Professional Documents
Culture Documents
Guia 1ccnn Voraval
Guia 1ccnn Voraval
Guia 1ccnn Voraval
la naturalesa 1 ESO
Biblioteca del professorat
GUIA I RECURSOS
Hi ha molts camins
Considerem que l’educació ha d’oferir el major nombre possible de camins d’aprenentatge.
Per això, en el nostre projecte editorial hem tingut en compte especialment les formes
d’aprendre dels alumnes i hem diversificat les experiències i els materials. Tenim un objectiu:
que l’alumnat adquirisca les competències bàsiques per a realitzar-se personalment i
professionalment.
Ciències de
VOLUM 1
VOLUM 1
9 788498 075168
la naturalesa 1 ESO
Ciències de la naturalesa
a
mo
er
xi
lla lleug
t
COMUNITAT VALENCIANA
Ciències de
ESO
a naturalesa 1 ESO 1
OMUNITAT VALENCIANA
OLUM 1. LA TERRA
LUM 2
LUM 3
LUM 4
COMUNITAT VALENCIANA
01/12/10 20:10
Amb aquesta mateixa finalitat, s’han seguit d’una En les pàgines següents es desglossen aquests i
manera escrupolosa les normes de la IUPAC en l’ús altres aspectes del llibre amb detall, descrivint el
de les unitats de mesura, de nomenclatura d’elements plantejament pedagògic de cadascun dels apartats,
i compostos, i en la utilització de símbols i signes a fi de facilitar al professorat la tasca de programar el
convencionals. Per a això, s’ha seguit la normativa treball a l’aula.
Esquema de la unitat
12
Resum Les trampes
EL RACÓ DE LA LECTURA
seues propietats
ni aparells. Tenen un gran poder de regeneració.
boca per avall i amb el mentó
tot això torrat i trossejat. Unça i rar ametlats. entre les mans em vaig posar a
mitja de canyella en pols. Dues Encara que hui dia no usem lliures • Tenen el cos tou i amb tentacles. Poden presentar dues formes: examinar el terreny circumdant.
unces de matafaluga, quatre argen- ni unces per a mesurar la massa, ni Celenterats pòlip (fix al substrat) i medusa (vida lliure). Un diminut saltamartí verd de
mitja lliura de sucre faràs almívar, era molt habitual. – Els anèl·lids posseeixen un cos cilíndric dividit en anells. d’un cap de llumí, s’arrossegava per alguna misteriosa forma de va unir al personal del Parc 1959. Cinc anys després va
com un caçador rabassut sota el créixer la molsa. Vaig pressionar Whipsnade com a estudiant fundar l’Organització Jersey
després li has d’afegir la mel i, quan Actualment, hi ha bosc de molsa. Era tot un món i cuidador d’animals. Des per a la Conservació de la
de nou amb més força i l’estómac
estiga pujada de punt, li has d’abo- un sistema inter- • Tenen el cos tou i dividit en cap, massa visceral i peu. microscòpic, ple de vida fasci- d’aleshores va dedicar tota la Vida Salvatge. Ha escrit una
i altres informacions.
RECORDA I RESPON ser la petjada d’algun animal, i en podia ser l’autor.
quin animal podia caminar per 49. Per a què creus que les aranyes utilitzen
el tema.
itemperatura. 2. Anomenaalgunessubstànciesqueconegues; 42. Fes en el quadern un esquema amb la classificació dels mol·luscos, els artròpodes i els equinoderms,
de la unitat.
• Aprendràsarealitzarcanvisd’unitats. 44. Quins invertebrats poden experimentar metamorfosi? Las hormigas
d’Internet, etcètera.
Busca la resposta BERNARD WERBER. Ed. Plaza y Janes www.naturamuseo.org
• Aprendràselspassosperaferuna Quinamagnitudpotsmesurar 45. Quin grup d’invertebrats presenta un sistema de locomoció únic? Com s’anomena aquest sistema? El mascle 327 presencia l’estranya mort de les companyes i Pàgina del Museu Valencià d’Història Natural, que compta
representaciógràfica. ambunaproveta? En quina altra funció intervé? busca algun aliat que l’ajude. amb nombroses col·leccions d’invertebrats.
Ingredients per a
preparar ametlats.
154 155
275033 _ 0004-0019.indd 4-5 11/01/11 10:03 275029 _ 0040-0055.indd 54-55 11/01/11 10:17
1 L’atmosfera terrestre.
Composició de l’aire 2 L’estructura de l’atmosfera
Annexos
Composició de l’aire Quasi tots els planetes del sistema solar tenen una atmosfera formada Les característiques de l’atmosfera varien en funció de l’altitud.
Pàgines d’epígrafs
Avaluació de competències
Nitrogen: 78 %
per diversos gasos.
Des de la superfície terrestre es poden diferenciar quatre
capes en l’atmosfera: troposfera, estratosfera, mesosfera
L’atmosfera és l’embolcall gasós que envolta un planeta.
i ionosfera
A la Terra es compon d’una mescla de gasos anomenada aire.
500 km
Els continguts es desenvolupen en una o dues pàgines, Posa en pràctica les teues capacitats
Podem apreciar l’existència de l’aire quan bufa el vent o quan hi ha La ionosfera és la capa externa. Les radiacions
contaminació i l’aire perd la transparència. solars en calfen la part superior, per això la
temperatura augmenta amb l’altitud. La part
Competència social
La troposfera és la capa en contacte amb el sòl. es corresponen amb els quatre nombres del dibuix.
Competència en comunicació
EN PROFUNDITAT 80 km Els casquets glacials retenen enormes quantitats Agència AFP, 23 de novembre de 2009
Té un gruix d’uns 10 km. El seu límit superior 2 7. ●● Els consumidors podem adoptar diferents hàbits
d’aigua en forma de gel. El desgel total del casquet
i ciutadana
Aquesta capa conté, aproximadament, el 90 % diària per a:
lingüística
Un hivernacle és una construcció de vidre (o plàstic) en la qual pot entrar de l’aire de l’atmosfera. 3
10 km HAS DE RECORDAR a) Reduir la quantitat d’aigua calenta que consumeixes.
la llum solar, que calfa el sòl i l’aire interior. Les parets de vidre impedeixen
0 km b) Estalviar electricitat.
que la major part de l’aire calent s’escape i així es manté una temperatura
Composició de l’aire. Efecte d’hivernacle Els impactes de les activitats humanes i la correcció c) Utilitzar menys el cotxe o la moto en les teues
interior elevada.
ACTIVITATS
Competència matemàtica
anomenar aire la mescla de gasos de l’atmosfera venusiana. Explica per què totes aquestes mesures fan que
calfada pel Sol i manté la temperatura mitjana terrestre en uns 15 °C. Per Rètol Nombre
l’emissió de substàncies contaminants a l’atmosfera
i artística
això, l’efecte que produeix aquest gas en l’atmosfera s’anomena efecte 2. En l’atmosfera hi ha dues capes que estan més calentes per la part 1. ●● Assenyala si cada una de les oracions de la taula L’autobús està equipat amb instruments a) La calor emesa pel sòl pot reflectir-se disminuïsca.
en profunditat.
d’hivernacle. inferior que per la part superior, i altres dues que estan, en canvi, situada a la dreta expressa correctament per a mesurar la concentració de Sí No en els núvols i tornar al sòl.
o no el contingut de la primera notícia. b) La contaminació atmosfèrica calfa 8. ● Dissenya un anunci, que consistisca en un dibuix i un
Explica quin és el resultat d’un augment de l’efecte d’hivernacle. més calentes per dalt que per baix. Identifica quina és cada una contaminants de l’aire.
l’aire. eslògan, per a una campanya de conscienciació dirigida
Per què l’activitat humana pot augmentar l’efecte d’hivernacle? d’aquestes capes. A l’autobús s’investiga quines són les
2. ●● Pel que fa a les mesures preventives que Sí No c) La radiació solar calfa el sòl; per això, als ciutadans amb la finalitat que en els desplaçaments
substàncies contaminants de l’aire.
Competència en el coneixement
per la ciutat utilitzen el transport públic en comptes del
Competència per a
s’esmenten en la primera notícia, indica quina aquest pot emetre calor en forma de
Està previst que estudiants i altres cotxe particular.
oració és correcta: radiació infraroja.
col·lectius visiten l’autobús per entendre’n Sí No
a) Les mesures preventives són les que s’adopten el funcionament. d) Els gasos d’efecte d’hivernacle que
9. ●● En moltes ciutats espanyoles s’està implantant
42 43 quan la contaminació atmosfèrica és molt alta. Una de les funcions de l’autobús és que els hi ha en l’aire, com el CO2, absorbeixen
el «carril bici». Aquesta mesura suscita polèmica entre els
240 241
Tractament de la informació Autonomia i iniciativa
275044 _ 0002-0011.indd 4-5 11/01/11 10:21
i competència digital personal
EN PROFUNDITAT
Ciència a les teues mans
Tipus d’insectes
Elaboració i observació d’un model experimental
Dins el regne animal, els insectes constitueixen el grup
amb major nombre d’espècies i d’individus. Es coneixen
principalment, a les adaptacions als diferents ambients
en què viuen. Tota aquesta varietat fa que els insectes Els insectes posseeixen un esquelet extern format per quitina, que al seu
Fauna representativa de la Comunitat Valenciana
prop d’1 000 000 d’espècies diferents d’insectes. La es classifiquen en diversos grups, entre els quals torn està recoberta d’una fina capa de cera o greix que la impermeabilitza.
varietat de mides i de formes que presenten és deguda, destaquen els següents: Aquesta impermeabilització té una importància vital, especialment per als
insectes que viuen en contacte amb l’aigua, com el sabater (Gerris lacustris). Es calcula que a Espanya habiten al voltant de 100 espècies
de mamífers, 460 d’ocells, 83 de rèptils, 28 d’amfibis i 70 de Rabosa (Vulpes vulpes) Duc (Bubo bubo) Gripau comú (Bufo bufo)
Aparentment, la raó que el sabater no s’afone en l’aigua podria ser que són
peixos d’aigües continentals. Aquesta diversitat d’animals ver- És un cànid de mida no molt És un ocell rapaç nocturn de El gripau comú és un amfi-
animals molt lleugers; però la realitat és que, per a un animal de la grandària
tebrats també es troba en els animals invertebrats, amb més gran que té un espés pelatge gran mida, amb llargues orelles bi robust i de gran mida. Té
representatius de la Comunitat
Preparem els models per a observar el seu comportament
gamarús, el mussol banyut i el duc. Entre els mamífers des- com brots tendres i fruits, i animals com ratolins, que caça nocturn. tamartins, centpeus, llimacs i fins i tot altres amfibis.
taquen: el cabirol, la rabosa, la llúdria, la cabra salvatge i el principalment de nit, insectes, mol·luscos, larves, etc.
Himenòpters. Formigues, abelles, etc.
Tenen dos parells d’ales membranoses,
Dípters. Mosques i mosquits.
Tenen un parell d’ales membranoses.
Coleòpters. Escarabats.
Tenen dos parells d’ales. Les ales
1. Retallem dues figures iguals de cartolina, com les de la fotografia, teixó. A més s’hi poden trobar unes vint espècies de ratpe- Viu en zones de bosc baix i en entorns d’alta muntanya de
A la Comunitat Valenciana, n’hi ha en zones de muntanya
de les tres províncies, tant del litoral com de l’interior, enca-
A la Comunitat Valenciana n’hi ha en molts ecosistemes,
des de zones de conreu fins a punts d’alta muntanya.
que representaran dos insectes. El cos és un rectangle de 4 3 6 cm, nats, alguns dels quals de gran importància. En els peixos, pràcticament tota la Península. ra que està molt més estés arreu de les províncies d’Alacant
tot i que a vegades no en tenen. Aparell Les posteriors estan reduïdes a òrgans anteriors són grosses, dures i opaques, desataca un endemisme en greu perill d’extinció, el samaruc.
i les potes tenen una longitud d’uns 5 cm. i Castelló.
bucal adaptat per a llepar, mossegar que mantenen l’equilibri en el vol, i les posteriors, membranoses, plegades
Valenciana
i xuplar líquids. Viuen en societats anomenats balancins. Aparell bucal en repòs davall les primeres. Aparell A continuació, els dobleguem les potes perquè l’«animal» s’hi sostinga Samaruc
miners.
són pràcticament verticals, fet que li permet evitar els lades, ponts, juntes d’expansió, buits entre rajoles… vegades formen cercles sobre algues i detritus. Viu en tolles, séquies de reg, llacunes
21. Què els podria passar als insectes com els sabaters si perderen la capa impermeabilitzant? depredadors. Es distribueix a litorals, marenys i salines, tant en aigua dolça com d’alt
Lepidòpters. Papallones i arnes. Odonats. Libèl·lules. Sifonàpters. Puces. Encara que els mascles solen ser solitaris, a vegades for- el fons verd. Als costats presenten ocels blaus alineats en
22. Quin factor permet als sabaters recolzar-se i caminar sobre l’aigua? la Península àmpliament. A la diverses files. nivell de salinitat (a vegades superior a la del mar).
Tenen dos parells d’ales membranoses Posseeixen dos parells d’ales estretes, No presenten ales. Les potes estan Comunitat Valenciana la seua men agrupacions de desenes d’individus. Els seus territo-
ris de caça estan lligats a espais agrícoles i zones lacunars S’alimenten fonamentalment d’invertebrats (insectes, gas- Es troba en greu perill d’extinció. Es distribueix per aigües
amb escates. Aparell bucal xuplador, grans i membranoses. Aparell bucal adaptades per al salt. Boca xupladora 23. Les aranyes poden recórrer la teranyina sense quedar-s’hi apegades. El que has observat en el model distribució és arreu de les
i de mareny. tròpodes i aràcnids). del litoral mediterrani, habita pels voltants de l’Albufera
enrotllat si està en repòs. mastegador. i adaptada per a perforar la pell. experimental, et permet elaborar alguna hipòtesi per a explicar aquest fet? serres interiors de Castelló i de València, a l’estany del
València, on es pot trobar la És una espècie molt abundant i repartida per tot el terri- A la Comunitat Valenciana n’hi ha a les tres províncies i es Saler, als pantans d’Elx i a les
subespècie Capra pyrenaica tori de la Comunitat Valenciana, amb preferència per les troba també present a les illes de l’Olla i la Mitjana salines de Santa Pola.
hispanica. àrees urbanes i els grans tallats. (Alacant).
150 151
248 249
275029 _ 0040-0055.indd 50-51 11/01/11 10:16
Conceptes clau
Activitats
24. ● Copia en el quadern el dibuix de l’esponja
i assenyala mitjançant fletxes el recorregut que
fa el corrent d’aigua des que hi entra fins que n’ix.
29. ●● La tènia o solitari és un cuc plantihelmint
en forma de cinta que pot assolir quatre metres
de llarg. A la part anterior del cos presenta una
32. ●● El nàutil és un mol·lusc que s’allotja en una
closca enrotllada en espiral. L’interior de la closca
està dividit en compartiments per envans. Aquests
34. ●●● A quin grup d’artròpodes pertany
el porquet de Sant Antoni? Quines
característiques et permeten incloure’l
Activitats finals A dherència
Capacitat d’un material per a apegar-
se a un altre. Aplicat als líquids, es
refereix a la seua capacitat per a hu-
Anticicló
Massa d’aire en la qual la pressió at-
mosfèrica és més alta que al seu vol-
tant.
Bipartició
Procés de reproducció pel qual una
cèl·lula o un organisme es divideix en
dues parts.
Carronyer
Animal que s’alimenta de restes d’ani-
mals morts, com ara el voltor.
Desgasificació
Separació del gas dissolt en un líquid
o embegut en la porositat d’una matè-
ria sòlida.
Cefalòpodes
protuberància anomenada escòlex o cap, proveïda compartiments estan plens de gas i li serveixen per en aquest grup? És aquàtic o terrestre? mitejar el recipient que els conté o els
Conceptes clau
Any llum Bípede Grup d’animals invertebrats que tenen Diatomees
de quatre ventoses i una corona de garfis punteguts. a surar. L’animal habita solament a l’última cambra. objectes que hi ha submergits.
35. ●● El dibuix següent representa Distància que recorre la llum en un Animal que camina sobre les dues ex- el cap envoltat de tentacles i, ge- Grup d’algues microscòpiques i uni-
A continuació, posseeix una part prima, anomenada
● Senzilles
30. ●● Identifica a quin grup de mol·luscos pertanyen d) El cos està dividit en cap i tronc. vació. muntar, relacionada amb la funció re- sexuals, formada per fulles acolorides i Substància capaç de contindre’n una
Angiospermes Calor específica productiva, que apareix al centre del cridaneres anomenades pètals. altra en proporcions variables, amb la
a) Identifica els porífers i els celenterats. els animals següents. Grup de plantes amb flors i llavors tan- Atmosfera
Quantitat d’energia calorífica que es cos de molts anèl·lids, com el cuc de qual forma una mescla homogènia.
cades en un fruit, com la pomera o la Cristall
● ● Mitjanes
tacle’ i spérma ‘llavor’. aire. Del grec atmós ‘vapor’ i sphaîra Clorofil·la components de la qual es disposen
gram d’una substància. Situació que es produeix quan la Llu-
Reina Substància de color verd que utilitzen ordenadament. Pot mostrar o no un
Les societats d’insectes Abellot ‘esfera’. na projecta la seua ombra sobre la
26. ●●● Algunes anemones viuen fixades a la closca Antera les plantes, les algues i alguns bacteris aspecte extern amb cares planes.
Calze Terra o la Terra projecta la seua sobre
ocupada per bernats ermitans. La relació que Part de l’estam que conté els grans de Àtom autòtrofs per a realitzar la fotosíntesi.
Les abelles són insectes socials que viuen Part exterior de la flor, formada per Crustacis la Lluna.
estableixen és beneficiosa per a ambdues espècies. pol·len. Partícula més menuda que pot existir
en comunitats de més de 70 000 individus. fulles generalment verdes anomena-
● ● ● Complicades
Cloroplast Grup d’animals artròpodes, quasi tots
de tot el curs.
cuiden les larves, recullen el nèctar i el pol·len, cies orgàniques per ell mateix, utilit- En els animals, les primeres etapes del
que és degut. que pot ser la finalitat d’aquesta estructura? Columna magmàtica Magnitud que expressa la relació en-
fabriquen la mel, etc. Calze zant una font d’energia, com és ara la Carbonat desenvolupament d’un individu. En
152 153
2 3
La programació dels continguts està plantejada seguint – «Del concret a l’abstracte». L’aprenentatge es
el fil conductor «de l’infinitament gran a l’infinitament facilita si es comença amb alguna cosa pròxima a
menut» amb la finalitat d’adequar tant com siga la percepció sensorial de l’alumne, per a incorporar
possible l’aprenentatge a l’alumnat. posteriorment elements nous allunyats de la seua
Aquest tipus de seqüència ordena els continguts de la percepció.
manera següent: Tant la seqüència de continguts del llibre com els
– «Del simple al complex». És més fàcil integrar el corresponents a cada unitat, s’han estructurat de
coneixement, passant del simple al complex per manera que es va del concret a l’abstracte, del
passos creixents que el fet de plantejar un tema des proper al llunyà, i del conegut al desconegut. Aquesta
d’un nivell molt alt per a anar després esmicolant-lo. estructura i organització s’ha mantingut en totes les
unitats del llibre i de la programació en el seu conjunt.
– «Del conegut al desconegut». La familiaritat amb
el coneixement preexistent permet i facilita la Així, comencem pels continguts corresponents a
incorporació de noves informacions i reforça les l’univers, el sistema solar i la Terra. Continuem amb
anteriors. els materials terrestres (aigua, aire, minerals i roques)
seguim amb els éssers vius, i acabem amb l’estudi
– «Del fàcil al difícil». El component afectiu de químic dels materials, molècules i àtoms.
l’aprenentatge fa que una cosa que es comprén siga
gratificant, la qual cosa facilita l’aprenentatge. En concret, s’estudien abans els vertebrats que els
invertebrats i aquests, abans que els microorganismes.
– «Del general al particular». Les primeres percepcions Així mateix, per exemple, dins dels vertebrats es
del món que ens envolta es fan d’una manera comença pels mamífers i s’acaba pels peixos.
general, i solament després d’aquesta percepció
global se centra l’atenció sobre punts més detallats.
Índex
VOLUM 1. LA TERRA VOLUM 2. LA BIOSFERA 11. Els éssers vius més senzills
1. El regne dels protoctists ........................................................... 174
1. L’univers i el sistema solar 7. Els éssers vius 2. El regne de les moneres .......................................................... 176
1. L’univers. Idees antigues i actuals ............................................ 8 1. Característiques dels éssers vius .............................................. 106 3. Els virus ................................................................................... 178
2. Components i origen de l’univers ........................................... 9 2. La composició química dels éssers vius .................................. 107 4. Els microorganismes i el seu paper en la biosfera .................... 179
3. Mides i distàncies en l’univers ................................................. 10 3. La cèl·lula ................................................................................ 108 5. Les malalties provocades per microorganismes ........................ 180
4. El sistema solar ....................................................................... 11 4. La cèl·lula animal i la vegetal ................................................... 109 6. La lluita contra les malalties infeccioses .................................. 181
5. Els planetes interiors ............................................................... 12 5. Els organismes unicel·lulars i els pluricel·lulars ...................... 110 En profunditat. Els líquens ........................................................ 182
6. Els planetes exteriors .............................................................. 13 6. La classificació dels éssers vius ................................................ 111 Ciència a les teues mans. Observació de microorganismes ...... 183
7. Els asteroides i els cometes ...................................................... 14 7. Els cinc regnes ........................................................................ 112 Una anàlisi científica. El creixement dels bacteris ..................... 185
8. Coneixement històric de l’univers ........................................... 15 8. Les espècies ............................................................................. 113 El racó de la lectura. El bacil robat ........................................... 187
En profunditat. El que veiem en el cel nocturn ......................... 16 4. La hidrosfera terrestre 9. La història de la vida ............................................................... 114
Ciència a les teues mans. Mides i distàncies en l’univers .......... 17 1. L’aigua de la Terra ................................................................... 60 10. Diversitat d’éssers vius .......................................................... 116
Una anàlisi científica. La superfície de la Lluna ........................ 19 2. L’aigua dels oceans ................................................................... 62 11. La biodiversitat a la Comunitat Valenciana ........................... 117 VOLUM 3. LA MATÈRIA
El racó de la lectura. L’univers en una closca de nou ................. 21 3. L’aigua dels continents ............................................................. 63 En profunditat. El microscopi ................................................... 118
4. El cicle de l’aigua ..................................................................... 64 Ciència a les teues mans. Observació de cèl·lules al microscopi 119 12. La matèria i les seues propietats
2. El planeta Terra 5. L’aigua que necessitem ............................................................ 65 Una anàlisi científica. Les colònies de diatomees ...................... 121
1. El planeta Terra ...................................................................... 24 1. La matèria ............................................................................... 190
6. L’aigua potable.......................................................................... 66 El racó de la lectura. La biodiversitat de les praderies ............... 123
2. Els moviments de la Terra ....................................................... 25 2. La mesura ............................................................................... 191
7. La qualitat de l’aigua ................................................................ 67
3. Les estacions ........................................................................... 26 En profunditat. L’aigua a la Comunitat Valenciana ...................... 68
8. Els animals vertebrats 3. La longitud .............................................................................. 192
4. La Terra i la Lluna ................................................................... 28 1. El regne animal ....................................................................... 126 4. La superfície ............................................................................ 193
Ciència a les teues mans. La formació de núvols ...................... 69
5. Les capes de la Terra. La geosfera ............................................ 30 2. Característiques dels vertebrats ................................................ 127 5. El volum .................................................................................. 194
Una anàlisi científica. L’ús de l’aigua ......................................... 71
6. Atmosfera, hidrosfera i biosfera ............................................... 32 3. Els mamífers ........................................................................... 128 6. La massa ................................................................................. 195
El racó de la lectura. Sobre l’aigua ............................................ 73
7. Característiques que fan possible la vida a la Terra ................. 33 4. Els ocells ................................................................................. 130 7. La densitat .............................................................................. 196
En profunditat. El gnòmon......................................................... 34 5. Els minerals 5. Els rèptils ................................................................................ 131 8. Altres magnituds fonamentals ................................................. 197
Ciència a les teues mans. Anàlisi d’un text científic................... 35 1. Els materials de la geosfera ...................................................... 76 6. Els amfibis .............................................................................. 132 En profunditat. L’error en les mesures ....................................... 198
Una anàlisi científica. La rigidesa del mantell terrestre ............. 37 2. La classificació i l’origen dels minerals .................................... 78 7. Els peixos ................................................................................. 133 Ciència a les teues mans. Representacions gràfiques ................ 199
El racó de la lectura. Aventura al centre de la Terra .................. 39 3. Les propietats dels minerals .................................................... 80 En profunditat. L’espècie humana .............................................. 134 Una anàlisi científica. La mesura i la història ............................ 201
4. Importància i utilitat dels minerals ......................................... 81 Ciència a les teues mans. Realització d’un esquema científic .... 135 El racó de la lectura. La naturalesa dels cossos ......................... 203
En profunditat. Explotacions mineres i impactes ambientals...... 82 Una anàlisi científica. Ous d’ocells i ous de rèptils ................... 137
Ciència a les teues mans. Observació de característiques El racó de la lectura. Viure entre ximpanzés ............................. 139 13. La matèria i la seua diversitat
dels minerals ............................................................................... 83 1. Els estats de la matèria ............................................................. 206
Una anàlisi científica. Les activitats mineres ............................. 85
9. Els animals invertebrats 2. Els canvis d’estat ...................................................................... 208
El racó de la lectura. El metge ................................................... 87 1. Els porífers i els celenterats ...................................................... 142 3. Les mescles ............................................................................. 210
2. Els cucs .................................................................................... 143 4. Les substàncies pures. Compostos i elements ......................... 212
3. Els mol·luscos .......................................................................... 144 5. Materials sintètics .................................................................... 213
4. Els artròpodes .......................................................................... 146 6. Els residus i el reciclatge .......................................................... 214
5. Els equinoderms ...................................................................... 149
Ciència a les teues mans. Interpretació de resultats i obtenció
En profunditat. Tipus d’insectes ................................................ 150
de conclusions d’un experiment .................................................. 215
Ciència a les teues mans. Elaboració d’un model experimental ... 151
Una anàlisi científica. L’enigma de les claus .............................. 217
Una anàlisi científica. Les societats d’insectes ........................... 153
El racó de la lectura. La fabricació de cavorita .......................... 219
El racó de la lectura. Les trampes de les aranyes ....................... 155
14. La composició de la matèria
10. Les plantes i els fongs 1. La matèria està formada per àtoms........................................... 222
3. L’atmosfera terrestre 1. El regne vegetal ....................................................................... 158 2. Els elements químics ............................................................... 223
1. L’atmosfera terrestre. Composició de l’aire............................... 42 2. Les plantes sense flors ............................................................. 159 3. Àtoms, molècules i cristalls ...................................................... 224
2. L’estructura de l’atmosfera ....................................................... 43 3. Les plantes amb flors .............................................................. 160 4. Les substàncies i les fórmules .................................................. 225
3. L’origen de l’atmosfera ............................................................. 44 4. Les fulles, la tija i l’arrel ........................................................... 161
5. Els elements en la naturalesa (I) .............................................. 226
4. La pressió atmosfèrica i el vent ................................................ 45 5. La nutrició de les plantes ........................................................ 162
5. La humitat i els núvols ............................................................. 46
6. Les roques 6. Els elements en la naturalesa (II) ............................................. 228
6. La relació de les plantes .......................................................... 163
6. Les precipitacions ................................................................... 47 1. Les roques estan formades per minerals .................................. 90 En profunditat. Hidrogen i oxigen units. L’aigua ....................... 230
7. La reproducció de les plantes .................................................. 164
7. L’estat de l’atmosfera. La meteorologia ..................................... 48 2. Les roques sedimentàries ........................................................ 91 8. El regne dels fongs .................................................................. 166 Ciència a les teues mans. Elaboració d’un informe científic ...... 231
8. Les previsions meteorològiques i el clima ................................ 49 3. Les roques magmàtiques ......................................................... 94 Ciència a les teues mans. Estudi de fulles ................................ 167 Una anàlisi científica. L’aire: un bé comú en perill .................... 233
9. L’impacte de les activitats humanes .......................................... 50 4. Les roques metamòrfiques ...................................................... 95 Una anàlisi científica. La nutrició de les plantes ....................... 169 El racó de la lectura. El món al final del temps .......................... 235
10. La correcció de l’impacte sobre l’atmosfera ............................ 51 5. El cicle de les roques ............................................................... 96 El racó de la lectura. El bosc animat .......................................... 171
En profunditat. Observació del cel ............................................. 52 6. Els usos de les roques .............................................................. 97
Ciència a les teues mans. Presa de dades................................... 53 En profunditat. Les roques a la Comunitat Valenciana POSA EN PRÀCTICA LES TEUES CAPACITATS................... 238
Una anàlisi científica. El mal d’altura i l’entrenament i els fòssils ................................................................................... 98 FAUNA REPRESENTATIVA DE LA C. VALENCIANA ............ 248
en altitud ..................................................................................... 55 Ciència a les teues mans. Estudi de la velocitat de cristal·lització 99 VEGETACIÓ REPRESENTATIVA DE LA C. VALENCIANA .... 250
El racó de la lectura. Viatge d’un naturalista arreu Una anàlisi científica. Combustibles fòssils i impacte ambiental .. 101 ROQUES I MINERALS DE LA C. VALENCIANA ................... 252
del món........................................................................................ 57 El racó de la lectura. Els refugis de pedra ................................. 103
CONCEPTES CLAU .................................................................. 254
4 5
L’entrada
L’entrada de cada unitat està formada per una pàgina doble composta per una sèrie d’elements que compleixen
una funció didàctica determinada:
2
Roald Amundsen.
El planeta
Amundsen, amb Bjaaland, Wisling, Hansel i Hansen,
va salpar en direcció a l’Antàrtida. El seu objectiu era
assolir el pol sud terrestre.
PLA DE TREBALL
Pingüí emperador
a l’Antàrtida.
❏ Un text en el qual es reprodueix una història breu, ❏ Unes preguntes inicials, enfocades al record i
relacionada amb els continguts de la unitat. Amb l’anàlisi de coneixements previs en una secció que
això es pretén proporcionar una visió retrospectiva es diu Recorda i respon. Així:
del coneixement científic, així com una perspectiva – Algunes fan referència a continguts vistos en
del que ha pogut ser la història de la humanitat fins cursos o en unitats anteriors.
a arribar al nivell de desenvolupament científic i
– Unes altres inciten l’alumne a utilitzar
tecnològic de què gaudim en els nostres dies.
coneixements adquirits amb anterioritat.
❏ Una imatge a doble pàgina, estretament relacionada – Unes altres es refereixen a continguts de la unitat
amb el text que l’acompanya. La seua missió, en que s’estudiarà, però sobre els quals segurament
conjunció amb el text, consisteix a estimular l’activitat ja es tenen idees preconcebudes.
d’observació.
– El títol de l’última pregunta és Busca la resposta
❏ Fotografies relacionades amb el text d’introducció i du un interrogant com a icona que la identifica.
i que completen la imatge central. Aquesta pregunta es refereix a un contingut de
❏ Un pla de treball, en el qual es relacionen els la unitat, la solució de la qual l’alumne ha de
objectius de la unitat, amb un llenguatge clar i localitzar al llarg de l’estudi de la unitat. Aquest
senzill, redactat d’una manera directa perquè els tipus de qüestions preparen l’alumne per al
alumnes coneguen el que treballaran en cada processament de la informació necessària per
unitat. a poder respondre a l’interrogant.
Equinoïdeus. Eriçons Asteroïdeus. Estrelles Ofiuroïdeus. Estrella Crinoïdeus. Lliris Holoturoïdeus. Holotúries.
de mar. de mar. de mar amb potes. de mar.
6 L’aigua potable
L’aigua que arriba a les aixetes de casa nostra és aigua potable que po-
dem beure sense risc per a la salut. Aquesta aigua ha sigut sotmesa a un
procés de potabilització que la fa apta per al consum humà.
149
Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), perquè l’aigua siga
potable ha de complir els requisits següents:
• No ha de contindre substàncies nocives a la salut, és a dir, ha d’estar
lliure de contaminants biològics (microbis patògens), químics (orgà-
nics o inorgànics) i radioactius.
275029 _ 0040-0055.indd 49 07/02/11
• Ha de contindre una proporció determinada de gasos 16:40
i de sals inor-
Les plantes dessalinitzadores permeten
gàniques dissoltes.
obtindre aigua dolça a partir de l’aigua del
mar. (Planta dessalinitzadora de Las Palmas • Ha de ser incolora o translúcida, inodora i de gust agradable.
de Gran Canaria).
sobre un esquema, fet que facilita la comprensió del altres productes dissolts.
4. Cloració
i decloració.
S’hi afig clor,
que elimina qualsevol
microorganisme. A continuació 3. Decantació
es retira gran part del clor utilitzant i filtració. Es deixa
un òxid de sofre, i ja està llesta en repòs a fi que
per a distribuir-la. es deposite el fang i es fa
passar per filtres d’arena molt fina.
ACTIVITATS
15. A vegades, l’aigua de l’aixeta té un lleuger gust de clor. Ara bé,
durant el procés de potabilització l’aigua és desclorada amb òxid
66
Flagel
Cilis Pseudopodis
Flagel·lats. Ciliats. Rizòpodes. Esporozous.
Es mouen mitjançant flagels. Es mouen mitjançant cilis. Es desplacen mitjançant Són immòbils, no tenen
Uns són de vida lliure Uns són de vida lliure, prolongacions del citoplasma apèndixs locomotors.
i altres, paràsits. i altres, paràsits. El parameci anomenades pseudopodis. Són tots paràsits.
El tripanosoma causa té dos nuclis i forma N’hi ha de paràsits i de vida El Toxoplasma gondii causa
la malaltia de la son. ovalada. lliure, com l’ameba. la toxoplasmosi.
Després d’una 174 selecció exhaustiva de les millors En altres ocasions s’han utilitzat les fotografies com
imatges per a il·lustrar els elements que s’expliquen a element figuratiu sobre el qual es representen les
en el text,
275029s’han elaborat
_ 0072-0087.indd 74 dibuixos simplificats i estructures internes dels elements d’estudi. Açò aporta
07/02/11 16:43
esquemàtics d’aquests, amb la finalitat de facilitar un component real a l’estudi, el contextualitza i acosta
la visió i la comprensió de les imatges i destacar els la realitat quotidiana de l’alumnat als continguts del
elements que formen l’objecte d’estudi. llibre.
El rentatge dels
materials per a destriar
En les explotacions a cel
obert es destrueix la
La circulació de camions,
excavadores i altres
Els materials sobrants
de l’excavació
• Tres cercles verds indiquen una pregunta més
el material útil (mena)
del material sobrant
coberta vegetal. També
es modifica el paisatge
vehicles pesants és
una font de soroll
s’amunteguen i formen
enormes runams. complicada. Algunes tenen una resposta en el text i
(ganga) pot contaminar en soscavar els vessants i de contaminació de Aquests provoquen
les aigües de rierols
i rius.
i es desestabilitzen
els talussos.
l’aire, del sòl i de l’aigua. un gran impacte que
requereix restauració.
unes altres, no. En tots els casos, la resposta no és
evident ni trivial, i requereix un procés de raonament
i d’associació de conceptes que necessita un grau
3 L’origen de l’atmosfera
d’abstracció més elevat per part de l’alumnat.
Quan veiem les imatges d’una erupció volcànica, pensem que els gasos
expulsats són nocius als éssers vius. Tanmateix, aquesta activitat volcà-
nica va donar origen a la nostra atmosfera.
28. ●● Explica per què els minerals formats en la lava 31. ● Quina duresa donaries a un mineral que poguera
que ix d’un volcà, i que es refreda bruscament, solen ratllar-se amb el talc?
L’atmosfera primitiva presentar un aspecte amorf, mentre que els que s’han
Per evitar aquests impactes, la llei obliga les empreses Les mesures que se solen adoptar per restaurar I quina duresa tindria un mineral que ratllara el talc
que duen a terme l’explotació a fer els passosFa 4 500 milions d’anys,
el lloc l’activitat
després volcànica
de l’explotació rebena la Terradeera
el nom molt inten-
mesures format a l’interior d’una massa de granit, que s’ha però fóra ratllat pel guix?
refredat lentament durant milers d’anys, tenen un
següents quan es posa en marxa una explotació correctores de l’impacte
sa. Aquells volcans, i són,deixaven
igual que els actuals, per exemple: escapar gasos pro- aspecte cristal·litzat.
minera: cedents de les roques de l’interior terrestre: diòxid de carboni, vapor 32. ●●● Imagina que tens un tros de calcita de color
– Els líquids contaminants resultants del rentatge Importància i utilitat
• Prèviament a l’explotació, fer un estudi d’impacte de mineral,
d’aigua, òxids de sofre,
ambiental, en el qual s’estimen quins poden ser
òxidsque
decal anar acumulant
nitrogen i argó. en uns
embassaments anomenats basses de fangs, han
4 dels minerals
29. ● La fluorita és un mineral amb una varietat que, en
ser il·luminada amb llum blanca, és de color blau fosc;
blanc groguenc i un tros de guix de color rogenc.
Intentes ratllar l’un amb l’altre i viceversa. En ambdós
els efectes de l’explotació sobre l’aire, el sòl,La primitiva atmosfera
de ser evacuats fins a un lloc en què puguen ser casos obtens una ratlla blanca.
terrestre estava composta principalment de però, en il·luminar-la amb llum ultraviolada, té color
Si observem amb una lupa uns cristalls de sal, podrem
veure petits
les masses d’aigua (rius, llacs...), els éssersdos
vius,gasos: diòxid
depurats.
de carboni i vapor d’aigua. groguenc. El que veus és el color de la ratlla de la calcita o del
cubs amb cares planes que indiquen que és una substància cristal·
les persones i les propietats. guix? Explica per què.
– Mobilització de terres per a retornar al paisatge, litzada.quin
Aleshores, La sal de té?
color taula és unlamineral
Raona de nom halita.
resposta.
• Elaborar un projecte d’explotació en què s’especifique en la mesura que siga possible, un aspecte similar L’halita té una importància i una utilitat evidents: forma part●● El guix, igual que la mica, es pot separar en
de la nos·
Canvis en l’atmosfera
no solament com es farà l’excavació, els moviments 30. ●● Busca al teu voltant objectes amb lluïssor 33.
al que tenia abans de l’explotació. tra alimentació. Però hi ha molts altres minerals que tenen una gran
de terres, l’extracció del mineral, etc., sinó també que es puga classificar com a metàl·lica, vítria, làmines amb l’ajuda d’una navalla.
importància en la nostra societat, pels seus diferents usos:
quines mesures es prendran per reduir al El vapor d’aigua Reforestació
mínim
– amb les mateixes
va anar condensant-se espècies
i caient vegetals
en forma de que
precipita- greixosa i mat. Quina propietat comparteixen ambdós minerals?
L’atmosfera terrestre es va formar a partir hi havia la
abans de l’explotació. • O btenció de metalls. El plom s’obté de la galena; el zinc, de la La sal comuna és un mineral format
els impactes previstos i com es retornarà alcions; així es va originar
paisatge hidrosfera. blenda; i el mercuri, del cinabri. El ferro s’obté de diversos òxids,
dels gasos emesos pels volcans. per clorur de sodi.
un aspecte comparable a l’anterior a l’explotació, Finalment,
El diòxid de carboni, es pot
que iniciar l’obra
formava prop segons el pla
del 95% deprevist
l’atmosfera, va com l’hematites i la magnetita.
una volta acabada aquesta. i aprovat per les autoritats tècniques.
començar a reduir la seua concentració a causa de dos processos: • Indústriesceràmiques. Els minerals d’argila s’utilitzen per a fabri·
car tot tipus
UNA ANÀLISI de ceràmiques, pises, rajoles, taulells, etc.
CIENTÍFICA
• L’activitat fotosintètica de les plantes i les algues, que l’utilitzen per
a produir matèria orgànica. A més de les activitats específiques de les seccions
• Elaboraciódematerials. El guix i l’escaiola que se n’obté s’utilitzen
en la construcció;
Les activitats mineres la calcita s’usa per a fabricar ciment; amb el quars
• La formació de roques, com les calcàries, que contenen molt de es fabrica vidre; etc.
ACTIVITATS
ACTIVITATS
carboni. analitzades amb anterioritat, dissenyades específicament
Les mines subterrànies
• Joieria.
i galeriesmant,
L’or, laconsten
horitzontals.
el robí,En
de platí
plata, el pous iverticals 36. com
les pedres precioses,
uns pous os’instal·len
la maragda
● Per què és perillós el treball en una mina
el dia-
el safir, s’empren en joieria. subterrània? Explica quins són els dos riscos
3. Quin gas de l’aire deu la Els òxids de sofre i de nitrogen es van dissoldre en els oceans. El so-
07. La galena es troba a vegades dins roques calcàries. En aquest cas concret, quina seria la ganga
seua presència a l’activitat fre forma roques, com els guixos. El nitrogen és utilitzat pels organis- perelsaascensors
i en la elsvaloració
altres,
Obtenciósistemes dedelsdestreses
que permeten l’accés dels miners,
d’evacuació
dels minerals materials. i principals
competències,
deguts. distingim
que corren els miners i a què són
la mateixa raó? El treball de la faena dels miners són perilloses i per què.
09. Què són els runams d’una mina? I les basses de fangs? unsa340
les ggaleries es amb
de quars, realitza ambesmartells
el qual d’aire
pot fabricar vidre.
mentant la concentració fins a estabilitzar-se en el 21 %. comprimit i amb explosius, i és una faena dura a) Travessar roques molt dures.
4. Venus, la Terra i Mart tenen Però no sempre cal fer aquest treball per a obtindre un mineral, a vega·
10. Explica en què consisteix una reforestació. Coneixes algun lloc en què s’haja dut a terme una reforestació? i perillosa, especialment quan es travessen roques
des aquests estan en una concentració molt més elevada b) delTravessar
que és roques fracturades.
una proporció de gas argó molt
similar en les seues atmosferes.
L’atmosfera actual està formada sobretot per nitrogen i oxigen;
conté poc de diòxid de carboni i la proporció d’argó pràcticament
Activitats de recapitulació
que poden ser fracturades i ocasionar esfondraments,
normal. Aleshores es diu que formen un jacimentmineral.c) Travessar roques molt profundes.
o ser saturades d’aigua i produir la ràpida inundació
Quin significat té aquesta dada? no ha canviat. d’una Les explotacions
galeria. d’aquests
Quan s’inhala, jaciments
la pols es poden
de la roca fer de diverses formes:
triturada
conceptuals.
especialsd’interés.
Permeten valorar el grau de comprensió
Poden ser pedreres, si són superficials, o fosses, si asso·
de protecció.
leixen més profunditat. Atalaya, Riotinto (Huelva). Les fosses
EN PROFUNDITAT
273784 _ 0074-0087.indd 82 07/02/11 16:20 34. ● Què són els pous i les galeries d’una mina? es caracteritzen per una excavació
• Mines. Es realitzen quan el jaciment està a gran profunditat. Presen·
L’atmosfera de Venus
de l’alumnat en
ten túnels, galeries
als pous o a les galeries?
relació
horitzontals amb
On s’extrau la roca que conté el mineral buscat,
i pous verticals els
que es conceptes
ramifiquen per
arribar a les zones de més interés. El treball a les mines és especial·
de l’epígraf.
estructurada en terrasses.
la secció Ciència a les teues mans, i la finalitat de les consulta d’aquests significats.
llarg.
Aquestes activitats estan
cos per un coll, que en alguns ocells, com ara les cigonyes, és molt
Quilla
Coll
quals és posar en pràctica tota la varietat de continguts assenyalades amb un símbol que
cobertes d’escates representa
i posseeixen
Bec
un tenen
quatre dits. Les de davant llibre.
• Tenen quatre extremitats. Les de darrere, en forma de pota, estan
for-
ma d’ales.
• Els ossos són buits. Això fa que el cos siga lleuger, cosa que facilita
a: Canó
el vol. L’estern s’anomena quilla i està molt desenvolupat, per a sub-
jectar els forts músculs que mouen les ales.
• Tenen bec corni i manquen de dents.
– Elaboració d’alguna representació gràfica. L’alimentació dels ocells és variada i la forma del bec depén d’aquesta.
– Problemes numèrics.
Activitats de cerca d’informació
Activitats de comprensió lectora
Amb algunes activitats hem volgut promoure
A part del treball concret que es fa per a la comprensió l’actitud de cerca d’informació en distints mitjans,
Aligot. Bec corbat i fort. Oroneta. Bec curt Agró. Bec llarg i Ànec. Bec pla i ample. Gall. Bec curt i fort.
lectora en l’apartat El racó de la lectura, hem elaborat com enciclopèdies, Internet, llibres i revistes
Caça preses i esgarra la
carn.
d’ampla obertura.
Captura insectes en vol.
puntegut. Pesca peixos
en aigües poc fondes.
Filtra aigua i reté
l’aliment.
S’alimenta de gra
que ha de partir.
13
cades en un fruit, com la pomera o la
◼ CIÈNCIES
Capa de gasos que envolta un planeta.
rosella. Del grec aggeîon ‘vas’ o ‘recep- DE LA
L’atmosfera terrestre NATURALESA
està formada per 1r ESOd’un◼quilo-© EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
necessita per a augmentar un grau
Celsius la temperatura
tacle’ i spérma ‘llavor’. aire. Del grec atmós ‘vapor’ i sphaîra gram d’una substància. 275029 _ 0024-0039.indd 37 07/02/11 16:29
‘esfera’.
Antera Calze
Part de l’estam que conté els grans de Àtom Part exterior de la flor, formada per
pol·len. Partícula més menuda que pot existir fulles generalment verdes anomena-
Corol·la d’un element. Del grec átomos ‘indivi- des sèpals.
(pètals) sible’.
Càpsida
280548 _ 0006-0029.indd 13 Autòtrof Embolcall de proteïnes que envolta el 28/02/11 16:46
Organisme que pot produir substàn- material genètic dels virus.
cies orgàniques per ell mateix, utilit-
Calze zant una font d’energia, com és ara la Carbonat
LES SECCIONS
– Interiors: Mercuri, Venus, la Terra i Mart. Són rocosos.
– Exteriors: Júpiter, Saturn, Urà i Neptú. Són gasosos.
• Planetes nans, com Plutó.
• Satèl·lits que giren al voltant dels planetes i dels planetes nans.
Etapes del mètode científic per unitats
• Cossos menuts, com ara:
– Asteroides. Són cossos rocosos que giren al voltant del Sol. Formen dos cinturons:
a) Cinturó d’asteroides. Entre les òrbites de Mart i Júpiter. Els passos desenvolupats al llarg del llibre es
b) Cinturó de Kuiper. Més enllà de l’òrbita de Neptú.
El sistema
solar – Cometes. Masses de gel i roques situades més enllà de Plutó. relacionen tot seguit, i s’indica entre parèntesis la
unitat didàctica en la qual es presenten. Hem de posar
l’accent en el fet que aquesta seqüència no representa
una metodologia única d’investigació; és a dir,
depenent del tipus d’investigació de què es tracte, no
tots els passos són necessaris, o fins i tot pot haver-n’hi
ACTIVITATS
37. Fes un dibuix esquemàtic del sistema solar vist «des de dalt», situa-hi els seus components i assenyala amb
d’altres que no hi estan recollits. No obstant això, s’ha
pretés desenvolupar el major nombre possible d’etapes
fletxes els moviments de cada un.
38. Copia en el teu quadern aquest text i completa’l, per a situar la Lluna en l’univers:
La Lluna és el satèl·lit del planeta
L’estrella d’aquest sistema planetari és el
, que pertany al sistema planetari anomenat
, i pertany a la galàxia anomenada ,
.
existents, per a afavorir l’exercici d’una gran varietat de
que al seu torn forma part del cúmul de galàxies de .
39. Fes un resum que incloga les característiques principals de tots els components del sistema solar i en el qual destreses necessàries per a arribar a les competències
detalles les que corresponen a cada un dels planetes.
del currículum.
20 • Identificació d’un problema científic. (1)
273784 _ 0006-0021.indd 20 07/02/11 16:25
• Recerca d’informació. (2)
• Formulació d’hipòtesi. (7)
• Realització d’un esquema científic. (8)
• Elaboració d’un model experimental. (9) entretinguda, alhora que es treballa la competència
• Observació, mostreig i classificació. (10) lingüística gràcies a les preguntes que s’hi inclouen,
elaborades per Eduardo Vidal-Abarca, i que han
• Presa de mostres i classificació. (11) estat dissenyades específicament per assolir aquesta
• Presa de dades. (3) competència. En cada text s’ha intentat tenir en
compte els tipus de preguntes següents: identificació,
• Control de variables en un experiment. (4)
macroidea, aplicació, relació, reflexió…
• Representació de resultats. (5, 6 i 12)
• Interpretació de resultats i obtenció de conclusions
d’un experiment. (13)
La biodiversitat
EL RACÓ DE LA LECTURA
• Comunicació de resultats i elaboració d’un informe. de les praderies
(14) A la Guaiana hi ha tres classes
diferents d’ós formiguer. Hi ha
totes direccions cap a les línies
de muntanyes de clar blau ver-
el gegant, amb una gran cua pe- dós que cobria l’horitzó llunyà.
luda, que fa prop de dos metres Vam cavalcar durant hores sen-
de llarg; també hi ha el tamàn- se veure cap forma de vida, tret metre llarg d’alçada, que con-
dua, la mida del qual és similar d’una parella de diminuts fal- templaven de fit a fit els seus
a la d’un pequinés; i finalment, cons traçant cercles en el cel llargs becs amb una expressió
Ciència a les teues mans el pigmeu, que només fa uns vint blau sobre nosaltres. solemne. Quan vam deixar ar-
centímetres. Doncs resulta que Ara bé, sabia que les praderies rere el llac i ens vam endinsar
aquests tres óssos formiguers vi- tenien la seua quantitat corres- de nou a les praderies, tot es va
uen en tipus de terreny comple- ponent de vida animal, i em va esmorteir altra vegada, i només
Interpretació de resultats i obtenció de conclusions d’un experiment tament diferents, i encara que sorprendre bastant que no tro- se sentien els colps i els xiulets
a vegades es troben en territo- bàrem més bèsties en el camí. regulars dels cascos dels nostres
ris dels altres, en general s’arre- Prompte en vaig descobrir el cavalls sobre l’alta herba.
Alguns experiments científics proporcionen
un resultat que condueix a una conclusió
1. Comprovem que la fusió de l’aigua es realitza len al terreny que els va millor. motiu, ja que la cavalcada ens GERALD DURRELL,
a una temperatura concreta. El nuevo Noé. Ed. Alfaguara
inequívoca. Altres, en canvi, necessiten L’ós formiguer gegant prefereix va fer passar per una gran clo-
• Posem un vas de precipitats gran viure a les praderies de la mei- tada oval al fons de la qual hi Ós formiguer
una interpretació, que pot ser discutible. gegant (dalt)
amb aigua a foc suau. Hi introduïm tat nord de la Guaiana, mentre havia un plàcid llac ple de lli-
Ara plantejarem un problema la solució del qual que els altres dos, com que són ris aquàtics i envoltat de plan- i ós formiguer
un vas menut amb gel picat i amb un
podem obtindre mitjançant un experiment senzill arborícoles, habiten a les regi- tes exuberants i arbrets. Tot va pigmeu (baix).
termòmetre.
que ens portarà a una conclusió immediata. ons boscoses. El tamàndua fins semblar reviure de colp. L’aire
• Anotem la temperatura quan comença COMPRENC EL QUE LLIG
i tot es pot trobar a comarques era ple del brunzit de les libèl-
La pregunta és aquesta: Què és la cera: la fusió del gel i quan ja s’ha fos quasi semicultivades; però, per a tro- lules i entre els cascos dels nos- 57. On habita normalment l’ós formiguer gegant?
una substància simple o una mescla de diverses tot. bar el pigmeu, cal endinsar-se a tres cavalls s’esmunyien fardat-
substàncies? 2 . Repetim el procés anterior, però posant trossets les profundes selves verges. xos de vius colors; posats sobre
I el pigmeu?
Per a respondre-la, compararem el seu de cera dins el vas menut, en lloc del gel picat. De manera que l’endemà de bon les branques seques dels arbres 58. Per què no van trobar més animals els
comportament amb el d’una substància pura ben • Anotem la temperatura que marca el matí, Francesc, el meu amic i jo i inclinats sobre l’aigua aguai- protagonistes del relat durant el viatge?
coneguda, l’aigua. Les substàncies simples tenen termòmetre quan la cera comença a fondre’s. vam muntar a cavall i vam ei- taven els blauets, i entre els
59. Per què ha triat l’autor del fragment el títol
una temperatura de fusió determinada, mentre que xir en cerca de l’ós formiguer. joncs i els arbustos de la riba
• Anotem la temperatura que marca quan la cera «La biodiversitat de les praderies»?
les mescles presenten un interval de temperatures Els prats daurats, amb matolls del llac piulaven i aletejaven es-
s’ha fos quasi totalment. d’arbustos minúsculs escam- tols d’ocells diminuts. En traves- 60. Trobes que l’autor del text descriu bé el paisatge
de fusió.
3 . Comparem les dades obtingudes. pats ací i allà, brillaven davall sar, vaig veure a la riba opo- on transcorre la història? Per què?
Termòmetre els raigs del Sol i s’estenien en sada deu jabirús, cada un d’un
Temperatura Temperatura
Substància
inici fusió final fusió
Aigua 0 °C 0 °C NO T’HO PERDES
Cera 42 °C 58 °C
Llibres: A la pantalla:
L’aigua té una temperatura de fusió concreta, cosa El mundo de los animales Sèrie «La vida a prova». BBC
que és característica de les substàncies pures. DESMOND MORRIS. Ed. Siruela David Attenborough mostra detalls de la conducta animal.
Bany Descripció de les característiques de molts animals, alguns
Cera
Tanmateix, la cera es fon al llarg d’un interval de
maria
temperatures. dels quals estan a punt d’extingir-se.
A la xarxa:
4. Interpretem els resultats de l’experiment. Maravillas de la naturaleza
WOLODARSKY-FRANKE i altres. Ed. Círculo de Lectores
www.fundacion-biodiversidad.es/biodiversidad
Pàgina sobre biodiversitat on podràs trobar informació sobre
L’aigua és una substància pura, com ja sabíem, Un viatge a través de desenes de fotografies a tot color. la biodiversitat a Espanya.
però la cera és una mescla de diverses substàncies,
¿Por qué se rayó la cebra? recursos.cnice.mec.es/biosfera/alumno/1ESO/
tot i presentar un aspecte homogeni. CARLA BAREDES i altres. Ed. Lamiqué clasica/
La cera preparada industrialment sol contindre Explica els mecanismes que desenvolupen els animals per pro- Pàgina del Ministeri d’Educació i Ciència amb continguts so-
mescles de parafina i vaselina. Fins i tot la cera tegir-se de les amenaces a què s’exposen al seu hàbitat. bre éssers vius.
pura d’abelles presenta un interval de
temperatures de fusió, encara que més estret.
123
ACTIVITATS
16. Les substàncies pures tenen una fórmula química; per exemple, la de l’aigua és H2O.
En vista dels resultats, creus que es pot escriure la fórmula de la cera d’un ciri? 275029 _ 0004-0023.indd 23 07/02/11 16:38
El metge
La competència lingüística és bàsica i serveix de
EL RACÓ DE LA LECTURA
17. Fes en el quadern un dibuix detallat del muntatge experimental i una descripció de l’experiment,
seguint els quatre passos indicats.
Plàstics que no siguen envasos, com
El racó de la lectura
Dhan va manufacturar una si- sultat trencadissa. Però aquesta
sa, d’amplàries variables entre En refredar-se, l’acer era sum-
mitarra que va curar en sutge espasa va adquirir un tall fi, ca-
un pésol i una nou. Al voltant del mament trencadís. Dhan el va
humitejat amb vinagre de pon- paç de tallar un cabell en l’aire, i
forn havia cavat una rasa poc fer miques i el va esquitxar sobre
cem i que va donar per resultat era una arma flexible.
fonda. Assegut a la vora exteri- les peces de ferro fos. Després,
pàgina d’aquesta. Presenta una selecció de fragments sencera, que emetien quantitats bíceps semblants a serps men-
Aquesta és l’última secció amb la qual s’acaba cada
COMPRENC EL QUE LLIG
exactament controlades d’aire tre unia el metall tou i el metall
d’obres literàries conegudes, els relats de les quals sobre la massa incandescent. So- dur. Va soldar en la forja múlti- 42. Quins components integraven la massa
tenen relació amb els continguts tractats en la unitat. fragments de ferro semblants a i tallant, superposant, plegant la 43. De quina manera aconsegueix Dhan fer
Aquesta selecció de textos ha estat realitzada per terior del forn i s’hi depositaven metalls com un terrisser el fang.
44. Com es canvia el color i es fan dibuixos
Marcs Blanc Kroeger, biòleg i comunicador amb una ja de gotes de carbó, escòria de pastant pa. 45. Imagina que has de construir un bon ganivet.
Amb aquests textos es pretén relaxar el treball d’aula Guia de butxaca de les roques, minerals
i pedres precioses.
Pàgina de la UNED amb més de 800 imatges de minerals.
www.igme.es
SUE RIGBY. Ed. Omega Pàgina de l’Institut Geològic i Miner d’Espanya amb enllaç al
amb una activitat que aconsegueix ser instructiva i Guies per a principiants sobre minerals, roques i gemmes. Museu Geominer.
87
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 273784 _ 0074-0087.indd 87 07/02/11 16:23
15
La guia de recursos
Per a completar l’exhaustiu treball didàctic i pedagògic – Esaquemes muts. Són unes fitxes en les quals
dut a terme en l’elaboració d’aquest projecte, i a fi de no es reprodueixen esquemes, gràfics i mapes de
restar autonomia a la programació d’aula del professorat, les unitats, de les quals s’ha eliminat la retolació.
s’ha confeccionat una guia de recursos. La utilitat que tenen queda subjecta al criteri del
El material contingut en aquesta guia no és requerit en professorat.
cap moment pel llibre de text, i l’única finalitat que té és 3. Suggeriments. Un conjunt de recursos didàctics
proporcionar un conjunt de materials complementaris diversos, disponibles en Internet, en llibres, en
que poden ser utilitzats per a reforçar algun dels pel·lícules, en articles, etc., que ofereixen una
aspectes didàctics del treball d’aula. diversitat d’enfocaments de la unitat tractada.
Cada unitat va acompanyada del material corresponent. 4. Recursos d’avaluació. S’hi inclouen dues propostes
Els elements i les finalitats són els següents: d’avaluació, les activitats de les quals s’ajusten
1. Programació d’aula. Definició dels objectius, als criteris definits en la programació d’aula, i que
continguts (conceptes, procediments, actituds), avaluen els objectius definits en aquesta.
criteris d’avaluació i competències avaluades 5. Atenció a la diversitat. Un conjunt variat de
perseguits en el desenvolupament de la unitat. A recursos, que inclou activitats d’ampliació
més, s’hi inclouen els continguts de l’«Educació en i de reforç i propostes de fitxes d’adaptació
valors» desenvolupats en cada unitat, així com les curricular, per a augmentar la flexibilitat de la
destreses que s’han d’aconseguir. Dins dels criteris programació d’aula. Com a novetat, s’inclou una
d’avaluació s’expliciten quines són les competències fitxa denominada Multiculturalitat, en la qual es
que s’avaluen. representa un dels esquemes més significatius
2. Fitxes. Un conjunt de materials complementaris, de la unitat, amb la retolació en les llengües més
fotocopiables, per a la seua utilització a l’aula seguint freqüents en l’aula: romanés, àrab i xinés i en
el criteri del professor. Hi destaquen: altres llengües internacionals com anglés, francés i
alemany.
– Diari de la ciència. S’hi reprodueixen articles
periodístics referits a continguts de la unitat. 6. Solucionari. Finalment, el solucionari inclou les
respostes a totes les activitats del llibre, així com a
– Lectures. Per a reforçar el treball començat amb les proves d’avaluació i les activitats d’atenció a la
el Racó de la lectura, algunes de las unitats diversitat.
es complementen amb fragments literaris
addicionals.
críticament la realitat que els ha tocat viure, i 1997 es va firmar el protocol de Kyoto, un acord per a reduir l’emis-
sió de diòxid de carboni a l’atmosfera i frenar així el canvi climàtic.
Per a aconseguir-ho, cal desenvolupar formes d’energia no contami-
intervenir per a transformar-la i millorar-la». nants, com l’eòlica o la solar.
• Promulgar lleis que prohibisquen la fabricació i la utilització de ga-
sos CFC i que obliguen a instal·lar filtres a les xemeneies a fi que no
A partir de la nova Llei Orgànica d’Educació, expulsen sutge ni gasos contaminants, com els òxids de sofre.
• Promoure campanyes per a conscienciar la població de la impor-
desenvolupada sota un concepte nou de valoració tància d’estalviar combustibles.
Els aerogeneradors i les plaques solars
• Facilitar el reciclatge de matèries com el vidre, els plàstics i el paper,
de l’aprenentatge definit com a «competències», els la fabricació dels quals és més contaminant que el seu reciclatge. utilitzen l’energia eòlica i la solar,
respectivament, per a produir electricitat
sense contaminar l’atmosfera.
aquells aspectes del coneixement necessaris per a important depositar als contenidors adequats residus tòxics com les
piles usades.
En aquest nivell que tractem en particular, i a causa de 273784 _ 0040-0057.indd 51 07/02/11 16:24
1. L
’univers i el Planteja l’astrologia com a ciència amb
sistema solar fonament científic.
3. L
’atmosfera Evitar l’ús d’esprais, CFC. Contaminació de l’aire i els seus Exercici a l’aire lliure en zones d’aire net.
terrestre efectes. Protocol de Kyoto 1997: reducció d’emissions a Evitar llocs contaminats. Protecció contra
l’atmosfera. Energia eòlica. La inversió tèrmica. L’efecte la radiació UV (per reducció de l’ozó).
d’hivernacle. Canvi climàtic. Reciclatge de vidre, paper
i plàstic.
4. L
a hidrosfera Contaminació de l’aigua. Eutrofització, activitats Aigua potable, OMS. Tractament de l’aigua.
terrestre domèstiques i agràries. Consum racional de l’aigua. Planta potabilitzadora. Planta depuradora.
Mesures d’estalvi d’aigua. Catàstrofes naturals: huracans, Qualitat d’aigua. Atencions davant de
sismes submarins. catàstrofes.
5. Els minerals Contaminació per mineria. Impacte ambiental. Efectes de l’explotació minera en la salut.
Reforestació. El treball de les mines i els efectes que té
en la salut.
8. E
ls animals El problema de la caça indiscriminada. Centres de Llenguatge dels muts.
vertebrats recuperació d’espècies amenaçades. Goodall i els
ximpanzés.
9. E
ls animals Plagues d’invertebrats en cultius. Importància econòmica:
invertebrats mel, cera, seda, tints…
10. L
es plantes i els Tala de boscos, estalvi de paper. Agricultura i medi Fongs verinosos i fongs beneficiosos.
fongs ambient. Importància ecològica: pol·linització. Plantes beneficioses, plantes verinoses.
Aliments bàsics: blat, arròs i dacsa.
11. E
ls éssers vius Paper de descomponedors en la cadena tròfica. Malalties víriques. Bacteris en el nostre
més senzills cos: beneficiosos (intestí) i perjudicials.
Algues en l’alimentació. Fongs beneficiosos
(Penicillium). Lluita contra malalties
infeccioses: higiene, vacunes i antibiòtics.
12. L
a matèria i les Contaminació ambiental (accidents petroliers). Contaminació de petroli.
seues propietats
13. L
a matèria i la Reciclatge de plàstics, metalls, vidre i paper. Materials
seua diversitat nous en tecnologia: fibra òptica, fibra de vidre, fibra de
carboni, semiconductors, superconductors.
14. L
a composició de Perill de radiacions.
la matèria
En el darrer volum dels quatre que conformen el llibre – Relació del tema tractat amb els continguts treballats
de l’alumne, s’ofereix una secció que es diu Posa en durant el curs, en la matèria o en altres matèries
pràctica les teues capacitats. El material d’aquesta relacionades.
secció ha estat planificat i elaborat amb la finalitat de – Recerca, obtenció i processament d’informació en
poder portar a terme una avaluació, de manera fonts alternatives per a transformar-la en
efectiva, pràctica i real, de les competències que coneixement sobre el tema.
l’alumne ha hagut d’adquirir al llarg del treball amb les – Comparança i contrast de les informacions
unitats del llibre. aportades, amb el coneixement obtingut.
Partint de la idea que l’adquisició de les huit – Organització i regulació de l’aprenentatge.
competències bàsiques proposades dins dels – Aplicació en diversos contextos dels conceptes i
currículums de l’actual llei d’educació, s’ha de fer per principis científics relacionats amb el tema.
mitjà del desenvolupament de capacitats específiques
– Anàlisi de la incidència del tema en la vida quotidiana.
relacionades amb els continguts estudiats en cada
assignatura al llarg del curs, s’ha dissenyat una – Predicció de conseqüències.
successió d’escenaris reals en els quals es planteja a – Plantejament de debats.
l’alumnat una sèrie de qüestions en què ha de posar – Foment de la iniciativa personal, avaluant accions
en pràctica les capacitats adquirides. amb responsabilitat i sentit crític.
En conjunt, aquesta secció es desenvolupa en deu – Foment de la cooperació i la convivència, així com
pàgines, en les quals hi ha cinc escenaris distints que els valors democràtics, per a potenciar la
contextualitzen cadascun dels temes sobre els quals es competència social i ciutadana.
treballaran les competències. Aquests escenaris de – Presa de posicions davant del tema plantejat, triant i
treball es plantegen des d’una o més notícies reals de prenent decisions de manera responsable i basades
premsa seleccionades amb els criteris següents: en una informació prèviament contrastada.
– Tractament d’un tema d’actualitat. En cadascun dels cinc casos presentats, l’ordre i la
– Relacionades directament amb algun o alguns dels seqüència d’aquestes qüestions s’ha plantejat de
continguts desenvolupats en el currículum de manera que els alumnes comencen comprenent el text
l’assignatura de Ciències de la naturalesa de 1r d’ESO. de la notícia, assimilant la informació oferida,
– Temes propers, d’una manera o una altra, a la analitzant-la i contrastant-la, per a acabar amb
realitat de l’alumnat. qüestions que impliquen un grau més elevat
d’abstracció i en les quals es proposen anàlisi de
– Que permeta plantejar un sistema sobre el qual
propostes similars, presa de decisions, exposició de
desenvolupar les competències que es volen avaluar.
criteris per a la presa de decisions, etc.
Algunes vegades es presenta una única notícia, o un
En tots els casos, cadascuna d’aquestes qüestions fa
fragment seleccionat, mentre que unes altres s’han
que l’alumnat haja de posar en pràctica les capacitats
buscat diverses notícies amb la finalitat d’enriquir el
adquirides al llarg del curs, demostrant el grau de
plantejament i la contextualització del tema, i poder així
desenvolupament de cadascuna de les huit
plantejar més riquesa de qüestions sobre el tema
competències bàsiques.
seleccionat.
Al costat de cada qüestió s’han assenyalat mitjançant
Un quadre davall dels textos periodístics assenyala els
icones les competències amb què guarden relació.
continguts amb els quals estan relacionats els temes
tractats en cada notícia. Competència en comunicació lingüística
Després de la contextualització basada en retalls de Competència matemàtica
premsa i la referència als continguts curriculars, es Competència en el coneixement i la interacció
plantegen una sèrie de qüestions amb finalitats diferents: amb el món físic
– Comprensió dels textos periodístics seleccionats. Tractament de la informació i competència digital
– Anàlisi i comprensió dels successos exposats en les Competència social i ciutadana
notícies.
Competència cultural i artística
– Valoració i comparació de les dades oferides.
– Interpretació de la informació numèrica i gràfica que Competència per a aprendre a aprendre
aporten les notícies, mitjançant l’anàlisi matemàtica Autonomia i iniciativa personal
(i estadística, si és el cas) de les xifres i dades que
s’ofereixen.
La manera d’utilització d’aquest material depén del compte aquesta segona opció, els diferents escenaris
criteri del professorat, ja que la seua aplicació es pot s’han ordenat de manera que els primers corresponen
fer amb un enfocament de comprovació i avaluació del als continguts desenvolupats en les primeres unitats
grau de desenvolupament de les competències al final del llibre i els últims, a les unitats finals.
del curs, o bé posar-los en pràctica al llarg del curs,
després de concloure els blocs temàtics. Tenint en
240 241
Per què una secció de lectura en un llibre El segon criteri ha sigut igualment essencial. S’han
de Ciències? buscat textos que foren comprensibles per als
alumnes, alhora que amens i atractius. Açò no vol dir
El coneixement científic és un dels grans assoliments llibres simples. Comprendre sempre requereix esforç,
de la humanitat. Conéixer i entendre el món en especialment comprendre la bona ciència escrita per
què vivim, el planeta que habitem, l’estructura dels bons autors. S’han buscat obres que, a més d’amenes,
éssers vius, o les plantes que ens permeten viure és tingueren qualitat, estigueren ben escrites i foren
un plaer i una riquesa que, afortunadament, està a rigoroses. Així, s’hi han inclòs obres de divulgació de
l’abast dels xiquets i els joves de la nostra societat. Els científics com Charles Darwin, Stephen Hawking, o
llibres de Ciències transmeten aquest coneixement. Jane Goodall, de divulgadors com Gerald Durrell,
Ara bé, és convenient que els alumnes no es limiten d’autors de ciència-ficció com H. G. Wells, Frederik
solament a la informació dels llibres de text, sinó que Pohl o Edgar R. Burroughs, i també d’escriptors
lligen també altres llibres que expliquen ciència d’una prestigiosos de llibres relacionats amb temes científics,
manera menys sistemàtica, però potser més amena com Jean M. Auel o Noah Gordon, entre altres
i agradable. Aquests altres llibres són la divulgació propostes. En algunes ocasions, al costat del passatge
científica, o la ciència-ficció. Aquesta és una de les seleccionat, s’ha inclòs un resum biogràfic de l’autor o
raons de la secció El racó de la lectura. Així, per a autora.
la secció s’han seleccionat fragments de llibres de
divulgació científica i de ciència-ficció adaptats al nivell
de comprensió dels alumnes a fi d’introduir-los en Les preguntes
aquest gènere literari.
Les preguntes que acompanyen els textos són
Una altra raó per a incloure aquesta secció és practicar l’element més innovador de la secció Comprenc el
unes competències de comprensió i de comunicació que llig. Les preguntes han estat elaborades amb cura
que estan en el nucli del sistema educatiu. Un objectiu per a afavorir diferents nivells de comprensió que
essencial de l’educació obligatòria és assolir que els requereixen operacions mentals diferents per part del
alumnes comprenguen informació escrita, en aquest lector. És a dir, es tracta de preguntes que ajuden
cas, informació científica. Comprendre informació escrita l’alumne a adquirir competències específiques de
és una competència complexa imprescindible en el comprensió. Hi ha dos tipus de preguntes. El primer
món actual. Però aconseguir-la requereix practicar amb tipus són preguntes orientades perquè l’alumne
materials variats i, si pot ser, amens. Aquesta pràctica entenga EL QUE DIU EL TEXT. Hi ha tres classes
implica llegir, però orientant la lectura cap a un propòsit, diferents d’aquestes preguntes:
i acompanyant la lectura amb una guia. És a dir, es
• Identificar. Són preguntes en les quals l’alumnat ha
tracta de combinar el plaer de la lectura amb unes
d’identificar algunes idees o algunes dades del text
activitats dirigides a aconseguir unes competències de
que estan molt explícites en el text.
comprensió. Les activitats estan formulades en termes
de preguntes, ja que són la manera més clara i senzilla • Relacionar. De vegades, el que el text diu no està molt
d’orientar l’adquisició de competències de comprensió. explícit, i cal que l’alumne faça inferències relacionant
Aquesta combinació de textos amb preguntes és idees que hi ha en el text. Així, aquestes preguntes
l’element essencial i més nou d’aquesta secció que requereixen que l’alumne relacione dues idees o més
passem a descriure amb més detall tot seguit. que generalment estan separades en el text.
• Sintetitzar. Són preguntes que requereixen que
l’alumne sintetitze informació. La síntesi de vegades
Els textos requereix només seleccionar informació important
Els textos han estat escollits atenent diversos criteris. que ja està explícita en el text. Unes altres vegades cal
Els dos més importants són la relació amb el contingut fer inferències per a elaborar i abstraure idees més
dels temes i l’adequació al nivell de desenvolupament generals. Poden ser preguntes que sintetitzen unes
dels alumnes. Així tots estan estretament relacionats quantes idees, un paràgraf, o fins i tot diversos paràgrafs.
amb el contingut de les unitats. Per exemple, en la Un segon tipus de preguntes estan orientades que
primera unitat dedicada a l’univers i el sistema solar l’alumne vaja MÉS ENLLÀ DEL TEXT. Inclou dues
s’ha escollit un passatge del llibre de Stephen Hawking classes.
L’univers en una closca de nou. Un altre exemple és
el passatge sobre la fabricació de la cavorita de l’obra • Aplicar. Cal que l’alumne active coneixements previs
de ciència-ficció Els primers homes en la Lluna, de H. per a raonar a partir del text o per a aplicar el que
G. Wells, que acompanya la unitat sobre la matèria i la diu aquest a una situació diferent de la que planteja
seua diversitat. el text.
Sintetitzar: Quina ha estat la contribució principal de Reflexionar: L’autor es mostra optimista pel que fa a la
Stephen Hawking al coneixement científic? possibilitat de trobar vida similar a la humana en altres
Els alumnes han de sintetitzar en poques paraules planetes? Per què?
una o les dues contribucions científiques de Stephen Aquesta pregunta pretén introduir els lectors en la
Hawking esmentades en el text, és a dir, les teories discussió del tema de l’existència de vida semblant
sobre l’espai-temps i l’origen i destinació de l’univers, a la humana en altres planetes i galàxies, un tema
o bé el desenvolupament de la física teòrica i de les recurrent de la ciència-ficció. Amb molta probabilitat
lleis que governen l’univers. Aquestes contribucions els alumnes deuen haver vist pel·lícules de ciència-
estan expressades en el text associades a un guardó ficció en les quals apareixen extraterrestres amb
important com el Premi Príncep d’Astúries, i a la seua aparença humana. És una idea ingènua, i acientífica,
comparança amb Einstein. Les inferències en aquest assimilar la vida, i particularment la vida intel·ligent,
cas són senzilles. Solament impliquen seleccionar el a les formes que apareixen en el nostre planeta.
nucli d’informació sobre les contribucions de Hawking Justament la ciència ens aporta un punt de vista molt
entre un conjunt d’idees. Atesa la dificultat que diferent de l’ordinari, un punt de vista en què preval
implica sintetitzar idees, hem preferit començar amb l’observació i el raonament rigorós basat en les dades
l’operació de síntesi més simple, açò és, seleccionar empíriques. Aquest és lògicament l’enfocament de
idees importants que estan explícites en el text. En Hawking quan argumenta que atés que «l’espècie
altres passatges plantegem operacions de síntesi més humana ha tingut la seua forma actual durant uns dos
complexes en les quals l’alumne ha d’abstraure idees milions dels 15 000 milions d’anys, aproximadament
generals a partir d’unes altres de més concretes. transcorreguts des de la gran explosió inicial. Per
Fins ací les preguntes es referien sobretot a informació tant, fins i tot si s’arriba a desenvolupar vida en
que està en el text. Encara que cal fer algunes altres sistemes estel·lars, les possibilitats de trobar-
inferències, per exemple, que una drecera implica la en un estadi recognosciblement humà són molt
estalvi de temps i que s’està comparant una manera improbables». Els alumnes han d’activar els seus
lenta de viatjar amb una altra de més ràpida, aquestes coneixements previs sobre la qüestió, entendre el que
inferències no duen l’estudiant fora del text. Per això diu Hawking, i argumentar en conseqüència.
déiem que són preguntes que orienten l’alumne cap Volem fer ressaltar que, encara que hem afirmat que
al que diu el text. Una cosa diferent ocorre amb els les preguntes d’aplicació i reflexió duen l’alumne
dos tipus de preguntes restants. En aquest cas es més enllà del text, aquestes preguntes no són alienes
tracta d’ajudar els estudiants a separar-se un poc en absolut al text. Quelcom alié al text seria, per
del text i relacionar el que està llegint amb els seus exemple, fer una pregunta sobre la pel·lícula Star
coneixements previs. Trek. Hawking cita la pel·lícula solament per a il·lustrar
la idea ingènua de vida extraterrestre semblant a la
Aplicar: Una persona amb una malaltia neurològica humana. Així, preguntar sobre la pel·lícula allunyaria
greu té necessàriament limitat el desenvolupament de els alumnes del tema del text.
la intel·ligència? En resum, el que volem és que les preguntes
La imatge de Hawking o de qualsevol persona amb una d’aplicació i reflexió afavorisquen la integració de la
malaltia neurològica greu que afecta seriosament el informació del text amb els coneixements de l’estudiant
moviment, els gestos i la comunicació se sol associar mitjançant l’activació dels seus coneixements previs.
a problemes mentals. Certament hi ha molts casos en És a dir, que ajuden a utilitzar la informació del text en
què açò és així. Però en uns altres, com Hawking, el altres contextos relacionats, una cosa essencial en la
contrast entre els seus problemes motors i comunicatius lectura. Llegim per a entendre el que altres persones
d’una banda, i la seua capacitat mental de l’altra ens comuniquen (el-que-diu-el-text), però també per
és màxim. Així, amb aquesta pregunta volem que a construir i utilitzar aquest coneixement en altres
els alumnes activen el seu coneixement previ sobre situacions diferents més-enllà-del-text.
l’associació entre les deficiències físiques i els problemes Potser el lector es pregunta per què acompanyar
mentals a fi de contrastar-la amb el que reflecteix el text. els textos amb aquest tipus de preguntes i no
Volem fer notar que les preguntes d’aplicació poden unes altres. La raó que hem apuntat més amunt
ser molt diverses, a diferència de les tres anteriors. és que són preguntes encaminades a operacions
Això es deu al fet que mentre que les preguntes sobre mentals pròpies de la comprensió. Comprendre
el-que-el-text-diu estan molt constretes per la informació implica: (a) captar les idees que comunica un text
continguda en el text, les d’aplicació, per la seua (o una persona parlant), (b) relacionar-les entre
pròpia naturalesa, és a dir, relacionar el text amb els si mitjançant inferències, (c) integrar-les amb les
coneixements del lector, poden ser molt variades. nostres pròpies idees, i (d) utilitzar-les en contextos
nous. Això requereix les operacions mentals següents: necessiten. És convenient que explique el sentit que
formar idees, fer inferències, sintetitzar informació té cada tipus de preguntes i la seua relació amb els
i activar coneixements previs. Aquest és el nucli nivells de comprensió, el-que-diu-el-text i anar més-
de la comprensió. Per tant, fer que els estudiants enllà-del-text. També és convenient que insistisca que
practiquen aquestes operacions mentals els ha de la base principal és entendre idees, i que les idees no
conduir a millorar les seues competències per a es corresponen amb la literalitat de les paraules, sinó
comprendre informació. És a dir, no es tracta que amb significats que poden expressar-se d’una manera
responguen preguntes sense més després de llegir diferent. És important també que es comparen les
un text, sinó que responguen preguntes que activen respostes dels alumnes amb les que hi ha en la guia
processos centrals de comprensió. a manera d’orientació, de manera que el professorat
Finalment, volem fer un advertiment del qual es entenga per què els alumnes donen la seua resposta,
deriva una recomanació important. Si es deixa que els fins i tot l’equivocada, i entenguen per què altres
alumnes lligen els textos de la secció, responguen les respostes són més correctes que les seues. Si tot açò
preguntes, i després les corregisquen i assenyalen el es fa de manera continuada i sistemàtica milloraran
que està bé o malament sense més ni més, l’activitat les competències de comprensió, la qual cosa els
serà poc efectiva. És necessari que el professorat guie durà a gaudir amb la lectura, fet que, al seu torn,
la comprensió per ajudar aquells alumnes que ho incrementarà aquestes mateixes competències.
Principis del currículum de l’Educació identificar els problemes en els diferents camps del
Secundària Obligatòria. coneixement i de l’experiència.
Les competències bàsiques en la LOE Les competències bàsiques o clau tenen les
característiques següents:
En la llei d’educació (LOE) la definició de les
competències bàsiques que s’han d’assolir en acabar • Promouen el desenvolupament de capacitats
l’Educació Secundària Obligatòria té especial més que en l’assimilació de continguts, encara
rellevància. Aquestes competències permeten que aquests sempre estan presents a l’hora de
identificar aquells aprenentatges que es consideren concretar-se els aprenentatges.
imprescindibles des d’un plantejament integrador i • Tenen en compte el caràcter aplicatiu dels
orientat a l’aplicació dels sabers adquirits. L’èxit haurà aprenentatges ja que s’entén que una persona
de capacitar els alumnes per a la realització personal, «competent» és aquella capaç de resoldre els
l’exercici de la ciutadania activa, la incorporació a la problemes propis del seu àmbit d’actuació.
vida adulta i el desenvolupament d’un aprenentatge
• Es fonamenten en el caràcter dinàmic ja que es
permanent al llarg de la vida.
desenvolupen d’una manera progressiva i poden ser
El concepte de competència bàsica ha recorregut un adquirides en situacions i institucions formatives
llarg camí fins a arribar al sistema educatiu. El 1995, la diferents.
Comissió Europea va tractar per primera vegada les
• Tenen un caràcter interdisciplinar i transversal ja que
competències bàsiques o clau en el Llibre blanc sobre
integren aprenentatges procedents de diverses
l’educació i la formació. I des d’aquell any, diferents
disciplines acadèmiques.
grups d’experts de la Unió Europea van treballar per
identificar i definir les competències, analitzar la millor • Són un punt de trobada entre la qualitat i l’equitat ja
manera d’integrar-les en el currículum i determinar que mitjançant aquestes s’intenta garantir una
com desenvolupar-les i incrementar-les al llarg de la educació que satisfaça les necessitats reals de
vida en un procés d’aprenentatge continu. l’època en què vivim (qualitat), i a més es pretén que
siguen assumides per tot l’alumnat perquè
Entre els treballs més rellevants en el camp de les
servisquen de base comuna a tots els ciutadans i
competències cal esmentar-ne tres: el projecte de
ciutadanes (equitat).
l’OCDE Definició i selecció de competències (DeSeCo),
que va establir quines havien de ser les competències Les competències clau o bàsiques són, per tant,
clau per a una vida pròspera i el bon funcionament de aquells coneixements, destreses i actituds que tots els
la societat; la iniciativa ASEM, que va estudiar les individus necessiten per a la seua realització i
competències essencials en el context de desenvolupament personal, inclusió i ocupació.
l’aprenentatge al llarg de la vida i la integració entre les Aquestes haurien d’haver estat desenvolupades per al
capacitats i els objectius socials d’un individu, i final de l’ensenyament o formació obligatòria, i haurien
l’informe EURÍDICE, que va mostrar un gran interés d’actuar com la base per a un aprenentatge posterior
per competències considerades vitals per a una com a part d’un aprenentatge al llarg de la vida.
participació reeixida en la societat.
També en el marc dels estudis internacionals dirigits a Les competències bàsiques en el
avaluar el rendiment de l’alumnat i l’eficiència dels currículum de l’Educació Secundària
sistemes educatius es posa l’accent en les Obligatòria
competències. Així, el projecte PISA emfatitza la
importància de l’adquisició de competències per a La inclusió de les competències bàsiques en el
consolidar l’aprenentatge. I el projecte TUNING, que currículum té diverses finalitats. En primer lloc, integrar
té com a finalitat harmonitzar el sistema universitari en els aprenentatges, tant els formals incorporats a les
l’entorn de la UE, declara que l’educació haurà de diferents àrees o matèries com els informals i no
centrar-se en l’adquisició de competències. formals. En segon lloc, permetre a tots els estudiants
integrar els aprenentatges, posar-los en relació amb
diferents tipus de continguts i utilitzar-los de manera
El concepte de competència bàsica efectiva quan siguen necessaris en diferents situacions
S’entén per competència la capacitat de posar en i contextos. I, finalment, orientar l’ensenyament, ja que
pràctica d’una manera integrada, en contextos i permet identificar els continguts i els criteris
situacions diferents, els coneixements, les habilitats i d’avaluació que tenen un caràcter imprescindible i,
les actituds personals adquirides. El concepte de en general, inspirar les diferents decisions relatives al
competència inclou tant els coneixements teòrics com procés d’ensenyament i d’aprenentatge.
les habilitats o coneixements pràctics i les actituds i va Amb les àrees i les matèries del currículum es pretén
més enllà del saber i del saber fer o aplicar perquè que tots els alumnes arriben als objectius educatius i,
inclou també saber ser o estar. consegüentment, que també adquirisquen les
assimilar coneixements nous, i aplicar-los en per a saber definir problemes, resoldre’ls, dissenyar
diversos contextos. investigacions, elaborar solucions, analitzar resultats,
comunicar-los, etc. El coneixement del propi cos i
Autonomia i iniciativa personal l’atenció a la salut són fonamentals en l’adquisició
d’aquesta competència, així com les interrelacions
L’autonomia i la iniciativa personal suposen ser
de les persones amb el medi ambient.
capaç d’imaginar, emprendre, desenvolupar i
avaluar accions o projectes individuals o col·lectius • En competència digital
amb creativitat, confiança, responsabilitat i sentit Es desenvolupa la capacitat de buscar, seleccionar i
crític. utilitzar informació en mitjans digitals. Permet, a
Les competències bàsiques no són independents les més, familiaritzar-se amb els diferents codis, formats
unes de les altres, sinó que estan entrellaçades. Alguns i llenguatges en els quals es presenta la informació
dels seus elements es complementen o s’entrecreuen. científica (numèrics, models geomètrics,
A més, el desenvolupament i la utilització de representacions gràfiques, dades estadístiques…).
cadascuna necessita al seu torn les altres. En alguns
• En social i ciutadana
casos, aquesta relació és especialment intensa; així,
per exemple, alguns elements essencials de les Aquesta àrea afavoreix el treball en grup, per
competències en comunicació lingüística, per a a la resolució d’activitats i el treball de laboratori.
aprendre a aprendre o del tractament de la informació i Fomenta, a més, el desenvolupament d’actituds
competència digital que estan estretament com la cooperació, la solidaritat, i la satisfacció del
relacionades entre si, formen la base per al treball realitzat. En aquest sentit, l’alfabetització
desenvolupament i la utilització de la resta de les científica constitueix una dimensió fonamental de
competències. Aquesta relació entre les competències la cultura ciutadana, que sensibilitza dels riscos
es mostra amb una intensitat especial en alguns que la ciència i la tecnologia impliquen, i permet
elements que formen part de totes aquestes: la formar-se una opinió, fonamentada en fets i dades
resolució de problemes, l’actitud crítica, la gestió de les reals, sobre problemes relacionats amb l’avanç
emocions, la iniciativa creativa o la presa de decisions científic i tecnològic.
amb avaluació del risc.
• En cultural i artística
Aportació de les Ciències a les L’observació i l’elaboració de models és un dels
competències bàsiques sistemes de treball bàsics d’aquesta àrea. S’hi
destaca l’aportació de les ciències i la tecnologia al
• En comunicació lingüística
desenvolupament del patrimoni cultural i artístic de
L’àrea de Ciències utilitza una terminologia formal, la humanitat.
molt rigorosa i concreta, que permet als alumnes
• En aprendre a aprendre
incorporar aquest llenguatge i els seus termes, per a
poder utilitzar-los en els moments necessaris amb la Aquesta competència es desenvolupa en les
precisió suficient. D’altra banda, la comunicació dels maneres d’organitzar i regular el propi aprenentatge.
resultats d’investigacions senzilles pròpies afavoreix La seua adquisició es fonamenta en el caràcter
el desenvolupament d’aquesta competència. Les instrumental de molts dels coneixements científics.
lectures específiques d’aquesta àrea, permeten, així Operar amb models teòrics fomenta la imaginació,
mateix, la familiarització amb el llenguatge científic. l’anàlisi i les capacitats d’observació, la iniciativa, la
creativitat i l’esperit crític, fet que afavoreix
• En competència matemàtica
l’aprenentatge autònom.
L’elaboració de models matemàtics i la resolució de
• En iniciativa personal
problemes es planteja en aquesta àrea com una
necessitat per a interpretar el món físic. Es tracta, La creativitat i el mètode científic exigeixen
per tant, d’una de les competències més treballades autonomia i iniciativa. Des de la formulació d’una
en el currículum de qualsevol assignatura de hipòtesi fins a l’obtenció de conclusions, és
Ciències. necessària l’elecció de recursos, la planificació de la
metodologia, la resolució de problemes, la gestió de
• En el coneixement i la interacció amb el món físic
recursos i la revisió permanent de resultats. Tot açò
El coneixement del món físic és la base de l’àrea de fomenta la iniciativa personal i la motivació per un
Ciències. El coneixement científic integra estratègies treball organitzat i amb iniciatives pròpies.
CONTINGUTS
CONCEPTES • Concepció, components i origen de l’univers. (Objectiu 1)
• Mides i distàncies en l’univers. (Objectiu 2)
• El sistema solar, astres que el componen, característiques dels planetes, moviments
dels astres. (Objectiu 3)
• Coneixement astronòmic i evolució històrica. (Objectiu 6)
PROCEDIMENTS, • Interpretació d’esquemes i d’imatges del sistema solar, els components, les
DESTRESES característiques i els moviments. (Objectiu 3)
I HABILITATS • Aplicació de coneixements matemàtics per a resoldre problemes de càlcul senzills.
(Objectius 2 i 5)
• Aplicació de coneixements a l’observació del cel. (Objectiu 4)
• Interpretació de textos científics.
EDUCACIÓ EN VALORS
Educació per a la salut L’astrologia, com la coneixem actualment, va nàixer
a Babilònia fa més de 5 000 anys. Era un conjunt
Aquesta unitat ofereix una oportunitat per a tractar amb
de creences, mescla de religió i de ciència. La part
l’alumnat l’astrologia i la relació històrica que té amb la
científica estudiava l’evolució dels astres al llarg del
ciència i la religió.
temps. La part religiosa intentava determinar relacions
L’astrologia és un conjunt de creences que afirma entre esdeveniments còsmics i els successos terrenals.
que les posicions d’alguns cossos celestes exerceixen Quan la humanitat ha avançat en coneixement i ha
influència o tenen correlació amb els trets de la entés més bé la realitat pròpia, l’astrologia ha quedat
personalitat, els successos importants de la vida i, relegada a una superstició i s’ha separat de la ciència
inclús, el destí de les persones. de l’astronomia.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
PROVES D’AVALUACIÓ
Competències
CRITERIS D’AVALUACIÓ Exercicis Exercicis
avaluades
prova 1 prova 2
a) Identificar i definir els components principals de l’univers,
1, 2 1
descriure’n les característiques i explicar-ne l’origen. (Objectiu 1)
b) Explicar per què hem de fer servir unitats de mesura especials
5 5
per a especificar les distàncies en l’univers. (Objectiu 2)
c) Resoldre problemes senzills sobre distàncies en l’univers.
6 9
(Objectiu 2)
d) Fer càlculs per a conéixer les mides relatives dels components
3, 10 10
de l’univers. (Objectiu 5)
e) Descriure el sistema solar, fer un esquema i localitzar-lo
en l’univers, identificant-ne tots els components i explicant 4, 7 4, 6
característiques de cada un d’aquests. (Objectiu 3)
f) Explicar arguments que justifiquen les teories científiques
en el coneixement astronòmic i la seua evolució històrica 8 2, 3, 7
(geocentrisme vs. heliocentrisme). (Objectiu 6)
g) Conéixer com utilitzar un mapa del cel per a localitzar-hi algunes
de les constel·lacions més importants i enumerar alguns dels
9 8
objectes o dels astres visibles en l’univers a ull nu i com es poden
reconéixer. (Objectiu 4)
** L
a velocitat d’escapament és la que ha de superar un vehicle per a véncer la força d’atracció de l’astre i eixir a l’espai.
A la Terra és d’11,19 km/s (aproximadament, 40 000 km/h). Si una nau que ix de la Terra no arriba a aquesta velocitat,
és atreta pel planeta. Si la iguala, entra en òrbita al seu voltant. Si la supera, pot escapar-se cap a l’espai.
** L’albedo és una mesura de la lluïssor del planeta (de la quantitat de llum que reflecteix).
Júpiter 60 Metis (1979), Adrast (1979), Amaltea (1892), Tebé (1979), Ió (1610), Europa
(1610), Ganimedes (1610), Cal·listo (1610), Leda (1974), Himalia (1904),
Lisitea (1938), Elara (1905), Ananké (1951), Carme (1938), Pasífae (1908)
i Sinope (1914).
Saturn 30 Pan (1990), Atles (1980), Prometeu (1980), Pandora (1980), Epimeteu (1980),
Janus (1966), Mimas (1789), Encelade (1789), Tetis (1684), Telesto (1980),
Calipso (1980), Dione (1684), Helena (1980), Rea (1672), Tità (1655), Hiperió
(1848), Jàpet (1671) i Febe (1898).
Urà 25 Cordèlia (1986), Ofèlia (1986), Bianca (1986), Creseida (1986), Desdèmona
(1986), Julieta (1986), Pòrcia (1986), Rosalina (1986), Belinda (1986),
Puck (1986), Miranda (1948), Ariel (1851), Umbriel (1851), Titània (1787),
Oberó (1787), Caliban (1997), Stefano (1999), Sicorax (1997), Pròsper (1999)
i Setebos (1999).
Neptú 10 Nàiade (1989), Talassa (1989), Despina (1989), Galatea (1989), Larissa
(1989), Proteu (1989), Tritó (1846), Nereida (1949).
PER A COMENÇAR, el més important és tenir un cel ben clar i sense contaminació lumínica. Com
a guia, necessitem un mapa celeste. També necessitem localitzar el nord, per a la qual cosa
podem fer servir una brúixola.
Tot seguit, et mostrarem com localitzar algunes de les constel·lacions i les estrelles més importants.
Has de tenir en compte que algunes són visibles només en unes èpoques concretes de l’any.
Óssa Major
Polar
Polar
Óssa Cassiopea
Major
Óssa
Óssa Menor
Menor
Polar
Óssa
Major
Cefeu
Óssa Menor
Óssa
Major
LOCALITZACIÓ DE LLEÓ
Lleó
Bover Artur
Óssa
Major
PER A CONTINUAR amb l’exploració del cel nocturn, necessitem localitzar unes altres
constel·lacions, com ara Orió. A partir d’aquestes, podem identificar-ne moltes més.
Orió
Cotxer
Betelgeuse
Cinturó
d’Orió
Óssa
Major
LOCALITZACIÓ LOCALITZACIÓ
DE CA MAJOR DE PEGÀS
I CA MENOR Ca Menor Orió
Pegàs es pot localitzar Cassiopea
Localitzarem aquestes a partir de Cassiopea.
dues constel·lacions a
Pegàs
partir d’Orió.
JUNY
Sírius
Ca Major
LOCALITZACIÓ
D’ANDRÒMEDA,
BALENA I FÈNIX
Finalment, aquestes
tres constel·lacions es
LOCALITZACIÓ localitzen fàcilment a Andròmeda
DE TAURE I GÈMINIS partir de Pegàs.
A
questes dues
constel·lacions Taure
també es poden Balena
Gèminis
identificar fàcilment,
quan es troba Orió.
Orió
Fènix
EN AQUESTA FITXA pots veure una representació del cel nocturn boreal, és a dir, el que podem
observar des de l’hemisferi nord del nostre planeta. Recorda que no són visibles les mateixes
constel·lacions durant tot l’any.
SETEMBRE
OC
TU
BR
T E
OS
AG Peixos
Pegàs
Aquari Balena
NO
VE
Triangle
MB
Dofí
RE
IOL
Andròmeda
J UL
Taure
Àguila
Perseu
Cigne
Cassiopea
Cefeu
Serpent
DESEMBRE
Lira
Cotxer
Dragó
Orió
Serpentari
Hèrcules
JUNY
Óssa Menor
Gèminis
Linx
Óssa Major ER
GEN
Ca Menor
Hidra
AI
G
Lleó
R
BRE
Verge F E
ABR
IL
MARÇ
ESTUDIA els canvis que es produeixen en el cel al llarg de les quatre estacions de l’any.
Fes servir aquests esquemes per a guiar-te en les observacions que faces.
Llop Grua
Centaure Sagitari
Observació de la Lluna
• La Lluna és l’objecte més gran visible en el cel nocturn. Tant, que podem apreci-
ar moltes de les formacions de la seua superfície a ull nu i descobrir-ne molts
detalls amb uns simples prismàtics. Observa la Lluna i intenta trobar algunes de
les formacions que té: cràters (de color blanc) i planures o mars lunars (de color
grisenc).
• El moment més bo per a observar la Lluna és quan està en la fase de lluna plena.
No obstant això, en quart creixent i quart minvant, la llum lateral fa ressaltar més
el relleu lunar, en la zona entre llum i ombra. Açò ho fa més interessant, sobretot
si tenim l’oportunitat de fer servir un telescopi.
Ús de prismàtics
• És molt senzill usar uns prismàtics. Cal orientar-los cap a l’objecte que vols ob-
servar i moure la roda de calibratge fins que la imatge siga nítida.
• Recorda que has d’ajustar els prismàtics a la teua visió. És a dir, s’han de calibrar
les lents oculars. Hi ha prismàtics que permeten calibrar les dues lents, altres,
només una. Per a fer-ho d’una manera fàcil, observa qualsevol objecte no massa
llunyà, tanca un ull i enfoca fins que el veges d’una manera nítida. Tanca l’altre
ull i mou la roda de calibratge de l’ocular fins que la visió siga perfecta.
Material
Objectiu
• Cartolina.
Construir un planisferi celeste que
• Barra d’apegar.
es puga usar com a guia del cel
nocturn. • Tisores o cúter.
• Fotocòpia d’aquesta fitxa, en acetat, i de la següent, en paper.
PROCEDIMENT
1 Fes una fotocòpia en acetat d’aquesta fitxa i retalla la coberta del planisferi.
2 Apega una fotocòpia de la fitxa següent en una cartolina. Tot seguit, retalla el cercle.
3 Uneix totes dues parts, si vols, de manera que la coberta quede sobre el planisferi. Pots foradar les dues
parts amb una agulla i unir-les amb un nus en els dos costats.
PROCEDIMENT
Ús del planisferi
1 Perquè el planisferi et mostre la porció del cel visible, has de fer coincidir la data amb l’hora
actual. Has de tenir en compte que cal ajustar l’hora d’observació segons l’hora universal,
és a dir, hem de restar de l’hora espanyola oficial, una hora a l’hivern i dues a l’estiu.
2 Quan hages girat les rodes, en una finestra transparent apareix la porció de cel visible en la
data i l’hora d’observació. Però has de tenir en compte, perquè siga més exacte, que has
d’adquirir un planisferi dels que es venen a les llibreries.
ArÀie
rises
0º0º 30
3º0º
s Abril
ioxso 25 5 10 TaT
P ePiex 15
20 15
20 uaru
ere
rç 0 25 Ma
Ma 1 ig
º 5
5
3º0 Equad
30 25 or c 10 6
3 ele 06
2
0 ste 1
5
º0
5
º
1
2
i
1 er
0
ir
aura
Peixos
r
0
5 eb
GG
2
Auq
Cavall
5
F
èm
Aq
èm
Balena
Ju
Pegàs
ini
ny
insi
s
5
Dofí Àries
º0º
25
10
Àguila
30
Andròmeda
30
Eridà
20
90
15
Triangle
9º0º
Sageta
15
20
riocronrn
r
Gene
1 0
25
Cigne Cassiopea
Cparpic
Taure
Juliol
Lira
5
CrCarnacnc
Sagitari Cefeu Girafa
Ca
Óssa Orió 5
Serpentari Dragó Menor
0 25
Cotxer
10
7º0º
Hèrcules
20
27
15
ese 15 2
12
Gèminis
10
Corona
e
2º0º
Linx
20
m br
Boreal Óssa Ca
D 10
i
Major Menor
25 gost
itrai r
Llebrers
aigta
5
g
LlLe
S
a
Cranc
s
Serpent Lleó
lóeó
5
Menor
25
Cabellera Hidra
10
ºº
Lleó
00
de Berenice
20
44
Escorpió
15
22
tic
a
rp bre15
líp
1
2
5
1
0 S
Verge Ec
0
m0
5º0
1 2
e
te5
iíó
Balança
e
5 ov m
Sextant
N br
o e
sc
Aquari Ve 5
E Vre
25 10 gre
ge
20 15
0º 15 20
21 10 tubre 5
25
Oc
a
lanç
Ba 180º
Material
Objectiu
• Planisferi celeste, prismàtics i llanterna.
Fer una observació del cel
• Paper de cel·lofana de color roig.
nocturn, fent servir un planisferi
celeste. • Roba adequada (en el camp fa més fred a la nit
que en la ciutat).
PROCEDIMENT
Observació del cel nocturn 2 A més del planisferi, per a identificar les
constel·lacions, també et poden servir d’ajuda
1 Utilitza el planisferi per a determinar la porció els materials que et pot fotocopiar el professor
de cel visible. Desplaça el disc giratori fins que o la professora i, quan tingues més experiència,
ajustes el dia, el mes i l’hora en què estàs la Guia del cel, un llibre en el qual es relacionen
(recorda: hora universal). tots els esdeveniments astronòmics de l’any.
És assequible i fàcil d’aconseguir en llibreries,
2 Compara el cel amb el que apareix en el botigues de material d’astronomia o per correu.
planisferi, fins que identifiques alguna
constel·lació. A partir d’aleshores podràs 3 Per a observar el planisferi hem d’il·luminar-lo
localitzar unes altres constel·lacions i unes amb una llum roja, ja que és la que ens
altres estrelles i apreciar-ne unes quantes molestarà més poc per a acomodar els ulls
peculiaritats. Una brúixola t’ajudarà a localitzar a la foscor. Per tant, podem cobrir la llanterna
la Polar. amb paper de cel·lofana d’aquest color.
3 Uneix totes dues parts, si vols, de manera que 4 Els prismàtics ampliaran la teua agudesa
la coberta quede centrada sobre el planisferi. i el camp visual i et permetran apreciar més
Pots foradar les dues parts amb una agulla i estrelles i observar d’una manera més clara
unir-les amb un fil amb un nus en els dos aquelles que es veuen de seguida.
costats.
5 Finalment, recorda que, per a eixir al camp,
Suggeriments per a l’observació i per qüestions de seguretat, sempre has
d’anar acompanyat d’una persona adulta.
A més, això et farà gaudir molt més compartint
1 Per a observar el cel nocturn és convenient anar descobriments i ajudant-vos mútuament
a un lloc en què la contaminació lumínica siga amb els dubtes que puguen sorgir.
molt poca. Millor si el punt és elevat.
TREBALL A FER
Identifica els objectes següents en el cel: • La nebulosa d’Orió. Està situada, aproximadament,
• L’Óssa Major. Té quatre estrelles situades gairebé en el centre de la constel·lació del mateix nom.
formant un rectangle i tres, que parteixen d’un dels • La Via Làctia (a l’estiu). És una taca lletosa molt
vèrtexs. gran que creua el cel i travessa les constel·lacions de
• L’estrella Polar. Situada al nord, forma part de l’Óssa Cassiopea i del Cigne.
Menor. Al voltant d’aquesta gira tota la volta del cel. • La Galàxia d’Andròmeda (a l’estiu). Està a molt poca
• Cassiopea. Està formada per cinc estrelles amb forma distància del punt mitjà de les estrelles més brillants
de W. Està a prop de l’estrella Polar, a l’altre costat de d’Andròmeda, en direcció a Cassiopea.
l’Óssa Major.
ELS PLANETES
PLA DE L’ECLÍPTICA
CEL NOCTURN
SISTEMA SOLAR
1 Explica quina és l’evidència científica que ens demostra que l’univers es va originar
per una gran explosió. Quin científic la va desenvolupar?
2 Què és la Via Làctia? Indica a quin grup pertany i quin sistema planetari conté.
Explica quins són els components d’un sistema planetari.
3 Com ens podem fer una idea de la diferència de grandària que hi ha entre el Sol i la Terra?
Posa’n un exemple.
4 Fes un dibuix esquemàtic del sistema solar que incloga els huit planetes i els tres cinturons
que l’envolten.
6 Si una estrella que està a 130 anys llum de la Terra ha patit una explosió en l’any 2010,
en quin any podrem veure la llum d’aquesta explosió ací, a la Terra?
8 Quin científic va canviar amb la seua teoria la concepció que hi havia de l’univers fins a aquell
moment, segons la qual es creia que el centre d’aquest era la Terra? Quin és el nom de la teoria i què
reconeix?
9 Es poden observar planetes des de la Terra a ull nu? Com en reconeixeries algun?
10 Si representem la Terra com una pilota de ping-pong de 3 cm de radi, com hauríem de representar el Sol?
Considerem que el radi del Sol és de 696 000 km, i el de la Terra, de 6 370 km. Quin seria el diàmetre
de tots dos astres?
1 Quins són els components d’una galàxia? Com s’agrupen? Posa’n exemples. Com es va originar l’univers?
2 Què són les constel·lacions? Quin significat donaven a les constel·lacions algunes cultures de l’antiguitat?
Per què creus que actualment aquesta interpretació de les constel·lacions no es considera científica?
3 Amb quines observacions Galileu Galilei va donar suport a la teoria heliocèntrica de Copèrnic?
Què postula aquesta teoria?
4 Identifica els astres que hi ha en l’esquema següent, tria el planeta que està entre Saturn i Mart
i digues quines en són les característiques més importants.
5 Per què els astrònoms utilitzen unitats de mesura com l’any llum i no unitats més comunes com el metre
o el quilòmetre? Esmenta algunes unitats de mesura que es facen servir en astronomia i escriu-ne l’equivalent
en quilòmetres.
7 Per què creus que els antics grecs van arribar a la conclusió
que la Terra era el centre de l’univers? Explica la diferència
entre les teories heliocèntrica i geocèntrica de l’univers.
1 Sabem que alguns astres, com les estrelles anomenades púlsars, són capaços d’emetre ones
de ràdio. Quin instrument hauríem d’utilitzar per a captar aquestes ones?
2 Quins astres podem veure a ull nu en el cel? Quins objectes construïts per l’ésser humà
es poden veure en el cel nocturn?
3 Quina és la distància aproximada entre la Terra i el Sol? Expressa-la en dues unitats diferents.
4 L’estrella Alfa Centaure està a una distància de 4,9 anys llum de la Terra. Si tinguérem
una nau interestel·lar capaç d’arribar a una velocitat d’1 000 000 km/h, quant de temps
ens costaria arribar a l’estrella?
5 Si una nau de les que tenim actualment tarda dos anys a recórrer la distància entre la Terra
i el Sol, quant de temps tardaria a arribar la mateixa nau des de Mart fins al Sol, si això fóra possible?
6 Si Mercuri tinguera aigua, estaria en estat líquid o sòlid? Per què? Si a Plutó hi ha aigua,
en quin estat deu estar?
a) Quin va ser el primer poble de l’antiguitat que va formular una teoria per a explicar
com era l’univers?
b) Quin matemàtic va ajudar a desterrar la teoria geocèntrica en calcular les òrbites planetàries?
c) Quines dues aportacions importants va fer Galileu Galilei?
9 Quin és l’origen de l’univers i quan es calcula que va ocórrer? Quin és l’origen de la llum
i de la calor que emeten les estrelles? Com es va formar el sistema solar?
10 La densitat d’un cos es calcula dividint la massa pel volum. A partir de les dades següents,
calcula (sense aplicar cap altra fórmula) els valors següents:
a) Volum de Mercuri.
Planeta Densitat Massa
b) Volum de Saturn.
Mercuri 5,42 g/cm 3 3,30 ? 1023 kg
Saturn 0,69 g/cm3 5,68 ? 1023 kg
11 Si una nit eixim al camp a observar el cel, haurem de dur un planisferi celeste per a saber
quines estrelles i quines constel·lacions podem veure en aquest moment. Però, on estan
aquestes estrelles al llarg del dia? Quin creus que és l’únic satèl·lit visible sense cap instrument
òptic?
12 Si veiem en el cel una estrella molt lluent i una altra que lluu més poc, podem dir que la segona
està més lluny de la Terra que la primera? Utilitza la resposta de la pregunta anterior per a explicar
per què es diu que les constel·lacions són agrupacions artificials.
Astres i conjunts
Què són i com són
d’astres
Nebuloses
Galàxies
Estrelles
Planetes
Satèl·lits
Cometes
Meteorits
2 Per què no són útils les unitats de longitud que fem servir per a les distàncies en la vida
quotidiana (per exemple, el metre i el quilòmetre ) quan intentem aplicar-les a l’univers?
Quines unitats de mesura hem d’utilitzar i a què equivalen?
3 En grec, Gea és la Terra, i Helios, el Sol. Tenint-ho en compte, explica el significat dels noms
«teoria geocèntrica» i «teoria heliocèntrica».
5 Explica la diferència entre els moviments de rotació i de translació que fan els planetes
del sistema solar.
6 Quin astrònom va proposar la teoria heliocèntrica? Qui va ser el primer matemàtic que va inventar
i va usar un telescopi per a observar l’univers?
7 Quins planetes del sistema solar són gasosos? Quins són els planetes rocosos? Quins són
els dos planetes més grans? I els dos més menuts? Quins dos planetes són els «veïns» de la Terra?
8 Explica les diferències entre: a) Teoria geocèntrica i teoria heliocèntrica, b) Astronomia i astrologia.
a) Com es distingeixen els planetes de les estrelles quan els observem en el cel nocturn?
b) Quin nom reben les agrupacions d’estrelles que, quan es veuen des de la Terra, formen
figures recognoscibles?
Recorda que...
En l’univers hi ha astres amb característiques molt diferents.
• Els planetes, com la Terra, són astres que no tenen llum pròpia.
• Els satèl·lits, com la Lluna, són astres que giren al voltant d’uns quants
planetes.
• Els cometes són astres que giren al voltant del Sol seguint una trajectòria
molt allargada, i quan s’aproximen a aquest, desenvolupen una cua molt
llarga.
• Els asteroides són cossos rocosos més xicotets que els planetes, sovint
irregulars, que giren al voltant del Sol.
• Les estrelles, com el Sol, són astres que emeten energia d’una manera
contínua a l’espai que les envolta.
L es estrelles s’agrupen en galàxies i, alhora, aquestes formen els cúmuls
de galàxies.
• Recorda: com s’anomena l’agrupació formada pel Sol, els nou planetes que giren al voltant d’aquest i la
resta dels astres que acompanyen els planetes?
2 Tracta d’identificar els tipus d’astres o d’agrupacions d’aquests que hi ha en les fotografies següents.
3 Llig el text següent i respon a les preguntes que es plantegen tot seguit.
A escala astronòmica, les distàncies són extraordinà- (1 080 milions) en una hora, 25 920 000 000 (25 920
riament grans. La Terra i el Sol estan separats per 150 milions) en un dia, i 9 467 280 000 000 km en un any.
milions de quilòmetres. L’estrella més propera a no- És a dir, un any llum equival a 9,5 bilions de quilòme-
saltres, anomenada Alfa Centaure, està a la increïble tres, aproximadament.
distància de 37 840 000 000 000 km. Quasi 40 bili- L’estrella de l’exemple anterior, Alfa Centaure, està a
ons de quilòmetres! una distància de quatre anys llum: un raig de llum
Per a aconseguir comprendre aquestes distàncies és tarda quatre anys a recórrer la distància que ens sepa-
molt útil comparar-les amb longituds més properes a ra d’aquesta estrella.
la nostra experiència diària. Així, per exemple, si el Quan parlem de la Via Làctia sencera, les longituds es
diàmetre del Sol fóra de només 1 m (en la realitat és disparen. La nostra galàxia té forma d’espiral i una
d’1,4 milions de km), Mercuri seria un diminut perdi- longitud aproximada de 120 000 anys llum. Aquesta
gó a 42 m del Sol; la Terra, una cirera a uns 108 m, i mesura equival a 1 136 073 600 000 000 000 km:
Plutó, un minúscul pèsol a 4 km. més d’un trilió de quilòmetres! Si la galàxia es reduïra
Fora del sistema solar, les distàncies són encara més fins a ocupar una superfície com la de la península
impressionants. És necessari utilitzar una unitat de Ibèrica, el nostre sistema solar seria de la grandària
mesura que permeta expressar aquestes longituds tan d’una moneda d’un cèntim d’euro situada per la zona
grans sense escriure desenes de zeros: és l’any llum. de València.
Un any llum és la distància que pot recórrer la llum en La galàxia més propera a la nostra és Andròmeda.
un any. La llum viatja a una velocitat de 300 000 Està a una distància de 2,3 milions d’anys llum, és a
km/s: açò vol dir que, en un segon, un raig de llum pot dir, a quasi 22 trilions de quilòmetres. Com veus, a
recórrer 300 000 km. En un minut recorrerà escala còsmica, fins i tot l’any llum és una unitat de
18 000 000 de km (18 milions), 1 080 000 000 mesura menuda.
• Per què, per a mesurar distàncies astronòmiques, s’empra l’any llum com a unitat i no el quilòmetre?
• Pensa i respon: si veiem les estrelles a la nit, és perquè ens arriba la llum que produeixen.
Imagina que en veiem una que està a 5 milions d’anys llum. La imatge que percebem d’aquesta estrella,
correspon al moment actual o no? Per què?
4 Recorda el que saps i respon. Quan veiem la Lluna en el cel, la grandària aparent del satèl·lit és semblant
a la del Sol. Però, en realitat, l’estrella és molt més gran. Si mirem el cel nocturn, observem els astres
amb grandàries i lluïssors diferents. De què depén la grandària aparent dels objectes que percebem?
Recorda que...
Les estrelles poden diferenciar-se les unes de les altres per:
• El color. El Sol és una estrella groga. Unes altres són roges o tenen
colors ataronjats, blaus...
• La grandària. El Sol és una estrella mitjana. N’hi ha d’altres que són
600 vegades més grans que el Sol.
• La lluïssor. Unes estrelles són més lluents que unes altres.
• La lluminositat. Unes estrelles emeten més llum que unes altres.
Observa que moltes d’aquestes característiques són relatives, és a dir,
depenen de les nostres observacions. Des de la Terra, podem veure
dues estrelles que tenen la mateixa lluminositat, però si una està més
a prop nostre, la veurem més lluent que l’altra. El mateix ocorre amb la
grandària: el Sol ens sembla una estrella molt més gran que la resta perquè
està molt a prop de la Terra.
• Quines característiques podem utilitzar per a diferenciar unes estrelles d’unes altres?
2 Busca informació sobre l’evolució d’una estrella, des que es forma fins que desapareix.
Completa el quadre següent.
Fases de la vida d’una estrella Descripció del que ocorre en cada fase
Segona fase
3 Fixa’t en la forma de les galàxies següents. Escriu el tipus a què pertany cada una.
• Com s’anomena la galàxia en la qual hi ha el sistema solar? Quin tipus de galàxia és, per la forma que té?
• Saps que la Terra es mou al voltant del Sol, i la Lluna, al voltant de la Terra. Però, el Sol, es mou o està fix
en l’espai? Al voltant de què es mou? Quant de temps tarda a completar una volta?
• Un cúmul estel·lar:
• Una constel·lació:
1
2
3
4
❏ La distància entre Venus i la Terra és més gran que la distància entre Saturn i el Sol.
❏ La distància entre Venus i la Terra és més gran que la distància entre Mart i la Terra.
❏ El planeta més allunyat del Sol està a una distància de l’estrella quasi quaranta vegades
més gran que la que hi ha entre la Terra i el Sol.
❏ 1 UA (unitat astronòmica) equival a la distància entre el Sol i la Terra.
Per això, la distància entre ambdós astres és exactament 1 UA.
❏ El planeta que gira més ràpidament al voltant de si mateix és Saturn.
❏ Un any del planeta Plutó dura aproximadament 100 000 dies.
3 Ordena els huit planetes en funció de la massa i del radi. Fixa’t que hem considerat com a unitat
de massa el radi de la Terra. Per això, si afirmem que Júpiter té una massa d’11,21, volem dir
que la seua massa és 11,21 vegades la massa de la Terra.
a) Ordenació de més a menys massa:
1. Pla de
l’eclíptica
4. Eix de rotació
2. Òrbita de la Lluna
terrestre
3. Eix de rotació
de la Terra
5. Òrbita lunar
1. 1 1.
2. 2 2.
3. 3 3.
4. 4 4.
5. 5 5.
1. Pla de
l’eclíptica
4. Eix de rotació
2. Òrbita de la Lluna
terrestre
3. Eix de rotació
de la Terra
5. Òrbita lunar
3. Rotational axis of the Earth 3. Axe de rotation de la Terre 3. Drehachse der Erde
4. Rotational axis of the Moon 4. Axe de rotation de la Lune 4. Drehachse des Mondes
我们在夜空看到的
1. Jupiter 1 1. 木星
2. Venus 2 2. 金星
3. Marte 3 3. 火星
5. Stele căzătoare 5 5. 流星
6. Avioane 6 6. 飞机
RECORDA I CONTESTA 1.10. Els quatre planetes interiors són Mercuri, Venus, la
Terra i Mart. Es caracteritzen per la superfície rocosa
1. Per a observar les estrelles i els astres, actualment s’uti-
que tenen i per la presència d’una escorça, un mantell
litzen els telescopis instal·lats en els observatoris astronò-
format per roques i un nucli metàl·lic.
mics, els radiotelescopis i els telescopis situats en òrbita al
voltant de la Terra, com el Hubble. 1.11. Les sondes espacials Spirit i Opportunity van visitar i
van fotografiar Mart.
2. Els satèl·lits són cossos rocosos que giren al voltant d’un
planeta. 1.12. Venus gira en el sentit contrari al de la resta de planetes
del sistema solar.
3. Els planetes del sistema solar són Mercuri, Venus, la Terra,
Mart, Júpiter, Saturn, Urà i Neptú. 1.13. Els planetes exteriors, Júpiter, Saturn, Urà i Neptú, són
coneguts com a gegants gasosos, ja que estan formats
4. Un cometa és una massa de gel i de fragments de roca que principalment per gas i són molt grans.
gira al voltant del Sol (d).
1.14. La cua d’un cometa és el rastre de vapor i de partícules
de gel que es forma per un augment de la temperatura
Busca la resposta
que es produeix quan el cometa s’aproxima al Sol. Els
No tots els planetes del sistema solar tenen satèl·lits: per cometes que estan en el núvol d’Oort no tenen cua per-
exemple, Mercuri i Venus. què estan lluny del Sol.
1.15. Excèntric. Moviment orbital molt el·líptic, com el dels
ACTIVITATS cometes. Òrbita tancada no circular.
1.1. Astre. Qualsevol objecte natural que estiga en l’espai i 1.16. Aquest problema pot presentar algunes dificultats per
que emeta, absorbisca o reflectisca llum, de manera que la necessitat de convertir unitats per a resoldre’l i per la
puga ser captat per un instrument d’observació. grandària de les quantitats.
1.2. Les constel·lacions són agrupacions d’estrelles que, vis- En primer lloc, cal que recordem que el diàmetre d’una
tes des de la Terra, pareix que formen figures curioses. òrbita és dues vegades el seu radi i que la llum recorre
La mitologia són les històries que cultures diferents van en un any 9 467 280 000 000 quilòmetres, o el que és
associar a aquestes constel·lacions. Algunes persones el mateix i més fàcil de manejar, 946 728 ? 107 quilò-
creuen que les constel·lacions i la situació que tenen en metres.
el cel tenen connexió amb les qüestions humanes. Per a poder relacionar els diàmetres de la Via Làctia i el
1.3. La diferència entre l’astrologia i l’astronomia és que la sistema solar, hem de convertir les mides a la mateixa
primera relaciona les estrelles amb els esdeveniments unitat, en aquest cas, quilòmetres.
humans, i la segona estudia els astres i l’univers. L’astro- – El diàmetre de la Via Làctia s’obté multiplicant els
nomia és una ciència, i l’astrologia, superstició. 100 000 anys llum del seu diàmetre per la distància
1.4. La Terra pertany al grup de galàxies Verge, una de les que recorre la llum en un any:
quals és la Via Làctia, a la qual pertany el sistema solar. 100 000 ? 105 3 946 728 ? 107 5
1.5. Restem la distància entre el Sol i la Terra de la distàn- 5 946 728 ? 1012 quilòmetres
cia entre el Sol i Plutó per a esbrinar la distància en- – El diàmetre del sistema solar (SS), l’esbrinem multi-
tre la Terra i Plutó (39,4 2 1 5 38,4 unitats astronò- plicant per 2 el radi de l’òrbita de Plutó, que també
miques [UA]). Si cada unitat astronòmica conté 150 podem considerar el radi del sistema solar, ja que
milions de quilòmetres i entre Plutó i la Terra hi ha Plutó és el cos planetari més allunyat del Sol:
38,4 UA, llavors, multipliquem 38,4 per 150 milions de
– 6 ? 109 3 2 5 12 ? 109 quilòmetres.
quilòmetres per a esbrinar els quilòmetres entre Plutó i la
Terra (solució: 5 760 milions de quilòmetres). La relació entre les dues escales és una raó:
1.6. Segons la dada que apareix en el tema, la llum tarda 500 diàmetre del SS en cm 12 ? 109
5
anys a arribar a la Terra des de l’estrella Betelgeuse. Si 100 946 728 ? 1012
observem l’explosió d’aquesta estrella un dia com hui,
podem calcular que aquesta explosió va ocórrer fa 500 diàmetre del sistema solar en cm 5
anys.
102 cm 3 12 ? 109
1.7. Un satèl·lit descriu un moviment de rotació; un de trans- 5 5 1,26 ? 1026 5 0,00000126 cm
lació al voltant del seu planeta; un altre de translació al 946 728 ? 1012
voltant del Sol, i finalment, un moviment de translació, Si el diàmetre de la Via Làctia fóra de 100 cm, el siste-
juntament amb la resta del sistema solar, al voltant del ma solar seria de 0,00000126 cm.
centre de la Via Làctia.
1.17. El radi del Sol és de 696 000 km, i el de la Terra, de
1.8. Òrbita és el recorregut que fan els planetes quan es des- 6 370 km. Per a calcular el radi que hauria de tenir la
placen al voltant del Sol. Terra si el radi del Sol fóra de 7 cm, fem servir la raó
1.9. El pla imaginari en el qual hi ha l’òrbita terrestre s’ano- entre les mides reals, ja que indica la proporció que hi
mena eclíptica o pla de l’eclíptica. ha entre ambdues mides.
Radi de la Terra 6 370 1.24. Els planetes presenten dos tipus de moviments: el de
5 ; rotació i el de translació.
Radi del Sol 696 000
1.25. El Sol està compost principalment per dos gasos, hi-
6 370 drogen i heli. La superfície té una temperatura d’uns
Radi de la Terra 5 Radi del Sol 5
696 000 6 000 °C, i presenta un radi de 695 000 km.
5 0,00915 Radi del Sol 1.26.
Si el diàmetre del Sol fóra de 7 cm, llavors el diàmetre
de la Terra seria 5 0,00915 3 7 cm 3 2 5 0,128 cm.
Urà Sol
1.18. L’esquema A correspon a la teoria geocèntrica, pro- Cinturó de Kuiper
posada pels antics grecs, en la qual s’afirmava que la
Terra estava immòbil en el centre de l’univers. L’esque- Plutó
Mercuri
ma B correspon a la teoria heliocèntrica enunciada per Mart Saturn
Júpiter
Nicolau Copèrnic, en la qual proposava que el Sol es
mantenia sense moviment i era el centre de l’univers. Neptú
1.19. a) E
l conjunt d’històries que parlen de déus s’anome- Venus Terra
Cinturó
na mitologia i no es pot considerar com una bona
d’asteroides
explicació de l’origen de les estrelles, ja que no té
cap base científica. Núvol d’Oort
b) A
questes figures compostes per estrelles reben el
nom de constel·lacions i es veuen així des de la Terra.
1.20. a) S
i es calcula que a la Via Làctia hi ha al voltant de
100 000 milions d’estrelles i que, segons l’astrònom
1.27. 1. Mercuri (E); 2. Venus (H); 3. Terra (C); 4. Mart (D);
Frank Drake, la meitat d’aquestes estrelles possible-
5. Júpiter (A); 6. Saturn (B); 7. Urà (F); 8. Neptú (G).
ment tinguen sistemes planetaris, podem calcular
que en la nostra galàxia hi pot haver 50 000 milions 1.28. a) Júpiter; b) Mercuri; c) Terra; d) Júpiter; e) Venus.
de sistemes planetaris.
1.29. Les estrelles fugaces tracen una trajectòria de caiguda
b) S
i un de cada cent sistemes planetaris té un planeta
cap a la superfície terrestre, i es reconeixen pel rastre
similar a la Terra i sabem que poden haver-hi
lluminós que deixen quan cauen; els satèl·lits artificials
50 000 milions de sistemes planetaris en la nostra
es mouen lentament i sempre en direcció nord-sud,
galàxia, dividim per 100 la quantitat de sistemes
mentre que els avions es desplacen amb rapidesa i te-
planetaris. Hi hauria 500 milions de planetes sem-
nen llums que parpellegen.
blants a la Terra a la Via Làctia.
1.30. Els cometes tenen cua quan s’acosten al Sol, perquè són
1.21. L’astrònom Edwin Hubble va demostrar el 1929 que
cossos que contenen gel i aquest, en calfar-se, es va-
l’univers contenia milions de galàxies que s’allunyaven
poritza i deixa un rastre de vapor i partícules de gel que
les unes de les altres a molta velocitat, com si foren els
reflecteixen la llum del Sol. Com que els asteroides són
fragments d’una explosió. D’això es dedueix que l’uni-
cossos compostos de manera exclusiva per roca, no
vers està en procés d’expansió i que el començament
pateixen el mateix fenomen físic quan s’acosten al Sol.
d’aquesta expansió degué ser una gran explosió.
La cua dels cometes està sempre en posició oposada al
1.22. El diàmetre del sistema solar de 20 000 unitats astronò- Sol, perquè el nucli té més massa que la cua i és atret
miques (UA) es correspon amb 50 cm en la maqueta. amb més força pel Sol.
Si la distància entre la Terra i el Sol és d’1 UA, fem una
regla de tres per a esbrinar la distància de la Terra al Sol
UNA ANÀLISI CIENTÍFICA
en centímetres:
1 UA 3 50 cm 1.31. Hi ha molts cràters en la superfície de la Lluna perquè
Distància Terra-Sol en cm 5 5 no hi ha atmosfera que puga frenar les roques que
20 000 UA cauen cap a la seua superfície.
5 0,0025 cm 1.32. c) Perquè, a la Terra, l’erosió de l’aigua i del vent ha
1.23. Si una unitat astronòmica correspon a 150 milions de esborrat els cràters.
quilòmetres, i l’any llum, a 9,5 bilions de quilòmetres,
1.33. La regolita lunar és una arena fina de roca triturada que
aleshores, aplicant una regla de tres calculem les uni-
cobreix la superfície lunar i que es forma amb l’impacte
tats astronòmiques en un any llum.
dels meteorits contra aquesta.
9,5 ? 1011 km 3 1 UA
5 1.34. No podem veure estrelles fugaces a la Lluna, ja que
15 ? 105 km no té atmosfera, que és la que fa incandescents els
fragments de roca que cauen a la Terra i que deixen un
5 0,63 ? 105 unitats astronòmiques
rastre lluminós.
1.35. Quan dos cràters de la Lluna se superposen, sabem baixes. L’atmosfera és escassa i està composta per
que el més antic és el que ha perdut una part de la diòxid de carboni. Té dos satèl·lits.
seua empremta. Júpiter, Saturn, Urà i Neptú són els planetes exteriors
1.36. Els asteroides molt grans, quan impacten contra la Llu- més allunyats del Sol. Estan compostos principalment
na, poden arrancar fragments de roca de la superfície per gas i són molt grans.
d’aquesta. Aquests fragments són llançats amb molta – Júpiter és el planeta més gran del sistema solar i té
velocitat, i per la força gravitatòria tan escassa de la més de 60 satèl·lits.
Lluna, van cap a l’espai. Alguns d’aquests fragments – Saturn és el segon planeta més gran del sistema
arriben a la superfície de la Terra en forma de meteorits. solar, té més de 30 satèl·lits i presenta un sistema
d’anells format per pols i fragments de roca.
RESUM – Urà és quatre vegades més gran que la Terra, té més
de 25 satèl·lits, presenta un sistema d’anells i l’eix
1.37. de rotació està gairebé horitzontal en relació amb la
seua òrbita.
Neptú
Mart
Venus Terra
Cinturó
d’asteroides Urà
Terra
Núvol d’Oort
Saturn
Júpiter
5. a) F
als. Els planetes interiors són rocosos i els exteriors Mercuri Venus
estan formats per gas. El planeta que està entre Saturn i Mart és Júpiter, el pla-
b) Verdader. neta més gran del sistema solar. Està compost principal-
c) F
als. La teoria heliocèntrica considerava el Sol el cen- ment per gas i forma part del grup dels gegants gasosos.
tre de l’univers. Júpiter té més de 60 satèl·lits.
d) Verdader. 5. Els astrònoms fan servir unitats de mesura com ara
e) F
als. Mercuri és el planeta més xicotet, però Júpiter l’any llum en lloc de les unitats més comunes, com el
és el més gran del sistema solar. metre o el quilòmetre, per a poder manejar més bé les
distàncies tan grans que hi ha en l’univers. Unitats de
6. Hauríem d’esperar fins a l’any 2140.
mesura: a) unitat astronòmica, correspon a 150 mili-
7. El planeta de la il·lustració és Saturn, està en el sistema ons de quilòmetres, la distància entre el Sol i la Terra;
solar, entre Júpiter i Urà. Forma part dels planetes exte- b) any llum, correspon a 9,5 bilions de quilòmetres, la
riors gasosos i és el segon planeta més gran del sistema distància que recorre la llum en un any.
solar. Té un sistema d’anells i més de 30 satèl·lits. 6. a) Verdader.
8. Nicolau Copèrnic va proposar la teoria heliocèntrica, la qual b) F
als. Venus és un planeta intern rocós; Neptú sí que
considerava el Sol com el centre de l’univers, on estava im- és un planeta gasós.
mòbil i al voltant del qual giraven els planetes. c) Verdader.
9. Es poden observar Júpiter, Venus i Mart. Júpiter es reco- d) Verdader.
neix per la grandària i la lluïssor; Venus, perquè apareix e) F
als. Va ser Nicolau Copèrnic qui va desenvolupar la
a poqueta nit o quan es fa de dia, quan no es veuen les teoria heliocèntrica de l’univers.
estrelles; i Mart es reconeix pel color rogenc, les dimensi-
ons menudes, la poca lluïssor i la falta de parpelleig. 7. Els antics grecs van arribar a la conclusió que la Terra
era el centre de l’univers perquè van observar com es
10. Es fa una regla de tres: movien els astres en el cel, mentre que la Terra, des d’on
696 000 km 3 3 cm observaven el cel, aparentment, no es movia. La teoria
Radi Sol cm 5 5 327,78 cm heliocèntrica assegurava que el centre de l’univers era el
6 370 km
Sol, i la geocèntrica, que era la Terra. Cap de les dues és
Diàmetre del Sol 5 655,5 cm verdadera.
Diàmetre de la Terra 5 6 cm 8. Uns prismàtics o un telescopi. El cel ha d’estar ras, sense
contaminació i lluny de la llum produïda per les ciutats.
PROVA D’AVALUACIÓ 2 Es reconeixeria com un cometa per la cua tan caracterís-
tica que tenen aquests astres.
1. Una galàxia està formada per estrelles i nebuloses; per
9. Necessitem conéixer la distància entre la Terra i aques-
exemple, la Via Làctia. Les galàxies s’agrupen formant
ta estrella. Per exemple, si l’estrella estigués a 400 anys
cúmuls de galàxies, com per exemple Verge, que conté
llum, la resplendor arribaria a la Terra en l’any:
la Via Làctia. L’univers es va formar per una gran explosió.
1720 1 400 5 2120
2. Les constel·lacions són estrelles que, vistes des de la
Terra, sembla que formen figures curioses. Algunes 10. Cal fer una regla de tres:
cultures de l’antiguitat consideraven que les constel· 3 397 km 3 5 cm
lacions intervenien en la vida dels éssers humans. Actu- Radi de Mart 5 5 2,6 cm
6 370 km
alment aquesta interpretació no es considera científica
perquè no es pot demostrar mitjançant cap investigació Es podria representar
científica. com una bresquilla de 2,6 cm de radi.
AMPLIACIÓ 11. La llum del Sol, l’estrella del sistema solar, no deixa veure
la llum de les estrelles llunyanes. Solament es veuen a la
1. Per a captar les ones que emeten els púlsars, hauríem
nit quan no arriba la llum solar a la part de la Terra que
d’utilitzar el radiotelescopi.
està fosca. La Lluna és l’únic satèl·lit que es pot veure a
2. A ull nu, podem veure nebuloses, galàxies, estrelles, pla- ull nu des de la Terra.
netes, satèl·lits, cometes i meteorits, però solament en
12. No. Hi ha estrelles que, estant a la mateixa distància de la
alguns casos. En el cel nocturn també es poden observar
Terra, emeten més quantitat de llum, per la qual cosa pot
satèl·lits espacials i avions.
paréixer que hi estiguen a més poca distància. Les estrelles
3. La distància aproximada entre la Terra i el Sol és de que formen una constel·lació sembla que estan agru-
150 milions de quilòmetres, que correspon a una unitat pades en el cel i que estan a la mateixa distància de
astronòmica. la Terra, però és una il·lusió òptica, ja que estan a una
4. Si en un any la llum recorre 9 467 280 000 000 quilò- distància diferent de la Terra i tenen graus diferents de
metres, en 4,9 anys recorrerà 46 389 672 000 000 qui- lluminositat.
lòmetres, que és la distància que separa l’estrella Alfa
Centaure de la Terra. Si la nau interestel·lar recorre
REFORÇ
1 000 000 000 de quilòmetres en una hora, aleshores:
46 389 672 000 000 km 46 389 672 hores 1.
5 5 Astres i conjunt
1 000 000 km 24 hores/dia d’astres
Què són i com són
1 933 903 dies Nebuloses
5 5 5 295,6 anys Núvols de pols i gas que ocupen
365 dies/any l’espai entre les estrelles.
5. La nau tarda dos anys a recórrer la distància que separa
Galàxies Formades per estrelles, formen
la Terra del Sol; és a dir, 1 unitat astronòmica. Si la dis- grups anomenats cúmuls de
tància entre Mart i el Sol és d’1,5 unitats astronòmiques, galàxies.
llavors la nau tardarà 3 anys a recórrer les 1,5 unitats
Estrelles Cossos amb temperatura interior
astronòmiques que separen Mart del Sol.
molt alta que els fa brillar i que
6. No hi pot haver aigua, perquè amb les temperatures formen les galàxies.
altes s’evaporaria i, com que no hi ha atmosfera, es Planetes Cossos grans que giren al
perdria en l’espai. A Plutó, l’aigua seria sòlida per les voltant del Sol. Alguns són
temperatures baixes. rocosos, i uns altres, gasosos.
7. a) Els grecs van ser el primer poble de l’antiguitat a for- Satèl·lits Cossos rocosos que giren al
mular una teoria que explicara l’univers. b) Johannes Ke- voltant d’un planeta.
pler desterrà la teoria geocèntrica en calcular les òrbites
planetàries. c) Galileu Galilei fou el primer que va usar un Cossos formats per gel i roques
Cometes
telescopi i va descobrir valls profundes a la Lluna i que que giren al voltant del Sol, més
enllà dels planetes.
Júpiter tenia satèl·lits.
8. El sistema solar està en un dels braços espirals de la Meteorits Cossos celestes relativament
xicotets que arriben a la
Via Làctia. Es calcula que en la nostra galàxia hi ha
superfície terrestre i, en entrar
més de 100 000 milions d’estrelles. Els núvols de pols en contacte amb l’atmosfera,
i de gas que hi ha entre les estrelles s’anomenen ne- es calfen amb la fricció
buloses. de l’aire i emeten llum.
9. L’univers es va originar amb una explosió gegantesca
que es calcula que va ocórrer fa prop de 15 000 milions 2. Les unitats de longitud que fem servir per a les distàn-
d’anys. La temperatura tan elevada a què està el seu in- cies en la vida quotidiana no són útils per a les distàn-
terior fa que lluen. El sistema solar es va formar a partir cies gegantesques de l’univers, ja que no ens permeten
del gas i de la pols d’una nebulosa. comprendre aquestes dimensions ni funcionar bé a
10. Convertim els quilograms de la massa en grams i apliquem l’hora de fer càlculs, perquè hauríem d’emprar desenes
m de zeros. Els astrònoms fan servir dues unitats de me-
la fórmula V 5 sura: la unitat astronòmica, que equival a 150 milions
d de quilòmetres, i l’any llum, que indica la distància que
3,30 ? 1000 ?1023 recorre la llum en un any, és a dir, 9,5 bilions de quilò-
a) Mercuri: V 5 5 0,61 ? 1026 cm3 metres.
5,42 g/cm3
3. Teoria geocèntrica ens indica que el centre de l’univers
5,68 ? 1000 ?1023 és la Terra, i la teoria heliocèntrica que el centre de l’uni-
b) Saturn: V 5 5 8,23 . 1026 cm3 vers és el Sol.
0,69 g/cm3
CONTINGUTS
CONCEPTES • La Terra: característiques, moviments i formes de relleu. (Objectius 1 i 2)
• Les estacions i les seues causes. (Objectiu 3)
• La Terra i la Lluna: fases lunars, eclipsis i marees. (Objectiu 4)
• Capes de la Terra: geosfera, hidrosfera, atmosfera i biosfera. (Objectiu 5)
EDUCACIÓ EN VALORS
Educació per a la salut o utilitzant filtres especials en els telescopis. Unes
altres maneres segures d’observar un eclipsi són a
Sensibilitzar els alumnes de la importància de protegir
través d’una càmera fosca o projectant la llum solar
els ulls quan observem un eclipsi solar, ja que mirar
a través d’un telescopi i enfocant la imatge en una
directament el Sol sense les mesures de protecció
pantalla xicoteta. Mai hem de mirar el Sol a través
correctes pot ocasionar lesions oculars molt greus
d’un instrument òptic (telescopi, càmera de fotos,
i irreversibles, com la ceguesa. S’ha de mantenir la
binoculars), sense els filtres adequats, ni a través
protecció ocular des del començament fins al final de
de vidres fumats, pel·lícules fotogràfiques velades,
l’eclipsi, a més d’apartar amb freqüència la mirada
làmines de plàstic semitranslúcides, ulleres de sol
del Sol. Es pot observar l’eclipsi amb ulleres especials
o prismàtics amb les ulleres d’observació posades
que es compren a les farmàcies o òptiques, fent servir
a tall de filtre.
un vidre de soldador del número 14 a tall de filtre
La secció CIÈNCIA A LES TEUES MANS, Cerca La secció CIÈNCIA A LES TEUES MANS actua com a
d’informació, pàgina 35, proporciona una guia guia per a l’aprenentatge autònom.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
PROVES
Competències D’AVALUACIÓ
CRITERIS D’AVALUACIÓ
avaluades Exercicis Exercicis
prova 1 prova 2
a) Descriure les característiques físiques de la Terra. (Objectiu 1) 1 1
MERIDIANS I PARAL·LELS
Els meridians són un conjunt de línies imaginàries que Els paral·lels són cercles continguts en plans paral·lels
van de nord a sud, uneixen els pols, tenen la separació a l’equador, que tallen la Terra. L’equador és el paral·
màxima en l’equador i convergeixen en cada pol. És lel màxim, la resta són cercles menors. Podem imagi·
possible imaginar tants meridians com vulguem, de ma· nar un paral·lel en qualsevol punt del planeta, excepte
nera que n’hi ha un per a cada punt del planeta. Per· en els pols. Per a facilitat la comprensió per part dels
què l’alumnat ho entenga, podem explicar que els me· alumnes, podem explicar-los que els paral·lels tallen la
ridians tallen la Terra en seccions similars als gallons Terra en seccions, com quan tallem una creïlla amb
d’una taronja. un ganivet.
PERIHELI I AFELI
L’òrbita que dibuixa la Terra al voltant del Sol és una Quan la Terra està en la posició més allunyada possible
el·lipsi. La distància mínima entre el Sol i la Terra és de del Sol, és al voltant del 4 de juliol, i la distància en
147,5 milions de km. Aquest punt de l’òrbita terrestre aquest cas, de 152,5 milions de km, es diu que està en
correspon, aproximadament, al dia 3 de gener: es diu, afeli (apo significa lluny, i helios, Sol). És important des·
llavors, que la Terra està en periheli. Aquesta paraula tacar que, a escala astronòmica, la diferència entre la
prové dels termes peri i helios. En grec, peri significa màxima separació entre la Terra i el Sol i la mínima és
prop o al voltant, i helios, Sol. pràcticament insignificant.
Distància mitjana a l’astre que orbita (km) 149 600 000 (Terra-Sol) 384 400 (Terra-Lluna)
Composició atmosfèrica
Nitrogen 77 % 2
Oxigen 21 % 2
Altres 2% 2
EN AQUESTA FITXA pots veure una representació del cel nocturn boreal, és a dir, el que podem
veure des de l’hemisferi nord del nostre planeta. Recorda que no podem veure les mateixes
constel·lacions durant l’any.
TREBALL A FER
Necessites un planisferi terrestre. Pots utilitzar el que hi Dibuixa en el quadren la posició de les tres constel·
ha en una d’aquestes fitxes de la unitat anterior, o bé lacions el 22 de desembre, respecte a l’estrella Polar.
pots comprar-te’n un. A continuació, fes l’activitat una altra vegada per a
De primer, situa el planisferi de manera que s’observe el representar la posició de les mateixes constel·lacions,
cel el dia 22 de desembre. Localitza l’estrella Polar (en el ara en les dates següents: 21 de març (començament
zenit, és a dir, en el centre del cel visible) i l’Óssa Major. de la primavera), 21 de juny (començament de l’es·
Localitza també alguna constel·lació propera a l’Óssa tiu) i 22 de setembre (començament de la tardor).
Major. Fixa’t, a més, en alguna constel·lació que no sem·
pre apareix en el cel, com ara Orió.
EN ELS PERIÒDICS pots trobar dades astronòmiques molt interessants. Una de les dades
més significatives per a comprovar els canvis que succeeixen en les estacions és el de l’hora
exacta en què es produeixen l’eixida i la posta del Sol.
TREBALL A FER
Anota en la taula les hores exactes en què es produeix l’exercici durant menys temps, si vols. Quan acabes les
l’eixida del sol i la posta. No oblides anotar-hi també anotacions, emplena la resta de les caselles i fes els
la data de l’observació. En la taula tens espai per a càlculs que siguen necessaris.
fer anotacions al llarg de dues setmanes, però pots fer
SETMANA 1
Data
Eixida del Sol
Posta del Sol
Hores i minuts
de llum al dia 23 h
I
LÍN
SETMANA 2 CA
NV
Data
Eixida del Sol
-1
Posta del Sol
Equ
Hores i minuts
de llum al dia
Fixa’t en el teu rellotge. Si estàs a la Península, quina hora Localitza Espanya en el mapa. Si a la Penín·
és a les illes Canàries? I si estàs a les Canàries, quina hora sula són les 16.00, quina hora és a les illes
és a la Península? Canàries? I a Cuba?
Busca en el mapa els països més grans. Indi·
El motiu d’aquestes diferències és que, convencionalment,
ca quantes franges horàries hi ha al territori
el món s’ha dividit en les anomenades franges horàries.
del Canadà, els Estats Units i Rússia.
En un congrés internacional celebrat a Washington (1884)
es va determinar l’hora mundial oficial. Com a resultat La volta al món en 80 dies
d’aquest congrés es van establir les franges horàries, basa·
des en meridians de referència que són múltiples de 15 En la novel·la de Jules Verne La volta al món
graus, de manera que cada un difereix en una hora del se· en 80 dies, Phileas Fogg (cinematogràfica·
güent. ment conegut com Willy Fogg) és un flegmà·
tic anglés escrupolosament puntual i de vida
L’elecció dels 15 graus com a amplària de les franges horàri·
monòtona, que accepta una aposta pel valor
es és perquè la Terra gira 15 graus cada hora. El meridià de
de vint mil lliures. Per a guanyar-la haurà de
Greenwich (Anglaterra) marca el valor 0 inicial. L’hora de
viatjar al voltant del món en menys de 80
Greenwich s’anomena GMT (Greenwich Meridian Time).
dies. La intenció de Phileas és la d’unir amb
Conéixer l’hora en qualsevol lloc del món és molt fàcil: par· precisió exacta un mitjà de transport amb un
tint de GMT, cal sumar a raó d’una hora per franja horària altre partint des de Londres.
de distància respecte al meridià de Greenwich als països si·
La història explica que Phileas Fogg va eixir
tuats a l’est d’aquest; i restar-ne una per franja als situats a
de Londres en direcció est i que, quan hi
l’oest. Espanya i França estan en la franja GMT + 1. Les illes
va tornar, havia guanyat un dia. Això és
Canàries, en la franja GMT.
possible?
En països molt grans tenen el territori dividit en franges dife·
Marca en el mapa les ciutats per on va passar
rents com és el cas del Canadà o dels Estats Units; uns al·
Fogg i fes el càlcul per a demostrar com va
tres països, per motius econòmics o polítics, conserven l’ho·
guanyar un dia en la volta al món que va fer.
ra de la franja veïna.
El recorregut fou el següent:
• Londres - Suez, 7 dies.
• Suez - Bombai, 13 dies.
• Bombai - Calcuta, 3 dies.
• Calcuta - Hong Kong (Xina),
23 h 24 h 1h 2h 3h 4h 5 h 6 h 7 h 8 h 9 h 10 h 11 h12 h13 h14 h15 h 16 h 17 h 18 h 19 h 20 h 21 h 22 h 23 h 24 h 1 h 2h 3 h 13 dies.
+13 • H ong Kong - Yokohama
TA
DE
DA
IA +10
+11 +12
LÍN DE
NV
I -9 -3 -2
-1
+9
(Japó), 6 dies.
CA -7 -5 +1
-8 0
+5
+6
LÍN
CA IA DE
• Yokohama - San Francisco,
+8 NV
-9 +3
+4 +7 I 22 dies.
DE D
-4
+8
• S an Francisco - Nova York,
ATA
+9
-8 -7 -6 -5 +6
+1
+3:30 +4:30 7 dies.
+5
-10
0
+1
+5:30 • Nova York - Londres, 9 dies.
-6
+2
+3
Equador
I una endevinalla
+9 +8
+9
+10
MERIDIÀ DE GREENWICH
+8
Si les franges horàries estan
+9:30 +10
delimitades per meridians, hi
E
+2
ENG
-4
UNS
-3
ha algun lloc del món on siguen
DIUM
DILL
+12
totes les hores alhora?
Països amb horari Països amb horari Països amb mitja hora Resposta: Els pols.
oficial parell oficial senar de diferència sobre l’oficial
280548 _ 0068-0109.indd 75
704196T00P001 28/02/11 17:48
2 FITXA 6
CONSTRUCCIÓ D’UN MODEL D’UN SISTEMA TERRA-LLUNA
RECURSOS PER A L’AULA
Material
Objectiu
• Dues boles de fusta, suro blanc o plastilina. Una d’aquestes
Construir una maqueta d’un ha de ser d’1 cm de diàmetre. El diàmetre de l’altra, l’hauràs
sistema Terra-Lluna, per a poder de calcular tu, a partir de les indicacions següents.
observar com es produeixen els
eclipsis. • Un llistó de fusta, claus, caragols o adhesiu.
PROCEDIMENT
1 El diàmetre de la Lluna i el de la Terra tenen 1 Agafa les dues boles, la d’1 cm i l’altra del
una relació d’1:4. És a dir, la Terra té un diàmetre que has calculat. Pots pintar de blau
diàmetre 4 vegades superior al de la Lluna. la bola que representa la Terra.
2 La distància entre la Terra i la Lluna 2 Marca dos punts en el llistó, separats per
és de 30 vegades el diàmetre de la Terra. la distància que has calculat. Subjecta les
boles en aquests punts. Ho pots fer amb claus
3 Si tens una bola d’1 cm de diàmetre la qual o caragols que travessen el llistó, o bé amb
representa la Lluna, calcula quin deu ser el l’adhesiu.
diàmetre de la bola que representa la Terra Et recomanem un adhesiu fort, a base
i quina deu ser la longitud del llistó que de cianoacrilat, o bé cola de contacte.
necessites per a situar tots dos astres a la
distància correcta. Anota els resultats en
l’esquema següent.
G FG FG F
5 cm Distància entre les boles:
TREBALL A FER
Una vegada construïda la maqueta, podem utilitzar-la per a • Per a reproduir un eclipsi de Lluna hem de donar la
simular eclipsis de Sol i de Lluna. Per a això, eixirem al volta al llistó, i fer entrar la bola de la Lluna dins de
carrer amb la maqueta un dia assolellat. De primer, haurem l’ombra de la bola de la Terra.
de situar el llistó en direcció al Sol. Per a aconseguir-ho, Pensa en altres fenòmens que podries reproduir amb la
cal observar l’ombra de la maqueta en el terra: les maqueta, utilitzant una llanterna per a canviar amb més
ombres de les dues boles han de coincidir. facilitat la direcció de la llum del Sol. Per exemple, tracta
• Per a reproduir un eclipsi de Sol cal fer coincidir l’om· de reproduir les fases lunars.
bra de la Lluna sobre la de la Terra, aquesta ombra
produeix una taca fosca i menuda sobre la bola de la
Terra, on s’està produint l’eclipsi.
L’astronauta Yuri Gagarin, primer home que va veure la Terra des de l’espai
El 12 d’abril del 1961, el pilot rus es convertia en el primer ésser humà
que eixia de l’atmosfera terrestre i feia la volta al món en poc més d’una hora.
A bord de la càpsula Vostok-1, Yuri Gagarin era Era un color que passava d’una manera suau
enviat a l’espai per a comprovar si els humans d’un blau pàl·lid a un de fosc, després a violeta
podien menjar, beure o moure’s sense gravetat, i, d’aquest, al negre més absolut.
quelcom de què els científics no estaven massa Des d’aleshores, centenars de vols espacials ens
segurs. han familiaritzat amb la imatge espectacular d’un
Des de la nau va contemplar per primera vegada planeta cobert, sobretot, per aigua. Per això es diu
el nostre planeta i comentà que, des de l’espai, que la Terra també es podria anomenar planeta
la Terra tenia un color meravellós. blau.
Un eclipsi anular de Sol va poder ser observat per complet des de Portugal,
Espanya i una part de l’Àfrica
La Lluna va ocultar gairebé el 90 % de la superfície del Sol, es va produir un descens
important de la lluminositat i es va poder veure un anell de llum durant més d’11 minuts.
El 3 d’octubre de 2005, a partir de les 8.51 h Durant un eclipsi disminueix la radiació solar,
del matí, el Sol, la Terra i la Lluna començaven baixa la temperatura, canvia la humitat i la pressió
a alinear-se per a donar lloc a un eclipsi de atmosfèrica i, fins i tot, s’altera el comportament
Sol. Aquest fenomen sorprenent ocorre per les dels animals.
dimensions de la Lluna. Quan el nostre satèl·lit Ara bé, no podem oblidar que per a poder observar
s’interposa entre el Sol i la Terra, la grandària, aquests fenòmens hem de prendre algunes
vista des del nostre planeta, sembla la mateixa. precaucions. La radiació solar pot fer-nos malbé
Els eclipsis són fenòmens molt interessants la vista, per la qual cosa mai hem d’observar un
gràcies als quals es poden fer un gran nombre eclipsi d’una manera directa. Hi ha molts mètodes
de mesuraments. Gràcies a aquests, Aristòtil va per a poder gaudir d’aquest fenomen, entre
deduir que la Terra era esfèrica. aquests, protegir-se els ulls amb unes ulleres amb
filtres especials.
F
G
EclipsiS
MAREES
10 km
GF
70 km
G
Característiques de la Terra
Composició de l’atmosfera
Temperatura mitjana
Presència d’aigua
Protecció de radiacions
Activitat geològica
Característica única en el sistema solar
2 Fes un dibuix esquemàtic senzill dels moviments de translació i de rotació de la Terra, i explica el temps
que tarda a fer aquests moviments i els fenòmens naturals que provoquen.
a) Tots els dies són iguals pel que fa a les hores de llum al llarg de tot l’any.
b) És 21 de juny i el Sol està alt sobre l’horitzó i no hi ha nit durant sis mesos.
c) És 2 de novembre, és primavera i els dies es fan cada vegada més llargs i les nits,
més curtes.
4 En quines zones de la Terra es produeixen les quatre estacions? Quines són? Quina és la causa
principal de les estacions?
5 Dibuixa la situació de quart minvant de la Lluna i la seua situació en relació amb el Sol i amb la Terra.
A quin fet es deuen les fases de la Lluna?
6 Defineix els termes següents: solstici; equinocci; marea; pla de l’eclíptica; eclipsi.
7 Identifica les capes internes de la Terra en l’esquema següent. Explica quines capes es distingeixen
en l’escorça terrestre i quines en són les característiques.
8 Quin és el procediment que s’ha de seguir per a fer l’anàlisi d’un text científic?
2 Fes un dibuix esquemàtic de la Terra, en el qual s’indique la inclinació del seu eix de rotació, el sentit del gir
de rotació, els hemisferis i l’equador i la incidència dels raigs solars.
3 Explica per què es produeixen les estacions. Quins són els moments en què anualment es produeix un canvi
d’estació? En quines zones del món hi ha solament dues estacions? Quan i què ocorre durant el solstici
d’hivern en l’hemisferi sud?
4 Per què un eclipsi de Sol ocorre durant la lluna nova i l’eclipsi de lluna
durant la lluna plena? Observa l’esquema de la dreta i explica quin
fenomen s’hi està produint.
6 Compara l’atmosfera de Venus amb l’atmosfera de la Terra. Què ocorre a la Lluna i a Mart?
9 Quan s’ha identificat un problema científic, quin és un dels primers passos que s’han de fer
per a resoldre’l?
1 Quina és la temperatura mitjana de la superfície terrestre? Explica per què la temperatura de la Terra
permet l’existència del cicle de l’aigua.
3 Quina és la inclinació de l’eix de rotació terrestre respecte del pla de l’eclíptica? Què passaria
si la inclinació de l’eix fóra més gran? I si fóra més xicoteta?
4 Quin és el període exacte de la translació terrestre al voltant del Sol? Si no s’hagueren establit
els anys de traspàs o bixestos, què passaria? Imagina com afectaria la data d’ací a vint anys
i a vint segles.
5 Les estacions.
a) El dia 3 de juliol, és de dia o és de nit al pol nord? I al pol sud? Per què als pols la nit i el dia
duren sis mesos?
b) Als països escandinaus, al mes de juny, es pot observar el Sol de Mitjanit. Aquest fenomen
consisteix que, durant uns quants dies, el Sol no s’amaga. Inclús a la matinada, està en el cel,
molt a prop de l’horitzó. Per què ocorre aquest fet?
6 Les marees es produeixen per l’atracció que exerceix la Lluna sobre la Terra. Explica com ocorren.
7 Què és un eclipsi de Sol? I un eclipsi de Lluna? Quina diferència hi ha entre un eclipsi parcial
i un eclipsi total? Es produeixen simultàniament? Per què?
8 Si el nostre satèl·lit fóra més xicotet, com serien les àrees de la Terra afectades per un eclipsi
de Sol total? I, si el nostre satèl·lit fóra de la mateixa grandària, però estiguera més lluny
de la Terra, què passaria?
9 En general, es pot dir que hi ha un any bixest o de traspàs cada quatre anys? Per què?
Quins anys són bixestos?
10 Calendaris.
11 La Lluna.
12 Dibuixa un esquema de l’interior terrestre. Indica les capes que el formen: escorça, mantell i nucli,
i les divisions internes d’aquestes capes.
14 A quines condicions del medi terrestre necessiten adaptar-se els animals que hi viuen?
1 Quines són les característiques principals de la Terra? Quina és la característica que la fa única
com a planeta en el sistema solar?
3 Què són els equinoccis? Coincideixen les dates dels equinoccis en l’hemisferi nord i en el sud?
Per què?
4 Com arriben els raigs del Sol al nostre país durant el solstici d’hivern? Explica per què.
6 Què és un eclipsi? Quins són els dos tipus d’eclipsis que es produeixen? Explica’ls.
10 Les estacions.
a) Què passaria amb les estacions si l’eix de rotació de la Terra no estiguera inclinat respecte
del pla de translació?
b) Quina és la diferència entre equinoccis i solsticis? Quins dies es produeixen?
11 Explica en què es diferencien l’escorça continental i l’oceànica. Quines són les altres capes
de la Terra?
Recorda que...
La Terra forma part del sistema solar que, al seu torn, és un
dels conjunts d’astres que formen la galàxia anomenada Via
Làctia.
En l’exterior del nostre planeta es distingeixen tres parts:
l’atmosfera, la hidrosfera i la litosfera.
L’interior de la Terra està format per tres capes: l’escorça,
el mantell i el nucli. L’escorça i la part menys profunda del
mantell formen la litosfera.
Els éssers vius habiten en una franja molt estreta que forma la
superfície de la Terra, el gruix de la qual és de 10 000 m.
Aquesta franja de la Terra en què hi ha la vida s’anomena
biosfera.
1 Retola l’esquema de l’estructura de la Terra indicant-ne les parts o les capes visibles.
• Quan observem la Terra des de l’espai, quina part de la litosfera podem apreciar?
Per què?
• Els termes escorça i litosfera es refereixen a la mateixa capa de la Terra? Com es poden diferenciar?
Escorça
Mantell
Nucli
4 Resumeix els teus coneixements sobre les parts de la Terra. Respon a les preguntes següents:
• Què és l’atmosfera?
• Què és la hidrosfera?
• Què és la litosfera?
5 Repassa la composició de la Terra. Marca les frases correctes. Corregeix les falses i escriu-les tot seguit.
Recorda que...
El nostre planeta fa dos moviments: la rotació
i la translació.
• El moviment de rotació consisteix en el gir de la Terra
sobre si mateixa. La Terra tarda 24 hores a fer una volta
completa. Aquest moviment origina la successió dels
dies i les nits.
• La translació és el moviment de la Terra al voltant
del Sol. La Terra tarda 365 dies i un quart de dia
(365,25 dies) a fer una volta completa al voltant
de l’estrella.
L’eix de rotació de la Terra coincideix amb la línia
que uneix el pol nord i el pol sud. Però aquest eix està
inclinat respecte del pla de translació al voltant del Sol.
Aquest fet provoca la successió de les estacions.
1 En l’esquema següent de la translació de la Terra, retola la data aproximada en cada quadre
i el nom de l’estació corresponent a l’hemisferi nord.
3 Completa el quadre següent descrivint l’oratge en les quatre estacions i com arriben els raigs del Sol
a la superfície de la Terra en cada cas.
Primavera
Estiu
Tardor
Hivern
4 Pensa en l’efecte de la inclinació dels raigs solars en les diferents èpoques de l’any.
Respon a les preguntes següents:
• Quan calfen els raigs solars una superfície més gran, quan arriben perpendiculars a la superfície
del terreny o quan arriben inclinats?
• Com evolucionen les temperatures des del començament de la tardor fins al començament de l’hivern?
Per què?
• Com evolucionen les temperatures des del final de l’estiu fins al començament de l’hivern?
Per què es produeix aquesta evolució?
5 Resumeix el que saps sobre els moviments de la Terra. Explica en què consisteix cada un
d’aquests moviments i els efectes que es produeixen en el nostre planeta com a conseqüència
d’aquests factors i d’uns altres de relacionats.
• El moviment de translació.
Direcció
de la llum solar
Lluna
Dia 7
Terra
Dia 14 Dies 1 i 28
Dia 21
• Fixa’t en els dies que hem assenyalat en l’esquema (són dades aproximades). Quants dies dura, segons
el dibuix, un cicle complet de la Lluna, és a dir, una volta completa del nostre satèl·lit al voltant de la Terra?
Per què apareix «dies 1 i 28» en la mateixa imatge de la Lluna?
• Recorda les fases lunars i indica quina és la que es veu des de la Terra cada un dels dies assenyalats.
• Dia 1:
• Dia 7:
• Dia 14:
• Dia 21:
• Dia 28:
• La Lluna sempre ofereix la mateixa cara a la Terra. De fet, solament s’ha pogut fotografiar la cara oculta
de la Lluna enviant naus espacials. Això és perquè, a més de girar al voltant de la Terra, el nostre satèl·lit
gira sobre si mateix. Pensa i respon: quant de temps tarda la Lluna a fer un gir complet al voltant de si
mateixa? Explica la resposta.
• Observa que la Lluna acompanya la Terra en el seu viatge al voltant del Sol. Independentment
de la posició de la Terra i la Lluna, hi ha una fase lunar en la qual el nostre satèl·lit sempre està
en el punt màxim d’allunyament respecte del Sol. Quina és aquesta fase? Justifica la resposta.
3 Observa els dibuixos. Indica quin correspon a un eclipsi de Sol i quin a un eclipsi de Lluna.
Terra
Lluna
Sol
4 Pensa i explica.
5 Completa un informe sobre la Lluna. Busca en el llibre les dades sobre el satèl·lit de la Terra i completa
l’informe. També hi pots incloure el que n’has aprés fent aquesta fitxa.
• Què és la Lluna?
• Quins moviments fa i quant de temps inverteix en cada un? Busca dades exactes.
• Quin és l’efecte visible a la Lluna, que es produeix com a conseqüència de la seua translació
al voltant de la Terra?
• Què passa quan la Lluna, en el moviment al voltant de la Terra, se situa entre el nostre planeta i el Sol?
• Els eclipsis de Sol o de Lluna són visibles des de tots els punts de la Terra? Per què?
1 En el dibuix següent hem representat dues de les idees històriques sobre la disposició dels planetes
del sistema solar.
3 5 1 28 6
• Observa les diferències entre els dos dibuixos. Quin dels dos correspon a un sistema heliocèntric, és a dir,
amb el Sol en el centre del sistema solar, i quin a un sistema geocèntric, és a dir, amb la Terra en el centre?
Quina és la representació real del sistema solar?
• Raona i explica. Per què es produeix amb freqüència la idea errònia de pensar que la Terra
està en el centre del sistema solar i la resta dels astres giren al seu voltant?
• Per què, fins al segle XV, es pensava que la Terra era plana?
• Busca informació en el llibre i respon. Quin científic de l’antiguitat pensava que la Terra
no era plana, sinó que tenia forma d’esfera? Quin experiment li va fer pensar que el nostre planeta
era esfèric? Quina és la mesura que calculà per a la circumferència de la Terra? Fes, en el quadre,
un esquema de com podem reproduir fàcilment el fenomen que va observar aquest científic.
• Resumeix, tot seguit, les dades més importants que coneixes sobre la Terra com a planeta.
Indica’n el radi, la circumferència i els moviments que fa.
2. Sentit de gir
1. Equador
7. Dia 3. Hemisferi nord
8. Nit
4. Pla equatorial
6. Eix de
rotació 5. Hemisferi sud
1. 1 1.
2. 2 2.
3. 3 3.
4. 4 4.
5. 5 5.
6. 6 6.
7. 7 7.
8. 8 8.
2. Sentit de gir
1. Equador
7. Dia 3. Hemisferi nord
8. Nit
4. Pla equatorial
6. Eix de
rotació 5. Hemisferi sud
北半球的季节
2. 21 de març.
1. Primavera Equinocci de primavera
8. 21 de juny. 3. Hivern
Solstici d’estiu 4. 22 de desembre.
Solstici d’hivern
7. Estiu 5. Tardor
6. 22 de setembre.
Equinocci de tardor
1. Primăvara 1 1. 春天
5. Toamna 6 6. 9月 22日。秋分
6. 22 septembrie. Echinocţiul 7 7. 夏天
de toamnă
8 8. 6月 21日。夏至
7. Vara
2. 21 de març.
1. Primavera Equinocci de primavera
8. 21 de juny. 3. Hivern
Solstici d’estiu 4. 22 de desembre.
Solstici d’hivern
7. Estiu 5. Tardor
6. 22 de setembre.
Equinocci de tardor
月相
3. Quart creixent
4. Lluna plena
1. Lluna˘ nouă 1 1. 新月
4. Lluna˘ plină
3. Quart creixent
4. Lluna plena
100 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
RECORDA I CONTESTA 2.11. No s’ha de mirar directament al Sol perquè les radia·
cions que emet acceleren l’envelliment de la capa ex·
1. El conjunt de tots els éssers vius s’anomena biosfera. terna dels ulls. Durant un eclipsi, la llum no ens arriba,
2. El gir sobre si mateixa s’anomena rotació, i el desplaça· però sí les radiacions.
ment que fa al voltant del Sol, translació. 2.12. Característiques de les capes:
3. La Terra és un planeta interior (c). a) E
scorça continental formada per roca. Constituïda
principalment per granit.
Busca la resposta
b) E
scorça oceànica formada per roca, sent la més
La nit més llarga en l’hemisferi nord és el 22 de desembre i en abundant el basalt.
l’hemisferi sud, el 21 de juny. c) M
antell. Format per roques en estat sòlid a una
temperatura entre 1 000 i 4 000 ºC.
ACTIVITATS d) N
ucli extern. El component principal és el ferro, és
líquid i està a més de 4 000 ºC.
2.1. Les característiques que fan de la Terra un planeta únic
són: un camp magnètic que protegeix la Terra d’algu· e) N
ucli intern. El component principal és el ferro, és
nes radiacions solars; una atmosfera formada principal· sòlid i està a més de 4 000 ºC.
ment per nitrogen i oxigen; una temperatura mitjana de
15 ºC, amb variacions relativament suaus; l’existència
d’aigua; la presència d’un satèl·lit responsable de les Escorça
marees dels oceans; la gran activitat geològica i la pre· Escorça oceànica
sència de vida. continental
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 101
per nitrogen i oxigen principalment, i quantitats me· duren el mateix. de la tardor curt de l’any.
102 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
2.36. La superfície total de la Terra és de 512 553 938,4 km2 2.45. Els equinoccis són els dies de pas de l’estiu a l’hivern
segons la fórmula indicada (6 378 km2 per 12,6). Per i de l’hivern a la primavera. Els solsticis són els dies de
a esbrinar els quilòmetres quadrats que corresponen a pas de la tardor a l’hivern i de la primavera a l’estiu.
fons oceànics apliquem una regla de tres: Al llarg de l’any hi ha dos equinoccis i dos solsticis.
La inclinació de l’eix de rotació de la Terra és la causa
Superfície fons oceànics 5
d’aquestes variacions al llarg de l’any.
70 3 511 268 940 km2
5 5 358 787 756,88 km2
100 COMPRENC EL QUE LLIG
Superfície
continents
5 2.46. Identificar
2 358 787 756,8 5
5 512 553 938,4
– És un cilindre d’acer.
5 153 766 181,6 km2
– Té 30 m de longitud.
– En un extrem té un trepant impulsat per un motor.
UNA ANÀLISI CIENTÍFICA
– És una excavadora subterrània.
2.37. Sòlid i fluid; rígid i plàstic; fràgil i tenaç. a) Sòlid, fràgil i
– Pot girar i travessar roca sòlida.
rígid; b) Plàstic i tenaç; c) Fluid.
2.47. Relacionar. No, perquè va calcular que aniria a 500
2.38. Les pressions i les temperatures elevades a què estan
m/h i ho feia a 12 km/h. No va poder calcular-la perquè
sotmeses les roques en l’interior del mantell.
no tenia instruments que mesuraren la potència del ge·
2.39. Els corrents de roca fosa que poden arribar fins a la nerador de l’excavadora.
superfície es formen en la base del mantell.
2.48. Sintetitzar. Viatge a l’interior de la Terra, perquè resu·
2.40. meix el contingut de tot el fragment. Es refereix al pro·
Superfície terrestre/interior pòsit amb què va ser construïda l’excavadora: conéixer
Fenomen
del mantell l’interior de la Terra.
Les roques tenen un Interior del mantell 2.49. Aplicar. No, perquè la calor interna augmenta a raó de
comportament plàstic
mig grau cada 20 o 25 m de profunditat. La temperatu·
Les roques són sòlides i Superfície terrestre ra a 2 000 m és de [(2 000 2 500)/25) 3 3 0,5] graus
rígides més.
Hi pugen corrents de roca Interior del mantell
fosa
S’hi formen colades de lava Superfície terrestre
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 103
104 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
En aquestes hi ha una activitat volcànica molt intensa. El 22 de desembre comença el solstici d’estiu en l’hemis·
Per exemple, la dorsal de l’oceà Atlàntic. feri sud, els dies comencen a fer-se més curts i les nits es
fan més llargues.
10. La biosfera és el conjunt d’éssers vius que habiten la
Terra. La biosfera fa l’intercanvi de gasos següent amb 4. L’eclipsi de Sol ocorre durant la lluna nova perquè la Llu·
l’atmosfera: na s’interposa entre la Terra i el Sol i, des de la Terra es
– El diòxid de carboni és absorbit per les plantes per a fer veu la part de la Lluna que està en ombra. Durant l’eclipsi
la fotosíntesi. de Lluna, la Terra s’interposa entre el Sol i la Lluna, que
és la posició de la lluna plena, i des del nostre planeta s’hi
– Es produeix oxigen durant la fotosíntesi dels organis·
veu la part il·luminada. El dibuix correspon a un eclipsi de
mes fotosintètics.
Sol, ja que la Lluna està entre el Sol i la Terra, i projecta
– Molts éssers vius evaporen aigua, la qual cosa propor· l’ombra sobre el planeta.
ciona humitat a l’atmosfera.
5. El nucli és la capa més interna de la Terra i està a conti·
– Microorganismes del terra que expulsen nitrogen a l’at·
nuació del mantell. Està compost de ferro, principalment,
mosfera com a producte de les seues activitats.
i la seua temperatura és de més de 4 000 ºC. Està dividit
en un nucli extern líquid i un d’intern sòlid. La separació
PROVA D’AVALUACIÓ 2 entre ambdós nuclis està a 5 150 km de profunditat.
1. a) E
l camp magnètic de la Terra protegeix els éssers vius Escorça
de les radiacions solars. oceànica
Escorça
b) L a temperatura mitjana de la Terra està al voltant de continental
15 ºC.
c) A
la Terra hi ha molta activitat geològica, com ara ter·
ratrèmols i volcans.
d) E
l cicle de l’aigua es produeix gràcies a la temperatu· Mantell Nucli
ra de la Terra i les seues variacions.
extern
e) L a vida ha evolucionat en el nostre planeta al llarg de Nucli 6 378 km
milers de milions d’anys, la qual cosa fa la Terra única intern 5 150 km
en el sistema solar. 2 900 km
2. Sentit del gir 0 km
Equador
Dia Hemisferi nord
l
N
it
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 105
c) F
als. Les fosses oceàniques són les zones més pro· Per a fer aquest càlcul, en el primer cas, sabem que
fundes dels oceans, com la fossa del Japó o la de les si no s’haguera fet la correcció, cada any tindríem un
Mariannes. desfasament de 5 hores i 48 minuts (en total 348 mi·
d) Verdader. nuts per any si cada hora té 60 minuts), que es van
acumulant a mesura que passen els anys. Vint anys
9. Quan s’ha identificat un problema científic, un dels pri· corresponen a 348 minuts 3 20 anys 5 6 960 minuts.
mers passos a seguir és recollir la major quantitat d’infor· Traduït en hores, 6 960 / 60 5 116 hores, és a dir, 4
mació relacionada amb el problema. Es pot trobar infor· dies i 8 hores (116 hores / 24 hores per dia).
mació en Internet, en revistes científiques, en llibres de
divulgació o llibres de text. 5. Les estacions.
a) E
l dia 3 de juliol és de dia en el pol nord i en el pol
10.
Característiques Medi aquàtic Medi terrestre sud és de nit. Les nits i els dies en els pols duren sis
mesos perquè, com que l’eix de rotació de la Terra
Presència Abundància Escassesa està inclinat, la zona dels pols és la que queda més
d’aigua
lluny o més propera al Sol en fer la Terra el moviment
Temperatura Temperatures Variacions de translació.
quasi constants de temperatura b) A
ls països escandinaus, al mes de juny, es pot obser·
fortes
var el Sol de Mitjanit. Aquest fenomen consisteix en
Presència de Escassesa de llum Abundància el fet que, durant uns quants dies, el Sol no es pon.
llum amb la profunditat de llum Inclús de matinada, està en el cel, molt a prop de
l’horitzó. Això és perquè l’hemisferi nord, en aquesta
Densitat de Més densitat de Més densitat de època de l’any, està en la part inclinada de la Terra
l’aigua/aire l’aigua l’aire que rep més quantitat de raigs solars. Com més a
prop estiga dels pols, més llargs seran els dies, fins a
Presència Escassesa Abundància arribar al punt en què en el solstici d’estiu, el Sol no
d’oxigen d’oxigen dissolt d’oxigen
es pon de nit.
6. L a Lluna atrau l’aigua del mar, el nivell del qual puja en
AMPLIACIÓ la zona més pròxima a la Lluna i en la zona oposada. Es
produeix la marea alta. En les zones més allunyades de
1. La temperatura mitjana de la superfície terrestre és de
la Lluna es produeix l’efecte contrari, el nivell de l’aigua
15 ºC. La temperatura sofreix algunes variacions que per·
baixa i es produeix la marea baixa.
meten els canvis d’estat de l’aigua i, per tant, l’existència
del cicle de l’aigua. L’atmosfera i l’efecte d’hivernacle que 7. Un eclipsi de Sol es produeix quan la Lluna està entre el
aquesta exerceix sobre la Terra, mantenen la temperatu· Sol i la Terra. La Lluna projecta, llavors, la seua ombra
ra. Si no fóra així, la temperatura mitjana de la Terra seria sobre la Terra. Un eclipsi de Lluna ocorre quan el planeta
de 233 ºC. Terra s’interposa entre el Sol i la Lluna. Llavors, la Terra
2. El pla de l’eclíptica és el pla que conté l’òrbita de la Terra projecta l’ombra sobre la Lluna. No poden ocórrer alhora,
al voltant del Sol. La Terra fa el moviment de translació ja que les circumstàncies en què passen són completa·
sobre aquest pla en sentit antihorari. ment oposades entre si.
3. La inclinació de l’eix de rotació terrestre respecte del 8. Si el nostre satèl·lit fóra més xicotet, les àrees afectades
pla de l’eclíptica és d’uns 23,5º. Si la inclinació de l’eix per un eclipsi de Sol serien també més menudes perquè
de la Terra fóra més gran, els dies i les nits, s’allargari· l’ombra que projectaria la Terra seria menor. Si el nostre
en o s’acurtarien més, segons la zona de la Terra. Per satèl·lit fóra de la mateixa grandària, però estiguera a més
exemple, l’hemisferi nord tindria nits encara més curtes distància de la Terra, llavors ocorreria el mateix fenomen
a l’hivern i nits més llargues, a l’estiu. Si la inclinació fóra esmentat abans, és a dir, l’ombra projectada sobre la Ter·
menor, s’igualarien els cicles del dia i de la nit. ra seria més menuda.
4. La Terra tarda exactament 365 dies, 5 hores, 48 minuts i 9. En general, podem dir que hi ha un any bixest o de tras·
45 segons a fer una volta al voltant del Sol. Si no s’hague· pàs cada quatre anys perquè cada quatre anys s’acumu·
ren establit els anys bixestos, hi hauria un desfasament la un desfasament d’un dia (5 hores i 48 minuts l’any, és
de 5 hores i 48 minuts que s’anirien acumulant any rere a dir, 348 minuts l’any 3 4 anys 5 1 392 minuts, dividit
any. Passats els anys, el desfasament seria tan gran que per 60, obtenim 23,2 hores, és a dir, quasi un dia com·
no coincidiria la denominació d’any amb el moviment de plet). Anys bixestos són aquells als quals afegim un dia,
translació de la Terra. el 29 de febrer, per a rectificar el desfasament que ocorre
amb l’any sideral, temps que tarda la Terra a fer la volta
Si no s’haguera corregit el desfasament corresponent en
al Sol (365 dies, 5 hores, 48 minuts i 45 segons).
el calendari, amb la inclusió d’anys bixestos, d’ací a vint
anys tindríem un desfasament de 4 dies i 7 hores; és a 10. a) E
l calendari lunar es basa en el cicle de les fases de
dir, l’any començaria 4 dies i 7 hores abans del comp· la Lluna. Estableix el mes lunar com el temps entre la
te. Després de vint segles l’endarreriment seria de 4 791 lluna plena i la següent. Els inques utilitzaren aquest
dies i 1 hora. sistema.
106 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
b) E
ls egipcis van establir un sistema solar amb un any – Existència del cicle de l’aigua.
de 360 dies, dividit en 12 mesos de 30 dies cadas· – Gran activitat geològica.
cun, en el III mil·lenni aC. Sí que es pareix a l’actual,
– Presència de vida, característica que la fa única en el
encara que l’any és més curt.
sistema solar.
c) E
l nostre calendari és solar ja que els dies marquen la
2. Tenim el dia i la nit perquè la Terra tarda 24 hores a fer
posició de la Terra en el seu moviment al voltant del
un gir complet al voltant de si mateixa. Al llarg d’aquestes
Sol. El nostre calendari s’anomena gregorià.
24 hores, una part de la Terra rep la llum del Sol, és de
11. a) L a cara oculta de la Lluna és l’hemisferi no observa· dia, mentre que l’altra està a l’ombra i és de nit. En girar
ble de la Lluna vista des de la Terra. Aquest fenomen la Terra, va canviant la zona que rep els raigs del Sol.
ocorre per la coincidència dels períodes de rotació i
3. S’anomenen equinocci els dos moments de l’any en què
de translació de la Lluna, 28 dies.
el Sol es posa exactament per damunt de l’equador i la
b) L a cara oculta de la Lluna sempre està mirant a l’es·
longitud del dia i de la nit són la mateixa. Els equinoc·
pai i, per tant, està més exposada a trobar-se amb
cis en l’hemisferi nord i en el sud no coincideixen. Quan
cossos celestes que xoquen contra la seua superfície
l’hemisferi nord té equinocci de primavera, el dia 21 de
i hi deixen cràters.
març, el del sud té equinocci de tardor. Això és per la
12. Escorça inclinació de l’eix de la Terra. Per exemple, el 21 de març,
oceànica l’hemisferi nord està més a prop del Sol, mentre que l’he·
Escorça
continental misferi sud està més allunyat del Sol per la inclinació de
l’eix de la Terra.
4. Durant el solstici d’hivern, els raigs del Sol arriben al nos·
tre país oblics, es reparteixen per una zona més àmplia i
han de travessar una part més gruixuda d’atmosfera. En
Mantell Nucli aquesta època, la península Ibèrica està obliqua al Sol.
extern
Nucli 5. Les fases de la Lluna són lluna nova, quart creixent, lluna
6 378 km
intern 5 150 km plena i quart minvant.
2 900 km 6. Un eclipsi és l’ocultació, total o parcial, d’un astre per un
altre. Es produeixen dos tipus d’eclipsis:
0 km
– Eclipsi de Sol. Es produeix quan la Lluna està entre el
Sol i la Terra, i la Lluna projecta la seua ombra sobre la
Terra.
– Eclipsi de Lluna. Ocorre quan el planeta Terra s’inter·
posa entre el Sol i la Lluna, i la Terra projecta la seua
ombra sobre la lluna plena.
13. El perfil dels fons oceànics es caracteritza per la presèn·
7. Quan hi ha marea, el nivell de l’aigua del mar augmenta
cia de:
en la zona terrestre més propera a la Lluna i en la situada
– Serralades oceàniques, amb molta activitat volcànica. en la part oposada. Es produeix la marea alta. En les zo·
– Fosses oceàniques, zones més profundes dels oceans. nes més allunyades de la Lluna, ocorre l’efecte contrari:
– Planes abissals, les més extenses del planeta. l’aigua baixa i s’origina la marea baixa. Les marees es
produeixen per la força d’atracció gravitatòria de la Lluna.
– Volcans submarins, els quals, de vegades, apareixen
formant arxipèlags volcànics. 8. L’atmosfera és la capa d’aire que envolta la Terra. L’aire
és una mescla de gasos, els components dels quals, ma·
14. Els animals del medi terrestre s’han d’adaptar a les con·
joritàriament, són el nitrogen i l’oxigen. La hidrosfera està
dicions del medi terrestre següents:
formada per tota l’aigua que hi ha a la Terra. Els oceans
– Escassesa d’aigua.
estan formats per aigua salada, amb grans concentraci·
– Variacions fortes de temperatura. ons de sals dissoltes. L’aigua dels rius i dels llacs s’ano·
– Abundància de llum. mena dolça, encara que també té sals dissoltes, però en
– Aire més poc dens. quantitats més xicotetes.
– Abundància d’oxigen. 9. a) L ’eix de rotació passa pel pol nord i pel pol sud i tra·
vessa el planeta pel centre.
REFORÇ b) A
quest eix està inclinat uns 23,5º respecte del pla de
1. Les característiques principals de la Terra són: l’eclíptica.
– Presència d’un camp magnètic. c) U
n dia és el temps que passa un punt de la superfície
– Presència d’atmosfera amb oxigen, indispensable per terrestre per la zona il·luminada pel Sol.
a la vida. 10. a) S
i l’eix de rotació de la Terra no estiguera inclinat res·
– Temperatura mitjana de 15 ºC, amb variacions relativa· pecte del pla de translació, no hi hauria les estacions.
ment suaus. Els dies i les nits serien iguals al llarg de tot l’any.
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 107
b) E
ls equinoccis són els dies de pas de l’estiu a la tar· davall de l’escorça i el nucli, situat davall del mantell, i
dor i de l’hivern a la primavera. Es produeixen cap al compost principalment per ferro.
22 de setembre i el 21 de març. Els solsticis són els
12. El calendari julià va ser establit en l’any 45 aC per la civi·
dies de pas de la tardor a l’hivern i de la primavera a
lització grecoromana i es diferencia del gregorià en el fet
l’estiu. Es produeixen cap al 22 de desembre i el 21
que l’any començava al març.
de juny.
13. Adaptacions dels éssers vius al medi aquàtic:
11. L’escorça continental té un gruix de 70 km, forma els
– Els animals tenen formes allargades per a adaptar-se a
continents, i la roca més abundant que té és el granit.
la resistència al moviment que ofereix l’aigua.
L’escorça oceànica té un gruix de 10 km, es forma a par·
tir de l’activitat volcànica de les dorsals oceàniques, i la – Per a respirar usen brànquies per les quals agafen
roca més abundant és el basalt. Les altres dues capes l’oxigen de l’aigua.
són: el mantell, que té fins a 2 900 km de profunditat per
108 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
CONTINGUTS
CONCEPTES • L’atmosfera, la seua composició, les capes, com es va formar, la relació entre éssers
vius i la seua composició. (Objectiu 1)
• La física atmosfèrica: pressió atmosfèrica, altes i baixes pressions, humitat, temperatura.
• Els fenòmens atmosfèrics: precipitacions, vents, formació de núvols. (Objectiu 4)
• La meteorologia, el clima, previsions meteorològiques, borrasques i anticiclons.
(Objectiu 3)
• L’impacte de l’activitat humana en l’atmosfera, contaminació, mesures correctores.
(Objectius 5 i 6)
EDUCACIÓ EN VALORS
Educació mediambiental Les tres erres del consumisme responsable són: reduir,
reutilitzar i reciclar. Reciclar no és suficient, es tracta
En els problemes de la contaminació mediambiental,
de consumir més poc, comprar coses que duren,
destaca la importància del compromís individual. Una
productes locals que no necessiten transport, reutilitzar
de les claus per a contribuir a la solució del problema és
objectes o coses que ja tenim, fer servir peretes de
desenvolupar hàbits responsables com a consumidors.
consum baix i desplaçar-se en transport públic o en
La nostra societat ha arribat a un punt de consumisme
bicicleta. A l’hora de comprar, hem de triar productes
excessiu, es compra i es llança. Ens hem de plantejar què
reciclats que no tinguen CFC.
és el que volem o necessitem realment. El preu de les
coses que comprem inclou un percentatge de l’energia Així influenciem els fabricants perquè els seus
usada per a produir-les i transportar-les, activitats que productes siguen cada vegada més respectuosos
contribueixen a augmentar l’efecte d’hivernacle. amb el medi ambient.
Coneixement i interacció amb el món físic de la informació facilitada per un tipus de format: els
La secció EN PROFUNDITAT, Observació del cel, climogrames.
pàgina 52, mostra imatges dels diversos aspectes Matemàtica
del cel amb condicions atmosfèriques diferents,
relacionant-les amb fets científics. Algunes de les activitats de la secció EN PROFUNDITAT,
Els climogrames, desenvolupen habilitats matemàtiques,
La secció UNA ANÀLISI CIENTÍFICA, El mal d’altura
necessàries per a extraure tota la informació útil a partir
i l’entrenament en altitud, pàgina 55, planteja una sèrie
de les dades d’un gràfic.
de preguntes que necessiten la identificació dels fets
científics que hi ha en el text, i exigeix raonaments Tractament de la informació
que donen suport a les respostes. i competència digital
Comunicació lingüística En aquesta unitat s’esmenten una sèrie d’instruments
que permeten obtenir mesuraments diversos. Les
L’activitat 8 és una activitat de cerca d’informació
dades resultants són la informació que proporcionen.
en l’annex CONCEPTES CLAU.
En la secció CIÈNCIA A LES TEUES MANS, pàgina 53,
La secció EN PROFUNDITAT de la pàgina 42 tracta hi ha una activitat per a la qual cal obtenir dades,
d’explicar en què consisteix L’efecte d’hivernacle. organitzar-les i elaborar la informació a partir
La resposta a la pregunta plantejada en aquesta d’aquestes dades.
secció només és possible respondre-la a partir
d’una comprensió perfecta del text, sense haver de Social i ciutadana
comprendre els principis científics en què es fonamenta. En l’activitat 16 s’incita a la participació ciutadana en
La secció EN PROFUNDITAT de la pàgina 49 és una les tasques de conservació del medi ambient.
activitat destinada exclusivament a la comprensió
CRITERIS D’AVALUACIÓ
PROVES D’AVALUACIÓ
Competències
CRITERIS D’AVALUACIÓ Exercicis Exercicis
avaluades
prova 1 prova 2
a) Descriure la composició i l’estructura de l’atmosfera, esmentant les
característiques i els fenòmens que ocorren en cada una de les 1, 2, 5 1, 2
capes. (Objectiu 1)
b) Explicar l’origen de l’atmosfera, comparant-la amb la d’uns altres
planetes i reconéixer l’aportació dels éssers vius en la seua formació 3, 4 3, 4
i composició actual. (Objectiu 1 i 2)
c) Explicar els fenòmens atmosfèrics. (Objectiu 4) 6, 12 5, 6
ALTITUD EN METRES
DENSITAT, TEMPERATURA
SOBRE EL NIVELL DEL PRESSIÓ EN MIL·LIBARS
g ? dm23 DE L’ATMOSFERA (°C)
MAR
0 1 013,2 (760 mmHg) 1,226 15
500 983,5 1,197 11,7
1 000 898,6 1,112 8,5
2 000 794,8 1,007 2,0
3 000 700,9 0,910 24,5
5 000 540,0 0,736 217,5
7 500 382,3 0,557 233,8
10 000 264,1 0,413 250,0
15 000 120,3 0,195 256,5
Condicions mitjanes en altituds temperades. Comissió Internacional per a la Navegació Aèria (ICAN).
COMPOSICIÓ DE L’ATMOSFERA
112 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
700
O2 H He O
N2
600
500
400
300
200
(…)
N O2 O N2
G
120
Altitud (km)
Termosfera H2O O3
100
Mesopausa CO2
80
Mesosfera
60
Estratopausa
40
Estratosfera
20
Tropopausa
Troposfera
0
200 300 1010 1012 1014 1016 1018 1020 1022
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 113
Contaminants –M
onòxid de carboni Combustió incompleta de substàncies Perill per a qui treballa
carbonats (CO) orgàniques. enmig d’un trànsit dens.
Gasos d’escapament de vehicles.
Calderes i forns mal apagats.
–D
iòxid de carboni Combustió completa Efecte d’hivernacle.
(CO2) de tots els compostos orgànics.
Orgànics:
– Hidrocarburs No n’hi ha en l’atmosfera excepte Efectes cancerígens
en marjals i zones petrolieres. (benzopiré).
Producte de la combustió incompleta
del carburant dels vehicles.
Contaminants –D
iòxid de sofre (SO2) Combustió de carbons i olis minerals Boirum àcid.
sulfurats i triòxid de sofre utilitzats en producció d’energia, Destrucció de teixits
indústries i calefaccions domèstiques. vius.
Corrosió de monuments.
–S
ulfur d’hidrogen Matèria orgànica en descomposició. Males olors.
(H2S) Dipòsits de fem en què hi ha És tòxic
tiobacteris. per als éssers vius.
Refineries.
Contaminants –M
onòxid de nitrogen Processos de combustió en l’aire. Toxicitat elevada. Formen
nitrogenats (NO) Combustions en forns i motors part del boirum oxidant.
de combustió interna (cotxes).
Contaminants –G
rans de pol·len Són d’origen natural.
en forma i microorganismes
de partícules En alguns casos, danys
sòlides i líquides –A
rena, pols volcànica Origen natural.
en les vies respiratòries.
(aerosols i pols) i fum
Combustió de carbó, petroli,
fusta, etc.
Activitats metal·lúrgiques.
Ozó (O3) En les capes baixes es forma Danys en les vies
com a conseqüència de l’aparició respiratòries.
de precursors que hi ha en fums
industrials i de vehicles.
114 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
LA RADIACIÓ SOLAR
El Sol emet moltíssima energia, una part de la qual arri- per a nosaltres però perillosa, ja que pot provocar càn-
ba a la Terra. Es tracta de radiació electromagnètica, un cer de pell per una exposició excessiva. La radiació
tipus d’ona. Les ones transporten més quantitat d’ener- que té més de 0,0007 mm és la infraroja, també invi-
gia com més ràpidament vibren, és a dir, com més gran sible, i transmet calor.
és la seua freqüència i més reduïda la longitud d’ona. La radiació solar no és la mateixa en l’alta atmosfera
La llum visible té una longitud d’ona compresa entre que al nivell del sòl, i varia segons les condicions am-
0,0004 mm i 0,0007 mm. La radiació de menys de bientals, com pots comprovar en el gràfic.
0,0004 mm és la radiació ultraviolada, invisible
03 04 05 06 07 08 09 1 15 2 4
00 00 00 00 00 00 ,00 ,00 00 00 00 ,01
0, 0, 0, 0, 0, 0, 0 0 0, 0, 0, 0
Longitud d’ona en mm
Radiació
RADIACIÓ SOLAR
extraterrestre
F
Amb núvols
Davall de vegetació
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 115
350
300
Concentració de CO2
250
(part per milió)
200
26
350
330
Concentració de CO2
(part per milió)
310
290
270
1720 1760 1800 1840 1880 1920 1960 2000
Any
116 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
ELS NÚVOLS sempre es formen pel refredament d’una massa d’aire. Això pot ocórrer pel contacte
de dues masses d’aire a temperatures diferents o pels moviments convectius, pels quals l’aire més
càlid tendeix a pujar a zones en què la pressió atmosfèrica és menor, la qual cosa provoca una
expansió de l’aire i, com a conseqüència, un refredament.
Durant molt de temps, els núvols han sigut utilitzats per a preveure l’oratge amb antelació. Hi ha molts tipus
de núvols, però per les semblances que tenen, es poden agrupar en deu gèneres, segons la classificació de la
Conferència Internacional de Munic del 1981, que és la base de la classificació que es fa a tots els països:
Cirrus. Són núvols blancs amb aspecte filamentós, com si el cel estiguera pintat a pin-
zellades blanques sobre un fons blau. Si van cobrint el cel a poc a poc, sol indicar que
es produirà un canvi de l’oratge en les pròximes 48 hores. Per si sols, no provoquen
pluja.
Cirrostrats. Formen vels blanquinosos en el cel. Se situen a molta altitud, per damunt
de les muntanyes. Poden provocar halos irisats al voltant del Sol o de la Lluna. Prece-
deixen els núvols de pluja. Per si sols no provoquen pluja.
Altocúmuls. Tenen una forma molt variable. Donen lloc a núvols fragmentats de gran-
dària diversa que formen fileres. Tenen ombres grises. De vegades provoquen l’apari-
ció de núvols amb forma de lent o d’ametla que se solen situar per capes. Són crida-
ners i espectaculars. Solen precedir els períodes d’aiguades moderades o, fins i tot,
tempestuoses.
Altostrats. Provoquen un cel dèbilment cobert pel qual es filtren d’una manera tènue
els rajos del Sol. El cel sol estar grisenc, encara que de vegades fan que hi haja forma-
cions disperses que cobreixen el cel solament en una part. Amb freqüència apareixen
abans d’una davallada de les temperatures i de pluges dèbils.
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 117
Estrats. Cobreixen el cel amb una boirina grisenca molt homogènia. Poden arribar a pro-
duir precipitacions dèbils, encara que és freqüent que els dies d’hivern provoquen cels
coberts sense que hi haja cap tipus de precipitació, però aportant un aspecte plomós al
cel. En èpoques de bon oratge, es formen a la nit i es dispersen al llarg de les primeres
hores del dia.
Cúmuls. Apareixen en les hores de més calor. Són blancs i arredonits. Apareixen a uns
800 m del sòl i tenen prop de 300 m de gruix. L’aspecte ens pot recordar les floricols.
Normalment, indiquen bon oratge, excepte quan evolucionen cap a cumulonimbus.
Cumulonimbus. Es formen per un ascens ràpid d’una massa d’aire calent, a mesura que
puja, es condensa el vapor d’aigua però continua la pujada, la qual cosa provoca un im-
pressionant núvol que s’ha desenvolupat verticalment. Adopta aspecte de torre. La part
alta del núvol es pot expandir cap als costats, en aquest cas tindrà aspecte de fong o
d’enclusa. De lluny, es veu com un núvol blanc amb tonalitats blaves, molt compacte i
impressionant. La base del núvol és fosca. Sol produir tempestes i, inclús, precipitacions
fortes, amb llamps, trons i granís. A la tardor són molt freqüents a la península Ibèrica.
118 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
Fes servir les fitxes anteriors per a identificar els tipus de núvols en el cel, al llarg d’una setmana. Anota-hi les
dates i les hores d’observació. Compara les observacions amb els mapes de l’oratge previstos per als mateixos
dies. Extrau-ne conclusions sobre com ha evolucionat l’oratge i comprova que, normalment, les previsions es
compleixen.
REGISTRE DE DADES
Lloc:
Lloc:
Lloc:
Lloc:
Lloc:
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 119
ELS LÍQUENS són organismes simbiòtics molt sensibles a la contaminació, especialment al SO2
i als metalls pesants. Però aquesta sensibilitat a la contaminació és diferent segons els tipus de
líquens. Per això se solen utilitzar com a indicadors biològics de la contaminació.
Si estudiem zones d’aire molt pur, com per exemple els boscos, veurem que hi ha molta varietat de líquens. Si
en busquem en una zona molt contaminada, no en trobarem cap. Entre aquests dos extrems hi ha situacions
intermèdies.
Buscarem líquens per la zona en què volem fer la investigació. Recorda que els líquens poden aparéixer en
els troncs dels arbres, teulades, sòl, roques, etc. El lloc en què estan s’anomena substrat.
Podem utilitzar com a guia orientativa la classificació següent per a conéixer d’una manera general, la qualitat
de l’aire de la nostra ciutat o poble i comparar-lo amb les zones més properes. És un sistema senzill, i sense
cap cost.
Les zones en què l’aire és molt poc pur, poden aparéixer els tres tipus de líquens, és a dir, crustacis, foliacis i
fruticulosos. En les zones en què hi haja un índex de contaminació elevat solament hi haurà líquens crustacis.
En una situació intermèdia estan els llocs en els quals hi ha els líquens foliacis i els crustacis. Si no apareix
cap tipus de liquen, estem en una zona amb nivells de contaminació molt elevats.
És important assenyalar que aquest estudi únicament ens serveix per a comparar la qualitat ambiental de zo-
nes que tenen un clima paregut, ja que les característiques climàtiques també influeixen en el seu creixe-
ment.
Ací tens dos exemples de líquens:
Els líquens crustacis apareixen com una corfa Els líquens foliacis tenen aparença de fulles més
unida al substrat. o menys arrugades.
120 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
Pressió atmosfèrica
• Ompli un got d’aigua fins a dalt.
• Tapa’l amb un full de paper.
• Posa la palma de la mà damunt del full, de manera que pugues fer la volta al
got. Fes-ho amb rapidesa.
• Lleva la mà i observa que ni l’aigua ni el paper cauen. Quina força actua so-
bre el paper i és capaç de sostenir l’aigua?
Núvols embotellats
• Neteja les parets del recipient i afig un poc d’aigua perquè en quede en el
fons del recipient, però amb molta cura de no banyar les parets.
• Introdueix-hi un poc de fum procedent d’algun tros de paper cremat o d’un
misto.
• Ajusta bé un guant de goma en la boca del recipient de manera que hi pu-
gues introduir la mà. Al voltant del guant, ajustat en l’entrada, enrotlla una
corda perquè no puga passar aire a l’interior del pot.
• Introdueix la mà en el guant. Ara, trau la mà del recipient a poc a poc amb el
guant posat. Repeteix el procés unes quantes vegades i observa com es for-
ma un núvol in vitro.
L’aire pesa
• Infla un globus a mitges. Pesa’l i anota’n el resultat. Infla’l un poc més. Pesa’l
en una balança precisa i torna a apuntar el resultat de la pesada. Com pots
comprovar, l’aire pesa.
• Ara, introdueix aquest mateix globus, amb un poc d’aire, en el congelador
(damunt d’un tros de cartó perquè no s’apegue a les parets). Intenta recordar
la consistència i el volum que té. Al cap d’unes quantes hores, trau-lo del
congelador i estreny-lo. L’has de mantenir a la temperatura del laboratori o
entre les mans durant un temps. L’aire, per l’efecte de la calor, s’ha dilatat.
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 121
Material
Objectiu
• Proveta graduada.
Construir un instrument
• Cubeta.
per a mesurar les variacions
de la pressió atmosfèrica. • Oli amb molt de color (com, per exemple, el d’oliva verge).
• Comptagotes.
• Paper mil·limetrat i goma d’apegar o retolador per a vidre
de punta fina.
PROCEDIMENT
Alça un poc la proveta, evitant que se n’isca l’aigua i afig-hi per la boca
unes gotes d’oli, les quals pujaran amb rapidesa per dins de la proveta.
Finalment, posa la proveta vertical.
Anota l’altura a què arriba l’oli en aquest moment per a tindre-ho com a
referència. Les mesures, les hem d’anotar en mil·límetres d’aigua. Segueix
fent anotacions en els dies següents de les mesures i de l’oratge que
observes (pluja, núvols, parcialment ennuvolat, assolellat, etc.). Elabora
una gràfica en un full de paper mil·limetrat i representa-hi els resultats de
les observacions. Observes alguna relació entre l’oratge i les teues mesures
de pressió?
122 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
Segons Agustín Sánchez Lavega, director d’aquest Aquest planeta ha sigut descrit pels científics
grup de científics, Venus és molt semblant a la com un infern, ja que s’hi produeixen vents
Terra, però és un planeta mort, calcinat i inhòspit de 360 quilòmetres/hora, temperatures de més
per a la vida. La pregunta més important és per què de 400 graus i una pressió atmosfèrica noranta
dos planetes tan semblants han evolucionat d’una vegades superior a la de la Terra.
manera tan diferent. Els científics bascos volen investigar les causes
La Universitat del País Basc treballarà juntament amb per les quals Venus té aquestes característiques
quaranta equips europeus en les imatges que grave o si la Terra pot arribar a evolucionar en algun
una de les càmeres instal·lades en la nau Venus moment cap a un clima similar. El director de
Express. Les imatges proporcionaran informació l’equip va puntualitzar que «com que no es
sobre la meteorologia, els núvols venusians i l’efecte pot treballar amb planetes en un laboratori,
d’hivernacle que pateix Venus. hem d’anar-hi».
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 123
ESTRUCTURA DE L’ATMOSFERA
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
124 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
PREVISIÓ METEOROLÒGICA
1 02 4
1 008
1 016
A
1 024
1 00 0
1 01 6
1 024 1 00 8
1 016
M826534U08P127H2 M826534U08P127H1
INSTRUMENTS METEOROLÒGICS
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 125
PRECIPITACIONS
FORMES DE NÚVOLS
126 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 127
1 Digues la capa de l’atmosfera en què es filtren les radiacions ultraviolades del Sol. Explica com ocorre
aquest fenomen i quina importància té per a la vida a la Terra.
2 Quins són els efectes positius dels gasos de l’atmosfera en la vida terrestre?
3 Descriu com era la primitiva atmosfera terrestre i com es transformà fins a arribar a l’atmosfera actual.
4 És la Terra l’únic planeta que té atmosfera? Per què en la resta de planetes no hi ha vida pareguda
a la que hi ha a la Terra? Posa’n un exemple. Què van aportar els primers éssers vius autòtrofs
a l’atmosfera terrestre?
5 Esmenta els gasos que formen l’atmosfera, ordenats de major a menor segons la proporció en aquesta.
Explica la importància del diòxid de carboni en l’atmosfera. Què ocorre si se n’augmenta la proporció
i s’acumula en l’atmosfera?
6 Com es mouen l’aire fred i l’aire calent en l’atmosfera i quina reacció tenen amb la pressió atmosfèrica?
7 Explica el procés de formació d’un núvol i identifica la forma dels núvols de les fotografies que hi ha tot seguit.
Com es diferencien?
A B 1 024
1 008
1 016
A
8 Descriu les característiques d’una borrasca. 1 024
1 00 0
1 01 6
9 Com s’anomenen les línies que observes en el mapa? Què representen? 1 024 1 00 8
11 Quina utilitat tenen les dades preses fent servir instruments científics en una investigació científica?
M826534U08P127H2
12 Reconeixes els instruments meteorològics següents? Com s’anomenen i per a què es fan servir?
A B
128 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
1 Descriu la capa de l’atmosfera més propera a la superfície terrestre. Quins fenòmens ocorren
en aquesta capa? Quina és la capa següent i com s’anomena el límit entre ambdues?
2 Quin gas té un efecte beneficiós si està en l’estratosfera, però perjudicial si està en la troposfera?
Explica’n els dos papers.
3 Fes un quadre en què compares la composició i les característiques de les atmosferes primitiva
i actual. Quin paper han tingut la fotosíntesi i els organismes autòtrofs en la formació de l’atmosfera
actual? Quines diferències i semblances té la nostra atmosfera amb la de la resta dels planetes?
4 Explica com van aparéixer l’oxigen i l’ozó en l’atmosfera i la importància que tenen per a la vida a la Terra.
5 Com es mouen l’aire calent i el fred, i com es relacionen amb la pressió atmosfèrica?
6 Descriu el procés de formació de les precipitacions de neu. Quines altres precipitacions coneixes?
Quina condició atmosfèrica les diferencia?
7 Si llegires en el diari que les pressions atmosfèriques estan augmentant i la nuvolositat és cada vegada
més escassa, et pensaries que s’acostava un anticicló o una borrasca?
8 Quin tipus de mapa hi ha a continuació? Què indiquen aquests mapes? Segons el mapa, què trobaries
a les illes Canàries: pressions altes o baixes, anticicló o borrasca? Què ho indica?
9 Per què creus que és tan roí l’augment de l’efecte d’hivernacle si aquest efecte, realment, és una funció
que fa el CO2 en l’atmosfera? Quines conseqüències implica aquest augment de l’efecte d’hivernacle?
Quines mesures s’han d’adoptar per a mitigar-lo?
11 Reconeixes els instruments meteorològics següents? Com s’anomenen i per a què es fan servir?
A B
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 129
3 Per quina capa de l’atmosfera es mouen els avions de les línies aèries? En quina capa es produeixen
les estrelles fugaces i les aurores polars?
6 Què són els cirrus? Què és un cúmul? Quin tipus de núvols impliquen pluja?
a) Baròmetre.
b) Anticicló i borrasca.
c) Pluja, neu i pedra.
8 Per què diem que la neu no és pluja congelada? En què es diferencien la neu i el granís?
11 Quins dos factors interactuen per a provocar la gran diversitat de colors en el cel? Per què, a la Lluna, el cel
sempre és de color negre?
12 Què és la contaminació atmosfèrica? Quina n’és la causa? Digues quins són els gasos contaminants principals
i explica’n la procedència.
130 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
3 Com s’anomenen els límits que separen les capes de l’atmosfera i quines capes separen?
4 Per què és important l’atmosfera per al desenvolupament de la vida a la Terra, com la coneixem?
Què passaria si, de sobte, desapareguera l’atmosfera?
5 Quan aparegué l’atmosfera? D’on procedien els gasos que la van constituir?
8 Què és un baròmetre?
12 Quina predicció de l’oratge podem fer si el baròmetre ens indica una pressió atmosfèrica amb tendència
a la baixa?
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 131
• Quines dues característiques fan diferent l’atmosfera de la Terra respecte de les atmosferes d’altres planetes
del sistema solar?
• Quins són els dos gasos més abundants en l’atmosfera dels planetes del Sistema Solar?
1. Mercuri:
2. Venus:
3. Terra:
4. Mart:
5. Júpiter:
6. Saturn:
7. Urà:
8. Neptú:
1 000 km
100 km
50 km
15 km
132 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
3 Completa el quadre amb les característiques de les capes de l’atmosfera terrestre. Busca’n informació
en el llibre de text i copia les descripcions de cada capa.
Troposfera
Estratosfera
Mesosfera
Ionosfera
4 Investiga sobre la capa d’ozó. Busca informació en un diccionari, en una enciclopèdia o en Internet sobre la
capa d’ozó que hi ha en la nostra atmosfera. Intenta esbrinar on està, què és, de què està composta, i en què
beneficia el planeta. Descobreix també per què se’n parla molt sovint en les notícies. Després, fes un resum
de la informació que has obtingut.
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 133
Recorda que...
L’aire és el material que forma l’atmosfera de la Terra. És el material que
respirem els éssers vius terrestres.
L’aire no és un gas sinó una mescla de gasos, en la qual predominen el
nitrogen i l’oxigen; està format per un 78% de nitrogen, un 21% d’oxigen
i un 1% d’altres gasos.
Encara que, com tots els materials gasosos, l’aire és molt lleuger, podem
comprovar que pesa. El pes de la massa d’aire que envolta la Terra
origina el que anomenem pressió atmosfèrica.
1 Construeix un diagrama de sectors amb la composició de l’aire. Escriu en el quadre de l’esquerra els noms
i els percentatges dels gasos que formen l’aire. Després, divideix la plantilla circular en sectors (un per cada
gas), la mida dels quals siga proporcional al percentatge de presència de cada gas en l’aire.
2 Busca en el llibre l’experiment sobre el pes de l’aire i respon. Aquest experiment consisteix, simplement,
a comparar el pes d’un globus buit i un altre globus ple d’aire. En posar-los en els plats d’una balança,
observarem que aquesta s’inclina cap al globus ple.
• Què ens permet comprovar un experiment tan senzill com aquest?
• Som conscients normalment del pes de l’aire? Se t’ocorre alguna cosa que pugues observar en la natura que
et faça pensar que l’aire pesa? Recorda l’experiment del got.
134 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
A
• En quin dels dos llocs fa bon oratge?
____________________________________________
• Borrasca:
• Anticicló:
• Vent:
• Precipitació:
• Núvol:
Les precipitacions
Tipus Característiques principals
Pluja
Neu
Granís
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 135
L’aparença de l’atmosfera està canviant d’una ma- es forma la pluja amb gotes d’uns 2 mil·límetres;
nera constant pels continus corrents de vent, que calen prop d’un milió de gotes xicotetes per a formar
impulsen els núvols. De vegades, en poc de temps, una sola gota de pluja.
es passa de cels rasos a cels completament coberts Hi ha uns quants tipus de núvols, com ara els cú-
de núvols foscos i espessos. El vapor d’aigua dels muls i els cirrocúmuls, que poden arribar a tenir 12
núvols, al seu torn, forma un cicle continu d’evapo- km d’alçada. La major part d’aquest vapor d’aigua
ració i condensació, i torna a la superfície de la prové de l’evaporació de l’aigua dels oceans en la
Terra en forma de pluja, neu i granís. Els núvols zona tropical.
estan formats per concentracions de gotes menudes
d’aigua, a raó d’una gota per mil·límetre cúbic,
aproximadament. Agustín Udías, La Tierra,
Els corrents d’aire mantenen aquestes gotes en sus- en P. García Barreno, La Ciencia en tus manos
pensió i quan s’uneixen per formar gotes més grans, (2000).
• Què diu el text sobre la pluja? Assenyala la frase que ho descriu més bé.
❏ Les gotes d’aigua dels núvols cauen a la Terra pel seu propi pes.
❏ Quan les gotes d’aigua dels núvols s’uneixen entre si, cauen a la Terra. Calen un milió d’aquestes gotes
per a formar una sola gota de pluja.
❏ L’aire fa que les gotes d’aigua dels núvols caiguen a la Terra.
136 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
INSTRUMENTS METEOROLÒGICS
3. Higròmetre
4. Pluviòmetre
5. Anemòmetre
6. Penell
1. 1 1.
2. 2 2.
3. 3 3.
4. 4 4.
5. 5 5.
6. 6 6.
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 137
INSTRUMENTS METEOROLÒGICS
MeteorologICAL instruments
LES Instruments météoROLOGIQUES
Wetterkundesinstrumenten
3. Higròmetre
4. Pluviòmetre
5. Anemòmetre
6. Penell
138 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
云的基本形状
2. Altostratus 2 2. 高层云
3. Cumulus 3 3. 积云
4. Nimbostratus 4 4. 乱层云
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 139
140 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
RECORDA I CONTESTA 3.7. Els núvols estan formats per gotes xicotetes d’aigua,
suspeses en l’aire.
1. El component principal de l’atmosfera és el nitrogen.
3.8. Transpiració. Eixida del líquid contingut en un cos a
2. És necessari utilitzar oxigen en el cim perquè l’aire és
través dels porus.
menys dens i la respiració es fa més difícil i més poc eficaç.
3.9. Que es forme rosada o gebre depén de la temperatura
3. Els núvols estan fets de gotetes microscòpiques d’aigua (b).
de les superfícies dels objectes exposats. Si les superfí-
cies estan gelades, s’hi forma rosada; si estan a tempe-
Busca la resposta ratures per davall de zero, en condensar-se la humitat,
es congela i s’hi forma el gebre. Si l’aire està molt sec,
La força del vent depén de la diferència de pressió entre les
no es produeixen aquests fenòmens ja que cal la pre-
zones d’alta pressió i les de baixa pressió i de la topografia del
sència d’humitat perquè es produïsca la condensació
terreny sobre el qual es desplaça.
que forma la rosada i el gebre.
A
100
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 141
3.17. Els aerogeneradors usen la força del vent per a produir 3.25. 3
energia, per la qual cosa no generen substàncies con-
taminants.
3.18. Observant les dades de la gràfica es refuta la segona
hipòtesi, que diu que si sabem que quan plou sol ha-
ver una borrasca situada a l’oest, i sabem que el vent
procedeix de les borrasques, això vol dir que els dies
de pluja hi haurà vent de l’oest. Si mirem la taula, ve-
iem que els dies 6 i 7, que va ploure, hi havia vent del
sud. En un hivernacle, el vidre de què està fet impedeix que
se n’isca la calor que s’hi acumula per l’acció del Sol, la
Rep suport la primera hipòtesi, que diu que si el vent
qual cosa manté una temperatura interior elevada.
del nord porta aire fred d’Europa, els dies que bufe
aquest vent les temperatures seran les més baixes. El diòxid de carboni de l’atmosfera fa una funció sem-
Efectivament, si mirem les temperatures correspo- blant: impedeix que se n’isca la calor que emet la Ter-
nents als dies 11, 12 i 13, que va bufar vent del nord, ra calfada pel Sol i la temperatura mitjana terrestre es
veiem que són les més baixes. manté en uns 15 ºC.
3.19. El cel té la tendència a estar clar quan les temperatures 3.26. Sobre els pols la tropopausa se situa a uns 9 000 me- 3
són més baixes. tres perquè, com que hi fa més fred, l’aire de la tropos-
fera es contrau i té menys gruix que sobre l’equador, on
3.20. El vent del sud està relacionat amb l’arribada de les
l’aire de la troposfera s’expandeix per la calor.
pluges. Les temperatures tendeixen a ser altes quan
plou. 3.27. No notaran fregament perquè no hi ha aire; estan més
enllà de la ionosfera, en l’espai. 3
3.21. Si es puja a l’Everest cal utilitzar botelles d’oxigen per-
què l’aire hi és menys dens, entra menys aire en els 3.28. L’aire de l’atmosfera no està repartit d’una manera uni-
pulmons i es fa més difícil respirar. forme per efecte de la gravetat, que atrau els gasos cap 3
3.22. Venus i Mart també tenen atmosfera, però no es pot a la Terra i els concentra en les capes més baixes.
considerar que tenen aire perquè la mescla de gasos 3.29. 3
és diferent de la de la Terra.
Concentració (%)
3.23. Els cinc gasos que componen l’atmosfera són: Explicació
Gas Atmosfera Atmosfera
a) N
itrogen (N2). 78% de l’aire; prové dels òxids de de la diferència
primitiva actual
nitrogen que expulsaven els volcans fa 4 500 mili-
ons d’anys i que es van dissoldre en els oceans; és Vapor 15 Molt poc El vapor d’aigua inicial
emprat pels organismes fotosintètics per a fabricar d’aigua es va condensar i va caure 3
la matèria orgànica. en forma de precipitacions
i va formar la hidrosfera.
b) O
xigen (O2). 21% de l’aire; aparegué com a resultat
de la fotosíntesi; és imprescindible per a la respira- 3
ció dels éssers vius. CO2 80-90 0,03 La concentració
disminueix perquè és
c) A
rgó (Ar). 0,9% de l’aire; prové dels gasos expulsats usat pels organismes
pels volcans fa milions d’anys; no intervé en cap fotosintètics.
procés important.
O2 0 21 L’oxigen apareix quan els U
d) O
zó (O3). En proporcions xicotetes; és un derivat de organismes fotosintètics el
l’oxigen; serveix de filtre de les radiacions ultraviola- produeixen. 3
des del Sol.
Ozó 0 0,05 L’ozó apareix quan l’oxigen
e) Diòxid de carboni (CO2). 0,03% de l’aire; procedeix 3
és modificat pels raigs
de les erupcions volcàniques que es van produir fa
del Sol.
milions d’anys; participa en la fotosíntesi.
Argó 1 1 Es manté igual perquè no
3.24. L’ozó és un gas escàs en l’atmosfera terrestre i està en 3
intervé en cap procés que
la part alta de l’estratosfera, tot formant l’ozonosfera. l’altere.
L’ozó es forma quan els raigs del Sol topen amb les
molècules d’oxigen. L’ozó filtra les radiacions ultraviola- N2 0 78 Al principi, l’atmosfera
té òxids de nitrogen
des del Sol i impedeix que arriben en quantitats grans
procedents dels volcans.
a la biosfera, on podrien perjudicar els éssers vius. És
El nitrogen apareix quan
perjudicial si està en la troposfera, ja que és un conta- es dissolen els òxids en
minant verinós. els oceans.
142 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
3.30. a) H
i ha més possibilitats que hi haja nuvolositat i pre- tura, ha acumulat molts glòbuls rojos. En competir
cipitacions a la Gran Bretanya. A Espanya, hi haurà al nivell del mar amb un aire amb molt d’oxigen i
bon oratge per l’anticicló. una sang amb molts glòbuls rojos, té més capacitat
b) La pressió atmosfèrica és més alta a Espanya. d’oxigenació.
c) És més probable que la borrasca es desplace cap a 3.40. A l’esportista que competirà a Granada, li interessa
l’Europa central. entrenar a Valdelinares (Terol), on podrà augmentar la
d) quantitat de glòbuls rojos en la sang.
B RESUM
3.41.
500 km
A
400 km desplacen alguns satèl·lits artificials. S’hi produeixen
les estrelles fugaces i les aurores polars.
80 km Mesopausa
b) S
’acosta una borrasca per la disminució de la pres- L’estratosfera té un gruix d’uns 30 km. El seu límit
superior és l’estratopausa. A la part alta, els raigs
Ozonosfera
sió atmosfèrica. 200 km ultraviolats del Sol xoquen amb les molècules
d’oxigen (O2) i originen el gas ozó (O3). La reacció
produeix calor, per això la part superior està a uns
c) La tendència és que hi haja més nuvolositat. 17 °C sobre zero. A més, es troba una zona rica en
ozó, l’ozonosfera .
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 143
144 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
2. L’ozó, un derivat de l’oxigen, és verinós si està en la tro- 8. El mapa de la figura és un mapa significatiu. Aquests
posfera, però la seua presència en l’estratosfera és vital, mapes indiquen les previsions de l’oratge. A les illes Ca-
ja que filtra les radiacions ultraviolades del Sol, les quals nàries, hi ha altes pressions perquè el mapa ens indica la
són nocives per als humans. presència majoritària de cel ras i sol.
3. 9. L’efecte d’hivernacle natural de l’atmosfera manté la tem-
Atmosfera primitiva Atmosfera actual peratura mitjana de la Terra, la qual cosa permet que
Composició majoritària: Composició majoritària: hi haja vida. Un augment d’aquest efecte provoca l’aug-
diòxid de carboni i vapor nitrogen i oxigen. ment progressiu de la temperatura mitjana de la Terra
d’aigua. que, al seu torn, produeix un canvi climàtic que té les
conseqüències següents:
Presència d’òxids Presència de nitrogen (N2).
de nitrogen. – Augment de ciclons tropicals destructius.
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 145
6. Els cirrus són núvols alts blancs amb aspecte fibrós que d) L a contaminació transfronterera és la produïda per
poden aparéixer com a bandes o elements separats. Els un país i patida per un altre perquè es trasllada per
cúmuls són núvols densos amb aspecte de cotó, la part fenòmens naturals com ara el vent.
superior dels quals és brillant i la inferior, fosca. Els nim-
bostrats són els núvols que duen pluja. REFORÇ
7. a) B
aròmetre és l’instrument que permet mesurar la 1.
pressió atmosfèrica. Capes Gruix aproximat
b) A
nticicló és la zona en què la pressió és major que de l’atmosfera i característiques
en les àrees del seu voltant, i borrasca és la zona en Ionosfera Gruix de 420 km, capa externa,
què la pressió atmosfèrica és menor que en els seus els raigs solars calfen la capa més
voltants. superior. A uns 500 km hi ha el buit
c) L a pluja són gotes grans d’aigua que es formen quan de l’espai.
l’aire que conté molta humitat es refreda i la conden- Mesosfera Gruix de 40 km, la temperatura baixa
sació fa que es formen. La neu està formada per cris- des de la zona més interna cap a la
talls de gel que s’adhereixen entre si i es produeix més externa i arriba a 2100 ºC.
quan l’atmosfera està per davall de zero i el vapor
Estratosfera Gruix de 30 km, té una zona rica en
d’aigua es congela. La pedra o granís són esferes de ozó.
gel que es produeixen quan l’aigua es congela.
Troposfera Gruix 10 km, la temperatura baixa
8. La neu, en realitat, és vapor d’aigua congelat. La pedra, en ascendir. En aquesta capa està el
d’altra banda, és aigua congelada que forma esferes de 90 % de l’aire de l’atmosfera.
gel.
9. Els vents es formen en moure’s l’aire des de les zones 2. L’atmosfera està composta d’aire, una mescla de gasos:
d’alta pressió cap a les de baixa pressió, per la qual cosa nitrogen, oxigen, argó, ozó i diòxid de carboni.
tendeixen a anar des dels anticiclons cap a les borras- 3. La tropopausa separa la troposfera de l’estratosfera; l’es-
ques. tratopausa separa l’estratosfera de la mesosfera i la me-
10. L’oratge és l’estat de l’atmosfera en un moment i un lloc sopausa separa la mesosfera de la ionosfera.
determinats. El clima és una síntesi de l’oratge al llarg 4. L’atmosfera és important per a la vida a la Terra, ja que fa
d’un temps. les funcions següents:
11. La llum del sol, quan interactua amb l’atmosfera terres- – El diòxid de carboni permet l’activitat fotosintètica dels
tre, proporciona al cel una gran varietat de colors. La organismes autòtrofs i produeix l’efecte d’hivernacle
Lluna, com que no té atmosfera, té el cel completament que manté la temperatura terrestre en una mitjana de
negre. 15 ºC.
12. La contaminació atmosfèrica és l’impacte negatiu que – L’oxigen permet la respiració.
tenen les activitats humanes en l’atmosfera terrestre. – L’ozó protegeix la vida a la Terra dels raigs ultraviolats
Es deu, sobretot, a l’ús de combustibles fòssils, com el del Sol.
carbó i els derivats del petroli. Els gasos contaminants L’atmosfera és tan important per a la vida a la Terra que,
principals són: diòxid de carboni, que procedeix de la si de sobte desapareguera, tots els éssers vius moriríem.
combustió de petroli i carbó; òxids de sofre i nitrogen,
que procedeixen de la combustió de carbó i gasolines 5. L’atmosfera primitiva es va formar fa uns 4 500 milions
de mala qualitat; gasos CFC, gasos fabricats industri- d’anys com a conseqüència de l’activitat volcànica de la
alment i que s’usen en aerosols, entre d’altres; sutge, Terra, que deixava escapar els gasos procedents de les
que es produeix en cremar carbó i altres combusti- roques de l’interior.
bles. 6. Apareixen en les capes següents:
13. a) L a pluja àcida és una pluja rica en àcids sulfúric i a) Troposfera.
nítric, els quals s’originen per una mescla d’aigua i els b) Estratosfera.
òxids de sofre i nitrogen procedents de la combustió c) Troposfera.
de carbó i petroli de mala qualitat.
d) Ionosfera.
b) L ’efecte d’hivernacle és la funció que exerceix el diò-
xid de carboni en l’atmosfera, que impedeix que s’es- 7. a) El gas més abundant en l’aire és el nitrogen i el segon,
cape una part de la calor que emet la Terra calfada l’oxigen.
pel Sol. Quan la concentració de diòxid de carboni és b) L ’1 % de la composició percentual de l’aire, el formen
més alta del normal, augmenta l’efecte d’hivernacle; l’argó i el diòxid de carboni.
com a conseqüència, augmenta la calor retinguda i, c) L ’ozó és un derivat de l’oxigen que es forma en xocar
per tant, també la temperatura mitjana terrestre. els raigs ultraviolats amb les molècules d’oxigen que
c) P
er a col·laborar en la solució d’aquest problema, de hi ha en l’estratosfera.
manera individual, podem estalviar energia, no usar d) E
l diòxid de carboni prové de la fotosíntesi dels éssers
aerosols i facilitar el reciclatge. autòtrofs.
146 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
8. Un baròmetre és un instrument meteorològic que mesura 11. La humitat de l’aire prové de l’evaporació de l’aigua
la pressió atmosfèrica. dels mars, dels oceans, de les aigües continentals i del
sòl. Es mesura en grams d’aigua per cada quilogram
9. La temperatura en l’atmosfera varia d’una manera dife-
d’aire sec.
rent en cadascuna de les capes. En la troposfera la tem-
peratura baixa amb l’altura fins als 255 ºC. En l’estratos- 12. Podem predir que s’acosta una borrasca.
fera la temperatura és més calenta en el límit superior per
13. a) L ’arc de Sant Martí es forma per la descomposició de
la reacció dels raigs ultraviolats amb les molècules d’oxi-
la llum blanca per gotes d’aigua i apareix quan el Sol
gen. En la part superior s’arriba als 17 ºC. En la mesosfe-
no està cobert.
ra, la temperatura torna a abaixar fins a arribar a menys
b) El cel es veu de color roig quan es fa de dia i quan es
de 100 ºC en la part superior. Finalment, en la ionosfera
fa de nit.
la temperatura és més elevada per les radiacions solars.
c) En una nit ennuvolada a la ciutat, el cel té un color ta-
10. Quan la previsió meteorològica preveu borrasca, la pres-
ronja pel reflex dels llums urbans en els núvols baixos
sió atmosfèrica és baixa, el vent va cap al seu interior, du
o per la contaminació.
humitat, es formen núvols i hi ha precipitacions.
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 147
CONTINGUTS
CONCEPTES • Origen i distribució de l’aigua. (Objectiu 1)
• Les propietats de l’aigua i la importància que tenen en els éssers vius. (Objectiu 2)
• Característiques de l’aigua dels oceans i dels continents. (Objectiu 3)
• El cicle de l’aigua. (Objectiu 4)
• L’ús de l’aigua i la seua qualitat. Contaminació de les aigües. Depuració i potabilització.
(Objectius 5, 6 i 7)
EDUCACIÓ EN VALORS
Educació mediambiental Per a evitar el malbaratament, és important educar en
el consum responsable de l’aigua. Hi ha unes quantes
L’accés a l’aigua per a satisfer les necessitats de la
mesures d’estalvi molt senzilles com ara posar dues
societat és un repte, tant per als països industrialitzats
botelles plenes d’aigua dins de la cisterna del vàter;
com per als que estan en procés de desenvolupament.
arreglar les pèrdues de les aixetes i les canonades;
La contaminació de l’aigua, l’augment de la irrigació
no usar el vàter com a paperera; regar les plantes a la
en l’agricultura i els llargs períodes de sequera, cada
nit o a primera hora del matí per a evitar l’evaporació
vegada més freqüents, posen en perill els recursos
de l’aigua o plantar en el jardí plantes autòctones que
hídrics dels països mediterranis.
s’adapten més bé al clima local.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
PROVES
Competències D’AVALUACIÓ
CRITERIS D’AVALUACIÓ
avaluades Exercicis Exercicis
prova 1 prova 2
a) Conéixer la distribució de l’aigua i el seu origen i resoldre problemes
1, 2, 3 1, 2, 3
senzills sobre la distribució de l’aigua. (Objectiu 1)
b) Descriure les característiques principals de les aigües marines
4, 5 4, 5
i continentals. (Objectiu 2)
c) Conéixer les propietats de l’aigua i la importància que té per als
6 6
éssers vius i altres processos. (Objectiu 3)
d) Interpretar i elaborar esquemes sobre el cicle de l’aigua. (Objectiu 4) 7, 9 7
El consum d’aigua varia molt d’uns països a uns altres. Per exemple, la despesa mitjana d’aigua
d’un estatunidenc és d’uns 300 L/dia, mentre que la d’un europeu és d’uns 200 L/dia. A molta
distància, la despesa diària d’un africà està en uns 40 L/dia.
És molt interessant analitzar en què es consumeix l’aigua diàriament i per què el consum d’aquesta
determina moltes vegades la qualitat de vida d’un país i els recursos de què disposa.
Com més gran és el desenvolupament d’un país, més elevat és el consum d’aigua per cap. Com més
pobre és un país, més esforç han de fer els habitants per a buscar aigua per a sobreviure i més poc de
temps poden dedicar a produir uns altres recursos.
Així, es pot observar com països amb poca disponibilitat d’aigua són grans consumidors d’aquesta a pesar
que hi és escassa. El motiu és que l’agricultura consumeix molta aigua i té moltes pèrdues, especialment
per l’evaporació.
3 %
15 %
Beure i cuinar
11 % Llar
WC
38 %
Bany i neteja personal
33 %
16 %
Ús domèstic
Ús industrial
8 %
Ús agrícola
76 %
150 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
La llei d’aigües, en l’article 85, defineix la contaminació als d’una ciutat, trencament de la presa d’Aznalcóllar
de l’aigua com: «L’acció i l’efecte d’introduir matèries al riu Guadiamar (Sevilla), marea negra del Prestige,
o formes d’energia o induir condicions en l’aigua etc.). Es tracta de contaminació difosa quan el focus
que, de manera directa o indirecta, suposen una altera- no es pot determinar ni localitzar d’una manera con-
ció perjudicial de la seua qualitat en relació amb els creta (pesticides en un riu procedents de tots
usos posteriors o amb la seua funció ecològica». els camps de cultiu del voltant, fertilitzants, pluja àci-
Els focus de contaminació poden produir una conta- da en llacs i rius, etc.).
minació puntual, si el focus està perfectament localit- Per a saber quins són els focus de contaminació prin-
zat (canonada d’una fàbrica, emissari d’aigües residu- cipals, analitza la taula següent:
• Abocaments domèstics.
• Abocaments de la neteja de carrers i jardins.
URBANA
• Abocaments del comerç i dels serveis.
• Abocaments industrials urbans.
• Fertilitzants.
AGRÍCOLA
• Pesticides.
I RAMADERA
• Purins d’animals.
• Lixiviat de minerals.
ACTIVITATS MINERES
• Metalls pesants.
INDUÏDES PER
• Augment de salinitat.
BOMBAMENTS
• Augment de matèria orgànica.
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 151
152 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 153
LES PLANTES, sovint, són les grans desconegudes del nostre voltant. No obstant això, són
bàsiques en tots els ecosistemes. Per això, és interessant conéixer-ne unes quantes i aprendre a
respectar-les. Te’n mostrem algunes de les principals que hi ha en les nostres zones humides.
12 13 14
11
10
9
8
3 7
6
154 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
FENT UN PASSEIG pels nostres rius o altres zones humides continentals, podem veure molts
animals de grups diferents. Intenta reconéixer-los i identificar-los. Te’n mostrem alguns.
Mamífers Ocells
Blauet
Rata d’aigua
Polla d’aigua
Visó
Bernat
Llúdria Fotja pescaire
o agró
Ànec collverd blau
Rèptils Amfibis
Gripau
comú
Tortuga d’estany
Granota comuna
Serp de
collaret
Tortuga de Tritó
rierol verd
Cullerot
Sargantana
cua-roja
Artròpodes Mol·luscos
Escorpí
d’aigua
Planorbis
Caragol
Espiadimonis
Libèl·lula
Carranc de riu
(americà) Cloïssa de riu
Tortugueta
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 155
156 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 157
158 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 159
CICLE DE L’AIGUA
160 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
PLANTA POTABILITZADORA
1. 2.
5.
4.
3.
1.
2.
3.
4.
5.
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 161
162 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
3 Si el volum total d’aigua a la Terra és de 1 360 000 000 km3, quin és el volum d’aigua salada
que hi ha?
4 Defineix el tipus de moviment de l’aigua oceànica que observes en la fotografia. Quins efectes té
sobre les platges i els penya-segats? Quin és el seu efecte més destructor i quina força l’ocasiona?
5 Què és un riu? Quina és la característica principal que diferencia l’aigua d’un riu de l’aigua dels
oceans? Esmenta alguns rius de la Comunitat Valenciana.
6 Explica com intervé l’aigua en alguns processos dels éssers vius gràcies a les seues propietats
d’adherència i de ser un bon dissolvent.
7 Cicle de l’aigua. Com arriba l’aigua i com s’emmagatzema en l’atmosfera? Mitjançant quin procés
l’aigua passa a l’estat líquid? Què ocorre quan l’aigua cau de nou a la Terra? Dibuixa el cicle de
l’aigua i assenyala els processos que has comentat.
8 Quin ús es dóna a l’aigua en aquesta fotografia? Quina qualitat d’aigua s’usa per a aquesta
activitat? Com es pot optimitzar l’ús de l’aigua en aquesta activitat humana?
9 Segons el que saps del cicle de l’aigua, creus que la Terra en guanya o en perd? Creus que l’aigua
que hi ha a la Terra ara és la mateixa que hi havia fa milions d’anys?
10 Es necessita la mateixa qualitat d’aigua per a la indústria que per al consum humà? Explica per què.
Com s’assoleix la qualitat d’aigua per al consum humà? Explica el procés d’una manera breu.
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 163
1 Què va ocórrer a la Terra fa 4 500 milions d’anys que va permetre la formació de la hidrosfera? Per què no va
ocórrer el mateix a Venus?
3 Si el volum total d’aigua a la Terra és de 1 360 000 000 km3, quin és el volum de gel que hi ha?
4 Identifica la forma en què es presenta l’aigua dolça en la fotografia següent. Què és? On n’hi ha?
Què succeeix quan arriba al mar?
6 Quina propietat de l’aigua és important per a atenuar els canvis en el clima i en la temperatura interior dels
éssers vius? Explica per què.
9 Com s’evita la contaminació de l’aigua per abocaments industrials, agrícoles, ramaders i urbans?
Explica el procés.
164 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
1 Com es va formar la hidrosfera terrestre? Per què van quedar retinguts molts gasos al voltant del
nostre planeta formant l’atmosfera, en lloc de perdre’s per l’espai?
2 Quin planeta té unes condicions atmosfèriques semblants a les que tenia la Terra al començament?
Per què aquest planeta no té aigua líquida?
3 Explica per què l’aigua de la Terra existeix en diferents estats. Esmenta els tres estats de l’aigua i les
formes en què es presenta.
6 Quina és la quantitat d’aigua dolça superficial, expressada com a percentatge de l’aigua total del
planeta? Quina és la quantitat d’aigua subterrània, expressada pel que fa al total d’aigua dolça?
7 En quins processos dels éssers vius intervé l’aigua per la capacitat que té per a absorbir calor?
8 Descriu el camí de l’aigua, des que arriba a la superfície en forma de precipitacions fins que arriba
al mar.
9 Esmenta moviments de l’aigua dels oceans i els factors que els produeixen.
10 Què diferencia els rius dels torrents o dels rierols? Quins perills presenten els rius i els torrents
per a la població en cas de pluges torrencials?
11 Quins usos es dóna a l’aigua potable i a la no potable? Com podem estalviar aigua potable en la vida
quotidiana?
13 Quina utilitat tenen les plantes potabilitzadores d’aigua? Descriu els tractaments als quals se sotmet
l’aigua per a garantir-ne la potabilitat. No és necessari que els ordenes, solament que esmentes en
què consisteixen. Quins requisits compleixen les aigües que ixen d’aquestes plantes?
14 Quins processos s’han de fer en una planta depuradora? L’aigua que ix d’una planta depuradora és
potable i apta per al consum humà?
15 A les illes Canàries, el subministrament d’aigua és un problema molt important. Una gran part de
l’aigua s’obté de l’atmosfera (de les pluges), i s’emmagatzema en estanys. Però, freqüentment, aquesta
font d’obtenció d’aigua no és suficient per a les necessitats de la població de les illes. Per això, es
recorre a la utilització d’aigua del mar. Però, pot ser usada directament? A quins tractaments creus que
cal sotmetre-la perquè siga apta per a activitats humanes com, per exemple, el reg dels cultius?
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 165
6 Fes un esquema senzill del cicle de l’aigua en què n’indiques els processos.
8 Escriu una definició senzilla per als termes següents: aiguamoll, torrent, riu, llac i glacera.
9 El cicle de l’aigua.
166 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
1 Llig el text següent sobre la importància de l’aigua en el nostre planeta i respon a les qüestions que hi ha
tot seguit.
Com va assenyalar Arthur C. Clarke: «Com d’inade- rina, que configura aproximadament la meitat de
quat és anomenar Terra aquest planeta, quan és tota la matèria viva.
evident que s’hauria de dir Oceà». Quasi les tres No estem segurs de com es van formar els oceans.
quartes parts de la superfície del nostre món són Va ser fa tant de temps –molt abans de l’inici de la
mars; aquesta és la causa que, quan es fotografia vida– que molt poca informació geològica ha arri-
des de l’espai, tinga aquest meravellós aspecte bat a nosaltres. S’han formulat multitud d’hipòte-
d’esfera blava safir esquitxada per blancs vels de sis sobre la formació dels oceans primigenis: es va
núvols i tocada pel blanc brillant dels camps de gel mantenir inclús que, fa molt i molt de temps, els
polars. La bellesa de la nostra llar contrasta forta- mars cobrien tot el planeta: no hi havia terres ni
ment amb l’apagada uniformitat dels nostres inerts aigües superficials, aparegudes amb posterioritat.
veïns, els planetes Mart i Venus, freturosos de Si aquesta hipòtesi es confirmara, hauríem de revi-
l’abundant mantell aquàtic de la Terra. sar aquelles que tenen a veure amb l’origen de la
Els oceans, aquestes immenses extensions de pro- vida. Hi ha, no obstant això, un acord general res-
fundes aigües blaves, són molt més que bells per a pecte al fet que el primer pas en la formació dels
qui els contempla des de l’espai. Són peces mes- oceans es va fer quan el recentment constituït pla-
tres de la màquina de vapor planetària que trans- neta va exhalar grans masses de gasos des de l’in-
forma l’energia radiant del Sol en moviments de terior; el segon i definitiu es va produir quan el
l’aire i de l’aigua, els quals, al seu torn, distribuei- planeta es va calfar tant fins al punt que va poder
xen aquesta energia per tots els racons del món. destil·lar l’atmosfera i els oceans primordials.
Els oceans constitueixen col·lectivament un enor- J. E. Lovelock, Gaia. Una nueva visión de la vida
me depòsit de gasos dissolts de gran importància a sobre la Tierra (1979).
l’hora de regular la composició de l’aire que respi-
rem; ofereixen, a més, estatge estable a la vida ma- (Adaptació)
• A la vista del que has estudiat en el tema anterior, del que esmenta el text i de la teua pròpia experiència,
per què hauríem d’anomenar Oceà el nostre planeta, i no Terra?
__________________________________________________________________________________________
__________________________________________________________________________________________
• Què vol dir Lovelock quan afirma que l’atmosfera i els oceans reparteixen l’energia per tots
els racons del món?
__________________________________________________________________________________________
__________________________________________________________________________________________
• Escriu dues de les raons que aporta el text que justifiquen la importància dels oceans
en el nostre planeta.
__________________________________________________________________________________________
__________________________________________________________________________________________
__________________________________________________________________________________________
• Un dels fenòmens més importants relacionats amb els oceans i, en general, amb els depòsits
d’aigua del nostre planeta (rius, llacs, neu, etc.) és el moviment de les aigües d’un lloc a un altre
(de l’atmosfera a la hidrosfera o a la superfície terrestre, d’aquestes a l’atmosfera, etc.). Com es diu
aquest moviment d’aigües? En què consisteix?
__________________________________________________________________________________________
__________________________________________________________________________________________
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 167
2 Escriu en el dibuix el cicle de l’aigua. Busca el dibuix en el llibre i copia els rètols on corresponga.
• Indica en què consisteixen els fenòmens següents, responsables de molts dels moviments de l’aigua
en el seu cicle:
1. Evaporació:
2. Condensació:
3. Fusió:
3 Completa el quadre. Indica, en cada cas, quins són els processos responsables del moviment de l’aigua
que s’esmenta en la columna de l’esquerra.
168 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
Recorda que...
Les aigües dels mars i els oceans ocupen quasi tres quartes parts de
la superfície total de la Terra. La profunditat mitjana dels oceans és
de quasi 4 000 metres. Gairebé el 98 % de l’aigua de la Terra està en
els mars i els oceans, en estat líquid o com a gel flotant. El contingut en
sal de l’aigua es diu salinitat i es mesura en grams de sals per quilogram
d’aigua. La sal més abundant és el clorur de sodi o sal comuna. La mar
està en un moviment constant. Les ones són ondulacions provocades
pel vent que agita la superfície del mar. Les marees són moviments de
pujada i baixada del nivell de les aigües, que es produeixen diàriament.
Els corrents marins són moviments de grans masses d’aigua d’uns llocs
del planeta a uns altres.
1 Treballa amb el mapa següent dels mars i els oceans. Fes les activitats següents amb l’ajuda d’un atles:
• Pinta de roig els corrents càlids i de blau, els freds. Pots pintar també els continents.
• Escriu en els llocs corresponents els noms dels oceans i dels mars principals.
258.952-10.27
• Localitza on es troba la línia de l’equador terrestre i marca-la.
Corrents freds
Corrents càlids
• Quina direcció i quin sentit tenen els corrents càlids prop de l’equador? I en la resta de les regions
del planeta?
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 169
2 Pensa i respon. Per a entendre per què la salinitat dels mars càlids és major que la dels freds, pots fer un
experiment molt senzill a casa. Només necessites una botella, una balança, aigua i sal. Fes els càlculs
necessaris en l’espai de la dreta.
________________________________________
________________________________________
________________________________________
• Ara, pensa: quina relació té aquest experiment amb el fet que, en mars de zones càlides o molt càlides,
la salinitat és bastant elevada?
• Escriu les dades de salinitat d’alguns mars que hi ha en el llibre. Explica per què la salinitat del mar Mort és
molt més elevada que la de la resta dels mars.
170 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
1 En l’esquema següent, indica els llocs en què estan les aigües en l’interior dels continents. Pots buscar la
informació necessària en el llibre.
2 Completa el quadre següent sobre percentatges de distribució de les aigües, segons la ubicació
en el planeta.
• Glacera:
• Riu:
• Llac:
• Torrent:
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 171
CICLE DE L’AIGUA
3. Precipitació
2. Condensació
3. Precipitació
3. Precipitació
1. Evaporació
6. Infiltració
5. Transpiració
1. 1 1.
2. 2 2.
3. 3 3.
4. 4 4.
5. 5 5.
6. 6 6.
7. 7 7.
172 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
CICLE DE L’AIGUA
Water cycle
LE Cycle de l’eau
Kreislauf des Wassers
3. Precipitació
2. Condensació
3. Precipitació
3. Precipitació
1. Evaporació
6. Infiltració
5. Transpiració
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 173
水在地球上的分布
Xinés
1. Total d’aigua en el planeta
2. Aigua marina 97% 1. 地球拥有的总水量
3. Aigua dolça 3% 2. 海水97%
3. 淡水3%
4. Total d’aigua dolça
4. 淡水总量
5. Gel 79%
5. 冰79%
6. Aigües subterrànies 20%
6. 地下淡水20%
7. Aigua dolça superficial 1%
7. 地表淡水 1%
8. 地表淡水量
8. Total d’aigua dolça superficial
9. 在河流湖泊中占: 50%
9. En els llacs 50%
10. 在土壤中占:38%
10. En el sòl 38%
11. 在大气中占:10%
11. En l’atmosfera 10%
12. 在河流中占:1%
12. En els rius 1%
13. 在生物中占:1%
13. En els éssers vius 1%
Romanés Àrab
174 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
Alemany
Anglés Francés
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 175
RECORDA I CONTESTA 4.6. Un litre d’aigua de mar conté 35 grams de sals dissol-
tes, de les quals un 11% són sulfats. Per a calcular
1. El cicle de l’aigua és el conjunt de processos que es produ- la quantitat de sulfats presents en un litre apliquem
eixen quan l’aigua passa per l’atmosfera, hidrosfera, litos- una regla de tres:
fera i biosfera.
11 3 35 g
2. És important estalviar en el consum d’aigua perquè és Sulfats en aigua de mar 5 5 3,85 g/L
un recurs limitat que ha d’usar-se racionalment per a apro- 100
fitar-lo sense malbaratar-lo.
Calcular quants grams hi poden haver en 1 000 litres és
3. Podem prendre mesures com dutxar-nos en lloc de banyar- ben senzill: 1 000 3 3,85 g 5 3 850 g
nos, tancar l’aixeta quan ens llavem les dents, omplir bé les En 1 000 litres d’aigua de mar hi ha 3 850 grams
llavadores i els llavaplats, etc. de sulfats, és a dir, 3,85 quilograms.
4. L’aigua dels rius es diu aigua dolça perquè la quantitat 4.7. L’activitat dels éssers vius aporta oxigen a l’aigua mit-
de sals que porta en dissolució és molt baixa (c). jançant la fotosíntesi, i diòxid de carboni, mitjançant
la respiració.
Busca la resposta
4.8. A la superfície de l’oceà hi ha més oxigen dissolt que en
L’aigua ascendeix pels vasos dels vegetals des del sòl per la les zones profundes. D’una banda, pel fet que l’oxigen
capacitat d’adherència tan forta que tenen en la majoria de de l’aire situat just damunt de la superfície es dissol
les superfícies. fàcilment en l’aigua. De l’altra, els microorganismes fo-
tosintètics viuen a les zones superficials, on hi ha llum
ACTIVITATS
suficient per a realitzar la fotosíntesi, i produeixen oxi-
4.1. Dels 100 000 quadrets, 3 000 corresponen a l’aigua gen per a la respiració d’altres éssers vius que habiten
dolça (3 %); d’aquests 3 000 quadrets, 30 correspo- en aquestes zones.
nen a les aigües dolces superficials (1 % de l’aigua 4.9. Les rambles són cursos d’aigua en zones molt àrides
dolça) i dels 30, un terç d’un quadret correspon a que es mantenen secs durant anys. Quan plou inten-
l’aigua continguda en els éssers vius (1 % de l’aigua sament, l’aigua hi circula amb violència i les fa molt
dolça superficial). perilloses.
4.2. L’activitat volcànica proporciona vapor d’aigua a l’at- 4.10. L’aigua passa de la biosfera a l’atmosfera a través
mosfera, que en refredar-se es condensa, es precipita de la transpiració dels éssers vius.
en forma d’aigua i s’incorpora a la hidrosfera. L’activitat
volcànica també expulsa diòxid de carboni que s’incor- 4.11. El Sol calfa l’aigua dels oceans i l’aigua que està en la
pora a l’atmosfera. superfície terrestre, i en provoca l’evaporació i la incor-
poració a l’atmosfera.
4.3. El diòxid de carboni ha permés, mitjançant l’efecte d’hi-
vernacle, que la temperatura mitjana de la Terra siga de 4.12. Dependrà del cos de cada persona. Per exemple,
15 ºC, la qual cosa permet l’existència d’aigua en els tres si una persona pesa 60 kg i sabem que el 65 %
estats. En altres planetes rocosos, com Venus, l’exces- del pes d’una persona jove és aigua, podem calcular
siva quantitat de diòxid de carboni produeix un efecte amb una regla de tres els quilograms d’aigua presents
d’hivernacle intens, cosa que fa que la temperatura en en aquesta persona:
la superfície siga molt elevada, i això impedeix que el 60 3 65 kg
vapor d’aigua present en l’atmosfera es condense per a Aigua en el cos 5 5 39 kg
formar la hidrosfera. 100
4.4. Dissolvent. Substància capaç de contenir-ne una altra 4.13. Introduint una botella d’aigua en la cisterna del vàter
en proporcions variables, amb la qual forma una mes- aconseguim disminuir la quantitat d’aigua que es llança
cla homogènia. cada vegada que es buida la cisterna.
Evaporació. Pas de l’estat líquid al gasós. 4.14. Si fent un ús correcte de l’aigua amb dispositius d’es-
talvi se’n fa un consum de 51 L i fent un mal ús se’n fa
Transpiració. Eixida del líquid contingut en un cos un consum de 470 L, el percentatge d’estalvi és de: (si
a través dels porus. 470 equival al 100 %, llavors 51 equival al 10,85 % i,
Dilatació. Increment de volum que experimenta una per tant, el percentatge d’estalvi d’aigua és de 100 2
substància quan augmenta la seua temperatura. 2 10,85 5 89,15 %).
Adherència. Capacitat d’un material per a apegar-se 4.15. Durant la fase de bombament i de distribució s’afig a
a un altre. Aplicat als líquids, es refereix a la seua ca- l’aigua una quantitat xicoteta de clor, que és la que
pacitat per a humitejar el recipient que els conté o els dóna el gust a l’aigua de l’aixeta.
objectes que hi ha submergits. 4.16. A la Comunitat Valenciana la pluviositat és escassa, amb
4.5. Si l’aigua no fóra tan adherent, no banyaria les super- pluges estacionals, curtes i intenses que provoquen inun-
fícies per on passa, com el sòl i les roques, i no po- dacions i molta erosió. Generalment plou més a la costa
dria ascendir per l’interior dels vasos conductors de les que a l’interior, llevat de les zones muntanyoses, en les
plantes per a transportar substàncies. quals plou amb certa intensitat.
176 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
4.17. A la Comunitat Valenciana hi ha dues classes de rius: possible del got, mentre que el mercuri tendeix a sepa-
els rius que naixen en altres comunitats i desemboquen rar-se de la superfície interna del got. Així, en les zones
al Mediterrani i els rius que naixen a les nostres serres i de contacte, l’aigua s’adhereix a les parets del got i
desemboquen al mar. Els primers són rius llargs i caba- ascendeix lleugerament, i se situa per sobre del nivell
losos l’aigua dels quals s’utilitza sobretot per al regadiu de la resta de l’aigua.
i els segons són curts i poc cabalosos, ja que les cap- 4.26. Si reguem el terra en un dia calorós, notarem que es
çaleres estan prop del mar i procedeixen de serres amb refresca l’ambient perquè l’aigua refrigera la superfície
altituds inferiors a 1 500 m. del terra en evaporar-se amb la calor del Sol. També
4.18. Les zones humides de la Comunitat Valenciana tenen en els éssers vius l’aigua té aquest efecte refrigerant.
un gran valor ecològic perquè són reserves naturals per Quan eixim banyats de l’aigua sentim fred perquè l’ai-
a la nidificació i descans d’ocells migratoris i també ser- gua s’evapora i refrigera la superfície del cos.
veixen de recer a molts animals i vegetals. 4.27. La diferència del clima entre les zones costaneres i in-
4.19. Augmenta la condensació en els gots C i D, que són els teriors d’Espanya es deu a la propietat de l’aigua d’ab-
de temperatura més baixa. En fer açò, hem modificat el sorbir gran quantitat de calor. El mar absorbeix calor
contingut en humitat de l’aire. a l’estiu i en desprén a l’hivern, fet pel qual les zones
costaneres tenen un estiu menys calorós i un hivern
4.20. L’experiment no tindria la mateixa validesa, ja que hi ha
menys fred.
diverses variables independents i cap de controlada.
La temperatura de l’aire variarà en cada habitació i el 4.28. Aquesta dada ens indica la quantitat de sals dissoltes
material dels gots modificarà la capacitat de condensa- en l’aigua marina, és a dir, 35 grams per quilogram
ció del vapor d’aigua al contacte amb el got. d’aigua. Si un litre d’aigua marina conté 35 grams
de sals, llavors, de l’evaporació de 100 litres d’aigua
4.21. A. Gel 79 %
marina podem obtenir: 100 3 35 = 3 500 grams.
4.29. L’aigua en el desert no s’infiltra bé a causa de la poca
porositat.
4.30. Els casquets glacials i les glaceres alpines són acumu-
lacions de gel. Els primers estan en els pols i les sego-
nes, en les muntanyes més altes.
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 177
4.33. a) S
’estalvien 75 litres d’aigua si reduïm en 5 minuts 4.41. La diferència es deu al fet que el consum consumptiu
el temps de la dutxa (5 minuts 3 15 litres/minut) i més elevat es produeix en el camp, on l’aigua s’utilitza
90 litres si cada vegada que ens raspallem les dents per a regar. En les grans ciutats, on es concentra la
tanquem l’aixeta durant els dos minuts, tres vega- major part de la població i no hi ha camps per a regar,
des per dia (2 minuts 3 15 litres/minut 3 3 vegades el consum consumptiu s’utilitza per a satisfer les ne-
al dia). En total podríem estalviar 165 litres d’aigua cessitats humanes.
per dia.
4.42. Serà més convenient instal·lar la planta dessalinitzado-
b) E
l consum mitjà diari d’una persona està estimat ra a Múrcia, ja que és una zona molt àrida, amb pluges
en un ús raonable de l’aigua. En la primera part escasses, per la qual cosa les necessitats d’aigua per
de l’exercici es proposa reduir la dutxa cinc mi- a l’agricultura solament poden ser satisfetes per mitjà
nuts, la qual cosa significa que assumim que estem de la dessalinització. A Astúries, les pluges són molt
usant-ne més quan el més raonable per a una dutxa freqüents, i es produeix poca evaporació, i per tant no
són aquests cinc minuts. La conclusió s’ha de fer hi ha escassesa d’aigües.
al contrari: si usant raonablement l’aigua, seguint
4.43. El reg imita d’alguna manera el cicle de l’aigua. L’aigua
les indicacions de l’apartat a) consumim la mitjana
es precipita banyant el sòl, una part de l’aigua s’evapo-
estimada per a una persona, significa que, si no ho
ra, una altra part es filtra en el sòl, on és absorbida per
fem, estem consumint el doble, és a dir: 320 litres,
les plantes i el sobrant d’aigua es filtra cap al subsòl
aproximadament.
per a formar part de les aigües subterrànies.
4.34. Les fonts principals de contaminació de l’aigua lliga-
des a l’activitat humana són els abocaments d’indús- RESUM
tries i aigua de les granges; els abocaments d’aigües
4.44. L’aigua salada és l’aigua que constitueix els oceans,
residuals de nuclis urbans; els abocaments de vaixells
rica en sals dissoltes, com clorurs i sulfats, entre altres.
petroliers, i els fertilitzants i plaguicides utilitzats en els
L’aigua dolça té un contingut menor de sals que l’aigua
cultius.
salada. L’aigua salada constitueix un 97 % del total de
4.35. a) E
l plàstic es trenca o es deforma perquè l’aigua l’aigua de la Terra, i l’aigua dolça, el 3 % restant. L’aigua
es dilata en passar de l’estat líquid a sòlid i augmen- dolça es pot trobar en forma de gel i neu (79 %), aigües
ta el seu volum. subterrànies (20 %) i en els llacs, el sòl, l’atmosfera, els
b) S
i la botella fóra de vidre es trencaria perquè no té rius i els éssers vius (1 %).
capacitat de deformar-se, ja que és rígida. 4.45. Les fases del procés de depuració d’aigües residuals
c) L
es roques són rígides, no tenen plasticitat, per tant, són:
quan l’aigua es congela al seu interior, es trenquen.
a) P
retractament i decantació primària. S’eliminen ob-
4.36. Les piles llançades al fem són un risc per al medi ambi- jectes sòlids grans i s’emmagatzema l’aigua en tancs
ent, ja que els seus components tòxics poden arribar a a l’aire lliure.
un riu i contaminar-lo
b) T
ractament biològic. S’afigen bacteris que consu-
UNA ANÀLISI CIENTÍFICA meixen la matèria orgànica.
178 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 179
– S’hi afig clor, que elimina qualsevol microorganisme. altes, les glaceres alpines. Quan una glacera es troba
Tot seguit, s’elimina el clor per a ser distribuïda. amb el mar, es trenca en fragments que queden surant:
són els icebergs.
– S’hi afig una altra quantitat xicoteta de clor i es bomba
cap als llocs de consum. 5. Els corrents marins es formen de tres maneres distintes:
11. Mesures per a estalviar aigua: – Els vents dominants produeixen corrents superficials.
– Tancar l’aixeta quan ens raspallem les dents. – L’aigua freda propera als pols tendeix a enfonsar-se,
– Dutxar-nos en lloc de banyar-nos. i l’aigua més càlida de les zones equatorials es des-
plaça per la superfície cap als pols.
– Utilitzar el llavaplats i la llavadora plens.
– En les zones en què hi ha molta evaporació, augmen-
– Instal·lar dispositius d’estalvi en la cisterna del vàter.
ta la salinitat del mar. Aquesta aigua és més densa,
– Usar sistemes de reg que no malbaraten aigua. s’enfonsa i provoca corrents.
– Regar les plantes quan es fa de nit o quan es fa de dia
per a evitar l’evaporació de l’aigua. 6. L’aigua absorbeix molta quantitat de calor, i així atenua
els canvis en el clima i en la temperatura interior dels és-
12. El control de variables d’un experiment es fa mante- sers vius. A més, la superfície terrestre es refrigera quan
nint iguals totes les variables i modificant-ne solament s’evapora l’aigua, que després formarà els núvols. També
una, la variable independent. Així sabrem com influeix en els éssers vius l’aigua és un refrigerament eficaç, en
la variable en el fenomen que estem estudiant. evaporar-se durant la transpiració.
4. L’aigua de la fotografia es presenta en forma de glacera, 9. La contaminació de l’aigua per abocaments industrials,
que és una acumulació de gel que hi ha en els pols, ramaders, agrícoles i urbans s’evita mitjançant la depu-
on forma els casquets glacials, i en les muntanyes més ració dels abocaments en plantes depuradores, la qual
180 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
elimina les substàncies contaminants abans d’abocar – És el component principal dels fluids orgànics.
l’aigua als rius o al mar. El procés té tres fases:
– Atenua els canvis de temperatura.
– Pretractament i decantació primària, en la qual s’eli-
– És un refrigerant eficaç.
minen els objectes sòlids i s’emmagatzema l’aigua en
tancs a l’aire lliure. – El gel que sura en les superfícies dels oceans actua
com a aïllant i manté l’aigua que hi ha per davall en
– Tractament biològic, en el qual s’afigen bacteris per a
estat líquid perquè els éssers vius hi puguen viure.
eliminar la matèria orgànica.
6. L’aigua dolça superficial constitueix el 0,03 % de l’aigua
– Decantació secundària, en la qual se separen els fangs
total del planeta. L’aigua dolça superficial constitueix
produïts per l’acció bacteriana. Es filtra i es desinfecta.
l’1 % de l’aigua dolça del planeta, que al seu torn, és el
10. Mesures d’estalvi d’aigua: 3 % del total de l’aigua del planeta:
– Tancar l’aixeta quan ens raspallem les dents.
133
– Dutxar-nos en lloc de banyar-nos. Aigua dolça superficial 5 5 0,03
100
– Utilitzar el llavaplats i la llavadora plens.
– Instal·lar dispositius d’estalvi en la cisterna del vàter. L’aigua subterrània constitueix el 20 % del total d’aigua
dolça.
– Regar les plantes quan es fa de nit o quan es fa de dia
per a evitar l’evaporació de l’aigua. 7. L’aigua atenua els canvis de temperatura en l’interior dels
11. Es fa un control de variables en un experiment per a es- organismes per la capacitat que té per a absorbir la calor.
brinar com influeix una variable independent en el feno- També és un refrigerant eficaç en evaporar-se quan els
men que estem estudiant. éssers vius transpiren.
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 181
13. Les plantes potabilitzadores d’aigua converteixen, a tra- actualment és tènue i s’ha anat perdent a poc a poc
vés d’una sèrie de processos i de tractaments, l’aigua no per l’escassa gravetat del planeta.
potable en aigua potable. L’aigua és sotmesa als tracta-
2.
ments següents:
Propietat
Processos en els éssers vius
a) C
aptació i desbast. L’aigua és presa de les reserves de l’aigua
naturals i s’eliminen les restes de vegetació i d’arena Bon dissolvent • Mitjà de transport en l’interior dels
que puga portar. organismes
b) P
retractament. L’aigua es mescla amb substàncies • Component dels fluids orgànics
que retenen i eliminen partícules, bacteris, virus i al-
tres productes dissolts. Absorbeix molta • Atenua els canvis de temperatura
c) D
ecantació i filtració. Es deixa reposar l’aigua perquè calor
• Refrigerant eficaç
es depositen els fangs i es filtra a través d’arena fina.
Dilatació • El gel que sura als mars manté
d) C
loració i decloració. S’hi afig clor per a eliminar els
anòmala líquida l’aigua de davall, on
últims microorganismes i se li retira el clor. continuen vivint organismes
e) B
ombament i distribució. S’afig a l’aigua quantitats Substància • Transport de substàncies
xicotetes de clor i es distribueix. adherent en l’interior dels vegetals
L’aigua que ix d’aquestes plantes no té substàncies no-
cives per a la salut, té una proporció determinada de 3. El 97 % de l’aigua de la Terra és salada, conté gasos dis-
gasos i sals inorgàniques dissoltes i és incolora, inodora solts i la temperatura varia amb la profunditat. L’aigua
i de sabor agradable. salada està en els oceans.
14. En una planta depuradora es fan els processos següents 4. a) El 3 % de l’aigua del planeta és aigua dolça.
perquè les aigües residuals recuperen una puresa sufici- b) De tota l’aigua dolça, el 79 % està en forma de gel.
ent per a ser retornades al medi ambient sense perill:
c) El 20 % de l’aigua dolça està en el subsòl.
– Pretractament i decantació primària. S’eliminen objec-
tes sòlids grans i s’emmagatzema l’aigua en tancs. 5. a) L ’aigua del mar té 35 grams de sals dissoltes per cada
litre d’aigua.
– Tractament biològic. S’hi afigen bacteris que consu-
meixen la matèria orgànica. b) L es sals que formen part de l’aigua marina són els
clorurs, els sulfats i altres. Les més abundants són
– Decantació secundària. Se separen els fangs produïts els clorurs.
per l’acció bacteriana i es filtra i es desinfecta l’ai-
gua abans d’abocar-la al riu o al mar. L’aigua que ix c) L ’aigua dels rius es diu dolça perquè el seu contingut
d’una planta depuradora no és potable. en sals és molt menor que el de l’aigua marina.
182 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
Llac. Acumulació d’aigua que ocupa una depressió 10. Les causes de la contaminació de l’aigua són:
del terreny.
– Abocaments de les indústries.
Glacera. Acumulació de gel en les muntanyes.
– Aigües residuals de nuclis urbans.
9. a) L ’aigua arriba des de la superfície de la Terra fins
– Abocaments de vaixells petroliers.
a l’atmosfera per evaporació.
– Pesticides i fertilitzants utilitzats en l’agricultura.
b) L ’aigua passa de l’atmosfera a la superfície de la Terra
per condensació i precipitació. – Aigües procedents de granges.
c) L ’aigua que cau a les muntanyes s’incorpora als esco- 11. Depurar els abocaments significa eliminar de l’aigua les
laments superficials o s’infiltra cap al subsòl i segueix substàncies contaminants provinents de l’activitat indus-
així el camí cap al mar. trial, agrícola, ramadera i urbana, per a abocar l’aigua de-
d) L es plantes absorbeixen aigua del sòl i, a través de la purada als rius i al mar sense perill per al medi ambient.
transpiració, retornen vapor d’aigua a l’atmosfera.
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 183
CONTINGUTS
CONCEPTES • Els minerals: definició, components, característiques. (Objectius 1 i 4)
• Matèria amorfa i matèria cristal·lina. (Objectiu 2)
• Classificació i origen dels minerals. (Objectius 3 i 4)
• Propietats, extracció i usos dels minerals. (Objectius 5 i 6)
EDUCACIÓ EN VALORS
Educació per a la salut hi ha el risc d’accidents produïts per inundacions,
La mineria és una activitat econòmica que genera riscos explosions o esfondraments.
per a la salut humana, tant per a la dels treballadors Els processos metal·lúrgics, per la seua banda, generen
de les mines com per a la de les poblacions locals, per residus tòxics, en la major part, metalls pesants que
l’impacte d’aquestes activitats en el medi ambient. actuen com el verí en els organismes.
Els efectes nocius més comuns de la mineria són: Actualment, els governs exigeixen a les companyies
irritacions i problemes pulmonars produïts per una mineres que complisquen la legislació vigent en relació
ventilació inadequada i l’exposició a pols nociva; amb normes de seguretat, salut i impacte ambiental
contaminació sonora; risc d’accidents i contaminació de la mineria.
de l’aigua potable. En les mines, davall de la superfície
CRITERIS D’AVALUACIÓ
PROVES D’AVALUACIÓ
Competències
CRITERIS D’AVALUACIÓ Exercicis Exercicis
avaluades
prova 1 prova 2
a) Definir mineral i distingir-lo de roca. (Objectiu 1) 2 6
CLASSES ABUNDÀNCIA
I. ELEMENTS: (ALIATGES, CARBURS, NITRURS, FOSFURS) 50
Coure [Cu], plata [Ag], or [Au], mercuri [Hg], ferro-níquel [Fe,Ni], platí [Pt], arsènic [As],
antimoni [Sb], bismut [Bi], grafit [C], diamant [C], sofre [S].
186 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
ELS SILICATS
Els silicats formen el grup més important de minerals, ja 3. Ciclosilicats. Tres, quatre o sis tetraedres s’uneixen
que en conjunt conformen el 90% de l’escorça terrestre. per a formar un anell. Exemples: beril, cordierita, tur-
La subdivisió interna d’aquest grup es fa sobre la base malina.
de criteris estructurals i no químics, i suposen una uni-
tat fonamental (SiO4)4–. Aquesta unitat consisteix en un 4. Inosilicats. Estan formats per cadenes lineals de te-
tetraedre amb un àtom de silici que ocupa la posició traedres de longitud indefinida. Exemples: piroxens
central i quatre àtoms d’oxigen disposats de manera que (diòpsid, jadeïta, augita, etc.) i amfíbols (hornblenda,
comparteixen un electró amb altres cations i donen lloc glaucòfan, etc.).
a una estructura cristal·lina. La classificació dels silicats 5. Fil·losilicats. Els tetraedres conformen una malla pla-
està basada en la geometria de l’armadura cristal·lina; na formada per hexàgons. Exemples: talc, miques
se’n reconeixen sis grups: (moscovita, biotita, glauconita, lepidolita, etc.), argiles
(montmoril·lonita, vermiculita, caolinita, sepiolita).
1. Nesosilicats. Els grups tetraèdrics aïllats estan units
a uns altres de similars amb un catió distint del silici. 6. Tectosilicats. Els tetraedres formen una malla tridi-
Exemples: olivina, almandina (granat), grossulària mensional complexa que s’uneix pels quatre vèrtexs
(granat), zircó, sil·limanita, andalusita, topazi. amb presència d’alumini en lloc de silici en el centre
d’alguns dels tetraedres, cosa que permet que cati-
2. Sorosilicats. Dos tetraedres units per un vèrtex, que ons diversos (Na+, Ca2+, K+) s’incloguen en l’edifici
formen un grup (Si2O6)2– i estan relacionats entre si cristal·lí. Exemples: feldspats (sanidina, ortosa, mi-
amb cations distints del silici. Exemples: epidot, cli- croclina, etc.) i plagiòclasis (albita, anortita, etc.) i
nozoisita, zoisita. quars.
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 187
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 189
Material
Objectiu
• Col·lecció de minerals amb les espècies següents: galena, pirita,
Aprendre a manejar una biotita, ortosa, quars, calcita, halita, fluorita, guix i talc.
clau senzilla de minerals per
• Claus d’acer.
a conéixer el nom de l’espècie
mineral. • Àcid clorhídric diluït al 10 %.
PROCEDIMENT OBSERVACIONS
S’ha de dividir la classe en grups reduïts, els quals L’àcid clorhídric és corrosiu. Convé afegir-ne damunt
han d’agafar un exemplar de la col·lecció de mine- de l’exemplar una sola gota. Per a més seguretat,
rals que emprarem per a la pràctica. Han d’observar s’ha de tenir l’àcid en un flascó degotador i s’ha de
la mostra i practicar una sèrie de proves senzilles, col·locar el mineral sobre paper assecant, per tal
indicades en la clau, per a arribar a determinar el d’absorbir qualsevol esguitada possible. Després de
nom del mineral. Els exemplars, es poden intercan- l’experiència s’ha de rentar l’exemplar amb molta ai-
viar entre els grups d’alumnes. gua i eixugar-lo perfectament amb paper assecant.
190 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
Material
Objectiu
• Models de cristalls fotocopiats i ampliats.
Construir en paper uns quants exemples
• Barra d’apegar.
de cristall per a familiaritzar-se amb algunes
formes de cristal·lització de minerals. • Tisores de puntes redones.
PROCEDIMENT
S’han de fotocopiar els models i ampliar-los. Cal re- pes per a construir els cristalls. Pot ser un treball in-
tallar els models i apegar-los per la zona de les sola- dividual o de grups reduïts.
Models de cristalls
QÜESTIONS
1 Busca en la col·lecció de minerals del centre 2 Consulta en una guia de minerals els noms
algun mineral els cristalls del qual corresponguen d’alguns minerals que cristal·litzen igual que
a algun model dels que has construït. els cristalls d’aquesta pràctica.
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 191
Els primers exemplars de calderonita, els va trobar de mineral desconegut fins aleshores. Se li ha donat
en 1984 en una mina de plom de Badajoz, José el nom de calderonita, és de color rogenc i té un
González, professor del departament de Petrologia contingut elevat de plom i de vanadi.
de la Universitat Complutense de Madrid. En
Des del 1789 solament s’han descrit i s’han admés
aquesta universitat se’n va examinar l’estructura
a Espanya vint-i-cinc espècies noves de minerals.
i la composició química per a poder classificar-los.
En només tres d’aquests descobriments han
El desembre del 2003, els investigadors van intervingut exclusivament científics espanyols.
confirmar que les mostres pertanyien a un tipus
El nou mineral ha estat creat per un grup de físics La nova forma de carbó resultant es coneix com
alemanys de la Universitat de Bayreuth, dirigit per a ADNR.
la doctora Natalia Dubrovinskaia. Per a aconseguir-lo Atés que el nou material és més dur que el diamant
es van sotmetre molècules de carboni a pressions i resisteix temperatures d’uns quants centenars
molt altes, 200 vegades superiors a la pressió de graus, s’espera que tinga moltes aplicacions
atmosfèrica. industrials.
192 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 193
194 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
ESCALA DE MOHS
G F
G F
G F
1. 4.
2. 5.
3. 6.
G F
7. 9.
8. 10.
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 195
196 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
1 Descriu el mineral que hi ha en la fotografia i identifica’l. Quin tipus de mineral és? Explica les característiques
del grup.
2 Què és un mineral i què és una roca. Explica algunes característiques de la composició dels minerals.
4 Explica característiques dels minerals d’argila i esmenta algun representant d’aquest grup de minerals i les
utilitats que tenen. Aquest grup de minerals, són silicats o no-silicats?
Mineral Grup
Mica
Quars
Calcita
Olivina
Or
Halita
7 Com s’ha format la calcita que origina les estalactites? A quin grup
pertany la calcita i quina n’és la composició?
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 197
1 Identifica el mineral següent, sabent que pertany al grup dels sulfurs, té una lluïssor metàl·lica
i duresa 6-6,5.
2 Explica com es fa una taula amb propietats de minerals. Quines propietats inclouries
perquè la informació siga útil per a tu?
3 Explica què és l’escala de Mohs i en què està basada. Com es pot comprovar el valor de la duresa d’un
mineral? Què ratllen els minerals que estan per damunt del 7 en l’escala de Mohs?
Mineral Utilitat
Guix
Platí
Galena
Minerals d’argila
Quars
8 Què són la mena i la ganga en una explotació minera? Quins tipus d’explotacions hi ha? Explica
en què consisteix l’impacte que una mina a cel obert pot tenir en el medi ambient.
9 Indica quines de les afirmacions següents són falses i explica per què:
a) E
ls exemplars d’un mateix mineral tenen propietats distintes segons les variacions
en la composició.
b) Els minerals amorfs són minerals els components dels quals estan disposats de manera ordenada.
c) Les roques estan constituïdes per minerals.
d) E
ls minerals tenen origen inorgànic, poden ser naturals o artificials i tenen una composició química
variada.
198 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
1 Fes una taula en què inclogues informació sobre aquests minerals. Pot constar dels apartats següents:
composició, color, duresa i aplicacions.
Olivina, biotita, magnetita, pirita, granat i halita.
4 Hi ha alguna explotació de la qual s’extraguen minerals d’interés industrial prop de la teua localitat?
Cerca dades sobre aquesta instal·lació minera i elabora’n un informe breu. Aquest informe ha de recollir
informació sobre la localització de la mina, tipus de mina, mena i ganga, utilitat del mineral o roca, restauració
i mesures correctores de l’impacte ambiental.
5 Explica com s’origina el guix i descriu característiques d’aquest mineral, com la duresa, el color, la utilitat.
6 Segons l’escala de Mohs indica per quins minerals pot ser ratllat i quins ratllaria un granat de duresa 6,5.
Quins són els minerals que formen el granit? A quin grup de minerals pertanyen?
9 Quins minerals estan en el grup dels no-silicats? Què tenen en comú aquests minerals?
10 Identifica els minerals següents i indica a quin grup pertanyen i algunes característiques, com color i duresa:
A B
C D
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 199
3 Quin criteri s’usa per a classificar els minerals en dos grups? Descriu els dos grups i posa’n exemples.
4 Quines de les substàncies següents són minerals i quines no ho són? Raona la resposta.
a) Aigua.
b) Or.
c) Quars.
d) Glucosa.
5 Què és l’escala de Mohs? Què vol dir que el valor de duresa del diamant és 10?
A B C
7 Explica les propietats següents dels minerals: el color de la ratlla i la lluïssor. Posa’n algun exemple.
8 Defineix:
a) Mineral amorf.
b) Mina.
c) Exfoliació.
d) Silicat.
200 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
Recorda que...
Les roques són els materials que formen la part sòlida del nostre planeta, és a dir, l’escorça terrestre.
Estan formades per minerals.
Els minerals i les roques es diferencien per la composició. Els minerals tenen una composició homogènia,
és a dir, estan formats per una sola substància. Dos minerals de la mateixa espècie són sempre idèntics
en la composició, encara que provinguen de zones molt diferents de la Terra.
Les roques, en canvi, tenen una composició heterogènia. Estan formades per diverses substàncies, la proporció
de les quals varia dins d’uns certs marges. Fins i tot les roques que estan formades per un mineral, tenen algunes
variacions en la composició.
1 Completa el quadre sobre les propietats dels minerals. Busca’n en el llibre la informació necessària.
• Ordena els minerals següents segons la duresa en l’escala de Mohs: guix, diamant, corindó, ortosa,
fluorita, calcita.
3 Assenyala en les fotos següents les característiques dels minerals a què fa referència el text.
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 201
ESCALA DE MOHS
1. 1 1.
2. 2 2.
3. 3 3.
4. 4 4.
5. 5 5.
6. 6 6.
7. 7 7.
8. 8 8.
9. 9 9.
10.
10 10.
202 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
ESCALA DE MOHS
Mohs scale
L’échelle de Mohs
Härteskala nach Mohs
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 203
在地壳最丰富的元素
2. Percentatge
1. Elements en nombre Xinés
total d’àtoms
3. Oxigen (O) 47 1. 元素 7. 钙 (Ca)
4. Silici (Si) 28
5. Alumini (Al) 7,9
2. 原子总数的百分比(%) 8. 钠 (Na)
6. Ferro (Fe) 4,5 3. 氧 (O) 9. 钾 (K)
7. Calci (Ca) 3,5
8. Sodi (Na) 2,5 4. 硅 (Si) 10. 镁 (Mg)
9. Potassi (K) 2,5
10. Magnesi (Mg) 2,2
5. 铝 (Al) 11. 氢 (H)
11. Hidrogen (H) 0,22 6. 铁 (Fe) 12. 碳 (C)
12. Carboni (C) 0,19
Romanés Àrab
1. Elemente 1
3. Oxigen (O) 3
4. Siliciu (Si) 4
5. Aluminiu (Al) 5
6. Fier (Fe) 6
7. Calciu (Ca) 7
8. Sodiu/Natriu (Na) 8
9. Potasiu/Kaliu (K) 9
204 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
2. Percentatge
1. Elements en nombre
total d’àtoms
3. Oxigen (O) 47
4. Silici (Si) 28
5. Alumini (Al) 7,9
6. Ferro (Fe) 4,5
7. Calci (Ca) 3,5
8. Sodi (Na) 2,5
9. Potassi (K) 2,5
10. Magnesi (Mg) 2,2
11. Hidrogen (H) 0,22
12. Carboni (C) 0,19
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 205
RECORDA I CONTESTA 5.11. La taula pot ser idèntica en estructura, però el contin-
gut depén del material de què dispose l’alumnat per a
1. El cristall de quars (òxid de silici) té un aspecte extern amb
realitzar-la. Podem aprofitar per a fer un inventari de la
cares planes i formes geomètriques.
col·lecció de minerals del laboratori del centre.
2. Un jaciment mineral és una zona de l’escorça en què un o
5.12. Si el clau no ratlla el mineral, significa que aquest és
més minerals són especialment abundants (b).
més dur que el material de què està fet el clau. Per
Busca la resposta tant, i segons el criteri de duresa establit per Mohs, la
substància més dura, en aquest cas el mineral, ratlla-
Un diamant pot ratllar-se amb un altre diamant, no hi ha cap
rà la substància més tova, en aquest cas el clau. La
altre mineral que el puga ratllar.
duresa d’un clau es correspon en l’escala de Mohs
amb 5-6.
ACTIVITATS
5.13. Exemple de fitxa.
5.1. U
n mineral és un sòlid format de manera natural per la
NOM DEL MINERAL:
combinació química de diversos elements, d’origen ex-
clusivament inorgànic, que presenten la mateixa com- Color: Foto o dibuix
binació química en totes les parts. Aspecte:
5.2. Els minerals es mesclen per a formar les roques. Duresa:
5.3. L a diferència entre els silicats i els no-silicats està en Color de la ratlla:
la presència o no de silici en la seua composició. Els
Característiques especials:
silicats contenen, principalment, silici i oxigen. Els no-
silicats no contenen silici.
5.4. E
l diamant pertany als no-silicats, ja que no conté silici
en la seua composició.
5.5. Òxid. Substància formada per oxigen i un altre element. 5.14. Hi ha més oxigen en les roques de la litosfera.
Sulfur. Substància pura formada pel sofre i un altre ele- 5.15. El paper, el sucre, la fusta, la cera i la mantega no són
ment. Del llatí sulfur: sofre. minerals perquè són d’origen orgànic. La sal, la calcita
i el cinabri són minerals perquè compleixen les tres ca-
Sulfat. Substància pura formada per sofre, oxigen i un
racterístiques: natural, d’origen inorgànic i composició
metall. El guix, per exemple, és sulfat de calci.
química homogènia. El plàstic no és mineral perquè és
Carbonats. Sals formades per carboni. Deriven de l’àcid
una substància creada artificialment. L’aigua líquida no
carbònic.
és un mineral perquè no és un sòlid.
Halur. Substància pura formada per fluor, clor, brom o
5.16. No tots els minerals tenen oxigen en la seua compo-
iode, i un element metàl·lic. L’halita (clorur de sodi) i la
sició, encara que la gran majoria sí que en tenen. El
fluorita (fluorur de calci) són halurs.
cinabri, per exemple, no té oxigen.
5.6. P
ropietats òptiques: color, lluïssor i color de la ratlla.
5.17. a) Ser inorgànic; c) Tenir composició química homogè-
Propietats mecàniques: duresa i exfoliació.
nia; e) Ser natural; g) Ser sòlid.
5.7. En el cas d’una explotació de galena, la mena seria la
5.18. Les propietats dels minerals depenen molt de la com-
galena, ja que és el material útil que es busca i s’extrau,
posició i de l’estat de cristal·lització. Es diu que un
i la roca calcària és la ganga o material sobrant.
mineral té varietats quan en la composició s’hi troben
5.8. U
n estudi d’impacte ambiental és un estudi destinat a diverses impureses que modifiquen les propietats del
identificar i avaluar els potencials impactes positius i mineral. Per exemple, el quars rosa és una varietat del
negatius que puga causar la implementació, l’operació, quars, en el qual algunes impureses han variat el color
el manteniment i l’abandó d’un projecte, obra o activi- original del quars.
tat, amb la finalitat d’establir les mesures corresponents
5.19. Un cristall de gel no és un mineral perquè el gel és
per a evitar, mitigar o controlar aquells que siguen ne-
aigua congelada i l’aigua és un líquid que cristal·litza en
gatius i incentivar els positius. L’estudi es fa prèviament
solidificar-se. El cristall de gel té forma d’estrella.
a l’explotació minera.
5.20. La forma externa de l’àgata es deu al fet que els seus
5.9. Els runams d’una mina són els materials sobrants de
components estan desordenats, és un mineral amorf.
l’excavació amuntonats. Les basses de fangs són els
El cristall de roca és un mineral cristal·litzat, és a dir,
embassaments on s’acumulen els líquids contaminants
els components hi estan disposats d’una manera orde-
resultants del rentatge del material.
nada. El color es deu a la presència d’impureses que
5.10. Una reforestació consisteix en la plantació d’espècies modifiquen el color original del mineral.
arbòries en un lloc on n’hi havia prèviament. «Resposta
5.21. El silicat de composició química més senzilla és el
oberta». Exemple: repoblació dels runams de les mines
quars, òxid de silici, que és molt abundant en les ro-
de la conca minera de Riotinto amb cítrics i fruiters.
ques granítiques.
206 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
5.22. El lavabo, la rajola, la teula, el gerro de ceràmica i el plat 5.32. El que es veu és el color de la ratlla del guix. Açò és així
de pisa estan elaborats amb minerals d’argila. perquè la calcita és més dura que el guix. Si intentem
ratllar el guix amb la calcita, ho aconseguim, i el que
5.23. Els no-silicats són un grup de minerals que no conte-
veiem és la ratlla del guix. Al contrari, si intentem ratllar
nen silici en la composició. Dins d’aquests, es classifi-
la calcita amb el guix, el que aconseguirem novament
quen en categories diferents en funció d’alguna carac-
és ratllar el guix, ja que aquest no pot ratllar la calcita.
terística relacionada amb la composició química.
El que observem sobre la calcita és el rastre de la pols
5.24. a) Les miques pertanyen al grup dels silicats. de guix que es desprén si intentem fer açò últim.
b) Les miques no abunden en els sediments dels rius 5.33. El guix i la mica comparteixen la propietat d’exfoliació;
perquè s’alteren ràpidament amb l’aigua i formen és a dir, es fracturen en fragments que conserven les
minerals d’argila. cares planes.
c) Les miques es caracteritzen per la fàcil exfoliació
que tenen en làmines primes, flexibles, elàstiques i UNA ANÀLISI CIENTÍFICA
molt brillants
5.34. Els pous d’una mina són la part de la mina on s’ins-
5.25. La sal de taula pertany als no-silicats i a la classe dels tal·len ascensors per a l’accés dels miners i l’evacuació
halurs. El nom científic d’aquest mineral és halita. dels materials. Les galeries és on els miners duen a ter-
5.26. me l’extracció de les roques que contenen els minerals.
5.35. Si la mina té un total de 3 777 m de profunditat i sabem
Minerals
que cada 100 metres augmenta la temperatura, hem
d’argila
de dividir 3 777 entre 100 per a saber quantes vegades
augmentarà la temperatura dos graus.
Miques 3 777
Silicats Procés 5 37,7 3 2 graus 5 75,54
rocés de
P
transformació de minerals d’alteració 100
d’argila en miques i uns de silicats formats en
La temperatura augmentarà un total de 75,54 graus.
altres silicats en ser l’interior de l’escorça
sotmesos a pressions i terrestre. 5.36. El treball en una mina subterrània té riscos per accidents i,
temperatures altes de a més, riscos per a la salut a causa de la inhalació de pols
l’interior de l’escorça. de roca. Les situacions més perilloses es produeixen quan
es perforen roques fracturades, pel risc d’esfondrament,
5.27. Guix Interior d’una massa de roca i quan es travessen roques saturades d’aigua, ja que les
Miques fosa galeries, com que són estretes, s’inunden ràpidament.
Feldspats Altes pressions i temperatures
5.37. c) Travessar roques fracturades.
Calcita ristal·lització de substàncies
C
Olivina dissoltes en l’aigua
RESUM
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 207
5.39. L’ús que es va donar al sílex fou el de l’elaboració de 3. El mineral amorf té els components desordenats i el mi-
materials i objectes diversos. neral cristal·litzat té els components disposats de manera
ordenada que produeix matèria cristal·lina.
5.40. Exemples.
4. Els minerals d’argila són els més variats i abundants en
Mineral Tipus de mineral no-silicat
la superfície terrestre, ja que molts altres silicats, en alte-
Or Element natiu rar-se, es transformen en aquests minerals. Tenen usos
Oligist Òxid (òxid de ferro) industrials, com la caolinita, que s’utilitza per a fabricar
pises, i la montmoril·lonita que s’usa per a fabricar teules
Blenda Sulfur (sulfur de zinc) i rajoles. Aquest grup de minerals són silicats, ja que te-
Epsomita Sulfat (sulfat de magnesi) nen silici i oxigen en la seua composició.
Calcita Carbonat (carbonat de calci) 5.
Mineral Grup
Fluorita Halur (fluorur de calci)
Mica Silicats
5.41. Els minerals es poden originar dins d’una massa de 7. La calcita que forma les estalactites s’ha format en la su-
roca fosa, dins de roques sòlides sotmeses a pressions perfície terrestre, a causa de la cristal·lització de subs-
i temperatures elevades o en la superfície terrestre, a tàncies dissoltes en l’aigua. La calcita és un no-silicat del
partir de substàncies dissoltes en l’aigua. Les roques grup dels carbonats, i conté carboni, oxigen i calci.
tenen el mateix origen que els minerals perquè les ro- 8. En la fotografia es pot observar una excavació a cel obert,
ques estan constituïdes per minerals. estructurada en terrasses. L’extracció es fa excavant el
sòl i les capes de roca fins a arribar a la zona d’interés.
COMPRENC EL QUE LLIG Aquestes explotacions poden ser pedreres, si són super-
ficials, o fosses, si arriben a més profunditat.
5.42. Relacionar. La massa incandescent estava formada per
Una explotació d’aquest tipus implica grans moviments
carbó i mineral de ferro.
de terra, i això produeix impactes mediambientals greus.
5.43. Sintetitzar. Combina o mescla (fa un aliatge de) ferro Per exemple, el soroll produït pels camions, excavadores
forjat amb barres d’acer indi utilitzant el forn i l’enclusa. i altres vehicles pesants; la contaminació de l’aire, del
5.44. Identificar. S’introdueix la simitarra «en sutge humitejat sòl, de l’aigua, l’acumulació de residus, la destrucció de
amb vinagre de poncem…». la coberta vegetal i del paisatge. Després de l’extracció
del mineral i eliminació de la coberta vegetal, queda un
5.45. Aplicar. Combinaria el ferro i l’acer per a aconseguir paisatge desolat, nu i mancat de recursos vius.
que el ganivet fóra més dur i alhora més flexible.
Entre les mesures correctores de l’impacte hi ha la mo-
bilització de terres per a retornar al paisatge un aspecte
PROVA D’AVALUACIÓ 1 semblant al que tenia abans de l’explotació, reforestació
1. El mineral de la fotografia és una pirita. La pirita té una llu- amb les mateixes espècies vegetals que hi havia abans,
ïssor metàl·lica, aspecte cúbic, color groc llautó. La pirita i evacuació dels líquids contaminants resultants del pro-
és un no-silicat, del grup dels sulfurs. Els no-silicats es ca- cés de rentatge del mineral.
racteritzen per l’absència de silici en la seua composició. 9.
Mineral Color Duresa Aspecte Característiques
2. Un mineral és un sòlid format per la combinació d’ele-
ments químics. Les roques estan constituïdes per mine- Cinabri Roig Es ratlla Irregular, És molt dens
amb el no
rals. Els minerals són substàncies pures, és a dir, estan
clau cristal·litzat
compostos per una única substància. La composició
dels minerals determina algunes de les seues propietats. Calcita Transpa- Es ratlla Forma Fa bambolles
Tots els exemplars d’un mateix mineral tenen la mateixa rent, amb el cristal·lina en abocar-hi
composició. blanc clau un àcid
208 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 209
3. Els minerals amorfs són aquells els components dels el feldspat, les miques i l’olivina, entre altres, són silicats.
quals estan desordenats i els minerals cristal·litzats són L’or, l’halita, el cinabri, la fluorita, etc., són no-silicats.
aquells els components dels quals estan disposats de
4. a) L’aigua no és un mineral perquè no és sòlida.
manera ordenada, el que produeix una matèria cristal·
b) L’or és un mineral.
lina.
c) El quars és un mineral.
4. Resposta oberta. Exemple: jaciment de carbó de Cer-
d) L a glucosa no és un mineral perquè és una substàn-
redo, municipi Degaña, Astúries. Una part de la mina
cia orgànica.
és explotació a cel obert i l’altra és mina subterrània.
L’explotació a cel obert conté gresos rígids i pissarres, 5. L’escala de Mohs és una taula inventada pel geòleg ale-
que constitueixen la ganga, i el carbó, que és la mena o many Friedrich Mohs en 1825, en la qual la duresa dels
material útil. L’explotació es fa per terrasses i s’utilitzen minerals s’expressa amb un nombre referit a una escala
explosius per a l’arrancada del material. Amb els ma- de deu minerals. El valor de duresa del diamant de 10
terials sobrants de l’explotació es van reblint els buits vol dir que és el mineral de màxima duresa. El diamant
ja explotats fins a deixar-los amb el pendent més idoni pot ratllar tots els minerals, però aquest solament pot ser
que s’adapte a l’entorn, es cobreixen de terra vegetal, ratllat per un altre diamant.
s’adoba i se sembra, per a plantar-hi arbres després. El
6. L’olivina (c) i el quars (b) tenen silici en la composició
carbó extret s’utilitza per a l’obtenció d’energia a través
química, per la qual cosa pertanyen al grup dels silicats.
de centrals elèctriques.
L’or (a) no té silici en la composició, és un no-silicat.
5. El guix s’origina per la cristal·lització de substàncies dis-
7. El color de la ratlla és del color de la pols que es produeix
soltes en l’aigua. El guix és un no-silicat, té duresa 2 en
en ratllar un mineral, que no sempre coincideix amb el de
l’escala de Mohs, es pot ratllar amb l’ungla i s’utilitza en
la superfície del mineral. Per exemple, l’oligist té un color
la construcció.
de ratlla roig. La lluïssor és la manera com el mineral re-
6. Segons l’escala de Mohs, el granat podria ser ratllat pel flecteix la llum. Pot ser metàl·lica, vítria, greixosa o mat.
quars, el topazi, el corindó i el diamant, per tant, són més Per exemple, la lluïssor de la pirita és metàl·lica.
durs. Amb el granat podríem ratllar l’ortosa, l’apatita, la
8. a) M
ineral amorf. Mineral els components del qual estan
fluorita, la calcita, el guix i el talc.
desordenats i no forma cristalls.
7. Els minerals que formen el granit són el quars, la mica i el
b) M
ina. Una mina és una instal·lació industrial per a
feldspat. Aquests minerals pertanyen al grup dels silicats,
l’aprofitament de recursos naturals geològics, ja si-
la característica principal dels quals és que contenen sili-
guen minerals o roques. Les mines poden ser subter-
ci i oxigen en la composició.
rànies o a cel obert.
8. Els components més comuns dels minerals són l’oxigen,
c) E
xfoliació. És una de les propietats d’alguns minerals
el silici, el carboni i el calci
de fracturar-se o trencar-se en plans i els fragments
9. En el grup dels no-silicats hi ha minerals com els carbo- dels quals conserven cares planes. Per exemple, al-
nats, els halurs, els sulfurs, els òxids i els sulfats, entre guns s’exfolien en làmines i uns altres, en cubs.
molts altres. Tots tenen en comú no contenir silici en la
d) S
ilicat. És un mineral que conté principalment silici i
composició química.
oxigen en la composició. Per exemple, el quars o les
10. a) Or natiu (no-silicat), de color groc i duresa 2,5. miques.
b) Quars blanc (silicat), de color blanc i duresa 7. 9. Els minerals s’originen de tres maneres:
c) B
iotita (silicat), de color negre, duresa 2 a 3 i aspecte
• Dins d’una roca de massa fosa situada en l’interior de
laminar.
l’escorça terrestre.
d) Halita (no-silicat), de color blanc i duresa 2,5.
• En les roques sòlides sotmeses a pressions i tempera-
tures altes dins de l’escorça terrestre.
REFORÇ 1
• En la superfície terrestre, a causa de la cristal·lització
1. Els minerals es diferencien els uns dels altres per la com- de substàncies dissoltes en l’aigua.
posició química. Aquesta en determina algunes de les
propietats i tots els exemplars d’un mateix mineral tenen
les mateixes propietats.
2. Les característiques que defineixen els minerals són:
– Ser naturals.
– Tenir origen inorgànic.
– Tenir composició química homogènia.
3. Els minerals es classifiquen en dos grups segons el criteri
de presència de silici o no en la composició química. Els
silicats contenen principalment silici i oxigen en la com-
posició, mentre que els no-silicats no en tenen. El quars,
210 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
CONTINGUTS
CONCEPTES • Roques: definició, classificació i origen. (Objectius 1 i 3)
• Cicle de les roques. (Objectiu 4)
• Usos de les roques. (Objectiu 5)
EDUCACIÓ EN VALORS
Educació mediambiental d’ozó troposfèrica, la destrucció de paisatges i
d’ecosistemes, etc.
La nostra societat depén dels combustibles fòssils per
a obtenir l’energia que ens permet mantenir el nivell de El repte actual consisteix a fer que les energies
vida que duem. renovables, com la hidràulica, la solar i l’eòlica, vagen
substituint, a poc a poc, l’energia produïda per aquests
El problema és que, en primer lloc, aquests
combustibles. Les energies alternatives tenen menys
combustibles són recursos no renovables, limitats,
impacte ambiental, ja que redueixen el nombre de
i, en segon lloc, el seu ús provoca un fort impacte
contaminants alliberats a l’atmosfera.
ambiental, a més de trastorns econòmics.
Una nova era energètica està començant a fer-se
La combustió del carbó i del petroli causa greus
realitat. Als Estats Units, per exemple, han caigut les
problemes mediambientals, com l’acumulació
vendes de cotxes de consum elevat de combustible,
de gasos d’efecte hivernacle, la pluja àcida,
mentre que les vendes de cotxes híbrids s’han duplicat
la contaminació de l’aire, el dany a la capa
en un any.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
PROVES D’AVALUACIÓ
Competències
CRITERIS D’AVALUACIÓ Exercicis Exercicis
avaluades
prova 1 prova 2
a) Definir el concepte de roca, i insistir en les semblances
1, 3 1, 9
i les diferències amb el concepte de mineral. (Objectiu 1)
b) Reconéixer i distingir els diferents tipus de roques a partir
2, 5, 7 2, 5
d’observacions de les propietats i les característiques. (Objectiu 2)
c) Comprendre els processos que originen els diferents tipus de roques.
4 3, 4
(Objectiu 3)
d) Explicar els processos del cicle de les roques. (Objectiu 4) 6, 8 6
• Creta
• Calcària de petxina
• Calcària fossilífera
III. D’ORIGEN ORGÀNIC
• Calcària coral·lina
• Carbó
• Petroli
• Peridotita
• Gabre
IV. PLUTÒNIQUES • Diorita
• Sienita
• Granit
ROQUES
V. FILONIANES • Pegmatita
MAGMÀTIQUES
• Basalt
• Andesita
VI. VOLCÀNIQUES • Traquita
• Obsidiana
• Pedra tosca
• Pissarra
• Esquist
ROQUES • Micaesquist
VII. METAMÒRFIQUES
METAMÒRFIQUES
• Gneis
• Marbre
• Quarsita
214 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
TIPUS DE JACIMENTS
Els jaciments per a minerals poden ser mines o pedre- Si la intenció és anar a una mina o una pedrera encara
res. Els vessants erosionats i els llocs on s’hagen realit- en explotació, s’ha de sol·licitar un permís a l’empresa
zat obres de construcció (carreteres, desmunts, etc.) corresponent. En mines o pedreres abandonades cal
poden ser una font important de roques i minerals, ja extremar les mesures de precaució, perquè hi ha un risc
que poden haver deixat exposats alguns materials. real de solsides.
MATERIAL DE TREBALL
És important dur una piqueta de geòleg, un cisell i un llibreta i bolígraf o llapis per a prendre les notes que con-
martell. També és recomanable dur unes ulleres de se- siderem oportunes, així com material que puga servir-nos
guretat per a evitar impactes de fragments de roques per a transportar les mostres que agafem. Poden ser-nos
quan les colpegem. També hem de dur una lupa, una útils bosses de plàstic, envasos de plàstic, etc.
RECOLLIDA DE MOSTRES
L’extracció de les mostres de minerals s’ha de fer amb Pel que fa a les roques, dependrà del tipus de roca que es
molta cura. És recomanable començar a colpejar, d’una vulga agafar i de l’abundància d’aquestes en el lloc de la
manera molt suau, a uns quants centímetres al voltant recollida, però no són tan delicades com els minerals.
de l’exemplar per evitar vibracions brusques.
PREPARACIÓ I CLASSIFICACIÓ
Una vegada recollides, les mostres s’han de netejar amb çant bosses de plàstic o recipients transparents. Una
cura. La neteja es pot fer amb aigua amb un poc de vegada nets els exemplars, convé conservar-los en cap-
detergent i fent servir un raspall per a eliminar els resi- ses classificadores ben etiquetades. En una col·lecció
dus que puguen tenir adherits. Si el mineral és molt de- és important confeccionar un fitxer que incloga la infor-
licat, s’hi pot aplicar una laca o resina sintètica que aju- mació referent a la mostra: nom, composició, sistema
darà a conservar-lo. Els minerals hidrosolubles han cristal·lí, classificació, lloc de recollida, data de recolli-
d’estar perfectament secs i aïllats de la humitat mitjan- da, etc.
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 215
CONGLOMERAT GRES
Roca sedimentària detrítica. Roca sedimentària detrítica.
S’identifica per la presència Els grans que formen la roca
de cudols d’un diàmetre su- poden tenir diàmetres varia-
perior a 4 mm englobats per bles, però solen ser inferiors a
una massa de grans més fins 2 mm i estan units per un ci-
que no solen superar els ment molt fi. Els grans poden
2 mm de diàmetre. ser fragments de roques o mi-
nerals individuals, sobretot
quars, feldspat, mica i calcita.
ARGILA CALCÀRIA
Roca sedimentària detrítica. Roca sedimentària. Aquest
Està formada per grans molt terme engloba roques de dife-
fins, inferiors a 1/256 mm, rents orígens (orgànic i de pre-
que no es poden distingir a ull cipitació química) formades
nu. El color sol ser gris, enca- per carbonat càlcic. La colora-
ra que també pot ser roig o ció és molt variable, encara
verd. Està formada per una que hi predomina el blanc
barreja de minerals d’argila groguenc. Es tracta d’una roca
acompanyats per quars, feld- molt abundant i pot contenir
spat, mica, etc. fòssils.
GRANIT BASALT
Roca ígnia plutònica. Està for- Roca ígnia volcànica. El seu
mada per grans cristal·litzats color és molt fosc, fins i tot ne-
de grandària mitjana o fina gre, el qual canvia a marró
d’ortosa, biotita i quars. Po- quan s’altera per oxidació.
den aparéixer uns altres mi- Format per una massa vítria o
nerals accessoris i acciden- pasta sobre la qual apareixen
tals. El color pot ser blanc, alguns cristalls que es veuen a
gris o rosat, amb grans foscos primera vista. És la roca volcà-
de biotita. nica més comuna.
PISSARRA MARBRE
Roca metamòrfica. Procedeix Roca metamòrfica. Procedeix
del metamorfisme de l’argila. del metamorfisme de les cal-
Els grans són inapreciables a càries. El seu color és blanc
ull nu i mostra una disposició amb taques de tonalitats dife-
en làmines paral·leles. El co- rents i, de vegades, pot pre-
lor és gris, encara que pre- sentar grans, com un terròs
senta diferents tonalitats (pla- de sucre (marbre sacaroide).
tejat, plumbi o verdós). El mineral essencial que con-
té és la calcita.
216 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
Material
Objectiu
• Un pot de plàstic gran amb tapa (envàs).
Comprovar la resistència
• Un fragment de gres.
que ofereixen les roques a l’erosió.
• Un fragment de roca granítica (granit).
• Llapis de colors.
PROCEDIMENT
1 Introdueix els dos fragments de roques en 3 Intenta dibuixar en l’esquema que tens com
l’interior del pot de plàstic i tanca’l amb la deu ser la línia de costa en el futur a partir de
tapa. Agita’l amb força unes quantes vegades. les observacions d’aquesta experiència.
Destapa el pot i observa amb deteniment
4 Pinta de colors diferents cadascun dels
quina de les dues roques s’ha fragmentat
materials.
més.
2 Imagina com deu ser l’evolució de la costa si
el mar erosiona els materials que hi ha en el
mapa geològic.
OBSERVACIONS
El mapa geològic simplificat següent representa tètic de la seua morfologia després d’un llarg període
els materials que hi ha en una costa i la seua disposi- d’erosió. Per a això has de deduir quin dels materials
ció. Tenint en compte el tipus de material i la seua si- és més fàcilment erosionable pel mar a través de l’ex-
tuació respecte de la línia de costa, fes un dibuix hipo- periència que se’t proposa en aquesta fitxa.
Evolució de la costa
Gres
Granit
Arena (platja)
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 217
El 2005 va ser l’any d’una de les geòlogues més importants dels Estats Units
En l’any 2005 es va commemorar el 60 aniversari de la mort de Florence Bascom, una de les
primeres dones geòlogues dels Estats Units, pionera en l’estudi de les roques i els minerals.
Florence Bascom va nàixer als Estats Units A la fi del segle XIX es va convertir en la segona
d’Amèrica en 1862, una època en la qual era dona nord-americana a obtenir un doctorat en
difícil que una dona poguera estudiar i fins i tot Geologia. Va impartir classes a la Universitat
obtenir títols. Malgrat tot, aquesta investigadora de Bryan Mawr, va passar molts anys recollint
es va dedicar amb entusiasme a l’estudi dels minerals, roques i fòssils per a la universitat i molts
minerals, de les roques metamòrfiques i de la dels seus alumnes es van convertir, com ella, en
formació i l’erosió de les muntanyes. geòlegs famosos.
218 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 219
220 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
2 Identifica la roca que compleix les característiques següents: és una roca laminar que se separa bé
en làmines fines, de color variable i que presenta cristalls de mica xicotets. Quin tipus de roca és?
3 La sienita està composta per feldspat de color rosa i mica negra. És una roca o un mineral?
Per què? Saps a quin grup pertany i com es va formar?
6 Dibuixa l’etapa del cicle de les roques que transcorre en la superfície terrestre, des de la muntanya
fins al mar, tot indicant els processos que ocorren en el camí.
8 Pensa en la sèrie de transformacions més llarga possible perquè una roca metamòrfica es transforme
en sedimentària, sense passar dues vegades pel mateix tipus de roca.
a) Roca sedimentària evaporítica, de gust salat i originada per acumulació de cristalls del mineral halita.
b) R
oca sedimentària orgànica, líquida, formada per acumulació d’argila amb molta matèria orgànica
d’origen marí.
c) Roca magmàtica, d’origen volcànic, que pesa poc i és esponjosa, ja que és l’escuma de la lava.
10 Com fem la cristal·lització lenta d’una dissolució en un laboratori? Quins resultats s’observen
a primera vista? Amb quin tipus de roca es pot comparar el resultat?
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 221
1 Moltes de les escultures més famoses de la història estan tallades en marbre. De què està compost
el marbre? Quina característica fa aquest material útil per a esculpir escultures?
2 Identifica la roca de la fotografia amb l’ajuda de la pista següent: és la roca més abundant de
l’escorça continental. A quin grup de roques pertany? Com es va formar?
3 Explica com es formen les roques sedimentàries orgàniques. Quin tipus de matèria orgànica dóna
lloc a cadascun dels grups de roques sedimentàries orgàniques?
5 Què els succeeix a les roques en la superfície terrestre? Quina importància té aquest procés en la
formació de les roques sedimentàries?
6 Dibuixa l’etapa del cicle de les roques que transcorre en l’interior de l’escorça terrestre i explica els
processos que ocorren.
8 Com s’aconsegueix una evaporació ràpida d’una dissolució en un laboratori? Quin procés de formació
de les roques intentem recrear en el laboratori amb aquest experiment?
10 Esmenta i explica d’una manera breu els diferents usos que tenen les roques.
222 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
1 De les imatges inferiors, quina correspon a una roca i quina a un mineral? Com ho saps?
A B
3 Quines roques sedimentàries produeixen bambolleig amb un àcid? Comenta com es formen els tres
tipus d’aquestes roques i algunes característiques de cada tipus.
4 En quin dels dos tipus de roques magmàtiques, plutòniques o volcàniques, són més grans els
minerals? Explica per què.
5 Si les roques plutòniques, com el granit, es formen a molta profunditat davall de la terra, com és
possible que estiguen en la superfície terrestre?
6 Informa’t sobre els tipus de roques més freqüents de la teua localitat i reuneix una col·lecció xicoteta
amb mostres. Una vegada tingues arreplegats i nets els exemplars convé que els col·loques en
capses classificadores correctament etiquetades per conservar-los en bon estat. En una col·lecció és
important tenir un fitxer on estiga la informació referent a la mostra: nom, composició, descripció,
classificació, lloc de recollida, data de recollida, etc. Utilitza una guia de minerals i roques per a
identificar les mostres.
Roca Origen
Granit
Marbre
Pissarra
Argila
Guix
9 Què és el cicle de les roques? Explica com les roques que formen una muntanya es converteixen en
roca sedimentària.
10 Esmenta els usos que tenen les roques en la construcció. Per què són tan útils en aquesta activitat?
12 El petroli es considera com una roca sedimentària, encara que es tracta d’un material líquid més o
menys viscós. Informa’t sobre com es forma el petroli i quins mètodes s’empren per a extraure’n. Fes
una llista de productes que s’obtenen d’aquest. Mirant els resultats, explica què succeiria si el petroli
s’esgotara.
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 223
1 Són el mateix la calcària i la calcita? Per què? Posa un exemple de roca monomineral i un altre de roca
formada per diversos minerals.
2 Uneix amb fletxes les dues columnes:
• Conglomerat
• Gres
SEDIMENTÀRIA • Argila
• Calcària
• Petroli
• Carbó
MAGMÀTICA
• Granit
• Basalt
• Obsidiana
METAMÒRFICA • Pedra tosca
• Pissarra
• Esquist
4 Fes una llista amb diferents roques del teu entorn i els usos que tenen.
5 Explica els orígens de les roques sedimentàries calcàries i posa exemples de cada tipus.
6 Com es formen les roques magmàtiques? Explica com es formen les roques com el basalt i l’obsidiana.
A quin grup pertanyen dins de les roques magmàtiques?
9 Fes una descripció breu de les roques següents, tot indicant el grup de roques al qual pertanyen
i la seua formació.
a) Basalt.
b) Travertí.
c) Guix.
d) Esquist.
224 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
Recorda que...
Les roques són els materials que formen la part sòlida del nostre planeta, és a dir, l’escorça terrestre.
Estan formades per minerals.
Les roques tenen una composició heterogènia. Estan formades per diverses substàncies, la proporció de
les quals varia dins d’uns marges concrets. Fins i tot les roques que estan formades per un sol mineral,
tenen certes variacions en la seua composició.
1 Llig les descripcions de les roques. Tot seguit, classifica-les en el quadre, segons l’origen.
Calcària. Es forma per acumula- Gres. Es forma per acumulació Marbre. Es forma a partir d’unes
ció de materials rocosos, els de materials rocosos, els quals es altres roques, en condicions de
quals es compacten. compacten. temperatura i pressió altes.
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 225
3. L’enfonsament
de la superfície
6. Per la fusió de les roques
terrestre afavoreix
s’originen les roques
l’acumulació de
magmàtiques.
5. Pel metamorfisme capes.
4. Pel pes
es formen les roques de les capes
metamòrfiques. dels sediments
es formen les roques
sedimentàries.
Romanés Xinés
1. 1.
2. 2.
3. 3.
4. 4.
5. 5.
6. 6.
Àrab
226 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
nt 3. L’enfonsament
de la superfície
6. Per la fusió de les roques
ix terrestre afavoreix
s’originen les roques
e l’acumulació de
magmàtiques.
5. Pel metamorfisme capes.
4. Pel pes
es formen les roques de les capes
metamòrfiques. dels sediments
es formen les roques
sedimentàries.
1. The rock particles are 1. Les matériaux se décomposent 1. Die Gesteinsmaterialen sind
broken and worn away. et se désintégrent. zerkleinert und zersetzet.
2. Due clash the rock 2. Sous les chocs, les roches 2. Bei Schlag sind die
particles are reduced. se défragmentent en petits Fragmenten verkleinert.
morceaux.
3. Because of sinking of 3. Die Versenkung der
surface the sediments 3. L’enfoncement de la surface öberfläche begüngstigt die
are lithified. favorise l’accumulation de Sedimentschichten.
couches.
4. By compaction of the 4. Infolge Gewicht der
layers the sediments 4. Les roches sédimentaires se Sedimentschichten sind die
rocks are formed. forment sous l´effet de poids Sediment Gesteine bildet.
des couches.
5. By metamorphism the 5. Durch Metamorphose sind
metamorphic rocks are 5. Le métamorphisme engendre die metamorphose Gesteine
formed. la formation des roches bildet.
métamorphiques.
6. By melting the magmatic 6. Bei Fusion der Gesteine
rocks are formed. 6. Par la fusion des roches, se sind die magmatische
forment les roches magmatiques. Gesteine bildet.
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 227
ROQUES MAGMÀTIQUES
Roci magmatice (vulcanice)
岩浆岩
3. Granit
1. Plutòniques
4. Sienita
ROQUES MAGMÀTIQUES
5. Pegmatita
6. Basalt
2. Volcàniques
7. Pedra tosca
8. Obsidiana
3. Granit 3 3. 花岗岩
4. Sienit 4 4. 黑花岗石
5. Pegmatit 5 5. 伟晶岩
6. Bazalt 6 6. 玄武岩
8. Obsidian 8 8. 黑曜岩
228 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
ROQUES MAGMÀTIQUES
Magmatic rocks
Les roches MAGMATIQUES
Magmatische Gesteine
3. Granit
1. Plutòniques
4. Sienita
ROQUES MAGMÀTIQUES
5. Pegmatita
6. Basalt
2. Volcàniques
7. Pedra tosca
8. Obsidiana
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 229
ROQUES METAMÒRFIQUES
Roci metamorfice
变质岩
3. Pissarra
1. Laminars
ROQUES METAMÒRFIQUES
4. Esquist
5. Gneis
6. Marbre
2. Cristal·lines
7. Quarsita
2. Cristaline 2 2. 晶状体
3. Ardezie 3 3. 板岩
4. Şist 4 4. 角岩
5. Gnais 5 5. 片麻岩
6. Marmură 6 6. 大理石
7. Cuarţit 7 7. 石英岩
230 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
ROQUES METAMÒRFIQUES
Metamorphic rocks
Les roches métamorphiques
Metamorphe Gesteine oder Metamorphite
3. Pissarra
1. Laminars
ROQUES METAMÒRFIQUES
4. Esquist
5. Gneis
6. Marbre
2. Cristal·lines
7. Quarsita
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 231
6.6. El magma és la mescla de roca fosa i gasos, com el va- 6.17. L’explicació té lògica perquè el fet que a Espanya tro-
por d’aigua i el diòxid de carboni, que es forma davall de bem grans gruixos de calcàries i sabent que les calcàri-
l’escorça terrestre. La lava es forma quan el magma ix a la es més abundants són les formades per acumulació de
superfície, perd els gasos i deixa la roca fosa sense gasos. closques i altres restes orgàniques, ens ajuda a deduir
que Espanya va estar, fa molt de temps, coberta per un
6.7. El gres, roca sedimentària, es veu sotmés a les forces mar càlid, on van viure éssers vius les restes dels quals
que comprimeixen l’escorça terrestre i a temperatures van contribuir a la formació de les calcàries.
elevades i es transforma en una roca metamòrfica, la
232 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
6.18. Els rius arrosseguen En les conques 6.28. La diferència fonamental entre les roques magmàtiques
sediments fins a les sedimentàries s’acumulen i les metamòrfiques és que les roques magmàtiques es
zones baixes del relleu. els sediments. fonen a causa de les altes temperatures a què estan
sotmeses i les metamòrfiques no arriben a fondre’s, a
pesar de les altes temperatures a què estan sotmeses.
6.29. La taula dicotòmica s’ha d’elaborar a fi d’identificar els
tipus de roques més freqüents en la superfície terrestre.
Per a això s’utilitzaran criteris com: grans visibles o no,
presència de làmines o no, efervescència o no. Amb
aquests tres criteris podrem diferenciar les roques me-
tamòrfiques de les magmàtiques, les plutòniques de
les volcàniques, i en el cas de roques monominerals,
L’enfonsament progressiu diferenciarem la calcària de la quarsita.
del fons de la conca permet l’acumulació
de moltes capes de sediments. L’elaboració de la taula dicotòmica és, per tant, lliure,
i l’amplitud ha d’anar en funció del nombre de carac-
6.19. Les roques sedimentàries orgàniques són les úniques terístiques de les roques que l’alumne haja estat capaç
que poden cremar perquè es formen a partir de matèria d’assimilar.
orgànica. 6.30. La quarsita és usada per a la construcció de murs ja
6.20. Pot haver-hi una roca detrítica formada per fragments que és extremadament dura i resistent i la pissarra és
de granit que s’han unit entre si per dos processos: utilitzada en cobertes i lloses per a la teulada perquè se
compactació i cimentació. En aquest cas, la roca d’ori- separa bé en làmines fines o lloses.
gen magmàtic sofreix el procés d’erosió i és arrossega- 6.31. a) E
n el gres es poden apreciar els grans d’arena en
da per un riu a una conca sedimentària on experimen- observar-lo per mitjà de la lupa, i l’argila presenta
tarà els processos abans esmentats fins a formar una una consistència compactada.
roca sedimentària. b) E
ls components, els podem observar en la mostra
6.21. La presència de capes molt gruixudes de guix ens de gres.
indica que el clima a Espanya fa 20 milions d’anys c) Q
uan observem una tova calcària, hi distingirem la
devia ser sec i calorós, ja que és el clima en el qual es constitució porosa que té; en el cas del granit hi
formen les roques sedimentàries evaporítiques, com observarem els tres minerals que el formen: quars
el guix i la sal. (blanc), mica (negre) i feldspat (gris). En la calcària
6.22. El granit és una roca més dura i resistent que l’argila bioclàstica podem apreciar amb la lupa les clos-
perquè està format per minerals (mica, quars i feldspat) ques d’éssers vius que la formen.
resistents al trencament i que estan units fortament en-
tre si. L’argila està formada per minerals fràgils units
UNA ANÀLISI CIENTÍFICA
d’una manera molt feble.
6.23. Els gasos que ixen a la superfície amb el magma són, 6.32. El carbó i el petroli s’anomenen combustibles fòssils pel
principalment, vapor d’aigua i diòxid de carboni. La seu origen orgànic; per aquesta mateixa raó se’ls classi-
roca fosa que ix del volcà i que vessa en forma de rius fica també com a roques sedimentàries orgàniques. És
incandescents és lava, la qual es diferencia del magma a dir, es van originar per l’acumulació de restes vege-
perquè no té gasos, és solament roca fosa. tals o restes procedents del plàncton marí, respectiva-
ment, i sediments que van quedar enterrats i sotmesos
6.24. El marbre és una roca monomineral, ja que està format a temperatures i pressions altes. El carbó procedeix de
per un tipus de mineral, la calcita. La calcita és un mi- l’acumulació de matèria vegetal terrestre (fulles, fustes,
neral i el marbre és una roca formada per cristalls de escorces, espores, etc.) la qual es forma en ambients
calcita. No es poden observar els cristalls si no és amb continentals, com boscos. El petroli s’origina per acu-
un microscopi. mulació de matèria orgànica procedent del plàncton
6.25. El metamorfisme és la transformació d’una roca quan marí, que en patir les pressions i les temperatures al-
ha estat sotmesa a condicions de temperatures i pressi- tes juntament amb els sediments argilencs, canvien de
ons altes. Els dos factors que produeixen el metamorfis- composició i produeixen una mescla negra de gasos,
me són la temperatura i la pressió. El resultat d’aquest líquids i sòlids, que formen el petroli.
procés són les roques metamòrfiques.
6.33. El canvi climàtic és c) l’augment de la temperatura de
6.26. La foto A és el granit i la foto B és el marbre. El marbre l’atmosfera terrestre. El canvi climàtic és l’efecte de
és la roca monomineral. El granit està format per diver- l’augment de diòxid de carboni en l’atmosfera, produït
sos minerals que es poden veure a ull nu. al seu torn pel consum excessiu de combustibles fòssils
6.27. L’esquist ha estat sotmés a un metamorfisme més in- per a mantenir la creixent activitat humana.
tens pel fet que té més cristalls i més grans que no la 6.34. a) L a calor que queda retinguda en l’atmosfera proce-
pissarra. deix del sòl que s’ha calfat amb els raigs del sol.
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 233
b) L ’augment de l’activitat humana i, per tant, l’increment 4. Les roques magmàtiques volcàniques es formen quan el
de la demanda d’energia, accelera el consum de com- magma, compost per roques foses i gasos, ix a la su-
bustibles, especialment dels fòssils. La combustió pro- perfície durant una erupció volcànica i se solidifica brus-
dueix diòxid de carboni, que s’acumula en l’atmosfera, cament en l’exterior. Aquestes roques tenen un aspecte
i això augmenta l’efecte d’hivernacle natural. homogeni, no cristal·lí. Per exemple, el basalt, la pedra
c) L ’augment de l’efecte d’hivernacle impedeix que tosca o l’obsidiana.
s’escape més calor a l’espai, raó per la qual queda 5. a) F
als. Són les roques sedimentàries les que solen pre-
atrapat en l’atmosfera, i això eleva la temperatura sentar l’aspecte d’estrats o capes per l’origen.
terrestre, que, al seu torn, provoca un canvi del cli-
b) Verdader.
ma a escala global.
c) F
als. La mescla de roca fosa i gasos rep el nom de
d) L es plantes, les algues i alguns bacteris, com els
magma.
cianobacteris, utilitzen el diòxid de carboni en la fo-
d) F
als. Les roques metamòrfiques han estat sotmeses a
tosíntesi per a produir el seu propi aliment.
temperatures i pressions altes sense arribar a fondre’s.
Extremadament dura, 7.
Gneis
no reacciona a l’àcid Tipus de roca Formació
Carbó Sedimentària Originat per acumulació
COMPRENC EL QUE LLIG orgànica de fusta en un medi
continental que ha estat
6.37. Relacionar. A mesura que els crustacis que vivien en sotmés a pressions i
aquest mar es desprenien de les closques, van anar temperatures altes.
amuntonant-se en el fons i, finalment, es van conver- Granit Magmàtica, Format per la solidificació
tir en carbonat de calci, pedra calcària. plutònica lenta de la mescla de roca
fosa i gasos en l’interior de
6.38. Sintetitzar. Aigua – Depòsit de closques – Crustacis –
l’escorça terrestre.
la terra es desplaça – precipicis – erosió – cavernes.
Basalt Magmàtica, Format per la solidificació
6.39. Aplicar. Segurament havia de ser temperat perquè les volcànica brusca del magma en
cavernes en les quals vivien estaven al descobert i l’exterior.
solament protegien de la neu i la pluja. No devia ser
molt fred perquè estaven al descobert, però tampoc
molt calorós, ja que diu que es protegien de la neu. 8. La roca metamòrfica entra en contacte, en l’interior de
l’escorça terrestre, amb temperatures i pressions altes i
es fon. Amb el pas del temps, es cristal·litza i es transfor-
PROVA D’AVALUACIÓ 1
ma en roca magmàtica plutònica. La roca magmàtica ix
1. Per a construir l’aqüeducte de Segòvia s’ha utilitzat una a la superfície amb els moviments orogènics de la terra.
roca, el granit. Una roca és la unió de dos minerals o més Una vegada en la superfície, està exposada a l’efecte de
i, en el cas del granit, està compost de quars, feldspat i l’erosió. La roca es comença a fragmentar i forma sedi-
mica. Altres materials usats per a la construcció són: el ments que són arrossegats pel riu cap a una conca se-
guix, l’argila, l’arena i el ciment. dimentària on s’acumulen i passen a formar part de les
capes de sediments que es transformen en roques sedi-
2. La roca que es descriu és la pissarra. És una roca meta-
mentàries pel pes de capes de sediments acumulades
mòrfica laminar.
damunt.
3. És una roca perquè està composta per diversos minerals. 9. a) Sal.
La sienita pertany al grup de roques magmàtiques i es va
b) Petroli.
formar per solidificació lenta del magma en l’interior de
l’escorça terrestre. c) Pedra tosca.
234 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
10. La cristal·lització lenta d’una dissolució s’aconsegueix 7. a) Gres. b) Obsidiana. c) Quarsita. d) Guix.
deixant la dissolució destapada a temperatura ambient. 8. L’evaporació ràpida d’una dissolució en un laborato-
Després d’uns quants dies observem que la dissolució
ri s’aconsegueix afegint acetona a la dissolució, ja que
s’ha evaporat. S’obtenen cristalls grans i amb formes l’acetona s’evapora ràpidament i produeix l’evaporació de
geomètriques, apreciables a simple vista, que es poden l’aigua, fet que força la formació ràpida de cristalls. Amb
comparar amb les roques plutòniques, ja que a causa aquest experiment s’intenta recrear la formació de les
del procés lent de cristal·lització en l’interior de l’escorça
roques magmàtiques volcàniques, que cristal·litzen ràpi-
terrestre ha tingut temps de formar cristalls grans. dament en entrar en contacte el magma amb l’atmosfera
terrestre.
PROVA D’AVALUACIÓ 2
9. El que s’observa en el microscopi són els grans minerals
1. El marbre està compost per la unió de minerals de car- de la quarsita. Són arredonits, perquè han patit desgast
bonat càlcic. El marbre és útil per a fer escultures perquè durant el transport a la conca sedimentària. Són tots
és fàcil de treballar. aproximadament de la mateixa grandària, i reflecteixen la
mateixa varietat de colors, ja que tots són de quars.
2. La roca de la fotografia és un granit que pertany al grup
de roques magmàtiques plutòniques. Es va formar per la 10. – Materials de construcció, com el granit, la calcària, la
solidificació lenta de la roca fosa i gasos, el magma, en pissarra.
l’interior de l’escorça terrestre. Presenta minerals cristal· – Usos ornamentals, com el marbre.
litzats recognoscibles: quars, mica i feldspat.
– Recipients, com l’argila.
3. Les roques sedimentàries orgàniques es formen per – Combustibles, com el carbó i petroli.
acumulació de matèria orgànica. En el cas del carbó, la
– Indústria química, com el petroli per a l’elaboració de
matèria orgànica és d’origen vegetal, i queda enterrada i
plàstics, pintures, etc.
sotmesa a grans temperatures i pressions. En el cas del
petroli, s’origina per acumulació de partícules microscò-
AMPLIACIÓ
piques de matèria orgànica procedent del plàncton marí.
1. L a imatge A correspon a una roca, i la B, a un mineral. En
4. a) Verdader.
la imatge A es poden observar a simple vista els minerals
b) F
als. Les roques sedimentàries s’han format per acu-
que la componen, i en la imatge B, la presència de cares.
mulació d’estrats de sediments i les magmàtiques per
solidificació de magma. 2. Les roques sedimentàries detrítiques estan formades per
fragments de minerals i roques units entre si. El procés
c) Fals. El petroli és una roca sedimentària orgànica.
comença amb l’acumulació de sediments que transpor-
d) F
als. Les conques sedimentàries són zones baixes
ten els rius a les conques sedimentàries. El sòl s’enfonsa
fins on els rius arrosseguen els sediments.
lentament i s’emporta capes successives de sediments.
5. Les roques en la superfície terrestre pateixen l’erosió. Per Aquestes capes formaran estrats de roques sedimentàri-
exemple, en les zones fredes, l’aigua que es filtra en la es mitjançant dos processos: compactació i cimentació.
roca es congela quan baixen les temperatures, esquer- En la compactació, els components es comprimeixen a
den la roca. Els fragments de les roques formaran els causa del pes del material que s’hi va depositant da-
sediments, que són els components de les roques sedi- munt, i elimina l’aire i l’aigua que hi ha entre aquests.
mentàries. Aquest procés d’erosió proporciona el materi- En la cimentació, l’aigua continguda en el sediment dis-
al per a la formació de les roques sedimentàries. sol alguns minerals que, en depositar-se de nou, actuen
com un ciment, de manera que adherix els components
6. 4. En ascendir, els magmes es refreden en l’interior de entre si.
la Terra i formen les roques plutòniques. Alguns magmes
arriben a la superfície, ixen pels volcans i formen les 3. Les roques calcàries reaccionen amb un bambolleig da-
roques volcàniques. vant d’un àcid. Són roques sedimentàries, és a dir, s’han
format per compactació i cimentació de sediments. N’hi
ha tres tipus: calcària bioclàstica, travertins i tova calcà-
ria. La calcària bioclàstica es forma per acumulació de
closques d’éssers vius. Els travertins s’originen per pre-
cipitació de carbonat de calci dissolt en l’aigua i tenen
superfície llisa i són compactes. Per exemple, estalactites
i estalagmites. Les toves calcàries també s’originen per
3. En zones més
precipitació de carbonat de calci dissolt en l’aigua, són
profundes, amb 1. El pes poroses i lleugeres i tenen traces de restes vegetals.
pressions 2. Les pressions dels sediments 4. Els cristalls més grans es formen en les roques plutò-
i temperatures i les temperatures en les conques
niques ja que s’originen quan el magma està a certa
encara més altes, altes de l’interior sedimentàries
permet la
profunditat i es va refredant lentament, al llarg de milers
les roques de la Terra
metamòrfiques es transformen transformació d’anys. Durant aquest temps, el magma cristal·litza i els
fonen i formen aquestes roques d’aquests en roques cristalls tenen temps suficient per a créixer.
els magmes. en roques sedimentàries.
metamòrfiques.
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 235
5. Les roques plutòniques, com el granit, que es formen a joves (Tenerife, La Palma i El Hierro). Cal assenyalar que
gran profunditat per davall el sòl, es veuen en la super- cada illa és el resultat, no d’un únic episodi eruptiu, sinó
fície terrestre a causa de l’erosió que han patit les capes que s’ha format per etapes o cicles eruptius relativament
de roques que hi ha per damunt en la superfície. curts, separats per períodes llargs d’inactivitat volcànica,
en els quals va actuar, després de l’emersió de l’edifici in-
6. Exemple de la fitxa d’una mostra:
sular, l’erosió. En cada cicle, la superposició de materials
Nom: Granit nous estenia i elevava els edificis insulars. Ara bé, l’acti-
Composició: Quars, feldspat i biotita vitat constructiva no ha continuat en totes de la mateixa
manera, fet que ha caracteritzat de manera diferencial el
Descripció: Els grans d’ortosa tenen creixement i el relleu de cadascuna. Durant, però prin-
tonalitats rosades i cares planes
cipalment després de cada cicle constructiu, han actuat
que reflecteixen la llum. Presenta
textura pegmatítica (microcristalls) els agents erosius, desmantellant i excavant els perfils de
les illes, que tornaven en molts casos a ser suavitzats per
Classificació: Roca plutònica aportacions volcàniques posteriors seguidament reerosi-
Lloc de recollida: La Colilla, Àvila onats. Les aportacions volcàniques successives se super-
posaven sobre materials volcànics i sedimentaris preexis-
Data de recollida: 23/9/06 tents en capes i estrats que hui descobreix l’erosió, fins
7. al punt que aflorava, en algunes illes, el complex basal,
Roca Origen format per materials producte d’emissions submarines
Granit Roca magmàtica, plutònica
(La Gomera, Fuerteventura i La Palma).
Els materials volcànics, colades i depòsits de piroclastos
Marbre Roca metamòrfica, cristal·lina
recobreixen grans zones de les illes, i creen camps de
Pissarra Roca metamòrfica, laminar picó i cendres volcàniques, així com camps de lava de
Argila Roca sedimentària, detrítica
superfícies suaus i plegades, o malpaïsos de superfície
agresta i intransitable. Així mateix, estan distribuïdes, des
Guix Roca sedimentària, evaporítica del cim fins a la costa, elevacions del terreny, que cor-
responen a cons volcànics, reunits o aïllats i que són les
8. Les roques metamòrfiques laminars es formen a causa muntanyes del paisatge canari.
dels canvis experimentats per alguns minerals d’argila i
Uns altres materials es van refredar sota la superfície, i
altres roques en veure’s sotmeses a temperatures i pres-
han estat descoberts per l’erosió, com dics, pitons, doms,
sions altes. Els minerals d’argila originen cristalls de mica
etc., relacionats amb la solidificació de la lava en esquer-
blanca i negra que són laminars. Les roques metamòrfi-
des, fissures i xemeneies volcàniques i visibles en totes
ques laminars se separen en làmines quan es trenquen.
les illes, com ara roques, coltells, fortaleses, etc. En molts
Per exemple, la pissarra, l’esquist i el gneis.
casos, les colades de lava, en fluir lentament i solidificar-
9. El cicle de les roques és el conjunt de processos que ne l’exterior, deixaven al seu pas uns tubs volcànics buits
experimenten les roques i els sediments de la superfície i de gran longitud i amplitud que donen origen als jameos
en l’interior de l’escorça terrestre. Les roques que formen i les coves, en l’interior de les quals apareixen espècies
una muntanya es trenquen i es disgreguen per efecte del úniques d’animals.
clima i l’erosió i formen sediments. Els sediments són Així mateix, un altre element especialment significatiu en
transportats pels rius i reduïts a fragments cada vegada el paisatge és el que constitueixen les calderes volcàni-
més xicotets. S’acumulen en conques sedimentàries o en ques, més o menys grans i múltiple origen (erosió, en-
el mar. L’enfonsament de la superfície terrestre afavoreix fonsament o explosió). Per tot això és un relleu eminent-
l’acumulació de capes de sediments, que sota el pes ment muntanyenc i abrupte, almenys en les illes més
d’unes altres capes, es transformen en roques sedimen- altes (occidentals i centrals), amb cims o dorsals amb un
tàries. fort pendent en els vessants i des d’on naixen barrancs
10. Les roques s’utilitzen en la construcció pel fet que són profunds, que baixen cap a la costa creant al seu pas
dures, resistents, bons aïllants tèrmics i decoratives. Per valls més o menys àmplies amb perfils que varien amb
exemple, el ciment s’obté de la calcària i certes argiles; l’edat i amb els fenòmens de rebliment i reexcavació dels
el guix i l’escaiola s’obtenen del guix, i els materials cerà- seus llits.
mics, com teules i rajoles, s’obtenen de l’argila. 12. El petroli es forma davall de la superfície terrestre per
11. Resposta lliure. Un exemple: volcans a les illes Canàries. la descomposició d’organismes marins. Les restes d’ani-
Les illes Canàries van emergir del mar a causa de l’acti- mals minúsculs que viuen en el mar es mesclen amb les
vitat magmàtica que es va generar, a mitjan terciari, en arenes i llims que cauen al fons en les conques marines
aquesta zona del fons atlàntic. El magma, amb els blocs tranquil·les. Aquests depòsits, rics en materials orgànics,
alçats, va conformar la base dels edificis insulars a través es converteixen en roques generadores de cru.
de la qual es van obrir pas les emissions magmàtiques El procés va començar fa molts milions d’anys, quan van
posteriors. Les illes no presenten la mateixa edat, es cal- sorgir els organismes vius en grans quantitats, i continua
culen edats entre 20 i 10 milions d’anys per a les illes fins al present. Els sediments es van fent més espessos i
més antigues (Lanzarote, Fuerteventura, Gran Canaria i s’enfonsen en el sòl marí davall el seu propi pes. A mesu-
La Gomera) i entre 10 i 0,5 milions d’anys per a les més ra que van acumulant-se depòsits addicionals, la pressió
236 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
sobre els que es troben situats més cap avall es multipli- depén dels hidrocarburs, especialment del petroli per a
ca per uns quants milers, i la temperatura augmenta en funcionar al ritme actual.
alguns centenars de graus. El tarquim i l’arena s’endu-
reixen i es converteixen en esquists i gres; els carbonats REFORÇ
precipitats i les restes de closques es converteixen en cal-
1. No, la calcària és una roca i la calcita, un mineral. La
cària, i els teixits tous dels organismes morts es transfor-
calcària està formada per grans o fragments del mineral
men en petroli i gas natural. Una vegada format el petroli,
calcita units entre si. La quarsita és una roca monomine-
aquest flueix cap amunt a través de l’escorça terrestre
ral formada exclusivament pel mineral quars.
perquè la seua densitat és menor que la de l’aigua-sal
que satura els intersticis dels esquists, arenes i roques de 2. Conglomerat
carbonat que constitueixen aquesta escorça. El petroli i el Gres
gas natural ascendeixen a través dels porus microscòpics
Argila SEDIMENTÀRIA
dels sediments situats per damunt. Amb freqüència aca-
ben trobant un esquist impermeable o una capa de roca Calcària
densa: el petroli queda atrapat i forma un depòsit. Ara Petroli
bé, una part significativa del petroli no topa amb roques Carbó
impermeables, sinó que brolla en la superfície terrestre o Granit MAGMÀTICA
en el fons de l’oceà. Entre els depòsits superficials també
Basalt
hi ha els llacs bituminosos i les filtracions de gas natural.
Obsidiana
Prospecció. Per a trobar petroli davall de terra, els ge-
òlegs han de buscar una conca sedimentària amb es- Pedra tosca
quists rics en matèria orgànica que estiguen enterrats el Pissarra METAMÒRFICA
temps suficient perquè s’haja format petroli (des d’unes Esquist
desenes de milions d’anys fins a 100 milions d’anys). A
3. a) U
na roca metamòrfica es transforma en magmàtica
més, el petroli ha d’haver ascendit fins a depòsits porosos
quan les forces tectòniques duen la roca metamòrfica
capaços de contenir grans quantitats de líquid.
cap a l’interior de l’escorça terrestre, on la temperatu-
L’existència de petroli cru en l’escorça terrestre es veu ra fon la roca, i dóna lloc a roques magmàtiques.
limitada per aquestes condicions, que han de complir-se.
b) E
ls sediments que es depositen en les conques sedi-
No obstant això, els geòlegs i geofísics especialitzats en
mentàries o en el mar, s’enfonsen amb la superfície
petroli tenen molts mitjans per a identificar zones favo-
de la terra i el pes de capes successives de sediments
rables per a la perforació. Per exemple, la confecció de
els transforma en roques sedimentàries. Les forces
mapes de superfície dels afloraments de jaços sedimen-
que comprimeixen l’escorça terrestre i les temperatu-
taris permet interpretar les característiques geològiques
res altes produeixen el metamorfisme que dóna lloc a
del subsòl, i aquesta informació pot veure’s complemen-
les roques metamòrfiques.
tada per dades obtingudes perforant l’escorça i extraient
testimonis o mostres de les capes rocoses. D’altra banda, c) E
l magma pot eixir a la superfície mitjançant l’activitat
les tècniques de prospecció sísmica –que estudien d’una volcànica, on es cristal·litza i forma roques magmàti-
manera cada vegada més precisa la reflexió i la refracció ques volcàniques. L’acció de l’erosió disgrega les ro-
de les ones de so propagades a través de la Terra– re- ques els fragments de les quals són transportats pels
velen detalls de l’estructura i la interrelació de les capes rius. Durant el trajecte, els fragments de roca són col-
subterrànies. Però, en darrer terme, l’única manera de pejats i reduïts a fragments cada vegada més xicotets
demostrar l’existència de petroli en el subsòl és perfo- fins a convertir-se en sediments que es depositaran
rant un pou. De fet, quasi totes les zones petrolieres del en les conques sedimentàries.
món van ser identificades al principi per la presència de 4. Resposta oberta. A la Comunitat Valenciana hi ha abun-
filtracions superficials, i la majoria dels jaciments van ser dància de roques i minerals industrials. Per exemple, hi
descoberts per prospectors particulars que es basaven podem trobar argiles com el caolí, matèria primera de la
més en la intuïció que no en la ciència. indústria ceràmica i usada també en la fabricació d’es-
Un camp de pous petrolífers pot incloure més d’un jaci- malts i vidre. A més, hi ha calcàries, de les quals s’obté
ment, és a dir, més d’una única acumulació contínua i ciment, a Bunyol i Sant Vicent del Raspeig. També a Bu-
delimitada de petroli. De fet, poden haver-hi uns quants nyol i a Novelda hi ha marbre. Trobem guix a Soneixa,
depòsits apilats l’un damunt de l’altre, aïllats per capes Bunyol i Sant Vicent del Raspeig. Finalment, podem es-
intermèdies d’esquists i roques impermeables. La gran- mentar la sal, que s’obté principalment a Torrevella.
dària d’aquests depòsits varia des d’unes poques dese- 5. Les roques sedimentàries calcàries presenten en la com-
nes d’hectàrees fins a desenes de quilòmetres quadrats, posició el mineral calcita i proporcions xicotetes d’argiles
i el seu gruix va des d’uns pocs metres fins a diversos i d’altres minerals. Aquestes roques poden tenir dos orí-
centenars. La majoria del petroli descobert i explotat en gens: l’acumulació de closques i esquelets d’éssers vius
el món està en uns pocs jaciments grans. que tenen calcita (mol·luscs, corals i alguns éssers vius
Del petroli s’obté: gas propà i butà, gasolina, querosé, unicel·lulars). Un exemple és la calcària bioclàstica. El
gasoil, olis lubrificants, asfalts, carbó de coc, etc. Si el segon grup d’aquestes roques es formen per precipita-
petroli s’esgotara de sobte, el món es paralitzaria, ja que ció de carbonat de calci a partir de l’aigua que el du en
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 237
dissolució. Exemples d’aquestes roques són els travertins cristal·litzar-se, s’originen les roques magmàtiques. Si el
(estalactites i estalagmites) i les toves calcàries. magma arriba a la superfície terrestre (activitat volcànica)
es refreda ràpidament i forma les roques volcàniques. Si
6. Les roques magmàtiques es formen quan el magma se
el magma se solidifica en l’interior de l’escorça terrestre,
solidifica. El basalt i l’obsidiana es formen per solidificació
es formen les roques plutòniques.
brusca del magma quan ix a la superfície. Tenen aspecte
homogeni, no cristal·lí. Pertanyen al grup de les roques 9. a) B
asalt. És una roca de color fosc o negre. És pesant i
volcàniques. dura. Pot tenir forats. És una roca magmàtica volcàni-
ca, que es va formar per solidificació del magma en la
7. Les roques metamòrfiques cristal·lines es formen per
superfície.
canvis que experimenten les roques sotmeses a tem-
peratures i pressions altes sense arribar a fondre’s. Les b) T
ravertí. És una roca que té la superfície llisa i és
roques cristal·lines no presenten làmines, són homogèni- compacta. S’origina per precipitació de carbonat de
es. Es trenquen d’una manera irregular. Per exemple, el calci dissolt en l’aigua. És una roca sedimentària cal-
marbre o la quarsita. cària.
c) G
uix. És una roca molt tova, que es pot ratllar amb
8. Les roques dels sistemes muntanyosos estan exposades a
l’ungla. Formada per acumulació de cristalls precipi-
les forces de l’erosió. La roca que es va formar per cristal·
tats a partir d’aigua-sal (acumulacions d’aigua amb
lització del magma comença a fragmentar-se i forma se-
un contingut elevat en sals). És una roca sedimentària
diments, els quals són transportats al mar pels rius, on es
evaporítica.
depositen en el fons. Els sediments s’acumulen i davall
el pes d’altres capes de sediments es transformen en ro- d) E
squist. Roca metamòrfica que es genera per les
ques sedimentàries. Les roques sedimentàries són com- transformacions que experimenten les roques detríti-
primides per les forces de l’escorça terrestre i sotmeses ques quan estan sotmeses a pressions i temperatures
a altes temperatures, que produeixen la metamorfosi de elevades. És una roca laminar que se separa en làmi-
les roques sedimentàries i donen lloc a les roques meta- nes quan es trenca. Té làmines deformades i molta
mòrfiques. Quan les roques metamòrfiques són sotmeses mica.
a temperatures i pressions que les fonen per a després
238 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
CONTINGUTS
CONCEPTES • Els éssers vius, característiques, funcions vitals i composició. (Objectius 1 i 2)
• La cèl·lula, estructura, tipus i funcions. (Objectiu 3)
• Cèl·lules eucariotes animals i vegetals. (Objectiu 4)
• Nivells d’organització dels éssers vius. (Objectiu 5)
• Els cinc regnes. (Objectiu 6)
• Les espècies i la seua nomenclatura. (Objectiu 7)
• La biodiversitat i la seua conservació.
ACTITUDS • Desenvolupar una actitud d’interés per conéixer i conservar la diversitat de la vida
a la Terra.
EDUCACIÓ EN VALORS
Educació mediambiental El 1992 es va fer un gran pas en celebrar-se
la Conferència de les Nacions Unides sobre el Medi
La Comissió Mundial sobre Ambient i Desenvolupament
Ambient i el Desenvolupament, més coneguda com la
(WCED) va publicar el 1987 un informe titulat El nostre
Cimera de la Terra, que va tenir lloc a Rio de Janeiro,
futur comú (conegut com a Informe Brutland), en el
al Brasil. Hi van participar caps d’Estat i organitzacions
qual se subratllava que la pobresa dels països del
no governamentals. Van signar la Convenció de
sud i el consumisme extrem dels països del nord són
Diversitat Biològica com a resultat de la cimera
les causes fonamentals de la no-sostenibilitat del
150 nacions. Va ser el primer acord internacional
desenvolupament i de la crisi ambiental. La comissió va
que comprometia els governs a protegir els recursos
recomanar la convocatòria d’una conferència a escala
biològics de la Terra.
internacional per a afrontar el repte de la conservació.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
242 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
ELS ESPAIS PROTEGITS, com els parcs naturals o nacionals, estan destinats,
entre altres funcions, a salvaguardar ecosistemes valuosos i ben conservats, a fi
de preservar la nostra biodiversitat. És molt interessant visitar-los sempre que siga possible,
ja que amb això podem conéixer el millor del nostre medi natural.
PROCEDIMENT
La visita comença molt abans d’acudir al lloc, que se seleccionarà segons diversos factors,
entre altres, la proximitat al lloc o l’accessibilitat, ja que no totes les zones protegides són visitables.
Has de consultar mapes per a saber-ne la ubicació i el relleu i informar-te sobre altres factors,
com el clima.
Aquestes informacions estan recollides en nombroses publicacions i pàgines d’Internet. Per exemple,
pots visitar la pàgina de la Xarxa de Parcs Nacionals del Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí
o la de la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge de la Generalitat Valenciana.
Tota la informació que arreplegues abans de la visita t’ajudarà que aquesta siga més fructífera.
Has de parar esment als factors següents:
EL MEDI FÍSIC
En l’ecosistema influeixen el clima, el relleu, el tipus de roques que hi ha i els sòls
als quals donen origen. També influeix la presència de rius, llacs i altres masses d’aigua
i la distància al mar.
LA VEGETACIÓ
No es tracta solament de conéixer les espècies vegetals més importants, sinó també de conéixer
com es disposen en el medi, si formen boscos més o menys rics, quines plantes apareixen juntes,
la relació amb els cursos d’aigua...
LA FAUNA
És l’element menys visible de l’ecosistema, i depén de la vegetació i del medi físic.
Per a observar molts dels animals es requereix l’ús de prismàtics i, sobretot,
molta paciència. Quan no s’observen directament, es poden detectar les petjades,
els excrements, plomes o pells, etc.
L’ACCIÓ HUMANA
En moltes àrees protegides hi ha nuclis de població. En unes altres, encara que no és així,
n’hi ha hagut amb anterioritat i se n’hi aprecien les restes; però, en tot cas, els paisatges
solen estar modificats per les activitats humanes, com la ramaderia, l’agricultura, la silvicultura...
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 243
244 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
Material
Objectiu
• Tubs d’assaig.
Analitzar la concentració
d’aigua en diversos éssers vius, • Bec de Bunsen.
per a comprendre la importància • Pinces per a calfar els tubs sense cremar-nos.
d’aquesta substància per al • Balança.
manteniment de la vida. • Tisores o cúter.
• Diverses mostres biològiques (fusta, fruites, carn...).
PROCEDIMENT
Per a esbrinar el contingut d’aigua d’alguns éssers La part que queda dins del tub constitueix la
vius, usarem diferents materials orgànics, com carn, matèria seca. La diferència entre el pes inicial
fruita, llavors, fulles i tot el que se’ns ocórrega. i el final representa la massa de l’aigua. Per a
El que farem és pesar el material, extraure’n tota calcular la massa de l’aigua, es resta la massa del
l’aigua i tornar-lo a pesar, per a veure quanta aigua tub amb la mostra seca (Mf) de la massa del tub
contenia. amb la mostra inicial (Mi):
Notes
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 245
Oculars
Columna
Comandament Cossos
de d’oculars
bloqueig
Anell Revòlver
de subjecció
Caragol
d’enfocament
(macromètric)
Objectius
Caragol Platina
Base Pinces Platina d’enfocament
(micromètric)
Pinça
Braç
Diafragma
Base
Font
d’il·luminació
246 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
Material
Objectiu
• Terra del jardí. • Quadern de treball.
Estudiar els éssers vius xicotets • Un grapat de fullaraca humida. • Embut.
que viuen entre la fullaraca • Lupa binocular. • Guants de jardí.
i en el sòl d’un jardí. Iniciar-se • Pot de vidre. • Paleta de jardí.
en l’ús de la lupa binocular. • Cartolina de color fosc. • Dos recipients blancs.
• Llum. • Dues bosses de paper.
• Reixeta (a tall de tamisadora).
PROCEDIMENT
1 Arreplega un grapat de fulles humides del terra (és convenient que utilitzes els guants)
i posa’l dins d’una bossa de paper airejada. Amb la paleta, fes unes perforacions
en el sòl per a arreplegar una mostra de terra i posa-la dins de l’altra bossa de paper,
que no has de tancar. L’obtenció de mostres pot ser d’un jardí amb bastant vegetació
del teu centre d’estudis.
3 Tamisa per la reixeta la terra extreta i arreplega en un dels recipients blancs els éssers vius
que contenia.
4 Aboca en el segon recipient blanc els animalets del pot; perquè no s’escapen tapa
amb un paper els recipients.
ACTIVITATS
1 Fes en el quadern una fitxa de cada ésser viu amb les dades següents:
Nom comú
2 Quina relació pot haver-hi entre el sòl i els éssers vius que hi habiten?
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 247
Material
Objectiu
• Bulb de ceba.
Observar cèl·lules vegetals • Microscopi, portaobjectes i cobreobjectes.
en el microscopi. Aprendre • Pinces i bisturí.
a fer preparacions • Colorant verd de metil.
microscòpiques. • Comptagotes i paper de filtre.
• Quadern de treball i llapis de colors.
PROCEDIMENT
2 Extrau amb les pinces una pelleta, tan fina com siga possible,
d’una de les seccions anteriors.
ACTIVITATS
1 Dibuixa i pinta en el quadern de treball el que observes per l’ocular amb menor i major
augment. Assenyala en els dibuixos els augments amb els quals estigues treballant.
3 Quines característiques presenten les cèl·lules que has estudiat en aquesta pràctica?
248 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
No obstant això, s’han descobert uns bacteris que coure i níquel, tòxics per a la vida. Un equip de
fan pensar que també seria possible trobar vida en biòlegs, dirigit per Ricardo Amils, ha estat estudiant
altres planetes. durant més de deu anys la vida en aquest riu.
Amb més de 90 quilòmetres de longitud, el riu Hi han descobert uns bacteris que són capaços
Tinto, al sud de Huelva, a Andalusia, és el més d’obtenir l’energia que necessiten a partir d’un
semblat a Mart que ha trobat la NASA a la Terra. mineral com la pirita i alliberar òxid de ferro, de
A l’abril del 2003, un grup d’investigadors de color roig.
l’agència espacial nord-americana, en col·laboració Els científics busquen vida en el llit del riu per a
amb el Centre Astrobiològic de Madrid hi va realitzar entendre com subsisteixen en unes condicions
un assaig de la recerca de vida en el planeta roig. tan extremes. Per a obtenir les mostres empren un
El riu Tinto, igual que Mart, és de color roig pel seu robot manejat per control remot, com es pensa fer
alt contingut en ferro i a més conté sofre, mercuri, en l’exploració de Mart.
Els pingüins del zoològic del Japó salven les colònies de Xile i del Perú
Una organització proposa enviar ous de pingüins de Humboldt per a ajudar a repoblar
les colònies dels seus parents del Perú i de Xile, que estan en perill d’extinció.
Segons el pla dissenyat per aquesta organització, expedicions va estudiar i va descriure la fauna i la
zoòlegs xilens viatjaran al Japó per a estudiar flora del continent sud-americà.
els pingüins de Humboldt i les tècniques de Els pingüins de Humboldt nien entre les roques,
reproducció emprades en els zoos nipons. Després, on els seus excrements creen extensions immenses
es procedirà a enviar ous de pingüí als zoològics de guano (fem que s’usa com a fertilitzant). En
i parcs marins de Xile, on seran criats abans de ser les últimes dècades, aquests pingüins han vist
posats en llibertat. exterminades les seues colònies a causa de la
Aquests pingüins reben el nom del científic i pesca sense control de l’anxova (la font principal
explorador alemany Alexander von Humboldt. d’aliment), a la recol·lecció del guano per humans
Aquest aventurer va partir des de les illes Canàries que interrompen les seues postes i per les xarxes
cap a Colòmbia, l’Equador, el Perú, Xile i el dels pescadors, on cada any moren atrapats entre
Brasil fins a arribar a l’Argentina. Al llarg de les 300 i 500 exemplars.
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 249
CÈL·LULA ANIMAL
CÈL·LULA VEGETAL
250 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 251
APARELL LOCOMOTOR
252 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
A LA XARXA DVD/PEL·LÍCULES
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 253
1 Quines característiques han de reunir els éssers vius per a ser considerats com a tals?
2 En què consisteix la reproducció asexual? La matèria inerta pot reproduir-se d’aquesta manera?
3 Esmenta els quatre elements que constitueixen, en la majoria, les substàncies químiques dels éssers
vius. A més d’aigua, quines altres substàncies inorgàniques estan presents en els éssers vius?
Descriu-ne alguna de les funcions.
4 Quines substàncies orgàniques donen energia als éssers vius? Quina funció fan els lípids en els
organismes?
5 Explica la teoria desenvolupada pels científics Schleiden i Schwann pel que fa a la cèl·lula.
6 Assenyala els components de la cèl·lula que apareix tot seguit. Quin tipus de cèl·lula és? Quina és la
funció dels vacúols i del citoplasma en la cèl·lula?
7 Identifica l’organisme unicel·lular i el pluricel·lular. Quina característica els diferencia?
A B
8 Quines característiques tenen en comú els organismes del regne dels protoctists i els del regne
dels fongs?
9 Indica quines afirmacions són verdaderes i quines falses i justifica, en aquest darrer cas, la resposta:
a) El cor és un òrgan format per diferents teixits que actuen d’una manera coordinada.
b) El teixit ossi i el teixit muscular tenen cèl·lules que fan la mateixa funció.
c) El tàxon més ampli és el tipus.
d) En els tàxons més amplis s’agrupen molts individus amb poques característiques en comú.
10 Quin sistema fan servir els científics per a designar les espècies de manera que persones d’altres
parts del món ho puguen entendre? Explica’l.
254 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
1 Per què podem afirmar que un estruç és un ésser viu? Quines funcions vitals fa?
3 Quina és la funció de l’aigua en els organismes? Com aconsegueixen els organismes l’aigua
necessària?
4 Quin és l’element químic majoritari que contenen les substàncies orgàniques? Explica quin tipus de
substàncies són i les funcions de les proteïnes en els éssers vius.
5 Explica què és i quina funció té en la cèl·lula el material genètic. On està aquest material en les
cèl·lules procariotes? Quins éssers vius són procariotes?
6 Què són i quines estructures tenen en comú un glòbul roig i un bacteri? Descriu la funció d’aquestes
estructures.
7 Dibuixa una cèl·lula vegetal. Assenyala’n els components i identifica els que la diferencien d’una
d’animal.
8 Indica en quines categories es classifiquen els éssers vius segons el nombre de cèl·lules que els
constitueixen. A quin grup pertanyen els bacteris? Per què?
9 Indica en quins regnes s’inclouen organismes amb cadascuna de les característiques següents, i
posa’n exemples:
a) Són pluricel·lulars.
b) Són eucariotes.
c) Les cèl·lules s’agrupen en teixits.
10 Indica quines afirmacions són verdaderes i quines falses, i justifica, en aquest darrer cas, la resposta.
A B C
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 255
2 En què consisteix la nutrició? Quins tipus d’éssers vius hi ha, segons la forma com la fan?
Podrien viure els uns sense els altres?
3 Quins són els tipus de reproducció que presenten els éssers vius? Explica’n les característiques
de cadascun.
4 Quins són els bioelements que constitueixen les substàncies químiques dels éssers vius?
Per què el carboni es considera un element bàsic per a la matèria viva?
5 Quines són les substàncies orgàniques que formen part de l’estructura dels éssers vius?
Quina molècula tenen els éssers vius que no només no és exclusiva d’aquests, sinó que és
una substància molt abundant a la Terra?
7 Teoria cel·lular:
a) Quins són els principis de la teoria cel·lular?
b) Què vol dir que «tota cèl·lula prové d’una altra cèl·lula»?
c) Què vol dir que la cèl·lula transmet informació a les cèl·lules filles?
8 Quines cèl·lules són més simples, les procariotes o les eucariotes? Pots dir per què?
9 Quines són les tres parts d’una cèl·lula eucariota? Què hi ha en l’interior del citoplasma?
Quina funció acompleix el nucli cel·lular?
10 Resumeix les diferències entre una cèl·lula vegetal i una altra d’animal. Què és el que poden fer
les cèl·lules vegetals que no fan les animals? Per què les plantes són verdes?
11 Quins són els nivells d’organització dels éssers vius? Posa’n algun exemple.
12 Quins són els cinc regnes d’éssers vius i quines característiques són les més importants
de cadascun?
13 Quins són els únics éssers vius procariotes? Quins són els regnes que contenen organismes
unicel·lulars, siga quin siga el seu tipus de cèl·lules?
14 Nomenclatura binomial:
a) Qui va inventar la nomenclatura binomial? En què consisteix?
b) Si llegim que el llop pertany a l’espècie Canis lupus i el gos a l’espècie Canis familiaris,
quina informació obtenim, simplement analitzant els noms científics d’ambdós éssers vius?
256 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
Els cinc regnes dels éssers vius Com són; uns quants exemples
2 Explica quines són les tres funcions vitals dels éssers vius. Si trobàrem un ésser que es reprodueix,
però que no pot nodrir-se ni es relaciona amb el medi, el consideraríem un ésser viu?
5 Les cèl·lules:
6 Tipus de cèl·lules:
a) Quins són els dos tipus de cèl·lules, segons si tenen nucli o no?
b) Quins són els dos tipus de cèl·lules amb nucli? En què es diferencien?
7 Completa el quadre següent sobre els éssers vius que tenen cada tipus de cèl·lules.
8 Defineix teixit i òrgan, i posa exemples d’ambdós. En què es diferencien els sistemes i els aparells?
9 Explica com classifica la taxonomia els éssers vius. Quin tàxon inclou diferents ordres? Quin és el
tàxon immediatament superior als gèneres?
10 Explica quin és el procés que ha permés arribar a la diversitat d’espècies que hi ha actualment a la
Terra. Descriu una causa de la pèrdua de biodiversitat.
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 257
1 Respon a les preguntes següents sobre la matèria viva i els éssers vius. Busca informació
en el llibre.
• Quins són els elements químics més abundants en la matèria viva, i que apareixen en la composició
de tots els éssers vius?
• Com s’anomenen les unitats mínimes de la vida, que formen part de tots els éssers vius?
• En quins dos grans grups es classifiquen els éssers vius, en funció del nombre de cèl·lules
que tenen? Posa exemples d’éssers de cada grup.
• Intenta definir el concepte d’ésser viu. Inclou-hi tots els elements que diferencien els éssers vius
dels inerts: la composició, la presència de cèl·lules i les funcions que fan.
2 Completa el quadre següent sobre les funcions vitals: nutrició, relació i reproducció.
Escriu en què consisteix cadascuna.
3 Pot existir un ésser viu que no faça una de les tres funcions vitals? Pensa i justifica la resposta.
258 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
Cèl·lula
Cèl·lules
• Nutrició:
• Relació:
• Reproducció:
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 259
Recorda que...
Una de les diferències principals entre la matèria viva i la matèria inerta
és que la primera està molt més organitzada que la segona.
En la matèria viva, les cèl·lules s’associen en teixits, aquests s’uneixen
per a donar lloc a òrgans, diversos òrgans constitueixen un sistema,
els sistemes s’uneixen per a formar aparells i el conjunt dels aparells
forma l’organisme.
Aquests nivells s’anomenen nivells d’organització. Així, en un ésser viu
podem distingir el nivell d’organització cel·lular, el nivell d’organització
de teixit, el d’òrgan, el d’aparell i el d’organisme.
1 Completa el quadre sobre els nivells d’organització de l’ésser humà. Busca’n en el llibre
la informació necessària.
• Pot haver-hi éssers vius tan senzills que ni tan sols tinguen el nivell d’organització cel·lular?
Per què?
260 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
F
F
Os
F
F
F F
4 Informa’t sobre la història del descobriment de les cèl·lules. Respon, tot seguit, a les qüestions següents.
• Quin invent va permetre observar les cèl·lules? Qui va ser el descobridor de les cèl·lules
i en quin material les va observar per primera vegada?
• Si deixem un tros de carn a l’aire, després d’uns dies apareixen cucs que es transformen en mosques.
Durant molt de temps es va pensar que aquests cucs apareixien del no-res, d’una manera espontània.
És cert que la vida pot aparèixer espontàniament? Qui va demostrar que no era així?
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 261
1. Membrana plasmàtica
2. Nucli
3. Citoplasma
4. Vacúols
5. Mitocondri
7. Cloroplast
6. Paret cel·lular
1. 1 1.
2. 2 2.
3. 3 3.
4. 4 4.
5. 5 5.
6. 6 6.
7. 7 7.
262 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
1. Membrana plasmàtica
2. Nucli
3. Citoplasma
4. Vacúols
5. Mitocondri
7. Cloroplast
6. Paret cel·lular
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 263
APARELL LOCOMOTOR
Aparat locomotor
运动能力
1. Cèl·lula òssia
8. Cèl·lules
musculars
7. Teixit
2. Teixit ossi muscular
3. Òrgan: os
6. Òrgan:
múscul
264 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
APARELL LOCOMOTOR
Locomotion system
L’Appareil LocomotEUR
Bewegungsapparat
1. Cèl·lula òssia
8. Cèl·lules
musculars
7. Teixit
2. Teixit ossi muscular
3. Òrgan: os
6. Òrgan:
múscul
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 265
RECORDA I CONTESTA 7.6. Orgànul. Estructura cel·lular capaç de fer funcions es-
pecífiques. Per exemple, els cloroplasts i els mitocon-
1. L’ós panda gegant és un ésser viu, ja que, com tots ells, dris.
es caracteritza per fer tres funcions vitals: s’alimenta, es
Eucariota. Organisme les cèl·lules del qual tenen un
relaciona amb l’entorn en què viu i pot reproduir-se; naix i
nucli delimitat per una membrana. Són organismes eu-
mor; està format per cèl·lules.
cariotes els protozous, les algues, els fongs, els animals
2. Els pandes s’alimenten principalment de bambú, per la i les plantes. Del grec eû: bé, i káryon: nucli.
qual cosa són organismes de nutrició heteròtrofa.
Procariota. Organisme la cèl·lula del qual no té el mate-
3. Igual que el panda, el bambú, que és un vegetal, fa les rial genètic tancat en un nucli. Els bacteris són organis-
funcions característiques de tots els éssers vius. És a dir, mes procariotes. Del grec pró: abans, i káryon: nucli.
es nodreix, es relaciona amb el medi i es reprodueix.
7.7. La presència d’una paret cel·lular composta, sobretot,
4. En la naturalesa habiten una gran quantitat i varietat d’és- per cel·lulosa, dóna resistència i manté la forma poliè-
sers vius. Per aquest motiu, per a poder estudiar les espè- drica de les cèl·lules vegetals.
cies és necessari classificar-les.
7.8. Els mitocondris són uns orgànuls, presents tant en les
5. Actualment, el criteri que s’utilitza (sistema natural) està cèl·lules animals com en les vegetals, la funció prin-
basat en els graus de semblança (característiques internes cipal dels quals és alliberar energia, necessària per al
i externes) entre els organismes i el grau de parentiu que hi funcionament de la cèl·lula.
ha entre aquests (relacions evolutives).
7.9. Els orgànuls exclusius de les cèl·lules vegetals són els
Busca la resposta cloroplasts.
L’ós panda pertany al regne animal, i el bambú, al vegetal. 7.10. Organisme unicel·lular: bacteri o qualsevol protozou
(ameba, paramecium, etc.). Organisme pluricel·lular:
qualsevol vegetal o animal.
ACTIVITATS
7.11. No. Una colònia està formada per la unió de diferents
7.1. Fotosíntesi. Procés que consisteix a formar compostos organismes unicel·lulars, però cadascun segueix fent
orgànics a partir de diòxid de carboni, aigua i sals mi- d’una manera individual totes les funcions vitals.
nerals, utilitzant l’energia lluminosa del Sol. Les plantes
7.12. El cervell està compost de substància grisa i substància
i les algues fan la fotosíntesi.
blanca, ambdues formades per teixit nerviós.
Autòtrof. Organisme que pot produir substàncies orgà-
7.13. La taxonomia és la ciència que s’encarrega d’identifi-
niques per si mateix, utilitzant una font d’energia, com
car, agrupar i ordenar els éssers vius.
la llum, i agafant del medi substàncies inorgàniques
com l’aigua i les sals minerals. Del grec autós: un ma- 7.14. Els noms dels tàxons per ordre són: regne, tipus, clas-
teix, i trophé: menjar. se, ordre, família, gènere i espècie.
Heteròtrof. Organisme que no pot elaborar el seu propi 7.15. Una família agrupa diversos gèneres.
aliment i, per això, pren la matèria orgànica ja elabora-
7.16. Els organismes del regne animal i els del regne vegetal
da, procedent d’altres éssers vius. Del grec héteros: un
són organismes eucariotes.
altre, i trophé: menjar.
7.17. Tant els organismes del regne dels fongs com els del
Zigot. Cèl·lula ou procedent de la unió d’un òvul i un
regne animal tenen nutrició heteròtrofa.
espermatozoide. A partir del zigot es desenvolupa un
individu. 7.18. Els regnes que tenen organismes amb nutrició autò-
trofa són: regne de les moneres (alguns bacteris tenen
7.2. La recerca de menjar està relacionada amb la nutrició,
nutrició heteròtrofa, i altres, autòtrofa), regne dels pro-
ja que els éssers heteròtrofs necessiten ingerir la matè-
toctists (en aquest regne solament les algues tenen nu-
ria orgànica ja elaborada.
trició autòtrofa) i el regne vegetal.
7.3. Les substàncies orgàniques. Inclouen els glúcids, els
7.19. Els diferents organismes es coneixen en cada país, i
lípids, les proteïnes i els àcids nucleics.
fins i tot en zones diferents d’un mateix país, amb noms
7.4. Les sals minerals fan moltes funcions, com ara formar diferents, els anomenats noms comuns. Açò dificulta
part de diferents estructures (closques, ossos o dents) l’entesa entre els científics i provoca moltes confusions.
o regular moltes de les funcions de l’organisme. Els Per a evitar-ho, es fan servir els noms científics, en llatí
àcids nucleics s’encarreguen de transmetre la informa- o llatinitzats, per a designar les espècies.
ció hereditària de generació en generació.
7.20. La nomenclatura binomial establida per Linné utilitza
7.5. Significa que és la unitat bàsica que constitueix l’es- dos noms. El primer correspon al gènere i la prime-
tructura dels éssers vius, de manera que tots estan for- ra lletra s’escriu amb majúscula, i el conjunt dels dos
mats per una cèl·lula o més. noms correspon a l’espècie.
266 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
7.21. Gènere: Linx; espècie: Linx pardinus. 7.36. Són éssers vius la rosella (E), el gall (F) i el peix (G).
Són éssers no vius: el pollastre rostit (D), el robot (A), el
7.22. Un gat domèstic (Felis catus) i un gat salvatge (Felis volcà (B), l’ordinador (C) i l’arbre caigut (H).
sylvestris) són organismes d’espècies diferents, ja que
no poden reproduir-se entre ells. No obstant això, amb- – Robot. Podem considerar que s’alimenta, carregant-
dues espècies pertanyen al mateix gènere, Felis. lo, però no ho transforma en matèria pròpia. No obs-
tant això, encara que és capaç de moure’s (respon-
7.23. Els cianobacteris, quan feien la fotosíntesi, desprenien dre a certs estímuls), no pot reproduir-se.
oxigen com a conseqüència del seu metabolisme, per
– Volcà. No compleix totes les condicions necessàries
la qual cosa aquest oxigen va començar a acumular-se
d’un ésser viu. Pot respondre a canvis en el medi,
en els oceans i a poc a poc es va escapar a l’atmosfera.
mitjançant l’erupció. Teòricament s’alimenta de mag-
La presència d’oxigen a la Terra primitiva va contribuir
ma, tot i que, aquesta matèria, no la pot utilitzar per a
que s’hi donaren les condicions adequades perquè es
transformar-la en matèria pròpia. Així mateix, no pot
produïra l’expansió de la vida.
reproduir-se.
7.24. L’aparició dels protozous, a partir dels bacteris primitius – Ordinador. Podem considerar que s’alimenta carre-
que després van donar lloc als invertebrats marins, és gant-lo. No obstant això, és incapaç de reproduir-se i
el que es coneix com la gran explosió biològica. de relacionar-se.
7.25. Les plantes semblants a les falgueres actuals van ser – Pollastre rostit. Va ser un ésser viu, però en aquest
les primeres formes de vida terrestre. I els primers ani- moment no fa cap de les funcions vitals: nutrició, re-
mals que colonitzaren la terra ferma van ser els inverte- producció i relació.
brats, principalment, els insectes.
– Rosella. Forma part d’un ésser viu, una planta, que
7.26. Les extincions es produeixen generalment per can- fa totes les funcions vitals pròpies dels éssers vius.
vis en les condicions ambientals del planeta, per això – Gall. És un ésser viu, ja que es nodreix, es relaciona
sorgeixen espècies noves que s’acomoden a aquestes i es reprodueix amb organismes de la seua mateixa
condicions noves. espècie.
7.27. La biodiversitat es refereix a la varietat de formes de – Peix. És un ésser viu, ja que es nodreix, es relaciona
vida que habiten la Terra. i es reprodueix amb organismes de la seua mateixa
espècie.
7.28. La biodiversitat no és la mateixa en totes les zones de
la Terra. Varia segons els ecosistemes i les condicions – Arbre caigut. Va ser un ésser viu, però actualment
ambientals de cada zona. no s’alimenta, no respon a canvis en el medi i és
incapaç de reproduir-se.
7.29. Una espècie endèmica és aquella que està exclusiva-
ment en una zona determinada. No; qualsevol espècie, 7.37. – Nutrició autòtrofa: alga (B), molsa (C) i nenúfar (F).
ja siga endèmica o no, pot trobar-se en algun moment – Nutrició heteròtrofa: fong (A), papallona (D) i estrella
en perill d’extinció. de mar (I).
7.30. Els objectes que observem al microscopi han de ser 7.38. a) Relació; b) nutrició; c) reproducció; d) relació; e) re-
molt prims perquè la preparació s’observa per transpa- lació.
rència.
7.39. Entre altres raons podem citar:
7.31. Els augments es calculen multiplicant el nombre que
figura en l’ocular pel nombre que apareix en l’objectiu – Les plantes necessiten l’aigua com a vehicle per a
que estem emprant. Si utilitzem un ocular de 8 aug- transportar, a les parts del vegetal, les substàncies
ments i un objectiu de 15 augments estem veient la que agafen del sòl.
preparació amb 120 augments. – Tots els canvis químics que ocorren en el nostre cos
tenen lloc en el si de l’aigua. L’aigua dissol totes les
7.32. Si hem utilitzat un ocular de 10 augments, en el primer
substàncies que participen en aquests canvis quí-
cas l’objectiu té 4 augments i en el segon cas té 8 aug-
mics.
ments.
– L’aigua transporta substàncies dissoltes d’un lloc a
7.33. Els dibuixos que s’obtinguen de les observacions seran
un altre de l’organisme.
senzills, ja que no és possible distingir els orgànuls de
les cèl·lules. – En els vertebrats, proporciona elasticitat i flexibilitat a
l’organisme. És a dir, actua de lubrificant i d’amorti-
7.34. En els dos tipus de cèl·lules és visible el nucli. dor de moviments bruscos.
7.35. Les dues cèl·lules es diferencien per la forma. A més, la – El volum i la forma de les cèl·lules que no tenen
cèl·lula d’epiteli de ceba presenta paret cel·lular, men- membrana rígida es mantenen gràcies a la pressió
tre que la d’epiteli bucal no en té. que exerceix l’aigua del seu interior, etc.
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 267
7.40. 7.46.
Nombre de Tipus de
Biomolècula Funció que acompleix Nutrició
cèl·lules cèl·lules
Glúcids Energètica i estructural
Lípids Energètica, reserva, estructural Autòtrofa /
Moneres Unicel·lulars Procariota
heteròtrofa
Estructural, transportadora,
Proteïnes
defensiva, reguladora, reserva… Unicel·lulars / Autòtrofa /
Protoctists Eucariota
pluricel·lulars heteròtrofa
Transmetre la informació
Àcids nucleics
hereditària
Unicel·lulars /
Fongs Eucariota Heteròtrofa
pluricel·lulars
7.41. a) E
n el fetus, la quantitat d’aigua és major per la gran
activitat que fan les cèl·lules en créixer i formar tei-
xits, òrgans i sistemes nous. Vegetal Pluricel·lulars Eucariota Autòtrofa
b) E
n una persona anciana, l’activitat biològica és me-
nor, per la qual cosa tenen més poc contingut d’ai-
Animal Pluricel·lulars Pluricel·lulars Heteròtrofa
gua.
7.42. a) E
s tracta d’una cèl·lula eucariota, ja que té nucli, en 7.47. En aquest cas, el dòberman i el chihuahua són dues
el qual hi ha contingut el material hereditari. races de gos; ambdues pertanyen a la mateixa espè-
b) E
s tracta d’una cèl·lula vegetal, ja que té paret cel· cie, ja que en teoria poden reproduir-se entre si i en
lular i cloroplasts, a més d’una forma prismàtica i fer-ho originen individus fèrtils i similars als seus pro-
un vacúol que ocupa gran part del contingut del genitors.
citoplasma.
7.48. a) Verdader.
c) A
) Mitocondri; B) Cloroplast; C) Nucli; D) Citoplas-
ma; E) Vacúol; F) Paret cel·lular; G) Membrana b) F
als. La categoria taxonòmica més àmplia és el
plasmàtica. regne.
d) – Mitocondris. Centrals energètiques de la cèl·lula. c) F
als. Una classe inclou ordres diferents, i un tipus
S’hi cremen els nutrients i s’obté energia. inclou classes diferents.
– Cloroplast. Orgànuls en els quals es produeix la d) Verdader.
fotosíntesi. e) F
als. Dos organismes del mateix tipus tindran més
– Paret cel·lular. Recobreix la cèl·lula, i li dóna re- característiques en comú que dos del mateix regne.
sistència i forma.
– Membrana plasmàtica. Separa la cèl·lula de l’ex- UNA ANÀLISI CIENTÍFICA
terior. Permet el pas de substàncies. 7.49. Com la resta dels éssers vius, les diatomees fan les tres
– Vacúol. Acumula substàncies de reserva, princi- funcions vitals: nutrició (són autòtrofes, fan la fotosínte-
palment aigua. si); relació (formen colònies); reproducció (es reprodu-
– Nucli. Conté el material genètic o hereditari. eixen dividint la cèl·lula en dues).
– Citoplasma. Interior de la cèl·lula, conté els orgà- 7.50. Les diatomees tenen organització eucariota. La cèl·
nuls cel·lulars. lula de les diatomees té nucli, orgànul present so-
lament en les cèl·lules eucariotes. No es poden
7.43. a) Ambdues; b) cèl·lula vegetal; c) ambdues; d) cèl·lula
observar a simple vista, ja que són molt menudes (mi-
vegetal; e) ambdues.
croscòpiques). Per a poder observar-les cal utilitzar el
7.44. Aparell locomotor, sistema muscular, cor, múscul ab- microscopi.
ductor, teixit ossi i glòbul roig. 7.51. Les diatomees fan la fotosíntesi, i gràcies a aquest pro-
7.45. a) N
o. Encara que se’ls coneix a tots com a voltors, són cés generen matèria orgànica i oxigen perquè puguen
d’espècies diferents. ser utilitzats per altres éssers vius.
b) 1 - Gypaetus; 2 - Aegypius; 3 - Gyps; 4 - Torgos. 7.52. Les diatomees fan la fotosíntesi, és a dir, fabriquen, a
c) 1
- Nom vulgar: Trencalòs; nom científic: Gypaetus partir de llum solar, els seus propis nutrients (matèria
barbatus. 2 - Nom vulgar: Voltor negre; nom científic: orgànica). És per això que les diatomees són organis-
Aegypius monachus. 3 - Nom vulgar: Voltor comú; mes de nutrició autòtrofa.
nom científic: Gyps fulvus. 4 - Nom vulgar: Voltor tor- 7.53. Les cèl·lules de les diatomees s’assemblen més a les
gos; nom científic: Aegypius tracheliotus. de les plantes pel fet que tenen cloroplasts i paret cel·
d) R
egne (animal); tipus (cordats); classe (ocells); or- lular, dos orgànuls exclusius de les cèl·lules vegetals.
dre (falconiformes); família (accipítrids). Pertanyen al regne dels protoctists.
268 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
RESUM
7.54. Segons la forma de nodrir-se, els éssers vius es classifiquen en:
a) Autòtrofs. Fabriquen el seu propi aliment a partir de substàncies inorgàniques senzilles (aigua, diòxid de carboni…).
b) Heteròtrofs. Són incapaços d’elaborar el seu aliment, per això l’han d’agafar del medi en què habiten.
7.56. Les raons principals per a conservar la biodiversitat i d’originar descendents. La matèria inerta no pot reproduir-
evitar la desaparició d’espècies per causes no naturals se de cap manera.
són:
3. Les substàncies químiques dels éssers vius estan compos-
a) R
aons ètiques. Tenim l’obligació ètica de preservar tes principalment per carboni, hidrogen, oxigen i nitrogen.
els recursos naturals de les futures generacions. Les sals minerals són, a més de l’aigua, substàncies inor-
b) R
aons comercials. Molts dels materials que utilit- gàniques que formen els éssers vius, i realitzen funcions
zem per a alimentar-nos i vestir-nos, per a prevenir com formar part de diferents estructures i regular funcions
i guarir malalties i per a cobrir altres necessitats, de l’organisme.
s’obtenen d’organismes vius.
4. Els glúcids són les substàncies orgàniques que donen
c) R
aons estètiques. Per a moltes persones, la natura-
energia als éssers vius. Els lípids tenen dues funcions prin-
lesa és una font d’esbargiment i tenen un alt valor
cipals: s’emmagatzemen com a substàncies de reserva
estètic i espiritual.
energètica i formen estructures.
d) R
aons científiques. És important conéixer el funcio-
nament dels ecosistemes i el paper dels éssers vius 5. La teoria cel·lular de Schleiden i Schwann afirma el següent:
en cadascun d’aquests. a) Tots els éssers vius estan formats per cèl·lules.
b) La cèl·lula és la unitat més xicoteta dotada de vida.
COMPRENC EL QUE LLIG c) Totes les cèl·lules provenen d’unes altres cèl·lules.
7.57. Identificar. El gegant ho fa en les praderies de la meitat 6. És una cèl·lula eucariota animal. Les vesícules són bosses
nord de la Guaiana i el pigmeu, en regions boscoses, envoltades de membrana que contenen diverses substàn-
concretament en les selves verges. cies. El citoplasma és el líquid viscós on estan els orgànuls,
les vesícules i els mitocondris.
7.58. Relacionar. Perquè la major part dels animals estaven
prop del llac.
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 269
3. Els organismes necessiten l’aigua com a mitjà de trans- 11. Una espècie és un conjunt d’individus semblants que po-
port de substàncies i perquè en l’aigua es produeixen les den reproduir-se entre si i donar lloc a una descendència
reaccions químiques. Els éssers vius aconsegueixen l’ai- fèrtil. El dimorfisme sexual es dóna quan el mascle i la
gua de l’exterior directament o d’altres substàncies que la femella d’una mateixa espècie presenten diferències en
contenen. la seua aparença externa.
4. El carboni és l’element químic majoritari que contenen les 12. a) Organisme del regne dels fongs. Pluricel·lular, eucario-
substàncies orgàniques. Les proteïnes són substàncies ta. Sense teixits. Heteròtrofs.
orgàniques que regulen funcions vitals, defenen contra
les infeccions, formen estructures, etc. b) Organismes del regne vegetal. Pluricel·lulars, amb tei-
xits, autòtrofs.
5. El material genètic és una substància que regula i con-
trola el funcionament de la cèl·lula. Correspon a l’ADN, c) Organisme del regne animal. Pluricel·lular, eucariota.
el qual conté la informació hereditària que es transmet Presenta teixits. Heteròtrof.
de cèl·lules mare a cèl·lules filla. El material genètic de
les cèl·lules procariotes està dispers pel citoplasma. Els AMPLIACIÓ
organismes del regne de les moneres són els éssers vius
que tenen aquest tipus de cèl·lula. 1. Un ésser viu es diferencia d’un ésser inert perquè naix i
mor, està compost per matèria orgànica, està format per
6. Un glòbul roig i un bacteri són cèl·lules i tenen en comú cèl·lules i fa les tres funcions vitals de nutrició, relació i
la presència d’una membrana plasmàtica, que separa la reproducció.
cèl·lula de l’exterior i la protegeix, i regula l’entrada i l’ei-
xida de substàncies; un citoplasma, que està constituït 2. La nutrició és la funció vital dels éssers vius mitjançant
per un líquid viscós on estan els orgànuls i el material la qual obtenen energia i les substàncies que necessiten
genètic, que és la substància que controla i regula el per a viure. Segons la nutrició, es distingeixen dos grups
funcionament de la cèl·lula i conté la informació heredi- d’éssers vius:
tària que es transmet d’una cèl·lula a la cèl·lula filla. a) A
utòtrofs. Fabriquen les substàncies orgàniques
que necessiten a partir de substàncies senzilles uti-
270 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 271
4. Les substàncies orgàniques contenen carboni com a 8. Un teixit és una agrupació de cèl·lules que fan la mateixa
component majoritari i són exclusives dels éssers vius. funció, com el teixit muscular. Un òrgan és una agru-
Les substàncies inorgàniques estan presents tant en els pació de teixits que actuen d’una manera coordinada,
éssers vius com en la matèria inerta, generalment no te- per exemple, el cor. Un sistema és una agrupació de
nen carboni i les principals són l’aigua i les sals minerals. diversos òrgans i un aparell és l’agrupació de diversos
sistemes; és a dir, és un nivell d’organització major que
5. a) Robert Hooke va descobrir la cèl·lula el 1665. el sistema.
b) P
er a veure les cèl·lules fa falta un microscopi, perquè
són molt menudes. 9. La taxonomia estableix una classificació jeràrquica ba-
sada a agrupar els éssers vius en categories que, al seu
6. a) L es cèl·lules procariotes no tenen nucli. El material torn, inclouen subcategories més reduïdes. Els ordres
genètic està dispers en el citoplasma. Les cèl·lules eu- estan inclosos en el tàxon classe, i el tàxon immediata-
cariotes tenen un nucli que conté el material genètic. ment superior als gèneres s’anomena família.
b) E
ls dos tipus de cèl·lules eucariotes són la cèl·lula
10. La gran diversitat d’espècies que hi ha a la Terra és el
vegetal i la cèl·lula animal. La cèl·lula vegetal té clo-
resultat de l’evolució. L’evolució va començar amb els
roplasts que fan la fotosíntesi, paret cel·lular que
primers éssers vius i segueix ara mateix. Al llarg d’aquest
dóna forma i resistència a la cèl·lula, forma polièdrica
procés, les espècies van canviant i donen lloc a unes
i un gran vacúol (vesícula) que ocupa gran part del
altres espècies noves mitjançant el procés de la selecció
citoplasma. La cèl·lula animal no té paret cel·lular ni
natural, espècies més ben adaptades a les noves condi-
cloroplasts. Té una forma variada i vesícules xicotetes
cions del medi. Causes de la pèrdua de la biodiversitat
disperses pel citoplasma.
són la destrucció i la fragmentació d’hàbitats, la conta-
7. minació de les aigües, sòls i atmosferes, la caça incon-
En quins éssers vius estan? trolada o la introducció d’espècies exòtiques.
272 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
CONTINGUTS
CONCEPTES • Característiques del regne animal i diferència entre vertebrats i invertebrats.
(Objectius 1 i 2)
• Animals vertebrats: definició, característiques comunes i classificació. (Objectiu 3)
• Els cinc grups de vertebrats: com són, com viuen, característiques específiques
i subgrups. (Objectiu 3)
• L’espècie humana: característiques, classificació i origen. (Objectiu 4)
ACTITUDS • Apreciar la diversitat dels vertebrats i mostrar una actitud favorable cap a la seua
protecció i conservació.
• Valorar la diversitat en l’espècie humana, comprenent que som una espècie més
de vertebrats que habiten el nostre planeta. (Objectiu 4)
EDUCACIÓ EN VALORS
Educació mediambiental i Medi Rural i Marí ha creat des del 1985 una Xarxa
de Centres de Recuperació d’Exemplars d’Espècies
La caça furtiva està promoguda per interessos molt
Amenaçades on són acollits exemplars malalts, ferits
variats. Animals com óssos, raboses i llúdries són
o abandonats i mantinguts sota control veterinari fins
caçats per a ser venuts a pelleters de tot el món.
que es recuperen i són alliberats al medi natural. La
Peixos, esquirols, micos, lloros, camaleons i ocells
col·laboració ciutadana és important.
de colors són capturats solament per a ser venuts a
persones que volen tenir una mascota exòtica a casa. Hem de posar l’accent en els comportaments
A causa d’aquesta i d’altres pressions, moltes espècies individuals que contribuiran a la protecció de les
es troben amenaçades i molt a prop de l’extinció. espècies a escala global, com rebutjar la possibilitat
d’adquirir espècies exòtiques com a mascotes, o
El 1973 es va signar el primer tractat internacional
recórrer al Centre de Recuperació més proper, o al
que posava límits a la caça i la pesca indiscriminades
SEPRONA, sempre que trobem qualsevol animal
i al comerç il·legal d’animals. Tanmateix, l’amenaça
salvatge que necessite ajuda.
continua. A Espanya, la Conselleria de Medi Ambient
CRITERIS D’AVALUACIÓ
PROVES D’AVALUACIÓ
Competències
CRITERIS D’AVALUACIÓ Exercicis Exercicis
avaluades
prova 1 prova 2
a) Descriure les característiques del regne animal i diferenciar
1, 9 1, 2
entre un animal vertebrat i un d’invertebrat. (Objectiu 1 i 2)
b) Reconéixer i descriure les característiques d’estructura, organització
i funció dels diferents grups de vertebrats que serveixen
2, 4, 5, 6 4, 5, 9, 10
per a identificar-los i classificar-los a partir de fotografies i dibuixos.
(Objectiu 3)
c) Classificar vertebrats fent servir claus senzilles i tècniques
3, 7 3, 7
d’observació. (Objectiu 3)
d) Explicar en quin grup d’animals es classifica l’espècie humana,
enumerar-ne les característiques diferenciadores i conéixer-ne 8 8
l’origen. (Objectiu 4)
e) Definir un esquema científic i descriure els passos necessaris
10 6
per a fer-ne un. (Objectiu 5)
Osteïctis Són els peixos que tenen esquelet ossi. Aleta caudal homocerca (les dues parts són iguals en
grandària); tenen opercles a una banda i l’altra del cap, que protegeixen les brànquies.
Actinopterigis Teleostis Els peixos actuals. Tots tenen aletes amb radis.
Viuen, pràcticament, en tots els medis aquàtics.
276 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
Rèptils Terrestres. Ponen ous amb corfa i rovell. Pell protegida contra la dessecació. Van tenir l’època
de major abundància i importància en l’era mesozoica (l’era dels dinosaures).
Lepidosaures Saures i Ofidis Sargantanes, serps i algun altre rèptil, com la tuatara
de Nova Zelanda. Actuals.
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 277
278 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
L’ÓS BRU EUROPEU és un dels animals més amenaçats de la nostra fauna. En territori
espanyol, tot just en queden unes desenes d’exemplars. Es tracta d’un dels mamífers més
característics del bosc atlàntic.
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 279
ABANS, EL LLOP era un dels carnívors més abundants a Europa. En el nostre país, anys
de persecució van fer que el seu nombre disminuïra dràsticament. Però, en l’actualitat,
les poblacions de llops s’estan recuperant.
280 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
SAPS RECONÉIXER UN ESCURÇÓ? Solament tres de les serps ibèriques són verinoses.
Són molt diferents de les espècies innòcues, les colobres. En aquesta fitxa tens algunes
dades sobre els nostres escurçons.
Vipera latasti
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 281
282 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
Presència de clotets
en les galtes
Presència d’algun
clotet en la barbeta
Cara (ovalada, quadrada,
triangular o arredonida)
Barbeta prominent, o no
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 283
L’entorn urbà
• Un passeig per qualsevol ciutat ens permet observar bastants animals,
i especialment, ocells. Els teuladins, els coloms i els estornells són
ocells molt freqüents en totes les ciutats. En zones marines i també en
algunes ciutats d’interior, en les quals hi ha rius, hi ha gavines. Són
animals que viuen del rebuig, fàcils de trobar en l’entorn urbà. En zo-
nes concretes es poden trobar també ocells com la garsa, la merla i el
tudó de les Açores (una varietat silvestre de colom). Totes són més
pròpies dels camps, però, a poc a poc, s’han anat instal·lant en les
zones perifèriques de les ciutats. Entre els mamífers, a part de rates i
ratolins, és fàcil observar també ratpenats volant a mitjan vesprada, en
zones on hi ha parcs i jardins.
Tolles i llacunes
• En els entorns de les llacunes es poden observar, sobretot, peixos, amfi-
bis i ocells. És fàcil trobar-hi peixos com la gambúsia (un animal xicotet
introduït), el gatet, la perca, la carpa... En algunes vores cobertes de ve-
getació aquàtica viuen els cullerots i es pot localitzar alguna granota adul-
ta. Pel que fa als ocells, els més abundants en les tolles i llacunes són els
anàtids: ànecs collverds, xibecs, ànecs cullerot, xarxets, ànecs d’ulls
grocs i altres. A més, és fàcil trobar-hi cabussons, polles d’aigua i fotges.
L’arpella vulgar és l’ocell rapaç més important d’aquest ecosistema, i sol
trobar-se sobrevolant-lo, buscant aliment.
284 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
Material
Objectiu
• Calçat còmode i roba adequada.
Fer una excursió per a observar
• Prismàtics.
els ocells.
• Una bona guia d’ocells, de les que hi ha en les llibreries
especialitzades.
PROCEDIMENT
1 Busca informació sobre els llocs propers a 1 No és fàcil utilitzar els prismàtics ràpidament,
la teua casa, en els quals se solen observar així que intenta tenir-los més o menys enfocats
ocells amb facilitat. Intenta trobar itineraris i per a la distància a què estiguen els ocells.
informació en l’ajuntament de la teua ciutat. Per a això, una vegada instal·lat en el teu lloc,
enfoca algun arbre llunyà i assegura’t que el
2 Una vegada en el camp, busca un lloc adequat veus bé.
per a l’observació. En alguns parcs naturals,
per exemple, s’han instal·lat punts d’observació 2 Quan veges un ocell a primera vista, fixa’t
còmodes i ben situats, que et permeten també en la seua posició respecte a algun punt
estudiar la fauna des d’un amagatall apropiat. de referència clar: un arbre, una casa, etc. Si
no ho fas, et costarà bastant localitzar-lo amb
3 Observa l’entorn, de primer, a primera vista. els prismàtics, ja que amb aquest aparell el
Busca els ocells que puga haver-hi volant
camp de visió és molt més reduït.
en aquest moment o posats a terra, els arbres
o l’aigua.
3 Si observes un ocell volant, recorda que has de
4 Una vegada localitzat un exemplar, dirigeix girar la roda d’enfocament dels prismàtics a
cap a ell els prismàtics. Observa’n les mesura que s’allunya o s’acosta. Açò requereix
característiques més importants: color, un poc de pràctica.
grandària, forma del cos i del bec, forma
del cap, etc. 4 Finalment, recorda sempre les mesures de
Si està volant, fixa’t bé en la silueta. Totes seguretat en el camp, així com les normes
aquestes dades et serviran per a identificar de comportament. Deixa-ho sempre tot com
l’espècie amb l’ajuda de la guia de camp. t’ho has trobat (o més bé, si és possible), no
encengues mai foc, no te n’isques dels camins,
etc.
TREBALL A FER
En la teua pròxima eixida al camp, tracta de localitzar • Avitarda. És un habitant de les estepes i solament el
els ocells següents. podem trobar en zones molt determinades, on abun-
• Mallerenga. És un ocell xicotet molt comú, de color da. És el nostre ocell més gran.
blau, amb una taca groga en les ales i un «antifaç»
negre. • Martinet. Amb aspecte de cigonya menuda, blanca, i
bec groc llarg. Abunda en les zones humides, en les
• Merla. Ocell gran, negre i amb el bec roig. El cant és quals busca l’aliment.
melodiós, però molt fort.
• Puput. Un ocell preciós dels boscos de roures, que • Cigonya. Molt fàcil d’observar pel seu costum de niar
té una cresta de plomes en el cap. No és molt comú, en els campanars. Aprofita aquest hàbit per a buscar
però és fàcil de trobar. un niu amb una parella en parada nupcial.
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 285
VERTEBRATS I INVERTEBRATS
286 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
OCELL
PARTS DE LA PLOMA
RÈPTIL
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 287
AMFIBI
PEIX
MAMÍFER
288 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 289
1 Quin és el criteri que s’utilitza per a classificar una aranya dins del grup d’animals invertebrats?
Esmenta les característiques de l’aranya que la diferencien d’uns altres éssers vius com les plantes.
3 Identifica l’animal que veus en la foto. A quin grup de vertebrats pertany? Quines característiques
observades en aquest animal et permeten classificar-lo en aquest grup?
4 Com pots classificar els vertebrats segons la respiració? Quins grups pertanyen a cada categoria?
Defineix l’òrgan que utilitzen els peixos per a respirar.
5 Explica les característiques més importants dels amfibis. Descriu la sèrie de transformacions que
sofreixen els amfibis al llarg de la vida i que els diferencia de la resta de vertebrats.
6 Quins són els dos tipus de fecundació en els vertebrats? Per què el tauró és ovovivípar? Quina altra
característica diferencia els taurons d’un altre tipus de peixos?
7 Classifica l’animal i assenyala en la imatge les característiques del seu grup. Esmenta els subgrups
en els quals està dividit el grup i a quin pertany.
8 Per què l’ésser humà és un animal mamífer? Què el diferencia d’un altre mamífer com el gat?
a) E
ls amfibis es caracteritzen per tenir quatre extremitats, respirar per pulmons i per la pell, ser
poiquiloterms i patir la metamorfosi.
b) Els animals vivípars desenvolupen l’ou en l’interior de la femella.
c) Cap invertebrat té esquelet.
d) A
lgunes de les característiques pròpies dels animals són: tenen molta sensibilitat, tenen nutrició
heteròtrofa i les seues cèl·lules són eucariotes.
10 Què és un esquema científic? Si hagueres de fer l’esquema científic d’un ocell, quins elements de la
seua anatomia externa hauries de dibuixar?
290 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
1 Quines característiques observem en un elefant que ens permeten afirmar que és un animal? A quin
grup d’animals pertany? Quines característiques el diferencien d’una esponja?
2 Quins són els dos grans grups d’animals i què els diferencia? Quin tipus d’esquelet tenen alguns
invertebrats?
3 Observa les imatges d’animals següents. Identifica a quin grup i subgrup de vertebrats pertany
cadascun. Esmenta les característiques pròpies del grup. Quines característiques diferencien un
animal de l’altre?
A B
4 Fes un quadre en el qual s’arrepleguen tres característiques que diferencien els ocells dels rèptils.
6 Què és un esquema científic? Per què creus que cal fer l’esquema realista, mantenint les proporcions
reals i assenyalant les parts principals de l’element observat?
9 Com es diuen els dos subgrups de peixos que es diferencien en el tipus d’esquelet que tenen?
On viuen, com respiren, de què s’alimenten i com es reprodueixen els peixos?
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 291
1 Com es poden classificar els peixos segons el tipus d’esquelet que tenen? Posa’n exemples.
3 Quin és l’òrgan sensorial dels peixos? On està i per a què els serveix?
4 Tots els peixos tenen escates? En quin grup de peixos no hi ha escates, sinó denticles?
5 Quin tipus de fecundació tenen els anurs i com ocorre? Posa’n un exemple.
9 En quin grup de rèptils es classifiquen les sargantanes? I els escurçons? I les tortugues?
10 De què s’alimenten els ocells que, com l’agró, tenen el bec llarg i punxegut?
12 Esmenta les condicions que hem de complir per a elaborar un esquema científic correcte.
13 Explica el procés de metamorfosi de les granotes i esmenta les característiques pròpies dels amfibis.
15 Defineix:
a) Animals poiquiloterms.
b) Metamorfosi.
c) Ovovivípars.
d) Brànquies.
292 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
1 Què diferencia els animals vertebrats dels invertebrats? Posa un exemple de cada grup d’animals.
3 Quins són els cinc grups de vertebrats? Escriu-los. Després, descriu, per a cadascun d’aquests
grups, la característica que consideres més important i que serveix per a diferenciar-los de tots
els altres grups.
5 Quin grup de vertebrats són poiquiloterms? Què vol dir la paraula poiquiloterm?
8 Els rèptils:
Els ocells
10 Els mamífers:
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 293
1 En els quadres següents resumirem què tenen en comú tots els animals i en què es diferencien
uns grups d’animals d’uns altres. Escriu, per a cada característica, una descripció o les possibles
variacions que hi ha. Busca’n informació en el llibre per a completar els quadres.
Cèl·lules i teixits
Alimentació
Aliments
Desenvolupament embrionari
Esquelet
2 Defineix els dos grups en què es divideix el regne animal. Posa exemples d’animals que pertanyen
a cada grup.
Definició:
Exemples:
Definició:
Exemples:
294 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
3 Completa el quadre següent sobre les funcions vitals en el regne animal. Explica en què consisteix
cada funció.
4 Defineix els termes següents. Utilitza la informació del llibre i, si és necessari, consulta una enciclopèdia.
• Sang:
• Aparell digestiu:
• Aparell circulatori:
• Múscul:
• Reproducció asexual:
• Animal ovípar:
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 295
2 Completa les fitxes següents dels grups dels vertebrats. Retola els dibuixos. En el quadre «altres
característiques» escriu les que definisquen més bé cada grup.
Grup:
Extremitats:
Respiració:
Alimentació:
Altres característiques:
Grup:
Extremitats:
Respiració:
Alimentació:
Altres característiques:
◼ CIENCIAS NATURALES 1.° ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
296 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
Grup:
Extremitats:
Respiració:
Alimentació:
Altres característiques:
Grup:
Extremitats:
Respiració:
Alimentació:
Altres característiques:
Grup:
Extremitats:
Respiració:
Alimentació:
Altres característiques:
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 297
PEIX
4. Escates
3. Aleta dorsal
2. Línia lateral
1. Aleta
caudal
7. Columna vertebral
5. Opercle
6. Aleta ventral
1. 1 1.
2. 2 2.
3. 3 3.
4. 4 4.
5. 5 5.
6. 6 6.
7. 7 7.
298 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
PEIX
Fish
LE Poisson
Fisch
4. Escates
3. Aleta dorsal
2. Línia lateral
1. Aleta
caudal
7. Columna vertebral
5. Opercle
6. Aleta ventral
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 299
ELS OCELLS
Păsările
鸟类
1. Ala
2. Columna
vertebral
6. Barbes
4. Coll 7. Raquis
3. Quilla 5. Bec
8. Canó
1. Aripă 1 1. 翅膀
2. Coloană vertebrală 2 2. 脊柱
3. Carenă 3 3. 胸骨
4. Gât 4 4. 脖子、
5. Cioc 5 5. 喙
6. Barbă 6 6. 须
7. Rahis 7 7. 脊柱
8. Calamus 8 8. 羽茎
300 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
ELS OCELLS
The birds
Les oiseaux
Die Vögel
1. Ala
2. Columna
vertebral
6. Barbes
4. Coll 7. Raquis
3. Quilla 5. Bec
8. Canó
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 301
TIPUS D’OCELLS
Tipuri de Păsări
鸟的种类
1. Şoricar 1 1. 鹰
2. Rândunică 2 2. 燕子
3. Stârc 3 3. 苍鹭
4. Raţă 4 4. 鸭子
5. Cocoş 5 5. 公鸡
302 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
TIPUS D’OCELLS
Kinds of Birds
LES Types d’oiseaux
VögelARTEn
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 303
8.2. No tots els animals tenen capacitat per a desplaçar-se. 8.17. Els homínids van passar d’una alimentació carnívora a
Els pòlips i eriçons de mar, per exemple, viuen subjec- una d’omnívora, i per això la grandària de les dents i la
tes a un substrat. de la cara es va anar reduint. D’altra banda, la grandà-
ria del cervell va anar augmentant a mesura que aug-
8.3. Herbívor. Animal que s’alimenta de plantes, com les va-
mentava la complexitat de les estructures cerebrals.
ques i els cavalls. Del llatí herba: herba, i vorare: men-
jar. 8.18.
Carnívor. Referit a un animal, que s’alimenta d’altres
animals, com el lleó o el tigre. Referit a una planta,
que es nodreix d’insectes, com la dionea. Del llatí caro:
carn, i vorare: menjar.
Omnívor. Referit a un animal, que s’alimenta tant de 8.19. Les quatre característiques descrites són pròpies del
plantes com d’animals. Del llatí omnis: tot, i vorare: regne animal, si bé la c) i la d) solament són pròpies
menjar. d’alguns grups.
8.4. L’endosquelet és un esquelet intern, com el que tenen 8.20. Les vèrtebres són ossos curts articulats que formen la
els vertebrats, mentre que l’exosquelet és un esquelet columna vertebral dels vertebrats.
extern, característic dels animals invertebrats, com els 8.21. La simetria bilateral és una característica dels verte-
insectes. brats segons la qual el cos pot dividir-se en dues mei-
tats simètriques mitjançant un únic pla. Aquesta sime-
8.5. El nom de mamífers es deu a la presència de mames
tria és solament externa, ja que els òrgans interns es
en les femelles d’aquest grup.
distribueixen en el cos d’una manera asimètrica. No hi
8.6. Bípede. Animal que té dos peus o potes. ha cap vertebrat que no la tinga.
8.7. Utilitzem el llenguatge escrit, el llenguatge corporal i 8.22. a) L es balenes han de pujar cada cert temps a la su-
llenguatge per senyals, entre altres. perfície perquè necessiten respirar, ja que són ma-
mífers.
8.8. Els ocells han d’incubar els ous fins que naix el pollet i
els rèptils es reprodueixen mitjançant ous que no han b) E
l doll que ix pel llom és aire calent que exhalen
d’incubar i que estan protegits per una coberta que evi- pels conductes nasals.
ta la deshidratació.
c) E
ls mamífers marins manquen d’orelles perquè el
8.9. Els ocells poden volar gràcies al seu cos aerodinàmic, cos és aerodinàmic per a poder nadar i lliscar per
la presència d’ales i la lleugeresa de l’estructura, ja que l’aigua, i les orelles serien un entrebanc.
els ossos són buits, i tenen l’estern molt desenvolupat.
8.23. L’ocell de la imatge D esgarra carn (a); el C és un ocell
8.10. Corni. D’una textura semblant a la que té la banya. que busca insectes en l’aigua (b); l’A menja gra (c), i el
8.11. La fecundació de les granotes és externa. B busca insectes perforant la fusta (d).
304 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
8.37. El sac amb vitel serveix per a alimentar l’embrió mentre
Canó creix i es desenvolupa en l’interior de l’ou.
8.27. A) Saures; B) Quelonis; C) Ofidis; D) Crocodilians. Rèptils Potes Escates Poiquiloterm Pulmons Carnívors Ovípars
Amfibis Potes – Poiquiloterm Pulmons i Carnívors Ovípars
8.28. Respirar a través de la pell li permet fer-ho davall de
pell
l’aigua, i fora de l’aigua respira amb els pulmons i amb
la pell. Peixos Aletes Escates Poiquiloterm Brànquies Carnívors Ovípars
8.29. a) B, D, A, C.
COMPRENC EL QUE LLIG
b) La respiració branquial, la té el capgròs o cullerot.
8.42. Identificar. Quan són bons amics i encara més quan els
c) E
l capgròs s’alimenta principalment d’algues, men-
implicats han estat uns quants dies separats.
tre que la granota s’alimenta d’insectes, aranyes i
cucs. 8.43. Relacionar. La va sorprendre el fet que, quan dos xim-
d) Al llarg de la metamorfosi els capgrossos, que tenen panzés es troben després d’haver estat separats, la
brànquies i cua, les perden; desenvolupen en el seu seua conducta s’assembla molt a la de dues persones
lloc quatre potes i pulmons i passen a viure en la en una situació idèntica.
terra. 8.44. Sintetitzar. Humans i ximpanzés s’assemblen en molts
8.30. Les escates d’un rèptil són dures i unides entre si i els gestos i postures.
protegeixen de la dessecació. Les escates dels peixos
8.45. Reflexionar. Vol dir que els humans i els ximpanzés
es munten les unes sobre les altres.
som descendents del mateix animal. Es basa en el fet
8.31. El tauró (A) és un peix cartilaginós que té aletes per a de trobar tantes semblances entre la conducta dels
nadar i brànquies per a respirar en l’aigua. El dofí (B) ximpanzés i la dels humans.
és un mamífer que ha perdut el pèl i les orelles, les
potes s’han adaptat al medi aquàtic en forma d’aletes i PROVA D’AVALUACIÓ 1
respira a través d’un opercle quan ix a la superfície de
l’aigua. El pingüí (C) és un ocell que s’ha adaptat a l’ai- 1. El criteri utilitzat és la presència o no d’un esquelet in-
gua utilitzant les ales com a aletes i perdent les plomes tern. L’aranya té esquelet extern, i per això es classifica
per a tenir un cos aerodinàmic que li permeta nadar. en el grup dels invertebrats. L’aranya és un animal i es
diferencia d’altres éssers vius perquè és pluricel·lular, les
cèl·lules són eucariotes, té nutrició heteròtrofa, gran sen-
UNA ANÀLISI CIENTÍFICA
sibilitat i capacitat de desplaçament.
8.32. La closca protegeix l’embrió de la dessecació i alhora 2. Els mamífers i els ocells són els vertebrats homeoterms,
permet l’intercanvi gasós. és a dir, són capaços de mantenir la temperatura del seu
8.33. La b), permetre l’intercanvi de gasos amb l’exterior. cos constant i independent del medi.
8.34. Els rèptils no poden transmetre calor a l’ou perquè con- 3. L’animal de la foto és un cangur. És un mamífer i es pot
tinue el desenvolupament, ja que són poiquiloterms. classificar com a tal perquè té cos amb cap, coll, cua,
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 305
306 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
8. L’espècie a la qual ens referim és l’ésser humà. És un 13. En la metamorfosi de les granotes, la femella pon els ous
mamífer perquè té un cos amb cap, coll i orelles, té qua- en l’aigua i el mascle els fecunda. De cada ou ix un culle-
tre extremitats, poc de pèl en el cos, la boca amb llavis i rot que respira en l’aigua a través de brànquies, és herbí-
dents, i glàndules mamàries. vor i té cua. Quan es desenvolupa, el cullerot perd la cua i
les brànquies, i desenvolupa potes. La granota adulta viu
9. Els dos subgrups de peixos segons el tipus d’esquelet són fora de l’aigua, per la qual cosa respira amb pulmons, té
els ossis i els cartilaginosos. Els peixos viuen en l’aigua, quatre potes i és carnívora.
respiren per brànquies, s’alimenten d’altres animals, te-
nen fecundació externa i són ovípars. 14. a) E
ls peixos i els cullerots són els animals vertebrats
que respiren per brànquies.
10. Els rèptils, amfibis i peixos són poiquiloterms, és a dir, no b) E
ls mamífers, els ocells, els amfibis i els rèptils respi-
poden regular la temperatura del cos, per la qual cosa ren per pulmons.
aquesta depén de la del medi.
c) E
ls amfibis adults respiren, a més, per la pell, que
serveix de complement a la respiració pulmonar.
AMPLIACIÓ
15. a) Animals poiquiloterms són aquells que no autoregulen
1. Els peixos es poden classificar en ossis i cartilaginosos. la temperatura corporal, que depén del medi.
Els peixos ossis, com els barbs, tenen l’esquelet d’os, i els
b) L a metamorfosi és característica dels amfibis i és un
peixos cartilaginosos, com el tauró, el tenen de cartílag.
conjunt de transformacions que es produeixen des
2. En els mamífers, els ocells, els rèptils i els peixos hi ha que ixen de l’ou fins que es fan adults.
animals aquàtics. c) O
vovivípars són aquells animals en els quals l’ou es
3. L’òrgan sensorial dels peixos és la línia lateral i està als desenvolupa en l’interior de les femelles.
costats del cos. Serveix per a detectar les vibracions del d) L es brànquies són estructures laminars que estan
medi. darrere de la boca i protegides per un opercle, la fun-
ció del qual és la de captar l’oxigen que hi ha dissolt
4. No tots els peixos tenen escates. Els peixos cartilagino-
en l’aigua.
sos, com el tauró, tenen la pell coberta per denticles.
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 307
els rèptils, per les escates dures i unides entre si; els 9.
Els ocells
amfibis, pel procés de metamorfosi que pateixen, i els
peixos, per l’adaptació a la vida aquàtica gràcies a les Característiques Extremitats davanteres en forma
brànquies. externes d’ales, cos cobert de plomes, bec
importants corni sense dents.
4. Els peixos són ovípars encara que hi ha excepcions com
la dels taurons, que són ovovivípars. Trets importants Ossos buits i estern molt
de l’anatomia desenvolupat, anomenat quilla.
5. Els rèptils, amfibis i peixos són vertebrats poiquiloterms; interna
és a dir, la temperatura corporal depén de la del medi, no
poden autoregular-la.
10. a) H
i ha un grup de mamífers que no són vivípars. Els
6. El cos dels ocells està recobert de plomes. Els ocells te- monotremes són ovípars.
nen fecundació interna, són ovípars i han d’incubar els
ous fins que nasca el pollet. b) E
ls mamífers poden regular la temperatura corporal
independentment de la del medi que els envolta.
7. Els amfibis pateixen una sèrie de transformacions que es
produeixen des que ixen de l’ou fins que es fan adults. c) L ’ésser humà no té cua, és bípede, té poc de pèl en
Quan els cullerots ixen de l’ou són aquàtics, tenen cua i el cos, té moltes glàndules sudorípares, glàndules
respiren per brànquies. Quan creixen, desenvolupen po- mamàries desenvolupades, cervell amb més desen-
tes i perden la cua i les brànquies. L’adult és terrestre, té volupament que la resta de mamífers i és capaç de
quatre potes i respira per pulmons. comunicar-se mitjançant el llenguatge.
8. a) E
l cos dels rèptils està cobert d’escates dures i unides 11. Els peixos es caracteritzen per ser fusiformes, les extre-
entre si. mitats tenen forma d’aletes, el cos està cobert d’escates,
b) Els ofidis són els rèptils que no tenen potes. presenten línia lateral i bufeta natatòria, són poiquilo-
terms, respiren per pulmons i són ovípars, la majoria.
308 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
CONTINGUTS
CONCEPTES • Característiques d’estructura, organització i funció dels invertebrats. (Objectiu 1)
• Diversitat dels invertebrats: grups més importants i les característiques.
(Objectiu 2)
• Adaptacions al medi. (Objectiu 3)
EDUCACIÓ EN VALORS
Educació mediambiental ajuda a comprendre la necessitat de protegir-los. Els
La importància dels invertebrats és poc apreciada invertebrats són els fabricants d’alguns productes amb
per la nostra societat, a pesar de l’alt valor ecològic, alt valor comercial. Els cucs de seda, per exemple,
econòmic, científic i estètic que tenen. Entre moltes han permés la producció de la seda crua des de
altres funcions, els invertebrats són components fa més de 5 000 anys a la Xina, producció que,
principals de les cadenes alimentàries, mantenen actualment, supera els 30 milions de quilograms l’any.
l’estructura i la fertilitat del sòl, són enemics naturals Les abelles mel·líferes fabriquen mel, cera, pol·len,
d’algunes plagues, pol·linitzen les plantes de les quals gelea reial i pròpolis, i a més tenen un paper clau en
obtenim els aliments i consumeixen les deixalles la pol·linització de cultius agrícoles. La mel és un dels
vegetals i animals fet que contribueix al reciclatge aliments, dels produïts per invertebrats, més importants
de la matèria. Conéixer la contribució que fan a la en tot el món Es calcula que la producció anual de mel
supervivència i el benestar de les nostres vides, en el món arriba a les 884 000 tones.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
PROVES D’AVALUACIÓ
Competències
CRITERIS D’AVALUACIÓ Exercicis Exercicis
avaluades
prova 1 prova 2
a) Descriure la característica comuna a tots els invertebrats i distingir
1 1, 2
invertebrats de vertebrats. (Objectiu 1)
b) Descriure les característiques d’estructura, organització i funció
2, 4, 6, 8 4, 5, 6, 8
dels grups d’invertebrats i les seues adaptacions. (Objectius 2 i 3)
c) Classificar invertebrats fent servir claus senzilles i tècniques
3, 7 3, 7
d’observació. (Objectiu 4)
d) Descriure adaptacions al medi. (Objectiu 2) 5, 8 9, 10
ESPÈCIES D’INVERTEBRATS
Es manegen moltes estimacions (més o menys optimistes) de la diversitat de la vida a la Terra.
Es parla, així, de la possibilitat que hi haja entre 4 i 30 milions d’insectes, per exemple. El nombre
d’espècies descrites amb un criteri científic és molt més modest.
Tot seguit, es detalla el nombre d’espècies descrites dels grups d’invertebrats.
EXEMPLES I COMENTARIS
Nematodes (cucs cilíndrics) 012 000
Anèl·lids (cucs amb anells) 012 000
Total de cucs 036 200
Mol·luscos 050 000
Artròpodes no insectes 123 151
Insectes 751 000
Total d’artròpodes 874 151
Equinoderms 006 100
Total d’invertebrats 980 041
Font: World Resources Institute (www.wri.org).
ORDRE
Es calcula que queden moltes espècies per descobrir. Aquesta afirmació és vàlida per a tots els grups
d’animals, però és més rellevant en el cas dels animals xicotets o difícils de distingir.
CLASSE
FÍLUM
CLASSIFICACIÓ DELS INVERTEBRATS EN EL REGNE ANIMAL
La denominació d’«invertebrats» no té un sentit científic, En el quadre de la classificació de la pàgina següent
sinó que és merament descriptiva. Es manté per la utili- hem inclòs al final els cordats. Hem preferit reunir tots
tat didàctica. Així, el grup dels invertebrats correspon a els tàxons importants del regne animal, de manera que
diversos phylla (tipus), la categoria taxonòmica de major es pose de manifest la importància i la diversitat dels CATEGORIES SUPERIORS
nivell després del regne. invertebrats sobre els vertebrats.
El nombre de fílums d’invertebrats és el més elevat del En el nostre esquema de classificació hem incorporat
regne animal. De fet, els invertebrats són la majoria dels també els grans «subregnes» del regne animal: meso-
animals. Cal tenir en compte que els vertebrats, encara zous, parazous i eumetazous, així com les agrupacions
que siguen nombrosos, importants en els ecosistemes i internes prèvies a la categoria de fílum. Hem resumit
més propers a nosaltres, solament abasten un fílum, el alguns tàxons, incloent-hi solament els més importants
dels cordats. Aquest fet és curiós, i és convenient que (especialment en grups molt grans, com els insectes).
ho comentem als alumnes.
312 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
Bivalves Petxina amb dues valves, peu xicotet, més adequat per a la fixació.
313
Cefalòpodes Sense petxina, o amb una espiralada plana. Tentacles cefàlics.
28/02/11 18:11
CATEGORIES SUPERIORS FÍLUM CLASSE ORDRE EXEMPLES I COMENTARIS
314
Eumetazous Protostomats Artròpodes Merostomats Fòssils vivents. Solament 5 espècies vives, com la cassola de les Moluques.
bilaterals ( eucelomats Aràcnids Escorpins Aràcnids amb dues pinces i cua amb un agulló i bossa de verí.
9
continuació) (continuació) Araneids Grup de les aranyes.
Ostracodes Tres grups d’animals diminuts, presents en el plàncton marí i d’aigua dolça.
Copèpodes Comprenen les puces d’aigua i els ciclops.
28/02/11 18:11
9 FITXA 3
COM I ON OBSERVAR INVERTEBRATS
RECURSOS PER A L’AULA
PRATS BOSCOS
Hi predominen els artròpodes: ara- El ric sòl del bosc serveix de recer a
nyes que teixeixen la xarxa entre milers d’espècies d’artròpodes. Un
Braquiòpodes
les herbes, miriàpodes com l’esco- dels més cridaners és el cérvol vo-
lopendra que s’amaguen sota les lant, l’escarabat més gran de la
Cordats
BARDISSES MUNTANYA
Les bardisses de les vores de ca- A mesura que pugem, l’altitud fa
mins i finques acullen molts insec- que desapareguen molts dels in-
tes. Hi ha papallones específiques vertebrats. Aquells que resisteixen
dels esbarzerars. També és fre- en zones altes són alguns escara-
qüent observar-hi abelles, abellots bats, com la rosalia (el nom cientí-
i mosques que els imiten. A més, fic de la qual, Rosalia alpina, fa re-
en les flors solen haver-hi escara- ferència al seu hàbitat), i algunes
bats xicotets de colors vius, els cri- papallones.
somèlids.
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 315
MOL·LUSCOS BIVALVES
PEU DE CABRIT
Arca noae FULLA DE ROSA MUSCLO O CLÒTXINA
No molt abundant, OSTRA COMUNA Anomia ephippium Mytilus galloprovincialis
en costes arenoses. Ostrea edulis Molt abundant. Pròpia Molt abundant. Viu en
Espècie protegida. Abunda en les roques. de costes rocoses. grups en les roques.
MOL·LUSCOS GASTRÒPODES
Caragol de
punxes
Bolinus
brandaris
Abundant. Pagellida
Patella caerulea Peu de pelicà
Molt abundant Aporrhais
damunt de pespelicani
Orella de mar les roques. Comú.
Haliotis sp. Cerithium Barrina
Cerithium Turritella
Caragolí
En costes arenoses
vulgatum Littorina littorea
i rocoses, molt communis
Abundant. Abundant en
escassa. Abundant.
les roques.
316 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
EN LES TOLLES hi ha una gran varietat d’invertebrats. Alguns són larves d’animals terrestres, uns altres
passen tota la vida en l’aigua. A continuació, et presentem alguns dels més abundants en les aigües
estancades.
Efímeres
Són insectes pertanyents a un ordre reduït, el dels efe-
meròpters. Es caracteritzen perquè, en l’estat adult, tot
Nimfes d’efímera
just viuen un dia o, fins i tot, solament unes hores, d’ací
el nom. La vida larvària és molt més llarga: les larves,
que en realitat s’han de denominar nimfes (perquè no
semblen un cuc com les larves de papallona, per exem-
ple, sinó que són més semblants a l’adult), són habi-
tants de les tolles d’aigües clares.
Efímeres adultes
Nimfes de libèl·lules
Les nimfes de les libèl·lules i els espiadimonis són com-
pletament aquàtiques. Viuen en les tolles netes, amaga-
des entre la vegetació. Són depredadores i poden cap-
turar altres insectes o fins i tot peixos xicotets. Solament
ixen de l’aigua per a passar a l’estat de pupa i transfor-
mar-se en libèl·lules adultes. Aquestes viuen sempre
molt a prop de l’aigua.
Nimfa de libèl·lula Nimfa d’espiadimonis
Nimfes de perla
Són similars a les de les efímeres. Les nimfes de perla
(mosca de les pedres) són insectes pertanyents a l’ordre
dels plecòpteres, un altre grup no massa conegut. Les
nimfes es troben generalment en les pedres del jaç de
les tolles netes i dels rius.
Nimfes de perla
Nimfes de frigànies
Són nimfes d’insectes de l’ordre tricòpters. S’anomenen
així perquè viuen en l’interior de tubs xicotets fets amb
pedres, trossos de branques, etc., units amb una seda
que les nimfes fabriquen. Les nimfes de frigànies són,
generalment, molt sensibles a la contaminació. Per això,
Nimfa de vida
si en trobem en una tolla o en un riu, podem dir que són lliure
aigües molt netes.
Tubs de nimfes de frigà- Tub i nimfa
nies
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 317
Larves de dípters
Les més comunes són les larves de mosquits, que tenen
vida completament aquàtica. Per aquest motiu, tradici-
onalment es relacionen els aiguamolls amb la presència
de molts mosquits i es consideren zones insalubres per
les malalties que transmeten (per exemple, la malària i
el dengue en les zones tropicals). Hi ha molts tipus de
Larves de mosquit Larva i pupa de Larva de típula dípters les larves dels quals són aquàtiques. En el dibuix
quironòmid mosquit simúlid (un mosquit
molt gran)
de l’esquerra, n’hi ha alguns exemples.
Escarabats
Hi ha molts escarabats aquàtics: entre els més grans hi
ha els ditiscos, que poden respirar sota l’aigua gràcies a
una bombolla d’aire que capturen sota les ales. En la
superfície podem trobar uns escarabats més menuts,
els girínids, que es caracteritzen perquè naden fent cer-
cles ràpids. Les larves d’aquests escarabats solen ser
totalment aquàtiques, encara que algunes habiten en Larva de girínid (vida
aquàtica)
les ribes.
Girínid adult
Crustacis
Són molt abundants en el plàncton de les tolles i llacu-
nes. En aquesta fitxa destaquem dos tipus: els amfípo-
des i els isòpodes, que són els més apreciables a prime-
ra vista. Són animals exigents amb la qualitat de l’aigua,
per això no en podem trobar en totes les tolles.
Amfípode
Isòpode
Mol·luscos
També molt abundants, inclús en aigües contaminades,
encara que difícils de trobar perquè s’amaguen entre la
vegetació. Els més freqüents són els caragols xicotets Cloïssa d’ai-
d’aigua dolça, encara que també hi ha pagellides, cloïs- Caragols gua dolça
Pagellides d’aigua
ses i musclos perlers d’aigua dolça. dolça
Cucs aquàtics
Són abundants. S’amaguen freqüentment en el fang.
Les planàries, els nematodes i alguns anèl·lids d’aigua
Planària (cuc Nematode (cuc ci- Anèl·lid d’aigua dolça en són alguns exemples. En algun cas poden con-
pla) líndric) dolça (cuc fondre’s amb larves d’insectes, però no ens hem de dei-
d’anells) xar enganyar. Són animals adults.
318 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 319
Material
Objectiu
• Clau dicotòmica (a continuació).
Usar una clau dicotòmica.
• Fotos d’insectes, o bé algun exemplar viu.
PROCEDIMENT
3. Insectes amb dues ales totalment opaques i dures.. . . . . . . . . . . . . . . . Ordre COLEÒPTERS (escarabats)
3. Insectes amb dues ales només parcialment endurides
i acolorides, de manera que les altres dues ales transparents
apunten per davall de les anteriors.. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Ordre HEMÍPTERS (xinxes)
4. Insectes amb quatre ales iguals, disposades en forma de X. . . . . . . . . . . . . . Ordre ODONATS (libèl·lules)
4. Insectes amb ales no completament iguals o no disposades
com una X.. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5
320 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
En els orígens de la navegació, es parlava d’un Ángel Guerra, científic del CSIC, ha dirigit
terrible monstre marí que amb els seus tentacles el projecte Operació Kraken, amb l’objectiu
arrossegava els vaixells i els seus tripulants al fons d’investigar la presència de calamars gegants
de l’oceà. En el nord d’Europa se l’anomenava en les costes asturianes.
Kraken i ha sigut protagonista de novel·les com Al setembre del 2005, dos biòlegs japonesos
20 000 llegües de viatge submarí, de Jules van aconseguir les primeres imatges d’un
Verne. El calamar gegant, també conegut com calamar gegant viu, d’uns 8 metres de llarg, a
a Architeutis, pot arribar a mesurar més de 18 més de 900 metres de profunditat. Mentrestant,
metres i pesar més de 500 quilograms. Encara en el nostre país, Ángel Guerra anunciava una
que el seu comportament és pràcticament nova operació per a trobar el famós calamar
desconegut, se sap que viuen a profunditats gegant mitjançant càmeres submergides.
superiors als 1 000 metres i que els catxalots són
els seus depredadors principals.
La majoria dels invertebrats que actualment poblen En la serra de Còrdova s’han localitzat les restes
el nostre planeta van aparéixer fa uns 550 milions fossilitzades dels trilobits més antics trobats a
d’anys. Els trilobits, els primers i més primitius Europa fins ara. Han sigut necessaris vint anys de
artròpodes, es caracteritzaven per tenir uns ulls treball perquè un grup d’investigadors del Museu
d’estructura molt complexa, similar als que podem Paleontològic de les universitats de Saragossa,
trobar en les abelles. Els trilobits han deixat la seua Huelva i València, dirigits pel catedràtic Eladio
empremta en forma de fòssils, gràcies als quals Liñán, hagen pogut posar al descobert aquest
els investigadors poden desxifrar com ha anat jaciment.
evolucionant la vida al llarg de la història.
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 321
322 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
Però l’abella gandula no canviava. De manera que la I en dir-li això la van espentar cap a fora.
vesprada següent, les abelles que estaven de guàrdia Horacio Quiroga La abeja haragana Editorial Losada
li van dir: (Adaptació)
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 323
A través de l’espill i el que Alícia hi va —Per a això està ací al mig l’arbre –va assenyalar la rosa–.
trobar De què serviria, si no?
I no obstant això, ací estava el tossal, a la vista d’Alícia; —Però què podria fer en un moment de perill? –va
de manera que no podia fer res més que començar continuar preguntant Alícia.
de nou. Aquesta vegada, el camí la va dur cap a un —Podria bordar –va contestar la rosa.
gran massís de flors, vorejat de margarides, amb un —Borda «bup, bup»! –va exclamar una margarida–,
guaiaber plantat al mig. per això li diuen guaiaber.
—Oh, lliri irisat! –va dir Alícia, dirigint-se cap a una flor —No sabies això! –va exclamar una altra margarida, i
d’aquella espècie que es bressolava dolçament amb la van començar totes a cridar alhora, i es va produir un
brisa–, com m’agradaria que pogueres parlar! enrenou ensordidor de veuetes cridaneres.
—És clar que podem parlar! –va dir el lliri–, però —Calleu totes! –va cridar el lliri irisat, fent cabotades
solament ho fem quan hi ha algú amb qui pague la apassionadament d’una banda a l’altra i tremolant
pena de fer-ho. de vehemència–. Sabeu que no puc seguir-vos –va
Alícia es va quedar tan atònita que no va poder dir ni pantaixar molt excitat, inclinant el cap cap a Alícia–,
una paraula durant una estona: la sorpresa la va deixar que si no ja veuríeu el que és bo!
sense parla. Al final, i com que el lliri sol continuava —No t’ha d’importar –va dir Alícia per a tranquil·litzar-lo.
bressolant-se suaument, es va decidir a dir-li amb una
veu molt tímida, gairebé un murmuri: I inclinant-se damunt de les margarides, que estaven
precisament començant una altra vegada a cridar, els
—I poden parlar també les altres flors? va murmurar:
—Tan bé com tu –va replicar l’iris–, i per descomptat —Si no calleu d’una vegada us colliré a totes!
bastant més fort que tu.
En un instant es va fer el silenci i algunes de les
—Per cortesia no ens correspon a nosaltres parlar margarides rosades es van posar lívides.
primer, no és veritat? –va dir la rosa–. Però ja m’estava
jo preguntant quan començaries a parlar, i em deia: —Així m’agrada! –va aprovar el lliri–. Aquestes
«Per la cara que té, a aquesta xica, no ha de margarides són les pitjors! Quan un comença a parlar,
faltar-li el cervell, encara que no semble tampoc es posen totes a xisclar alhora d’una manera que n’hi
massa intel·ligent». De totes maneres tens el color ha per a marcir-se!
adequat i això és, després de tot, el que més importa. —I com és que podeu parlar totes d’una manera tan
—A mi tant me fa el color que tinga –va observar el bonica? –va preguntar Alícia, esperant posar el lliri de
lliri–. El que és una llàstima és que no tinga els pètals bon humor amb l’afalac–. He estat en molts jardins
un poc més ondulats, perquè estaria molt millor. abans, però en cap on les flors pogueren parlar.
324 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
ANÈL·LIDS
MOL·LUSCOS
Ano
INSECTES
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 325
ARÀCNIDS
EQUINODERMS
326 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
CRUSTACIS
PORÍFERS
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 327
328 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
5 Com s’han adaptat alguns dels mol·luscos gastròpodes al medi terrestre? Esmenta les característiques que
diferencien aquest grup de mol·luscos dels bivalves.
8 De quina manera s’han adaptat els insectes a diferents tipus d’alimentació? Posa’n exemples. Com els ha
ajudat aquesta característica en la seua supervivència?
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 329
1 Com definiries els animals invertebrats? Esmenta els grups d’invertebrats que coneixes.
9 Fes un quadre en què compares les característiques dels aràcnids i els crustacis. Quina adaptació
han desenvolupat cadascun d’aquests grups per a defendre’s dels depredadors?
10 Per què els insectes han colonitzat tots els ambients del nostre planeta?
330 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
2 Explica com s’alimenten els celenterats.
3 Per què es pensava antigament que les esponges eren plantes? A quin grup d’invertebrats
pertanyen?
5 Defineix els òrgans, aparells o parts del cos següents i indica en quin grup o grups d’invertebrats
apareixen:
a) Aparell ambulacral.
b) Clitel.
c) Cefalotòrax.
d) Pedipalps.
6 Què vol dir que els insectes tenen metamorfosi?
7 Es pot dir que els mol·luscos són un grup d’animals exclusivament aquàtics? Posa’n exemples.
9 Quins són els únics invertebrats capaços de volar? Creus que açò té alguna relació amb el fet
que siguen uns animals extremadament abundants i variats?
10 Esmenta les adaptacions de l’aparell bucal al tipus d’alimentació d’insectes com la formiga,
la papallona i el mosquit.
11 Si diem que hem vist un animal amb òscul i porus, de quin animal parlem?
12 Quins animals tenen un sistema de conductes i vesícules plens d’aigua que recorre tot el cos
i els serveix, entre altres funcions, per a la locomoció?
13 Quin animal, quan perd un braç, el regenera i, a més, a partir del fragment del braç, sorgeix un
individu que és idèntic al primer?
a) Un gastròpode i un bivalve.
b) Un nematode i un anèl·lid.
c) Un crustaci i un insecte.
d) Un miriàpode i un crustaci.
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 331
Medusa
Escarabat
Estrella de mar
Caragol
Aranya
Esponja
Cuc
2 Què és un animal invertebrat? Per què diem que no podem definir els invertebrats, com a grup, per
«allò que tenen», sinó que els definim per «allò que no tenen»?
3 Quin és el grup d’animals més extens? En quines parts del nostre planeta podem trobar-ne?
7 Què és un cuc? On viuen els cucs? Esmenta els tres tipus de cucs.
8 Quins són els quatre grups d’artròpodes? Quin dels quatre és el més ampli?
332 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
1 Completa l’esquema amb els grups d’invertebrats. Escriu en els quadres els noms dels grups i les
característiques més importants de cada un.
2 Identifica el grup al qual pertanyen els mol·luscos següents. Indica en cada cas el nom del grup
i explica per què els hi incloem.
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 333
Grup: Grup:
Exemples: Exemples:
Grup: Grup:
Exemples: Exemples:
334 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
VESPA
1. Ales
2. Tòrax 3. Cap
4. Antenes
6. Abdomen
5. Potes
9. Peces bucals
1. 1 1.
2. 2 2.
3. 3 3.
4. 4 4.
5. 5 5.
6. 6 6.
7. 7 7.
8. 8 8.
9. 9 9.
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 335
VESPA
Wasp
LA GUÊPE
Wespe
1. Ales
2. Tòrax 3. Cap
4. Antena
6. Abdomen
5. Potes
9. Peces bucals
336 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
PORÍFERS
Poriferi
多孔动物门
1. Òscul
2. Cavitat atrial
3. Canals
4. Porus
1. Oscul 1 1. 吸附器官
3. Canale 3 3. 管
4. Pori 4 4. 毛孔
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 337
PORÍFERS
Sponge
LES PORIFÈRES
Schwämme
1. Òscul
2. Cavitat atrial
3. Canals
4. Porus
338 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
昆虫口器
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 339
340 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 341
9.21. Si els insectes com els sabaters perderen la capa im- b) L es tènies són hermafrodites i cadascun dels seus
permeabilitzant, no podrien viure i desplaçar-se per la segments té aparell genital femení (ovaris) i aparell
superfície de l’aigua. genital masculí (testicles). La fecundació es du a
terme entre anells diferents del mateix individu. En
9.22. La presència d’una fina capa de cera que recobreix la
cada segment s’acumulen ous fecundats. Els últims
quitina de l’exosquelet permet als sabaters desplaçar-
segments estan plens d’ous, i poden desprendre’s
se per la superfície de l’aigua sense enfonsar-se.
i eixir amb la femta de l’allotjador. Quan un porc
9.23. La substància que impermeabilitza l’exosquelet dels (allotjador intermedi) menja residus en què hi ha
insectes els permet desplaçar-se sobre diverses super- aquests ous, arriben al seu intestí, allà es dissol la
fícies, en el cas de l’aranya, la seua tela, sense enfons- closca i deixa al descobert l’embrió que hi ha en l’in-
ar-se o quedar-s’hi apegats. terior. L’embrió travessa la paret intestinal i arriba,
9.24. òscul per mitjà de la sang, als músculs de l’animal, on es
transformarà en una larva. Quan una persona men-
cavitat atrial
ja la carn infestada de porc, la larva arriba a l’intestí
aigua a igua humà i s’hi fixa mitjançant els garfis i les ventoses.
amb nutrients amb nutrients A continuació, la larva creix longitudinalment i dóna
lloc a l’individu adult.
9.30. A – Bivalve. B – Gastròpode. C – Cefalòpode. D – Gas-
tròpode.
porus 9.31. a) P
elecípodes. Grup de mol·luscos que no presenten
cap diferenciat, amb un peu pla en forma de des-
aigua aigua amb tral, i amb el cos cobert per dues valves. Del grec
amb nutrients nutrients pelekys: destral, i podós: peu.
b) E
ls bivalves, a diferència dels gastròpodes, presen-
ten una closca o petxina formada per dues valves, i
9.25. (celenterat) pòlip medusa (celenterat)
el cap i el peu són molt reduïts. A més, totes les es-
pècies són aquàtiques i respiren per mitjà de bràn-
quies. D’altra banda, els gastròpodes tenen un cap
ben desenvolupat, tenen una closca helicoïdal i un
peu ample i pla.
esponja
(porífer) 9.32. a) E
l nàutil pertany al grup dels mol·luscos cefalòpo-
des. Com la resta de cefalòpodes, el nàutil presenta
peu modificat en forma de tentacles, amb un cap
(celenterat) esponja pòlip (celenterat) ben diferenciat i un parell d’ulls de visió molt per-
feccionada.
9.26. Es tracta d’una relació mutualista, en la qual ambdues
espècies es beneficien. En aquesta relació, el bernat b) L a diferència principal radica en el fet que el nàutil
ermità rep protecció i camuflatge de l’anemone enfront té una closca externa, mentre que el polp no en té.
dels depredadors. L’anemone, a canvi, aconsegueix ali- 9.33. a) Crustacis; b) aràcnids; c) insectes; d) miriàpodes.
ment que no utilitza el bernat ermità, així com transport.
9.34. El porquet de Sant Antoni pertany al grup dels crusta-
9.27. Es deu principalment al tipus d’aparell respiratori que cis. L’incloem en aquest grup, ja que té el cos dividit en
han desenvolupat. Així, els anèl·lids aquàtics respiren cefalotòrax, on té un parell d’antenes, i abdomen seg-
a través de brànquies, estructures idònies per al medi mentat, té set parells de potes, respira per brànquies i
aquàtic. En canvi, els anèl·lids terrestres respiren a tra- és terrestre.
vés de la pell, raó per la qual ha de ser fina i romandre
9.35. a)
humida, amb la finalitat d’afavorir la superfície d’inter-
canvi dels gasos respiratoris. Braç
342 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 343
b) C
ucs: animals que tenen el cos tou i manquen d’es-
Cos dividit en cap, tòrax i quelet.
abdomen.
c) M
ol·luscos: animals que tenen el cos dividit en cap,
Tenen tres parells de potes. massa visceral i peu, que és musculós i l’utilitzen per
ARTRÒPODES Insectes Molts tenen un o dos parells
a nadar, reptar o excavar. El cos està recobert d’un
d’ales.
mantell.
Respiren per tràquees.
d) A
rtròpodes: animals el cos dels quals està cobert per
L’alimentació és molt variada.
Sofreixen metamorfosi. un exosquelet compost de quitina. Tenen apèndixs ar-
ticulats.
Tenen simetria radial.
Presenten esquelet intern e) E
quinoderms: animals amb simetria radial i presència
format per plaques sota la d’un esquelet intern format per plaques situades sota
pell. No tenen cap diferenciat la pell.
Equinoïdeus, i la boca sol estar situada en
Asteroïdeus, 3. L’animal de la primera foto és una esponja que pertany
la part inferior del cos.
EQUINODERMS Ofiuroïdeus, al grup dels porífers. La segona imatge correspon a una
Holoturoïdeus Es desplacen mitjançant aranya, artròpode del grup dels aràcnids.
i Crinoïdeus. l’aparell ambulacral.
Respiren a través de la pell.
344 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 345
8. a) F
als. L’aparell ambulacral dels equinoderms és utilit- b) C
litel. Eixamplament del cos, característic dels cucs
zat en la locomoció i la respiració dels animals. de terra, pertanyents al grup dels anèl·lids. Intervé en
la reproducció.
b) F
als. Els gastròpodes tenen una closca enrotllada en
espiral, tenen un cap ben desenvolupat amb quatre c) C
efalotòrax. Fusió del cap i el tòrax en alguns grups
tentacles i el seu peu és musculós i l’utilitzen per a d’artròpodes, com els aràcnids.
reptar.
d) P
edipalps. Apèndixs dels aràcnids que tenen funció
c) Verdader. defensiva i tàctil.
d) Verdader. 6. Els insectes experimenten el procés de metamorfosi per
a arribar a adults, és a dir, naixen com a larves que des-
e) F
als. El grup dels artròpodes està format per aràcnids,
prés d’una o dues fases larvàries arriben a la maduresa
insectes, crustacis i miriàpodes.
sexual.
9.
ARÀCNIDS CRUSTACIS 7. Encara que la majoria dels mol·luscos viuen en el mar
i l’aigua dolça, n’hi ha que, com el caragol d’horta, són
Cos dividit en cefalotòrax i Cos dividit en cap, tòrax i terrestres.
abdomen. abdomen.
8. Els crustacis són artròpodes que viuen en el mar, com
Quatre parells de potes. Cinc parells de potes. per exemple, el llamàntol, la gamba i la cabra de mar.
Respiren per tràquees. Respiren per brànquies. 9. Els únics invertebrats capaços de volar són els insectes.
Terrestres. Aquàtics, poc terrestres. Gràcies a aquesta capacitat han ocupat tots els ambients
del planeta i són animals abundants i variats.
Carnívors. Carnívors.
10. L’aparell bucal de les formigues està adaptat a llepar,
No presenten metamorfosi. Presenten metamorfosi. mossegar i xuplar líquids i té una boca mastegadora. Les
Primer parell de potes papallones tenen una boca xupladora que s’enrotlla quan
Tenen pedipalps amb
convertit en pinces per a està en repòs. Els mosquits tenen una boca picadora i
funció defensiva i tàctil.
defendre’s. xupladora.
11. Si diem que hem vist un animal amb òscul i porus, par-
10. Els insectes han colonitzat tots els ambients del nostre lem d’una esponja.
planeta a causa de la gran capacitat d’adaptació. Les ales 12. Els equinoderms tenen un aparell ambulacral que els
han facilitat l’expansió dels insectes per tot el planeta. permet moure’s i respirar.
13. L’estrella de mar té gran poder de regeneració i és capaç
AMPLIACIÓ
de formar un nou individu a partir del fragment d’un braç
1. La closca dels mol·luscos és un embolcall rígid, dur i ex- que incloga part del disc central.
terior produït pel mantell que recobreix el cos de l’animal 14. La pupa és una fase larvària de la metamorfosi de les
i serveix per a protegir-lo. Pot estar formada per una o papallones.
dues peces. La closca dels artròpodes (exosquelet) és un
esquelet extern compost per quitina i format per peces 15. a) Desenvolupament del cap. b) Presència d’anells.
articulades, que acompleix la funció de protegir l’animal c) Presència d’ales. d) Tipus de respiració.
dels depredadors i evitar-ne la dessecació.
REFORÇ
2. Els celenterats són animals carnívors. Tenen tentacles
amb vesícules urticants que utilitzen per a paralitzar i 1.
capturar les preses, que arrosseguen fins a l’obertura que Exemples
d’animals A quin grup pertanyen i com són
comunica amb la cavitat gastrovascular, on se’ls men-
invertebrats
gen.
Celenterats. Tenen forma de paraigua
3. Es pensava que les esponges eren plantes perquè no
Medusa amb l’obertura en l’extrem inferior.
es movien, romanien fixes a un substrat rocós, i algunes Viuen surant en l’aigua.
tenien aparença de plantes. Pertanyen al grup dels porí-
fers. Artròpodes, insectes. Tenen dos
parells d’ales. Les ales anteriors són
4. Els anells dels anèl·lids presenten metameria, repetició Escarabat gruixudes, dures i opaques, i les
d’anells idèntics i que fan la mateixa funció, i quetes, que posteriors, membranoses. Aparell bucal
són apèndixs locomotors. mossegador i mastegador.
5. a) A
parell ambulacral. Exclusiu dels equinoderms, com- Equinoderms, asteroïdeus. Tenen
post d’una sèrie de tubs interns, plens d’aigua, que simetria radial, cos pla format per
recorren el cos de l’animal i que acaben en uns tubs un disc pentagonal amb cinc o més
Estrella de mar
més fins o peus que actuen com a ventoses, depe- braços. Tenen esquelet intern, aparell
nent de la pressió de l’aigua en el seu interior. S’utilit- ambulacral i boca situada en la part
zen per al desplaçament i intervenen en la respiració. inferior del cos.
346 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 347
CONTINGUTS
ACTITUDS • Interés per conéixer la gran diversitat de les plantes i per trobar els trets comuns
que defineixen el regne.
• Desenvolupament d’una actitud favorable a la conservació de la biodiversitat.
EDUCACIÓ EN VALORS
Educació mediambiental
Ressaltar la importància de la diversitat biològica que dóna l’opció de substituir una espècie susceptible
i genètica de les plantes en l’agricultura. Al llarg de a una plaga per una altra d’immune. Però actualment
la història, l’ésser humà ha utilitzat prop de deu mil poc més d’un centenar de plantes constitueixen la
espècies vegetals per a alimentar-se. Els agricultors base de la nostra alimentació, a causa de la introducció
han seleccionat i millorat plantes, per crear part de la d’un nombre reduït de varietats comercials modernes
diversitat genètica agrícola que actualment coneixem. i molt uniformes. Els camperols i les comunitats rurals
Aquesta diversitat és fonamental per a millorar la que han contribuït al desenvolupament d’aquesta
productivitat i la qualitat dels cultius i constitueix, a més, biodiversitat han rebut pocs incentius per a conservar-la
un element clau per a la seguretat alimentària. i el seu paper no ha estat suficientment reconegut.
Per exemple, la diversitat permet eliminar plagues ja
CRITERIS D’AVALUACIÓ
PROVES D’AVALUACIÓ
Competències
CRITERIS D’AVALUACIÓ Exercicis Exercicis
avaluades
prova 1 prova 2
a) Reconéixer i descriure les característiques de l’estructura,
organització i funció de les plantes a partir de fotografies i dibuixos. 1 5
(Objectiu 1)
b) Classificar plantes fent servir claus senzilles i tècniques
d’observació i identificar els trets més rellevants que expliquen la 3 3, 8
pertinença a un grup determinat. (Objectiu 1)
c) Descriure les parts d’una planta i explicar-ne la funció. (Objectiu 2) 2, 5 10
350 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
PLUSMARQUES VEGETALS
De vegades, no és fàcil establir qui és més que qui en 84 m d’alçada, 31,3 m de circumferència i 2 000 to-
relació amb certes característiques. Dins del món ani- nes de pes.
mal i vegetal hi ha molts exemples de gestes. A manera • Les fulles més grans: Les de la palmera africana de
orientativa i d’entreteniment se citen aquests exemples. la ràfia, (Raphia farinifera), i del yolillo o palmera ama-
Potser n’hi ha altres casos; però del que es tracta és de zònica (Raphia taedigera). Les fulles arriben a la lon-
despertar la curiositat fent servir exemples d’espècies gitud de 19 m, amb pecíols de 4 m. La victoria de la
conegudes. Guyana arriba als 2 m de diàmetre. El bananer té fu-
• La planta més abundant: El gram (Cynodon dactylon) lles de fins a 6 m de llarg i 2 m d’ample.
té una àmplia distribució per tot el món. Les seues ti- • L’arbre amb més fulles: El xiprer té de 45 a 50 mili-
ges rèptils i els rizomes estan adaptats al trepig. ons de fulles tipus agulla. El roure té aproximadament
• L’arbre més alt: La sequoia gegant (Sequoiadendron 250 000 fulles.
giganteum), que arriba als 110 m i supera els 2 500 • Planta herbàcia de fulles més grans: Són les d’una
anys de vida. Pot superar les 1 300 tones de pes i els planta herbàcia de Veneçuela coneguda vulgarment
28 metres de circumferència. El pi de Douglas, de Ca- com a paraguas del pobre, la Gunnera pitteriana. Pot
lifòrnia, pot arribar als 100 m. El freixe de muntanya de trobar-se com a planta ornamental en jardins botà-
Tasmània (Eucalyptus regnans), als 95 m, encara que nics, en els quals destaca pel diàmetre de les fulles,
se cita que el 1872 en va caure un exemplar de 132 m. de fins a 4 metres.
• L’arbre més xicotet: El salze nan o salze àrtic (Salix • Les fulles més longeves: Les fulles del llorer i del pi
reticulata), de 2 a 10 cm d’alçada. tarden 6 anys a caure. Altres arbres de fulla perenne
les reposen en períodes més curts de temps.
• La canya més alta: Dendrocalamus brandisii i D. gi-
ganteus, originàries de l’Índia: més de 40 m i un dià- • El fruit més gran: El del kathal (Artocarpus heterop-
metre de 30 cm. La del bambú de l’Índia (Bambusa hyllus), de la regió indomalaia. Els fruits pesen 25 kg
arundinacea), pot arribar als 37 m d’alçada. A Euro- (poden assolir els 40 kg) i mesuren 1 m de llarg. Són
pa, pot arribar als 25 m. comestibles a pesar de l’olor desagradable que fan.
• El càctus més gran: El saguaro (Carnegiea gigantea), • El fruit més dolç: El de Pentadiplandra brazzeana,
d’Arizona, Califòrnia i Mèxic. Arriba als 17 m (hi ha originari de l’Àfrica. Un tros de 30 g endolceix tant
cites de 40 m) i pesa de 6 a 10 tones. Pot viure 200 com 60 kg de sucre.
anys. • La llavor més gran: La del coco de les Seychelles (Lo-
• La fusta més pesant: La d’Olea laurifolia, arbre de l’Àfri- doicea maldivica), que pot arribar als 20 kg de pes,
ca del Sud la densitat de la qual és de 1 490 kg/m3. No encara que, normalment, pesen 10 kg. Se li atribuei-
sura en l’aigua. xen virtuts afrodisíaques, potser per la semblança
amb la pèlvis d’una dona.
• La fusta més lleugera: Aeschynomene hispida de
Cuba. Té una densitat de 44 kg/m3. La fusta de balsa, • Les llavors més xicotetes: La de les orquídies epífites:
la densitat de la qual és de 40 a 380 kg/m3. 1,2 milions pesen 1 g.
• El tronc més ample: L’arbre d’El Tule o xiprer de Moc- • La planta amb més llavors: L’orquídia veneçolana
tezuma, que es troba en la localitat mexicana d’Oaxa- (Cycnoches chlorochilon), pot contenir 3,7 milions de
ca, té un tronc de 58 m de circumferència i una edat llavors en cada beina. L’Acropera pot produir 74 mili-
de 2 000 anys. Està emparentat amb el taxodi del Re- ons de llavors per planta.
tiro de Madrid. Un castanyer, Castanea sativa, de l’illa • Les llavors més longeves amb certesa: Són les obtin-
de Sicília, conegut com el castanyer dels Cent Cavalls, gudes d’exemplars d’herbari que han germinat, i es
que tenia uns 4 000 anys d’edat, va arribar a un perí- coneix la data exacta de la seua recol·lecció, es tro-
metre de 57,9 m. Aquest arbre es va partir en 3 i ac- ben diverses lleguminoses de les espècies Cassia bi-
tualment mesura 51 m. Alguns baobabs (Adansonia capsularis amb 115 anys; Cassia multijuga, amb 158;
digitata) poden arribar a un perímetre de 43 m. Goodia lotifolia, amb 105; i Trifolium pratense, amb
• L’arbre més voluminós: L’arbre de Lindsey Creek, 100 anys.
una sequoia que va ser tombada per una tempesta • Les llavors més antigues: Llavors trobades el 1954
el 1905, tenia un tronc de 2 549 m3 de volum i un en llots congelats de Miller Creek (Canadà) i que es
pes de 3 300 tones. Actualment és la sequoia gegant van fer germinar el 1966; es creu que tenien uns
coneguda com a General Sherman (a Califòrnia), de 10 000 anys d’edat, però la datació és dubtosa.
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 351
352 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
L’ESCORÇA dels arbres està formada per un teixit mort que, mentre està en el tronc, ofereix
protecció a la planta. No obstant això, deus haver observat que està solcat per moltes esquerdes
i es desprén amb certa facilitat del tronc. Açò ocorre perquè l’arbre segueix creixent en grossària
i, finalment, esquinça la seua pròpia escorça al mateix temps que en fabrica una altra davall de
l’antiga.
El «disseny» de les escorces és tan distint que, a vegades, és fàcil distingir un arbre d’un altre
atenent solament les característiques de les escorces.
Material
Objectiu
• Fulls de paper fort DIN A3.
Fer una col·lecció de calcs
• Corda o xinxetes.
d’escorces dels arbres
de l’entorn (centre d’estudis, • Llapis de cera.
un parc pròxim o voltants • Cartolines.
del barri). • Tisores.
• Cola.
PROCEDIMENT
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 353
354 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 355
356 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 357
358 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
Jardí de molses
Es pot fer una plantació xicoteta de molses en un recipient com una cube-
ta. Si es recol·lecten molses, poden semblar totes iguals, però quan creixen
i produeixen els esporangis, observem que són diferents. Es necessita una
mescla de terres vegetals per a cobrir el fons del recipient amb 4 cm. El
recipient, el taparem amb un vidre recolzat en unes fustes perquè deixe
una escletxa. Al recipient, li farem forats de 2 mm perquè drene. Si no s’hi
poden fer forats (per ser de vidre), posem de primer 2 cm de graveta i des-
prés la terra. Deixem el cultiu en l’ampit d’una finestra perquè hi arribe la
llum. A l’estiu hem d’evitar la llum directa del sol, la resta de l’any pot estar
al descobert. Les molses solen viure en zones humides i ombrívoles, algu-
nes ho fan sobre roques calcàries. No hem d’omplir tota la superfície de
molses sinó àrees reduïdes. Cal regar-la de tant en tant amb un polvoritza-
dor.
Herbari
Es pot fabricar una col·lecció de plantes premsades (recol·
lectades en solars, camps abandonats, etc.). Les plantes arre-
plegades s’han de netejar de terra. Hem de posar cada planta
entre dos fulls de paper de periòdic (absorbent) i davall del
pes d’uns llibres o en una premsa, si en tenim. És important
canviar sovint els papers, ja que aquests agafen l’aigua de la
planta i poden oxidar-se.
L’objectiu és aconseguir que la planta s’asseque i quede el
més plana possible per a poder arxivar-la. Hem de tenir en
compte el gruix de les plantes, ja que com més gruixudes, més
aigua tenen, i necessiten més canvis de papers i més temps.
Hem d’intentar que unes fulles mostren l’anvers i altres, el re-
vers. Si la planta és molt llarga, podem trencar-la en ziga-zaga.
Els canvis de papers, els hem de fer amb cura de no trencar
les fulles que puguen quedar apegades. Una vegada acabat el
procés, apeguem amb tires de paper engomat la planta a una cartolina amb la fitxa corresponent a les
seues dades i la data de recol·lecció.
Monocotiledònies i dicotiledònies
El professorat ha de recordar les característiques que diferencien aquests dos grups
de plantes. Les nervacions de les fulles, la forma de les arrels, la simetria dels ele-
ments florals, la distribució dels vasos conductors en la tija, el nombre de cotilèdons
de les llavors, els porus dels grans de pol·len, etc. Els alumnes, distribuïts en grups,
han de buscar plantes dels dos tipus en el centre d’estudis o els voltants, prendre
nota de les característiques de cada una i organitzar-les en dues llistes. S’ha de fer
una posada en comú per a comprovar el treball realitzat per tots els grups.
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 359
Diagrames florals
Els diagrames i les fórmules florals són maneres d’expressar les característiques d’una flor.
Els diagrames florals són projeccions de les flors en les quals les peces més externes corresponen als
verticils inferiors (els sèpals) i les més internes o centrals als ovaris. Equivalen a talls transversals idealitzats
d’una flor i en aquests es representa el nombre de peces de cada classe, el grau de soldadura de les peces
i la disposició relativa dels elements florals.
A’ 1 B’ C’ D’
2
3
4
1 k2 C2 1 2 A 8 G(2 2 2O) ↓ k5 C5 A5 G(2) ✾ k5 C(5) A5 G(2) ↓ k(5) [C5 A4] G(2)
Fórmules florals
Les fórmules florals són un conjunt de símbols, lletres i nombres que expliquen, d’una manera ordenada,
la simetria de la flor, el nombre de peces per verticil, la soldadura de les peces (si n’hi ha), la posició de
l’ovari, etc.
Per a la simetria, els codis més utilitzats són aquests:
Símbol Simetria
360 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
INFORMACIÓ PRÈVIA
Símbol Verticil
Si són dos els verticils que intervenen, s’ha d’expli- seria G(22)). Si el nombre de peces és molt elevat
citar el nombre de peces per verticil (exemple: un (més de 15 o 20), no s’especifica el nombre exacte
androceu format per dos verticils de tres estams, sinó el símbol º. La fórmula de la rosella, Papaver
cadascun seria A3 + 3). rhoeas, és: +K2 C2+2 A º G(2-20).
Les peces soldades s’indiquen posant entre parèn- Imaginem una flor ideal de la qual, d’un sol tall,
tesis el nombre corresponent, o entre claudàtors, si poguérem seccionar-ne tots els verticils, és a dir, els
la soldadura afecta dues classes de peces (exem- sèpals del calze, els pètals de la corol·la, els estams
ple: una corol·la de cinc pètals soldats entre si i sol- de l’androceu (per les anteres) i els ovaris del gine-
dats a quatre estams separats és [C(5)A4]). ceu.
La posició de l’ovari s’indica subratllant el nombre En observar el tall, veuríem la secció de la flor; l’es-
de carpels (ovari súper) o posant una ratlla damunt quema d’aquesta secció serà el diagrama floral i s’hi
(ovari ínfer) (exemple: un gineceu súper de dos representen tots els elements que la formen.
carpels seria G(2); i un gineceu ínfer de dos carpels
Esquema que il·lustra l’obtenció d’un diagrama floral d’una flor ideal.
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 361
PROCEDIMENT
• Plantilla de diagrama floral. Apega una còpia de • Gineceu. Per la forma externa, de vegades, pots
la plantilla de diagrama floral en el quadern de saber el nombre de carpels que el formen i si es-
laboratori. Has de dibuixar-hi amb el llapis les tan o no soldats. Talla el gineceu amb el bisturí
parts de la flor, i després, l’has de passar a paper transversalment per a poder estudiar-ne el contin-
vegetal. Utilitzant sobre el paper vegetal un retola- gut. Els ovaris poden estar solts o units a les parets
dor negre permanent de punta superfina, has de dels carpels o a l’eix central. Dibuixa l’esquema en
calcar l’esbós amb el llapis perquè el resultat final la posició que ocupen. Fes el dibuix en la zona
quede net. central de la plantilla.
• Flor completa. Mira la flor i estudia-la abans de • Fórmula floral. Intenta confeccionar la fórmula flo-
descompondre-la, així podràs descobrir algunes ral d’aquesta espècie amb totes les dades obtingu-
de les seues característiques, com comptar el des. Demana ajuda al professor o professora.
nombre de sèpals, pètals o estams. Pren nota en
• Dibuix en net. Per a acabar, passa el dibuix a un
el quadern de laboratori del que descobrisques.
paper vegetal com s’ha indicat abans. Posa-hi el
• Calze. Separa’n els sèpals, fixa’t en si estan solts nom de la flor i la fórmula floral.
o soldats entre si. Dibuixa l’esquema en la posició
que ocupen, respecta si una part està coberta pel
sèpal contigu. Si estan soldats, n’has d’unir els
extrems. Fes el dibuix en la zona més externa de
la plantilla.
CALZE
• Corol·la. Separa’n els pètals. De vegades la corol·
la està formada per pètals soldats en forma de COROL·LA
tub, només podràs separar-la sencera de la flor.
Dibuixa sobre la plantilla l’esquema en la posició ANDROCEU
que ocupen i respecta si una part està coberta pel
pètal contigu. Si estan soldats, n’has d’unir els ex- GINECEU
trems. Fes el dibuix en la zona de la plantilla que
s’indica.
• Androceu. Els estams poden estar solts o soldats
als pètals o als carpels. Fixa’t en la forma de les
anteres. Desprén-los amb l’ajuda de les pinces.
Dibuixa l’esquema de la secció de les anteres en la
posició que ocupen. Si estan soldats, has d’unir-
los a les peces amb les quals estan adherits. Fes
el dibuix en la zona de la plantilla que s’indica.
362 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
DIVISIONS CARACTERÍSTIQUES
Myxomicota Formen cossos fructífers i produeixen espores. Fuligo varians pot arribar als
o Arquimicetes 30 cm, Cribaria rufa creix sobre fusta en descomposició.
Deuteromycota Grup constituït per un gran nombre d’espècies la classificació de les quals
o Fungi imperfecti no és definitiva.
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 363
364 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
Viu en el bosc nacional de Malheur, a Oregon, No obstant això, en el cas d’aquest fong, aquesta
(Estats Units), i se’l coneix com el fong de mel, associació no és beneficiosa per a l’arbre, ja que el
a causa del color daurat dels bolets, encara que miceli envaeix l’arrel, l’infecta i li provoca la mort.
el nom científic és Armillaria ostoyae. Un equip Les autoritats responsables del manteniment dels
d’experts en micologia, dirigits per Catherine Parks, boscos d’Oregon estan emprant productes que
va presentar els resultats de l’anàlisi d’aquest enforteixen les arrels dels arbres per a impedir que
enorme fong. S’estima que pot pesar fins a 7 000 les hifes del fong s’hi puguen introduir.
tones. Igual que altres espècies de fongs, aquest
gegantesc ésser depén de les plantes, en les arrels Els experts creuen que en altres zones menys
de les quals desenvolupa una estructura porosa, estudiades n’hi podrien haver exemplars fins i tot
formada per micelis, de la qual obté l’aliment. més grans que aquest gegant.
Científics de l’empresa danesa Aresa Biodetection, Bill Reid, expert en mines terrestres, creu que
en col·laboració amb la Universitat de Copenhaguen, és una idea interessant encara que amb alguns
han aconseguit modificar una planta de la família inconvenients perquè les flors no són molt grans
dels créixens, anomenada Arabidopsis thaliana. i la intensitat del color podria ser massa lleu per a
Quan les arrels entren en contacte amb diòxid de constituir un indicador precís.
nitrogen, un gas que desprenen gradualment els Carsten Meier, fundador de l’empresa, afirma que
explosius enterrats, les flors blanques es tornen de ja s’han fet experiments amb la planta, consistents
color roig. a fer-la créixer en caixes que contenien mines
Aquesta planta podria convertir-se en un localitzador terrestres, abans de poder provar-les en situacions
biològic d’explosius enterrats. reals.
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 365
angiosperma giMNosperma
366 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
PARTS DE LA PLANTA
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 367
F F
F F
F
F
368 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
flor
Cáliz
(sépalos)
FONG
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 369
2.
1.
3.
10.
8. 4.
7. 5.
9.
6.
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.
370 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
A LA XARXA LLIBRES
LES PLANTES I ELS FONGS Peligro vegetal
www.hiperbiologia.net/biodiversidad/6reinos.htm Ramón Caride. Ed. Anaya
Hipertext dels sis regnes, de la Universitat del Nord-est, Història de ficció sobre l’existència d’un
de l’Argentina. supercereal que pot posar fi a la fam del món.
Introducción a la micología
ATLES FOTOGRÀFIC DE L’ANATOMIA Alexopoulos i Mims. Ed. Omega
DE LES PLANTES Ofereix una taxonomia estructurada i actualitzada
botweb.uwsp.edu/anatomy/ i representacions gràfiques molt clares de les
estructures morfològiques dels fongs.
Fotos de parts de plantes, amb especial atenció
a la seua histologia. Las plantas mágicas
Paul Sedir. Edicomunicación
JARDÍ BOTÀNIC CANARI VIERA
Y CLAVIJO (GRAN CANARIA)
DVD/PEL·LÍCULES
www.step.es/jardcan
Animals i plantes. El món vegetal. Vol. II.
Per a descobrir algunes dades sobre les plantes
Univers extraordinari
úniques de Canàries i els ecosistemes de les illes.
L’Amazones. Director: Keith Merril
ASSOCIACIÓ MICOLÒGICA JOAQUIM Documental sobre el viatge per la conca del riu Amazones
CODINA d’un xaman indi, Julio Mamani, i l’etnobotànic Dr. Mark
Plotkin, a la recerca de plantes medicinals.
www.grn.es/amjc/bolets.htm
La selva maragda. 1985. Universal Pintures video.
Taxonomia i imatges dels fongs que hi ha en els
Director: John Boorman
diferents tipus de boscos del nostre país.
Basada en fets reals, narra la història d’un xiquet, fill
d’un enginyer americà que està construint una presa
en la selva amazònica, que desapareix en la jungla
sense deixar cap rastre.
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 371
4 Dibuixa una flor i assenyala’n les parts principals. Explica què són i la funció
que tenen els estams.
a) E
l calze està format per unes fulles verdes i xicotetes que protegeixen la flor
fins que s’obri, anomenades __________________.
b) Quan la planta recupera la posició inicial en cessar l’estímul extern, es tracta
d’una resposta ______________________.
c) El procés mitjançant el qual la planta degrada les substàncies orgàniques per a obtenir energia
es diu _______________________.
d) La superfície de les arrels presenta gran quantitat de __________________________ pels quals
la planta absorbeix l’aigua i les sals minerals.
10 Indica i explica d’una manera breu les etapes del cicle vital d’una planta.
372 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
CO2
5 Explica el procés de formació i la funció del fruit de les plantes amb flors.
6 Esmenta les característiques generals dels fongs. Quins són els tres tipus de fongs?
a) La saba bruta i la saba elaborada són transportades a través de la planta pels vasos
conductors.
b) Durant la respiració la planta absorbeix diòxid de carboni i expulsa oxigen.
c) La clorofil·la capta l’energia lluminosa del Sol.
d) La fotosíntesi degrada les substàncies orgàniques per a obtenir l’energia que necessiten
les cèl·lules.
e) L’aigua i les sals minerals són absorbides pels estams, situats en el revers
de les fulles.
10 Assenyala les parts principals de la flor i explica l’estructura dels seus òrgans reproductors
femenins. Què es forma quan el gra de pol·len fecunda l’òvul? On es produeix
la fecundació?
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 373
3 Com es diu la tija subterrània de les falgueres? Com són les fulles i l’arrel d’aquestes plantes?
4 Quin tipus de plantes tenen flors xicotetes que s’agrupen en cons o inflorescències?
Esmenta altres característiques d’aquest grup i assenyala’n alguna espècie.
6 Descriu una fulla, tot esmentant-ne les parts i els processos que hi tenen lloc.
10 Descriu l’estructura d’una flor. Digues totes les parts que la componen.
11 Les plantes que fan la pol·linització pel vent produeixen milions de grans de pol·len.
En canvi, les que són pol·linitzades per insectes produeixen menys pol·len. A què creus
que són degudes aquestes diferències?
12 Per què augmenta molt el pes de l’ovari quan es converteix en un fruit? Què succeeix,
al mateix temps, amb el calze i la corol·la de la flor?
14 Has vist alguna vegada un coco? És un fruit gran, dur, amb un interior buit. La planta que els produeix, el
cocoter, és típica de les costes tropicals. De vegades, en algunes zones del tròpic, podem observar que hi
ha cocoters en illes molt aïllades, separades centenars de quilòmetres de la costa. Fins i tot hi ha illots que
solament tenen cocoters i algunes altres plantes, molt escasses, com a única vegetació. Com han arribat els
cocoters fins aquestes illes tan aïllades? Què té el fruit d’especial?
374 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
2 Quines són les característiques que comparteixen un pi i una falguera que ens permet classificar-los
en el regne vegetal?
4 Dibuixa una planta model i descriu-ne les parts principals i per a què serveixen.
7 Les fulles.
a) Què és la fotosíntesi?
b) Què és la clorofil·la?
c) Les plantes poden fer la fotosíntesi de nit? Per què?
d) En què es diferencien la fotosíntesi i la respiració?
e) Què és la saba bruta? I l’elaborada?
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 375
1 Completa el quadre següent amb les característiques que defineixen els vegetals i que totes les plantes
tenen en comú. Busca’n informació en el llibre.
El regne vegetal
Característiques Descripció
Cèl·lules i teixits
Alimentació
Parts
Color
Moviment
i desplaçament
2 Identifica en el dibuix següent l’herba, l’arbust i l’arbre. Escriu les característiques de les tiges.
376 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
3 Completa el quadre següent sobre la classificació de les plantes. Descriu les característiques
que defineixen els grups i esmenta un exemple o dos de plantes que pertanyen a cada un dels grups.
4 Escriu, en els dibuixos, les parts de cada planta. Identifica el grup a què pertanyen
i escriu les característiques d’aquest grup.
• Nom del grup:
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 377
Recorda que...
Les plantes són éssers autòtrofs: produeixen els seus
propis aliments. El procés d’alimentació de les plantes té
els passos següents:
1. Les plantes agafen aigua i sals del sòl (saba bruta).
2. La saba bruta es transporta cap a les fulles.
3. En les fulles es transforma en saba elaborada, que
conté els aliments de la planta. Aquesta transformació
es fa mitjançant la fotosíntesi, gràcies a la llum del Sol.
Per a fer-la, les plantes agafen diòxid de carboni de
l’aire.
4. La saba elaborada es reparteix per tota la planta.
Com els animals, les plantes respiren: agafen oxigen de
l’aire i expulsen diòxid de carboni.
L’alimentació vegetal
Fase Què ocorre?
• Quines són les substàncies que les plantes necessiten agafar del medi (del sòl i de l’aire)
per a alimentar-se?
378 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
3 En el dibuix següent, indica quines són les funcions de la tija, l’arrel i les fulles
que estan relacionades amb l’alimentació.
Fulles:
Tija:
Arrel:
4 Respon a les qüestions següents sobre la nutrició de les plantes. Utilitza la informació
que pots trobar en el llibre.
• Quins gasos expulsen les plantes al llarg del dia? Quins processos tenen lloc durant el dia,
que produeixen aquests gasos?
• Quins gasos expulsen les plantes durant la nit? Per què no expulsen els mateixos gasos
a la nit que durant el dia?
• Explica per què se sol dir que no és bo dormir en una habitació tancada on hi ha moltes plantes.
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 379
2 Retola el dibuix de les parts d’una flor. Utilitza tots els termes que hi ha relacionats a l’esquerra
del dibuix.
• Corol·la
• Calze
• Estams
• Gineceu
• Pètals
• Sèpals
• Peduncle
3 Completa el quadre. Indica la funció que fan les diferents parts d’una flor.
Calze
Corol·la
Estams
Gineceu
380 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
• Pol·linització:
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 381
2. Pol·linització
1. Arbre en flor
3. Gra de pol·len
8. Fruit 5. Òvul
6. Fecundació
1. 1 1.
2. 2 2.
3. 3 3.
4. 4 4.
5. 5 5.
6. 6 6.
7. 7 7.
8. 8 8.
9. 9 9.
382 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
2. Pol·linització
1. Arbre en flor
3. Gra de pol·len
8. Fruit 5. Òvul
6. Fecundació
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 383
植物的各部分
1. Anvers
2. Revers
4. Pecíol
3. Limbe
5. G
emma
apical 8. Nus
7. Fulles 6. Estomes
9. Tija
10. Arrel
1. Faţ a frunzei 1 1. 束
2. Reversul frunzei 2 2. 背面
3. Limb 3 3. 叶缘
4. Peţiol 4 4. 叶柄
5. Mugur apical 5 5. 芽
6. Stomate 6 6. 气孔
7. Frunze 7 7. 叶子
8. Nod 8 8. 节
9. Tulpină 9 9. 茎
10. Rădăcină 10 10. 根
11. Perişori absorbanţi 11 11. 吸水绒毛
12. Piloriza (var. caliptră; 12 12. 蘑菇帽
scufie)
384 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
PARTS DE LA PLANTA
2. Revers
4. Pecíol
3. Limbe
5. G
emma
apical 8. Nus
7. Fulles 6. Estomes
9. Tija
10. Arrel
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 385
真菌
1. Bolet
2. Espores
3. Miceli
4. Hifes
1. Ciupercă 1 1. 蘑菇
2. Spori 2 2. 孢子
3. Miceliu 3 3. 菌丝体
4. Hife 4 4. 菌丝
386 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
ELS FONGS
THE MUSHROOMS
LES CHAMPIGNONS
DIE PILZE
1. Bolet
2. Espores
3. Miceli
4. Hifes
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 387
– A través de la fotosíntesi generen gran quantitat d’oxi- 10.8. Els pèls absorbents de l’arrel, com el nom indica,
gen, un gas fonamental per al desenvolupament de la s’encarreguen de l’absorció d’aigua i de sals minerals
resta d’éssers vius. A més, en la fotosíntesi s’utilitza diò- del sòl.
xid de carboni, per la qual cosa les plantes actuen com
10.9. El creixement en longitud de la tija es produeix a tra-
a albelló d’aquest gas.
vés de la gemma terminal apical.
– Produeixen un microclima en el seu entorn. Aquelles zo-
nes amb moltes plantes són més plujoses que les zones 10.10. Els estomes són uns porus, situats en el revers de la
on a penes hi ha vegetació. fulla, a través dels quals entren i ixen vapor d’aigua
i gasos.
– Conserven els sòls i en mantenen la fertilitat.
10.11. La saba bruta és la mescla d’aigua i sals minerals
– Protegeixen contra la pèrdua de sòl. Les arrels protegei-
que entren en la planta, i que és distribuïda pels va-
xen el sòl de les pluges fortes i del vent.
sos conductors fins a les fulles. La saba elaborada
– Serveixen d’aliment a altres éssers vius. conté les substàncies orgàniques (principalment su-
cres) i l’aigua, elaborats per la fotosíntesi. Aquesta
Busca la resposta
saba es distribueix des de les fulles, a través d’altres
Les sequoies pertanyen al grup de plantes amb flors gimnos- vasos conductors, a tots els òrgans de la planta.
permes, ja que les llavors no estan protegides per un fruit.
10.12. No, ja que necessiten aquestes sals minerals per a
ACTIVITATS sintetitzar, per mitjà de la fotosíntesi, els compostos
orgànics.
10.1. Les plantes, a diferència dels animals:
10.13. Les plantes respiren tant de nit com de dia. Durant el
– Fan la nutrició autòtrofa. Tenen en les cèl·lules ve-
dia, la fotosíntesi és més intensa que la respiració. Per
getals una substància anomenada clorofil·la, que es
això, les plantes produeixen més oxigen que el que
troba en les tiges i fulles verdes que no són llenyo-
consumeixen i agafen de l’aire més diòxid de carboni
ses. Aquesta substància intervé en l’alimentació de
que el que produeixen. L’oxigen produït és utilitzat
la planta (fotosíntesi).
pels animals per a respirar. Aquests retornen diòxid
– Viuen fixes en el sòl i no són capaces de desplaçar-se. de carboni, que és reciclat per les plantes.
10.2. La clorofil·la és una substància de color verd, que es Durant la nit, com que no hi ha llum solar, no es fa
troba en els cloroplasts de les cèl·lules vegetals. La fun- la fotosíntesi i les plantes solament respiren.
ció és captar l’energia lluminosa, perquè la planta puga
fer la fotosíntesi. 10.14. Els sèpals tenen com a funció principal la de protegir
10.3. F
lor. Estructura que conté els òrgans reproductors de la flor abans que aquesta s’òbriga. Els pètals tenen
les plantes angiospermes i gimnospermes. com a funció principal la d’atraure els insectes i altres
animals perquè transporten el gra de pol·len.
Llavor. Estructura dels vegetals on està l’òvul fecundat
i madur, que conté l’embrió i substàncies de reserva. 10.15. Les parts de la flor que intervenen en la reproducció
Quan germina dóna lloc a una planta nova. són els estams, en els quals es formen els gàmetes
388 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
masculins, i els pistils, en els quals es formen els gà- que no reben llum, no tenen clorofil·la, requisit fona-
metes femenins. mental perquè la planta puga fer la fotosíntesi.
10.16. El pol·len és desplaçat d’una flor a una altra pel vent o 10.28. a) A - Nit; B - Alba; C - Migdia. b) Sí, les plantes res-
transportat per animals (insectes, determinats ocells i piren tant de dia com de nit. Com a conseqüència de
ratpenats). Aquest procés s’anomena pol·linització. la respiració, les plantes alliberen diòxid de carboni
10.17. La missió principal del fruit és protegir la llavor i col· i consumeixen oxigen. Les plantes solament fan la
fotosíntesi durant el dia, ja que per a això necessiten
laborar en la seua dispersió.
l’energia de la llum del Sol.
10.18. U
na vegada formades, les llavors han d’allunyar-se
10.29. a) Els pètals de les flors són fulles transformades.
tant com siga possible de la planta mare. En cas con-
L’aigua tenyida de roig puja des del peduncle fins a
trari creixerien juntes i competirien per l’espai i per
les fulles (pètals). b) L’ascens de l’aigua es veu afa-
l’aliment.
vorit per la transpiració; és a dir, per l’eliminació de
10.19. A diferència de les plantes, els fongs són organismes l’excés de l’aigua, en forma de vapor, a través de les
heteròtrofs, incapaços de fabricar la seua pròpia ma- fulles.
tèria orgànica, per la qual cosa han d’agafar-la d’altres
10.30. La nutrició de les plantes ocorre en l’ordre següent:
éssers vius.
a) L ’arrel absorbeix l’aigua i les sals minerals que for-
10.20. Els fongs habiten generalment en el medi terrestre,
men la saba bruta.
sempre en zones humides, ocults de la llum del Sol
i amb molta matèria orgànica. b) La saba bruta puja des de l’arrel fins a les fulles.
c) El diòxid de carboni entra a través dels estomes.
10.21. No s’han de menjar fongs collits per persones inex-
pertes, ja que hi ha fongs verinosos que s’assemblen d) L es cèl·lules de les parts verdes del vegetal fan la
als comestibles. Els fongs verinosos poden provocar fotosíntesi.
la mort. e) Es desprén oxigen i es forma la saba elaborada.
10.22. No. El bolet sols és la part reproductora, generalment f) L a saba elaborada és transportada a totes les
visible, d’alguns fongs, com el xampinyó, el rovelló o parts de la planta.
l’amanita.
10.31. És un moviment temporal, ja que si canviàrem la po-
10.23. La fulla A no té forma d’acícula, té els nervis no paral· sició del test, la tija creixeria cap a la zona des d’on
lels, té fulles simples amb vora no llisa, per tant, per- vinguera la llum en la nova posició.
tany al grup D. La fulla B tampoc té forma d’acícula,
10.32. Les fulles reduïdes en forma d’espina dels cactus
els nervis no són paral·lels, és una fulla composta en
permeten reduir l’evaporació i protegir-se de l’atac
nombre imparell, per això podem afirmar que pertany
dels animals. Els cactus es desenvolupen en llocs
al grup F.
molt secs i calorosos, amb precipitacions anuals
10.24. Les plantes no poden desplaçar-se, ja que no tenen mitjanes inferiors a 200 mm i amb temperatures su-
òrgans de locomoció. No obstant això, sí que poden periors a 45 ºC. Per a poder sobreviure en aquests
fer certs moviments. Per exemple, el gira-sol segueix llocs tan extrems han hagut d’adaptar-s’hi. Entre les
la trajectòria del Sol en els seus moviments, la campa- adaptacions més importants hi ha la reducció extre-
neta de nit obri les flors en caure el Sol i les fulles de ma de les fulles, la capacitat d’emmagatzemar aigua
la mimosa o dels trèvols s’estenen durant el dia. en la tija, l’aparició de pèls en algunes espècies per a
10.25. a) Generalment viuen en el medi terrestre, però al- evitar la deshidratació i protegir-se de cremades i un
gunes poden viure en el medi aquàtic. sistema d’arrels poc profundes però que s’estenen
molt en longitud per a absorbir la màxima quantitat
b) E
l color que hi predomina és el verd, a causa de
d’aigua de pluja.
la presència en les cèl·lules d’una substància ano-
menada clorofil·la. 10.33.
Antera (grans
c) Nutrició autòtrofa. de pol·len)
Estigma
d) Pluricel·lulars.
Filament
10.26. La part de la planta que ens mengem és:
a) Flor. Estam
b) Fulles.
Pistil Pètal
c) Arrel.
d) Fruit.
e) Fulles.
f) Fruit.
10.27. La majoria de les arrels són subterrànies, fet pel qual Òvuls
no els arriba la llum solar. Les cèl·lules de l’arrel, com Calze (sèpals)
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 389
390 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
10.50. Relacionar. Alguns són cobdiciosos, però la majoria 6. La saba bruta és la mescla d’aigua i sals minerals ab-
són bondadosos, senzills, ingenus, mancats de va- sorbides per l’arrel. La saba elaborada és la saba que
nitat. s’ha transformat, mitjançant la fotosíntesi, en una mescla
de substàncies orgàniques.
10.51. Sintetitzar. Els bolets descrits mostren una enorme
varietat de formes, colors i organització: grans i en-
fonsats, diminuts i blancs, còncaus i morats, ocres,
platejats, rojos, grocs, aïllats o agrupats en colònies...
10.52. Aplicar. Les descripcions fan la sensació de constant
moviment i agitació entre els arbres que l’habiten.
PROVA D’AVALUACIÓ 1
4. Els estams són els òrgans reproductors masculins. d) L a superfície de les arrels presenta gran quantitat
Estan formats pel filament, prim i allargat, i l’antera. de pèls absorbents pels quals la planta absorbeix l’ai-
En les anteres estan els grans de pol·len, dels quals gua i les sals minerals.
s’originen els gàmetes masculins.
9. Es tria un criteri per a separar els exemplars en dos
grups. La separació en dos grups no ha de dependre
Estigma Antera (grans
de pol·len) d’interpretacions personals, sinó que han de ser objecti-
vament distints. Una vegada separats en dos grups, triem
Filament
Estam criteris nous que ens permeten dividir cada grup en altres
dos grups nous. Es repeteix aquest procés fins que tots
els exemplars d’un grup siguen iguals i no es puguen
Pistil Pètal
separar en grups distints.
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 391
392 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
2. Les molses es reprodueixen per mitjà d’espores. Les es- – Corol·la. Fulles de colors anomenades pètals.
pores estan dins de les càpsules al final d’un filament
que ix del cauloide. Quan les espores maduren, la càp- – Estams. Òrgans reproductors masculins, formats pel
sula s’obri i el vent les dispersa. Finalment, germinen per filament i l’antera, on estan els grans de pol·len.
formar molses noves. – Pistil. Òrgan reproductor femení, constituït per una es-
3. El rizoma és la tija subterrània de les falgueres. És curt i tructura en forma de botella en la base de la qual,
discorre horitzontalment. Les fulles ixen del rizoma, són l’ovari, hi ha els òvuls.
grans i s’anomenen frondes. Estan molt dividides. L’ar- 11. Hi ha més poques probabilitats que el pol·len arribe
rel creix al llarg del rizoma i serveix per a absorbir aigua a la seua destinació final si aquest és transportat pel vent,
i fixar la planta al sòl. ja que el vent el dispersa i solament una xicoteta fracció
4. Les gimnospermes són les plantes que tenen flors arribarà a la flor. En canvi, els insectes i altres animals
xicotetes que s’agrupen per formar cons o inflorescènci- retenen el pol·len en les potes durant el trajecte cap
es. Generalment són de fulla perenne, les llavors no estan a una flor.
protegides per un fruit. Un exemple de planta gimnosper-
12. El pes de l’ovari augmenta quan es converteix en un
ma és l’avet.
fruit perquè acumula reserves alimentàries. El calze
5. L’alzina és una planta angiosperma que té les llavors tan- i la corol·la de la flor s’assequen i cauen en convertir-se
cades en un fruit anomenat bellota o gla. l’òvul fecundat en llavor.
6. La fulla d’una planta s’uneix amb la tija pel pecíol. La part 13. a) E
l tub pol·línic és una estructura desenvolupada
eixamplada de la fulla es diu limbe. La cara superior del pel gra de pol·len quan arriba a l’estigma que permet
limbe és l’anvers, i la inferior, el revers. En les fulles es fecundar l’òvul que hi ha dins de l’ovari.
produeixen la respiració i la fotosíntesi de les plantes.
b) L’antera és l’engruiximent final de l’estam d’una flor.
7. Les gemmes d’una planta es localitzen al llarg de la tija
(gemmes axil·lars) i al final d’aquesta (gemmes terminals c) E
l pistil és l’òrgan reproductor femení que està cons-
apicals). Les gemmes estan relacionades amb el creixe- tituït per una estructura o unes quantes, en forma
ment de la planta, ja siga de la tija, a partir de les gemmes de botella, on hi ha els òvuls.
terminals apicals, o de branques noves, a partir de les
gemmes axil·lars. 14. El coco és un fruit que pot surar i té una llavor molt re-
sistent. El coco pot ser transportat a grans distàncies
8. a) L a fotosíntesi és el procés mitjançant el qual la
pels corrents marins, i es poden veure cocos surant
planta transforma la saba bruta en saba elaborada.
en les costes del mar de Noruega, i encara amb possibili-
Per a això, la planta necessita l’energia del Sol cap-
tats de ser germinats després en llocs adequats.
tada per la clorofil·la i el diòxid de carboni, el qual
agafa a través dels estomes. Les plantes són verdes REFORÇ
a causa de la presència de la clorofil·la, pigment verd
que capta la llum del Sol. 1.
Grups de plantes Característiques
b) A
partir de la saba bruta la planta elabora substàncies
Molses i hepàtiques P
lantes sense flors. No tenen
orgàniques, com els glúcids, que formen la saba ela-
vasos conductors. No tenen arrel,
borada. tija ni fulles veritables. Formen
espores per a reproduir-se.
c) L es plantes utilitzen la glucosa per a obtenir energia
útil per a les cèl·lules. En la respiració, la glucosa es Falgueres lantes sense flors. Tenen vasos
P
degrada. En el procés es necessita oxigen i es des- conductors. Presenten arrel, tija,
prén diòxid de carboni. anomenada rizoma, i fulles (fron-
des). Es reprodueixen per espores.
d) Quan les plantes respiren expulsen diòxid de carboni
i quan fan la fotosíntesi expulsen oxigen a l’atmosfera.
Gimnospermes lantes amb flor. Generalment,
P
9. Són moviments transitoris aquells moviments en els fulla perenne. Llavors no
quals la planta recupera la posició inicial quan cessa protegides per fruit. Flors
el canvi ambiental. Per exemple, el moviment dels gira- menudes i poc cridaneres, que
sols i altres plantes cap a la llum per a emmagatzemar formen inflorescències o cons.
Cada individu té flors masculines
la major quantitat possible de raigs solars o el moviment
i flors femenines.
de les plantes carnívores quan tenen un insecte damunt.
Angiospermes Plantes amb flors. Generalment,
10. La flor d’una planta consta de les parts següents: de fulla caduca. Llavors tancades
en un fruit que les protegeix
– Peduncle. Uneix la flor a la tija.
i en facilita la dispersió. Flors
– Calze. Fulles verdes i xicotetes, anomenades sèpals, si- de colors vius, generalment
hermafrodites.
tuades a la base de la flor i la protegeixen fins que s’obri.
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 393
Relació Les plantes poden rebre informació b) L a cara «de dalt» d’una fulla es diu anvers, i la que
del medi i respondre-hi però queda cap avall, revers.
sense desplaçar-se. Respostes
temporals: es recupera la posició c) E
n la fulla es fan la fotosíntesi i l’intercanvi de gasos
inicial quan cessa l’estímul extern. amb l’atmosfera.
Respostes definitives: es basen en
el creixement. 8.
Quins gasos prenen i expulsen?
Prenen el diòxid de
En fer la fotosíntesi
carboni i expulsen l’oxigen.
4. Les parts principals són les fulles, la tija i l’arrel. Les fulles
són generalment verdes i tenen forma laminar. En aques- Prenen l’oxigen i expulsen
En la respiració el diòxid de carboni.
tes es fa la fotosíntesi i l’intercanvi de gasos amb el medi.
La tija és la part aèria de la planta i la seua funció és
mantenir la planta dreta, servir de suport a la resta d’es- 9. a) L a fotosíntesi és el procés mitjançant el qual la planta
tructures, transportar substàncies i emmagatzemar aigua transforma la saba bruta en saba elaborada. Per a
i reserves alimentàries. L’arrel és la part de la planta que això, la planta necessita l’energia del Sol, captada per
hi ha davall terra. Les seues funcions són fixar la planta al la clorofil·la, i el diòxid de carboni, que agafa a través
sòl, absorbir aigua i sals minerals i acumular substàncies dels estomes. Les plantes són verdes a causa de la
de reserva. presència de la clorofil·la, pigment verd que capta la
llum del Sol.
Fulles
b) L a clorofil·la és el pigment verd que tenen les plantes,
el qual capta l’energia lluminosa del Sol.
394 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
elaborada és una mescla de substàncies orgàniques, b) Transpiració. Eliminació de l’excés d’aigua que ha
com els glúcids, que serveixen d’aliment a les plantes. agafat una planta, en forma de vapor, a través dels
10. a) S
orus. Bonys menuts de color marró, presents en estomes.
la part posterior de les frondes, on hi ha els espo- c) Tegument. Embolcall situat en les zones apicals finals
rangis i les espores de les falgueres. de les arrels, per on creixen.
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 395
CONTINGUTS
CONCEPTES • Característiques generals del regne dels protoctists. (Objectiu 1)
• El regne de les moneres, les característiques principals, estructura
i cicle vital. (Objectiu 2)
• Característiques, estructura i cicle d’infecció dels virus. (Objectiu 3)
• Els microorganismes i el seu paper en la biosfera. (Objectiu 4)
• Les malalties infeccioses, el seu procés infectiu, prevenció i curació.
(Objectius 5 i 6)
EDUCACIÓ EN VALORS
Educació per a la salut
L’esperança de vida en el món occidental ha augmentat És molt important, per tant, que estiguem ben informats
fins a quasi els 80 anys gràcies a l’ús dels antibiòtics, sobre el tractament que hem de seguir per a guarir una
entre altres avenços de la medicina. No obstant això, infecció d’origen bacterià, mantenint la dosi i els dies de
l’abús dels antibiòtics contribueix a l’augment de la tractament indicats pel metge, sense disminuir-los quan
capacitat dels bacteris de desenvolupar formes de ens comencem a trobar bé, ni allargar el tractament si
resistència a aquests medicaments. seguim malalts.
criteris d’Avaluació
PROVES D’AVALUACIÓ
Competències
CRITERIS D’AVALUACIÓ Exercicis Exercicis
avaluades
prova 1 prova 2
a) Reconéixer i descriure les diferències d’estructura, organització
i funció dels diferents grups que componen el regne dels protoctists 2, 3 2
i reconéixer criteris de classificació. (Objectiu 1)
b) Identificar i classificar exemplars dels regnes dels protoctists
i de les moneres amb tècniques d’observació i claus senzilles. 1 1
(Objectius 1 i 2)
c) Fer dibuixos esquemàtics de l’estructura típica dels organismes
4, 5 3, 4
del regne de les moneres i descriure’n les funcions vitals. (Objectiu 2 )
d) Reconéixer l’estructura i el cicle d’infecció dels virus. (Objectiu 3) 6, 7 5
La taula següent representa els grups principals d’algues amb les característiques i uns quants exemples.
Rodòfits Algues amb tal·lus filamentós, molt semblants a les plantes Carragheen,
o algues roges superiors, pel seu aspecte i la seua grandària. Contenen Coral·lina mediterrània,
clorofil·la a i d, ficoeritrina i ficocianina. Tenen midó de florídies Lithophyllum incrustans,
com a substància de reserva. Poden viure a molta profunditat. Ceramium rubrum
398 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
ALGUES VERDES
• Encisam de mar (Ulva lactuca). Coneguda • Codium vermilara. Alga mediterrània
amb el nom comú d’enciam de mar. Es troba amb tal·lus molt bifurcat
en les zones costaneres a poca i esponjós. L’espècie C.
profunditat. S’utilitza en bursa o còdium té
l’alimentació humana. forma de bossa, de
vegades és arrossegada
fins a la vora del mar
per les ones.
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 399
TREBALL A FER
1. Fes un dibuix esquemàtic d’un tall transversal d’un 3. De quins materials està construïda una casa, si en
liquen i indica’n els components. Fixa’t en la fotogra- els murs creixen líquens del gènere Lecanora?
fia microscòpica d’aquesta fitxa. 4. Com intervenen els líquens en la formació de sòl?
2. Classifica els líquens de les fotografies segons la
morfologia.
400 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
ELS PROTOZOUS SÓN UN GRUP MOLT AMPLI i difícil d’observar, ja que són organismes
microscòpics. En aquesta fitxa pots veure dues fotografies de protozous típics, un parameci
i una ameba.
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 401
Oculars
Columna
Cossos
d’oculars
Comandament
de bloqueig
Ocular Tub
Cossos
Comandament d’objectius
d’enfocament
Torn revòlver
Anella Caragol
de subjecció d’enfocament
(macromètric)
Objectius
Caragol Platina
d’enfocament
(micromètric)
Base Pinces Platina
Pinça
Braç
Diafragma
Base
Font d’il·luminació
402 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
Material
Objectiu
• Cultiu de protozous.
Reconéixer protozous i algues
• Microscopi, portaobjectes i cobreobjectes.
microscòpiques mitjançant
la utilització del microscopi òptic. • Comptagotes.
• Quadern de treball.
• Pot de vidre.
PROCEDIMENT
Esentor
Vorticel·la Didinium
Ameba
Parameci
Opalina Colpidium
ACTIVITATS
2 Quan mires per l’objectiu, quines diferències trobes entre les algues
i els protozous?
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 403
404 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
GRUPS DE PROTOZOUS
Flagel
Cilis Pseudopodis
BACTERI
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 405
UNICEL·LULAR/
PLURICEL·LULAR: ______________________________ ______________________________
virus
406 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
3.
1.
2.
3.
VIES D’INFECCIÓ
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 407
TIPUS DE BACTERIS
408 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 409
2 Els protozous s’assemblen més als animals que a una alga. En què s’assemblen els protozous
als animals? Per què no s’inclouen aleshores en el regne dels animals?
3 Quin tipus d’éssers vius són les algues? Què les caracteritza? Les algues es poden dividir en tres grups:
esmenta’ls i explica la diferència entre aquests.
4 Dibuixa un organisme del regne de les moneres, identifica quin organisme és, assenyala’n les parts de
l’estructura i explica dues característiques pròpies del grup.
6 Dibuixa un virus en què n’assenyales els components principals i n’expliques les característiques.
7 Quina és la funció vital que un virus té en comú amb un ésser viu? Explica com fan aquesta funció.
8 Quin paper acompleixen els bacteris en la digestió dels animals? I alguns microorganismes en l’alimentació
d’animals marins? Quin és el principal efecte perniciós de certs microorganismes en l’ésser humà?
9 Completa.
11 Explica el procés complet que seguiries per a determinar si una aigua és potable o no.
410 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
1 Quins éssers vius veus en les fotografies? A quin regne pertanyen? Explica quines característiques
tenen en comú aquests éssers vius i quines els diferencien.
1. 2.
2 Les algues que no són microscòpiques s’assemblen més a les plantes que a un protozou.
Per què no s’inclouen, aleshores, en el regne vegetal? Què tenen en comú amb les plantes?
3 Explica les característiques i la funció del material genètic en els bacteris. Mitjançant
quin procés es reprodueixen els bacteris?
4 Descriu la nutrició dels cianobacteris i explica l’impacte que ha tingut la presència d’aquests
bacteris en el desenvolupament de la vida a la Terra.
5 Descriu com ocorre la reproducció dels virus i explica la conseqüència de la seua presència
en els éssers vius.
6 Quin paper tenen els microorganismes en la curació de malalties de l’ésser humà? Qui va descobrir
la penicil·lina? Els antibiòtics curen qualsevol tipus de malaltia?
a) E
l període d’incubació d’una malaltia és el temps que tarden a produir-se els efectes
causats per una infecció.
b) L es vacunes i els antibiòtics són mètodes preventius que eviten que desenvolupem
certes malalties.
c) P
er a prevenir les malalties infeccioses és important la higiene corporal i el consum
de begudes i aliments en bon estat.
d) Els microorganismes es transmeten d’un individu malalt a un altre de sa per contagi.
8 Quins efectes tenen els antibiòtics en la flora intestinal si considerem que els antibiòtics
tenen la capacitat d’anul·lar els bacteris que produeixen malalties? Coneixent la capacitat
de resistència i d’adaptació dels bacteris, què succeiria si prenguérem els antibiòtics
d’una manera indiscriminada i sense control?
10 Quin instrument necessitem per a classificar els organismes d’una mostra d’aigua? Descriu quin
procés seguiries per a classificar-los, des de la presa de la mostra fins a arribar a una conclusió.
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 411
3 Esmenta tres característiques que diferencien els protozous de les algues. A quin tipus de cèl·lules
s’assemblen un grup i l’altre?
5 A partir de quin criteri es poden classificar les algues? Esmenta i descriu breument
els tres tipus d’algues.
8 Quin grup de bacteris i quina característica d’aquest grup van ajudar a fer habitable la Terra
fa milions d’anys?
10 Quines són les mesures d’higiene i prevenció que podem prendre per a evitar les malalties
infeccioses?
11 Descriu els efectes beneficiosos i perjudicials dels microorganismes en els éssers vius i el seu medi.
412 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
1 a) Què són els bacteris? On els podem trobar? Tenen alguna utilitat per a les persones?
b) Què són els protozous? On estan? N’hi ha algun que cause malalties?
5 Com s’alimenten els bacteris paràsits? Quin efecte tenen en altres éssers vius?
6 Què és un virus? Quins són els tres components bàsics que formen l’estructura d’un virus?
7 Fes un esquema del procés de reproducció d’un virus, en què assenyales els passos que segueix per a entrar
i eixir de la cèl·lula.
8 Indica algunes de les funcions beneficioses dels microorganismes en els éssers vius.
9 Esmenta per quines vies d’entrada els microorganismes patògens poden infectar un ésser viu. Com es diuen
les malalties produïdes per un microorganisme?
10 Quin és el mitjà principal amb què comptem per a combatre i curar una infecció? És eficaç en tots els tipus
d’infecció?
11 Quins éssers vius formen un liquen? Quins tipus de líquens podries esmentar?
12 Què són les vacunes i quina funció acompleixen en la lluita contra les malalties infeccioses?
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 413
Recorda que...
Les moneres són éssers vius unicel·lulars, les cèl·lules dels quals són
procariotes (no tenen nucli).
Els protoctists formen un grup gran i molt variat, que tenen
cèl·lules eucariotes. N’hi ha d’unicel·lulars i de pluricel·lulars.
En els pluricel·lulars, les cèl·lules no formen teixits.
• A quin regne pertanyen? Quines són les característiques que tenen tots els éssers vius
d’aquest regne?
• Quins altres éssers vius s’inclouen en el mateix regne? En què es diferencien dels bacteris?
414 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
2. Reproducció i acoblament
dels components vírics
1. Entrada 3. Eixida
del virus de virus nous
en la cèl·lula
Romanés Àrab
1. 1
2. 2
3. 3
Xinés
1.
2.
3.
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 415
2. Reproducció i acoblament
dels components vírics
1. Entrada 3. Eixida de
del virus virus nous
en la cèl·lula
1. Virus enters the cell. 1. Entrée du virus dans une 1. Das Virus kommt in der
cellule Zelle ein.
2. Reproduction: viral particles
are assembled 2. Reproduction: 2. Die Virusteile lagern sich
assemblage zu neuen Viren
3. New viruses leave the cell. de composants viraux zusammen.
416 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
TIPUS DE BACTERIS
Tipuri de bacterii
细菌的种类
1. Coc. Forma arredonida. 2. Bacil. Forma allargada. 3. Vibrió. Forma de coma. 4. Espiril. Forma espiral.
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 417
1
TIPUS DE BACTERIS
Types of bacteria
LES Types de bactéries
BakterienARTEN
1. Coc. Forma arredonida. 2. Bacil. Forma allargada. 3. Vibri. Forma de coma. 4. Espiril. Forma espiral.
418 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 419
420 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 421
c) La millor manera de prevenir la càries és llavar- 11.44. No; hi ha bacteris perjudicials i beneficiosos. Entre
se les dents després de cada menjada, així com els bacteris beneficiosos podem citar els que vi-
suprimir el consum de dolços i de llaminadures uen en l’interior dels animals, els fotosintetitzadors
(aliments rics en sucres). que formen part del plàncton, els bacteris descompo-
nedors i els que s’utilitzen per a produir aliments, com
UNA ANÀLISI CIENTÍFICA el formatge o el iogurt, o en la fabricació d’antibiòtics.
11.35. Entre les 6 i 8 primeres hores es produeix el creixe- 11.45. Segons la manera com obtinguen l’aliment, els bacte-
ment més ràpid dels bacteris; durant les primeres 6 ris heteròtrofs poden ser:
hores el creixement és moderat i a partir de les 8 ho- – Paràsits. Obtenen l’aliment d’altres éssers vius, als
res no es produeix creixement, i es manté el nombre
quals perjudiquen.
de bacteris fins a les 9 hores, moment en què el nom-
bre comença a decréixer. – Sapròfits. Viuen sobre matèria orgànica en des-
composició.
11.36. Durant les primeres hores el creixement és moderat
pel fet que la població inicial de bacteris és reduïda. – Simbionts. S’associen amb altres organismes per a
Entre les 8 i 9 hores els bacteris deixen de créixer obtenir un benefici mutu.
pel fet que la població de bacteris és massa nombro-
11.46. Descomponedors. Trobem organismes descompo-
sa, i ja no hi ha nutrients suficients.
nedors en els bacteris i en els fongs unicel·lulars.
11.37. Al cap de 8 hores s’hauran produït uns 300 milions Aquests organismes ocupen un paper fonamental
de bacteris. en el reciclatge de la matèria. Aquests organismes
s’alimenten de les restes d’altres éssers vius (restes o
11.38. La temperatura molt alta i la falta d’aliment poden ser cadàvers d’éssers vius) i transformen aquestes restes
desfavorables per a la vida dels bacteris. en substàncies útils per a les plantes.
11.39. La població bacteriana deixa de créixer a causa de la Formen el plàncton. Els protozous i les algues unicel·
falta d’aliment i d’espai. lulars formen part del zooplàncton i fitoplàncton,
respectivament. El plàncton serveix d’aliment per a
11.40. Si els bacteris dupliquen el nombre cada mitja hora, animals marins com la balena.
això significa que, cada mitja hora, els nostres bacte-
Constitueixen la flora intestinal. La flora intestinal té
ris es multipliquen per dos. Suposant que tenim un
un paper important en el nostre organisme, ja que
sol bacteri inicial, i que tarda mitja hora a dividir-se
ens permet finalitzar la digestió de determinades
i donar lloc a altres dos, llavors: A les 00:30 tenim 2
substàncies que no poden ser aprofitades pel tub di-
bacteris. A la 01:00 tenim 2 3 2 bacteris. A la 01:30
gestiu. A més, proporcionen vitamines i altres subs-
tenim 2 3 2 3 2 bacteris.
tàncies útils per a l’organisme. La flora intestinal està
.......................................................... composta exclusivament per bacteris.
al cap de 24 hores (48 mitges hores) tindrem Intervenen en la fabricació d’aliments. Alguns bacte-
ris sapròfits viuen en matèria orgànica en descompo-
2 3 2 3 2 3 2 3 2 3 2................ 5 248 5 sició, com la llet i el vi, i la transformen en substàncies
5 140 737 488 355 328 bacteris. inorgàniques que són aprofitades per a la fabricació
11.41. L’ús generalitzat d’antibiòtics reduiria considerable- del iogurt, el formatge i el vinagre, per exemple.
ment o eliminaria la presència dels bacteris bene- S’empren en la indústria farmacèutica. Determinats
ficiosos en el tub digestiu. Com a conseqüència, el bacteris produeixen substàncies que s’utilitzen per a
tub digestiu no podria absorbir i aprofitar certes subs- fabricar antibiòtics que tenen la capacitat d’impedir el
tàncies que solament poden ser digerides gràcies als creixement de microorganismes patògens.
bacteris de la flora intestinal.
11.47. Molts científics creuen que els virus es troben en la
RESUM frontera entre el que està viu i el que no, ja que per si
11.42. Els microorganismes pertanyen als regnes dels pro- sols no són capaços de fer cap de les funcions vitals
toctists i les moneres. La característica comuna és la (reproducció, nutrició i relació). És per això que no
mida microscòpica. s’inclouen en cap dels cinc regnes dels éssers vius.
422 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
11.51. Reflexionar. Tenia la intenció de robar els microbis Simbionts Viuen associats Col·laboren en
a un altre individu la digestió dels
del bacteriòleg.
del qual obtenen animals.
l’aliment.
PROVA D’AVALUACIÓ 1 Autòtrofs Fabriquen Col·laboren
les seues amb l’oxigenació
1. L’organisme de la fotografia és una ameba, protozou per- substàncies de l’atmosfera.
tanyent al regne dels protoctists. Els protozous són éssers orgàniques.
unicel·lulars, amb cèl·lules eucariotes, heteròtrofs, que
viuen en medis aquàtics. Es poden subdividir en quatre 6. La càpsida és l’embolcall format per proteïnes que pot
subgrups segons la manera de desplaçar-se: flagel·lats, adoptar diferents formes i que envolta l’àcid nucleic.
ciliats, rizòpodes i esporozous. L’embolcall extern està per fora de la càpsida, però no
el tenen tots els virus. L’àcid nucleic és el material here-
2. Els protozous s’assemblen als animals en el tipus de cèl·
ditari del virus.
lules. No obstant això no s’inclouen en el regne animal
perquè són éssers unicel·lulars, mentre que els animals
són pluricel·lulars.
Flagel
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 423
PROVA D’AVALUACIÓ 2 10. Per a classificar els organismes d’una mostra d’aigua ne-
cessitem un microscopi òptic. Hem d’agafar una mostra
1. La imatge 1 correspon a una diatomea, que és una alga, de l’aigua en qüestió, posar-la en un pot net de vidre,
i la imatge 2, a un parameci, que és un protozou. Els dos agafar amb un comptagotes un poc de l’aigua i posar-la
éssers pertanyen al regne dels protoctists. Les caracte- en el portaobjectes d’un microscopi. A continuació, hem
rístiques que tenen en comú són: tenen cèl·lules eucari- d’observar per a identificar els possibles microorganis-
otes; no tenen teixits ni òrgans; són d’estructura senzilla mes que poden haver-hi en l’aigua.
i generalment molt xicotets. Els protozous són microscò-
pics, unicel·lulars, heteròtrofs i viuen en medis aquàtics. AMPLIACIÓ
Les algues poden ser unicel·lulars i pluricel·lulars, i són
autòtrofes. 1. Els únics éssers procariotes són els bacteris. No hi ha
procariotes en cap altre regne. Els regnes dels protoctists
2. Les algues no s’inclouen en el regne vegetal perquè i de les moneres contenen organismes unicel·lulars, amb
no formen teixits ni òrgans. No obstant això, s’assemblen cèl·lula eucariota en el cas dels protoctists i amb cèl·lula
a aquestes perquè les cèl·lules són semblants i tenen clo- procariota en el cas de les moneres.
roplasts i paret cel·lular.
2. a) E
ls bacteris es reprodueixen per bipartició, i produ-
3. El material genètic dels bacteris es troba dispers eixen dos bacteris fill. Cadascun, al seu torn, torna a
en el citoplasma i controla i regula el funcionament de la dividir-se pel mateix procés, per la qual cosa en po-
cèl·lula. No està envoltat per una membrana. Els bacteris ques hores, d’un sol bacteri es poden originar milers
es reprodueixen per bipartició. de bacteris idèntics.
4. Els cianobacteris són autòtrofs, és a dir, són capaços b) E
ls éssers vius del regne de les moneres són micros-
de fabricar el seu propi aliment a partir de matèria in- còpics i un bacteri pot mesurar 1 µm.
orgànica. Els cianobacteris tenen un pigment semblat
a la clorofil·la amb el qual fan la fotosíntesi. Aquests bac- c) U
n virus és un ésser que no es pot considerar viu, ja
teris van ser responsables, durant la formació de la Terra, que no fa les funcions vitals típiques dels éssers vius
de l’acumulació d’oxigen en l’atmosfera, fet que va per- per si mateix. Un virus necessita infectar cèl·lules vi-
metre la vida a la Terra tal com la coneixem ara. ves per a poder reproduir-se, és un paràsit obligat. No
està inclòs en el regne de les moneres perquè no és
5. Els virus necessiten infectar una cèl·lula viva per a re- un ésser viu a pesar que comparteix amb els bacteris
produir-se. El virus entra en una cèl·lula viva, produeix la característica de no tenir un nucli diferenciat. No
còpies de si mateix, els seus components s’acoblen no- es podria incloure en cap altre regne perquè no es
vament per formar els virus nous, i aquests ixen de la considera un ésser viu.
cèl·lula infectada, i la destrueixen. Els virus són paràsits
obligats, produeixen malalties infeccioses. 3. Els protozous són éssers heteròtrofs, exclusivament
unicel·lulars i que es poden desplaçar mitjançant fla-
6. Alguns microorganismes s’utilitzen per a obtenir antibi- gels, cilis o pseudopodis. Les algues són autòtrofes, po-
òtics i altres medicaments, que intervenen en la curació den ser unicel·lulars o pluricel·lulars i no tenen capacitat
de malalties de l’ésser humà. La penicil·lina va ser des- de desplaçament autònom. Els protozous s’assemblen
coberta per Alexander Fleming el 1928. Els antibiòtics a les cèl·lules dels animals, i les algues, a les cèl·lules
solament curen malalties d’origen bacterià, no víric. vegetals.
424 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
4. La diferència entre les cèl·lules eucariotes i les procariotes 11. Els microorganismes desenvolupen funcions beneficioses
està en el nucli. Les cèl·lules eucariotes tenen un nucli per al medi, com ara descompondre restes animals i vegetals
diferenciat de la resta de la cèl·lula i les procariotes, no. per a convertir-les en substàncies inorgàniques aprofita-
bles per les plantes; alguns serveixen com a aliment per
5. Les algues es poden classificar segons el tipus de pig-
a animals aquàtics, com els microorganismes del plàncton;
ment que tinguen, a més de la clorofil·la.
en el tub digestiu dels animals col·laboren en la digestió
Les algues verdes tenen més clorofil·la, d’ací ve el color dels aliments; l’ésser humà, a més, els utilitza per a la fa-
verd que presenten. Poden ser unicel·lulars o pluricel· bricació d’aliments, com el iogurt i el formatge, i l’obtenció
lulars i viuen sobre la superfície de les aigües tant mari- d’antibiòtics i altres medicaments.
nes com continentals.
12. El virus que produeix la grip es contagia per l’aire, en-
Les algues brunes deuen el seu color a la presència d’un tra en l’organisme per les vies respiratòries. Produ-
pigment groguenc. Viuen en el mar i poden ser unicel· eix símptomes com la congestió nasal, esternuts, tos
lulars o pluricel·lulars. i febre. Una vegada dins, els virus infecten les cèl·lules
Les algues roges tenen un pigment roig capaç de captar de les vies respiratòries, en l’interior de les quals es mul-
la llum que arriba a la profunditat dels oceans. Poden ser tipliquen. Quan abandonen les cèl·lules, les destrueixen,
unicel·lulars o pluricel·lulars. i provoquen així el malestar que es produeix durant
la grip. Aquesta malaltia infecciosa no pot ser tracta-
6. Els protozous que formen el zooplàncton i les algues
da amb antibiòtics i es pot tractar amb medicaments
que formen part del fitoplàncton, serveixen d’aliment
que alleugen els símptomes, ja que l’organisme respon
d’animals marins; les algues serveixen d’aliment a molts
a la infecció a partir del tercer dia d’haver-se iniciat.
animals i l’ésser humà les utilitza per a l’elaboració de
medicaments i adobs i amb finalitats industrials. 13. Alexander Fleming va descobrir la penicil·lina i la seua
eficàcia per a combatre malalties d’origen bacterià. Grà-
7. La membrana cel·lular regula l’entrada i l’eixida de subs- cies a aquest descobriment, actualment es poden com-
tàncies. El material genètic es troba dispers pel citoplas- batre malalties que, abans del descobriment dels antibi-
ma, i controla i regula el funcionament de la cèl·lula. òtics, es cobraven la vida de milions de persones.
14. El fong del liquen proporciona l’aigua i la matèria inor-
gànica perquè l’alga faça la fotosíntesi, i l’alga aporta,
mitjançant la fotosíntesi, les substàncies que utilitza
Flagel
el fong com a aliment. Els líquens serveixen d’aliment
per a animals com el ren i el caribú i s’utilitzen com a
Material indicadors de la contaminació, en la producció d’antibi-
genètic òtics i en la fabricació de pigments, productes químics
i colorants alimentaris.
Citoplasma REFORÇ
1. a) E
ls bacteris són organismes que pertanyen al regne
Càpsula
de les moneres. Són éssers unicel·lulars, amb cèl·
bacteriana
lules procariotes, que viuen en tots els llocs del pla-
neta. Tenen una estructura senzilla. La majoria són
Paret heteròtrofs encara que hi ha també bacteris autòtrofs.
bacteriana Es reprodueixen per bipartició i formen espores de
resistència en condicions adverses. Tenen moltes uti-
Membrana litats per a les persones, entre les quals destaquen
cel·lular la intervenció en la fabricació d’aliments, antibiòtics
8. Els cianobacteris van ajudar a fer habitable la Terra fa mi- i medicaments.
lions d’anys gràcies a la fotosíntesi, ja que van permetre b) E
ls protozous són organismes microscòpics, unicel·
l’acumulació d’oxigen en l’atmosfera. lulars i heteròtrofs, que pertanyen al regne dels pro-
9. Els bacteris resisteixen condicions adverses gràcies a toctists. Es troben en medis aquàtics salats i dolços.
estar proveïts d’una paret gruixuda, i formar espores de Alguns protozous, com l’ameba, produeixen malalti-
resistència. Quan les condicions canvien i el medi es fa es, ja que viuen com a paràsits en altres éssers vius.
habitable una altra vegada, es desenvolupa un bacteri 2. a) Protozous.
nou a partir de l’espora.
b) Bacteris.
10. Per a evitar les malalties infeccioses hem de mantenir la hi-
giene corporal i consumir aliments i begudes en bon estat. c) Algues.
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 425
426 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
CONTINGUTS
CONCEPTES • La matèria i les seues propietats generals i específiques. (Objectiu 1)
• Magnituds fonamentals i derivades. (Objectius 2 i 3)
• Unitats: sistema internacional d’unitats i unitats d’ús comú.
(Objectius 5 i 6)
EDUCACIÓ EN VALORS
Educació mediambiental
Explicar a l’alumnat que per la diferència de densitat Aquesta coberta impedeix l’entrada d’oxigen i de llum,
entre el petroli i l’aigua, els abocaments de petroli al mar, i provoca la mort d’animals i plantes marins. A mesura
accidentals o no (operacions de càrrega, descàrrega que s’evaporen els compostos volàtils del cru, aquest
i neteja de vaixells petroliers) causen grans impactes en es torna molt més viscós i dens. Per l’acció de l’onatge
els ecosistemes marins i costaners. es polvoritza en grans xicotets, i aquests es depositen
en el fons marí, en què formen una capa de paviment
El petroli abocat forma una marea negra que, a causa de
asfàltic incompatible amb la vida i difícil d’eliminar.
la seua densitat inferior a la de l’aigua del mar, es queda
en la superfície, sobre la qual forma una capa aïllant.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
PROVES D’AVALUACIÓ
Competències
CRITERIS D’AVALUACIÓ Exercicis Exercicis
avaluades
prova 1 prova 2
a) Explicar què és la matèria i distingir entre propietats generals
1 2
i específiques. (Objectiu 1)
b) Diferenciar les magnituds físiques fonamentals de les derivades.
2 1
(Objectius 1 i 2)
c) Reconéixer magnituds fonamentals com la longitud, la massa, el
3 3
temps i la temperatura, i les unitats més usades. (Objectiu 2 i 6)
d) Reconéixer magnituds derivades com la superfície, el volum i la
4, 5 8
densitat, i les unitats més usades. (Objectiu 3 i 6)
e) Realitzar mesures i experiències senzilles que permeten interpretar
6 6, 7
quantitativament propietats de la matèria. (Objectiu 4)
f) Comprendre i expressar mesures d’acord amb el sistema
7 4
internacional d’unitats. (Objectius 5)
g) Aprendre el maneig de l’instrumental científic. (Objectiu 4) 8 5
Volum de líquids
En un laboratori, utilitzaries una proveta. Però aquesta
pràctica la pots fer fora del laboratori, simplement
usant un vas mesurador dels que s’utilitzen en la cui-
na. Estan a la venda en moltes tendes i supermercats.
Aquests vasos mesuradors solen estar graduats amb
diverses escales, per a mesurar tant líquids com al-
guns productes d’ús habitual (sucre, farina...). Nosal-
tres podem utilitzar l’escala dels líquids per a mesurar
volums. Això sí, has de tenir en compte que aquests
mesuradors no són instruments de laboratori; per tant,
la mesura mai pot considerar-se massa exacta.
➡
Fes servir el mesurador de l’epígraf anterior. Ompli’l
amb 0,2 litres d’aigua, aproximadament. Després, in-
trodueix en l’aigua el sòlid el volum del qual vols me-
surar. Si no sura, intenta espentar-lo cap al fons amb
un filferro o qualsevol objecte fi.
Observa quant ha pujat el nivell de l’aigua en introduir
el sòlid. Resta el valor del nivell actual de l’aigua del
valor inicial. Aquest és el volum del sòlid.
El nivell de
l’aigua ha pujat
en introduir-hi
el sòlid.
TREBALL A FER
Utilitza un vas mesurador i aigua per a mesurar el volum mesurador. Per exemple, 2 L. Després, fes-ho amb una
de distints sòlids irregulars que trobes a casa (però vés quantitat més menuda, com 125 ml (és a dir, 0,125 L).
amb compte, no tots els objectes sòlids es poden intro- A continuació, inventa un procediment per a mesurar el
duir en aigua). Quan domines el procediment, inventa volum d’un cos sòlid més gran: una pilota gran, un meló
mètodes per a resoldre els problemes següents, usant d’Alger... Et donem una pista: si fiques un sòlid en un got
solament material que pugues trobar a casa. amb aigua fins a dalt, l’aigua se n’ix i cau per les parets
En primer lloc, intenta mesurar una quantitat de líquid del got.
que no es puga mesurar directament amb l’escala del
430 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
El principi d’Arquimedes
Probablement, hages sentit en cursos anteriors en què consisteix l’anomenat principi d’Arquimedes.
Aquest principi permet deduir si un cos sòlid té més o menys densitat que un líquid determinat, i també
per a comparar les densitats de dos líquids que no es mesclen entre ells. Del principi d’Arquimedes, es
dedueix que si un sòlid o un líquid suren en un altre líquid, és perquè tenen més poca densitat que
aquest. I, per contra, si s’hi enfonsen és perquè la seua densitat és més gran que la del líquid que els
conté.
TREBALL A FER
Fes servir el principi d’Arquimedes per a comparar les car-hi el líquid que t’indiquem. Observa si el que tires en
densitats de l’aigua, de diversos líquids, i d’alguns mate- l’aigua sura o no i anota-ho en les taules. Prova-ho amb
rials sòlids. Per a això, simplement necessites un got líquids diferents que tingues a casa i descarta els resul-
d’aigua (o un recipient més gran si utilitzes cossos sòlids tats si es barreja amb l’aigua.
més grans), i introduir-hi els objectes adequats o bé abo-
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 431
PROCEDIMENTS
Mesura de masses amb balança de balançons Mesura de masses amb balança electrònica
1 Assegura’t que la balança està equilibrada, per a Una balança electrònica és més fàcil de
això verifica que la llengüeta assenyala el 0. manejar que una de balançons, però has de
seguir un procediment determinat si vols fer
2 Com que no han de posar-se les substàncies
mesures exactes:
directament sobre els balançons de la balança,
perquè podrien deteriorar-los, posa-hi primer 1 Encén la balança i assegura’t que marca 0.
un vidre de rellotge. Col·loca’l en el balançó
esquerre de la balança. Observaràs que es 2 Posa-hi el vidre de rellotge i prem la tecla de
desequilibra cap a aquest costat. tara. Així, aconseguiràs que la balança torne a
marcar 0 a pesar que el vidre de rellotge estiga
3 Amb l’ajuda d’unes pinces, posa els pesos damunt del balançó.
necessaris en el balançó de la dreta. No toques
mai els pesos amb les mans. Comença per les 3 Lleva’n el vidre i posa-hi damunt el sòlid que
més grans i si te’n passes, substitueix-la per la vols pesar. Deixa’l amb compte damunt del
immediatament inferior. Així, fins que equilibres balançó.
la balança i la llengüeta torne a marcar el zero.
4 Llig en la pantalla de la balança la massa
4 Una vegada aconseguit l’equilibri, suma la indicada.
massa de tots els pesos que has utilitzat.
Aquesta és la massa del vidre de rellotge. 5 Retira l’objecte de la balança, apaga-la
i neteja-la si s’ha tacat.
5 Ara, lleva el vidre de rellotge de la balança,
posa-hi damunt el sòlid a pesar i torna a Mesura de volums de líquids
col·locar-lo sobre la balança.
Per a mesurar volums de líquids s’utilitza la
6 Com que la balança s’haurà desequilibrat, proveta. Es tracta d’un tub graduat amb una
afig-hi més pesos fins a assolir l’equilibri, i escala en la qual s’indica la capacitat.
suma el valor de totes.
1 Introdueix en la proveta el líquid el volum del
7 El pes del sòlid serà la diferència entre aquest qual vols mesurar.
últim valor i el que vas obtenir quan vas pesar 2 Situa els ulls a l’altura de la superfície lliure
solament el vidre de rellotge. del líquid.
8 Quan acabes, guarda els pesos en el seu lloc, 3 Localitza quina divisió de l’escala coincideix amb
neteja els balançons i deixa la balança en l’altura del líquid. Has de tenir en compte que la
repòs. superfície del líquid és corba i la referència que
has d’usar és el punt més baix d’aquesta
superfície.
4 Determina la capacitat a què correspon
aquesta divisió.
432 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
Material
Objectiu
• Balança de qualsevol tipus, proveta.
Utilitzar instruments de mesura
• Aigua, un tap de suro, un objecte que s’enfonse
per al volum i la massa,
(per exemple, un pes xicotet).
i calcular després la densitat.
PROCEDIMENTS
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 433
Els científics Sheldon Schultz i David Smith, de la La Universitat de Navarra compta ja amb un projecte
Universitat de Califòrnia, han treballat utilitzant un per a desenvolupar «materials esquerrans» amb
material combinat, produït a partir d’una sèrie de propietats electromagnètiques noves. Els científics
fibres de vidre i coure. El nou compost fa, per creuen que tindrà aplicacions en àrees com les
exemple, que les microones que el travessen es transmissions de microones, el disseny d’antenes
dobleguen en la direcció oposada a la que prediuen i els compostos òptics.
les lleis de la física.
Aquest fenomen es produeix en sotmetre l’aigua a Aquest tipus de gel és més dens que el normal, per
grans pressions que permeten que aquest element la qual cosa no suraria en l’aigua, i pot romandre en
passe a un estat sòlid a pesar que la temperatura estat sòlid a una temperatura de 75 ºC .
estiga per damunt dels zero graus. Bridgman va A causa de les condicions tan especials que es
demostrar que pot haver-hi diversos tipus de gel. necessiten per a obtenir aquest tipus de gel, les
En concret, l’anomenat gel «número cinc» s’obté a seues propietats s’estudien per mitjans indirectes.
una pressió més gran de 20 000 atmosferes.
Els púlsars són els nuclis residuals de l’explosió un grapat d’aquesta matèria, pesaria com tota la
d’una supernova. serralada de l’Himàlaia junta.
Són esferes no massa grans, entre 50 i 1 000 Els púlsars van ser descoberts gràcies a les anàlisis
quilòmetres de circumferència (entre 5 i 10 de Jocelyn Bell, una jove irlandesa de 24 anys que
vegades més xicotetes que la Terra), constituïdes preparava el seu doctorat en Física. Aquesta
per neutrons, una matèria amb una densitat científica va ser la primera persona que va detectar
inimaginable de centenars de milions de tones per i estudiar els senyals de ràdio emesos per aquests
centímetre cúbic. Així, per exemple, si agafàrem objectes celestes.
434 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
El problema d’Arquimedes
Es coneixen diverses versions del problema de la Tot seguit l’en va traure i va abocar-hi al recipient la
corona d’or. Vitruvi, arquitecte de l’antiga Grècia mateixa quantitat d’aigua que s’havia desbordat,
(segle I aC), ho explica de la manera següent: mesurant-la prèviament, fins a omplir-lo. D’aquesta
manera va determinar el pes del tros de plata que
«Quan Hieró II va arribar al poder, va decidir donar
corresponia a un determinat volum d’aigua. Tot seguit
una corona d’or a un temple en agraïment pels fets
va realitzar la mateixa operació amb el tros d’or i,
venturosos; va ordenar fabricar-la a un orífex i li va
després de tornar a afegir la quantitat d’aigua
lliurar el material necessari. El mestre va complir
desbordada, va concloure que aquesta vegada s’havia
l’encàrrec el dia fixat. El rei en va estar molt satisfet:
vessat menys líquid en una quantitat equivalent a la
l’obra pesava justament el mateix que el material que
diferència dels volums dels trossos d’or i plata de pesos
se li havia lliurat a l’orfebre. Però poc de temps
iguals. Després va tornar a omplir el recipient, hi va
després el sobirà es va assabentar que aquest havia
col·locar la corona i es va adonar que es vessava una
robat una part de l’or i l’havia substituït per plata.
major quantitat d’aigua que quan hi havia depositat el
Hieró es va enfurir i va demanar a Arquimedes que
lingot d’or; partint d’aquest excés de líquid,
inventara algun mètode per descobrir l’engany.
Arquimedes va calcular el contingut d’impureses de
Pensant en aquest problema, el savi va anar a les plata, i va descobrir d’aquesta manera l’engany».
termes i, en entrar a la banyera, va observar que es
………………….
va vessar certa quantitat d’aigua, corresponent a la
profunditat a la qual s’havia afonat el seu cos. En Segons les dades disponibles, Arquimedes tenia dret
descobrir d’aquesta manera la causa del fenomen, no a afirmar que la corona no era d’or pur. No obstant
es va quedar a les termes, sinó que es va llançar al això, el siracusà no va saber determinar exactament
carrer, despullat i ple d’alegria, i va córrer fins a casa quina quantitat d’or havia furtat l’orífex. L’hauria
seua exclamant en veu alta: determinada si el volum de l’aliatge d’or i plata
haguera sigut justament igual a la suma de volums
–Eureka!, eureka! (ho he trobat).
dels seus components.
Quan va arribar a casa, Arquimedes va agafar dos
trossos del mateix pes que la corona, un d’or i un altre Yakov Perelman
de plata, va omplir amb aigua un recipient fins a les Física Recreativa
vores i hi va col·locar el lingot de plata. Editorial Mir
(Adaptació)
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 435
G F
G
G F
MESURA DE VOLUM
F
G
F
G
436 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
LA DENSITAT
900 g.
m
d5 5 5
v
1 000 g.
m
d5 5 5
v
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 437
438 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
1 L’amor, l’amistat o el saber, són matèria? Raona la resposta. Què són propietats generals
de la matèria? Tota la matèria té massa i volum?
2 Per què la longitud és una magnitud física i el color, no? Explica els dos tipus de magnituds que coneixes
i posa un exemple de cadascun.
3 Si una llanda es comprimeix, en canvia la massa? Quin tipus de magnitud és i què mesura? Quines unitats s’usen?
4 Creus que 1 kg de plom ocupa el mateix volum que 1 kg de palla? Troba quin és el volum d’un cub de plom
que mesura 15 cm per cada costat.
5 Si la densitat del quars és de 2,7 g/cm3, troba quina massa tenen 2 cm3 de quars.
6 Com mesuraries la superfície d’un hexàgon aplicant la fórmula matemàtica d’un triangle? Quina és la fórmula
que permet calcular la superfície d’un triangle?
8 Identifica els instruments científics següents, que serveixen per a mesurar magnituds,
i indica quina magnitud mesuren:
a) b) c)
10 Per què es fan representacions gràfiques amb els resultats d’un experiment?
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 439
2 Què anomenem propietats de la matèria? Quines propietats ens permeten diferenciar una matèria
d’una altra? Posa’n un exemple. Quines propietats es poden mesurar? Posa’n exemples.
3 Què és la temperatura? Quin tipus de magnitud és? Quants són 35 ºC en kelvin? Quina és la unitat
de temperatura en el sistema internacional?
4 Per què s’utilitzen els múltiples i submúltiples de les mesures del sistema internacional de mesures?
Esmenta la unitat de mesura de la longitud i alguns dels seus múltiples i submúltiples.
5 Què és una proveta? Explica totes les mesures que pots fer amb una proveta.
6 En una proveta de 250 cm3 es mesuren 200 cm3 d’aigua. A continuació, s’hi introdueix una pedra de 100 g
de massa. El nivell d’aigua puja fins a 225 cm3. Quin és el volum de la pedra? Quina n’és la densitat?
440 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
1 Què és una magnitud fonamental? Com s’expressa i quin sistema d’unitats de mesura s’utilitza
per a comparar dos objectes entre si en totes les parts del món?
2 Quin instrument utilitzem per a mesurar el volum d’un sòlid irregular? Quin procediment hauríem
de seguir per a fer-ho?
4 Quina unitat utilitzaries per a mesurar la diferència de temps entre el primer i el segon finalista,
en una final d’etapa ajustada de la Volta a Espanya? I per a mesurar la longitud d’un insecte?
7 Com podries mesurar la massa d’un full en una balança de cuina, en la qual el valor més xicotet
que es pot mesurar és de 10 g?
9 Defineix:
a) Propietats específiques.
b) Cinta mètrica.
c) Densitat.
d) Pes.
e) Temperatura.
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 441
2 Què s’anomena magnitud? Esmenta tres propietats de la matèria que siguen magnituds
i tres que no ho siguen.
3 Què diferencia una magnitud fonamental d’una de derivada? Posa un exemple de cadascuna.
4 Quina és la magnitud que mesura la distància entre dos punts? És una unitat fonamental o derivada?
Per què? Quina és la unitat de longitud en el sistema internacional? Esmenta alguns múltiples i submúltiples
de la unitat.
6 Què hem de fer per a mesurar la superfície d’un camp de futbol? Quina unitat faries servir?
7 Per què diem que la temperatura és una propietat general de la matèria, i no una propietat
característica?
8 Quina magnitud fem servir per a indicar la quantitat de matèria que té una substància? Amb quin instrument
es mesura? Quina és la unitat en el sistema internacional?
9 Quina és la unitat de temps en el sistema internacional? Quines altres unitats poden utilitzar-se
i quines són les equivalències entre aquestes?
10 El volum:
11 La densitat:
a) Si 1 L d’aigua té una massa d’1 kg, quina és la densitat de l’aigua, expressada en kg/L?
Quina és, expressada en g/cm3?
b) Si omplis amb aigua una piscina de 150 000 L, quina és la massa de l’aigua continguda en la piscina?
Calcula aquest valor a partir de la fórmula de la densitat.
442 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
Recorda que...
Per a calcular el valor de la densitat d’un cos, hem de dividir la massa
pel volum. Obtenim així un valor que expressem, normalment, en g/cm3,
encara que també en g/L o kg/m3 .
La massa d’un cos és una mesura de la quantitat de matèria que el
forma. La densitat, per tant, ens indica la quantitat de matèria que hi
ha en un volum determinat d’aquest cos. Aquest és un concepte difícil
d’entendre, però podem aclarir-lo amb l’exemple dels objectes que hi
ha a l’esquerra: un bloc de suro i una roca, el granit.
Observa que ambdós objectes tenen més o menys la mateixa grandària.
De fet, tenen aproximadament el mateix volum. Però si els pesem, ens
adonem ràpidament que el granit pesa molt més que el suro. La massa
és molt més gran. Pensa en el que açò significa: en el mateix volum, el
granit té molta més matèria (la massa és més gran) que el suro. El granit
és, per tant, un material més dens que el suro.
Si férem l’experiment al revés, és a dir, buscant un tros de granit que
pesara el mateix que el bloc de suro, descobriríem que, per a la mateixa
massa, el suro ocupa molt més volum.
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 443
4. Radi
G F
1. Superfície
Superfície 5 p 3 r 2
G
G F
2. Base
1. 1 1.
2. 2 2.
3. 3 3.
4. 4 4.
444 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
MESURA DE LA SUPERFÍCIE
Area measurements
Mesure de la surface
Massnahme der Fläche
F
4. Radi
G F
1. Superfície
Superfície 5 p 3 r 2
G
G F
2. Base
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 445
体积测量
3. Volum
1. Volum inicial
de l’objecte 5. Volum
F
del gas
G
4. Volum
F
final
G
446 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
measurement of volume
Mesure du volume
Messung des Volumens
3. Volum
1. Volum inicial
de l’objecte 5. Volum
F
del gas
G
4. Volum
F
final
G
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 447
448 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
12.22. La temperatura es mesura amb el termòmetre. El 12.33. Convertim les hectàrees del pati en metres quadrats:
termòmetre més conegut és el de vidre, constituït 2,5 hectàrees 5 2,5 3 10 000 5 25 000 m2.
per un tub de vidre segellat que conté un líquid Les superfícies del camp de futbol, pista de bàsquet
com el mercuri o l’alcohol, el volum del qual canvia i pista de tenis són:
amb la temperatura de manera uniforme. Aquest Camp de futbol 5 100 m 3 100 m 5 10 000 m2
canvi de volum es veu en una escala graduada.
Pista de bàsquet 5 18 m 3 15 m 5 270 m2
12.23. a) 285 K 2 273 5 12 ºC; b) 290 K 2 273 5 17 ºC; Pista de tenis 5 23,77 m 3 8,23 m 5 195,6 m2
c) 254 K 2 273 5 19 ºC .
Total 5 10 000 1 270 1 195,6 5 10 465,6 m2
12.24. Unitats de mesura del temps són el segon i l’any. Hi haurà espai suficient per a les tres instal·lacions,
ja que ocupen 10 465,6 m2 dels 25 000 m2 disponibles.
12.25. Els errors en la presa de mesures es compensen re-
petint diverses vegades la mesura i calculant la mitja- 12.34. Un full de paper de 21 cm d’amplària per 29,6 cm de
na aritmètica de totes aquestes. llarg té una superfície de 799,2 cm2. Per a expressar
el resultat hem de convertir la mesura a la unitat del
12.26. La precisió d’un aparell és la mesura més xicoteta que
sistema internacional, el metre quadrat: Si 1 cm2 5
podem fer amb aquest. És més precís el cronòmetre
5 0,000 1 m2, llavors 799,2 cm2 5 799,2 3 0,000 1=
que mesura mil·lèsimes de segon, ja que és una me-
5 0,0799 m2.
sura més xicoteta que les dècimes de segon de l’altre
cronòmetre. 12.35. a) 320 mm 5 320 3 0,1 5 32 cm; b) 3,5 m 5 3,5 3
12.27. La gràfica ens indica que la temperatura augmenta 3 100 5 350 cm; c) 25 dm 5 25 3 10 5 250 cm;
d’una manera constant. El tram horitzontal del co- d) 2 km 5 2 3 10 000 5 20 000 km; e) 1,4 hm 5 1,4 3
mençament ens assenyala el temps que tarda l’aigua 3 1 000 5 1 400 cm; f) 8 µm 5 8 3 0,000 1 5
a començar a calfar-se de manera homogènia. El del 5 0,000 8 cm.
final ens diu que arriba al punt d’ebullició i a par- 12.36. Podríem fer-ho mesurant el gruix de tot el lli-
tir d’aquell moment l’aigua comença a evaporar-se bre i dividint aquest valor pel nombre de pàgines
i la temperatura roman constant. del llibre.
12.28. Observaríem que l’aigua tarda més temps a calfar-se 12.37. El volum de la piscina és de 4 m 3 10 m 3 2 m =
de manera homogènia, i per això el tram horitzontal 5 80 m3. La superfície de cadascuna de les dues pa-
inicial serà més llarg. A menor quantitat d’aigua major rets de l’amplària de la piscina és de 2 m 3 4 m = 8 m2.
velocitat de calfament. La superfície de cadascuna de les parets de la llar-
12.29. El vidre és transparent, per la qual cosa s’usa per a fer gària de la piscina és de 2 m 3 10 m = 20 m2. La
finestres; l’aigua és refrigerant i s’utilitza com a líquid superfície total de les parets de la piscina és la suma
refrigerant en els automòbils; el granit és resistent, de les quatre parets; és a dir, 8 + 8 + 20 + 20 = 56 m2.
i s’usa en la construcció. Finalment, la superfície del sòl de la piscina és de
10 m 3 4 m 5 40 m2.
12.30. Si convertim les 28 milles de distància entre l’aeroport
12.38. Equivalència: 1 cm3 5 1 mL 5 0,001 L. La capa-
de Gatwick i Londres a quilòmetres podrem comparar
citat d’un cos de 3,4 cm3 5 3,4 3 0,001 5
les dues distàncies: Si 1 milla equival a 1,609 km,
5 0,0034 L.
28 milles equivalen a: 28 3 1,609 5 45 km. Els dos
aeroports estan a la mateixa distància de les ciutats 12.39. De primer, hem de saber quants mil·lilitres equivalen
respectives; és a dir, 45 km. a 10 L 5 10 3 1 000 5 10 000 mL. Després, hem de
calcular quantes botelles de 250 mL es poden omplir
12.31.
Múltiple o submúltiple amb 10 000 mL 5 10 000 / 250 5 40. Aquest és,
Mesura
del metre per tant, el nombre de botelles d’aigua necessàries
Distància de València Quilòmetre per a omplir la garrafa.
a Alacant
12.40. En primer lloc, hem de convertir el volum de
Diàmetre de la cabota Mil·límetre cm3 a m3 per a treballar amb la mateixa unitat de la
d’un clau densitat.
Longitud d’un bolígraf Centímetre 1 cm3 5 1 mL 5 0,001 L 5 0,001 L 3 1 m3/1 000 L 5
5 0,000 001 m 3 ; 750 cm 3, per tant equivalen a
Longitud de l’aula Metre
750 3 0,000,001 5 0,000 75 m3.
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 449
450 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
12.58. Per a calcular la densitat d’un cilindre de fusta, n’hem 7. Metres Massa d’una aspirina
de mesurar la massa i el volum, i, a continuació, apli- Tones Capacitat d’un refresc
car la fórmula de la densitat, dividint la massa entre
mg Profunditat del mar
el volum.
km Capacitat d’una garrafa d’aigua
12.59. Tres magnituds derivades són: superfície (m2), volum
cL Distància entre dues ciutats
(m3) i densitat (kg/m3).
Litres Massa d’un elefant
12.60. Els submúltiples del quilogram són: hectogram (hg) 5
8. En les fotografies observem una proveta que serveix
5 0,1 kg; decagram (dag) 5 0,01 kg; gram (g) 5
per a mesurar el volum; una balança, per a mesurar
5 0,001 kg; decigram (dg) 5 0,000 1 kg; centigram
la massa, i un termòmetre, per a mesurar la temperatura.
(cg) 5 0,000 01 kg; mil·ligram (mg) 5 0,000 001 kg.
9. Quilogram (kg) Decagram (dag) Decigram (dg)
COMPRENC EL QUE LLIG
35 3 500 350 000
12.61. Relacionar. La d’Aristòtil.
8,01 801 80 100
12.62. Aplicar. Com un cos pesant, perquè si es deixara en
0,00012 0,012 1,2
l’aire cauria a terra; és a dir, tendeix cap avall.
0,000005 0,0005 0,05
12.63. Identificar. Com un cos lleuger, perquè en deixar-la
en l’aigua puja cap a la superfície.
10. Les representacions gràfiques dels resultats d’un experi-
12.64. Relacionar. Sí. Ho creien així perquè observaven ment permeten analitzar les dades obtingudes i veure
que uns pujaven a la superfície mentre que uns altres la relació que hi ha entre dues variables.
baixaven al fons del mar.
PROVA D’AVALUACIÓ 2
PROVA D’AVALUACIÓ 1
1. Les magnituds fonamentals es poden determinar mitjan-
1. L’amor, l’amistat o el saber no són matèria, ja que çant una mesura directa i són independents entre si. Les
no poden ser percebuts pels sentits, no tenen mas- magnituds derivades s’expressen mitjançant combinació
sa ni volum. Les propietats generals de la matèria matemàtica de les magnituds fonamentals.
són comunes a tota la matèria i serveixen per a defi-
Longitud
nir-la. Tota la matèria té massa i volum, perquè són
les propietats generals d’aquesta. Massa Magnitud fonamental
Densitat
2. La longitud és una magnitud física perquè es pot
Temps Magnitud derivada
quantificar i mesurar, mentre que el color, no. Hi ha
Volum
dos tipus de magnituds físiques: magnituds fona-
mentals i magnituds derivades. Les magnituds fona- Velocitat
mentals són aquelles que es poden mesurar d’una
2. Anomenem propietats de la matèria les qualitats que ser-
manera directa i són independents entre si. Per exem-
veixen per a descriure-la. Aquelles propietats que ens
ple, la massa i la longitud. Les magnituds derivades
permeten diferenciar una substància d’una altra s’ano-
són aquelles que s’expressen mitjançant combina-
menen propietats específiques. Per exemple, la transpa-
cions matemàtiques de les magnituds fonamentals.
rència d’un cristall el diferencia de la fusta, que no per-
Per exemple, la densitat i la superfície.
met passar la llum. Les propietats que podem mesurar
3. Si una llanda es comprimeix no en canvia la massa. o quantificar són les magnituds. Per exemple, la longitud,
És una magnitud fonamental que mesura la quan- ja que podem mesurar la distància entre dos punts.
titat de matèria que té un cos. La massa es mesura 3. La temperatura és una magnitud que ens permet mesu-
en quilograms en el sistema internacional d’unitats. rar l’estat tèrmic d’un cos i que està relacionada amb el
seu estat intern. És una magnitud fonamental perquè es
4. La palla ocupa més volum que el plom perquè pot mesurar directament. 35 ºC són 308 kelvin. El kelvin
és menys densa. Un cub de plom de 15 cm per costat és la unitat de temperatura en el sistema internacional,
ocupa un volum de 15 cm 315 cm 3 15 cm 5 3 375 encara que els graus Celsius són els més usats.
centímetres cúbics 5 3,375 L.
4. S’utilitzen els múltiples i submúltiples de les mesures
5. M
assa 5 densitat 3 volum 5 2,7 g/cm 3 3 2 cm 3 5 del sistema internacional de mesures perquè les di-
5 5,4 g. mensions dels objectes que volem mesurar varien
molt. Per exemple, un llibre, el mesurem en centíme-
6. Per a mesurar la superfície d’un hexàgon es divideix en tres i la distància entre dues ciutats, en quilòmetres. Si
triangles, i es calcula la superfície dels triangles. El resultat la distància entre ciutats, la mesurem en centímetres,
de la suma de la superfície dels triangles ens dóna la su- estaríem manejant quantitats enormes. La unitat de
perfície total de l’hexàgon. La fórmula que permet calcular mesura de la longitud és el metre (m). Alguns múltiples
la superfície d’un triangle és base 3 altura / 2. són el quilòmetre (km), hectòmetre (hm) i decàmetre
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 451
452 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
c) D
ensitat. És la magnitud que es refereix a la quantitat gons siga el cas. El canvi d’unitats ens permet expressar
de massa continguda en un volum determinat. Densi- una mateixa mesura amb diferents unitats i, a més, ens
tat = massa / volum. En el sistema internacional permet comparar mesures de diferents objectes en una
la massa es mesura en kg/m3 . mateixa unitat. Per exemple, podem expressar l’amplària
d’un carrer en quilòmetres o metres.
d) P
es. És la massa patró amb la qual comparem
una massa que volem mesurar en una balança. 6. Per a mesurar la superfície d’un camp de futbol, que
e) T
emperatura. És una magnitud que permet mesurar és rectangular, fem servir l’equació matemàtica que cor-
l’estat tèrmic d’un cos i que està relacionada respon al rectangle; és a dir, superfície = base 3
amb el seu estat intern. La unitat de temperatura en 3 altura. Faríem servir el metre com a unitat.
el sistema internacional és el kelvin (K). 7. La temperatura és una propietat general de la matèria,
i no una propietat característica, perquè és comuna a tota
REFORÇ la matèria i no ens permet diferenciar una substància
d’una altra. La temperatura varia segons l’estat intern
1. Matèria és allò de què estan fets els objectes, tot el que
de la substància en el moment concret.
ens envolta i podem sentir amb els nostres sentits.
La matèria té dos tipus de propietats: les generals 8. La massa és una magnitud fonamental que mesura
i les específiques. Les propietats generals són aquelles la quantitat de matèria que té un cos. La balança és l’ins-
comunes a tota la matèria i que serveixen per a definir-la. trument que ens permet mesurar la massa d’un cos.
Per exemple, la massa i el volum. Les propietats específi- 9. La unitat de temps en el sistema internacional és el segon
ques són aquelles que permeten distingir unes substàncies (s). Altres unitats que poden utilitzar-se per a mesurar el
d’unes altres. Per exemple, la densitat o el color. temps són:
2. Magnitud és la propietat de la matèria que es pot mesurar – Minut (min): equival a 60 segons.
i quantificar. La longitud, la densitat i el volum són mag- – Hora (h): equival a 60 minuts.
nituds. El color, la lluïssor o la bellesa no són magnituds, – Dia (d): equival a 24 hores.
ja que no es poden mesurar. – Any: correspon a 365 dies.
3. Una magnitud fonamental és aquella que es determina – Segle: equival a 100 anys.
mitjançant una mesura directa. És independent 10. a) El volum mesura l’espai que ocupa un objecte.
de les altres magnituds i es poden combinar matemàtica-
ment entre elles per a expressar-ne de noves. Per exem- b) E
l volum d’un sòlid geomètric es mesura fent servir
ple, la longitud, la massa i el temps són magnituds fona- l’equació matemàtica corresponent a la forma
mentals. Una magnitud derivada és aquella que de l’objecte.
s’expressa mitjançant la combinació matemàtica de les c) E
l volum d’un líquid es pot mesurar utilitzant un
magnituds fonamentals. Per exemple, la densitat s’obté recipient graduat, com la proveta.
dividint la massa pel volum.
11. a) S
i densitat = massa/volum = 1kg/1 L = 1kg/1L =
4. La magnitud que mesura la distància entre dos punts és = 1000g/1000cm3 = 1g/cm3.
la longitud. La longitud és una magnitud fonamental b) S
i sabem que la densitat és 1 kg/L, la fórmula de la
perquè es pot mesurar directament. La unitat de longitud densitat es pot expressar com a densitat x volum=
en el sistema internacional és el metre. Els múltiples del massa; la massa total de l’aigua continguda en la pis-
metre són el quilòmetre, l’hectòmetre i el decàmetre. cina deu ser = 1kg/L 3 150000L = 150000 kg.
Els submúltiples són el decímetre, el centímetre, el mil·
límetre i el micròmetre. c) P
er a mesurar el volum d’un sòlid irregular es fa ser-
vir una proveta graduada. S’ompli la proveta d’aigua
5. El canvi d’unitats és útil perquè els objectes que mesu-
i es mesura el volum d’aigua. Tot seguit, hi introduïm
rem poden tenir mesures grans o xicotetes, i per això ne-
cessitem utilitzar unitats més grans o més menudes se- el sòlid irregular i mesurem el volum d’aigua que
desplaça.
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 453
CONTINGUTS
CONCEPTES • La matèria: formes, estats i canvis. (Objectius 1, 2 i 3)
• Mescles: definició i mètodes de separació. (Objectius 4 i 5)
• Substàncies pures: compostos i elements. (Objectiu 4)
• Materials del segle XXI. (Objectiu 6)
• Residus i reciclatge. (Objectiu 7)
EDUCACIÓ EN VALORS
Educació mediambiental
La cadena de reciclatge comença quan els consumidors D’ací es fan botelles noves. El vidre arreplegat també
separen els envasos dels productes de la resta dels s’usa en construcció per a formar agregats i asfalt.
residus i els depositen en els contenidors. Hi ha tres El paper i el cartó poden ser reciclats independentment
tipus de contenidors: groc (envasos) on es depositen o juntament amb altres materials biodegradables. En el
envasos de plàstic, llandes i brics; blau (paper i cartó), reciclatge directe se’n separen les fibres en aigua i es
on es depositen els cartons de caixes, periòdics, lleven els contaminants no fibrosos. La fibra es pot usar,
revistes, papers d’embolicar; i verd clar (vidre), on es llavors, per a fer paper reciclat. El plàstic és classificat
depositen els envasos de vidre. L’ajuntament és d’una manera selectiva, distingint la part aprofitable de
l’encarregat de la recollida dels residus, que són la no aprofitable. Els materials són mòlts i fragmentats
traslladats a les plantes de reciclatge per a completar el en parts xicotetes. Es renten per a eliminar impureses,
procés. En el cas del vidre, és 100 % reciclable i a partir s’eixuguen, es barregen i s’homogeneïtzen els materials.
d’un envàs utilitzat se’n fabrica un de nou que pot tenir Es fon la massa plàstica homogènia, es refreda i es
les mateixes característiques del primer. Els vidres se pica. El resultat s’usa per a fabricar bosses, canonades,
separen per colors. En la planta de reciclatge, el vidre peces.
arreplegat és triturat i afegit a una mescla de vidre fos.
En la secció UNA ANÀLISI CIENTÍFICA, L’enigma de Les activitats 41 i 42, plantejades en el RESUM, són un
les claus, pàgina 217, les activitats estan dissenyades treball de síntesi sobre els continguts de la unitat, i que
per a aplicar els coneixements adquirits i proporcionar faciliten la tasca d’aprenentatge, que proporciona una
les explicacions científiques corresponents als fets metodologia d’autoavaluació.
que es descriuen en el text. En aquest cas, cap de les
respostes està implícita en el text.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
PROVES D’AVALUACIÓ
Competències
CRITERIS D’AVALUACIÓ Exercicis Exercicis
avaluades
prova 1 prova 2
a) Explicar les diferents formes en les quals es presenta la matèria
i les diferències entre sòlids, líquids i gasos i les característiques 1, 2 1, 2
respectives. (Objectius 1 i 2)
b) Explicar per mitjà de tècniques i experiències senzilles les propietats
3, 5 3
dels estats de la matèria i les seues transformacions. (Objectiu 2 i 3)
c) Representar les dades obtingudes, interpretar resultats i obtenir
conclusions d’experiments que expliquen les propietats 11 7
i els canvis de la matèria. (Objectius 2 i 8)
d) Definir mescla, dissolució, substància pura, element i compost.
6, 8 4, 6
(Objectiu 4)
e) Diferenciar les mescles de les substàncies, per la possibilitat
de separar-les per processos físics aprofitant les propietats 4, 7 5
que diferencien cada substància de les altres. (Objectiu 5)
f) Explicar les característiques dels materials del segle XXI. (Objectiu 6) 9 9
Emplena el quadre següent marcant amb una X les caselles corresponents. Afig algunes substàncies de
les que utilitzes d’una manera quotidiana.
Imagina que representes les substàncies pures mitjançant boles d’un color, que pots mesclar amb boles de
diferents colors per a formar mescles. Tens boles de tres colors diferents: blanques, blaves i roges. Dibuixa en
el quadern com t’imagines que estarien distribuïdes les boles en el cas que tingueres els sistemes materials
següents:
a) Substància pura blava.
b) Substància pura roja.
c) Substància pura blanca.
d) Mescla homogènia de roig i blau.
e) Mescla heterogènia de blanc i roig.
f) Mescla homogènia de les tres substàncies.
g) Mescla heterogènia de les tres substàncies.
h) Mescla homogènia de roig i blau, que es converteix en heterogènia en afegir-hi blanc.
456 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
Material
Objectiu
• Arena. • Una espàtula.
Fer la separació • Un tros de ferro (un clau). • Un vas de precipitats.
dels components
• Un tros de fusta. • Un matràs Erlenmeyer.
d’una mescla heterogènia,
• Aigua. • Un embut.
mitjançant procediments físics
• Una llima. • Paper de filtre.
senzills.
• Un vidre de rellotge.
PROCEDIMENT
• L’arena, la serradura i les llimadures de ferro constitueixen una mescla heterogènia
de tres sòlids. És heterogènia perquè a primera vista som capaços de distingir-ne
els components.
• Per a separar els components d’una mescla s’empren les diferències en alguna
de les seues propietats característiques. En aquest cas, el ferro és l’únic que és
atret per un imant. L’arena és més densa que l’aigua, i, per tant, no sura. D’altra
banda, la fusta sol ser més poc densa que l’aigua i, per tant, sura.
• De primer separem el ferro de la mescla amb l’imant. Després n’eliminem les
llimadures de fusta per flotació. Finalment, en retirem l’arena per decantació
i filtració.
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 457
PROCEDIMENT
• L’arena i la sal constitueixen una mescla heterogènia de dos sòlids.
És heterogènia perquè a primera vista som capaços de distingir-ne els
components.
• Per a separar els components d’una mescla s’empren les diferències
en alguna de les seues propietats característiques. En aquest cas, usarem
la dissolució en aigua: la sal es dissol en aigua i l’arena, no.
• De primer farem una dissolució, després una filtració i, finalment,
una destil·lació.
3 Observaràs que la sal s’ha dissolt, mentre que l’arena s’ha depositat
en el fons del recipient.
Termòmetre
Aparell de destil·lació
458 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
Material
Objectiu
• Aigua.
Separar una mescla • Oli.
d’oli i aigua, aplicant
• Un vas de precipitats.
la diferència de densitats
• Un embut de decantació.
d’aquestes substàncies,
• Un matràs Erlenmeyer.
i fent servir un embut de
decantació.
PROCEDIMENT
• L’aigua i l’oli formen una mescla heterogènia, ja que no
es mesclen. Com que l’oli té més poca densitat, es
queda surant sobre l’aigua. Si agitem molt la mescla, o
fins i tot si la fiquem en una batedora domèstica, podem
arribar a obtenir el que es diu una emulsió (la maionesa, Embut de
per exemple, és una emulsió): la capa d’oli es trenca en decantació
gotes diminutes i sembla com si s’haguera dissolt en
l’aigua, però no és així. Si deixem reposar l’emulsió,
obtindrem de nou una capa d’oli sobre l’aigua.
• Per a separar l’oli i l’aigua aprofitarem precisament la
diferència de densitats d’ambdues substàncies.
Aquesta separació per densitats es diu decantació. Per
a separar-les sol emprar-se un embut de decantació.
Substància
més poc
1 Mescla l’aigua i l’oli en el vas de precipitats. densa (oli)
Observaràs que l’oli sura sobre l’aigua.
Substància
2 Posa en el suport l’embut de decantació. més densa
Assegura’t que la clau està tancada. (aigua)
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 459
PROCEDIMENT
• El treball d’una depuradora, com saps,
consisteix a tractar aigües residuals,
carregades de sediments, contaminades,
etc., perquè puguen tornar a la xarxa
hidrològica o a les lleres naturals, sense
perill. Aquesta tasca es pot simular d’una
manera molt senzilla en el laboratori.
Vegem com.
De primer, hem de preparar l’aigua per a
depurar-la. Per a això mescla en un dels
vasos, aigua de l’aixeta amb fang o argila,
afig-hi les restes sòlides més grans i agita-ho
tot. Podràs observar que has constituït una
mescla heterogènia.
Ara, procedim a la depuració. Per a això,
seguirem el procediment següent.
2 Deixa reposar ara el líquid que ha travessat el colador: al cap de poc començaràs
a observar que l’aigua es va aclarint des de la superfície cap avall i que el fang va
depositant-se en el fons del recipient. Açò és una decantació.
3 Mentrestant, prepara l’embut amb el paper de filtre. Fes passar el líquid a través de
l’embut. Has fet una segona filtració que et permet obtenir un aigua molt més clara
i neta. És aigua depurada.
Ara bé, l’aigua depurada pot no ser potable. Perquè pogueres beure’n amb seguretat,
caldria tractar-la químicament. Però aquesta és la tasca que fan altres plantes diferents,
les potabilitzadores, en les quals s’afig clor a l’aigua, entre altres substàncies. Aquest
tractament químic es fa amb la intenció d’eliminar els microorganismes que poguera
contenir l’aigua, i que ens causarien malalties si els ingerírem.
460 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
EL LABORATORI és un lloc on pots aprendre moltes coses, però has de respectar moltes normes
perquè el teu treball siga segur. Conserva aquesta fitxa, ja que et serà útil cada vegada
que treballes en el laboratori.
Possiblement, el laboratori de química siga el lloc més perillós de l’escola o l’institut. Els accidents no solen
ocórrer per mala sort, en realitat solen ser conseqüència d’imprudències provocades, en la major part
dels casos, pel desconeixement de la perillositat dels productes químics i alguns dels aparells que es mane-
gen en el laboratori.
Els accidents més comuns, afortunadament no massa greus en la majoria dels casos, solen ser cremades
produïdes per substàncies químiques, líquids o recipients calents, i talls amb utensilis de vidre trencats.
La seguretat absoluta és impossible d’aconseguir; no obstant això, molts riscos poden reduir-se al mínim, i fins
i tot eliminar-se, si et comportes d’una manera adequada. Has de tenir en compte que la prevenció d’acci-
dents depén sobretot de l’actitud que mostres en el laboratori.
La mateixa naturalesa del treball científic, el mètode científic, té com a principi bàsic l’ordre i el rigor i, preci-
sament, aquestes dues virtuts són l’essència de les recomanacions que et donem a continuació.
1. Mou-te pel laboratori sense presses i evita els desplaçaments no justificats. Quan et mogues intenta
no xocar contra cap taula o aparell. Evita tocar, fregar o colpejar distretament els teus companys o compa-
nyes: poden estar fent una manipulació perillosa i tenir un accident si es mouen o es distrauen.
2. Si dus els cabells llargs, arreplega’ls en una cua, en cas contrari corres el risc de cremar-te’ls. El mateix pot
ocórrer si dus bufandes, mocadors, corbates...
3. Abans de fer res assegura’t que has entés perfectament el que has de fer. Si tens dubtes, pregunta al pro-
fessor o professora. És fonamental que en tot moment tingues clar el que fas. Davant la més mínima incer-
tesa, para i pregunta.
4. No toques ni maneges aparells, utensilis o productes químics que no hages d’utilitzar o per a la manipula-
ció dels quals no estigues instruït.
5. Usa els productes químics amb molta prudència. Evita el contacte directe i, per descomptat, mai olores
ni ingerisques substàncies desconegudes.
6. Mai elimines els residus pel teu compte. Abans de llançar res pregunta al professor ja que pots originar
danys als companys, als equips i a les instal·lacions, al medi ambient i a tu mateix.
7. Quan acabe la sessió de treball verifica que tot ha quedat net i en ordre. Renta els utensilis seguint
les instruccions del professor i deixa’ls en els llocs destinats a això. Apaga els aparells elèctrics i tanca
les claus de gas i d’aigua.
8. Llava’t bé les mans abans d’abandonar el laboratori.
A aquestes recomanacions generals, s’hi han d’afegir les particulars que indicarà el professorat per a experi-
ments concrets, per exemple: com calfar líquids en la flama, mesclar substàncies o manejar aparells
de laboratori específics.
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 461
462 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
Sòlid
Líquid
Gas
CANVIS D’ESTAT
TEORIA CINÈTICA
Sòlid Líquid Gas
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 463
464 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 465
3.
2.
9.
10.
1. 11.
4.
12.
13.
5.
14. 8.
15. 7. 6.
Ordena els passos del procés del tractament de residus sòlids urbans segons la numeració
del dibuix superior.
Matèries primeres 1.
Residus perillosos 2.
Processos de reciclatge 3.
Paper 4.
Transport 5.
Metall 6.
Recollida de residus 7.
Consum domèstic 8.
Vidre 9.
Incineració 11.
Abocador 12.
Plàstic 14.
Compost 15.
466 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 467
A B C
2 Quines característiques comparteixen els líquids i els gasos, que no tenen els sòlids? Explica la raó.
3 Identifica els estats de la matèria i les transformacions que ocorren en les fotografies que hi ha
a continuació. Explica què succeeix en l’interior de la matèria quan canvia d’un estat a un altre.
A B
a) Les partícules en l’estat líquid estan més separades i lliures que en l’estat gasós.
b) Si una substància s’uneix amb una altra per a formar-ne una de nova és un canvi físic.
c) Totes les mescles es poden separar per filtració.
d) Si deixes aigua en un got i algunes molècules es converteixen en gas, això es diu evaporació.
6 Què és una mescla? Quins processos físics intervenen quan se separen dues substàncies o més
mitjançant una destil·lació? Quina és la propietat que permet separar-les?
7 Com se separa la mescla heterogènia d’un sòlid amb un líquid? És un procés físic o químic?
Per què? Posa un exemple d’aquest tipus de mescla.
8 Què són les propietats característiques d’una substància pura? Què és una dissolució
i quins són els seus components?
9 Explica de què està composta la fibra de carboni i quines són les seues propietats i utilitats.
10 Explica en quina part del procés de tractament de residus sòlids urbans pots intervenir
per a col·laborar amb un aprofitament més bo dels recursos naturals.
11 Què ocorre quan es calfa un vas de precipitats que conté iode? Quan ocorre aquest fenomen,
quin és el canvi que experimenten les partícules que formen el sòlid?
468 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
5 Si una mescla està composta per sofre i llimadures de ferro, com separaries el ferro de la mescla?
És un procés físic o químic? Per què? Quina propietat de la matèria et permet separar la mescla?
6 Explica les diferències entre substàncies pures i mescles, i entre mescles homogènies i heterogènies,
i posa exemples de cadascuna.
7 Si es mescla arena i clorur de sodi (sal), quin tipus de mescla obtens? Si a aquesta barreja, hi afegim aigua,
l’agitem i deixem passar uns minuts, on queda l’arena? I la sal? Si es filtra, què passa?
Si el que queda es calfa, què succeeix?
8 Completa el dibuix de l’esquema de tractament de residus sòlids urbans que hi ha tot seguit.
M
et
al
l Separació
de residus
Co
m
po
st
Abocador
Matèries primeres
Processament Residus
i manufactura perillosos
9 Esmenta tres materials sintètics que usem habitualment. Explica’n les propietats i els usos.
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 469
2 Per què, quan calfem un sòlid, es pot produir un canvi d’estat? Respon tenint en compte que la matèria
està formada per partícules.
3 Quins canvis d’estat es produeixen quan calfem un sòlid i un líquid? Quins canvis d’estat
tenen lloc quan refredem un gas i un líquid? Esmenta els processos que ocorren en passar
d’un estat a un altre.
5 Estats de l’aigua:
6 Què és un dissolvent? Què és un solut? Què formen? Posa exemples de dissolucions líquides,
sòlides i gasoses.
7 Per a mesclar dos metalls, és a dir, per a fer un aliatge, és necessari fondre’ls prèviament. El resultat,
l’aliatge, és una dissolució o una mescla? Pot haver-hi, en conseqüència, dissolucions sòlides?
8 Podríem separar, mitjançant destil·lació, una dissolució formada per tres substàncies líquides? Per què?
9 En quines propietats físiques es basa la decantació? Si dues substàncies tenen una densitat molt semblant,
encara que no igual, serviria d’alguna cosa intentar una decantació per a separar-les?
10 Quan es produeix un canvi químic, què és el que canvia: les propietats generals de la substància que es
modifica o les propietats específiques? I quan es produeix un canvi físic?
11 En què es basen els mètodes de separació de mescles? Esmenta’n alguns. Com es pot separar una mescla
homogènia d’un sòlid amb un líquid?
Propietats Usos
Vidre
Fibra de vidre
Fibra òptica
Fibra de carboni
470 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
1 En quin estat està la matèria que observes en el dibuix? Explica, utilitzant la teoria
cinètica, les característiques d’aquest estat de la matèria.
4 Què són les temperatures d’ebullició i de fusió d’una substància? Per què es consideren
característiques específiques d’una substància?
5 Què succeeix amb les partícules que formen un líquid quan es calfen?
6 Què és una dissolució? Posa uns quants exemples de dissolucions que podem trobar en la vida
quotidiana.
7 Quin mètode triaries per a separar els components d’una mescla d’alcohol i aigua? Per què?
Explica com faries la separació.
8 Quin mètode triaries per a separar els components d’una mescla d’arena i aigua? Per què?
Quins instruments necessitaries per a fer-ho?
a) S
i deixem un got amb un poc d’aigua sobre una taula, l’endemà no hi ha aigua.
Ha tingut lloc un canvi físic o químic? Per què?
b) Q
uan cremem un paper i s’apaga, únicament queden cendres. Aquestes cendres
estan formades per la mateixa substància que el paper? S’ha produït un canvi físic o químic?
d) P
osem 2 L d’aigua en el congelador i mesurem el volum del gel resultant. El volum
ha canviat. Quin tipus de canvi és?
10 Què és un element químic? Què és un compost químic? Què és una substància pura?
11 Quines són les propietats del plàstic que el fan tan útil i necessari en la societat actual?
Quin n’és l’origen? Per què es considera un material sintètic si prové d’una substància natural?
12 Explica les mesures que podem prendre per a reduir la producció de residus.
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 471
• La matèria és discontínua.
• Els gasos exerceixen una força (pressió) contra les parets del recipient en què estan.
2 Imagina un globus amb un gas en l’interior. Com saps, les partícules s’ordenen de manera
que ocupen tot el volum disponible. En el primer dibuix hem simplificat el nombre de partícules
(com saps, realment en un globus hi ha molts milions de partícules movent-se contínuament).
• Completa els dibuixos de la dreta quan la temperatura augmenta (el globus augmenta el volum)
i quan la temperatura disminueix (el volum del globus es redueix). Explica els dibuixos.
• Imagina ara que es mesura la massa d’un altre globus que conté el mateix gas i es comprova
que té una massa més gran. Tria el dibuix que representa aquest segon globus i explica la resposta.
472 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
Recorda que...
En la naturalesa la matèria pot agrupar-se per formar substàncies pures
o mescles.
• Les substàncies pures no poden descompondre’s en altres components
més senzills. L’or, per exemple, és una substància pura; tots els àtoms
d’un anell d’or són àtoms d’or.
• Les mescles poden ser homogènies o heterogènies, quan es
diferencien els seus components.
• Les dissolucions són mescles homogènies. Els aliatges són un tipus
especial de mescles homogènies.
• Exemples de mescles heterogènies són l’arena d’una platja
o moltes roques (per exemple, el granit).
1 Escriu davall de cada dibuix si correspon a una substància pura, a una mescla homogènia
o a una mescla heterogènia. Boles iguals corresponen a àtoms o molècules d’una mateixa substància.
2 Classifica les substàncies de la llista en substàncies pures, mescles homogènies o mescles heterogènies.
• Bronze.
• Sal. Substància pura Mescla homogènia Mescla heterogènia
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 473
Mescla d’aigua,
arena i alcohol
es filtra
➤
➤
Arena humida
en el filtre
➤
➤
es refreda
➤
4 Explica els fenòmens següents relacionats amb les mescles.
• L’aspecte homogeni d’una substància no garanteix que es tracte d’una substància pura.
• Els components de les mescles amb dos líquids o més que tenen una densitat diferent
poden separar-se utilitzant un mètode anomenat decantació.
474 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
3. Transport
2. Recollida de residus
9. Vidre
10. Paper
11. Metall
1. Consum 12. Plàstic 4. Separació
domèstic de residus
13. Compost
5. Abocador
ge
iclat
14. M
atèries
e rec
primeres
osd
e ss
Proc
8.
1. 1 1.
2. 2 2.
3. 3 3.
4. 4 4.
5. 5 5.
6. 6 6.
7. 7 7.
8. 8 8.
9. 9 9.
10. 10 10.
11. 11 11.
12. 12 12.
13. 13 13.
14. 14 14.
15. 15 15.
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 475
3. Transport
2. Recollida de residus
9. Vidre
10. Paper
11. Metall
1. Consum 12. Plàstic 4. Separació
domèstic de residus
13. Compost
5. Abocador
e
latg
14. M
atèries e cic
primeres der
s os
es
roc
8.P
476 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
CANVIS D’ESTAT
Schimbarea stării
变化状态
1. Líquid
ió
s
9. Fusió
2. Vaporització
3. Condensació
8. Solidificació
6. Sublimació
5. Sublimació regressiva
7. Sòlid 4. Gas
1. Lichid 1 1. 液体
2. Evaporare 2 2. 蒸发
3. Condensare 3 3. 凝结
4. Gaz 4 4. 气体
5. Sublimare regresivă 5 5. 凝华
6. Sublimare 6 6. 升华
7. Solid 7 7. 固体
8. Solidificare 8 8. 凝固
9. Fuziune 9 9. 熔化
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 477
1
CANVIS D’ESTAT
Changes of states
Changements d’état
Aggregatzustand
1. Líquid
9. Fusió
2. Vaporització
3. Condensació
8. Solidificació
6. Sublimació
5. Sublimació regressiva
7. Sòlid 4. Gas
478 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 479
13.19. Un material tindrà un interval de temperatures de fusió b) El pas de gas a líquid es diu condensació.
més ample si té més substàncies en la seua composi- c) El pas de líquid a gas es diu vaporització.
ció i si la diferència de la temperatura de fusió entre les
d) El pas de líquid a sòlid es diu solidificació.
distintes substàncies de la mescla és més gran.
13.26. El perfum es pot sentir en tota l’habitació perquè
13.20. en evaporar-se, les partícules que formen el perfum
Poden
Forma Volum es desuneixen i se separen, de manera que es mouen
fluir
lliurement i ocupen tot l’espai disponible. Es produeix
Sòlids Forma Volum fix, No poden el fenomen d’evaporació, el perfum passa de forma
pròpia. encara que fluir. líquida a gasosa.
Oposen pot variar
resistència lleugerament 13.27. a) El ferro líquid està en el nucli de la Terra.
als canvis amb canvis b) L ’aigua, la trobem en estat gasós en l’atmosfera
de forma. de temperatura. en forma d’humitat o vapor d’aigua.
Líquids No tenen Volum fix, Poden fluir 13.28. El butà és gasós a la pressió atmosfèrica, però a
forma encara que si no estan la pressió d’envasament es troba en estat líquid.
pròpia, es dilaten en un Quan s’obri la clau d’eixida de la bombona, dismi-
s’adapten amb la calor. recipient.
nueix la pressió en l’interior, es produeix la vapo-
al recipient.
rització del combustible que flueix pel tub d’eixida.
Per a mantenir constant la pressió d’eixida d’aquests
Gasos No tenen No tenen volum Poden fluir. gasos s’intercala una vàlvula de regulació de pressió
forma fix. Poden que du incorporada la clau de pas.
pròpia. expandir-se
i ocupar l’espai 13.29. El dissolvent és l’element A; el solut, l’element B,
disponible i la dissolució, el C.
o comprimir-se 13.30.
per a ser Mescla Mescla Substància
continguts homogènia heterogènia pura
en un recipient.
Aigua
X
de mar
13.21. Granit X
Oxigen X
Aire X
Ferro X
480 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
d) Canvi físic.
13.35. a) E
l polietilé és apte per a la conservació d’ali-
ments perquè impedeix el pas dels bacteris, l’aire
i la humitat a l’interior del bric.
La destil·lació separa líquids solubles entre si, però
b) S
i l’envàs fóra únicament de cartó no podria con- amb un punt d’ebullició diferent.
tenir aliments de llarga durada.
13.42.
F
Líquid
G
or
13.36. Elena ha descobert que davall de la capa d’òxid es
ó
Fu
Co
itz
ci
ca
ac
n de
ió
ns
lid
ci
ó
Sublimació
F
G
13.39. El vapor d’aigua, després d’una dutxa calenta, en 13.43. Identificar. «Energia radiant, em va explicar, era qual-
refredar-se amb l’aire de fora del bany, es condensa sevol cosa com la llum i la calor, o com els llamps
i forma gotes d’aigua en l’espill. L’aigua experimenta Röntgen de què es va parlar tant fa un any, si fa no fa,
un canvi d’estat. o com les ones elèctriques de Marconi, o com la gra-
vitació».
13.40. a) F
als. El ferro i l’òxid de ferro no són la mateixa
substància. El ferro és una substància pura i l’òxid 13.44. Identificar. Cavor pensava fabricar la cavorita amb
de ferro és una barreja producte de l’oxidació, que una complicada mescla de metalls i una substància
té propietats diferents de la del ferro ja que s’ha nova anomenada helium.
modificat la seua naturalesa.
13.45. Reflexionar. Sembla un conte. Qui conta la història
b) F
als. En oxidar-se el ferro es produeix un canvi descriu el que deia Cavor d’una manera poc concreta,
químic ja que varia la naturalesa de la substància. i indica que el que sap, li ho va contar el senyor Cavor
c) Verdader. d’una manera un poc difusa.
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 481
d) Verdader.
482 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
2. D’acord amb la teoria cinètica les partícules que formen 9. Material Propietats Utilitat
els sòlids estan molt juntes i unides entre si, per la qual
cosa, en moure’s, no poden canviar de posició encara que Vidre Dur i fràgil alhora; Envasos i
sí que poden vibrar. Això explica per què els sòlids tenen transparent; aïllant finestres.
de l’electricitat i la calor.
forma pròpia i volum fix i és molt difícil deformar-los.
Fibra Conductora de la llum. Cables de
3. L’olor característica de moltes substàncies sòlides, com òptica telèfon i
la càmfora i els perfums sòlids, ens indica que s’està pro- ordinador.
duint un canvi d’estat de la matèria, de sòlid a gasós,
Fibra Aïllant tèrmic, Fabricació
anomenat sublimació. de vidre emmotlable i inoxidable. d’embarcacions
i carrosseries
4. a) Verdader.
de vehicles.
b) F
als. Les mescles poden tenir una aparença homogè-
nia però estan formades per diverses substàncies. AMPLIACIÓ
c) F
als. Els elements químics no es poden descompon- 1. Els postulats de la teoria cinètica són:
dre en substàncies més xicotetes. – La matèria està formada per partícules xicotetes.
– Les partícules que formen la matèria estan en cons-
d) F
als. Les mescles poden tenir aparença homogènia
tant moviment i hi ha una força de cohesió que fa que
o heterogènia.
s’atraguen entre si. En l’estat sòlid, les partícules es-
5. Podria separar les llimadures de ferro del sofre amb tan molt pròximes les unes de les altres i es mouen
un imant que atraguera el ferro. El ferro té la propietat oscil·lant al voltant d’unes posicions fixes. Les forces
de ser atret per un imant. Aquest mètode de separació de cohesió són molt grans. En l’estat líquid, les partí-
és un procés físic, ja que ni el sofre ni el ferro sofreixen cules estan més separades i es mouen de manera que
alteració química. poden canviar les posicions, però les forces de cohesió
impedeixen que se separen completament. En l’estat
6. Una substància pura és matèria formada per un sol gasós, les partícules estan completament separades
component i té unes propietats específiques que la di- les unes de les altres i es mouen lliurement. No hi ha
ferencien de la resta de les substàncies. Per exemple: forces de cohesió.
l’aigua. Una mescla és la combinació de dues substàn- Aquests postulats expliquen les propietats i els estats de
cies o més que mantenen les característiques específi- la matèria, a través d’un model que representa com es
ques i els components de les quals poden separar-se per comporta la matèria per dins.
mecanismes físics. Per exemple: l’aigua de mar.
2. Quan es calfa un sòlid les partícules que el formen adqui-
Les mescles homogènies són combinacions de substàn- reixen més energia i es mouen més ràpidament, fins que
cies que no es poden distingir a simple vista, tenen apa- se separen, i es transformen en un líquid. Per exemple, el
rença homogènia. Aquestes mescles es diuen dissoluci- ferro, quan arriba a una certa temperatura (temperatura
ons. L’aigua amb sucre o l’acer en són alguns exemples. de fusió del ferro: 1 808 K) es fon i passa a l’estat líquid.
En les mescles heterogènies podem distingir els compo-
nents de la mescla a simple vista. Per exemple, aigua i 3. Quan es calfa un sòlid, aquest es fon i passa a l’estat
arena. líquid o experimenta sublimació i passa a l’estat gasós.
En calfar un líquid, aquest es vaporitza i passa a l’estat
7. Si es mescla arena i clorur de sodi (sal) s’obté una mes- gasós. Quan es refreda un líquid, se solidifica i passa a
cla heterogènia. Si a aquesta mescla s’afig aigua, s’agita l’estat sòlid. El gas, en refredar-se, pot condensar-se i
i es deixen passar uns minuts, l’arena es troba en el fons, passar a líquid o sofrir una sublimació regressiva i passar
ja que sedimenta. La sal es dissol en l’aigua i no es veu. a sòlid.
Si es filtra la mescla, aconseguim separar l’arena, que es
4.
queda en el filtre, i l’aigua amb sal. Si es calfa a continua- Exemples de canvi d’estat
ció, l’aigua s’evapora i queden els cristalls de sal.
Fusió El mercuri es fon a una
8. Recollida de residus temperatura de –38,83 ºC,
per això es presenta en estat
Transport líquid a temperatura ambient.
Vi
dr
Consum M Pa
pe
e Solidificació El magma se solidifica quan entra
et
Pl al r Separació en contacte amb l’atmosfera i forma
domèstic às l
tic
Co
m
de residus la lava.
po
st Abocador Sublimació El gel sec se sublima a –78 ºC
ge
iclat i passa a l’estat gasós (diòxid de
Matèries rec carboni).
de
primeres os
ess
Proc
Processament Residus 5. a) A 1 ºC l’aigua és líquida.
i manufactura perillosos Incineració
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 483
484 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
9. a) S
’ha produït un canvi físic, perquè l’aigua no varia – Es pot modificar fàcilment amb la calor.
la composició en passar a l’estat gasós. – És un bon aïllant tèrmic i elèctric.
b) L es cendres resultants no estan formades per les ma- – És barat.
teixes substàncies que el paper, ja que amb la com-
Per contra, cremar-lo resulta molt contaminant i no és
bustió s’han produït canvis químics que han convertit
biodegradable ni fàcil de reciclar.
el paper en cendra. La cendra té unes propietats es-
El plàstic es fa, sobretot, a partir del petroli. Es consi-
pecífiques distintes de les del paper.
dera un material sintètic o artificial, ja que no es troba
c) E
s produeix un canvi químic, ja que en calfar la mes-
en la naturalesa com a tal, sinó que s’obté per transforma-
cla, n’ix el vapor d’aigua i canvia la composició quími-
cions químiques, provocades per l’ésser humà, a partir
ca de les substàncies.
de materials naturals, com el petroli.
d) E
l volum del gel és més gran que el de l’aigua, ja
12. • Disminuir el consum de productes innecessaris; com-
que aquesta es dilata en solidificar-se, però la com-
prar productes duradors; consumir productes no tòxics.
posició de l’aigua es manté igual, per la qual cosa és
• Reutilitzar els productes que puguen tenir un nou ús
un canvi físic.
(reparant-los, donant-los o venent-los). Per exemple,
10. Un element químic és una substància que no es pot des-
usar tovallons de tela i no de paper, reomplir botelles,
compondre en altres de més senzilles. Un compost quí-
reutilitzar caixes i recipients…
mic és una substància que pot descompondre’s en altres
de més senzilles per mètodes químics. Una substàn- • Reciclar els residus com el paper, el cartó, el vidre, el
cia pura és aquella que té unes propietats específiques metall de les llandes, el plàstic, les piles, etc. Perquè
que la diferencien d’altres substàncies, i pot ser un ele- el reciclatge siga rendible, hem de comprar productes
ment o un compost. reciclats. Quan adquirim productes reciclats, creem un
incentiu econòmic perquè s’arrepleguen els materials
11. Les propietats del plàstic són:
de deixalla que es puguen reciclar per a ser processats
– És un material lleuger però amb resistència al trenca- i manufacturats i que entren en el mercat com a pro-
ment i al desgast. ductes nous.
– És impermeable a l’aigua.
– No sofreix modificacions químiques davant de moltes
substàncies. No s’oxida, ni es podreix.
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 485
CONTINGUTS
CONCEPTES • Els àtoms: definició i teoria atòmica. (Objectiu 1)
• Àtoms, molècules i cristalls. (Objectiu 4)
• Elements químics: taula periòdica, símbols i propietats dels elements
més abundants. (Objectius 2, 3 i 6)
• L’aigua: les propietats i la importància. (Objectiu 7)
EDUCACIÓ EN VALORS
Educació per a la salut
La radioactivitat és una propietat dels àtoms d’alguns a donar seguiment a hormones i altres compostos
elements, com l’urani, el tori, el poloni i el radi, els químics dels organismes. Per altra banda, la radiació
quals emeten radiacions que tenen la propietat pot danyar les cèl·lules de l’organisme i l’exposició a
d’impressionar plaques fotogràfiques, ionitzar gasos, nivells alts pot ser nociva, i fins i tot fatal, si es fa d’una
produir fluorescència, travessar cossos opacs a la llum manera inadequada. El risc per a la salut no solament
ordinària, etc. Les radiacions ionitzants poden destruir depén de la intensitat de la radiació i la durada de
les cèl·lules tumorals i són una teràpia eficaç contra el l’exposició, sinó també del tipus de teixit afectat i la
càncer. Amb les radiacions es poden fer exploracions seua capacitat d’absorció. Per exemple, els òrgans
del cervell i els ossos i usar elements radioactius per reproductors són 20 vegades més sensibles que la pell.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
PROVES D’AVALUACIÓ
Competències
CRITERIS D’AVALUACIÓ Exercicis Exercicis
avaluades
prova 1 prova 2
a) Definir àtom i enumerar els postulats de la teoria atòmica
1, 2 1
de Dalton. (Objectiu 1)
b) Representar un àtom segons els models atòmics. (Objectiu 1) 1 2
280548 _ 0486-0511.indd
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18
1 2
488
1 H He
FITXA 1
Hidrogen Heli
Nombre F 1
3 4 5 6 7 8 9 10
atòmic H
F
Símbol Negre - sòlid
2 Li Be Blau - líquid B C N O F Ne
Nom F Hidrogen
Liti Beril·li Roig - gas Bor Carboni Nitrogen Oxigen Fluor Neó
Morat - artificial
11 12 13 14 15 16 17 18
SISTEMA PERIÒDIC
3 Na Mg Al Si P S Cl Ar
Sodi Magnesi Alumini Silici Fòsfor Sofre Clor Argó
19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36
4 K Ca Sc Ti V Cr Mn Fe Co Ni Cu Zn Ga Ge As Se Br Kr
Potassi Calci Escandi Titani Vanadi Crom Manganés Ferro Cobalt Níquel Coure Zinc Gal·li Germani Arsènic Seleni Brom Criptó
37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54
5 Rb Sr Y Zr Nb Mo Tc Ru Rh Pd Ag Cd In Sn Sb Te I Xe
Rubidi Estronci Itri Zirconi Niobi Molibdé Tecneci Ruteni Rodi Pal·ladi Plata Cadmi Indi Estany Antimoni Tel·luri Iode Xenó
55 56 57 72 73 74 75 76 77 78 79 80 81 82 83 84 85 86
6 Cs Ba La Hf Ta W Re Os Ir Pt Au Hg Tl Pb Bi Po At Rn
Cesi Bari Lantani Hafni Tàntal Tungsté Reni Osmi Iridi Platí Or Mercuri Tal·li Plom Bismut Poloni Àstat Radó
87 88 89 104 105 106 107 108 109 110 111
7 Fr Ra Ac Rf Db Sg Bh Hs Mt Ds Rg
Franci Radi Actini Rutherfordi Dubni Seaborgi Bohri Hassi Meitneri Darmstadti Roentgeni
58 59 60 61 62 63 64 65 66 67 68 69 70 71
LANTÀNIDS F 6 Ce Pr Nd Pm Sm Eu Gd Tb Dy Ho Er Tm Yb Lu
Ceri Praseodimi Neodimi Prometi Samari Europi Gadolini Terbi Disprosi Holmi Erbi Tuli Iterbi Luteci
90 91 92 93 94 95 96 97 98 99 100 101 102 103
ACTÍNIDS F 7 Th Pa U Np Pu Am Cm Bk Cf Es Fm Md No Lr
Tori Protactini Urani Neptuni Plutoni Americi Curi Berkeli Californi Einsteni Fermi Mendelevi Nobeli Laurenci
28/02/11
18:18
1
14 FITXA 2
LES PROPIETATS DE L’AIGUA
RECURSOS PER A L’AULA
El dissolvent universal
• Una de les propietats més importants de l’aigua és ser el dissolvent universal d’una
gran quantitat de substàncies de naturalesa diferent. Pots comprovar la capacitat
de l’aigua de dissoldre diferents substàncies. Prova amb sucre i un got d’aigua.
Afig-hi una cullerada xicoteta de sucre i remena’l fins que es dissolga. Vés afegint-
hi més cullerades i remenant-lo. Cada vegada la dissolució és més concentrada.
Arribarà un moment que no se’n pot dissoldre més i quedarà sucre en el fons del
got. Es diu llavors que la dissolució està saturada.
• Prova amb substàncies diferents, com sal, oli, tinta, arena, alcohol, acetona…
Observa quines substàncies es dissolen en aigua i quines no es dissolen.
El volum de l’aigua
• L’aigua, contràriament a altres substàncies, augmenta de volum en congelar-se.
Per això, el gel sura sobre l’aigua. Comprova-ho, és molt fàcil.
• Ompli d’aigua un pot de melmelada i tanca’l, però sense enroscar del tot la tapa.
Posa’l dins d’un pot més gran de plàstic o de llanda i, a continuació, introdueix-
ho tot en el congelador.
• Deixa-ho un dia o una nit i trau-ho. Veuràs que la tapa ha botat, perquè el gel s’ha
expandit, o, si la tapa no ha pogut saltar, el pot haurà esclatat (per això el posem en
un altre de més gran, per no omplir el congelador de vidres).
Màgia gelada?
• A l’hivern, per a evitar que es forme gel en les carreteres, s’acostuma a escam-
par-hi sal. Açò és així perquè l’aigua amb sal necessita per a congelar-se tempe-
ratures més baixes que l’aigua pura. Així, és més difícil que es congele (necessi-
ta que les temperatures baixen molt més). Pots usar aquesta propietat de l’aigua
per a guanyar un desafiament curiós.
• Proporciona a algun amic o amiga un got d’aigua molt gelada amb un glaçó de
gel surant. A més, dóna-li un saler i un cordell de cotó un poc gruixut. Ara desa-
fia’l a traure el gel de l’aigua sense tocar-lo amb les mans. Quan es rendisca,
serà el teu torn.
• Posa el cordell sobre el glaçó i posa-hi un poc de sal per damunt. Es fondrà una
part del gel per l’efecte de la sal, però, en uns pocs minuts, es tornarà a congelar
de nou i el cordó quedarà atrapat amb el gel. Finalment, només haurem d’esti-
rar-lo per traure el glaçó del got.
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 489
490 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
ÀTOM
TAULA PERIÒDICA
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18
1 2
1 H He
Hidrogen Heli
F
1
3 4 F
Negre - sòlid 5 6 7 8 9 10
H
2 Li Be F Hidrogen
Blau - líquid B C N O F Ne
Liti Beril·li Roig - gas Bor Carboni Nitrogen Oxigen Fluor Neó
Morat - artificial
11 12 13 14 15 16 17 18
3 Na Mg Al Si P S Cl Ar
Sodi Magnesi Alumini Silici Fósfor Sofre Clor Argó
19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36
4 K Ca Sc Ti V Cr Mn Fe Co Ni Cu Zn Ga Ge As Se Br Kr
Potassi Calci Escandi Titani Vanadi Crom Manganés Ferro Cobalt Níquel Coure Zinc Gal·li Germani Arsènic Seleni Brom Criptó
37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54
5 Rb Sr Y Zr Nb Mo Tc Ru Rh Pd Ag Cd In Sn Sb Te I Xe
Rubidi Estronci Itri Zirconi Niobi Molibdé Tecneci Ruteni Rodi Pal·ladi Plata Cadmi Indi Estany Antimoni Tel·luri Iode Xenó
55 56 57 72 73 74 75 76 77 78 79 80 81 82 83 84 85 86
6 Cs Ba La Hf Ta W Re Os Ir Pt Au Hg Tl Pb Bi Po At Rn
Cesi Bari Lantani Hafni Tàntal Tungsté Reni Osmi Iridi Platí Or Mercuri Tal·li Plom Bismut Poloni Àstat Radó
87 88 89 104 105 106 107 108 109 110 111
7 Fr Ra Ac Rf Db Sg Bh Hs Mt Ds Rg
Franci Radi Actini Rutherfordi Dubni Seaborgi Bohri Hassi Meitneri Darmstadti Roentgeni
58 59 60 61 62 63 64 65 66 67 68 69 70 71
F 6 Ce Pr Nd Pm Sm Eu Gd Tb Dy Ho Er Tm Yb Lu
Ceri Praseodimi Neodimi Prometi Samari Europi Gadolini Terbi Disprosi Holmi Erbi Tuli Iterbi Luteci
90 91 92 93 94 95 96 97 98 99 100 101 102 103
F 7 Th Pa U Np Pu Am Cm Bk Cf Es Fm Md No Lr
Tori Protactini Urani Neptuni Plutoni Americi Curi Berkeli Californi Einsteni Fermi Mendelevi Nobeli Laurenci
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 491
492 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
MOLÈCULES I CRISTALLS
FÓRMULA DE L’AIGUA
F
H2O
F
ESTRUCTURA DE L’AIGUA
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 493
Breviario del Sr. Tompkins: en el país Flubber i el professor guillat. Walt Disney Pictures,
de las maravillas. La investigación del átomo 1997. Director: Les Mayfield
George Gamow. Fondo de Cultura Económica El boig professor Philip Brainard ha inventat un nou i
de España revolucionari compost. És verd, vola i sembla de goma,
és Flubber.
Posa a l’abast del lector, en clau d’humor, el
comportament de les partícules elementals de la
matèria, fusió i fissió nuclear, entre altres temes.
494 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
1 Quina és la unitat més xicoteta de la matèria? Representa-la mitjançant un dibuix model que n’incloga
els components.
2 Escriu els postulats de la teoria atòmica de John Dalton. Segons el dibuix que has fet
en la pregunta anterior, quina correcció es pot fer a la teoria de Dalton?
3 Quina informació ens facilita el nombre atòmic d’un element químic? Per què no poden existir
elements distints amb el mateix nombre atòmic?
4 Indica el nombre de protons, el nombre atòmic i el símbol dels elements químics següents:
Al Cu K
Alumini Coure Potassi
A B
7 Dibuixa un model de molècula d’una substància simple i un altre d’una molècula de substància composta,
diferenciant els àtoms pel color.
9 Quins són els passos que has de seguir per a fer un informe científic que arreplegue les teues conclusions?
10 On i en quins estats trobem l’aigua en el nostre planeta? Quina propietat de l’aigua permet que sobrevisca
la vida aquàtica en els mars de les zones polars, fins i tot amb temperatures per davall de 0 ºC?
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 495
3 Què és la taula periòdica? Què representa el símbol d’un element químic? Posa’n un exemple.
4 Indica el nombre de protons, nombre atòmic i el símbol dels elements químics següents:
Fe Ba Mg
Ferro Bari Magnesi
6 Dibuixa una molècula d’aigua. Quins elements la formen i en quina proporció? Escriu-ne la fórmula química.
Quina funció té l’aigua com a dissolvent en l’interior dels éssers vius?
a) Les molècules compostes són unions d’àtoms distints entre si com, per exemple, el diòxid de carboni.
b) Els cristalls són grups de molècules unides entre si.
c) Moltes substàncies compostes estan formades per cristalls.
d) Els àtoms tenen protons i neutrons en el nucli i un núvol de molècules al voltant.
e) Els àtoms aïllats tenen tendència a formar molècules amb altres elements.
8 Què representa el dibuix que hi ha a continuació? Quina és la seua fórmula si saps que les boles
representen àtoms d’oxigen? És una substància simple o composta? Per què?
Àtoms
d’oxigen
9 Si hagueres de fer un informe científic sobre les emissions contaminants de les activitats
humanes, explica quin tipus d’informació arreplegaries per a fer-ne la introducció.
10 Quina és la característica del carboni que el fa imprescindible per a la vida? On podem trobar-lo?
El carboni combinat amb l’oxigen, és un element o un compost químic?
496 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
1 Si dividim l’aigua d’un got en quantitats cada vegada més xicotetes i arribem a un punt
que, si seguim dividint, el resultat ja no és aigua, com es diuen les partícules que tenim
en aquest moment? Com es diuen les partícules que obtindríem si férem la divisió
de les anteriors? Per què ja no tindríem aigua?
3 Què és un element químic? Com estan reunits i ordenats els elements químics?
4 Si un àtom de ferro ocupara un volum d’1 mm3, quin volum ocuparien els àtoms
que hi ha en un gram de ferro? (En un gram de ferro hi ha deu mil trilions d’àtoms).
5 En què es diferencien uns àtoms d’uns altres? Explica per què els àtoms d’oxigen i d’heli són distints.
7 Què és un símbol químic? Per què el símbol del ferro és Fe tant en castellà com en valencià? Per què utilitzem
el símbol Cl per al clor, i no C, que és més simple?
8 Què és una molècula? En què es diferencien les substàncies simples de les substàncies compostes?
Com representem la molècula d’una substància composta? Posa’n un exemple.
9 Què representa la fórmula d’un cristall? Dibuixa la disposició dels àtoms de clor i sodi en el clorur de sodi.
Símbol Presència
Característiques
i nombre atòmic en l’univers
Hidrogen
Heli
11 Esmenta elements amb propietats semblants al sodi. Com els has trobat?
12 Quina composició tenen les substàncies representades per les fórmules següents?
a) Fe2O3
b) CH4
c) Cu2SO4
13 Completa el quadre, indicant les propietats dels elements següents que els fan útils per a l’ésser humà:
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 497
3 Posa un exemple de substància que es forma per la unió de dos àtoms d’elements diferents.
5 Estructura de l’àtom:
10 Si diem que el clorur de sodi, és a dir, la sal comuna, està format per un àtom de sodi
i un altre de clor, quina n’és la fórmula? Quina estructura forma la unió d’àtoms de sodi i clor?
11 Què representa el dibuix que hi ha a continuació? És una substància simple o composta? Per què?
12 De quins elements estan compostes les estrelles? On està l’hidrogen a la Terra?
13 Quins són els gasos que es troben en major concentració en l’aire? Esmenta’n les característiques.
14 Quin és l’element químic bàsic en la formació dels compostos orgànics que formen els organismes?
On es pot trobar a la Terra?
15 On està el calci en els éssers vius? Quin n’és el símbol i el nombre atòmic?
498 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
Recorda que...
Tota la matèria que ens envolta, ja siguen substàncies pures
o mescles, està formada per àtoms.
• Els àtoms són partícules molt xicotetes. En un tros de matèria,
per xicotet que siga, hi ha moltíssims milions d’àtoms.
• Els àtoms poden agrupar-se entre si i formar molècules.
• La diversitat de la matèria s’explica, d’una banda,
per l’existència d’àtoms de diferent tipus; i, de l’altra, per les
diferents combinacions que es produeixen entre els àtoms.
• Els àtoms estan formats, al seu torn, per partícules més
xicotetes: els protons i els neutrons, que s’agrupen en el nucli,
i els electrons, que es mouen al voltant del nucli.
• Els àtoms més abundants són els d’hidrogen i els d’heli.
• En els elements químics, tots els àtoms són del mateix tipus.
En els compostos químics hi ha àtoms, almenys, de dos
elements diferents.
1 Assenyala si les afirmacions següents són verdaderes o falses i justifica d’una manera raonada les
respostes.
• Els objectes d’or són grocs perquè els àtoms d’or són grocs. ________________________________________
• L’aigua és un líquid perquè les molècules que el formen estan en estat líquid.
• Entre els protons i els neutrons del nucli atòmic i els electrons que giren al seu al voltant hi ha aire.
2 Contesta.
• Si una substància està formada per àtoms d’un sol element químic, llavors podem afirmar que es tracta
d’una substància pura.
• Si una substància està formada per àtoms d’un sol compost químic, llavors podem afirmar que es tracta
d’una substància pura.
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 499
2. Hidrogen 2. Hidrogen
3. Altres elements
6. Oxigen 8. Nitrogen
3. Altres elements 4. Heli 7. Carboni
1. 1 1.
2. 2 2.
3. 3 3.
4. 4 4.
5. 5 5.
6. 6 6.
7. 7 7.
8. 8 8.
500 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
2. Hidrogen 2. Hidrogen
3. Altres elements
6. Oxigen 8. Nitrogen
3. Altres elements 4. Heli 7. Carboni
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 501
原子
1. Electrons
2. Neutrons
3. Protons
1. Electroni 1 1. 电子
2. Neutroni 2 2. 中子
3. Protoni 3 3. 质子
502 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
L’ÀTOM
The atom
L’atome
Das Atom
1. Electrons
2. Neutrons
3. Protons
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 503
70
simples i estan formats per àtoms aïllats. Els gasos 60 Frescura
nobles són l’heli (He), el neó (Ne), l’argó (Ar), el criptó 50 Lozoya
(Kr), el xenó (Xe) i el radó (Rn). 40
30
14.6. Els cristalls, a diferència de les molècules, estan
20
formats per un gran nombre d’àtoms units entre si 10
els quals formen agrupacions sòlides ordenades 0
d’una manera regular. g/L g/L g/L g/L
lcim dim a t sm s im
14.7. La fórmula ens indica que és una substància simple Ca So lf e
Su gn
perquè està formada per dos àtoms del mateix ele- Ma
ment, el clor. Aquesta substància es troba en forma Minerals
de gas.
Els passos a seguir per a l’elaboració de l’informe
14.8. En les fires es venen globus plens d’heli perquè l’heli
són descriptius; per això, l’informe sobre la qualitat
és un gas lleuger, no inflamable i no implica riscos per
dependrà de les marques d’aigua utilitzades.
a la salut humana.
504 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
N2 O2 H2
14.19. El ferro (Fe) es troba en el període 4, grup 8. e) L es propietats de la substància no són les ma-
teixes que les dels elements que la formen. El
El calci (Ca) es troba en el període 4, grup 2.
fet que el clorur de sodi siga salat no implica
El brom (Br) es troba en el període 4, grup 17.
que el sodi també ho siga.
El neó (Ne) es troba en el període 2, grup 18.
El níquel (Ni) es troba en el període 4, grup 10. f) E
l clor i el sodi formen molècules i el clorur de sodi
forma cristalls.
El sofre (S) es troba en el període 3, grup 16 .
g) A
questes substàncies tenen propietats tan dife-
14.20. L’àtom és la unitat més xicoteta d’un element químic rents perquè els àtoms estan units i organitzats
que manté la seua identitat i les seues propietats, d’una manera diferent.
i que no és possible dividir mitjançant processos
químics. Una molècula és una partícula formada 14.23. La molècula de CO o monòxid de carboni està for-
per un conjunt d’àtoms. mada per un àtom de carboni i un d’oxigen; la mo-
lècula de NO (monòxid de nitrogen) està formada
14.21. A B per un àtom de nitrogen i un altre d’oxigen; la molè-
cula de C4H10 (butà) està formada per quatre àtoms
de carboni i 10 d’hidrogen.
14.24.
Substància
Compost
simple
Cu (coure) X
SO2 (diòxid de sofre) X
a) E
l primer dibuix representa una substància com-
posta perquè està formada per dos elements H2SO4 (àcid sulfúric) X
distints. L’esfera roja representa els àtoms d’una He (heli) X
de les substàncies i les boles blanques represen-
N2 (nitrogen) X
ten els àtoms de l’altra substància. Una bola roja
i dues de blanques formen una molècula de la 14.25. a) El sucre està format per tres elements.
substància composta.
b) E ls elements són el carboni, l’hidrogen i l’oxigen.
b) E
n el segon dibuix hi ha una mescla, ja que es- c) En la molècula de sacarosa hi ha 12 àtoms
tan els dos elements barrejats però en molècules de carboni, 22 àtoms d’hidrogen i 11 d’oxigen.
separades, que mantenen les seues propietats
específiques. 14.26. H2SO4 .
c) E
l pas de l’electricitat ha produït un canvi químic, 14.27. El monòxid de carboni (CO) és un gas i està en forma
ja que ha canviat la naturalesa de la substància. de molècula, ja que els àtoms dels gasos no es tro-
ben units entre si i es mouen lliurement. El plom està
14.22. a) En la substància clor hi ha un element, el clor.
en forma de cristall.
b) En la substància sodi hi ha un element, el sodi. 14.28. A B C D
c) E
l clorur de sodi està format per dos elements,
el sodi i el clor.
a) E
n el cas D hi ha substància pura, i en els A, B i C
hi ha mescla.
b) E
ls casos A i C són compostos, i els casos B i D
són substàncies simples.
c) Són gasos els casos A, B i C, i és sòlid el cas D.
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 505
ns
r ts
res
te
ge
jou
cre
ab
llu
en
ma
nd
Di
me
ss
Hidrogen Carboni Heli
um
Di
ve
Di
Di
Di
Di
Oxigen Silici
Di
Magnesi
Alumini RESUM
14.38.
UNA ANÀLISI CIENTÍFICA
Àtoms Molècules Cristalls
14.32. El nitrogen i l’oxigen no figuren en la taula perquè la
seua concentració no sofreix variacions contaminants. Unitat més xicoteta de Unió de dos Unió de molts
la matèria. àtoms o més. àtoms.
14.33. Aire net
Aire contaminat L’àtom està format per Molècules de Estructura
un nucli en el substàncies atòmica ordenada
2 000 qual hi ha protons simples i regular.
1 500 i neutrons, formades per
1 000 i per electrons àtoms iguals.
500 en la perifèria.
100
50 Els elements Molècules de Poden estar
40 estan formats substàncies formats per
30 per àtoms iguals. compostes àtoms iguals,
20 La combinació formades per la com els metalls,
10 d’elements dóna lloc a unió o per àtoms
9 substàncies compostes de diferents distints, com el
8 formades per àtoms àtoms. clorur de sodi.
7 diferents.
6
5
4 14.39. El model atòmic de Dalton considerava els àtoms com
3
2
a partícules molt menudes i indivisibles que formaven
1 la matèria. Aquestes partícules es diferenciaven entre
0 si per la massa i la grandària, i tenien propietats dife-
SO2 NO CH4 Partícules C0 C02
sòlides rents. Els elements químics estan formats per àtoms
iguals i els compostos químics, per àtoms distints.
14.34. Els hidrocarburs estan formats per carboni i hidrogen.
14.40. Electrons
14.35. El diòxid de carboni està en la llista de contami-
nants perquè, a pesar de ser una substància present
en l’atmosfera, s’hi troba en quantitats anormalment
elevades a causa de l’activitat humana.
506 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
14.41. L’ozó està relacionat amb l’oxigen, ja que l’ozó està 4. Alumini Símbol: Al Nombre de protons: 13
format per tres àtoms d’oxigen. L’ozó és un gas in- Nombre atòmic: 13
color i d’olor acre, que en grans concentracions pot Coure Símbol: Cu Nombre de protons: 29
tornar-se blau. L’ozó es troba de manera natural en Nombre atòmic: 29
l’estratosfera, formant la denominada capa d’ozó. Potassi Símbol: K Nombre de protons: 19
Nombre atòmic: 19
COMPRENC EL QUE LLIG
5. El ferro s’utilitza en la indústria siderúrgica per a obtenir
14.42. Reflexionar. En la referència de l’autor es diu d’una acer a partir de la mescla de ferro i carboni, ja que és
manera expressa que l’autor és un dels mestres indis- mal·leable i tenaç.
cutibles de la ciència-ficció. El títol es refereix al món
6. El dibuix B representa un cristall, ja que els àtoms estan
al final del temps. El personatge viu en una estrella, la units de manera regular, en agrupacions sòlides.
qual cosa és impossible.
7.
14.43. Identificar. De plasma. No, nosaltres estem fets de
substàncies orgàniques.
PROVA D’AVALUACIÓ 1
Àtoms
1. La unitat més xicoteta de la matèria és l’àtom. d’oxigen
Electrons
Àtom
d’oxigen
Àtoms
d’hidrogen
8. a) Amoníac: NH2 .
NUCLI
b) Sulfat de calci: CaS4 .
c) Diòxid de carboni: CO2 .
9. Un informe científic ha d’incloure el títol i l’autor de
l’informe com a portada i els apartats següents:
– Objectius de la investigació, on es planteja el proble-
Neutrons ma que es vol investigar i s’ha de formular la hipòtesi
de treball.
Protons
– Introducció, on s’arreplega informació sobre el tema
de la investigació.
2. Els postulats de la teoria atòmica de Dalton són:
– Mètode emprat en l’estudi.
– Totes les substàncies estan formades per partícules – Resultats i conclusions.
molt menudes i indivisibles, anomenades àtoms.
– Bibliografia.
– Hi ha diferents tipus d’àtoms que es diferencien en
10. L’aigua del nostre planeta es troba a tot arreu. L’aigua
l’estructura atòmica i les seues propietats. Cada ele-
cobreix les tres quartes parts de la Terra i representa un
ment químic està format per àtoms iguals entre si.
percentatge alt de la composició dels éssers vius. És, a
– Les substàncies compostes estan formades per la més, el medi on es produeixen la majoria de reaccions
unió de dos àtoms diferents o més. En el dibuix an- implicades en les funcions vitals. L’aigua líquida és més
terior representem un àtom format per partícules més densa que el gel, així que el gel sura sobre l’aigua i crea
xicotetes, que es distribueixen de la manera següent: una barrera tèrmica per davall de la qual es manté una
protons i neutrons en el nucli, i els electrons, que es temperatura que permet la vida aquàtica.
mouen en forma de núvol al voltant del nucli.
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 507
508 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
Àtom de sodi
Silici Semiconductor. Fabricació
de microxips.
REFORÇ
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 509
510 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
Quan demanem aquest desig, amb freqüència en que s’acostume a la presència i companyia de
acostar-se el Nadal i pensant en el regal del Pare Noel les persones que en tenen cura. Això ens ajuda a
o del dia de Reis, sempre pensem en un cadell tendre, entendre que hi haja mascotes com les taràntules
afectuós i indefens, a qui oferir el nostre afecte i de qui i els escorpins.
rebre companyia.
No obstant això, no podem tenir la mascota que
El gos i el gat són les mascotes per excel·lència, nosaltres decidim, sinó una d’aquelles que la
però qualsevol espècie que puga ser mantinguda en legislació ens permeta, ja que els governs han de vetlar
captivitat pot convertir-se en una mascota. La llista per les conseqüències mediambientals que pot tenir
de mascotes possibles és molt extensa, la majoria el trasllat de determinades espècies cap a ecosistemes
pertanyen a grups com els ocells, els peixos, els rèptils, distints dels d’origen.
els amfibis, i fins i tot els artròpodes.
Així doncs, abans de triar una mascota, cal que ens
Abans d’accedir a la nostra petició, el pare i la mare informem de quines espècies estan prohibides
voldran estar segurs que som conscients de la com a mascotes.
responsabilitat que assumirem. Per a tranquil·litzar-los,
Podem trobar algunes d’aquestes lleis en l’adreça
hem de tenir tota la informació necessària sobre què és
següent:
una mascota, què en podem esperar, quines atencions
necessita i quins requisits legals ens exigeix l’ajuntament www.proyectando.com/refugios/leyes/leyes.htm
per a posseir la mascota triada.
Una mascota salvatge o domèstica?
Què és una mascota? Per a definir el terme salvatge ens hem d’enfrontar
Si pensem un poc en les diferents situacions ja a una nova interpretació del terme domèstic. Una
conegudes, una mascota pot ser: o bé un animal espècie salvatge és aquella espècie animal que viu en
domèstic de companyia que no és forçat a treballar ni llibertat, en el seu entorn natural, i els exemplars només
tampoc és menjat; o bé una figura o un objecte que es poden aconseguir mitjançant la captura. Un animal
representa o simbolitza un esdeveniment públic, un domèstic, per contra, és una espècie que es cria en
projecte o una companyia. Per exemple, la mascota de captivitat, amb la intervenció de l’ésser humà, encara
les Olimpíades de Barcelona de 1992 va ser Cobi. que es tracte d’una espècie exòtica. Així, sabem que
en les muntanyes de Galícia hi ha cavalls salvatges,
En quasi totes les societats humanes les mascotes que pertanyen a una raça diferent de les dels cavalls
suposen un fenomen social des de molt antic. En domèstics.
la majoria dels llocs del món, el gos i el gat són les
mascotes per excel·lència, amb segles de tradició i La supervivència de determinades espècies salvatges
cria selectiva. Però també s’han fet un lloc moltes és un tema preocupant, i per evitar-ne l’extinció la
espècies, algunes amb gran tradició, com els ocells majoria dels països del món s’han reunit i elaborat un
cantaires, els cavalls, les carpes de colors, etc. Conveni sobre el Comerç Internacional d’Espècies de
Fauna i Flora Salvatge Amenaçades, que es coneix
com a CITES.
Quines espècies poden ser mascotes?
És un acord entre els governs per evitar que el comerç
Ja sabem que una mascota és un animal domèstic.
d’espècies salvatges provoque l’extinció de les espècies
Ara hem d’utilitzar el diccionari per saber a què ens
més vulnerables. En el conveni es relacionen unes
estem referint.
5 000 espècies animals i 25 000 espècies vegetals, i ha
Segons el diccionari, un animal domèstic és aquell resultat tan efectiu que des que va entrar en vigor l’any
que «es cria i viu en companyia de les persones». 1975, cap de les espècies relacionades s’ha extingit a
causa del comerç.
Si domesticar consisteix a acostumar un animal
salvatge a la companyia de les persones, aleshores Algunes espècies salvatges estan en perill d’extinció,
qualsevol espècie animal pot ser domèstica, sempre i el seu comerç es permet tan sols en circumstàncies
512 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
excepcionals. Entre aquestes es troben moltes adultes, però les seues necessitats d’espai, aigua i sol
espècies del grup dels primats. segueixen sent les mateixes, encara que adequades
La gran majoria té limitat el nombre d’individus que a la seua grandària. Per a mantenir les condicions
es poden capturar cada any per a comerciar-hi en naturals de vida ja no és suficient amb un terrari,
altres països. Podem trobar, per exemple, espècies de sinó que necessitaran un estany. Però qui pot tenir
cocodrils, caimans, escorpins o papallones. un estany a casa? Si no és així, és millor que ens
oblidem de la tortuga, ja que de cap manera hem
Abans d’adquirir una mascota, hem d’estar segurs que d’abandonar-la en un riu.
no es tracta d’una espècie protegida; és a dir, que té
el certificat CITES. Només així ens assegurarem que La tortuga d’orelles roges, originària de Florida, ha
adquirim una mascota legal. estat alliberada de manera massiva als rius i llacs
espanyols, quan les persones que en tenien cura no
La relació completa d’espècies incloses en el conveni van poder proporcionar-los l’hàbitat que necessitaven.
CITES està en l’adreça: www.cites.org/eng/app/ En arribar a aquestes zones humides, es va produir
appendices.shtml. una gran expansió d’individus d’aquesta espècie, ja
que:
• Es reprodueix molt abans que les tortugues
autòctones.
• Produeix més descendència.
• Té una dieta més diversa, per això no té problemes
per a aconseguir aliment, i assoleix una mida major
que les espècies autòctones.
• És més resistent a la contaminació i a la presència
humana, fet que li permet ocupar tot tipus de medis
aquàtics.
Per tots aquests motius, alguns experts afirmen que
la seua presència provocarà la desaparició d’altres
espècies de tortugues.
Aquest problema afecta no solament la península
Ibèrica, sinó també molts altres estats europeus,
i fins i tot països d’altres continents. Perquè ens
fem una idea de la importància del fet, només entre
1989 i 1994 se’n van vendre a tot el món 26 milions
d’individus, la majoria dels quals són alliberats al medi
natural.
L’expansió és tal que a la Unió Europea ja se n’ha
prohibit la importació.
Quan adquirim una mascota hem de tenir en compte
les seues necessitats no només presents, sinó també
futures, i si disposarem dels mitjans i el temps
necessaris per a dedicar-los l’atenció suficient. Amb
aquesta informació cal valorar la conveniència de
triar la mascota més adequada. No es tracta només
El benestar de la meua mascota
de satisfer els nostres desitjos, sinó principalment
Finalment, hem decidit comprar una xicoteta tortuga d’atendre les necessitats de la mascota, sense perdre
de la Florida (o d’orelles roges). Les venen en qualsevol de vista les conseqüències per a l’entorn.
botiga d’animals, són molt assequibles i tan menudes
Podem trobar molta informació sobre les mascotes més
que quasi no necessiten espai a casa: un xicotet terrari
comunes en l’adreça següent: www.misanimales.com/.
és suficient. Però això és només al principi.
Aquestes tortugues poden viure fins a 40 anys, i
arriben a una longitud de 30 centímetres quan són
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 513
514 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 515
Segur que en més d’una ocasió, en agafar una llesca Collir bolets a la muntanya no és un joc. No sols
de pa de motle per preparar-nos un sandvitx, hi hem posem en risc la nostra salut, sinó que també privem
observat unes xicotetes taques verdoses que ens la naturalesa dels seus cicles propis, ja que els fongs
resulten un poc desagradables. Si les taques apareixen reciclen la matèria orgànica, i retornen el carboni
sobre la crosta, solem retallar les vores de la llesca i i altres elements al seu estat natural, perquè tornen
utilitzar-ne la resta. a ser utilitzats per les plantes.
En alguna ocasió, també, quan obrim el pot de la
melmelada, hi observem un borrissol blanc que
forma unes brosses menudes sobre la superfície de
la melmelada. Com que ens fa llàstima llançar el pot
sencer, solem retirar la superfície «tacada» de la
melmelada amb una cullereta, i prou.
Siguen el que siguen aquestes «coses», aparentment
hem fet el millor per garantir que no ingerim cap
substància nociva. Però, n’estem segurs?
No ens conformem amb aquestes accions, i esbrinem
un poc més sobre les taques dels aliments.
Fongs o bolets?
Els fongs no són plantes, ja que s’alimenten de la
matèria orgànica d’altres éssers vius (heteròtrofs),
però tampoc són animals, ja que els manquen els
òrgans dels sentits i no es poden desplaçar. Per això,
encara que són eucariotes com els animals i les
plantes, els seus components s’agrupen en un regne
distint: el regne dels fongs.
Existeix una classificació científica dels fongs una mica
complexa. No obstant això, perquè puguem endinsar-
nos en la diversitat d’espècies d’aquest regne, podem
classificar-los en tres grups: bolets, llevats i floridures.
Sempre que sentim a parlar de fongs, pensem en
els bolets. Però els bolets no són més que l’òrgan
reproductor d’alguns tipus de fongs, com si fóra el
«fruit» dels fongs.
La majoria dels bolets són comestibles, però uns altres
són extremadament perillosos. En alguns casos, han
rebut un nom molt adequat, com el Boletus satanas,
també conegut com a matagent.
En altres casos, tanmateix, dins d’un mateix gènere
hi ha espècies mortals i espècies comestibles. És el
cas de l’Amanita phalloides (farinera borda) i l’Amanita
ovoidea (farinera). La primera és molt tòxica i provoca
danys tan greus a l’organisme que poden causar la
mort. La segona, en canvi, és comestible. A més, hi
ha altres espècies d’aquest gènere, l’Amanita verna i
l’Amanita virosa, que també són tòxiques, encara que
menys que l’Amanita phalloides.
Totes elles s’assemblen, per això només un expert en
bolets pot diferenciar-les.
516 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
Fongs microscòpics: els llevats per al creixement dels fongs: humitat i matèria orgànica
en descomposició són dos dels requisits bàsics.
Els llevats són fongs unicel·lulars que es troben
dispersos àmpliament per la naturalesa, sobre les Com que els fongs es reprodueixen per espores,
fulles, les flors, els fruits, la pell, les plomes, i fins aquestes es troben presents en l’aire de qualsevol espai,
i tot per l’interior de l’aparell digestiu dels animals. natural o artificial. D’aquesta manera, sempre que es
presenten les condicions per al desenvolupament d’un
Els llevats es caracteritzen pel tipus de
determinat tipus de fong, en començarà la invasió.
nutrició.«S’alimenten» d’hidrats de carboni (sucres)
mitjançant un procés anomenat fermentació. Quan el fong colonitza el substrat, s’alimenta de
El resultat d’aquesta fermentació no solament els les substàncies orgàniques mitjançant una sèrie de
proporciona l’energia que necessiten, sinó que reaccions químiques, a partir de les quals obté matèria
genera com a productes de rebuig uns altres tipus de i energia per a dur a terme les seues funcions vitals.
substàncies, com l’alcohol, l’àcid làctic o l’àcid acètic Però, a més, es generen uns productes de rebuig que
(component del vinagre). tenen utilitats molt diferents, segons el tipus de fong i
el substrat sobre el qual es desenvolupa.
Aquest procés natural l’aprofita la indústria per a
fabricar productes com el vi, la cervesa, el pa i fins i tot Els llevats duen a terme la fermentació, que s’utilitza
antibiòtics. A més, alguns d’aquests productes de rebuig en diversos processos industrials.
són conservants excel·lents, com l’àcid làctic. En el cas de les floridures, tots coneixem la producció
Cap llevat és nociu per si mateix per a l’ésser humà. d’antibiòtics a partir de floridures del gènere Penicillium.
Tanmateix, són els principals responsables del A més, són utilitzats en la fabricació d’alguns aliments,
deteriorament dels aliments amb sucre, com la fruita i com els formatges. La Penicillium roqueforti s’utilitza per
les begudes sense alcohol. a donar gust al cabrales, i el camembert deu el seu gust
i aspecte a la floridura Penicillium camemberti.
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 517
Les més perilloses són les aflatoxines i les patulines, Alguns aliments contenen de manera natural substàncies
ambdues cancerígens molt potents. Les aflatoxines, amb activitat antimicrobiana, com l’àcid làctic dels
per exemple, les produeixen les floridures del gènere iogurts, motiu pel qual tenen una major duració que la
Aspergillus, que estan molt difoses arreu del món, llet fresca.
i proliferen en molts aliments, especialment els
En canvi, en els aliments frescos aquestes substàncies
cacauets, la dacsa i les llavors de cotó.
no existeixen, per això les condicions de conservació
A diferència dels bolets, la perillositat de les floridures han de ser les tradicionals: ambient fred i sec, que
és potencial, és a dir, ha d’haver-hi unes condicions retarda el desenvolupament de les floridures.
particulars per a la producció d’aquestes toxines. Així,
Quant als aliments ja florits, hem de rebutjar-los
per exemple, s’han detectat aflatoxines i patulines en
totalment. No ens estem referint, és clar, als productes
peres, pomes, cebes i albergínies florides.
que es venen ja «florits», com els formatges, ja que en
Igualment, en determinades condicions, el P. aquests productes les floridures estan inactives. O algú
camemberti ha estat documentat com a productor ha vist alguna vegada que una peça de rocafort s’haja
d’aflatoxines. No obstant això, s’utilitza per a la florit encara més després de comprar-la?
fabricació del formatge camembert sense cap risc per
Finalment, per a retardar l’aparició de floridura en les
a la salut, ja que s’elabora en condicions controlades.
fruites fresques, el fred és l’únic mètode a què podem
recórrer.
Del camp a l’ésser humà
En essència, les floridures estan presents
majoritàriament en els productes agrícoles,
especialment en els farratges dels animals, ja que
l’emmagatzematge d’aquests productes és el més
susceptible d’experimentar contaminacions per les
floridures.
No obstant això, les micotoxines no solen ser nocives
per als animals, ja que es presenten en quantitats
ínfimes. El perill per als éssers humans existeix quan
s’acumulen en els organismes dels animals, que
actuen com a amplificadors dels efectes.
Però no es tracta només del consum directe de carn
animal, les micotoxines s’acumulen també en els
productes derivats com la llet i els ous.
La contaminació per micotoxines en alguns productes
agrícoles representa un problema gravíssim per a molts També per l’aire…
països, amb repercussions econòmiques importants. En algunes zones d’Amèrica s’han documentat des
Recordem que la micotoxina és una substància de fa diversos anys uns casos mèdics molt greus i
química, i, per tant, no pot ser eliminada dels productes sorprenents.
contaminats.
Es tracta de bebés de menys de sis mesos que pateixen
una alteració que ha rebut el nom d’hemorràgia
Compte amb els aliments… pulmonar. Molts han mort a causa d’aquesta alteració.
No podem fer molt per a evitar les micotoxicosis
produïdes per aliments ja contaminats per micotoxines. El diagnòstic d’aquesta malaltia apunta a un fong poc
Tanmateix, sí que podem, i és necessari adoptar, comú, denominat Stachybotrys chartarum, com a
mesures d’higiene i conservació d’aliments, per evitar- causant d’aquesta reacció en allotjar-se les espores als
hi la proliferació de floridures. pulmons, i alliberar-hi toxines molt potents. En tots els
casos analitzats, aquest fong estava present a les cases
Hem de saber que els aliments envasats contenen dels bebés.
conservants i acidulants que retarden la degradació
produïda pels fongs. Destaquen els antioxidants
E330-333 i els conservants E200-299.
518 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 519
520 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
Així, el virus del refredat ataca les cèl·lules de que, si es produeixen, causen greus perjudicis en
les mucoses de les vies respiratòries altes, mentre l’organisme infectat. Les autoritats sanitàries de
que el de la grip pot arribar fins als pulmons. El virus cada regió organitzen campanyes d’informació als
de l’hepatitis B ataca les cèl·lules del fetge; els virus ciutadans, perquè tota la població d’aquest grup
de la diarrea ataquen les cèl·lules de les parets del d’edat siga vacunada gratuïtament als centres de
tracte digestiu; el virus de l’herpes ataca les cèl·lules salut.
nervioses de la pell; etc. Fins ara teníem clar que els antibiòtics combaten les
Els primers símptomes de la malaltia apareixen malalties bacterianes, mentre que la millor defensa
quan les cèl·lules hoste esclaten, tot i que aleshores contra una malaltia vírica és la vacuna. No obstant
l’organisme ja ha començat a organitzar les defenses. això, si observem detingudament la taula de la pàgina
Normalment, el nostre sistema immunitari necessita anterior, veurem que la major part de les malalties
tres dies per a combatre un virus, els tres dies que que hi trobem són d’origen bacterià.
tarda a desaparéixer la febre. A què es deu? Com funciona realment la vacuna,
i què tenen en comú virus i bacteris?
Mecanisme d’infecció d’un bacteri
Quan es produeix una infecció, l’organisme comença
Els bacteris entren a l’organisme per les mateixes vies
una primera defensa general, que dóna lloc als
que els virus, però tenen una grandària infinitament
processos de febre i la inflamació i enrogiment dels
major que aquells, per això els mecanismes de
teixits. Una segona defensa, que entra en acció uns
defensa del sistema immunitari s’activen molt abans.
dies més tard, té l’objectiu de destruir específicament
En condicions normals, aquest sistema podria eliminar
les cèl·lules infectades pel microorganisme. Aquesta
la infecció amb els seus propis mitjans.
segona defensa queda registrada en el sistema
Sempre, és clar, que no es tracte d’un bacteri immunitari, i si l’organisme és envaït novament per
que produïsca exotoxines. Aquestes substàncies, l’agent patogen, aquesta defensa entrarà en acció
fabricades per alguns bacteris patògens, són verins immediatament i l’individu no patirà la infecció.
molt potents i són el verdader perill d’aquests bacteris,
Les vacunes tenen com a finalitat desenvolupar
que provoquen danys característics i exclusius
en el sistema immunitari els mecanismes de segona
d’aquestes toxines.
defensa de les malalties més perilloses abans que es
En altres casos, el perill està en uns compostos de produïsquen. Quan tinga lloc la infecció, la segona
la paret bacteriana, anomenats endotoxines, que defensa s’activarà quan reconega la presència d’un
s’alliberen en morir el bacteri i que causen així els marcador que posseeix el patogen.
símptomes característics d’una infecció, com ara la
La base per al desenvolupament de les vacunes és
febre.
identificar aquests «marcadors».
Vacunes: antivíriques o antibacterianes?
Durant els primers 14 anys de vida, totes les persones
han de vacunar-se d’una sèrie de malalties infeccioses
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 521
RN HEPATITIS B
Els antibiòtics (del grec anta: contra, i bios: vida) són
medicaments utilitzats per a combatre les infeccions
TÈTANUS-DIFTÈRIA-TOS FERINA microbianes, encara que actualment en restringim
2 HAEMOPHILUS POLIO- la denominació als medicaments contra les infeccions
HEPATITIS B
MESOS influenzae b MIELITIS bacterianes.
MENINGOCOC C Els principis d’acció dels antibiòtics no són específics,
TÈTANUS-DIFTÈRIA-TOS FERINA
per això són considerats d’ampli espectre, ja que cada
4 POLIO- tipus d’antibiòtic és eficaç contra un grup ampli de
HAEMOPHILUS influenzae b bacteris. Es distingeixen dos tipus d’antibiòtics, segons
MESOS MIELITIS
MENINGOCOC C el mecanisme d’actuació:
TÈTANUS-DIFTÈRIA-TOS FERINA • Bacteriostàtics: la seua eficàcia consisteix a inhibir
POLIO- el creixement o la multiplicació dels bacteris.
6 HAEMOPHILUS
HEPATITIS B
MESOS influenzae b MIELITIS • Bactericides: la seua finalitat consisteix a destruir
directament el bacteri.
MENINGOCOC C
Així, en un prospecte d’amoxicil·lina, podem llegir
15 TRIPLE VÍRICA (GALTERES, RUBÈOLA
MESOS I XARAMPIÓ)
açò:
522 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
Els medicaments antifúngics serveixen per a combatre i antivíriques, i algunes són tan incompatibles que,
les infeccions provocades per fongs. Aquestes infeccions aplicades al microorganisme incorrecte, provoquen
s’anomenen micosis, i generalment es desenvolupen un agreujament de la infecció.
en les zones superficials i externes del cos, com el pèl, El que és un inhibidor del creixement per a un
les ungles, la pell o les mucoses. Per a aquestes micosis microorganisme, resulta un aliment exquisit per a un
existeixen antifúngics també d’ampli espectre, amb altre.
eficàcia demostrada.
Així, en el prospecte d’una crema antibiòtica es llig
Més complicades de resoldre, però, són les micosis el següent:
sistèmiques; és a dir, les que afecten els òrgans interns.
El tractament és difícil a causa de la complexitat dels
Dipropionat de betametasona i sulfat
medicaments antifúngics utilitzats i dels greus efectes
de gentamicina
secundaris, els quals no impliquen tanta gravetat quan
l’aplicació es fa per via tòpica. PROPIETATS: Xxxxx crema és eficaç a causa de
l’efecte antiinflamatori, antipruriginós i vasoconstrictor
del dipropionat de betametasona.
No sense el teu metge.... La gentamicina és un antibiòtic bactericida d’ampli
Bacteris, fongs i virus poden provocar infeccions de espectre, actiu contra una gran varietat d’agents
la pell amb símptomes molt semblants. Un altre tipus patògens comuns de la pell.
d’organismes, microscòpics però no microbis, poden Els bacteris sensibles a l’acció de la gentamicina
provocar també infeccions de la pell, com la sarna, inclouen soques sensibles d’estreptocos,
produïda per àcars que caven túnels dins la pell, on Staphylococcus aureus, Pseudomonas…
depositen els ous. … … … … … … …
Quan les alteracions són externes, és temptador CONTRAINDICACIONS:
medicar-nos sense consultar el metge aplicant-nos
Així mateix, no s’haurà d’usar en cas de tuberculosi,
una pomada de les que ja tenim, per provar...
infeccions fúngiques, herpes simple, varicel·la
Un gran error. Les pomades per als problemes i verola.
dermatològics poden ser antibiòtiques, antimicòtiques
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 523
524 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
Els fenòmens atmosfèrics actuen S’instal·len éssers vius, El resultat és la formació d’una El sòl desenvolupat permet una
sobre les roques de la superfície i que col·laboren a disgregar capa superficial que recobreix vegetació de major grandària i
produeixen la meteorització. les roques, i proporcionen les roques i es formen la ubicació d’animals.
compostos orgànics. horitzons.
Així, el procés de desgast avança en profunditat poc es pensava que l’activitat erosiva de l’aigua era
i altera cada vegada més l’aspecte i la composició causada principalment per l’escolament, però ara,
del terreny, que és colonitzat per fi per la vegetació. s’ha descobert que el major poder erosiu l’exerceixen
Aquest procés complet pot durar uns deu mil les gotes de pluja en impactar directament en el sòl.
anys, encara que podem trobar sòls en etapes de La força de l’impacte d’una gota d’aigua és
desenvolupament intermèdies, bé perquè no han proporcional a la seua mida i la velocitat de caiguda.
finalitzat el seu procés de formació, bé perquè el Però a mesura que n’augmenta la grandària, també
procés es va interrompre en canviar les condicions ho fa la velocitat, ja que el moviment de la pluja
de l’entorn. és funció de l’atracció gravitatòria. Així, a mesura
Podem dir, partint de les característiques descrites que augmenta la grandària de la gota, la força de
anteriorment, que el sòl és un recurs no renovable l’impacte es multiplica exponencialment: una gota
a l’escala temporal humana. de 5 mm de diàmetre tindrà una energia unes
500 vegades superior a la d’una gota d’1 mm de
Per a conéixer més sobre les condicions de formació diàmetre.
d’un sòl, en la pàgina www.edafologia.net es mostren
diferents recursos relacionats amb l’edafologia. Hi Com intervé la cobertura vegetal per evitar aquest
destaca el llibre electrònic Introducción a la Edafología. desastre?
1. En primer lloc, frena les gotes de pluja. En xocar
La cobertura vegetal i l’erosió contra les fulles de les plantes, aquestes reben
I ara arribem al punt més complex de tot el procés. l’impacte principal, fet que redueix l’energia de
les gotes, que arriben al sòl amb una mida i una
D’una banda, el sòl es desenvolupa quan es donen velocitat menors.
les condicions climàtiques i geològiques adequades.
Gràcies al desenvolupament del sòl, la vegetació pot 2. Algunes gotes que arriben directament al sòl es
colonitzar el terreny i viure-hi. troben també amb una coberta de restes vegetals
que actuen com un matalàs, que esmorteeix
Però quan això ha ocorregut, és la mateixa vegetació també l’impacte directe contra el sòl.
d’un sòl la que el protegeix dels agents geològics.
És a dir, la vegetació es converteix en la coberta 3. La capa d’aigua que finalment s’acumula en el
protectora del sòl, i per això l’anomenem cobertura sòl, no flueix amb rapidesa, ja que troba un munt
vegetal. d’obstacles i, per tant, queda retinguda sobre el
sòl. Això li proporciona temps suficient per a ser
De quina manera protegeix la cobertura vegetal el sòl? absorbida, i queda emmagatzemada com a reserva
L’aigua és 800 vegades més pesant que l’aire, però d’aigua per a les plantes.
pesa aproximadament el mateix que l’arena. Fins fa
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 525
526 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
en profunditat, i difícilment s’estableixen fluxos d’aigua a recurs natural no renovable, no és l’erosió, sinó la
subterrània que recarreguen els cursos d’aigua. urbanització i l’ocupació de les valls fluvials i altres
El resultat és una manca progressiva d’aigua en sòls d’alt valor agrícola, amb edificacions, carreteres
la regió, així com una pèrdua de sòl que dificulta i altres infraestructures.
la recuperació de la vegetació, fet que agreuja el Aquesta mateixa invasió ha sigut la causa de les
problema de la manca d’aigua. impressionants inundacions a Baiona, a la província
de Pontevedra, l’octubre del 2006. Però també ho ha
La desertificació a Espanya sigut en la majoria de les inundacions que tenen lloc
en la zona est i sud-est peninsular.
El territori espanyol té un total de 3 440 subconques
hidrogràfiques. El grau de desertificació de cadascuna Així doncs, una planificació adequada del territori,
és una mesura integrada per l’aridesa, l’erosió, els que comprenga totes les mesures de conservació del
incendis o la sobreexplotació d’aqüífers, entre altres medi natural, serà l’eina adequada que puga evitar
factors. una successió de catàstrofes com la que es va viure a
Galícia l’estiu del 2006.
Ara bé, el procés que realment està causant una
major pèrdua irreparable de sòl fèrtil a Espanya, com
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 527
El problema dels residus és un assumpte d’importància Era un bon sistema, encara que actualment seria
mundial i un dels problemes mediambientals més molt difícil de gestionar, a causa dels nous hàbits de
preocupants. consum.
Tant és així que organismes nacionals i supranacionals En l’actualitat, algunes organitzacions han sabut
estan desenvolupant legislacions encaminades a transformar la reutilització en una activitat econòmica
elaborar unes directrius que permeten reduir la rendible: arrepleguen mobles rebutjats pels propietaris,
producció de residus. els restauren i els tornen a posar a la venda a preus
És per això que a Espanya s’elabora el Pla Nacional molt competitius.
de Residus Urbans (PNRU), que té l’objectiu de En altres països s’han iniciat projectes per a la
previndre la producció de residus, establir els sistemes reutilització dels residus sòlids com a materials de
de gestió i promoure’n, per aquest ordre, la reducció, construcció de baix cost.
reutilització, reciclatge i altres formes de valorització.
Per a poder contribuir als objectius establits en el Reciclatge
PNRU necessitem comprendre en profunditat els Quan no és possible la reutilització, la tercera opció
diferents processos de tractament de residus. Ara per a aprofitar els residus sense incrementar el volum
els descobrirem de forma organitzada, ordenant la de deixalles és el reciclatge.
destinació dels residus de la nostra bossa dels fems.
Segons el diccionari, reciclar consisteix a sotmetre
Composició dels residus sòlids urbans un material usat a un procés perquè es puga tornar a
utilitzar. Mentre que la reutilització consisteix a tornar
Matèria orgànica 30 % Paper 25 % Tèxtils 10 % a usar un objecte sense modificar-ne l’estructura, en el
reciclatge es reutilitza una part de l’objecte, obtinguda
mitjançant algun procés d’extracció.
Mentre que la reutilització depén de nosaltres, el
reciclatge, llevat de poques excepcions, sols pot dur-se
a terme en indústries especialitzades. Per això, la nostra
participació en el procés de reciclatge consisteix en la
separació selectiva de les deixalles.
Actualment, és possible trobar contenidors per a
la recollida selectiva de vidre, paper i cartó, envasos
(plàstics, metàl·lics i brics), residus orgànics i roba.
En alguns municipis d’Espanya, fins i tot hi ha una
recollida selectiva d’olis domèstics.
Plàstics 7 % Metalls 8 % Altres 10 % Vidre 10 %
528 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
Valorització energètica
Al principi d’aquesta unitat havíem esmentat el terme
valorització com un dels objectius que es persegueixen
amb el PNRU.
La valorització consisteix a obtenir dels residus un
valor afegit. Quan parlem de valorització energètica
ens referim, concretament, a l’obtenció d’energia útil a
partir dels residus.
La producció de gas en els abocadors a causa de la
fermentació de la matèria orgànica enterrada és un
fenomen conegut. Aquest biogàs o gas d’abocador té
una composició diversa, encara que el gas que més
hi abunda és el metà. A més, conté quantitats ínfimes
de compostos de sofre i altres compostos aromàtics,
que són els que proporcionen l’olor característica dels
abocadors.
Els dissenys dels abocadors han tingut sempre en
compte la presència del biogàs, ja que, en primer lloc,
l’acumulació de bosses de metà pot produir explosions
i donar lloc a incendis que es propaguen a les àrees
annexes a l’abocador, com de fet ha ocorregut prou
sovint.
A més, aquest gas, de naturalesa tòxica, pot escapar-se
a través de diàclasis, badalls, fissures, etc., per tant,
representen un risc greu no controlat.
L’extracció de biogàs dels abocadors s’ha convertit en
un requisit de la legislació per poder considerar-los
Residus perillosos a casa:
realment controlats. En uns casos, aquest gas s’aprofita on es tiren?
per a la producció d’energia elèctrica. En uns altres, Si ens centrem en els contenidors disponibles
simplement es crema quan ix pels conductes. actualment per a la recollida selectiva, ens trobem el
Aquest procés, anomenat biometanització, comença fet que la major part dels residus perillosos acaben
a desenvolupar-se industrialment, de tal manera que en els fems «orgànics». Ací tens una llista de residus
fins i tot els residus orgànics són un bé preuat. Alguns qualificats de perillosos:
municipis han dissenyat un contenidor de color marró • Envasos de productes de neteja, de cosmètics
per a la recollida selectiva de residus orgànics o o higiènics.
biodegradables. • Pintures, vernissos i dissolvents.
Un exemple magnífic de gestió de residus el constitueix • Insecticides, plaguicides, etc.
la planta de tractament de residus sòlids de la Ribera, • Medicaments caducats.
a Tudela, Navarra.
• Tubs fluorescents.
En aquesta pàgina trobaràs tota la informació relativa • Piles, bateries i mòbils.
a la biometanització, l’estructura de la planta, la seua
capacitat de gestió de residus, i molt més: Hi ha diverses iniciatives privades que en gestionen
www.mancoribera.com/. alguns. Per exemple, els medicaments i les radiografies
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 529
Els abocadors
Finalment, després de separar tots els residus
reutilitzables, reciclables i que es poden valoritzar,
a més d’aquells que necessiten un tractament
especial per a ser destruïts, arribem a l’abocador.
530 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
Malgrat tots els filtres per què ha passat fins ara, el Recomanem molt la visita de la pàgina web següent:
material que arriba a l’abocador no és biodegradable www.vaersa.com/servicios/peliculas/vertedero.swf.
al 100 %, i encara que així fóra, la descomposició S’hi mostra, pas a pas, la construcció d’un abocador,
dels fems genera una sèrie de líquids (lixiviats) i la restauració posterior.
altament contaminants. Des del punt de vista tècnic, el problema dels residus
Per evitar la contaminació dels llits fluvials i altres sembla tractat impecablement. No obstant això, a
medis aquàtics, els abocadors haurien de situar-se causa de l’augment de la producció de deixalles i a la
sobre materials impermeables (argiles o guixos), i en manca de sòl, els abocadors tenen una vida útil molt
zones estables geològicament. curta.
Igual que ocorre amb les explotacions mineres, Si no volem acabar vivint sobre abocadors
els projectes dels abocadors inclouen uns plans restaurats, hem de potenciar la reducció de residus
de recuperació del terreny, una vegada en finalitza i la reutilització, com a regles clau per a detindre el
la vida útil. problema creixent dels residus.
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 531
532 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 533
534 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 535
536 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
Va observar l’estructura microscòpica dels vegetals, Uns altres autors van completar més tard la teoria
dels quals va afirmar que estaven compostos per unitats cel·lular. El desenvolupament d’aquesta va ser la base
més o menys recognoscibles: les cèl·lules. del naixement de dues disciplines noves: la citologia,
o estudi de l’estructura i la funció de cèl·lula, i la
Va ser el promotor de la teoria cel·lular en els vegetals, histologia, o ciència que estudia l’estructura cel·lular
i un any després el seu amic Schwann la va fer dels teixits.
extensiva als animals. D’aquesta manera, es va unificar
l’estructura cel·lular de les dues ciències: la botànica En els estudis sobre la digestió, va ser un dels
i la zoologia. introductors del concepte de metabolisme. Amb la
fermentació va descriure els «gèrmens» organitzats
Alguns descobriments posteriors van demostrar l’error del llevat, encara que la publicació dels resultats
d’algunes hipòtesis de Schleiden, en concret les que dels seus estudis va ser molt criticada pels químics
es referien al paper del nucli en la mitosi o divisió alemanys Friedrich Wölher i Justus von Liebig.
cel·lular. El 1863 es va acomiadar de la universitat
i va exercir com a professor a Dorpat (Tartu, Estònia). Theodor Schwann era una persona molt discreta.
La resta de la vida la va viure com un erudit. Va morir Catòlic convençut, va fer sotmetre la seua obra,
el 23 de juny de 1881 a Frankfurt del Main. Investigacions microscòpiques, a l’aprovació de
l’arquebisbe Malinas, encara que no per això va deixar
passar l’oportunitat de desaprovar alguns miracles
reconeguts per l’Església. Va morir a Colònia el 1882
quan visitava la seua germana.
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 537
538 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 539
El 29 de març de 1912, Scott i els seus quatre Amundsen va ser el primer home que va arribar al pol
companys van morir durant el camí en una tempesta. sud el desembre de 1911, un mes abans que Scott.
Els cadàvers i el diari de l’expedició van ser trobats Després d’haver aconseguit un dels dos extrems de la
el 12 de novembre de 1912. Les últimes paraules Terra, no va abandonar la possibilitat d’anar al pol nord, i
de Scott en el seu diari van ser: «Hauríem de resistir el 1925 va intentar debades sobrevolar-lo en companyia
fins al final, però ens estem afeblint i la fi no pot d’Ellsworth i Nobile. Un any més tard, aquesta vegada
estar lluny. És una llàstima, però crec que no puc a bord del dirigible Norge, va aconseguir arribar al pol
escriure més. Per l’amor de Déu, tinguen cura dels nord.
nostres». El 1928 amb 56 anys, va desaparéixer quan intentava
auxiliar l’expedició del dirigible Itàlia, de Nobile, a bord
d’un hidroavió.
540 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 541
542 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
Després de la Segona Guerra Mundial, es va doctorar El seu afany per l’aventura i l’estudi dels animals el
en Bioquímica a Boston, on va exercir com a professor van dur a organitzar, i fins i tot finançar, expedicions
auxiliar durant deu anys. Tanmateix, el van acomiadar a la recerca d’animals. En una, va arribar fins a
de la universitat, i ell mateix ho justificava: «Per escollir la Guyana (antiga Guaiana Britànica) el 1949.
ser un dissertant excel·lent i un escriptor científic, en D’altres expedicions el van conduir al Paraguai,
comptes d’un investigador merament mediocre». Va l’Argentina, Sierra Leone, l’Illa Maurici, Assam, Mèxic
deixar la docència i es va dedicar per complet a la i Madagascar. Ja amb la seua esposa, el 1962 va
literatura. viatjar a Nova Zelanda, Austràlia i Malàisia per filmar
una sèrie per a la televisió. Abans havia fundat el
Es va professionalitzar com a escriptor, i en el seu estil zoològic de Jersey, del qual va ser durant molt de
hi va barrejar un format literari sobri i l’aspecte científic temps director. Va morir al gener de 1995 després
que conservava de la seua formació. El van contractar d’una llarga malaltia.
també per a escriure en revistes de ciència-ficció.
Asimov ha publicat més de 500 publicacions d’èxit per Gerald Durrell va ser un prestigiós naturalista.
a totes les edats. Se l’ha qualificat com el mestre de la L’apassionava la conservació dels animals i el seu
ciència-ficció i de la divulgació científica. Va escriure entorn, i va viure tota la vida envoltat d’animals, la
sobre temes diversos: misteri, humor, història i fins i tot majoria dels quals van ser protagonistes dels seus
diversos volums sobre la Bíblia i William Shakespeare. llibres.
L’obra d’Asimov ha estat guardonada a tot el món, Els coneixements i la capacitat per a comunicar
i moltes de les seues novel·les han sigut adaptades les seues experiències el van dur a ser, a més d’un
al cinema per diversos directors. Entre els llibres presentador de televisió popular, un prolífic escriptor
més coneguts es troben Pedra en el cel o Jo, robot, d’èxit, que va divulgar el sentiment naturalista.
però destaca per damunt dels altres la trilogia de La seua obra és coneguda arreu del món. Les novel·les
La Fundació: Fundació, Fundació i Imperi i Segona de Durrell posseeixen un gran contingut biogràfic.
Fundació, en els quals va contar la caiguda i el En les seues històries es barregen la invenció amb la
ressorgiment d’un imperi galàctic futurista. Gràcies a realitat, o les anècdotes familiars amb una descripció
aquests llibres va aconseguir el premi Hugo a la millor rigorosa dels costums dels animals. Els llibres més
sèrie de ciència-ficció. reconeguts s’emmarquen dins la Trilogia de Corfú: La
Després de ser contagiat de sida per una transfusió meua família i altres animals, Ocells, bèsties i parents i
de sang durant una operació, Isaac Asimov va morir El jardí dels déus.
el 6 d’abril de 1992 sense que la societat coneguera
la malaltia. Els prejudicis i rebutjos per la sida van
provocar el seu silenci, segons va afirmar la vídua
d’Asimov. El cos va ser incinerat, i les cendres,
espargides.
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 543
544 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 545
546 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
548 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
Homes-Bèlgica
90 Homes-França
Homes-Alemanya
80 Homes-Holanda
Homes-Espanya
70 Homes-Regne Unit
60 Dones-Bèlgica
Dones-França
50 Dones-Alemanya
Dones-Holanda
40 Dones-Espanya
Dones-Regne Unit
30
20
10
0
Estudiants Predoctorals Professors/es Professors/es Professors/es
ajudants associats/des titulars
∗
L’informe complet es pot consultar, i descarregar en format PDF, en les adreces següents:
«http://www.amit-es.org/etan.htm» i «http://www.cordis.lu/rtd2002/science-society/women.htm»
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 549
• Maria Gaetana Agnesi (1718 - 1779). Des dels cinc • Alice Eastwood (1859 - 1953). Va nàixer al Canadà
anys parlava francés i italià correctament, i als nou, i de jove va ingressar en un convent, on va aprendre
també llatí, grec i hebreu. Amb aquesta edat, va molt sobre plantes. Va treballar de criada en una
pronunciar un discurs en llatí en què va defensar casa que disposava d’una gran biblioteca, on va llegir
l’educació superior de la dona. El 1748 va publicar temes relacionats amb moltes àrees i va ampliar
una obra en la qual va compilar, traduïts, molts els seus coneixements sobre plantes. Va arribar a
treballs de grans científics, com ara Newton i Leibniz. convertir-se en una de les especialistes botàniques
més importants de l’època i va efectuar grans
• Carolina Herschel (1750 - 1848). Filla d’un músic aportacions a la taxonomia. Va ser professora de
que va oferir una educació acurada a tots els seus Botànica i directora de la revista Zoe i de l’herbari
fills, excepte a ella, que va ser destinada al servei de l’Acadèmia de Ciències de Califòrnia.
domèstic. La curiositat per l’astronomia la va portar
a estudiar Matemàtiques i Geometria. Va treballar • Agnes Pockels (1862 - 1935). Va nàixer a Alemanya
amb el seu germà William, junt amb qui va descobrir i va estudiar Ciències Químiques, amb l’especialitat
8 cometes, 560 estrelles, 2 500 nebuloses i diverses en superfícies moleculars. Va realitzar la major part
galàxies. Tots dos van construir un telescopi amb el del seu treball experimental a la cuina de casa, a
qual, a més, van descobrir el planeta Urà. causa de la discriminació que hi havia a Alemanya
550 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 551
552 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
% 100
% Homes i dones en cada nivell
80
60
40
20
0
Estudiants Predoctorals Professors/es Professors/es Professors/es Catedràtics/ques
ajudants associats/des titulars
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 553
554 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 555
556 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 557
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 559
Presentació El telescopi 15
560 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
Presentació La hidrosfera 32
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 561
Presentació La hidrosfera 60
562 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 563
564 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 565
566 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 567
568 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 569
570 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 571
572 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 573
574 ◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼
◼ CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼ 575
Projecte gràfic:
Portada: CARRIÓ/SÁNCHEZ/LACASTA
Interiors: Rosa María Barriga
Fotografies: A. Esclapés; A. Muller; A. Toril; A. Viñas; Algar; B. Borrell; C. Jiménez; C. Roca; C. Sanz;
D. Lezama; F. Gracia; F. Ontañón; F. Orte; F. Rodríguez; G. Rodríguez; GARCÍA-PELAYO / Juancho;
I. Sabater; I. Rovira; J. C. Muñoz / Instituto Geológico y Minero de España’; J. I. Medina; J. J. Balbuena;
J. Jaime; J. L. G. Grande; J. Lorman; J. M. Borrero; J. M.ª Escudero; J. Mª. Barres; J. V. Resino; Juan
M. Ruiz; L. Olivenza; Larrión-Pimoulier; M. G. Vicente; M. Izquierdo; M. San Félix; O. Cabrero; O. Torres;
ORONOZ; P. Esgueva; P. López; PUIGDENGOLAS FOTOGRAFÍA; R. Vela; A. G. E. FOTOSTOCK /
Science Photo Library, Mauricio-José Schwarz, Detlev Van Ravenswaay, Dr. M. A. Ansary / SPL, Susumu
Nishinaga, EYE OF SCIENCE, Peter Scoones, Dennis Kunkel, Tom Servais, Marevision, PIXTAL, CNRI;
A. S. A. / Minden Pictures / Flip Nicklin, Norbert Wu; COMSTOCK; CONTIFOTO / François Merlet;
COVER / SYGMA / J. J. Grezet, Orban, Philippe Giraud, Pierre Toutain Dorbec, NASA, OCCIT’ MEDIA;
COVER / CORBIS / Roger Ressmeyer; DIGITAL BANK; DIGITALVISION; EFE; EFE / F. Agramunt; EFE
/ SIPA SANTÉ / F. Durand; EFE / SIPA-PRESS / Gerald Buthaud, Michel Pignères, Pierre Schwartz,
NASA; GALICIA EDITORIAL / Miguel Villar; JOHN FOXX IMAGES; LOBO PRODUCCIONES/C. Sanz;
MELBA AGENCY; MICROS / J. M. Blanco; NASA; NAUTA PRESS / P. Madera; PHOTODISC;
SEIS POR SEIS; STOCKBYTE; INSTITUTO GEOLÓGICO Y MINERO DE ESPAÑA; INSTITUTO
NACIONAL DE METEOROLOGÍA, MADRID; INSTITUT PASTEUR; MATTON-BILD; MUSEO
ARQUEOLÓGICO NACIONAL, MADRID / Arxiu Fotogràfic; SERIDEC PHOTOIMAGENES CD; ARXIU
SANTILLANA