1

QUADRE PRIMER - PRÒLEG

Lluquet Apa tu, dormilega!

Rovelló Tinc son!
Lluquet Desperta’t de seguida!
Rovelló Tinc son!
Lluquet Es que l’àvia ens vol contar una rondalla
Rovelló M’enganyes!
Lluquet Si, home. Una d’aquelles de menjar molt, saps?
Rovelló Menjar que... tinc gana!
Lluquet Vaja ara te gana. Sempre has de gemegar per una cosa o altre. Hala l’ull viu
home!
Rovelló On soc? Quina hora és? Que ja és pot dinar?
Lluquet Aquí , les onze i no!
Rovelló Que vols dir?
Lluquet Com que has fet tres preguntes d’un cop, et faig tres respostes d’un cop
també. Primer dius on ets i et dic aquí, després preguntes quina hora és i et
dic les onze i per acabar dius si es pot dinar i et dic que no.
Rovelló Tinc gaaana!
Lluquet Ja menjarem en tornant de la missa del gall.
Rovelló Què dius que menjarem gall?
Lluquet No, home, no. Que en sortint de la missa del gall farem ressopó. Que no et
recordes que és la nit de Nadal avui?
Rovelló Ai si! Demà en menjarem de gall, no fa?
Lluquet Au seu aquí i escolta que l’àvia ens contarà una rondalla.
Rovelló Tinc son!
Lluquet Apa comenceu àvia.
Avia Us contaré la que cal en una nit tan santa com aquesta. Però no serà una
rondalla, sinó una historia.
Lluquet Quina serà àvia?
Avia La dels pastorets o l’adveniment de l’Infant Jesús.
Lluquet Ai si, si. No fa que hi surt el dimoni?
Avia I ben banyut!
Rovelló Tinc por!
Lluquet Mireu que n’és de rondinaire.
Rovelló Tinc por del dimoni... Com que diu que és tan banyut...!
Avia El dimoni, per banyut que sigui, no pot fer cap mal als nois que són bons
minyons.
Lluquet Ja ho sents. I ara que no ho somiïs, eh? Perquè l’altra nit, sabeu àvia que ens
vau contar aquella del llop? Noi! Tota la nit va estar fent bots per la palla de
la pallissa, bo i adormit, cridant: “Ai que ve el llop! Ai que ve el llop!” Fins
que li vaig donar un pessic a les cames no va estar quiet.
Rovelló Tot ho has d’espiar tu.
Lluquet Mira, em fas venir quimera amb aquesta cançó de gemecs.
Avia Heu’s aquí que una vegada, quan el món era un desfet de dolenteria, el
dimoni campava per les seves....
Rovelló Ai, ai, ai...!
2

Lluquet Què tens ara?

Rovelló Tinc por... Ha dit el dimoni!
Avia No siguis tan criatura, Rovelló. Ja t’he dit que el dimoni no pot res quan s’és
bona persona . Doncs, heu’s aquí que tothom esperava que vindria el Messies
per acabar amb tanta de tabola i amb tant de pecat. Doncs veureu que els
profetes i els sacerdots anaven predicant, ja feia temps, que el Messies
vindria en forma d’home, com nosaltres, perdona’n.
Lluquet I el dimoni, entretant, que feia?
Avia El dimoni no feia més que petar de dents, de tanta quimera que tenia, puix
que ja veia bé prou que venint el Fill de Déu entre els homes li restarien totes
les ànimes i ell es quedaria sense. A les hores esdevingué que un sant
matrimoni que es deien Joaquim i Anna, que vivien en una santa casa de
Natzaret, tenien una filla mes formosa...què dic formosa! Era... com us ho
diré... com el cel i com el sol i com totes les estrelles juntes que brillessin a
no poder mes en el seu rostre. I era de tal manera piadosa, que no feia més
que resar , i tan modesta i senzilla, que ella era la que menys es creia que
Nostre Senyor l’hagués escollida entre les dones.
Lluquet Quina quimera que li devia tenir el dimoni, no fa?
Avia Si n’hi tenia? No et diré més que, sempre, de nit i de dia estava rondant pel
voltant de la seva casa, amb una cara d’afamat, i amb unes banyes mes
llargues...
Rovelló Ai, ai, ai! Tinc pooor!
Lluquet Per un dimoni tens por? Aquí l’espero!
Avia Doncs Ella no en tenia gens de por, perquè era bona minyona. I s’esdevingué
que es va dir que havia d’escollir espòs, i no sabent qui seria prou sant i prou
bo per a emportar-se’n cosa tan refina, per obra de miracle va florir la vara
del sant fuster de Natzaret, que es deia de nom Josep, i això volia dir que ell
era l’escolli’t pel Cel per a ser l’espòs de Maria. I una nit, tal com avui, els
pastors de la Judea veieren com el cel, de negre que era, s’anava posant
blau, fins que l’Àngel aparegué volant pel cel, seguit d’una llum
enlluernadora i parlà així als pastors! (Comencen a sonar dotze campanades)
Guaita! Els vailets s’han adormit. Apa vailets, que ja toquen a missa!
Lluquet Fuig d’aquí dimoni presumit, si no vols que t’arrenqui la cua!
Avia Apa, et dic. No veus que farem tard a missa?
Lluquet Si tens malícia perquè ha nascut l’Infant Jesús, fes-te repicar.
Avia I tu Rovelló!
Rovelló Ai, ai, ai, fuig jo sóc bon minyó!
Avia Tenen el cap ple de dimonis!
Rovelló Ai, ai, ai jo tinc por, fugiu dimonis, fugiu!
Lluquet Si t’acostes, t’arrenco les banyes!
 3

QUADRE SEGON

QUANTS DIMONIS
(LLUQUET i ROVELLÓ; després: SATANÀS; després: LLUCIFER;
després: els 7PECATS CAPITALS; després: SANT MIQUEL.
Lluquet i Rovelló s’han perdut en el bosc.)

Rovelló Ai, quina por que tinc! Jo vull tornar a casa!

Lluquet No siguis tan rondinaire, home. Bé prou que el trobarem el camí, si Déu ho
vol.
Rovelló Ai, quin bosc tan tenebrós... Jo tinc por. (Mirant amb esglai cap al fons) Ai;
veus? El llop, el llop!
Lluquet On el veus el llop?
Rovelló Allà al fons. Veus allò que es belluga?
Lluquet No veig res que es bellugui, com no siguis tu mateix que estàs tremolant com
una fulla.
Rovelló Vols dir que allò no és un llop?
Lluquet No, home, no. Tot el que més és una sargantana.
Rovelló Si, fes-hi broma. Jo estic que d’aquí no en sortirem mai més.. Ni mai que
t’hagués cregut, que encara seria a la masia a la vora del foc!
Lluquet I dormint com una marmota, eh?
Rovelló Més valdria; mentre que ara, per la teva tafaneria, ves com ens hem de veure
aquí: aquí perduts en el bosc sense saber on anem ni com en sortirem.
Lluquet No siguis gripau, home! Al primer pagès que passi li demanarem el camí i
estem llestos.
Rovelló Si, si, pots ben riure. No sents quina ferum de sofre?
Lluquet Això mateix estava pensant.
Rovelló Això em fa mala espina. Creu-me, Lluquet, tornem-se’n, perquè em temo
alguna desgracia.
Lluquet Oh, ja ho dius tu tornem-se’n . Vès com el trobo jo el camí de tornar-nos-en.
Rovelló (Plorant a grans crits) Ai, ai, la mare! Tan joves i haver de morir de gana, o
qui sap si menjats per algun llop.
Lluquet No baladregis així, home!

(Entra SATANÀS. Va tapat amb mantell negre que li cobreix el vestit)

Rovelló Ai, ai; un fantasma!

Lluquet No home, si és un senyor. Calla que li demanarem si ens vol guiar.
Satanàs Qui és que així destorba la quietud del meu bosc?
Lluquet (A part) Ah vaja; és l’amo del tros... (Alt) És aquest, que està més esverat que
un gafarró novell.
Satanàs Qui sou i on aneu?
Lluquet (Rumiant-se la resposta) Ja veurà ...
Satanàs Respon de pressa.
Rovelló Tinc por.
Lluquet Ui, quin geni tan endiastrat. No s’enfadi, home, per tan poca cosa.
Satanàs La ràbia se m’emporta! Cuita, respon, qui sou?
Lluquet Som els vailets del mas Torrat.
Satanàs On és això?
4

Lluquet (Amb molta naturalitat). Miri, no es pot equivocar. Sap a Collflorit?. Doncs
giri a mà dreta i tiri amunt; després agafa el torrent de la Belluga, puja per la
costa del mig i...
Satanàs Sac de rocs escantellats! Miserable! És que et burles de mi?
Rovelló No el facis enfadar, Lluquet.
Lluquet Burlar-me de vos? Déu me’n guard?
Satanàs Caps de cargols sense closca! Guarda’t de pronunciar aquest nom en ma
presència, si no vols que et faci sentir tot el pes de la meva ràbia!
Lluquet (Recalcant el mot “Déu”) Perquè he dit Déu me’n guard?
Satanàs (Amenaçador) Calla!

(Lluquet i Rovelló reculen. En Rovelló sempre agafat darrera en Lluquet i

mirant de tan en tan el dimoni des de darrera d’ell. Aquest joc és repetirà
cada cop que avanci el dimoni)

Lluquet Ai, ai; no sé què més us fa que parli de Déu que ...
Satanàs Ja prou mofes . Digues. On aneu?
Lluquet Anem... mes ben dit , anàvem a Natzaret de Judea per a veure als pastors i
llogar-nos de rabadans.
Satanàs Això amb quin intent.
Rovelló No el facis enfadar, eh!
Lluquet Amb l’intent de veure la meravella més gran que mai s’hagi obrat damunt la
terra.
Satanàs Becs de lloca esmicolats! També sabeu això, vosaltres? Ah! (A part) La
nostre dissort és segura!
Rovelló (A part) Veus! Ja l’has fet enfadar!
Lluquet (A part) No l’entenc aquest home. Per mi ha begut un xiquet massa.
Satanàs (Sense fer cas d’ells i amb grans moviments de braç) Condemnació! Serà
cert? Serà veritat que el Cel vol encara avergonyir-nos i aixafar-nos més?
Rovelló Que fa, ara?
Lluquet Em sembla que compta les mosques que passen.
Satanàs I en Llucifer encara no ha tornat! Ah; la ràbia se m’emporta, però si les noves
que ell em durà confirmen aquesta certitud terrible, sabrà el cel i la terra i tot
allò creat el braó poderós de la meva ira.
Rovelló No sents més fortor de sofre?
Lluquet Deu gastar mistos de cinc.
Satanàs Totes les meves forces s’alçaran com un sol home, si el profetitzat es
compleix. Ara és aquí!

(Apareix LLUCIFER)

Rovelló Ai, quina por! Què és aixó?

Lluquet Per la cara sembla una llagosta!
Rovelló Ara si que em sembla que hem begut oli. Espera't: vejam què li diu.
Llucifer Salut, Rei de l’Avern.
Satanàs No em vinguis em compliments, que la paciència se m’acaba. Digues: què hi
ha? Què es diu pel mon?
Llucifer No sé pas com començar;
encara tot mon ser tremola,
 5

pensar que una dona sola

ens pugui així humiliar.
Satanàs Què dius? Doncs resulta cert
el que van predir els profetes?
Llucifer Totes les promeses fetes
pels profetes, s’han complert.
I amb aquesta passarà
com en altres profecies.
Ja veuràs com el Messies
a venir no trigarà.
Satanàs Més compta. Com pot ser això?
potser i ha esperança, encara.
Llucifer Simeó, ara, suara,
n’ha tingut revelació.
Ja la donzella ha triat,
que és tan santa i és tan bella
que mai una altra donzella
amb ella s’haurà igualat.
Satanàs Tota ma ràbia es congria
en l’odiós instant aquest .
Com es diu ella?
Llucifer Maria
Satanàs I d’on és?
Llucifer De Natzaret
Satanàs Condemnació! El meu furor
en sentir això s’exalta,
i tota la ràbia em salta,
per proclamar guerra a mort!
Llucifer No esperava menys de tu,
puix tot en la terra crida
que és qüestió de mort o vida,
i hem de lluitar com ningú.
Perquè quan neixi l’Infant
d’aquesta verge triada,
si la guerra no és guanyada
ja ens poden portar a l’encant.
Serem com un trasto vell
que a la gent ja sols fa riure.
Satanàs Oh, calla!, que jo vull viure
fent-me pas amb mon coltell.
Vull regnar com he regnat
entre els homes de la terra;
per tot encendré la guerra
l’odi i la malvestat.
Llucifer Ah! com em plau de sentir
la teva paraula ardent!
T’han volgut donar una empenta
mes s’hauran de penedir.
I així cal, puix si els tirans
de l’infern rompen la biga,
6

ja pots tancar la botiga

per falta de parroquians.
Satanàs Vull guanyar i guanyaré!
El Cel mon poder no sap;
em volen aixafar el cap,
i alt com mai l’aixecaré.
Llucifer Molt ben dit... Però, que veig?
Qui son aquests dos minyons?
Rovelló Ai, ara sí que estem bons!
Lluquet Mira Rovelló, que és lleig!
Satanàs Rocs partits! I tens raó!
Ja me n’havia oblidat.
Llucifer I tot ho hauran escoltat.
Rovelló Ai Lluquet!
Lluquet Ai Rovelló!
Satanàs Vosaltres heu de pagar
la ràbia que tinc al cos.
Llucifer Au, atanseu-vos tots dos.
Lluquet No es molesti... pot parlar.
Satanàs Acosteu-vos tot seguit
si no voleu que us aixafi
i us rebenti i us esclafi
com si fóssiu un mosquit.
Rovelló Ai, jo hem moriré de por.
Lluquet Fes com jo; fes el valent.
(Atansant-se resolt a Satanàs)
Que em crida a mi ?
Llucifer L’insolent
Lluquet Com em deia?
Rovelló Ai, Lluquet!
Satanàs Vostre càstig serà etern,
puix mentre anàvem parlant
us estàveu escoltant
els propòsits de l’infern.
Lluquet Dispensi, això no és veritat.
Rovelló Ai Lluquet, jo ja em veig mort.
Satanàs Com s’entén?
Lluquet És que sóc sord,
i, és clar, de res m’he enterat.
Satanàs Així., doncs, d’eixa parella
aquest sofrirà el turment (per Rovelló)
Lluquet No, senyor; tampoc no hi sent,
doncs té un cuc a cada orella.
Satanàs Prou ja de parlar!
Lluquet Vull dir...
Satanàs Dic que callis de seguida!
Lluquet Veu, no el sento, i tant com crida.
Satanàs Soc jo que no et vull sentir.
Llucifer, fes emplenar
d’oli bullent la caldera.
 7

Rovelló Ai, quina fi que ens espera!

Lluquet Fregits com el bacallà!
Satanàs A la fi l’hora ha sonat
d’emprendre la gran batalla,
i si mon poder no falla
tindré el món en un grapat.
Que comenci, doncs, la guerra
contra el poder etern.
Veniu fúries de l’infern!
I que s’esberli la terra!

(Apareixen els 7 PECATS CAPITALS)

7 Pecats Som les fúries de l’infern

som els monstres infernals;
i al caliu del foc etern
forgem pecats capitals.
Som la força
Som el llamp
Som l’escòria
Som l’espant
Nostra feina és atiar
els focs dels avenç pregons,
i entre els homes fer triomfar
totes les males passions.
Visca, visca Satanàs!
Mori, mori tot el bo!
Cremi tot al nostre pas!
Som el foc, el llamp, el tro!
Lluquet Noi que malament ho han fet!
Rovelló Si et senten et punxaran.
Lluquet Fixa’t aquell del davant
quina cara de ximplet.
Satanàs (Als dimonis) Està bé, molt complagut
he escoltat vostre cançó,
i ja he conegut pel to
vostre geni fi i astut.
Del Cel les ordres fatals
corrents hem de capgirar...
Ara poden avançar
els set pecats capitals.
Supèrbia Aquí som , ho Satanàs!
I em penso que no cal dir
que estem disposats a obeir
tot allò que ens manaràs.
Jo sóc el superbiós
que a l’home poso l’escull
de la supèrbia i l’orgull,
que li perd ànima i cos.
Ira Jo soc la Ira, i mon poder
8

sobre l’home no té igual;

la ira l’arma del punyal,
i a matar fa trobar plaer.
Golosia Jo soc el diable golut;
I amb la meva temptació
no es poden comptar , oh, no,
els homes que jo he perdut.
Enveja Jo amb l’enveja faig tornar
l’home vil i menyspreable;
el ric torno miserable
i el bo, faig bo per cremar.
Luxúria Jo encenc en la carn mortal
els desitjos a trompons,
i desvetllo les passions
i soc el qui faig mes mal.
Peresa Sense ser aparatós,
ni mostrar molta feresa,
jo vaig filtrant la peresa,
que torna al home viciós.
Avarícia Jo fent lluir amb malícia
sols una moneda d’or,
de l’home faig néixer al cor
el turment de l’avarícia .
Satanàs Vostres armes poderoses
triomfaran, n’estic segur,
puix fins ara mai ningú
els pogué posar rescloses.
I si és cert, com van dient
pel món durant aquests dies,
que aquest esperat Messies
te poder omnipotent,
no he de fer més que entaular
la batalla, de seguida,
que amb ma tropa decidida
estic segur de guanyar.
En tots vosaltres confio,
puix que al fi tots sou iguals;
però dels pecats capitals
és dels que més em refio.
Aneu, i feu treball bo,
puix que em convé, ja ho sabeu.
Cada ànima que em porteu
us farà guanyar un galó.
I vosaltres , fogainers,
aquesta és la vostra ensenya;
Com més gros el foc, mes llenya;
sigueu actius i feiners.
El foc heu de revifar
de nostres fondes calderes
i encendre bé les teieres
 9

per poguer el món abrandar.

Sense treva ni repòs
ha de ser la nostra guerra;
I em de fer esclatar la terra
al nostre pas paorós.
Fills del mal, puix que per mal
ens llançaren de la glòria,
que hi hagi sempre memòria
de nostre poder infernal;
I ja que el Cel ens voldria
esclafar, que és son anhel,
declarem la guerra al Cel,
ara i sempre i cada dia!
7 Pecats Vostres ordres complirem.
Rovelló Ai, jo estic ja mig rostit!
Lluquet Amb oli bullent fregit,
quina fila que farem!

(Entra SANT MIQUEL)

Miquel Atureu-vos , insensats!

Lluquet Noi, quin àngel tan formós!
Satanàs Oh, ràbia! Veure’m confós
davant els subordinats!
Miquel Prou blasfèmies i heretgies,
miserable criatura,
que amb les teves gosadies
tocar amb ta bava voldries
a la donzella mes pura.
Res podràs, perquè Déu vol
que és vagi atansant el dia
en què, del mon per consol,
vingui a il·luminar el sol
que ha de néixer de Maria .
Sa fulgència enlluernadora
no podràs pas suportar;
que sempre en eixir l’aurora,
la nit esfereïdora,
a l’abim s’ha d’enfonsar.
Torna-te’n, doncs, al pregon
de tes cavernes impures,
a esbravar el teu afront,
que ja el Redemptor ve al món
a salvar ses criatures.
Lluquet Noi, que l’ha deixat pansit!
Rovelló Qui deu ser aquest senyor?
Satanàs De ràbia em batega el cor
en veure’m així ajupit !
(A Sant Miquel)
Ta presència m’aclapara,
10

mes quan siguis lluny d’aquí

jo compliré el meu destí
i l’hauràs de pagar cara.
Miquel Tes manyes i arts infernals
podràs posar-les en joc,
més no arribarà el teu foc
als designis eternals.
Rovelló Tingueu, senyor, compassió
de nosaltres.
Miquel Si, fills meus,
les petjades dels meus peus
us duran pel camí bo.
Lluquet (A Satanàs)Vaja, que no sigui res
i si per cas us cou massa,
poseu-vos paper d’estrassa
que diuen que va molt bé.
Satanàs Que hagi d’aguantar aquests mots,
humiliat d’eixa manera!
Lluquet Amb l’oli de caldera,
hi podreu fregir pebrots.
 11

QUADRE TERCER

BATUA L'ASE
(LLUQUET i ROVELLÓ; després: JEREMIES)

Rovelló Ai, quina por que he passat! Jo encara no sé ben bé si sóc viu o mort.
Lluquet No? Ja t’ho diré. (El pessiga)
Rovelló Ui, ui, ui! quin pessic!
Lluquet Te n’has sentit? Doncs això vol dir que ets viu.
Rovelló Vaja, no facis mal! Ja ens hi ha anat de ben prim, ja.
Lluquet Pots donar les gràcies a aquest guerrer tan vistós i tan bo!
Rovelló Tota la vida que li estaré agraït, perquè , noi, si no arriba a ser ell...
Lluquet Si, ves; si no arriba a ser ell, a hores d’ara ja estaríem fen xufff! a la paella.
Rovelló Sols de pensar-hi m’esgarrifo! Quina cara que feien tots!. I has sentit si en
deien de disbarats? Jo no els entenia gaire bé, perquè parlaven d’una
manera....
Lluquet Era la por que no t’ho deixava entendre.
Rovelló El que m’ha quedat és una gana! (De sobte, esverat i amb grans crits) Ai,
que veig! Ai, ara sí que ho és!
Lluquet Que és el que veus?
Rovelló Ai, Lluquet, amaga'm!
Lluquet Però, què veus?
Rovelló Si que ho és, si. El llop, el llop, amb unes orelles que fa basarda.
Lluquet Allò vols dir? Si que sembla una bestiota.
Rovelló Ai, si, fugim, fugim. Jo me’n vaig!
Lluquet Espera’t, home, que veurem el què és.
Rovelló Ah no, no. Jo me’n vaig.
Lluquet Aquella branca m’ho priva...
Rovelló Creu-me, Lluquet, fugim que després no hi serem a temps.
Lluquet Vejam, vine; no siguis tan gallina, home.
Rovelló Me’n vaig, me’n vaig. Jo no hi vull morir mastegat.
Lluquet (Agafant-lo per les calces i estirant-lo) Vine home.

(Se sent un bram d’ase)

Rovelló Ai, ai, que se’m tira al damunt.

Lluquet (rient) Però no sents que és un ase...
Rovelló Un ase? Vols dir que això és un bram d’ase?
Lluquet Té, mira-te’l, Rovelló.

(Entre en JEREMIES, és tartamut)

Rovelló Macatxo l’ase, quina mala estona que m’ha fet passar.
Lluquet (A Jeremies) Déu vos guard.
Jeremies Dé, dé...Déu vo, vo, vos...
Lluquet (Mirant-se’l molt sorprès) Calla com ho heu fet anar això?
Jeremies E...e...e... en què us pu, pu, puc servir?
Lluquet Volíem saber si anem bé per anar a Natzaret?
12

Jeremies Na... Na... Natzaret?

Lluquet Sí
Jeremies Sí.. Sí.
Lluquet Que potser hi aneu, vós?
Jeremies S...s...sí. N...n...no.
Lluquet L’has entès, tu?
Rovelló Sembla que ha dit que sí i no.
Jeremies Me, me, me...
Lluquet Sembla una bicicleta!
Jeremies Me... me... m’explicaré.
Lluquet Això ja ho veurem.
Jeremies Hi... hi haig d’anar, però... ha ... haig de deturar-me a... u... u... u...
Rovelló (Que estava distret, en sentir u...u..u.. és creu que és el llop)Ai, ara sí que és
el llop!
Lluquet No home, que és el senyor.
Rovelló Com que feia u... u.... u...
Jeremies U... un hostal.
Lluquet Ah, ja. Us heu de deturar en un hostal, no és això?
Jeremies A... a... això.
Rovelló (Badallant) Feliç de vós que us podeu deturar en un hostal.
Lluquet (A part) Potser ens convidarà. (Alt) Sí, sí; en Rovelló té raó. Feliç de vós que
us podeu deturar en un hostal. Nosaltres, sabeu? encara no hem... d’això...
(Fen signe de menjar) Enteneu?
Jeremies Ja... ja...ja... entenc.
Lluquet (Apart) Doncs no ho sembla. (Alt) Sí; és allò... quan no s’ha esmorzat, la
gana... enteneu? la gana empaita.
Rovelló Això; la gana empaita.
Jeremies Ja... ja..ja... entenc... ja.
Lluquet (Canviant de tàctica i desfent-se en cortesies)No, gràcies, gràcies. No caldria
sinó...Això seria abusar.
Jeremies No... no...no...entenc.
Lluquet Convidar-nos a tots dos seria massa... moltes gràcies.
Jeremies Si... si... si... no... no... no... us... convido pas.
Lluquet (A part) No hi ha manera! Vaja, dissimulem. Que tingueu un bon viatge i
que arribeu content a lloc.
Jeremies Ja... ja ho crec que arribaré content. Com que vaig a conèixer la, la, la, la...
Lluquet (Escarnint-lo) La, la, ra-la!
Jeremies La... la promesa. És u... u... u...na bona mossa... ma... ma... ma...(Lluquet li
mira la mà) No; vu... vull dir que ma... m’han dit, que... que...que era bona
mossa.
Lluquet Que no la coneixeu?
Jeremies Co... co... com que viu tan lluny.
Lluquet Ja, ja. Vaja, que sigui l’enhorabona. Com us dieu?
Jeremies Je... Je...Je... Jere... mi... mi... mies.
Lluquet Gràcies a Déu. Bé ha costat prou d’arrencar. Vaja , adéu-siau.
Jeremies A de... de... de... Déu
Rovelló (Quan ja és fora) és... és... és... és... carransit!
 13

QUADRE QUART

ANEM AL TEMPLE
(JOANOI, PASTORS, ANAM, JEPÓ i MARTA; després: LLUQUET i ROVELLÓ;
després: SATANÀS i MIQUEL)

Anam Que feliç serà qui pugui aconseguir mercè tan preuada!
Joanoi Diuen que Maria és la donzella més formosa de tota la Galilea.
Jepó Ja ho crec! I la més santa! Doncs, com us deia, tots els barons fadrins de la
nissaga de David, estan cridats al Temple pel gran Sacerdot.
Joanoi I allí mateix escolliran?
Jepó Allí mateix.
Anam Anem dons, que no féssim tard.
Marta (Impacient) I aquest Jeremies que no ve!

(Entren LLUQUET i ROVELLÓ)

Joanoi Aquests també i deuen anar.

Anam Sí; es veu ben bé que són forasters.
(és queden fent rotllo i conversant)
Marta Un d’aquests deu ésser en Jeremies. De segur que és aquell tan escaient.(Per
en Lluquet) Oh, sí, sí, no en tinc pas cap dubte.(Corrent a agafar-li les
mans) Com t’has fet esperar, dolent!
Lluquet I ara; què diu aquesta dona? (Vol desfer-se de les mans)
Marta No, no t’escaparàs, no. M’has fet esperar massa; i ara voldries també anar al
Temple per veure si series tu l’escolli’t, eh?
Lluquet Però, què s’empatolla aquesta dona! Vaja deixeu-me anar, que jo no us
conec.
Marta No hem coneixes; ja ho sabia, però allò pactat és pactat. En Jepó em va dir
que ja t’havia parlat de mi i que tu estaves conforme en tot i que vindries per
a casar-te.
Lluquet Jo? Aquesta dona desvarieja!
Marta Ja t’ho tornaré a dir. Jo tinc deu caps de bestiar gros, una casa i dues
vinyes...Això no et tempta?
Lluquet Amb aquesta cara de pebrots i tomàquets, ni per tot l’or del món.
Marta (Somiquejant) Ai, què falsos que són els homes! I això que m’havien dit que
com tu, Jeremies no n’hi havia.
Lluquet Jere... com? Heu dit Jeremies? Ah, ara ho comprenc. Mireu, bona dona. Jo
no sóc en Jeremies. No trigarà a venir en Jeremies. Casualment l’hem trobat
pel camí, però s’ha deturat en un hostal, oi, Rovelló?
Rovelló Sí; és un que no convida i fa embuts.
Marta (Deixant de somiquejar.) L’heu vist? I com és?
Lluquet És un bon mosso. És mes gros que no pas jo. Anava a dalt d’un ase i és
tartamut.
Marta L’ase?.
Lluquet No; en Jeremies.
Marta (Amb alegria com si fos una qualitat.) Tartamut i tot?
14

Lluquet (A part.) Noi, quina fam de casori que hi ha per aquí.

Marta Essent així, ja us en podeu anar al Temple, ja.
Lluquet A què fer, al Temple?
Joanoi (Avançant.) Com? No sabeu la nova? Avui s’ha de casar la filla de Joaquim i
d’Anna. És la mes bella del món, i per a donar-li marit com cal a la seva
santedat, el sacerdot reuneix tots els fadrins de la comarca per veure quin
serà l’escolli’t de Déu.
Lluquet Anem a veure-ho, Rovelló.
Rovelló Anem-hi, Lluquet.
Lluquet (Als pastors.) Ens i voleu?
Joanoi Veniu, si us plau, però només a veure-ho, puig que sols els del llinatge de
David, hi són convidats.
Lluquet (A Marta.) Adéu siau, que us vagi bé amb en Jeremies. (A part.) Ja el
planyo, pobre tartamut.

(Marta se’n va per la dreta. els pastors per l’esquerra.)

(Entra SATANÀS)

Satanàs Oh, ràbia! Tots se n’hi van!

Mes ma astúcia és molt més forta,
i abans no passin la porta
del Temple, en mes mans cauran.

(Va per seguir els pastors, però apareix SANT MIQUEL i li barra el pas. Ell
cau ajupit.)

Miquel Detura’t! Ho mana el cel,

no intentis res, que és en va;
primer l’infern es fondrà
ans no abastis ton anhel.
Puix que de Déu és voler
que aquesta donzella pia
mare del Redemptor sia,
res contra ella has de poder.
Satanàs Jo vull lluitar fins el fi.
Miquel Serà vana tota empresa,
puix contra cada escomesa
m’hi trobaràs sempre a mi.
 15

QUADRE CINQUÈ

EL CASAMENT
(MARIA i SIMEÓ; després: LLLUQUET, ROVELLÓ, SANT JOSEP i PASTORS)

Maria Sento que mon cor s’arbora

en flames de sant amor,
i mon rostre s’acalora,
de benaurança i temor.
Simeó Com quan primavera bella
s’atansa, i ocells i flors,
els uns amb sa cantarella,
els altres amb ses olors,
anuncien que ve ella
per alegrar tots els cors;
així vós, casta donzella,
santa arca dels sants tresors,
en vostra ànima novella
s’hi anuncia amb grans clarors
l’hora santa dels amors.
Maria La meva ànima confiada
a vós, Senyor, s’abandona.
Simeó Ell, Maria, us ha triada
i vol que sigueu coronada
amb la nupcial corona.
Retireu-vos per a orar
mentre que aquí s’acompleix
el que qui tot ho regeix
li plagui bé disposar.

(Se’n va Maria)

Simeó Els qui del reial llinatge

de David, aquí us trobeu,
en aquest Temple entreu
que de Déu és grat estatge.

(Entren els PASTORS, LLUQUET, ROVELLÓ I SANT JOSEP que és queda

enrera)

Simeó (A Sant Josep) Vós ja podeu avançar.

Josep Un mot us vull dir, a pleret.
Simeó Sou provinent de Judà?
Josep Sóc Josep de Natzaret;
tot i ser de sang reial,
sóc humil de professió,
i no crec que pugui jo
16

aspirar a un lloc tan alt.

Simeó La revelació no ha dit
que tan sols els potentats
hagin d’ésser els cridats,
sinó els de sang de David.
Atanseu-vos, i flectant
els genolls, a Déu alceu
vostres cors i demaneu
que us inspiri en eix instant.

(Silenci. La vara de Sant Josep floreix a poc a poc)

Simeó La meravella s’ha complert,

donem les gràcies al Senyor.
Vós, el fuster de Natzaret,
sou el triat per tal tresor.

(Simeó dona pas a MARIA; és col·loquen Josep i Maria de genolls , l’un

enfront de l’altre, donant-se la mà)

Simeó Vós, Josep de Natzaret,

vostra virtut Déu premia.
Voleu per muller Maria?
Josep Sí... mon goig, Senyor, és cert.
Simeó I vós, Maria, voleu
Josep per vostre espòs?
Maria Sí; mon esperit commòs
es flecta davant de Déu.
Simeó Per als designis mes alts,
Déu ha volgut vostra unió
i els segles daran raó
d’aquests moments solemnials.

.
 17

QUADRE SISÈ

L'IRA DE SATANÀS
(LLUQUET, ROVELLÓ, SATANÀS)

Veus (Desde dins) Visca la gentil parella! Visca Josep! Visca Maria!
Lluquet Estic tot emocionat.
Rovelló Jo tinc una gana que no hi veig. (Apareix SATANÀS entre el públic)
Lluquet Anem que ens perdríem.
Satanàs Escolteu bons pastorets.
Lluquet Qui és aquest tipus tan estrany?
Rovelló (A part a Lluquet) No te'n fiïs.
Lluquet (Anant-se'n) Tenim tard.
Satanàs Musclos trencats! No us podeu esperar un xic?
Rovelló Com renega!
Lluquet No m'enredareu pas. Aquesta mena de renecs són d'aquell fulano de l'oli
bullent. Vaja, noi, se t'ha vist l'orella. (Mutis de Rovelló i Lluquet)
Satanàs M'ha traït la meva ira,
i el meu engany han entès!
Oh, maleïda ma estrella
que fins els més humils sers
s'han de mofar en ma presència
de les coses de l'infern!
Qui els hi dóna tan coratge?
Qui els fa tornar tan valents?
Abans, les meves paraules,
ma presència solament,
els rendia i humiliava
lliurant-se'm per complet.
Mes d'ençà que aquesta Verge
ha estat triada per Déu
per acomplir el misteri,
que ha de salvar als terrencs,
en lloc de vençuts, s'aixequen
contra meu i mon poder,
i uns rabadans miserables,
sense por i sens recel,
es riuen de mes paraules
sense temença ni res.
Mes l'hora de la venjança
no és llunyana, llamp d'infern!
Amb mos llamps i flamarades
vaig corrents a Natzaret,
que vull veure feta cendres
la cabanya d’en Josep,
amb ell i la Verge a dintre,
consumint-se entre gemecs;
i esventar després les cendres
18

perquè les emporti el vent.

QUADRE SETÈ

EL MAL D'EN GETSÉ

(MARTA, JEREMIES; després: JOSEP, MARIA y tots els PASTORS;
després: GETSÉ I ISABELO; després: SATANAS;
després: els 7 PECATS CAPITALS; després: SANT MIQUEL)

Marta No sents, Jeremies meu, quins cants més bonics?

Jeremies Si, Ma ... Ma ... Marta me ... me ... meva.

(Entren SANT JOSEP i MARIA seguits de tota la gent)

Veus Visca la gentil parella! Visca Josep! Visca Maria!

Josep (Al seguici) Moltes gràcies, bons amics meus.
Maria Déu vos guardi a tots.
Jepó De tot cor us donem l’enhorabona. Que Déu us concedeixi tota la felicitat
que mereixeu.
Anam Que la vostra casa sigui niu d’eterna benaurança i la veieu sempre, com ara,
plena de claredat.
Joanoi Que en la vostra taula no manqui mai el mannà del cel.
Rovelló (A Lluquet) Que no li dius alguna cosa tu?
Lluquet Calla, els diré aquella oració que ens fa resar l’àvia.
Rovelló Ai, sí; ja veuràs que els agradarà.
Lluquet Bon Josep, dolça Maria,
jo us dono el cor i l’ànima mia,
i si més tenia més us donaria.
Josep Gentil és aquest oferiment. Ara, que tots els desigs vostres siguin acomplerts
per la vostra major benaurança.
Maria Que el cel sigui amb vosaltres benigne i no us manqui en la terra la llum de
la gràcia de Déu. (Se’n van)
Veus Visca Josep i Maria!. Visquen els novells esposos!
Jepó Tots n’hem d’estar ben joiosos i contents. Virtut com la de Maria no podia
trobar virtut més pura que la de Josep.
Anam Ha estat tota una festa.
Joanoi Tothom hi era.

(Entren GETSÉ i ISABELÓ)

Getsé Tothom hi era, tothom, menys aquest malaurat de mi!

Jepó Pobre Getsé, quina llàstima em fa!
Lluquet (Mirant-se Isabeló) Quina nena més bonica! Guaita, tu, Rovelló, guaita quin
bé de Déu!
Rovelló Tinc gana!
Lluquet (Per a Isabeló) Si això és una confitura!
Juanoi Encara no et trobes millor, Getsé?
Getsé El meu mal no té millora, fins a la mort el meu viure serà una angoixa i un
sofriment.
Anam Alegra’t home, com nosaltres. Les penes s’han d’espantar perquè fugin.
 19

Getsé L’alegria no és feta per a mi.

Isabeló (Suplicant angoixada) Pare, pare meu, no parleu així, que el cor se’m trenca.
Lluquet Rovelló! Has sentit quina veu? Això és més que musica! això és una cantúria
d’ocells, d’àngels i de violins tot d’un plegat.
Getsé Tot ha acabat per a mi... Mes, anem, filla meva, que no vull entristir-los amb
els meus planys.
Jepó Al contrari home. Escolta, Getsé; confia’ns les teves penes, obre’ns el teu
cor, perquè sabent els teus mals, t’hi puguem portar consol.
Anam Es clar, home; digue’ns el que et passa.
Getsé Si us ho digués m’avorriríeu, us apartaríeu de mi com d’un empestat. Perquè
heu de saber que el meu pecat és horrible, i l’hora s’atansa en què el càstig
caurà damunt meu.
Jepó Deuen ser manies que la malaltia et dóna.
Anam A vegades un home es fa cabòries...
Getsé Oh, no. Ni manies ni cabòries. Massa cert que és. Oh , si ho sabéssiu...
Joanoi Doncs , per què no ho contes?
Getsé Escolteu (Mirant esverat a totes bandes) Veniu. (Tots s’hi atansen) Us
recordeu, l’any passat, a les primeres nevades, que va aparèixer el llop en
nostres muntanyes?
Jepó Massa que me’n recordo.
Getsé Doncs, jo no sé quins pecats havia fet jo, que des del primer dia, cada
vespre, en tancar el remat a la cleda, em trobava a mancar una ovella. I això
avui i demà i demà passat, que ja veia que tot allò acabaria amb la meva
ruïna. Jo no sé el que em va passar pel cap... Sabeu? Estava desesperat . Ja
em veia sense bestiar, em veia perdut, empobrit, anant a captar... I no sé d’on
em vingué el pensament, que un matí, en adonar-me que ja el llop havia fet
el robatori de cada dia, vaig exclamar, donant un cop de peu a terra:
“L’ànima donaria per la pell d’aquest lladre de llop!” (Esgarriat) Encara no
acabo de dir-ho, que es fa un terratrèmol als meus peus, i surt com si la terra
l’escopís de ses entranyes, una ombra en forma d’home i em diu: “Aquí tens
la pell del llop. La teva ànima és meva. D’aquí a un any just, en aquesta
mateixa hora, i en aquest lloc mateix, vindré a cercar-te”

(Durant la relació els pastors tenen moviments d’expectació i d’horror.

Isabeló plora)

Jepó Pobre Getsé!

Lluquet Escolteu, Getsé. Quin dia cau el terme?
Rovelló No t’emboliques que està endimoniat.
Getsé Era en desembre i en desembre serà. El dia 24 , arran de migdia.
Lluquet I vós, Getsé, no n’esteu ben penedit, d’haver donat la vostra ànima al diable?
Getsé Penedit i avergonyit; que ni goso mirar la llum del dia.
Isabeló (Amb alegria a Lluquet.) Pot tenir esperança?
Lluquet Mireu si podeu tenir esperança que jo us salvaré, Getsé.
Getsé Ja us estimo la bona voluntat, mes tot serà inútil...
Isabelo Oh, salva al meu pare, salva’l! (Se’n van)
Lluquet Deixeu-me fer i ja veureu. (Per Isabelo, mirant-la caminar) I que és
graciosa! Guaita Rovelló, no veus com camina? Sembla que no toqui de peus
a terra. Malvinatge el dimoni que me la fa plorar!
20

(Apareix SATANÀS disfressat de pastor, mig embolicat amb una manta)

Satanàs Salut pastors.

Jepó Qui és aquest foraster?
Anam Mai no he vist un pastor semblant.
Satanàs Vaig perdut per aquestes muntanyes, buscant una casa que per aquí ha de
caure.
Jepó Quina casa busqueu?
Satanàs La casa d’un anomenat Josep. que fa poc que s’ha casat.
Lluquet (Que haurà estat observant constantment). No li digueu mon amo.
Satanàs (A part) No sé com m’aguanto! (Alt) No crec que hi hagi cap mal a donar les
senyes d’una casa.
Lluquet (A Satanàs, signant Jepó) L’amo no ho sap on viu en Josep.
Satanàs I tu, que ho saps?
Lluquet Jo, sí.
Satanàs Doncs digues-m’ho!
Lluquet (Reculant) No em dóna la gana.
Rovelló (A part) Lluquet, rebràs.
Lluquet No n’heu de fer res, de la casa de Josep. (Amb sorna) Que potser també li
voldríeu comprar l’ànima? Mireu, company, que per sota de la catxuxa us
surt no sé què...
Satanàs (Arreglant-se la gorra apressadament) No és res.
Lluquet Si no és res, ben poca cosa és. ¿No ho heu vist, vosaltres? (Als pastors.)No
sé si la vista m’ha enganyat, però per la forma sembla una banya.
Satanàs (Enfadant-se per moments.) Acabem! Vols dir-me o no on és la casa de
Josep?
Lluquet (observant-lo.) Un altre dia us heu de vestir millor, per què per aquí darrera
us surt la veta dels calçotets.
(Assenyalant la cua que li surt per sota de la manta.)
Satanàs Acabaràs de mofar-te de mi!
(A cada crit de Satanàs, moviment d’esglai entre tots els presents.)
Rovelló Jo tinc por. Lluquet, fugim. No li encenguis més la sang.
Lluquet Doncs, perquè ve aquí dient que és pastor!
Satanàs Sí que ho sóc!
Lluquet Doncs, deveu estudiar per llargandaix o per sargantana, perquè fins ara, de
pastor amb cua, jo no n’havia vist mai cap. (Va per agafar-li la cua.)
Satanàs Llamp de l’infern! Ja n’hi ha prou!
Lluquet M’he torrat el cap dels dits.
(espolsant-se el cap dels dits.)
Satanàs Prou mofa! Digueu, l’un o l’altre, de seguida: on s’han amagat aquells que
avui anaven amb vosaltres venint del Temple?
Lluquet Qui voleu dir? Els nuvis? Són de viatge.
Satanàs Ja prou de tanta insolència.
ja veurem si callaràs.
(Va per agafar Lluquet, però aquest s’esmuny d’entre les seves mans)
La sort sembla que t’empara,
mes mon poder és prou gran
per confondre-us tots alhora,
i deixar-vos aixafats.
Per provar-vos demanava
 21

l’adreça, mes no em cal pas;

que ma mirada profunda
sens esforç pot penetrar
al cor mateix de la terra,
com en el pregon dels mars.
Lluquet Té molta terra a l’Havana.
Rovelló Lluquet, tu vols prendre mal.
Satanàs D’eixa casa les ruïnes
(Signant la casa de Josep)
prompte vostres ulls veuran,
i en son lloc, una foguera
no trigarà a flamejar.
Jepó No comprenc la teva ràbia.
Es que t’ha fet algun mal
la bona gent que aquí habita?
Satanàs Més mal ja no es pot fer pas.
Jepó Potser els confons, puix jo dubto
que puguin causar cap dany.
En tota la Galilea,
no hi ha ningú més honrat.
Anam Ni ningú que els avantatgi
en virtut.
Joanoi Si són dos sants!
Satanàs Goseu prendre sa defensa?
Lluquet Tots la prendrem, xics i grans.
Satanàs No temeu la meva ira?
Rovelló (Esporuguit) Ja li surt foc pels queixals.
Jepó Però qui ets tu que tan alt parles?
Satanàs No ho haveu endevinat?
Lluquet Solament amb la fragància
ja t’he conegut, bergant.
Japó No entenc pas res del que passa
ni sé a què ve tan cridar.
Marta (A Jeremies) Tu, que ets alt i tan bon mosso,
digues que està destorbant;
que se’n vagi a un altre poble
que aquí tots som gent de pau.
Jeremies (Atansant-se amb molta por)
Vo... vo... voleu veure co... c... com us cla... clavo
u... u... una cas.... castanya a l’instant?
Satanàs Miserable! No t’amaguis .
que amb mon peu t’haig d’esclafar.
Lluquet Aparteu les criatures!
Satanàs Vaja, prou! Ja s’ha acabat!
Jepó Però voldríeu explicar-me
tot això, a què treu nas?
Veniu aquí en so de guerra
quan ningú us ha molestat,
i sens que ningú us conegui,
us voleu fer respectar
22

com si fóssiu algun príncep

o algun prefecte romà.
Satanàs (Resolt) No m’has conegut, encara?
Vols mon nom? Sóc Satanàs!
(és treu la manta i tots reculant esglaiats)
Veus Vaga’ns Déu! És el dimoni!

(Tots fugen, sols queden Rovelló arrupit i Lluquet a certa distancia,

amb prudència no mancada d’arrogància)

Satanàs Covards! Mon nom els espanta.

Lluquet Ei, no pas a tots. Vejam.
Satanàs Ara veuràs, miserable,
el que mon furor podrà.
(Cridant) Sortiu de vostres cavernes;
veniu, fúries infernals!

(Entren els 7 PECATS CAPITALS)

Satanàs Vengeu d’una les afrentes

amb que el cel confondre’ns vol.
Sembreu-me tota la terra
de malvestats i terror;
mes, abans que aquesta casa (per la de Josep)
sigui abrandada pel foc,
fins que ni ruïnes ni cendres
hi quedin per a record.
I quan la casa flamegi,
agafeu-los aquests dos (Per Rovelló i Lluquet)
i els llanceu entre las flames
com si fossin dos tions.

(Entra SANT MIQUEL i els dimonis cauen a terra)

Miquel Enrera! Com t’atreveixes

a aquest portal arribar?
El poderiu i la força
has cregut ser Satanàs,
i aquí als peus d’una donzella
has de veure’t humiliat.
Satanàs Trenqueu aquestes cadenes
que em tenen aquí fermat!
Miquel No són cadenes que et lliguen,
sinó el pes dels teus pecats.
De Maria esclau has d’ésser,
que Ella amb sa gran potestat
sols al pes de sa petjada
el teu cap esclafarà.
Satanàs Oh, confusió! Oh, vergonya!
Rovelló Ara ens ho farà pagar.
 23

Lluquet Ca, si està més cruixit d’ossos

que ni que estés refredat.
Satanàs Tanta humiliació i baixesa
juro que m’han de pagar.
Ah, bé la pago prou cara
la meva rebel·lió... Mes, ah!
encara em queden les ungles
per poder esgarrapar.

QUADRE VUITÈ

LES TEMPTACIONS
(LLUQUET i Rovelló; després: SATANÀS; després: 7 PECATS CAPITALS;
després: SANT MIQUEL; després: JEREMIES; després: ISABELO;
després: JEPÓ, ANAM, JOANOI i PASTORETS

Satanàs A l’últim ha arribat l’hora

en què sense fer remor
els podré corrompre l’ànima
amb les meves temptacions.
Aquest que sempre tan crida (Per Lluquet.)
fen acudir a son socors
l’Àngel del bé, avorrible,
ara veurà qui sóc jo;
puix que vull que gota a gota
se li filtri a dins del cor
l’esperit del mal, i es torni
més dolent que un escorçó.

(Entren els 7 PECATS CAPITALS, l’un darrera l’altre. Evolucionen

silenciosament fins que és col-locant a l’entorn dels dos rabadans.)

Vostra ajuda necessito

per fer meus aquests vailets.
És precís que aprofitant-vos,
sens perdre temps, del moment,
els hi inspireu males obres
i malèfics pensaments.
24

(Apareix SANT MIQUEL, figurant invisible per els dimonis.)

Miquel No podran res sos propòsits

perquè el seu son vetllaré.
Satanàs Que comenci la vostra obra.
Sigues, Luxúria, el primer.
Luxúria (Ajupint-se damunt els vailets, especialment de Lluquet.)
La filla de Getsé t’ama
i està sola en eix moment.
Si vols pots fugir amb ella
que jo ja t’ajudaré.
Miquel No facis eixa mala obra
perquè ofendries a Déu.
Golosia Si voleu menjar, fixeu-vos
que no us ha de costar res.
Allí hi ha un sarró, preneu-lo
que de bons talls és ben ple.
Avarícia Si vols ser ric, el teu amo
té guardats els seus diners
a dintre la calaixera.
Obra el calaix i són teus.
Enveja ¿No has vist ton amo com gosa
amb la fortuna que té?
Per què tu has de ser tan pobre
si a ell li sobren els diners?
Peresa El jeure és la millor feina,
no vulguis treballar més,
que et fa matinejar massa
i en el llit s’hi està molt bé.
Ira Rebel-la't d’una vegada!
que els que criden sempre guanyen.
I, cridant, la gent s’entén.
Miquel No feu eixes males obres
perquè això és ofendre a Déu.
Satanàs Crec que la victòria és nostra.
Supèrbia Sóc jo qui l’emportaré.
Luxúria No podrà pas resistir-me.
Golosia Ja podeu dir que són meus.
Enveja Cauran vençuts per l’enveja.
Avarícia No hi ha res com els diners.
Ira S’alçarà irat com un home.
Peresa Ja veureu con seran meus.
Satanàs Sigui de l’un o de l’altre
la victòria nostra és.
7 Pecats La victòria nostra és. (se’n van)
Miquel (Als vailets.)Déu os dóna fortalesa,
exerciu-la i vencereu. (se’n va)
Rovelló (Despertant-se i estirant-se.) Ai quina son més pesada! M’he fet un tip de
somiar! Mireu que n’he somiat de coses! Tu Lluquet; a que no endevines què
he somiat? Encara dorm ...! Quina gana que tinc! (Badalla) Si hagués estat
 25

cert el que he somiat, m’acatxo! Se m’ha presentat una taula plena de

pollastres i de llagostes, que el cor se me n’hi anava. Ves per què no podien
ser de debò...! El cert és que tinc una gana...(Adonant-se del sarró penjat a
la branca) Calla! De qui deu ésser aquest sarró? Oh, si sembla que és ple
(Atansant-s’hi i olorant) Quina flaira de pernil i de pa del dia! (Mirant a tots
cantons) Si sapigués de qui és...Ves què hi fa aquí aquest pernil en vaga,
quan jo tinc una fam que m’aixeca! Si en tragués una miqueta... allò, una
mica així que no si conegués... (Tornant a mirar al seu voltant.)Ningú no em
veu... (Obre el sarró.) Noi, que és tendre! (Clava mossegada.) Noi, que és
bo! I quin pa més ben torrat! Que és gustós! Vejam, una mica més tampoc no
s’hi coneixerà... Si en Lluquet em veia, com m’escandalitzaria!
Lluquet (Estirant-se.) Ai...!
Rovelló M’acatxo, ara es desperta!
(Goludament, és fica a la boca tot el pernil i el pa, quedant-li tan plena que
no podrà parlar.)
Lluquet Rovelló! On ets? Per què rius així?
Rovelló (Amb la boca plena.) Mmm.
Lluquet He somiat més coses! Fins he somiat la Isabeló, la filla d’en Getsé. Era més
bella que mai i somreia d’una manera que ni havia per perdre el cap.
(Alçant-se.) Ni me’n recordo, jo, de tot el que he arribat a somiar. I tu,
Rovelló, ¿que també has dormit?
Rovelló (Fent molts gestos amb els braços.) Mmm.
Lluquet Què et passa? Que no pots parlar? (Rovelló amb el cap fa que no,
repetidament.) Que tens mal de queixal? (Rovelló fa que sí amb el cap.
Lluquet mirant-se’l d’aprop.) Sí que sembla que se t’ha inflat la galta.
(Rovelló fa el mateix joc.) I això era el que et feia riure?

(Rovelló mira tot esverat vers el lloc d’on venia la riallada; fa que no amb
el cap. En el mateix moment apareix en JEREMIES i se’n va de dret cap el
sarró que és seu.)

Jeremies Ah! A... ara e e... e... esmor... zar! (Despenja el sarró)

(Rovelló s’esvera en veure a Jeremies)

Lluquet De què t’esveres, ara? Que no el coneixes?

Jeremies Ma... ma... m’han ro... ro... bat l’esmorzar!
Lluquet Nosaltres no, perquè dormíem.
Jeremies No... no heu vi... vi... vi...
Lluquet El vi també t’han robat?
Jeremies Vi...vi... vist nin... nin... ningú?
Lluquet Jo, no.
Jeremies (A Rovelló) I... tu? (Estupefacció de Jeremies en veure la fila que en Rovelló
fa amb la boca tan plena).C...ca...caram, qui... quina bo... bo... boca tan ple...
plena que tens tu!
Lluquet Té mal de queixal.
Jeremies Ma... ma... mal de queixal? Vo... vo... vols dir que... que... és mal de queixal
a... a... això que tens? (Rovelló fa que si amb el cap) I t’ha... t’ha... t’agafat
tot... tot... tot d’un cop? (Rovelló igual joc) Ve... vejam, en... ensenya’m el
que... que... queixal (Rovelló fa que no pot ser) No ... no... pots o... o... obrir
26

la boca? (Rovelló fa que no amb el cap) Que te... te... tens por que et caigui a
terra el que... que... queixal? (Rovelló fa que si) Vo... vols dir que no tens por
que... que... que et caigui una cla... cla... clatellada?
Lluquet I per què li ha de caure la clatellada?
Jeremies Co... co... com el que té a la bo... bo... boca és el meu esmorzar!
Rovelló (Fa que no amb el cap, i finalment se’n va darrera un arbre i figura que ho
escup) Jo no he fet res... mira. (Obrint la boca)
Lluquet (Amb sorna) Ja t’ha passat el mal de queixal?
Rovelló Sí... no ha estat res... (Despistant) Era aquest d’aquí vaig que el tinc corcat,
saps? Però ja m’ha passat... Sí, vaja, gràcies per l’interès.

(és disposa a marxar, però Jeremies l’agafa)

Jeremies Espera’t, és... pera’t, que hem de passar comptes amb tu.
Rovelló (Fen el desentès) Comptes? No t’hi capfiquis; ja ho trobarem.
Jeremies No... no... no ho trobarem pas, perquè ja t’ho has menjat.
Rovelló I per un esmorzar fas tantes històries? Ves si a tu et ve d’un esmorzar més o
menys; tu que ets tan ric, que t’has casat amb una dona que té tant de bestiar
i que és tan bella.
Lluquet Ah, això sí. En això té raó.
Jeremies (Vençut davant l’elogi fet a la seva muller) Fa... fa que sí que ho és, de bella
la Marta?
Rovelló (Donant-li per la banda) Ja ho crec. Sembla una tomaquera.
Jeremies (Posant mala cara) Co... co... com dius?
Rovelló Bé, sí, vull dir que amb aquells colors tan escaients que té a la cara, sembla
una... magnífica tomaquera. Entens, magnífica.
Lluquet Això, magnífica.
Jeremies Però, tu... tu... tu te m’has menjat l’esmorzar.
Rovelló És que em pensava que era meu. Com que el meu esmorzar també era de
pernil i pa, com el teu ...
Jeremies Ja és ca... ca... casual. Així do... do... dóna’m el teu i en paus.
Rovelló El meu què?
Jeremies No dius que el teu esmorzar e... e... és igual, i per això t’has errat?
Rovelló Sí, però parlava del meu esmorzar d’un dia quan jo era petit , que la meva
mare em va donar també pa i pernil.
Jeremies (Enfadat) Do... do... dons ara me les pa... pa... pagaràs.
Lluquet No li facis res, Jeremies. En Rovelló és un bon xicot, si no fos que és una
mica golafre. Perdona’l que a tu no et ve d’aquí, i ell no hi tornarà més. Oi
que te’n penedeixes, Rovelló?
Rovelló Sí...(Somicant) Jo no ho volia fer, però quan he vist el sarró, ha estat el
mateix que si m’hi empenyessin.
Jeremies Me... me...me’n vaig a dir a la dona que... que... me... me...me’n arregli un
altre. I que no... no... hi tor... tornis més, eh?
Rovelló No tinguis por (A part) Llàstima que l’he hagut de llençar a mig mastegar.

(Entra ISABELO amb cistell cercant herbes)

Lluquet (Veient-la) Guaita, Rovelló. No que sembla la filla de Getsé?

Rovelló Sí que ho és; vols que la cridi?
Lluquet No, que l’esveraries.
 27

Rovelló Potser busca bolets. Si de cas li falta un bon Rovelló, aquí em té a mi.
Lluquet Poques bromes d’aquestes. La Isabeló m’agrada a mi, i no vull que ningú
més li posi els ulls al damunt.
Rovelló Ho deia de broma.

(Lluquet és va atansant vers on és ella)

Isabeló (Adonant-se’n) Déu te Quart, Lluquet.

Lluquet Déu te Quart, gerricó de confitura. Que busques per aquí?
Isabeló Cerco herbes de remei per al meu pare, que pateix molt, pobret.
Lluquet Quin mal té?
Isabeló El mal de sempre; aquell mal que el rosega, el rosega...
Lluquet Què? Allò del dimoni? Però no li vaig dir que no cal que s’encaparri?
Isabeló Sí, però ell no creu que pugui salvar-se d’aquesta.
Lluquet Doncs, ho pots ben creure. Ara ja em tinc rumiada la que li faré al dimoni. Ja
veuràs que riurem.
Isabeló Digues-m’ho, que li diré i així, sabent-ho, potser tindrà més confiança.
Lluquet És un secret que no es pot dir.
Isabeló (Posant-se trista) Ni a mi?
Lluquet No et posis així tan pansida, gafarronet meu... Mira, ja li escapa el riure per
sota del nas.
Isabeló Bé voldria poder riure.
Lluquet Tot vindrà, si Déu ho vol. Solament que ara com ara, no puc dir a ningú com
ho faré, perquè les parets tenen orelles i sempre hi pot haver algun banyeta
que escolti.
Isabeló Per a mi no cal, perquè jo ja et crec, Lluquet.
Rovelló Isabeló; si ho vols, ja te les buscaré jo les herbetes, perquè almenys faré
alguna cosa més que estar-me aquí contemplant-vos.
Lluquet (A Isabeló) Deixa'l dir, que és un toca-son. (A Robelló.) Al que has de fer tu
és no destorbar.
Rovelló Home, ho he dit de broma.
Isabeló Me n'haig d'anar, Lluquet; el pare em deu estar esperant.
Lluquet Digues-li que no cal que s’encaparri, que ho deixi tot per a mi. I tu, Isabeló,
si no és demanar massa, ja podries pensar alguna vegada en aqueix rabadà.
Rovelló (Imitant els gestes avergonyits d’ella sense que se n’adonin) “Ai sí, vols
callar?”
Isabeló Em faràs enrojolar, Lluquet.
Lluquet No hi ha pas cap mal en això que et demano.
Rovelló “És clar que no hi ha cap mal”
Isabeló Com que això que hem demanes ja ho faig...
Rovelló (Escarnint-la) “Ai sí; ja ho faig...”
Lluquet (Atansant-s’hi) Que vols dir que ja hi penses de tant en tant en mi?
Rovelló “Ai, ai, això s’embolica”
Isabeló Que si hi penso? D’ençà d’aquell dia, era el de la boda de Josep i Maria, que
no faig més que pensar-hi en tu.
Lluquet De cert, Isabeló? I com hi penses, com , en mi?
Rovelló “Això. Recrea-li les orelles”
Isabeló Hi penso..., hi penso com si jo hagués estat la nit, una nit tenebrosa i
turmentosa; una nit trista que semblava que no havia d’acabar-se mai, i com
28

si de sobte hagués aparegut la llum del dia, i el sol , i l’alegria... I com si el

dia, i el sol, i l’alegria fossis tu.
Lluquet Quin bo dóna de sentir-te!
Rovelló “Ja ho crec!”
Isabeló No et fa res, oi, que vagi a fer aquestes herbetes per al pare?
Lluquet Vés, Isabeló, vés, i digues-li que no passi més angúnies, perquè mentre jo
sigui aquí, ja t’asseguro jo, que la seva ànima no serà pas el diable qui se
l’emportarà.

(Isabeló fa mutis)

Lluquet És un moixonet d’allò més fi. No fa, Rovelló?.

Rovelló Sí, però ho podríeu fer una mica mes dissimulat.
Lluquet Sempre seràs gripau . No se’t pot parlar de res, a tu.
Rovelló Vaja, no t’enfadis. No veus que ho dic de broma!

(Entren: JEPÓ, ANAM, JOANOI i PASTORETS)

Anam Aquí el tenim, en Lluquet! Sempre al darrera d’aquest feliç Lluquet!. No sé

pas què us dóna, que us l’estimeu tant!
Joanoi Com que ens explica contes bonics.
Jepó Digues que us deveu divertir molt al vostre país.
Lluquet Es fa de tot.
Anam I és molt lluny d’aquí?.
Lluquet És... com us ho diré? És cap enllà, a l’Occident, a les platges del mar blau i
amunt a la serralada dels Pirineus.
Joanoi Bella terra deu ésser.
Lluquet Que si és bella! És tota ella un verger florit. En tot temps les flors hi esclaten
com en una terra de meravella.
Rovelló I et fas un tip de préssecs i de raïms, fins que la panxa ja no pot més. I
després es mata el porc, i tens tant pernil i tanta botifarra com vols... Ah !

(Entra SATANÀS. Rovelló encarcarat en la mateixa actitud de quan

parlava)
Tots Que passa?

(Rovelló sense poder parlar de tant esglai, mostra el diable i tots fugen)

Tots El dimoni, el dimoni!

Lluquet No fugiu!
Rovelló Ai, jo no puc fugir, i no és per falta de ganes. Se m’han rovellat les
frontisses. (Proba de fer funcionar les cames veïent que ja pot caminar). Ah,
ja marxen ...!
Satanàs (A Lluquet) La teva valentia és admirable.
Lluquet No m’alabis que no m’agrada el sabó.
Satanàs Doncs, ets un desagraït, perquè avui venia amb molt bones intencions.
Lluquet Tu, bones intencions?
Satanàs Sí, el teu coratge m’encanta i m’admira; tu ets un home, un veritable home.
Lluquet Oh, ja ho sé que no sóc dona!
 29

Satanàs I és llàstima que amb les teves condicions i qualitats, et resignis a ésser un
senzill rabadà, quan, si m’escoltessis a mi, series el més poderós de tots els
homes.
Lluquet Ja estic bé com estic.
Satanàs Perquè no saps el que et vull dir. Si em creguessis, series cabdill de mil
soldats que t’obeirien cegament. El món fóra teu, perquè podries anar d’una
banda a l’altra , més de pressa que el vent, desapareixent i apareixent quan
volguessis.
Lluquet (Amb mofa) I tot això, quan val?
Satanàs Sols hauries de fer el que jo et digués. Tu tens la simpatia de tots els pastors
i podries fer d’ells el que et plagués. La teva feina seria molt poca. Solament
et caldria donar-los a entendre, que tot això que es diu del Messies són
falòrnies, que no cal que l’esperin, perquè quan ara no ha vingut, després del
temps que fa que els profetes en parlen, ben crèdul serà qui encara i cregui.
Lluquet Vés, vés-te’n d’aquí, mal esperit! Les teves promeses no em seduiran, no ho
esperis
Satanàs Pensa-t’hi.
Lluquet És tot en va.
Satanàs No acceptes?
Lluquet Mai.
Satanàs Ho refuses?
Lluquet Ja t’he dit que sí.
Satanàs Doncs, si no vols de grat, per força.
Lluquet M’amenaces?
Satanàs Ara ho vas a veure. (Cridant) Aquí, Llucifer! Aquí fúries del l’infern!

(Entra: SANT MIQUEL)

Miquel No cal que cridis.

Satanàs Oh, ràbia!
Miquel No acudiran a ta veu;
perquè avui és un gran dia
del que els segles daran fe.
Vés-te’n, Satanàs, i amaga’t,
que avui baixa Gabriel
per anunciar la gran nova:
que el misteri s’ha acomplert.
Ofega la teva ràbia
i amagueu-vos tu i els teus
entremig de les tenebres
en el pregon de l’infern.
30

QUADRE NOVÈ

L'ANUNCIACIÓ
(MARIA i després: SANT GABRIEL)

Maria Senyor, què és ço que en mi passa

que mon cor salta joiós
i el meu esperit confós
en un nou amor s’abraça?
Serà il·lusió o és certesa?
Mes , tinc l’ànima sorpresa
en un dolç encantament
i un sant temor em corprèn
pensant en tanta grandesa.
Quan més l’amor m’ha rendida,
ve com una nova vida
que en ma vida ressorgís,
i em sent forta i desfallida
com en un místic encís.
Mes, ha , Senyor, perdoneu-me
i d’aquests pensars lliureu-me,
que per mon voler no ha estat.
Pietat, Senyor, retorneu-me
a ma dolça humilitat.

(Apareix SANT GABRIEL amb un lliri a la mà)

Gabriel Salve, Verge immaculada!

Del Senyor sou escollida,
i entre totes beneïda
i entre totes alabada.
Estrella de llum serena,
dolça i casta criatura,
tota blanca, tota pura,
de divina gràcia plena.
En vostre cor, Reina pia,
com poncella en eclosió,
hi germina la llavor
que ha de florir en son dia.
Per mare heu estat triada
essent casta sens igual,
i en vostre si virginal
el fill de Déu hi té estada.
Maria Vostra esclava aquí veieu
qui s’enjoia en obeir.
Faci’s, oh, Senyor, en mi
 31

tal com disposat haveu.

TELÓ - FI DEL PRIMER ACTE

SEGON ACTE
QUADRE DESÈ

ENTERREM LES UNCES

(LLUCIFER, SATANÀS; després: ROVELLÓ; després: els 7 PECATS CAPITALS)

Llucifer No ha passat ningú, encara...Però, calla! Algú arriba! Vigilem (S’amaga)

(Entra SATANÀS, amb caputxa, tot encorbat, sostenint-se amb un bastó)

Satanàs (Fingint la veu de vell) Quina costa tan pesada per a mi, que sóc tan vellet ...
Llucifer Qui ronda per aquí? Qui sou vós?
Satanàs (Fingint) Sóc un pobre vellet que vaig pel món captant.
Llucifer No són vells que ara busco, sinó dos maleïts pastors ben cadells encara. No
els hauríeu pas vist, pujant?.
Satanàs (Posant-se dret, traient-se la caputxa i rient) Ha, ha, ha! No m’havies
conegut, eh?
Llucifer Ho confesso.
Satanàs Doncs, si he pogut enganyar-te, a tu, que ets tan maliciós i tant astut, aquest
cop sí que estic segur que aquells maleïts vailets no em coneixeran i els faré
caure en el parany; no et sembla, Llucifer?
Llucifer No ho puc negar; no t’hauria conegut ni poc ni molt.
Satanàs Però, pel que veig, no han vingut encara, eh?
Llucifer No, però no poden trigar. Sé que aquest matí han de venir a fer llenya en
aquest bosc mateix.
Satanàs Aquest matí mateix, n’estàs segur?
Llucifer Ben segur.
Satanàs És que no puc entretenir-me gaire, perquè avui tinc un venciment.
Llucifer Un venciment? Contra qui?
Satanàs Ah, ja no te’n recordaves? és l’ànima d’en Getsé, d’aquell vell pastor que, a
canvi de la pell del llop, es va obligar a donar-me l’ànima en el termini d’un
any.
Llucifer Tens raó... I el termini acaba...
Satanàs Avui a les dotze del migdia. I que cal ésser puntual, perquè ja saps que un
minut solament que passés, ja caducaria el nostre dret i no podria emportar-
me-li l’ànima.
Rovelló (Des de dins cridant) Lluquet! On ets?
Llucifer Calla! Són els vailets! Amaguem-nos!
Satanàs Res d’amagar-nos! Tu i jo figurarem dos pastors avars que acabem de
enterrar un tresor aquí (Assenyala l’escotilló) I ja veuràs com els farem caure
pel pecat de l’ambició.

(Entra ROVELLÓ)
32

Rovelló Lluquet! Però, on rediable s’ha ficat aquell dimoni de xicot!

Llucifer Ja ens ha anomenat dues vagades!
Rovelló (Adonant-se dels dos personatges) Calla; aquests m’ho diran. Escolteu...(Va
per preguntar als dimonis, però veient que estan d’esquena, ajupits
misteriosament, parlant baixet, la tafaneria el pica i és posa a escoltar) Però
què dimoni hi fan aquí ajupits aquests dos serenos!
Satanàs (Fingint. A Llucifer) Veus, fill meu? Aquí hi estaran ben enterrades les cinc
mil unces d’or, però que no les toquis fins el dia de la meva mort.
Rovelló Caram! cinc mil unces d’or, diu? Deu n’hi doret d’una propina així!
Satanàs Que mai no t’escapi de dir-ho a ningú, que tenim tant d’or enterrat.
Llucifer No tingueu por, ningú no ho sabrà.
Rovelló Remanoi! Cinc mil unces és tota una fortuna!
Satanàs (A part a Llucifer) Em sembla que picarà l’ham. (Alt) Anem, anem, que es fa
tard i jo, com que sóc tan vell, vaig amb molta pena a caminar.

(Se’n van, però en realitat és queden amagats)

Rovelló Manoi, quina ocasió! Això només passa un cop a la vida!. Res no em
costaria ésser ric... Només que ajupir-me... Però, no, no! No juguem.
Aquests diners tenen amo i això fora robar-los. És a dir; robar-los, robar-los,
no ho sé. De moment no seria més que desenterrar-los, i això més aviat seria
una bona obra; perquè, ves què hi fan aquí enterrats? Diferent que fossin
morts! Cinc mil... cinc mil unces d’or...Quin munt que deuen fer cinc mil!
Oh, i estic sol, i ningú no em veu... Si sembla fet expressament! Que en
podria comprar d’unces de pernil amb tantes unces d’or! Vejam... Em
sembla que és aquí que han dit que eren enterrades. Ningú no em veu... A la
una, a les dues, a les tres! (Clava la destral a la trapa de l’escotilló i no la
pot arrencar)
Satanàs Clavada et quedi!
Rovelló Noi, que forta l’he clavada! Vejam si ara no la podré arrencar! I ara ! Qui
s’ho creuria! No puc! I quina escalfor que sento a la planta dels peus... Ai la
mare... Això em comença a fer feresa. Ai, ai, ai... que la terra es mou! Ai,
que la terra tremola! Això és art del dimoni! (Cridant horroritzat) Lluquet!
Satanàs A l'infern!
Rovelló Auxili! Lluquet!
Satanàs A mi acudiu, Furies Infernals.

(NENS DEL PUBLIC A L'INFERN)

(Després les Furies atrapan a Lluquet i el porten hipnotitzat fins l'infern.)

Satanàs Ara és la nostra! Va! A l'infern tu també!

 33

QUADRE ONZE

INFERN
(SATANÀS, LLUCIFER, LLUQUET, ROVELLÓ, FURIES; després: SANT MIQUEL)

(Vall de fúries)

Satanàs No bull encara aquest oli maleït?

Llucifer Aviat estarà.
Rovelló Que no el sents, Lluquet?
Lluquet Prou que el sento, però no els anirà tan bé com es pensen. El cor em diu que
el Cel no ens abandonarà.
Rovelló Però com vols que no els surti bé tenint aquesta olla tan ben instal·lada?
Satanàs Això no és una olla!
Rovelló Ah no? Doncs que és?
Satanàs Això és la caldera d’en Pere Botero!
Rovelló Què diu ara! La caldera d'en Pere Botero! Ai pobres de nosaltres.
Llucifer L’oli ja bull!
Satanàs Agafeu-los i cap a la caldera!
Rovelló Quin fum més maleït , com pica el nas!
Llucifer Vinga cap a la caldera!
Rovelló No estireu tant que m’arrugueu la roba. Ai, que em ve un esternut,
aaatxemm!
Lluquet Jesús.

(Tots els dimonis cauen a terra)

Rovelló I ara, que els agafa? Per un esternut es posen així?

Lluquet No, em sembla que és el nom de Jesús que els espanta.
Rovelló Aaaatxemm!
Lluquet Jesús
Satanàs Maleït sia, si gosa pronunciar aquest nom aquí per tercera vegada estem
perduts!
(Els dimonis és van aixecant poc a poc)
Lluquet Vinga Rovelló un altre.
Rovelló Aaaa aaaa aaatxemmm!
Tothom Jesús!

(La caldera esclata i surt SANT MIQUEL)

Miquel Altre cop el Cel triomfa
Satanàs, del teu engany
i fins entre les tenebres
has de veure’t humiliat,
proclamant amb ta derrota
que cap poder pot lluitar
contra la força invencible
34

del Poder celestial!

QUADRE DOTZE

ANEM A ENREDAR AL DIMONI

(GETSÉ, ISABELÓ; després: LLUQUET; després: SATANÀS;
després: ROVELLÓ; després: PASTORS)

Getsé (Sortint de la cabana) Tota esperança és fallida!

Isabeló Pare! Déu és misericordiós, i en veure el vostre penediment i la vostra
angoixa, tindrà compassió de nosaltres.
Getsé El meu pecat és massa gros, filleta meva.
Isabeló Més gran és la seva misericòrdia. A més, en Lluquet no tardarà a arribar;
i ell assegura que no heu de témer res.
Getsé En Lluquet és molt jove i tot ho veu de bon color. Jo no dic que ell no tingui
tota la bona voluntat, però el diable té molt poder, filla meva.
Isabeló Sí, però ja vau sentir el que en Jepó deia del seu rabadà: que és tan eixerit
i que té tant de cap.
Lluquet (Des de dintre) Passa, petita! Cap aquí, cap aquí! Ei, la Blanqueta!
Isabeló El sentiu pare? És en Lluquet que treu les ovelles a pasturar.
Getsé Potser ni se’n recorda, ell, que avui és el dia fatal.
Isabeló (Amb alegria) Ja ve, ja ve, pare!

(Entra LLUQUET)

Lluquet No sé pas què tenen avui aquestes ovelles; semblen totes esverades, i ni a
cops de roc no volien escampar-se per la prada. Això és el diable que ronda
per aquí.
Isabeló Lluquet, t’esperàvem amb ànsia!
Lluquet Això sí que fa de bon sentir, Isabeló.
Getsé Avui és el terme; i l’hora s’acosta.
Lluquet (Mirant al cel) No falta gaire per a ésser migdia. (Fregant-se les mans)
Ah, la bona jugada que se li prepara!
Getsé Digues-me el que cal fer.
Lluquet És molt senzill; ja ho veureu.. Doneu-me la vostre roba, i os poseu aquesta
manta ,(Se les posen.) Ara... amb aquesta llana que he arrencat de la
Blanqueta, em faig una barba com la vostra. Eh, mi assemblo?
Getsé (Amb desesperança) Ets un infant.
Lluquet Ja m’ho direu abans d’una hora.
Getsé Abans d’una hora la meva condemnació serà ja un fet.
Lluquet Això ho veurem.
Isabeló Déu t’il·lumini .
Lluquet Ara vós, Getsé, us poseu allà, assegut, que no se us vegi la cara, i feu
com qui dorm. Tu, Isabeló, et poses aquí a la porta de la barraca, i jo em
quedaré a dins. Quan vingui el banyeta a buscar el teu pare, rep-lo amb tota
cortesia, com si no sabessis res, i li dius que em véns a cridar, i m’avises. Ja
veureu quina gresca que farem. Apa, Getsé, animeu-vos! (Mirant el cel) Que
de pressa que va el sol. Ja no falta gaire.

(Entra a la cabana, Isabeló és queda asseguda i entra SATANÀS)

 35

Satanàs Aquella és la barraca de Getsé.

Isabeló Déu meu, ajudeu-nos!
Satanàs (Quan va per encaminar-s’hi, s’adona de Getsé, creient que és en Lluquet)
Per tot arreu haig de trobar aquest maleït Lluquet! (Estenent les dues mans
al damunt, amb solemnitat.) Pel que poguessis destorbar-me, mano que
dormis ben fort, i que res no et pugui despertar fins que migdia hagi passat.
(Abaixant les mans.) Així no hi ha perill que avisi l’àngel.
(Anant cap a la cabana. A Isabeló.) Qui ets tu?
Isabeló Sóc la filla de Getsé.
Satanàs A ell buscava. On és?
Isabeló És a dintre, que reposa. Si voleu, l’avisaré.
Satanàs Sí, crida’l, que l’haig de veure.
Isabeló Qui li diré que el demana?
Satanàs Digues-li que hi ha aquell amic seu que va matar el llop avui fa un any.
Isabeló Vaig tot seguit

(Entra a la cabana i surt en LLUQUET)

Lluquet (Estrafent la veu) Tant tranquil que ara dormia i em veniu a despertar.
Satanàs Suposo que em reconeixes.
Lluquet (Mirant-se’l de cap a peus)
No recordo bé, vejam:
ta cara m’és coneguda...
A veure: Aquests ulls... el nas...
Satanàs Te’n vas recordant?
Lluquet No encara.
Espereu-vos; ai , caram!
Jo diria que us conec
I tanmateix...
Satanàs Acabem ja!
Que l’hora del terme avança
i se’m podria escapar.
Lluquet El terme?
Satanàs Sí, home, el terme
d’aquell deute de fa un any!
Lluquet Un deute? Doncs no recordo,
perquè jo pago al comptat.
Satanàs No eres pas tan romancer
el dia que et vaig portar
la pell del llop que es menjava
el bestiar del teu remat.
Lluquet Ah, sí; ja recordo!
Vull dir que vaig recordant...
Sí, sí; era un llop amb potes
i un morro així, com de pam,
i unes orelles molt llargues,
amb cua i tot, i amb ullals...
Satanàs Això; i també, si rumies
t’aniràs recordant
36

que tu vares dir que l’ànima donaries...

Lluquet Just: cabal!
Que jo donaria l’ànima
al qui em pugués lliurar
la pell del llop , que es menjava
les ovelles del remat;
i tu vas ser, si no m’erro...
Satanàs El qui te la va portar.
Lluquet Sí, sí, vas fer una bona obra,
perquè, noi, era un fracàs!
Cada dia, nyam, a terra!
una ovella a can pistracs!
Satanàs Dons ara vinc...
Lluquet Ja ho suposo.
Ara deus venir a cobrar.
Satanàs Vinc a cercar la teva ànima
que ja el foc està esperant.
Lluquet És foc de carbó d’alzina,
de coc, o electricitat?
Satanàs És del que em dóna la gana!
que ja m’estic estranyant
de la paciència que gasto.
Lluquet No et voldria agreujar;
era sols una pregunta
sense intenció de fer mal.
Satanàs És que la mosca ja em puja
un xic més amunt del nas!
Lluquet Jo ho deia perquè a vegades
un hom podia tractar...
Si gastes carbó d’alzina,
jo en tinc un bosc bastant gran
que te’l puc donar barat.
Satanàs No vinc avui per comprar,
sinó per arrossegar-te
a dins del foc eternal.
Lluquet (Mirant al cel)(A part)
Ara és el punt de migdia;
d’aquí a mig minut, ja està.
(Alt) Està molt bé, no mi oposo
però mas de precisar
a qui busques, perquè encara
el meu nom no has pronunciat.
Satanàs És en va que t’escarrassis
a fer-me prevaricar,
perquè encara que passi l’hora,
com que ja t’he reclamat
en el moment just del terme,
ja no et podràs escapar.
Lluquet A poc a poc, jo et pregunto
a qui busques.
 37

Satanàs Ai, grillat!

et busco a tu, i prou pamplines.
Lluquet Falta el nom , per acabar.
Satanàs A tu, Getsé és qui cerco!
Lluquet Getsé? Dons noi, vas errat.
Jo no sóc Getsé, ni ganes,
ni ho seré, ni ho he estat mai!
Satanàs És en va que ara m’ho neguis.
Et conec de ja fa un any,
portaves la barba blanca.
Lluquet Això rai!
Mira, veus aquesta barba?
(Traient-se-la) és llana m’entens?
Satanàs Forc d’alls!
És en Lluquet! miserable!
Lluquet Aneu amb compte a insultar.
Satanàs No vull perdre temps, però et juro
que aquesta la pagaràs.
Ara cal que cerqui el murri
de Getsé. On s’ha amagat?
Lluquet No et molestis, si em vols creure,
perquè ara res no hi podràs;
perquè el terme, si no m’erro,
ha passat, i ara ja és tard.
Satanàs No hi fa res; en Getsé devia
haver-se aquí presentat.
Lluquet Tu li has privat.
Satanàs Jo? Mentida!
Lluquet Tingues més urbanitat.
Et dic que tu tens la culpa
si no ha acudit a lliurar
l’ànima que ell et devia
perquè, quan has arribat,
li has manat que dormís fondo,
i així és molt natural
que no acudís a la cita,
si a dormir l’has obligat.
Satanàs Closques de coco esclafades!
(Mirant a Getsé)
Era en Getsé! Llamp de llamps!
Lluquet Res noi, ha estat una planxa
que a tothom li pot passar.
Vols prendre un xiquet de tila?
Satanàs Oh, veure’m així burlat! (Se’n va corrents)
Lluquet Ni sols ha volgut revenja;
ja més no es pot demanar.
(A la porta de la barraca) Isabeló!
Vine corrents! De pressa!

(Entra ISABELÓ)
38

Isabeló Què ha passat? I el pare on és?

Lluquet El teu pare dorm com un sant.
Isabeló I el diable on és?
Lluquet Se n’ha anat traient foc pels ulls i tot. No n’estava pas poc d’enfadat!
Isabeló Bé prou que ho he sentit.
Lluquet Ah; ho has sentit?
Isabeló Com que m’he quedat escoltant darrera la porta, tot ho he sentit i de tot m’he
assabentat.
Lluquet Ah, tafanera!
Isabeló No et sap pas greu, oi Lluquet, que no et sap pas greu que t’hagi escoltat?
Lluquet El que em sabria creu és que no m’escoltessis, cullerada d’arrop.
Isabeló Ai, no sé per què em dius això... Anem a despertar el pare?
Getsé (Desvetllant-se) On sóc? Estic somiant?
Lluquet I què heu de somiar!
Isabeló Ja està tot arreglat, pare!
Getsé De cert? No m’enganyeu?
Lluquet A ell sí que l’hem enganyat.
Getsé Oh, Senyor, gràcies, Déu meu!
Isabeló I a en Lluquet, que no li dieu res?
Getsé Vine als meus braços!
Lluquet De bona gana, Getsé.
Getsé Demana el que vulguis de tot el que jo tinc. La meva casa, el meu ramat, tot
és teu, si ho vols, que l’alegria que em torna al cor, val molt més que tot el
que jo tinc.
Lluquet Ni la vostra casa em fa falta, ni el vostre ramat em cal. El que sí us
demanaria... (Mirant la Isabeló. Ella fa un moviment d’alegria)
Getsé Què?
Lluquet Un bocí...
Isabeló (Amb estranyesa) Que?
Getsé Digues; un bocí de què? Que et vull complaure.
Lluquet Dons, un bocí, només que un bocinet d’Isabeló.
Isabeló (Rient) Vols que m’esbocini?
Lluquet Déu me’n guard! Però amb la mà m’acontento, amb la condició que m’hi
doneu tot el que segueixi.
Isabeló Au! Això és una altre cosa .
Getsé Em damanes la noia?
Isabeló (Espontàniament) Sí, sí. (Reprenent-se) Ai, té raó que no està bé...
Getsé De debò vols ésser el meu gendre?
Lluquet Jo el que vull és ésser el marit de la Isabeló.
Getsé Home, això és com dir que vols ésser el meu gendre.
Lluquet Si és així, bueno.
Getsé Quina alegria que hem dones! (L’abraça)

(Entra ROVELLÓ)

Rovelló Ah, reparteixen abraçades? Vejam si me’n tocarà alguna. Va, Isabeló!
 39

Lluquet (A Rovelló, agafant-lo) Vine aquí, tu! Tinc el gust de presentar-te la meva
promesa, i el meu gendre...ai, el meu sogra.
Rovelló Em convidaràs al dinar de boda, eh?
Lluquet Sí, home; tot vessarà.
Rovelló Saps que has fet molta feina en tan poca estona?
Lluquet Encara no la saps tota la que he fet. He enganyat el dimoni i se n’ha hagut de
tornar sense l’ànima d’en Getsé i amb la cua entre cames.
Rovelló Bona, bona! (Saltant i cridant) Ep, pastors; veniu, correu! En Lluquet es
casa! El dimoni se n’ha anat amb la cua entre cames! En Lluquet ens convida
a bodes!

(Entren : ANAM, JEPO, JOANOI, JEREMIES, MARTA i PASTORS)

Jepó Que passa?

Rovelló Tant que he cridat i encara no ho heu sentit?
Getsé Amics meus; el bon rabadà m’ha salvat.
Jepó Ja t’ho deia jo, que com en Lluquet no n’hi ha.
Getsé I també us faig saber que m’ha demanat la mà de la Isabeló i jo li he
concedida de bon cor.
Marta (A Isabeló) L’enhorabona. I que el teu parió sigui, eh!
Jepó Jo demano per ser padrí, i pago tot el gasto.
Rovelló Això va bé!
Jeremies Jo...jo...pa...pa...pa...
Rovelló Aquest paga el pa.
Jeremies Dic que pa.... pagaria el vi, però co... com que en Jepó ja ho pa...pa.. paga
tot.
Rovelló Si, vaja, ja s’entén. Molt parlar i ben barat.
Anam Dons jo, us convido ara mateix a tots, a menjar coques i a beure un trago de
mistela per a celebrar el prometatge.
Jeremies Vi... vi...
Rovelló Ha dit mistela.
Jeremies Vi... visca els pro... pro... promesos.
Tots Visca!
40

QUADRE TRETZE

BUSCANT POSADA
(JOSEP i MARIA asseguda en un pedrís, Josep va trucant de porta en porta)

Josep Potser aquí tindrem més bona fortuna.

Maria Per vós, espòs meu, ho voldria; perquè del vostre sofriment sofreix el meu
cor i no del meu.
Josep La vostra fatiga mereix millor acolliment, Maria. Provem ara en aquestes
últimes cases. Als hostals no ens volen, els parents ens refusen... quina
angoixa veure-us així exposada al malparlar d’aquesta gent, i a la fredor de
la nit.
Maria No us afligiu, espòs meu. Déu no ens deixarà, encara que posi a prova la
nostra fortalesa.

(Josep truca a la primera porta)

Veu Qui hi ha?

Josep Per l’amor de Déu, si ens volguéssiu donar acolliment per aquesta nit...!
Veu Aneu a l’hostal!
Josep Ja hi hem anat i no ens poden rebre.
Veu Doncs, aquí encara menys! Adobeu-vos com pugueu!
Josep Escolteu! Un mot encara. Si volguéssiu acollir al menys la meva esposa. La
fatiga la rendeix i en té tant menester en son estat...
Veu Aneu, aneu en nom de Déu!
Josep (A Maria, amb desolació.) Tampoc! (Trucant a una altra porta) ¿Ens
voldríeu donar acolliment, per l’amor de Déu?
Veu Vaja, fora! Fora d’aquí pidolaires!
Josep (Alçant els ulls al Cel.) Senyor, el cor se’m trenca! Maria, esposa meva,
tampoc aquí!
Maria Per què us afligiu així? Nostra pare no ens abandonarà. Ell que té cura dels
ocells, no s’oblidarà pas de nosaltres!
Josep Oh, Maria: el meu cor defalleix veient que no puc procurar-vos ni alberg, ni
descans, que ni al més pobre del món no es nega... No goso dir-vos-ho,
esposa meva, mes sols ens queda un recurs. En venint, he vist, fora muralla,
una cova que serveix als pastors per a guardar els ramats... Déu meu...! Si
per sort no hi hagués ningú, allí Déu ens donaria l’abric que els homes no
ens volen donar.
Maria Anem mon espòs. Per tot estarem bé, amb la bona companyia del Senyor.

(Lentament travessen l’escena i fan mutis)

 41

QUADRE CATORZE

(SOPAR)
(MARTA, ISABELÓ, JEPÓ, JOANOI, JEREMIES, GETSÉ, LLUQUET, ROVELLÓ,
PASTORS; després: LLUCIFER i SANT GABRIEL. Els pastors és troben a l’entorn
d’una olla que va bullint al foc.)

Lluquet (A Isabeló) Vols la meva samarra Isabeló?

Isabeló Per què, Lluquet?
Lluquet Perquè estàs tan enfredorida que sembles un moixó glaçat!
Isabeló No, que et refredaries tu.
Rovelló Que triguen les sopes a estar a punt!
Marta (Mirant l’olla) Ara comencen a bullir, llàstima que ens les haurem de menjar
sense sal, perquè me l’he descuidada a casa.
Jeremies (Mirant el paisatge) Ca... ca... ca...
Rovelló Ca, vol dir gos.
Jeremies Ca... que n’hi ha de ne... neu!
Jepó Si això dura, el bestiar no podrà sortir en molts dies.
Isabeló Allí no en tindrem tant, de fred, oi, Lluquet?
Lluquet Allí tot ens serà glòria, Isabeló! Tu seràs la meva reina; jo seré el teu patge, i
quan el fred piqui, ens quedarem a casa, ben acostadets davant el foc, i que
nevi tant com vulgui a fora.
Rovelló Escolta, Lluquet. Em voldràs llogar per rabadà?
Lluquet No, que ens portaries massa gasto; tens massa gana.
Rovelló Et prometo no tenir-ne, si em vols..
Lluquet Així, si, però no val a rondinar, eh?
Rovelló No tinguis por, faré bondat.

(Apareix LLUCIFER)

Llucifer Pastorets, bons germanets! ¿Em voldríeu afavorir amb un plat de sopes, que
fa dos dies que no he tastat res calent?
Jepó Seieu aquí, i espereu que bullin.
Lluquet D’on sou?
Llucifer Sóc de molt enllà; de darrera d’aquestes muntanyes.
Lluquet I on aneu?
Llucifer Vaig a Betlem a empadronar-me, però com que sóc tan pobre no he pogut
emportar-me ni un bocí de pa, pel camí. Sols porto un paquetet de sal.
(Allargant-lo a Rovelló.) Si voleu la podeu tirar a la sopa.
Marta Ben bé que vindrà, perquè no en tenia ni una engruna.
Rovelló (Després de ensumar el paquetet.) Atxim! Noi, que pica això.
Llucifer És que és sal de molt bona mena.
Marta (Prenent el paquetet a en Rovelló i tirant sal a la sopa.) Ai, mare, quina sal
més menuda. Sembla pols.
Llucifer És que és de classe fina.
Rovelló (Asseient-se.) Quina son que em ve... tanta gana que tenia i ara tinc mes son
que res. (S’adorm.)
42

Marta Au, nois, pareu els plats.

(Tots allarguen els plats. Marta els serveix sopa i tots mengen.)

Marta (A Rovelló.) I tu, tanta gana que tenies!

Rovelló Tinc son!
Llucifer (Tastant-la.) Bona sopa!
Lluquet Vós la trobeu bona? Doncs, jo diria que té un gust tot estrany. No fa, Isabeló,
que té mal gust aquesta sopa? Jo no en vull pas menjar.
Isabeló Calla, que la Marta s’enfadarà.
Marta Sí que té mal gust...
Jeremies E... e... e... e... ex! (Escopint la sopa.) Qui... qui... quin mal gu... gust que té.
Jepó De què deu venir això?
Anam Jo no en vull més.
Joanoi Jo tampoc.
Lluquet (A Isabeló.) Què fas que t’adorms, noia?
Getsé I això que avui no s’ha llevat molt de matí.
Isabeló No sé... tinc una son...
Llucifer (A part.) Ja comença a fer l’efecte.
Jepó Ja em cridareu, eh, perquè em venen ganes de fer petar una becaina.
Getsé Jo també em sento tot endormiscat.
Lluquet (Mirant Llucifer amb desconfiança.) ¿I si fos la sal que ens ha donat aquest
perdulari? (A Llucifer.) ¿D’on l’heu treta aquesta sal?
Llucifer És de collita pròpia... És molt bona.
Lluquet Sí, però de tan bona, no he pogut menjar ni una cullerada de sopa.
Llucifer Mal fet. Al cap d’unes quantes cullerades ja l’hauries trobat bona.
Joanoi Vaja, bona nit, que jo també tinc ganes de dormir.
Lluquet Jo no m’adormo pas. I això deu ésser perquè jo no he menjat sopa. Per mi
aquí hi ha art del dimoni.
Jeremies Jo... jo... tampoc. Has vist com la... la... la he escopida tota?

(Tots s’han anat adormint, menys Lluquet i Jeremies.)

Llucifer (A part.) Amb aquests m’ha fallat. (Fa com que dorm)

( A poc a poc és va obrant un canvi en el cel i en la llum i tot esdevé mes

clar.)

Lluquet Guaita, Jeremies. O jo somio, o diria que ve l’albada... Això sí que és una
cosa mai vista. Tot just comença la nit, i sembla com si volgués trencar el
dia.
Jeremies Sí que... que... que és co... co... cosa rara!

(Canten els ocells.)

Lluquet I ara, aquesta encara és més bona! No sents els ocells?

Jeremies Sí, sí, que els sen... sento.
Lluquet Oh, i no fa gens de fred. Sembla una nit de primavera. I quin benestar que fa!
Jeremies Que... que... que és estrany!
Llucifer (A part.) Què deurà ocórrer? De veritat que és una cosa ben estranya.
 43

Lluquet Va, cridem els companys perquè vegin aquesta meravella.

Llucifer Als companys deixeu-los estar, que no crec que es desperti ningú fins demà.
Lluquet Isabeló! Guaita, Isabeló, quina nit es posa!

(Se senten músiques.)

Jeremies Mu... mu... música, no... no sents?

Lluquet Companys! Isabeló, Getsé! Desperteu-vos!
Llucifer (A part.) Això és obra del Cel! Oh, i es desperten com si els polvos de
Moltdormir no servissin per a res.

(Els pastors és van deixondint.)

Getsé Quin benestar!

Isabeló Lluquet, que és això?
Lluquet (Emocionat.) No veieu? Això és un miracle.
Llucifer Si no fujo, encara em tocarà el rebre...!
Jepó La bella nit!
Jeremies Oh, i... i... i, mu... música.
Llucifer Damnació! Tot el meu treball per terra!
Joanoi Se senten els ocells!
Jepó Jo em penso que ja és demà el matí.
Anam Això és un miracle!
Lluquet Potser és un avís del Cel.

(La claror és fa mes viva, la música ha anat creixent, el cant dels ocells
també, fins que apareix pels aires, enmig d’una resplendor:
SANT GABRIEL.)

Llucifer Confusió! Que la terra se m’engoleixi!

(Desapareix Llucifer. Els pastors s’agenollen, contemplant amb joia l’àngel

anunciador de la bona nova.)

Gabriel Glòria a Déu a les Altures!

Bons pastorets, escolteu,
i d’alegria enjoieu
les vostres ànimes pures.
Que en eixa nit memorable
ha nascut el Diví Infant;
i essent ell el rei més gran
son bressol és un estable.
La naixença celebrem
del Jesuset benvingut
i amb nostre cor commogut
l’adorarem a Betlem.
Per la nostra Redempció
ha nascut a l’establia.
Glòria a l’infant de Maria
que ens porta la salvació! (Desapareix l’Àngel.)
44

Jepó Heu sentit?

Rovelló Encara tremolo tot.
Lluquet El cor em bot d’alegria. I tu, Isabeló?
Isabeló Jo, de tan contenta que estic, fins em vénen ganes de plorar.
Jepó (Decidit.) A Betlem me’n vull anar.
(A Rovelló.)Vols venir tu, rabadà?
Rovelló Vull esmorzar!
Lluquet A Betlem ja esmorzarem
i a Jesús adorarem.
Rovelló Hi ha massa neu!
Lluquet La neu que pel camí hi ha
la calor ja la fondrà.
La fondrà aquesta calor
que a tots ens vessa del cor.
Jepó (A Lluquet) Tu les teies encendràs
i el camí il·luminaràs.
Lluquet No caldrà pas.
Rovelló Les teies fan massa fum
i fan ennegrir la cara.
Lluquet Mireu la nit com és clara!
Si les estrelles fan llum!
Rovelló Vinga nois, cantem,
anant tots cap a Betlem!

(Fan mutis tot cantàn)

TELÓ

(LLUQUET i ROVELLÓ canten davant taló)

 45

QUADRE QUINZÈ

HEM PERDUT LA BATALLA (L'infern)

(SATANÁS, LLUCIFER i ELS 7 PECATS CAPITALS; després: SANT MIQUEL)

Satanàs Us he reunit amb pressa

per tal de fer-vos saber
que és certa nostra derrota
i el triomf del Cel és cert.
Llucifer Bé massa que m’ho temia.
Satanàs Bé, tu sempre tot t’ho tems.
si haguessis complert les ordres
amb traça, segurament
que el que acaba d’ocórrer
en el portal de Betlem
no hauria passat. Remusclos!
Llucifer Satanàs, tots hem complert!
però tenim tanta pega
que res no ha servit de res.
Satanàs Becs de pioc! ¿I encara goses parlar?
Llucifer Doncs, què haig de fer?
Aguantar sens badar boca?
No sé pas per qui m’has pres.
Jo he fet tot el que podia
i això ho diré a tot arreu.
Vaig anar casa per casa
de la ciutat de Betlem
perquè Josep i Maria
manquessin d’allotjament.
Vaig posar sal a les sopes
dels pastors; per a fer que
com uns dropos s’adormissin
i manquessin a Betlem,
i en lloc d’això se’m desperten,
ve un àngel, els diu el què,
i jo bon goig d’escapar-me
sense rebre de valent.
Vergonya fa confessar-ho,
contra el Cel res no podem.
Satanàs Cucs de soca recorcada!
Qui ho gosa dir davant meu?
Llucifer Massa que en veiem les proves.
Satanàs Proves que no valen res.
Llucifer Doncs, què vols fer? Apa, mana.
Satanàs Ja ho sé jo el que vull fer.
Llucifer Jo crec que tot el que facis
et sortirà malament.
46

Satanàs Llucifer, sembles un diable

que t’hagis passat al cel!
Llucifer Això mai!
Satanàs Doncs, com repliques
per si fem o si no fem?
Heu de pensar que ara és l’hora
de lluitar em més deler
perquè l’enemic es mostra
més decidit, justament.
No sou tots d’aquest criteri?
Tots Sí, Satanàs!
Satanàs I voleu combatre amb totes les forces?
Tots Amb totes batallarem.
Satanàs Així m’agrada sentir-vos.
Ara veig que sou dels meus!
Tots Què hem de fer?
Satanàs Coques recuites!
Quines preguntes que feu!
El que heu de fer, és escampar-vos
del món per tots els indrets
i fer força propaganda
contra l’Infant de Betlem.
Digueu que és una mentida
que sigui ell, el fill de Déu.
Recorreu per tots els pobles
d’Orient fins a Occident,
predicant respecte als ídols
i guerra al fill de Josep.
Tots Ho farem tal com ho manes.
Satanàs Doncs aneu, i lluiteu ferm.
7 Pecats A la guerra!
A la guerra!
A la guerra!
A la guerra!
A la guerra!
A la guerra!
A la guerra! (Se’n van.)
Llucifer I jo que faré?
Satanàs Tu, escolta:
Te’n vas, sense perdre temps,
a la Cort del rei Herodes;
i allí, amb constància, m’entens?
procura anar inspirant-li
els més cruels pensaments,
fent-li entendre que perilla
el seu tron i tot el seu.
Llucifer Compliré tot el que em manes. (Se’n va.)
Satanàs I jo a mi em reservaré
la feina mes arriscada.
Vaig al portal de Betlem
 47

i calo foc a l’estable

per totes quatre parets,
perquè dels que hi ha a dintre
ja no se’n parli mai més.

(Va per anar-se’n, però SANT MIQUEL li barra el pas.)

Miquel No intentis tal sacrilegi

perquè seràs derrotat.
Les flames que atiar vulguis
en contra el sagrat portal
no faran més que augmentar-ne
sa fulgència rutilant.
Satanàs Això encara ho hem de veure
i per això ho vull provar.
Miquel Insensat! La ira et cega
i seràs mes humiliat.
Satanàs Se’m fa un nus aquí a la gola
que no em deixa respirar.
Miquel Acota el cap, serp odiosa!
que, per confusió més gran,
ton orgull ha d’abaixar-se
davant de Jesús Infant
per sempre més Satanàs.
48

QUADRE SETZÈ

(NAIXAMENT)
(Portal de Betlem amb JOSEP, MARIA, JESÚS, ÀNGELS, I PASTORS)

Jepó Confitures per l’Infant,

digneu-vos rebre en eix dia.
Marta Brou d’aliment per Maria.
Anam Jo us duc formatge i pa blanc.
Jeremies Un xic d’arròs jo ofereixo... o...
Getsé Amb mon present va mon cor
Lluquet (S’avança amb Isabeló.)
Jo aquesta pell aquí us deixo
i en vostres mans, nostre amor.
Isabeló Accepteu eixa robeta;
ja sé que per Ell és poc.
Rovelló Jo duc molt poca coseta,
tan sols llenya per fer foc.
Mes si per cas succeïa
que l’Infanto tingues fred,
fins la pell aquí em trauria
per dar-la al vostre Fillet.
Joanoi Com que a casa som molt pobres
sols us duc aquesta mel.
Maria Us vulgui compensar el Cel
tan gentils i bones obres.
Josep De nostra santa alegria
pugueu tots participar
i ens puguem tots retrobar
a dalt del Cel algun dia.
Lluquet Visca l’Infant de Maria!
Rovelló Visca, visca el Jesuset!
Isabeló És molt formós, oi Lluquet?
A petons me’l menjaria!

TELÓ
 49

PERSONATGES

LLUQUET
ROVELLÓ
SATANÀS
LLUCIFER
SOPÈRBIA
IRA
GOLOSIA
ENVEJA
LUXÚRIA
AVARÍCIA
PERESA
ST. GABRIEL
ST. MIQUEL
ST. JOSEP
ISABELÓ
JEREMIES
JOANOI
JEPÓ
ANAM
VERGE MARIA
SIMEÓ
GETSÉ
MARTA
ANGEL
PASTORS