EDITORIAL...............................................

NOVETATS..............................................6

Calendari d’activitats: 39ª edició de

La Setmana del Llibre en Català....6

Ressenyes.................................................8

CINEMA..................................................14

MÚSICA..................................................16

EL RACÓ DEL QUELLEGISTA.......18

L’ENTREVISTA: CHIRSTIAN INARAJA.....14

L’ARTICLE: LA ROSA D'ALFRED VILAPLA-

NA, UNA GENERACIÓ OBLIDADA........10

CRÒNIQUES: KAMERON HURLEY O

COM CONVERTIR LES DONES EN PERSO-
NES.............................................................24

PREMI LLIBRETER 2021..........................28

ART...........................................................30

HORÒSCOP LITERARI......................32

PUBLICITAT...........................................34

CRÈDITS..................................................37
 El 28 d’Abril de 2011, dos lectores del Boli van compartir amb els
seus companys Quellegistes una idea emocionant que havien tingut:
crear una revista on hi tinguessin cabuda tota mena de temes, es-
sent la literatura el principal. Aviat la proposta va acumular se-
guidors i en un tres i no res el tema bullia de redactors atrafe-
gats.

Tot i així no va ser fins el maig de 2014 que un nou grup d’intrè-
pids Quellegistes van decidir tirar endavant aquell projecte que
prometia tant amb la intenció de que tota la il·lusió que hi havi-
en dedicat els seus companys no quedés en l'oblit. Tres mesos més
tard, la primera edició d’aquella “operació fènix” va veure la
llum, i amb ella va renéixer La Revista dels Lectors del QL.

Malauradament, set anys més tard el Què Llegeixes ja no és un fò-

rum actiu, i ha arribat el moment de posar fi a aquesta etapa. En
l’edició final de la Revista que esteu llegint, us portem les dar-
reres novetats del panorama literari català perquè... encara que
aquest projecte s’acabi, la cultura no s’atura! GRÀCIES I FINS
SEMPRE, QUELLEGISTES!

La Redacció

4
 CALENDARI D’ACTIVITATS

39ª EDICIÓ DE LA SETMANA DEL LLIBRE EN CATALÀ

22.07.21 La Setmana del Llibre en Català ja

escalfa motors, i avui s’han sabut totes les se-
ves emocionants novetats! Les han anun-
ciat Joan Carles Girbés (president de La Setma-
na) i Joan Sala (president de l’Associació d’Edi-
tors en Llengua Catalana) a la sala d’actes Oriol
Bohigas de l’Ateneu Barcelonès (una de les no-
ves entitats col·laboradores d'enguany).

Des que va començar la pandèmia, la Setmana

des. Tot i que en un futur es vol mantenir l’em-
del Llibre en Català ha sigut un dels pocs es-
plaçament a l’Avinguda de la Catedral, per poder
deveniments culturals que no s’ha cancel·lat, i,
complir amb tots els protocols sanitaris aquest
de fet, va marcar el camí a seguir als altres
setembre tornarem a llegir i contemplar el mar
festivals. L’edició del 2020 fou un èxit: malgrat
al Moll de la Fusta de Barcelona... i ho dic lite-
el canvi d’ubicació per respectar les mesures de
ralment, perquè en aquesta edició s’incorporarà
seguretat, van assistir més de 25.000 perso-
un espai per la lectura i el descans.
nes! Potser per això aquest 2021 s’han batut
tots els rècords: un centenar d’inscripcions Parlant de novetats, el periodista cultural Xavier
per part d’entitats i editorials, i més de 500 Graset inaugurarà un nou premi creat per la Co-
activitats proposades. missió Organitzadora: el Premi Difusió (que
busca reconèixer personalitats públiques que con-
Sí, ja ho heu llegit bé! La 39a Setmana del Lli-
tribueixin de manera notable a la divulgació de
bre en Català serà la més gran fins ara amb 69
l’edició i la literatura en català en el seu espai
mòduls, 270 novetats editorials, 150 signatures
professional). D’altra banda, el clàssic Premi
d’autors i prop de 250 activitats programa-
Trajectòria ja compta amb el seu vint-i-cinquè

6
guanyador: Biel Mesquida i Amengual (per la
seva trajectòria com a narrador, poeta i agita-
dor cultural).
Així doncs, La Setmana es consolida com un
punt de trobada entre lectors, entitats, festi-
vals, periodistes culturals, autors i editors in-
ternacionals... En resum: entre aquells que es-
timen la llengua i la literatura catala-
na. Contestant a la meva pregunta sobre quin se-
ria el públic objectiu d’enguany, Joan Carles Gi-
rbés ha explicat que aquesta edició vol poder
oferir activitats per a tots els gustos i totes les
edats: des d’amants dels clàssics fins a lectors
ocasionals, lectors de novel·la negra, fantàstica,
juvenil... Hi haurà taules rodones, vermuts, home-
natges, divendres joves, esclats poètics, premis
literaris i molt més!
El més important de tot, però, és que la Setmana
està causant una onada de foment lector que
s’allunya de Barcelona. Cada cop es celebren
més actes en el marc de La Setmana arreu del
territori, i s’ha comprovat que les lectures en
català s’incrementen de setembre a finals
d’any.
En poques paraules, La Setmana s’està convertint
en molt més que un festival (i jo ja compto els
dies perquè arribi l’edició 2021!). Tal i com ha
dit Izaskun Arretxe (Directora de l'Àrea de Litera-
tura i Pensament de l’Institut Ramon Llull), «no
hi ha res com ensenyar la Setmana al editors in-
ternacionals perquè entenguin ràpidament la
vitalitat de la literatura catalana».
Mx
7
 EL VIAJE DE ANDRÉS - RESSENYA

Si aquest estiu teniu ganes de llegir una no-

vel·la lleugera que alhora us faci reflexionar,
no us perdeu “El viaje de Andrés” de Svend
Brinkmann que ha publicat en castellà Ned
Ediciones. Quan va començar a escriure, Brink-
mann tenia en ment un llibre especialitzat on par-
laria de les diverses versions de l’ésser humà,
amb perspectives tant filosòfiques com científi-
ques, però durant el procés va decidir fer un can-
vi radical:

«[...] estaba cansado de esa escritura lineal que

siempre se usa como plantilla de estas cosas, y,
por otro, unos compañeros acababan de publicar
una magnífica antología acerca, justamente, de
las mismas concepciones antropológicas que yo
tenía pensado presentar. […] Siguiendo con mi
historia, la situación entonces me llevó a re- gut connectar amb la història de Brinkmann. I
plantearme mi proyecto, y así es como me de- no sóc l’única (ni molt menys!): a Dinamarca
canté por este estilo literario que combina fic- ha venut 200.000 exemplars, i el castellà és la
ción y narrativa, lo cual, sin duda alguna, es to- quinzena llengua a la que s’ha traduït (gràcies
do un reto para un científico y escrito de no fic- a Maria Rosich).
ción como yo.»
La intenció de Brinkmann (psicòleg, professor de
la Universitat d’Ålborg, Dinamarca, i codirector
Quan vaig començar a llegir “El viaje de An-
del Centre d’Estudis Qualitatius) era arribar als
drés”, de seguida vaig pensar en el llibre de Jos-
joves, però el seu text (amè, profund i emotiu)
tein Gaarder “El mundo de Sofía”, doncs com-
pot interpel·lar a lectors molt diversos!
parteixen una estructura similar. Però a diferèn-
cia del clàssic de Gaarder (al qual he donat
L’Andrés, el protagonista, és un adolescent ple
més d’una oportunitat sense èxit) sí que he po-
d’inseguretats que no sap què fer amb la seva

8
vida i se sent més perdut que mai. Però el viatge
en tren que li ha organitzat la seva àvia no només
el transformarà com a persona, sinó que el farà ser
més conscient del món que l’envolta. Farà amis-
tats peculiars, viurà experiències úniques, i fins
i tot s’enamorarà...
No és fàcil buscar l’equilibri entre l’assaig i la
novel·la juvenil però Brinkmann se’n surt prou
bé, tot i que he trobat a faltar una mica més
d’intriga. Personalment m’he quedat amb ganes
de llegir més escenes del viatge de l’Andrés i
conèixer millor als personatges secundaris
(sobretot la Sally!).
A través de tots ells, l’autor ens mostra el millor
i el pitjor de la humanitat, i ens demostra que
som paradoxes amb potes, plens de contradic-
cions i anhels impossibles. Tot i que no compar-
teixo l'ús dels conceptes del “bé" i el "mal” (doncs
em semblat un tema molt complex), en general he
coincidit amb moltes reflexions i he pres nota de
punts de vista molt diversos.
En un món cada cop més individualista i egois-
ta, Brinkmann ens recorda que cal saber d’on
venim per decidir cap on volem anar. Que és
important trobar un sentit a la vida més enllà del
nostre propi benestar. Que som una amalgama de
circumstàncies i fites increïbles. I que tenim el
potencial per fer coses meravelloses o terribles.
Així doncs, “El viaje de Andrés” és una lectura
ideal per comentar amb els amics i la família, una
invitació a sortir de les nostres bombolles i mi-
rar més enllà.
p.274 «Cada vez estoy más convencida de que
deberíamos proteger lo humano en lugar de in-
tentar trascenderlo con pastilla u otras mejoras
artificiales. Ser humano significa estar sometido a
estar condiciones, y deberíamos reconciliarnos
con ello, aunque una de esas condiciones sea que
intentamos trascender nuestras condiciones cons-
tantemente. Ya lo ves, Andrés: ¡el ser humano es
una paradoja! […] Debemos confiarles (o mejor
dicho, confiaros, Andrés) [a los jóvenes] la res-
ponsabilidad de liderar el mundo con responsabi-
lidad. Debéis conocer lo humano para aseguraros
de que no desaparezca. A pesar de todo, vale la
pena defender al ser humano.»
Mx
9
 LA GUARDIANA - RESSENYA

El mes passat l’Àfrica (del canal Cuinant litera-

tura) i jo vam conversar en directe al meu ca-
nal "Paraula de Mixa" sobre “La Guardia-
na”, una de les darreres novetats juvenils de
Voliana Edicions. Però no ho vam fer soles! Ens
acompanyava la seva autora, Ariadna Herrero,
professora llicenciada en Filologia Catalana i
Hispànica. A dia d’avui ha col·laborat a diverses
antologies de relats, ha sigut guardonada amb
el Premi de Teatre La Carrova (entre d’altres),
i és l’autora de tres novel·les: “Seràs un dels nos-
tres” (2017), “Hem arribat tard a classe” (2018)
i enguany “La Guardiana”.
En ella, Herrero ens presenta l’Elisabet,
una adolescent plena d’inseguretats que es
veurà involucrada en una missió
mil·lenària! La seva vida can-
viarà dramàticament d’un dia per l’altre, però co-
neixerà un bon grapat de criatures sobrenaturals
(i híbrides) que l’ajudaran a acceptar el seu destí i D’altra banda, a través del llibre viatjareu
enfrontar-se a forces tenebroses. arreu del món per descobrir el passat dels
nous amics (i enemics) de l’Elisabet: samurais,
La història, a cavall entre la nostra realitat i el trobadors, dimonis, vidents... Des de la Cata-
món de l’Invisible, està ambientada a Granerea, lunya Nord fins al Japó, passant per França i
una població fictícia. Segons ens va explicar Mèxic! Quan tots ells es reuneixin a Granerea
Herrero, està inspirada en la seva ciutat natal per evitar que unes relíquies molt poderoses cai-
–Granollers- així que podríem visitar molts guin en males mans, la ciutat es convertirà en un
dels escenaris de la novel·la (de fet, durant el gresol de cultures: grega, egípcia, japonesa, occi-
directe l’Ariadna es va oferir a fer-nos una visita tana, txitximeca...
guiada... us hi sumaríeu? ;-D)

10
Ariadna Herrero aconsegueix transmetre’ns la
seva passió per la història i la mitologia alhora
que combina elements que enganxaran al pú-
blic juvenil. Intercala acció, triangles amoro-
sos, màgia, intriga, ritme... Això sí, he trobat a
faltar referents i expressions més actuals en els
diàlegs entre les companyes de l’Elisabet, i algu-
nes escenes de l’institut (com ara les d’educació
física) m’han recordat força a les de les pel·lícules
americanes. En general, però, trobo que “La
Guardiana” pot ser una bona portada d’entra-
da (no només al bosc de l’Invisible ^.^) sinó a
la literatura fantàstica, doncs conté molts ele-
ments clàssics del gènere. A més, un cop comen-
ceu a llegir necessitareu saber com acaba! Encara
que... sembla que les aventures de l’Elisabet no
han fet més que començar. ;-)
Mx
11
 ÀUNIA - RESSENYA

El primer llibre que he acabat durant la ma-

rató de lectura de Booktique ha sigut Àunia
d’Ivan Vera, guanyadora del Premi Llibreter
2021 (categoria LIJ catalana). Un dels reptes
d’aquesta marató lectora consisteix en acabar una
novel·la ambientada en un lloc on voldries anar, i
amb Àunia he pogut viatjar a un dels molts po-
blets ibers que habitaven el nord-est de la penín-
sula Ibèrica des de temps remots.

Més concretament a l’actual Empordà, prop del

Pla de l’Estany. No hi he estat mai, i m’agradaria
seguir descobrint indrets preciosos de Catalunya.
Això sí, la de la Catalunya actual, no la del 218
abans de Crist! ^.^ Per sort, amb la novel·la
d’Ivan Vera he pogut conèixer còmodament
des de casa el món de l’Àunia, una hàbil
caçadora que amb només tretze anys es re-
bel·la contra el rol que li imposa la societat. El punt fort de la novel·la és, sens dubte, la
documentació: l’autor aconsegueix transpor-
Estic molt a favor de promoure la novel·la tar-nos en el temps sense saturar-nos amb
històrica entre els joves i Vera aconsegueix que massa informació (igual que passa amb les nom-
una cosa tan llunyana com les guerres púni- broses notes a peu de pàgina que complementen
ques es tradueixi en personatges de carn i os- la lectura). No és un equilibri gens fàcil de
sos que van patir, estimar i morir igual que mantenir, però Vera se’n surt amb nota.
nosaltres fa milers d’anys. De fet, aquest llibre
va néixer arrel d’un treball de recerca, i es va Tot i així, reconec que no he acabat de connectar
acabar convertint en un novel·la amb el suport amb l’Àunia (potser perquè la seva història m’ha
d’alguns professors de la Universitat de Girona semblat una mica massa clàssica, potser pel final
que Ivan Vera menciona als agraïments. tan agredolç). La jove ibèrica és una barreja de

12
Fa Mulan i Katniss Everdeen (la protagonista
dels Jocs de la Fam), i m’hauria agradat veu-
re una versió més trencadora de l’arquetip
d’heroïna forta i lluitadora. En general he trobat
a faltar personatges una mica més complexos (i de
vegades més versemblants).
D’altra banda, la novel·la és àgil de llegir (amb
un ritme constant) i la prosa d’Ivan Vera m’ha
sorprès per la seva elegància i el seu extens vo-
cabulari:
p.152 «-Mantingues els braços forts i els peus
àgils. –l‟Ístanur va mirar als ulls plens de valor
del seu amic, que refulgien amb la llum de les
torxes i les fogueres-. Si morim, que sigui per la
Mixa & Ivan Vera
nostra terra. Per Ibèria!
-Per Ibèria!
El crit dels joves va ressonar a través del campa-
ment com un raig d‟esperança, parcialment eclip-
sat pel soroll dels soldats i de les bèsties. Ja era
de nit, nit de guerra.»
Si bé les dues primeres parts no m’han acabat
d’enganxar, la tercera (i més èpica de totes) ha
sigut la meva preferida. He gaudit dels diàlegs
(alguns d’ells basats en la crònica de Titus Li-
vi a Ab urbe condita) les enginyoses tàctiques i
l’emoció de la batalla... Paraula de Mixa que
viureu amb l'ai al cor el destí del poble iber!
Mx
13
 LA SEGONA TEMPORADA DE LA SÈRIE D'‘EL SENYOR
DELS ANELLS’ ES RODARÀ AL REGNE UNIT
Un any abans d’estrenar la primera part, Amazon ja l'ha renovat i prepara més capítols
(llegiu la notícia al Diari ARA)

14
15
 CANÇONS IDEALS PELS AMANTS DELS LLIBRES

16
17
 L’ENTREVISTA: Christian Inaraja

En Christian Inaraja és un il·lustrador català

que compagina actualment aquesta tasca amb
la de professor d‟aquesta matèria. Al llarg de la
seva trajectòria ha il·lustrat més d‟un centenar
de llibres publicats a diferents editorials i que
s'han traduït a varies llengües. Col·labora tam-
bé amb publicacions juvenils i infantils: Cavall
Fort, Tatano, i anteriorment a La Revista dels
Súpers, Tretzevents entre altres.

A més ha realitzat cartells per publici-

tat, páckaging i diverses col·laboracions
amb premsa. Ha rebut diferents premis, entre
els que destaquem: Premi Nacional al Millor
Llibre editat (2019), concedit pel Ministeri de
Cultura Español. Premi Internacional Composte-
la d‟Àlbum Il·lustrat per Cándido y los de-
más (2018) Premi Junceda (2013), concedit per
l‟Associació Professional d‟Il·lustradors de Cata-
lunya (APIC).

Paral·lelament ha estat codirector del FEC Festi-

val (festival de Curtmetratges de Reus des de
1999 al 2018), vicepresident de l'Associació Pro-
fessional d'Il·lustradors de Catalunya (2005-
2012) i membre del consell Català per al llibre
Infantil i Juvenil (2005-2012).

18
 Com definiries el teu estil? infància em va regalar.

L'estil és la manera de fer, o de dibuixar, que té ca-  Es neix il·lustrador?

dascú, i la seva manera natural d'expressar-se. Per
Il·lustrar és un ofici artístic. Per tant, la part profes-
tant, l'estil no es busca, sinó que ja es té.
sional s'aprèn, però la part artística i/o creativa ja es
El meu estil és de traç gestual i minimalista, colors porta incorporada de naixement.
vius i tintes planes.
 Som un país de bons il·lustradors?
 De quin llibre que has il·lustrat estàs més sa-
I tant! Històricament Catalunya ha sigut una re-
tisfet?
ferència, sobretot a partir del Noucentisme. Només
Tots tenen un tros de a meva vida, però si n'he d'a- per esmentar alguns noms: Lola Anglada, D'Ivori,
nomenar un diré "Cándido y los demás", que va ob- Junceda...
tenir un premi internacional l'any 2018, i va suposar
un canvi de paradigma per a mi, ja que era el primer  Quin color utilitzes més als teus dibuixos?
llibre que il·lustrava amb total llibertat i sense cap
Els colors son com els estats d'ànim, per tant, en
condicionant (perquè no era cap encàrrec). Això
funció dels moments tendeixo cap a uns o uns al-
m'ha permès continuar treballant amb total llibertat
tres...però en general m'agraden els colors càlids.
creativa des de llavors.

 Quina portada creus ha estat la més aconse-

 Alguna vegada t’has inspirat en algú que co-
neixes per fer una il·lustració?
guida dels teus treballs?

Sempre que dibuixem (o creem qualsevol cosa), es-

També totes les estimo. Però una portada que vaig
tem influenciats per tots aquells que ens han prece-
fer per la revista Tatano l'any 2017 va guanyar el
dit, i la nostra feina mai és absolutament original.
Premi a la Millor Portada de Revista en català
d'aquell any, així que aquesta m'ha quedat més gra-
 Qui material utilitzes més per dibuixar?
vada en el record.

Els més primaris son els que més m'agraden: llapis i

 Quin personatge t’ha portat més alegries?
paper

En aquest cas diré en Senyor Pot, que és un perso-

 Quina tècnica t’apassiona més a l’hora d’ex-
natge que dibuixo per la revista Cavall Fort, i per
pressar les teves idees.
mi, poder dibuixar a Cavall Fort significa seguir el
fil de la meva infantesa, quan llegia la revista i Darrerament m'agrada molt pintar amb aquarel·les o
m'enlluernava amb els dibuixos i personatges. Ara retoladors, ja que tenen un component d'atzar que fa
ja no soc nen però intento mantenir tot allò que la

19
 que les imatges s'acabin configurant una mica de
manera aleatòria, i aquesta sensació d'imperfecció
m'interessa molt.
 Utilitzes l’ordinador molt sovint per la teva
feina?
Sempre. Avui en dia, encara que comencem un
dibuix a llapis, sempre s'acaba escanejant-lo i re-
tocant-lo digitalment, i sinó també s'ha d’incorpo-
rar igualment a l'ordinador per enviar-lo per e-
mail. Les il·lustracions sempre passen pel format
digital, encara que després tornin a un paper
imprès.
 Anomena un il·lustrador o il·lustradora
que per tu sigui un referent.
Cesc ha sigut l'il·lustrador que m'ha explicat el
món on visc des que era petit, a través de les pàgi-
nes de Cavall Fort.
20
 Ets del que esperen que arribi la inspiració
o dels que treballen fins trobar-la?
Més aviat espero... en tot cas, no cal estar dibui-
xant per si arriba la inspiració, sovint es desperta
la creativitat llegint un llibre, cuinant o simple-
ment mirant a l'horitzó...
 Et sents identificat amb algun dels teus per-
sonatges?
Amb tots, ja que el que fem és el reflexa d'allò
que som.
 El cinema t’ha ajudat a ser un bon
il·lustrador ?
Sí, molt. Totes les activitats artístiques son vasos
comunicants. és molt difícil ser un bon escriptor/a
sense haver anat mai al teatre, o ser un/a
il·lustrador/a sense haver llegit mai cap llibre o
haver anat mai al cinema. L'art s'expressa de dife-
rents maneres, però és una única idea.  Un consell que dones constantment al teu
alumnat:
 Cita alguna pel·lícula que hauríem de veure
obligatòriament. Sigues feliç.

Bé, obligar potser no cal, però jo sempre m'he sentit

 Quantes hores al dia dediques a dibuixar?
atret per la fantasia de Fellini, on tots els seus perso-
natges semblen sortits de llibres infantils o còmics Les mínimes possibles. M'agrada molt dibuixar però
(de fet, Fellini era grafista i dibuixant, i molt sovint m'agrada encara més no fer-ho...
dibuixava els personatges i després buscava els ac-
tors/actrius que s'hi poguessin identificar).
 A la propera reencarnació que t’agradaria
ser? Em pots contestar amb un dibuix teu?
 Digues alguna pel·lícula animada que no
s’hauria de deixar de veure.

Diré un curtmetratge: Plane Crazy (1928, Walt Dis-

ney). Va ser la primera aparició de Mickey Mouse i
és un film de menys de 10' on hi ha representada
tota la màgia del cinema d'animació (a banda de fer
un film absolutament desmesurat pel que fa a la po-
lítica de correcció, que no passaria cap filtre actual -
masclisme, violència, adoctrinament, etc.).

 Hi ha algun personatge teu que t’agradaria

repetir a alguna nova història?

No especialment. Sempre hi ha noves idees i noves

propostes que et fan tirar endavant...

 Quin es el millor consell que pots donar-li a

algú que es vol dedicar a la il·lustració de lli-  Per últim, quina pregunta no t’he fet i t’ha
bres i contes? agradaria contestar ?

No sé si és el millor consell, però sempre els dic que Què menjaràs avui per sopar?
han de dibuixar el que el la mà els hi indiqui, deixar
-la fer... Lluïsa Villanueva, 2021

21
 L’ARTICLE

La rosa d'Alfred Vilaplana, una generació oblidada

L’última presentació d’aquest estiu a la llibreria

Documenta ha estat protagonitzada per una obra
inèdita molt especial. “Rosa de torrent” és el pri-
mer poemari d’Alfred Vilaplana (1930-
1987), un home autodidacta compromès amb
la cultura i la llengua catalana que no va arri-
bar a veure publicat cap dels seus manuscrits.
Quaranta anys més tard, però, l’editorial Trípo-
de ha donat a conèixer aquest tastet de la seva
poesia gràcies a la col·laboració de tres perso-
nes: Eulàlia Vilaplana (filla de l’au- laplana era de caràcter fort, exigent, metòdic,
tor), Immaculada Fàbregas (professora universi- rigorós i un treballador incansable. Tenia un
tària i prologuista del llibre) i Carles Duar- sentit de l’humor molt fi i sempre va actuar des
te (poeta, lingüista, director de la Institució Cultu- d’una llibertat de pensament que era molt impor-
ral del CIC, i autor de l’epíleg d’aquesta edició). tant per a ell. El seu compromís amb la llengua
catalana dugué a Vilaplana a ser articulista,
«El pare sempre havia dit que volia publi-
difusor editorial, lexicògraf, professor i poe-
car», afirmà Eulàlia Vilaplana «I creiem que esta-
ta. «Va ser moltes coses en una sola perso-
ria content i orgullós del resultat d‟aquesta edi-
na!» exclamà Immaculada Fàbregas amb una
ció». Però qui era Alfred Vilaplana? Segons ex-
rialla. «Fins i tot era un bon flautista i dibui-
plicà Immaculada Fàbregas, fou membre
xant».
d’una generació clau que va treballar des de la
clandestinitat per reivindicar la nostra cultu- Diplomat en Ciències Socials, els últims anys es
ra. Compartí els anhels d’altres figures oblidades va dedicar a la docència en l’especialitat de català
com ara Joan Crusellas, Santiago Albertí i Mauri- administratiu i jurídic, tot i que l’amistat entre
ci Serrahima, que aplanaren el camí de les futures Carles Duarte i Alfred Vilaplana va néixer
generacions d’universitaris del postfranquisme. quan aquestes matèries encara s’estaven rede-
finint després del franquisme. «Compartíem
Segons el va descriure la seva filla, Alfred Vi-

22
vocació per la llengua», afirmà Duarte. aviat sóc un còdol de tartera» em contestà amb un
somriure. Si ho voleu comprovar heu de llegir les
A finals dels anys setanta Vilaplana començà a es-
impactants memòries d’infantesa de la Ro-
criure poesia, i completà una quinzena de títols
ser: “Trenes tallades” (un dels llibres més venuts
inèdits. Així doncs, quina obra podia ser més ben
d’Edicions Cal·lígraf). Jo ja tinc ganes de po-
rebuda pel públic d’avui? Quin dels seus poema-
der guardar el meu exemplar de “Rosa de to-
ris («una mina d’or» afirmà Fàbregas) el podia
rrent” al costat de "Trenes tallades", però abans n’as-
representar millor? L’elecció fou “Rosa de to-
saboriré els versos (i desitjo que no siguin els úl-
rrent”, un recull de cent dotze lires, «poemes de
tims!).
cinc versos hexasíl·labs amb una musicalitat llumi-
nosa, de ritme àgil». «No esperàvem res: «D‟uns ulls fugitius,
llegíem els versos vull l‟ametlla tendra;
cercant les paraules d‟uns núvols distants,
Vilaplana ens parla de la felicitat de viure, de
i, lluny d‟impossibles, un ponent de roses,
l’autèntica bellesa i el goig d’estimar. Segons assolíem l‟alba.» parpelles vesprals.»
Duarte, s’hi veuen reflectits els paisatges que
«D‟allí, del torrent «He fet la lectura
apreciava, i el vincle amb la Roser Rosés, la seva son les nostres roses, del teu laberint:
de colors secrets, silencis de mots,
dona i musa (que es trobava entre el públic). «Tu
rebels d‟alegria silencis de mar
ets la rosa de torrent?» li vaig preguntar. «Més d‟alosa veloç...» al fons dels teus ulls.»

23
 CRÒNIQUES

Kameron Hurley o com convertir les dones en persones

El passat mes de juny la reconeguda autora de

ciència ficció Kameron Hurley va conversar
en directe (però virtualment, coses de la
pandèmia) amb l’escriptor Víctor García Tur en
el marc del Kosmopolis 21. Van parlar de cièn-
cia ficció i de feminisme, de nous paradigmes i
de l’evolució d’un gènere que s’ha vist capgirat
en els darrers anys gràcies a l’eclosió d’un bon
grapat d’autores decidides a dir la seva sobre el
passat, el present i el futur de la humanitat.

Vaig tenir la sort de poder assistir-hi a l’acte i

conèixer –ni que fos a través d’una projecció–
Kameron Hurley, qui s’ha convertit no només
en una de les meves escriptores de capçalera
sinó, també, ho reconec, en un referent. Si no
heu llegit mai La brigada lluminosa (Mai Més
Llibres) o La revolución feminista geek
(Alianza Editorial) us les recomano de la mane-
cionat el gènere amb la inclusió de noves narra-
ra més entusiasta possible, tant si us agrada la
tives i de com aquest pot seguir enriquint-se en
ciència ficció com si no (creieu-me, si feu una
el futur. Precisament, la seva novel·la La briga-
ullada a les seves obres, començareu a llegir-
da lluminosa ha despertat passions i ires en pre-
ne).
sentar un personatge protagonista, soldat d’ofici
Hurley va venir a parlar de perspectives de i combatent en una guerra cruenta, sense des-
gènere dins la ciència ficció, de com ha evolu- vetllar el seu sexe fins al final del relat.

24
Quan els lectors i lectores van arribar a aquesta companyes al llit?
revelació, van canviar la percepció que tenien
Per posar-vos en situació, us explicaré que fa
d’aquesta persona? La van valorar de manera
uns anys Hurley va publicar un assaig titulat We
diferent ara que tenia un sexe definit i que, pro-
always fought: challenging the „Women, Cattle
bablement, no era aquell que li havien pressupo-
and Slaves‟ narrativa (la primera obra de no fic-
sat des d’un principi? Sembla que, en molts ca-
ció guardonada amb un premi Hugo). Aquest
sos, així va ser, ja que Hurley va comentar que
article –inclòs també al recull La revolución fe-
va rebre moltes crítiques envers el sexe d’aquest
minista geek– explica, precisament, que les do-
personatge relacionades, principalment, amb el
nes sempre hem estat presents a les guerres, tot i
seu comportament.
que la cultura popular ens haja transmès la idea
Ho sent, però per avançar he de trencar el miste- contrària.
ri: la protagonista de La brigada lluminosa és
Hurley defensa el que hauria de defensar qualse-
una dona i, com comentava, hi ha lectors i lecto-
vol bon narrador o narradora: cal escriure sobre
res que no van encaixar bé la notícia. Un perso-
personatges complexos, amb virtuts i defectes,
natge femení que es comporta com ho fa Dietz?
imperfectes però reals... Sobretot, perquè només
No way. Tanmateix, el que fa Hurley precisa-
accedirem a quedar-nos amb ells al llarg de tres-
ment és desmitificar el que va batejar com a
centes pàgines si ens resulten interessants. I els
«utopia de les dones» i convertir-les en persones.
personatges femenins ho poden ser molt, espe-
Tan simple com això. Qui ens anava a dir que
cialment si deixem d’idealitzar-los i els conver-
les dones també beuen alcohol, pixen, lluiten, es
tim en persones. Persones que cometen errors,
barallen o tenen ganes d’emportar-se companys i

25
 que tenen passats i futurs foscos, que tracten
d’amagar parts de la seva vida que preferirien
que no existissin... i que ens fan sentir-nos iden-
tificades amb elles, independentment del seu
sexe.
La literatura de Hurley no ens mostra, per tant,
el món tal i com és (heteropatriarcal, eurocen-
trista, heteronormatiu...) sinó com podria ser.
Les seves són històries sobre com podríem ser
les persones, doncs i, encara que sovint s’em-
marquen en escenaris violents i sanguinaris
(l’autora va deixar clar que la guerra està molt
present a la seva història familiar i, per això
mateix, també a les seves novel·les), en elles
subjau un clar missatge pacifista i antibel·licista.
De fet, a la trobada vaig tenir l’oportunitat de
preguntar-li si havia estat difícil parlar de pau,
26
defensar-la i transmetre la necessitat de deixar
enrere els conflictes armats a través d’una no-
vel·la que vessa violència en cada pàgina. La
seva resposta? No recorda si li va resultar difí-
cil. En canvi, té clar que per a ella és molt im-
portant donar a conèixer els horrors de la gue-
rra, perquè només coneixent les seves catas-
tròfiques conseqüències es pot apreciar verita-
blement la pau.
Tant de bo les seves històries continuen apor-
tant llum al gènere de la ciència ficció. Espero
que gràcies al seu exemple –i al de moltes altres
autores–, cada vegada trobem més relats que
ens converteixin a totes i tots, simplement, en
persones. ●
Mariló Àlvarez Sanchis
Podeu recuperar la conversa online
27
 Premi Llibreter 2021 - Crònica #ParauladeMixa

07.07.21 Aquesta setmana s’han anunciat els
guanyadors del Premi Llibreter 2021, i una
servidora va poder assistir a la roda de premsa.
L’acte (que també van seguir en streaming di-
versos periodistes) va anar a càrrec de la presi-
denta del Gremi de Llibreters de Catalunya, M.
Carme Ferrer, el director de l’àrea del llibre
de l’ICEC, Joaquim Bejarano i els membres
de la comissió del Premi Llibreter, Irene Tor-
tós-Sala, Enric Aymerich i Joan Fàbregues.
batut rècord de votació entre els llibre-
ters! Podeu veure el palmarès aquí:
Premi Llibreter de Literatura catalana
“La casa de foc” de Francesc Serés (Proa)
Premi Llibreter d’Altres literatures
El país dels altres – El país de los otros, Leïla
Slimani.
Premi Llibreter d’Àlbum Il·lustrat

«La festa dels llibreters». Així és com va des-
criure el premi M. Carme Ferrer, un guardó
que acumula 22 anys d’història de foment
lector, prestigi literari i de posada en valor
de l’ofici de llibreter. Com cada edició, les
obres finalistes de cada categoria foren selec-
cionades per diferents comitès d’avaluació, i
l’elecció dels guanyadors va recaure en les lli-
breries agremiades. I sabeu què? Enguany s’ha
Els estels – Las estrellas, Jacques Goldstyn.
Traducció al català i castellà de Susana Tornero
Brugués (Editorial Joventud)
Premi Llibreter d’Infantil i Juvenil de Lite-
ratura catalana
Àunia d’Ivan Vera
(Akiara Books)
Premi Llibreter d’Infantil i Juvenil d’Altres

28
 literatures
La nena del Far d’Annet Schaap.
Traducció de Maria Rosich (Pagès Editors)
A més a més, també vam descobrir els guanya-
dors del X Memorial Pere Rodeja, un premi en
honor a Pere Rodeja i Ponsatí (considerat un
mestre en l’ofici de la llibreria). El Premi distin-
geix la trajectòria d’altres llibreters i destaca ca-
da any la tasca d’una persona o entitat que hagi
donat suport a les llibreries i la seva difusió. El
guanyadors foren Gemma Garcia de les llibreries
Vitel·la -perquè «entén la llibreria com a centre
cultural, amb gran capacitat d‟adaptació i conne-
xió»- i Toni Puntí (periodista cultural) -«perquè
sempre hi és, perquè deu haver visitat totes les lli-
breries de Catalunya»-. Puntí va desmentir això
últim, tot i que va reconèixer que ja li agradaria
poder-ho fer algun dia! ^.^
Personalment, de l’edició 2021 del Premi Llibre-
ter en destaco vàries coses:
En primer lloc que hagi servit d’homenatge a
totes les llibreries que han tirat endavant
malgrat la pandèmia (en especial les que són
el cor de petites poblacions). El propi Joaquim
Bejarano afirmava que «veure el sector tan im-
plicat ha sigut emocionant!».
D’altra banda, que la literatura juvenil i infan-
til està passant per un bon moment i la gran
feina dels traductors està fent possible que
gaudim d’històries precioses en ca-
talà. L’editorial Joventut, per exemple, porta
quatre generacions apostant per obres que els
apassionen (fins i tot quan ningú més hi creia).
I per últim, subratllo que en aquesta edició hi
hagi hagut autors nominats molt joves
com Adrià Aguacil de 20 anys (“La botiga de
vides”) i Ivan Vera de 22 (“Àunia”). Això ens
demostra que hi ha noves veus que estan prenent
el relleu (i que tenim un planter prometedor!). Si
tu també ets jove i escrius, l’Ivan Vera et re-
comana que no et guardis les teves històries
per a tu pensant que no agradaran, sinó que tin-
guis el coratge de compartir-les (igual que va fer
ell). Acabo aquest petit resum parafrasejant
a Toni Puntí, qui en el seu moment ja havia as-
segurat que les llibreries haurien d’estar sen-
yalades amb llums fluorescents com les
farmàcies per demostrar que són essen-
cials. «La literatura cura» afirmà, i Premis
com el Llibreter ens ajuden a demostrar-ho. ●
29
 Perdut al museu | Història de l’art en 21 gats

Avui us recomano dos llibres propers, originals, di-

vertits i ideals per introduir-vos al món de l’art. El
primer, per a lectors a partir de 5 anys, es titu-
la “Perdut al museu” i és un recorregut lúdic per
l’art modern. El protagonista d’aquest llibre (un nen
que acompanya al seu pare) recorre les sales d’un
museu imaginari en un homenatge a Matisse, Mon-
drian, Picasso, Delaunay, Monet, Van Gogh, Mi-
ró… Tot comença quan la ballarina d’un quadre
d’Edgar Degas el convida a fer un tomb pel museu!
Quin misteri...

Al dors de cada obra hi trobareu un pàgina que es

desplega per mostrar un text breu i senzill sobre els
diferents moviments pictòrics. Però això no és
tot! Els personatges que surten dels quadres ani-
maran al protagonista a seguir-los i superar un
joc de laberint inspirat en un artista famós. El
d’una pàgina a l’altra. Així que no desespereu si no
nivell va augmentant de mica en mica, així que ja
trobeu el camí entre les ones! És l’únic que no té so-
us podeu anar entrenant! ^.^
lució.

La veritat és que he sigut incapaç de completar l’úl-
tim, inspirat en un quadre de David Hockney (i això
que fins i tot he demanat ajuda a un parell d’ulls ex-
tra ;-D). Diria que és degut a l’enquadernació, doncs
les línies del laberint no acaben d’encaixar al passar
La meva segona recomanació és un llibre que em
va robar el meu cor de Mixa: “Història de l’art en
21 gats”. Què tenien en comú Picasso, Monet i
Georgia O’Keefe? Exacte: tots tres van ser grans ar-
tistes… i grans amants dels gats. Ara, de la mà (o de

30
l’urpa) de 21 gats experts en art, aprendreu a
distingir els moviments pictòrics més impor-
tants de la història des de l’antic Egipte fins a
finals dels anys vuitanta. A través de les
il·lustracions de Nia Gould coneixereu el sorpre-
nent gat cubista, el refinat gat rococó, el gat su-
rrealista i dalinià, el vistós gat art pop, el simbòlic
gat bizantí, l’enigmàtica gata Monna Lisa, l’ele-
gant gat art-déco…
Les còmiques caricatures de Gould van acom-
panyades de textos de Diana Vowels i Jocelyn
Norbury, els quals resumeixen amb enginy i
molt d’humor els trets més característics de
cada estil artístic. Gràcies a ells he descobert cu-
riositat com ara que l’impressionisme va agafar el
seu nom d’un insult intencionat, o que a l’art
egipci les figures es mostraven tant de perfil com
de front perquè era essencial mostrar el màxim
possible de tota la figura per poder passar a la vi-
da eterna.
«Expressionisme abstracte. Igual que un gat de-
testa que el tanquin, els expressionistes abstractes
s‟esforçaven per dotar la seva obra d‟un senti-
ment de llibertat. És probablement el moviment
artístic que ha inspirat més sentiments de “jo
podria haver pintat això” en alguns espectadors
de l’època, malgrat que els expressionistes abs-
tractes més famosos eren experts del dibuix, la
composició i el color. Simplement van triar l‟en-
focament radical d‟expressar les idees sense pin-
tar objectes reconeixible.»
En poques paraules... Grans i petits gaudireu
d’aquesta història de l’art de bigotis!
Mx
31
 Preveient el futur lector

Àries Cranc Balança

21 MARÇ-20 ABRIL 22 JUNY-22 JULIOL 24 SET -23 OCTUBRE
Freqüència (de lectura): Freqüència: Freqüència:

Quantitat (de llibres): Quantitat: Quantitat:

Qualitat: Qualitat: Qualitat:

Taure Lleó Escorpió

21 ABRIL-20 MAIG 23 JULIOL-23 AGOST 24 OCTUBRE-22 NOV
Freqüència: Freqüència: Freqüència:

Quantitat: Quantitat: Quantitat:

Qualitat: Qualitat: Qualitat:

Bessons Verge Sagitari

21 MAIG-21 JUNY 24 AGOST-23 SETEMBRE 23 NOV- 21 DESEMBRE
Freqüència: Freqüència: Freqüència:

Quantitat: Quantitat: Quantitat:

Qualitat: Qualitat: Qualitat:

32
 Capricorn
22 DESEMBRE-20 GENER
Freqüència:

Quantitat:

Qualitat:

Aquari
21 GENER-18 FEBRER
Freqüència:

Quantitat:

Qualitat:

Peixos
19 FEBRER-20 MARÇ
Freqüència:

Quantitat:

Qualitat:

33
elseullibre és una associació sense ànim de lucre amb NIF G67274241 creada per promoure el llibre
en català. Us hi podeu subscriure gratuïtament i us enviarem per correu la llista de tots els llibres que
s’acaben de publicar en català sobre els temes que hàgiu triat, amb informació complementària de ca-
dascun. S’hi inclouen els publicats en l’àmbit de l’Estat espanyol i aviat els d’Andorra, l’Estat francès
i l’Alguer. No venem llibres: només en facilitem informació perquè els pugueu comprar a la llibreria,
per correu o trobar-los a la biblioteca. Només necessitem el correu per enviar-vos el butlletí. Res més.

Qui som?

Som un grup d’amics i companys de

feina, i la família Aymà. Engeguem
aquesta tasca sense ànim de lucre
perquè serveixi a tots els ciutadans.

Homenatge

Des d’elseullibre volem homenatjar

Jaume Aymà Mayol, pioner de les
edicions en català a la postguerra, lluitador per la llengua catalana, el catalanisme, la cultura i el llibre
en general.

Contacte

Podeu escriure’ns a aquest mail:

ELSEULLIBRE@GMAIL.COM

O seguir-nos a Twitter i Instagram

@elseullibre

34
 T’atreveixes a conèixer la filosofia dels nostres cursos?

Després d'impartir-los durant sis mesos a la Xarxa de Biblioteques, per encàrrec de Barcelona Activa,
ara arriba el moviment FanTIC a les escoles.

T’avisem que... crea addicció!

El nostre objectiu és portar a les escoles una nova manera d'aconseguir que les noies i nois s'apropin
activament a diverses disciplines creatives tals com la literatura, música, fotografia, pintura, dansa, ci-
nema... Fem breus formacions emprant nous i innovadors formats adreçats a escoles.

Què són els Booktubers? Els Booktubers són milers de joves arreu del món que pugen vídeos a You-
Tube parlant sobre la seva passió pels llibres i acumulen milions de seguidors!

Sabies que...? El fenomen Booktuber està agafant volada i fins i tot el sector editorial potencia aquesta
manera de promocionar els seus llibres. Una bona recomanació d'un BookTuber conegut pot fer aug-
mentar les seves vendes fins a un 20%!

I per què no extrapolar aquest sistema exitós a d’altres disciplines artístiques? Amb 4FanTIC els alum-
nes es divertiran convertint-se en creadors i divulgadors (Tubers) de l'art que hagin treballat durant les
formacions. Fem-los Booktubers, Dansatubers, Artstubers, Musictubers, Fototubers, Teatretu-
bers! Satisfarem objectius pedagògics i, a més, complementem els recorreguts curriculars en una gran
quantitat de competències.

+informació a:
www.4fanticbcn.com

Twitter | Facebook | YouTube | Instagram

35
36
 Membres de la Redacció:

Mixa

Agraïments a:

Lluïsa Villanueva | Mariló Àlvarez Sanchis

I a tothom qui ha participat aquests anys

a la Revista dels Lectors del QL.

Gràcies!

37