05.556 / 05.

041
5.041 — Administració i Gestió d’Organitzacions / Organitz
Organització
ació i Administració d’Empreses. Comptabilitat — PAC4
PAC — 2012-13 —
ETI/GEI/GM/GTT — Estudis d’Informàtica
nformàtica Multimèdia i Telecomunicació

SOLUCIÓ PAC 4
PREGUNTES TEÒRIQUES (2,5 punts: 1
1,25 punts / pregunta)

PREGUNTA 1.

A partir de l’exemple d’una empresa o organització que coneguis, identifica i explica les diferents
etapes evolutives dels sistemes d’informació que s’hi poden observar
observar,, seguint el criteri evolutiu
descrit per Porter i Miller.

RESPOSTA:
Pregunta de tipus obert en la que l’alumne hauria de descriure el procés d’una organització que comença
centrant els seus esforços en SI en el processament de dades i en els processos administratius. Per
exemple tots aquells sistemes que tenen per objecte la transacció, és a dir, el registre d’activitats i accions
de l’organització amb el seu entorn o dins d’ella mateixa: tota compra, factura, moviment bancari, ordre de
fabricació que suposa un intercanvi d’informació son transaccions que cal que siguin enregistrades
enr
degudament. Aquestes transaccions en un futur poden donar lloc a noves transaccions i, d’altra banda,
aquestes transaccions agregades i visualitzades des d’una altra perspectiva seran la base per la presa de
decisions, esdevenint la matèria prim
primera
era dels SI decisionals, que es corresponen amb la segona fase.
Així en una entitat financera podríem contemplar tots els sistemes i aplicacions (hardware i software) que
permet realitzar l’operativa transaccional amb els clients de contractació de productes
product i registre de
moviments. Aquest seria el primer nivell.
En una segona fase evolutiva de més maduració, el maneig de la informació generada és ordenada i
organitzada de tal forma que es desenvolupen eines per analitzar el negoci i poder prendre decisions.
decisions En
el nostre exemple de l’entitat financera, la informació de l’activitat generada permet conèixer quines
oficines o zones són més rendibles, quin perfil de client deixa mmés marge,, quins productes aporten més
valor al benefici de l’empresa, etc. Dins aqu
aquest
est nucli de sistemes decisionals, tant tàctics com estratègics,
podem trobar per exemple les solucions de Bussiness Intelligence (BI)
(BI).

En una tercera fase evolutiva, de plena maduresa, la SI impacta a l’estratègia de l’organització.

l’organització La
informació és utilitzada
itzada per donar valor a l’organització i als clients. Seguint amb el nostre exemple, es
desenvolupen noves formes de relacionar
relacionar-se
se amb els clients que permeten incrementar i millorar el grau
de personalització,ó, amb un elevat palanquejament en l’ús de la iinformació:
nformació: canals d’autoservei, la banca
online, l’aparició d’entitats que ofereixen productes i serveis totalment personalitzats i fets a mida del client,
són possibles a l’estar el seu negoci basat totalment en les possibilitats de les TI i que treballen per la
xarxa.

1
 05.556 / 05.041
5.041 — Administració i Gestió d’Organitzacions / Organitz
Organització
ació i Administració d’Empreses. Comptabilitat — PAC4
PAC — 2012-13 —
ETI/GEI/GM/GTT — Estudis d’Informàtica
nformàtica Multimèdia i Telecomunicació

PREGUNTA 2.
Classifica els següents exemples de decisions en matèria de sistemes d’informació segons es
corresponguin amb el rol de la direcció general o amb el rol del director de sistemes d’una organització:

Establir objectius i nivells de servei amb els proveïdors

interns o externs
Negociació dels nivells de servei acordats i el seu compliment

Desenvolupament de talent

Ser el líder del canvi estratègic del negoci

Establir el nivell de servei que ess necessita pel negoci

Establir el rol de les TI a l’empresa

Decidir el nivell de despesa i inversió en TI

Revisar el model d’informació per construir noves

infraestructures

La gestió de la informació

L’administració de les tecnologies

Decisions de seguretat i contingència

2
 05.556 / 05.041
5.041 — Administració i Gestió d’Organitzacions / Organitz
Organització
ació i Administració d’Empreses. Comptabilitat — PAC4
PAC — 2012-13 —
ETI/GEI/GM/GTT — Estudis d’Informàtica
nformàtica Multimèdia i Telecomunicació

RESPOSTA:

Establir objectius i nivells de servei amb els proveïdors DIRECTOR DE SISTEMES

interns o externs
Negociació dels nivells de servei acordats i el seu compliment DIRECTOR DE SISTEMES

Desenvolupament de talent DIRECTOR DE SISTEMES

Ser el líder del canvi estratègic del negoci DIRECTOR GENERAL

Establir el nivell de servei que es necessita pel negoci DIRECTOR GENERAL

Establir el rol de les TI a l’empresa DIRECTOR GENERAL

Decidir el nivell de despesa i inversió en TI DIRECTOR GENERAL

Revisar el model d’informació per construir noves DIRECTOR DE SISTEMES

infraestructures

La gestió de la informació DIRECTOR DE SISTEMES

L’administració de les tecnologies DIRECTOR DE SISTEMES

Decisions de seguretat i contingència DIRECTOR GENERAL

PREGUNTES TEST (2 punts: 0,25 punts / pregunta)

1 2 3 4 5 6 7 8
C C D B D A C A

1- Quan es parla de la cadena de valor a les organitzacions podem afirmar que :

a. La cadena de valor externa o virtual inclou un conjunt de processos bàsics que van des de la
incorporació de les matèries primeres fins la venta o prestació d’un servei.
b. La cadena de valor interna o física conté els sistemes d’informació que permeten donar suport a la
cadena de valor externa o virtual.
c. El sistema d’informació alimenta i dona valor a tots els processos de l’organització.
d. Els SI només afectaran als processos externs amb que interactua l’organització, per això forma part
de la cadena de valor externa o estesa.
(BIT 51. 1. Els sistemes
mes d’informació en l’empresa. Pàg4)

2- En relació a les decisions en matèria de sistemes d’informació

d’informació,, podem afirmar que:
a. La direcció general no hauria de participar en el disseny i implantació de l’estratègia global de
sistemes i tecnologies de la informac
informació,
ió, doncs és una responsabilitat de la direcció de sistemes
d’informació.
b. La direcció de sistemes ha de decidir el nivell de despesa i inversió en sistemes i tecnologies de la
informació, per tal d’aconseguir els objectius definits en l’estratègia de l’organització.
l’or

3
 05.556 / 05.041
5.041 — Administració i Gestió d’Organitzacions / Organitz
Organització
ació i Administració d’Empreses. Comptabilitat — PAC4
PAC — 2012-13 —
ETI/GEI/GM/GTT — Estudis d’Informàtica
nformàtica Multimèdia i Telecomunicació

c. És responsabilitat de la direcció general preguntar

preguntar-se
se quins han de ser els processos de negoci i
projectes informàtics que han de rebre el major esforç d’inversió.
d. Cap de les anteriors
(BIT 51. 4. Decisions en matèria d’informació que no es po
poden
den delegar en la direcció de
sistemes)

3- Estudiant el paper de les SI a les organitzacions podem afirmar que:

a. Les SI afecten només als processos externs de l’organització i com aquesta es relaciona amb el seu
entorn.
b. S’anomena SI de tipus estratègic aquells que donen suport als processos de negoci secundaris i no
proporcionen un avantatge competitiu.
c. Les SI afecten només als processos interns de l’organització.
d. L’atenció al client o la gestió de comandes són exemples de processos centrals del negoci d’una
organització que són suportats pels SI.
(BIT 51. 3. Estrategia de SI/TI)

4- Quina de les següents afirmacions sobre el rol del director de sistemes d’informació podríem dir que és
FALSA:
a. Ha de treballar molt a prop dels altres directius de l’empresa pe perr entendre les necessitats dels
negocis i les àrees funcionals i els problemes que tenen.
b. Gestiona el departament de producció de l’empresa.
c. Ha de ser un gestor de relacions, doncs recull les necessitats de cada àrea, i també treballa
intensament amb els proveïdors
roveïdors estratègics i els proveïdors de serveis externalitzats.
d. És un agent de canvi i un reformador del funcionament dels serveis de tecnologia.
(BIT 51. 5. El nou rol del director de sistemes d’informació
d’informació)

5- Dins del concepte de costos de transacció podem trobar:

a. Tots aquells costos necessaris per poder realitzar un intercanvi econòmic o transacció en el mercat.
b. Els costos d’investigació i formació, necessaris per conèixer si un determinat producte el demana un
mercat, quines empreses l’ofereixen i a quin preu, etc.
c. Els costos d’execució i garantia de contractes
d. Tots els anteriors son conceptes de costos que podem incloure en els anomenats costos de
transacció.
(BIT 52. 1.2. Característiques de l’empresa xarxa
xarxa)

6- La inversió que fa una empresa dedicada a la venda d’articles esportius en un nou software comptable,
podríem definir-la com:
a. Una inversió en sistemes d’informació de suport.
b. Una inversió en sistemes d’informació estratègics.
c. Una inversió en sistemes d’informació que suporten noves oportunitats de negoci.
d. No és una inversió en sistemes d’informació.
(BIT 51. 3. Estrategia de SI/TI)

7- Quan una empresa dedicada a la gestió d’un hotel externalitza les activitats de comptabilitat:
a. Està incrementant els costos de transacció i redueix el seu nivell d’eficiència al no disposar de la
informació que es genera en aquesta àrea.
b. És un exemple d’empresa que esdevé empresa xarxa.
c. Permet a l’empresa focalitzar
focalitzar-se en el nucli del seu negoci.
d. Totes les anteriors.

4
 05.556 / 05.041
5.041 — Administració i Gestió d’Organitzacions / Organitz
Organització
ació i Administració d’Empreses. Comptabilitat — PAC4
PAC — 2012-13 —
ETI/GEI/GM/GTT — Estudis d’Informàtica
nformàtica Multimèdia i Telecomunicació

(BIT 52. 1.2. Característiques de l’empresa xarxa)

8- L’empresa Amazon és un exemple d’empresa xarxa :

a. Per què entre altres arguments presenta una forma organitzativa construïda al voltant d’un projecte,
on el treball en xarxa esdevé el nucli central.
b. Perquè
què entre altres arguments fonamenta la presa d de
e decisions en la jerarquia de cada node i no en
el coneixement.
què les relacions contractuals dels integrants de la xarxa es fonamenten en el preu que
c. Perquè
s’estableix en la col—laboració, la qual cosa permet reduir els costos dels diferents participants, fent
més eficient el conjunt.
d. Amazon no és un exemple d’empresa xarxa.
(BIT 52. 1.2. Característiques de l’empresa xarxa
xarxa)

PREGUNTES PRÀCTIQUES (5 punts):

EXERCICI 1 (2,5 punts)

Explica breument les diferències existents entre el concepte “xarxa d’empreses” i “empresa-
“empresa
xarxa”.Posa un exemple de cada.

La xarxa d’empreses neix del principi de la descentralització de l’activitat empresarial.

empresarial L’evolució
competitiva de l’entorn empresarial, fortament pressionada pel procés de globalització, ha comportat la
formulació d’estratègies que requereixen organitzacions altament descentralitzades
escentralitzades per tal d’assolir uns
nivells d’eficiència majors mitjançant la col—laboració amb altres empreses que són més eficients en l’ús de
tecnologies o la realització de determinades
minades tasques que no són pròpies del nucli del negoci. D’aquesta
forma podríem trobar l’exemple de les empreses d’automoció que han redefinit els seu negoci des de la
producció cap al desenvolupament o la prestació de serveis, reordenant les seves organitzacions
organi de tal
forma que col—laboren amb una xarxa d’empreses proveïdores que realitzen les diferents parts dels
productes que venen.
Algunes de les característiques d’aquest model són:
- Treball simultani i un elevat grau d’intercanvi d’informació.
- Escalabilitat
bilitat sense que signifiqui un increment del pes productiu
- Subcontractació d’activitats de menor valor afegit en relació al que es ven

Exemple de red d’empreses: el cas Luanvi

Luanvi-Seur.
L'empresa de venta de roba esportiva LUANVI, va realitzar en els darrers anys una forta inversió en
millorar els SI / IT de tal forma que l’ajudés a donar un salt en l'eficiència de la seva activitat i en la millora
dels seus marges a través de la reducció de costos
costos.. D’aquesta forma, l’ús més intensiu de les TIC va
permetre iniciar un procés d'externalització de part dels seus processos operatius tot permetent a
l'empresa poder focalitzar els seus esforços en el nucli del seu negoci o activitat
activitat.. Per aconseguir-ho
aconseguir va
deixar en mans de tercers aquells processos i activitats no nuclears, com podrien ser la comptabilitat o el
cobrament d'efectes emesos contra la seva cartera de clients per les vendes realitzades,
realitzades però
principalment els processos propis de l'operativa de p preparació
reparació d'una comanda (realització del "picking") i
la logística (transport). D'aquesta manera, va contractar els serveis d'una empresa de logística i transport
com SEUR, per a la gestió física del magatzem (recepció de comandes des dels mercats asiàtics), asiàtics
actualització i gestió dels estocs, així com la gestió i preparació de les comandes realitzades pels clients
5
 05.556 / 05.041
5.041 — Administració i Gestió d’Organitzacions / Organitz
Organització
ació i Administració d’Empreses. Comptabilitat — PAC4
PAC — 2012-13 —
ETI/GEI/GM/GTT — Estudis d’Informàtica
nformàtica Multimèdia i Telecomunicació

de Luanvi i finalment la gestió de l'enviament de la comanda (el transport). D'aquesta manera, l'empresa
Luanvi pot focalitzar la seva atenció een dos processos fonamentals i estratègics per a l'assoliment dels
seus objectius: d'una banda dissenyar nous productes (noves col—leccions
leccions de roba, nous teixits, també
nous proveïdors) que li permetin prendre un avantatge competitiu en el mercat (estrat`geia
(estrat`ge de costos i
estratègia de diferenciament) i també desenvolupar la seva xarxa comercial, focalitzar-se
focalitzar en la venda.
Seur,, per la seva part, realitza aquesta tasca no només per Luanvi,, sinó per moltes altres empreses, la
qual cosa li permet ser molt eficient
ent i oferir un servei de gran qualitat a uns costos que cada una de les
empreses per separat no podria arribar.

L’empresa xarxa,, en canvi, es planteja com un meta

meta-sistema,
sistema, una forma organitzativa construïda entorn a
un projecte, format per diferents comp
components
onents de vàries empreses. És un nou concepte d’entitat, diferent,
que presenta unes característiques que la defineixen, segons el professor Castells:

- Canvi cultural intern

- Combinació d’actius especialitzats, freqüentment intangibles
- Presa de decisions basades en el coneixement, no pas en la jerarquia
- Gestió d’informació en comunicació directa sobre tots els nodes
- Organització sobre grups de geometria variable
- Superació de les vinculacions contractuals basades en el preu
Un exemple d’aquest concepte d’empresa-xarxa xarxa seria el cas d’Amazon.
d’Amazon Sota aquest logotip
existeixen proveïdors de llibres nous i usats, agències de distribució de paqueteria, sistemes de
cerca per internet, sistemes de transaccions monetàries, sistemes de publicitat, franquícies
internacionals
acionals amb negocis paral—lels, associacions amb Google o Yahoo!,. Totes aquestes entitats
per sí mateixes poden ser empreses diferents. Amazon és una virtualitat, cap dels components és
Amazon per sí sol i Amazon existeix a cada instant en que es genera una transacció. Després de la
transacció només queden les empreses individuals i Amazon queda com una virtualitat, com
empresa en forma potencial.

EXERCICI 2 (2,5 punts)

Explica breuement en què consisteix el model d’alineament estratègic i posa un exemple

exemp (real o inventat)
de situació on pugui veure’s el grau d’ajust o desajust entre l’estratègia de negoci i les estratègies de SI/TI
que es poden presentar en una empresa.

RESPOSTA:

El model d’alineament estratègic que es reflecteix a la figura 7 de la pàg

pàgina
ina 10 tracta d’exemplificar en quin
grau les estratègies de negoci i les estratègies de SI/TI d’una organització es troben alineades. Per tant, és
una mena d'eina en la que es tracta de definir i relacionar per un costat com es troben organitzats els
processos
essos interns en vers els processos i l’organització de SI/TI (grau d’integració funcional).

6
 05.556 / 05.041
5.041 — Administració i Gestió d’Organitzacions / Organitz
Organització
ació i Administració d’Empreses. Comptabilitat — PAC4
PAC — 2012-13 —
ETI/GEI/GM/GTT — Estudis d’Informàtica
nformàtica Multimèdia i Telecomunicació

Per un altre costat, a nivell extern (fora del que seria el funcionament propi de l’organització), tracta de
mesurar el grau d’ajustament de l’estratègia de negoci amb l’estratègia de SI/TI.

D’aquesta forma es determinen quatre quadrants en aquesta matriu, tenint en compte aquests diferents
paràmetres funcionals per un costat, i extern/intern per un altre.

Anem a posar un exemple:

Podríem trobar una organitzacióització que es troba molt ben suportada per aplicacions i infraestructures
tecnològiques per dur a terme els diferents processos que requereix l’empresa en el desenvolupament de
la seva activitat (processos de fabricació, processos logístics, etc), però per pe exemple, els camins o
estratègies del negoci (cap on anem?, quins mercats volem abordar, quins nous productes volem treure al
mercat?) poden no estar “ajustats” amb l’estratègia de tecnologia. Un cas molt extrem: imaginem que
l’empresa decideix obrir i orientar
rientar el seu negoci cap a la xarxa (internet) però ens podem trobar que les
estratègies de SI/TI no han tingut en compte aquest fet i per tant, no són eficaços els plantejaments actuals
per poder acomplir els objectius que proposa l’estratègia de negoci. L’empresa es trobaria “desajustada” a
nivell extern, en canvi es trobaria ben “ajustada” en el nivell intern (la tecnologia ajuda eficaçment el procés
de venda, distribució, etc, ...).