Jaume Coll Canal

RESUM MECANOSCRIT DEL SEGON ORIGEN

Un matí, hi havia dos nois que volien pegar a un altre noi més petit, en Dídac, només
pel fet de ser negre, i acaben tirant-lo al fons d’un llac. L’Alba, una noia una mica més
gran que en Dídac, es tira a l’aigua per salvar-lo i que no s’ofegui. Just abans de llençar-
se, però, veu cinc o sis naus voladores que no havia vist mai a la vida. Quan surt amb el
Dídac sobre els seus braços, veu que tota la ciutat on vivia, Benaura, estava en runes.
Quan el Dídac es recupera, van corrents a veure el que havia passat, i només troben
runes i habitants morts, exceptuant ells dos, que s’havien salvat perquè estaven a la
profunditat de l’aigua. Després de comprovar que ells dos eren els únics humans amb
vida, decideixen que han de marxar de Benaura perquè és molt perillós viure entre
morts. Per tant, agafen menjar, roba, medicaments, i moltes altres coses que els
poden servir i marxen a un bosc a viure. Finalment, s’instal·len a una cova al costat
d’un riu, on tenen aigua per beure. Allà s’hi estan un temps, fins que un dia, explorant
la zona, veuen una masia, i pensen que allà viurien millor que a la cova. Allà també s’hi
van estar un temps. Van trobar un tractor, que van aconseguir arreglar i els va servir
per fer viatges. Un dia, també, van veure les mateixes naus que van destruir tot el que
havia creat l’home volant per sobre la masia. Es van espantar, ja que temien que els
matessin a ells, i van començar a fer menys soroll perquè ningú els veiés. Fins i tot van
haver de matar a un dels protagonistes de la catàstrofe, que estava esperant-los
davant els terrenys de la masia, amagat. Van estar netejant la masia, llegint llibres de
medicina per saber com actuar davant de certes malalties, i menjant conserves o
aliment que collien dels arbres. Un dia, van agafar el tractor i van marxar cap a
Barcelona, que també estava en runes, al igual que la resta del món. Allà, van poder
recollir molt més menjar, i altres recursos... Mentre estaven a la platja, van pensar que,
si ells es van salvar mentre estaven sota l’aigua, hi havia d’haver més supervivents, que
s’havien estat banyant a la platja o a piscines. Mentre rondaven per Barcelona, van
veure el primer senyal de vida, puix van veure un cartell que posava: “Aquí hi ha
supervivents”. Decidiren entrar a l’habitatge on estava el cartell, i després de buscar
una estona, només van trobar una noia que s’havia suïcidat. Això, però, els va animar a
seguir buscant vida. En Dídac, va pensar d’agafar un avió i viatjar pel món en busca de
més sobrevivents, però l’Alba, més senyada, era conscient de la perillositat i es va
negar. En comptes d’un avió, finalment, van decidir transportar-se pel mar navegant
un vaixell. Arribaren a diferents pobles d’Itàlia, on fins i tot van trobar més
supervivents, però als primers, que eren un grup de 3 homes, els van haver de matar
perquè volien matar el Dídac i quedar-se amb l’Alba, segurament per violar-la. A un
altre lloc van trobar una dona, però tampoc van poder estar amb ella perquè estava
boja. Mentre navegaven pel mar, l’Alba i en Dídac tenien relacions sexuals, car havien
de repoblar la Terra una altre vegada. Un retràs de tres setmanes de la regla de l’Alba
els va fer entendre que estava prenyada, així que decidiren tornar a Barcelona, perquè
no li passés res al nadó. Durant els nou mesos que va tardar a néixer el nen, tant l’Alba
com en Dídac van llegir molt per poder parir sense que li passi res al bebè o a la mare.
Un dia d’estiu, l’Alba va trencar aigües. Li van posar Mar, nom que havien triat abans
de que neixi el nen i que van acordar que el posarien tant com si el nen fos nen o nena.
Dies després del naixement, en Dídac va anar a Barcelona a buscar més recursos per a
poder tenir gas, menjar i altres coses. Com que tardava molt a tornar, l’Alba decidí
anar a Barcelona a buscar el pare de la Mar. Allà, va trobar el Dídac esclafat pel sostre
d’una biblioteca, i mort. Acte seguit, van enterrar-lo.

AUTOR: MANUEL DE PEDROLO

Manuel de Pedrolo, que va viure de 1918 a 1990, va ser un dels escriptors més
influents de la segona meitat del segle XX. Les seves obres més destacades estan
“Totes les bèsties de càrrega”, ”Joc brut”, “Mecanoscrit del segon origen” i “Mossegar-
se la cua”, entre altres. L’any 1979 va rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.