Rosa Sensat i Vilà

Rosa Sensat i Vilà (el Masnou, Rosa Sensat i Vilà

Maresme, 17 de juny[1] de 1873 -
Barcelona, 1 d'octubre de 1961) va ser una
mestra que contribuí al desenvolupament
de l'escola pública catalana durant el
primer terç del segle XX.[2][3][4]

Contingut
Biografia
Principis pedagògics[cal citació]
Pedagoga feminista[cal citació]
Publicacions
Vegeu també
Referències
Bibliografia i fons documentals Biografia
Naixement 16 juny 1873
Enllaços externs el Masnou (Maresme)
Mort 1r octubre 1961 (88 anys)
Barcelona
Biografia Directora d'escola

Era filla de Jaume Sensat i Maristany,

Activitat
capità de vaixell que va morir quan ella
Ocupació professora, pedagoga, escriptora
tenia nou anys, i de Josepa Vilà i Riera,
brodadora. Ella, la seva mare i la seva àvia
van subsistir fent brodats i puntes. Als deu anys va començar a preparar-se per l'examen de
l'ingrés a l'Escola Normal i als dotze marxa cap a Barcelona per estudiar magisteri. Es va
matricular al Col·legi Barcelonès, on es va preparar per als exàmens a l'Escola Normal. Com que
a Barcelona no tenia on allotjar-se, Àngela Vallès, la directora del centre, la va allotjar a casa
seva. D'aquesta manera es va convertir en la seva mestra i mentora i més tard en la seva sogra.

Ja amb la titulació de mestra superior, va a estudiar a la Escuela Central de Magisterio de

Madrid. El seu primer destí fou a l'escola pública del Masnou i després a Girona, sempre al cicle
de parvulari. La seva inquietud per aprendre la va portar a apropar-se a la Institución Libre de
Enseñanza, a estudiar posteriorment a l'Institut Rousseau de Ginebra i a conèixer de prop les
noves propostes pedagògiques en diverses escoles europees.

El 1900 va guanyar les oposicions de Labors a l'Escola Normal d'Alacant. Es casà el 1903 amb
David Ferrer i Vallès, amb qui s'instal·là definitivament a Barcelona. El 1904 va néixer la seva
filla Àngels. Treballà a l'Escola de Sant Martí de Provençals durant tres anys i el 1908 esdevé
mestra de l'escola unitària de la Diagonal. Visita escoles renovades d'Alemanya i s'entusiasma
amb els nous enfocs de la pedagogia activa. El 1912 és becada per la Junta de Ampliación de
Estudios per conèixer l'avantguarda educativa de Bèlgica, Suïssa i Alemanya.
Desenvolupà una intensa tasca divulgadora dels nous corrents educatius, i la seva capacitat
organitzadora la va portar a ser la primera directora de l'Escola de Bosc, a la secció de nenes,
càrrec que ocupà entre 1914 i 1930. L'Escola de Bosc fou la primera escola a ple aire de
Catalunya, seguint el corrent higienista del moment, atenent així la greu mancança de salut de
bona part de la infància. Situació que permeté crear una escola al marge de la gestió estatal. En
aquest marc, Rosa Sensat va poder plantejar unes formes de treball basades en les pautes dels
avenços de la pedagogia i de la psicologia evolutiva, fortament lligades als plantejaments
activistes i especialment al mètode de centres d'interès i globalització de Decroly i a l'educació
funcional de l'Escola de Ginebra. El seu llibre Vers una escola nova és un recull de les
realitzacions i experiències de l'Escola de Bosc i un bon exemple de l'actitud d'anàlisi i reflexió
sobre les pràctiques i activitats. L'Escola de Bosc esdevindria un model d'educació activa, on el
joc i el treball eren “el més eficaç agent d'educació.” en paraules de la mestra. L'Escola de Bosc
és una de les més belles mostres del projecte noucentista de realitzar una profunda
transformació moral, social i cultural de la societat catalana per mitjà de l'educació.

A part de la seva vinculació a entitats professionals com la Federació de Mestres Nacionals de

Catalunya, participà en empreses de gran calat educatiu com ara el programa de publicació de
textos escolars en català de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana. Aquesta obra
editorial encara impressiona, a hores d'ara, per la qualitat i la bellesa dels seus textos. Donà
diversos cursos i conferències als estudis normals de la Mancomunitat, a les Escoles d'Estiu i a
l'Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona. Participà en importants congressos com el I
Congrés Nacional d'Ensenyament Primari a Barcelona (1909), el III Congrès International
d'Enseignement Ménager, a París (1922), i el Congrès des Écoles Nouvelles, a Niça (1932).

Posteriorment, des del 1930 fins al 1938, va ser directora del Grup Escolar Milà i Fontanals, del
Patronat Escolar de Barcelona. Un gran centre escolar adreçat a l'educació de la infància de
Ciutat Vella, un dels barris més humils i densament poblats de Barcelona. Manuel Ainaud, que
coordinava l'àrea d'educació de l'Ajuntament de la ciutat, li demanà que posés la seva
experiència i voluntat de renovació pedagògica al servei d'impulsar la vida i l'activitat d'aquell
gran centre, que aplegava 1.200 alumnes i una quarantena de mestres. Hi portà plantejaments
renovadors i instal·là una cultura de treball dels mestres en equip i la participació de l'alumnat
en la marxa de l'escola. Durant la guerra civil, les dificultats de salut de la seva família i el
desacord amb la política educativa del govern de la Generalitat la porten a demanar la jubilació
voluntària el març de 1938. Amb la victòria dels sublevats franquistes és depurada i sancionada
amb la jubilació forçosa pocs dies abans de l'obligatòria per la seva ideologia propera a l'Escola
Nova, la catalanitat i el progressisme social. Fet que comporta una dura represàlia econòmica.

Per haver desenvolupat una important tasca a Catalunya, tant a nivell de divulgació de nous
corrents i experiències, com per la seva capacitat d'organització de centres escolars, es va posar
el seu nom a l'Escola de Mestres Rosa Sensat, en ser fundada el 1965 per part del col·lectiu de
mestres, liderats per Marta Mata i Garriga.

Principis pedagògics
Els principis pedagògics de Rosa Sensat passen pel respecte integral a la persona, la integració
del joc al currículum i el gaudi estètic. Usava els fets quotidians per a ensenyar els continguts
escolars, lluny d'academicismes. Pensava que la base de l'educació sorgeix a les etapes d'infantil
i primària i que per això calia una bona formació dels mestres, per poder dotar tots els alumnes
amb les eines necessàries per a seguir aprenent. Basant-se en les aportacions de John Dewey,
Ovide Decroly i Édouard Claparède, la seva pedagogia es fonamenta en l'anàlisi i la reflexió
crítica sobre la feina escolar de cada dia, com mostren els seus Diaris d'escola. Una síntesi de la
seva concepció de l'educació i de l'escola la podem trobar en els "Principis fonamentals de
l'actuació de l'escola" que inspiraren l'Escola de Bosc:
1. El coneixement de l'infant i el respecte a la seva personalitat i dels seus drets han de ser els
eixos sobre els quals s'ha de recolzar tota l'acció educativa.

2. L'infant ha de ser considerat el centre de tot el sistema educatiu.

3. La vida en plena natura és un factor essencialíssim d'una cultura integral.

4. La salut i la força física són condició indispensable i pròpia de tota adquisició de forces
intel·lectuals.

5. S'ha de posar l'infant en contacte directe amb les formes de la vida, amb la natura i amb el
treball humà per tal que adquireixi nocions dels éssers i les coses de forma directa.

6. Programa restringit, una limitació d'hores d'estudi i una metodologia adequada per obtenir
un rendiment màxim amb un mínim d'esforç intel·lectual.

7. Preocupació constant i preferent per la millora de l'infant com a ésser moral, formant el seu
caràcter i desenvolupant-li la individualitat, alhora que els seus sentiments socials i patriòtics.

8. Disciplina familiar, de manera que la vida de l'escola sigui imatge veritable de la vida de la
llar domèstica.[5]

Pedagoga feminista
Una de les dimensions més interessants de Rosa Sensat és la seva acció en pro de l'educació com
a eina de dignificació i empoderament de la dona, en paral·lel a altres educadores coetànies com
Carme Karr o Leonor Serrano. Aquest és un despertar impulsat per dones de classe mitjana i
cultes a qui el fet de tenir una professió les ha fet econòmicament i socialment autònomes. Són
lluny de la radicalitat de les sufragistes britàniques però no dubten en reclamar la igualtat de
drets entre sexes.

Sensat és molt conscient de la debilitat i l'explotació en què viuen les dones obreres i
treballadores del seu temps. El seu alliberament passa per l'educació, per tal de dotar-les dels
coneixements i les habilitats que les portin a la seva plenitud com a persones i com a ciutadanes
actives. Conscient de les circumstàncies adverses i del patriarcat dominant, veu el camí educatiu
com el més útil i eficaç per caminar vers l'assoliment de l'objectiu. Aquest és un plantejament de
reforma social molt estès entre el feminisme europeu del moment, tanmateix no absent de
contradiccions.

En aquesta línia iniciarà la renovació de l'ensenyament domèstic o emprendrà la seva difusió a

través del Curs Normal d'Ensenyament Tècnic per a Mestresses, de 1921, que organitzarà
l'Ajuntament de Barcelona adreçada a les mestres.

L'obra d'educació feminista més notable de Rosa Sensat és l'Institut de Cultura i Biblioteca
Popular de la Dona, fundat el 1909 per Francesca Bonnemaison, un espai per a dones concebut i
gestionat per dones. Rosa Sensat fou la creadora i l'ànima del seu actiu i progressiu pla de
formació, de 1921, per assolir la nova dona a què la institució aspirava.[6]

Publicacions
▪ Diaris de Rosa Sensat i Vilà (1914-1928).[7]
▪ Colonias escolares. Conversaciones pedagògicas(1918). En col·laboració amb A. Monroy
▪ Escoles a l'aire lliure del Parc de Montjuïc. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1921
▪ Discurs de l'acte inaugural del curs 1922-1923. Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la
Dona(1922)
▪ Rapport de la directrice et professeur du curs Rosa Sensat présenté au IIIème Congrès
d'Enseignement Ménager (1922)
▪ Les ciències en la vida de la llar (1923)
▪ Cómo se enseña la economía doméstica (1927)
▪ Hacia la nueva escuela (1934). Vers la nova escola (1979 i 1996)

Vegeu també
▪ Édouard Claparède
▪ Ovide Decroly
▪ Escola nova

Referències
1. SEBASTIÁ ALCARAZ, Rafael. Las escuelas normales de magisterio en la provincia de Alicante
(1898-1975). Alacant: Universidad de Alicante, 2018, p. 447.
2. Rosa Sensat i Vilà: una ciència de la vida en una escola com la llar (http://www20.gencat.cat
/portal/site/icdones/menuitem.4b491b5fa301c8a439a72641b0c0e1a0/?vgnextoid=4ba3770f
b6f5f110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=4ba3770fb6f5f110VgnVCM10000
08d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default). Barcelona: Institut Català de les Dones, 2013
[Consulta: 22 agost 2013].
3. Xarxa Vives d'Universitats. «Rosa Sensat Vilà (http://www.dbd.cat/?option=com_biografies&
view=biografia&id=1232)». Diccionari Biogràfic de Dones. [Consulta: 13 març 2014].
4. «Rosa Sensat i Vilà | enciclopèdia.cat (https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0061834.xml)».
[Consulta: 16 juny 2021].
5. SENSAT, ROSA. Vers l'escola nova. Eumo, 1996, p. 29-30. ISBN 84-7602-274-3.
6. GONZÁLEZ-AGÀPITO, Josep. Rosa Sensat i Vilà, fer de la vida escola.. Barcelona:
Edicions 62, 1989, p. 93-134. ISBN 84-297-2930-5.
7. Diaris de Rosa Sensat i Vilà (1914-1928) (http://mdc.csuc.cat/cdm/ref/collection/arxiurs/id/26
0). Memòria Digital de Catalunya [Consulta: 5 juliol 2021].

Bibliografia i fons documentals

▪ Gonzàlez-Agàpito, Josep. Rosa Sensat i Vilà. Fer de la vida escola, Rosa Sensat -
(Edicions 62, 1989) ISBN 9788429729306
▪ Riera, Ana. Catalanes universals. Barcelona : L'Arca, 2018. ISBN 9788494836442
▪ Sensat, Rosa. Vers l'escola nova, (Eumo Editorial, 1997). ISBN 9788476022740
▪ La mestra, Rosa Sensat [vídeo], Ajuntament del Masnou - Generalitat de Catalunya - C.R.P
Maresme III - Associació de Mestres Rosa Sensat.
▪ Biblioteca de Rosa Sensat. "La mestra Rosa Sensat". Informació bibliogràfica, núm. 39.
https://www.rosasensat.org/wp-content/uploads/2019/01/Bib-RSensat.pdf

Enllaços externs
▪ Biografia (http://www.rosasensat.org/quisom/ca/19/) Arxivat (https://web.archive.org/web/20
140319034625/http://www.rosasensat.org/quisom/ca/19/) 2014-03-19 a Wayback Machine.
a Rosasensat.org
▪ Biografia (http://www20.gencat.cat/portal/site/icdones/menuitem.4b491b5fa301c8a439a726
 41b0c0e1a0/?vgnextoid=4ba3770fb6f5f110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchanne
l=4ba3770fb6f5f110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default) a Gencat.cat
▪ (català) «Rosa Sensat, l'educació (http://arxiudigital.ateneubcn.org/items/show/772)»
(audio). l'Arxiu de la Paraula. Ateneu Barcelonès, 2014.

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Rosa_Sensat_i_Vilà&oldid=27716701»

La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 5 jul 2021 a les 12:42.
El text està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual; es poden aplicar
termes addicionals. Vegeu les Condicions d'ús. Wikipedia® (Viquipèdia™) és una marca registrada de Wikimedia
Foundation, Inc.