava a donar sentit a la recuperació: del
nostre planeta i la nostra vida.

Va ser el símbol de renàixer. L’esperança i els seus ocells van ser el símbol d’una
transformació i de Ilibertat en la vida, ocells que passen d›arrossegar-se en els
seus nius a tocar el celeste blau del firmament amb una sensació de lleugeresa,
en poques paraules podria tractar-se del mateix significat de la vida humana,
al final tots lluitem per fer volar amb els nostres pensaments com volen els
ocells.

Al seu torn aquests ocells simbolitzen l’ànima, el renaixement, la despulla del

terrenal cap a l’espiritual.

Ocells que al llarg dels temps ha sigut una mica més que simplement un
símbol de canvi i bellesa, també han sigut considerades com un ens entre el
món dels mortals i el món sobrenatural, un ocell pot volar tan lleuger i tan lliure
que difícilment es nota amb facilitat, també es deia que els esperits prenien
forma d’elles o s’apoderaven del cos d’un ocell per a tornar a crear i ser lliures
per tots els mons, cuidar dels qui estimaven, advertir-los sobre esdeveniments
futurs. Éssers juganers aletegen en els boscos i sobre els llacs anunciant
nous canvis o simplement gaudint de la llibertat amb la qual el vent les fa
dansar tan lliurement.

Es diu que quan l’ésser humà mor la seua ànima passa per un procés i es torna
ocell, i que torna a la terra a cuidar als seus éssers estimats, representa també
la fragilitat de la bellesa, és el vol d’una ànima lliure que s’eleva en l’aire...
aquests ocells són éssers mitificats, místics, i màgics.

Deuen sempre esperar que la nostra ànima vole lliure i il·lumine i acolorisca
els camps ampliant-los d’alegria i vida el nostre món, ací tornarem a ser:
“Cum enim mundus corde».
Recompenses exercici 2021
Majors Infantils
...................................................................... ......................................................................
Or i brillants amb fulles de llorer Or i brillants amb fulles de llorer
Merche Legua Devesa Col·lectiu
...................................................................... ......................................................................
Or amb fulles de llorer Or
Yolanda Agrelo Martínez Marta Sáiz Hernández
Susana Luis Lillo Ana María Fabregat Ciscar
Almudena Talavera Mejías Miquel Boix Del Puerto
Mª Jesús Conde García Raúl Castelló Agrelo
...................................................................... ......................................................................
Or Argent
Ana María Flor Torres Joel Navarro Silla
Jose Antonio Miranda Castillo Patricia Navarro Silla
...................................................................... Nuria Ureña Sánchez
Argent Sara Sendra Sahuquillo
Óscar Úbeda Andreu ......................................................................
Marta Jiménez Martínez Coure
Encarna Díaz Blanco Rocío Fabregat Ciscar
Gemma Garrido Soriano Pablo Castelló Maroto
Laura Molero Escribano Enso Castelló Agrelo
Víctor Muñoz Gallardo Aina Llorens Benedé
Inma Hernández Olmos
Ana María Ciscar León
......................................................................
Coure
Lidia Domínguez Sayago
Claudia Hernández Olmos
Lucía Sáiz Hernández
Alejandro Castillejo Luis
Eduardo José Melado Pacheco
Jorge Ruiz Lozano
Óscar Llorens Armero
 CONTINGUT
INFANTIL
................................................................................................................................................................
Benvinguts novament fallers i Va confiar en el fet que el
falleres Nicolauers, millor està per arribar i que
cap maleït virus ens llevarà les
El 13 de març 2020 va haver- ganes de viure la nostra festa.
hi una decisió històrica: Se
suspenien les falles i amb Gràcies a Robert perquè ens
això les nostres il·lusions es va prometre la nostra setmana
convertien en un mal son de gran i d’una manera o d’una
què ens haguera agradat altra la tindrem.
despertar. He d’agrair totes
les mostres de suport i afecte Vos anime que continueu
rebudes en eixos moments lluitant per la nostra festa i
tan difícils per a tots i a les ara més que mai:
persones que en eixos dies
ens van fer sentir cuiners, A PER LES FALLES 2021!
artistes fallers, pintors, VIXCA LA FALLA NICOLAU
tic tokers i vam poder tindre ANDREU
la nostra setmana fallera
virtual i oblidar-nos un poc Sergio Blázquez Hernández
de la situació que estàvem President infantil 2020-2021
vivint. Vam perdre el somriure,
la il·lusió, però tornarem a
emocionar-nos i a sentir-nos
orgullosos de la nostra festa
i tornem mésforts que mai
amb ganes de tindre la nostra
setmana fallera amb traca
final i passador d›or després
d›allò que s›ha viscut junt amb
Robert, Samantha i Mayte.
 President infantil 2021

Sergio Blázquez Hernández

Per fi estem ací de nou, l’espera
ha sigut llarga però bo...
Hem viscut uns anys tristos
amb la incertesa que anava a
passar.
Van arribar a les nostres vides
màscares i gels i noves paraules
com PCR com a companyes
d’aquesta situació.
Les falles van passar de ser una
festa en casals a fer-les virtuals,
no és el mateix, però amb
això podíem tindre una
esperança i unió entre tots els
fallers.
Moltes gràcies a la meua
comissió infantil que sempre
heu estat ací treballant,
encara que fora des de casa
fent treballs manuals, curts
i fins i tot berenars, ens ho
hem passat genial sense
oblidar-nos d’aqueixa junta
que ens preparava les coses
per a fer, M. Àngeles una gran
organitzadora.
Als meus companys
d’any Sergio, Samantha i
Rober que dir-vos que no
sapieu ja, hem lluitat i treballat
perquè aquesta pandèmia no
apagara la flama que vam
encendre i aqueix 14 març
que ens va deixar paralitzats,
al final ho hem aconseguit
seguint cap avant i si cap molt
més forts, ja que això passarà
i serà un record que tindrem
amb les seues bones i males
coses.
Des d’ací us convide a tots
els fallers al fet que seguim
units perquè pertanyem a una
gran Comissió com és la falla
Nicolau Andreu i som una gran
família.
Vos desitge, que en el que
es puga pugueu gaudir de
la nostra gran festa fallera
adaptant-nos a aquesta nova
normalitat.
Visca la falla Nicolau Andreu
I que visquen els falles 2020+21
 Fallera major infantil 2020

Mayte Alba Berbel

Junta executiva Comissió infantil
...................................................................... Palomares Tejas Aitor
President
Sergio Blázquez Hernández Fagundez Garisto Ainhoa
......................................................................
Vicepresident 1r Escrihuela Guerrero Valeria
Miguel Alba Berbel
......................................................................
Úbeda Talavera Aitana
Vicepresident 2n
Daniel Miranda Casas
...................................................................... Vicente Vidallach Álvaro
Secretaria
Leyre Ruiz Zornoza
Rodríguez Ogalla Clara
......................................................................
Tresorera Montoro Abad Manuel
Valeria Bartual Montero
...................................................................... Fernández Benavent Álvaro
Comptadora
Lucía Zamora Caballero Castelló Maroto Pablo
......................................................................
Delegat Fabregat Ciscar Ana María
Gabriel Peinado Arce
...................................................................... Velduque Montoya Claudia
Delegat
Álvaro López Cervera Escrihuela Guerrero Olivia
......................................................................
Vicente Vidallach Diego

Navajas Martínez Erik

Gallego Ruiz Iker

Merino Triguero Candela

Castillejo Conde Javier

Navarro Silla Joel

Comissió infantil
López Cervera Julia Llorens Benedé Aina

González Guerrero Lucia Castelló Agrelo Raúl

Lillo Santamatilde Lucia Fabregat Ciscar Rocio

Castelló Agrelo Enso Belenguer Vicente Sara

Ureña Sanchez Luisa Boix Piles David

Jiménez Manjón Lupe González Aranda Sofia

Amador Pavon Marcos Ramón Diaz-Benito Alejandro

Velasco Hernández María Ros Jiménez Sofia

Saiz Hernández Marta

Fernández Luis Martina

Fernández Luis Mateo

Boix Del Puerto Miquel

Palomares Tejas Nerea

Armenteros Rey Noemi

Lillo Santamatilde Nuria

Ureña Sanchez Nuria

Navarro Silla Patricia

Garrido Expósito Pau

Abans el nostre mediterrani blau
era un mar ple de vida i preciós,
ara si no ho tornem a la seua pau
haurem comés quelcom desastrós.
Hui sembla que tots comencem
a fer reflexió i a prendre consciència
estem omplint el nostre mar de fem
estem deixant un món en decadència-
fins al seu Rei Neptú
sols li entren ganes de plorar
si no treballem amb un objectiu en
comú
al món l’acabarem matant.
Els peixos ja no poden
Ni viure ni respirar
Les aigües ja es componen
de coses roïnes que no valen ni per a
nadar.
La culpa són deis plàstics
de residus industrials,
per la nostra mala conscienciació
hem fet coses molt mal.
Si no es posa remei
Ala mar i a la natura
Estarem portant a la terra
A la seua sepultura.
Així va passant el temps
cada volta està pitjor
només ens queda estar pendents
i demanar al món Cor-cienciació.
És mostra la caragola nacrada
Com la bellesa del nostre mar
De vida marina està rodejada
I el seu hàbitat s’està deteriorant.
Al final aquesta preciositat
que s’alimenta per roques i arena
menja d’un mar contaminat
i açò dona moltíssima pena.
Gambes, calamars i peixets
que formen part d’aquesta irrespon-
sable
no sabem que serà dels pobrets,
però s’estan morint i veient desplaçats.
Inclús polos que queden enllandats,
xarxes rotes en el fons marí
paratges marins totalment destrossats
potser ara marque el principi del fi.
De tot açò traiem la conclusió
que tots hem de treballar
amb una bona conscienciació
perquè açò ens farà avançar.
A tots els nicolauers
Un missatge molt clar
per un món millor millorem
per una bona evolució conscienciar.
2 anys
Sense
falles
Escrits dels nostres fallers
......................................................................
Ara que sembla que arribem al final del túnel i podem permetre’ns la llicència
de mirar arrere, veiem el que ha ocorregut com una densa i confusa boirina
d’una duració indeterminada.

Ningú podia preparar-nos per al que anava a ocórrer. De fet ningú coneixia la
seua dimensió fins bastant temps després.

Ens conscienciem que l’únic camí per a parar-lo era fent una pausa en les
nostres vides, però el que no podíem imaginar és el que suposaria haver de
deixar de costat la nostra identitat, les nostres arrels, despullant-nos del que
ens defineix.

Així va ocórrer el 14 de març quan es va declarar l’estat d’alarma. Mancant uns

pocs dies per a acabar l’exercici es va paralitzar tot sense una data clara a la
vista per a reprendre’l on el deixem.

Els fallers entrem en xoc en veure com seguien alguns monuments als carrers
sense saber quina seria la seua destinació. La comunitat fallera estava
desolada però sempre intentant mirar al futur.

En el cas de la nostra comissió estàvem a punt de tancar un exercici redó, en

el qual s’havia treballat molt, per la qual cosa aquesta aturada va suposar un
poal d’aigua freda, sobretot per als nostres representants.

Calia reinventar-se fent un gir de 180 graus, així que es va treballar per
a de manera incansable per a continuar motivant als fallers mitjançant
diferents activitats en línia. Internet i les xarxes socials van ser la nostra
salvació; el nostre altaveu per a poder comunicar-nos en la distància. Això
ens va servir per a valorar encara més el quotidià: reunir-nos en el casal, poder
parlar de qualsevol tema cara a cara, xocar-se la mà, abraçar-se... Tot això
semblava molt llunyà i difícil de reprendre.

Si nosaltres no podíem entendre el que estava ocorrent, com podrien assumir-

ho els més xicotets? Per sort es van adaptar millor que nosaltres i ho van
assimilar amb major naturalitat del que caldria esperar. La seua energia ens
donava forces per a lluitar perquè això no parara.

Ara que sembla que arribem al final del túnel podem veure la capacitat de
reinvenció que té la festa de les Falles ressorgint sempre com un Au Fènix de
les cendres. La xicoteta perspectiva que ens dóna aquest lapse de temps ens
permet valorar el realment important, tal vegada de la manera més difícil.

A la fi podem veure amb més nitidesa la normalitat en les Falles, i això em

motiva personalment per a intentar assaborir les festes sense gens de pressa
per a poder gaudir de cada moment amb la meua família de la Falla Nicolau
Andreu.
Vull agrair especialment als nostres representants Samantha, Mayte, Sergio i
Robert per la paciència que han tingut i pel molt que han valorat cada acte
realitzat. El nostre president Robert ha sigut, sense cap dubte, la punta de
llança que ens ha permés superar tots els obstacles per a arribar on estem.

Moltes gràcies a totes i a tots per ser tan increïbles.

Miguel Ángel Navarro Ibáñez

......................................................................

Qui ens ho havia de dir, que un 13 de març ens pararien la nostra festa,
la millor festa del món???

Ningú imaginava que això seria tant de temps, tantes reunions,

concursos i activitat en línia. I tot això gràcies sempre a un grup de
fallers que han estat al peu del canó per a donar-li vida a la nostra
comissió i als nostres faller@sss.

Ningú imaginava que açò anava a durar tant ... Però la vida a vegades
és així, capritxosa.

I esperem que aquesta setmana fallera que podrem viure després de

tants mesos siga, perquè els fallers hem complit totes les mesures
marcades pel nostre ajuntament, perfecta! Dins de les mesures COVID.

I puguem gaudir vestits amb la nostra indumentària fallera i puga’m

anar a donar-li les gràcies a la nostra Verge dels Desemparats!!!

I també puga’m donar-li foc als nostres monuments que els nostres
artistes fallers van guardar amb tanta pena uns dies abans de
poder donar-li vida als nostres carrers!!!! I així poder donar principi
com l’ave Fènix!!!! Ressorgir i que comence el 2022 que gràcies al
nostre Presi i la seua junta directiva han fet que es mantinga viva la
flama de la nostra festa.

Gràcies a tots i bones falles 2021

Antoni Pardo
......................................................................
Podia parlar del que ha suposat aquesta maleïda pandèmia per a tots
nosaltres, és més, podria parlar llargament el que ha suposat per al món
faller. Moltes vegades la solidaritat del principi es va transformar més tard en
egoisme.

Però em negue seguir lamentant-nos d’aquests mesos atziacs, vull parlar del
coratge, de la lluita, de saber estar i de la il·lusió de què componem la nostra
volguda comissió.

Començant pel nostre president, que ha sigut artífex important per

a generar en el món faller torrentí la inquietud necessària perquè el
motor de les falles, els fallers, no arribara a parar-se. Seguint pels
nostres representant Samantha, Mayte i Rubén, sempre en tot el que s’ha
organitzat, la seua participació i implicació ha sigut màxima per a motivar-nos
a la resta de fallers.

I com no la resta dels fallers que en aquests mesos hem aprés una barbaritat
en tecnologia, hem mostrat a la resta com fem nostres tapes preferides, o
com cuinem un rossejat Torrentí, inclús un gaiat de Sant Blai, ens hem pres
un cubata online, però és que a més hem aprés a manejar-nos en el TIKTOK,
en les “stories” d’Instagram i Facebook, i a poder veure’ns per a l’aplicació de
Google MEET. (Magnifique poder haver estat informats del que succeïa i saber
el dia a dia) I això que a vegades ens donava guerra tanta tecnologia, “que si jo
no puc connectar”, “que no se m’oye” o “que se sentia todo” , aquestes eren les
frases més sentides en les nostres assemblees online.

Però això si com nosaltres sabem, posant il·lusió, respecte i la màxima actitud
perquè la nostra falla seguira avant, confiant a Robert el nostre president i una
sèrie de persones que han estat ací, al peu del canó.

Com deu ser, el sacrifici d’enguany i pic, tindrà la seua recompensa, es podrà
plantar al setembre, podrem tindre la nostra setmana fallera, més o menys
d’acord amb els temps que corren. Simplement serem fallers de ple, que és el
que desitjàvem.

NICOLAUERS! ÉS EL NOSTRE MOMENT, VISCA LA FALLA NICOLAU ANDREU

Carlos González

......................................................................
Dos anys sense falles.

Ara per fi fem passos avant per a poder celebrar la nostra

festa fallera.
Han sigut anys difícils, però gràcies a un gran equip hem
pogut tirar avant. Jo com a tresorer dir-vos que s’ha gestionat els comptes de la
falla amb una sola meta, fer el millor per a la falla i per als fallers.

Ara ha arribat el moment de gaudir de tot allò que tant trobem a faltar. Gràcies
a tots els fallers per mantenir aquesta gran comissió en el lloc que es mereix.

Juan Carlos Velasco

......................................................................

Com explicar, que dir, d’aquest any tan atípic que ens ha mantingut a tots a
casa, ha sigut un any molt complicat, en el que hem intentat donar vida a la
nostra falla de totes les maneres possibles, ja que des que es van cancel·lar les
falles, en aquell desafortunat març de 2020, només hem pogut tindre reunions
esporàdiques en les poques vegades que hem pogut obrir el casal, que és el
que més he trobat a faltar.

Ha sigut un any de novetat, ja que jo, em feia càrrec d’una nova delegació
(Comunicació i xarxes Socials) i en la mesura que siga possible “diguem-ho
així”, gràcies a aquesta pandèmia ha sigut un any d’aprenentatge i molt de
treball. Hem tingut reunions, concursos gastronòmics, disfresses, nits d’humor,
inclús la Gala de Curtmetratges la férem online.

Però, ja estem ací una altra vegada, un altre any més, i ja es veu la llum al final
del túnel, ja es veuen les falles, ja s’ol la pólvora de les mascletaes.

Només, donar gràcies a la meua família que m’ha aguantat enguany de tantes
hores davant de l’ordinador, com no a Rober que em va animar a començar
aquest nou camí i que sempre està ací per a pegar l’ultime retoc a tots els meus
dissenys i com no a Miguel que sempre està disponible per a aclarir-me tots els
meus dubtes.

Perquè el que dic, ha sigut un any atípic que arriba al seu fi en el qual tindrem
la nostra festa, les nostres falleres Samantha i Mayte, junt amb els nostres
presidents Robert i Sergio, al fi tindran la seu tan anhelada setmana fallera.

Gaudim-les, jo pense fer-ho amb vosaltres, perquè formem una gran família.

!!Nicolauers de tot cor!!

José A. Amador
......................................................................
Hola, Nicolauers!!!

Com expressar en unes poques línies el que ha sigut per a mi aquest any tan
difícil, pense en tantes coses, però la meua ment només està en una, en tu, en
la meua estrela, en tots els moments viscuts, però sé que estigues on estigues,
estaràs feliç de veure’m gaudir d’això que tant m’agrada, LES FALLES, gràcies
per tant Papà.

Han passat divuit mesos des d’aquell dia que ens van comunicar que les falles
2020 s’ajornaven, on el món faller es va paralitzar i no donàvem crèdit al
què estava per arribar, temps que ens hem hagut de reinventar perquè la
flama Nicolauera no s’apagara i intentant arribar a cadascun per a mantenir
viva la nostra tradició.

Personalment done l’enhorabona a la Delegació d’Infantils i Festejos, perquè

en aquests mesos tan durs han sabut traure’ns un somriure amb els seus
concursos virtuals i a tu Robert agrair-te la confiança depositada en mi per
estar al teu costat en aquests moments tan complicats.

Com és Robert? BRUTALS, que aquestes falles “rares” siguen així per a
tu Samantha i com no per a Mayte i Sergio, espere que pugueu gaudir al costat
de Robert d’aquesta setmana gran que sé que esteu esperant amb molta
il·lusió i poder acabar aquest somni que va començar fa 2 anys, la vostra
comissió ho farà perquè així siga.

I com no, donar també l’enhorabona a totes les mares que ens porten un equip
de xicotets nicolauers!!!

Una fallera de a peu

Juli Reolid

......................................................................

“Un temps per a reflexionar”

Hola, Nicolauers, en aquest temps tan estrany t’adones d’eixes xicotetes coses
que et fan feliç, una abraçada, un bes, només això ja és molt.

Quan eixa setmana a portes de les nostres volgudes falles ens va inundar
aquesta maleïda pandèmia em vaig quedar desolada, trist, no m’ho podia
creure, però així era.

La nostra gran comissió, perquè no té una altra paraula, sinó gran. Com es va
poder es van fer concursos per a infantils i majors, per a tot aquell que voldria
participar i poder tindre unes falles virtuals, la veritat un gran alé per a tots.
Van passar els mesos i ací estic escrivint aquestes paraules, per fi
pareix que es veu la llum al final del túnel, i podrem celebrar les falles
2020/2021. Samantha, Mayte, Sergio i Robert podran culminar eixa esperada
setmana, bo i també tots nosaltres gaudirem de la nostra volguda festa.

Hem sigut una falla unida i ací tenim el resultat, done gràcies a tots per fer
d’aquest temps estrany un poc més amé.

Nicolauers, cal gaudir del que tenim al voltant, un xicotet gest, una mirada, una
abraçada, qualsevol cosa per xicoteta que siga és molt especial.

“Una fallera de cor”

M. Àngeles García Aznar.

......................................................................

Amics i fallers jo sóc de poques paraules per això vull des d’ací donar les gràcies
a tots
pel suport rebut.

Hem viscut una època on la incertesa i la por de saber què anava a passar en
aquesta pandèmia, era el millor tema de conversa.

Coneguts i familiars tocats per aquest virus i sentiments difícils d’oblidar.

Això només ha sigut un xicotet parèntesi per a ressorgir amb més força.

Per part meua, dir-vos que em sent molt orgullós de ser part d’aquesta junta i
poder aportar
el meu granet d’arena en tot el possible, que al costat del nostre president
Robert i els nostres
representants Samantha, Mayte i Sergio arribarem a acabar el vostre exercici,
que per les
circumstàncies es va quedar en l’aire, tot arribarà i el gaudirem.

Som una gran família i el millor està per vindre.

A la comissió desitjar-vos, unes bones festes 2021/22 i que tot el suport rebut
s’agraeix.

NICOLAUERS de tot cor

Miguel Alba
......................................................................
..............................................................
DONA I FALLES.
El reflex a la festa d’un llarg
ple d’obstacles (1863-1936)
..............................................................
DONA I FALLES.
El reflex a la festa d’un llarg
camí tortuós (1863-1936)
..............................................................
DONA I FALLES.
El llarg camí cap a la igualtat
(1863-1936)
..............................................................
Per Javier Mozas
Associació d’Estudis Fallers
És curiós vore com, amb el pas del temps i les diferents vessants de
la festa fallera que han anat acaparant l’interès dels artistes
fallers i dels escriptors, no s’haja tractat en profunditat fins ara el
tema de la dona i la seua participació en les Falles. Potser siga
producte d’eixe mateix desconeixement o tal vegada de la ingent
tasca d’investigació que cal fer per tal de tindre una visió el més
ampla possible d’estes dones.

La inclusió de la dona en la festa de les Falles la volem subdividir en

tres punts diferenciats per la seua naturalesa, però que ens
aporta una visió de conjunt des de la incipient col·laboració fins a
la seua implicació total en l’actualitat. Així, una primera aproxi-
mació s’ha de fer observant com les dones comencen com a pú-
blic de les falles i acaben en el màxim escalafó de la organització
de la festa fallera. En segon lloc, un altre punt d’igual importància
de la participació de la dona en la construcció de falles des de les
primers notícies del segle XIX. I per últim, un tema menor perquè les
dones no hi participaren directament però que els afectà, ja que
els artistes fallers feren a la dona la protagonista d’algunes falles
que intentaren reflectir la realitat social d’ella.

El cas és que ací vos presentem este article que vol per una ban-
da, arreplegar el màxim possible d’informacions i documents que
parlen de les dones que s’han involucrat i posar-los en valor al
analitzar-los per tal de poder establir un primer esbós, revisable,
sobre la història de la dona en la festa fallera. I d’altra banda,
com les falles plantades reflectixen el que la societat està vivint i
reivindicant en eixe mateix moment.

Anem a continuació a fer un recorregut històric dels fenòmens

citats separats en sis etapes: el segle XIX on podem situar el co-
mençament; les tres primeres dècades del segle XX amb una
translació dels canvis de rols en la societat; la dècada dels trenta
on les dones tenen una forta presència, la més important en la
història; l’etapa de l’autarquia i primers anys de la tecnocràcia
(1940-1965), on podem trobar la autocomplaença de la dona a
l’home dins de les falles; la segona part del segle XX (1965-2000)
amb l’inici de la participació activa de la dona; i l’epíleg del que
portem del segle XXI.
1. La dona irromp en la societat
El moviment del Feminisme tingué el seu origen en la Il·lustra-
ció. Rousseau proposà un estat liberal on la dona no tenia cap
paper, i és el moment en que es plantejà un discurs crític sobre
la igualtat i la diferència de gèneres. Hi hagué certes respostes
per part de les dones, com la Declaració dels Drets de la Dona i la
Ciudadana de Olympe de Gouges (1791), i la Vindicació dels drets
de la dona de Mary Wollstonecraft (1792). Originàriament dema-
nava l’obtenció de la igualtat en els drets civils de propietat, de
capacitat d’obrar i dins del matrimoni. A esta fase se li denominà
la Primera Onada.

1.A. L’Incipient participació de la dona en la festa

de les Falles (Segle XIX)
Tot i que no siga una participació directa en l’organització o cons-
trucció directa de les falles, existix una primera activitat de les
dones molt lligada a la festa i que sorprèn al lector quan ho llig
als diaris de l’època. A través de la premsa entre els anys 1863 i
1865 podem intuir que les xiques joves eixien eixe dia amb la mi- llor
indumentària per a lligar.

“En torno de las fallas nos prometemos ver

los rostros más lindos y los mejores talles del
bello sexo valenciano.”1

“Preparaos, pues, hermosas valencianas,a

lucir vuestras galas y bellezas en el paseo
que en ese día se establece en las calles de la
ciudad para visitar las fallas y daos la enho-
rabuena, ¡oh, pollos que deseáis vivamente
ocasiones en que poder admirar la elegancia
y gracias de vuestras compatricias!”2

1 La Opinión, 18 de març de 1864.

2 La Opinión, 18 de març de 1865.
Falla Arxiduc Carles-Xiva (1994).
Falla de la Plaça del Pilar (1974).
 “No os quejaréis, lindas niñas, que aguardáis
este día para ver por esas concurridas calles
y plazas, más que las erguidas figuras de las
fallas, las amables sonrisas de un elegante
pollo, que os dirige dulces palabras; no os
quejaréis, que larga es la carrera que obliga-
réis a seguir a la bonachona mamá que se en-
canta antes las fallas haciéndose la distraída.
Os prometo correr toda la tarde por ver, no a
las fallas, sino a vosotras.”3

D’estes tres referències podem extraure que, tot i no ser un dia

molt destacat en el calendari festiu de la València religiosa, si que
era aprofitat pel poble per a passejar i distraure’s. Les classes bai-
xes consideraven les Falles com la seua festa, allunyada de la
burgesia i l’església, i vestien de festa per a fer la ronda per les
falles que hi havia plantades. A més, les xicones d’entre 15 i 20
anys, tot i estar acompanyades pels seus pares, aprofitaven per
deixar-se vore pels carrers valencians per vore si cridaven l’atenció
d’algun xic.

El contrapunt el posaven algun grup de xics que demanaven per-

mís per a plantar falla i organitzar festa amb banda de música
per tal d’amenitzar el dia, per fer la convenient publicitat en la
premsa, i així ser punt de visita obligada de les xiques que anaven
de passeig i vore-les... com veiem, la festa de les Falles servia per
a altres fins diferents que riure’s.
Este passeig devia ser tan important per a elles, que en 1863
apareix en la premsa per primera vegada un itinerari de totes les
falles monumentals, indicant el tema tractat. Segons el diari, “al-
gunas de nuestras más amables lectoras, dándonos mil gracias
por haber puesto en su noticia la relación exacta de las fallas”.
A l’any següent, la premsa assumix l’èxit que tingué la redacció
d’un itinerari i el tornà a fer adduint el mateix motiu: “Para que
nuestras lectoras tracen su itinerario”.

3 La Opinión, 18 de març de 1865.

L’extrem d’esta història el trobem en el punt satíric del poble va-
lencià. L’any 1864 s’anuncià els dos diaris de la ciutat uns dies
abans de la festa, que un grup de veïns estava projectant una
falla al carrer de Santa Clara. Inclús apareix citada als itineraris.
Fins ací tot seria normal de no ser perquè en realitat tot va ser
un engany fent còmplices als diaris per anunciar-la perquè volien
vore als xics passejar pel seu carrer. El diari La Opinión hagué de
demanar perdó als seus lectors i abonats a l’endemà de la cremà.
I també puntualitzà que les xicones atraparen “a veintidós incau-
tos pollos y a tres esperimentados gallos.”

1.B. La puntual participació de la dona en la

construcció de les Falles
A mitjans del segle XIX, les falles eren un cadafal normalment
quadrangular d’uns dos metres d’alçària amb bastidors de fusta
que amagaven el combustible per poder cremar-los millor. Els ni-
nots tenien una construcció interna de fusta i palla, amb roba ori-
ginal i caretes de cartró o de cera. Normalment, la roba eren peces
que la gent ja no utilitzava i que era arreplegada per la comissió o
els xiquets quan pegaven voltes cantant l’estoreta velleta.

En este context faller en la primerenca etapa de les persones en-

carregades de construir les falles, ens troben una referència a la
participació directa de les dones en la construcció de la falla del
carrer de Roters. La noticia es publicà el dia 13 de març de 1864 en
el Diario Mercantil de Valencia on, a banda de donar-nos com a
primícia que els caps i extremitats han sigut modelats per cone-
guts artistes, “las figuras, especialmente las ‘ellas’ vestidas por al-
gunas complacientes y amables niñas de aquel barrio”.

El vocable niñas ens incita a pensar que la seua edat no passaria

la joventut, el més segur que en concordança amb l’edat dels fa-
llers que s’encarregaven d’organitzar els festejos i en altres casos
Falla de l’Hort de Soguers (1898).
també de la construcció de la falla. També podem aventurar que
les xiques serien, sinó veïnes dels fallers, les germanes o núvies
dels xics, ja que a l’època era complicat deixar eixir a una xica al
carrer a certa edat sense el consentiment dels pares. O també es
pot pensar que la falla que de l’organització de la festa partici-
paren en la gran majoria xiques i que, per atraure xics que bus-
caven vore falles, avisaren al periodista perquè incorporaren eixa
informació.

Esta coiuntural notícia ens deixa amb la mel als llavis, per tal de
pensar si esta pràctica va estar més estesa o efectivament va ser un
cas totalment exclusiu, o sobre tot en quina mesura les dones
(xiques) participaven de la festa, tant en l’organització com en la
construcció.

1.C. Les Dones com a tema tractat en les Falles del

XIX
Com en altres aspectes de la vida quotidiana, este incipient femi-
nisme en una etapa molt inicial, va estar criticat pels homes de
l’època al sí del món de les Falles, tant pels propis fallers com pels
artistes fallers que triaren temes íntimament relacionats amb les
costums. En concret, hem trobat només dos falles plantades a
finals del segle XIX que fan referència amb este assumpte.
El primer cas va ser la falla plantada al carrer de Maldonado en
l’any 1882. D’autor desconegut, es va instal·lar una falla on es
podien vore una escena amb quatre dones assegudes al voltant
d’una taula que estaven jugant al joc del Burro. Al voltant d’elles
estaven els seus respectius marits en diferents actituds, uns tre-
ballant i altres ‘dándose mojicones’4 segons la notícia apareguda
a Las Provincias. Esta falla criticava que les dones també jugaren
a les cartes, imitant als homes en certs rols que sempre havien
4 Segons el D.R.A.E., donar-se mojicones és donar-se colps en la cara amb les mans. En la falla
vindria a significar que els marits no s’ho creurien el que estaven veient.
estat reservats a ells. I a més, amb l’afegit que el joc era conside- rat
un vici. De fet, en eixa mateixa notícia de premsa, identifica ales
jugadores de cartes com a filles d’Eva, confirmant el sentit devici.

El segon exemple és la falla plantada a l’Hort d’En Sendra, pa-

gada pel gremi de Soguers i construïda pel pintor Pedro Ferrer
Calatayud en 1898. En l’escena apareixien dos senyoretes jugant
al coín, més conegut en l’actualitat pel billar, mentres dos homes
estaven a un cantó observant-les de manera picant. Poc més po-
dem extraure, excepte que la falla torna a criticar l’intent de la
dona de fer les mateixes activitats, professions i distraccions dels
homes. A més s’afegix una nova forma de lligar, cridant l’atenció
fent eixes activitats. Curiosament, esta falla va obtindre el primer
premi atorgat per la societat Lo Rat Penat.

2. La dona comença a prendre consciència i a

participar (1901-1930)
Entre finals del segle XIX i principis del segle XX, el moviment fe-
minista avançà en les seues reivindicacions, prenent com a nom
el de Feminisme Modern. Principalment se centrà en els drets al
sufragi femení en les eleccions (aconseguit en Anglaterra en 1918
i en EUA en 1920), a l’accés a l’educació i a l’obtenció del poder
polític. Ací en Espanya tot es dilatarà un poquet més, ja que la
primera vegada que es reconeix el sufragi universal femení (el dret
a vot de les dones) fou en 1924, però de manera puntual. Primo
de Rivera establí en 1927 que les dones formaren part de l’Assem-
blea Nacional Consultiva, tot i que haurien d’estar degudament
autoritzades pels seus marits. Així, la primera dona en la histò-
ria en parlar en el parlament espanyol va ser Concepción Loring.
Posteriorment, en l’avantprojecte de la Constitució de la Monar-
quia de 1929 per a les eleccions a diputats a Corts, es reconeix en
igualtat el vot femení.
Falla de la Plaça de Pertusa (1918).
2.A. Les primeres dones falleres o l’incipient
participació
En les primeres dècades del segle XX, les comissions falleres esta-
ven composades d’una mitjana de deu persones. Estes referènci- es
les trobem en les escasses referències que ens dona la premsa de
l’època i el algunes de les sol·licituds de plantar falla conser-
vades a l’arxiu municipal. Normalment el composaven els que
tenien obradors i tendes al propi carrer, segons les investigacions
fetes als padró d’habitants respectius.

Després de fer una recerca prou extensa per la premsa de l’època

amb una selecció de llibrets, hem trobat dos referències a dones
al sí d’una comissió fallera en esta època. El primer cas és en la
comissió fallera de la Gran Via-Pizarro-Martí de l’any 1915. Se-
gons comunica el diari El Pueblo del dia 21 de març, fins un total
de huit falleres s’encarregaren d’organitzar un menjar per als po-
bres. No tenim constància ni seguretat que en anys posteriors,
esta comissió tinguera falleres.

Més endavant, en el llibret de la centenària comissió dels carrers

Murillo-Palomar hi ha el llistat dels fallers que la composaven. I
entre ells, només trobem el nom d’una fallera, anomenada Paca,
que és qui s’encarregaria de fer els bunyols. Molt tradicional d’al-
tra banda que en les comissions actuals alguna dona s’encarre-
gue de fer este producte valencià.
2.B. La plasmació del Modernisme Femení a les
falles-monument
Este nou fenomen tenia per trets característics els següents: el
canvi de rols, assumint els homes les tasques domèstiques i les
dones gaudint dels ‘vicis’ i oci dels homes; canvi també en la
manera de vestir de les dones, amb la introducció en 1910 de la
falda-pantaló i les faldes més curtes per a les dones per tal de
provocar els homes; canvi en la moda masculina, anomenats els
pollo-pera, que els homes vestien seguint un gust més femení, i
a més no volien casar-se; i per últim, el canvi del pentinat de les
dones a l’estil garçon (masculí, amb el monyo curt).
En conjunció amb este fenomen, poden vore a les falles que es
plantaren en estes primers tres dècades del segle XX un augment
de la crítica cap a este modernisme femení. Les falles aprofitaren
estes situacions per a exagerar algunes de les modes descrites,
com en el cas del canvi de rols, on algunes falles presenten a les
dones que ha arribat un moment en que no saben fer cap tasca
domèstica. O posar xicones amb la roba massa curta, raspant
l’erotisme.

En la segona dècada del segle XX trobem tres casos puntuals.

Dels tres, dos tracten la recent aparició a la moda femenina de la
falda-pantaló,5 i que suposà una autèntica revolució en el vestir
que no va ser ben rebuda per molts sector de la societat segons
la premsa de l’època. I així ho reflectiren dos falles plantades als
carrers d’Espinosa (1911) i Adressadors-En Gil (1912).

Més endavant, el tercer cas l’any 1918, amb la falla plantada a

l’antiga i desapareguda Plaça de la Pertusa baix el lema Si las
mujeres mandasen. Un marit cuinant i cuidant al seu xiquet i una
dona xarrava i bevia una copa amb una amiga simbolitzava un
canvi de rols tradicionals producte des nous plantejaments sexu-
als. La premsa de l’època, intuïm que totalment masculina, llan-
ça una afirmació contrària a este canvi de rols: “Trata de las tristes
ventajas que obtendrá la humanidad si las doctrinas feministas se
imponen”.

Però no serà fins l’any 1926 quan esclate la febre per criticar el co-
mentat modernisme femení en totes les seues variants dels can-
vis de indumentària femenina, l’intercanvi de rols, el pollo-pera o
el nou pentinat de les xicones. En algun cas puntual este feno-
men serà vist com progrés, però la immensa majoria de falles ho
tractaren com una crítica.
5 Una peça de roba que creada pels francesos l’any 1910. El 23 de febrer de 1911, dos dones
passejaven pel centre de Madrid amb la falda-pantaló causant tal commoció, que hagueren de
parar el tràfic i les dones resguardar-se en un pati fins que es calmaren els ànims.
Esbós de la falla de Borrull-Socors (1930). Arxiu històric municipal de València.
Fins a 1931 veiem plantades 22 falles tractant totes o alguns dels
temes.6 És curiós que, mentres els anys 1926, 1928 i 1929 el feno-
men és anecdòtic, en 1927, 1930 i 1931 destaca l’augment de la
proporció del número de falles amb este tema, sobre tot el pri-
mer amb huit, el més alt de tota l’etapa. S’intuix que els dos úl-
tims anys, la situació de la dona estava ja a punt de fer un canvi
molt important en la seua consideració social com vorem en la
següent etapa.
Per temàtiques, dins de la subdivisió del fenomen, el tractament
va tindre el següent ressò: sis falles tractaren el canvi de rols en les
tasques domèstiques; dotze ho feren en relació amb la modernit-
zació de la indumentària femenina, l’ús de la falda-pantaló, les
faldes més curtes i la conseqüent provocació femenina; sis per al
pentinat a lo garçon; quatre amb la igualtat dels drets per a les
dones; el mateix número per a la confusa moda masculina; una
per a criticar els hàbits de fumar, beure i jugar que volien imitar
les dones; i dos que criticaren de forma general tots els aspectes
citats.
D’altra banda, podem vore com la figura de la dona pren forma
com a remat d’una falla que, en esta etapa, serà una costum més
estesa, tot i que conforme avancen els anys, anirà disminuint poc
a poc el nombre de falles amb remat femení: 1932 (15), 1933 (10),
1934 (8), 1935 (3) i 1936 (10). Encara trobarem casos aïllats que
criticaren les modes femenines de l’etapa anterior, com les faldes
curtes, pentinat a lo garçon, com a font de vicis, o amb la vara de
comandament governant.
Per a la quantitat de cadafals plantats, és una quantitat res
menyspreable. La varietat formal i icònica de les dones en els
cadafals serà molt ampla. Durant esta fase es plantaren dones
representant tot tipus de casuístiques: el progrés, la deessa For-
tuna, la Justícia (tres casos), una model, boxejadora, els pecats
capitals, i abillada amb banyador per a nadar o pescar nuvi.
6 Dos en 1926: Borrull-Túria i Cádiz-Doctor Serrano; 1927. Huit en 1927: Baix-Hostal de Morella,
Plaça del Guerriller Romeu, Maldonado-Torno, Plaça de Calatrava (actual del Negret), Santa
Teresa-Carda-Murillo, Plaça de Sant Gil, Plaça de Santa Creu i Plaça de la Mercé. Dos en 1928:
Places de Pellicers i de Serrans. Una en 1929: Espinosa-Juan de Mena (actual Ferran el Catòlic-
Erudit Orellana). Quatre en 1930: Na Jordana-Burjassot, Plaça del Mestre Ripoll, Corona i Borrull-
Socors. I cinc en 1931: Plaça de Serrans, Pizarro-Gran Via Marqués del Túria-Martí, Jai Alai, Cádiz-
Mendizábal (actual Noscarmientas) i Gràcia-En Sanz.
Un cas prou abundant va ser la Monarquia, representada com
una dona abillada a la moda del moment o bé amb trage de
sevillana, però identificada amb la Corona Real només en falles
plantades en l’any 1932 que encara estava d’actualitat el tema
del canvi a la II República.7 El contrapunt el va posar la represen-
tació de la República com una dona amb un barret frigi -símbol
republicà- excepte en un cas que portava la Corona Republicana.
Curiosament, la immensa majoria dels casos es van plantar en
l’any 1932, i en els tres anys següents només veiem un cas per
any. En canvi, el personatge més representat amb forma de dona
durant tots els anys de l’etapa va ser la pròpia València, abillada
a la valenciana, amb poc menys de vint casos.

3. Un gran pas per a la integració de la dona a les

Falles (1931-1936)
Les eleccions a Corts de juny de 1931 es feren per sufragi universal
masculí i sufragi passiu femení, es a dir, que les dones no podien
votar però en canvi sí que es podien presentar com a candidates.
El resultat fou que tres dones foren triades: Margarita Nelken pel
Partit Socialista Obrer Espanyol, Clara Campoamor pel Partit Re-
publicà Radical i Victoria Kent pel Partit Radical Socialista.

Però el fet destacat tingué lloc en el debat obert per la concessió

del dret al vot a les dones (sufragi universal femení) entre dos de
les dones elegides. Per una banda Kent defensà que no era el
moment d’atorgar el vot a les dones ja que encara estaven baix la
influència de l’església i el vot aniria a parar als partits de dretes.
De l’altra, Campoamor defensà el dret al vot de les dones. Al final
guanyà Clara Campoamor i el dret al vot de les dones en la Cons-
titució de 1931 fou aprovat per les Corts el 9 de desembre de 1931,
sent la primera ocasió per poder exercir el seu dret en les eleccions
generals de novembre de 1933.

7 Falles plantades en 1932: Pelayo-Matemàtic Marzal i Ripalda-Soguers.

Esbós de la falla de Àngeles-Balmes-Triador (1932). Arxiu històric municipal de València.
3.A. El tema faller del Feminisme assolix el punt
àlgid
A pesar de la transcendència del moment històric que suposà que la
dona adquirí el dret al vot en les eleccions d’abril de 1931, enles
festes falleres de l’any següent a penes tingué ressò com a tema
faller la igualtat electoral aconseguida. De fet, només dos falles
tractaren el tema en 1932: Àngels-Balmes-Triador i Plaça de l’Àngel.
La primera, realitzada per Barberá i Nácher, tenia diverses escenes
on la dona intentava convèncer als homes per anar a vo- tar. La
segona, de Luis Bagán i Miguel García, tenia al remat una dona
asseguda sobre una urna on havia dipòsit, en lloc del vot, tots els
elements que la mantenien esclavitzada a la cuina, com una
escoba o un poal.

Amb esta igualtat, les dones comencen a proposar-se metes més

altes en la seua vida, entre les que destacà les de l’emancipació
de l’home, com per exemple en la política, on les dones es plan-
tegen presentar-se en les eleccions a càrrecs com regidores o di-
putades amb la intenció de governar ja que, amb l’opció que tin-
dria un home de votar entre una dona (bell sexe) i un altre home,
òbviament triarà a la jove. També en la llar, on els homes porten
els ‘pantalons’, però per a les tasques domèstiques i també en
cuidar als xiquets, mentres que dona està ocupada fent altres
coses o fora de casa. I en el matrimoni, on l’emancipació de la
dona passa per demanar el divorci ja que sap que pot triar marit
més jove. Amb estes temàtiques es plantaren quatre de les falles
de 1932 a les places de Sant Bertomeu (El vot de la dona, de Pepe
Roda) i de Calatrava (Si les dones manaren, de Fernando Roda),
i els carrers de Cádiz-Mendizábal-Puerto Rico (Progreso, de José
Latorre) i Danzas (El triunfo de Fémia o les que tallen l’abaecho,
d’Antonio Llorca). En anys posteriors ja no tornen a vore reflectida
estes reivindicacions femenines.

D’altra banda, també tornem a vore situacions i actituds que són

herència de l’etapa anterior amb els avanços per part de les do-
nes. Fins a huit falles plantejaren diferents situacions: els mètodes
renovats de seducció amorosa (Nau-Bonaire en 1933); el canvi en
la manera de vestir, tant en el masculinisme de les dones com el
feminisme dels homes (Plaça del Contrast en 1933; Blanqueries
en 1933); l’extremisme de les dones que ja no saben fer cap tasca
de la llar (Vivons-Arizo en 1936); el divorci (General Prim-Francesc
Sempere en 1933); o els canvis genèrics de rols i costums entre els
gèneres (Plaça de l’Encarnació en 1933, Ripalda-Soguers en 1934
i Plaça del Molí de Na Robella en 1935).

3.B. La irrupció de la dona en la festa fallera

La figura de la Fallera Major de València naix en esta època amb
una influència clara dels Jocs Florals i dels Concursos de Belleses.
En la ciutat de València es celebra des de l’any 1879 l’elecció de la
Regina dels Jocs Florals per part de la institució valencianista Lo
Rat Penat, sent el primer nomenament per a la filla d’En Teodor
Llorente, María. Tant antigament com en l’actualitat, el ritual de
l’acte de l’Exaltació seguix les mateixes pautes, i són reproduïdes
per la festa de les Falles.

Per la seua banda, els concursos de belleses tenen el seu prece-

dent més antic als Estats Units d’Amèrica en 1854. Però no acon-
seguiren renàixer fins que en 1921 s’elegí la primera Miss Estats
Units (o Reina de la Bellesa). En este certamen es buscava la be-
llesa física exclusivament per mitjà d’uns desfiles en vestits de nit.
En l’any 1928, els EUA punxaren a Europa perquè elegira també a
la seua representant, i així poder competir els dos costats de l’At-
làntic. Espanya trià a la seua primera Miss Espanya (Senyoreta
Espanya) a l’any següent, Pepita Samper, qui participà en l’edició
europea. L’èxit a nivell espanyol d’una valenciana es repetí a l’any
següent, 1930, on la Senyoreta València Elena Pla també va ser
triada Senyoreta Espanya. Estes dos representants valencianes,
passejaren la seua bellesa en tots els llocs i festes valencianes
que foren convidades, com va ser a les Falles de València, entre
altres festes.
Esbós de la falla de la Plaça de l’Àngel (1932). Arxiu històric municipal de València.
Ángeles Algarra, Reina de les Falles (1931).
Davant este auge de promocionar la imatge d’Espanya amb una
representant dona que simbolitza la bellesa del país, va fer que el
Comité Central Fallero imitara la iniciativa de triar una dona fa-
llera per tal de representar i promocionar turísticament els valors
valencians i fallers fóra de la nostra ciutat. Així, propicià que cada
comissió fallera elegira per a les Falles de 1931 una representant de
cada comissió fallera. La primera afortunada va ser Ángeles
Algarra, fallera de la plaça del Negret, qui també va tindre l’honor
de rebre un pas-doble dedicat.

En 1932 canvià la denominació a bellesa fallera, perquè als man-

dataris republicans no els recordara el nom del títol a l’anterior rè-
gim monàrquic. A més, eixe any s’elegiren de manera excepcional
dos representants, Consuelo Cariñena Tarín (fallera de Dalt-San-
to Tomás) i Cruz Robles López (fallera de General Prim-Gonzalo
Julián)8. Va ser, però, en 1933 quan la denominació de la figura
representativa femenina a les Falles canvià definitivament pel
nom que actualment coneguem, el de Fallera Major. Així, tenim
les següents falleres majors: Leonor Aznar Carceller (1933, fallera
de Burriana-Mestre Gozalbo-14 d’Abril), Amparo Albors Serrano
(1934, fallera del carrer de la Barraca); Vicenta Montoro Grustau
(1935, fallera del carrer de la Beneficència); i Filo Montoro Soucase
(1936, fallera de Cuenca-Roberto Castrovido)9, qui també té de-
dicat un pas-doble. També eixe últim any es va triar una Falle- ra
Major Infantil, Marcelita Cloquell Cortés. Però va ser de forma
extraoficial, ja que mai va estar reconeguda per part del Comité
Central Fallero ni per la Junta Central Fallera.

Segons les informacions aparegudes en els llibrets, premsa i re-

vistes de l’època, el fenomen ràpidament s’estengué a quasi la
totalitat de comissions falleres de 1931. Però no totes reberen el
mateix nom del títol, ja que aparegueren indistintament Belleses
Falleres i Falleres Majors , un nom este últim que fins a aquell
moment s’havia atorgat de manera honorífica a destacades per-
sonalitats de la societat valenciana.

8 Actual comissió fallera de Pintor Salvador Abril-Pere III el Gran.

9 Actual comissió fallera de la Plaça del Bisbe Amigó-Cuenca.
Este nou fenomen es traslladà ràpidament a la temàtica de les
falles plantades, tot i que tingué quasi ressò. Així veiem que en
l’any 1929, l’artista Carlos Cortina plantà una falla a la plaça de
Marià Benlliure que s’emportà el segon premi, i tractava l’elecció
de Miss Univers en París, on la representant espanyola (i valenci-
ana) no guanyà. La falla, molt reproduïda, era una enorme Torre
Eiffel realitzada amb una impactant estructura de fusta, l’espe-
cialitat de l’artista, on estava asseguda als seues peus com una
Regina la representant espanyola.

També la figura de la Fallera Major i el seu procés d’elecció va ser

motiu de crítica de les úniques tres falles que volgueren aproxi-
mar-se a la temàtica. Foren les falles de les places de Sant Jaumei
Santa Creu, ambdues en 1932, i la de la plaça del Doctor Collado de
1935, plantades per artistes de renom com Regino Mas, Alósi el
tàndem Desfilis-Coret, respectivament. En la primera, sati-
ritzava que el concurs era un símil d’una fàbrica de belleses. La
segona posava en evidència la dificultat per aconseguir que una
candidata fora la representant de la comissió en el concurs del
Comité Central Fallero. I la tercera, aprofitant la crítica del canvi
de rols, feia una sàtira sobre l’elecció d’un possible Milord, en con-
traposició a les misses.

3. C. La dona fallera pren el poder: primeres

comissions femenines i dones presidentes
Arran de l’adquisició de la dona del dret al vot en les eleccions de
l’any 1931, esta és planteja noves perspectives de relacions socials
que fins el moment, mai s’havien plantejat. En les falles d’eixe
mateix any ja s’avança un pas en l’elecció de falleres majors, tant
a nivell municipal com a nivell de comissió, fent visible per prime-
ra vegada la figura de la dona com a fallera dins de la festa, tot i
que no tinguera adjuntes funcions d’organització de la festa.

Però l’any següent, en 1932, és dona un pas de gegant dins de la

festa i a favor de la socialització de la dona. Apareix per primera
vegada una dona com a presidenta d’un col·lectiu faller. Es tracta
Ninot indultat (1936).
d’Àngela Olmos, de la comissió fallera dels carrer de Doctor Si-
marro-Jai Alai.10 I, en contra del que el lector pot estar pensant en
estos moments, la falla no tractà el tema del feminisme sinó que
va ser sobre el passatge històric del Palleter. Este va ser el primer
cas d’un total de 9 entre els anys 1932 i el fallit de 1937: Carmen
Villaverde en Nau-Bonaire (1934); Ripalda-Soguers (1934) amb
un total de 14 falleres; Antonia Llobregat en Pilar-Torn de l’Hospi-
tal (1935); Monserrat Serra en Escalante-Església (1935); i les qua-
tre últimes comissions femenines en Socorro-Lepanto, Alta-San-
to Tomás, En Corts i Visitación-Orihuela que s’aprovaren per a
l’exercici 1936/37 però que hagueren de dissoldre’s com la resta
de col·lectius fallers.11 En el cas de Nau-Bonaire, amb 13 falleres,
es va fer perquè volien “demostrar les dones que no es quedem
arrere” i fer el mateix que feren els homes del barri en l’any 1932.12

Si revisem la composició de les comissions falleres que apareixen

als llibrets i a la premsa de l’època, al menys existiren tres casuís-
tiques més de la participació de la dona al si de les comissions
falleres. A banda de les presidentes, també existí el títol honorífic
de Presidenta Honorària, però dins d’una comissió masculina. Al
menys així consta per al cas de la comissió de la plaça de Manuel
Cru, actuals carrers Russafa-Denia, on nomenaren a la Senyoreta
España Pepita Samper, a més del de Fallera Major. També existí
en Cervantes-Pare Jofré (1932), on convisqueren diferents càrrecs
honorífics com el set Fallers Majors, un President d’Honor i les 5
Presidentes Honoràries. Un tercer cas va ser el de Doctor Sanchis
Bergón-Túria-Passeig de la Pechina (1933), on nomenaren no-
més a Marita Requena Silvestre.

El segon tipus va ser la constitució d’una comissió femenina dins

de la comissió fallera, sense autonomia pròpia però amb capaci-
tat de decisió com la comissió masculina, en igualtat de condici-
10 El carrer del Doctor Simarro és en l’actualitat el de Micer Mascó. I el de Jai Alai és Pintor Peyró.
11 Dades recopilades de les sol·licituds conservades en l’Arxiu Històric Municipal de València.
12 Navarro, F (1934).
ons. Així trobem cinc casos en este període: Cervantes-Pare Jofré
(1933 i 1934), el segon dels quals sabem que estava composada per
28 dones; Mestre Clavé-Gràcia (1933), on també nomenaren
falleres d’honor; Plaça de Sant Jaume (1934), amb tres dones;
Vicente Brull (1935) amb 5 falleres i 7 fallers; i Mercat Nou del Grau
(1933), on s’especifica que la comissió femenina s’encarrega es-
pecíficament d’arreplegar els diners de les quotes i altres ingres-
sos generats per les activitats.

I per últim, un cas on les dones participaren però sense formar

comissió femenina pròpia. Fou el cas de Gràcia-En Sanz (1934),
on el seu llibret ens descriu que tres xiques han col·laborant amb
la comissió masculina treballant per la falla, sense concretar més
dades.

Fonts documentals consultades

Arxiu Històric Municipal de València (AHMV). Secció Festes. Sèrie Falles
Arxiu de la Junta Central Fallera
Diari Diario Mercantil Valenciano, El Mercantil Valenciano i Levante-EMV
Diari La Opinión, Las Provincias
Diari El Pueblo
Pepico (1946): Ecos falleros. Clarín Fallero
Navarro, F. (1934): El croniste parla en la Comisió Femenina de la falla dels carrers de la Nau y
Bonaire. Foc Valencia
HIMNE DE TORRENT
Conjugats passat i esperança,
El Ràfol, el Mas, el Vedat,
reviscolen l’esforç d’una terra
regada amb sudor i llaura de mans.
Units fèrem de la pedra verd,
gents i ambicions conjugàrem.
Sobre el barranc escrivírem la història
que de Cabrera a la Torre reeix,
i bastírem els anhels d’un poble
que futur sens límit a l’home ofereix.
Units férem de la pedra verd,
gents i ambicions conjugàrem.
Davallarem al pretèrit i traurem
dels avantpassats els espers cercats,
que Torrent els ofrena en imatge
de conquesta tenaç per vigor constant.
Units férem de la pedra verd,
gents i ambicions conjugàrem.
Tota l’Horta, mà a mà, forma anell
que dansa envoltant l’essència del poble,
i esclata fulgent en un crit vibrant:
Honor als seus homens
VIXCA TORRENT!
VIXCA TORRENT!!
HIMNE REGIONAL
Per a ofrenar noves glòries a Espanya
tots a una veu, germans, vingau.
Ja en el taller i en el camp remoregen
càntics d’amor, himnes de pau!
Noves glòries a Espanya
tots a una veu, germans, vingau.
Ja en el taller i en el camp remoregen
càntics d’amor, himnes de pau!
Pas a la Regió
que avança en marcha triomfal!
Per a tu la vega envia
la riquesa que atresora
i és la veu de l’aigua càntics d’alegria
acordats al ritme de guitarra mora.
Paladins de l’art t’ofrenen
ses victòries gegantines;
i als teus peus, sultana, tons jardins estenen
un tapís de murta i de roses fines.
Brinden fruites daurades
els paradisos de les riberes;
pengen les arracades
baix les arcades de les palmeres.
Sona la veu amada
i en potentíssim, vibrant ressò,
notes de nostra albada
canten les glòries de la Regió.
Valencians en peu alcem-se.
Que nostra veu
la llum salude
d’un sol novell.
Per a ofrenar noves glòries a Espanya
tots a una veu, germans, vingau.
Ja en el taller i en el camp remoregen
càntics d’amor, himnes de pau!
Flamege en l’aire
nostra Senyera!
Glòria a la Pàtria!
Vixca València!
Vixca! Vixca! Vixca!
 Compra
a Torrent
Farmàcia Farmàcia Viatges
Sant Valerià Universitat El Molí
........................................ ........................................ ........................................
Pintor Renau, 23 V. de la Soletat, 16 M. J. Ortí Soriano, 12
96 108 14 30 96 155 49 23 96 195 03 62

Viatges Persianes Aluminis

Transvia Alucris Jover
........................................ ........................................ ........................................
Av. Al Vedat, 75 Germanies, 73 Pare Méndez, 71
96 156 15 16 96 157 49 82 96 195 03 62

Tintoreria Tintoreria Automòbils

La Tintoreria Mayte Grimaldi
........................................ ........................................ ........................................
José Iturbi, 14 El Salvador, 17 Mas del Jutge, 0
96 117 73 06 96 155 38 39

Automòbils Automòbils Automòbils

Garbí Edumar Ortí
........................................ ........................................ ........................................
Pare Méndez, 63 Mariano P. Yago, 20 Camí Reial, 28
96 114 16 59 96 157 29 73

Automòbils Òptica Òptica

Glassdrive Alain Afflelou Multiópticas
........................................ ........................................ ........................................
Carr. Picanya, 16 Av. Al Vedat, 22 Av. Al Vedat, 69
96 156 23 29 96 195 01 77 96 200 05 49

Òptica Òptica Òptica

Nova Visió Nueva Optica Nueva Optica
........................................ ........................................ ........................................
Azorín, 38 Av. Al Vedat, 9 Av. Al Vedat, 70
96 156 71 19 96 155 60 11 96 155 10 73
Restaurant Ortopèdia Sanejaments
Casa Chesús Ferrandis Manetes
........................................ ........................................ ........................................
Gómez Ferrer 104 Fra Luis Amigó 2 M. Puig Yago 12
96 157 14 52 96 156 13 81 96 157 08 52

Pernils Ingenería Innovació

Peiró Arpetecne IPS
........................................ ........................................ ........................................
Sant Cristóbal 12 Aving. Al vedat 21 Rafael Alberti 6
96 117 79 45 96 272 58 24 96 366 85 78

Tallers Loteries Formació

Simarro La Ermita Logos
........................................ ........................................ ........................................
Sant Ramón 2 Ramón y Cajal 33 Miguel Hernández 74
96 155 36 60 96 155 07 70 96 091 22 44

Càrniques Estètica Escola

Yago Fortea L’Estreleta
........................................ ........................................ ........................................
Jose Iturbi 20 Pintor Ribera 10 Germaníes 64
96 157 22 65 96 155 84 22 637 68 90 27

Electricitat Gas Restaurant

Conejos Innova El Pino
........................................ ........................................ ........................................
Pintor Genovés 29 San Lorenzo 98
96 155 06 06 637 73 68 92 96 155 29 00

Transports Automòbils Grup

Expósito Ferto Disbesa
........................................ ........................................ ........................................
Mas del Jutge 11 Mediterrani 10
609 26 93 44 96 159 50 85 96 134 54 76
Flors Instalacions Restaurant
Adrimar Nesgama La Rioja IV
........................................ ........................................ ........................................
Pare Méndez 111 Munich 72, 31 Jose Ortí 1
96 156 19 15 96 156 22 59 96 156 81 89

Construcció Indumentària Pollastres

BDB SC Planes
........................................ ........................................ ........................................
Alquería Moret Sant Fermí 15
96 159 47 03 691 71 81 87 96 156 64 80

Café Persianes Inmobiliària

Valiente De la Cruz Cases de l’Horta
........................................ ........................................ ........................................
Corts Valencianes 5 Àngel de Querol 10 Pare Méndez 47
96 156 41 33 96 155 70 05 96 156 54 77

Comunicació Ventiladors Sistemes

Bon dia Smart Fan Jover
........................................ ........................................ ........................................
Rei Joan Carles I, 14 Pare Méndez 71
96 156 12 64 620 12 16 37 96 155 11 64

Restaurant Forn Autoescola

Malavesat La Foieta Avae
........................................ ........................................ ........................................
Pare Méndez 57 Pare Méndez 62 Pare Méndez 44
96 108 19 88 96 155 18 38 96 157 39 79

Restaurant Multiespai Restaurant

Charles Cuni Nou Bugui
........................................ ........................................ ........................................
Pare Méndez Pare Méndez 69
49B675 26 26 66 622 37 74 71 689 36 45 07
Alimentació Flors Clínica veterinària
El Racó a granell La plaça Monte Vedat
........................................ ........................................ ........................................
Av. Al Vedat, 141 Plaça major, 12 Doctor Fleming, 4
653 833 829 96 155 00 51 96 156 10 86

Il·luminació Carn de cavall Ferreteria

Art en llum Juan J. Sanz El Clau
........................................ ........................................ ........................................
Av. Al Vedat, 140 Pintor Renau, 9 Av. Al Vedat, 24
96 156 52 09 96 155 59 27

Mels Ous, carn i embotit Ferreteria

Noranta Reines Anpi El Trebol
........................................ ........................................ ........................................
Pintor Renau, 11 Lope de Rueda, 5 Av. Al Vedat, 83
96 155 24 27 96 155 15 83

Flors i jardineria Veterinari Carnisseria

Blanca Camí Reial Casa Javi
........................................ ........................................ ........................................
Av. Al Vedat, 129 Camí Reial, 111 Sant Valerià, 30
96 064 27 08 96 156 61 56 96 157 14 91

Ferreteria Restaurant Restaurant

El passatge Cuatro germans El Pilar
........................................ ........................................ ........................................
Sant Fermí, 12 Virgen Soledad, 10 Almeria, 13
96 155 10 26 673 85 45 05 96 158 11 20

Restaurant Articles religiosos Restaurant

AIgua Marina Kyrios Farigola i menta
........................................ ........................................ ........................................
Pare Méndez, 29 Lorenzo F. Julvez, 12 Germanies, 51
662 20 71 94 96 156 06 31 96 377 10 07
Veterinària Farmàcia Restaurant
Roig Farmaverda Goriet
........................................ ........................................ ........................................
Atenas, 04, 2 Al Vedat, 56 Valentín Planells, 18
96 111 42 83 637 24 55 91 96 155 92 71

Restaurant Carnisseria Restaurant

Arenas Ricardo Royo Joselito
........................................ ........................................ ........................................
Germanies, 65 Sant Cristóbal, 10 Xenillet, 14
96 129 31 39 96 155 11 22 96 156 47 32

Restaurant Restaurant Restaurant

Olímpica 2008 II Tirant lo Blanc Juanes
........................................ ........................................ ........................................
Azorín, 10 Tirant lo blanc, 19 Sant Cayetano, 34
96 156 36 39 665 96 24 57 96 108 07 01

Restaurant Restaurant Informàtica

La Plaça La Tasca ADD
........................................ ........................................ ........................................
Plaça major, 8 Pare Méndez, 67 Helsinki 52, 6
96 156 24 01 692 43 97 51 96 158 81 33

Papereria Restaurant Restaurant

2002 Copies Marbi Pedro
........................................ ........................................ ........................................
Pare Méndez, 118 Músic A. Navarro, 14 Virgen del Puig, 16
96 158 00 53 96 156 15 47 96 109 82 13

Restaurant Papereria Papereria

Pérez Carlin Doyan 2014
........................................ ........................................ ........................................
Germanies, 70 Caixa d’estalvis, 9 Fernándo F. Roca, 2
638 06 10 07 96 070 42 51 96 156 44 44
Papereria Restaurant Informàtica
Abacus SCCL Les tapetes BEEP Torrent
........................................ ........................................ ........................................
Av. Al Vedat, 101 Pare Méndez, 98 Pare Méndez, 130
96 110 48 24 670 30 01 08 96 118 19 00

Restaurant Papereria Farmàcia

El Micalet Gol Amàlia Gregori
........................................ ........................................ ........................................
Camí Reial, 127 Plaça Un. Musical, 5 Sant Ernest, 2
96 157 43 39 96 129 49 15

Papereria Farmàcia Papereria

Nobel Avinguda Color plus
........................................ ........................................ ........................................
Av. Al Vedat, 128 Av. Al Vedat, 4 Hern. Malillos, 1
96 155 25 07 96 155 02 17 96 195 09 76

Farmàcia Informàtica Farmàcia

Camí Reial APP J. Fontestad
........................................ ........................................ ........................................
Camí Reial, 112 L’Horta, 9 M. J. Ortí Soriano, 24
96 157 29 93 96 129 31 55 96 155 20 10

Farmàcia Farmàcia Farmàcia

L’Horta El Vedat Parc Central
........................................ ........................................ ........................................
L’Horta, 17 Av. San Lorenzo, 121 Av. Olímpica, 34
96 156 45 58 96 157 23 75 96 156 60 89

Farmàcia Farmàcia Restaurant

Marxadella Sants Patrons El zaguán
........................................ ........................................ ........................................
Pare Méndez, 166 Sants Patrons, 42 Marquesat, 16
96 155 59 71 96 156 26 10
Programació
falles 2021
Dimecres 1 de Setembre.
19:00h: Plantà de la falla infantil
Per a tos els infantils es farà un berenar/sopar a càrrec de la falla en
el que tindrem truita de creïlles.
21:30h Sopar de la Plantà de la Falla Major.
(Tindrem la tradicional cassolà de fesols acompanyades de morro i
verdures a la brasa), també es farà entrega de les recompenses i
dels premis virtuals.
Després anirem a la Plantà de la Falla Major i la nit de l’alba amb la
disparà d’un castell.

Dijous 2 de Setembre.
08:00h: Primera “ Despertà” de les falles 2021
Per a tots els qui porten el curs (CRE) i despres el tradicional
desdejuni amb ensaïmades, orxata, fartons, choleck, croisants,
rosquilletes i coca.
10:30h: Tradicional esmorzar
Aquest esmorzar estarà preparat per el grup de majors de la falla, amb
l’ajuda de la delegació de festejos.
11:00h: Jocs infantils
La delegació d’infantils ha preparat un conjunt de jocs per al
gaudiment del mes xicotets de la falla.
14:30h: Dinar per a tots els fallers, amb arròs amb secret.
18:00h: Pasacarrer previ al trasllat.
(Concentració a las 18h per a fer un pasacarrer per la zona del nostre
barri, en el que arreplegarrem als nostres representants i els deixarem
en el punt d’eixida del trasllat, després es tornarà al casal ja que a
soles podem desfilar els representants en el trasllat)
La exida del trasllat serà a les 19:55 des de Gómez Ferrer.
21:30h: Sopar a càrrec de la nostra falla, samfaina amb
llonganisses.
Desprès tendrim un Concert a càrrec de la Banda Municipal de
Catarroja.(Per confirmar)
Divendres 3 de Setembre.
08:00h: Segona despertà de les falles 2021
(Per a tots els qui porten el curs CRE) i despres el tradicional
desdejuni amb ensaïmades, orxata, fartons, choleck, croisants,
rosquilletes i coca.
10:00h a 14:00h Unflables Aquàtics
La nostra falla ha preparat un cojunt de jócs i atraccions aquàtiques
pel gaudiment dels mes menuts de la nostra comissió.
( no oblideu portar-vos roba de bany)
10:30h: Tradicional esmorzar
Aquest esmorzar estarà preparat per la delegació de festejos amb ous
fregits amb creïlles i bacon.
11:00h a 14:00 Gran Festa de la Poalà ( Quint i Tapa)
Un quint i tapa molt especial en el que es podrà demanar quints en
grups 5 o 10 per poals i rebran un plat plé de tapes.
14:30h: Dinar per a tots els fallers, la falla s’encarregarrà de fer unes
paelles per a tots el que vullguen vindre a dinar .
21:30h: Sopar a càrrec de la nostra falla.
Esta nit el sopar que farem serà:
½ Creílla torrada
1 Cansalada
1 Llonganissa
1 xoriço o botiforra (a elegir)
Després disfruterem del “ Grup de Ball de Torrent ”(Per confirmar)

Dissabte 4 de Setembre.
08:00h: Tercera despertà de les falles 2021
Despertà amb Tro de Bac.
(Per a tots els qui porten el curs CRE) i després el tradicional
desdejuni amb ensaïmades, orxata, fartons, xocolat, croisants,
rosquilletes i coca.
10:30h: Tradicional esmorzar
Aquest esmorzar estarà preparat per la delegació de festejos amb
entrecuixa de pollastre i creïlles.
11:00h: Jocs infantils
La delegació d’infantils ha preparat un conjunt de jocs per al
gaudiment del més menuts de la falla.
14:30h: Dinar per a tots els fallers, la falla s’encarregarrà de fer una
fideuà per a tots el que vullguen vindre a dinar .

18:30h Ofrena a la Mare de Déu

(Concentració al casal a les 18:30h per a arreplegar a les nostres
Falleres Majors, l’eixida serà des de Gómez Ferrer a les 19:45h.
21:30h: Sopar a càrrec de la nostra falla.
Esta nit el sopar que farem serà:
Entrepà de Llom amb formatge
22:00h: Musica de ambient.
A esta hora posarem música per ambientar el sopar.( Cada un es lliure
de fer-se la seua festa dins de la seua zona de taula).

Diumenge 5 de Setembre.
08:00h: Última despertà de les falles 2021
(Per a tots els qui porten el curs CRE) i despres el tradicional
desdejuni amb ensaïmades, orxata, fartons, xocolat, croisants,
rosquilletes i coca.
10:30h: Tradicional esmorzar
Aquest esmorzar estarà preparà a soles per la gent que es vista de
faller. Estarà compost de entrepans de pernil amb formatge.
Misa en honor al nostre patró San Josep ( per confirmar)
14:30h Dinar faller.
D’ aquest dinar no es fa càrrec la falla i l’abonarà cada faller que vullga
anar.
19:30h. Berenar/sopar infantil a càrrec de la falla.
La falla ha preparat per a tots els infantils en menjar d´hamburguesa
completa i acomiadarem als infantils que passen a majors.
Desprès anirem a cremar la falla infantil.
21:00h. Sopar major a càrrec de la falla.
Hem preparat per a tots els majors al igual que per als infantils una
hamburguesa completa.
Després tindrem un castell i passarem a la cremà de la Falla Gran.
-------------------------------------------------------------------------

Observacions: La beguda de tots els menjars, esmorsars i

desdejunis que es van a fer, són a càrrec de la falla, aquest menjars
són per a consumir-les dins del recinte habilitat per això, no es podran
traure fora.
Tots el dies cal apuntar-se al diferents menjars enviant un whatsapp
al telèfon de la falla ( 644 49 22 61).

Normes bàsiques de convivència C0VID 19:

Totes estes normes de convivència estan pensades per al bon

desenrotllament i organització en la setmana fallera, amb això
demanen respecte i enteniment per a tots nosaltres.

Les zones de pas i espera estaran marcades en terra, tant com la

posició i ubicació de les taules on es col·locaren els fallers segons el
grups establits prèviament.
Tots els fallers tenim l’obligació d’arreplegar i netejar les taules
habilitades prèviament assignades a cada grup.

Els grups de taules establits seran per a tota la setmana fallera, el

servici de begudes es farà o be per cambrer/a o de cada taula una
persona que represente al grup podrà acostar-se a barra per ordre a
arreplegar la beguda.

Qualsevol dubte, queixa o consulta, vos podeu posar en contacte

amb el President o amb la delegada covid ( Noelia Arce).

La junta té la potestat per a canviar qualsevol acte u horari per al

bon funcionament de la nostra comissió.

Moltissimes gràcies per la vostra col·laboració i vos desitgem unes

bones falles 2021.