Dia A Dia Biologia 1eso Voramar

B I B L I OT E C A D E L P R O F E S S O R AT
Dia a dia a l’aula

Recursos didàctics
Biologia i Geologia
ESO
Dia a dia a l’aula per a 1r ESO és una obra col·lectiva concebuda,

dissenyada i creada en el departament d’Edicions Educatives
de Santillana Educación, S. L./Edicions Voramar, S. A., dirigit per
Teresa Grence Ruiz i Immaculada Gregori Soldevila.
En la seua elaboració ha participat l’equip següent:
Jesús María Bárcena Rodríguez

Josep Furió Egea
Leonor Carrillo Vigil
María Ángeles García Papí
Mariano García Gregorio
Ximo Gregori Montesinos
TRADUCCIONS
Romanés: Catalina Iliescu Gheorghiu
Àrab: Mohamed El-Madkouri Maatoui i Imad Elkhadiri
Xinés: Fundación General de la UAM i Trades Servicios, S.L.
Alemany i anglés: Pilar de Luis Villota
Francés: Imad Elkhadiri i Anne-Sophie Lesplulier
EDICIÓ
Ana Piqueres Fernández
Belén Álvarez Garrido
Daniel Masciarelli García
Julia Manso Prieto
EDICIÓ EXECUTIVA
Begoña Barroso Nombela
DIRECCIÓ DEL PROJECTE

Antonio Brandi Fernández
ES0000000007461 575469-Unidad 01-Unidad 01_41265.indd 1 25/11/2015 15:32:46

Índex
Per què SABER FER? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5

Les claus del projecte SABER FER. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6
En què es concreta el projecte SABER FER . . . . . . . . . . . . . 8
Relació d’unitats per comunitats autònomes . . . . . . . . . . 10
Recursos didàctics i Atenció a la diversitat
L’univers i el nostre planeta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12

La geosfera. Minerals i roques. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 58
L’atmosfera . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 104
La hidrosfera. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 150
La biosfera. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 192
El regne animal. Els animals vertebrats. . . . . . . . . . . . . . . . 238
Els animals invertebrats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 284
Les funcions vitals en els animals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 330
El regne de les plantes. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 372
Els regnes dels fongs, els protoctists i les moneres. . . . . . 422
El relleu i els processos geològics externs . . . . . . . . . . . . . . 470
Els processos geològics interns. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 516

D

Per què SABER FER?
Tots tenim una passió. Des de la seua fundació, fa més de 50 anys, Santillana no ha deixat de
treballar, investigar, realitzar productes i serveis i buscar innovacions que milloren l’educació,
com una manera de construir un món millor per a tots.
El fruit d’aquest compromís ha sigut una llarga història de grans projectes educatius. Projec-
tes concebuts des de la realitat social i acadèmica de cada moment, nascuts amb vocació
d’acompanyar els alumnes en la seua aventura d’aprendre i de dotar el professorat de totes
les eines i recursos necessaris per a dur a terme la tasca d’educar. Així, el nostre nou projecte,
SABER FER, sorgeix com a resposta a una nova llei educativa, la LOMQE, i als intensos canvis
que s’estan donant en tots els aspectes de la nostra vida.
Hui, més que mai, en la societat de la informació, en un món cada vegada més global, regit per
un canvi ràpid i constant, l’educació marca la diferència. Vivim un present de grans interro-
gants que mereixen grans respostes. Cal educar hui els ciutadans d’un demà que està per
construir.
L’educació s’ha centrat tradicionalment en l’ensenyament de continguts, es tractava de saber.
Hui, la comunitat educativa és conscient que cal fer un pas endavant: a més de saber cal
SABER FER. L’aprenentatge per competències és el model triat per aconseguir amb èxit els
nous objectius que la societat reconeix com a necessaris en l’educació d’infants i adolescents.
Saber comunicar, interpretar, deduir, formular, valorar, seleccionar, triar, decidir, comprometre’s,
assumir, etc. és hui tan important com conéixer els continguts tradicionals de les nostres ma-
tèries. Necessitem treballar amb idees, ser capaços de resoldre problemes i prendre decisions
en contextos canviants. Necessitem ser flexibles, versàtils, creatius…
Però el nom de la sèrie té un segon significat. Per superar el repte que tenim per davant, San-
tillana aportarà tot el seu SABER FER, estarà al costat de professors i alumnes, oferint ma-
terials, serveis, experiència… per garantir aquest èxit.
L’IMPULS QUE NECESSITA

EL SEU FUTUR
DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. 5

Les claus del projecte
SABER FER
L’OBJECTIU: QUE ELS ALUMNES ADQUIRISQUEN
LES COMPETÈNCIES QUE NECESSITA UN CIUTADÀ DEL SEGLE XXI
Tots som conscients que la societat actual requereix unes capacitats molt diferents de les que
es demanaven fins fa poc de temps. Necessitem persones capaces de:
• Fer-se preguntes pertinents.
• Informar-se a través de fonts diverses, textuals o gràfiques, la qual cosa implica:
– Buscar informació.
– Interpretar aquesta informació de forma coherent amb el tipus de font.
• Pensar d’una manera reflexiva, crítica i creativa.
• Crear-se una opinió, un judici i prendre decisions adequades.
• Comunicar-se oralment i per escrit.
• Fer connexions: connectar el que s’ha aprés amb la vida real (pròxima o llunyana) i connectar
els sabers de les diferents matèries entre si.
• Participar i comprometre’s, donar servei a la comunitat.
• Treballar cooperativament amb altres.
• Tindre sempre present la perspectiva ètica, tindre intel·ligència emocional i ètica.
• Aprendre al llarg de la vida.
Aquest objectiu es materialitza en l’estructura de les unitats didàctiques del material de l’alum-
ne i en els diferents projectes que conformen la Biblioteca del Professorat.
UNA METODOLOGIA CENTRADA EN L’ALUMNE, PERQUÈ AQUEST ASSOLISCA

UNA VERTADERA COMPRENSIÓ I ES CONVERTISCA EN UNA PERSONA COMPETENT
El projecte SABER FER combina el millor de la tradició escolar i les aportacions de les noves
metodologies. L’escola ha de ser capaç de desenvolupar sabers sòlids, ja que solament és
possible pensar i actuar sobre allò que coneixem amb profunditat, però també d’educar per-
sones que convertisquen el coneixement en acció i amb sòlides habilitats socials i morals. En
el projecte SABER FER:
• L’alumne és el centre del seu propi aprenentatge: es fa preguntes, busca informació i
s’informa, participa, aprén a controlar el seu aprenentatge, emprén projectes…
• Es combinen activitats senzilles i tasques de més complexitat, excel·lents per a desenvolu-
par les competències, ensenyar a pensar als alumnes, resoldre problemes i situacions
reals, desenvolupar el pensament creatiu…
• S’incorpora l’aprenentatge cooperatiu com a element destacat, tant en activitats en el lli-
bre de l’alumne com en projectes específics de la Biblioteca del Professorat.
• Es desenvolupa l’aprenentatge per projectes, tant en el material de l’alumne com en pro-
jectes específics de la Biblioteca del Professorat.
• Es busca una educació que vaja més enllà dels aspectes acadèmics, que plantege situacions
que fomenten la participació dels alumnes, l’actitud emprenedora i que l’alumne s’involucre
en la seua realitat quotidiana, en els problemes i realitats del centre escolar, del seu barri,
però també a escala global i planetària. En definitiva, relacionar aprenentatge i servei a la
comunitat, aprenentatge i compromís social.
Aquesta varietat de plantejaments del projecte SABER FER converteix l’aula en un escenari
d’experiències diverses i enriquidores per a l’alumne.
6 DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. D

UNA ESCOLA INCLUSIVA,
EN QUÈ TOTS DESENVOLUPEN LES SEUES CAPACITATS I TALENTS
e Amb aquesta finalitat, els llibres de l’alumne disposen de seccions d’ampliació i reforç, i la Bi-
blioteca del Professorat de plans de suport i reforç per als alumnes amb dificultats i un pro-
grama d’aprofundiment per als que poden anar més enllà.
UN POTENT SISTEMA D’AVALUACIÓ COM A GARANTIA D’ÈXIT
L’avaluació sempre ha tingut un paper destacat en l’escola. Al llarg de les últimes dècades s’ha
anat imposant una concepció de l’avaluació contínua i formativa, amb l’objectiu de detectar
les dificultats dels alumnes per decidir mecanismes que els permeten superar-les. El paper de
l’avaluació es veurà reforçat amb la LOMQE, que entre altres innovacions introdueix avaluaci-
r ons externes que tots els alumnes han de passar en determinats moments de la vida escolar.
El projecte SABER FER inclou:
• Proves d’avaluació de continguts i proves d’avaluació per competències per a totes les
matèries, relacionades amb els estàndards d’aprenentatge.
• Rúbriques d’avaluació.
• Diferents eines informàtiques:
– Deures, per al seguiment diari dels alumnes
-
– Generador de proves
– Informes i estadístiques
– Biblioteca de proves externes nacionals i internacionals
L’ATENCIÓ ESPECIAL A LES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ

s
s En els llibres de l’alumne i la Biblioteca del Professorat són recurrents les activitats i tasques
- que requereixen l’ús de les TIC.
n
L’ensenyament digital es veu potenciat pels nostres productes digitals, LlibreMèdia i Llibre-
Net, i per l’Aula Virtual, un entorn digital amb productes, aplicacions i serveis per a alumnes i
i professors.
-
s
s
e
,
a
. DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. 7

En què es concreta el projecte
SABER FER
NOUS LLIBRES PER A UNS NOUS TEMPS
Llibres amb una seqüència didàctica centrada en el mateix alumne, en l’adquisició de

competències i en els pressupòsits del pensament creatiu:
• E l punt de partida de les unitats didàctiques és enganxar els alumnes mitjançant
el desafiament, el repte, la curiositat, l’enigma… A partir d’una situació problemàtica:
– Ens fem preguntes. Es diu que el secret de la creativitat i de l’aprenentatge és provocar el
pensament, provocar que els alumnes es facen preguntes, no donar solament respostes…
En aquesta secció s’anima els alumnes a plantejar-se els seus propis interrogants sobre una
qüestió.
– Busquem informació i opinem amb la resta del grup per a la resolució entre tots dels
interrogants plantejats.
• A continuació, es desenvolupen els continguts de la unitat didàctica. Amb el contingut con-
ceptual s’inclouen una sèrie de programes innovadors:
– SABER FER recull l’aprenentatge dels procediments i destreses que es relacionen direc-
tament amb els continguts de la pàgina. Saber i SABER FER formen, per tant, una unitat
d’aprenentatge, no es presenten deslligats.
– Descobreix planteja propostes perquè els alumnes exploren coneixements. En aquestes
propostes és fonamental l’ús de les TIC.
– Interpreta la imatge (el mapa, el gràfic, el dibuix, la fotografia…) ensenya als alumnes
a «aprendre a veure», a observar. Una destresa molt útil en un món com el nostre, en què
l’aspecte visual té un paper cada vegada més gran.
– Compromesos proposa situacions perquè l’alumne s’involucre i es comprometa amb la
societat.
– Claus per a estudiar proporciona als alumnes una guia perquè aprenguen a aprendre, per
recordar i reflexionar sobre el que han estudiat.
• En les activitats finals l’alumne repassa els continguts principals de la unitat i es verifica si
ha aconseguit els estàndards d’aprenentatge determinats per l’administració educativa.
• Les pàgines finals de la unitat permeten realitzar tasques en què s’integren tots els contin-
guts estudiats i, per tant, plantegen situacions molt potents des del punt de vista didàctic.
– Tasques per a desenvolupar diferents formes de pensament:
1. Anàlisi científica.
2. Raonament matemàtic.
3. Anàlisi ètica.
4. Pensament creatiu.
– Tasques per a desenvolupar les competències dels alumnes, en què s’aplica el que han
aprés a situacions reals, de l’àmbit acadèmic, de la vida quotidiana o de la societat. L’alum-
ne utilitzarà tècniques en nous contextos i resoldrà casos pràctics i quotidians.
– Treball cooperatiu.
I, com sempre, llibres amb el tradicional rigor i cura editorial de Voramar/Santillana: textos
clars i adaptats a l’edat; il·lustracions de gran qualitat i amb un alt valor formatiu, capaces de
desencadenar activitats d’anàlisi, observació, relació amb els continguts…; activitats variades,
organitzades per nivell de dificultat, amb diferents objectius…

UNA BIBLIOTECA DEL PROFESSORAT
QUE ATÉN TOTES LES NECESSITATS DELS DOCENTS
e
Per al seu dia a dia a l’aula:
t
• Programació didàctica.
• Recursos didàctics per a cada unitat:
l
… – Introducció i recursos complementaris.
a – Fitxes de reforç i suport.
– Fitxes d’aprofundiment.
s
– Solucionari del llibre de l’alumne.
- • Tutoria, 22 sessions per curs per a donar-vos suport en aquesta tasca.
Competències per al segle XXI. Projectes i tasques per a desenvolupar-les

-
t • Competència lectora: El racó de la lectura i Curiositats de la ciència.
• Competència en el coneixement històric: Grans biografies.
s • Tractament de la informació: Premsa i llenguatge científic i La ciència en el cine.
• Competència científica: activitats.
s
è • Projectes de treball cooperatiu i interdisciplinari.
• Projecte social.
a • Intel·ligència emocional i ètica.
• La premsa a l’aula (més eina digital).
r
Sistema d’avaluació
i • Proves d’avaluació de continguts.
• Proves d’avaluació per competències.
-
• Rúbriques.
• Generador de proves (eina digital).
• Deures digitals.
• Biblioteca de proves d’avaluació externa nacionals i internacionals
(biblioteca digital).
n UNA OFERTA DIGITAL POTENT

-
• Aula Virtual Santillana, un entorn de serveis educatius.
• LlibreNet, un autèntic llibre digital, que permet traure el màxim partit de les noves tecnolo-
gies de la informació.
s
e Té un útil complement en paper, el Quadern d’estudi, que facilita l’estudi dels alumnes.
, • LlibreMèdia, el llibre en paper enriquit amb recursos digitals i eines potents.

Relació d’unitats
per comunitats autònomes
Comun
Castella-la Castella Ceuta Comunitat
Unitats Aragó Cantàbria Fora
Manxa i Lleó i Melilla de Madrid
de Nav
L’univers
✗ ✗ ✗ ✗ ✗ ✗ ✗
i el nostre planeta
La geosfera.
✗ ✗ ✗ ✗ ✗ ✗ ✗
Minerals i roques
L’atmosfera ✗ ✗ ✗ ✗ ✗ ✗ ✗
La hidrosfera ✗ ✗ ✗ ✗ ✗ ✗ ✗
La biosfera ✗ ✗ ✗ ✗ ✗ ✗ ✗
El regne animal.
Els animals ✗ ✗ ✗ ✗ ✗ ✗ ✗
vertebrats
Els animals
✗ ✗ ✗ ✗ ✗ ✗ ✗
invertebrats
Les funcions vitals

✗ ✗ ✗ ✗ ✗ ✗ ✗
en els animals
El regne de les
✗ ✗ ✗ ✗ ✗ ✗ ✗
plantes
Els regnes dels fongs,

els protoctists ✗ ✗ ✗ ✗ ✗ ✗ ✗
i les moneres
L’ecosfera ✗ ✗ ✗
La dinàmica
✗ ✗ ✗
dels ecosistemes
El relleu
i els processos ✗ ✗
geològics externs
Els processos
✗ ✗
geològics interns

Comunitat
Comunitat Illes País Principat Regió
Foral Extremadura Galícia La Rioja
Valenciana Balears Basc d’Astúries de Múrcia
de Navarra
✗ ✗ ✗ ✗ ✗ ✗ ✗ ✗ ✗
✗ ✗ ✗ ✗ ✗ ✗ ✗ ✗ ✗
✗ ✗ ✗ ✗ ✗ ✗ ✗ ✗ ✗
✗ ✗ ✗ ✗ ✗ ✗ ✗ ✗ ✗
✗ ✗ ✗ ✗ ✗ ✗ ✗ ✗ ✗
✗ ✗ ✗ ✗ ✗ ✗ ✗ ✗ ✗
✗ ✗ ✗ ✗ ✗ ✗ ✗ ✗ ✗
✗ ✗ ✗ ✗ ✗ ✗ ✗ ✗ ✗
✗ ✗ ✗ ✗ ✗ ✗ ✗ ✗ ✗
✗ ✗ ✗ ✗ ✗ ✗ ✗ ✗ ✗
✗ ✗ ✗ ✗
✗ ✗ ✗ ✗

L’UNIVERS I EL NOSTRE PLANETA
Introducció i recursos
Introducció i continguts de la unitat. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16
Previsió de dificultats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17
Esquema conceptual . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17
Et recomanem . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18
Ensenyament individualitzat
Reforç i suport
• Continguts fonamentals
Fitxa 1. Resum . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20
• Repàs acumulatiu
Fitxa 2. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21
• Esquemes muts
Fitxa 3. Estructura del sistema solar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22
Fitxa 4. El moviment de rotació. Les estacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23
Fitxa 5. Les fases de la Lluna . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24
Fitxa 6. Els eclipsis i les marees . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25
• Més competent
Fitxa 7. Instruments per a observar els cossos celestes . . . . . . . . . . . . . 26
• Fitxes multilingües
Fitxa 8. Moviment de rotació de la Terra. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28
Fitxa 9. Estacions a l’hemisferi nord. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30
Aprofundiment
• Projectes d’investigació
Fitxa 10. Els misteris de la superfície de la Lluna . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32
Fitxa 11. La petjada humana a la Lluna. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34

• Treballs d’aula
Fitxa 12. Orientació al cel nocturn (I). . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36
Fitxa 13. Orientació al cel nocturn (II) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37
Fitxa 14. Construcció d’un model Terra-Lluna . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 38
Recursos per a l’avaluació

Autoavaluació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41
Avaluació de continguts
• Controls
Control B . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 42
Control A . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44
• Estàndards d’aprenentatge i solucions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 46
Avaluació per competències

• Prova . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 48
Solucionari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 53


INTRODUCCIÓ I RECURSOS
INTRODUCCIÓ DE LA UNITAT P
Durant centúries la humanitat va pensar que era el centre ha fet progressivament possible l’exploració de regions L
de l’univers, i més tard vam creure que havíem perdut cada vegada més llunyanes. e
aquest privilegi en favor del Sol. Hui som conscients Aquest és un tema molt atractiu per als estudiants, sobre a
que vivim sobre un món diminut i fràgil, perdut el qual tenen coneixements previs adquirits en cursos q
en la immensitat i en l’eternitat del cosmos. Per a anteriors (educació primària i fins i tot infantil) o a través i
comprendre les característiques del nostre planeta de pel·lícules de divulgació científica, ciència-ficció, n
(cicle de l’aigua, temperatura, vida, evolució geològica horòscops, mites, contes, còmics, noticiaris o imatges de c
o marees, entre d’altres), cal conéixer la relació satèl·lit, entre d’altres, que exciten la fantasia i, en I
i les interaccions amb la nostra estrella, el Sol, i la conseqüència, la seua motivació per observar el cel. D’altra v
resta dels planetes del sistema solar. Però, actualment, banda, els continguts són idonis per a començar a introduir
aquesta frontera de coneixement s’ha ampliat i ens ha l’alumnat en els mètodes amb què treballa la ciència,
revelat que la nostra existència està lligada a llunyans que comprenguen que a vegades els nostres sentits ens
esdeveniments còsmics i cicles de matèria i energia en E
enganyen i que les observacions poden ser interpretades
l’univers. Des del telescopi de Galileu fins als moderns d’acord amb diferents teories. Per això la importància de
i potents radiotelescopis i telescopis orbitals, la tecnologia l’elaboració de models explicatius dels fets naturals.
CONTINGUTS
SABER • L’univers.
• El sistema solar.
• Els planetes.
• La Terra, un planeta singular.
• Els moviments de la Terra.
• Les estacions.
• La Lluna.
SABER FER • Observar i descriure les constel·lacions.

• Realitzar càlculs matemàtics senzills sobre distàncies i objectes de l’univers.
• Representar els planetes del sistema solar a escala.
• Localitzar els punts cardinals a partir de la posició del Sol a diverses hores del dia.
SABER SER • G
audir de l’observació del cel diürn i nocturn.
• Valorar l’existència de concepcions contraposades sobre la Terra i el Sol
en l’univers i la influència que han tingut en el pensament científic, social, polític
i religiós al llarg de la història.
• Diferenciar la ciència de l’astronomia de l’astrologia, relacionada amb passatemps
o supersticions acientífiques.

PREVISIÓ DE DIFICULTATS
La complexitat conceptual que es deriva de les enormes de procurar explorar tots els recursos al seu abast perquè
escales de temps i espai implicades en els continguts els estudiants puguen experimentar i desenvolupar la visió
astronòmics és absolutament aliena a l’experiència espacial necessària per a una comprensió adequada
quotidiana dels estudiants. S’hi afig també la dificultat d’aquests conceptes.
instrumental, és a dir, els coneixements matemàtics D’altra banda, coneixements previs de tipus esotèric,
necessaris per a manejar aquestes escales, fer càlculs, com els horòscops, o errors conceptuals transmesos per
conversions, etc. determinades pel·lícules de ciència-ficció o altres mitjans,
Igualment important és el fet que la major part dels conceptes dificulten l’adquisició d’una actitud crítica enfront de
van lligats a models tridimensionals, per això el docent hauria coneixements acientífics.
ESQUEMA CONCEPTUAL
Galàxies Cúmuls galàctics

L’univers Components
Estrelles
El Sol
• Mercuri
• Venus
Interiors
• Terra
• Mart
Planetes
• Júpiter
Exteriors • Saturn
El sistema • Urà
Components • Neptú
solar
Satèl·lits
Cinturó d’asteroides
Asteroides
Cinturó de Kuiper
Cometes Núvol d’Oort
Rotació Dies i nits

Moviments
Translació Estacions
La Terra
Rotació
Un satèl·lit:
Moviment • Fases lunars
la Lluna
• Eclipsis
Translació • Marees

ET RECOMANEM
EN LA XARXA LLIBRES
PÀGINES WEB El origen del sistema solar

NASA (Agència Espacial Nord-americana) en espanyol. J.M. Trigo Rodriguez. Ed. Complutense, 2001.
Missions en directe, notícies de la NASA, vídeos, galeries Aquest autor, del qual es poden trobar nombroses
de fotografies i multitud d’enllaços interactius. publicacions en la xarxa, mostra en aquest llibre una visió
assequible del naixement i l’evolució del nostre sistema
Paraules clau: nasa, español.
planetari.
Instituto Astrofísico de Canarias. Centre d’investigació
Cosmos
espanyol amb informació dels observatoris del Teide (Tenerife)
Carl Sagan. Ed. Planeta, 2004.
i Roque de los Muchachos (Gran Canària). Disposa d’una
entrada orientativa per a estudiants que desitgen estudiar Cosmos tracta del desenvolupament conjunt d’astronomia,
astrofísica. ciència i civilització d’una manera amena i assequible.
Paraules clau: iac, canarias. Atlas de estrellas

Serge Brunier. Ed. VOX, 2004.
ASTRORED (Astronomía y Ciencias del Cosmos). Vista
Hi ha nombrosos atles d’estrelles. Aquest es considera un
de la història, la mitologia i els coneixements científics actuals
dels millors per a localitzar fàcilment les 30 constel·lacions
de cada un dels planetes i les llunes del nostre sistema solar.
més belles. Conté 150 magnífiques fotografies, plànols de
Cada pàgina conté textos, imatges, pel·lícules i enllaços
les diferents constel·lacions amb el nom i la localització de
addicionals.
les estrelles que les componen, i també la història i les
Paraules clau: nueve planetas, astrored. característiques físiques de cada una (mida, lluminositat,
Solarviews. Vívida aventura multimèdia del sistema solar etc.).
i els seus components i de la història de l’exploració Descubrir la Luna. Más de 300 localizaciones lunares
de l’espai. Té una part dedicada a «Recursos» didàctics amb Jean Lacroux i Christian Legrand. Ed. Larousse, 2007.
propostes de pràctiques interessants (apartat en anglés). Obra concebuda com una guia turística per a descobrir
Paraules clau: solarviews. la geografia lunar. Presenta 14 sessions guiades d’observació,
de la lluna nova a la lluna plena. Nit rere nit el lector coneix
GLORIA. Significa «GLObal Robotic-telescopes Intelligent
amb exactitud quins són els mars, cràters i muntanyes de
Array». És la primera xarxa de telescopis robòtics del món
cada observació. Inclou un mapa mòbil de la Lluna.
d’accés lliure. En un entorn Web 2.0., els usuaris poden fer
investigació en astronomia mitjançant l’observació amb
telescopis robòtics, i/o anàlisis de les dades que altres usuaris
han adquirit amb GLORIA, o des d’altres bases de dades de DVD
lliure accés, com l’Observatori Virtual Europeu.
Paraules clau: GLORIA, Project. Cosmos. Midas Home Video.
Sèrie de 13 episodis dirigits per Carl Sagan i basats en el
llibre homònim. Aborden temes com els orígens de la vida,
APPS PER A TAULETES I TELÈFONS INTEL·LIGENTS
la composició d’estrelles i galàxies, els viatges interestel·lars
Google Sky Map (Android). Mapa estel·lar amb informació o la cerca de vida extraterrestre, entre d’altres.
sobre planetes, estrelles, constel·lacions i objectes de cel
La Lluna en directe. Warner Home Video.
profund. Serveix com a identificador i com a instrument per
Director: Rob Sitch (Austràlia).
a orientar-se.
Prenent com a base un fet real, aquesta pel·lícula narra
Star Walk (IOS). Mapa estel·lar amb informació de planetes, les emocions, el drama i l’humor presents en la missió de
estrelles, constel·lacions i objectes de cel profund. l’Apollo 11 al juliol de 1969, així com el paper que hi tingué
Explorador del sistema solar (Neil Burlock). Per a explorar Austràlia en emetre per televisió l’històric aterratge lunar.
dotzenes de planetes, llunes i asteroides, amb gràfics d’alta
definició i música atmosfèrica.
Fases de la Luna Lite (Omphalos Software).
Calculadora d’Eclipsis (Serviastro-Universitat de Barcelona).
Aplicació de càlcul i simulació d’esdeveniments astronòmics
(predicció d’eclipsis, com es veuran des del nostre punt
d’observació, etc.).
NASA. App en anglés, amb les últimes imatges, vídeos,
notícies, tuits, etc.
18 DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

Ensenyament
individualitzat
Reforç i suport
Aprofundiment

FITXA 1 REFORÇ I SUPORT
Continguts fonamentals
RESUM
• Components:
– Cúmuls de galàxies. Formats per agrupacions de galàxies.
– Galàxies. Formades per milers de milions d’estrelles.
– Estrelles. Masses de gasos incandescents. Algunes
posseeixen sistemes planetaris, formats per planetes,
L’univers satèl·lits, asteroides i cometes.
• Unitats de mesura:
– Any llum. Distància que recorre la llum en un any,
uns 9,5 bilions de quilòmetres
– Unitat astronòmica (UA). Distància de la Terra al Sol,
uns 150 milions de quilòmetres.
El sistema Sistema planetari de l’estrella Sol. Format pel Sol, els planetes
interiors (Mercuri, Venus, Terra i Mart) i exteriors (Júpiter, Saturn,
solar
Urà i Neptú), satèl·lits, asteroides i cometes.
• Característiques especials: intens camp magnètic, atmosfera

respirable, temperatura mitjana de 15 °C, aigua que circula
realitzant el cicle de l’aigua, intensa activitat geològica,
existència d’éssers vius i presència d’un gran satèl·lit, la
Lluna.
• Components: geosfera, part rocosa; hidrosfera, part aquosa;
La Terra atmosfera, part gasosa (aire), i biosfera, éssers vius del
planeta. Poden viure en el medi aquàtic i terrestre.
• Moviments:
– Rotació sobre el seu eix: origen dels dies i les nits.
– Translació al voltant del Sol: responsable de la successió
de les estacions de l’any.
Únic satèl·lit de la Terra. Els seus moviments de rotació i

translació duren 28 dies, per això sempre mostra la mateixa
La Lluna cara. Presenta quatre fases: lluna nova, quart creixent, lluna
plena i quart minvant. Per atracció gravitatòria produeix les
marees. El seu moviment de translació origina eclipsis.
ACTIVITATS
1 Amb l’ajuda de les dades subministrades pel llibre duració de l’any (període orbital o de translació),
de text i de cerques en Internet, fes una taula components majoritaris de la seua atmosfera,
amb les característiques principals de cada un temperatura superficial mitjana i nombre de satèl·lits.
dels planetes del sistema solar: distància mitjana
al Sol en UA, massa (Terra = 1), mida (radi 2 A partir de la taula anterior, raona en què es basa
o diàmetre), duració del dia (període de rotació), la divisió en planetes interiors i exteriors.

Repàs acumulatiu
1 Copia aquesta taula en el quadern i completa-la. 6 Respon a aquestes preguntes.

a. Si ens posem mirant al Sol a l’alba, cap a quin punt
Astres cardinal assenyalarà la nostra ombra?
i conjunt Què són i com són
b. En quin moment del dia és més curta la nostra ombra?
d’astres
I més llarga? Explica per què en cada cas.
Galàxies c. Per què canvia de posició l’ombra?
Nebuloses 7 Indica quines de les frases següents són vertaderes (V)

o falses (F), i raona la resposta.
Estrelles
a. Si visqueres en un lloc amb clima fred a l’hemisferi
Planetes nord i volgueres construir una casa que a l’hivern
aprofitara la major quantitat de llum i calor solar
Satèl·lits possibles, hauries d’orientar les finestres cap al
sud.
Cometes b. Per orientar-te a la nit a l’hemisferi nord t’has de fixar
en la posició de Mart.
Asteroides
c. Quan veiem una estrella que es troba a 5 milions d’anys
llum, la imatge que percebem correspon al moment
actual.
2 Copia aquesta taula en el quadern i completa-la.
8 Relaciona en el quadern les dues columnes.
La teua «adreça galàctica»
Lluna •
Planeta on vius
Sol • • Té llum pròpia
Sistema d’astres Planeta • • Reflecteix la llum d’un altre
a què pertany el astre
Estrella •
teu planeta
Galàxia on està el
sistema d’astres 9 Explica què és un equinocci. Indica en quines dates
aproximades de l’any tenen lloc.
10 El joc dels errors. Una de les dues vinyetes està

3 Completa aquestes frases en el quadern.
equivocada, sabries assenyalar quina és? Justifica
a. La Terra té dos moviments, que són la resposta.
i .
b. El Sol ix per l’ i s’amaga per A
l’ .
c. Els cossos que giren al voltant del Sol
s’anomenen .
d. Quan la Lluna està tota il·luminada
s’anomena .
e. L’estrella polar sempre marca el punt
B
cardinal .
4 Ordena de major a menor aquests astres.
Terra – Júpiter – Lluna – Saturn – Sol – Mart
5 Explica aquest fet: al llarg del dia el Sol entra per

diferents finestres de casa.

Esquemes muts
Nom: Curs: Data:
ESTRUCTURA DEL SISTEMA SOLAR E

Esquemes muts
Nom: Curs: Data:
EL MOVIMENT DE ROTACIÓ
LES ESTACIONS

Esquemes muts
Nom: Curs: Data:
LES FASES DE LA LLUNA E

Esquemes muts
Nom: Curs: Data:
ELS ECLIPSIS I LES MAREES

Més competent
Instruments per a observar els cossos celestes
Des del començament de la humanitat, el cosmos ha xvii el cel va començar a ser observat mitjançant ins·
sigut objecte d’observació i de registre. Fins al naixe· truments que es van anar perfeccionant progressiva·
ment dels primers telescopis, els ulls van ser els únics ment fins a assolir la tecnologia suficient per a instal·
instruments d’observació i registre. A partir del segle lar-los en naus espacials.
Manual pràctic d’instruments d’observació astronòmica
1. L’ull humà. És un bon instrument per a l’observa· construïts amb relativa facilitat. Un refractor de 20
ció astronòmica. Gràcies a l’ull, la humanitat va des· centímetres de diàmetre permet veure objectes de
cobrir el Sol, la Lluna i les seues fases, els eclipsis, la cel profund (cúmuls estel·lars, nebuloses i algunes
nostra Terra, cinc planetes (Mercuri, Venus, Mart, galàxies), detalls de la superfície lunar i d’alguns pla·
Júpiter i Saturn), les estrelles, les estrelles fugaces, els netes.
cometes i la nostra galàxia. 4. La càmera fotogràfica. Permet el registre d’imat·
2. Els prismàtics. Permeten observar els satèl·lits de ges astronòmiques molt tènues ja que, en exposició,
Júpiter, els accidents lunars, moltes nebuloses i cúmuls rep grans quantitats de llum. Són ideals per a fotogra·
estel·lars, la galàxia d’Andròmeda i molts cometes no fiar constel·lacions (exposició de 15 a 20 segons) o
perceptibles a ull nu. En la coberta dels prismàtics hi moviments estel·lars (exposició superior a 20 segons).
ha dos nombres separats per una x. El primer repre· 5. Els instruments d’observació sobre satèl·lits.
senta l’augment; el segon, el diàmetre de les lents Igual que passa amb els grans telescopis terrestres,
objectius en mil·límetres. són instruments d’investigació. Gràcies a la xarxa, po·
3. Els telescopis. N’hi ha de lents (refractors), d’espill dem observar-ne les imatges en les pàgines dels ob·
(reflectors) i de lents i espills (catadiòptrics). Els més servatoris i institucions responsables.
assequibles són els reflectors, que a més poden ser
A B C D

ACTIVITATS
1 Respon. 5 C
ONSCIÈNCIA I EXPRESSIÓ CULTURAL. Busca en la xarxa
a. Quin tipus d’objecte o fenomen representen una imatge del quadre Nit estrellada de Van Gogh.
les fotografies anteriors? Comenta la visió del genial artista sobre com apareixen
les estrelles al cel nocturn.
b. Amb quin instrument han sigut realitzades?
c. Quina diferència hi ha entre la imatge B i totes les altres? 6 COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA. Llig i respon.
d. Et sembla fàcil obtindre la fotografia C? Per què?
Ja fa uns 10 mesos que ens arribà la notícia que
2 Dels prismàtics següents: Peta, 20 × 80; Ganon, 8 × 30; un cert belga havia fabricat una ullera de llarga
Cegex, 10 × 20, i Fujixi, 7 × 50. Indica: el de més augment, vista mitjançant la qual els objectes visibles molt
el de menys augment, el més gran i el més xicotet. allunyats de l’ull de l’observador es discernien
molt clarament com si es trobaren pròxims […],
3 Indica quin instrument utilitzaries per a veure: anells circumstància que em va induir a l’elaboració
de Saturn, una nebulosa, un cúmul estel·lar, el conjunt d’un instrument semblant […], abans de tot em
de les constel·lacions, el moviment de la volta celeste, vaig procurar un tub de plom als extrems del
els cràters de la Lluna, una pluja d’estrelles, una galàxia, qual vaig adaptar dues lents de vidre, totes dues
un cometa llunyà i un eclipsi de Sol. planes per una cara mentre que per l’altra eren
convexa l’una i còncava l’altra…
4
Per a calcular la relació que hi ha entre la llum que reben dos Galileu, El missatge i el missatger sideral
instruments d’observació, es divideix el radi al quadrat de
l’objectiu (lent o espill) d’un dels instruments pel radi al
quadrat de l’altre. a. A quin instrument es refereix Galileu?
a. Calcula quantes vegades és més lluminós el gran telescopi b. Posa en un cercador d’Internet «ullera de Galileu»
de Canàries que altres instruments famosos, tenint en i dibuixa l’instrument de què parlem basant-te en
compte que té un radi de 500 centímetres. la informació obtinguda.
b. Copia aquesta taula en el quadern i completa-la. c. Escriu el significat dels termes còncau i convex.
Si el resultat et sorprén, busca’n una explicació.
Telescopi espacial Hubble Telescopi M. Palomar Ull humà

Instruments
Radi: 210 cm Radi: 250 cm Radi: 0,2 cm
Relació
TREBALL COOPERATIU
Compra d’un telescopi per al centre escolar 2. La qualitat òptica dels diferents instruments ha de
ser semblant.
El director del departament de Biologia i Geologia
encarrega a un grup de 1r d’ESO l’adquisició d’un 3. El telescopi (lent o espill objectiu) ha de tindre en-
telescopi que ha de posseir les característiques se- tre 15 i 20 cm de diàmetre.
güents: 4. La distància focal ha de ser com a mínim de 100 cm.
1. Entre totes les opcions possibles, s’ha de triar la 5. Es valorarà que el telescopi tinga muntura equa-
de preu més baix. El preu no ha d’excedir els 1 000 torial, encara que no és condició necessària.
euros, que inclouran el transport fins al centre es- Formeu grups de cinc alumnes i presenteu les pro-
colar. postes de compra al grup classe.

Fitxes multilingües
MOVIMENT DE ROTACIÓ DE LA TERRA
2. Sentit de gir
1. Equador
7. Dia 3. Hemisferi nord
8. Nit
4. P
la equatorial
6. Eix de
rotació 5. Hemisferi sud
Romanés Àrab Xinés
1. 1 1.
2. 2 2.
3. 3 3.
4. 4 4.
5. 5 5.
6. 6 6.
7. 7 7.
8. 8 8.

MOVIMENT DE ROTACIÓ DE LA TERRA
EARTH’S ROTATION MOVEMENT
LE MOUVEMENT DE ROTATION DE LA TERRE
ERDROTATION
2. Sentit de gir
1. Equador
7. Dia 3. Hemisferi nord
8. Nit
4. P
la equatorial
6. Eix de
rotació 5. Hemisferi sud
Anglés Francés Alemany
1. Equator 1. Équateur 1. Äquator
2. Direction of turn 2. Sens de rotation 2. Drehrichtung
3. Northern hemisphere 3. Hémisphère nord 3. Nördliche Erdhalbkugel
4. Equatorial plane 4. Plan équatorial 4. Äquatore Ebene
5. Southern hemisphere 5. Hémisphère sud 5. Südliche Erdhalbkugel
6. Rotational axis 6. Axe de rotation 6. Drehachse
7. Day 7. Jour 7. Tag
8. Night 8. Nuit 8. Nacht

1
REFUERZO Y APOYO
1
REFUERZO Y APOYO
REFORÇ I SUPORT
FITXA 9 REFUERZO Y APOYO
Fichas
Fichas multilingües
multilingües
Fichas multilingües
ESTACIONES EN EL HEMISFERIO NORTE
ESTACIONES EN EL HEMISFERIO NORTE
ESTACIONES ENAEL
ESTACIONS HEMISFERIO
L’HEMISFERI NORTE
NORD
ANOTIMpuRILE îN EMISFERA NORdICĂ
北半球的季节
北半球的季节
北半球的季节
2. 21 de marzo.
8. 21 de junio.
1. Primavera 2.2.
2.21
21dede
Equinoccio
21 dedemarzo.
primavera
març.
marzo. 3. Invierno
1. Primavera Equinoccio
Equinocci de
dede primavera
primavera
3. 3.
verano 1. 1.
Primavera Equinoccio primavera Invierno
8.8. 21 de
Solsticio de
8.2121dede
junio.
juny.
junio.
Primavera Hivern
3. Invierno 4. 22 de diciembre.
Solsticio
Solstici de verano
d’estiu
Solsticio de verano 4.4.
2222
4. dede
Solsticio
22 de
diciembre.
de invierno
desembre.
diciembre.
Solsticio de invierno
Solstici d’hivern
Solsticio de invierno
7. Verano 5. Otoño
6. 22 de septiembre. 5. Otoño
7. 7. Verano
Estiu
7. Verano 6. 22 de septiembre.
Equinoccio
6.
6.22
22de de otoño
desetembre.
septiembre.
5. Tardor
5. Otoño
Equinoccio
Equinocci de
de de otoño
tardor
Equinoccio otoño
Rumano Árabe Chino

Rumano Árabe Chino
Romanés
Rumano Àrab
Árabe Xinés
Chino
1. Primăvara 1 1. 春天
2. 21 martie. Echinocţiul 2 2. 3月 21日。春分
2. 21 martie. Echinocţiul 2 2. 3月 21日。春分
2. de
21 primăvară
martie. Echinocţiul 2 2. 3月 21日。春分
de primăvară
de primăvară
3 3. 冬天
3 3. 冬天
3. Iarna 3 3. 冬天
3. Iarna
3. Iarna
4 4. 12月 22日。冬至
4 4. 12月 22日。冬至
4. 22 decembrie. Solstiţiul 4 4. 12月 22日。冬至
4. 22
4. de
decembrie. Solstiţiul
22 iarnă
decembrie. Solstiţiul
5 5. 秋天
de iarnă 5 5. 秋天
de iarnă 5 5. 秋天
5. Toamna 6 6. 9月 22日。秋分
6 6. 9月 22日。秋分
5. Toamna
5. Toamna 6 6. 9月 22日。秋分
6. 22 septembrie. Echinocţiul 7 7. 夏天
6. 22 septembrie. Echinocţiul 7 7. 夏天
6. de
22 toamnă
septembrie. Echinocţiul 7 7. 夏天
de toamnă 8 8. 6月 21日。夏至
de toamnă 8 8. 6月 21日。夏至
7. Vara 8 8. 6月 21日。夏至
7. Vara
7. Vara
8. 21 iunie. Solstiţiul de vară
40 DÍA A DÍA EN EL AULA BIOLOGÍA Y GEOLOGÍA 1.° ESO Material fotocopiable © Santillana Educación, S. L.
40 DÍA A DÍA EN EL AULA BIOLOGÍA Y GEOLOGÍA 1.° ESO Material fotocopiable © Santillana Educación, S. L.
40
30 BIOLOGIA
DIA A DIA A L’AULADÍA AULA BIOLOGÍA
A DÍA EN IELGEOLOGIA 1r ESO YMaterial
GEOLOGÍA 1.° ESO ©Material
fotocopiable Edicionsfotocopiable © Santillana Educación, S. L.
Voramar, S. A./Santillana D

ESTACIONS A L’HEMISFERI NORD
SEASONS OF THE YEAR IN THE NORTHERN HEMISPHERE
LES SAISONS DANS L’HÉMISPHÈRE NORD
JAHRESZEITEN IN DER NÖRDLICHEN ERDHALBKUGEL
2. 21 de març.
1. Primavera Equinocci de primavera
8. 21 de juny. 3. Hivern
Solstici d’estiu 4. 22 de desembre.
Solstici d’hivern
7. Estiu 5. Tardor
6. 22 de setembre.
Equinocci de tardor
1. Spring 1. Printemps 1. Frühling
2. March 21. Vernal 2. 21 Mars. Équinoxe de 2. 21. März.

equinox printemps Frühlingsäquinoktium
3. Winter 3. Hiver 3. Winter
4. December 22. Winter 4. 22 décembre. Solstice 4. 22. Dezember.

solstice d’hiver Wintersonnenwende
5. Autumn 5. Automne 5. Herbst
6. September 22. Autumn 6. 22 Septembre. Équinoxe 6. 22. September.

equinox d’automne Herbstäquinoktium
7. Summer 7. Été 7. Sommer
8. June 21. Summer solstice 8. 21 Juin. Solstice d’été 8. 21. Juni.

Sommersonnenwende
.
.

FITXA 10 APROFUNDIMENT
PROJECTES D’INVESTIGACIÓ
Els misteris de la superfície de la Lluna

A B
A la superfície de la Lluna es diferencien planures fosques, anomenades «mars» pels antics

astrònoms, i regions elevades de colors més clars i lluents amb una alta densitat de cràters
i de cadenes muntanyoses anomenades «terres».
FULL DE RUTA
Objectiu: realitzar una investigació sobre l’origen • Grans diferències entre la superfície terrestre
de les diferents regions lunars. i la superfície lunar.
Investigacions suggerides: Fonts d’investigació:

• Explicar les grans diferències entre els mars • El verdadero color de la Luna (foto de Chang'e 3).
i les terres lunars. Paraules clau: color, luna, Francis, Naukas.
• Com s’han originat els cràters lunars? • Asociación Astronómica Andrómeda. Los colores
• Quin significat tenen les superfícies cristal·lines de la Luna.
brillants, visibles des de la Terra, que irradien des Paraules clau: asociación, Andrómeda. Poseu
del centre d’alguns cràters com el de Tycho? en el cercador del blog: colores, Luna.
• Cosmos, Carl Sagan. Ed. Planeta.
Altres investigacions suggerides:
• Los amantes de la Astronomía, Colin A. Ronan.
• Diferenciar cràters d’impacte meteorític de cràters Ed. Blume.
d’origen volcànic.
• Guía para observar la Luna, Gerald North. Omega, 2008.
• Semblances i diferències entre les roques de la Lluna
• Astronomía general: teoría y práctica, David Galadi.
i la Terra (edat i composició).
Omega, 2001.
• Quins cràters es formaren abans i quins després
en la imatge B? Presentació: informe escrit i presentació digital.
• Per què hi ha tan poca varietat de colors a la Lluna?
Duració de l’elaboració: una setmana.
• Per què hi ha tants cràters a la superfície
de la Lluna? Realització: equips de 3 a 5 persones.
• Per què els cràters de la Lluna es troben arran
de terra i no als cims de les muntanyes?
Continuen formant-se cràters a la Lluna actualment?

TINGUES EN COMPTE QUE
• La Lluna no posseeix atmosfera ni aigua superficial que forme una hidrosfe-
ra, per aquesta raó no hi ha a la superfície lunar fenòmens de meteorització
semblants als que tenen lloc a la Terra.
• És important per a aquesta investigació observar la relació que hi ha entre
els diferents cràters: superposicions, contactes, etc.
• Els mars lunars són extenses planures que no contenen ni una sola gota
d’aigua.
• Les oscil·lacions tèrmiques de la superfície lunar són molt àmplies segons
que reben o no la llum solar.
EL QUE HAS DE SABER
• Meteorit: fragment rocós o metàl·lic procedent de l’espai que assoleix la superfície

de la Terra, la Lluna o altres planetes del sistema solar.
• Cràter: depressió circular o el·líptica, a manera de con invertit, limitada per una vora
abrupta.
• Cràter volcànic: obertures o boques d’erupció dels volcans (per on ixen els gasos,
laves, etc.).
• Cràter d’impacte meteorític: depressions originades sobre la superfície sòlida
d’un cos planetari per l’impacte d’un meteorit.
• Magma: líquid a alta temperatura (per damunt de 600 °C) que origina roques per
solidificació deguda a refredament.
• Basalt: roca magmàtica volcànica de color fosc procedent de la solidificació de lava
molt fluida.
• Albedo: percentatge de radiació que reflecteix una superfície en relació amb la
radiació que incideix sobre aquesta. La neu, per exemple, té una albedo alta, perquè
reflecteix el 86 % de la llum que rep, mentre que l’albedo dels oceans és de 5 a 10 %.
L’albedo de la Lluna és igual a 7 %.

La petjada humana a la Lluna

PRECEDENTS HISTÒRICS
Apollo 11 va ser la missió espacial que La primera «passejada lunar» va ser Un tercer membre de la missió,
per primera vegada portà persones a transmesa en temps real per la Michael Collins, es va quedar en
la Lluna; precisament, Neil Armstrong televisió a tot el món. Neil Armstrong, òrbita, conduint el mòdul de
i Buzz Aldrin (dels Estats Units), el quan posà el peu sobre la superfície comandament que va fer tornar
20 de juliol de 1969, a les 20:18 UTC. lunar, descrigué l’esdeveniment amb els astronautes. La missió finalitzà
Els dos junts van recollir 21,5 quilograms aquestes paraules: «Aquest és un petit el 24 de juliol, amb l’amaratge a
de material lunar que portaren a la Terra. pas per a un home, però un salt de l’oceà Pacífic.
gegant per a la humanitat».
FULL DE RUTA
Objectiu: realitzar una investigació sobre la petjada • La carrera espacial (breve historia de...).
humana a la Lluna. Alberto Martos. Nowtilus, 2009.
• La carrera espacial: del Sputnik al Apollo 11.
Investigacions suggerides:
Ricardo Artola. Alianza, 2009.
• Per què quedaren tan marcades les primeres
• Exploración planetaria (¿qué sabemos de?).
petjades dels astronautes de l’Apollo 11 sobre la Lluna?
Rafael Rodrigo. La catarata, 2012.
• Quant de temps tardaren a desaparéixer i per què?
Duració de l’elaboració: 4-5 sessions.
Altres investigacions suggerides:
• Són falses, les fotografies de la missió Apollo 11? Realització: equips de 3 a 5 persones.
• Problemes per a un viatge d’anada i tornada a la Lluna: Presentació: informe. En el cas del debat sobre
mitjans de transport, maniobres d’envol terrestre, la veracitat de les fotografies de l’Apollo 11, una
allunatge, envol lunar i aterratge. guia per a un debat de 30 minuts entre partidaris
• Què hauries de fer si volgueres ser astronauta? de la versió científica oficial i les teories que posen
en dubte l’arribada a la Lluna l’any 1969, amb
Fonts d’investigació: participació del grup classe.
• La polémica sobre la llegada del hombre a la Luna (I).
Web oficial de Valeria Ardante.
Paraules clau: llegada, hombre, Luna, Valeria, Ardante.

Has de considerar diversos factors, com ara:

• La intensitat gravitatòria de la Lluna és la sisena part de la gravetat terrestre.
• El tipus de sòl lunar: va des de textura rocosa fins a una regolita pulverulen-
ta.
• La Lluna no posseeix atmosfera ni aigua superficial que forme una hidrosfe-
ra, per això no es donen a la superfície lunar fenòmens de meteorització
semblants als que tenen lloc a la Terra.
EL QUE HAS DE SABER
• UTC: sigles de temps universal coordinat (en anglés, Universal Time Coordinated).
És el principal estàndard de temps pel qual el món regula els rellotges
i el temps.
• Allunatge: descens controlat d’un vehicle sobre la superfície de la Lluna.
• Amaratge: impacte controlat d’una aeronau sobre una superfície aquàtica.
• Regolita lunar: part més superficial de l’escorça lunar formada per partícules
de mida reduïda, moltes de les quals es comporten mecànicament
com a cendra.
• Apollo: nom mitològic que la NASA va aplicar a les missions espacials tripulades
cada una per tres astronautes, dels quals dos allunaven. Es van realitzar 7
missions, de l’Apollo 11 a l’Apollo 17, que van permetre l’allunatge de 12
astronautes. La missió Apollo 13 hagué de ser avortada a causa d’una explosió
al mòdul de comandament.

TREBALLS D’AULA
Orientació al cel nocturn (I) O

PER A COMENÇAR
El més important és que hi haja un cel clar i sense A continuació, t’ensenyarem com localitzar algunes
contaminació lluminosa. Com a guia necessitem un de les constel·lacions i estrelles més importants. Tin-
mapa celeste. També necessitem localitzar el nord, gues en compte que algunes són visibles només en
per a la qual cosa ens pot servir una brúixola. determinades èpoques de l’any.
LOCALITZACIÓ DE L’ESTRELLA POLAR LOCALITZACIÓ DE L’ESTRELLA POLAR

Podem trobar el nord sense utilitzar una brúixola. Identifiquem (tardor-hivern)
l’Óssa Major i, a partir d’aquesta, l’Óssa Menor. L’estrella polar Si ens trobem a la tardor o a l’hivern, podem utilitzar
forma part d’aquesta constel·lació i està situada exactament també la constel·lació de Cassiopea, que té forma de W.
al nord. Està oposada simètricament a l’Óssa Major respecte
de la polar.
Estrella
polar Óssa Major
Estrella
polar
Óssa
Major Cassiopea
Óssa
Menor
Óssa Menor A
e
h
LOCALITZACIÓ DE CEFEU c
o
Estrella ACTIVITATS c
polar
1 USA LES TIC. Si observes amb atenció el carro de l’Óssa

Cefeu Major, podràs arribar a distingir que, de les tres estrelles
Óssa Menor
que formen la llança del carro (o cua de l’óssa), la del mig
és un sistema format per dues estrelles, una de més
Óssa brillant i una altra de més tènue. Investiga quins són els
Major noms d’aquestes estrelles.
LOCALITZACIÓ DEL LLEÓ 2 En cas que no arribes a distingir-les a simple vista

o si encara veient-les volgueres arribar a veure-les
separadament, quins instruments d’observació
utilitzaries?
3 La distància entre Alcor i Mizar és d’un quart

Lleó d’any llum. Calcula aquesta magnitud en quilòmetres.
4 USA LES TIC. Entre les constel·lacions proposades

Óssa en la fitxa es troba Lleó, que és visible al cel de
Major l’hemisferi nord des del desembre fins al maig. Localitza
quina és l’estrella més brillant d’aquesta constel·lació,
esbrina’n el nom i indaga sobre què representa dins de
la figura mitològica del lleó.

TREBALLS D’AULA
Orientació al cel nocturn (II)

PER A CONTINUAR
Per a continuar la nostra exploració del cel nocturn, necessitem localitzar altres constel·lacions, com ara Orió.
A partir d’aquestes podem identificar-ne moltes més.
ASPECTE D’ORIÓ L
OCALITZACIÓ
DE CA MAJOR
I CA MENOR Ca Menor Orió
Orió
Localitzarem aquestes
dues constel·lacions a
partir d’Orió.
Sírius
Betelgeuse
Ca Major
Cinturó
d’Orió LOCALITZACIÓ
DE TAURE I BESSONS
Aquestes dues
Taure
constel·lacions també
es poden identificar Bessons
A l’hemisferi nord, la constel·lació d’Orió només és visible fàcilment, una vegada
entre els mesos de novembre i febrer. Per a trobar-la ens trobat Orió.
hem de fixar en les tres estrelles seguides que formen el
característic cinturó d’Orió, també anomenat les Tres Maries
o els Reis Mags. Altres estrelles que destaquen de la
Orió
constel·lació són Betelgeuse i Rigel.
ACTIVITATS
g
1 Orió (el caçador) és una de les constel·lacions més que transcorria entre dues posicions idèntiques de
prominents al cel nocturn d’hivern, ja que les seues Sírius, coincident amb el solstici d’estiu i l’inici de les
estrelles són visibles des d’ambdós hemisferis. inundacions del Nil. Quina és la causa que aquesta
Segons la mitologia grega, el caçador va morir per estrella fóra visible durant alguns mesos de l’any i
la picada d’un escorpí i al cel es representa la seua s’anara desplaçant fins a desaparéixer al cel per ocupar
fugida, de manera que desapareix per l’oest just la mateixa posició 365 dies més tard?
abans que l’Escorpió aparega per l’est. Pots explicar
aquest moviment tenint en compte els coneixements 4 A partir de la constel·lació d’Orió pots localitzar
actuals?
les de Taure i Bessons. L’estrella més brillant de Taure
s’anomena Aldebaran, una estrella gegant roja, amb
2 L’estrella més brillant de tot el cel nocturn vista des de la un radi 44 vegades més gran que el radi solar. Quan
Terra és Sírius, i per això es troba present des de temps representem a escala el sistema solar, si al diàmetre
prehistòrics en la mitologia, les religions i els costums de de la Terra li donem un valor de 0,9 mm (per arredonir
nombroses cultures. En quina constel·lació es troba l’assimilem a 1 cm), el Sol l’hauríem de representar
aquesta estrella? per una esfera d’1 m de diàmetre. Al pati del teu centre
educatiu, mesura i marca mitjançant punts el diàmetre
3 Els antics astrònoms i matemàtics egipcis determinaren d’Aldebaran per a fer-te una idea de la seua mida
la duració de l’any en 365,25 dies, comptant el temps comparada amb la del Sol.

TREBALLS D’AULA
Construcció d’un model Terra-Lluna

Material
OBJECTIU
• Dues boles de fusta, suro blanc o plastilina. Una de les boles ha de ser
Construir una maqueta
d’1 cm de diàmetre. El diàmetre de l’altra l’hauràs de calcular tu, segons
d’un sistema Terra-Lluna,
aquestes indicacions.
per poder observar
com es formen els • Un llistó de fusta, claus, caragols o cola.
eclipsis.
PROCEDIMENT
Realitzar els càlculs necessaris Construeix la maqueta

1 El diàmetre de la Lluna i el de la Terra guarden 1 Agafa les dues boles, una d’1 cm i l’altra del diàmetre
una relació 1:4. És a dir, la Terra té un diàmetre que has calculat. Pots pintar de blau la bola que
4 vegades superior al de la Lluna. representa la Terra.
2 La distància entre la Terra i la Lluna 2 Marca en el llistó dos punts, separats per
és de 30 vegades el diàmetre de la Terra. la distància que has calculat. Subjecta les boles
3 Si tens una bola d’1 cm de diàmetre que representa en aquests punts. Subjecta en cada un una de les
la Lluna, calcula quin serà el diàmetre de la bola que boles. Les pots subjectar amb claus o caragols que
representa la Terra i quina serà la longitud del llistó travessen el llistó, o bé apegant-les amb cola.
que necessites per a situar ambdós astres a la distància Et recomanem una cola forta, a base de cianoacrilat,
oportuna. o bé cola de contacte.
Bola que representa

Bola d’1 cm de diàmetre, Llistó la Terra
que representa la Lluna de fusta
G FG FG F
5 cm
ACTIVITATS
1 Calcula el diàmetre de la bola gran i la distància entre una taca fosca xicoteta sobre la bola de la Terra,
les boles. on s’està produint l’eclipsi.
• Per a reproduir un eclipsi de Lluna hem de capgirar
2 Una vegada construïda la nostra maqueta, la podem el llistó i fer entrar la bola de la Lluna dins de l’ombra
utilitzar per a simular eclipsis de Sol i de Lluna. Per fer-ho, de la bola de la Terra.
eixirem al carrer amb la maqueta un dia assolellat. La
primera cosa serà situar el llistó en direcció al Sol. Per a 3 Pensa en altres fenòmens que podries reproduir amb la
aconseguir-ho, cal observar l’ombra de la maqueta a terra: maqueta, utilitzant una llanterna per a canviar amb més
les ombres de les dues boles han de coincidir. facilitat la direcció de la llum del Sol. Per exemple, tracta
• Per a reproduir un eclipsi de Sol cal fer coincidir l’ombra de reproduir les fases lunars.
de la Lluna sobre la de la Terra, aquesta ombra produeix

Autoavaluació

D

AUTOAVALUACIÓ
Nom: Curs: Data:
1 Què és una unitat astronòmica? 7 Assenyala l’opció vertadera:

a. El conjunt format pel Sol i els planetes. a. El Sol ix sempre pel mateix punt de l’horitzó situat
b. El conjunt Terra-Lluna. a l’est.
c. La distància de la Terra al Sol. b. El Sol ix exactament per l’est només dos dies l’any
(equinoccis).
d. El conjunt de satèl·lits del planeta.
c. El Sol ix sempre per l’oest.
2 Què mesura l’any llum? d. El Sol només ix per l’est durant el solstici d’estiu.
a. El temps que tarda la llum a recórrer una distància

determinada.
8 Els eclipsis de Sol tenen lloc:
b. La velocitat de la llum en un any viatjant a. Al mateix temps a tota la Terra.

a 300 000 km/s. b. Quan el planeta Mart tapa el disc del Sol.
c. La distància que recorre la llum en un any. c. En l’equinocci de primavera o prop d’aquest.
d. No és una unitat de mesura. d. Quan la Lluna s’interposa entre el Sol i la Terra.
3 Com s’anomena la teoria que considera que el Sol 9 Quan hi ha lluna nova no la veiem perquè:
és el centre de l’univers? a. La llum del Sol ens impedeix veure-la.
a. Big bang. b. Passa per darrere del Sol i aquest l’oculta.
b. Heliocèntrica. c. La Lluna mostra la cara que no està il·luminada.
c. Orbital. d. La Terra es troba entre el Sol i la Lluna.
d. Geocèntrica.
10 Les marees són desplaçaments de l’aigua del mar
4 Els planetes gegants gasosos són: deguts:
a. Mercuri, Venus, Júpiter i Saturn. a. Al moviment de rotació de la Terra.
b. Júpiter, Saturn, Urà i Neptú. b. Al moviment de translació de la Terra.
c. Mart, Júpiter, Urà i Neptú. c. A l’acció dels cometes.
d. Mercuri, Júpiter, Saturn i Urà. d. A l’atracció conjunta del Sol i de la Lluna.
5 Els cometes es formen:

a. Als confins del sistema solar, en una regió
anomenada núvol d’Oort.
b. Entre les òrbites de Júpiter i Saturn.
c. Prop de la superfície solar.
d. Al centre de la nostra galàxia.
6 El solstici d’hivern té lloc:

a. Quan els rajos del Sol incideixen amb més
inclinació sobre l’hemisferi nord.
b. Immediatament després de l’equinocci
de primavera.
c. Quan la Terra es troba més lluny del Sol.
d. Quan els rajos del Sol incideixen més
perpendicularment sobre l’hemisferi nord.
1 c; 2 c; 3 b; 4 b; 5 a; 6 a; 7 b; 8 d; 9 c; 10 d.
SOLUCIONS

AVALUACIÓ DE CONTINGUTS
Nom: Curs: Data:
1 Antigament els astrònoms observaven el cel a simple vista. Quins aparells s’utilitzen en l’actualitat
per a observar les estrelles i altres astres?
2 Quins astres podem veure a simple vista al cel nocturn? I durant el dia? On es troben durant el dia
els objectes que observem a la nit?
3 Betelgeuse és una estrella que es troba a una distància de 500 anys llum de la Terra. Imagina que aquesta nit,
mentre l’observes amb un telescopi, presenciares la seua explosió. En quin any s’hauria produït realment
aquesta explosió?
4 Elabora un dibuix esquemàtic de la Terra en què s’indique el seu eix de rotació, el sentit de gir de la rotació,
els hemisferis i l’equador. Assenyala el temps que tarda a realitzar una rotació i quins fenòmens naturals provoca.
5 Quins planetes del sistema solar són gasosos? Quins són els planetes rocosos? Quins són els dos planetes
més grans? Quins són els dos més menuts? Quins dos planetes són els «veïns» de la Terra?
6 Completa el text següent.
Els asteroides són cossos de diverses mides. Es troben formant dos cinturons al voltant del Sol.
El cinturó d’asteroides es troba entre les òrbites de i . Allí els asteroides tenen uns
pocs metres de diàmetre. Més enllà de l’òrbita de Neptú es troba el cinturó de en què els asteroides
són de mida molt més gran. Els cometes són cossos celestes formats per i . Tenen
mides molt variades i formen un tercer cinturó, anomenat d’

CONTROL B
7 Respon a les preguntes.

a. Quines teories sobre l’univers es corresponen amb cada un d’aquests esquemes?

b. Actualment, en quina posició sabem que es troba el Sol?
8 Quines són les fases de la Lluna? Fes un dibuix esquemàtic de cada fase.
9 Indica quines d’aquestes afirmacions són falses i per què.

a. Els planetes del sistema solar tenen una estructura i una composició semblants.
b. El Sol realitza un moviment de translació al voltant del centre de la Via Làctia.
c. La teoria heliocèntrica de l’univers considerava la Terra el centre de l’univers.
d. La unitat astronòmica (UA) és la distància de la Terra al Sol, és a dir, 150 milions de quilòmetres.
e. Júpiter i Mercuri són els planetes més menuts del sistema solar.
10 Sabem que el radi de la Terra és 6 370 km, mentre que el del Sol és de 686 000 km. Si representàrem
la Terra com una pilota de ping-pong de 3 cm de radi, de quina mida hauríem de representar el Sol?

Nom: Curs: Data:
1 Identifica els astres que hi ha en aquest esquema. Tria el planeta que està situat entre Saturn i Mart
i esmenta’n les característiques més destacades.

2 Quins dos tipus de moviment presenten tots els planetes i quins fenòmens naturals genera cada un?
3 Què és un cometa? D’on procedeixen els cometes? Tots els cometes tenen cua?
4 Indica quin planeta correspon a cada frase.
a. Té el major nombre de satèl·lits.
b. La superfície està plena de cràters d’impacte.
c. Té éssers vius.
d. En un passat llunyà tingué oceans.
e. Gira sobre si mateix en sentit contrari a com ho fan els altres.

a. La Terra gira al voltant del Sol seguint el pla de l’eclíptica.
b. Venus i Neptú són dos dels planetes anomenats gasosos.
c. Els equinoccis són les dates en què la duració del dia i de la nit són iguals (dotze hores).
d. El cinturó de Kuiper està format principalment per asteroides.
e. L’astrònom Hubble desenvolupà la teoria heliocèntrica de l’univers.

CONTROL A
6 Respon.
a. Per què els antics grecs arribaren a la conclusió que la Terra era el centre de l’univers?
b. L’observació directa ens mostra que el Sol ix per l’est i es pon per l’oest. Aleshores com expliques
que el Sol es trobe al centre del sistema solar?
7 El dia 3 de juliol, és de dia o de nit al pol nord? I al pol sud? Per què als pols la nit i el dia
duren sis mesos?
8 Observa els dibuixos. Indica quin correspon a un eclipsi de Sol i quin a un eclipsi de Lluna.
A. B.

9 Si hagueres de representar el sistema solar en una maqueta, quina mida tindria Mart si la Terra fóra una bola
de 5 cm de radi? Dades: radi de la Terra = 6 370 km, radi de Mart = 3 397 km.
10 Respon.
a. Què són les constel·lacions?
b. Quins significats donaven a les constel·lacions algunes cultures de l’antiguitat?
c. Com s’anomena el conjunt de sistemes que basen l’estudi de la personalitat i l’endevinació en les estrelles?
d. Per què creus que hui dia no es consideren científiques les prediccions realitzades per aquesta pseudociència?

ESTÀNDARDS D’APRENENTATGE I SOLUCIONS
Activitats
Criteris d’avaluació* Estàndards d’aprenentatge*
Control B Control A
B2-1. Reconéixer les idees principals

B2-1.1. Identifica les idees principals
sobre l’origen de l’univers i la formació 1, 2, 3, 6 i 9 3, 5 i 10
sobre l’origen de l’univers.
i l’evolució de les galàxies.
B2-2. Exposar l’organització del
sistema solar, així com algunes de les B2-2.1. Reconeix els components
concepcions que sobre aquest sistema del sistema solar i en descriu les 5, 7, 9 i 10 1, 2, 3, 5, 6 i 9
planetari s’han tingut al llarg de la característiques generals.
història.
B2-4. Localitzar la posició de la Terra B2-4.1. Identifica la posició de la Terra
5
en el sistema solar. en el sistema solar.
B2-5. Establir els moviments de la B2-5.1. Categoritza els fenòmens
Terra, la Lluna i el Sol i relacionar-los principals relacionats amb el moviment
4 5i7
amb l’existència del dia i la nit, i la posició dels astres, i dedueix la
les estacions, les marees i els eclipsis. importància que tenen per a la vida.
B2-5.2. Interpreta correctament, en gràfics
i esquemes, fenòmens com les fases
lunars i els eclipsis, i estableix la relació 8 8
que hi ha amb la posició relativa de la
Terra, la Lluna i el Sol.
* Criteris d’avaluació i estàndards d’aprenentatge del currículum oficial del Ministeri per a l’etapa de secundària.
Control B
1 Galileu va introduir l’ús del telescopi (instrument òptic) l’any 3 500 anys abans de la data actual.
1610 per observar la Lluna. Actualment s’utilitzen telescopis 4 R. G. (Resposta gràfica) La rotació terrestre tarda 24 hores,
terrestres, radiotelescopis (grans antenes situades a la Terra
que corresponen a un dia (independentment de les hores
que recullen radiació procedent de l’espai) i telescopis
de llum i foscor).
orbitals (en òrbita al voltant de la Terra) com el Hubble, que
permeten arribar a zones més allunyades estudiant 5 Els planetes gasosos són Júpiter, Saturn, Urà i Neptú. Els
l’espectre electromagnètic (colors visibles, infrarojos, planetes rocosos són Mercuri, Venus, Terra i Mart. Els dos
ultraviolats i altres radiacions). més grans són els gegants Júpiter i Saturn. Els més menuts
són Mercuri i Mart. Els veïns de la Terra són Venus i Mart.
2 Depenent de l’agudesa visual, a simple vista (ull nu) poden
arribar a observar-se galàxies (la més evident és la Via Làctia; 6 Els asteroides són cossos rocosos de diverses mides. Es
des de l’hemisferi nord també es pot veure Andròmeda), troben formant dos cinturons al voltant del Sol. El cinturó
nebuloses (per exemple, la d’Orió); estrelles; planetes (de d’asteroides es troba entre les òrbites de Mart i Júpiter.
Mercuri a Júpiter); satèl·lits (la Lluna); cometes i meteorits Allí els asteroides tenen uns pocs metres de diàmetre.
(estrelles fugaces). A vegades observem satèl·lits espacials Més enllà de l’òrbita de Neptú es troba el cinturó de Kuiper
i avions, objectes artificials que no s’han de confondre amb en què els asteroides són de mida molt més gran. Els
els anteriors. Teòricament poden arribar a veure’s Urà, les cometes són cossos celestes formats per gel i fragments
llunes més grans de Júpiter, altres nebuloses i galàxies rocosos. Tenen mides molt variades i formen un tercer
menys conegudes, o pluges de meteors com les Perseides, cinturó, anomenat núvol d’Oort.
entre d’altres. 7 a. El primer esquema es correspon amb la visió d’un
Durant el dia, el Sol i la Lluna. Excepcionalment, meteorits univers geocèntric introduït pels antics grecs i que
molt lluminosos. estigué vigent fins al segle XVI. En general, s’admet
Durant el dia, la llum del Sol, l’estrella del nostre sistema que l’univers heliocèntric (esquema 2) va ser proposat
solar, impedeix veure la llum de les estrelles llunyanes i de per Nicolau Copèrnic.
la resta d’astres (excepte la Lluna a vegades), que només b. Actualment sabem que el Sol es troba en un braç de la
podem observar a la nit, quan no arriba llum solar a la part galàxia anomenada Via Làctia i que, per tant, no és el
de la Terra que es troba en la foscor. centre de l’univers.

8 R. G. Les fases de la Lluna són: lluna nova, quart creixent, 6 a. Els antics grecs arribaren a la conclusió que la Terra era el
lluna plena i quart minvant. centre de l’univers perquè observaren que els astres es
movien al cel: així, el Sol i la Lluna ixen per l’est i recorren
9 a. Fals. En una primera aproximació es classifiquen
el cel fins que s’oculten per l’oest. D’altra banda, al llarg
en rocosos i exteriors gasosos.
de la nit les estrelles fan una volta completa entorn de
b. Vertader.
l’estrella polar, que es troba en direcció al nord geogràfic.
c. Fals. La teoria heliocèntrica considerava el Sol el centre En canvi, la Terra, des d’on observaven el cel,
de l’univers. aparentment es mantenia quieta.
d. Vertader. b. Nosaltres continuem tenint la percepció que la Terra es
e. Fals. Mercuri és el planeta més xicotet, però Júpiter és manté quieta i que el Sol es mou al voltant de la Terra.
el més gran del sistema solar. Tanmateix, el Sol es troba al centre del sistema solar
10 Per calcular-ho, es realitza una proporció: i la percepció de moviment que tenim del Sol és deguda
al mateix moviment de rotació terrestre.
686 000 km × 3 cm
Radi del Sol = = 323 cm
6 370 km
7 El 3 de juliol és de dia al pol nord i de nit al pol sud.
Es representaria mitjançant una esfera de 323 cm de radi. A causa de la inclinació de l’eix de gir i en funció de les
estacions en cada hemisferi, un dels pols es manté
constantment il·luminat (el Sol gira sobre l’horitzó sense
Control A amagar-se), mentre l’oposat es manté en la foscor. Així,
durant la primavera i l’estiu de l’hemisferi nord, el pol nord
està il·luminat i el pol sud es manté en la foscor.
1 D’esquerra a dreta: Mercuri, Venus, Terra, Mart, Júpiter,
Saturn, Urà i Neptú. Entre Saturn i Mart es troba Júpiter, 8 La figura A correspon a un eclipsi de Sol; aquest té lloc
planeta gasós, el més gran del sistema solar. durant la lluna nova perquè la Lluna s’interposa entre la Terra
i el Sol i des de la Terra es veu la part de la Lluna que està en
2 Els planetes presenten dos tipus de moviments: rotació
ombra. La figura B correspon a un eclipsi de Lluna, durant el
sobre si mateixos i translació al voltant del Sol. La rotació
qual la Terra s’interposa entre el Sol i la Lluna, que és la
genera el «dia» (amb una duració que varia d’uns planetes
posició de la lluna plena, i des del nostre planeta es veu la
a altres), mentre la translació genera l’«any» o període orbital,
part il·luminada fins que s’enfosqueix per l’ombra de la Terra.
amb una duració progressivament més gran a mesura que
ens allunyem del Sol. 3 397 km × 5 cm
9 Radi de Mart = = 2,6 cm
3 Els cometes són masses de gel i fragments rocosos. 6 370 km
Procedeixen del núvol d’Oort. Es podria representar amb una bola de 2,6 cm de radi.
La cua es forma en acostar-se al Sol, per sublimació, 10 a. Les constel·lacions són conjunts d’estrelles que vistes
afavorida pel vent solar. des de la Terra sembla que formen figures capricioses.
Tanmateix, actualment sabem que es tracta d’estrelles
4 a. Júpiter, amb 63, és el que té més satèl·lits (seguit
que en la majoria dels casos estan a grans distàncies
de Saturn, que en té 61).
entre si, és a dir, no tenen cap relació. Semblen
b. Mercuri. associades si s’observen totes sobre el mateix pla (volta
c. La Terra. celeste).
d. A més de la Terra, probablement Mart. b. Algunes civilitzacions antigues consideraven que les
e. Venus. constel·lacions eren símbols de déus, mites, animals
i objectes. En altres hi havia la creença que la vida de
5 a. Vertader.
les persones estava regida pels astres (destí).
b. Fals. Venus és un planeta rocós. Neptú sí que és un planeta
c. Astrologia.
gasós.
d. Actualment sabem que l’astrologia és una pseudociència
c. Vertader.
perquè no utilitza els mètodes d’investigació i indagació
d. Vertader. de les ciències, i les seues prediccions no són
e. Fals. Va ser Nicolau Copèrnic, en el segle XVI (E. Hubble contrastables ni concretes.
és un astrònom del segle XX).

AVALUACIÓ PER COMPETÈNCIES
Nom: Curs: Data:
Segons la Bíblia, Josué era un lloctinent de Moisés que, durant

una de les batalles lliurades contra els enemics del poble hebreu,
demanà a Déu que aturara el moviment del Sol i de la Lluna per
facilitar el moviment de les seues tropes:
Josué s’adreçà al Senyor i exclamà, en presència d’Israel:
«Atura’t, Sol, a Gabaon, i tu, Lluna, a la vall d’Aialon». I el
Sol s’aturà, i la Lluna es mantingué immòbil, fins que el
poble es venjà dels enemics.
El text narra el moment en què Josué ordenà al Sol d’aturar-se;
la imatge reprodueix aquest passatge de la Bíblia.
1 Sens dubte, Josué, respecte a les diferents teories sobre l’estructura de l’univers, era un fervent defensor:
a. Del model heliocèntric.
b. De Copèrnic.
c. Del model geocèntric.
d. De Moisés.
2 Si Josué visquera hui dia i tinguera els coneixements que tens tu sobre els moviments relatius entre la Terra
i el Sol, quina creus que seria la frase que hauria d’haver cridat al cel?
a. «Atura’t, Terra, perquè el Sol il·lumine Gabaon…».
b. «Atureu-vos, Sol i Lluna, perquè les ombres es queden a Aialon…».
c. «Atura’t, Sol, a Gabaon, i tu, Lluna, a la vall d’Aialon…».
d. «Que cesse el moviment de translació perquè el Sol il·lumine Gabaon…».
3 Josué també va demanar a Déu que la Lluna s’aturara. La Lluna és un satèl·lit bastant peculiar. Assenyala quines
d’aquestes frases són vertaderes (V) i quines falses (F) quan parlem de la Lluna.
V/F
És l’únic satèl·lit rocós de tot el sistema solar.
El seu diàmetre és quasi igual que el del planeta Mercuri.
Tarda tant a fer una volta entorn de la Terra com sobre ella mateixa.
La seua mida, en relació amb la mida del planeta sobre el qual orbita, és la més gran
de tot el sistema solar.
4 D’altra banda, la Terra, per la situació que ocupa en el sistema solar, és un planeta molt peculiar. Quina d’aquestes
afirmacions és la correcta?
a. És el planeta rocós més gran.
b. És l’únic que té satèl·lits rocosos.
c. És l’únic que té atmosfera.
d. Tarda un sol dia a fer la volta entorn del Sol.

5 Quasi amb tota seguretat, Josué no sabia que tant al pol nord com al pol sud es passen quasi quatre mesos
l’any sense veure el Sol i quatre mesos més amb el Sol contínuament sobre els seus caps, sense la foscor
de la nit. Per què es dóna aquest fet?
a. Per l’alternança de les estacions.
b. Perquè els pols magnètics no coincideixen amb els geogràfics.
c. Perquè l’eix de rotació no és perpendicular al pla de l’eclíptica.
d. Pel moviment de rotació de la Terra.
6 Irene i Ayla són dues alumnes de primer d’ESO que viuen a València. dl. dt. dc. dj. dv. ds.
La família del seu company Xavier les ha invitades a una eixida
nocturna a la serra Calderona per escapar així de la contaminació HORA
lluminosa i poder observar el cel i identificar alguns cossos
celestes. Xavier és l’encarregat de triar el dia més favorable. Haurà 03
de tindre en compte fonamentalment que el cel estiga clar i que no
hi haja lluna plena, perquè amb la seua lluentor impediria observar
06
algunes estrelles. Xavier consulta en Internet el pronòstic del temps
i les fases de la Lluna i troba aquesta informació.
09
• Quina seria la data més aconsellable per a l’observació?
12

15
• Irene i Ayla tenen un problema que les preocupa. Eixiran de València
cap al nord dissabte al matí i és que, quan els pega el sol, es maregen
terriblement. On han de seure a l’autocar perquè els pegue el sol tan 18
poc com siga possible?
21
a. A les últimes files de l’autocar.
b. A les primeres files de l’autocar. 24
c. A les files de la dreta.
d. A les files de l’esquerra.
7 Xavier va anar a un campament l’estiu passat i quedà enlluernat de veure el cel poblat per milers d’estrelles
i fins i tot pogué observar estrelles fugaces. Què són exactament les estrelles fugaces?
a. Petits trossos de roques interplanetàries i runes que s’incendien quan entren a l’atmosfera.
b. Estrelles molt antigues que podem observar en el moment de la seua mort.
c. Estrelles que estan esgotant el seu combustible i s’apaguen intermitentment.
8 En un dels tallers en què va participar aprengué a distingir les estrelles dels planetes. Quan observem
el cel en una nit clara, podem distingir els planetes de les estrelles?
a. Sí, perquè la llum d’un planeta parpelleja i la de l’estrella no.
b. Sí, perquè la llum d’una estrella parpelleja i la del planeta no.
c. Només quan la Lluna està en la fase de lluna nova.
9 Una de les conseqüències de l’atracció mútua entre la Terra i la Lluna a causa de la força de gravetat són les marees.
Quan en una zona determinada de la Terra la marea està alta, què passa a la zona oposada?

Competències que
Criteris d’avaluació* Estàndards d’aprenentatge* Activitats
s’avaluen
Competència B2-1. Reconéixer les idees B2-1.1. Identifica les idees

matemàtica i principals sobre l’origen de principals sobre l’origen de
l’univers i la formació i l’evolució l’univers. 1
competències bàsiques
en ciència i tecnologia de les galàxies.
B2-2. Exposar l’organització B2-2.1. Reconeix els

Competència del sistema solar, així com components del sistema solar
matemàtica i algunes de les concepcions i en descriu les característiques
competències bàsiques que sobre aquest sistema generals.
2, 3, 7 i 8
en ciència i tecnologia planetari s’han tingut al llarg
de la història.
Comunicació lingüística
B2-3. Relacionar B2-3.1. Precisa quines

Competència
comparativament la posició característiques es donen al
matemàtica i
d’un planeta en el sistema solar planeta Terra, i no es donen
amb les seues característiques. als altres planetes, que hi
en ciència i tecnologia
permeten el desenvolupament 4
Comunicació lingüística de la vida.
Competència social
i cívica
B2-4. Localitzar la posició de la B2-4.1. Identifica la posició de la

Terra en el sistema solar. Terra en el sistema solar.
Competència
matemàtica i
2
Competència B2-5. Establir els moviments B2-5.1. Categoritza els

matemàtica i de la Terra, la Lluna i el Sol fenòmens principals relacionats
competències bàsiques i relacionar-los amb l’existència amb el moviment i la posició
en ciència i tecnologia del dia i la nit, les estacions, les dels astres, i dedueix la
marees i els eclipsis. importància que tenen per 5i9
Competència social
a la vida.
i cívica
Sentit d’iniciativa
i actitud emprenedora
B2-5.2. Interpreta correctament,

en gràfics i esquemes, fenòmens
Competència com les fases lunars i els
matemàtica i eclipsis, establint la relació que 6
competències bàsiques hi ha amb la posició relativa de
en ciència i tecnologia la Terra, la Lluna i el Sol.

1 c. Del model geocèntric.
2 a. «Atura’t Terra, perquè el Sol il·lumine Gabaon...»
3 V/F
És l’únic satèl·lit rocós de tot el sistema solar. F
El seu diàmetre és quasi igual que el del planeta Mercuri. F
Tarda tant a fer una volta entorn de la Terra com sobre ella mateixa. V
La seua mida, en relació amb la mida del planeta sobre el qual orbita, és la més gran
V
de tot el sistema solar.
4 a. És el planeta rocós més gran.

5 c. Perquè l’eix de rotació no és perpendicular al pla
de l’eclíptica.
6 • Data: Dissabte.
• d. A les files de l’esquerra.

7 a. Petits trossos de roques interplanetàries i runes que
s’incendien quan entren a l’atmosfera.
8 b. Sí, perquè la llum d’una estrella parpelleja
i la del planeta no.
9 També hi haurà marea alta.

Solucionari

SOLUCIONARI
Interpreta la imatge 4 Interpreta la imatge. Hi falten Urà i Neptú i, per

• El telescopi Hubble és un telescopi reflector (del tipus descomptat, el planeta nan Plutó. Els planetes presents en
Ritchey-Chrétien) situat en una òrbita a 600 km sobre el nivell els dos models són els que es coneixen des de l’antiguitat,
del mar. D’aspecte cilíndric, està dotat de dos sistemes per ser brillants i visibles a primera vista (sense binoculars ni
de bateries solars que mantenen actius els seus mecanismes telescopi). Aquests són: Mercuri, Venus, Mart, Júpiter i Saturn.
d’orientació i estabilització, i també la refrigeració Urà va ser descobert per William Herschel en 1781, molt de
i el funcionament de les diferents càmeres. Disposa de temps després que el model heliocèntric fóra postulat
sensors i càmeres que detecten la radiació visible infraroja, per Copèrnic (inicis del segle xvi). Paga la pena buscar
ultraviolada i rajos còsmics. A l’extrem anterior té un deflector informació sobre el descobriment de Neptú, en 1846, com
que permet tancar el tub òptic. a exemple de la capacitat predictiva de la ciència.
Els radiotelescopis situats a la Terra són grans antenes
5 Hui en dia es considera que no hi ha cap punt que puguem
parabòliques que recullen fonamentalment ones de ràdio
anomenar centre de l’univers. Per comprendre l’univers en
emeses pels astres. Molts d’aquests es disposen formant
expansió se sol recórrer a l’analogia d’un globus que s’unfla:
un conjunt de diverses unitats (array) que poden observar
les galàxies serien punts dibuixats sobre la goma del globus,
conjuntament.
que representaria l’espai. A mesura que l’unflem, els punts
• Els objectes distants es presenten molt distorsionats quan es fan més grans i s’allunyen els uns dels altres, sense que
s’observen amb els telescopis terrestres. Això és degut al fet n’hi haja cap que puguem considerar el centre.
que les imatges es registren com a fotografies de llarga
exposició i l’atmosfera pertorba el procés. Aquest efecte s’ha 6 Els sentits ens enganyen i solem pensar que les coses són
aconseguit corregir mitjançant l’òptica activa i l’òptica com les veiem o les sentim i per això diem que «el Sol ix
adaptativa. i es pon» i parlem de la volta celeste com si fóra un «sostre».
El moviment de translació terrestre no és perceptible per
Claus per a començar observació directa i, a més, l’observació del moviment dels
• R. L. (Resposta lliure) astres al firmament (Sol, Lluna i estrelles) sembla indicar que
són aquests els que es mouen al voltant del nostre planeta.
En la imatge hi ha dos astres: el planeta Terra i la nebulosa
Aquestes idees, coherents amb els escrits bíblics, van ser molt
del Carranc, que és el residu d’una explosió estel·lar.
difícils de desterrar. Així, amb l’excepció d’Aristarc de Samos
• La Terra és un planeta, el Sol és una estrella i la Lluna (segle iii aC), el model heliocèntric no va ser postulat fins a
és un satèl·lit. 1543, per Nicolau Copèrnic, com a model matemàtic per
R. L. a explicar moltes de les dades conegudes fins al moment.
1 Interpreta la imatge. No, com s’indica en el primer 7 Tots aquells que tinguen un eix de rotació desplaçat de la
paràgraf sobre l’origen de l’univers. Des de l’any 1965
vertical, especialment Urà, perquè el seu eix de rotació és
es considera que l’univers s’expandeix a una velocitat
quasi horitzontal.
creixent, fenomen anomenat «expansió accelerada».
8 Interpreta la imatge. Els diferents animals vertebrats
2 Per arribar al Sol. A 1 000 km/h tardaria 150 000 hores
(rèptils, ocells i mamífers) i invertebrats (l’estrella de mar
a fer els 150 000 000 de km que separen la Terra del Sol.
que picoteja l’ocell davall de la roca), les plantes terrestres
150 000 hores/24 h = 6 250 dies.
que colonitzen les roques i les algues procedents del mar.
6 250 dies/365 = 17,12 anys; és a dir, 17 anys i 1 mes.
er arribar a Pròxima del Centaure. Si la llum recorre
P 9 A Venus hi ha una temperatura superficial de 465 °C, per
9,5 bilions de km en un any, en 4 anys llum fins a Pròxima la qual cosa no pot existir aigua sòlida o líquida superficial.
del Centaure recorreria 38 bilions de km = 38 ? 1012 km En cas que a Mart hi haguera aigua, la temperatura de –55 °C
A 1 000 km/h l’avió tardaria 1 000 hores a recórrer la mantindria congelada.
1 milió de km.
10 Mercuri és molt menut i està molt pròxim al Sol, de manera
T ardaria 1 000 000 000; és a dir, 1 000 milions d’hores
que no hauria tingut prou gravetat per a retindre una
a recórrer 1 bilió de km.
atmosfera gasosa i la temperatura superficial tan elevada
Tardaria 1 000 ? 38 = 38 000 milions d’hores a recórrer hauria afavorit la pèrdua dels gasos atmosfèrics.
els 38 ? 1012 km.
Mart és més menut que la Terra, de manera que la força de
Si un dia té 24 hores, en un any (365 dies) hi haurà 8 760 hores. la gravetat a la seua superfície només hauria pogut retindre
Per tant, l’avió tardaria 4 337 900 anys a arribar a Pròxima del una atmosfera tènue de diòxid de carboni (molt més dens
Centaure. que l’oxigen i el vapor d’aigua).
3 Suposant que l’asteroide i la Terra estigueren alineats i que 11 Interpreta la imatge. Es fa de nit. Sabem que «el Sol ix per
la Terra estiguera entre l’asteroide i el Sol, es trobarien a una l’est i es pon per l’oest», és a dir, que el moviment de rotació
distància de 2 UA = 300 000 000 km (atés que la Terra es es realitza cap a l’est, de manera que la foscor de la nit
troba a una distància d’1 UA del Sol). avança d’est a oest al capvespre. Aquest coneixement,
A 20 000 km/h tardaria 15 000 hores a arribar a la Terra; és aplicat a la imatge, ens mostra que a l’est de la Península
a dir, 625 dies o 1,71 anys. ja es fa de nit i, a la part corresponent d’Europa s’observen

encesos els llums nocturns, mentre que el centre i l’oest 20 RESUM.
de la Península encara estan il·luminats.
• El model geocèntric suposava que la Terra ocupava
12 El pla de l’eclíptica funciona virtualment com un pla de el centre de l’univers. El model heliocèntric suposava que
simetria, és a dir, que a un costat i a l’altre d’aquest, els el Sol estava immòbil al centre de l’univers.
. objectes es veuen iguals però en sentit contrari, com passa • Actualment pensem que l’univers es va originar
amb la imatge reflectida en un espill. Per tant, si per en una gran explosió anomenada Big Bang.
damunt del pla de l’eclíptica (visió des del pol nord)
• La distància mitjana de la Terra al Sol és d’uns 150 milions
observem que el moviment de translació terrestre té
de quilòmetres i equival a una unitat astronòmica.
un sentit antihorari, des de davall d’aquest pla (visió des
Un any llum són uns 9,5 bilions de quilòmetres.
del pol sud), la veurem al contrari, és a dir, en sentit
• L’univers està format per galàxies, que s’agrupen
horari.
en cúmuls, i aquests en supercúmuls. La nostra galàxia
13 El model més semblant al de l’òrbita terrestre és el B, s’anomena Via Làctia.
ja que és quasi circular. En canvi, conté un error, atés • El sistema solar intern conté els planetes rocosos Mercuri,
que el sentit de la translació que indica és contrari Venus, Terra i Mart; el cinturó d’asteroides; i els planetes
al real. R. G. gasosos Júpiter, Saturn, Urà i Neptú.
• Els components de la Terra són: geosfera, atmosfera,
14 Tindran la mateixa durada. hidrosfera i biosfera.
15 Interpreta la imatge. Lògicament, l’ombra serà més • La Terra, com els altres planetes, té dos moviments: un de
allargada com més baix estiga el Sol. La situació de la rotació sobre ella mateixa, que es completa en 24 hores,
variació de l’ombra a l’hivern i a l’estiu plantejada en i un altre de translació al voltant del Sol, que es completa
l’activitat pot comprendre’s comparant amb el que passa en 365 dies.
al llarg del dia, en què l’ombra és molt més allargada a la • La Lluna tarda 28 dies a fer la volta sobre ella mateixa,
vesprada. Per tant, l’ombra és més allargada al migdia i 28 dies a fer una volta al voltant de la Terra.
a l’hivern.
• Quan la Lluna té forma de lletra D està en la fase creixent.
t
16 A l’hemisferi sud, el sol entrarà per la finestra orientada al nord • En un eclipsi de Sol, la Lluna s’interposa entre el Sol
tots els mesos de l’any (quan el cel estiga ras). A l’hemisferi i la Terra.
nord, durant l’hivern, no entrarà el sol per aquesta finestra.
• Als equinoccis la durada del dia i la nit és la mateixa.
A partir de l’equinocci de març, que al nostre hemisferi
Als dos solsticis la diferència entre el dia i la nit és màxima.
assenyala l’inici oficial de la primavera, anirà entrant a
primera hora del matí (eixida del Sol per l’est) cada dia 21
Objecte Descripció o exemples
un poc més, desapareixerà al llarg del dia i després tornarà
a entrar per la finestra a última hora de la vesprada (posta Planetes
Formats per roques i un nucli metàl·lic.
de Sol) fins al solstici de juny. A partir d’aquesta data rocosos
començarà a entrar-hi progressivament menys, fins a
Planetes
arribar al solstici de tardor en què deixarà d’entrar-hi fins Formats per gasos, amb nucli sòlid.
gegants
a l’inici de la primavera següent.
17
Roques de mides diverses que orbiten
La diferència més acusada de les hores de llum entre
Asteroides al voltant del Sol. La majoria al cinturó
hivern i estiu es dóna en latituds altes i és màxima
als pols. A l’equador, els rajos de sol, al migdia, cauen d’asteroides.
C perpendiculars en els equinoccis i la separació màxima Planetes Objectes esfèrics que comparteixen
de la vertical només arribarà a 23° 27’, de manera que la nans la seua òrbita amb altres objectes.
variació és mínima. En canvi, en latituds altes la durada del
dia i de la nit varia enormement, depenent de la posició Masses de gel i fragments rocosos que
Cometes
de la Terra respecte al Sol i de l’hemisferi considerat. segueixen una òrbita molt el·líptica.
Així, a l’estiu de l’hemisferi nord, la seua zona circumpolar
està permanentment il·luminada i els dies en països 22 CONCEPTES CLAU.
com Islàndia, Grenlàndia, nord de Suècia, etc., són molt Eclipsi. Quan un astre oculta totalment o parcialment
llargs, amb només 2-3 hores de foscor. Durant el nostre un altre.
hivern passa el contrari, el pol més il·luminat és el sud,
Marea. Desplaçament de grans masses d’aigua oceànica
i als països citats és de nit quasi tot el temps.
a conseqüència de l’atracció que hi exerceix la Lluna.
18 Les marees altes i baixes s’alternen en un cicle continu Solstici. El dia en què la diferència en la durada entre
al llarg del dia lunar (24 h, 50’, 28’’) i produeixen 2 marees el dia i la nit és màxima. Aquest dia comença l’hivern
altes i 2 marees baixes. o l’estiu.
19 Interpreta la imatge. El dibuix mostra clarament Equinocci. El dia en què la durada del dia i de la nit
que la marea puja més a les zones de l’equador, coincidint és igual (dotze hores). És el dia que dóna pas a la tardor
amb l’eix Terra-Lluna. o a la primavera.

SOLUCIONARI
23 29 El recorregut A correspon als pols i el B correspon a la zona

Sistema solar
de l’equador, els dos durant els dies dels equinoccis.
30 Si la casa està a l’hemisferi nord, a l’hivern el Sol tocaria tot
intern extern el dia a la façana sud i no tocaria a l’orientada el nord.
31 R. G. La gràfica indica que s’ha realitzat a l’hemisferi sud,
on les hores de llum cada dia augmenten de setembre a
planetes planetes
cinturó cinturó de planetes núvol desembre. Al desembre comencen a disminuir fins a assolir
gegants
rocosos d’asteroides gasosos
Kuiper nans d’Oort valors mínims els mesos de juny i juliol. El solstici d’estiu,
en aquest lloc, serà cap al 21 de desembre, mentre que el
24 R. G. De més menut a més gran, l’ordre per mides seria: d’hivern serà cap al 21 de juny. Els equinoccis es produiran
Mercuri, Mart, Venus, Terra, Neptú, Urà, Saturn i Júpiter. pròxims a la línia de les 12 h: cap al 20 de març, començarà
A més, es poden citar diverses característiques, com ara la tardor en aquest hemisferi i cap al 20 de setembre es
sentit de rotació, la temperatura superficial, l’existència produirà l’inici de la primavera austral.
d’atmosfera, etc.
Maneres de pensar. Anàlisi científica
25 R. G. El dibuix de la pàgina 14 del llibre conté la resposta
a aquesta pregunta. 32 COMPRENSIÓ LECTORA. La forma esfèrica inicial és deguda
Equinocci
al fet que després de l’explosió inicial el material es
26
Els dies són primavera distribueix homogèniament a l’espai. Les més antigues són
més llargs Els dies són les que han perdut la forma esfèrica, com la d’Orió.
més llargs 33 USA LES TIC. R. L.
34 EXPRESSIÓ ESCRITA. R. L.
Solstici 35 COMUNICACIÓ AUDIOVISUAL. R. L.
Solstici
estiu
hivern
Saber fer
36 R. L.
37 R. L.
Els dies són Els dies són
més curts més curts 38 Les estrelles que formen part d’una constel·lació no tenen
Equinocci cap relació real entre si. De fet, la major part de les vegades
tardor es troben a distàncies enormes, com s’indica en l’exemple
Núvol d’Oort de l’Óssa Major citat en el text, se situen entre 60
27 i 110 milions d’anys llum de la Terra. En canvi, nosaltres les
percebem totes projectades sobre l’anomenada «volta
Terra
celeste». Per comprendre aquest fenomen i l’origen de les
figures que podem traçar unint algunes d’aquestes, podem
imaginar diferents bombetes o espelmes disperses en una
Júpiter Cinturó de gran sala, que es projecten totes en una pantalla, i es
Kuiper perceben totes juntes en un mateix pla. Aquest fet té utilitat
per a orientar-se durant la nit en llocs on no hi ha altres
punts de referència, com al mar o al desert.
39 USA LES TIC. R. L.
28 1 UA = 150 000 000 km
1 155 000 000 : 150 000 000 = 7,7 UA
Radi de NML Cygni = 7,7 UA
Els planetes que quedarien inclosos en aquest radi serien
des de Mercuri fins a Júpiter inclòs. Júpiter es troba
a 5,20 UA. Saturn, a 9,54 UA, ja no hi quedaria inclòs.

.

LA GEOSFERA. MINERALS I ROQUES
Et recomanem . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 64
Reforç i suport
Fitxa 1. Resum . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 66
Fitxa 2. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 67
• Esquemes muts
Fitxa 3. Els components de la geosfera. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 68
Fitxa 4. Els relleus de la superfície terrestre. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 69
Fitxa 5. L’escala de Mohs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 70
Fitxa 6. Tipus de roques. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 71
• Més competent
Fitxa 7. Segueix la pista dels minerals. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 72
Fitxa 8. Elements més abundants de l’escorça terrestre. . . . . . . . . . . . . 74
Fitxa 9. Escala de Mohs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 76
Aprofundiment
Fitxa 10. Què fa un metall com aquest en una casa com la meua?. . . . . . 78
Fitxa 11. Minerals a la motxilla. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 80

Fitxa 12. Clau simplificada de minerals. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 82
Fitxa 13. Les roques. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 83

Autoavaluació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 87
• Controls
Control B . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 88
Control A . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 90

• Prova . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 96
Solucionari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 99


Vivim sobre la geosfera, una gran esfera de roca i d’on extraiem els recursos minerals necessaris L
coberta de forma discontínua per aigua en els per al desenvolupament de les civilitzacions. a
diferents estats (hidrosfera) i, envoltant totes dues, Hi ha una gran varietat de roques i minerals amb l
la capa gasosa anomenada atmosfera. Aquestes característiques que permeten diferenciar-los entre si p
capes interaccionen l’una amb l’altra i amb el conjunt i els fan idonis per a certs fins o usos. Espanya està e
d’éssers vius que poblen la Terra (biosfera), i generen constituïda per un mosaic de paisatges en què roques i d
multitud de processos que fan de la Terra un planeta relleus de diferent naturalesa, a més d’una gran bellesa, l
singular dins del sistema solar. posseeixen un interés geològic elevat; així mateix, ha sigut A
La geosfera es coneix a través de mitjans sobretot una potència minera al llarg de la història. Això no obstant, (
indirectes que presenten un model d’estructura en capes l’explotació no sostenible de roques i minerals comporta t
ordenades per densitat decreixent: escorça, mantell l’esgotament d’aquests recursos no renovables, a més de i
i nucli. L’escorça terrestre és la part externa i visible, causar impactes ambientals negatius, conseqüències que s
suport de la majoria dels processos i materials els estudiants han de conéixer per a desenvolupar actituds
geològics observables, del sòl i dels éssers vius, de consum més responsables i respectuoses amb el medi
ambient. E
CONTINGUTS
SABER • Els components de la geosfera.

• Els relleus de la superfície terrestre: escorça continental i escorça oceànica.
• Minerals i roques.
• Propietats dels minerals.
• Classificació dels minerals.
• Les roques.
• Utilitat dels minerals i les roques.
• Explotació de minerals i roques i el seu impacte ambiental.
SABER FER • Classificar minerals per la duresa.

• Descriure i reconéixer roques.
• Conéixer el tipus de roques d’una regió.
SABER SER • V
alorar la importància de la ciència i la tècnica en el coneixement
de l’estructura profunda de la Terra.
• Interés per conéixer i diferenciar els minerals i les roques més comuns.
• C
uriositat per saber de què estan fets els objectes del seu àmbit quotidià.
• R
econéixer la importància de l’ús responsable i la gestió sostenible
dels recursos minerals.

Les enormes dimensions de la geosfera la fan inassequible En el reconeixement de roques i minerals, els estudiants
a observacions directes, per aquesta raó els estudiants tenen tendeixen a descriure les mostres mitjançant analogies
l’oportunitat d’iniciar-se en la importància de l’ús de models amb materials coneguts (per exemple, «s’assembla a la
per a la representació i comprensió de determinats fenòmens mortadel·la»), a memoritzar l’exemplar concret amb què
en geologia. Per a familiaritzar-se amb el model han treballat («té el cantell trencat») o a posar-hi «marques».
de la geosfera, es recomana introduir la representació de Per aquesta raó, és important que aprenguen a observar
l’estructura de la Terra mitjançant una escala gràfica senzilla. determinades característiques i a descriure-les amb
Apreciar les dimensions de les capes superficials més subtils paraules adequades per a poder fer generalitzables les
(escorça, hidrosfera i atmosfera) en comparació del volum observacions. Precisament, l’extens i específic vocabulari
total del planeta, hauria de contribuir a valorar-ne els límits que cal utilitzar-hi constitueix una dificultat afegida als
i la fragilitat enfront d’una explotació incontrolada o de la continguts propis del tema.
seua utilització com a abocadors de residus.
ESQUEMA CONCEPTUAL
Nucli • Escuts o cratons

• Serralades
La geosfera Components Mantell • Canyons i rifts
Continental • Relleus residuals
Escorça • Plataforma continental
• Talús continental
• Canyons submarins
Relleus
• Planes abissals
de la superfície
• Dorsals oceàniques
terrestre
• Fosses oceàniques
Interiors
• Illes volcàniques
• Arcs d’illes
• Guyots
Components Elements de l’escorça terrestre

Color
Cristal·litzats Lluïssor
Minerals Propietats
Amorfs Duresa
Silicats
Exfoliació
Classificació Utilitats
No silicats
Mines
Components Minerals Explotació

Impactes
ambientals
Roques Roques sedimentàries
Classificació Roques metamòrfiques Utilitats Graveres
Roques magmàtiques Pedreres

ET RECOMANEM
EN LA XARXA Geology Quiz. Dirk. Google Play.

Endevinar noms de més de 130 roques i minerals de forma
PÀGINES WEB divertida i eficient.
Minerales de España. Web dirigida a neòfits interessats
en el col·leccionisme de minerals i a conéixer els jaciments LLIBRES
minerals a les províncies espanyoles; conté alguns plànols
d’ubicació de jaciments i fotos dels seus minerals.
Guía de rocas y minerales
Paraules clau: minerales, España. Walter Schuman. Ed. Omega, 2004.
Rocas y minerales industriales de España. Conté dades Recomanable per a la determinació de més
i estadístiques sobre la producció española de roques i minerals. de 600 minerals, roques, gemmes i meteorits.
Paraules clau: minerales, rocas industriales, España.
Minerales y rocas
Servidor web de minerales. Pàgina preparada Leonor Carrillo Vigil, Ed. ECIR, 2006.
pel departament de Física de la Matèria Condensada, Quadern de treball per a estudiants de 12-14 anys amb
Cristal·lografia i Mineralogia de la Universitat de Valladolid. propostes d’activitats pràctiques i petites investigacions
Conté 500 imatges i informació sobre 3 000 espècies amb en el context de la mineria a Espanya (conté mapa).
moltes localitzacions geogràfiques.
El oro. La maravillosa historia del general
Paraules clau: servidor, web, minerales, Universidad Valladolid.
Johan August Suter
Minerals, roques i fòssils. Pàgina en castellà, català Blaise Cendras. Ed. Alianza, 2006.
i anglés sobre el col·leccionisme de minerals i fòssils
Aquesta novel·la és un retrat de l’Amèrica dels pioners,
(particulars, clubs, institucions, equipament, etc.),
plena d’oportunitats, cap a 1848, època de l’anomenada
amb nombrosos continguts educatius, notícies i enllaços
«febre de l’or».
a llibres (extensa bibliografia), revistes, fotografies, programari
i directoris de minerals i fòssils (aquests últims generalment El tío Tungsteno
en anglés). Oliver Sacks. Ed. Anagrama, 2003.
Paraules clau: minerals, roques, fòssils, col·leccionisme, L’autor evoca la seua infància a Anglaterra i com supera
mineraltown. l’experiència del dur internat on va ser confinat durant
la Segona Guerra Mundial gràcies a la ciència. El seu oncle
Museo Nacional de Ciencias Naturales. Informació
Dave, el «tio Tungsté», l’inicia en el fabulós món de la física
sobre exposicions, col·leccions, visites virtuals, investigació
i la química a la seua fàbrica de bombetes elèctriques.
i altres serveis del museu, així com una selecció de notícies
És possible descarregar-lo en format PDF.
d’actualitat científica.
Paraules clau: Museo Nacional Ciencias Naturales, Viatge al centre de la Terra
Madrid, MNCN. Jules Verne. Ed. Eumo, 2006.
Recursos multimèdia. El MNCN, en col·laboració amb el Un grup d’exploradors viatja a l’interior del planeta.
CSIC (Consell Superior d’Investigacions Científiques) ofereix
una plataforma per a divulgar i acostar als ciutadans l’activitat
DVD/PEL·LÍCULES
científica i tècnica. Ofereix la possibilitat de visionar i
compartir a través d’Internet vídeos documentals, fotografies
El misterio de los cristales gigantes. Madrid Scientific
i sons de caràcter cientificotècnic d’ús públic amb fins
Films i Triana Sci & Tech.
educatius. Enllaça amb una mediateca científica que inclou
tots els camps de la ciència. Director: Javier Trueba. Documental de divulgació de 55
minuts de duració basat en la investigació científica
Paraules clau: mediateca, geologia, MNCN, CSIC.
de cristalls gegants de guix en diverses mines d’Espanya
i Mèxic. Es pot veure gratuïtament entrant en la pàgina
APPS PER A TAULETES I TELÈFONS INTEL·LIGENTS de Triana Sci & Tech, que també conté una guia amb
Geology-Mineral ID. Jeff Cailteux. Google Play. suggeriments didàctics.
ID d’aplicació mineral. Permet introduir fins a Reglas del terreno: minería adecuada para un futuro
12 característiques amb la finalitat d’identificar una sustentable.
mostra. Els cinc millors resultats es mostren a l’usuari Documental educatiu en DVD que es pot sol·licitar
mitjançant imatges detallades. També es pot navegar gratuïtament o visionar-se en línia. A més de la pel·lícula,
per la llista completa de minerals per a una descripció Caterpillar ha finançat un projecte educatiu (75 plans de
completa de cada un. Aplicació interessant per a classes adequades per a edats d’11-13, 13-15 i 15-18 anys)
estudiants i professionals en els treballs de camp sobre geologia, mineria o minerals i la vida quotidiana,
i de laboratori. relacionats amb els continguts de la pel·lícula.

Ensenyament
individualitzat
Reforç i suport
Aprofundiment

RESUM
• Components:
Escorça: capa més superficial, la de menys densitat. Composició variada
amb tot tipus de roques i sediments. N’hi ha dos tipus: oceànica i continental.
La geosfera Mantell: situat davall de l’escorça, arriba fins a 2 900 km de profunditat. Sòlid
i homogeni.
Nucli: situat davall del mantell, abraça fins al centre de la Terra. Té dues parts:
nucli extern, líquid, i nucli intern, sòlid.
Els relleus • De l’escorça continental: serralades, escuts o cratons, relleus residuals,
canyons i rifts, plataformes continentals, talussos continentals i canyons
de la
submarins.
superfície
• De l’escorça oceànica: planes abissals, dorsals oceàniques, fosses
terrestre
oceàniques, illes volcàniques, arcs d’illes, guyots.
• Què són:
– Substàncies naturals pures, sòlides d’origen inorgànic.
– Són els constituents de les roques.
– Compostos per combinacions d’elements químics com oxigen, ferro, silici,
clor, magnesi, calci, alumini i altres.
– Alguns estan cristal·litzats i presenten cares planes
Els minerals o formes geomètriques. Els no cristal·litzats s’anomenen amorfs.
• Propietats: color, lluïssor, duresa i exfoliació.
• Classificació:
– Silicats. Compostos per oxigen i silici, com el quars.
– No silicats. Per la composició química es classifiquen en òxids, sulfurs,
sulfats, carbonats i halurs. S’anomenen elements natius si estan formats
per un únic element.
• Què són:
Formades per agregats de minerals que es poden trobar en diferents
proporcions.
• Classificació:
Les roques Segons el procés de formació, es classifiquen en:
– Sedimentàries: formades per acumulació i compactació de sediments.
– Metamòrfiques: formades per l’exposició a elevades pressions
i temperatures.
– Magmàtiques: originades a partir del refredament d’un magma.
Utilitat • Minerals: obtenció de metalls i altres materials. Joieria.

i usos • Roques: construcció (ciment, rajoles, àrids, roques ornamentals, etc.).
ACTIVITATS
1 Indica en quin component de la geosfera es localitzen 2 Escriu una llista amb 10 objectes de la teua classe o que
i descriu el tipus de relleu a què corresponen: portes a la cartera i estiguen elaborats a partir de
Sierra Morena, els Pirineus, el canyó del riu Lobos, minerals. Esbrina quins són els principals elements de
el Teide i les illes Canàries. què estan formats i de quins minerals s’obté cada un.

Repàs acumulatiu
1 Fes un esquema de l’estructura de la geosfera 7 Respon.

i retola’n les parts. Et pots servir d’un compàs a. Què són els fòssils?
o de qualsevol objecte circular, com un got, etc.
b. Quin tipus de roques poden contindre fòssils?
2 Completa l’esquema. c. Per què el granit no pot contindre fòssils?
EL PLANETA TERRA
8 Explica de quina manera un volcà pot originar
una illa.
Biosfera Hidrosfera
9 Les pedres precioses com el diamant,
són minerals? Raona la resposta.
Mantell
10 Copia en el quadern i uneix mitjançant fletxes
els termes de les dues columnes.
3 Completa la taula següent.
1) Roques argiloses a) Ciment
2) Quars b) Escaiola
Gruix Composició Estat 3) Guix c) Rajoles
4) Granit d) Vidre
Escorça 5) Calcària e) Placa de focs
oceànica
Escorça
continental
Mantell
Nucli
extern
Nucli
intern
4 Indica les formes del relleu terrestre que es troben per

davall del nivell del mar:
• Dorsal oceànica • Escuts o cratons
• Fossa oceànica • Guyots
• Talús continental • Planes abissals
5 Indica quines d’aquestes frases són vertaderes (V)

o falses (F) i raona la resposta.
a. Els minerals es componen de roques.
b. El petroli és una roca líquida.
c. Els elements químics més abundants
a l’escorça terrestre són l’oxigen i el silici.
d. L’escorça continental pot arribar a profunditats
d’uns 700 km.
6 Com es classifiquen les roques en funció del seu origen?

Esquemes muts
Nom: Curs: Data:
ELS COMPONENTS DE LA GEOSFERA E
10 km
70 km

Esquemes muts
Nom: Curs: Data:
ELS RELLEUS DE LA SUPERFÍCIE TERRESTRE

Esquemes muts
Nom: Curs: Data:
L’ESCALA DE MOHS T
G F
G F
G F
1. 2. 3. 4. 5. 6.
G F
7. 8. 9. 10.

Esquemes muts
Nom: Curs: Data:
TIPUS DE ROQUES

Més competent
Segueix la pista dels minerals
Des de la prehistòria fins a l’actualitat, l’evolució en bé com a fonts d’energia (carbó, petroli o urani, entre
el domini dels recursos minerals (roques i minerals) d’altres).
ha sigut la mesura del progrés de les civilitzacions. La geologia ens ensenya que els depòsits de minerals,
Els noms d’algunes etapes de la història humana po· roques i combustibles fòssils s’han format molt a poc
sen en evidència aquest fet. Des d’aleshores, la llista a poc al llarg de milions d’anys. La velocitat amb què
de materials que extraiem, processem i utilitzem ha els consumim és molt major que la velocitat a què es
crescut enormement i hui dia quasi tots tenen aplica· formen, per això es consideren finits i no renovables.
cions com a matèria primera en la indústria (metal· Afortunadament, pel que fa a la majoria dels metalls,
lúrgica, electrònica, química, farmacèutica, cosmètica, al contrari que els combustibles fòssils, són reciclables.
etc.), la construcció (formigó, ciment, guix, etc.) i tam·
A B C
Edat de pedra (800 000 a 6 000 aC) Edat del bronze (6 000 a 1 500 aC) Edat del ferro (1 500 a 500 aC)
ACTIVITATS
1 COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA. Nombroses 3 Els noms dels minerals solen atendre diversos criteris
paraules del nostre vocabulari tenen l’origen que s’indiquen a continuació. Agrupa els minerals
en els recursos minerals. Esbrina el d’aquestes, següents pel criteri utilitzat i realitza les activitats
busca sinònims, posa exemples quan siga possible complementàries que s’indiquen en cada cas, tenint
i aconsegueix fotografies per il·lustrar el teu en compte que entre els noms donats n’hi ha d’alguns
treball: salari, or negre, or blanc, or líquid, febre minerals o substàncies fictícies, propis de creacions
de l’or, aigua mineral, sals minerals, pedres literàries, còmics o pel·lícules de ciència-ficció.
precioses, metalls preciosos, calç, aliatge, • Composició (indica el principal component químic).
porcellana, pisa, mena i ganga.
• Color.
2 CONSCIÈNCIA I EXPRESSIÓ CULTURAL. Respon • Procedència geogràfica (dedueix el lloc i situa’l
a les preguntes. en un mapa del món o un globus terraqüi).
a. En l’edat de pedra, abans del descobriment dels • Descobridor o algun personatge famós a qui es dedica
metalls, les ferramentes s’elaboraven amb roques el nom.
dures compostes per sílice, com la quarsita i l’obsidiana, • Altres característiques (indica quines).
i per minerals de sílice, com el sílex o pedra foguera i un
• Minerals de ficció.
altre mineral de silici present en l’escala de Mohs. De
quin mineral es tracta i quina duresa té? Moscovita – fluorita – magnetita – kriptonita –
granat – aragonita – sofre – atzurita – mozarita –
b. Què s’anomena edat del bronze? Què és el bronze
wolframita – goethita – adamanti – albita –
i quines propietats tenen els metalls amb els quals
unobtainium – calcita – olivina – terolita – limonita –
es fabrica perquè s’utilitzaren en metal·lúrgia abans
andalusita – hematites
que el ferro a pesar de ser aquest molt més
abundant que els primers?

4 USA LES TIC. El guix és un mineral o una roca 5 COMPETÈNCIA MATEMÀTICA, CIENTÍFICA
monomineral composta de sulfat de calci I TECNOLÒGICA. Quant val el meu anell? Caminant
hidratat que es forma com a conseqüència pel carrer de qualsevol gran ciutat és habitual veure
de l’evaporació d’aigües carregades en sals en el titular «Compre or». Segons un estudi realitzat
mars o llacs de poca fondària. El guix té nombroses per l’OCU, les diferències entre uns punts de
aplicacions, especialment en construcció. Espanya compravenda i altres poden oscil·lar fins a
és el segon productor del món de guix, darrere un 400 %. Com evitar ser estafat? Per a conéixer
dels Estats Units. Observant el mapa litològic el valor de venda d’una peça d’or cal fixar-se en el
de la pàgina 42 del teu llibre, subministra una pes, la puresa i la cotització que té en el mercat.
explicació a aquests fets. Quins passos hauries de seguir en cas de voler
a. No hi ha explotacions de guix a Galícia vendre una peça d’or de la teua propietat?
o a Canàries. La llei o puresa de l’or es veu en la marca amb tres nombres
b. En quines comunitats autònomes esperes que de l’interior de les joies. Coneguda aquesta i amb la
la producció de guix siga més gran? informació de la taula següent, suposant que tens un anell
d’or de 18 de quirats que pesa 8,2 grams, calcula’n el preu
c. Comprova les teues hipòtesis mitjançant una de venda, descomptant un 20 % d’aquest preu, que és
cerca en Internet. el marge de benefici del comprador.
cotització teòrica
Nom quirats (kt) mil·lèsimes puresa o llei
per gram
Or pur 24 999 99,9 % llei
Or alt o de primera llei 18 750 75 % llei
Or mitjà 12 500 50 % llei
TREBALL COOPERATIU
Valorar la nostra actitud envers el consum litzarà un pòster per a presentar a la resta de la
de roques i minerals classe les seues conclusions. Finalment, s’obrirà
un debat que integrarà el que s’ha aprés i entre
L’ús sostenible dels recursos minerals es regeix per
tots en traureu conclusions.
la regla de les tres erres:
• Per què hem de reciclar els pots de refresc i els
• Reduir el consum de materials d’un sol ús. brics?
• Reutilitzar els objectes o materials sempre que siga • El Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Am-
possible. bient pretén eliminar el 100 % de les bosses de
• Reciclar al màxim per estalviar matèries primeres, plàstic d’un sol ús per a l’any 2018. Segons la vos-
consumir menys quantitat d’energia en l’elabora- tra opinió, quins són els fonaments d’aquesta me-
ció dels productes, minimitzar els impactes deri- sura? Hi esteu d’acord?
vats de la mineria i disminuir la quantitat de resi- • Com contribueix el reciclatge del vidre a la qualitat
dus sòlids urbans (RSU) que s’envien als abocadors del medi ambient?
de fem. • Quins materials recicles? Enumereu el tipus de
• F eu grups de tres a cinc estudiants. Tenint en contenidors existents per a reciclatge. Quins mate-
compte la informació anterior i la del llibre de text, rials es depositen als ecoparcs? Quins productes
cada grup estudiarà un d’aquests problemes i rea- es recuperen en cada cas?

ELEMENTS MÉS ABUNDANTS A L’ESCORÇA TERRESTRE
ELEMENTE MAI DES ÎNTÂLNITE ÎN SCOARŢA TERESTRĂ
2. Percentatge
1. Elements en nombre Xinés
total d’àtoms
3. Oxigen (O) 47 1. 7. (Ca)
4. Silici (Si) 28
5. Alumini (Al) 7,9 2. (%) 8. (Na)
6. Ferro (Fe) 4,5
3. (O) 9. (K)
7. Calci (Ca) 3,5
8. Sodi (Na) 2,5 4. (Si) 10. (Mg)
9. Potassi (K) 2,5
10. Magnesi (Mg) 2,2 5. (Al) 11. (H)
11. Hidrogen (H) 0,22
6. (Fe) 12. (C)
12. Carboni (C) 0,19
Romanés Àrab
1. Elemente 1
2. Procentaj din numărul total de atomi % 2
3. Oxigen (O) 3
4. Siliciu (Si) 4
5. Aluminiu (Al) 5
6. Fier (Fe) 6
7. Calciu (Ca) 7
8. Sodiu/Natriu (Na) 8
9. Potasiu/Kaliu (K) 9
10. Magneziu (Mg) 10
11. Hidrogen (H) 11
12. Carbon (C) 12

ELEMENTS MÉS ABUNDANTS A L’ESCORÇA TERRESTRE

MOST ABUNDANT ELEMENTS IN THE EARTH’S CRUST
ÉLÉMENTS LES PLUS ABONDANTS DANS LA CROÛTE TERRESTRE
AM HÄUFIGSTEN VORKOMMENDEN ELEMENTE IN DER ERDKRUSTE
2. Percentatge
1. Elements en nombre
total d’àtoms
3. Oxigen (O) 47
4. Silici (Si) 28
5. Alumini (Al) 7,9
6. Ferro (Fe) 4,5
7. Calci (Ca) 3,5
8. Sodi (Na) 2,5
9. Potassi (K) 2,5
10. Magnesi (Mg) 2,2
11. Hidrogen (H) 0,22
12. Carboni (C) 0,19
1. Elements 1. Eléments 1. Elemente
2. Percentage in total 2. Pourcentage du nom 2. Prozentsatz in der

amount of atoms total d’atomes Atomsgesamtsumme
3. Oxygen (O) 3. L’oxygène (O) 3. Sauerstoff (O)
4. Silicon (Si) 4. Silicium (Si) 4. Silizium (Si)
5. Aluminium (Al) 5. Aluminium (Al) 5. Aluminium (Al)
6. Iron (Fe) 6. Fer (Fe) 6. Eisen (Fe)
7. Calcium (Ca) 7. Calcium (Ca) 7. Calcium (Ca)
8. Sodium (Na) 8. Sodium (Na) 8. Natrium (Na)
9. Potassium (K) 9. Potassium (K) 9. Kalium (K)
10. Magnesium (Mg) 10. Magnésium (Mg) 10. Magnesium (Mg)
11. Hydrogen (H) 11. Hydrogène (H) 11. Wasserstoff (H)
12. Carbon (C) 12. Carbone (C) 12. Kohlenstoff (C)

ESCALA DE MOHS
1. Talc 2. Guix 3. Calcita 4. Fluorita 5. Apatita
6. Ortosa 7. Quars 8. Topazi 9. Corindó 10. Diamant
1. 1 1.
2. 2 2.
3. 3 3.
4. 4 4.
5. 5 5.
6. 6 6.
7. 7 7.
8. 8 8.
9. 9 9.
10.
10 10.

ESCALA DE MOHS
MOHS SCALE
L’ÈCHELLE DE MOHS
HÄRTESKALA NACH MOHS
1. Talc 2. Guix 3. Calcita 4. Fluorita 5. Apatita
6. Ortosa 7. Quars 8. Topazi 9. Corindó 10. Diamant
1. Talc 1. Talc 1. Talk
2. Gypsum 2. Gypse 2. Gips
3. Calcite 3. Calcite 3. Kalkspat
4. Fluorite 4. Fluorite 4. Fluorit
5. Apatite 5. Apatite 5. Apatit
6. Orthoclase 6. Orthose 6. Ortose
7. Quartz 7. Quartz 7. Quarz
8. Topaz 8. Topaze 8. Topas
9. Corundum 9. Corindon 9. Korund
10. Diamond 10. Diamant 10. Diamant

Què fa un metall com aquest en una casa com la meua?

El coure natiu, com el de la fotografia, va ser el primer
metall utilitzat per l’ésser humà, fa uns 10 000 anys. En
l’edat del bronze s’utilitzava per a elaborar utensilis, fer-
ramentes, armes, joieria, escultures, instruments quirúr-
gics, canonades o monedes.
Alguns d’aquells usos es mantenen actualment, però va
ser a partir de la invenció del generador elèctric per Fa-
raday (1831) que es va convertir en un mineral estratègic,
per això la seua demanda mundial va augmentar expo-
nencialment. El principal país productor de coure és Xile,
amb més d’un terç del total, seguit del Perú i la Xina. A
Europa, el projecte d’extracció més rellevant és la mina
de coure de Las Cruces (Sevilla, Espanya).
FULL DE RUTA
Objectiu: realitzar una investigació sobre les aplicacions sobre l’ús i el consum de matèries primeres i el seu
i els usos del coure en la vida quotidiana. reciclatge.
Paraules clau: ciclo, vida, teléfono celular.
• Copper. More than a metal.
• El coure: des de la mina fins a casa.
PDF descarregable en anglés per a estudiants
• Usos del coure a través de la història. de 9-12 anys amb proposta didàctica amena que
• M
inerals estratègics. Quin paper tinc jo com a aborda diversos aspectes des de l’ús fins a la mineria
consumidor? del coure, les seues conseqüències i altres curiositats.
Paraules clau: Cooper, more, metal.
Fonts d’investigació:
• Minerals education coalition.
• M
inerales y la vida cotidiana. Web que inclou, entre altres coses, una base de
PDF amb activitats didàctiques i tallers de dades de minerals, activitats, presentacions i vídeos
curta duració per a estudiants d’11 a 13 anys, i informació sobre l’ús de minerals en la vida diària,
sobre les propietats i l’ús dels minerals com el coure i el ferro en l’electricitat.
en la vida quotidiana. Paraules clau: minerals, education, coalition.
Paraules clau: minerales, vida cotidiana Caterpillar, • De què estan fetes les monedes d’euro
mining. i successives?
• Minerals estratègics. En la web de quimitube.com pots trobar resposta
Diferents webs que aborden la definició, a aquesta pregunta.
els usos i la problemàtica associada a l’explotació Paraules clau: quimitube, monedas, euro.
d’aquests minerals.
Paraules clau: minerals, estratègics. Presentació: informe escrit, pòster o presentació
digital.
• El ciclo de vida de un teléfono celular.
L’Agència de Protecció Ambiental dels Estats Duració de l’elaboració: tres o quatre sessions.
Units (EPA) publica aquest PDF amb el qual
pots familiaritzar-te amb nombrosos continguts Realització: equip o equips de 3 a 5 persones.

• El coure és un dels pocs metalls que es poden trobar en la natura en estat
natiu, encara que també s’extrau de minerals com l’atzurita i la malaquita
(carbonats de coure), de la calcopirita (sulfur de coure) i d’un elevat nombre
de minerals rars amb un contingut en coure (llei dels minerals) que és molt
pobre.
• Un jove nascut com tu en el segle xxi en un país com Espanya «consumeix»
aproximadament 6 kg de coure cada any (consum per capita).
• Les reserves de coure i altres minerals estratègics al món són limitades, per
això reciclar-los és absolutament necessari.
• La mineria del coure es realitza a cel obert i provoca importants impactes
ambientals negatius.
EL QUE HAS DE SABER
• Coure: el símbol químic és «Cu» (en llatí cuprum), metall que es troba
present de forma natural en alguns minerals i en una proporció molt baixa
al sòl, en plantes, insectes o caragols.
• Propietats físiques del coure: condueix l’electricitat millor que cap
altre metall, tret de la plata; la seua ductilitat el fa idoni per a estirar-se
i formar fils, i la seua mal·leabilitat el fa apte per a obtindre fines làmines.
És el metall més utilitzat per a fabricar cables elèctrics i altres components
elèctrics i electrònics. Per aquesta raó, està present en la majoria de les
nostres accions quotidianes: encendre o apagar un llum, veure la televisió
o telefonar. Es pot reciclar un nombre quasi il·limitat de vegades sense
perdre les propietats.
• Aliatges: amb altres elements adquireix propietats mecàniques superiors
(encara que disminueix la seua conductivitat elèctrica) que s’utilitzen
amb diversos fins, com passa amb el bronze, el llautó, l’alpaca, etc.
• Micronutrient essencial: en la dieta humana, el coure ajuda el ferro
en la fabricació dels glòbuls rojos de la sang, cèl·lules del sistema nerviós,
sistema immunològic i ossos, per això la seua falta pot originar malalties.
Està present en nombrosos aliments, especialment en fruites seques
i llavors, fetge i ostres. L’excés de coure en l’organisme resulta tòxic.

Minerals a la motxilla
Encara que no ho sàpies, cada dia transportes gran quantitat de minerals a la motxilla.
FULL DE RUTA
Objectius: sobre les propietats i l’ús dels minerals

• R
elacionar els minerals amb el seu ús en la vida en la vida quotidiana.
quotidiana. Paraules clau: minerales, vida cotidiana, Caterpillar
Mining.
• F
amiliaritzar-se amb el nom dels elements químics
més utilitzats en la indústria. • La gent se sulfuraria sense minerals.
• V
alorar les conseqüències dels nostres hàbits Aborda diversos usos dels minerals en múltiples
de consum. aspectes de la vida humana.
Paraules clau: mineraltown.
Investigacions suggerides: • Minerals estratègics.
• Q
uin tipus de minerals han sigut necessaris per a Diferents webs que aborden la definició,
construir…? Un cotxe, una casa, l’aula, etc. els usos i la problemàtica associada a l’explotació
• Minerals a la bossa de la compra: supermercat, d’aquests minerals.
perfumeria, farmàcia, etc. Paraules clau: minerals, estratègics.
• S
eguir la vida d’un telèfon mòbil des de l’origen: • El ciclo de vida de un teléfono celular.
recursos utilitzats, el procés de fabricació L’Agència de Protecció Ambiental dels Estats Units
i què passa quan es rebutja. (EPA) publica aquest PDF amb el qual et podràs
• D
issenyar un joc en què calga emparellar familiaritzar amb nombrosos continguts sobre l’ús
determinats productes amb els minerals i el consum de matèries primeres i el seu reciclatge.
amb què s’elaboren. Paraules clau: ciclo, vida, teléfono celular.
Fonts d’investigació: Duració de la investigació: dues o tres sessions

• A
ctividades didácticas con minerales y rocas de classe.
industriales. Diversos autors. Enseñanza de las
Realització: per parelles.
Ciencias de la Tierra, 2008 (16.3), pàg. 295-308.
• M
inerales y la vida cotidiana. Presentació: aportar físicament objectes fabricats
Document amb activitats didàctiques i tallers amb minerals, pòster o presentació digital
de curta duració per a estudiants d’11 a 13 anys, (diapositives).

• Un jove nascut com tu en l’Europa del segle xxi «consumeix» aproximada-
ment de 5 a 20 tones mètriques de recursos minerals cada any (consum anu-
al de minerals per capita). Als països en via de desenvolupament aquesta
quantitat és normalment inferior a una tona.
• La majoria dels objectes estan fabricats amb un elevat nombre de materials,
fonamentalment metalls, molts dels quals són rars, que es troben en propor-
cions mínimes a l’escorça (parts per milió o ppm).
• Alguns països concentren enormes reserves d’algun mineral determinat, fet
que els en permet regular el preu en el mercat. Això no obstant, cap país del
món és autosuficient i tots depenen del comerç internacional.
• Al llarg de la història, com en l’actualitat, moltes guerres han tingut l’origen
en la lluita pels recursos naturals.
EL QUE HAS DE SABER
• Recursos minerals: minerals o roques que s’obtenen normalment

del subsòl a través d’activitats mineres. Cada recurs té propietats
específiques que guarden una estreta relació amb la utilitat que tenen
i la tecnologia amb què es treballen. La velocitat amb què es generen
(milions d’anys) és infinitament menor que la velocitat a què són
consumits, per tant són finits i no renovables.
• Minerals estratègics: són fonamentalment metalls, utilitzats
en la indústria per les seues característiques intrínseques, i les seues
reserves són molt cobejades pels països industrialitzats.
• Jaciments minerals: els elements químics i els minerals que formen
no es troben uniformement distribuïts a l’escorça terrestre, sinó
concentrats en llocs on els processos geològics han produït un
enriquiment anormal de materials útils.
• Mines: formes d’explotar els jaciments minerals. Generen impactes
negatius sobre el medi ambient.
• Taula periòdica dels elements: és la classificació, organització
i distribució dels diferents elements químics que hi ha (quasi 120)
segons les seues propietats i característiques.

TREBALLS D’AULA
Clau simplificada de minerals L

Material
OBJECTIU
• Col·lecció de minerals amb les espècies següents: galena, pirita,
Aprendre a manejar una
biotita, ortosa, quars, calcita, halita, fluorita, guix i talc.
clau senzilla de minerals
per conéixer el nom • Claus d’acer.
de l’espècie mineral. • Àcid clorhídric diluït al 10 %.
PROCEDIMENT OBSERVACIONS
Es dividirà la classe en grups reduïts d’alumnes, que L’àcid clorhídric és corrosiu. Convé afegir-ne sobre
prendran un exemplar de la xicoteta col·lecció de l’exemplar una sola gota. Per a més seguretat, cal
minerals que farem servir per a la pràctica. Observaran tindre l’àcid en un flascó degotador i el mineral s’ha
la mostra i practicaran una sèrie de proves senzilles, de col·locar sobre paper assecant, que absorbirà
indicades en la clau, per arribar a determinar el nom del qualsevol possible esguit. Després de l’experiència cal
mineral. Els exemplars es poden intercanviar entre els rentar l’exemplar amb abundant aigua davall de l’aixeta
grups d’alumnes. i assecar-lo perfectament amb paper assecant.
Clau simplificada de minerals
1.A. Minerals amb lluïssor metàl·lica........................................................................................................................ 2

B. Minerals amb lluïssor no metàl·lica................................................................................................................... 3
2.A. Color gris acerat. Mineral pesant. Exfoliació cúbica........................................................................................ Galena
B. Color daurat. Sol presentar cristalls ben formats............................................................................................. Pirita
3.A. Mineral de color fosc. Es pot separar fàcilment en làmines........................................................................... Biotita
B. Mineral de color clar.......................................................................................................................................... 4
4.A. Mineral més dur que l’acer............................................................................................................................... 5
B. Mineral menys dur que l’acer............................................................................................................................ 6
5.A. Presenta exfoliació. Aspecte en prismes curts. Color blanc o rosat.............................................................. Ortosa
B. No presenta exfoliació. Aspecte en prismes hexagonals acabats en punta.
Pot ser massiu. Diferents colors segons la varietat......................................................................................... Quars
6.A. Reacciona amb l’àcid clorhídric produint efervescència................................................................................. Calcita
B. No reacciona amb l’àcid clorhídric.................................................................................................................... 7
7.A. Mineral salat. En cubs o massiu. Color blanc o incolor................................................................................... Halita
B. Mineral no salat.................................................................................................................................................. 8
8.A. Mineral que es ratlla amb l’ungla...................................................................................................................... 9
B. Mineral que no es ratlla amb l’ungla. Color violeta, incolor, blanc, verd........................................................ Fluorita
9.A. Cristalls amb exfoliació perfecta o en masses. Incolor, blanc, gris o roig...................................................... Guix
B. Tacte sabonós. Blanc o gris (amb pàtina d’oxidació)....................................................................................... Talc

TREBALLS D’AULA
Les roques
RECORDA QUE...
Les roques són els materials que formen la part sòlida del nostre planeta, és a dir, l’escorça terrestre. Estan for-
mades per minerals.
Les roques tenen una composició heterogènia. Estan formades per diverses substàncies, amb una proporció
que varia dins de certs marges. Fins i tot les roques que estan formades per un sol mineral presenten certes
variacions en la composició.
ACTIVITATS
1 Llig les descripcions de les roques. A continuació, classifica-les en el quadre, segons l’origen.
Quarsita. Es forma a partir

Granit. Es forma per la Basalt. Es forma per la
d’altres roques, en condicions
solidificació d’un magma solidificació de la lava
de pressió i temperatura
a gran profunditat. que ix d’un volcà.
elevades.
Marbre. Es forma a partir

Calcària. Es forma per Gres. Es forma per acumulació
d’altres roques, en condicions
acumulació de materials de materials rocosos, que es
de temperatura i pressió
rocosos, que es compacten. compacten.
elevades.
Classificació de les roques
Sedimentàries Ígnies Metamòrfiques

Autoavaluació

D

AUTOAVALUACIÓ
Nom: Curs: Data:
1 La geosfera està formada per capes en l’ordre següent 6 És una roca formada per fragments de minerals
des de fora cap a dins: mesclats amb fragments de roques (arenes i còdols).
a. Escorça continental – Escorça oceànica – a. Guix.
Nucli extern – Mantell – Nucli intern. b. Granit.
b. Escorça oceànica – Escorça continental – c. Marga.
Mantell – Nucli intern – Nucli extern.
d. Conglomerat.
c. Nucli extern – Nucli intern – Mantell –
Escorça oceànica – Escorça continental.
7 D’aquestes mesures per a evitar, minimitzar o corregir
d. Escorça continental – Escorça oceànica – els impactes ambientals derivats de la mineria, indica
Mantell – Nucli extern – Nucli intern. quines són de tipus preventiu.
a. Habilitació de zones protegides per a la fauna
2 Les dorsals oceàniques: desplaçada per l’explotació.
a. Són serralades submergides. b. Ompliment de cavitats, sobretot les que
b. Tenen desenes de quilòmetres de longitud. afecten el nivell freàtic.
c. Formen part de l’escorça continental. c. Habilitació de basses per a recollida i tractament
d. La seua composició és de granit. de líquids (fangs).
d. Establiment de pantalles de vegetació
3 Els minerals: per a ocultar els desmunts.
a. Estan formats per combinacions d’elements.

8 Quina d’aquestes correspondències és vertadera?
b. L’alumini és un tipus de mineral.
a. L’halita és un clorur.
c. Poden ser d’origen natural o artificial.
b. L’hematites és un sulfur de ferro.
d. Són substàncies impures.
c. La pirita és un òxid de ferro.
4 D’aquestes seqüències de duresa, de menor a major, d. El diamant és un carbonat.
quina és correcta segons l’escala de Mohs?
a. Quars – Corindó – Topazi.
9 D’aquestes modalitats d’explotació
de minerals i roques indica quina no és correcta:
b. Apatita – Guix – Topazi.
a. Minerals: mines a cel obert.
c. Calcita – Ortosa – Corindó.
b. Roques: mines subterrànies.
d. Guix – Talc – Calcita.
c. Arena: graveres.
5 Quina de les roques següents no és sedimentària? d. Minerals: pedreres.
a. Conglomerat.
10 Les roques que hi ha majoritàriament
b. Pedra tosca. a les illes Canàries són:
c. Calcària. a. Roques metamòrfiques i granítiques.
d. Argila. b. Roques silícies volcàniques.
c. Calcàries, margues i argiles.
d. Guixos, argiles i gresos.
1 d; 2 a; 3 a; 4 c; 5 b; 6 d; 7 c; 8 a; 9 d; 10 b.
SOLUCIONS

Nom: Curs: Data:
1 Identifica les diferents capes internes de la Terra

en aquest esquema. Explica quines capes es distingeixen
a l’escorça terrestre i quines característiques tenen.
2 Indica quines afirmacions són falses i per què.

a. Les dorsals oceàniques són serralades submergides formades majoritàriament per volcans.
b. La Meseta a Espanya és una gran plataforma continental.
c. Les fosses oceàniques són planes molt extenses situades en zones poc profundes dels oceans.
d. Els volcans submarins són enormes relleus aïllats que en alguns casos sobreïxen de la superfície de l’oceà.
3 Respon a aquestes preguntes.

a. Quina diferència hi ha entre un mineral i una roca?
b. El petroli, és una roca o un mineral? Per què?
c. Explica la diferència entre els minerals cristal·litzats i els amorfs.
4 És el mateix calcària que calcita? Per què? Cita un exemple de roca monomineral i un altre de roca formada
per diversos minerals.
5 Què és la duresa? Com es mesura? Explica com es realitza l’anàlisi per a conéixer la duresa d’un mineral.

CONTROL B
6 De les substàncies següents indica quines són minerals i quines no ho són, i explica en aquest cas les causes
per les quals no es consideren minerals.
guix – sucre – ferro – sal comuna – aigua – plàstics – alumini – plata
7 Completa aquest quadre.
Mineral Grup Utilitat o aplicacions
Quars
Calcita
Or
Halita


a. El metamorfisme és el conjunt de canvis que experimenta una roca sotmesa a altes pressions
i temperatures sense arribar a fondre’s.
b. Les roques magmàtiques procedeixen del refredament del magma.
c. La lava procedent dels volcans constitueix un tipus de roca magmàtica.
d. Les roques sedimentàries no poden contindre fòssils.
9 Defineix mineral amorf i exfoliació.
10 Quin tipus d’excavació s’observa en la imatge adjunta? Cita dos tipus d’impactes
ambientals que pot originar una explotació d’aquest tipus.

Nom: Curs: Data:
1 Realitza un dibuix esquemàtic de les capes de la geosfera i les seues divisions internes. Descriu el nucli.
2 Completa la taula següent sobre les característiques i diferències de l’escorça oceànica i continental.
Gruix Composició Estat
Escorça oceànica
Escorça continental
3 Realitza un esquema del perfil dels fons oceànics des de la línia de costa fins a les zones més profundes.

a. En què es diferencien fonamentalment uns minerals d’altres?
b. Explica com s’elabora una taula amb propietats dels minerals. Quines propietats hi inclouries
perquè la informació et resulte útil?
5 Les escultures més famoses de la història estan tallades en marbre o en granit. Assenyala la composició
de cada una d’aquestes roques i indica quina de les dues es treballa més fàcilment i per què.

CONTROL A

a. Les roques metamòrfiques es caracteritzen per la presència de fòssils.
b. Les roques magmàtiques són dures i compactes i presenten cristalls visibles a simple vista.
c. Les margues són roques sedimentàries compostes de calcita i argila.
d. Les roques metamòrfiques han estat sotmeses a temperatures i pressions tan altes que arribaren a fondre’s.
7 Quina és la roca més abundant de l’escorça continental? A quin grup de roques pertany?
Com es va formar? Quins són els minerals que la componen?
Mineral Aplicacions Font d’on s’obté
Ciment
Microxips
Plàstic
Pisa sanitària
Acer
Pigments rojos
Alumini
Sal comuna
Escaiola
Formigó
9 Identifica la roca que té les característiques següents i indica a quin grup pertany: se separa en làmines,
de color variable però la seua varietat més coneguda és negra, a vegades conté fòssils de plantes.
10 Per a la construcció de l’aqüeducte de Segòvia s’utilitzaren roques del seu entorn.

Quin tipus de roca és i de què està composta? Cita dos tipus més de roques que poden
utilitzar-se en la construcció.

Activitats
Control B Control A
B2-6.1. Descriu les característiques

generals dels materials més freqüents
a les zones externes del planeta 1i2 1i2
B2-6. Identificar els materials i justifica la seua distribució en capes
terrestres segons l’abundància en funció de la densitat.
i la distribució amb què es presenten B2-6.2. Descriu les característiques
en les grans capes de la Terra. generals de l’escorça, el mantell i el nucli
terrestre i els materials que els componen, 1i2 1, 2 i 3
i relaciona aquestes característiques amb la
seua localització.
B2-7.1. Identifica minerals i roques
3, 4, 5, 6, 7,
utilitzant criteris que permeten 4, 5, 6, 7 i 9
8i9
diferenciar-los.
B2-7. Reconéixer les propietats
i característiques dels minerals i B2-7.2. Descriu algunes de
de les roques, distingir les seues les aplicacions més freqüents
7 5i8
aplicacions més freqüents i dels minerals i roques
destacar la importància econòmica en l’àmbit de la vida quotidiana.
que tenen i la seua gestió sostenible.
B2-7.3. Reconeix la importància de l’ús
responsable i la gestió sostenible 10 10
dels recursos minerals.
Control B 2 a. Vertader
b. Fals. La Meseta és una zona elevada que es troba
1 L’escorça terrestre és la capa més externa de la Terra al centre de la península Ibèrica.
i està formada per roques. S’hi diferencien les capes c. Fals. Les fosses oceàniques són trinxeres molt
següents: estretes situades a les zones més profundes
• L’escorça continental té un gruix de 70 km, forma els dels oceans.
continents i la roca més abundant és el granit. d. Vertader.
• L’escorça oceànica té un gruix de 10 km, forma els fons 3 a. Un mineral és una substància pura, sòlida, natural
oceànics i la roca més abundant és el basalt. S’origina
i d’origen inorgànic. Les roques són mescles heterogènies
per l’activitat volcànica dels fons oceànics.
de minerals, encara que a vegades hi ha roques
monominerals constituïdes per un sol mineral com
Escorça Escorça oceànica el guix o l’halita. A més, les roques es poden haver
continental format a partir d’éssers vius, com el carbó o el petroli.
b. El petroli és una roca perquè és una mescla
Mantell de diferents minerals, té origen natural, orgànic
i és líquida.
c. Els minerals cristal·litzats presenten de forma natural
cares planes que originen formes geomètriques, com
cubs, prismes o altres. Aquestes formes s’anomenen
cristalls. Els minerals amorfs no estan cristal·litzats, per
això no presenten cares planes de forma natural. Mai
Nucli no formen cristalls sinó masses de forma irregular.
extern
Nucli 4 La calcària és una roca formada majoritàriament
intern pel mineral calcita, que pertany al grup dels carbonats.
Generalment, la calcària presenta impureses en forma

d’argiles amb proporció variable. Una calcària pura 9 Mineral amorf. Mineral amb els components desordenats
seria un exemple de roca monomineral; un altre i que no forma cristalls.
exemple és el guix. Exemples de roques formades
Exfoliació. És una de les propietats d’alguns minerals
per diversos minerals són la marga, els conglomerats,
de fracturar‑se o trencar‑se al llarg de plans, i els fragments
el granit o el basalt.
conserven cares planes. Per exemple, alguns s’exfolien en
5 La duresa és una propietat dels minerals que expressa làmines i altres en prismes com ara cubs, etc.
la resistència que presenten a ser ratllats. Es mesura 10 En la fotografia adjunta s’observen terrasses o talls
utilitzant l’escala de Mohs, composta per deu minerals
escalonats, realitzats a cel obert mitjançant excavació del
de diferent duresa. Per a conéixer la duresa d’un mineral,
sòl. Aquest tipus d’explotació implica grans moviments de
si no disposem de mostres dels deu minerals de l’escala
terra, fet que provoca greus impactes mediambientals.
de Mohs, s’utilitzen elements senzills. Per fer-ho es
Aquests comencen amb la destrucció de la coberta vegetal
comença intentant ratllar el mineral amb l’ungla; si
(paisatge, sòl fèrtil), seguits de sorolls produïts per la
no es ratlla, passem a utilitzar un objecte més dur,
maquinària pesant (excavadores, camions i altres), la
com una moneda de coure. Si tampoc no es ratlla,
contaminació de l’aire, del sòl i de l’aigua per pols, runes
anirem utilitzant objectes progressivament de més duresa,
o acumulació de residus en basses. Aquestes accions donen
com una clau
com a resultat aquests terrenys desolats, nus i mancats
de ferro, una navalla, un vidre o un tros de porcellana.
de recursos vius.
Si aquest últim no ratlla el mineral, intentem fer-ho a la
inversa, és a dir, ratllar la porcellana amb el mineral.
6 • Salvant que el guix i la sal comuna es poden considerar Control A
roques o minerals, són minerals: guix, sal comuna i plata.
El ferro natiu també és un mineral, però rar. 1 R. G.
• El sucre no es considera mineral perquè el produeixen El nucli és la capa més interna de la geosfera i es troba
les plantes (remolatxa, canya de sucre, etc.). per davall del mantell, al centre de la Terra. Està compost
• El ferro i l’alumini són elements químics components fonamentalment de ferro (80 %) i níquel (20 %). Està dividit
d’alguns minerals combinats amb altres elements, com en un nucli extern líquid i un d’intern sòlid. La temperatura
oxigen, sofre, silici, etc. i la densitat augmenten cap a l’interior. La del nucli extern
varia de 3 000 a 5 000 °C, i la del nucli intern de 5 000 a
• L’aigua no es considera mineral perquè és líquida.
6 000 °C.
• Els plàstics són un material sintètic que s’obté
a partir del petroli. 2 Gruix Composició Estat
7 Utilitat Escorça fins a

Mineral Grup granit sòlid
o aplicacions oceànica 10 km
Elaboració Escorça fins a

Quars Silicats basalt sòlid
del vidre continental 70 km
Calcita Carbonat Producció de calç

3 R. G.
Joieria,
Or Elements natius subministraments 1
industrials especials
2
3 4 3 5
Halita Clorurs Alimentació
8 a. Vertader
b. Vertader.
c. Vertader.
d. Fals. Atés que les roques sedimentàries es formen 1. Plataforma continental.
a la superfície terrestre, són les més idònies 2. Talús.
per a contindre fòssils. L’origen d’aquests està 3. Plana abissal.
en l’enterrament dels éssers vius o les seues restes 4. Dorsal oceànica.
entre capes de sediments. Durant la litificació, 5. Fossa oceànica.
les pressions i temperatures no són tan elevades
com en el cas de les roques metamòrfiques, per això 4 a. Els minerals es diferencien els uns dels altres per la
aquestes restes solen conservar‑se molt bé. composició química. Aquesta determina algunes de les
propietats que podem observar, com el color, la lluïssor,
la duresa o l’exfoliació.

b. Una taula amb propietats de minerals s’elabora de la 8

manera següent: Font d’on
Mineral Aplicacions
s’obté
• Decidim quins minerals inclourem en la taula, com
també les propietats que analitzarem; per exemple, En la construcció
Ciment Calcària + argiles
el color, la lluïssor, la duresa, el color de la ratlla, com a aglomerant.
i reservem un apartat per a altres observacions dignes
Ordinadors, targetes
d’esment. Microxips Silici
electròniques, etc.
• Elaborem la taula posant en la vertical una columna
amb els minerals que observarem, i a la part superior Plàstic Múltiples aplicacions. Petroli
les propietats i característiques que anotarem de cada
Pisa Caolinita (mineral
mineral. Lavabos, inodors, etc.
sanitària de l’argila)
• A continuació es realitza l’observació i l’anàlisi de cada
mineral i s’anota el que hem determinat en cada cas en Bigues, xapes, piques,
Acer Ferro + carboni
les caselles corresponents de la taula. etc.
5 El marbre procedeix de la calcària, per això el mineral que el Pigments Òxids de ferro,
Pintures.
compon és la calcita. El granit està format per quars, feldspat rojos com hematites
i mica. Com sabem per l’escala de Mohs, la calcita té una
Aeronaus,
duresa de 3, mentre que el feldspat (ortosa) té una duresa
de 6 i el quars de 7. En conseqüència, el marbre és una roca automòbils,
Alumini Mineral bauxita
més tova que el granit i pot ser esculpida més fàcilment construcció,
que aquell. envasos, etc.
6 a. Fals. Algunes roques metamòrfiques, com ara les pissarres, Alimentació, Halita (mines)
Sal
poden conservar els fòssils perquè la seua transformació conserves i indústria i de l’aigua del
comuna
des de la roca argilosa de la qual procedeixen no ha sigut química. mar (salines)
molt elevada. Amb aquesta excepció, la resta de les roques Construcció
metamòrfiques no contenen fòssils ja que les altes
i medicina
pressions i/o temperatures han provocat tals canvis en la Escaiola Guix
(immobilització
roca original que els ha fet desaparéixer.
de fractures).
b. Aquesta afirmació és vertadera per a algunes roques
magmàtiques com el granit; tanmateix, les roques Ciment + arenes
Formigó Construcció.
volcàniques també tenen origen magmàtic però els seus + graves (àrids)
cristalls no són generalment visibles a simple vista (laves
de diferent composició), o no contenen cristalls, sinó que 9 Pissarra.
estan formades per una massa vítria, com l’obsidiana. 10 Com es pot deduir de correlacionar el mapa litològic de la
c. Vertader. pàgina 42 del llibre de l’alumne amb un mapa polític, Segòvia
d. Fals. Les transformacions del metamorfisme sempre són es troba en el domini de les roques antigues, metamòrfiques
en estat sòlid, com les que tenen lloc en una argila que i granítiques. L’aqüeducte, en concret, és una construcció de
introduïm a coure en un forn. carreus de granit compost per quars, feldspat (ortosa) i
miques. Pràcticament totes les roques es poden utilitzar en
7 És el granit. Pertany al grup de les roques magmàtiques. la construcció amb diversos fins i/o presentacions. Com a
Es va formar per refredament i consolidació d’un magma. carreus s’utilitzen també la calcària i el gres.
Està compost per quars, feldspats i miques.

.

Nom: Curs: Data:
La meua cosina Irene vol ser geòloga; té una gran afició per
tot tipus de pedres i una col·lecció de roques i minerals que
cada dia creix amb exemplars nous. Viu en un poble pròxim
a la meua ciutat i el cap de setmana passat vam anar a veure-
la. Després de dinar vam eixir a fer una volta perquè jo reco-
llira algunes «pedres» en una muntanya que hi ha prop de
sa casa. En tornar em va ensenyar la seua col·lecció de roques
i minerals perquè, per comparació, jo poguera classificar els
exemplars que havia recollit. Així vaig saber que havia aga-
fat pissarra, gres i una altra pedra que Irene creia que era
calcària, però com que no n’estava segura, va decidir fer la
prova de l’àcid.
La calcària és una roca carbonatada, composta de carbonat
càlcic, que en contacte amb un àcid reacciona produint diò-
xid de carboni (CO2) i bicarbonat de calci. Per tant, si en
depositar unes quantes gotes d’àcid sobre la pedra es des-
prenen bombolles, és que es tracta de calcària; però si no es
desprenen, possiblement la pedra és alguna roca que conté
sílice. Baixàrem corrents a la cuina a buscar vinagre (àcid
acètic), deixàrem caure quatre gotes sobre la meua roca i
començaren a eixir bombolles.
1 A què són degudes les bombolles que ixen de la calcària quan hi aboquem vinagre?
a. El vinagre bull quan toca la roca.
b. L’àcid s’evapora.
c. El diòxid de carboni (CO2) que es produeix és un gas.
d. El bicarbonat càlcic que es produeix té bombolles.
2 Quan el carbonat càlcic es troba cristal·litzat ja no és una roca, és un mineral que en la seua forma més
freqüent anomenem calcita. La calcita quasi sempre és blanca, a vegades fins i tot transparent, i a simple
vista es pot confondre amb el quars. Però Irene sap un truc molt fàcil que li permet diferenciar ambdós
minerals: la calcita ratlla el quars, mentre que el quars no ratlla la calcita. En quina propietat dels minerals
es basa el truc de la meua cosina per a diferenciar la calcita del quars?
a. Ratlla.
b. Duresa.
c. Exfoliació.
d. Color.
3 El meu pis a la ciutat també està construït en part amb calcària, encara que aquesta roca no es puga veure
a simple vista. Quin d’aquests materials de construcció es fabrica utilitzant calcària com a matèria primera?
a. Rajola.
b. Acer.
c. Ciment.
d. Vidre.

4 En una de les calcàries de la col·lecció d’Irene es poden observar un grapat de fòssils. Molts invertebrats
marins formen les closques i petxines amb carbonat càlcic. Quan aquests invertebrats moren, cauen
al fons i les parts toves es descomponen, però les closques s’acumulen i amb el temps, després de llargs
processos de consolidació, es transformen en grans depòsits de calcària orgànica. Quin nom reben les roques
que com la calcària es formen per acumulació de depòsit?
a. Metamòrfiques.
b. Magmàtiques.
c. Sedimentàries.
5 Quan en condicions naturals la calcària pateix processos d’enterrament a gran profunditat, es veu sotmesa
a grans pressions i es torna inestable. El mateix passa quan es veu sotmesa a un augment considerable
de la temperatura, a causa del veïnatge de roques o de magma molt calent. En ambdós casos, sense perdre
l’estat sòlid, experimenta grans canvis i es transforma en marbre. Químicament, el marbre també és carbonat
càlcic, però mai no presenta fòssils en la seua estructura. Quin nom reben les roques que s’han format mitjançant
processos semblants als que han originat marbres?
a. Sedimentàries.
b. Magmàtiques.
c. Metamòrfiques.
6 En el nostre cos i en el cos de molts altres animals també trobem carbonat càlcic
De quines estructures forma part el carbonat càlcic?
a. Les dents i l’estómac.
b. Les dents i els ossos.
c. Els músculs i els ossos.
d. Els músculs i l’estómac.
7 Les cariàtides del temple Erectèon a l’acròpolis atenesa

estan esculpides en marbre i, com que estan a l’aire lliure,
han patit el flagell de la pluja durant molts segles. Aquest
temple, com molts altres edificis i monuments construïts
amb calcària o marbre, pateix un deteriorament degut
a les pluges àcides.
Quan la pluja, en la seua caiguda cap a la superfície
terrestre, travessa zones d’aire contaminat amb gasos
de sofre, nitrogen o carboni, reacciona amb aquests i es
formen àcids, que quan incideixen sobre marbre o calcària
reaccionen amb el carbonat càlcic i el desgasten a poc a
poc. Com s’anomena aquest procés?
a. Erosió.
b. Meteorització física.
c. Meteorització química.
d. Criofractura.

Competències que
s’avaluen
Competència B2-7. Reconéixer i categoritzar B2-7.1. Identifica minerals

matemàtica les propietats i característiques i roques utilitzant criteris
i competències bàsiques dels minerals i de les roques, que permeten diferenciar-los.
en ciència i tecnologia distingir les seues aplicacions 1, 2, 4 i 5
més freqüents i destacar la
Sentit d’iniciativa importància econòmica que
i actitud emprenedora tenen i la seua gestió sostenible.
B2-7.2. Distingeix algunes

Competència
de les aplicacions més
matemàtica i
freqüents dels minerals
i roques en l’àmbit de la vida 3, 6 i 7
quotidiana.
Competència social
i cívica
1 c. El diòxid de carboni (CO2) que es produeix és un gas.

2 b. Duresa.
3 c. Ciment.
4 c. Sedimentàries.
5 c. Metamòrfiques.
6 b. Les dents i els ossos.
7 c. Meteorització química.

Solucionari

SOLUCIONARI
Interpreta la imatge 7 El Japó i les Filipines són arxipèlags que formen arcs d’illes,
• S’hi observen relleus de diferents colors en què s’aprecia caracteritzats per tindre la forma de línia arquejada (d’ací ve el
una certa alineació. nom) davant del continent asiàtic. En altres arxipèlags, com les
Canàries, les illes no es disposen linealment. Les illes Hawaii,
• Els més profunds, de color blau, es corresponen amb zones
enmig de l’oceà Pacífic, sí que tenen una disposició lineal però
més o menys planes que són les planes abissals i sobre
un origen diferent (punt calent).
aquestes s’eleven relleus més accidentats de colors que
passen del verd al groc i al roig, a mesura que la profunditat Saber més
és menor, és a dir, que s’eleven més des del fons marí.
• A causa de la presència o absència d’impureses i de les
Entre els relleus de color roig, destaca una alineació recta diferents condicions de formació.
a la part superior de la imatge; es tracta d’un fragment
8 USA LES TIC. R. M. (Resposta moldel) L’alumne podria
d’una dorsal oceànica, al centre de la qual arriba a apreciar-se
contestar alguna cosa semblant al que presentem a
una línia de color més fosc, corresponent a l’escletxa formada
continuació:
pel rift oceànic. Als dos costats de la dorsal, podem observar
una simetria en els colors i també que el relleu va descendint • Xapa: làmina prima de metall utilitzada en construccions
cap al fons marí. En primer pla destaquen muntanyes més mecàniques com carrosseries d’automòbils. Pot tindre
o menys punxegudes. Algunes d’aquestes muntanyes diferents composicions (ferro, acer, llautó, coure, alumini,
submergides mostren la morfologia clarament cònica bronze, etc.). La xapa de llauna conté ferro i estany.
dels volcans submarins, mentre que les que tenen colors • Botella de vidre: vidre artificial que s’obté en fondre arenes
més clars en superfície corresponen a illes més grans, silícies, carbonat de sodi i calcària o reciclant altres vidres.
constituïdes per edificis volcànics més complexos que • Aigua (H2O): hidrogen i oxigen.
els volcans aïllats. Finalment, s’observen elevacions
9 Equival a una roca perquè és una mescla de materials.
reduïdes de color groc de cim pla, que es corresponen
amb els guyots. 10 R. L.
11 No es considera mineral perquè té origen orgànic, és a dir,
Claus per a començar
fabricat per éssers vius.
• L’escorça, el mantell i el nucli.
12 Saber fer. Un objecte de duresa 6,5 pot ratllar els minerals
• Les plataformes continentals són la part d’un continent que es amb duresa d’1 a 6 de l’escala de Mohs, des del talc fins a
troba davall del mar; per consegüent, aquestes plataformes l’ortosa.
pertanyen als continents.
No podria ratllar el quars perquè la seua duresa és 7, és a dir,
• Els minerals estan constituïts per substàncies pures, mentre que el quars és més dur que la navalla.
que les roques estan formades per minerals. Algunes roques 13 Saber fer. • Si A es ratlla amb el quars (duresa 7)
contenen un sol tipus de mineral i s’anomenen roques
i amb una moneda de coure (duresa 3) la seua duresa és
monominerals, però la majoria estan formades per diversos
3 o menor.
minerals i fins i tot per altres roques.
• B ratlla el diamant, de manera que té una duresa similar;
1 Interpreta la imatge. És una dada correcta, sempre que és a dir, de 10.
es tinga en compte que el talús continental i la plataforma • C té una duresa superior a 7 i inferior a 8.
continental, tot i que estan submergits, no es consideren
• D, com que no es ratlla amb la moneda de coure, té una
fons oceànic.
duresa superior a 3, i com que es ratlla amb el vidre, té una
2 Interpreta la imatge. Pertany al nucli extern, el seu estat duresa inferior a 6.
serà líquid i estarà compost per ferro i níquel. • E és el més tou, té una duresa d’1.
3 Interpreta la imatge. Al mantell inferior. A una profunditat • L’ordre de duresa d’aquests minerals, de menor a major,
d’uns 2 000 km. serà: E – A – D – C – B.
14 Saber fer. És ratllat pel topazi, el corindó i el diamant. Ratlla
4 Perquè l’escorça continental és més gruixuda i rígida que
els que tenen duresa d’1 a 7, és a dir, des del talc fins al
l’oceànica.
quars. Sí, ratlla el vidre, ja que la duresa estimada d’aquest
5 Poden provindre d’una zona situada entre la base de és de 5,5. No és ratllat pel quars, que té una duresa de 7,
l’escorça i el límit superior del mantell. A una profunditat lleugerament inferior.
entre 10 i 70 km. La zona limítrofa entre el mantell 15 Els silicats contenen sempre oxigen i silici, als quals poden
i l’escorça no està a una profunditat uniforme, sinó que
afegir-se altres elements. En els no silicats, com el seu nom
fluctua entre aquestes mesures.
indica, no hi ha silici.
6 Perquè en descendir el nivell del mar, part del que ara és 16 Elements natius.
plataforma continental va quedar a l’aire i el riu, en comptes
17 No, perquè les roques argiloses estan compostes per una
de desembocar al punt en què ho fa actualment, tenia un
varietat de minerals mesclats.
recorregut més llarg, ja que excavava el solc a l’antiga
plataforma continental fins a arribar al mar. 18 USA LES TIC. R. L.

19 Una roca silicatada, com el granit, està composta per 26
Tipus de
diferents silicats com quars, feldspat o miques. Una roca Origen Exemples
roca
carbonatada, com la calcària, està composta per minerals
del grup dels carbonats com la calcita. Sediments acumulats,
Calcària
El granit és una roca magmàtica, i la calcària, sedimentària. Sedimentària compactats i cementats
i marga.
a gran profunditat.
20 Saber fer. A. S’hi observen fòssils de nummulits
de diferents mides, de manera que es tracta d’una roca Roques exposades a
sedimentària (calcària). temperatures elevades
B. S’hi aprecien grans minerals de diferents colors (rosa, i pressions que han Pissarra
Metamòrfica
blancs i negres) i no s’hi aprecien fòssils. Es tracta d’una roca produït canvis en els i gneis.
magmàtica (granit alcalí). minerals, sense arribar
a fondre’s.
21 Saber fer. Murs: granits (magmàtica) o calcàries
(sedimentàries). Refredament
Teulades: pissarres (metamòrfiques). i consolidació d’una Granit
Magmàtica pla
Podria trobar fòssils en les calcàries i en les pissarres massa de roca fosa i basalt.
roc
metamòrfiques. No trobaria en absolut fòssils en les roques o magma.
magmàtiques.
22 R. L. 27 R. G.-R. L.
23 USA LES TIC. R. L. 28 Z
Silicats Quars Òxid
24 RESUM ] de silici
• Els components de la geosfera són l’escorça, ]
el mantell i el nucli. ] Z Elements
Minerals [ ] natius Or
• Els escuts o cratons són extenses superfícies pràcticament ] ] oc
horitzontals. ] ]
] No
• Les plataformes continentals són la part del continent
silicats
[ Clorurs Halita
situada davall del mar. \ ]
• Els conglomerats són un tipus de roques formats ] Sulfats
] Guix
per minerals mesclats amb fragments de roques, (o altres) (etc.)
com els còdols. \
• Els minerals, com la calcita, són els components 29 A. Illa volcànica.
de les roques, com la calcària. Si aquesta té un sol tipus B. Guyot.
de mineral, com passa amb el marbre, s’anomena roca C. Arcs d’illes.
monomineral.
D. Plana abissal.
• Algunes propietats dels minerals que permeten E. Dorsal oceànica.
reconéixer-los són color, lluïssor, duresa i exfoliació.
F. Fossa oceànica.
a • Els minerals poden classificar-se en dos grans
grups: silicats i no silicats. Un exemple del primer tipus 30
Tipus Forma
és el quars (feldspats, miques), i del segon, calcita (halita, Característiques Formada per
d’escorça els
anhidrita, etc.).
• Les roques, segons l’origen, poden ser: sedimentàries, Prima (pot
metamòrfiques i magmàtiques. arribar a
Fons 10 km de
• L’extracció de minerals i roques es fa en mines, que Oceànica Basalt
oceànics profunditat),
poden ser subterrànies o a cel obert. Si s’obtenen àrids,
poc rígida
s’anomenen graveres.
i densa.
25
Geosfera Gruixuda
(pot arribar
a 70 km de
escorça mantell nucli Continental Continents Granit
profunditat), i
més rígida que
oceànica continental extern intern l’oceànica.

SOLUCIONARI
31 Forma part d’un edifici volcànic gran i complex que s’origina • Aigua 2-Font D, amb contingut elevat en sulfats
des del fons de l’oceà Atlàntic a partir d’erupcions i carbonats típics de conques terciàries amb guixos,
successives superposades. Des del fons de l’oceà fins al cim argiles, gresos i calcàries.
del Teide hi ha més de 7 000 metres d’altura. • Aigua 3-Font B, amb quantitats relativament elevades
32
de sulfats, sodi, calci i magnesi corresponent a materials
• La sal comuna o sal de roca procedeix de l’halita (clorur
terciaris en zona costanera.
de sodi o NaCl). Pertany, per tant, al grup dels halurs
(no silicats). Pot ser considerada mineral o roca • Aigua 4-Font A, amb un baix contingut en sulfats
monomineral; en els dos casos es forma per evaporació però un contingut elevat en calci, com correspon
d’aigua salada (com la del mar) i, per tant, el seu origen a un sistema fonamentalment calcari (Bètiques).
és sedimentari. Cristal·litza en el sistema cúbic. El seu ús 41 L’ordre seria: Ourense – Alacant – Saragossa – Múrcia.
més comú és l’alimentació de persones i el bestiar, però La qualitat teòrica més bona de l’aigua subterrània seria
també s’utilitza en la indústria per a fabricar sosa, àcid la d’Ourense, ja que procedeix de roques metamòrfiques i
clorhídric o lleixiu. A l’hivern s’utilitza com a anticongelant granítiques més insolubles. L’aigua subterrània de Saragossa
a les carreteres. contindrà una concentració elevada de sulfats i calci en
• El sucre no es considera mineral perquè té origen dissolució (aigua molt dura) perquè circula a través de
orgànic. Per exemple, la sacarosa que utilitzem guixos, calcàries, etc., de la seua conca terciària (tot i que
normalment és fabricada per plantes com la remolatxa l’aigua que es beu a Saragossa no procedeix de les aigües
o la canya de sucre. subterrànies d’aquesta localitat). Sobre el mapa, Alacant i
• El vidre no es considera mineral perquè es tracta d’una Múrcia tindrien una aigua de qualitat semblant; en canvi,
roca formada per una massa de matèria que no presenta tenint en compte les altres variables citades en el text i
estructura cristal·lina. explicacions complementàries del professorat, els estudiants
poden arribar a deduir que les aigües subterrànies de Múrcia
33 USA LES TIC.
serien de pitjor qualitat que les d’Alacant per les raons
• Ametista: varietat morada/violeta de quars (òxid de silici, SiO2)
següents: poden estar més contaminades per les zones
que adquireix aquest color per la presència d’impureses de
d’explotacions mineres (lixiviats) i pels cultius (sulfats
ferro. És, per tant, un silicat que cristal·litza en el sistema
i fosfats).
trigonal. Té aplicacions com a gemma en joieria.
42 A. S’hi observa una vegetació frondosa, tipus bosc
• Cinabri: sulfur de mercuri (HgS), rep també el nom de
vermelló, pel color roig brillant que té. Pertany, per tant, al de fulla caduca, de manera que, segons el text, s’haurà
grup dels no silicats. Cristal·litza en el sistema hexagonal. desenvolupat sobre un substrat silici.
És la font principal del mercuri per a instrumental científic B. En aquesta fotografia s’observen dunes en un primer pla
(com termòmetres), aparells elèctrics, ortodòncia, etc. (arenes) i un relleu residual al fons que correspondria
a zones de guixos salins per l’escassa vegetació arbustiva.
34 La composició bàsica és oxigen combinat amb silici, com el
quars (SiO2). Excepte en el cas del quars, els minerals
d’aquest grup contenen, a més, altres elements, com el sodi,
l’alumini o l’hidrogen. El grup més variat és el de les argiles.
35 La calcària és una roca sedimentària. Quan la seua
composició s’aproxima al 100 % de calcita, pot considerar-se
monomineral, però generalment conté proporcions variables
d’argila com les indicades en l’exemple. Quan s’assoleix una
proporció similar de calcita i argila (prop del 50 % de cada
una d’aquestes), parlem d’una marga.

36 COMPRENSIÓ LECTORA. Perquè en excavar el terreny
podem assolir el nivell freàtic de la zona i d’aquesta manera
afloren les aigües subterrànies. Una mina subterrània també
pot inundar-se a causa de filtracions naturals o provocades
per les mateixes obres d’explotació.
37 PREN LA INICIATIVA. R. L.
39 COMUNICACIÓ AUDIOVISUAL. R.L.
Saber fer
40 • Aigua 1-Font C, caracteritzada per un baix contingut
en sals com correspon a les aigües de zones principalment
metamòrfiques i granítiques.

.

L’ATMOSFERA
Previsió de dificultats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 109
Et recomanem . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 110
Reforç i suport
Fitxa 1. Resum . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 112
Fitxa 2. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 113
• Esquemes muts
Fitxa 3. L’estructura de l’atmosfera . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 114
Fitxa 4. Les funcions de l’atmosfera. Tipus de núvols . . . . . . . . . . . . . . . 115
Fitxa 5. L’aire es mou. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 116
Fitxa 6. El temps meteorològic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 117
• Més competent
Fitxa 7. Els núvols i el temps meteorològic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 118
Fitxa 8. Instruments meteorològics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 120
Fitxa 9. Formes bàsiques dels núvols . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 122
Aprofundiment
Fitxa 10. Pluja de peixos. Fantasia o realitat?. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 124
Fitxa 11. Fa cada vegada més calor? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 126

Fitxa 12. La radiació solar que arriba a la Terra. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 128
Fitxa 13. La concentració de CO2 a l’atmosfera al llarg de la història. . . . . . 129
Fitxa 14. L’aire i l’atmosfera. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 130
Fitxa 15. Construcció d’un baròmetre. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 131

Autoavaluació. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 135
• Controls
Control B . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 136
Control A . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 138

• Prova . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 142
Solucionari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 145


L’ATMOSFERA
L’atmosfera constitueix junt amb la hidrosfera l’embolcall amb la hidrosfera. Alguns conceptes relacionats amb la A
fluid del nostre planeta. La seua importància i influència pressió atmosfèrica i els instruments per a mesurar-la p
sobre persones i animals, com també sobre els cultius, s’introdueixen d’una manera senzilla però operativa. a
les comunicacions, la història, etc., fan del seu estudi La dinàmica atmosfèrica es desenvolupa analitzant v
un objectiu important que hem de cuidar. les diferències entre anticiclons i borrasques i la forma m
Iniciem aquesta unitat plantejant alguns interrogants en què les masses d’aire es mouen entorn dels uns a
apassionants sobre l’origen de l’atmosfera, tan vinculat i de les altres. El concepte de front, d’ús tan freqüent i
a l’origen de la vida sobre el planeta. La seua composició en els mitjans de comunicació, es presenta de forma d
canviant al llarg del temps s’estabilitza fa uns 2 500 Ma, conceptual i gràfica. L
quan la fotosíntesi es generalitza. Distingim tot seguit entre temps i clima, i treballem n
Ens referim a continuació a la composició de l’atmosfera un diagrama ombrotèrmic com a model bàsic de climograma. f
actual, amb una referència especial a l’ozó, pel paper També es fan operatius alguns conceptes mitjançant la c
protector que exerceix. L’estudi de la distribució en capes interpretació de mapes del temps. d
amb diferents propietats reserva un espai a l’ozonosfera. o
L’última part de la unitat està dedicada a la contaminació
També a la troposfera, on es desenvolupen la vida i els atmosfèrica i als problemes atmosfèrics a escala global.
fenòmens atmosfèrics que coneixem. A més d’aquests impactes negatius, s’analitzen alguns
E
Sense deixar de destacar la funció protectora de l’atmosfera, mecanismes d’autoneteja i d’altres d’artificials que propicien
ens referim també al paper que exerceix en la distribució la producció d’impactes positius sobre l’atmosfera.
de l’energia solar, l’acció geològica i els intercanvis energètics
CONTINGUTS
SABER • L’origen de l’atmosfera.

• La composició de l’atmosfera actual.
• L’estructura de l’atmosfera.
• Les funcions de l’atmosfera.
• La pressió atmosfèrica.
• L’aire es mou.
• Els núvols i les precipitacions.
• El temps i el clima.
• La contaminació atmosfèrica.
SABER FER • Interpretar un climograma.

• Interpretar mapes del temps.
SABER SER • A
doptar mesures per a reduir els efectes de la contaminació.
• R
ealitzar un consum d’energia responsable.
• U
tilitzar el transport públic.
• S
er conscient de la necessitat de reciclar.

A aquest nivell, el desenvolupament d’aquesta unitat no a algun museu científic sol resoldre aquestes dificultats
presenta dificultats especials. No obstant això, cal esmenar amb muntatges difícils d’obtindre per altres mitjans.
alguns errors conceptuals senzills, com la identificació del Recomanem una cura especial a l’hora de treballar
vapor d’aigua, que és aigua en estat gasós i invisible, i les amb climogrames, ja que la doble escala en ordenades
masses de gotes d’aigua líquida que formen els núvols. Un (temperatura i precipitacions enfront de temps)
altre error freqüent és la confusió de temps meteorològic és probablement la primera vegada que s’aplica
i clima. Convé remarcar la diferent escala temporal que en representacions gràfiques.
determina la definició d’ambdós fenòmens.
La visita a portals d’observatoris meteorològics ens pot
La breu presentació de la dinàmica atmosfèrica tampoc proporcionar una ajuda inestimable si sabem combinar
no permet, ni per nivell ni per extensió, explicar-ne els les fotografies de masses d’aire realitzades en temps real
fonaments, bastant complexos d’altra banda. Podem amb els diagrames numèrics d’isòbares (superfície, per
completar l’explicació d’aquests fenòmens amb l’observació exemple) de la mateixa escala temporal. Es facilitaria així
dirigida del moviment de l’aigua en lavabos i banyeres o amb notablement la lectura i la interpretació de mapes del temps.
observacions semblants realitzades al laboratori. La visita
ESQUEMA CONCEPTUAL
L’atmosfera Origen Erupcions volcàniques
CO2, òxids de S i Cl,

Atmosfera primitiva
N2 i argó
Composició
N2, O2 i altres gasos

Atmosfera actual
(argó, CO2…)
• Troposfera: fenòmens meteorològics

• Estratosfera: capa d’ozó
Estructura
• Mesosfera
• Termosfera o ionosfera
• Actua com un filtre protector

Funcions • Regula la temperatura gràcies a
l’efecte d’hivernacle
• Pressió atmosfèrica, vent i núvols

• El temps atmosfèric i el clima.
Dinàmica
• Representació: climogrames
i mapes del temps
• Problemes a escala global:

– El calfament global
Contaminació
– El forat de la capa d’ozó
• Impactes positius

L’ATMOSFERA
ET RECOMANEM
EN LA XARXA LLIBRES
PÀGINES WEB Meteorología

El tiempo AEMET. Pàgina oficial de l’Agència Estatal de Gunter D. Roth. Ed. Omega, 2003.
Meteorologia. En l’apartat d’observació proporciona dades Manual amb molta informació per a poder realitzar
en temps real de la xarxa convencional i de sistemes de observacions meteorològiques. Exposa amb precisió els
teledetecció. En l’apartat de prediccions meteorològiques mapes meteorològics i tot el que està relacionat amb les
dóna informació a diferents escales espacials i temporals, forces que intervenen en el clima, a més de nombroses
tant d’interés general per als ciutadans com d’específiques il·lustracions. Finalment, dedica un espai als dos problemes
per a una determinada activitat. ambientals globals: el forat d’ozó i l’efecte d’hivernacle.
Paraules clau: AEMET, tiempo.
Introducción a la meteorología
El tiempo en España y en el mundo. Pàgina de José Miguel Viñas. Ed. Books4pocket, 2011.
meteorologia que també ofereix la predicció del temps per
Aquest llibre tracta de forma rigorosa i amena molts dubtes
comunitats, províncies i localitats, així com mapes de pluja,
i incògnites sobre la ciència del temps.
temperatura, pressió, núvols, vent, satèl·lit i radar, que es
poden veure a diferents hores del dia. El libro del tiempo
Paraules clau: tiempo, mundo. Manuel Toharia. Ed. Crítica, 2013.
Atles climàtic de la península Ibèrica (Universitat L’autor realitza un tractament rigorós de la polèmica sobre
Autònoma de Barcelona). Presenta «un conjunt de mapes les activitats humanes i la possible influència d’aquestes
climàtics digitals de temperatura mitjana de l’aire (mínimes, en les alteracions del temps atmosfèric i del clima, des
mitjanes i màximes), precipitació i radiació solar». Es poden d’una òptica científica allunyada de militàncies i idees
consultar les dades per al total de l’any o bé per a qualsevol preconcebudes.
mes en concret.
Paraules clau: atles climàtic, península ibèrica.
PEL·LÍCULES I DOCUMENTALS
Ministeri d’Educació, Cultura i Esport. Pàgina oficial
de l’INTEF Proyecto Biosfera. Possibilitats de seleccionar La tormenta del siglo. National Geographic, 2002.
diferents cursos del currículum. Presenta un ampli conjunt
Relata en directe la tempestat que tingué lloc en 1993
d’activitats sobre aquest i altres continguts.
a la franja oriental dels Estats Units.
Paraules clau: INTEF, 1 ESO, atmosfera.
Col·lecció: Fascinación por la Naturaleza. BBC, 2004.
El Grup Intergovernamental d’Experts sobre
el Canvi Climàtic (IPCC). Pàgina oficial de l’IPCC que Concebidos para destruir: los relámpagos. National
recull el major conjunt de dades i informes sobre el calfament Geographic, 2002.
global i el canvi climàtic. Conté recomanacions per als polítics. Sèrie documental sobre fenòmens atmosfèrics de capacitat
L’IPCC elabora un informe anual sobre l’estat del canvi destructiva, filmada amb les més modernes tècniques de
climàtic. producció.
Paraules clau: IPCC.
Cambio climático. National Geographic, 2002.
Seis grados que podrían cambiar el mundo. National

Geographic, 2002.
Perfil ambiental 2013 (Android). Aplicació oficial Documentals de National Geographic sobre el canvi climàtic.
del Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient.
Presenta la situació ambiental d’Espanya l’any 2013, Canal Wegener Tesla de YouTube.
construint sèries temporals d’indicadors que permeten En aquest canal es poden visualitzar documentals científics
observar l’evolució per àrees i sectors d’activitat, de diferents camps de la ciència: educació, ciències, química,
i també per comunitats autònomes. física, astronomia, geologia, biologia, cos humà, medicina,
El Tiempo de AEMET (Android i iOS). Aplicació oficial malalties, etc. També té enllaços que duen a altres canals
de l’Agència Estatal de Meteorologia. Identifica el lloc on està de documentals. Relacionats amb l’atmosfera destaquen
localitzat el dispositiu i mostra les previsions per a aquesta aquests:
localitat. A més, es pot obtindre la predicció del temps en
• Meteorología sencilla para niños.
qualsevol lloc d’Espanya.
• Huracanes y tifones.
Barómetro exacto libre (Android). Aplicació que dóna
la pressió i l’altitud segons la localització. Paraules clau: YouTube, Wegener, Tesla, meteorologia.

Ensenyament
individualitzat
Reforç i suport
Aprofundiment

L’ATMOSFERA
RESUM
Fa més de 4 400 milions d’anys la Terra tenia un embolcall
o atmosfera inicial d’hidrogen i heli que escaparen a l’espai.
Posteriorment es formà l’atmosfera primitiva a partir de gasos
volcànics procedents de l’interior de la Terra. Aquesta atmosfera tenia
una composició semblant a la de les emanacions volcàniques,
Origen
però va experimentar els canvis següents:
• Fa 3 500 milions d’anys els bacteris fotosintètics començaren
a aportar oxigen a l’atmosfera.
• Des de fa 2 500 milions d’anys, l’atmosfera té una composició
semblant a l’actual.
L’atmosfera està composta per una mescla de gasos que anomenem

Composició aire: 78 % de nitrogen, 21 % d’oxigen i 1 % d’altres gasos. Termosfera
i estructura Està estructurada en capes: termosfera o ionosfera, mesosfera, Mesosfera
estratosfera i troposfera.
Estratosfera
• La pressió atmosfèrica és el pes que exerceix l’aire sobre la superfície
Troposfera
terrestre. Varia en funció de l’altitud i la temperatura de l’aire.
• L’aire es desplaça des de les zones de més pressió atmosfèrica
(anticiclons) cap a les de menys pressió atmosfèrica (borrasques).
103 2
• Els núvols estan formats per gotetes d’aigua que es mantenen

1033
Dinàmica en suspensió perquè tenen poc pes. Si augmenten de mida, poden 1027
caure en forma de pluja i formar una precipitació.

• És l’objecte d’estudi de la meteorologia, que pren dades sobre
temperatura, pressió, humitat, precipitacions i vents. Amb aquestes 102
4
dades es realitzen prediccions meteorològiques, que es representen

mitjançant mapes meteorològics.
6
01
1
• El temps meteorològic és l’estat de l’atmosfera en un moment
i un lloc determinats.
Precipitacions (mm)
30
Temperatura (°C)
Temps • El clima és una síntesi del temps meteorològic al llarg 508619_p58_ Isobaras_mapa1
i clima d’un període determinat. Són els valors mitjans de temperatura 20
i pluviositat d’una zona al llarg d’un any.

• Es representa mitjançant climogrames. 10
Les activitats humanes emeten substàncies a l’atmosfera que

generen problemes a escala global:
Contaminació • El calfament global degut a l’augment de CO2, que és un gas
i impactes que produeix efecte d’hivernacle.
ambientals • El forat de la capa d’ozó degut a les emissions de gasos CFC.
positius Mesures positives que es poden prendre: instal·lar filtres, desenvolupar
les fonts d’energia renovables, realitzar un consum d’energia
responsable i reciclar.
ACTIVITATS
1 Fes un esquema de la composició i l’estructura 3 Què estudia la meteorologia? És el mateix el temps

de l’atmosfera. meteorològic que el clima?
2 Defineix què és i com varia la pressió atmosfèrica. 4 Esmenta activitats humanes que contaminen
l’atmosfera i indica els efectes que provoquen.

L’ATMOSFERA
Repàs acumulatiu
1 Indica si aquestes frases són vertaderes o falses. 7 Si les prediccions del temps anuncien una borrasca
a. El nitrogen és el gas més abundant sobre el lloc on penses anar d’excursió amb els amics,
de l’atmosfera. hauries de canviar els plans? I si anuncien un anticicló?
b. Els gasos constituents de l’atmosfera
són hidrogen, oxigen i nitrogen. 8 Cita dues substàncies que contaminen l’atmosfera.
Quin efecte produeixen?
c. L’emissió de CO2 a l’atmosfera és una de les causes
de l’efecte d’hivernacle.
9 De la llista següent, esmenta els que són fenòmens
d. Els núvols de pluja es formen a l’estratosfera.
atmosfèrics: pluja, erosió, pressió atmosfèrica, tornado,
tro, insolació, arc iris, humitat de l’aire, gebre, miratge,
2 Relaciona en el quadern els elements de les dues inundació, condensació i contaminació atmosfèrica.
columnes.
Estratosfera S’hi forma el granís durant
les tempestats d’estiu. a. Què és el canvi climàtic?
Estat inestable de l’atmosfera b. Com es manifesta?

Troposfera que produeix pluja i vent.
Capa de l’atmosfera que
presenta abundància del gas
Anticicló ozó.
Mai no hi ha núvols. Alguns
avions hi volen.
Ozonosfera
Hi tenen lloc els fenòmens
atmosfèrics.
Borrasca Estat estable de l’atmosfera

que origina dies assolellats.
Cumulonimbus

a. Has sentit a parlar del forat d’ozó?
b. En què consisteix?
c. On es troba?
4 Què vol dir que l’atmosfera és un filtre protector? De què

ens protegeix?
5 Indica què mesuren aquests aparells: baròmetre,

termòmetre, higròmetre i pluviòmetre.
A
6 Indica quins dels components següents formen E
els núvols. C
• gotetes microscòpiques d’aigua
A
• gotes grans d’aigua (com un cigró)
E
• cristalls microscòpics de gel
E
• volves de pols
• partícules molt xicotetes d’arena
• cristalls de sal

L’ATMOSFERA
Esquemes muts
Nom: Curs: Data:
L’ESTRUCTURA DE L’ATMOSFERA L
La 1 és la capa externa. No té un
límit superior definit. Cada vegada
hi ha menys aire, fins que, a uns 500
km d’altitud, ja es troba el buit de
l’espai. Les radiacions solars calfen 10
la part superior, per això a mesura
que s’ascendeix, la temperatura és
més alta.
Des de la zona més interna de la 2

cap a la més externa, la temperatura
va descendint fins a menys de
100 °C davall zero.
8
A la 3 no es produeix mescla
vertical de l’aire ni nuvolositat, però
sí forts vents horitzontals.
La 4 , que protegeix els éssers
vius de les radiacions ultraviolades,
T
es troba a la part superior
de l’estratosfera.
9
La 5 és la capa que està en

contacte amb el sòl. S’hi troba
aproximadament el 90 % de l’aire
de l’atmosfera. A mesura que
s’ascendeix, la temperatura
baixa fins als –55 °C. Ací
tenen lloc tots els 6 , com
els núvols i les precipitacions.
1. 6.
2. 7.
3. 8.
4. 9.
5. 10.

L’ATMOSFERA
Esquemes muts
Nom: Curs: Data:
LES FUNCIONS DE L’ATMOSFERA
TIPUS DE NÚVOLS

L’ATMOSFERA
Esquemes muts
Nom: Curs: Data:
L’AIRE ES MOU E
A B


L’ATMOSFERA
Esquemes muts
Nom: Curs: Data:
EL TEMPS METEOROLÒGIC
1 2 3 4 5 6
7 8 9 10 11 12
13 14 15 16 17
1. 10.
2. 11.
3. 12.
4. 13.
5. 14.
6. 15.
7. 16.
8. 17.
9.

Més competent
Els núvols i el temps meteorològic
Cirrus. Són núvols blanquinosos amb aspecte fila-

mentós, com si el cel estiguera pintat a pinzellades
blanques sobre un fons blau. Si a poc a poc van cobrint
el cel, solen indicar que està a punt d’haver-hi un can- Cirrostratus Cirrus
vi del temps en les pròximes 48 hores. Per si mateixos
no originen pluja.
Cirrocúmulus
Cirrocúmulus. Formen l’anomenat cel a borre-
guets, expressió molt il·lustrativa de l’aspecte
d’aquests núvols. A vegades es poden veure asso-
ciats als cirrus. Solen indicar que està a punt d’ha-
ver-hi un canvi del temps en les pròximes 24 hores.
De fet, hi ha una dita que diu: «cel a borreguets,
aigua a canterets». Per si mateixos no donen lloc Altostratus
a pluja.
Cirrostratus. Formen vels blanquinosos al cel. Se
situen a gran altitud, per damunt de les muntanyes.
Altocúmulus
Poden originar halos irisats al voltant del Sol o de la
Lluna. Precedeixen els núvols de pluja. Els cirrostratus Estratocúmulus
per si mateixos no originen pluges.
Altocúmulus. Tenen forma molt variable. Donen lloc
Cúmulus
a núvols fragmentats de mida diversa que formen fi-
leres. A vegades originen núvols amb formes de lent
o ametla que se solen apilar en capes. Ben sovint pre-
cedeixen els períodes de xàfecs moderats o fins i tot Nimbostratus
tempestuosos.
Altostratus. Originen un cel dèbilment cobert pel
qual es filtren de manera tènue els rajos del sol. El cel
Cumulonimbus
sol presentar-se grisenc, encara que a vegades origi-
Estratus
nen formacions disperses que cobreixen el cel tan sols
en part. Sovint apareixen abans d’un descens de tem-
peratures i de pluges.
Cúmulus. Són visibles en les hores de més calor. Són
Nimbostratus. Típics núvols de pluja. Originen pre-
blancs i arredonits. Apareixen a uns 800 m de terra i
cipitacions generalitzades i constants. Entapissen el
tenen uns 300 m de gruix. El seu aspecte pot recordar
cel de color gris. A l’hivern són els núvols que porten
una coliflor. Solen indicar bon oratge, excepte quan
nevades a les zones planes.
evolucionen cap a cumulonimbus.
Estratocúmulus. Originen cels completament ennu-
Cumulonimbus. Es formen per ascens ràpid d’una
volats, però amb diferents tonalitats de grisos. Pre-
massa d’aire calent, a mesura que ascendeix es con-
senten ondulacions i rugositats arredonides. No solen
densa el vapor d’aigua però continua una pujada ver-
aportar pluges de consideració.
tiginosa i origina un impressionant núvol desenvolu-
Estratus. Cobreixen el cel d’una boirina grisenca molt pat verticalment. Adopta aspecte de torre. La part alta
homogènia. Poden arribar a produir precipitacions del núvol es pot expandir cap als costats, en aquest
febles. Encara que és freqüent que els dies d’hivern cas tindrà aspecte de fong o d’enclusa. La base del
originen cels coberts sense que hi haja cap tipus de núvol és fosca. Sol produir tempestats, i fins i tot vio-
precipitació, però donant un aspecte plomís al cel. lentíssimes precipitacions, amb llamps, trons i granís.

L’ATMOSFERA
ACTIVITATS
1 Molts núvols estan formats per microgotes d’aigua. altres zones del nord-oest peninsular, Melilla i,
Altres estan formats per microcristalls de gel. a primeres hores, en punts del litoral mediterrani.
a. Fixa’t en la figura adjunta i assenyala quins pertanyen Poc nuvolós o clar a la resta, encara que amb
a cada classe. nuvolositat d’evolució diürna a la meitat oriental
i zona centre de la Península, que originarà ruixats
b. Per damunt de quina altitud es formen núvols amb o tempestats als Pirineus, Albacete i entorn de les
gotetes de gel? serres de l’extrem est peninsular, on podrien ser
c. Quina classe de núvols tenen gotetes d’aigua o cristalls localment forts i acompanyats de granís, sense
i partícules de gel? descartar-ne en altres punts de l’interior est
peninsular.
2 La zona inferior dels núvols baixos i mitjans acaba en Temperatures en descens a Canàries. Al Cantàbric
un pla que sol aparéixer més fosc i que s’anomena pla i l’alt Ebre, nocturnes en ascens, diürnes en descens.
de condensació. Per què és pla? Què passa en aquesta Pocs canvis a la resta.
zona? Vent de component nord a Canàries, Galícia,
Cantàbric i l’alt Ebre, i de component est a l’àrea
3 Basant-te en la informació prèvia, indica el pla de mediterrània, amb intervals de fort a Canàries.
condensació dels estratus, dels cúmuls i dels Fluix a la resta».
cumulonimbus. AEMET, previsió meteorològica
per al dia 1 de juny de 2015.
4 Comenta aquests refranys. a. Llig el text anterior i explica el significat de les paraules
• Cércol de Lluna, no ompli llacuna. següents: ruixat, núvol d’evolució diürna, component
(del vent), interval i remetre.
• Cel a borreguets, aigua a canterets.
b. Indica el temps segons la previsió a les ciutats següents:
• Cel rogent, pluja o vent.
Santander, Palència, nord de Tenerife, Madrid, Jaca,
• Núvols barbats, camps mullats. Albacete, Terol i València.
c. Indica en quines zones hi hagué menys diferència
5 COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA. «A l’àrea cantàbrica, de temperatura.
nuvolós o cobert amb pluges, que remetran
d. Explica en quines zones va ser més complicada
i disminuiran al llarg del dia, sense descartar-ne
la navegació a vela.
al nord de Galícia i extrem nord de Castella i Lleó.
Nuvolós al nord de Canàries, amb baixa probabilitat e. Si hagueres estat aquest dia als Pirineus, hauries
de pluges dèbils i ocasionals, i intervals nuvolosos en planejat les excursions al matí o a la vesprada?
TREBALL COOPERATIU
Observació dels núvols i previsió del temps 2. Equips D, E i F. Anotaran en una altra columna
la temperatura, la presència o l’absència de
Mitjançant aquest treball tractarem d’establir la rela-
ció que hi ha entre la presència de determinats núvols vent (nul, fluix, moderat o fort), la presència o
al cel i la previsió del temps. Amb aquesta finalitat, l’absència de precipitacions, la humitat ambient
realitzarem durant un mes dos tipus de registre: i la pressió atmosfèrica.
1. Equips A, B i C. Anotaran en un quadern destinat 3. Una vegada recollides totes les dades, establirem
a aquest efecte l’absència o la presència de núvols una relació entre el tipus de núvols registrats
al llarg de tres hores del dia: en arribar al centre, cada dia i el temps que va fer aquell dia i els dos
durant l’hora del pati i en finalitzar les classes. In-
dies següents.
dicaran la classe de núvols de què es tracta i di-
buixaran un esquema d’aquests núvols, si és pos- 4. Elaboració d’un informe amb les conclusions ob-
sible. tingudes.

INSTRUMENTS METEOROLÒGICS
1. Termòmetre 2. Baròmetre
3. Higròmetre
4. Pluviòmetre
5. Anemòmetre
6. Penell
1. 1 1.
2. 2 2.
3. 3 3.
4. 4 4.
5. 5 5.
6. 6 6.

L’ATMOSFERA
INSTRUMENTS METEOROLÒGICS
METEOROLOGICAL INSTRUMENTS
LES INSTRUMENTS MÉTÉOROLOGIQUES
WETTERKUNDESINSTRUMENTN
1. Termòmetre 2. Baròmetre
3. Higròmetre
4. Pluviòmetre
5. Anemòmetre
6. Penell
1. Thermometer 1. Thermomètre 1. Thermometer
2. Barometer 2. Baromètre 2. Barometer
3. Higrometer 3. Hygromètre 3. Feuchtigkeitsmesser
4. Rain recorder 4. Pluviomètre 4. Regemmesser
5. Anemometer 5. Anémomètre 5. Windmesser
6. Weather vane 6. Girouette 6. Windfahne

FORMES BÀSIQUES DELS NÚVOLS
TIPURI PRINCIPALE DE NORI
1. Cirrus 2. Altostratus
3. Cúmulus 4. Nimbostratus
1. Cirus (var. Cirrus) 1 1.
2. Altostratus 2 2.
3. Cumulus 3 3.
4. Nimbostratus 4 4.

L’ATMOSFERA
FORMES BÀSIQUES DELS NÚVOLS
BASIC FORMS OF CLOUDS

LES FORMES BASIQUES DES NUAGES
GRUNDKÖRPERFORM DER WOLKEN
1. Cirrus 2. Altostratus
3. Cúmulus 4. Nimbostratus
1. Cirrus 1. Cirrus 1. Zirruswolken
2. Altostratus 2. Altostratus 2. Hohe Schichtwolken
3. Cumulus 3. Cumulus 3. Haufenwolken
4. Nimbostratus 4. Nimbostratus 4. Nimbostratus

Pluja de peixos. Fantasia o realitat?
FULL DE RUTA
Objectiu: investigar el fenomen de la pluja d’animals. • Revista Eroski Consumer.

Paraules clau: Eroski, consumer, lluvia animales.
• YouTube.
• Com es forma la pluja «normal».
Paraules clau: YouTube, vídeos, pluja animals.
• Tornados i mànegues de mar.
• Diari La Prensa.
• Pluja de granotes.
Paraules clau: lluvia, peces, diario, La Prensa, Honduras.
• Pluja de peixos.
• Pel·lícula Sharknat, dirigida per A. Ferrante.
• Pluja de ratpenats.
• Pluja de serps. • Tormentas: el asombroso poder de los fenómenos
meteorológicos. Mike Graf, Ed. Oniro, 2011.
• Pluja de guatles.
• Pluja de sang. Presentació: elaboració d’una presentació digital
amb diapositives.
• El País
Paraules clau: País, actualidad, lluvias extrañas. Realització: un grup de cinc alumnes.

L’ATMOSFERA
• Les pluges d’animals estan descrites en cròniques i notícies fiables i es tracta

d’un fenomen real i perfectament contrastat.
• Algunes de les pluges que hi ha hagut són (dades d’El País, referència citada):
– Granotes, a Frías de Albarracín, a la província de Terol, l’any 1988.
– Carrancs, a Austràlia, l’any 1978.
– Serps a Memphis, EUA, 1877.
– Ratolins grocs a Bergen, Noruega, l’any 1578.
• Les pluges d’animals tenen una explicació científica.
• A vegades, els animals que cauen en la pluja estan vius. Altres vegades estan
embolicats en gel.
EL QUE HAS DE SABER
• Tromba marina: també anomenada mànega d’aigua, és un vòrtex amb gran

capacitat d’absorció. Generalment, les trombes marines són degudes
a tornados, tot i que a vegades són independents d’aquests.
• Cumulonimbus: núvols d’enorme desenvolupament vertical que s’estenen
des de pocs centenars de metres fins a uns 9 000 m. La temperatura a les capes
altes d’aquests núvols pot baixar diverses desenes de graus davall zero, fet que
explica la formació de gel (granís) en les tempestats que ocasionen.
• Troposfera: capa inferior de l’atmosfera on es desenvolupen els núvols
i on tenen lloc els fenòmens meteorològics coneguts com a meteors: pluja, vent,
neu, granís, etc.
• Pluja no aquosa: denominació poc freqüent de la pluja d’animals.

Fa cada vegada més calor?
El País, Madrid, 30 nov. 2014 - 14:19 CET Impacte de les emissions en el calfament global.
FULL DE RUTA
Objectiu: investigar el calfament global • Pàgina web de l’Organització Meteorològica

i les causes que el provoquen. Mundial OMM- WMO. Paraules clau: organització
meteorològica, mundial.
Investigacions suggerides: • Pàgina web de la National Oceanic and Atmospheric
• Efecte d’hivernacle. Gasos que el produeixen. Administration. Paraula clau: NOAA.
• Pujada del nivell del mar. • Cambio climático, Carlos M. Duarte. Ed. La catarata, 2011.
• Desgel de les glaceres. • Cambio climático: causas, consecuencias y soluciones.

Carlos González Armada. Editor Antonio Madrid Vicente,
• Augment de la temperatura de l’atmosfera i de l’aigua
2010.
del mar.
• El cambio climático explicado a mi hija. Jean-Marc
• Avanç de la floració de les plantes. Jancovici. Ed. Fondo de Cultura Económica de España,
• Canvis en les èpoques de desplaçament d’animals 2010.
migratoris.
Presentació: elaboració d’un dossier amb ponències
• Colonització i abandó d’hàbitats. de tipus congrés.
• Alteracions en el règim de pluges.
Duració de l’elaboració: dues setmanes.
Realització: distribuir el grup classe en equips cada un
• Pàgina web de l’oficina internacional sobre el canvi dels quals elaborarà una ponència que defensarà en una
climàtic, IPCC. Paraules clau: panel, intergovernamental, de les dues sessions de classe que s’ocuparan amb
canvi climàtic. l’exposició del tema.

L’ATMOSFERA
• El calfament global és degut amb una alta probabilitat a l’emissió de gasos
amb efecte d’hivernacle i a altres activitats humanes.
• Segons l’últim informe de l’IPCC, la temperatura global en el pròxim segle
pujarà entre 1 °C i 3,6 °C.
• Algunes conseqüències d’aquesta elevació tèrmica que ja han pogut ser cons-
tatades són:
– L’avanç de la floració d’algunes espècies vegetals.
– El desgel de les glaceres, com als Pirineus i a més escala a Grenlàndia i a
l’Antàrtida.
– La pujada del nivell del mar a causa de la dilatació tèrmica de l’aigua marina.
– El desplaçament de l’àrea de distribució de les plantes en cerca de zones
més favorables.
– L’alteració del règim de pluges.
• A pesar de les abundants proves que demostren el calfament global, alguns
pocs científics de prestigi ho neguen.
EL QUE HAS DE SABER
• Efecte d’hivernacle: absorció de radiació infraroja per gasos atmosfèrics

que provoca un increment de la seua temperatura. Es distingeix un efecte
d’hivernacle natural produït pel vapor d’aigua i els gasos volcànics, i un altre
d’antropogènic causat per gasos emesos per l’ésser humà.
• Gasos amb efecte d’hivernacle: gasos atmosfèrics capaços d’absorbir
radiació infraroja. Els principals són l’aigua (H2O), el diòxid de carboni (CO2),
el metà (CH4) i els clorofluorocarbonis (CFC).
• Radiació infraroja: banda de l’espectre solar, invisible, l’absorció i emissió
de la qual es lliga amb el transvasament d’energia tèrmica.
• Espectre solar: conjunt de radiació electromagnètica emesa pel Sol.

L’ATMOSFERA
TREBALLS D’AULA
La radiació solar que arriba a la Terra L

LA RADIACIÓ SOLAR h
El Sol emet moltíssima energia, part de la qual arriba 0,0004 mm és la radiació ultraviolada, invisible per a
a la Terra. Es tracta de radiació electromagnètica, un nosaltres però perillosa, ja que pot provocar càncer
tipus d’ona. Les ones transporten més quantitat de pell en cas d’una exposició excessiva. La radiació
d’energia com menor és la seua longitud d’ona. que té més de 0,0007 mm és la infraroja, també invi-
La llum visible té una longitud d’ona compresa entre sible, que transmet calor.
0,0004 mm i 0,0007 mm. La radiació de menys de
RADIACIÓ SOLAR QUE ARRIBA A LA TERRA
Ultraviolada Visible Infrarojos
3 4 5 6 7 8 9 5
00 00 00 00 00 00 00 01 01 02 04 1
0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0
Longitud d’ona
en mm
Radiació
RADIACIÓ SOLAR
extraterrestre
F
Llum solar
a nivell del mar
Amb núvols
Davall vegetació
ACTIVITATS
1 Quins tres tipus de radiacions solars arriben a la Terra? 4 Quins efectes pot tindre per a la nostra salut
l’exposició excessiva a la llum del sol?
2 Quin és l’efecte dels núvols sobre la radiació solar que Quina és la radiació responsable d’això?
arriba a la Terra?
5 Quina radiació de les tres que arriben
3 Les plantes deixen passar millor que els núvols un tipus a la Terra és la responsable de l’elevació
de radiació, a quin ens referim? de la temperatura?

L’ATMOSFERA
TREBALLS D’AULA
La concentració de CO2 a l’atmosfera al llarg de la

història
LA RADIACIÓ SOLAR
La composició de l’atmosfera ha variat al llarg de la A continuació, s’exposen unes gràfiques amb les con-
història, des que es va formar el nostre planeta fins a centracions de CO2 en períodes anteriors als actuals.
l’actualitat. Un dels gasos que més rellevància té per Aquestes dades s’han pogut obtindre en estudiar la
a la vida a la Terra, per l’efecte d’hivernacle que pro- composició dels gels de l’Antàrtida, que ens revela la
voca, és el diòxid de carboni (CO2). composició de l’atmosfera en temps passats.
CONCENTRACIÓ DE CO2 I TEMPERATURA CONCENTRACIÓ DE CO2 ELS ÚLTIMS CENTENARS

TERRESTRE ELS ÚLTIMS MILERS D’ANYS D’ANYS
350 350
300 Concentració de CO2

Concentració de CO2
330
(parts per milió)
(parts per milió)
250
310
200
290
2
Canvi de temperatura (°C)
0 270
22 1720 1760 1800 1840 1880 1920 1960 2000
24 Any
26
2160 2120 280 240 0

Milers d’anys
ACTIVITATS
1 Explica què es representa en la primera de les dues 4 Basant-te en aquesta segona gràfica, què podries
gràfiques. Quin espai de temps comprén? dir sobre les variacions previsibles de temperatura
els pròxims 50 anys?
2 En la mateixa gràfica, es pot correlacionar
la variació de temperatura amb la variació de la 5 A partir de quins anys s’incrementa considerablement
concentració de CO2? la concentració de CO2 a l’atmosfera?
3 Explica què es representa en la segona gràfica. 6 Què va passar en aquella època que puga explicar
aquest augment?

L’ATMOSFERA
TREBALLS D’AULA
L’aire i l’atmosfera C
PROCEDIMENT
• Ompli d’aigua un got fins a la vora.

• Tapa’l amb un full de paper.
• Col·loca el palmell de la mà sobre el full de paper, de manera que pugues invertir
el got. Fes-ho ràpidament.
• Retira la mà i observa que ni l’aigua ni el paper cauen. Quina força
actua sobre el paper i és capaç de sostindre l’aigua?
PROCEDIMENT
• Neteja bé les parets del recipient i afig un poc d’aigua perquè quede depositada al fons
del recipient, però vigila de no mullar les parets.
• Introdueix un poc de fum procedent d’algun paper xicotet que
cremes o d’un misto.
• Ajusta bé un guant de goma a la boca del recipient de manera que pugues introduir-hi
la mà. Al voltant del guant, ajustat a l’entrada, enrotlla una corda perquè no puga passar
l’aire a l’interior del pot.
• Introdueix la mà al guant. Ara trau la mà a poc a poc amb el guant posat.
Repeteix el procés diverses vegades observant com es forma el nostre núvol in vitro.
PROCEDIMENT
• Infla a mitges un globus. Pesa’l i anota el resultat d’aquesta mesura. Infla’l més.
Pesa’l en una balança precisa i torna a anotar el resultat. Com pots comprovar,
l’aire pesa.
• Ara, introdueix aquest mateix globus, amb poc d’aire, al congelador (sobre
un tros de cartó perquè no s’apegue a les parets). Tracta de recordar la seua
consistència i el seu volum. Passades algunes hores, trau-lo i prem-lo. Mantín-lo
a la temperatura del laboratori o entre les mans durant un quant temps. Observaràs
que el globus s’infla un poc. L’aire s’ha dilatat per efecte de la calor.
ACTIVITATS
1 Si col·loques malament el paper, o es mulla massa, c. Quin paper hi té la corda que lliguem al voltant
o el paper no està horitzontal, pot penetrar una del guant?
bombolleta d’aire i llavors el paper cau. Per què?
3 En el tercer experiment, quan pesa més el globus?
2 Explica el fenomen que té lloc en el segon experiment. a. Abans de posar-lo dins del congelador.
a. Quin paper hi té el fum? b. Immediatament després de traure’l
b. Quan es formen núvols, en ficar la mà o en traure-la? del congelador.
Per què? c. Mitja hora després de traure’l del congelador.

L’ATMOSFERA
TREBALLS D’AULA
Construcció d’un baròmetre

Material
OBJECTIU
• Proveta graduada.
Construir un instrument
• Cubeta.
per a mesurar les variacions
de la pressió atmosfèrica. • Oli molt colorat (com l’oli d’oliva verge).
• Comptagotes.
• Paper mil·limetrat i cola o retolador per a vidre de punta fina.
PROCEDIMENT
Apega en un got llarg una tira de paper mil·limetrat, o bé fes-hi marques amb un retolador fi per a vidre.
Ompli parcialment la cubeta d’aigua. Inverteix amb cura el got, que també està mig ple d’aigua, de manera
que el nivell de l’aigua que hi ha dins de la proveta quede més alt que el nivell de la cubeta.
Alça un poc la proveta, evitant que isca l’aigua de l’interior, i afig-hi per la boca unes gotes d’oli,
que pujaran ràpidament per l’interior de la proveta. Finalment, deixa la proveta vertical.
Anota l’altura que assoleix l’oli en aquest instant perquè ens servisca de referència. Els mesuraments els expressarem
en mil·límetres d’aigua. Continua realitzant anotacions en dies successius indicant el temps atmosfèric que observes
(pluja, núvols, parcialment nuvolós, assolellat, etc.). Representa gràficament els resultats sobre un full de paper mil·limetrat.
Observes alguna correlació entre el temps atmosfèric i els mesuraments de pressió que has fet?
ACTIVITATS
1 On es col·loca l’oli que s’afig a la boca 3 El nivell de la proveta serà més alt quan la pressió
de la proveta? atmosfèrica és alta o baixa?
2 Per què és necessari afegir-hi oli? Què passaria si no 4 Sobre quina part del muntatge s’exerceix la pressió
ho férem? atmosfèrica?

Autoavaluació

D

AUTOAVALUACIÓ
L’ATMOSFERA
Nom: Curs: Data:
1 L’atmosfera està formada principalment per: 6 Un anticicló és una zona:

a. Oxigen, 80 %, i diòxid de carboni, 19 %. a. D’alta pressió atmosfèrica.
b. Nitrogen, 80 %; oxigen, 10 %, i diòxid de carboni, b. De forts vents.
10 %. c. De baixa pressió atmosfèrica.
c. Oxigen, 78 %; nitrogen, 19 %, i diòxid d. On l’aire convergeix des de totes direccions
de carboni, 3 %. i ascendeix.
d. Nitrogen, 78 %, i oxigen, 21 %.
7 Els núvols:
2 La troposfera és la capa: a. Estan formats per vapor d’aigua que quan
a. Més externa de l’atmosfera. es condensa origina una precipitació.
b. On tenen lloc els fenòmens meteorològics. b. S’originen a les capes altes de l’atmosfera.
c. Situada sobre l’estratosfera. c. Estan formats per gotetes d’aigua que es
d. De més gruix de l’atmosfera. mantenen en suspensió en l’aire.
d. Actuen com a filtre protector contra
3 La capa d’ozó o ozonosfera: les radiacions solars.
a. Absorbeix els rajos gamma.

8 El vent es desplaça a causa de diferències:
b. Es troba a la part superior
de la troposfera. a. De temperatura entre unes zones i altres.
c. Protegeix els éssers vius de les radiacions b. De pressió atmosfèrica.

ultraviolades. c. D’altitud.
d. Produeix gasos CFC. d. Del grau d’humitat de l’aire.
4 L’efecte d’hivernacle: 9 El calfament global és causat per emissions

a. El produeixen gasos situats a la troposfera. a l’atmosfera:
b. Té l’origen a la capa d’ozó. a. De monòxid de carboni.
c. Distribueix l’energia solar per la superfície b. D’òxids de sofre i de nitrogen.

terrestre. c. De diòxid de carboni.
d. Fa que la temperatura terrestre siga més baixa. d. De partícules sòlides.
5 La pressió atmosfèrica depén de: 10 Els gasos CFC produïts industrialment originen:
a. La latitud i la temperatura. a. Un forat a la capa d’ozó.
b. La presència o l’absència de núvols. b. La pluja àcida.
c. La temperatura i el vent. c. L’efecte d’hivernacle.
d. La temperatura i l’altitud. d. La contaminació a les ciutats.
1 d; 2 b; 3 c; 4 a; 5 d; 6 a; 7 c; 8 b; 9 c; 10 a.
SOLUCIONS

L’ATMOSFERA
Nom: Curs: Data:
1 Què anomenem aire? Indica les característiques dels gasos que formen part de l’atmosfera.
2 Retola en l’esquema següent les capes de l’atmosfera i la superfície de separació entre aquestes.
3 Què és la troposfera? Quines característiques té?
4 On es localitza l’ozonosfera i quina funció té? Quina importància té per als éssers vius
la presència d’aquesta capa a l’atmosfera?
5 Explica què passa en l’esquema següent i assenyala-hi: anticicló, borrasca i direcció en què es desplaça
el vent.

CONTROL B
6 Què és la pressió atmosfèrica? Explica de quins factors depén.
7 Explica com estan formats els núvols i què ha de passar perquè hi haja una precipitació.
8 Interpreta aquest climograma i indica:
50 90
80
Temperatura mitjana (° C)
Precipitacions (mm)
40 70
60
30 50
40
20 30
20
10 10
G F M A M J J A S O N D
a. Quines han sigut les temperatures màximes i mínimes i quins mesos s’han assolit?
b. Quins mesos són els més plujosos? I els més secs?
9 Quins gasos atmosfèrics causen efecte d’hivernacle? Explica en què consisteix aquest efecte i com influeix
en la temperatura de la Terra.
10 Esmenta accions que tu pugues i hages de realitzar per a evitar el canvi climàtic.

L’ATMOSFERA
Nom: Curs: Data:
1 Quina diferència hi ha entre l’atmosfera primitiva i l’actual? A què és deguda? Des de quan la composició
de l’atmosfera és semblant a l’actual?
2 Completa aquesta taula i numera les capes de l’1 al 4 (1 per a la més interna i 4 per a l’externa).
Ordre Capes de l’atmosfera Característiques
Les molècules (O2 i N2) es trenquen en ions. A mesura

que s’ascendeix la temperatura és
S’hi troba el 90 % de l’aire de l’atmosfera, té un gruix d’uns

i
Estratosfera
3 Observa l’esquema següent i explica quina funció realitza l’atmosfera en aquesta situació.
4 On és més alta la pressió atmosfèrica, a nivell del mar o al cim d’una muntanya? Raona-ho.
5 Explica què passa quan la pressió atmosfèrica augmenta en una zona. Quin temps hi farà? I si baixa la pressió atmosfèrica,
quin temps hi haurà?

CONTROL A
6 Observa l’esquema següent i explica què passa en una zona d’anticicló i en una de borrasca.
Com gira a l’hemisferi nord el vent en els anticiclons i en les borrasques? Per què l’aire tendeix
a anar dels anticiclons a les borrasques?
7 Assenyala les diferències entre temps meteorològic i clima. Quines dades s’estudien per definir el clima
d’una regió? Què és un climograma?
8 Realitza un climograma amb les dades de la taula següent i calcula la temperatura mitjana anual i la pluviositat
total al llarg de l’any.
Mes G F M A M J J A S O N D
Temperatura (°C) 10 12 15 16 18 22 28 27 24 20 15 11
Pluviositat (mm) 40 45 50 60 40 20 0 10 30 130 80 50
9 Esmenta els principals contaminants atmosfèrics i indica els efectes que causen.
10 Què són els gasos CFC? Quin dany provoquen? Es podria evitar?

L’ATMOSFERA
Activitats
Control B Control A
B2-8.1. Reconeix l’estructura 1, 2, 3, 4, 5, 1, 2, 3, 4, 5, 6,

i la composició de l’atmosfera. 6i8 7i8
B2-8.2. Reconeix la composició de l’aire,

B2-8. Analitzar les característiques identifica els contaminants principals i els 1i6 9
i la composició de l’atmosfera i les relaciona amb el seu origen.
propietats de l’aire.
B2-8.3. Identifica i justifica, amb
argumentacions senzilles, les causes que
4
sustenten el paper protector de l’atmosfera
per als éssers vius.
B2-9. Investigar i recopilar informació

B2-9.1. Relaciona la contaminació
sobre els problemes de contaminació
ambiental amb la degradació del medi
ambiental actuals i les repercussions 9 10
ambient i proposa accions i hàbits que
que tenen, i desenvolupar actituds que
contribuïsquen a resoldre-la.
contribuïsquen a resoldre’ls.
B2-10. Reconéixer la importància
del paper protector de l’atmosfera B2-10.1. Relaciona situacions en què
per als éssers vius i considerar l’activitat humana interfereix amb l’acció 9 i 10 10
les repercussions que hi té l’activitat protectora de l’atmosfera.
humana.
Control B en què l’aire fred descendeix i, en arribar a terra, s’allunya

en totes direccions. Les borrasques són zones de baixa
pressió atmosfèrica en què l’aire convergeix des de totes
1 L’aire és la mescla de gasos que forma l’atmosfera.
direccions i tendeix a ascendir (aire càlid i humit).
Els principals gasos que el formen són:
• Nitrogen, 78 %, és un gas que no reacciona químicament 6 La pressió atmosfèrica és el pes que exerceix l’aire sobre
amb altres substàncies. El produeixen els bacteris la superfície terrestre. Depén de l’altitud (com més altitud
descomponedors. menys pressió atmosfèrica) i de la temperatura (l’aire fred
és més dens que el càlid, per això tendeix a descendir
• Oxigen, 21 %, és un gas molt reactiu i oxida amb facilitat
i això fa que la pressió sobre la superfície terrestre siga més
altres compostos. El produeixen els bacteris, les algues
elevada).
i les plantes fotosintètiques.
• Argó, gas emés pels volcans. 7 Els núvols estan formats per un aerosol de gotes d’aigua
que es mantenen en suspensió en l’aire perquè pesen poc
• Diòxid de carboni, el produeixen els éssers vius i l’emeten
i perquè els corrents d’aire no les deixen caure. Quan les
els volcans. Les plantes l’utilitzen per a fabricar matèria
gotes d’aigua augmenten de diàmetre, cauen en forma
orgànica mitjançant la fotosíntesi.
de pluja i formen una precipitació.
2 R. G. Vegeu la figura de la pàgina 48 del llibre de l’alumne.
8 a.
La temperatura màxima és de 30 °C i s’assoleix durant
3 La troposfera és la capa inferior de l’atmosfera i conté el els mesos de juliol i agost. La temperatura mínima és
90 % de l’aire atmosfèric. Té un gruix de 10 km i la d’uns 15 °C i s’assoleix al gener.
temperatura disminueix, dins de la troposfera, amb l’altitud
b. Els mesos més plujosos són octubre i abril, i els més secs,
fins als –55 °C a la tropopausa (superfície de separació amb
juliol i agost.
l’estratosfera). Hi tenen lloc els fenòmens meteorològics.
9 Els gasos amb efecte d’hivernacle (CO2, vapor d’aigua, ozó,
4 L’ozonosfera és una capa formada per ozó (O3) que es troba
metà, etc.) absorbeixen les radiacions infraroges que emet el
a la part superior de l’estratosfera. Aquesta capa absorbeix
sòl de la Terra quan es calfa. En calfar-se aquests gasos, part
les radiacions ultraviolades d’alta energia que si arribaren a
de la seua calor torna a la superfície terrestre i provoca un
la superfície terrestre causarien greus danys als éssers vius.
augment de temperatura. L’efecte d’hivernacle natural és
5 R. G. Vegeu la figura en la pàgina 51 del llibre de l’alumne. beneficiós, ja que, si no existira, la temperatura mitjana de la
Els anticiclons són zones d’alta pressió atmosfèrica Terra seria d’uns –15 °C, uns 30 °C inferior a l’actual (15 °C).

10 R. M. Entre les mesures que es poden dur a terme per a 5 Quan en una zona la pressió atmosfèrica augmenta, l’aire
evitar el canvi climàtic hi ha: utilitzar mitjans de transport fred descendeix i tendeix a escapar-ne en totes direccions,
públics, realitzar un consum d’energia responsable, aïllar per tant serà una zona anticiclònica i farà bon temps. Per
habitatges i reciclar. contra, si en una zona la pressió atmosfèrica descendeix,
l’aire tendeix a acudir-hi des de totes direccions i ascendeix,
i aleshores es formen núvols i una borrasca, per això el
Control A temps serà plujós.
6 Vegeu la figura de la pàgina 51 del llibre de l’alumne. S’observa
1 Es diferencien en la composició. L’atmosfera primitiva es va una zona anticiclònica (d’alta pressió atmosfèrica) a l’esquerra
formar a partir de gasos que es van alliberar de l’interior de i una borrasca (zona de baixa pressió) a la dreta de la imatge.
la Terra. Fins que no es desenvolupà el camp magnètic En els anticiclons l’aire fred descendeix i, en arribar a terra,
terrestre, que protegeix la Terra del vent solar, no es s’allunya en totes direccions. En les borrasques, a l’aire càlid
pogueren acumular aquests gasos d’origen volcànic i formar convergeix des de totes direccions i ascendeix.
l’atmosfera primitiva. Aquesta contenia diòxid de carboni,
A l’hemisferi nord el vent gira en els anticiclons en el sentit
òxids de sofre i de clor i quantitats xicotetes de nitrogen i
de les agulles del rellotge i en les borrasques gira en sentit
argó. Fa 3 500 milions d’anys es formaren les primeres
contrari.
comunitats de bacteris fotosintètics que començaren a
El vent va des dels anticiclons cap a les borrasques perquè
aportar oxigen a l’atmosfera. Des de fa 2 500 milions d’anys,
es desplaça des de les zones d’alta pressió (anticiclons) cap
l’atmosfera té una composició semblant a l’actual, composta
a les de baixa pressió atmosfèrica (borrasques).
per una mescla de nitrogen, oxigen, argó, diòxid de carboni i
altres. 7 El temps meteorològic és l’estat de l’atmosfera en un
moment i lloc determinats. Tanmateix, el clima és una síntesi
2 Capes de del temps meteorològic al llarg d’un període de temps.
Ordre Característiques
l’atmosfera Per definir el clima s’estudien els valors de la temperatura, la
pressió atmosfèrica, la humitat, els vents i les precipitacions.
A mesura que s’ascendeix Un climograma és una representació gràfica de les
la temperatura baixa fins temperatures mitjanes i les precipitacions totals de cada mes,
3 Mesosfera
a menys de 100 °C davall que es donen en una zona determinada al llarg d’un any.
zero.
8 La temperatura mitjana és de 18 °C. La pluviositat total és de
555 mm.
Les molècules (O2 i N2)
R. G.
Termosfera es trenquen en ions.
4
o ionosfera A mesura que s’ascendeix 9 Contaminant Característiques o efectes
la temperatura és més alta.
Molt verinós. Impedeix l’oxigenació de
Monòxid
S’hi troba el 90 % de l’aire la sang i provoca asfíxia. Perillós fins i
de carboni
de l’atmosfera, té un gruix tot en concentracions molt baixes.
1 Troposfera
d’uns 12 km i hi tenen lloc Òxids Gasos irritants. Produeixen pluja àcida
els fenòmens meteorològics. de sofre que deteriora els monuments
i de nitrogen i perjudica les plantes i els animals.
No hi té lloc mescla vertical
Irritant i verinós. Origina una boira
de l’aire ni nuvolositat.
2 Estratosfera Ozó grisenca a les ciutats, causant de
A la part superior hi ha
problemes respiratoris.
l’ozonosfera o capa d’ozó.
Sutge Les partícules més menudes poden
(partícules passar als bronquis i fins i tot a la
3 Vegeu la figura de la pàgina 49 del llibre de l’alumne. La
sòlides) sang.
funció que realitza l’atmosfera en aquest esquema és regular
la temperatura de la Terra gràcies a l’efecte d’hivernacle.
10 Els gasos CFC (clorofluorocarbonis) produïts industrialment
El CO2 i altres gasos presents a la troposfera absorbeixen
s’han utilitzat molt en aerosols, congeladors, aparells d’aire
les radiacions infraroges que el sòl terrestre en calfar-se
condicionat, extintors, etc., però, actualment, estan prohibits
torna a l’espai. En calfar-se aquests gasos, part de la seua
a la UE i en molts altres països. Quan aquests compostos
calor pot ser cedida a altres gasos, fet que es tradueix
es dispersen a l’atmosfera i arriben a l’estratosfera,
en un augment global de la temperatura atmosfèrica.
interfereixen en el procés de formació d’ozó disminuint
4 La pressió atmosfèrica és més alta a nivell del mar que al cim la concentració d’aquest gas a l’ozonosfera, fet que afavoreix
d’una muntanya, ja que la capa d’aire que hi ha sobre la que una part de les radiacions ultraviolades d’alta energia
platja és major que la que hi ha sobre una muntanya arriben a la superfície terrestre. Aquestes radiacions
i exerceix una pressió més elevada. provoquen greus danys als éssers vius.

L’ATMOSFERA
Nom: Curs: Data:
El 24 d’octubre de 2014 Alan Eus

tace, un dels vicepresidents del ge
gant de la tecnologia Google, va
superar el rècord mundial de salt
estratosfèric que l’austríac Felix
Baumgartner havia establit el 14
d’octubre de 2012.
Eustace va pujar a una altitud de
41 150 metres sobre el desert de
Nou Mèxic, Estats Units, ancorat a
un enorme globus d’heli, prescin
dint d’aquesta manera de la càpsu
la que havia utilitzat Felix Baum
gertner.
Des d’aquests 41 150 metres es va llançar al buit. En els primers minuts del trajecte va assolir una velocitat màxima
de 1 322 quilòmetres per hora, trencant la barrera del so i superant la marca establida per l’austríac dos anys abans
(1 173 quilòmetres per hora). Eustace va tardar poc més de dues hores a ascendir els més de 41 quilòmetres i va
descendir en tan sols 15 minuts, dels quals els 4,5 primers van ser en caiguda lliure i la resta amb paracaigudes.
L’executiu de 57 anys saltà dins d’un vestit pressuritzat semblant al dels astronautes, dissenyat especialment per
a suportar altituds, velocitats i temperatures extremes.
El salt forma part d’un projecte de la corporació Paragon Space Development dedicat a l’exploració de l’estratos
fera, amb l’objectiu de desenvolupar un vestit espacial comercial autònom que permeta a la gent explorar l’estra
tosfera. Encara que Eustace afirma no haver sentit res, els assistents a l’esdeveniment han assegurat escoltar el
«boom» que es genera en trencar la barrera del so.
En les seues declaracions en exclusiva per al New York Times va dir: «Fou increïble. Fou meravellós. Podia veure
la foscor de l’espai i les capes de l’atmosfera, que mai no havia vist abans».
1 Clara, que vol ser astronauta, ha llegit aquesta notícia amb els ulls com a taronges. Ella saltaria des de més amunt, està
segura que podria saltar almenys des dels 80 km. Des de quina capa de l’atmosfera està Clara segura que podria saltar?
a. Ionosfera. c. Estratosfera.
b. Mesosfera. d. Troposfera.
2 Per què Eustace no pogué sentir el soroll que generà en trencar la barrera del so?
a. Perquè no viatjà més ràpid que el so en cap moment.
b. Perquè aquest soroll viatjà a la Terra davant d’ell.
c. Per culpa de l’escafandre del vestit pressuritzat.
d. Perquè viatjà més ràpid que aquest soroll, que es va quedar darrere seu.
3 Quines capes de l’atmosfera travessà Eustace en la caiguda?

a. Estratosfera i troposfera. c. Estratosfera i exosfera.
b. Estratosfera i termosfera. d. Estratosfera i mesosfera.

4 L’estratosfera se situa entre els 15 i els 50 km de la superfície terrestre i, segons que s’ha assabentat Clara,
el seu estudi és un objectiu prioritari per a companyies com la Paragon Space Development. Per què és tan important
l’estratosfera per al desenvolupament de la vida a la Terra?
a. Perquè ens protegeix de la caiguda de meteorits.
b. Perquè hi volen els avions militars i comercials.
c. Perquè hi tenen lloc els fenòmens meteorològics.
d. Perquè s’hi troba la capa d’ozó que ens protegeix de radiacions nocives.
5 Es calcula que l’atmosfera terrestre té un gruix d’uns 500 km. Eustace «només» recorregué poc més
de 41 km. Quin nom rep la capa atmosfèrica superior a la que ell ha visitat?
a. Ionosfera.
b. Ozonosfera.
c. Mesosfera.
d. Termosfera.
6 La concentració actual d’oxigen a la capa atmosfèrica més pròxima a la Terra és del 21 %, però Clara ha estudiat
que al principi dels temps a l’atmosfera no hi havia oxigen. D’on prové l’oxigen que hui forma part importantíssima
dels primers quilòmetres d’atmosfera?
a. Dels gasos alliberats pels volcans.
b. De la fotosíntesi que fan alguns éssers vius.
c. De l’evaporació de l’aigua del mar.
d. De la descomposició de l’ozó estratosfèric.
7 Clara ha estudiat que la pressió atmosfèrica és el pes de l’aire sobre la superfície terrestre i que el seu
valor depén principalment de la temperatura i de l’altitud. Això és a causa del gruix de la columna d’aire
sobre una determinada zona i perquè l’aire fred pesa més que el calent. Per què l’aire fred pesa més que
l’aire calent?
a. Perquè és més dens, ja que les molècules que formen els seus gasos estan més juntes.
b. Perquè és menys dens, ja que les molècules que formen els seus gasos estan més separades.
c. Perquè és més dens, ja que les molècules que formen els seus gasos estan més separades.
d. Perquè és menys dens, ja que les molècules que formen els seus gasos estan més juntes.
8 Clara és una muntanyenca experimentada. A vegades dorm en refugis de muntanya situats per damunt
dels 2 000 metres d’altitud i, en aquests casos, s’ha adonat que fer uns espaguetis en una cuina de gas
tarda més temps que en un càmping al costat de la platja. La mare li ha explicat que era perquè la quantitat
d’oxigen disminueix amb l’altitud i, per tant, la flama de la cuina és menys calòrica a 2 000 metres
que a 0 metres i perquè a aquestes altituds l’aigua bull a menys de 100 °C i els aliments tarden més
temps a coure. Per què tarda més temps a coure uns espaguetis en un refugi d’alta muntanya
que a la platja?
a. Perquè a les muntanyes l’aire té menys oxigen i la pressió atmosfèrica és més alta.
b. Perquè a les muntanyes l’aire té més oxigen i la pressió atmosfèrica és més baixa.
c. Perquè a les platges l’aire té més oxigen i la pressió atmosfèrica és més alta.
d. Perquè a les platges l’aire té menys oxigen i la pressió atmosfèrica és més baixa.

L’ATMOSFERA
Competències que
s’avaluen
Competència B2-8. Analitzar les B2-8.1. Reconeix l’estructura

matemàtica característiques i la composició i la composició de l’atmosfera.
1,2, 3 i 5
i competències bàsiques de l’atmosfera i les propietats
en ciència i tecnologia de l’aire.
B2-8.2. Reconeix
Competència
la composició de l’aire,
matemàtica
identifica els contaminants 6, 7 i 8
i competències bàsiques
principals i els relaciona
amb el seu origen.
Competència B2-8.3. Identifica i justifica,

matemàtica i amb argumentacions senzilles,
competències bàsiques les causes que sustenten
en ciència i tecnologia el paper protector de l’atmosfera
4
per als éssers vius.
Competència social
i cívica
1 a. Ionosfera.
2 d. Perquè viatjà més ràpid que aquest soroll, que es va quedar darrere seu.
3 a. Estratosfera i troposfera.
4 d. Perquè s’hi troba la capa d’ozó que ens protegeix de radiacions nocives.
5 c. Mesosfera.
6 b. De la fotosíntesi que fan alguns éssers vius.
7 a. Perquè és més dens, ja que les molècules que formen els seus gasos estan més juntes.
8 c. Perquè a les platges l’aire té més oxigen i la pressió atmosfèrica és més alta.

Solucionari

SOLUCIONARI
L’ATMOSFERA
Interpreta la imatge augmentarà el diòxid de carboni de l’atmosfera i s’agreujarà

el problema del calfament global.
• Les masses blanques són núvols.
8 L’ozó estratosfèric absorbeix radiació solar ultraviolada
• Es concentren sobre l’oceà Atlàntic.
d’alta energia i és per això que exerceix una funció
• A Espanya l’oratge serà bo i assolellat, ja que no protectora (ja que aquestes radiacions no arriben
s’observen núvols sobre la península Ibèrica. a la superfície terrestre) i una altra de reguladora, de control
de la temperatura de l’estratosfera, atés que el seu cicle
Claus per a començar (formació i destrucció) genera calor. Com que l’ozonosfera
està pròxima a l’estratopausa, en aquesta última la
• Les capes de l’atmosfera són troposfera, estratosfera, temperatura és de 0 °C mentre que a la tropopausa és
mesosfera i termosfera. La capa d’ozó es troba d’uns –55 °C.
a l’estratosfera.
9 Interpreta la imatge. Té lloc a la troposfera, que és on
• El temps atmosfèric és l’estat de l’atmosfera
s’acumulen els gasos d’efecte d’hivernacle.
en un moment i un lloc determinats. En canvi,
el clima és una síntesi del temps meteorològic al llarg 10 Els gasos amb efecte d’hivernacle absorbeixen les radiacions
d’un període de temps. infraroges que emet el sòl de la Terra quan es calfa. En
calfar-se aquests gasos, part de la calor torna a la superfície
1 Interpreta la imatge. La primera imatge d’un volcà
terrestre i provoca un augment de temperatura. L’efecte
en erupció és la que podria correspondre a fa
d’hivernacle natural (a causa fonamentalment del vapor
4 000 milions d’anys, però no la segona, ja que
d’aigua) és beneficiós, ja que si no existira, la temperatura
els primers bacteris fotosintètics van aparéixer
mitjana de la Terra seria d’uns –15 °C, uns 30 °C inferior
a la Terra fa uns 3 500 milions d’anys.
a l’actual (15 °C).
2 Podríem viatjar al passat sense equips per a respirar
11 L’atmosfera intercanvia calor i moviment amb la hidrosfera,
fins a uns 2 500 milions d’anys, perquè des d’aquest moment
l’atmosfera ha mantingut una composició similar i influeix en les ones i els corrents marins.
a l’actual.
Saber més
3 Les plantes, a causa de l’activitat fotosintètica, prenen
diòxid de carboni de l’atmosfera i expulsen oxigen, igual • Entre les 10 i les 12 hores la pressió atmosfèrica ha ascendit
que la resta d’organismes fotosintètics, algues i bacteris i això pot interpretar-se com un símptoma de bon temps.
fotosintètics. Però en l’evolució de l’atmosfera els bacteris
12 La pressió atmosfèrica és més elevada a la platja (a nivell del
fotosintètics i les algues han sigut molt més importants que
les plantes. mar) que al cim de l’Everest, ja que la capa d’aire que hi ha
sobre la platja és més gran que la que hi ha sobre una
Els primers bacteris fotosintètics van aparéixer a la Terra
muntanya i la pressió atmosfèrica és el pes que exerceix
fa uns 3 500 milions d’anys i a causa de la seua activitat
aquesta capa d’aire sobre una determinada superfície de la
començà a acumular-se l’oxigen a l’atmosfera. Les algues,
Terra.
organismes eucariotes fotosintètics, van aparéixer
posteriorment i les primeres plantes terrestres colonitzaren 13 La relació entre la temperatura de l’aire i la pressió atmosfèrica
la Terra fa uns 510 milions d’anys, quan ja existia la capa és la següent: com més alta és la temperatura de l’aire (aire
d’ozó. menys dens), aquest pesa menys i la pressió és menor. Al
Es creu que fa uns 2 500 milions d’anys l’atmosfera ja tenia contrari, com més baixa és la temperatura de l’aire (aire més
una composició similar a l’actual. dens), pesa més i la pressió atmosfèrica és més elevada.
4 Si no hagueren sorgit els bacteris fotosintètics, l’atmosfera 14 En un dia assolellat, com que la temperatura de l’aire és més
actual no tindria oxigen, ja que pràcticament tot l’oxigen elevada, la pressió és menor i l’aire ascendeix i facilita fer
atmosfèric procedeix de l’activitat dels organismes volar les milotxes.
fotosintètics, i tampoc existiria la capa d’ozó. Aquesta última 15 A l’hemisferi sud el vent gira en els anticiclons i les
es formà fa uns 600 milions d’anys quan l’alta concentració
borrasques en sentit contrari a com ho fa a l’hemisferi nord.
d’oxigen atmosfèric va propiciar la formació d’ozó (gas
format per tres àtoms d’oxigen), ja que aquest compost es El vent és una massa d’aire que es desplaça des de les
forma per l’acció fotolítica de la radiació solar sobre la zones de més pressió (anticiclons) fins a les de menys
molècula d’oxigen. pressió (borrasques). En canvi, el gir de la Terra desvia el seu
moviment cap a la dreta a l’hemisferi nord i cap a l’esquerra
5 Interpreta la imatge. El nitrogen i l’oxigen representen a l’hemisferi sud. Aquesta desviació és deguda a la força
el 99 % de la composició total de l’atmosfera. de Coriolis.
6 Interpreta la imatge. La proporció de diòxid de carboni 16 Interpreta la imatge. Es tractaria d’un núvol cumulonimbus,
a l’atmosfera és inferior al 0,04 %.
que es forma per ascens ràpid d’una massa d’aire calent al si
7 En fer la fotosíntesi, les plantes prenen diòxid de carboni d’una massa d’aire fred i que té molt de recorregut en
de l’atmosfera, per això si es destrueixen els boscos, vertical.

17 Els núvols estan formats d’un aerosol de gotes d’aigua, • L’oxigen és el segon gas més abundant de l’atmosfera.
sovint microscòpiques, altres vegades de diversos És produït per bacteris fotosintètics, algues i plantes
mil·límetres de diàmetre, que es mantenen en suspensió a través de la fotosíntesi.
a l’aire perquè pesen poc i els corrents d’aire no • Les quatre capes de l’atmosfera, des del sòl cap
les deixen caure. Si aquestes gotes s’evaporen, el núvol a l’espai, són: troposfera, estratosfera, mesosfera
desapareix i, si augmenten de mida, cauen en forma i termosfera.
de pluja i donen lloc a una precipitació. • Els rajos gamma del Sol són absorbits a la termosfera;
18 Els cirrus són núvols alts, com filaments, formats per els rajos ultraviolats s’absorbeixen a la capa d’ozó,
cristalls de gel, que solen indicar aire fred i generalment situada a l’estratosfera. Fins al sòl arriba la llum visible,
canvi a temps plujós. una part de la qual s’absorbeix i l’altra part es reflecteix.
• El sòl calent emet radiació infraroja. Part d’aquesta
19 Les condicions de temperatura que es donen al núvol
radiació s’escapa a l’espai i part queda retinguda a
són les que determinen que les precipitacions siguen
l’atmosfera pels gasos amb efecte d’hivernacle,
en forma de pluja (més de 0 °C), o neu i granís
cosa que produeix l’efecte d’hivernacle.
(menys de 0 °C).
s • El pes de l’aire origina la pressió atmosfèrica.
20 Saber fer. Els mesos més freds són novembre, desembre,
• Les zones on la pressió atmosfèrica és més elevada
gener, febrer i març. Els més calorosos són juliol i agost.
s’anomenen anticiclons, i les de pressió atmosfèrica
La diferència de temperatura entre els mesos freds i els
menor, borrasques. L’aire tendeix a anar des dels
calorosos és d’uns 10 °C. És una diferència de temperatura
anticiclons a les borrasques.
moderada.
• Els núvols estan formats per un aerosol de gotes
21 Saber fer. El mes més plujós és gener i el més sec, juliol. d’aigua, que es mantenen en suspensió perquè pesen
La pluviositat anual és de 1 290 mm. poc i pels corrents d’aire.
22 Saber fer. La temperatura mitjana anual és de 14,3 °C. • El clima és la síntesi del temps meteorològic al llarg
de molts anys.
23 Saber fer. Sí. Als mesos freds és quan hi ha més
precipitacions i els mesos més calorosos són secs. • Els contaminants són substàncies que disminueixen
la qualitat de l’aire i que poden constituir un risc
24 La primera oració correcta seria: «hui fa mal temps per a la salut.
per a banyar-se a la platja». No es pot dir clima perquè
30 • L’oxigen és un gas molt reactiu produït en la fotosíntesi.
parlem del temps que fa un dia concret.
La segona oració correcta seria: «el nord d’Espanya té • El nitrogen és un gas inert produït per bacteris,
un clima molt plujós». La meteorologia és la ciència que s’acumula.
que estudia el clima i l’oració fa referència a com és • L’argó és un gas inert, emés pels volcans.
en general el clima en una zona d’Espanya. • El diòxid de carboni es consumeix en la fotosíntesi
25 R. G. i el produeixen els animals.
• El metà és produït per bacteris.
26 PREN LA INICIATIVA. R. M. En reduir el consum d’electricitat,
a contribuïm a disminuir la contaminació atmosfèrica perquè 31 R. G. Dibuix similar al de la figura dreta de la pàgina 49
l’energia elèctrica que consumim procedeix en gran part de del llibre de l’alumne.
centrals tèrmiques que emeten contaminants. 32 R. G. Vegeu les figures de les pàgines 48 i 49 del llibre
27 Perquè un autobús és un mitjà de transport col·lectiu de l’alumne.
en què van moltes persones al mateix temps i el cotxe
33
és individual i com a màxim transporta quatre o cinc persones.
Contaminant Característiques o efectes
28 Interpreta la imatge. Algunes mesures per a reduir
la contaminació a les ciutats són: Molt verinós. Impedeix l’oxigenació
Monòxid de la sang i produeix asfíxia. Perillós
• Utilitzar el transport públic.
de carboni fins i tot en concentracions molt
• Disminuir el consum d’energia a casa, a l’escola, baixes.
al treball, etc.
Gasos irritants. Produeixen
• Instal·lar filtres als fumerals. Òxids
pluja àcida que deteriora
• Reciclar. de sofre
els monuments i perjudica
• Desenvolupar les fonts d’energia renovables. i de nitrogen
les plantes i els animals.
29 RESUM Irritant i verinós. Origina
, • L’atmosfera és la capa d’aire que envolta la Terra. Es va una boira grisenca a les ciutats,
Ozó
i començar a formar fa 4 400 milions d’anys a partir dels causant de problemes
gasos que van escapar de l’interior de la Terra. respiratoris.

SOLUCIONARI
L’ATMOSFERA
Dues mesures amb efecte semblant, perquè suposen un

Contaminant Característiques o efectes
estalvi d’energia, són utilitzar el transport públic i reduir
Sutge Les partícules més xicotetes poden el consum d’electricitat a casa (per exemple, posant el
(partícules passar als bronquis i fins i tot a la termòstat de la calefacció a 21 °C, apagant els llums en eixir
sòlides) sang. de l’habitació, etc.).
41 Un impacte ambiental és l’efecte que produeix l’activitat

34 R. G. Vegeu en el llibre de l’alumne les figures centrals
humana sobre el medi ambient.
de la pàgina 51. L’anticicló és el que marca la isòbara
1 020, i la borrasca, la que marca la isòbara 996. El vent Exemple d’impactes ambientals negatius sobre
anirà de l’anticicló a la borrasca. l’atmosfera són:
35 Les gotes d’aigua que formen els núvols es mantenen
• La pluja àcida produïda pels òxids de sofre i de nitrogen
en suspensió a l’aire perquè pesen poc i perquè els
que emeten a l’atmosfera les centrals tèrmiques que
corrents d’aire no les deixen caure.
cremen sobretot carbó. Aquesta pluja deteriora els
36 a. Temperatura màxima: 26 °C. Temperatura mínima: 12,5 °C. monuments i fa mal als animals i a les plantes.
b. Els mesos més plujosos són octubre i novembre.
• El forat d’ozó produït pels gasos CFC; si disminueix la
c. La relació és que els mesos més calorosos concentració d’ozó a l’estratosfera, part de la radiació
(juliol i agost) són també els més secs. ultraviolada d’alta energia arribarà a la superfície terrestre
37 El baròmetre mesura la pressió atmosfèrica i pot utilitzar i causarà danys greus als éssers vius.
diferents tipus d’unitats com mil·libars (mb) i mil·límetres
de mercuri (mm de Hg). La pressió és en condicions normals Maneres de pensar. Anàlisi científica
al nivell del mar de 1 013 mb o 760 mm de Hg. Quan la
pressió augmenta, significa que l’aire fred cau sobre la 42 COMPRENSIÓ LECTORA. R. M. Un huracà és una borrasca
superfície. Això s’interpreta com a símptoma de bon temps.
forta amb vents i pluges intensos i constants. Es desenvolupa
Si, per contra, la pressió baixa, l’aire calent i humit puja
sobre els oceans de les zones tropicals. L’aigua càlida
i poden formar-se núvols, de manera que és probable
s’evapora en gran quantitat, la humitat de l’aire augmenta
que el temps empitjore i ploga.
molt i origina tempestes fortes.
38 Per damunt de 10 000 metres està l’estratosfera, en què
la temperatura augmenta a mesura que ascendim 43 USA LES TIC. R. L.
i en què no hi ha aigua (el 99 % de l’aigua atmosfèrica es
troba a la troposfera, concentrada en els primers 5 km).
Saber fer
Per això, a l’estratosfera no es formen núvols ni es
produeixen corrents ascensionals.
44 a.
Des de les Balears fins a l’oest d’Anglaterra. 1004, 1012,
39 EDUCACIÓ CÍVICA. Entre les mesures que es poden prendre 1020, 1028, 1036, 1044, 1052.
per a reduir les emissions de CO2 a l’atmosfera hi ha les
següents: utilitzar el transport públic, reciclar i reduir el b. X és un anticicló i Y és una borrasca.
consum d’energia a casa.
c. Els vents aniran des de les zones d’alta pressió X
Actualment, les activitats humanes, sobretot aquelles que
fins a les de baixa pressió Y.
utilitzen combustibles fòssils com a font d’energia, emeten
CO2 a un ritme molt més gran del que poden absorbir els d. En X el temps estarà ras i en Y, ennuvolat a la zona de
sistemes naturals, de manera que s’acumula a l’atmosfera Còrsega i a les Balears, i ras al sud (Líbia).
i la seua concentració és cada vegada més elevada. El CO2
i altres gasos presents a l’atmosfera absorbeixen les 45 a.
Una zona de baixes pressions.
radiacions infraroges que el sòl terrestre emet cap a l’exterior.
En calfar-se aquests gasos, part de la calor es transmet b. Les isòbares estan molt juntes, de manera que es
a altres gasos i l’altra part torna a la superfície terrestre. produiran vents forts i al mar Cantàbric hi haurà ones
El resultat total és una captura neta d’energia que produeix fortes.
un augment de temperatura a l’atmosfera. L’efecte
d’hivernacle natural és beneficiós, però la contínua c. Els vents a la zona centre de la Península bufaran
acumulació artificial de gasos amb efecte d’hivernacle en direcció sud‑nord. Serien forts.
a l’atmosfera incrementa el calfament global.
d. R. G. El mapa significatiu ha de reflectir: xàfecs a Galícia,
40 EDUCACIÓ CÍVICA. Reciclar el vidre és un impacte Portugal i Andalusia occidental. Cels rasos a la zona
positiu sobre l’atmosfera perquè es redueix el consum centre, Pirineus, est de la Península i Andalusia oriental.
de matèries primeres i de residus; a més, el vidre Vents molt forts al terç nord‑oest peninsular i de forts
reciclat és més econòmic i usar-ne ajuda a estalviar a moderats al sud‑oest i centre. Temperatures elevades
energia. a Aragó, Catalunya i la Comunitat Valenciana.

a

LA HIDROSFERA
Et recomanem . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 156
Reforç i suport
Fitxa 1. Resum . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 158
Fitxa 2. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 159
• Esquemes muts
Fitxa 3. Cicle de l’aigua. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 160
Fitxa 4. Planta potabilitzadora. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 161
• Més competent
Fitxa 5. Els oceans: abocadors de la humanitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 162
Fitxa 6. Cicle de l’aigua. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 164
Fitxa 7. Distribució de l’aigua a la Terra. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 166
Aprofundiment
Fitxa 8. El tractament de les aigües residuals. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 168
Fitxa 9. El consum d’aigua . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 170
Fitxa 10. Els problemes de l’aigua. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 171
Fitxa 11. Tots hi podem col·laborar. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 172
Fitxa 12. Diari de la ciència. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 173

Autoavaluació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 177
• Controls
Control B . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 178
Control A . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 180

• Prova . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 184
Solucionari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 187


LA HIDROSFERA
L’aigua és imprescindible per a la vida tal com la coneixem. Encara que els alumnes són conscients de la importància L
Són diverses les propietats que la caracteritzen i que la fan que té l’aigua per a nosaltres i la resta dels éssers vius, d
tan important. Tan imprescindible és l’aigua per a la vida, és convenient incidir-hi. És important que sàpien l’ús que h
que un dels objectius primordials d’algunes sondes espacials, els éssers humans fem de l’aigua, domèstic, agrícola, m
com la Mars Express enviada a Mart l’any 2003, és esbrinar industrial…, i que coneguen els impactes ambientals d
si hi ha aigua, ja que sense la presència d’aigua no hi ha vida. que causen les activitats humanes sobre la hidrosfera. L
Tanmateix, la major part de l’aigua present a la Terra es troba D’aquesta manera podrem aconseguir una conscienciació e
als oceans i té una salinitat tan elevada que només la fa adequada de l’alumnat perquè faça un ús correcte de p
assequible per als organismes marins. l’aigua. Ells, que en la rutina diària estan en contacte amb s
La resta dels éssers vius ha d’utilitzar l’aigua superficial l’aigua contínuament, per a assaciar la set, per a llavar-se s
provinent directament de la pluja, del desgel, de les aigües les mans, dutxar-se…, han de posar-hi el seu gra d’arena v
subterrànies o de la que es troba a l’atmosfera mitjançant i contribuir a no malgastar un bé tan necessari. L
criptoprecipitacions. t
E
CONTINGUTS
SABER • L’aigua a la Terra.

• Les propietats de l’aigua.
• Importància de l’aigua per a la vida.
• El cicle de l’aigua.
• Usos de l’aigua.
• Impactes ambientals sobre la hidrosfera.
SABER FER • Experimentar amb les propietats de l’aigua.

• Gestionar el consum d’aigua.
SABER SER • V
alorar el consum racional de l’aigua.
• G
audir de l’aigua com un component important del paisatge.

L’aigua és una substància amb què l’alumnat està en contacte i utilitzen operativament: és el dissolvent universal, fet
diàriament, per tant en principi els continguts del tema no que enclou dos vessants de diferent signe per a la vida.
haurien de presentar grans dificultats. Potser els problemes D’una banda, constitueix el substrat de la major part
més grans deriven de les característiques físiques i químiques de les reaccions bioquímiques dels organismes i això fa
de l’aigua. que la presència d’aigua s’identifique amb la presència
L’aigua és l’única substància inorgànica líquida que trobem de la vida. D’altra banda, és susceptible de transportar en
en la natura. La seua dilatació tèrmica és anòmala, ja que dissolució substàncies tòxiques produïdes per l’activitat
presenta la màxima densitat a 4 °C, fet que permet que l’aigua de l’ésser humà que són vehiculitzades cap a ecosistemes
sòlida (gel) sure als rius, mars i llacs. Aquesta qüestió, lluny de que resulten així contaminats.
ser intranscendent, és fonamental per al manteniment de la Aquest últim aspecte ha de ser utilitzat en sessions de classe
vida en el si d’aquest medi: mai no s’acumula gel al fons. teòriques i pràctiques per a introduir la dualitat d’aquest
L’alta constant dielèctrica de l’aigua i l’elevat moment dipolar recurs (potent i fràgil) en el tractament dels impactes
tenen una conseqüència que cal que els alumnes coneguen ambientals.
ESQUEMA CONCEPTUAL
Oceans
Formada
• Gel i neu
Aigua dolça
• Aigües subterrànies
• Aigües superficials
• Dissolvent
• Alta absorció de la calor
Propietats
• Dilatació anòmala
• Adhesió eficaç
• Reaccions químiques
• Transport de substàncies
Importància
• Amortiment dels canvis
de temperatura
Hidrosfera
• Evaporació
• Condensació
El cicle • Precipitació
• Escolament superficial
• Escolament subterrani
• Agrícola i ramader
• Potabilització
Usos • Domèstic i urbà
• Depuració
• Industrial
• Contaminació
Impactes • Sobreexplotació
ambientals • Alteració dels rius
• Salinització aqüífers

LA HIDROSFERA
ET RECOMANEM
EN LA XARXA LLIBRES
PÀGINES WEB Río Ebro. Los caudales de una cuenca

Proyecto Biosfera. Conjunt de recursos diversos Joaquín Araujo. Ed. Lunwerg, Barcelona, 2008.
del Ministeri d’Educació, Cultura i Esport, organitzats En aquesta obra es tracta la dinàmica dels diferents
per matèries i on es poden trobar continguts i activitats cabals de la conca de l’Ebre i es relaciona amb
interactives amb solucionari. aspectes mediambientals.
Paraules clau: biosfera, proyecto, 1 ESO, hidrosfera. El reto ético de la nueva cultura del agua: funciones,
Aguas de Madrid/Aigües de València. Portals sobre valores y derechos en juego
depuració i potabilització de l’aigua. Contenen recursos Pedro Arrojo. Ed. Paidós ibérica, 2006.
sobre el cicle integral de l’aigua i sobre els impactes que La utilització racional de l’aigua des d’un punt de vista ètic.
suporta. El Canal d’Isabel II inclou el portal Canaleduca,
Agua, un derecho y no una mercancía: propuestas
amb activitats adreçades als diferents cicles educatius.
de la sociedad civil para un model público de agua
Paraules clau: aguas Madrid/aigües València. Jaume Delclos. Ed. Icaria, 2009.
The USGS Water Science School. Pàgina molt La utilització de l’aigua com un bé públic, que s’ha de
completa del servei geològic dels Estats Units en racionalitzar. Són moltes les necessitats d’aigua que
anglés, encara que es pot traduir a l’espanyol. té la nostra societat i que, per tant, cal regular.
Paraules clau: USGS Water Science School. The water atles
Laureano Pietro. Ed. L’arc de Berà, S. A., 2005.
Atles complet sobre diferents aspectes de la hidrosfera.
El agua, recurso limitado: sequía, desertificación

y otros problemas
Diversos autors. Ed. Biblioteca nueva, 2005.
Tracta els problemes generats en el consum d’aigua que,
com a recurs limitat, cal controlar i racionalitzar.

Ensenyament
individualitzat
Reforç i suport
Aprofundiment

LA HIDROSFERA
RESUM
Mars i oceans, el 97 %.

Aigua dolça, el 3 %, de la qual:
Distribució
de l’aigua • Gel de les glaceres: 79 %.
• Aigües subterrànies: 20 %.
• Aigües superficials: 1 %.
• Bon dissolvent. És el mitjà de transport a l’interior

dels organismes.
• Absorbeix gran quantitat de calor. Atenua les diferències
Propietats
de temperatura en el clima.
de l’aigua
• La seua dilatació quan es congela és anòmala. El gel sura.
• És adherent. Amera les roques, queda retinguda al sòl
i ascendeix pels vasos conductors dels vegetals.
• És el medi on tenen lloc les reaccions químiques.

Importància • És el mitjà de transport de les substàncies en els organismes.
de l’aigua • Amorteix els canvis de temperatura.
• És el vehicle per a eliminar les substàncies de rebuig.
És el conjunt de passos i processos que experimenta

l’aigua de la hidrosfera per la superfície terrestre
El cicle i l’atmosfera.
de l’aigua Els processos que tenen lloc en aquest cicle són:
evaporació, condensació, precipitació, transpiració,
infiltració i escolament.
Els principals usos de l’aigua són: agrícola, ramader, domèstic,

urbà i industrial.
L’aigua potabilitzada se sotmet als processos següents:
• Eliminació d’objectes de gran mida.
• Eliminació de partícules i substàncies dissoltes.
• Cloració.
L’ús
• Distribució.
de l’aigua
L’activitat humana genera impactes
ambientals sobre l’aigua, com ara:
• Contaminació.
• Sobreexplotació.
• Alteració del règim dels rius.
• Salinització d’aqüífers.
ACTIVITATS
1 Explica què s’anomena aigua salada i aigua dolça. 2 Busca informació sobre la depuració de les aigües
Quina proporció de cada una hi ha a la hidrosfera? residuals i descriu-ne el procés.
En quines formes podem trobar l’aigua dolça?
Per què s’anomena aigua dolça si no té sabor dolç?

LA HIDROSFERA
Repàs acumulatiu
1 Completa en el quadern les frases següents. 7 En la fotografia s’observa un corrent d’aigua

a. El conjunt de tota l’aigua que hi ha a la Terra subterrani. Explica com s’ha originat.
s’anomena .
b. La major part de l’aigua que hi ha al nostre planeta
es troba als .
c. El conjunt de tots els éssers vius que hi ha a la Terra
s’anomena .
d. La capa d’aire que envolta la Terra
s’anomena .
2 Indica les diferents formes en què podem trobar

l’aigua a la Terra.
3 Dels següents components dels éssers vius, assenyala

en el quadern quin és el més abundant.
8 Indica si són vertaderes o falses aquestes
• Glúcids o sucres. afirmacions.
• Aigua. a. Els núvols es formen com a conseqüència
• Proteïnes. de l’evaporació de l’aigua dels oceans i llacs.
• Greixos. b. La precipitació de l’aigua als núvols té lloc quan
l’aire en què estan es refreda.
4 On va a parar l’aigua que porten els rius? c. L’aire que ens envolta no presenta vapor d’aigua.
d. Les precipitacions poden ser en forma de pluja,
5 D’on procedeix l’aigua que porten els núvols? neu o granís.
6 En el cicle de l’aigua tenen lloc aquests processos: 9 Relaciona en el quadern les dues columnes.
evaporació, condensació, precipitació, escolament
a) Riu Ebre
superficial i escolament subterrani. En la figura es 1) Aigua dolça
representa el cicle de l’aigua. Explica’l i situa-hi b) Llacunes de Ruidera
2) Aigua salada
els processos esmentats adés. c) Mar Mediterrani
3) Aigua subterrània
d) Mar Cantàbric
10 On va a parar l’aigua que consumim a les cases

quan ix per la pica de la cuina, la dutxa o el vàter?

LA HIDROSFERA
Esquemes muts
Nom: Curs: Data:
CICLE DE L’AIGUA P

LA HIDROSFERA
Esquemes muts
Nom: Curs: Data:
PLANTA POTABILITZADORA

Més competent
Els oceans: abocadors de la humanitat
Durant segles, l’ésser humà ha abocat residus al mar Aquestes conseqüències es veuen agreujades si el pe-
amb el convenciment que per les grans dimensions troli arriba a la costa, ja que la neteja és pràcticament
que té era un abocador inesgotable. Això podria haver manual i els efectes perduren anys.
sigut així fins fa més d’un segle, però en les últimes
Una altra contaminació molt important és l’abocament
dècades la quantitat de residus sòlids i líquids abocats
i l’acumulació de plàstics de tota índole i mida als oce-
als oceans és tan elevada que es compromet seriosa-
ans. Fa menys d’un segle que es van començar a uti-
ment la viabilitat d’aquest ecosistema.
litzar, però en l’actualitat l’ús s’ha generalitzat de tal
Els rius transporten al mar molts dels contaminants manera que entren en la composició de la majoria dels
urbans, agrícoles i industrials que recullen al llarg del objectes que ens envolten. Difícils de degradar per
seu recorregut. El progressiu augment de la població processos naturals (poden durar més de 100 anys), la
a les zones litorals ha agreujat el problema. Una men- seua acumulació als oceans s’ha convertit en un pro-
ció especial mereixen els residus abocats per les em- blema greu. Són molts els peixos, ocells i mamífers
barcacions turístiques i esportives, cada vegada més marins que els ingereixen confonent-los amb aliment.
en auge. O els problemes generats pels accidents A vegades queden lligats al voltant del seu cos i els
d’embarcacions o plataformes petrolieres. impedeix menjar o desplaçar-se, fet que els pot causar
Les marees negres són el resultat del vessament acci- la mort. L’any 2010, l’expedició Malaespina va localit-
dental de petroli degut al naufragi d’un vaixell petro- zar cinc grans acumulacions de plàstic als oceans,
lier o a un accident en una plataforma petroliera. alguna, com la del Pacífic nord, més extensa que la
L’abocament de petroli al mar porta conseqüències península Ibèrica.
ambientals catastròfiques per a la fauna i la pesca.

LA HIDROSFERA
ACTIVITATS
1 Per què la contaminació de mars i oceans no era un

problema mediambiental en l’època de Felip II?
2 La població humana ha crescut molt, per això

les aigües residuals de les ciutats que s’aboquen
als rius arriben al mar i generen greus problemes
de contaminació. Quina solució ha ideat l’ésser humà
per a evitar que aquestes aigües residuals arriben Diari Punta de cigarret Bossa de plàstic
al mar tal com s’han abocat als rius? 6 setmanes 1 a 5 anys 10 a 20 anys
3 La contaminació química dels oceans afecta

directament els animals que hi viuen (peixos,
ocells, mamífers marins…). Ens arribarà
a afectar també a nosaltres? Explica com.
4 COMPRENSIÓ LECTORA. Per què la contaminació

per plàstics és tan perillosa? De quina manera Llanda de conserva Joguet plàstic Pot d’alumini
afecta la fauna? Quin espai ocupen a l’oceà? 50 anys 150 anys 200 anys
Quina expedició localitzà acumulacions d’aquests
materials? En quin oceà?
5 USA LES TIC. Busca informació sobre els problemes

mediambientals que generen les marees negres.
6 En les imatges s’indica el temps de degradació

d’alguns materials. Segons això, quins deuen ser
els que s’acumularan amb més freqüència Botella de plàstic Fil de pescar Botella de vidre
als oceans? 450 anys 600 anys indeterminat
TREBALL COOPERATIU
Una campanya de protecció dels mars Grup A: dissenyaran un cartell sobre els beneficis que
ens proporcionen els mars i oceans.
Es tracta que els alumnes siguen conscients dels pro-
blemes que poden generar les activitats humanes Grup B: dissenyaran un cartell sobre la gran diversitat
quan no es té en compte el medi ambient i la seua de substàncies químiques residuals abocades al mar
conservació. com a conseqüència de l’activitat industrial, agrícola,
ramadera i urbana.
En aquest cas, la presa de consciència es focalitza so-
bre l’impacte ambiental que suposa l’abocament in- Grup C: dissenyaran un cartell sobre les marees ne-
discriminat als oceans de materials procedents de gres, les seues conseqüències i com evitar-les.
l’activitat industrial, agrícola, ramadera, recreativa i Grup D: dissenyaran un cartell sobre el problema que
domèstica. generen els residus sòlids abocats al mar i proposaran
Organitzarem els alumnes per grups, perquè a través mesures per a reduir-los.
de cartells, conferències, vídeos… es cride l’atenció a Grup E: dissenyaran un cartell sobre el tractament de
tots els membres de la comunitat escolar sobre la ne- les aigües residuals que realitzen les estacions depu-
cessitat de preservar els nostres mars i oceans en bo- radores i indicaran els beneficis i els usos d’aquestes
nes condicions. aigües.

CICLE DE L’AIGUA
3. Precipitació
2. Condensació
3. Precipitació
3. Precipitació
1. Evaporació
4. Escolament 1. Evaporació
6. Infiltració
5. Transpiració
7. Aigua subterrània
1. 1 1.
2. 2 2.
3. 3 3.
4. 4 4.
5. 5 5.
6. 6 6.
7. 7 7.

LA HIDROSFERA
CICLE DE L’AIGUA
WATER CYCLE
LE CYCLE DE L’EAU
KREISLAUF DES WASSERS
3. Precipitació
2. Condensació
3. Precipitació
3. Precipitació
1. Evaporació
4. Escolament 1. Evaporació
6. Infiltració
5. Transpiració
7. Aigua subterrània
1. Evaporation 1. Évaporation 1. Verflüchtigung
2. Condensation 2. Condensation 2. Verdichtung
3. Precipitation 3. Précipitations 3. Niederschläge
4. Surface runoff 4. Ruissellement 4. Oberflächenabfluss
5. Transpiration 5. Transpiration 5. Transpiration
6. Infiltration 6. Infiltration 6. Sickerwasser
7. Groundwater 7. Nappes phréatiques 7. Grundwasser

DISTRIBUCIÓ DE L’AIGUA A LA TERRA

DISTRIBUTI̧A APEI PE PĂMÂNT
Xinés
1. Total d’aigua al planeta
2. Aigua marina: 97% 1.
3. Aigua dolça: 3%
2. 97%
3. 3%
4.
4. Total d’aigua dolça
5. 79%
5. Gel: 79% 6. 20%
6. Aigües subterrànies: 20% 7. 1%
7. Aigua dolça superficial: 1% 8.
8. Total d’aigua dolça superficial 9. 50%
9. Als llacs: 50% 10. 38%
10. Al sòl: 38% 11. 10%
11. A l’atmosfera: 10%
12. 1%
12. Als rius: 1%
13. 1%
13. En els éssers vius: 1%
Romanés Àrab
1. Totalul apei pe planetă 1

2. Apă marină 97% 2
3. Apă dulce 3% 3
4. Totalul apei dulci 4
5. Gheaţă 79% 5
6. Ape subterane 20% 6
7. Apă dulce de suprafaţă 1% 7
8. Totalul apei dulci de suprafat¸ă 8
9. În lacuri 50% 9
10. În sol 38% 10
11. În atmosferă 10% 11
12. În râuri 1% 12
13. În fiinţele vii 1% 13

LA HIDROSFERA
DISTRIBUCIÓ DE L’AIGUA A LA TERRA
DISTRIBUTION OF WATER ON EARTH

LA DISTRIBUTION DE L’EAU SUR TERRE
WASSERVERTEILUNG DER ERDE
Alemany
1. Total d’aigua al planeta
1. Wassergesamtsumme auf der Erde
2. Aigua marina: 97%
2. Meerwasser 97%
3. Aigua dolça: 3% 3. Süsswasser 3%
4. Süsswassergesamtsumme
4. Total d’aigua dolça 5. Eis 79%
6. Grundwasser 20%
5. Gel: 79%
7. Süssoberflächenwasser 1%
6. Aigües subterrànies: 20%
8. Süssoberflächenwassergesamtsumme
7. Aigua dolça superficial: 1%
9. In den Seen 50%
8. Total d’aigua dolça superficial
10. Im Boden 38%
9. Als llacs: 50%
11. In der Atmosphäre 10%
10. Al sòl: 38%
11. A l’atmosfera: 10% 12. In den Flüsse 1%
12. Als rius: 1% 13. In den Lebewesen 1%
13. En els éssers vius: 1%
Anglés Francés
1. Total water on the Earth 1. Total de l’eau sur la planète
2. Salt water 97% 2. 97% d’eau de mer
3. Fresh water 3% 3. 3% d’eau douce
4. Total fresh water 4. Total d’eau douce
5. Ice 79% 5. Glace 79%
6. Groundwater 20% 6. Nappes phréatiques 20%
7. Fresh surfacewater 1% 7. Eau douce de surface 1%
8. Total fresh surfacewater 8. Total d’eau douce superficielle
9. In the lakes 50% 9. Dans les lacs 50%
10. In the ground 38% 10. Dans le sol 38%
11. In the atmosphere 10% 11. Dans l’atmosphère 10%
12. In the rivers 1% 12. Dans les rivières 1%
13. In the living creatures 1% 13. Chez les êtres vivants 1%

El tractament de les aigües residuals

El creixement desmesurat de la població al llarg de l’últim
segle i l’actual ha fet que a les ciutats hi haja ingents
quantitats d’aigües residuals generades a les cases, els
bars, els comerços, els tallers… El creixement industrial
i el desenvolupament cada vegada més intensiu de l’agri-
cultura i de la ramaderia necessiten grans quantitats d’ai-
gua que és sistemàticament contaminada amb productes
derivats d’aquestes activitats. Un procés necessari per a
la recuperació d’alguns usos d’aquestes aigües contami-
nades és la depuració, que consisteix en una sèrie de
processos químics i físics que eliminen els contaminants
més perjudicials, fet que permet reutilitzar-les com a ai-
gües de reg en espais verds o abocar-les directament als
rius amb una càrrega mínima de contaminants.
FULL DE RUTA
Objectiu: conéixer els processos físics, químics Fonts d’investigació:

i biològics utilitzats a les depuradores per a tractar • Informació en la xarxa.
les aigües residuals.
• Depuración de aguas residuales, Manuel Gil Rodríguez.
Investigacions suggerides: CSIC, 2006.
• Com es generen les aigües residuals? • Depuración de aguas residuales urbanas, Arturo
Trapote. Ed. Universitat d’Alacant, 2011.
• Esbrinar els components tòxics que porten les
aigües residuals que arriben a les depuradores. • Procesos fisicoquímicos en depuración de aguas.
Teoría, práctica y problemas resueltos, Rafael Marín
• Com se separen els objectes de diferent mida
Galvín. Ed. Díaz de Santos.
que transporten aquestes aigües?
• Quines tècniques fan servir per a separar Presentació: pòster d’1,50 × 2 metres amb imatges de
les partícules més denses que l’aigua? les diferents parts d’una depuradora i els processos que
• De quina manera eliminen les substàncies tòxiques hi tenen lloc.
dissoltes en l’aigua?
Duració: una o dues setmanes.
• Per a què serveixen els microorganismes que
s’utilitzen en el procés de depuració? Realització: equips de 4 o 5 alumnes.
• Utilitzen substàncies desinfectants com el clor?
• Què es fa amb l’aigua depurada? Se n’obté algun
benefici?
• Què es fa amb els fangs residuals del procés
de depuració?

LA HIDROSFERA
• En l’últim segle la població ha augmentat exponencialment, per tant els seus
residus domèstics, industrials i agrícoles també ho han fet.
• Els objectes i partícules presents en l’aigua es poden separar per la seua
densitat.
• Els microorganismes poden consumir i eliminar substàncies orgàniques no
desitjables.
• Les aigües residuals depurades de les quals s’han eliminat alguns components,
com els metalls pesants, poden ser utilitzades amb garantia com a aigua de
reg.
• Alguns subproductes del procés de depuració, com els llims de decantació,
es poden fer servir com a adobs.
EL QUE HAS DE SABER
• Sedimentació: és el depòsit al fons de partícules sòlides amb més

densitat que l’aigua quan aquesta s’embassa.
• Decantació: és la separació d’un sòlid o líquid més dens
d’un altre fluid menys dens i que, per tant, ocupa la part superior
de la mescla.
• Tamisatge: mètode físic per a separar mescles, en el qual se separen
les partícules sòlides de mida diferent.
• Desbast: eliminació d’objectes grans no solubles, com draps, botes,
compreses…
• Desarenament: eliminació d’arenes o altres residus sòlids no orgànics
de mida xicoteta i més densos que l’aigua.
• Deshidratació: pèrdua d’aigua en una dissolució o material hidratat.

LA HIDROSFERA
TREBALLS D’AULA
El consum d’aigua E
PER A COMENÇAR
El consum d’aigua varia molt d’uns països a altres. Com més gran és el desenvolupament d’un país, més
Per posar-ne un exemple: la despesa mitjana d’aigua elevat és el consum d’aigua per capita. Com més po-
d’un estatunidenc és d’uns 300 L/dia, mentre que la bre és un país, més gran és l’esforç que han d’inver-
d’un europeu és aproximadament de 200 L/dia. A tir els habitants a buscar aigua per a sobreviure i
molta distància, la despesa diària d’un africà se situa menys temps poden dedicar per a produir altres re-
en uns 40 L/dia. cursos.
És molt interessant analitzar en què es consumeix Així, es pot observar que països amb poca disponibi-
l’aigua diàriament i per què el seu consum determina litat d’aigua en són grans consumidors malgrat aquest
en gran part la qualitat de vida d’un país i la disponi- dèficit. Una raó és que l’agricultura consumeix grans
bilitat dels seus recursos. quantitats d’aigua i té nombroses pèrdues, especial-
ment per evaporació.
EN QUÈ GASTEM AIGUA ELS ESPANYOLS DIÀRIAMENT? ACTIVITATS
1 Segons el text, ens podríem

3 % basar en el consum d’aigua
15 % per determinar el grau de
Beguda i cuina
38 % desenvolupament d’un país?
Neteja i bugada
2 Per què els països
11 % Casa
desenvolupats són els que
Vàter tenen un consum més elevat
d’aigua? Es pot extrapolar
Higiene personal aquest fet a altres consums
com és ara el de menjar,
gasolina, peces de roba,
ordinadors...?
33 %
3 Segons el que s’ha exposat
anteriorment, com més
desenvolupat és un país, més
consum realitza. Què penses
16 %
sobre desenvolupament
Ús domèstic
i medi ambient?
Ús industrial
8 % 4 En quina activitat consumeix
Ús agrícola més aigua l’ésser humà?
Investiga com es podria
disminuir el consum d’aigua
en aquesta activitat.
5 En el consum d’aigua per a ús

domèstic, el 38 % és per a la
higiene personal. Se t’acuden
76 % algunes mesures per a disminuir
aquest consum?

LA HIDROSFERA
TREBALLS D’AULA
Els problemes de l’aigua

GRANS PROBLEMES MEDIAMBIENTALS DE L’AIGUA
Els grans medis aquàtics estan patint greus proble- gents, fertilitzants…) que desemboca en l’aug-
mes mediambientals que es poden sintetitzar en els ment massiu de microorganismes que acaben
que segueixen: «descomponent l’aigua». Aquesta adquireix el tí-
Contaminació hídrica. Produïda per l’aboca-
1. pic color verd negrós i fa mala olor.
ment de qualsevol tipus de substància, matèria o Contaminació tèrmica. Produïda per l’aboca-
5.
tipus d’energia, i que pot afectar les aigües mari- ment d’aigua a elevades temperatures procedent
nes, superficials, subterrànies, etc. dels sistemes de refrigeració de grans complexos
Sobreexplotació d’aqüífers subterranis. Ex-
2. industrials, centrals tèrmiques, centrals nuclears,
tracció de volums d’aigua superiors a les recàrre- etc.
gues naturals dels aqüífers, fet que en disminueix Marees negres. Generades pels accidents, de
6.
el nivell i afecta la vegetació natural, modifica el grans superpetroliers o d’oleoductes, que abo-
moviment de nutrients als sòls, altera l’estabilitat quen grandíssimes quantitats de productes deri-
del terreny, etc. vats del petroli. Causen un gran impacte, fona-
Salinització d’aqüífers. Consisteix en l’augment
3. mentalment sobre les costes, els fons i els
de la concentració de sals produït pel descens del organismes marins.
nivell d’aigua per sobreexplotació (aqüífers nor- Neteja de vaixells i activitats de transport
7.
mals) o per l’entrada del mar als aqüífers costa- marítim. Constitueixen el 90 % de la contamina-
ners (intrusió marina), la qual cosa en provoca la ció dels mars i oceans. Es produeix quan els vai-
inutilització. xells netegen les sentines i depòsits en alta mar de
4. Eutrofització. Procés generat per l’excés de nu- qualsevol tipus de residu, tant del combustible
trients abocats a les aigües superficials (deter- com de la càrrega transportada.
ELS RECURSOS HÍDRICS A ESPANYA
L’aigua és un recurs problemàtic a Espanya i la • La demanda creix sense parar i a vegades supera
seua gestió constituirà un gran repte que han de rela precipitació en algunes regions. Així, l’escola-
soldre les autoritats en un futur. És problemàtica ment mitjà a Espanya és de 110 000 hm3, proce-
perquè: dents de les precipitacions i el desgel, i per als
• L’aigua es reparteix a la Península de forma molt 504 750 quilòmetres quadrats de superfície espa-
desigual geogràficament. L’Espanya humida ocu- nyola representen uns 218 mm/any.
pa l’11 % de la superfície i presenta el 40 % del vo- • El cicle hidrològic s’altera contínuament per causa
lum d’aigua total, mentre que l’Espanya seca ocu- de l’acció humana, en desforestar, erosionar, de-
pa el 89 % i només disposa del 60 % de l’aigua, i a sertitzar els sòls, contaminar l’aigua i l’aire, etc.
més, també desigualment repartida. • Moltes vegades no es fa un ús racional de l’aigua, i
• L’aigua presenta una desigual distribució tempo- es malgasta en l’àmbit domèstic, industrial i agrí-
ral, ja que el règim de precipitacions és variable en cola. Cal posar en pràctica mesures d’estalvi.
el temps, de manera que s’alternen períodes de
sequeres i d’inundacions.
ACTIVITATS
1 Al llarg dels últims 60 anys, Espanya s’ha convertit 2 Investiga sobre els problemes mediambientals
en una potència turística mundial. El turisme ha que generen les marees negres. Fes una relació
incrementat enormement el nombre d’habitants al de sis accidents que hagen provocat marees negres
litoral espanyol a l’estiu, fet que ha causat, en alguns els últims anys. N’hi ha alguna que haja afectat
casos, la salinització dels aqüífers en algunes les costes espanyoles?
d’aquestes zones. Per quina raó?

LA HIDROSFERA
TREBALLS D’AULA
Tots hi podem col·laborar D

PER A COMENÇAR
L
Ací es presenten algunes mesures personals que, si A la cuina
i
es portaren a la pràctica, reduirien ostensiblement el
• No rentes la fruita i la verdura al raig; utilitza un
consum domèstic d’aigua. No solament és important U
recipient amb aigua i una o dues gotes de lleixiu.
dur aquestes mesures a la pràctica, també ho és di- R
• Usa aquesta aigua per a regar les plantes de la casa.
fondre-les i implicar-hi altres persones. d
• No escures els estris de cuina amb l’aixeta oberta; l
Aquesta llista només presenta alguns suggeriments.
utilitza recipients o les piques del lavabo, una per a e
De segur que tu pots trobar-ne més.
llavar i l’altra per a rentar. a
• No encengues el rentaplats o la rentadora sense F
Al bany completar-ne la capacitat o càrrega. d
• Dutxa’t, no et banyes. • Compra electrodomèstics de baix consum. E
• Quan et dutxes, usa només l’aigua i el temps im- • No tires els greixos de cuina a la pica; acumula’ls i
prescindibles. usa’ls per a fabricar sabó casolà.
• No t’ensabones amb l’aixeta oberta. Al jardí

• Utilitza capçals de dutxa que siguen de «baix con- P
• No regues les plantes més del que cal.
sum» (10 L/min). e
• No plantes gespa si vius en una regió àrida o semi-
• Quan et llaves les mans, la cara o les dents, no dei-
àrida; consumeix molta aigua. F
xes l’aixeta oberta. Ompli el lavabo només amb la
• Planta al jardí espècies autòctones, perquè resistei- l
quantitat d’aigua que necessites.
xen millor la sequedat ambiental i consumeixen d
• Usa vàters d’«ultrabaix consum d’aigua»; utilitzen menys aigua. p
només dos litres d’aigua a pressió. S
• Rega a la nit i reduiràs l’evaporació.
• Als vàters tradicionals, redueix la capacitat del de- • Utilitza reg gota a gota al jardí o hort.
pòsit col·locant-hi una o dues botelles amb arena o
• Cuida sempre l’estat de les conduccions i canona-
doblegant la vareta de la boia perquè tanque
des; el goteig causa pèrdues del 20 al 40 % de l’ai-
abans.
gua que condueixen.
• No estires la cadena si no és imprescindible. L
Amb el cotxe a
• No uses el vàter per a tirar-hi fem o oli.
• Quan es reforme o dissenye un nou bany, s’han de • No llaves el cotxe amb mànega, gastaràs molta ai- D
comprar sanitaris de «baix consum»; gasten molta gua. Fes-ho en un túnel de llavatge o amb un poal a
menys aigua. d’aigua i una esponja. a
c
A
l
l
ACTIVITATS
1 El 38 % de l’aigua que consumim a les cases 3 Investiga si la utilització d’electrodomèstics com la
va destinada a la higiene personal. Indica quines rentadora i el rentaplats generen un malbaratament
de les recomanacions per a l’estalvi de l’aigua d’aigua o no. En funció del que esbrines i altres aspectes
al bany compleixes i quines no. Podries millorar? com l’estalvi de temps per a les persones, la comoditat,
Indica com. el consum de detergent, etc. , és convenient la utilització
d’aquests electrodomèstics? Justifica la resposta.
2 Al lavabo es consumeix el 33 % de l’aigua que utilitzem
a les cases. Quines mesures penses que ajudarien 4 Com es consumeix més aigua, llavant el cotxe
a disminuir aquest consum? en un túnel de llavatge o amb una mànega? Raona
la resposta.

LA HIDROSFERA
TREBALLS D’AULA
Diari de la ciència
DESCOBREIXEN EL MECANISME QUE ORIGINÀ EL GEL DEL POL NORD
La investigació ajuda a comprendre el paper que tenen els oceans en el canvi climàtic
i permet predir com canviarà el clima en el futur.
Un equip de científics internacional liderat per Antoni A causa d’això, durant els mesos d’estiu s’evaporava
Rosell, investigador de la Universitat Autònoma més aigua del mar cap a l’atmosfera, fet que es traduí
de Barcelona, ha descobert el mecanisme que originà en un increment de la humitat i precipitacions en forma
l’acumulació de gel a l’Àrtic. Els investigadors han de neu. A l’hivern, el fort descens de les temperatures
elaborat les seues interpretacions a partir de les va facilitar l’acumulació de gel al pol nord, que s’ha mantingut
anàlisis realitzades sobre restes d’organismes marins. així fins ara.
Fa uns 2,7 milions d’anys hi hagué un descens sobtat Per a Antoni Rosell, «aquesta investigació permet entendre
de les temperatures del planeta i l’oceà Àrtic es gelà. millor per què canvia el clima, i més concretament el paper
Els estius es van fer més càlids i els hiverns més freds. de l’oceà com a agent en el canvi climàtic».
AL DESERT DEL SÀHARA VIVIEN HIPOPÒTAMS
Pintures prehistòriques demostren que fa 6 000 anys el Sàhara, el desert més extens del món,
era una terra habitable on vivien hipopòtams.
Fa uns 5 000 anys hi hagué un canvi climàtic que desplaçà Segons Jennifer Smith, geòloga de la Universitat de Washington,
les pluges i provocà que la Terra s’assecara, la vegetació a St. Louis, el desert del Sàhara era un lloc verd i fèrtil on
desaparegué i el sòl perdé la capacitat per a retindre l’aigua, convivien éssers humans i animals que necessitaven aigua
per això es va formar el desert que hui coneixem com a tot l’any. Hui dia és una terra àrida on hi ha llocs en què només
Sàhara. plou una vegada cada cent anys.
EL NIVELL DEL MAR AUGMENTA RÀPIDAMENT CADA ANY
Les dades han sigut obtingudes gràcies a observacions realitzades des de terra i aire
amb els instruments d’avions i satèl·lits que controlen els canvis als oceans.
Des de 1993 fins a 2005 el nivell del mar experimentà un Els resultats de la investigació del doctor Eric Rignot, del
augment d’uns tres mil·límetres per any, una pujada que laboratori Jet Propulsió de la NASA, demostren que aquests
afecta milions d’éssers humans que viuen en poblacions canvis s’estan donant més ràpidament del que es pensava.
costaneres arreu del nostre planeta. Els científics tracten d’esbrinar quins són els factors
Aquests canvis són deguts amb tota probabilitat al fet que responsables d’aquest augment per a poder controlar futurs
les masses de gel com la de Grenlàndia o les glaceres de canvis en el nivell del mar.
l’Antàrtida s’estan fonent a causa d’un calfament dels oceans.
ACTIVITATS
1 Escriu cinc línies sobre l’origen del gel al pol 4 Segons els últims estudis científics, el nivell del mar
nord. augmenta uns tres mil·límetres per any. A què pot ser
degut aquest augment?
2 Investiga sobre el pol nord. Per què no es considera
un continent i el pol sud (Antàrtida) sí? 5 Si aquesta mitjana de pujada del nivell del mar es
mantinguera durant els pròxims 100 anys, quant
3 Com és possible que fa 6 000 anys el Sàhara fóra augmentaria el nivell? Quines conseqüències tindria
un lloc humit on vivien hipopòtams? aquest fet per a la població humana?

Autoavaluació

D

AUTOAVALUACIÓ
LA HIDROSFERA
Nom: Curs: Data:
1 El conjunt de tota l’aigua que hi ha a la Terra 6 El compost més abundant dels éssers vius és:
s’anomena: a. La proteïna.
a. Litosfera. b. L’aigua.
b. Atmosfera. c. El sucre.
c. Hidrosfera. d. Les sals minerals.
d. Aquanosfera.
7 El motor del cicle de l’aigua és:
2 Les aigües subterrànies són: a. L’energia solar.
a. Les aigües dels rius. b. La precipitació.
b. Les aigües dolces que circulen davall terra. c. L’evaporació.
c. Les aigües oceàniques que circulen davall terra. d. L’escolament superficial.
d. Les aigües dels llacs.
8 Un dels processos següents no forma part
3 El principal depòsit d’aigua a la Terra són: del cicle de l’aigua:
a. Els oceans. a. Evapotranspiració.
b. Els llacs. b. Coagulació.
c. Les aigües subterrànies. c. Infiltració.
d. Els rius. d. Precipitació.
4 La major part de l’aigua dolça de la Terra està 9 Mesures per a estalviar aigua poden ser:
en aquesta forma: a. Tancar l’aixeta del lavabo mentre ens raspallem
a. Aigua en llacs. les dents.
b. Aigua atmosfèrica. b. Banyar-nos en comptes de dutxar-nos.
c. Aigua subterrània. c. Usar el rentaplats quan estiga mig ple.
d. Aigua en forma de gel i neu. d. Regar les plantes en hores de màxima calor.
5 Indica quina d’aquestes propietats no la té l’aigua. 10 Quin d’aquests processos no es realitza en la

a. Absorbeix gran quantitat de calor. potabilització de l’aigua?
b. És una substància inodora. a. S’eliminen objectes de gran mida.
c. En estat sòlid és més densa que líquida. b. S’eliminen partícules mitjançant filtració
i decantació.
d. És un dissolvent molt bo.
c. S’hi afig clor.
d. S’oxigena l’aigua.
1 c; 2 b; 3 a; 4 d; 5 c; 6 b; 7 a; 8 b; 9 a; 10 d.
SOLUCIONS

LA HIDROSFERA
Nom: Curs: Data:
1 Què és la hidrosfera?
2 De quines maneres podem trobar l’aigua als continents?
3 Explica dues propietats de l’aigua.
4 Descriu la importància de l’aigua per als éssers vius.
5 Indica en la figura del cicle de l’aigua on tenen lloc aquests processos: evaporació, condensació, escolament superficial,
infiltració i precipitació.

CONTROL B
6 Explica com s’originen les aigües subterrànies.
7 Indica tres usos de l’aigua que realitzem els éssers humans.
8 Explica el procés que té lloc en l’esquema adjunt i indica quin nom rep.
9 Indica tres maneres mitjançant les quals els éssers humans contaminem l’aigua.
10 Com es depuren les aigües residuals generades a les poblacions?

LA HIDROSFERA
Nom: Curs: Data:
1 Per què l’aigua que està a més profunditat al mar té una temperatura d’uns 4 °C?
2 Explica la distribució de les aigües continentals i indica la proporció de cada una.
3 Canvia l’aigua de temperatura amb facilitat? Com ajuda aquesta propietat els éssers vius?
4 Justifica la importància de l’aigua per a la vida.
5 Basant-te en la figura, explica el cicle de l’aigua.

CONTROL A
6 Quins impactes ambientals negatius produeixen l’agricultura i la indústria sobre l’aigua?
7 Indica quatre mesures que tu pots adoptar per a estalviar aigua.
8 Descriu breument els processos que tenen lloc en una planta potabilitzadora d’aigua.
9 Explica els tipus de contaminants que poden afectar l’aigua.
10 La sobreexplotació dels aqüífers a les zones litorals n’ha provocat la salinització.

Com s’ha produït això?

LA HIDROSFERA
Activitats
Control B Control A
B2-11. Descriure les propietats B2-11.1. Reconeix algunes propietats

de l’aigua i la importància que tenen de l’aigua i les relaciona amb les
3i4 1, 3 i 4
per a l’existència de la vida. conseqüències que tenen per al
manteniment de la vida a la Terra.
B2-12. Interpretar la distribució de B2-12.1. Interpreta la distribució de l’aigua

l’aigua a la Terra, així com el cicle de a la Terra, així com el cicle de l’aigua i l’ús 1, 2, 5, 6 i 7 2i5
l’aigua i l’ús que en fa l’ésser humà. que en fa l’ésser humà.
B2-13. Valorar la necessitat d’una B2-13.1. Comprén el significat de gestió

gestió sostenible de l’aigua i sostenible de l’aigua dolça i enumera
d’actuacions personals i col·lectives, mesures concretes que col·laboren en 4 6, 7, 8 i 10
que potencien reduir-ne el consum aquesta gestió.
i reutilitzar-la.
B2-14. Justificar i argumentar la B2-13.1. Reconeix els problemes de

importància de preservar i no contaminació d’aigües dolces i salades 8, 9 i 10 6, 8, 9 i 10
contaminar les aigües dolces i salades. i els relaciona amb les activitats humanes.
Control B
1 La hidrosfera és el conjunt de tota l’aigua present a la Terra, 4 L’aigua és el principal component dels éssers vius. Serveix
tant per davall com per damunt de la superfície terrestre. Es com a mitjà de transport de substàncies i cèl·lules; amorteix
pot trobar en estat sòlid, líquid i gasós. els canvis de temperatura del cos; permet la vida aquàtica
davall de la superfície gelada de rius, llacs i mars; en les
2 Als continents, l’aigua es pot trobar en forma sòlida (gel
plantes, ajuda a pujar les sals minerals des de les arrels fins
o neu) en muntanyes elevades (Pirineus, Sierra Nevada, els
a les fulles per uns fins vasos conductors.
Alps…) i en latituds pròximes als pols (Islàndia, Grenlàndia,
l’Antàrtida…). També es pot trobar en forma líquida sobre la 5 R. G. Vegeu la figura del cicle de l’aigua en les pàgines 66 i 67
superfície (rius, llacs…) o per davall de la superfície, com ara del llibre de l’alumne.
les aigües subterrànies. També la podem trobar formant part 6 Les aigües subterrànies s’originen a partir de la pluja, que
dels éssers vius.
flueix per la superfície del terreny es va introduint en les
3 Pot triar-ne dues d’aquestes quatre: capes de roca inferiors pels seus porus i escletxes.
• Bon dissolvent. L’aigua té la capacitat de dissoldre bona 7 Són molts els usos que l’ésser humà fa de l’aigua. En general,
part dels materials terrestres i dels components dels s’agrupen en aquests quatre tipus:
éssers vius, cosa que la fa ser un bon mitjà de transport.
• Ús agrícola i ramader.
• Absorbeix gran quantitat de calor. Gràcies a aquesta
• Ús domèstic.
propietat l’aigua és un bon termoregulador del clima
• Ús urbà.
i de l’interior dels éssers vius.
• Ús industrial.
• Dilatació anòmala. L’aigua quan es congela augmenta
de volum, per tant, disminueix la seua densitat. Això 8 En el procés de potabilització de l’aigua intervenen els
fa que el gel sure sobre l’aigua i permeta la vida processos següents:
aquàtica en mars i llacs congelats en superfície. • Eliminació d’objectes sòlids de més mida.
• És una substància adherent. L’aigua s’adhereix eficaçment • Eliminació de substàncies dissoltes i de partícules sòlides
a la majoria de les superfícies, i gràcies a aquesta propietat de mida xicoteta. Per facilitar aquest procés es fa
els sòls poden retindre aigua, i en el cas de les plantes, els bombollejar aire en l’aigua perquè les bombolles
permet l’ascensió de la saba bruta per l’interior dels fins s’adherisquen a les petites partícules en suspensió
vasos conductors. i les arrosseguen a la superfície.

• Eliminació dels microorganismes que puga contindre 5 L’aigua s’evapora dels mars, llacs i de la superfície terrestre
l’aigua mitjançant la cloració. i passa a formar part dels núvols, junt amb l’aigua que els
9 L’ésser humà pot contaminar l’aigua de moltes maneres: éssers vius perden per transpiració. En disminuir la
• Aigües residuals de les ciutats que s’aboquen sense temperatura, es condensa formant núvols i pot precipitar
depurar a rius, llacs i mars. sobre els continents en forma líquida (pluja) o sòlida (neu
i granís). Per la superfície baixa en escolament superficial
• Aigües d’indústries que s’aboquen sense depurar.
formant torrents i rius. També es dóna la infiltració d’una
• Excés d’adobs en agricultura, que pot elevar la bona part de l’aigua d’escolament. Tant per escolament
concentració de nitrats de l’aigua subterrània i fer-la superficial com per escolament subterrani, l’aigua
no potable. descendeix fins que va a parar al mar i torna a començar
• Plàstics, botelles, papers i altres residus sòlids que llancem el cicle.
als rius o al mar.
6 • Contaminació de les aigües subterrànies per nitrats en
• Lixiviats dels abocadors que contaminen les aigües adobar en excés els camps de cultiu.
subterrànies.
• Contaminació dels rius com a conseqüència d’abocaments
• Residus de l’activitat minera que poden contaminar els incontrolats.
rius.
• Consum excessiu d’aigua amb fins agrícoles, fet que pot
• Contaminació tèrmica de l’aigua dels rius com a disminuir la capacitat dels aqüífers.
conseqüència de la refrigeració a les centrals nuclears.
7 Diverses són les maneres que tenen els alumnes per a reduir
10 Gràcies a les estacions depuradores de les aigües residuals, el consum d’aigua.
que recuperen la qualitat d’aquestes aigües abans de
• Tancar l’aixeta a l’hora d’ensabonar-se.
retornar-les al medi natural.
• Dutxar-se en comptes de banyar-se.
• Tancar l’aixeta mentre es raspallen les dents.
Control A • Posar una botella plena d’aigua a la cisterna del vàter
per reduir la quantitat d’aigua que expulsa després
1 Perquè l’aigua que està a més profunditat és la més densa d’utilitzar‑lo.
i la temperatura a què l’aigua presenta més densitat és • Obrir l’aixeta moderadament en rentar-se.
a 4 graus centígrads. • Regar les plantes quan no faça sol.
2 Les aigües continentals es distribueixen de la manera 8 En el procés de potabilització de l’aigua intervenen aquests
següent: processos:
• 79 % en forma de gel i neu, principalment a les glaceres • Eliminació d’objectes sòlids de més mida.
i als pols.
• Eliminació de substàncies dissoltes i de partícules sòlides
• 20 % són aigües subterrànies. de mida reduïda. Per facilitar aquest procés es fa
• 1 % es troba als llacs, sòl, atmosfera, rius i éssers vius. bombollejar aire en l’aigua perquè les bombolles
3 L’aigua presenta una gran capacitat d’absorció de la calor s’adherisquen a les petites partícules en suspensió
i això la fa un bon termoregulador. Aquesta propietat va i les arrosseguen a la superfície.
bé als éssers vius, perquè com que estan formats • Eliminació dels microorganismes que puga contindre
majoritàriament d’aigua, aquesta amorteix els canvis l’aigua mitjançant la cloració.
bruscos de temperatura. 9 Els tipus de contaminants que poden afectar l’aigua
4 • Dins dels éssers vius l’aigua és el medi en què tenen lloc són molts, com per exemple:
les reaccions químiques, serveix de mitjà de transport per • Partícules sòlides, com argiles, sutge, etc.
, a la distribució de substàncies, impedeix canvis bruscos de • Líquids, com ara olis, pesticides, lixiviats, fertilitzants,
temperatura i és un vehicle molt eficaç per a eliminar les abocaments sense depurar, etc.
substàncies de rebuig.
• Contaminants biològics, com els bacteris i altres
• A més, l’aigua quan es congela augmenta de volum, per organismes.
tant, disminueix la seua densitat. Això fa que el gel sure
• Gasos, com el diòxid de carboni, metà, etc.
sobre l’aigua i permeta la vida aquàtica en mars i llacs
congelats en superfície. • Formes d’energia, com ara calor, radioactivitat o sons.
• L’aigua s’adhereix eficaçment a la majoria de les 10 Si se sobreexploten els aqüífers, aquests disminueixen
superfícies i aquesta propietat ajuda les plantes a fer que de capacitat. Si això passa en aqüífers situats prop
la saba bruta puge per l’interior dels fins vasos conductors. de la costa, aleshores l’aigua del mar entra pel subsòl
cap a l’interior de la costa i s’omplin d’aigua salada.

LA HIDROSFERA
Nom: Curs: Data:
Al costat de la casa on viu la meua cosina Núria hi ha

un pou antic que, no fa massa anys, s’utilitzava per a
traure l’aigua que es consumia en tota la casa. El cap
de setmana passat vaig anar a visitar-la i li vaig pre-
guntar per què no s’usava ja l’aigua del pou. Ella lligà
un poal a la corriola, el va tirar al pou, en tragué un
poc d’aigua i me’n donà perquè la tastara. L’aigua es-
tava salada, feia un gust repugnant.
Aleshores em va dir que no usaven aquesta aigua
perquè el mar havia envaït els aqüífers de la zona i
s’havien omplit d’aigua salobre que no servia ni per
a regar l’horta.
Tant per a Núria com per a la seua cosina, el compor-
tament de l’aigua en la natura és un misteri i juntes
intentaren recordar les propietats que la fan tan espe-
cial i insubstituïble per a la vida.
1 Què és un aqüífer?
a. És el lloc on s’emmagatzema l’aigua subterrània.
b. És l’aigua en forma de gel present a les glaceres.
c. És l’espai comprés entre la superfície i el lloc on es troba l’aigua subterrània.
d. És un corrent d’aigua continu i superficial, com per exemple un riu.
2 Núria i la seua cosina saben que l’aigua que hi ha en la natura és sempre la mateixa, que segueix un determinat
cicle durant el qual, gràcies a certs processos naturals, passa pels tres estats físics: gas, sòlid i líquid. També
saben que el cicle de l’aigua és molt dinàmic i que els canvis d’estat i de lloc pels quals passa consumeixen
energia. Quin és l’origen d’aquesta energia?
a. El mar on s’emmagatzema. c. El Sol que ens calfa.
b. Les muntanyes, on plou i neva. d. La calor interna de la Terra.
3 Quin procés del cicle de l’aigua afavoreix l’acumulació d’aigua als aqüífers?
a. L’evaporació. c. L’escolament superficial.
b. La infiltració. d. L’absorció per les plantes.
4 L’acumulació d’aigua a les roques que estan enterrades depén no solament de com són aquestes roques,
sinó també de com són les roques que hi ha davall i les que hi ha damunt. Quina de les possibilitats següents
compleix les condicions necessàries perquè l’aigua s’acumule formant un aqüífer?

a. Roques impermeables sobre roques poroses o permeables.
b. Roques permeables i poroses sobre roques impermeables.
c. Roques permeables sobre roques també permeables.
d. Roques impermeables sobre roques també impermeables.

5 Els aqüífers són delicats i el volum i la qualitat de l’aigua que se n’extrau es pot veure afectada
per causes naturals, com les sequeres prolongades, o per la intervenció de les persones. Quina o quines
de les actuacions següents dutes a terme pels éssers humans poden perjudicar els aqüífers?
V/F
La construcció de molts pous sobre el mateix aqüífer.
L’ús d’adobs per a fertilitzar la terra.
L’emissió de gasos contaminants per part de les indústries i els cotxes.
La construcció de pàrquings, carreteres, túnels o urbanitzacions als terrenys

d’un aqüífer.
6 La tia de Núria els diu que no es pot usar l’aigua del pou perquè, a més de sal, conté molts compostos
de nitrogen per l’abús d’adobs per a augmentar la producció als camps de cultiu de l’àrea. Quina
propietat de l’aigua permet que els adobs siguen absorbits per les arrels de les plantes però que,
desgraciadament, contribueix a contaminar els aqüífers?
a. La capacitat per a acumular la calor.
b. En estat sòlid ocupa més espai que en estat líquid.
c. És molt bon dissolvent.
d. És molt adherent.
7 L’aigua és una substància que, gràcies a les seues extraordinàries propietats, és imprescindible per al
desenvolupament de la vida. Quina d’aquestes propietats està directament relacionada amb l’amortiment
dels canvis bruscos de temperatura a l’interior dels organismes?
a. En estat sòlid és menys densa que en estat líquid.
b. És una substància adherent.
c. És molt bon dissolvent.
d. Absorbeix gran quantitat de calor.
8 Les dues xiques són unes emprenedores nates i volen

desenvolupar una idea alternativa per a aconseguir aigua
dolça.
Una de les seues idees és cobrir amb film de plàstic
transparent un gran recipient amb aigua salobre,
posar-n’hi al mig un altre de més menut i, a continuació,
col·locar un pes sobre el film, just a la zona central,
en la vertical del bol més menut. Tot l’artefacte estaria
col·locat al lloc on més incidira el sol.
Escriu una frase que explique ordenadament
tot el procés que ha tingut lloc perquè l’aigua salobre
del pou s’haja transformat en aigua dolça.

LA HIDROSFERA
Competències que
s’avaluen
Competència matemàtica B2-11. Descriure les propietats B2-11.1. Reconeix

i competències bàsiques de l’aigua i la importància que té les propietats anòmales
en ciència i tecnologia per a l’existència de la vida. de l’aigua i les relaciona
6i7
amb les conseqüències que
Competència social tenen per al manteniment
i cívica de la vida a la Terra.
Competència matemàtica B2-12. Interpretar la distribució B2-13.1. Descriu el cicle

i competències bàsiques de l’aigua a la Terra, i també de l’aigua i el relaciona
en ciència i tecnologia el cicle de l’aigua i l’ús que en fa amb els canvis d’estat 1, 2, 3 i 4
Comunicació lingüística l’ésser humà. d’agregació d’aquesta.
B2-13. Valorar la necessitat B2-14.1. Comprén

Competència matemàtica d’una gestió sostenible el significat de gestió sostenible
i competències bàsiques de l’aigua i d’actuacions de l’aigua dolça i enumera
en ciència i tecnologia 8
personals, així com col·lectives, mesures concretes que
Comunicació lingüística que en potencien la reducció col·laboren en aquesta gestió.
en el consum i la reutilització.
Competència matemàtica B2-14. Justificar i argumentar B2-14.1. Reconeix

i competències bàsiques la importància de preservar els problemes de contaminació
en ciència i tecnologia i no contaminar les aigües d’aigües dolces i salades 5
Comunicació lingüística dolces i salades. i els relaciona amb les activitats
humanes.
Competència social i cívica
1 a. És el lloc on s’emmagatzema l’aigua subterrània.

2 c. El Sol que ens calfa.
3 b. La infiltració.
4 b. Roques permeables i poroses sobre roques impermeables.
V/F
5
La construcció de molts pous sobre el mateix aqüífer. V
L’ús d’adobs per a fertilitzar la terra. V
L’emissió de gasos contaminants per part de les indústries i els cotxes. F
La construcció de pàrquings, carreteres, túnels o urbanitzacions als terrenys

V
d’un aqüífer.
6 c. És molt bon dissolvent.

7 d. Absorbeix gran quantitat de calor.
8 L’aigua s’evapora amb el sol i deixa la sal en el recipient gran. En arribar al plàstic, es condensa
i cau al recipient xicotet. Així se separa l’aigua de la sal i es transforma l’aigua salobre en aigua dolça.

Solucionari

SOLUCIONARI
LA HIDROSFERA
Interpreta la imatge 11 Interpreta la imatge

• S’hi veuen dos fongs i molsa. S’hi veu també una teranyina • Les fletxes ondulades representen l’aigua que s’evapora
que suggereix que hi ha una aranya prop. al mar, als llacs…, i l’aigua que també passa a l’atmosfera
• El cel està cobert de núvols, de manera que és possible per l’evapotranspiració dels éssers vius.
que ploga. • Sí, perquè quan hi ha molt de vent, aquest accelera
el procés d’evaporació de l’aigua en una superfície
humida i això passa fins i tot amb la neu i el gel de
• L’aigua es pot trobar a la Terra en els tres estats: sòlida, líquida les glaceres.
i gasosa.
12 Els núvols estan formats per gotes microscòpiques
• La major part de l’aigua es troba als oceans.
d’aigua suspeses a l’atmosfera. Els núvols es veuen
• Un aqüífer és un depòsit subterrani d’aigua dolça que amera blancs perquè dispersen la llum visible. Quan els núvols
les roques del subsòl. són molt grans, la llum no els pot travessar i es fan grisos
Saber més o fins i tot negres.
• Les conseqüències serien que en evaporar-se l’aigua cada 13 L’eixugador, sobretot si és d’aire calent, eixuga més
volta els oceans se salinitzarien més i arribaria un moment en ràpidament els cabells perquè accelera l’evaporació de
què cristal·litzarien les sals components. l’aigua. A l’aire lliure també s’evapora l’aigua dels cabells
1 Es tracta d’aigua dolça que podem trobar en forma però més lentament. La tovallola eixuga els cabells per
de vapor com a humitat ambiental o concentrada contacte, per tant, és difícil que finalment els eixugue
als núvols en forma de gotetes. totalment.
14 Els éssers vius participen en el cicle hidrològic mitjançant
2 L’alumne dibuixarà una gràfica semblant a la que hi ha
en la pàgina 63 del llibre de l’alumne, on representarà la ingestió de l’aigua i l’evapotranspiració. En el cas de
100 gotes d’aigua però amb els percentatges següents: les plantes, l’excedent d’aigua absorbit per les arrels es
transpira per les fulles. També els animals transpiren
• 50 gotes llacs (50 %).
mitjançant la suor.
• 38 gotes sòl (38 %).
15 Hi haurà més evaporació si la temperatura és alta,
• 10 gotes atmosfera (10 %).
hi ha poca humitat de l’aire i més vent.
• 1 gota rius (1 %).
16 La condensació és el pas d’aigua en forma de vapor a aigua
• 1 gota éssers vius (1 %).
líquida. Aquest fenomen es produeix quan disminueix la
Cada percentatge de gotes serà d’un color. temperatura o quan la humitat ambiental és del 100 %. És
3 Els rius, durant el seu recorregut pels continents, dissolen molt típica la condensació d’aigua en els vidres de les
sals minerals que portaran als oceans. Ací, l’aigua s’evapora i finestres a l’hivern o la condensació d’aigua en els vidres
deixa les sals, amb la qual cosa anirà augmentant a poc a de les ulleres. En els dos casos, els vidres estan a menys
poc la salinitat. L’aigua evaporada sense sals formarà núvols, temperatura, fet que produeix la condensació.
caurà sobre els continents i donarà lloc als rius. Les sals 17 Interpreta la imatge
provenen, per tant, dels continents.
Aquesta tècnica s’aplicarà als tancs, on s’eliminen
4 R. L. les partícules sòlides menudes mitjançant filtració
5 Saber fer. Pesaria tres quantitats iguals de sal i l’afegiria i decantació.
a l’aigua bullent a poc a poc alhora que remene. 18 Si l’aigua no es potabilitzara, correríem el risc de beure
Pararia en cada cas quan ja no poguera dissoldre més substàncies tòxiques o microorganismes perjudicials
sal. Pesaria la sal que em queda i així esbrinaria el resultat per a la salut.
demanat.
19 USA LES TIC. R. M. Dues maneres senzilles per a potabilitzar
6 El 65 % de 45 kg és 29,25 kg, per tant, 29,25 L. l’aigua són:
7 Quan suem, l’aigua de la superfície del cos s’evapora a. Bullir‑la durant uns quants minuts.
i baixa la temperatura.
b. Afegir unes gotes de lleixiu a l’aigua.
8 Perdem aigua principalment per l’orina, la suor, tot i que No obstant això, no és convenient que utilitzem aquests
també perdem pels excrements, les llàgrimes i la mucositat mètodes per a potabilitzar l’aigua, excepte en situacions
nasal. extremes que impedisquen disposar d’aigua potable
9 Perquè l’aigua és capaç de dissoldre gran quantitat de per altres mitjans.
substàncies, que transporta i distribueix per tot l’organisme.
A més, gràcies a aquesta propietat, és el medi en què es Saber més
produeixen les reaccions químiques. • Que podrien incorporar-se al cicle de l’aigua i afegir-hi
substàncies contaminants.
10 Interpreta la imatge. Els volcans emeten moltes
substàncies, entre les quals hi ha el vapor d’aigua procedent 20 PREN LA INICIATIVA. Amb aquesta acció netegem els
de l’interior de la Terra, que s’incorporen a l’atmosfera residus flotants del mar i el fem abocat al camp. A banda de
i formen part del cicle de l’aigua. millorar el medi ambient, evitem que alguns animals muiren

quan s’ennueguen amb cordes, xarxes o altres objectes. • Un dels principals impactes negatius sobre
A més, també impedim que ingerisquen alguns fragments l’aigua és la contaminació, que en deteriora la qualitat
de plàstic que confonen amb aliment, fet que pot tindre i la fa menys apta per al consum.
conseqüències greus.
24
21 Si no es depurara l’aigua contaminada abans d’abocar-la Usos principals de l’aigua
als rius, incorporaríem contaminants al cicle de l’aigua. Això
tindria conseqüències per als éssers vius que viuen en
agrícola
aquests medis i per als que beuen aquestes aigües. domèstic urbà industrial
i ramader
22
Impactes
ambientals Activitats que els produeixen
negatius Reg de cultius Reg de jardins
Subministrament Fonts
Abocaments sense depurar de granges Neteja viària
de les ciutats, les indústries,
Contaminació les explotacions mineres…
de les aigües Higiene personal Elaboració
Ús excessiu d’adobs químics
Neteja de casa de productes
que poden carregar de nitrats
Cuinar Refrigeració
les aigües subterrànies.
i calefacció
Sobreexplotació Reg excessiu dels cultius Producció
de les aigües agrícoles. d’energia
superficials Massificació turística de les 25 A: aigua continguda en els éssers vius.
i subterrànies costes.
B: aigua de l’atmosfera.
La construcció d’embassaments
Alteració C: aigua dels pous (aigua subterrània).
pot provocar que riu avall no hi
del règim
haja prou cabal per a permetre el
dels rius 26
manteniment dels ecosistemes. Processos Processos
Propietats a la superfície en els éssers
L’extracció abusiva de les aigües terrestre vius
Salinització subterrànies a les zones costaneres
Transporta
dels aqüífers turístiques buida els aqüífers, que És molt bon Dissol minerals i
substàncies en
són envaïts per aigua salada. dissolvent. porta sals al mar.
els organismes.
L’aigua gelada El gel flota.

La seua
23 RESUM es dilata Davall d’aquest,
dilatació
• Els gasos es dissolen en l’aigua dels oceans de dues i disminueix l’aigua queda
és anòmala.
formes: per l’onatge i per l’activitat dels éssers vius de densitat. líquida.
aquàtics.
Permet
És una
• Les aigües continentals estan formades per les aigües Queda retinguda l’ascens de la
substància
superficials, el gel de les glaceres i les aigües subterrànies. al sòl fèrtil. saba en les
adherent.
• Els rius duen sals dissoltes en l’aigua. L’evaporació plantes.
de l’oceà és l’aigua sense sals; per tant, els rius aporten
constantment sals al mar. 27 R. G.
• L’aigua és molt important per als éssers vius, ja que és 28 R. G. Vegeu la figura de les pàgines 66 i 67 del llibre.
el medi on tenen lloc les reaccions químiques, serveix de
mitjà de transport per a distribuir substàncies, impedeix 29 L’aigua tindrà més gasos dissolts en una zona d’onatge
els canvis bruscos de temperatura i és útil per a eliminar fort, ja que d’aquesta forma s’augmenta la superfície
substàncies de rebuig. de l’aigua en contacte amb l’aire i podrà captar més
gasos.
• El cicle de l’aigua és el conjunt de processos
que experimenta l’aigua a la superfície terrestre. 30 És una simple proporció. Si un litre d’aigua té
aproximadament 17,5 grams de sal de taula, farem
• L’energia solar impulsa el cicle hidrològic i provoca un
el que segueix:
augment de la temperatura de l’aigua, la minva de la
humitat de l’aire i la producció de vents i brises. 1 000 g/L: 1,75 g = 57,14 litres d’aigua s’haurien
d’evaporar.
• La potabilització és el procés que permet obtindre
aigua apta per al consum humà.

SOLUCIONARI
LA HIDROSFERA
31 La hidrosfera començà a formar-se fa més de 4 400 milions Pel que fa als impactes positius, la majoria estan relacionats
d’anys a partir dels gasos procedents de l’activitat volcànica, amb mesures que eviten o solucionen la contaminació i que
que aleshores era molt elevada. A mesura que la Terra es va potencien l’ús racional.
anar refredant, el vapor d’aigua començà a condensar-se 41 Les EDAR tenen importància perquè si no es depuraren
i va donar lloc a les aigües que formen la hidrosfera. En les aigües residuals de les poblacions i de les indústries,
l’actualitat, aquest procés en menor escala es produeix quan s’incorporaren al cicle de l’aigua per abocar-la
en les erupcions volcàniques, en les quals també ix vapor als rius, els contaminarien. Els llots són els contaminants
d’aigua. sòlids que s’extrauen de les aigües residuals. Es depositen
32 L’aigua adquireix la densitat més elevada a 4 graus en abocadors o s’usen per a produir adobs o biogàs.
centígrads, de manera que a les zones més profundes
aquesta serà la temperatura de l’aigua, excepte en fenòmens
de vulcanisme, dorsals, etc. 42 COMPRENSIÓ LECTORA. Al fons es quedarà l’aigua salada
i freda, ja que té més densitat que l’aigua temperada i menys
33 Per la salinitat de les aigües, que és fins i tot superior
salada.
a la de mars i oceans, sobretot al mar Mort.
43 COMPRENSIÓ LECTORA. Un correntòmetre és un aparell
34 La que es trencarà serà la que estiga plena d’aigua, perquè
que s’utilitza per a mesurar la velocitat i la direcció del
l’aigua quan es congela augmenta de volum i pressionarà
desplaçament de les partícules d’un corrent d’aigua.
sobre les parets de la botella. L’augment del volum de l’aigua
quan es congela es considera un fenomen anòmal. 44 EXPRESSIÓ ESCRITA. R. L.
35 Sí, fins al límit de solubilitat de les diferents sals; una vegada Saber fer
assolit el límit, precipiten. En mars amb zones de subducció
45 Per reduir la despesa d’aigua podem fer el que segueix:
el procés es complica, perquè part de les sals són retirades
de la conca oceànica junt amb el material que subdueix. • Tindre l’aixeta tancada mentre ens ensabonem
les mans i la cara.
36 L’aigua d’escolament superficial és la que corre sobre
• Encendre el rentaplats quan estiga ple.
la superfície del terreny. La velocitat és important, amb la
qual cosa pot generar fenòmens erosius grans. L’aigua • No posar les peces al rentaplats molt brutes, amb la qual
subterrània corre per davall de la superfície del terreny cosa podem utilitzar un programa que economitze més.
entre porus i escletxes de les roques. Corre generalment • Encendre la rentadora quan estiga plena.
a molta menys velocitat. 46 Amb això s’aconsegueix reduir el consum d’aigua quan
37 Són molts els usos que donem a l’aigua. En tots aquells es tira l’aigua de la cisterna, ja que la botella que s’hi
que estiguen destinats al consum humà o animal, l’aigua introdueix dins ocupa un volum, que és equivalent
ha de ser potable. En canvi, en altres usos, com la neteja a l’aigua que s’estalvia.
o el reg, no cal que estiga potabilitzada. 47 Consum d’aigua derivat d’un mal ús: 410 litres.
38 • Separació dels objectes sòlids de mida més gran. Consum d’aigua derivat d’un ús correcte amb dispositius
• Eliminació de substàncies dissoltes i partícules sòlides d’estalvi: 46 litres.
menudes mitjançant filtració i decantació.
En un dia estalviaríem: 364 litres d’aigua.
• Eliminació de microorganismes mitjançant la cloració.
48 Lògicament, arreglar l’aixeta perquè no perda aigua. Fins que
39 PREN LA INICIATIVA. Hi ha diverses mesures que l’aixeta s’arregle s’ha de tancar la clau parcial de pas.
poden prendre i sobre les quals cal fer-los pensar
49 R. L.
i reflexionar, com per exemple: dutxar-se en comptes
de banyar-se; tancar l’aixeta quan estiguen ensabonant-se 50 R. G. Si la mitjana del consum d’aigua potable per habitant
o raspallant-se les dents, regar les plantes quan no hi haja i dia a Espanya és de 142 litres, les comunitats que
sol, usar la rentadora o el rentaplats quan estiguen necessiten més implantació de mesures d’estalvi són
plens, instal·lar dispositius reguladors d’aigua a la aquelles que superen aquesta quantitat: Canàries, Cantàbria,
cisterna del vàter, etc. Castella i Lleó, Castella-la Manxa, Ceuta i Melilla, Comunitat
40 D’impactes ambientals negatius, n’hi ha molts, la majoria Valenciana, Extremadura, Principat d’Astúries i Regió de
relacionats amb la contaminació i l’abús en el consum. Múrcia.

.

LA BIOSFERA
Et recomanem . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 198
Reforç i suport
Fitxa 1. Resum . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 200
Fitxa 2. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 201
• Esquemes muts
Fitxa 3. Tipus de cèl·lules . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 202
Fitxa 4. Nivells d’organització. Cicle vital. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 203
Fitxa 5. Els cinc regnes. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 204
Fitxa 6. El microscopi òptic. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 205
• Més competent
Fitxa 7. Construir un aparell a partir dels òrgans . . . . . . . . . . . . . . . . . . 206
Fitxa 8. Cèl·lula animal. Cèl·lula vegetal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 208
Fitxa 9. Aparell locomotor. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 210
Aprofundiment
Fitxa 10. Les cèl·lules procariotes dominen la Terra . . . . . . . . . . . . . . . . 212
Fitxa 11. Quina importància té l’ADN per a la vida de la cèl·lula? . . . . . . . 214

Fitxa 12. Observació de cèl·lules vegetals. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 216
Fitxa 13. Els xicotets éssers vius del jardí . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 217
Fitxa 14. Els éssers vius i el medi. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 218

Autoavaluació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 221
• Controls
Control B . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 222
Control A . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 224

• Prova . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 228
Solucionari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 233


LA BIOSFERA
Comença la unitat amb la definició de biosfera com a ‘conjunt com les inorgàniques, són incapaces d’exercir les funcions P
dels éssers vius que habiten el planeta’. pròpies dels éssers vius. Aquestes funcions són exclusives q
de l’organització cel·lular, o de l’organització pluricel·lular, l
Si en les unitats anteriors hem presentat els éssers vius
quan l’organisme està format per moltes cèl·lules. i
com a components peculiars de la superfície del nostre
Les cèl·lules no viuen aïllades i hi ha organismes fets v
planeta, arriba el moment, en aquesta unitat, d’abordar
per moltes cèl·lules. Per facilitar l’estudi i comprensió a
l’estudi dels organismes.
dels pluricel·lulars, han sorgit els conceptes de teixit, l
Ens preguntem en primer lloc què són, per a passar i
òrgan, aparell i sistema. Convé explicar-los perquè
a descriure’ls en les unitats següents.
l’alumnat no prenga la idea falsa que un organisme
No és fàcil definir la vida, però sí que ho és diferenciar pluricel·lular és simplement el resultat de l’acumulació
els éssers vius dels que no ho són, els que anomenem de moltes cèl·lules. E
éssers inerts. La unitat comença analitzant i descrivint les Després de conéixer les funcions, la composició
característiques que diferencien els éssers vius dels éssers i l’estructura dels organismes, ens adonem que en la
inerts, tant per com estan fets com per les funcions que biosfera s’han donat diverses solucions als problemes
són capaços de realitzar, que els són pròpies i exclusives. d’organització i funcionament d’aquests, mitjançant
Quan s’analitza la composició i l’estructura dels les adaptacions que afecten l’anatomia, el funcionament
organismes, es desemboca de seguida en el concepte i la conducta, i podem utilitzar aquesta diversitat de solucions
de cèl·lula i en la descripció dels principals models per a intentar una classificació de la rica varietat d’éssers
cel·lulars, així com en la seua organització interna: vius que habiten el planeta.
els orgànuls cel·lulars. Això dóna peu al desig d’observar Els grups més amplis, caracteritzats segons els models
cèl·lules, i per això en l’apartat «Saber fer» s’inclouen nocions d’organització i funcionament dels organismes, són
sobre l’ús del microscopi. els regnes. En l’actualitat es consideren cinc regnes diferents,
Per davall de l’organització cel·lular hi ha simplement es fa una descripció senzilla de les característiques de cada
molècules. Però les cèl·lules estan fetes d’un tipus concret un, acompanyada d’una profusió d’exemples que faciliten
de molècules; algunes d’exclusives, que anomenem la comprensió dels conceptes.
molècules orgàniques, i altres que també són comunes Per aprofundir en la comprensió de la classificació dels
al medi que les envolta, que anomenem molècules organismes, s’ofereix també en l’apartat «Saber fer» l’ús
inorgàniques. Però aquestes molècules, tant les orgàniques de les claus dicotòmiques de classificació.
CONTINGUTS
SABER • Què és un ésser viu?

• Les funcions vitals.
• Què és una cèl·lula?
• La cèl·lula eucariota.
• Els nivells d’organització.
• La biodiversitat i les adaptacions.
• La classificació dels éssers vius.
• Els cinc regnes.
SABER FER • Usar un microscopi òptic.

• Identificar éssers vius amb una clau dicotòmica.
• Utilitzar unitats de mesura.
SABER SER • R
igorosos en l’ús de la nomenclatura de les ciències biològiques.
• C
uriosos per conéixer nous detalls de l’organització dels éssers vius.

Per a una millor comprensió de la peculiar composició Encara que es fa una presentació de les tres funcions
química de la matèria viva, l’alumnat ha de recordar vitals bàsiques (nutrició, relació i reproducció), després
la composició de l’escorça terrestre, de l’atmosfera tan sols es fa esment de les modalitats de nutrició per
i de la hidrosfera. Així mateix, la presència dels éssers a la classificació dels cinc regnes. Convé deixar oberta
vius en aquests medis anteriorment estudiats, l’ajudarà la idea que les futures classificacions, dins dels diferents
a comprendre, en temes futurs, la importància que tenen regnes, s’han de basar també en les diferents formes
les relacions dels éssers vius amb el seu ambient, de dur a terme les funcions vitals.
i la necessitat de buscar un equilibri per al planeta.
ESQUEMA CONCEPTUAL
Composició Matèria orgànica i inorgànica
Autòtrofa
Funció de nutrició
Heteròtrofa
Funcions Funció de relació
Funció de reproducció
Cèl·lula procariota
Cel·lular
Cèl·lula eucariota
Els éssers
Estructura
vius
Unicel·lular
Organització • Teixit
• Òrgan
Pluricel·lular
• Aparell
• Sistema
Criteris
• Concepte
de categories
Adaptacions Naturals
taxonòmiques
i artificials
• Nomenclatura
binomial
Biodiversitat
Classificació • Animals
• Plantes
Els cinc regnes • Fongs
• Protoctists
• Moneres

LA BIOSFERA
ET RECOMANEM
EN LA XARXA LLIBRES
PÀGINES WEB Esta horrible ciencia: Estos microscópicos monstruos

Atlas de histología vegetal y animal. Descobriment Nick Arnold. Ed. Molino.
de la cèl·lula. Web de la Universitat de Vigo que descriu Introducció al diminut món dels microbis i les cèl·lules,
les fites principals que van portar a la teoria cel·lular amb dades curioses, tests i il·lustracions divertides. Forma
i mostra imatges de la cèl·lula aconseguides amb diversos part d’una col·lecció de divulgació científica per a infants.
tipus de microscopi.
Atlas color de citología e histología
Paraules clau: atlas, célula, descubrimiento. Wolfgang Kühnel. Ed. Médica Panamericana, 2005.
Los cinco reinos. Diverses presentacions que Atles pràctic que permet comprendre les estructures
descriuen els components dels cinc regnes i els criteris elementals de l’organisme. Conté textos breus
de classificació. i fotografies en color de preparacions microscòpiques.
Paraules clau: cinco reinos, presentaciones. Qué es el metabolismo
Proyecto Biosfera. La classificació dels éssers vius. Antonio Peña. Fondo de Cultura Económica de España, S. L.
Web de recursos d’educació adreçada a alumnes de 2010.
1r d’ESO. A més d’un quadre explicatiu dels cinc regnes, Llibre de divulgació sobre conceptes bàsics
ofereix un recurs didàctic animat sobre l’ús de la lupa del metabolisme referit a diversos tipus de cèl·lules,
i el microscopi. però també a l’organisme humà i les seues activitats
Paraules clau: proyecto biosfera, 1 ESO, cinco reinos, més corrents, com el treball o l’esport.
clasificación de seres vivos. El huevo y la gallina: manual de instrucciones
para construir un animal
Gabriel Gellon. La Ciencia que Ladra, 2004.
Llibre de divulgació que aborda la qüestió de la biologia
del desenvolupament i pot ajudar a comprendre
la naturalesa dels organismes pluricel·lulars i la relació entre
les cèl·lules. Adreçat a un públic amb poca formació científica.
¿Por qué mi hijo se parece a su abuela?

Marcos Isamat, Ines García-Albi. Ed. Debate, 2010.
Edició digital.
Llibre de divulgació que ajudarà a comprendre el paper
de l’ADN i de les estructures cel·lulars en la transmissió
dels caràcters dels organismes a la descendència.
Es fixa en caràcters que criden l’atenció a persones
de tota condició, com la calvície o la longevitat.
Y Darwin se hizo granjero

Antonio Rodero Franganell. Servicio de Publicaciones
de la Universidad de Córdoba, 2009.
Llibre de curiositats sobre les aportacions de la ramaderia
dels temps de Darwin als conceptes que ell desenvolupa
en el seu llibre sobre l’origen de les espècies. S’hi aporten
publicacions de l’època sobre la cria d’animals i es relacionen
amb les observacions naturals de Darwin.

Ensenyament
individualitzat
Reforç i suport
Aprofundiment

LA BIOSFERA
RESUM
• Estan constituïts principalment per substàncies orgàniques,
a diferència de la matèria inerta, en què predominen
Característiques les inorgàniques.
comunes – Substàncies orgàniques: glúcids, lípids, proteïnes i àcids nucleics.
dels éssers
– Substàncies inorgàniques: aigua i sals minerals.
vius
• Realitzen tres funcions vitals: nutrició, relació i reproducció.
• La forma més bàsica de vida és la cèl·lula.
Estan formades per:

• Membrana plasmàtica: envolta la cèl·lula.
• Citoplasma: contingut intern. Conté orgànuls.
• Material genètic: controla les funcions cel·lulars.
N’hi ha de diversos tipus:
• Procariota. Sense nucli, són les cèl·lules d’organització més
Les cèl·lules senzilla.
• Eucariota. Amb nucli i diferents orgànuls al citoplasma.
Hi ha dos tipus de cèl·lules eucariotes: les animals i les vegetals.
Segons el nombre de cèl·lules, els organismes poden ser:
• Unicel·lulars. Formats per una sola cèl·lula.
• Pluricel·lulars. Formats per moltes cèl·lules, que s’agrupen
en teixits, òrgans, sistemes i aparells.
Es classifiquen en tàxons, que són: regne, tipus, classe, ordre, família,

gènere i espècie.
Hi ha cinc regnes:
• Moneres. Unicel·lulars, procariotes i amb nutrició autòtrofa
o heteròtrofa.
Classificació • Protoctists. Unicel·lulars o pluricel·lulars, eucariotes, sense teixits
i amb nutrició autòtrofa o heteròtrofa.
• Fongs. Unicel·lulars o pluricel·lulars, eucariotes, sense teixits
i amb nutrició heteròtrofa.
• Plantes. Pluricel·lulars, eucariotes, amb teixits i amb nutrició autòtrofa.
• Animals. Pluricel·lulars, eucariotes, amb teixits i amb nutrició
heteròtrofa.
La biodiversitat és el conjunt de totes les formes de vida diferents;

és una conseqüència de les diferents adaptacions que presenten
els éssers vius.
Biodiversitat
i adaptacions Les adaptacions permeten que els éssers vius habiten medis
molt diferents; consisteixen en modificacions estructurals, canvis
en processos fisiològics o fins i tot variacions de les pautes
de conducta.
ACTIVITATS
1 Què són les adaptacions? Per a què serveixen? 3 Defineix biodiversitat i explica la importància
que té.
2 Elabora en el quadern una taula en què figuren
els orgànuls comuns i els característics 4 Realitza una classificació dels éssers vius segons
dels diferents tipus de cèl·lules. el tipus de nutrició.

LA BIOSFERA
Repàs acumulatiu
1 Indica quines de les característiques següents 5 Indica quin d’aquests conjunts de paraules
són comunes a tots els éssers vius. representa la composició d’una cèl·lula.
a. Tenen ales. a. Cap, cos i extremitats.
b. Mengen. b. Membrana, citoplasma i nucli.
c. Arrelen. c. Procariota, vegetal i animal.
d. Alleten les cries. d. Teixit, òrgan i aparell.
e. Es reprodueixen.
6 Què és l’ADN? Quina funció té en les cèl·lules?
f. Tenen pell.
En quina part de la cèl·lula es troba?
g. Respiren.
h. Es desplacen per terra. 7 Què és un microscopi? Indica quins d’aquests
i. Ponen ous. objectes formen part d’un microscopi.
j. Tenen òrgans dels sentits. a. Lents.
k. Es relacionen amb el medi que els envolta. b. Antena.
l. Es nodreixen. c Combustible.
d. Font d’il·luminació.
2 Hi ha aigua dins dels éssers vius? Quines altres
substàncies tenen els éssers vius que també estan 8 Què són els éssers pluricel·lulars? En què es diferencia
presents fora d’aquests? Quin nom reben aquestes un ésser pluricel·lular de cent cèl·lules d’una agrupació
substàncies? de cent éssers unicel·lulars?
3 Què són les substàncies orgàniques? Indica quines 9 Què és una espècie? Quines categories de classificació
d’aquestes substàncies són orgàniques. d’éssers vius coneixes per damunt de l’espècie?
a. Glucosa. Ordena-les de més a menys amplitud (la de menys
b. Colesterol. amplitud seria l’espècie).
c. Àcid desoxiribonucleic.
10 Els éssers vius es classifiquen en cinc regnes. Indica
d. Sílice. el nom dels regnes, escriu alguna característica
e. Diamant. comuna a totes les espècies d’un mateix regne,
i escriu també algun exemple d’organisme de cada
f. Clorur sòdic.
regne.
g. Àcid sulfúric.
h. Midó.
i. Proteïna.
j. Vitamina.
4 Què és una cèl·lula? Digues quins dels éssers següents

contenen cèl·lules.
a. Gos.
b. Arbre.
c. Taula.
d. Balena.
e. Raqueta.
f. Cotxe.
g. Bolet.
h. Microbi.
i. Pilota.
j. Flor.

LA BIOSFERA
Esquemes muts
Nom: Curs: Data:
TIPUS DE CÈL·LULES N

LA BIOSFERA
Esquemes muts
Nom: Curs: Data:
NIVELLS D’ORGANITZACIÓ
CICLE VITAL

LA BIOSFERA
Esquemes muts
Nom: Curs: Data:
ELS CINC REGNES E
Regne Regne Regne
Regne Regne

LA BIOSFERA
Esquemes muts
Nom: Curs: Data:
EL MICROSCOPI ÒPTIC

Més competent
Construir un aparell a partir dels òrgans
En l’estudi dels nivells d’organització d’un organisme per la unió de diversos òrgans. Prenguem ara l’exem-
pluricel·lular, has vist que els aparells estan formats ple de l’aparell digestiu.
Faringe
Boca
Esòfag
Fetge
Estómac
Pàncrees Intestí prim
Intestí gros

LA BIOSFERA
ACTIVITATS
1
USA LES TIC. Busca informació sobre cada un dels Se’t proposa un model realitzat amb cartolines.
òrgans que componen l’aparell digestiu: la forma, Dibuixa en una cartolina blanca cada òrgan
les dimensions i la funció principal. separadament; retalla els òrgans; dibuixa en el full
Amb les dades obtingudes, elabora un resum breu doble que recull el model una silueta humana
per a cada òrgan que puga donar una informació semblant a la figura que encapçala l’activitat.
succinta en una figura semblant a la que encapçala Dins de la silueta, vés apegant els diferents
aquesta activitat. òrgans en l’ordre adequat. No apegues els òrgans
totalment sobre el full, sinó simplement per un
2
COMPETÈNCIA MATEMÀTICA. Has de construir extrem, de manera que si un òrgan queda per
un model d’aparell digestiu que càpia en un full damunt d’un altre (com, per exemple, l’estómac
doble. Calcula l’escala que has d’utilitzar perquè sobre el pàncrees), pugues alçar l’òrgan superior
els òrgans que representes siguen proporcionals per observar l’inferior i tindre així una idea més
a les dimensions reals dels òrgans, que has esbrinat aproximada a la visió tridimensional de l’aparell
en l’apartat anterior. Per exemple, si has esbrinat digestiu.
que l’esòfag té de 25 a 30 cm de longitud i saps que
un full doble (format A3) té 42 cm de longitud, hauràs 4
APRENDRE A APRENDRE. Amb la construcció
de dividir les dimensions dels òrgans per 4 perquè del model, tenint en compte la col·locació
la representació et càpia de sobres en el full on has dels òrgans i la funció de cada un, pots descriure
de representar-los. ara el camí que segueixen els aliments des que
entren per la boca fins que són transformats en
3
CONSCIÈNCIA I EXPRESSIÓ CULTURAL. Has de nutrients, són absorbits cap a la sang
cuidar la presentació del model d’aparell digestiu, i els residus no digerits són expulsats a l’exterior.
pintant-lo adequadament i utilitzant materials
apropiats.
TREBALL COOPERATIU
Presentació de la maqueta Haureu d’estar pendents de les possibles preguntes

de l’aparell digestiu que puguen sorgir de la classe que observa la presen-
tació. Aquestes preguntes, segurament, seran sobre
Pots realitzar el treball en equips de dues o tres per-
problemes de salut de l’aparell digestiu. Per això, hau-
sones, distribuint la faena de buscar informació sobre
ríeu de recollir alguna informació mínima sobre les
l’anatomia i les funcions dels òrgans, repartint les
indisposicions i malalties més comunes en aquest
tasques de construcció de la maqueta segons les ha-
aparell: l’acidesa d’estómac, la gastroenteritis, el res-
bilitats de cada un: dibuixar, pintar, retolar…
trenyiment, la gastritis, l’hepatitis...
Una vegada construïda la maqueta, l’equip pot pre-
sentar-la a la classe, distribuint també les tasques de
presentació dels diferents òrgans i de la funció global
de tot l’aparell digestiu.

CÈL·LULA ANIMAL CÈL·LULA VEGETAL
1. Membrana plasmàtica
2. Nucli
3. Citoplasma
4. Vacúols
5. Mitocondri
7. Cloroplast
6. Paret cel·lular
1. 1 1.
2. 2 2.
3. 3 3.
4. 4 4.
5. 5 5.
6. 6 6.
7. 7 7.

LA BIOSFERA
CÈL·LULA ANIMAL CÈL·LULA VEGETAL
ANIMAL CELL PLANT CELL

LA CELLULE ANIMALE LA CELLULE VÉGÉTALE
TIERZELLE PFLANZENZELLE
1. Membrana plasmàtica
2. Nucli
3. Citoplasma
4. Vacúol
5. Mitocondri
7. Cloroplast
6. Paret cel·lular
1. Plasme membrane 1. Membrane plasmatique 1. Zellmembran
2. Nucleus 2. Noyau 2. Zellkern
3. Cytoplasm 3. Cytoplasme 3. Cytoplasma
4. Vacuole 4. Vacuole 4. Vakuole
5. Mitochondria 5. Mitochondrie 5. Mitochondrium
6. Cell wall 6. Paroi cellulaire 6. Zellwand
7. Chloroplast 7. Chloroplaste 7. Chloroplast

APARELL LOCOMOTOR
APARAT LOCOMOTOR
1. Cèl·lula òssia
8. Cèl·lules
musculars
7. Teixit
2. Teixit ossi muscular
3. Òrgan:
os 6. Òrgan:
múscul
4. Sistema esquelètic 5. Sistema muscular
1. Celulă osoasă 1 1.
2. Ţesut osos 2 2.
3. Organ: osul 3 3.
4. Sistemul osos 4 4.
5. Sistemul muscular 5 5.
6. Organ: muşchiul 6 6.
7. Ţesut muscular 7 7.
8. Celule musculare 8 8.

LA BIOSFERA
APARELL LOCOMOTOR
LOCOMOTION SYSTEM
L’APPAREIL LOCOMOTEUR
BEWEGUNGSAPPARAT
1. Cèl·lula òssia
8. Cèl·lules
musculars
7. Teixit
2. Teixit ossi muscular
3. Òrgan:
os 6. Òrgan:
múscul
4. Sistema esquelètic 5. Sistema muscular
1. Bone cell 1. Cellule osseuse 1. Knochenzelle
2. Bone tissue 2. Tissu osseux 2. Knochengewebe
3. Organ: bone 3. Organe: os 3. Organ: Knoche
4. Esqueletic system 4. Système squelettique 4. Knochen
5. Muscular system 5. Système musculaire 5. Muskulatur
6. Organ: muscle 6. Organe: muscle 6. Organ: Muskeln
7. Muscle tissue 7. Tissu musculaire 7. Muskelgewebe
8. Muscle cell 8. Cellules musculaires 8. Muskelzelle

Les cèl·lules procariotes dominen la Terra
FULL DE RUTA
Objectiu: conéixer els llocs on poden viure Fonts d’investigació:

els bacteris.
• La alimentación en la educación secundaria obligatoria,
guia didàctica. AESAN.
Paraules clau: alimentación, aesan, secundaria.
• Descobriment dels bacteris.
• Conservació dels aliments. • Historia de la Medicina, José Manuel Sánchez Ron
i Antonio Mingote. Crítica, 2013.
• Mesures d’higiene contra els bacteris.
• Cazadores de microbios, Paul de Kruif. Porrua, 2006.
• Bacteris productors d’antibiòtics.
• Aliments probiòtics. Presentació: pòster d’1,50 3 2 m.
• El cicle de la matèria en els ecosistemes.
• Vida a Mart.
• Vida en altres llocs de l’univers. Realització: equip de 5 alumnes.

LA BIOSFERA
• L’any 1683, Leeuwenhoek observa bacteris en la llet en descomposició.

• Louis Pasteur (1822-1895) relaciona la presència de bacteris amb l’alteració
dels aliments i inventa la pasteurització com una manera de preservar els
aliments. També aquest científic relacionà la presència de bacteris amb nom-
broses malalties.
• Robert Koch (1843-1910) demostrà que la tuberculosi era provocada per un
bacteri i va compondre un protocol per a relacionar les malalties amb l’actu-
ació dels bacteris.
• Joseph Lister (1827-1912) va ser un cirurgià britànic que col·laborà amb Pas-
teur en l’estudi dels bacteris i inventà l’antisèpsia per a evitar les infeccions
que es produïen en les intervencions quirúrgiques.
• Listeria és un bacteri descobert per Lister, que és capaç de créixer sobre ali-
ments refrigerats.
• L’any 1996 es descobriren bacteris a les glaceres de l’Antàrtida.
• L’any 1996, científics de la NASA asseguraren haver observat bacteris en
meteorits procedents de Mart.
• Recentment, en alguns restaurants de la Gran Bretanya es descobriren bac-
teris vius als glaçons que se servien amb les begudes.
EL QUE HAS DE SABER
• Els organismes més abundants amb cèl·lula procariota són els bacteris.
• Hi ha bacteris beneficiosos que produeixen aliments, com el iogurt.
• Hi ha bacteris beneficiosos que produeixen antibiòtics, com l’Streptomyces.
• Hi ha bacteris que descomponen els cadàvers reciclant la matèria.
• Hi ha bacteris perjudicials que causen malalties.
• Hi ha bacteris perjudicials que creixen sobre els aliments i els fan malbé.

Quina importància té l’ADN en la vida de la cèl·lula?
FULL DE RUTA
Objectiu: conéixer el paper de l’ADN en la transmissió • Genes, chicas y laboratorios: después

de caràcters d’una generació a una altra. de la doble hélice.
James Watson. Tusquets Editores, 2006.
• 50 cosas que hay que saber sobre
• Presència de l’ADN en tots els tipus cel·lulars.
la Genética.
• Composició química i estructura de l’ADN.
Mark Henderson. Ariel, 2010.
• Duplicació de l’ADN.
• Què és el codi genètic. Presentació: pòster d’1,50 3 2 m o presentació digital.
• La genética al alcance de todos.
Paraules clau: genética, alcance, todos. Realització: equip de 5 alumnes.

LA BIOSFERA
• L’any 1928, Fred Griffith demostrà, amb un experiment amb bacteris, que la
transmissió de caràcters d’una cèl·lula a les filles era deguda a una substància
química que es transmetia en la divisió cel·lular.
• L’any 1944, Avery i els seus col·laboradors demostraren que aquesta substàn-
cia era l’ADN, que descrivien com una substància fibrosa present al nucli de
la cèl·lula.
• L’any 1953, James Watson i Francis Crick, ajudats per Rosalind Franklin, des-
cobriren l’estructura molecular de l’ADN.
• L’any 1958, Meselson i Stahl descobriren les característiques del mecanisme
pel qual l’ADN era capaç de fer còpies de si mateix.
• L’any 1966, després de cinc anys d’investigació, es va descobrir la correspon-
dència que hi havia entre les molècules d’ADN i les de proteïnes, és el que es
coneix com a codi genètic.
• A mesura que avancem en el temps, la investigació és més complexa i parti-
cipen científics d’arreu del món.
• L’any 1990 es creà l’Organització Genoma Humà, d’àmbit internacional, per
iniciar l’estudi del mapa complet de gens de l’espècie humana.
• L’any 2001 es dóna a conéixer una versió fiable en el 99 % del genoma humà.
EL QUE HAS DE SABER
• L’ADN és la substància portadora del missatge genètic.

• El missatge genètic és el conjunt d’ordres que dicten com ha de ser
una cèl·lula i un organisme.
• L’ADN dicta aquestes ordres per produir proteïnes. Quasi tots els caràcters
de l’organisme són deguts a l’acció de les proteïnes.
• L’ADN és capaç de produir còpies de si mateix amb l’ajuda de proteïnes.
• Un gen és un fragment d’ADN capaç de produir proteïnes.
• Els gens poden passar de generació en generació sense modificar-se.

LA BIOSFERA
TREBALLS D’AULA
Observació de cèl·lules vegetals E

Material
OBJECTIU
• Bulb de ceba.
Observar cèl·lules vegetals
al microscopi. Aprendre • Microscopi, portaobjectes i cobreobjectes.
a realitzar preparacions • Pinces i bisturí.
microscòpiques.
• Colorant verd de metil.
• Comptagotes i paper de filtre.
• Quadern de treball i llapis de colors.
PROCEDIMENT
1 Talla el bulb de ceba en diverses parts. Agafa una de les capes i, a la part
interna, marca amb el bisturí, fent-hi xicotetes incisions, quadrats
d’1 cm de costat aproximadament.
2 Extrau amb les pinces una pelleta, tan fina com pugues, d’una de les
seccions anteriors.
3 Col·loca la mostra estesa al centre d’un portaobjectes. Repeteix l’operació
si la mostra presenta doblecs.
4 Afig a la mostra unes gotes de verd de metil i espera fins que s’impregne.
Després d’uns cinc minuts, renta la preparació per retirar l’excés
de colorant amb l’aigua d’un comptagotes. Amb unes pinces, subjecta
la mostra al portaobjectes perquè no siga arrossegada per l’aigua.
5 Posa una gota d’aigua sobre la mostra i tapa-la amb el cobreobjectes,
procurant que no queden bombolles d’aire en la preparació. Asseca
el portaobjectes amb paper de filtre.
6 Col·loca la preparació al microscopi. Enfoca primerament amb l’objectiu
de menys augment i observa per l’ocular.
ACTIVITATS
1 Realitza un dibuix a 100 augments del que observes 3 Elimina l’aigua sobrant amb un trosset
pel microscopi. Quin tipus de cèl·lula has observat? de paper de filtre. Col·loca ara al portaobjectes,
Quins orgànuls cel·lulars hi veus? per davall de l’epidermis, una gota d’aigua molt
salada. Observa atentament i descriu què els
2 Col·loca, mitjançant un comptagotes, una gota d’aigua passa a les cèl·lules.
destil·lada al portaobjectes per davall del trosset
d’epidermis. Observa atentament i descriu què els 4 Busca en la xarxa el significat i l’explicació del terme
passa a les cèl·lules. plasmòlisi.

LA BIOSFERA
TREBALLS D’AULA
Els xicotets éssers vius del jardí

Material
OBJECTIU
• Terra del jardí. • Quadern de treball.
Estudiar els éssers vius
de petites dimensions que • Un grapat de fullaraca humida. • Embut.
viuen entre la fullaraca • Lupa binocular. • Reixeta (com a tamís).
i al sòl d’un jardí. Iniciar-se
• Guants de jardí. • Pot de vidre.
en la utilització de la lupa
binocular. • Paleta de jardí. • Cartolina de color fosc.
• Dos recipients blancs. • Llum.
• Dues bosses de paper.
PROCEDIMENT
1 Agafa un grapat de fulles humides de terra (és convenient que utilitzes els guants) i posa-les dins d’una
bossa de paper airejada. Amb la paleta, realitza unes perforacions a terra per recollir-ne una mostra
i posa la terra dins de l’altra bossa de paper, que no has de tancar. L’obtenció de mostres pot ser d’un jardí
amb bastant vegetació del teu centre d’estudis.
2 Al laboratori, revist el pot de vidre amb la cartolina. Col·loca l’embut a la boca del pot i posa les fulles recollides
a la part ampla de l’embut. Projecta sobre aquests objectes una font de llum i calor (llum) perquè els organismes
de les fulles baixen fins a la base del pot.
3 Tamisa per la reixeta la terra extreta i recull en un dels recipients blancs els éssers vius que contenia.
4 Aboca al segon recipient blanc els animalets del pot. Perquè no s’escapen, tapa els recipients
amb un paper.
5 Observa els éssers vius amb la lupa binocular.
ACTIVITATS
1 Realitza en el quadern una fitxa de cada ésser viu amb aquestes dades.
Nom comú
• nom científic …………

• classe …………
• regne …………
• característiques …………
• hàbitat …………
2 Entre els nombrosos mètodes per a estimar l’efectiu d’una població (X) hi ha la tècnica que s’anomena de
marcatge i captura. Consisteix a marcar, per exemple amb una taca roja, un nombre d’individus (x) i amollar-los
perquè es mesclen lliurement amb la resta de la població. Al cap d’un quant temps capturarem un nombre (A)
d’individus i comptarem quants (a) tenen la taca. Per saber la grandària real de la població aplicarem el càlcul
següent: x/X = a/A. Aplica aquest procediment a alguns dels animalets que trobes.

LA BIOSFERA
TREBALLS D’AULA
Els éssers vius i el medi

ANÀLISI DE LA VIDA QUE ENS ENVOLTA
Plantegem un treball en equip, per part de tot l’alumnat, per recopilar informació sobre
les espècies de plantes i animals que conviuen en el nostre entorn. Cada un ha de fer
una relació dels éssers vius que habiten a casa seua o en l’entorn més immediat.
Al final, elaboraran entre tots un quadre en què figuren tots els animals i les plantes.
Segurament, la llista serà sorprenent.
LA LLUM I LES PLANTES
Aquest experiment serveix per a demostrar com és d’important l’energia del Sol
per a la vida a la Terra. Agafarem tres plantes semblants i les sotmetrem a diferents
exposicions de llum. Una, que serà la testimoni, es tractarà d’una manera normal,
com fins al moment de l’experiència. Una altra es cobrirà d’una bossa de color
negre, encara que es podrà regar amb la mateixa freqüència que la planta testimoni.
I l’última la taparem amb algun teixit o material que no siga totalment opac. El pas
d’una setmana serà, probablement, més que suficient per a veure la importància
que té la llum per a la vida.
L’objectiu de la pràctica consisteix a comparar l’estat de cada una de les plantes
i la coloració que presenten. Si la pràctica es du a terme durant més temps,
es podran observar diferències clares de creixement.
EFECTE DE LA SALINITAT EN ELS ÉSSERS VIUS
Aquest experiment pretén mostrar l’efecte perjudicial de certes concentracions de sals

en l’aigua per a algunes plantes. Per a fer-lo, s’utilitzaran cinc plantes de fesols o cigrons
germinades amb anterioritat, i es posaran cada una en un gotet de plàstic numerat per
a poder identificar-les. Així mateix, es disposaran cinc botelles d’aigua d’un litre que
s’identificaran de la mateixa manera. En la primera botella es posa aigua destil·lada; en la
segona, aigua destil·lada amb una culleradeta de sal; en la tercera, amb dues; en la quarta,
amb tres, i en la cinquena, amb cinc. Regarem cada planta amb l’aigua de cada una de les
botelles, sempre totes les plantes amb la mateixa quantitat d’aigua i a la mateixa hora. Només
ens resta observar quant de temps tarda cada planta a marcir-se.
ACTIVITATS
1 A més de la llum i de la concentració de sal, 3 En la primera part de la fitxa has elaborat

quins altres factors del medi creus que poden influir una llista d’éssers vius que hi ha al teu entorn.
en la salut de les plantes? Descriu ara els factors del teu entorn que poden influir
en la salut d’aquestes plantes i animals.
2 Redacta algun experiment per a comprovar
la influència de la llum i de la concentració salina 4 Quins dels factors que has enumerat en el punt anterior
de l’aigua en la salut dels animals. depenen de l’activitat dels humans?

Autoavaluació

D

AUTOAVALUACIÓ
LA BIOSFERA
Nom: Curs: Data:
1 Quin dels trios següents es considera que representa les 7 Les cèl·lules vegetals es diferencien de les animals
funcions vitals? perquè tenen:
a. Nutrició, moviment i reproducció. a. Un gran vacúol central, lisosomes i cloroplasts.
b. Nutrició, relació i reproducció. b. Paret cel·lular, lisosomes i cloroplasts.
c. Respiració, relació i reproducció. c. Cloroplasts, un gran vacúol central
d. Nutrició, creixement i reproducció. i centrosoma.
d. Un gran vacúol central, paret cel·lular
2 Què és la biosfera? i cloroplasts.
a. El conjunt dels éssers vius i la matèria inerta.

8 Els teixits són:
b. El conjunt dels éssers vius.
a. Agrupacions de cèl·lules.
c. El conjunt de la matèria inerta.
b. Agrupacions d’òrgans.
d. Els éssers vius que tenen la capacitat
per a moure’s. c. Els components dels aparells.
d. Les cèl·lules eucariotes.
3 Quin element té una funció important
en els éssers vius i és escàs en la matèria inerta? 9 Si usem un ocular de 5 augments i observem una
a. Silici. preparació amb 250 augments, de quants augments
és el nostre objectiu?
b. Oxigen.
a. 25 augments.
c. Carboni.
b. 50 augments.
d. Calci.
c. 75 augments.
4 La substància més abundant en els éssers vius és… d. 100 augments.
a. Les sals minerals.

10 Els llevats i les floridures formen part del regne…
b. Les proteïnes.
a. Protoctists.
c. Els greixos.
b. Fongs.
d. L’aigua.
c. Moneres.
5 Els éssers vius que són capaços de fabricar les seues d. Plantes.
pròpies substàncies orgàniques s’anomenen…
a. Heteròtrofs.
b. Autòtrofs.
c. Protoctists.
d. Cloroplasts.
6 Les cèl·lules eucariotes…

a. Són més primitives que les procariotes.
b. Són més xicotetes que les procariotes.
c. Són més grans que les procariotes.
d. No tenen orgànuls.
1 b; 2 b; 3 c; 4 d; 5 b; 6 c; 7 d; 8 a; 9 b; 10 b.
SOLUCIONS

LA BIOSFERA
Nom: Curs: Data:
1 Els éssers vius es consideren com a tal perquè realitzen tres funcions. Enumera i explica quines són.
2 Quines són les substàncies orgàniques més importants? Posa un exemple de cada grup.
3 Tenen material genètic les cèl·lules procariotes? On es troba?
4 Hi ha un orgànul que és comú al citoplasma de les cèl·lules eucariotes i de les cèl·lules procariotes. Quin és?
5 Relaciona cada característica amb l’adaptació que afavoreix.
Fulles transformades en espines • • Protecció contra el fred

Capa de greix davall de la pell • • Protecció contra la calor
Hibernació • • Protecció contra la sequera
Migracions • • Desplaçament per l’aire
Sudoració • • Cerca d’aliment en diferents estacions
Extremitats en forma d’ales • • Estalvi d’energia en estacions adverses
6 Ordena aquests nivells d’organització cel·lular de menys a més complexitat:

teixit – sistemes i aparells – cèl·lula – òrgan.
A continuació, defineix breument cada un.

CONTROL B
7 Escriu els noms dels orgànuls cel·lulars assenyalats en el dibuix següent i justifica de quin tipus
de cèl·lula es tracta.
8 Què és la nutrició autòtrofa? Quin tipus d’éssers vius utilitzen aquesta forma de nutrició?
9 L’òbila té com a nom científic Tyto alba. Quina paraula fa referència al gènere?
I a l’espècie? Com s’anomena aquesta nomenclatura?
10 Quins són els cinc regnes? Posa un exemple d’organisme pertanyent a cada un.

LA BIOSFERA
Nom: Curs: Data:
1 En què es diferencien els éssers vius de la matèria inerta? Podríem considerar un organisme com a viu
si no té funció de relació? Per què?
2 Per què és important l’aigua en els éssers vius? I les sals minerals?
3 En quina forma i on es troba el material genètic en les cèl·lules procariotes? I en les eucariotes?
4 De la llista següent, què podem trobar en una cèl·lula procariota? Encercla les correctes.
gran vacúol central – ribosomes – nucli – membrana plasmàtica – càpsula bacteriana – paret cel·lular
material genètic dispers – flagel – mitocondris – cloroplasts – reticle endoplasmàtic
5 Quina funció tenen la membrana plasmàtica, el nucli i el flagel? En quin tipus de cèl·lula podem
trobar cada un?
6 Com es calculen els augments amb què s’observen les mostres en un microscopi? Quines peces
del microscopi cal moure per a variar els augments?
7 Què és la nutrició heteròtrofa? Quin tipus d’organismes utilitzen aquesta forma de nutrició? Posa un exemple
d’espècie de cada tipus.

CONTROL A
8 Indica el nom dels orgànuls assenyalats en aquest dibuix de la cèl·lula; justifica de quin tipus de cèl·lula es tracta.
9 Quan es diu que una classificació d’éssers vius segueix criteris naturals? Té això algun avantatge
sobre la utilització de criteris artificials? Explica-ho.
10 Utilitza la clau dicotòmica per a classificar aquests organismes.

calamar, petúnia, xampinyó, bacteri Escherichia coli i ameba
1. a) Tenen cèl·lules procariotes............................................................. Regne de les moneres

b) Tenen cèl·lules eucariotes................................................................ Aneu a 2
2. a) No posseeixen teixits............................................................................ Aneu a 3
b) Sí que posseeixen teixits................................................................... Aneu a 4
3. a) Nutrició autòtrofa o heteròtrofa............................................... Regne dels protoctists
b) Nutrició heteròtrofa............................................................................... Regne dels fongs
4. a) Nutrició autòtrofa..................................................................................... Regne de les plantes
b) Nutrició heteròtrofa............................................................................... Regne dels animals

LA BIOSFERA
Activitats
Control B Control A
B3-1.1. Diferencia la matèria viva

de la inerta partint de les característiques 1i2 1
B3-1. Reconéixer que els éssers particulars de totes dues.
vius estan constituïts per cèl·lules
i determinar les característiques que B3-1.2. Estableix comparativament
els diferencien de la matèria inerta. les analogies i diferències entre cèl·lula
3, 4, 6 i 7
procariota i eucariota, i entre cèl·lula
animal i vegetal.
B3-2. Descriure les funcions comunes B3-2.2. Contrasta el procés de nutrició

a tots els éssers vius i diferenciar entre autòtrofa i nutrició heteròtrofa, i dedueix 8 8
nutrició autòtrofa i heteròtrofa. la relació que hi ha entre aquestes.
B3-3.1. Aplica criteris de classificació

B3-3. Reconéixer les característiques
dels éssers vius, relacionant els animals
morfològiques principals dels diferents 9 i 10
i les plantes més comuns amb el seu grup
grups taxonòmics.
taxonòmic.
B3-7. Determinar a partir de

B3-7.1. Relaciona la presència de
l’observació les adaptacions
determinades estructures en els animals
que permeten als animals 5
i plantes més comuns amb la seua
i a les plantes sobreviure
adaptació al medi.
en determinats ecosistemes.
B3-8. Utilitzar claus dicotòmiques
B3-8.1. Classifica animals i plantes
o altres mitjans per a la identificació 7, 9 i 10
a partir de claus d’identificació.
i classificació d’animals i plantes.
Control B
1 Nutrició: incorporació de substàncies a l’organisme a fi Sudoració – Protecció contra la calor.

d’obtindre energia per al seu funcionament i per a mantindre Extremitats en forma d’ales – Desplaçament per l’aire.
el propi cos.
6 Cèl·lula – teixit – òrgan – sistema o aparell.
Relació: interacció amb el medi que els envolta, o siga,
Cèl·lula: unitat estructural i fisiològica de l’ésser viu.
producció de respostes davant estímuls externs: moviment,
secreció... Teixit: conjunt de cèl·lules semblants que realitzen la mateixa
funció.
Reproducció: producció d’organismes idèntics als
progenitors. Òrgan: conjunt de teixits que s’agrupen per exercir una
funció concreta.
2 Glúcids com la glucosa i polisacàrids com el midó.
Aparell o sistema: conjunt d’òrgans que es coordinen per
Lípids, com els greixos o el colesterol.
exercir una funció àmplia en l’organisme.
Proteïnes, com l’albúmina de l’ou o l’hemoglobina de la sang.
7 En la figura, de dalt a baix: membrana plasmàtica, nucli,
Àcids nucleics, com l’ADN.
citoplasma, lisosoma i mitocondri.
3 Sí, està dispers al citoplasma. Es tracta d’una cèl·lula eucariota, perquè conté nucli i
4 Els ribosomes. orgànuls complexos al citoplasma. És d’una cèl·lula animal
perquè no té paret cel·lular ni cloroplasts.
5 Fulles transformades en espines – Protecció contra la
sequera. 8 És la modalitat de nutrició en què l’organisme ingereix
substàncies inorgàniques i fabrica les seues pròpies
Capa de greix davall de la pell – Protecció contra el fred.
substàncies orgàniques.
Hibernació – Estalvi d’energia en estacions adverses.
La realitzen les plantes, les algues i alguns bacteris.
Migracions – Cerca d’aliment en diferents estacions.

9 Tyto fa referència al gènere, i alba, a l’espècie en concret. 4 Ribosomes, membrana plasmàtica, càpsula bacteriana,
Aquesta forma de posar els noms es coneix com a paret cel·lular, material genètic dispers, flagel.
nomenclatura binomial. 5 La membrana plasmàtica regula el pas de substàncies
10 Regne de les plantes: falgueres; regne dels animals: entre l’exterior i l’interior. Es troba en tot tipus de cèl·lules.
fardatxos; regne dels fongs: llevats; regne dels protoctists: El nucli conté el material genètic. Es troba només
algues, i regne de les moneres: bacteris. en les cèl·lules eucariotes.
El flagel serveix per a desplaçar-se. Es troba en alguns
bacteris i en algunes cèl·lules eucariotes animals.
Control A
6 Es multipliquen els augments que hi ha indicats en la lent
1 Es diferencien en el fet que presenten les tres funcions objectiu amb què es fa l’observació i els que hi ha indicats
vitals: nutrició, relació i reproducció; també en la composició en la lent ocular.
química, ja que l’ésser viu presenta biomolècules Per a variar els augments s’ha de moure el revòlver
orgàniques; també en l’estructura, ja que l’ésser viu que situa les diferents lents objectiu en la posició apta
està fet de cèl·lules. per a observar a través seu. També s’han de moure els
Si no presenta funció de relació, no és un ésser viu, perquè caragols macromètric i micromètric per a enfocar la visió
les tres funcions vitals són les que caracteritzen els éssers en passar d’un objectiu al següent.
vius. De totes maneres, és possible que el professor 7 És la nutrició pròpia dels organismes que necessiten
o professora haja introduït el concepte de virus com ingerir substàncies orgàniques per a obtindre energia per
a éssers en la frontera entre el viu i l’inert, ja que presenten a les seues funcions vitals i matèria per a constituir el seu
només la funció de reproducció. cos, perquè són incapaços de produir-les per si mateixos.
2 L’aigua realitza moltes funcions importants en els Presenten aquest tipus de nutrició els animals, els fongs
organismes, com la funció de regulació tèrmica; de i molts tipus de microbis.
dissolvent quasi universal, de manera que les reaccions 8 En la figura, de dalt a baix: nucli, citoplasma, vacúol,
químiques dels organismes tenen lloc entre substàncies
mitocondri, paret cel·lular, membrana plasmàtica i cloroplast.
dissoltes en aigua; funció mecànica, que atorga a les
Es tracta d’una cèl·lula eucariota, perquè presenta nucli
cèl·lules la turgència i la viscositat convenients, i gràcies
i orgànuls complexos al citoplasma. És d’una cèl·lula vegetal
als fenòmens de capil·laritat, les plantes poden elevar
perquè presenta vacúol, cloroplasts i paret cel·lular.
la saba bruta; funció transportadora, pròpia de la sang
i la saba, gràcies al fet que els nutrients estan dissolts 9 Es diu que els criteris de classificació són naturals quan
en aigua. es basen en les relacions de parentiu que es dedueixen
Les sals minerals també són importants per les seues tant dels caràcters externs com de la composició química
funcions reguladores: mantenen l’equilibri hídric entre i la constitució genètica. L’avantatge sobre els criteris
la cèl·lula i l’entorn; regulen el pH del medi aquós de artificials és que la classificació obtinguda és un reflex
l’organisme, i actuen de catalitzadors en algunes de l’arbre genealògic de les espècies: observant la proximitat
reaccions. Finalment, les sals precipitades poden de les espècies en el sistema de classificació, es coneix
formar l’esquelet de plantes i animals: carbonat càlcic el grau de parentiu entre les espècies.
dels ossos i les closques de mol·luscos; fosfat 10 Calamar: 1b, 2b, 4b. Regne dels animals.
càlcic dels ossos; òxid de silici (sílice) de les plantes Petúnia: 1b, 2b, 4a. Regne de les plantes.
gramínies i de la closca de les algues diatomees.
Xampinyó: 1b, 2a, 3b. Regne dels fongs.
3 L’ADN de les procariotes es troba en una sola molècula E. coli: 1a. Regne de les moneres.
dispersa pel citoplasma de la cèl·lula. L’ADN de les eucariotes
Ameba: 1b, 2a, 3a. Regne dels protoctists.
es troba en diverses molècules, anomenades cromosomes,
i es concentra al nucli de la cèl·lula.

LA BIOSFERA
Nom: Curs: Data:
El gripau comú (Bufo bufo) és un anur (amfibi sense cua) molt habitual a tot Europa
continental tret de l’interior de Noruega; no el trobem tampoc a Irlanda ni en
algunes illes mediterrànies. Les seues larves (cullerots) són més resistents
a les aigües insalubres que altres espècies d’amfibis i això li permet
viure en llocs amb un cert grau de contaminació, com ara basses de
reg, safarejos, etc. Es distingeix d’altres gripaus pel color roig ataron-
jat de coure de l’iris dels ulls. És robust, rodanxó i de color variat, que
pot ser uniforme (més habitual en els mascles) o amb taques (especi-
alment les femelles): groguenc, marró, castany, rogenc, quasi negre,
verd…
L’ època de cria abraça des del final de l’hivern fins al començament de la primavera. En aquests mesos i sempre
que haja plogut abundantment, els gripaus acudeixen a tolls grans i profunds, aiguamolls, llacunes i llacs, i les
femelles ponen fins a 12 000 ous en cordons gelatinosos de diversos metres, que queden al fons del toll o enredats
entre la vegetació aquàtica i són fecundats pel mascle.
1 D’acord amb la descripció que acabes de llegir i els teus coneixements anteriors, quines d’aquestes frases
són vertaderes i quines són falses?
L’espècie Bufo bufo …. V/F
Pertany al regne animal.
És vivípara.
És de nutrició autòtrofa.
Té organització unicel·lular.
Té larves molt poc resistents a la contaminació.
2 El Bufo bufo, com tots els éssers vius, està format per matèria, la mateixa matèria que constitueix les roques
i els minerals, però la proporció en què es troben en ambdós casos cada un dels elements químics és diferent.
L’element químic més abundant en la matèria inerta, després de l’oxigen, és el silici, que, en canvi, és escàs
entre els éssers vius. Quins són els elements químics més abundants en els éssers vius?
a. Carboni, oxigen, nitrogen i aigua.
b. Carboni, hidrogen, oxigen i nitrogen.
c. Carboni, aigua, glúcids i proteïnes.
d. Àcids nucleics, aigua, sals minerals i proteïnes.
3 Quant a la composició química, les plantes i els animals són semblants. Els individus d’ambdós regnes,
encara que en proporcions diferents, estan formats per aigua, sals minerals, glúcids, lípids i proteïnes.
Una clara diferència entre animals i plantes consisteix en el fet que:
a. Les plantes no tenen cèl·lules i els animals sí.
b. Les plantes són autòtrofes, i els animals, heteròtrofs.
c. Els animals tenen teixits i les plantes no.
d. Els animals tenen cèl·lules eucariotes, i les plantes, cèl·lules procariotes.

4 Classifiquem les substàncies que formen part dels éssers vius en orgàniques i inorgàniques. Quina és la diferència
fonamental entre ambdós tipus de substàncies?
a. L’element químic bàsic de les substàncies orgàniques és el carboni i el de les substàncies inorgàniques és el silici.
b. Les substàncies orgàniques es troben exclusivament en els éssers vius i les inorgàniques en la matèria inerta.
c. El carboni mai no està present en la composició de les substàncies inorgàniques.
d. En les substàncies orgàniques mai no trobarem l’hidrogen formant part de la seua composició.
5 Les cèl·lules procariotes, les animals i les vegetals realitzen les funcions vitals de nutrició, relació
i reproducció però no tenen els mateixos orgànuls. Completa la taula següent escrivint sí o no, segons corresgonga.
Orgànul Cèl·lula vegetal Cèl·lula animal Cèl·lula procariota
Nucli
Mitocondris
Cloroplasts
Ribosomes
Aparell de Golgi
Reticle endoplasmàtic
Membrana plasmàtica
Paret cel·lular
Centrosoma
6 Els bacteris són cèl·lules procariotes i, per tant, no tenen nucli. Una conseqüència d’aquest fet és que:
a. No tenen material genètic.
b. No poden produir proteïnes.
c. El seu material genètic està lliure al citoplasma.
d. Necessiten protegir-se amb una càpsula.
7 Saps que les tres funcions vitals característiques dels éssers vius són la nutrició, la relació i la reproducció, però
a vegades resulta complicat associar un determinat procés amb la seua funció vital específica. Relaciona cada un
d’aquests processos amb la funció que li correspon.
Procés Nutrició Relació Reproducció
L’arrel d’una planta creix cap a la foscor.
Quan fa calor o fas exercici, sues.
Quan necessites un extra d’oxigen als músculs,

augmentes la freqüència respiratòria.
Els cloroplasts de les plantes fan la fotosíntesi.
Mitjançant la mitosi, a partir d’una cèl·lula eucariota

se’n formen dues.

LA BIOSFERA
Competències que
s’avaluen
B3-3. Reconéixer les B3-3.1. Aplica criteris

Competència
característiques morfològiques de classificació dels éssers vius,
matemàtica i
principals dels diferents grups relacionant els animals i les 1
taxonòmics. plantes més comuns amb el seu
grup taxonòmic.
B3-1. Reconéixer que els B3-1.1. Diferencia la matèria

éssers vius estan constituïts viva de la inerta partint
2i4
per cèl·lules i determinar de les característiques
Competència les característiques particulars d’ambdues.
matemàtica i que els diferencien de la
competències bàsiques matèria inerta. B3-1.2. Estableix
en ciència i tecnologia comparativament les analogies
i diferències entre cèl·lula 5i6
procariota i eucariota, i entre
cèl·lula animal i vegetal.
Competència B3-2. Descriure les funcions B3-2.1. Comprén i diferencia

matemàtica i comunes a tots els éssers vius la importància de cada funció
competències bàsiques i diferenciar entre nutrició per al manteniment
en ciència i tecnologia autòtrofa i heteròtrofa. de la vida. 7
Sentit d’iniciativa
Competència B3-2.2. Contrasta el procés

matemàtica i de nutrició autòtrofa i nutrició
3
competències bàsiques heteròtrofa, i dedueix la relació
en ciència i tecnologia que hi ha entre aquestes.
1 L’espècie Bufo bufo …. V/F
Pertany al regne animal. V
És vivípara. F
És de nutrició autòtrofa. F
Té organització unicel·lular. F
Té larves molt poc resistents a la contaminació. F
2 b. Carboni, hidrogen, oxigen i nitrogen.

3 b. Les plantes són autòtrofes, i els animals, heteròtrofs.
4 b. Les substàncies orgàniques es troben exclusivament en els éssers vius i les inorgàniques en la matèria inerta.

5 Orgànul Cèl·lula vegetal Cèl·lula animal Cèl·lula procariota
Nucli Sí Sí No
Mitocondris Sí Sí No
Cloroplasts Sí No No
Ribosomes Sí Sí Sí
Aparell de Golgi Sí Sí No
Reticle endoplasmàtic Sí Sí No
Membrana plasmàtica Sí Sí Sí
Paret cel·lular Sí No Sí
Centrosoma No Sí No
6 c. El seu material genètic està lliure al citoplasma.

7 Procés Nutrició Relació Reproducció
L’arrel d’una planta creix cap a la foscor. X
Quan fa calor o fas exercici, sues. X
Quan necessites un extra d’oxigen als músculs, augmentes

X
la freqüència respiratòria.
Els cloroplasts de les plantes fan la fotosíntesi. X
Mitjançant la mitosi, a partir d’una cèl·lula eucariota

X
se’n formen dues.

Solucionari

SOLUCIONARI
LA BIOSFERA
Interpreta la imatge Saber més S
• El tití és un mamífer i la granota és un amfibi. Els dos tenen • Els animals són més rics que les plantes en lípids •
nutrició heteròtrofa i reproducció sexual. La diferència i en proteïnes, mentre que les plantes són més riques
és que els micos donen a llum a les cries i els amfibis ponen en aigua i glúcids.
ous, a més que necessiten un ambient en què hi haja aigua 7 Els organismes heteròtrofs necessiten alimentar-se
per a humidificar la pell. de la matèria orgànica d’altres éssers vius, com per exemple,
• Són arbres, amb arrels, tiges i fulles. Les tiges estan endurides la que produeixen els organismes autòtrofs. Si no existiren
i formen troncs, fet que els permet elevar les fulles a la cerca autòtrofs, els heteròtrofs s’extingirien.
de llum per a fer la fotosíntesi. Així mateix, les branques 8 És la funció que permet que els éssers vius cooperen
i fulles creen un ambient més obscur a les parts baixes o competisquen entre ells, com per exemple els llops
del bosc i més humit, perquè és difícil l’evaporació en una cacera, cooperen entre els membres de la bandada
de l’aigua. per capturar les preses.
També és la funció que permet rebre informació del medi,
com ara notar si fa fred o calor, o veure si hi ha menjar,
• El gos de veritat té les funcions de nutrició, relació i moure’s buscant les condicions més favorables.
i reproducció, i aquestes funcions les realitza per si mateix,
9 La majoria d’animals presenta un tipus de reproducció
sense dependre de l’acció humana.
sexual.
• Un bacteri té només una cèl·lula, atés que són éssers
Saber més
unicel·lulars. Una flor té un nombre molt elevat, variable,
de cèl·lules, ja que es tracta d’un organisme pluricel·lular. • S’anomena metamorfosi. Per exemple, el cuc de seda: es
transforma en un capoll, del qual ix una papallona, que després
• Significa que té unes característiques molt concretes,
d’apariar-se pon ous, dels quals ixen els cucs de seda.
que en encreuar dos gats domèstics entre si naixen gats
nous amb aquestes mateixes característiques. 10 Interpreta la imatge. El color blau que envolta la cèl·lula
correspon a la membrana plasmàtica, el citoplasma està
• R. L.
representat per un color marró, i el color rosaci i blau del mig
1 Interpreta la imatge. L’element més abundant correspon al nucli de la cèl·lula, en què es recull el material
en els éssers vius és l’oxigen i el menys abundant genètic. No és una coloració real, sinó una tinció.
és el calci. 11 Interpreta la imatge. En verd està representada la càpsula
2 Interpreta la imatge. L’oxigen continua sent l’element bacteriana, que és la coberta més externa del bacteri. La
predominant, tot i que el segon en els éssers vius és coberta intermèdia, en blau, correspon a la paret cel·lular
el carboni i a l’escorça terrestre és el silici. Quant als i la més interna, a la membrana plasmàtica, en color marró.
menys predominants, tant en els éssers vius com a En color violeta estan representats els ribosomes, i en blau
l’escorça terrestre és el calci. Silici, alumini i ferro, fosc, el material genètic, el qual es troba dispers al
que es consideren abundants a l’escorça terrestre, citoplasma.
entrarien en la categoria d’«altres», és a dir, molt poc 12 No eren vertaderes cèl·lules, sinó els buits que aquestes
abundants, en els éssers vius; en canvi, el carboni, van deixar en morir, perquè el suro és un teixit vegetal
l’hidrogen i el nitrogen, que es presenten com a abundants format de cèl·lules mortes.
en els éssers vius, entrarien en la categoria d’«altres»,
13 Perquè són les estructures més menudes capaces
poc abundants, a l’escorça terrestre.
de fer totes les funcions vitals.
3 Els éssers vius es diferencien de la matèria inerta perquè
14 Les funcions de la membrana plasmàtica són les
fan almenys tres funcions vitals: es relacionen, es
reprodueixen i es nodreixen. Exemples: un animal que es de reconeixement cel·lular, és una barrera selectiva per a
mou, una planta que produeix plantes noves, un animal l’intercanvi de matèria amb l’exterior de la cèl·lula, manté el
que menja. medi intern separat de l’extern, té receptors químics que
produeixen una resposta específica davant d’un senyal.
4 El bioelement propi de les substàncies orgàniques és
15 A la cèl·lula procariota es troba dispers al citoplasma
el carboni.
i a l’eucariota es troba dins del nucli.
5 Les substàncies inorgàniques són importants, ja que
16 La membrana plasmàtica és fina i deformable; la paret
realitzen funcions específiques en els éssers vius com
cel·lular és rígida i resistent al trencament per pressió, té la
a reguladores de reaccions químiques, transport de
funció de proporcionar la forma de la cèl·lula i atorgar-li una
substàncies, atés que formen part dels fluids interns
protecció mecànica. Alguns bacteris poden tindre una altra
o formen part d’estructures sòlides.
coberta denominada càpsula bacteriana, la funció de la qual
6 Els glúcids s’utilitzen com a primera font d’energia és fer de protecció enfront de la fagocitosi o enfront de
i els lípids s’acumulen al cos com una reserva energètica. condicions adverses.

Saber més 29 L’espècie és marcada pel nom dactilifera. El gènere pel nom
• Perquè el material genètic garanteix que els fills tinguen els Phoenix. Estan escrits en llatí.
mateixos caràcters biològics que els pares, és a dir, que les
30 Saber fer. Calamar: 1b, 2b, 4b, regne animals. Petúnia: 1b, 2b,
característiques biològiques de l’espècie es transmeten de
4a, regne plantes.
generació en generació.
Xampinyó: 1b, 2a, 3b, regne fongs. E. coli: 1a, regne moneres.
17 Interpreta la imatge. Comunes: nucli, ribosomes, Ameba: 1b, 2a, 3a, regne protoctists.
mitocondris, reticle endoplasmàtic, aparell de Golgi,
citoplasma i membrana plasmàtica. 31 RESUM
Exclusives cèl·lula animal: centrosomes i lisosomes. • Les característiques que permeten diferenciar els éssers
vius de la matèria inerta són la constitució per substàncies
Exclusives cèl·lula vegetal: vacúol, cloroplasts i paret cel·lular.
orgàniques i la realització de les funcions vitals.
18 Saber fer. a) L’objectiu serà de 20 augments.
• Les substàncies inorgàniques són les que poden estar
b) S’observarà a 200 augments.
també fora dels éssers vius, com l’aigua i les sals minerals.
19 Les cèl·lules dels organismes unicel·lulars són independents
• Les substàncies orgàniques són aquelles exclusives
i fan les funcions pròpies de cada individu, mentre que les
dels éssers vius; seran els glúcids, lípids, proteïnes
dels organismes pluricel·lulars són cèl·lules més
i àcids nucleics.
especialitzades i depenen les unes de les altres per a
sobreviure. • Les tres funcions vitals són la de relació, reproducció
20
i nutrició.
Els teixits són agrupacions de cèl·lules que realitzen
la mateixa activitat, mentre que els òrgans estan constituïts • Segons la nutrició es distingeixen dos tipus d’éssers vius:
per diverses classes de teixits (diverses activitats) per a els autòtrofs i els heteròtrofs.
portar a terme una funció en l’organisme.
• La cèl·lula és l’estructura més menuda que constitueix
21 Es troben en totes les plantes pluricel·lulars, tenen teixits de els éssers vius i té vida pròpia.
subjecció i farciment, de revestiment i conductors. No s’hi
• Les parts més importants d’una cèl·lula són la membrana
troben pròpiament òrgans i aparells, però, per analogia amb
plasmàtica, el citoplasma i el material genètic.
els òrgans animals, es parla en les plantes terrestres d’òrgans:
les fulles, que capten la llum solar i fan la fotosíntesi; les • Les cèl·lules procariotes són les que tenen el material
arrels, que capten nutrients i aigua del sòl; les tiges, que genètic dispers al citoplasma.
sostenen les parts aèries de la planta i transporten la saba; • Les cèl·lules eucariotes es caracteritzen per tindre el
les flors, que són l’òrgan encarregat de la reproducció. material genètic dins del nucli.
22 Es pot considerar un canvi en els processos fisiològics, ja • Els nivells d’organització cel·lular són els teixits, òrgans,
que han de sintetitzar substàncies noves que altres plantes sistemes i aparells.
no sintetitzen.
• Les adaptacions són modificacions estructurals, canvis
23 Els ratpenats, a més de les adaptacions necessàries per a en els processos fisiològics i variacions en les pautes de
l’ecolocalització (producció del so i grans orelles per a captar conducta que permeten que els éssers vius habiten medis
el so), presenten adaptacions estructurals per al vol, perquè molt distints.
han de desenvolupar una membrana entre els dits, els
• Anomenem espècie el conjunt d’individus
braços i el cos per a constituir unes ales, i presenten també
que comparteixen les mateixes característiques, es
variacions en les pautes de conducta, perquè fan hibernació
reprodueixen entre si i tenen una descendència fèrtil.
quan baixen les temperatures.
• En l’actualitat, els éssers vius es classifiquen en cinc
24 Interpreta la imatge. Animal – cordat – mamífer – carnívor
regnes: animals, plantes, fongs, protoctists i moneres.
– fèlid – Panthera – Panthera tigris.
25 Interpreta la imatge. La densitat és diferent; el felí A 32 Bioelement Ossos
(lleopard) té més taques i distribuïdes més regularment. Sals minerals Greix
26 Interpreta la imatge. El guepard (imatge B). Glúcid Glucosa
27 La taxonomia és la ciència que s’encarrega de classificar Lípid ADN
els éssers vius de forma jeràrquica segons les Àcid nucleic Carboni
característiques comunes que comparteixen. Utilitza dos
tipus de criteris diferents: els artificials i els naturals.
33 a. Els ribosomes són els únics orgànuls de les cèl·lules
Els primers són aquells que només consideren alguna
procariotes.
característica externa dels éssers vius; els segons
són els que busquen relacions de parentiu a partir b. L’ADN és el portador de la informació genètica que
de semblances existents, és a dir, en la genètica es transmet als descendents.
a més de les aparences externes.
c. Les cèl·lules procariotes estan envoltades per membrana
28 USA LES TIC. R. L. plasmàtica, càpsula i paret cel·lular.

SOLUCIONARI
LA BIOSFERA
34 2. – Són unicel·lulars: A.

Cèl·lules vegetals Cèl·lules animals – Són pluricel·lulars – 3.
Ribosomes Ribosomes 3. – Presenten nutrició heteròtrofa: B.
Reticle endoplasmàtic llis Reticle endoplasmàtic llis – Presenten nutrició autòtrofa: C.

41 a. No, són espècies diferents (tenen noms científics
Reticle endoplasmàtic Reticle endoplasmàtic
diferents).
rugós rugós
b. D’esquerra a dreta i de dalt a baix: Picus, Dryocopus,
Aparell de Golgi Aparell de Golgi Dendrocopos i Dendrocopos.
Mitocondri Mitocondri c. El nom comú és el que figura en la part superior,
i el científic, en la inferior, escrit en llatí.
Cloroplast Centrosoma
Nucli Nucli Maneres de pensar. Anàlisi científica
Vacúol central 42 COMPRENSIÓ LECTORA.

a. S’alimentaven unes cèl·lules d’altres.
b. Va obtindre protecció enfront d’altres cèl·lules
35 A) nucli; B) cloroplast; C) vacúol central; D) mitocondri; heteròtrofes.
E) ribosoma; F) citoplasma; G) aparell de Golgi; H) reticle
c. Que les eucariotes eren més grans, tenien el material
endoplasmàtic; I) paret cel·lular.
genètic a l’interior d’un nucli i van desenvolupar altres
36 Individu: organisme que realitza totes les funcions vitals. orgànuls cel·lulars.
Sistemes i aparells: conjunt d’òrgans que actuen 43 EXPRESSIÓ ESCRITA. R. L.
de forma coordinada. Si aquests són semblants, formaran
sistemes com l’ossi i, si són diferents, formaran aparells, Saber fer
com el locomotor.
44 100 nm = 0,000000001 m; 100 nm = 0,0000001 cm;
Òrgans: estructures constituïdes per diversos teixits
que porten a terme una funció determinada. 100 nm = 0,00001 mm.
Teixits: agrupacions de cèl·lules semblants que fan 45 5 μm = 0,000005 m; 5 μm = 0,0005 cm; 5 μm = 0,005 mm
la mateixa activitat. 46 R. G.
Cèl·lules: estructura més menuda capaç de realitzar 47 R. G.
totes les funcions vitals.
48 Un ribosoma mesura uns 30 nm de diàmetre, de manera que
37
caldria pintar un total de 30 quadrats.
Nombre Tipus de Tipus de
Regne
de cèl·lules cèl·lula nutrició
Autòtrofa o
Moneres Unicel·lular Procariota
heteròtrofa
Unicel·lular o Autòtrofa o
Protoctists Eucariota
pluricel·lular heteròtrofa
Fongs Pluricel·lular Eucariota Heteròtrofa
Plantes Pluricel·lular Eucariota Autòtrofa
Animals Pluricel·lular Eucariota Heteròtrofa
38 a) Eucariota animal; b) Procariota i eucariota vegetal;

c) Eucariota vegetal; d) Eucariota vegetal.
39 Vegeu la figura en la pàgina 85 del llibre de l’alumne.
40 a. Són unicel·lulars els éssers vius de les imatges A
i D, i pluricel·lulars els de les imatges B i C.
b. A, B i C presenten cèl·lules eucariotes, mentre
que la imatge D és d’una procariota.
c. Presenta nutrició autòtrofa C; presenten nutrició
heteròtrofa A i B; D pot presentar l’una o l’altra.
d. 1. – Presenten cèl·lules procariotes: D.
– Presenten cèl·lules eucariotes – 2.

.

EL REGNE ANIMAL. ELS ANIMALS VERTEBRATS
Et recomanem . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 244
Reforç i suport
Fitxa 1. Resum . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 246
Fitxa 2. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 247
• Esquemes muts
Fitxa 3. Característiques dels vertebrats. Tipus d’extremitats.
Sistema nerviós . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 248
Fitxa 4. Grups de vertebrats. Grups de peixos. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 249
Fitxa 5. Grups d’amfibis. Grups de rèptils. Grups de mamífers . . . . . . . . . . 250
Fitxa 6. Grups d’ocells . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 251
• Més competent
Fitxa 7. Els ocells cantadors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 252
Fitxa 8. Peix . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 254
Fitxa 9. Els ocells. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 256
Aprofundiment
Fitxa 10. Biologia dels taurons. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 258
Fitxa 11. Les plagues de rosegadors. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 260
Fitxa 12. Observació d’animals en diferents contextos . . . . . . . . . . . . . . 262
Fitxa 13. Aspectes essencials de rèptils, ocells i mamífers. . . . . . . . . . . . 264
ES0000000007461 575469_Tema_06-Unidad 06_41266.indd 238 25/11/2015 15:32:30

Autoavaluació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 267
• Controls
Control B . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 268
Control A. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 270

• Prova . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 276
Solucionari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 279


Comença el tema amb l’estudi de les característiques diferents tipus d’animals, com l’aprenentatge de l’observació E
generals dels animals i se’n citen algunes que són comunes, dels animals amb discerniment dels detalls més significatius. s
com ara la sensibilitat, el moviment, l’esquelet i la simetria, Es presenta també l’espècie humana com una espècie L
i que permeten caracteritzar diferents grups d’animals. destacada en el grup dels mamífers, amb característiques s
El grup dels animals vertebrats és bastant homogeni, molt peculiars. L’estudi dels aspectes comuns i específics d
ja que es correspon molt bé amb un grup caracteritzat ajudarà a valorar la singularitat de la nostra espècie, alhora t
per la columna vertebral, els tipus d’extremitats, que s’aprén a veure en els altres animals criatures que ens ò
les característiques de la pell, el medi en què viuen, són familiars i que convé respectar. E
el tipus de respiració, etc. Un últim apartat destaca la importància de molts animals t
Dins de cada grup es desenvolupen alguns dels trets que vertebrats en les activitats humanes: alimentació, producció, d
han servit per a caracteritzar-los com a grup, i s’introdueixen companyia... Aquest estudi contribueix també a motivar
modalitats que serveixen per a generar subgrups. Es facilita l’alumnat en l’estudi de la zoologia i a desenvolupar hàbits
així tant el coneixement dels caràcters generals dels de protecció i respecte pel món animal.
E
CONTINGUTS
SABER • El regne animal.

• Les característiques dels animals vertebrats.
• Els peixos.
• Els amfibis.
• Els rèptils.
• Els ocells.
• Els mamífers.
• L’ésser humà.
• La importància dels vertebrats per a les persones.
SABER FER • Realitzar un dibuix científic.

• Esbrinar què menja un mamífer per la dentadura.
SABER SER • Observar i estudiar els animals amb rigor.

• Respectar els animals del nostre entorn.

ó El repàs dels conceptes apresos en la unitat de la biosfera El recurs als criteris de classificació del regne animal pot
sobre les funcions vitals pot facilitar la comprensió del tema. ajudar a donar unitat a un grup amb espècies tan variades
Les modalitats de funcions de nutrició i reproducció solen com el dels animals vertebrats.
ser preses com a criteris per a diferenciar els principals grups Els conceptes de simetria radial i bilateral, que es
d’animals, però en els vertebrats són de gran importància desenvolupen en aquest mateix tema, també poden ajudar
també els detalls en les funcions de relació: locomoció, a diferenciar els grups d’invertebrats. No obstant això, com
òrgans dels sentits, etc. que es tracta de conceptes abstractes, pot resultar
El repàs dels nivells d’organització (teixits, òrgans, aparells...) interessant fer un breu exercici d’aplicació o una pràctica
també pot ajudar a comprendre millor els criteris de amb objectes de la vida quotidiana que posseïsquen aquests
diferenciació dels grups estudiats. tipus de simetria. Això permetrà aplicar-los als organismes
vius amb més propietat.
ESQUEMA CONCEPTUAL
Eucariotes, pluricel·lulars
• Carnívors
Nutrició heteròtrofa • Herbívors
Característiques
• Omnívors
generals Sensibilitat i moviment
Simetria radial i bilateral
El regne animal.
• Cap, tronc i cua
Els animals Invertebrats
vertebrats • Simetria bilateral
• Esquelet intern
Característiques • Columna vertebral
generals
• Extremitats articulades
• Sistema nerviós (encèfal, medul·la
Classificació espinal i nervis)
Peixos (cartilaginosos i ossis)
Amfibis (anurs i urodels)
Vertebrats Classificació Rèptils (fardatxos, tortugues, etc.)
Ocells (corredors, voladors)
Mamífers (monotremes,
marsupials i placentaris)
• Ramaderia
• Plagues
Importància
• Grans depredadors
• Investigació

EL REGNE ANIMAL. ANIMALS VERTEBRATS
ET RECOMANEM
EN LA XARXA LLIBRES
PÀGINES WEB La Gran Enciclopedia de los anfibios y reptiles

Atlas Portalpez.com. Web d’aquaròfils que presenta Diversos autors. Ed. Libsa. 2006.
seccions per a peixos d’aigua dolça i marina, calenta Descripcions acompanyades de fotografies de nombroses
i freda, i seccions per a terraris d’amfibis i rèptils, i també espècies de rèptils i amfibis del món, amb referències a les
per a mascotes ocells i mamífers. relacions evolutives.
Paraules clau: atlas, peces, mascotas, acuarios, terrarios. Conocer las aves
JAUME SAÑE. Ed. Lectio. 2009.
Recursos del Ministeri d’Educació. Web amb
nombrosos exercicis i recursos multimèdia. Descripcions sobre la biologia i la cria de nombroses espècies
d’ocells. L’autor és fotògraf i divulgador de la natura; les seues
Paraules clau: recursos, tic, biología, geología, secundaria, informacions abracen més de 70 països.
vertebrados.
Atlas de los mamíferos
Recursos de l’INTEF. Web del Ministeri d’Educació amb Diversos autors. Ed. Parramon. 2011.
nombrosos recursos per a professors i per a alumnes.
Llibre descriptiu que no es limita al reconeixement de les
Paraules clau: recursos, intef, biosfera, alumno, reino animal, espècies, sinó que explica gràficament molts detalls de la
vertebrados. seua biologia.
Los peces
APPS PER A TAULETES I TELÈFONS INTEL·LIGENTS Diversos autors. Ed. Parramon. 2009.
Vertebrados. Aplicació per a Android amb nombroses Guia de les principals espècies de peixos i d’altres vertebrats
làmines explicatives de l’anatomia i morfologia dels diversos aquàtics, amb descripcions amenes sobre la seua relació amb
grups d’animals vertebrats. És d’origen brasiler i els textos les activitats humanes.
estan en portugués. Autor: Positivo Informática. Categoria:
Educació.

Ensenyament
individualitzat
Reforç i suport
Aprofundiment
. DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

RESUM
Organismes pluricel·lulars, de cèl·lules eucariotes, de nutrició

heteròtrofa, amb sensibilitat i moviment.
Característiques
Es classifiquen en:
generals dels
animals • Vertebrats, amb columna vertebral i esquelet intern.
• Invertebrats, sense columna vertebral; poden tindre esquelet
o no tindre’n; l’esquelet pot ser intern o extern.
• Peixos. Cos fusiforme, extremitats en forma d’aletes, pell

coberta d’escates, poiquiloterms, respiren per brànquies,
ovípars. Dos grups principals segons l’esquelet: cartilaginosos
(esquelet de cartílag) i ossis (esquelet d’ossos).
• Amfibis. Extremitats en forma de potes, poiquiloterms,

respiren per pulmons i per la pell, que no presenta cap
coberta protectora, ovípars, presenten metamorfosi. Dos
grups principals: urodels (amb cua) i anurs (sense cua).
• Rèptils. Extremitats en forma de potes o sense potes, pell

coberta per escates, poiquiloterms, respiren per pulmons,
ovípars. Quatre grups principals: sargantanes i fardatxos,
tortugues, cocodrils i serps.
Vertebrats
• Ocells. Extremitats anteriors transformades en ales, pell

coberta de plomes, homeoterms, respiren per pulmons,
sense dents, amb bec corni, ovípars. Dos grups principals:
corredors (potes molt fortes i ales poc desenvolupades)
i voladors (ales molt desenvolupades).
• Mamífers. Extremitats en forma de potes, o d’aletes,

o d’ales, segons el medi on es desplacen, pell coberta
de pèls, homeoterms, respiren per pulmons, dents molt
especialitzades segons la forma d’alimentar-se, les femelles
desenvolupen glàndules mamàries. Tres grups principals:
monotremes (ovípars), marsupials (vivípars però completen
el desenvolupament al marsupi) i placentaris (vivípars, amb
placenta desenvolupada).
ACTIVITATS
1 Per a comprendre el quadre resum, has de buscar el significat d’aquestes paraules:

fusiforme, poiquiloterm, homeoterm, metamorfosi, marsupi i placenta.

Repàs acumulatiu
1 Indica quines d’aquestes característiques són comunes 6 Escriu, al costat del nom dels animals de l’activitat 3,
a tots els vertebrats. les paraules «poiquiloterms» (de sang freda) o
«homeoterms» (de sang calenta), segons corresponga.
• Tenen ales
• Tenen ossos 7 Escriu ara el nom de tots els animals de les qüestions 3,
• Es mouen 4 i 6 que hages assenyalat «amb potes», «amb dents»
i «homeoterms» i indica si pertanyen tots al mateix grup
• Alleten les cries
de vertebrats i quin és aquest grup.
• Tenen columna vertebral
• Tenen pell 8 Indica quins dels vertebrats següents es poden
• Respiren considerar beneficiosos per als ecosistemes o per
• Es desplacen per terra a l’ésser humà i explica per què.
• Ponen ous
• Tenen òrgans dels sentits • Vaques • Taurons
• Tenen pèls • Cavalls • Teuladins
• Tenen dents • Ovelles • Cocodrils
• Serps • Rates
• Gossos • Granotes
2 En què es diferencien els animals carnívors,
els herbívors i els omnívors? Escriu tres exemples
d’animals de cada tipus. 9 Indica quins d’aquests vertebrats poden ser perillosos
per a les persones.
3 Escriu, al costat del nom d’aquests grups d’animals,
les paraules «amb potes» o «sense potes»: • Coloms • Tigres
• Bous • Gats
• Serps • Tritons • Porcs • Ratolins
• Tortugues • Ocells • Conills • Truites
• Taurons • Fardatxos • Vampirs • Gavines
• Marsupials • Gripaus
• Cetacis • Monotremes
10 Escriu almenys tres exemples de vertebrats
beneficiosos que no isquen en la qüestió 8 i tres
4 Escriu, al costat del nom dels animals de l’activitat 3, exemples de vertebrats perjudicials que no siguen
les paraules «amb dents» o «sense dents», segons verinosos.
corresponga.
5 Indica quins dels següents conjunts d’animals pertanyen

al mateix grup de vertebrats i quins estan formats per
animals de grups diferents.
• Truita, polp, tauró.

• Granota, gripau, tritó.
• Serp, tortuga, cocodril.
• Ratpenat, colom, gallina.
• Dofí, tigre, cabra.

Esquemes muts
Nom: Curs: Data:
CARACTERÍSTIQUES DELS VERTEBRATS G
TIPUS D’EXTREMITATS ARTICULADES
SISTEMA NERVIÓS

Esquemes muts
Nom: Curs: Data:
GRUPS DE VERTEBRATS
GRUPS DE PEIXOS

Esquemes muts
Nom: Curs: Data:
GRUPS D’AMFIBIS G
GRUPS DE RÈPTILS
GRUPS DE MAMÍFERS

Esquemes muts
Nom: Curs: Data:
GRUPS D’OCELLS
PARTS D’UNA PLOMA

Més competent
Els ocells cantadors
Els ocells cantadors produeixen sons harmoniosos que El cant dels ocells no és innat; sí que ho és la produc-
competeixen en qualitat amb les produccions musicals ció de so, i així, un pollet nounat piula, o gralla, segons
humanes; no debades quan un cantant canta molt bé, l’espècie, sense que ningú li ho ensenye (fins i tot si el
es diu que «canta com un rossinyol». pollet ha nascut en una incubadora, en absència de la
Els ocells tenen un aparell fonador que rep el nom de mare). Però la producció dels sons harmònics ha
siringe, format per una membrana situada a la base d’aprendre-la dels pares, fins al punt que si un ocell
de la tràquea, on es bifurca en els dos bronquis. Unes cantador és criat per ocells d’una altra espècie, canta
fibres musculars fan vibrar la membrana aprofitant com l’altra espècie. És el cas dels passerells, que can-
l’eixida de l’aire i produeixen un so que és modulat ten com les aloses quan són criats als nius d’aquestes,
gràcies a diversos músculs de la tràquea que són ca- o els pit-rojos, que poden imitar el cant dels rossinyols
paços d’allargar-la, estrényer-la, acurtar-la i eixam- si els poden escoltar durant la criança.
plar-la, segons les necessitats, per produir les diferents El món dels ocells cantadors és complex i variat. Els
notes del cant. criadors d’aquests ocells procuren les millors condi-
cions perquè el cant dels seus ocells siga de la millor
qualitat, i s’organitzen certàmens i competicions.
Tràquea
Siringe
Pulmons
Sacs
aeris

Nom comú: Rossinyol (en anglés nightingale).

Nom científic: Luscinia megarhynchos
Descripció: Ocell de 15 cm de longitud, amb el dors de
color castany i ventre marró clar, que s’alimenta d’insec-
tes i altres invertebrats i d’algunes baies d’arbustos.
Encara que no hi ha diferències aparents entre els mas-
cles i les femelles, són els mascles els que canten, més
sovint al maig, en l’època d’apariament, ja que el mas-
cle usa el cant per a atraure la femella. El cant és prefe-
rentment nocturn, encara que també poden cantar de
dia. Són molt difícils d’observar i són coneguts princi-
palment pel cant.
ACTIVITATS
1
SENTIT D’INICIATIVA I ACTITUD EMPRENEDORA. Elabora 3 USA LES TIC. Afig els registres sonors a les fitxes. Si has
fitxes descriptives d’unes quantes espècies d’ocells elaborat les fitxes en suport informàtic, pots afegir-hi
cantadors, com la merla, el pinsà, el canari o la un enllaç als fitxers de so que has aconseguit, per a
cadernera. Pren com a model la fitxa descriptiva del escoltar-los quan vulgues.
rossinyol mostrada anteriorment, amb una fotografia Si has elaborat les fitxes en paper o cartolina, pots
o dibuix, el nom comú, el nom científic, el nom en anglés escriure un enllaç a una pàgina web on es puguen
i altres característiques peculiars. escoltar els sons de l’espècie descrita.
Obtindràs informació en diverses pàgines web
dedicades a aquests ocells, com la de la Sociedad de 4 COMPETÈNCIES SOCIALS I CÍVIQUES. Elabora una
Aves Canoras de Santander (www.avescanoras.org), presentació d’espècies sonores amb els seus registres
o en altres pàgines d’ornitologia, com la de la Sociedad sonors. Es pot plantejar el treball amb un equip de dues
Española de Ornitologia (www.seo.org). o tres persones. Amb les fitxes elaborades en suport
informàtic i amb enllaços a registres sonors, elaboreu
2 APRENDRE A APRENDRE. Obtín registres sonors gravant una presentació d’un bon nombre d’espècies.
els cants emesos per les espècies que has descrit en Es pot mostrar la presentació a classe, activitat que
les fitxes. Per a fer-ho pots acudir amb el teu aparell resultarà amena per la varietat d’imatges, l’aportació
registrador de so a algun paratge natural on siga dels sons i les múltiples anècdotes que poden sorgir en
coneguda la presència d’alguna de les espècies que les gestions per a obtindre informació o registres sonors,
has descrit. També pots recórrer a persones que crien i que enriquiran la presentació de la informació.
aquestes espècies en captivitat o demanar registres
sonors que poden col·leccionar les societats
d’ornitòlegs, canaricultors i altres aficionats als ocells
cantadors.
En la pàgina web Pajaricos, per exemple, s’ofereixen
registres sonors de nombroses espècies.

PEIX
4. Escates
3. Aleta dorsal
2. Línia lateral
1. Aleta
caudal
7. Columna vertebral
5. Opercle
6. Aleta ventral
1. 1 1.
2. 2 2.
3. 3 3.
4. 4 4.
5. 5 5.
6. 6 6.
7. 7 7.

PEIX
FISH
LE POISSON
FISCH
4. Escates
3. Aleta dorsal
2. Línia lateral
1. Aleta
caudal
7. Columna vertebral
5. Opercle
6. Aleta ventral
1. Caudal (Tail) Fin 1. Nageoire caudale 1. Schwanzflosse
2. Lateral line 2. Ligne latérale 2. Seitenlinie
3. Soft Dorsal Fin 3. Nageoire dorsale 3. Rückenflossenstrahl
4. Scales 4. Écailles 4. Schuppen
5. Operculum (Gill cover) 5. Opercule 5. Vorkiemendeckel
6. Pelvis Fin 6. Nageoire ventrale 6. Brustflossenstrahl
7. Spinal Cord 7. Colonne vertébrale 7. Wirbel Säule

ELS OCELLS
PĂSĂRILE
1. Ala
2. Columna
vertebral
6. Barbes
4. Coll 7. Raquis
3. Quilla 5. Bec
8. Canó
1. Aripă 1
2. Coloană vertebrală 2
3. Carenă 3
4. Gât 4
5. Cioc 5
6. Barbă 6
7. Rahis 7
8. Calamus 8

ELS OCELLS
THE BIRDS
LES OISEAUX
DIE VÖGEL
1. Ala
2. Columna
vertebral
6. Barbes
4. Coll 7. Raquis
3. Quilla 5. Bec
8. Canó
1. Wing 1. Aile 1. Flügel
2. Spinal column 2. Colonne vertébrale 2. Rückgrat
3. Keel 3. Bréchet 3. Brustbein
4. Neck 4. Cou 4. Kehle
5. Bill 5. Bec 5. Schnabel
6. Barbs 6. Barbules 6. Federfahne
7. Shaft 7. Rachis 7. Schaft
8. Calamus 8. Calamus 8. Spule

Biologia dels taurons
Tauró balena. Tauró blanc.
Taurons gat. Solraig.
FULL DE RUTA
Objectiu: conéixer les causes de l’èxit ecològic dels Fonts d’investigació:

taurons i del perill de desaparició que corren algunes • Tiburonpedia. Pàgina web de curiositats sobre
espècies actualment. els taurons.
Investigacions suggerides: • Tiburones-National Geographic. Pàgina web de la
prestigiosa revista National Geographic. Paraules clau:
• Anatomia dels taurons.
peces, tiburones, national, geographic.
• Hàbits alimentaris dels taurons i els conflictes amb
els interessos humans: pesca, turisme, etc. Presentació: pòster d’1,50 ◊ 2 m.
• Cicle biològic dels taurons: llocs d’apariament,
independència de les cries, taxa de reproducció, etc.
• Efectes de la contaminació i del calfament global Realització: equip de quatre membres.
sobre els taurons.

• Els taurons existeixen sobre la Terra des de fa 450 milions d’anys.

• Encara que les espècies actuals són diferents dels primitius taurons, el tipus
modern de tauró existeix des de fa 100 milions d’anys, per tant, va ser con-
temporani de molts dinosaures (que s’extingiren fa 70 milions d’anys).
• Actualment hi ha 465 espècies de taurons. Es tracta majoritàriament d’espè-
cies àpex en els seus ecosistemes, o siga, depredadors de depredadors. La
seua desaparició posaria en perill l’equilibri dels ecosistemes marins.
• Són animals molt actius; viuen en oceans oberts i recorren grans distàncies
buscant aliment i llocs aptes per a la reproducció. Hi ha espècies de taurons
especialitzades en zones costaneres, altres de grans fons marins, i algunes,
com el solraig clapejat, pot viure també en aigües salobres.
• Totes aquestes dades ens fan pensar en un gran èxit ecològic de les espècies
de taurons. Les explicacions principals per a aquest èxit cal buscar-les en les
peculiaritats de la seua anatomia.
EL QUE HAS DE SABER
• L’esquelet dels taurons no és de peces òssies, sinó de peces cartilaginoses.

Això els confereix més lleugeresa i flexibilitat en el moviment.
• Les dents dels taurons estan col·locades en diverses fileres. Es van renovant
amb el temps; les dents noves desplacen les velles o substitueixen les que van
perdent. Les dents sí que són de teixit ossi, dur i tallant.
• La pell dels taurons es compon de diminutes plaques molt dures i gruixudes
amb una protuberància externa que li dóna una consistència com si fóra de
paper de vidre. Això els suposa una protecció contra depredadors, i a més
ofereix poca resistència al lliscament per l’aigua. Internament, les plaques
s’uneixen als músculs del cos per mitjà de plaques de col·lagen i així la pell
actua d’esquelet extern que facilita els moviments.
• Entre els òrgans dels sentits dels taurons destaca la línia lateral, comuna
a la majoria dels peixos, que és una depressió en forma de línia que allotja
nombroses cèl·lules sensitives que informen l’animal de la direcció i la intensitat
del moviment de l’aigua, provocat pel seu propi moviment o pel moviment
d’altres objectes pròxims.
Destaquen també les ampul·les de Lorenzini, òrgans específics dels taurons,
que detecten les variacions d’intensitat d’un camp elèctric, per això detecten
la presència pròxima d’altres éssers vius.

Les plagues de rosegadors
FULL DE RUTA
Objectius: • Procediments de lluita, químics i biològics, per a reduir

• Conéixer els danys provocats pels rosegadors les poblacions de rosegadors.
al camp, a les activitats agroalimentàries • Efectes perjudicials per a la salut de la presència
i als habitatges. de rosegadors als habitatges.
• Relacionar la presència de rosegadors amb la • Malalties transmeses pel contacte amb els rosegadors,
transmissió d’algunes malalties infeccioses. per la mossegada o pel contacte amb els seus
• Mostrar els procediments de lluita contra les plagues excrements.
de rosegadors i les mesures de prevenció contra • Mesures per a previndre la invasió de rosegadors
la invasió de rosegadors als habitatges. als habitatges.

• Reconeixement de les principals espècies de rosegadors • FAO. Pàgina web de l’Organització de les Nacions
i la seua distinció d’espècies de micromamífers Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura, dedicada
beneficiosos. a problemes d’alimentació, que en la secció agrícola
• Descripció de la biologia dels rosegadors i de les fa recomanacions per a previndre diverses plagues.
raons per les quals són espècies tan prolífiques. • Butlletí web de l’Organització Mundial de la Salut (OMS).
• Descripció d’algunes plagues conegudes de rosegadors
Presentació: presentació digital amb alguna aplicació
subterranis i els efectes que produeixen en els cultius.
informàtica.
• Mesures de prevenció ecològiques que es poden
prendre per a previndre l’augment de les poblacions Duració de l’elaboració: una setmana.
de rosegadors en el medi rural.
Realització: equip de tres membres.

• Els rosegadors (rates, ratolins, rates talperes i talpons) tenen una taxa de
reproducció molt elevada i s’alimenten de productes agrícoles d’interés ali-
mentari i econòmic per a l’ésser humà.
• Les rates i els ratolins solen constituir una amenaça contra els magatzems de
productes agrícoles: sitges de cereals, magatzems de fruites i hortalisses.
Mentre que les rates talperes i els talpons malmeten les plantacions agríco-
les, especialment de fruiters, perquè són subterranis i s’alimenten de les ar-
rels de les plantes.
• A aquests problemes cal afegir el fet que rates i ratolins, com que habiten als
mateixos llocs que les persones, poden ser vehicles de transmissió de malal-
ties infeccioses.
• No s’han de confondre els rosegadors amb els petits insectívors: musaranyes
i talps. Aquests últims són micromamífers beneficiosos que s’alimenten d’in-
sectes i altres invertebrats perjudicials per a les plantacions agrícoles. Es
diferencien dels rosegadors pel seu musell llarg i estret i una dentició més
semblant a un carnívor, amb ullals i queixals punxeguts.
EL QUE HAS DE SABER
• Reproducció. Els rosegadors són molt prolífics. S’aparien durant tot l’any,
adquireixen la maduresa sexual als quatre o cinc mesos de vida, completen
el desenvolupament embrionari entre dos i tres mesos, i tenen unes cinc cries
cada vegada.
• Hostatgers. Rates i ratolins allotgen nombrosos paràsits (puces, polls, àcars...);
quan l’animal mor, els paràsits abandonen el cadàver i busquen un nou
hostatger, que poden ser els habitants de la casa on habita el rosegador.
• Infeccions. La mossegada d’aquests animals també pot transmetre malalties
infeccioses.
• Hàbitat. Rates i ratolins tendeixen a fer els caus a les cases o prop de les cases
habitades, per l’oportunitat d’aconseguir aliment i per buscar recer contra el fred
a l’hivern.

TREBALLS D’AULA
Observació d’animals en diferents contextos

L’ENTORN URBÀ
Una passejada per qualsevol ciutat ens permet observar bastants animals, i
en especial, ocells. Els teuladins, els coloms i els estornells són ocells molt
freqüents a totes les ciutats. En zones marines i també en algunes ciutats
d’interior en què hi ha rius, es troben gavines. Són animals que viuen de les
deixalles, fàcils de trobar en l’entorn urbà. En zones concretes es poden tro-
bar també ocells com la garsa, la merla i el tudó (una varietat silvestre de
colom). Tots aquests són més propis dels camps, però, a poc a poc, s’han
anat instal·lant a les zones perifèriques de les ciutats. Entre els mamífers, a
banda de rates i ratolins, és fàcil observar també ratpenats volant al capves-
pre en zones on hi ha parcs i jardins.
TOLLES I LLACUNES
En els entorns lacustres es poden observar, sobretot, peixos, amfibis i ocells. És

fàcil trobar-hi peixos com la gambúsia (un petit animal introduït), el gatet, la
perca, la carpa... En algunes vores cobertes de vegetació aquàtica viuen els cu-
llerots i es pot veure alguna granota adulta. Quant als ocells, els més abundants
a les tolles i llacunes són els anàtids: ànecs collverd, xibecs, ànecs cullerot, xar-
xets, morells cap-roig i altres. A més d’aquests, és fàcil trobar-hi cabussons,
polles d’aigua i fotges. L’arpella vulgar és l’ocell rapaç més important d’aquest
ecosistema i se sol trobar sobrevolant-lo en cerca d’aliment.
ANIMALS DE LES MUNTANYES
• Unes bones botes i uns prismàtics és tot el que ens fa falta per a passar un
dia a la muntanya i observar una bona quantitat d’espècies d’animals. Això
sí, si volem veure mamífers, és imprescindible eixir abans que isca el sol,
buscar informació de quins animals hi ha i on es troben, dins de la zona on
anem, i amagar-se bé. Recorda que cal posar-se en contra del vent, ja que, si
el vent està a esquena nostra, qualsevol animal que observem ens olorarà
immediatament i fugirà.
• Entre els animals de muntanya més impressionants hi ha les cabres salvatges.
No són animals fàcils de trobar, però abunden en algunes serres. L’isard
també és relativament comú. Tots viuen a les zones més altes.
• Un animal molt fàcil de veure en algunes muntanyes és el voltor, que fa niu
als penyals. Amb una mica de sort, trobaràs un conjunt de nius habitat per
una població d’aquests grans ocells.
• Recorda que mai no s’ha de fer una excursió d’aquest tipus sense companyia
i sense tindre un guia o un acompanyant expert.

PROCEDIMENT
Cerca i observació d’animals Suggeriments per a l’observació

1 Busca informació sobre els llocs pròxims a casa 1 No és fàcil utilitzar els prismàtics ràpidament, així és
teua en què es puguen observar animals amb facilitat. que procura tindre’ls més o menys enfocats per a
Intenta trobar itineraris i informació a l’ajuntament la distància a què es troben els animals que observaràs.
de la teua localitat. Amb aquesta finalitat, una vegada instal·lat al teu lloc,
2 Busca un lloc adequat per a l’observació. enfoca algun arbre llunyà i assegura’t que el veus
bé.
3 Observa l’entorn primerament a simple vista. Busca
els ocells que puga haver-hi al cel o posats en terra,
2 Quan veges un animal a simple vista, fixa’t també en la
als arbres o a l’aigua. Altres animals que és fàcil trobar seua posició respecte a algun punt de referència clar:
són mamífers, com ara gats i rosegadors, i rèptils, com un arbre, una casa, un tossal, etc.
les sargantanes. 3 Si observes un animal en moviment, recorda que has
4 Una vegada localitzat un exemplar, observa’l amb de girar la roda d’enfocament dels prismàtics a mesura
els prismàtics i fixa’t en les característiques més que s’allunya o s’acosta. Això requereix una certa
importants: color, mida, forma del cos, etc. pràctica.
ACTIVITATS
1 Pots ampliar la llista d’animals que figuren en la 3 Si vius en una ciutat costanera, pots fer una descripció
descripció de l’entorn urbà afegint-hi noms d’espècies semblant a la realitzada per a les tolles i llacunes, però
d’animals que sols trobar en els itineraris normals que referida a les espècies que es troben al litoral.
fas per la localitat on vius: rèptils, ocells i mamífers.
Dels tres grups, el d’ocells pot ser el més nombrós, 4 En quin dels tres entorns descrits en la fitxa és més
per la facilitat que tenen de traslladar-se del medi rural probable observar espècies en perill d’extinció? Indica
al medi urbà. Confecciona una llista amb els animals alguna raó de per què es concentren més en aquest
que has pogut observar. medi les espècies amenaçades. Fes una llista breu
d’espècies en perill d’extinció típiques del país on vius.
2 Un entorn on pots observar molts animals a la ciutat
són les pescateries. Vés a una pescateria i fes una llista
de les diferents espècies que hi observes. Fes la llista
diferenciant els animals vertebrats dels invertebrats.

TREBALLS D’AULA
Aspectes essencials de rèptils, ocells i mamífers

Grup:
Pell coberta de:
Extremitats:
Respiració:
Alimentació:
Altres característiques:
Grup:
Pell coberta de:
Extremitats:
Respiració:
Alimentació:
Grup:
Pell coberta de:
Extremitats:
Respiració:
Alimentació:
ACTIVITATS
1 Què tenen en comú els tres grups de vertebrats 3 Atenent la temperatura corporal, quins dos grups es
d’aquesta fitxa? podrien diferenciar?
2 Atenent la forma de reproducció, es podrien 4 Hi ha un grup de mamífers que es reprodueix per mitjà

diferenciar dos grups d’animals entre els que d’ous, quin és? Per què penses que se’ls classifica entre
hi ha representats en aquesta fitxa. els mamífers i no entre els rèptils o els ocells?
Quins grups serien?

Autoavaluació

D

AUTOAVALUACIÓ
Nom: Curs: Data:
1 Els animals es classifiquen segons que tinguen o no: 7 Què és un anur?

a. Potes. a. Una espècie de rèptil.
b. Columna vertebral. b. Un tipus de peix.
c. Orelles. c. Un grup d’amfibis.
d. Cèl·lules eucariotes. d. Una classe de salamandra.
2 Si un animal es divideix en dues parts simètriques 8 Quin és l’eix central d’una ploma?
per mitjà d’un pla imaginari: a. L’opercle.
a. Presenta simetria radial. b. Les barbes.
b. Presenta simetria lineal. c. El canó.
c. Presenta simetria bilateral. d. El raquis.
d. No és una simetria real.
9 Quina classe d’ocells tenen quilla?
3 Els voltors i les hienes són animals: a. Els ocells voladors.
a. Depredadors. b. Els ocells corredors.
b. Paràsits. c. Totes els ocells en tenen.
c. Omnívors. d. La quilla no és dels ocells, sinó dels peixos.
d. Carronyers.
10 Un mamífer que pon ous, com s’anomena?
4 Quina característica és comuna a tots els vertebrats? a. Marsupial.
a. Tenen pèl. b. Ovomamífer.
b. Tenen esquelet intern. c. Monotrema.
c. Són poiquiloterms. d. Placentari.
d. El cos té forma fusiforme.
5 Què significa tindre el cos fusiforme?

a. Que a les extremitats tenen aletes.
b. Que té el cos recobert d’escates.
c. Que té més estretes les parts de davant i de
darrere que el centre.
d. Que no poden regular la temperatura corporal.
6 Què tenen els peixos ossis que no tinguen

els cartilaginosos?
a. Brànquies.
b. Opercle.
c. Línia lateral.
d. Denticles.
1 b; 2 c; 3 d; 4 b; 5 c; 6 b; 7 c; 8 d; 9 a; 10 c.
SOLUCIONS

Nom: Curs: Data:
1 Enumera les característiques comunes dels animals. A continuació, indica quines característiques serveixen
per a classificar-los.
2 Completa aquesta taula.
GRUP FORMA D’ALIMENTAR-SE ANIMALS
Sedimentívors Cuc de terra, holotúria
S’alimenten a costa d’altres éssers vius, sense arribar

a matar-los.
Carronyers
S’alimenten de les partícules orgàniques xicotetes presents

en l’aigua, que porten cap a la boca.
Llops, tigres
3 Completa el text amb aquestes paraules.
esquelet intern – nerviós – vèrtebres – medul·la espinal – columna vertebral – encèfal – nervis
Els animals vertebrats posseeixen un sistema molt desenvolupat, situat en posició dorsal.
Està format per l’ , que es troba al cap, la ,
protegida per la columna vertebral, i els , que es ramifiquen per tot el cos.
Tenen un que els permet el moviment, protegeix els òrgans i sosté el cos.
L’eix principal és la , formada per una sèrie de peces articulades, les .
4 Enumera les classes de vertebrats que hi ha i posa dos exemples de cada un.
5 Quines són les diferències entre un anur i un urodel? Quins animals pertanyen a aquests grups?

CONTROL B
6 Relaciona cada tipus de rèptil amb la seua descripció.
caiman – tortuga d’estany – sargantana – boa – camaleó – cobra – cocodril – tortuga
El cos és allargat i la majoria presenta una cua de la qual es poden desprendre.
El cos és curt i ample, protegit per un closca.
Tenen un llarg musell amb nombroses dents. El tronc és robust i usen la cua per a nadar.
Es desplacen reptant mitjançant un moviment ondulatori.
7 Fes un dibuix esquemàtic d’una ploma i assenyala’n les parts.
8 En què es diferencien els ocells corredors dels voladors?
9 Escriu tres característiques de l’ésser humà i comenta-les.
10 Quin tipus de benefici creus que ens proporciona cada un d’aquests vertebrats?


Nom: Curs: Data:
1 Com classifiquem els animals segons la procedència de l’aliment? De què s’alimenta cada grup?
En quin grup es trobaria l’ésser humà? Justifica la resposta.
2 Quines característiques són comunes a tots els animals vertebrats?
3 Retola aquest dibuix.
4 Què és la bufeta natatòria i per a què serveix? Quina classe de peixos en tenen?
5 Quines són les característiques més importants dels amfibis? Què vol dir que hibernen?

CONTROL A
6 Per què els rèptils reben aquest nom? Quines altres característiques són comunes a quasi tots els rèptils?
7 Per què els ossos dels ocells són prims i molts estan buits? Què vol dir que tenen
el cos fusiforme? Amb quins altres vertebrats comparteixen aquesta última característica?
8 Què tenen els mamífers que no tinguen la resta de vertebrats? Com s’anomenen els mamífers
que no disposen de placenta, sinó que completen el desenvolupament en una bossa externa?
9 Completa aquestes descripcions de l’ésser humà.
Les extremitats anteriors són els que acaben en les mans amb el dit
, que facilita la manipulació d’objectes.
Som , ja que utilitzem les extremitats posteriors, les , per a desplaçar-nos
i ho fem amb una postura dreta.
10 Per què cal protegir els animals vertebrats? Posa exemples de vertebrats que aporten un benefici,
altres que siguen perjudicials i comenta’n algun que siga tant beneficiós com perjudicial.

Activitats
Control B Control A
B3-2. Descriure les funcions comunes B3-2.1. Comprén i diferencia

a tots els éssers vius i diferenciar entre la importància de cada funció per 1
nutrició autòtrofa i heteròtrofa. al manteniment de la vida.
dels éssers vius i relaciona els animals
morfològiques principals dels diferents 1i2
i les plantes més comuns amb el seu
grups taxonòmics.
grup taxonòmic.
B3-4. Categoritzar els criteris que
B3-4.1. Identifica i reconeix exemplars
serveixen per a classificar els éssers
característics de cada un d’aquests grups,
vius i identificar els principals models 10 10
i destaca la importància biològica que
taxonòmics a què pertanyen
tenen.
els animals i les plantes més comuns.
B3-5. Descriure les característiques
B3-5.1. Discrimina les característiques
generals dels grans grups taxonòmics 1, 2, 5, 6, 7, 8
generals i singulars de cada grup 3, 4, 5, 6, 8 i 9
i explicar la importància que tenen i 9
taxonòmic.
en el conjunt dels éssers vius.
B3-6.1. Associa invertebrats comuns amb
2
el grup taxonòmic a què pertanyen.
B3-6. Caracteritzar els principals
grups d’invertebrats i vertebrats. B3-6.2. Reconeix diferents exemplars
de vertebrats i els assigna a la classe 2, 4, 5 i 6 3
a què pertanyen.
B3-7. Determinar a partir de B3-7.2. Relaciona la presència de
l’observació les adaptacions que determinades estructures en els animals
7i8 4i7
permeten als animals i a les plantes i les plantes més comuns amb la seua
sobreviure en determinats ecosistemes. adaptació al medi.
Control B
1 Són éssers pluricel·lulars, formats per cèl·lules eucariotes; Els animals es poden classificar principalment atenent
tenen nutrició heteròtrofa, amb capacitat per a moure’s el tipus d’esquelet (amb columna vertebral o sense);
i desplaçar-se; posseeixen gran sensibilitat als canvis també atenent el tipus de moviment (amb extremitats
produïts en l’entorn i la gran majoria posseeixen esquelet, tipus pota, tipus aleta, tipus ala o sense extremitats),
intern o extern. la forma de reproducció (ovípars o vivípars), la modalitat
de respiració (per pulmons, per brànquies o per tràquees).
2 GRUP FORMA D’ALIMENTAR-SE ANIMALS
Sedimentívors Prenen la matèria orgànica del sediment que ingereixen. Cuc de terra, holotúria
Paràsits S’alimenten a costa d’altres éssers vius, sense arribar a matar-los. Sangonera, mosquit
Carronyers Consumeixen cadàvers d’altres animals. Voltors, hienes
S’alimenten de les partícules orgàniques xicotetes presents en

Filtradors Esponges, balenes
l’aigua, que porten cap a la boca.
Depredadors Són animals que trien i capturen les preses. Llops, tigres

3 Els animals vertebrats posseeixen un sistema nerviós molt Control A
desenvolupat, situat en posició dorsal. Està format per
l’encèfal, que es troba al cap, la medul·la espinal, 1 Carnívors: s’alimenten d’altres animals; herbívors: s’alimenten
protegida per la columna vertebral, i els nervis, que es de plantes; omnívors: s’alimenten tant d’aliments d’origen
ramifiquen per tot el cos. animal com vegetal.
Tenen un esquelet intern que els permet el moviment, L’ésser humà és omnívor, ja que s’alimenta tant de productes
protegeix els òrgans i sosté el cos. L’eix principal és la d’origen animal com vegetal.
columna vertebral, formada per una sèrie de peces
2 – Tenen un esquelet intern, d’ossos i cartílags, que protegeix
articulades, les vèrtebres.
els òrgans interns i permet un moviment equilibrat.
4 Peixos: tauró, peix espasa; Amfibis: gripau, salamandra; – L’esquelet s’organitza entorn de la columna vertebral.
Rèptils: serp, cocodril; Ocells: falcó, gavina; Mamífers: rabosa,
– Presenten simetria bilateral.
gat.
– Posseeixen extremitats articulades en forma de pota, aleta
5 Els anurs són amfibis que no tenen cua; pertanyen a aquest o ala.
grup les granotes i els gripaus. Tenen el cos curt i les potes
– Presenten un sistema nerviós molt desenvolupat, les parts
posteriors estan més desenvolupades que les anteriors.
principals del qual són l’encèfal, al cap, protegit pel crani, i
Els urodels, en canvi, són els amfibis amb cua. A aquest grup la medul·la espinal, al dors, protegida per la columna
pertanyen les salamandres i els tritons. Tenen el cos allargat i vertebral.
quatre extremitats que són de la mateixa longitud.
– El cos es troba organitzat en cap, tronc i cua, i del tronc
6 • El cos és allargat i la majoria presenta una cua de la qual sorgeixen les extremitats.
es poden desprendre. Camaleó, sargantana.
3 Cal assenyalar el cap, la columna vertebral, el tronc, la cua
• El cos és curt i ample, protegit per un closca. Tortuga i les potes, amb els ossos de l’esquelet intern.
d’estany, tortuga.
4 La bufeta natatòria és un òrgan en forma de sac que es pot
• Tenen un llarg musell amb nombroses dents. El tronc és
omplir de gas o buidar-se per a ascendir o descendir en
robust i utilitzen la cua per a nadar. Caiman, cocodril.
l’aigua. En tenen els peixos ossis.
• Es desplacen reptant mitjançant un moviment ondulatori.
Cobra, boa.
5 Són animals terrestres, encara que no poden abandonar
l’aigua completament perquè es reprodueixen i es
7 R. G. Parts de la ploma: raquis, eix central; barbes, branques desenvolupen en l’aigua, i la majoria són carnívors. Tenen
laterals; canó, peça d’inserció a la pell. una pell molt fina i nua, amb quatre extremitats en forma de
8 Els ocells voladors posseeixen quilla, que subjecta els pota. Són animals poiquiloterms i un gran nombre hiberna, la
músculs de les ales, les quals estan molt desenvolupades. qual cosa vol dir que es mantenen inactius i en repòs absolut
Les potes són curtes i estan poc desenvolupades. enterrats a terra o davall d’alguna roca durant
Els ocells corredors no tenen quilla i les ales són curtes i no l’hivern.
els permeten volar. Per contra, les potes són més llargues i 6 Reben aquest nom perquè es desplacen reptant, és a dir,
estan més desenvolupades. arrossegant el ventre per terra. A més d’aquesta
9 R. M. Es poden considerar tres característiques d’aquestes: característica, tenen en comú:
– Mans i peus amb cinc dits. A les mans, el polze és – Tindre el cos cobert d’escates, a vegades molt dures,
oposable. en forma de closca.
– Locomoció bípeda, o siga, amb les extremitats inferiors, – Excepte les serps, tots posseeixen quatre potes.
facilitada pel fet de tindre els ulls en posició frontal. – Tenen cua llarga i acabada en punta.
– Mamelles només al pit. – Són poiquiloterms, per això a baixes temperatures són
– Poc de pèl a la pell, només abundant al cap, axil·les i pubis. lents i a l’hivern solen hibernar.
– Pell amb nombroses glàndules sudorípares que permeten 7 Són prims i buits perquè d’aquesta manera el cos és més
refrigerar el cos en situacions de molta calor. lleuger i així es facilita el vol. El cos fusiforme és quan tenen
– Els nounats estan poc desenvolupats i s’alimenten de llet el cos més estret a la part de davant i la part de darrere que
materna durant molt de temps. al centre. Comparteixen aquesta característica amb els
peixos.
– El cervell està molt desenvolupat i es desenvolupa
un llenguatge complex de veus i signes gràfics. 8 La majoria són vivípars, les cries es desenvolupen a l’interior
10
del cos matern. Tenen el cos cobert de pèls. Al cap
– El besuc serveix d’aliment.
destaquen les orelles. Són homeoterms.
– Els llops són grans depredadors i mantenen l’equilibri de
Els marsupials no completen el desenvolupament a l’interior
les poblacions d’herbívors.
de la mare, sinó que naixen poc desenvolupats i completen
– El gat és un animal de companyia; al camp és també molt
el desenvolupament en una bossa externa o marsupi.
útil com a depredador de rosegadors.
9 Braços; polze oposable; bípedes; cames.

10 Cal protegir els animals vertebrats perquè compleixen una Tots els que hem citat com a perjudicials poden ser també
funció important en els ecosistemes que els envolten, fins beneficiosos:
i tot molts aporten beneficis a l’ésser humà. – Rates i ratolins ens serveixen com a animals per a
Aporten un benefici: vaques, cavalls, gossos, mules, animals l’experimentació científica i en algunes cultures també
insectívors, conillets d’Índies… com a aliment.
Són perjudicials: els rosegadors (rates, ratolins), les serps – Les serps verinoses i els grans depredadors mantenen
verinoses i, eventualment, els grans depredadors. l’equilibri en les poblacions d’herbívors, dels quals
s’alimenten.

.

Nom: Curs: Data:
Clara i Anna passejaven per un prat verd i humit quan

van veure una cosa que es movia reptant entre l’her-
ba. Anna, amb una tremenda fòbia a les serps, va
quedar aterrida. Però Clara li va dir que no s’espan-
tara, que a pesar que era un rèptil, no es tractava d’una
serp, que aquest animaló era un vidriol o llisona (An-
guis fragilis) i que no era gens perillós. De fet, ni tan
sols pertany al grup de les serps.
En realitat, el vidriol és un fardatxo que no té potes
i que rep diversos noms vulgars en diferents llen-
gües: escáncer en gallec, zirauna en èuscar, lución en castellà… Els adults tenen el cos cobert d’escates grosses
i brillants i fan de 30 a 40 centímetres de longitud. És fàcil diferenciar el vidriol d’una serp, ja que els seus ulls
tenen parpelles mòbils, mentre que els ulls de les serps estan coberts d’una escata transparent i fixa. Quan
l’agafem per la cua, el vidriol mateix la secciona igual que les sargantanes i fardatxos; aquest fenomen s’ano-
mena autotomia.
Igual que els altres rèptils, el vidriol cau en letargia entre els mesos d’octubre i març. A la primavera s’aparia i els
ous (de 6 a 24) es coven a l’interior de la femella durant tres a cinc mesos. Cada nou vidriol acabat de nàixer me-
sura uns 10 centímetres i viu uns 50 anys. Al contrari que els altres fardatxos, als quals els agrada d’estirar-se al
sol, el vidriol s’estima més les tenebres i la frescor; és més aviat nocturn i, sobretot, crepuscular. El seu aliment
preferit són els cucs de terra, els llimacs o bavoses i les larves d’insectes.
1 Anna vol saber més coses del vidriol i ha decidit construir una taula on figuren les seues característiques més importants.
Ratlla les que no li corresponguen.
Anguis fragilis
Respiració pulmonar / branquial / traqueal / per la pell
Reproducció vivípara / ovípara / ovovivípara / sexual / asexual
Nutrició autòtrofa / heteròtrofa
Temperatura homeoterma / poiquiloterma
Pell escates / plomes / pèls
Esquelet cartilaginós / ossi / intern / extern / amb vèrtebres / sense vèrtebres
Ulls amb parpelles / sense parpelles
Alimentació carnívor / herbívor / omnívor
2 Què significa que el vidriol cau en letargia? Explica què significa i escriu un sinònim que puga substituir
aquesta paraula en el text que acabes de llegir.
Significat:
Sinònim:

3 L’Anguis fragilis és un rèptil i sabem que els ocells i els mamífers aparegueren a la superfície terrestre
per evolució a partir de certs rèptils. Com a conseqüència d’aquest fet, aquestes tres classes de vertebrats
posseeixen moltes característiques comunes.
Tanmateix, també són moltes les característiques que les diferencien. Quina d’aquestes característiques
no és comuna a aquestes tres classes de vertebrats?
a. La pell mai no està nua, està protegida per escates, plomes o pèl.
b. Les tres classes poden regular la temperatura corporal.
c. Tenen un sistema nerviós complet amb encèfal, medul·la espinal i nervis.
d. Tots tenen respiració pulmonar.
4 Tot i que ocells i mamífers evolucionaren a partir de certs rèptils, ho van fer de forma paral·lela i podem
dir que no tenen un avantpassat comú perquè les seues línies evolutives se separaren ja en els primers rèptils,
fa més de 350 milions d’anys. Malgrat això, tenen moltes característiques comunes. Quines d’aquestes
característiques són comunes a ocells i mamífers?
Característica Sí No
Tots són homeoterms.
A la pell tenen glàndules sudorípares.
Ambdues classes han conquistat tant el medi terrestre com l’aeri i l’aquàtic.
Tots són ovovivípars.
Tenen quatre extremitats.
Tots tenen dues orelles.
5 En aquestes fotografies pots veure dos vertebrats més: a l’esquerra una salamandra (Salamandra salamandra)
i a la dreta un dragó (Tarentola mauritànica). Molta gent els confon, però en realitat només s’assemblen en l’aspecte
exterior, perquè la salamandra és un amfibi i el dragó és un rèptil. Descriu-los completant la taula.
Respiració: Reproducció:
Pell: Esquelet:
traqueal, vivípars, Hàbitat:
nua, ossi,
pulmonar, ovípars, sec, humit
escatosa cartilaginós
branquial ovovivípars
Salamandra
Dragó

Competències que
s’avaluen
B3-5. Descriure les B3-5.1. Discrimina les

Competència
característiques generals dels característiques generals
matemàtica i
grans grups taxonòmics i explicar i singulars de cada grup 1, 2, 3, 4 i 5
la importància que tenen en el taxonòmic.
conjunt dels éssers vius.
Competència B3-6. Caracteritzar els principals B3-6.2. Reconeix diferents

matemàtica i grups d’invertebrats i vertebrats. exemplars de vertebrats i els
5
competències bàsiques assigna a la classe a què
en ciència i tecnologia pertanyen.
1 Anguis fragilis
Respiració pulmonar
Reproducció ovípara / sexual
Nutrició heteròtrofa
Temperatura poiquiloterma
Pell escates
Esquelet ossi / intern / amb vèrtebres
Ulls amb parpelles
Alimentació carnívor
2 Significat: a l’hivern, amb temperatures baixes, són lents i estan molt poc actius.
Sinònim: hibernar.
3 b. Les tres classes poden regular la temperatura corporal.
4 Característica Sí No
Tots són homeoterms. X
A la pell tenen glàndules sudorípares. X
Ambdues classes han conquistat tant el medi terrestre com l’aeri i l’aquàtic. X
Tots són ovovivípars. X
Tenen quatre extremitats. X
Tots tenen dues orelles. X
5
Respiració: Reproducció:
Pell: Esquelet:
traqueal, vivípars, Hàbitat:
nua, ossi,
pulmonar, ovípars, sec, humit
escatosa cartilaginós
branquial ovovivípars
Salamandra Pulmonar Ovípars Nua Humit Ossi
Dragó Pulmonar Ovípars Escatosa Sec Ossi

Solucionari

SOLUCIONARI
Interpreta la imatge 10 No, alguns amfibis, com ara granotes i gripaus,

• Semblances: Tant la musaranya com el robot utilitzen bigots no tenen coll ni cua. Els humans tampoc no tenim
o filaments sensibles per a reconéixer l’entorn. Diferències: cua.
El robot és un ésser inert i no té una coberta protectora, 11 Que l’extremitat es divideix en diversos segments
mentre que la musaranya és un ésser viu i està protegit per
que es poden moure l’un sobre l’altre.
la pell amb abundants pèls.
12 Són simètriques, no iguals perquè no són
• Són una espècie de dents que sobreïxen de les peces que
superposables. El mateix passa amb els peus,
constitueixen la pell del tauró. Aquestes peces són planes
les orelles, els ulls…
però presenten ondulacions que disminueixen el fregament
de l’aigua sobre la pell. 13 Es pot trobar simetria interna en l’esquelet i en la
distribució d’alguns òrgans interns, com els renyons,
Claus per a començar per tant no seria correcte.
• Vertebrat fa referència als animals que tenen columna 14 Interpreta la imatge. Els peixos presenten
vertebral. Els principals grups de vertebrats són: peixos,
extremitats en forma d’aletes i la resta en forma de potes.
amfibis, rèptils, ocells i mamífers.
Els ocells presenten les extremitats anteriors en forma
• Els éssers humans som mamífers, ja que tenim pèl, d’ales i la resta no (només alguns mamífers: els ratpenats).
quatre extremitats, una boca amb llavis i dents, orelles Els peixos i els amfibis no tenen coll i la resta presenta
i som homeoterms… un coll entre el cap i el tronc. Els peixos tenen el cos
• Beneficiosos poden ser els animals de granja cobert d’escates dèrmiques; els amfibis tenen la pell
i els animals domèstics. Perjudicials poden ser alguns nua; els rèptils presenten escates epidèrmiques;
amfibis, per l’alliberament de toxines de la pell, i els grans els ocells presenten plomes i els mamífers estan coberts
depredadors. de pèls.
1 Interpreta la imatge. L’estrella de mar presenta cinc 15 Són adaptacions la forma fusiforme, les aletes i la línia
plans de simetria. lateral.
2 Interpreta la imatge. Són simètriques, no iguals, 16 Els peixos ossis posseeixen esquelet ossi, una pell formada
ja que no es poden superposar, perquè parteixen per escates i la gran majoria posseeixen una bufeta natatòria
de l’eix del cos en sentits oposats. i opercle.
Els peixos cartilaginosos posseeixen un esquelet
3 Els animals són organismes amb cèl·lules eucariotes,
cartilaginós, una pell recoberta per denticles i no tenen
pluricel·lulars i presenten teixits, òrgans i aparells i sistemes.
bufeta natatòria ni opercle, per això les brànquies
Quant a la nutrició són heteròtrofs, ja que són incapaços
es comuniquen a l’exterior mitjançant fenedures
de produir el seu propi aliment.
branquials.
4 No, no tenen columna vertebral. Alguns poden
presentar esquelet intern i altres, d’extern Saber més
o exosquelet. • A. Camuflar-se. B. Cridar l’atenció. C. Utilitzar colors
5 L’avantatge principal és la locomoció, però també d’animals verinosos sense ser-ho.
permet una major organització estructural. 17 Són membranes que uneixen els dits de les extremitats
6 Segons la procedència de l’aliment és carnívor, segons que faciliten el moviment aquàtic.
la forma d’alimentar-se és carronyer. 18 Significa que resten en repòs inactiu i latent durant
7 Interpreta la imatge. L’esquelet està format per l’hivern, enterrats o davall de pedres, ja que no poden
ossos, que protegeixen òrgans importants, regular la temperatura corporal i depenen de la temperatura
com el cervell o el cor, que s’articulen per produir de l’ambient.
moviments i que actua de sosteniment del cos. Els ossos 19 USA LES TIC. R. L.
s’organitzen entorn de la columna vertebral, que està
20 Per la forma de moure’s reptant, és a dir, arrossegant
formada per unes peces articulades anomenades
vèrtebres. la part inferior del cos per terra. A més, els rèptils posseeixen
característiques comunes, com és ara una pell coberta
8 Interpreta la imatge. Les potes serveixen com a d’escates o closca, quatre extremitats en forma de pota,
sosteniment del cos i permeten la mobilitat per terra cua i la impossibilitat de regular la temperatura corporal.
de l’animal. Les aletes es mouen cap avant i arrere,
21 Semblances: pell recoberta d’escates, quatre potes i cua.
de manera que permeten el moviment dels peixos en
ambients aquàtics, i les ales permeten volar als ocells; Diferències: els fardatxos muden la pell, la mida dels
en resum, les extremitats realitzen la funció de permetre cocodrils és molt major, amb una boca més gran.
moure’s a l’animal. Els fardatxos es poden desprendre de la cua per fugir
dels depredadors.
9 L’esquelet té una funció estructural, protegeix els òrgans,
sosté el cos i permet el moviment. 22 Saber fer. R. L.

23 Saber fer. R. G. corredors tenen les potes més desenvolupades en
detriment de les ales i tenen l’estern sense quilla.
24 Interpreta la imatge. El xatrac posseeix quilla,
amb unes ales molt desenvolupades i potes molt curtes. • El cos està cobert de pèl, tenen quatre extremitats,
L’estruç posseeix unes potes llargues molt desenvolupades, la pell posseeix nombroses glàndules (sudorípares,
unes ales reduïdes que no li permeten volar i no té sebàcies, mamàries), la boca posseeix llavis i dents,
quilla. són homeoterms i són els únics vertebrats amb orelles.
25 El cos fusiforme dóna més aerodinamisme, els ossos • Placentaris, marsupials i monotremes.
prims i buits redueixen el pes de l’animal i sobretot les ales,
• Tindre poc de pèl, el bipedisme, el polze oposable,
per a donar-se impuls i permetre’ls volar o planejar.
un cervell molt desenvolupat que ens permet
26 El cos cobert de pèls, les glàndules mamàries, comunicar-nos mitjançant diferents llenguatges…
amb les quals les femelles alimenten les cries, els llavis,
amb els quals les cries succionen la llet, les dents
32 CONCEPTES CLAU.
especialitzades en diverses funcions i, al cap, • Simetria. El cos es pot dividir mitjançant plans
les orelles. en parts equivalents, encara que desenvolupades
27 Perquè malgrat tindre quatre extremitats, només en diferent direcció.
utilitzem les posteriors per a la locomoció, i mantenim • Sedimentívors. Aquells animals que prenen
una posició dreta en desplaçar-nos. Els ocells. la matèria orgànica de les partícules depositades
28 USA LES TIC. R. M. A manera d’orientació: utilitzen al sòl o al fons marí.
el llenguatge per senyes, el llenguatge de signes i gestos, • Paràsits. Éssers vius que s’alimenten d’un altre però
l’escriptura, els dibuixos... sense arribar a matar-lo.
29 Perquè formen part dels ecosistemes, on realitzen una
• Filtradors. Animals que s’alimenten de les partícules
funció important.
xicotetes que hi ha a l’aigua.
30 Un exemple poden ser els grans depredadors (lleons,
• Poiquiloterms. Aquells animals que no poden regular
llops, taurons...): són beneficiosos perquè mantenen
la temperatura corporal pròpia i adopten la del medi.
l’equilibri ecològic dels ecosistemes, limitant les poblacions
d’herbívors, però poden ser perjudicials per als humans • Homeoterms. Aquells animals que són capaços
perquè els disminueixen els recursos (mengen bestiar, de regular la temperatura corporal pròpia i la mantenen
o peixos) i poden ser perillosos atacant les persones. en un valor més o menys constant.
31 RESUM. R. M. 33 R. M. Els exemples poden ser aquests:
• Són pluricel·lulars, eucariotes, heteròtrofs, quasi tots
• Peixos ossis: sardina, truita.
posseeixen esquelet i sensibilitat al medi i es poden
moure. • Peixos cartilaginosos: tauró, peix manta.
• Els peixos, amfibis, rèptils, ocells i mamífers. • Anurs: granota, gripau.
• El cos fusiforme, les aletes, la línia lateral i que
• Urodels: tritó, salamandra.
són poiquiloterms.
• Els peixos ossis i els cartilaginosos. • Fardatxos: sargantana, dragó.
• Pell nua i molt fina, tenen quatre extremitats, • Tortugues: tortuga d’estany, tortuga.
són poiquiloterms i hibernen la gran majoria.
• Cocodrils: cocodril, caiman.
• Anurs: no presenten cua, tenen el cos curt
i les potes de darrere són les més desenvolupades. • Serps: colobra, escurçó.
U
rodels: presenten cua, tenen el cos allargat • Ocells voladors: àguila, colom.
i les quatre potes són curtes i de la mateixa longitud.
• Ocells corredors: estruç, kiwi.
• Es mouen per reptació, pell coberta d’escates o closca,
presència de quatre extremitats (excepte serps) i cua, • Placentaris: gat, gos.
són poiquiloterms.
• Marsupials: cangur, opòssum.
• Sargantanes i fardatxos; tortugues; cocodrils
i serps. • Monotremes: ornitorinc, equidna.
• Tenen el cos fusiforme i cobert de plomes, quatre 34
extremitats de les quals les dues anteriors són ales, Medi Adaptacions
una boca sense dents proveïda de bec, ossos prims Aquàtic Aletes, cos fusiforme, la línia lateral
i buits, i són homeoterms.
• La diferència entre els ocells voladors i corredors Terrestre Potes, cos allargat
és que els voladors tenen les ales més desenvolupades,
Aeri ales, cos fusiforme, ossos buits
unes potes curtes i quilla a l’estern, mentre que els

SOLUCIONARI
35
Grups principals
Peixos Amfibis Rèptils Ocells Mamífers
de vertebrats
Pell Escates o Fina i nua Escates o closca Plomatge i les Pèls

denticles potes posteriors
cobertes
d’escates
Extremitats Aletes Quatre, dues Quatre o cap Quatre, les dues Quatre
d’anteriors i dues en el cas anteriors són les adaptades
de posteriors de les serps ales al medi:
potes, ales
o aletes
Temperatura Poiquiloterms Poiquiloterms Poiquiloterms Homeoterms Homeoterms

corporal
Desplaçament Amb l’ajuda Amb les potes Reptant Volant Caminant,

de les aletes o amb potes o corrent volant
o nadant
36 • Escates – Peixos o rèptils: serveixen per a protegir 40 Són tetràpodes els rèptils (excepte les serps), mamífers
i aïllar el peix del medi que l’envolta. i amfibis.
• Quilla – Ocells voladors: subjecta els músculs 41 R. L.
de les ales.
42 A. a) Caça preses i esgarra la carn, gràcies a la curvatura
• Línia lateral – Peixos: detecta moviment i vibracions del bec.
de l’aigua.
B. f) P
esca peixos en aigües poc profundes, té el bec
• Canó - Ocells: part buida de la ploma que s’insereix allargat perquè li càpia el peix sencer a la boca.
a la pell de l’ocell.
C. b) Captura insectes al vol, ja que té el bec
• Bufeta natatòria - Peixos ossis: s’ompli o buida curt.
de gas per ascendir o descendir.
D. c) P
arteix les llavors de les quals s’alimenta, té un bec
• Glàndula sudorípara – Mamífers: refrigerar el cos quan curt i molt dur.
augmenta la temperatura.
E. d) Filtra el fang i reté l’aliment, per això té un bec allargat
37 A. cap. B. tronc. C. cua. D. aleta dorsal. E. columna vertebral. i pla.
F. aleta caudal. G. fenedures branquials. H. aletes pectorals. F. e) Busca insectes perforant la fusta, gràcies al bec
I. aletes ventrals. J. aleta anal. en forma de punta.
38 Les nostres extremitats acaben en mans i peus amb cinc 43 R. G.
dits; els nostres ulls estan en posició frontal, convenient
per a caminar drets; les mamelles es troben al pit però no Maneres de pensar. Anàlisi científica i ètica
al ventre; caminem amb les extremitats posteriors i les
44 COMPRENSIÓ LECTORA.
anteriors ens permeten agafar objectes; posseïm poc de
pèl al cos, concentrat en algunes regions, com ara cap, a) La biodiversitat actual s’ha originat durant uns 4 mil
axil·les i pubis; la pell presenta nombroses glàndules milions d’anys d’evolució.
sudorípares; els nounats estan desenvolupats però són molt b) La desaparició d’espècies completes.
indefensos; el nostre cervell està molt desenvolupat i el c) És important conservar la biodiversitat perquè ens
nostre comportament és molt complex. garanteix l’alimentació, la regulació dels ecosistemes
Som mamífers perquè les cries es desenvolupen al si i com a recurs cultural i de gaudi.
de la mare (vivípars) i els nounats mamen de les glàndules 45 EXPRESSIÓ ESCRITA. R. L.
mamàries de la mare; perquè el nostre cos està cobert de
pèl encara que siga parcialment; perquè tenim llavis i dents 46 USA LES TIC. R. L.
especialitzades a tallar, esgarrar i triturar; perquè posseïm 47 EDUCACIÓ CÍVICA. R. L.
orelles per a facilitar la captació dels sons; perquè som
homeoterms. Saber fer
39 A. Peixos, ossis. B. Peixos, cartilaginosos. C. Rèptils, serps. D. 48 La dentadura dels herbívors té unes incisives allargades
Ocells, corredors. E. Mamífers, marsupials; F. Amfibis, sense i planes per a tallar l’herba, i unes molars i premolars planes
cua. però grosses per a poder triturar l’aliment. Quant als

carnívors, les incisives són esmolades i serveixen per a
perforar i tallar la carn, mentre que les molars i premolars
tenen crestes punxegudes i tallants que serveixen per a tallar
carn i mossegar ossos de gran mida.
49 Perquè per a la fórmula dentària només es compten les
dents de la meitat de la mandíbula superior i inferior.
50 Conill: 28, gos: 42.
53 a) En groc tenim les molars, en taronja les premolars,
en rosa les incisives i en verd les canines.
A) 3/3 incisives, 1/1 canines, 3/2 premolars,
1/1 molars " 30
B) 0/2 incisives, 1/0 canines, 3/3 premolars,
3/3 molars " 30
b) El de la imatge A és un carnívor i el de la imatge B,
un herbívor.

ELS ANIMALS INVERTEBRATS
Et recomanem . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 290
Reforç i suport
Fitxa 1. Resum . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 292
Fitxa 2. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 293
• Esquemes muts
Fitxa 3. Mol·luscos, aràcnids i equinoderms . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 294
Fitxa 4. Insectes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 295
Fitxa 5. Porífers, cnidaris i crustacis. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 296
Fitxa 6. Anèl·lids i platihelmints . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 297
• Més competent
Fitxa 7. Elaboració d’una clau dicotòmica de mol·luscos a partir
de les closques. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 298
Fitxa 8. Vespa. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 300
Fitxa 9. Porífers. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 302
Fitxa 10. Aparells bucals d’insectes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 304
Aprofundiment
Fitxa 11. Les plagues de llagostes: Què són? N’hi ha encara?. . . . . . . . . . 306
Fitxa 12. Els cucs intestinals, són perillosos per a la salut?. . . . . . . . . . . . 308

Fitxa 13. Espècies d’invertebrats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 310
Fitxa 14. Observació d’invertebrats. On trobar-ne. . . . . . . . . . . . . . . . . . 311
Fitxa 15. Identificació d’insectes mitjançant una clau dicotòmica . . . . . . . 312

Autoavaluació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 315
• Controls
Control B . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 316
Control A . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 318

• Prova . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 322
Solucionari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 325


L’estudi dels animals en aquest nivell presenta com a principal animals que no són vertebrats, o siga, sense columna P
dificultat el tractament dels caràcters comuns. És a dir, si bé vertebral. Per això, més que forçar el reconeixement dels a
és fàcil fer grups d’invertebrats buscant diferències caràcters comuns a totes les espècies del grup, caldrà m
anatòmiques entre els diferents animals, resulta més difícil potenciar la cerca de diferències entre els principals grups p
descobrir característiques comunes a tots els components d’invertebrats. E
dels diferents grups. Com que es faciliten quatre criteris diferents per a establir t
Atés que no s’han adquirit conceptes relatius al els grups (mida, forma de desplaçament, tipus d’esquelet d
desenvolupament embrionari dels animals, que permetrien i hàbitat), convindrà deixar clars aquests quatre caràcters
diferenciar molts dels grups entre si, cal recórrer a les en cada un dels grups en què es subdivideixen els
descripcions de caràcters externs que siguen identificables invertebrats.
E
pels alumnes. És cert que els interessos dels alumnes es poden dirigir més
Es tracta, doncs, d’escollir les característiques externes que a l’estudi dels vertebrats, perquè són animals que ens són
ens puguen permetre crear grups admesos per la ciència més pròxims quant a organització i comportament, perquè
zoològica, sabent que quasi sempre haurem d’advertir de la són més abundants entre els animals de companyia i en les
presència d’excepcions; però si les excepcions es refereixen activitats agropecuàries que mouen l’economia. Per això és
a espècies poc conegudes o poc nombroses, al final es podrà important l’apartat d’aquest tema en què es pretén que
dibuixar un quadre del regne animal en què s’identifiquen l’alumnat prenga consciència de la incidència de molts
els grups principals, que ajuden a posar un poc d’ordre en la invertebrats en les activitats econòmiques (l’apicultura, les
gran diversitat del món animal. espècies de mol·luscos i crustacis comestibles...) i en els
El grup dels invertebrats no és un grup zoològic natural, sinó problemes sanitaris de la societat (els platihelmints i els
d’ordre pràctic: agrupem en aquesta denominació tots els insectes paràsits i el paper d’aquests últims en la transmissió
de malalties infeccioses).
CONTINGUTS
SABER • Els animals invertebrats.

• Porífers i cnidaris.
• Platihelmints, nematodes i anèl·lids.
• Mol·luscos.
• Artròpodes.
• Equinoderms.
• Importància dels animals invertebrats.
SABER FER • Identificar apèndixs bucals amb una lupa binocular.

• Observar i descriure invertebrats del sòl.


Pot facilitar la comprensió del tema el repàs dels conceptes El record de les característiques generals del regne animal pot
apresos sobre les funcions vitals, especialment sobre les ajudar a donar unitat a un grup aparentment tan heterogeni
modalitats de funcions de nutrició i reproducció, ja que solen com els animals invertebrats.
prendre’s com a criteris per a diferenciar els grups d’animals. Els conceptes de simetria radial i bilateral també poden ajudar
El repàs dels nivells d’organització (teixits, òrgans, aparells...), a diferenciar els grups d’invertebrats.
també pot ajudar a comprendre millor els criteris de
diferenciació dels grups estudiats.
ESQUEMA CONCEPTUAL
Porífers Porus a les parets
Cnidaris Cos en forma de sac
Anèl·lids Cos anellat
Platihelmints Cos cilíndric
Nematodes Cos pla
Gastròpodes Closca d’una peça
Grups principals Mol·luscos Bivalves Closca de dues peces
Cefalòpodes Tentacles al cap
Miriàpodes Moltes potes, amb antenes
Aràcnids 8 potes, sense antenes

Artròpodes
Crustacis 10 potes, amb antenes
Invertebrats 6 potes, amb antenes

Insectes
i boques especialitzades
Simetria radial, plaques

Equinoderms
o espines a la pell
• Alimentació
• Matèries primeres
Importància per • Manteniment d’ecosistemes

a les persones • Transmissió de malalties
• Plagues agrícoles
• Destrucció de fusta

ET RECOMANEM
EN LA XARXA Guía de bolsillo de las conchas del mundo

Kenneth R. Wye. Ed. Omega. 1993.
Invertebrados de agua dulce. Atlas Portalpez. Web Col·lecció de 700 fotografies de closques de bivalves
d’aquaròfils que presenta una secció per a invertebrats i gastròpodes que despertaran l’interés dels amants
d’aigua dolça, com obtindre’ls i mantindre’ls a l’aquari. de les col·leccions naturals.
Paraules clau: atlas portalpez, invertebrados, agua dulce.
Guía de los insectos de Europa
Animales invertebrados-Recursos. Pàgina web del Michael Chinery. Ed. Omega, 1988.
Ministeri d’Educació. Col·lecció de recursos educatius Guia amb nombroses il·lustracions que abraça les principals
i interactius de ciències naturals adreçats a alumnes famílies d’insectes europeus.
de secundària.
Guía de los crustáceos decápodos de Europa
Paraules clau: recursostic, animales, invertebrados.
Falciai L. i Minervini R. Ed. Omega. 1995.
Vertebrados e invertebrados - Proyecto Biosfera. Descripció il·lustrada de les espècies més aprofitades
Pàgina web del Ministeri d’Educació. Col·lecció de recursos en gastronomia.
educatius i interactius adreçats a alumnes de secundària.
Guía de crustáceos del mundo
Paraules clau: proyecto biosfera, animales invertebrados.
Helmut Debelius. M@G Difusión. 1999.
Guia amb nombroses il·lustracions que ajudarà a conéixer
la diversitat d’aquest grup d’invertebrats.
LLIBRES
Larouse Insectos y arañas

VÍDEOS
Diversos autors. Ed. Larouse. 2009.
Llibre de divulgació amb il·lustracions abundants, que aborda
Animales invertebrados (EA). De Wegener Tesla.
característiques generals i curiositats. Pertany a una col·lecció
En Youtube.es. 12:41 minuts.
àmplia de divulgació científica per a públic juvenil.
La metamorfosis de los insectos
Xavier Belles. Ed. La Catarata. 2013.
Llibre de divulgació sobre la metamorfosi dels insectes
que abraça aspectes d’història de la ciència: com s’anà
arribant al coneixement del procés de la metamorfosi
i de la influència que hi tenen les hormones.

Ensenyament
individualitzat
Reforç i suport
Aprofundiment

RESUM
Porífers Anèl·lids
Estructura molt senzilla. Cos tou en forma de cuc dividit
Cos cobert de porus. en anells.
Viuen fixos al fons del mar. Per exemple, els cucs de terra.
Són les esponges.
Cnidaris Mol·luscos
Cos en forma de sac, generalment Cos tou, moltes vegades protegit
marins. per una closca.
Són les hidres, els pòlips Per exemple, els caragols
i les meduses. i les clòtxines.
Platihelmints Artròpodes
Cos tou en forma de cuc pla. Cos dividit en regions, protegit
Molts són paràsits, com la tènia. per un closca, amb potes articulades
Altres són aquàtics, com la i altres apèndixs.
planària. Per exemple, els insectes
i els carrancs.
Nematodes Equinoderms
Cos tou en forma de cuc Animals marins sense cap
cilíndric. Molts són paràsits, com i amb el cos cobert de plaques
els cucs intestinals. dures o d’espines.
Per exemple, les estrelles
i els eriçons de mar.
ACTIVITATS
1 Observa els dibuixos dels artròpodes i completa la taula amb les característiques que defineixen cada grup.
Grup Antenes (sí/no) Nre. de potes Aquàtics / terrestres
MIRIÀPODES
ARÀCNIDS
CRUSTACIS
INSECTES

Repàs acumulatiu
1 Indica quines de les característiques següents són 6 Copia i escriu, al costat del nom d’aquests animals,
comunes a tots els animals. les paraules «amb potes» o «sense potes», segons
corresponga.
a. Tenen ales
• caragol
b. Mengen
• pòlip
c. Es mouen
• escarabat
d. Alleten les cries • papallona
e. Es reprodueixen • esponja
f. Tenen pell • clòtxina
• carranc
g. Respiren
• escorpí
h. Es desplacen per terra • eriçó de mar
i. Ponen ous • sangonera
j. Tenen òrgans dels sentits
7 Escriu el nom de tots els animals de les qüestions
k. Es relacionen amb el medi que els envolta
4 i 6 que hages assenyalat «amb cap» i «amb potes», i
l. Es nodreixen indica si pertanyen tots al mateix grup d’invertebrats
i quin és aquest grup.
2 En què es diferencien els animals vertebrats
dels invertebrats? Escriu tres exemples 8 Indica quins d’aquests invertebrats es poden considerar
d’animals vertebrats i tres exemples beneficiosos per als ecosistemes o per a l’ésser humà
d’invertebrats. i explica per què.
• cucs de terra
3 Classifica aquests animals en vertebrats • estrelles de mar
i invertebrats.
• abelles
• caragols • amfibis • formigues
• meduses • ocells • aranyes
• insectes • aranyes • caragols terrestres
• serps • estrelles de mar • escarabats piloters
• cetacis • cucs de terra • cucs de la seda
• saltamartins
4 Copia i escriu, al costat dels noms dels animals • carranc
següents, les paraules «amb cap» o «sense cap»,
segons corresponga. 9 Indica quins d’aquests invertebrats són paràsits
• caragol • clòtxina perjudicials per a les persones.
• pòlip • carranc • vespa
• escarabat • escorpí • mosquit

• triquina
• papallona • eriçó de mar
• caragol
• esponja • sangonera
• sangonera
• clòtxina
5 Indica quins dels conjunts d’animals següents
pertanyen al mateix grup d’invertebrats • puça
i quins estan formats per animals de grups • paparra
diferents. • escorpí
• sépia, polp i calamar • medusa
• centpeus, cuc de terra i llimac
10 Escriu almenys tres exemples d’invertebrats
• esponja, pòlip i medusa
beneficiosos que no figuren en la qüestió 8
• carranc, aranya i escarabat i tres exemples d’invertebrats perjudicials
• papallona, mosca i abella que no siguen paràsits.

Esquemes muts
Nom: Curs: Data:
MOL·LUSCOS I
ARÀCNIDS
EQUINODERMS

Esquemes muts
Nom: Curs: Data:
INSECTES
Aparells bucals dels insectes

Esquemes muts
Nom: Curs: Data:
PORÍFERS I CNIDARIS A
FASE FASE
CRUSTACIS

Esquemes muts
Nom: Curs: Data:
ANÈL·LIDS
PLATIHELMINTS

Més competent
Elaboració d’una clau dicotòmica de mol·luscos

a partir de les closques

MOL·LUSCOS BIVALVES
PETXINA DE PELEGRÍ NAVALLA

Pecten jacobaeus Ensis ensis
Comuna en algunes
PETXINA Molt comuna
costes arenoses. VARIADA en costes arenoses.

Espècies semblants: Chlamys varia N’hi ha diverses
vieira (Pecten maximus). No massa comuna. espècies.
Costes arenoses.
CLOÏSSA COPINYA TELLINA CATXEL

Venerupis decussatus Venus gallina Donax trunculus Cerastoderma edule
Molt comuna en costes Molt comuna en costes Extremadament comuna Molt comú en costes
arenoses. N’hi ha arenoses. en costes arenoses. arenoses. N’hi ha diverses
moltes espècies N’hi ha espècies espècies semblants.
semblants. semblants.
PEU DE CABRIT
Arca noae ANÒMIA CLÒTXINA
No molt abundant, OSTRA Anomia ephippium Mytilus galloprovincialis
en costes arenoses. Ostrea edulis Molt abundant. Pròpia Molt abundant. Viu
Espècie protegida. Abunda a les roques. de costes rocoses. en grups a les roques.
MOL·LUSCOS GASTRÒPODES
CARAGOL DE
PUNXES
Bolinus
brandaris
Abundant.
BARRETET
Patella caerulea PEU DE PELICÀ
Molt abundant Aporrhais
ORELLA DE MAR sobre les roques. pespelicani

Comú.
Haliotis sp. CERITIUM BARRINA
Cerithium Turritella
CARAGOLÍ
En costes arenoses
vulgatum Littorina littorea
i rocoses, molt communis
Abundant. Abundant
escassa. Abundant.
a les roques.

ACTIVITATS
1 PREN LA INICIATIVA. Elabora una clau dicotòmica 3 USA LES TIC. Investiga els orígens de la nomenclatura
de bivalves i una altra de gastròpodes. científica. Veuràs que els noms de la làmina
Per a fer-les t’hauràs de fixar en algun caràcter tenen dues versions: un nom vulgar i un nom en llatí
concret que presenten unes closques sí i altres no, compost de dues paraules. És el que s’anomena
i dins de cada categoria, altres dues possibilitats, i així nomenclatura binomial o nomenclatura científica.
successivament. Tu tries els criteris i després has de ser Busca en llibres de la biblioteca del centre escolar
coherent amb aquests. o en pàgines web l’origen de la nomenclatura binomial:
Exemple per als bivalves: qui va ser Linné, per què els noms estan en llatí, per què
s’usen dues paraules, etc.
1. Closca més de quatre vegades més llarga
que ampla – Navalla
4 EDUCACIÓ CÍVICA. Organitza una investigació
1. Closca menys de quatre vegades més llarga
en equip sobre les espècies en perill d’extinció.
que ampla – 2
En la làmina figuren algunes espècies catalogades
2. Closca sense línies – Cloïssa com a «espècie protegida» o «espècie molt escassa».
2. Closca amb línies – 3
Si vius en zones costaneres, inicia amb els amics
3. Línies de la closca molt irregulars – 4 una enquesta entre les persones majors del lloc sobre
3. Línies de la closca regulars – 5 aquestes espècies esmentades en la làmina i sobre
4. Closca de més de 3 cm de longitud – Ostra altres espècies en perill d’extinció que et poden
4. Closca de menys de 3 cm de longitud – Anòmia comentar.
5. … Si vius a l’interior, pots fer aquesta mateixa

5. … enquesta en museus, mercats i botigues
de col·leccionistes.
A partir de l’exemple, elabora les dues guies que
se’t demanen. Tracta d’esbrinar des de quina època es considera
que l’espècie està en perill de desaparéixer
i les raons que han portat a aquesta situació.
2 Pren unes mostres de closques i classifica-les seguint
la teua pròpia clau. Si vius prop de la costa, podràs
acostar-t’hi i recol·lectar unes poques espècies
de closques. Si vius a l’interior, deus tindre accés
a mercats on s’oferisquen closques o a fotografies
sobre mol·luscos o sobre les costes. Tracta de posar
nom a les mostres.

VESPA
1. Ales
2. Tòrax 3. Cap
4. Antenes
7. Ocels 8. Ull compost
6. Abdomen
5. Potes
9. Peces bucals
1. 1 1.
2. 2 2.
3. 3 3.
4. 4 4.
5. 5 5.
6. 6 6.
7. 7 7.
8. 8 8.
9. 9 9.

VESPA
WASP
LA GUÊPE
WESPE
1. Ales
2. Tòrax 3. Cap
4. Antenes
7. Ocels 8. Ull compost
6. Abdomen
5. Potes
9. Peces bucals
1. Wings 1. Ailes 1. Flügeln
2. Thorax 2. Thorax 2. Brust
3. Head 3. Tête 3. Kopf
4. Antenna 4. Antenne 4. Antenne
5. Legs 5. Pattes 5. Beine
6. Abdomen 6. Abdomen 6. Hinterleib
7. Ocelli 7. Ocelles 7. Facettenauge
8. Compound eye 8. Œil composé 8. Punktaugen
9. Mouthparts 9. Mandibules 9. Mundwerkzeuge

PORÍFERS
PORIFERI
1. Òscul
2. Cavitat gastral
3. Canals
4. Porus
1. Oscul 1
2. Cavitate atrială 2
3. Canale 3
4. Pori 4

PORÍFERS
SPONGE
LES PORIFÈRES
SCHWÄMME
1. Òscul
2. Cavitat gastral
3. Canals
4. Porus
1. Osculum 1. Oscule 1. Osculum
2. Spongocoel 2. Atrium 2. Hohlräumen
3. Channels 3. Canaux 3. Kanäle
4. Pores 4. Pores 4. Poren

APARELLS BUCALS D’INSECTES
APARATUL BUCAL A L’INSECTELOR
1. Boca mastegadora. 2. Boca xupladora. 3. Boca mastegadora- 4. Boca picadora-

Formiga Papallona llepadora. Abella. xupladora. Mosquit
1. Gură pentru muşcat. Furnică 1
2. Gură pentru supt. Fluture 2
3. Gură pentru muşcat-lins. 3

Albină
4
4. Gură pentru înţepat-supt.
Ţânţar

APARELLS BUCALS D’INSECTES
INSECT MOUTH TYPES

L’APPAREIL BUCCAL DES INSECTES
MUNDWERKZEUGE DER INSEKTEN
1. Boca mastegadora. 2. Boca xupladora. 3. Boca mastegadora- 4. Boca picadora-

Formiga Papallona llepadora. Abella. xupladora. Mosquit
1. Biting mouth. Ant 1. Bouche qui mâche. 1. Beissender Mund.

Fourmi Ameisen
2. Tubular mouth. Butterfly
2. Bouche qui absorbe. 2. Saugender Mund.
3. Biting-sucking mouth. Papillon Schmetterling
Bee
3. Bouche qui mâche et 3. Beissend-leckender
4. Piercing-sucking mouth. lèche. Abeille Mund. Biene
Mosquito
4. Bouche qui hache et 4. Stechend-saugender
absorbe. Moustique Mund. Stechmücke

Les plagues de llagostes: Què són? N’hi ha encara?
FULL DE RUTA
Objectiu: conéixer els efectes de les plagues de llagostes • Cuenca 1887 – Villar de Cañas. Pàgina web de Villar de
i els mitjans per a previndre-les i combatre-les. Cañas en què es narra una història de les plagues de
llagostes en PDF.
Paraules clau: Cuenca, 1887, plaga, langosta.
• Biologia de les llagostes.
• Langosta – National Geographic.
• Efectes de plagues de llagostes al nord ‘Àfrica
Paraules clau: langosta, national geographic.
i a Espanya.
• Mesures de prevenció contra les plagues de llagostes. Presentació: pòster d’1,50 ◊ 2 metres.
• Mitjans per a combatre les plagues de llagostes.
Realització: equip de cinc membres.
• La plaga de llagosta.
Paraules clau: plagues de llagostes, universitat,
Barcelona.

• L’espècie més comuna de llagosta és Locusta migratoria; n’hi ha una forma

que no produeix plagues i una forma que sí que en produeix.
• La primera plaga de llagosta esmentada en literatura és la huitena plaga
d’Egipte descrita per la Bíblia, aproximadament 1500 anys aC.
• Més recentment, l’any 1881 i anys successius es descrigueren plagues a Ve-
neçuela. Al nord d’Àfrica van ser famoses les de 1985 i 1987, amb núvols de
llagostes d’una tona.
• En 2005 i 2006 hi hagué plagues devastadores a l’est d’Àfrica, coincidint amb
períodes posteriors a pluges abundants.
• A Espanya hi ha plagues habituals i limitades de llagostes marroquines a les
províncies de Ciudad Real, Badajoz i a la comarca de Los Monegros (Aragó).
Però l’any 2006 n’hi hagué una plaga important a Catalunya que va requerir
una campanya de tractament amb insecticides molt potents.
• L’entomòleg rus Boris Petróvitx Uvarov va ser el pare de la ciència de la pre-
venció i tractament de les plagues de llagostes (1921).
• Els llançaflames, insecticides específics, la prevenció de les condicions idòni-
es per al desenvolupament de la forma gregària de llagosta i la vigilància aèria
dels núvols de llagostes són els mitjans més utilitzats contra aquestes plagues.
• Les plagues de llagostes són mítiques perquè ja figuren en llibres de l’anti-
guitat, com en la Bíblia.
• A Espanya també hi ha plagues de llagostes procedents d’Àfrica.
• Produeixen fam als llocs per on passen: un núvol de llagostes pot consumir
tant de menjar com 2 500 persones.
EL QUE HAS DE SABER
• Llagostes. Denominació de saltamartins que periòdicament augmenten

moltíssims la població i es desplacen devorant els cultius per on passen.
En un altre context es refereix a un crustaci comestible molt apreciat.
• Plaga. Antigament s’anomenava plaga qualsevol ésser viu capaç de fer mal
a l’home o als seus animals i plantes. Modernament entenem per plaga la
circumstància, generalment unida a un augment de la població, que canvia
la conducta i fins i tot l’aspecte de determinades espècies animals que es
converteixen en invasores i arrasen collites i propietats humanes. Es parla
de plaga de llagostes, de ratolins, de talpons, etc. A vegades s’aplica també
a determinades plantes invasores, com el jacint d’aigua, eicòrnia, etc.
• Efecte de grup. S’anomenen així els canvis de conducta que experimenta
una espècie animal quan l’efectiu de la població augmenta considerablement
i que és notablement diferent de la conducta que presenta en poblacions
reduïdes o individualment.
• Fam. Situació d’extrema necessitat alimentària que es pot generar per plagues
o per un altre tipus de desastres naturals.

Els cucs intestinals, són perillosos

per a la salut?
Ascaris Enterobius
lumbricoides vermicularis
FULL DE RUTA
Objectiu: conéixer espècies de paràsits del grup Fonts de la investigació:

dels nematodes. Estudiar els cicles vitals d’aquests • Lombrices intestinales - Botanical Online.
animals i observar que la higiene pot interrompre’n Paraules clau: lombrices intestinales, botanical.
el cicle vital i ajudar a eradicar aquests paràsits. Conéixer
• Paràsits intestinals - Institut Català de la Salut.
les complicacions de salut que es poden derivar de la
presència d’aquests paràsits a l’intestí de les persones. Paraules clau: paràsits intestinals, intitut català.
Conéixer també tècniques de diagnòstic de la presència • Atlas de Parasitología Humana. Lawrence Ash;
de paràsits. Thomas Orihel. Editorial Panamericana, 2010.
Llibre de 550 pàgines que recull informació molt
Investigacions suggerides: completa sobre les espècies de paràsits, les tècniques
• Cicle vital d’Ascaris lumbricoides. Trastorns provocats de diagnòstic i observació.
pels adults d’Ascaris. Trastorns produïts per la presència
d’ous a les mucoses de les vies respiratòries. Presentació: diapositives (presentació digital).
• Cicle vital d’Enterobius vermicularis. Trastorns provocats
pels adults d’Enterobius. Trastorns causats pels ous
d’Enterobius. Realització: equip de tres membres.
• Mesures higièniques per a previndre la propagació
dels paràsits intestinals.
• Medecines antiparasitàries. Anàlisi de femta.

• Els cucs intestinals són nematodes que poden viure a l’intestí gros de les
persones i els seus ous ixen a l’exterior amb els excrements.
• La causa més comuna de propagació d’aquests paràsits és la falta d’higiene
corporal. Convé mantindre el bon costum de llavar-se les mans abans de
menjar i dutxar-se tots els dies.
• Ascaris provoca importants problemes de salut als països subdesenvolupats
amb escassetat de mesures higièniques i falta d’aigua corrent. L’espècie més
temuda és Ascaris lumbricoides, que fa entre 15 i 35 cm de longitud.
• Enterobius es troba més estesa entre tot tipus de famílies. Són els temuts cucs
dels infants, que es manifesten per picor a l’anus, produïda pels ous de l’ani-
mal; l’infant s’autoinfecta en rascar-se i xuplar-se després els dits.
• Una altra espècie que produeix afeccions més benignes és Enterobius vermi-
cularis, també anomenada «oxiür», de tan sols uns quants mil·límetres de
longitud (entre 2 i 15).
• Encara que la mesura preventiva més important és la higiene, hi ha també
medicaments antiparasitaris.
• Per diagnosticar la malaltia, se sol recórrer a l’anàlisi d’excrements per a
descobrir la presència d’ous.
• Les malalties parasitàries són d’actualitat també als països desenvolupats, ja
que, atesa la mobilitat de les poblacions, s’hi poden introduir paràsits portats
per persones procedents de països subdesenvolupats.
EL QUE HAS DE SABER
• Parasitisme. Relació entre dues espècies biològiques una de les quals

obté benefici perjudicant l’altra.
• Hoste o paràsit. Organisme que obté beneficis en la relació de parasitisme.
• Hostatger. Organisme que és espoliat per l’hoste.
• Ectoparàsit. Es diu d’aquell organisme hoste que viu a la part exterior de
l’hostatger, com, per exemple, els polls.
• Endoparàsit. Es diu d’aquell organisme o hoste que viu a l’interior de l’hostatger,
com, per exemple, el Plasmodium de la malària.
• Parasitologia. Ciència que estudia els paràsits.

TREBALLS D’AULA
Espècies d’invertebrats O
Es manegen nombroses estimacions (més o menys optimistes) de la diversitat de la vida a la Terra. Es parla, així,
de la possibilitat que hi haja entre 4 i 30 milions d’insectes, per exemple. El nombre d’espècies descrites cientí-
ficament és molt més modest.
A continuació, es detalla el nombre d’espècies descrites dels principals grups d’invertebrats.
LA DIVERSITAT DELS INVERTEBRATS
Grup Nombre d’espècies descrites
Porífers (esponges) 5 000
Celenterats (meduses, coralls) 9 000
Platihelmints (cucs plans) 12 200
Nematodes (cucs cilíndrics) 12 000
Anèl·lids (cucs anellats) 12 000
Total de cucs 36 200
Mol·luscos 50 000
Artròpodes no insectes 123 151
Insectes 751 000
Total d’artròpodes 874 151
Equinoderms 6 100
Total d’invertebrats 980 041
Font: World Resources Institute (www.wri.org).
Es calcula que queden moltes espècies per descobrir. Aquesta afirmació és vàlida per a tots els grups d’animals, però és
més rellevant en el cas dels animals xicotets o difícils de distingir.
ACTIVITATS
1 Reparteix els grups d’invertebrats esmentats més amunt en les dues categories de la taula següent.
Alguns grups els hauràs de col·locar en les dues caselles.
Espècies terrestres Espècies aquàtiques
2 Suma el nombre d’espècies terrestres i aquàtiques conegudes. Quina explicació trobes que té el fet
que hi haja més espècies conegudes terrestres que aquàtiques?
3 Indica algunes dificultats que poden tindre els científics per a descobrir espècies noves.

TREBALLS D’AULA
Observació d’invertebrats. On trobar-ne

COSTA ROCOSA COSTA ARENOSA
A la superfície de les roques podem ob- A la vora, mol·luscos bivalves com la
servar barretets (gastròpodes) i ostres cloïssa, el catxel, la vieira, la petxina va-
(bivalves). A les escletxes és freqüent riada, el peu de cabrit, la tellina, la na-
trobar cargolins i altres gastròpodes. Als valla, etc. Són menys freqüents els gas-
tolls que deixa la marea, carrancs i gam- tròpodes. A les zones de dunes podem
betes xicotetes (crustacis) i actínies (ce- trobar escarabats de molts tipus i papa-
lenterats). En algunes roques submer- llones específiques d’aquestes zones.
gides pot haver-hi polps (cefalòpodes).
LLACUNES I MARESMES RIUS

En aquestes zones la fauna d’artròpodes Només a les zones de corrent dèbil, ri-
és molt abundant. Destaquen les larves ques en sediments i en vegetació, abun-
de mosquit, frigània, efímera, libèl·lula i den els mateixos animals que a les llacu-
mosca de les pedres. Sol haver-hi esca- nes. En zones de corrent més fort a penes
rabats nadadors i xinxes (la «nadadora hi ha plàncton. A les vores habiten in-
d’esquena» i el sabater, que sura a la sectes lligats a l’aigua, com les libèl·lules.
superfície). També hi són freqüents els La vegetació de ribera atrau nombroses
crustacis i els mol·luscos. papallones.
PRATS BOSCOS
Hi predominen els artròpodes: ara- El ric sòl del bosc serveix de refugi a mi-
nyes que tixen la xarxa entre les her- lers d’espècies d’artròpodes. Un dels més
bes, miriàpodes com l’escolopendra, cridaners és l’escanyapolls o cérvol volant,
que s’amaguen davall de les pedres, i l’escarabat més gran de la nostra fauna,
multitud d’insectes, com el saltamartí, que viu en boscos de roures. En zones hu-
el pregadéu, papallones, etcètera. Si hi mides també trobem mol·luscos, com els
ha bestiar, abundaran els insectes que caragols i els llimacs.
s’alimenten d’excrements, com les
mosques i l’escarabat piloter.
BARDISSES MUNTANYA
Es esbarzers de les vores de camins i fin- A mesura que ascendim, l’altitud fa que
ques acullen nombrosos insectes. Hi ha desapareguen molts dels invertebrats. Els
papallones específiques dels esbarzers. que resisteixen en zones altes són alguns
També és freqüent observar-hi abelles, escarabats, com la rosalia (el nom científic
borinots i mosques que els imiten. A del qual, Rosalia alpina, fa referència al seu
més, a les flors se solen trobar xicotets hàbitat), i determinades papallones.
escarabats de colors vius, els crisomèlids.
ACTIVITATS
1 Després de llegir les descripcions, indica on són més 3 Quan es descriuen els rius, es diu que la fauna abunda
nombrosos els invertebrats: en llocs amb molta aigua més a les vores i als rabejos d’aigua. Sabries explicar
o en llocs secs? En llocs càlids o en llocs freds? algunes raons per les quals hi ha menys invertebrats en
llocs amb corrent i lluny de la vora?
2 Quan es descriu el bosc, es parla d’invertebrats del sòl.
Coneixes algun invertebrat que habite als troncs o les 4 En les descripcions de les costes rocoses i de les costes
branques dels arbres? Esmenta’n alguns. arenoses hi ha diferències en les espècies animals
trobades. Podries assenyalar almenys tres diferències
entre les condicions ambientals d’aquests dos hàbitats?

TREBALLS D’AULA
Identificació d’insectes mitjançant

una clau dicotòmica
Material
OBJECTIU
• Clau dicotòmica (a continuació).
Usar una clau dicotòmica.
• Fotos d’insectes, o bé algun exemplar viu.
PROCEDIMENT
Clau dels ordres d’insectes

1. Insectes amb només dues ales �� Ordre DÍPTERS (mosques i mosquits)
1. Insectes amb més de dues ales, transparents o bé dures i opaques �� 2
1. Insectes sense ales, almenys aparentment�� 7
2. Insectes amb quatre ales transparents �� 4

2. Insectes amb dues ales opaques o semiopaques, que tapen el segon parell d’ales �� 3
3. Insectes amb dues ales totalment opaques i dures �� Ordre COLEÒPTERS (escarabats)
3. Insectes amb dues ales només parcialment endurides i acolorides, de manera
que les altres dues ales transparents ixen per davall de les anteriors�� Ordre HEMÍPTERS (xinxes)
4. Insectes amb quatre ales iguals, disposades en forma de X �� Ordre ODONATS (libèl·lules)
4. Insectes amb ales no completament iguals o no disposades com una X�� 5
5. Ales escatoses, amples, acolorides i amb aspecte fràgil. Alguns tenen, aparentment,
només quatre potes. Trompa amb forma d’espiral �� Ordre LEPIDÒPTERS (papallones)
5. Ales d’una altra forma�� 6
6. Potes posteriors més grans que les quatre anteriors, i clarament adaptades al salt. Ales plegades
horitzontalment als costats del cos quan l’insecte està en repòs�� Ordre ORTÒPTERS (saltamartins)
6. Potes iguals, cos amb abdomen freqüentment ratllat, cintura molt estreta
entre tòrax i abdomen, ales que queden plegades cap arrere en repòs, però no
a ambdós costats del cos �� Ordre HIMENÒPTERS (abelles i vespes)
7. Sense ales de cap tipus, potes iguals, cintura molt estreta entre tòrax i abdomen,
antenes amb forma colzada �� Ordre HIMENÒPTERS (formigues)
7. Sense ales, cos aplanat, antenes molt llargues, cues allargades que parteixen de l’extrem de l’abdomen,
aspecte d’estar coberts per escates brillants�� Ordre TISANURS (peixets de plata)
7. Amb algun vestigi d’ales, normalment ocultes davall d’uns èlitres (ales anteriors endurides)
molt xicotets�� 8
8. Pinça a la part final de l’abdomen�� Ordre DERMÀPTERS (tisoretes)

8. Sense pinces abdominals, èlitres xicotets però visibles�� Ordre COLEÒPTERS
ACTIVITATS
1 Atenent les dades de la taula dicotòmica, quins trets 3 Les formigues pertanyen als himenòpters; seguint
principals caracteritzen l’ordre odonats? la taula dicotòmica, els himenòpters hi figuren dues
vegades, una com a animals amb ales i l’altra com a
2 En què s’assemblen els coleòpters i els hemípters? animals sense ales. Com s’explica això? A quin tipus
En què es diferencien? responen les formigues que observes normalment?

Autoavaluació

D

AUTOAVALUACIÓ
Nom: Curs: Data:
1 La funció de la cavitat gastrovascular dels cnidaris és: 6 Una característica dels artròpodes és que:
a. Atrapar les preses. a. Tenen simetria bilateral.
b. Ajudar al moviment. b. El cos es divideix en cap, tòrax i abdomen.
c. Filtrar l’oxigen. c. Estan recoberts per un esquelet extern
d. Digerir el menjar. o exosquelet.
d. Totes són característiques dels artròpodes.
2 Una característica dels platihelmints és que:
a. Tenen el cos aplanat.
7 El tronc dels miriàpodes està format:
b. Tenen el cos cilíndric. a. Pel cap.
c. Tenen sis potes. b. Per la fusió de tòrax i cap.
d. Són quasi tots depredadors. c. Per la fusió de tòrax i abdomen.

d. Per la fusió de cap i abdomen.
3 Els nematodes:
a. Tenen el cos aplanat.
8 Els insectes han tingut un gran èxit biològic perquè
s’han adaptat a molts ambients, a quin no?
b. Tenen el cos cilíndric.
a. Desert.
c. Són animals aquàtics.
b. Llocs molt humits, com ara aiguamolls.
d. El cos té un acabament ample.
c. Mar obert.
4 La metameria dels anèl·lids: d. Muntanyes.
a. Ajuda en el moviment.
9 Un exemple d’insecte ortòpter és:
b. Són potes que utilitzen per a ancorar-se.
a. El saltamartí.
c. És la divisió del cos en segments.
b. L’escarabat.
d. La metameria no és característica dels anèl·lids.
c. La libèl·lula.
5 Els mol·luscos que presenten espècies terrestres són: d. La formiga.
a. Gastròpodes.
10 Quina característica dóna nom als equinoderms?
b. Bivalves.
a. La simetria radial.
c. Cefalòpodes.
b. El fet de no tindre el cos segmentat.
d. Cap, tots els mol·luscos són aquàtics.
c. Esquelet intern format per plaques calcàries.
d. L’aparell ambulacral.
1 d; 2 a; 3 b; 4 c; 5 a; 6 d; 7 c; 8 c; 9 a; 10 c.
SOLUCIONS

Nom: Curs: Data:
1 Quins són més nombrosos en la natura, els vertebrats o els invertebrats?

Escriu alguna xifra comparativa entre els dos tipus d’espècies animals.
2 A continuació s’indiquen cinc grups de característiques pròpies d’animals invertebrats.

Escriu, al costat de cada col·lecció de característiques, el nom del grup a què corresponen.
Cos tou, allargat, cilíndric, dividit

en anells. No tenen potes.
N’hi ha espècies terrestres i aquàtiques.

Cos tou, protegit a vegades per una

closca, sense anells. N’hi ha espècies
terrestres i aquàtiques.

Cos tou en forma de sac, amb la boca

voltada de tentacles. Espècies
generalment marines.

Animals sense cap, amb el cos cobert

d’espines o plaques dures. Espècies
marines.

Cos tou, allargat i pla. Moltes

espècies són paràsites i algunes són
aquàtiques.

3 Els cnidaris poden presentar dues formes principals: pòlip i medusa. Descriu-les i assenyala quines semblances
i diferències tenen totes dues.
Cos aplanat
Nematodes Principalment vida lliure
Cos cilíndric i dividit en anells

CONTROL B
5 Explica com és l’organització general dels equinoderms.
6 Completa les frases.
La massa visceral dels està protegida per dues peces o , que donen nom al grup.
Actuen a manera de frontissa i es tanquen per acció d’uns potents músculs.
El cap dels està molt desenvolupat i sol presentar dos parells de tentacles, un té funció
i l’altre allotja els .
El peu dels es troba transformat en tentacles amb que ixen del cap.
7 Quantes potes tenen els miriàpodes, els aràcnids, els crustacis i els insectes?
8 Hi ha algun grup d’insectes que no tinga ales? Quins? Recorda esmentar a quina classe pertanyen.
9 Relaciona aquests apèndixs dels insectes amb la regió del cos on es troben, escrivint
els noms en la casella corresponent: potes, antenes, ulls, ales i apèndixs de la boca.
Cap
Tòrax
Abdomen
10 Indica quines són les característiques comunes a tots els grups d’artròpodes.

Nom: Curs: Data:
1 Quins són els dos grups principals en què es classifiquen els animals? Posa algun exemple de cada grup.
2 Enumera els principals grups d’animals invertebrats. Posa un exemple de cada un.
3 Digues a quins grups pertanyen els animals d’aquests dibuixos i assenyala les característiques comunes
als dos grups i les diferències principals.
4 Els platihelmints, nematodes i anèl·lids són tres grups d’invertebrats que comparteixen algunes
característiques, quines són?
5 Es diu que el cos dels artròpodes està dividit en anells i també que està dividit en regions.
Què signifiquen aquestes dues afirmacions? Quines són les regions del cos dels artròpodes?

CONTROL A
6 Escriu el nom de les parts que s’assenyalen en el caragol i explica’n la funció.
7 Per què es diu que els insectes són els animals que més èxit biològic tenen?
A quin ambient no han aconseguit adaptar-se?
8 Escriu dos exemples d’ortòpters, d’himenòpters i de dípters.
9 Què és un equinoderm? D’on prové aquest nom? Per a què serveix l’aparell ambulacral?
10 Anomena tres beneficis i dos perjudicis que ocasionen els insectes.

Activitats
Control B Control A

generals dels grans grups taxonòmics 1, 2, 3, 4, 5, 6, 1, 2, 4, 5, 6, 7, 9
generals i singulars de cada grup
i explicar la importància que tenen en 7, 8, 9 i 10 i 10
taxonòmic.
el conjunt dels éssers vius.
B3-6. Caracteritzar els principals grups B3-6.1. Associa invertebrats comuns amb
3i8
d’invertebrats i vertebrats. el grup taxonòmic a què pertanyen.
Control B El peu dels cefalòpodes es troba transformat en tentacles

amb ventoses que ixen del cap.
1 Els invertebrats són el grup d’animals més nombrós del 7 Els miriàpodes poden tindre un o dos parells de potes
nostre planeta; de cada 100 espècies, més de 95 són per segment.
invertebrats. Els aràcnids tenen quatre parells de potes.
2 De dalt a baix: anèl·lids, mol·luscos, cnidaris, equinoderms Els crustacis tenen cinc parells de potes, les dues primeres
i platihelmints. en forma de pinça.
3 Els pòlips tenen forma de sac, amb l’obertura a l’extrem Els insectes tenen tres parells de potes.
superior del cos. Viuen fixos al fons del mar i moltes vegades 8 No tenen ales les formigues obreres (himenòpters) ni algunes
s’agrupen en colònies, s’envolten d’un esquelet calcari i espècies de pugons, xinxes i cigales (hemípters).
formen els coralls.
9 Cap Antenes, ulls i apèndixs de la boca
Les meduses tenen forma d’ombrel·la, amb l’obertura a
l’extrem inferior del cos. Es mouen mitjançant contraccions Tòrax Potes i ales
del cos o suren i es deixen arrossegar pels corrents marins.
Els dos grups d’animals tenen en comú que no tenen òrgans Abdomen No té apèndixs
interns, tenen una sola obertura com a boca i anus, una sola
10 El cos dels artròpodes:
cavitat interna per a digerir els aliments i presenten tentacles
amb cèl·lules urticants per a capturar les preses. • Té simetria bilateral.
• Es troba segmentat en anells diferents entre si que
4
constitueixen tres regions: cap, tòrax i abdomen.
Principalment
Platihelmints Cos aplanat • Està recobert per un esquelet extern o exosquelet,
paràsits
format per una substància dura i resistent, la quitina.
Cos cilíndric i Principalment vida La presència de l’exosquelet dificulta el creixement,
Nematodes per això se n’han de desprendre periòdicament
prim lliure
i fabricar-ne un de més gran. Aquest procés es coneix
Cos cilíndric i N’hi ha de vida com a muda.
Anèl·lids • Posseeix apèndixs articulats, i per tant mòbils, com ara
dividit en anells lliure i paràsits
potes, ales, antenes i mandíbules. A aquesta característica
es deu el nom del grup.
5 Els equinoderms tenen simetria radial. El cos no està
segmentat, no tenen cap i la boca es troba a la part inferior
del cos. Presenten un esquelet intern de plaques calcàries, Control A
a vegades amb espines recobertes per la pell. Posseeixen
l’aparell ambulacral, que és una sèrie de tubs plens d’aigua 1 Els animals es poden classificar segons que tinguen columna
que els serveixen per a desplaçar-se. vertebral o no. Els primers els anomenem vertebrats i els
6 La massa visceral dels bivalves està protegida per dues segons, invertebrats.
peces o valves, que donen nom al grup. Actuen a manera Entre els vertebrats tenim els gossos i els gats i en els
de frontissa i es tanquen per acció d’uns potents músculs. invertebrats, les aranyes i les papallones.
El cap dels gastròpodes està molt desenvolupat i sol 2 Porífers, cnidaris, platihelmints, nematodes, anèl·lids,
presentar dos parells de tentacles, un té funció tàctil mol·luscos, artròpodes i equinoderms. R. L.
i l’altre allotja els ulls.

3 El primer animal és una esponja, del grup dels porífers. • La boca conté una llengua per a triturar l’aliment
El segon animal és un pòlip, del grup dels cnidaris. Els dos que s’anomena ràdula.
grups estan formats per animals d’estructura senzilla, • El peu és voluminós, ja que allotja l’estómac; li serveix
sense òrgans interns, i totes les espècies són aquàtiques. per a desplaçar-se.
Les principals diferències són que els porífers tenen un 7 Els insectes són el grup d’animals amb més èxit, ja que han
esquelet intern format de xicotetes espines dures o flexibles, aconseguit adaptar-se a la majoria d’ambients, per adversos
mentre que els cnidaris no tenen esquelet. Els porífers tenen que siguen, excepte al mar obert, el qual és l’únic ambient
el cos perforat per nombrosos porus a través dels quals en què no han aconseguit sobreviure.
filtren l’aigua i obtenen l’aliment, mentre que els cnidaris
atrapen les preses amb els tentacles, que tenen a la
8 Ortòpters: saltamartins i grills.
superfície cèl·lules urticants per a paralitzar les preses. Himenòpters: abelles i vespes.
Tots els porífers viuen fixos al fons, mentre que entre Dípters: mosques i mosquits.
els cnidaris hi ha formes fixes, anomenades pòlips, 9 Els equinoderms són animals que viuen en les profunditats
i formes mòbils, anomenades meduses.
del mar o a les vores costaneres. Pertanyen als equinoderms
4 La simetria bilateral, el cos tou i allargat («cucs») i que no les estrelles, eriçons i lliris de mar.
tenen potes, per tant es desplacen arrossegant-se. El nom d’equinoderm prové de l’esquelet intern que tenen
5 El cos dels artròpodes està dividit en anells, però aquests format per plaques calcàries, a vegades amb espines,
s’agrupen en regions on els anells tenen característiques recobertes per la pell.
semblants i que inclouen diferents òrgans. Les regions L’aparell ambulacral són uns tubs interns plens d’aigua que
del cos dels artròpodes són cap, tòrax i abdomen, encara utilitza l’equinoderm per a desplaçar-se.
que en alguns, com aràcnids i crustacis, fusionen el cap 10 Beneficis: poden fabricar aliment, com la mel de les abelles,
i el tòrax en una sola peça anomenada cefalotòrax, i en
o matèria primera, com la cera de les abelles i la seda dels
els miriàpodes es perd la distinció entre el tòrax i l’abdomen.
cucs de seda. Realitzen el reciclatge del sòl, airejant-lo i
6 Dalt: tentacles, closca. Baix: boca, peu. enriquint-lo en matèria orgànica, com les formigues i molts
s • Al cap destaquen els tentacles, uns amb ulls i altres escarabats, i alguns són usats en investigació científica.
amb funció de tacte. Inconvenients: poden ser transmissors de malalties,
• La closca cobreix la massa visceral, que conté la major com els mosquits, les puces, els polls i les paparres,
part dels òrgans interns; també pot allotjar el cos sencer o poden créixer de forma incontrolada i actuar com a
en cas de perill. plagues, com les llagostes; també poden ser verinosos
i fer picades molestes, com les abelles i les vespes.

Nom: Curs: Data:
Andreu i la seua família solen passar les vacances d’estiu en una

preciosa platja d’un poble de Menorca. I, encara que a Andreu li
encanta la platja, no li fa gens de gràcia haver de compartir-la amb
uns animals per a ell indesitjables, les meduses, que any rere any
arriben en grans quantitats a la costa. Fins i tot hi ha dies en què n’hi
ha tantes que, per seguretat, arriba a estar prohibit el bany.
Les meduses són animals marins que pertanyen al grup dels cnidaris
(també anomenats celenterats); viuen nadant i surant als mars ter-
restres des de fa més de 500 milions d’anys. Del seu cos, que és tou
i amb forma de campana, pengen una espècie de tub on es troba la
boca i una sèrie de tentacles recoberts de cèl·lules urticants anome-
nades cnidòcits o cnidoblasts.
1 Aquests cnidòcits són el problema d’Andreu, perquè, tan bon punt els frega,
disparen una espècie d’arpó que es clava a la pell i injecta un líquid tòxic urticant
que causa una important irritació i forts dolors. En vista de l’esquema d’un
cnidòcit, amb quina de les tres funcions vitals estarà compromés el cnidocili
que forma part de la seua estructura?
a. De relació.
b. De nutrició.
c. De reproducció.
2 Els pares d’Andreu sempre intenten tranquil·litzar-lo i li expliquen que el que a una persona
la pique una medusa sempre és un accident, que les persones no són el seu objectiu o presa.
Com s’alimenten les meduses?
a. Són herbívores i mengen algues.
b. Són carnívores, capturen les preses i les digereixen.
c. Filtren l’aigua del mar retenint la matèria orgànica.
d. Injecten a les preses líquid urticant i els absorbeixen la sang alhora.
3 També li parlen de l’existència d’altres animals que pertanyen al mateix grup que les meduses.
En quina d’aquestes opcions tots els animals pertanyen al mateix tipus que les meduses?
a. Esponges, coralls i anemones.
b. Anemones, anèl·lids i calamars.
c. Coralls, anemones i hidres.
d. Hidres, anemones i eriçons de mar.
4 Quan Andreu pensava en animals invertebrats, sempre se’ls imaginava blanets com les meduses
o articulats com els insectes i les aranyes. Ara ja sap que hi ha molts tipus d’invertebrats i, naturalment,
no tots són blanets o articulats. Alguns estan dotats d’algun tipus d’esquelet intern.
Quin dels grups següents està dotat d’un esquelet que podem considerar intern perquè
està recobert de pell?
a. Els equinoderms. c. Els insectes.
b. Els anèl·lids. d. Les aranyes.

5 La immensa varietat d’animals invertebrats i el fet que els seus avantpassats fòssils siguen molt
escassos fa molt difícil classificar-los. Relaciona cada animal amb el grup a què pertany posant
la lletra que li corresponga.
1 Estrella de mar A Porífers
2 Mosquit B Cnidaris
3 Sangonera C Mol·luscos
4 Esponja D Anèl·lids
5 Calamar E Artròpodes
6 Anemone F Equinoderms

6 Cada un dels diferents grups d’invertebrats té un òrgan, un aparell o una característica

exclusius, que no està present en cap dels altres grups. Completa la taula escrivint
al costat de l’òrgan, aparell o característica, de quin grup d’invertebrats és exclusiu.
Òrgan, aparell o característica exclusiu Invertebrats que el posseeixen

Aparell ambulacral
Quelícers
Cavitat gastrovascular
Quatre parells de potes
Exosquelet de quitina
7 Els platihelmints, nematodes i anèl·lids tenen aspecte de cuc i moltes altres característiques en comú;
tanmateix, són molt diferents. Completa la taula escrivint sí o no per deixar ben clares algunes
diferències i semblances entre els tres grups.
Cilíndrics Plans Cos tou Simetria bilateral Metàmers

Anèl·lids
Nematodes
Platihelmints
8 Altres animals extraordinaris són els caragols, mol·luscos que pertanyen al grup dels gastròpodes
i que tenen una estructura que no trobem en cap altre mol·lusc. Quina de les estructures següents
és exclusiva dels gastròpodes?
a. Closca externa. c. Esquelet de quitina.
b. Sistema ambulacral. d. Ràdula.
9 Alguns anèl·lids, sobretot els marins, posseeixen una característica molt especial que consisteix en una espècie
de filaments rígids que els ajuden en els desplaçaments. Amb quin nom es coneixen aquests filaments?
a. Pedipalps. b. Quelícers. c. Quetes. d. Èlitres.
10 La majoria dels insectes estan dotats de dos parells d’ales que els permeten volar, però en alguns
un d’aquests dos parells d’ales s’ha transformat en uns xicotets òrgans que anomenem balancins,
la finalitat dels quals és facilitar l’equilibri i la direcció durant el vol. Quin d’aquests grups d’insectes
posseeix balancins per a l’equilibri i un únic parell d’ales?
a. Coleòpters. b. Dípters. c. Hemípters. d. Lepidòpters.

Competències que
s’avaluen
Competència B3-2. Descriure les funcions B3-2.1. Comprén i diferencia la

matemàtica i comunes a tots els éssers vius importància de cada funció per
i diferenciar entre nutrició al manteniment de la vida. 1
en ciència i tecnologia autòtrofa i heteròtrofa.

Competència
matemàtica i
grans grups taxonòmics i explicar i singulars de cada grup 2, 4, 6, 7, 8, 9, 10
Competència B3-6. Caracteritzar B3-6.1. Associa invertebrats

matemàtica i els principals grups d’invertebrats comuns amb el grup taxonòmic 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9,
competències bàsiques i vertebrats. a què pertanyen. 10
1 a. De relació.
2 b. Són carnívores, capturen les preses i les digereixen.
3 c. Coralls, anemones i hidres.
4 a. Els equinoderms.
5
1 Estrella de mar F Equinoderms
2 Mosquit E Artròpodes
3 Sangonera D Anèl·lids
4 Esponja A Porífers
5 Calamar C Mol·luscos
6 Anemone B Cnidaris
6 Òrgan, aparell o característica exclusius Invertebrats que el posseeixen

Aparell ambulacral Equinoderms
Quelícers Aràcnids
Cavitat gastrovascular Cnidaris
Quatre parells de potes Aràcnids
Exosquelet de quitina Artròpodes
7
Cilíndrics Plans Cos tou Simetria bilateral Metàmers
Anèl·lids Sí No Sí Sí Sí
Nematodes Sí No Sí Sí No
Platihelmints No Sí Sí Sí No
8 d. Ràdula.
9 c. Quetes.
10 b. Dípters.

Solucionari

SOLUCIONARI
Interpreta la imatge 8 Molts anèl·lids, com els cucs marins, presenten uns filaments
• La reina és l’única femella fèrtil de les abelles, es diferencia rígids anomenats quetes, que utilitzen per a desplaçar-se.
perquè té l’abdomen més llarg. Els abellots són les abelles 9 El cos dels platihelmints es diferencia del cos dels nematodes
mascle i tenen unes taques al cap que els diferencia de les
perquè els primers tenen el cos aplanat i els segons cilíndric.
femelles, que són les obreres, totes estèrils; els abellots
Els nematodes es diferencien dels anèl·lids en el fet que els
tenen també l’abdomen més estret que les femelles.
segons tenen metameria, és a dir, el cos es troba dividit en
La reina té l’abdomen més llarg perquè ha d’allotjar-hi anells i en cada anell es repeteixen molts òrgans interns.
els ous quan siga fecundada per un abellot i ha d’introduir
10 R. M. De vida lliure trobem els cucs de terra (terrestres) i els
l’abdomen a les cel·les de l’arna per depositar els ous.
cucs marins (aquàtics), mentre que de vida paràsita trobem
• Les abelles obreres porten el pol·len a les potes de darrere.
les sangoneres.
• S’hi observen tres tipus de cel·les, unes que estan buides,
11 No es pot considerar un esquelet perquè no representa una
altres que estan plenes de mel i unes terceres que semblen
funció locomotora, com el nostre esquelet, sinó solament
segellades amb algun tipus de cera, probablement hi ha les
una funció protectora enfront d’amenaces externes.
larves dins.
12 Els gastròpodes presenten un gran peu en què allotgen
Claus per a començar l’estómac i la massa visceral està protegida per una closca;
• R. M. Medusa (cnidaris); cucs intestinals (nematodes); cucs a més, el cap està molt desenvolupat i és clarament
de terra (anèl·lids); llimacs, polp i caragol (mol·luscos); diferenciable. En els bivalves, el cap no s’aprecia clarament,
libèl·lules, aranyes i papallones (artròpodes) i eriçons de mar posseeixen un peu xicotet en forma de destral que els
(equinoderms). permet xicotets moviments i accions, i la massa visceral
• El grup més nombrós d’animals invertebrats és el dels està protegida per dues closques.
insectes (artròpodes). 13 En els gastròpodes el peu és molt voluminós i la seua funció
• No, perquè també hi ha animals invertebrats que ens és el desplaçament.
provoquen un benefici tant als humans com a un altre tipus En els bivalves el peu és xicotet i entre les seues funcions hi
d’animals: poden servir d’aliment, produeixen matèries ha aportar una xicoteta mobilitat o fixar-se a les roques o a
primeres o poden enriquir el sòl mitjançant el reciclatge l’arena.
de residus orgànics.
Finalment, els cefalòpodes tenen el peu transformat en
1 Els artròpodes, alguns mol·luscos i els equinoderms. tentacles que ixen del cap i utilitzen per a atrapar les preses.
2 Interpreta la imatge. En la fase de pòlip tenen forma 14 Interpreta la imatge. R. G. Es tracta d’un centpeus, ja que
de sac amb una obertura a l’extrem superior i en la fase en cada segment tan sols hi ha un parell de potes.
de medusa tenen forma d’ombrel·la, amb una obertura 15 S’han de desprendre de l’exosquelet perquè els dificulta el
a l’extrem inferior. Els dos presenten tentacles entorn
creixement atesa la seua rigidesa, així és que de forma
de l’únic orifici que serveix de boca i anus. Els pòlips
periòdica se n’han de desprendre i fabricar-ne un de més gran.
són formes fixes subjectes al substrat i les meduses són
formes mòbils que es poden traslladar mitjançant 16 Diferències: els aràcnids tenen el cos dividit en dues regions
contraccions del cos o surar deixant-se dur pels corrents. (cefalotòrax i abdomen), mentre que els crustacis el tenen
dividit en tres regions. Al tòrax els primers tenen quatre
3 Semblances: ambdós posseeixen un sol orifici i una sola
parells de potes i els segons en tenen cinc parells; i,
cavitat a l’interior, no tenen òrgans ni aparells, i viuen en
finalment, els aràcnids no tenen l’abdomen segmentat i els
ecosistemes aquàtics.
crustacis sí. Els aràcnids són terrestres i els crustacis són
Diferències: els porífers no tenen simetria, tenen esquelet aquàtics majoritàriament.
intern, s’alimenten per filtració de l’aigua; i els cnidaris
Semblances: alguns crustacis també poden presentar
posseeixen simetria radial, tenen el cos tou i s’alimenten
cefalotòrax com els aràcnids. Tenen també en comú
gràcies a l’atracció de les preses mitjançant els tentacles.
la presència d’exosquelet i les potes articulades.
4 Urticant: que produeix picor o coïssor. Les meduses 17 Es diu que tenen més èxit biològic perquè s’han adaptat
tenen cèl·lules urticants en tota la superfície, especialment
a una gran varietat d’ambients, tret del mar obert.
als tentacles, i provoquen picor amb el contacte.
5 Interpreta la imatge. Com que són paràsits, l’usen per a Saber fer
adherir-se a la paret intestinal. 18 Proporcionen una imatge tridimensional perquè observem
6 Interpreta la imatge. R. G. amb els dos ulls la superfície dels objectes.
7 Interpreta la imatge. Els tres tenen simetria bilateral, 19 L’estructura s’anomena platina.
cos llarg i tou i es desplacen arrossegant-se. 20 Els escarabats es nodreixen d’aliments sòlids, ja que els seus
Els platihelmints tenen el cos pla; els nematodes tenen apèndixs bucals són de tipus mastegador. Les abelles poden
el cos cilíndric sense anells i els anèl·lids també tenen el menjar cossos sòlids, com el pol·len, o absorbir líquids
cos cilíndric, però presenten el cos dividit en segments gràcies al fet que els seus apèndixs bucals són de tipus
o metàmers. mastegador i llepador.

s 21 Són diferents perquè els mosquits introdueixen l’estilet • Ràdula: llengua dentada dels mol·luscos que s’utilitza
i succionen, mentre que els tàvecs fan un tall per provocar per a triturar l’aliment.
una ferida des de la qual succionen la sang. • Muda: renovació dels teguments (recobriments del cos).
22 Perquè els adults presenten espines (=echinos) cobertes 28 a) Equinoderms. d) Cnidaris.
per la pell (=derma); és un nom d’arrel grega. b) Mol·luscos. e) Artròpodes.
23 L’aparell ambulacral en les estrelles i en els eriçons de mar c) Porífers.
té la funció de permetre el moviment mitjançant els peus 29 A. Aràcnids. Simetria bilateral.
ambulacrals.
B. Equinoderms. Simetria radial.
24 USA LES TIC. R. L. Els alumnes han de contestar que
30 R. G.
les estrelles de mar capturen les preses o l’aliment
envoltant-los amb els braços. A. Mol·lusc bibalve. Les parts que han de retolar són: peu,
massa visceral i valves.
25 És important preservar-los, ja que molts ens serveixen
B. Anèl·lid. Les parts que han de retolar són:
d’aliment, ens proporcionen matèries primeres, formen
metàmers i boca. Poden retolar també, si el coneixen,
hàbitats de gran biodiversitat, controlen la població d’altres
el clitel.
insectes que poden ser perjudicials, s’utilitzen en la
investigació i altres reciclen matèria orgànica enriquint el sòl. 31
26 RESUM. R. M. Parts en què es Nombre

Artròpodes Exemples
• Les característiques més importants dels invertebrats són: divideix el cos de potes
poden tindre el cos cobert per un exosquelet o no tindre’n.
Cap i tronc
Estan presents tant en el medi aquàtic com en el terrestre. Un o dos
(el tronc és Centpeus,
• Els principals grups d’invertebrats són: porífers, cnidaris, parells per
Miriàpodes la fusió milpeus,
anèl·lids, platihelmints, nematodes, mol·luscos, artròpodes cada
d’abdomen escolopendra
i equinoderms. segment
i tòrax)
• Les característiques comunes dels porífers i els cnidaris
Paparra,
són: no tenen òrgans i aparells, tenen una cavitat digestiva Cefalotòrax (fusió
Quatre aranyes,
amb un sol orifici i viuen en el medi aquàtic. Aràcnids de cap i tòrax)
parells escorpí,
• Les semblances i les diferències entre anèl·lids i platihelmints i abdomen
opilió
són:
– Semblances: els dos grups tenen el cos tou en forma Carrancs,
de cuc. Cefalotòrax Cinc cigales,
Crustacis
i abdomen parells gambes,
– Diferències: els anèl·lids tenen el cos anellat i els òrgans
llagostins
interns es repeteixen en cada anell, i els platihelmints
tenen el cos pla. Saltamartins,
• Els mol·luscos es caracteritzen per tindre simetria bilateral, escarabats,
el cos tou no segmentat i presentar tres regions: cap, Cap, tòrax Tres papallones,
Insectes
massa visceral i peu. A més, s’agrupen en diverses i abdomen parells libèl·lules,
classes, entre les quals destaquen els gastròpodes, els puces,
bivalves i els cefalòpodes. pugons
• Els artròpodes tenen unes característiques comunes,
32 Els insectes més importants i representatius del nostre
que són: simetria bilateral, cos segmentat en anells
entorn es classifiquen en aquests huit grups:
que constitueixen el cap, el tòrax i l’abdomen, exosquelet
de quitina i apèndixs articulats com ara potes, ales, • Coleòpters, com els escarabats.
antenes i mandíbules. • Ortòpters, com els saltamartins.
• Els cossos de tots els equinoderms es caracteritzen • Lepidòpters, com les papallones.
per no tindre un cap diferenciat i tindre el cos recobert • Dípters, com les mosques.
de plaques dures amb espines i amb un aparell • Odonats, com les libèl·lules.
ambulacral, de tubs plens d’aigua, que els serveixen
• Himenòpters, com les vespes.
per a desplaçar-se.
• Dermàpters, com les tisoretes.
27 CONCEPTES CLAU.
• Hemípters, com el pugó.
• Metàmer: cada un dels segments o anells que es
33 R. L.
repeteixen i que són capaços de realitzar totes les
funcions vitals de l’animal. 34 A. Porífers. B. Cnidaris.
• Exosquelet: esquelet extern que recobreix, protegeix Ambdós no tenen òrgans i aparells i són habitants marins,
i suporta el cos d’un animal. a més de tindre un sol orifici central que comunica amb una

SOLUCIONARI
cavitat interna. Els porífers no tenen tentacles i no tenen cap c) Un bioindicador és una espècie d’organisme molt
tipus de simetria, a més de posseir un esquelet intern; d’altra sensible a un determinat contaminant, de manera que si
banda, els celenterats sí que tenen tentacles, així com en un medi natural no hi ha aquesta espècie d’organisme,
simetria radial, i poden presentar un esquelet calcari o es pot assegurar que el medi conté aquest contaminant.
absència d’aquest. 42 USA LES TIC. R. L.
36 a) Crustacis. Saber fer
b) Aràcnids. 43 Els animals del sòl fugen de la llum i se senten atrets per la
c) Insectes. humitat; la botella enfosquida impedeix que entre llum pels
laterals, que podria fer fugir els animals.
d) Miriàpodes.
R. L.
37 Del grup A sobra l’aranya, ja que és un aràcnid, no un
insecte.
44 a) Cuc de terra - anèl·lids; porquet de sant Antoni - crustacis;
llimac - gastròpodes; escarabat - insectes, coleòpters;
Del grup B sobra l’estrella de mar, ja que no és un mol·lusc
caragol - mol·lusc, gastròpodes; mosca - insecte, dípters;
sinó un equinoderm.
escolopendra - miriàpodes; àcar - aràcnids; paparra -
38 a) Insecte (artròpode). aràcnids, hemípters; aranya - aràcnids; formiga - insecte,
b) Anèl·lid. himenòpters; eruga - insectes; peixet de plata - insectes.
c) Platihelmint. b) R. L.
d) Crustaci. 45 Hi estan tots representats.
39 A. Escorpí. 46 R. M. Per exemple, les formes allargades de cucs de terra,
B. Escolopendra. escolopendres, llimacs, erugues, peixets de plata i porquets
C. Clòtxina. de sant Antoni els faciliten el desplaçament entre les
partícules del sòl.
D. Cogombre de mar.
47 Remouen el sòl, l’airegen i el redueixen a partícules
més menudes, i així faciliten el creixement de les plantes
i el desplaçament d’altres animals del sòl.
41 COMPRENSIÓ LECTORA.
a) Filtració de fitoplàncton.
49 EDUCACIÓ CÍVICA. R. L.
b) És propi dels crustacis la closca, els dos parells d’antenes 50 EXPRESSIÓ ESCRITA. R. L.
i les potes per a nadar i agarrar‑se. És característic de la
Daphnia que el cap es trobe fora de la closca i que les
antenes siguen locomotores.

;

LES FUNCIONS VITALS EN ELS ANIMALS
Et recomanem . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 336
Reforç i suport
Fitxa 1. Resum . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 338
Fitxa 2. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 339
• Esquemes muts
Fitxa 3. Processos digestius en invertebrats / Processos digestius
en vertebrats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 340
Fitxa 4. Aparell circulatori obert / Aparell circulatori tancat . . . . . . . . . . . 341
Fitxa 5. Respiració branquial / Respiració traqueal / Respiració
pulmonar. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 342
Fitxa 6. El sistema nerviós . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 343
• Més competent
Fitxa 7. La metamorfosi dels insectes. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 344
Fitxa 8. Aparell digestiu dels vertebrats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 346
Fitxa 9. El sistema nerviós. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 348
Aprofundiment
Fitxa 10. Sentits especials: supersentits? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 350
Fitxa 11. El comportament social de les abelles. . . . . . . . . . . . . . . . . . . 352
Fitxa 12. Modalitats de la reproducció sexual. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 354

Autoavaluació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 357
• Controls
Control B . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 358
Control A. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 360

• Prova . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 364
Solucionari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 367


Si en les unitats anteriors s’havia posat una atenció diferents respostes a les pressions de l’ambient, fet que E
especial a la diversitat del món animal, per remarcar ha determinat una evolució divergent i una gran diversitat v
els caràcters que diferenciaven els grups d’animals biològica. C
i facilitar-ne la classificació, en aquesta unitat ens centrem Convé fer referències a la manera com els humans g
més en les característiques comunes a tots els grups, exercim les diferents funcions en comparació de com r
és a dir, en les funcions vitals que han de dur a terme ho fan els altres animals. Aquesta comprensió que P
per a sobreviure. l’ésser humà és un habitant més de la biosfera contribueix v
Les funcions de nutrició, relació i reproducció són a reforçar el respecte per la diversitat biològica i desperta r
comunes a tots els éssers vius, però la gran varietat en molts xics i xiques el desig d’esforçar-se per conservar f
de formes de vida dels animals genera moltes diferències aquesta diversitat. d
en la forma de dur a terme aquestes funcions. La diversitat El tema pot servir també d’introducció a la curiositat
en les solucions als problemes vitals no està determinada pel coneixement de l’anatomia i la fisiologia humanes,
únicament per l’adaptació als diferents medis on habiten d’aquesta manera contribuirà a forjar futurs professionals E
els animals. Recordem que la diversitat dels éssers vius de la sanitat. Així, després de l’exposició de les diferents
respon a un procés d’evolució biològica. Els éssers vius, solucions a l’exercici de les funcions vitals, s’han de centrar
al llarg de la història evolutiva, han anat presentant en com els éssers humans exercim aquestes funcions.
CONTINGUTS
SABER • La funció de nutrició. El procés digestiu.

• La respiració.
• La circulació.
• L’excreció.
• La funció de relació. Els receptors.
• Els sistemes de coordinació.
• El sistema nerviós.
• L’aparell locomotor.
• La funció de reproducció.
• La fecundació. El desenvolupament embrionari i postembrionari.
SABER FER • Elaborar un esquema funcional sobre la circulació.


En l’exposició de les diferents maneres d’exercir les funcions La gran diversitat d’estructures anatòmiques i funcions
vitals, se citaran contínuament diferents grups d’animals. comporta una dificultat per a l’aprenentatge que pot ser
Convé mantindre actualitzat el coneixement dels diferents assuavida si s’utilitzen, sense referir-s’hi específicament,
grups d’animals per a facilitar la comprensió de la matèria, criteris evolutius, que permetran al mateix temps entendre
recorrent a exemples d’espècies conegudes de cada grup. que la progressiva divisió del treball implica la complexitat.
Per a reforçar la visió d’unitat en l’exercici de les funcions La terminologia nova pot ser un problema afegit. Suggerim
vitals, convindrà recordar la manera en què les cèl·lules l’ús de glossaris, activitats en què es relacionen dibuixos
resolen les funcions vitals, tornant a exposar que el i text, activitats d’exposició oral i altres que permeten a
funcionament dels organismes resulta de la coordinació l’alumnat familiaritzar-se amb els termes nous.
de les cèl·lules que els componen.
ESQUEMA CONCEPTUAL
Intracel·lular, mixta o extracel·lular

Digestió
(tub digestiu i glàndules digestives)
Respiració Cutània, branquial, traqueal i pulmonar
Amb aparell circulatori

Tipus
(obert o tancat) i sense
Nutrició Circulació
Líquid: hidrolimfa, hemolimfa, sang
Components Vasos: artèries, venes, capil·lars
Cor
Metabolisme Transformació de nutrients a l’interior de les cèl·lules
En invertebrats: glàndules verdes, tubs de Malpighi

Excreció
i en vertebrats: sistemes urinaris
Receptors sensorials Tèrmics, mecànics, químics i lluminosos
En invertebrats: xarxa de neurones,

Funcions
sistema ganglionar i anell nerviós
vitals Sistema
nerviós En vertebrats: encèfal, medul·la
Relació
Coordinació espinal i nervis
Sistema endocrí Glàndules i hormones
Aparell Sistema esquelètic (intern, extern o hidrosquelet),

locomotor i sistema muscular
Asexual Bipartició, gemmació, escissió i regeneració
Reproducció Sexes separats, hermafrodites o reproducció alternant
Sexual
Desenvolupament embrionari (ovípars, vivípars
i ovovivípars) i postembrionari (directe i metamorfosis
simples i complexes)

ET RECOMANEM
EN LA XARXA LLIBRES
PÀGINES WEB ¿Qué es el metabolismo?

Antonio Peña. Fondo de Cultura Económica de España S. L.
Museo Nacional de Ciencias Naturales. CSIC.
2010.
Web oficial del Museo Nacional de Ciencias Naturales.
S’hi poden consultar les col·leccions, les exposicions Llibre de divulgació sobre conceptes bàsics del metabolisme
permanents i temporals i realitzar visites virtuals. referit a diversos tipus de cèl·lules, però també a l’organisme
humà i les activitats més corrents, com el treball o l’esport.
Paraules clau: museo, ciencias, naturales.
El huevo y la gallina: manual de instrucciones para
Enciclopedia virtual de los vertebrados españoles.
construir un animal
Portal d’informació en línia sobre la història natural dels
Gabriel Gellon. La Ciencia que Ladra. 2004.
vertebrats espanyols. Amb el suport de l’Asociación de
Amigos del Museo Nacional de Ciencias Naturales i el CSIC. Llibre de divulgació que, com que aborda la qüestió de la
Proporciona moltíssima informació de tots els vertebrats biologia del desenvolupament, pot ajudar a comprendre la
ibèrics: identificació, estat de conservació, distribució, hàbitat, naturalesa dels organismes pluricel·lulars i la relació entre les
ecologia tròfica, reproducció, comportament, etc. cèl·lules. Adreçat a un públic amb poca formació científica.
Paraules clau: vertebrados españoles. La metamorfosis de los insectos

Xavier Belles. Ed. La Catarata. 2013.
Las funciones vitales en los animales. Recursos.tic.
Educacion.es. Pàgina web de recursos educatius de nivell Llibre de divulgació sobre la metamorfosi dels insectes que
adequat a secundària, publicada pel Ministeri d’Educació. abraça aspectes d’història de la ciència: com es va anar
arribant al coneixement del procés de la metamorfosi
Paraules clau: recursos.tic. educacion.es; secundaria;
i de la influència que hi tenen les hormones.
nutrición, reproducción, relación en los animales.
Proyecto Biosfera. Las funciones de los seres vivos.

Pàgina web de recursos educatius publicada pel Ministeri
d’Educació per a alumnes de secundària.
Paraules clau: recursos.intef.mec.es.
Museo Nacional de Ciencias Naturales. APP del

Museo de Ciencias Naturales – CSIC, que permet l’accés
a les col·leccions i a notícies i investigacions relacionades
amb la fauna, els fòssils i els minerals.

Ensenyament
individualitzat
Reforç i suport
Aprofundiment

RESUM
• Digestió. Es realitza a l’aparell digestiu, que transforma els
aliments en nutrients assimilables per les cèl·lules. Comprén
aquestes accions: ingestió, digestió, absorció i egestió.
• Respiració. S’intercanvien oxigen i diòxid de carboni entre el
medi i l’organisme. Quatre modalitats principals de respiració:
cutània, branquial, traqueal i pulmonar.
• Transport. Nutrients, gasos i productes de rebuig són
repartits per l’organisme mitjançant l’aparell circulatori, que
pot ser obert o tancat, segons que la sang isca o no dels
Nutrició
vasos sanguinis.
animal
• Metabolisme. Transformació dels nutrients a l’interior
de les cèl·lules.
• Excreció. Eliminació dels residus produïts en el metabolisme
cel·lular mitjançant òrgans especialitzats, com els tubs de
Malpighi, les glàndules verdes o els renyons.
• Estímuls. Són canvis en el medi capaços de provocar

una resposta en els éssers vius. Poden ser físics, químics
o alteracions de l’organisme.
• Receptors. Estructures que transformen els estímuls
en impulsos nerviosos. Poden ser mecànics, químics, tèrmics
o lluminosos, segons el tipus d’estímul que perceben.
• Centres nerviosos. Reben informació dels receptors
Coordinació i i elaboren respostes, que transmeten als òrgans efectors
relació animal mitjançant impulsos nerviosos.
• Efectors. Òrgans encarregats de realitzar les respostes
als estímuls, que poden ser motores (moviments
dels músculs) o glandulars (secreció de substàncies
per les glàndules.
• Asexual. Un sol progenitor produeix descendents idèntics

a si mateix.
• Sexual. A partir de dos progenitors de diferent sexe
Reproducció es desenvolupen individus diferents respecte als seus
animal progenitors i entre si.
ACTIVITATS
1 Quines diferències hi ha entre els receptors i els efectors? 3 Defineix què són: ingestió, digestió, absorció i egestió.
2 Quina és la diferència principal entre la reproducció 4 Realitza un esquema amb les diferències en la nutrició
sexual i asexual? entre vertebrats i invertebrats.

Repàs acumulatiu
1 Ordena aquestes activitats dels animals en les tres 5 En què es diferencia la respiració cel·lular
columnes corresponents a les funcions vitals. de la respiració dels animals?
acostar-se a l’ombra – ingerir un mos – metamorfosi 6 Escriu els noms dels animals en la columna
d’un insecte – fugir d’un depredador – inspirar aire – corresponent segons el tipus de respiració que
digerir el menjar – covar els ous – presenten.
alletar la cria – eliminar orina – apariament –
eliminar excrements – olorar el menjar gos – truita – gripau – escarabat – tauró – cavall –
sardina – granota –saltamartí – gallina – carranc – cuc
de terra – sargantana – clòtxina
Nutrició Relació Reproducció
Cutània Branquial Traqueal Pulmonar
2 Ordena aquests aparells dels animals en les tres

columnes anteriors.
7 a) Com s’anomena el líquid que circula per l’aparell
aparell digestiu – aparell reproductor – circulatori?
sistema endocrí – sistema nerviós – b) Com s’anomenen els diferents tipus de vasos per on
aparell respiratori – aparell locomotor – circula aquest líquid de l’aparell circulatori?
aparell excretor – aparell circulatori
8 Relaciona els òrgans següents amb els sentits
3 Ordena aquests òrgans dels animals en les tres que perceben.
columnes anteriors.
ull • • tacte
ull – estómac – testicle – glàndula tiroide – orella • • canvi de temperatura
cervell – pulmó – os – renyó – cor – orella – • audició
intestí – ovari – medul·la espinal – brànquia – pell •
• vista
múscul – fetge – vena mucosa nasal • • gust
llengua • • olfacte
4 a) Què són les glàndules digestives? Per què
s’anomenen així?
9 Defineix breument: neurona, nervi, hormona, glàndula
b) Relaciona aquestes glàndules digestives
endocrina.
amb el suc que produeixen.
10 Explica les diferències principals entre la reproducció

glàndules salivals • • bilis
asexual i la reproducció sexual.
fetge • • suc pancreàtic
pàncrees • • saliva

Esquemes muts
Nom: Curs: Data:
PROCESSOS DIGESTIUS EN INVERTEBRATS A
PROCESSOS DIGESTIUS EN VERTEBRATS

Esquemes muts
Nom: Curs: Data:
APARELL CIRCULATORI OBERT
Hemolimfa
APARELL CIRCULATORI TANCAT

Esquemes muts
Nom: Curs: Data:
RESPIRACIÓ BRANQUIAL E
RESPIRACIÓ TRAQUEAL
RESPIRACIÓ PULMONAR

Esquemes muts
Nom: Curs: Data:
EL SISTEMA NERVIÓS

Més competent
La metamorfosi dels insectes
Encara que els insectes tenen molts enemics pels Els qui han començat amb la cria de grills, per exem-
danys que poden provocar a les collites, al bestiar o a ple, han passat per la sorpresa de veure un dia una
les persones, són animals que tenen molts seguidors pell buida més gran, que rep el nom de muda. Això
i destaquen per una gran varietat de colors, de formes, passa perquè les nimfes es desprenen de la pell per
de maneres d’alimentar-se i maneres de reproduir-se. créixer, ja que aquesta els impedeix el creixement.
Per aquesta raó, no és estrany que hi haja molts afici- Altres aficionats que capturen erugues al camp es tro-
onats que col·leccionen insectes i els crien en terraris. ben amb la sorpresa que un dia aquestes es conver-
Un dels aspectes que més sorprén els alumnes és la teixen en una forma immòbil, el capoll o pupa, del qual
metamorfosi. poc després sorgeix una papallona.
Ous Larva
Adult
Ous
Larva
Adult
Pupa

ACTIVITATS
1 PREN LA INICIATIVA. Elabora fitxes descriptives 3 CONSCIÈNCIA I EXPRESSIÓ CULTURAL.

de la metamorfosi de diferents espècies d’insectes. La seda és un producte tèxtil d’origen natural,
Pots recórrer a la informació que ofereixen produït pel famós cuc de la seda, fase larvària
moltes pàgines web, com ara Botanical-online.com, de la papallona de la seda. Quan la larva passa
Infojardin.com, o la pàgina web de l’Associació a la fase de pupa o crisàlide, fabrica un capoll
Espanyola d’Entomologia. amb un fil que secreta una glàndula del cos, que
En cada fitxa, pots col·locar una imatge de la larva, és el fil de la seda. Els cultivadors d’aquest cuc,
una de la crisàlide i una de l’adult, o si es tracta bullen els capolls abans que la papallona n’isca
d’insectes amb metamorfosi simple, una imatge corroint els fils del capoll.
de la nimfa i una altra de l’adult. La indústria de la seda va ser molt important
Al costat de cada imatge, pots escriure informació a la Xina i en moltes ciutats europees, com
útil: les mides més grans a què poden arribar, Florència, Pàdua i Lió, i espanyoles, com València,
els dies que tarden a mudar, els dies que es mantenen Múrcia, Toledo i Barcelona.
amb vida (en el cas dels adults), de què s’alimenta De la importància econòmica d’aquesta indústria
la larva i de què s’alimenta l’adult. dóna idea el fet que una de les vacunes inventades
La fitxa ha d’anar encapçalada pel nom de l’insecte: per Louis Pasteur en el segle xix va ser per a evitar
el nom vulgar i el nom científic en llatí, i potser també una malaltia infecciosa que assolava els criadors
el nom en algun altre idioma modern. de cucs de seda.
Procura que entre les espècies buscades hi haja Redacta un informe sobre la indústria tradicional
representants dels diferents grups d’insectes: espècies de la seda en algun dels llocs esmentats que et
de papallones, d’escarabats, de saltamartins i de puguen resultar més pròxims, en què descrigues
libèl·lules, per exemple. Així podràs aprendre a la manera de criar els cucs, les formes d’extraure
diferenciar els diferents models de larves, crisàlides, i emmagatzemar la seda, la importància del comerç
nimfes i el diferent grau de semblança entre la fase de la seda, etc.
larvària i l’adult.
2 USA LES TIC. Busca informació sobre els mecanismes

que regulen la metamorfosi dels insectes.
El creixement de les larves i el pas a la fase adulta
són deguts a una acció combinada entre dues
hormones dels insectes: l’hormona de la muda,
que impulsa al desenvolupament de la larva fins
a la fase d’adult, i l’hormona juvenil, que retarda
l’aparició dels caràcters de la fase adulta. Busca
informació sobre aquestes dues hormones, el lloc
de l’animal on se secreten i l’equilibri que hi ha entre
les dues.
Per a combatre les plagues d’insectes, un estratagema
és aportar als insectes hormona juvenil, de manera
que no arriben mai a la fase adulta i no es puguen
reproduir. Busca informació sobre alguna plaga que
es combata amb hormona juvenil i explica què
els passa a les larves que reben aquest tractament.

APARELL DIGESTIU DELS VERTEBRATS
9. Glàndula salival

8. Pàncrees 7. Estómac
6. Intestí prim
2. Faringe
1. Boca
5. Intestí gros

3. Esòfag
4. Fetge
1. Gură 1
2. Faringe 2
3. Esofag 3
4. Ficat 4
5. Intestinul gros 5
6. Intestinul slab 6
7. Stomac 7
8. Pancreas 8
9. Glandă salivară 9

APARELL DIGESTIU DELS VERTEBRATS
DIGESTIVE SYSTEM IN A VERTEBRATE
VERDAUUNGSSYSTEM IN EINEM WIRBELTIE
DIGESTION DES VERTÉBRÉS
9. Glàndula salival

8. Pàncrees 7. Estómac
6. Intestí prim
2. Faringe
1. Boca
5. Intestí gros

3. Esòfag
4. Fetge
1. Mouth 1. Bouche 1. Mund

2. Pharynx 2. Pharynx 2. Rachenhöhle
3. Esophagus 3. Œsophage 3. Speiseröhre
4. Liver 4. Foie 4. Leber
5. Large intestine 5. Gros intestin 5. Dickdarm
6. Small intestine 6. Intestin grêle 6. Dünndarm
7. Stomach 7. Estomac 7. Magen
8. Pancreas 8. Pancréas 8. Bauchspeicheldrüse
9. Salivary glands 9. Glande salivaire 9. Speicheldrüse

EL SISTEMA NERVIÓS
Sistema nerviós de vertebrats

Sistema ganglionar
2. Encèfal
1. Medul·la espinal 5. Cordó nerviós
3. Nervis
4. Cervell
6. Ganglis
1. Măduva spinării 1

2. Encefal 2
3. Nervi 3
4. Creier 4
5. Cordon nervos 5
6. Ganglioni 6

EL SISTEMA NERVIÓS
NERVOUS SYSTEM
NERVENSYSTEM
SYSTÈME NERVEUX
Sistema nerviós de vertebrats

Sistema ganglionar
2. Encèfal
1. Medul·la espinal 5. Cordó nerviós
3. Nervis
4. Cervell
6. Ganglis
1. Spinal cord 1. Moelle épinière 1. Wirbelkanal

2. Encephalon 2. Encéphale 2. Gehirn
3. Nerve 3. Nerfs 3. Nerven
4. Brain 4. Cerveau 4. Grosshirn
5. Nerve cord 5. Cordon nerveux 5. Nervenstrang
6. Ganglia 6. Ganglions 6. Ganglien

Sentits especials: supersentits?
FULL DE RUTA
Objectiu: conéixer la naturalesa d’alguns sentits animals Fonts d’investigació:

que ens poden resultar sorprenents perquè no encaixen • Tomemos en cuenta los sentidos. HYEON-SUK KIM.
en la tradicional classificació dels cinc sentits (vista, oïda, Ed. Aguilar.
olfacte, gust i tacte). L’autor, assessorat per experts de conducta animal, va
Investigacions suggerides: comparant les experiències sensorials humanes, i la
seua repercussió en la conducta, amb les dels animals.
• La percepció del camp magnètic que mostren moltes
Llibre per a públic juvenil amb nombroses il·lustracions.
espècies d’ocells migratoris i els coloms missatgers.
• Enciclopedia virtual de los vertebrados españoles.
• La percepció dels cossos calents per part d’alguns
depredadors, com les serps caçadores de rosegadors Paraules claus: vertebrados españoles.
o els felins. • Pàgina Web del Museo Nacional de Ciencias Naturales.
• L’ecolocalització o «sonar» dels ratpenats i dels Paraules clau: MNCN.
cetacis, que emeten un so i capten el rebot d’aquest
Presentació: presentació digital de diapositives.
so en els cossos sòlids, i localitzen així les preses o
els perills. Duració de l’elaboració: una setmana.
• La percepció dels ultrasons i de la llum ultraviolada, que
els humans no podem percebre, i que formen part dels Realització: equip de tres membres.
estímuls habituals per a moltes espècies animals.

• Els ocells tenen una agudesa visual superior als mamífers, en general, perquè
presenten una concentració més elevada de cons a la retina. També presenten
una percepció especialment rica dels colors, ja que tenen més varietat de
pigments per a percebre els colors, i a més poden percebre la llum ultravio-
lada.
• La percepció del camp magnètic pels ocells és generalment atribuïda a la seua
agudesa visual: els ocells serien capaços de «veure» els camps magnètics,
potser per petits canvis en la qualitat de la llum del medi.
• Molts felins, com els gats i els linxs, tenen a les retines cons sensibles a la
radiació infraroja. Això els permet caçar animals de sang calenta en la foscor.
• Una família d’escurçons, anomenats «crotàlids» o «de fosseta», tenen unes
fossetes laterals entre els ulls i els orificis nasals, amb unes membranes que
reaccionen en percebre radiacions infraroges. Són espècies especialitzades
a caçar rosegadors de sang calenta.
• L’ecolocalització consisteix a emetre sons que, en rebotar sobre cossos sòlids,
són percebuts per l’animal, que obté informació sobre possibles preses o
sobre obstacles en els seus desplaçaments. L’ecolocalització està present en
molts ratpenats i cetacis. Els sons que emeten són generalment imperceptibles
per a l’orella humana.
EL QUE HAS DE SABER
• Cons i bastons: són les cèl·lules fotoreceptores de la retina. Els bastons

perceben baixes intensitats de llum i donen una visió en blanc i negre, mentre
que els cons mostren més varietat de pigments receptors de la llum i poden
percebre gran varietat de colors. Les diferents espècies poden captar rangs de
color diferent depenent de la naturalesa dels pigments dels cons. Hi ha espècies
que poden percebre radiacions infraroges i radiacions ultraviolades que l’ull
humà no pot percebre.
• Emissió de rajos infrarojos: els cossos calents emeten radiacions infraroges.
Alguns animals poden captar aquestes radiacions als cons o en altres òrgans
especialitzats, la qual cosa és una ajuda per a la visió nocturna, sobretot quan
són caçadors d’animals de sang calenta.
• Ultrasons: les cèl·lules receptores dels sons, que es troben al «caragol»,
a l’orella interna, capten vibracions dins d’un determinat rang. En l’espècie
humana percebem sons amb una freqüència compresa entre els 20
i els 20 000 Hz, per damunt d’aquesta freqüència parlem d’ultrasons, però
hi ha animals que presenten una altra gamma de freqüències perceptibles
i poden emetre sons perceptibles per a ells però no per a nosaltres.

TREBALLS D’AULA
El comportament social de les abelles

PER A COMENÇAR
El comportament d’un ésser viu comprén el conjunt En aquesta fitxa et proposem que conegues alguns
d’activitats que realitza en resposta als estímuls que rep aspectes del comportament social de les abelles,
del medi on habita. El comportament en els animals pot és a dir, els diferents membres que componen una arna
tindre finalitats alimentàries, migratòries, per a marcar el o rusc, i quina és la funció que té cada un dins de la
territori on es desenvolupen, per a la reproducció i també comunitat.
pot ser un comportament social.
LES ABELLES
Les abelles són una de les quasi 20 000 espècies d’himenòpters que hi
ha. Són una espècie marcadament social, ja que viuen agrupades en
colònies de fins a 50 000 individus. Aquests grups formen arnes molt
organitzades en què cada membre realitza una tasca concreta i pos-
seeix també uns caràcters físics especials. Així, poden ser femelles
reproductores (reines), mascles reproductors (abellots) o femelles
estèrils (obreres). Poden viure tant en arnes fabricades per elles ma-
teixes com a les arnes creades pels apicultors.
L’arna, com hem vist, està constituïda per diversos tipus d’abelles:
una reina, obreres i abellots.
Arna.
L’ABELLA REINA. Pot viure uns quants anys, a diferència de la
resta de membres de l’arna, que tenen cicles vitals molt més
breus. L’única funció que té dins de la comunitat és també la més
important per a la seua supervivència: pondre ous, més de 1 000
diàriament. D’aquests ous, uns es convertiran en mascles o abe-
llots, i els altres, en femelles. Les larves femelles es converteixen
majoritàriament en abelles obreres, tret de cinc o sis. Aquestes
seran alimentades exclusivament amb gelea reial i poden arribar
a convertir-se en abelles reines.
ELS ABELLOTS. Són abelles mascle que no treballen. Són ali-
mentats per les obreres i l’única funció que tenen dins de la co-
munitat és fecundar la reina. Quan han realitzat aquesta faena,
són expulsats de l’arna, fet que, com que no són capaços d’ali-
mentar-se per si mateixos, els comporta la mort.
Abella reina.
Abellot.

LES ABELLES
LES OBRERES. Són abelles femelles estèrils (no

poden pondre ous). Al llarg de la seua vida, que dura
només uns quants mesos, realitzen diverses funcions
molt importants. Quan són joves, resten a l’arna re-
alitzant activitats domèstiques, com és ara netejar les
cel·les, alimentar la reina i els abellots de la comuni-
tat o protegir l’entrada de l’arna dels possibles ene-
mics; també fabriquen cera per a la construcció en
equip de noves cel·les que augmentaran la mida de
la bresca.
Al cap de vint dies són obreres adultes i poden tre- Obrera.
ballar fora de l’arna, recollint nèctar, pol·len i aigua.
Quan ixen en cerca d’aliment, s’orienten tenint en
compte la posició del Sol i les característiques de l’en-
torn, per no perdre’s i poder tornar de nou a l’arna.
Realitzen uns curiosos moviments anomenats «dan-
ses» per informar la resta de les abelles que han tro-
bat aliment, i fins i tot són capaces d’indicar amb els
balls a quina distància i en quina direcció es troba
l’aliment.
En l’època de plena floració, en finalitzar la primavera,
l’arna conté moltes abelles adultes. Aleshores, part
dels membres de la comunitat emigren i funden una
colònia nova. Perquè això passe és necessari que hi
haja una nova reina, que serà acompanyada d’uns
quants centenars d’obreres.
Aquesta nova reina ix de les femelles alimentades
amb gelea. Es creu que en aquest aliment hi ha una
substància que provoca la maduració sexual de l’abe-
lla, i que aquesta és l’única diferència entre les reines
i les obreres: l’alimentació.
ACTIVITATS
1 Seguint l’esquema «estímul – òrgan receptor – 2 Quina relació de parentiu tenen totes les obreres
òrgan coordinador – òrgan efector», que has estudiat d’una arna?
en la funció de relació dels animals, indica quins són
aquests estímuls i òrgans en el cas de l’orientació 3 Busca informació sobre alguna altra espècie d’insecte
de les abelles quan busquen aliment, i en el cas de la social i descriu breument els tipus d’individus que hi ha
transmissió de la informació a les companyes d’arna. en les seues societats i alguns costums socials del
mateix tipus que els descrits per a les abelles.

TREBALLS D’AULA
Modalitats de reproducció sexual

LA REPRODUCCIÓ DE L’ERIÇÓ DE MAR
Aquests animals són dioics, és a dir, hi ha mascles i femelles. Pots observar-ne les gònades
fent una dissecció: estan situades al voltant de la closca, per dins, i comuniquen amb
l’exterior a través d’uns orificis situats a la regió dorsal o superior, prop del centre,
on es troba l’anus.
Es poden extraure masses d’un ovari i masses de testicles amb les tisores. Fes-
los a miques amb cura en dos plats o plaques de Petri, molt nets i sempre dins
d’aigua de mar. Pren una xicoteta mostra de cada un, posa-la entre el porta-
objectes i el cobreobjectes i observa-la al microscopi. Comprovaràs que hi ha
multitud d’òvuls grans i espermatozoides mòbils.
Ajunta una porció d’ovari esmicolat amb una massa més gran de testicle (apro-
ximadament, 1:5), també en aigua marina. Espera 24-48 hores i torna a investigar
al microscopi. Podràs trobar ja algun embrió amb poques cèl·lules. Mantenint la
temperatura entre 23-28 °C durant més d ies és fàcil trobar alguna fase larvària més
desenvolupada.
ACTIVITATS
1 La descripció de la reproducció de l’eriçó de mar 2 La descripció de la reproducció de l’eriçó de mar

comença dient que es tracta d’animals dioics, perquè indica que si deixem en aigua marina una porció
hi ha mascles i femelles. Entre les fotografies següents d’ovari i una de testicle, es produeixen fecundacions
trobaràs animals hermafrodites, és a dir, que el mateix i, a les 48 hores, es poden observar embrions. Es tracta
animal posseeix òrgans masculins i òrgans femenins. d’una fecundació interna o externa? Raona-ho.
Indica quins són.
3 Es pot donar la fecundació externa en animals
terrestres? Per què?
4 Es pot donar la fecundació interna en animals aquàtics?

Posa’n alguns exemples.
5 Poden ser vivípars, els eriçons de mar? Pot haver-hi

animals vivípars amb fecundació externa? Raona
les respostes.
6 Hi ha algun animal vivípar entre les fotografies de

l’activitat 1? Quin? Escriu quatre exemples d’animals
vivípars.

Autoavaluació

D

AUTOAVALUACIÓ
Nom: Curs: Data:
1 L’ordre dels processos digestius és: 6 Quins són els dos sistemes de coordinació i regulació?
a. Ingestió, digestió, egestió i absorció. a. Nerviós i endocrí.
b. Absorció, ingestió, digestió i egestió. b. Nerviós i locomotor.
c. Ingestió, digestió, absorció i egestió. c. Locomotor i endocrí.
d. Absorció, digestió, egestió i ingestió. d. Circulatori i nerviós.
2 Els pulmons septats són típics dels: 7 Les hormones són característiques del sistema:
a. Mamífers. a. Nerviós.
b. Rèptils. b. Circulatori.
c. Amfibis. c. Endocrí.
d. Ocells. d. Respiratori.
3 El líquid circulatori dels mol·luscos i artròpodes 8 El sistema nerviós dels cnidaris es coneix com a:
s’anomena: a. Sistema ganglionar.
a. Sang. b. Anell nerviós.
b. Hemolimfa. c. Sistema nerviós central.
c. Hidrolimfa. d. Xarxa de neurones.
d. Hemoglobina.
9 L’esquelet propi de cnidaris, platihelmints i anèl·lids és:
4 La funció principal dels renyons és: a. Hidrosquelet.
a. Filtrar la sang. b. Exosquelet.
b. Acolorir la sang. c. Endosquelet.
c. Descolorir la sang. d. No posseeixen cap tipus d’esquelet.
d. Refrigerar la sang.
10 Les gònades en les femelles són:
5 Les glàndules verdes són pròpies: a. Els ovaris.
a. Dels rèptils. b. Els òvuls.
b. Dels peixos. c. Els espermatozoides.
c. Dels insectes. d. Les glàndules mamàries.
d. Dels crustacis.
1 c; 2 b; 3 b; 4 a; 5 d; 6 a; 7 c; 8 d; 9 a; 10 a.
SOLUCIONS

Nom: Curs: Data:
1 Relaciona cada concepte amb la seua descripció.
Egestió • • Consisteix en la incorporació dels aliments.

Digestió • • És la transformació de l’aliment en nutrients solubles.
Absorció • • És l’expulsió a l’exterior de les substàncies no digerides.
Ingestió • • Els nutrients obtinguts de la digestió passen al sistema circulatori.
2 a) Quants tipus de respiració hi ha? Anomena’ls.

b) Quina és la respiració pròpia dels amfibis? I la dels insectes?
3 Quin tipus de pulmons té cada animal?

4 A més del cor, quins altres components constitueixen l’aparell circulatori?
5 Quin tipus de receptors sensorials s’agrupen als ulls? I als ocels? Quins animals en presenten?

CONTROL B
6 Per a què serveixen les glàndules endocrines? A quin sistema pertanyen?
7 Relaciona cada concepte amb la seua descripció.
Encèfal • • Cordó nerviós que recorre l’esquena de l’animal i que es troba protegit
per les vèrtebres.
Nervis sensitius •
• Transmeten la informació des dels centres nerviosos fins als òrgans efectors.
Medul·la espinal • • Centre nerviós situat al cap.
Nervis motors • • Transmeten informació des dels receptors fins als centres nerviosos.
8 Relaciona aquests tipus d’animals amb el tipus d’esquelet que presenten.
Anèl·lids, platihelmints i equinoderms • • Esquelet intern

Vertebrats • • Esquelet extern o exosquelet
Artròpodes i mol·luscos • • Hidrosquelet
9 Quan un organisme es divideix en dos o més fragments, cada un dels quals és capaç de convertir-se
en un animal complet en acabar el desenvolupament, de quin tipus de reproducció parlem? Escriu algun
exemple d’animal que presenta aquest tipus de reproducció.
10 Comenta les diferències que hi ha entre fecundació externa i fecundació interna.

Nom: Curs: Data:
1 Per a realitzar la funció de nutrició completa, quines cinc funcions són necessàries? Comenta breument
en què consisteix cada una.
2 Completa aquest text.
Els animals realitzen l’intercanvi d’oxigen i diòxid de carboni amb el medi que els envolta a través de l’
, en un procés anomenat
o .
Així, els animals presenten diferents modalitats de respiració: , ,
o .
3 Quina diferència hi ha entre venes i artèries?
4 Quin tipus d’aparell excretor tenen aquests animals?

5 Quin tipus de receptors sensorials hi ha? Descriu-los breument i posa un exemple de cada un.

CONTROL A
6 Quines diferències hi ha entre el sistema endocrí dels vertebrats i el dels invertebrats? Quines funcions
compleixen les hormones en cada un d’aquests tipus d’animals?
7 Indica quines funcions presenten les següents parts del sistema nerviós dels vertebrats:
sistema nerviós central, nervis sensitius i nervis motors.
8 Quin tipus d’animals presenten exosquelet? Com resolen aquests animals el problema del creixement
o augment de mida del cos?
9 Digues de quin tipus de reproducció es tracta i descriu-la breument.
Peixos Amfibis Rèptils Ocells Mamífers Insectes
Tipus de
Sexual
reproducció
Tipus de
Externa
fecundació
Desenvolupament Ovípars,
embrionari ovovivípars
Desenvolupament
Directe
postembrionari

Activitats
Control B Control A

1, 2, 3, 5, 6, 7,
a tots els éssers vius i diferenciar entre la importància de cada funció 1, 2, 6, 7, 9 i 10
8i9
nutrició autòtrofa i heteròtrofa. per al manteniment de la vida.
dels éssers vius i relaciona els animals
morfològiques principals dels diferents 8
i les plantes més comuns amb el seu grup
grups taxonòmics.
taxonòmic.

serveixen per a classificar els éssers B3-4.1. Identifica i reconeix exemplars
vius i identificar els principals models característics de cada un d’aquests grups 5 10
taxonòmics a què pertanyen els i en destaca la importància biològica.
animals i les plantes més comuns.
generals dels grans grups taxonòmics
generals i singulars de cada grup 2, 3, 4, 5, 8 i 9 4, 6, 8, 9 i 10
i explicar la importància que tenen en
taxonòmic.
Control B aspectes del desenvolupament de l’organisme. Glàndules

i hormones pertanyen al sistema endocrí.
1 Egestió – És l’expulsió a l’exterior de les substàncies 7 Encèfal – Centre nerviós situat al cap.
no digerides. Nervis sensitius – Transmeten informació des dels receptors
Digestió – És la transformació de l’aliment en nutrients fins als centres nerviosos.
solubles. Medul·la espinal – Cordó nerviós que recorre l’esquena de
Absorció – Els nutrients obtinguts de la digestió passen l’animal i que es troba protegit per les vèrtebres.
al sistema circulatori. Nervis motors – Transmeten la informació des dels centres
Ingestió – Consisteix en la incorporació dels aliments. nerviosos fins als òrgans efectors.
2 a) N’hi ha quatre tipus: cutània, branquial, traqueal i 8 Anèl·lids, platihelmints i equinoderms - Hidrosquelet.
pulmonar. Vertebrats - Esquelet intern.
b) Els amfibis presenten respiració cutània i pulmonar Artròpodes i mol·luscos - Esquelet extern o exosquelet.
en els adults, i en la fase larvària, branquial. Els insectes
9 Reproducció asexual per escissió o fragmentació. Presenten
presenten respiració traqueal.
aquest tipus de reproducció de forma habitual els cnidaris,
3 Granota – pulmons amb paret llisa. com l’anemone de mar, i de forma accidental, platihelmints
Conill – pulmons amb alvèols. com la planària, o equinoderms com l’estrella de mar. Quan
Tortuga – pulmons septats. l’escissió té lloc de forma accidental, es parla de regeneració.
Ànecs – pulmons amb sacs aeris. 10 La fecundació externa es produeix fora de l’organisme
matern, generalment en l’aigua, on són expulsats els
4 El líquid circulatori: sang, hemolimfa i hidrolimfa.
gàmetes. La fecundació interna té lloc a l’interior de l’aparell
Els vasos conductors: artèries, venes i capil·lars.
reproductor femení i perquè siga possible hi deu haver un
5 Ulls i ocels són òrgans que agrupen receptors lluminosos, apariament o còpula entre mascle i femella.
o siga, que capten la llum. Els ulls constitueixen l’òrgan
de la vista més comú en els animals, i els ocels són els ulls
simples dels artròpodes. Control A
6 Les glàndules endocrines produeixen i secreten hormones,
que són abocades al líquid de l’aparell circulatori
1 – Funció digestiva: consisteix a transformar els aliments
en quantitats xicotetes. Les hormones són substàncies en nutrients.
químiques que actuen sobre cèl·lules i òrgans de l’animal, – Respiració: es pren oxigen del medi i s’expulsa diòxid
i produeixen respostes lentes i duradores que regulen molts de carboni de l’organisme.

– Transport: els nutrients i l’oxigen es distribueixen per tot 7 Sistema nerviós central – Processa la informació que rep
l’organisme fins a arribar a les cèl·lules. dels nervis sensitius i elabora una resposta.
– Metabolisme: conjunt de processos químics que Nervis sensitius – Transmeten informació des dels receptors
experimenten els nutrients dins de les cèl·lules. sensorials fins al sistema nerviós central.
– Excreció: el diòxid de carboni i la resta de substàncies Nervis motors – Transmeten informació des del sistema
químiques de rebuig produïdes per les cèl·lules en el nerviós central fins als òrgans efectors.
metabolisme són expulsats a l’exterior.
8 Presenten exosquelet els mol·luscos i els artròpodes. En els
2 Els animals realitzen l’intercanvi d’oxigen i diòxid de carboni mol·luscos és rígid i creix amb l’animal. En els artròpodes és
amb el medi que els envolta a través de l’aparell respiratori, articulat i l’animal se’n desprén per créixer per mitjà de les
en un procés anomenat respiració externa o ventilació. mudes.
Així, els animals presenten diferents modalitats de respiració: 9 Es tracta de la gemmació, que és un tipus de reproducció
cutània, branquial, traqueal o pulmonar. asexual en què a la superfície del cos es forma una
3 Els dos són vasos conductors pels quals circulen els líquids protuberància o gemma per la multiplicació d’algunes
circulatoris. Per les artèries ix el líquid del cor cap a la resta cèl·lules. La gemma es pot desprendre i originar un nou
del cos i per les venes entra el líquid al cor. individu o quedar-se unida a l’organisme progenitor per
formar una colònia.
4 Conill – aparell urinari; carranc – glàndules verdes; pòlip – no
tenen aparell excretor; saltamartí – tubs de Malpighi.
10
5 – Tèrmics, perceben els canvis de temperatura del medi.
Exemple, les fossetes de les serps i els receptors de fred Peixos Amfibis Rèptils
i calor de la pell dels mamífers. Tipus de
– Mecànics, perceben el moviment, o el contacte, o la Sexual Sexual Sexual
reproducció
pressió, o la vibració del so. Exemple, la línia lateral dels
peixos, els corpuscles de contacte i pressió de la pell dels Tipus de Externa,
Externa Interna
mamífers, els pèls tàctils dels insectes i els receptors de fecundació interna
l’orella interna dels mamífers.
Desenvolup. Ovípars, Ovípars,
– Químics, capten substàncies químiques del medi. Poden Ovípars
embrionari ovovivípars ovovivípars
ser olfactius o gustatius. Els primers es troben a les fosses
nasals dels vertebrats i a les antenes dels invertebrats. Els Metamorfosi
Desenvolup. Metamorfosi
segons es troben a la llengua dels mamífers i a les peces simple, Directe
postembrionari simple
bucals i potes davanteres dels insectes. directe
– Lluminosos, capten la llum. Es localitzen als ulls, que
poden ser simples, en la majoria d’animals, o compostos,
Ocells Mamífers Insectes
en la majoria d’artròpodes. Els ulls simples dels artròpodes
reben el nom d’ocels. Tipus de
Sexual Sexual Sexual
6 En els animals invertebrats el sistema endocrí està format reproducció
per neurones especialitzades a fabricar hormones. El sistema
Tipus de
endocrí participa en la reproducció, en la metamorfosi o en Interna Interna Interna
fecundació
la muda de l’exosquelet.
En els animals vertebrats està format per glàndules Desenvolup.
Ovípars Vivípars Ovípars
distribuïdes per tot el cos que alliberen hormones embrionari
encarregades de controlar certes funcions de l’organisme,
Metamorfosi
. com el creixement del cos i el desenvolupament dels
Desenvolup. simple,
caràcters sexuals. Directe Directe
postembrionari metamorfosi
complexa

Nom: Curs: Data:
Josep acaba de tindre una germaneta, Anna, i com que vol aprendre
a cuidar-la, ajuda els pares sempre que pot. Una de les coses que més
l’ha sorprés ha sigut l’esponja que usen per a banyar-la. Preguntà per
què era tan estranya i per què la utilitzaven amb la germana. Li van
dir que era una esponja natural, que en realitat és l’esquelet tou d’uns
animals que viuen al fons dels mars, i que la utilitzen perquè és suau
i evita lesions en la delicada pell del bebé.
Josep no es podia creure que allò havia sigut part d’un animal i va
entrar en Internet per saber més coses sobre les esponges. Així es va
assabentar que, per la seua aparent immobilitat i l’aspecte que pre-
senten, durant algun temps van ser considerades plantes aquàtiques.
Però en realitat no posseeixen ni una sola característica d’aquestes.
Les esponges són els únics representants del grup dels porífers i són
tan antigues que ja habitaven la Terra fa uns 600 milions d’anys.
1 Assenyala quines frases són vertaderes i quines falses quan parlem de les característiques exclusives que podem
trobar en tots els animals i que els diferencien de les plantes.
Característica V/F
La nutrició és heteròtrofa.
Mai no viuen apegats al sòl.
Tenen aparell digestiu.
Realitzen la respiració cel·lular.
2 Algunes de les característiques més curioses de les esponges és que no

posseeixen cap òrgan, no tenen teixits especialitzats, ni sistema nerviós,
aparell digestiu, circulatori o excretor. Simplement són un conjunt de cèl·lules
que actuen amb una coordinació relativa. Les seues cèl·lules són molt poc
variades i cada una es pot transformar en qualsevol dels altres tipus de
cèl·lules segons la necessitat del moment. S’alimenten filtrant l’aigua
per capturar les xicotetes partícules orgàniques que s’hi troben en suspensió
i que els serveixen d’aliment.
Quin nom reben les cèl·lules de les esponges que es dediquen a filtrar
l’aigua per capturar les partícules orgàniques en suspensió de les quals
s’alimenten?
a. Cnidòcits. c. Coanòcits.
b. Gàmetes. d. Ocels.
3 Les esponges no tenen aparell respiratori perquè:

a. No necessiten oxigen en el seu metabolisme.
b. Absorbeixen per difusió l’oxigen que està dissolt en l’aigua.
c. Respiren per brànquies.
d. Respiren per tràquees.

4 Però les esponges no són els únics animals que no tenen aparell circulatori. N’hi ha uns altres que no en necessiten
perquè són tan simples que la distribució de nutrients i la retirada dels productes de rebuig es pot fer per difusió a través
de les cèl·lules. A més de les esponges, quins d’aquests tipus d’animals no tenen aparell circulatori?
a. Artròpodes i cnidaris. c. Artròpodes i nematohelmints
b. Nematohelmints i platihelmints. d. Cnidaris i platihelmints.
5 Josep té molt clar com obtenen l’oxigen Invertebrat Branquial Pulmonar Traqueal Cutani
que necessiten per al metabolisme els
Caragol terrestre
animals vertebrats, però li costa treball
reconéixer que els invertebrats, fins Caragol marí
i tot els que coneix bé, necessiten
Cuc de terra
aquest gas tant com els vertebrats.
Relaciona cada invertebrat de la taula Panderola
amb el seu tipus d’aparell respiratori. Carranc
6 Els invertebrats més senzills, com ara les esponges,

no tenen aparell circulatori, però la majoria dels Animal No en tenen Obert Tancat
invertebrats i tots els vertebrats posseeixen aquest Medusa
aparell que s’encarrega de distribuir nutrients i
recollir substàncies de rebuig. Alguns tenen cor Calamar
i altres no; en alguns és tancat i el líquid mai no ix Sardina
dels tubs que el contenen, mentre que en altres
Abella
és obert i el líquid ix dels tubs i embassa els teixits.
Com és l’aparell circulatori de cada un dels animals Clòtxina
següents?
7 Josep també s’ha assabentat de com es reprodueixen aquests estranys animals: a la superfície del cos,
algunes cèl·lules es divideixen molt activament i formen una protuberància que després es desprén,
es fixa al sòl i origina un nou individu. Quin nom rep aquest tipus de reproducció asexual?
a. Escissió. b. Gemmació. c. Alternant. d. Fragmentació.
8 No se sap ben bé com es coordinen entre si les diferents cèl·lules d’una esponja per dur a terme
les funcions vitals, però en la resta dels animals les encarregades de fer aquest treball són les neurones,
unes cèl·lules especialitzades a rebre informació i elaborar respostes adequades. Quin nom donem
als òrgans que reben aquestes respostes i actuen en conseqüència?
a. Hormones. b. Nervis. c. Efectors. d. Coordinadors.
9 Tant els animals vertebrats com els invertebrats necessiten estar informats del que passa en cada
una de les seues cèl·lules i en l’entorn en què viuen, i per això posseeixen certs òrgans receptors que recullen
aquesta informació en forma d’estímuls, i a través de neurones normalment la fan arribar a altres òrgans
que s’encarreguen d’elaborar la resposta adequada. Relaciona cada òrgan amb el tipus d’estímul.
Òrgans receptors Tèrmic Lluminós Mecànic Químic

Línia lateral dels peixos
Corpuscles sensibles a la calor
Oïda
Gust
Olfacte
Ulls

Competències que
s’avaluen

Competència
matemàtica
grans grups taxonòmics i explicar i singulars de cada grup 1, 2, 3, 4, 5 i 7
Competència B3-6. Caracteritzar els grups B3-6.1. Associa invertebrats

matemàtica d’invertebrats i vertebrats més comuns amb el grup taxonòmic
4, 5 i 6
i competències bàsiques importants. a què pertanyen.

matemàtica comunes a tots els éssers vius la importància de cada funció
8i9
i competències bàsiques i diferenciar entre nutrició per al manteniment de
en ciència i tecnologia autòtrofa i heteròtrofa. la vida.
1 Característica V/F
8 c. Efectors.
9 Òrgans
La nutrició és heteròtrofa. V Tèrmic Lluminós Mecànic Químic
receptors
Mai no viuen apegats al sòl. F
Línia lateral
X
Tenen aparell digestiu. F dels peixos
Corpuscles
Realitzen la respiració cel·lular. V
sensibles a X
2 c. Coanòcits. la calor
3 b. Absorbeixen per difusió l’oxigen que està dissolt en Oïda X
l’aigua. Gust X
4 d. Cnidaris i platihelmints. Olfacte X
5 Invertebrat Branquial Pulmonar Traqueal Cutani Ulls X
Caragol
X
terrestre
Caragol marí X
Cuc de terra X
Panderola X
Carranc X
6 Animal No en tenen Obert Tancat

Medusa X
Calamar X
Sardina X
Abella X
Clòtxina X
7 b. Gemmació.

Solucionari

SOLUCIONARI
Interpreta la imatge 11 Són exclusives dels animals terrestres la respiració traqueal

• El mascle té més plomatge que la femella, de colors més vius i la pulmonar, i dels aquàtics la branquial.
a la zona del pit i bigots més llargs a la zona del coll. 12 Com que tenen els pulmons septats, augmenta la superfície
• Els dos mascles s’estan pegant bequerades i s’enfronten per d’intercanvi de gasos.
saber qui és el mascle dominant que pot tindre accés a les
13 Interpreta la imatge. L’artròpode té un sistema circulatori
femelles.
obert i el d’un anèl·lid és un sistema circulatori tancat. En
Claus per a començar l’aparell circulatori obert, la sang és impulsada des del cor
fins als vasos sanguinis, però aquests tenen un extrem obert
• No, l’alimentació és el fet de prendre aliments i la nutrició és
i la sang ix dels vasos sanguinis i es distribueix entre les
la forma en què s’incorporen els nutrients presents en els
cèl·lules de l’organisme constituint l’hemolimfa. L’hemolimfa
aliments al nostre organisme.
és absorbida cap al cor pels moviments d’aquest a través
• L’oxigen és necessari per a la producció d’energia en les
d’uns porus laterals. En l’aparell circulatori tancat dels
cèl·lules, ja que aquesta s’obté per l’oxidació dels nutrients.
anèl·lids, el cor impulsa la sang cap als vasos sanguinis
• L’aparell circulatori és el sistema encarregat de transportar davanters, aquests es ramifiquen i es distribueixen pel cos,
gasos i nutrients a totes les cèl·lules de l’organisme. Transportar i en passar per la pell, la sang cedeix el diòxid de carboni i
oxigen i nutrients a les cèl·lules i retirar el diòxid de carboni pren oxigen, i es dirigeix cap als vasos sanguinis posteriors, S
i les substàncies de rebuig. que van concentrant el flux i desembocant al cor; la sang •
• El sistema nerviós és l’encarregat de coordinar les diferents no ix dels vasos sanguinis.
accions del nostre organisme mitjançant la transmissió 14 Interpreta la imatge. En els insectes, els òrgans excretors
d’impulsos nerviosos, ràpids i de curta duració. estan situats a la part anterior de l’intestí, on aboquen els
• La reproducció és la funció vital que assegura la perpetuïtat seus productes els tubs de Malpighi, que són els òrgans
de l’espècie: producció de nous individus amb les mateixes encarregats de l’excreció. En els crustacis, els òrgans
característiques que els progenitors. d’excreció es troben al cap, a la base de les antenes, són
1 Interpreta la imatge. Les serps ingereixen les preses, les glàndules verdes, que aboquen els seus productes
en aquest cas ous, senceres engolint-les completament. directament a l’exterior del cos.
Els mosquits succionen sang d’altres animals, que es 15 Està constituït pel líquid circulatori (sang, hemolimfa
mantenen vius, i les balenes s’alimenten del plàncton o hidrolimfa), vasos conductors (artèries, venes i capil·lars)
que hi ha dispers pel mar, engolint-lo sencer. i el cor, que és l’òrgan impulsor de la circulació.
2 Hi intervenen el sistema digestiu, el respiratori, el circulatori 16 L’aparell respiratori elimina el diòxid de carboni; les altres
i el muscular. substàncies són eliminades per òrgans especialitzats, com
3 Perquè l’aliment ingerit no és aprofitable per a les cèl·lules; els tubs de Malpighi dels insectes, les glàndules verdes dels
aquest ha de ser descompost en molècules solubles en crustacis i l’aparell urinari dels vertebrats.
aigua que seran transportades a les cèl·lules. 17 No, l’egestió té lloc quan s’expulsen a l’exterior les
4 Que en la digestió intracel·lular les cèl·lules obtenen substàncies no digerides dels aliments, i l’excreció
directament els nutrients que necessiten, sense necessitat és l’expulsió del diòxid de carboni i substàncies de rebuig
d’un sistema de transport. produïdes durant el metabolisme cel·lular.
5 Interpreta la imatge. L’aigua entra per la boca i ix pels

18 Interpreta la imatge. USA LES TIC. R. L.
opercles branquials travessant les brànquies, que estan 19 L’animal rep un estímul (la imatge, l’olor...), els receptors
recorregudes per nombrosos capil·lars sanguinis, on es sensitius transformen l’estímul en impulsos nerviosos, els
realitza l’intercanvi de gasos entre l’aigua i la sang: la sang impulsos nerviosos arriben al sistema nerviós central, on
obté oxigen dissolt en l’aigua i cedeix a l’aigua el diòxid de s’elabora una resposta; altres impulsos nerviosos parteixen
carboni que porta dissolt. del sistema nerviós central cap als òrgans que han de realitzar
6 Interpreta la imatge. Són prolongacions en forma les respostes: músculs o glàndules, per a atrapar la presa.
de làmines fines superposades recorregudes interiorment 20 Pels òrgans dels sentits. Les respostes les duen a terme els
per capil·lars sanguinis. L’aigua passa a pressió pels espais músculs i les glàndules.
entre les làmines. 21 El sistema nerviós està constituït per neurones que es
7 Interpreta la imatge. Que és una sang rica en oxigen. transmeten la informació de les unes a les altres a través
d’impulsos nerviosos. Actua elaborant respostes ràpides
8 Interpreta la imatge. Es van ramificant en tubs cada
i poc duradores.
vegada més fins i prims.
El sistema endocrí està constituït per un conjunt d’òrgans
9 La respiració externa serveix per a l’entrada i l’intercanvi
coneguts com a glàndules endocrines, que produeixen
de gasos entre l’organisme i el medi, i la respiració cel·lular
hormones, que són substàncies que viatgen dissoltes en la
és l’oxidació dels nutrients orgànics per a l’obtenció
sang, i actuen sobre determinades cèl·lules i òrgans de
d’energia.
l’animal. Aquest tipus d’estímuls provoca respostes lentes
10 Els cucs de terra presenten respiració cutània. i duradores.

22 Interpreta la imatge. USA LES TIC. R. L. • Ingestió, digestió, absorció i egestió.
• Intracel·lular, mixt o extracel·lular.
23 Interpreta la imatge. Al cap hi ha l’encèfal, en el qual es
connecta la medul·la espinal que recorre el tronc. Dels dos • Tub digestiu i glàndules digestives.
sorgeixen nervis que es van ramificant per tot el cos. Uns • Cutània, branquial, traqueal i pulmonar.
nervis, els sensitius, porten els impulsos nerviosos des dels • Líquid circulatori, vasos conductors i cor.
receptors sensorials cap als centres nerviosos, i els altres, els • Els tubs de Malpighi, les glàndules verdes i els renyons.
motors, porten els impulsos des dels centres nerviosos cap
• Els receptors, els coordinadors i els efectors.
als òrgans efectors: músculs i glàndules.
• Tèrmics, mecànics, químics i lluminosos.
24 Aranya: sistema ganglionar; Pòlip: xarxa de neurones; Eriçó
• El sistema nerviós està format per cèl·lules anomenades
de mar: anell nerviós; Esquirol: sistema nerviós central
neurones, transmeten informació mitjançant impulsos
(cerebrospinal) i perifèric.
nerviosos, que viatgen a través dels nervis i elaboren
25 Desprenent-se de l’exosquelet antic i formant-ne un de nou, respostes ràpides i poc duradores. El sistema endocrí
que al principi és tou i elàstic i permet el creixement; és el està format per òrgans anomenats glàndules endocrines,
fenomen de les mudes. transmeten informació mitjançant substàncies
anomenades hormones, que viatgen pel sistema
Saber més circulatori i elaboren respostes lentes i duradores.
• La regeneració és un fenomen que es dóna quan l’animal, • L’esquelet i els músculs esquelètics.
ocasionalment, pateix un accident i es fragmenta en trossos;
• La reproducció sexual i la reproducció asexual.
però no és un fenomen programat en la vida de l’animal, que
no es fragmenta de forma espontània, i a més té mecanismes • La fecundació pot ser interna o externa; el
per a la reproducció sexual. desenvolupament embrionari pot ser a l’interior d’un ou
(ovípars), a l’interior del cos de la mare i nodrir-se d’aquesta
26 Interpreta la imatge. El cos del gall és més ample, amb
(vivípars) o a l’interior d’un ou que es desenvolupa dins
plomatge més vistós. Té una cresta roja i una papada més
del cos de la mare (ovovivípars), i el desenvolupament
pronunciada que la femella, i a les potes, a més dels dits
postembrionari pot ser amb desenvolupament directe
que li serveixen per al desplaçament, té uns esperons que
(sense metamorfosi) o indirecte (amb metamorfosi).
fa servir com a arma defensiva i ofensiva.
34 CONCEPTES CLAU.
27 Interpreta la imatge. Els espermatozoides són de mida
xicoteta i es desplacen mitjançant un flagel, a diferència dels • Cavitat gastral. Buit interior que posseeixen els porífers,
òvuls, que són grans i immòbils, de forma esfèrica. relacionat amb la funció de nutrició (digestió).
28
• Tub digestiu. Està conformat per la boca, la faringe,
La funció de reproducció és necessària per a assegurar
l’esòfag, l’estómac i els intestins. Relacionat amb la funció
la perpetuïtat de l’espècie.
de nutrició (digestió).
29 En l’escissió o fragmentació és el cos de l’individu el que es
• Tràquees. Són uns tubs impermeables ramificats
divideix en dues o més parts, i en la gemmació, a partir d’una
que arriben a totes les cèl·lules de l’animal. Participen
protuberància de la superfície del cos es va formant un nou
en la funció de nutrició (respiració).
individu, que pot quedar enganxat al progenitor i constituir
una colònia. Tenen en comú que tan sols intervé un • Hidrolimfa. És el líquid circulatori dels equinoderms,
progenitor en aquest tipus de reproducció i es produeixen amb una composició semblant a la de l’aigua. De la funció
descendents idèntics al progenitor. de nutrició (transport).
30
• Glàndules verdes. Són els òrgans especialitzats de
Són exemples d’animals amb clar dimorfisme sexual: galls-
l’excreció en els crustacis. Relacionades amb la funció
gallines, ànecs, lleons, cabres, aranyes...
de nutrició (excreció).
Són exemples d’animals sense clar dimorfisme sexual:
• Nervis. És una agrupació de prolongacions de les
coloms, tórtores, gossos, gats, carpes...
neurones que forma llargs cordons per on viatgen els
31 El zigot és una sola cèl·lula resultat de la fecundació entre impulsos nerviosos. Relacionat amb la funció de relació.
l’espermatozoide i l’òvul. Quan aquest es divideix
• Hormones. Són substàncies químiques alliberades
successivament, dóna lloc a l’embrió, que està format per
per les glàndules endocrines. Amb la funció de relació.
moltes cèl·lules.
• Exosquelet. És l’esquelet extern que té la funció de
32 Els ocells i alguns insectes, com la papallona, són ovípars, protegir i desplaçar l’animal. Pot ser rígid o articulat.
mentre que els mamífers són vivípars. La diferència entre Relacionat amb la funció de relació (locomoció).
els ocells i els insectes és que els insectes presenten • Gònada. Són els òrgans que es troben a l’aparell
desenvolupament indirecte, amb metamorfosi simple reproductor i que produeixen els gàmetes. Amb la funció
o amb metamorfosi complexa, i els ocells presenten de reproducció.
desenvolupament directe.
• Crisàlide. És una fase de la metamorfosi complexa
33 RESUM. R. M. dels insectes, entre la fase de larva i la fase d’adult,
• El procés digestiu, la respiració, el transport, caracteritzada per la seua inactivitat. Relacionat amb la
el metabolisme i l’excreció. reproducció (desenvolupament postembrionari).

SOLUCIONARI
35 El cuc de terra té un hidrosquelet. Li permet canviar de forma b) Perquè l’arena ajuda a triturar els aliments al pedrer.
i produir moviments per a cavar o nadar. El carranc posseeix 41 USA LES TIC. R. L.
un exosquelet, amb funcions de protecció i desplaçament.
42 Han de ser fines i humides per a facilitar la difusió dels gasos,
36 a) La papallona presenta un aparell respiratori del tipus i envoltades de vasos sanguinis perquè l’intercanvi de gasos
traqueal i un aparell circulatori del tipus obert. es realitza entre el medi i la sang. Aquesta transporta l’oxigen
b) El cavall presenta un aparell respiratori del tipus pulmonar fins a les cèl·lules, recull el diòxid de carboni de les cèl·lules
i un de circulatori del tipus tancat. i el transporta a les superfícies respiratòries.
c) El peix presenta un aparell respiratori del tipus branquial 43 El sistema nerviós és el sistema de coordinació que permet
i un de circulatori del tipus tancat. moure’s al lleó, mentre que el seu creixement és regulat pel
d) El caragol presenta un aparell respiratori del tipus cutani sistema endocrí.
i un de circulatori del tipus obert. 44 R. G. Les meduses tenen xarxa de neurones, les estrelles
37 R. G. de mar anell nerviós, els saltamartins sistema nerviós
A. ganglionar, i l’esquirol, sistema nerviós central (encèfal
i medul·la espinal) i perifèric.
L’animal A (gat) pertany al grup dels vertebrats, subgrup
mamífers. 45 No, perquè els òvuls dels animals vivípars es guarden a
1. boca, aparell digestiu; 2. encèfal, sistema nerviós; l’interior del cos i, encara que els espermatozoides
3. medul·la espinal, sistema nerviós; 4. renyó, aparell s’aboquen a l’exterior, la fecundació pròpiament dita és
excretor; 5. intestí gros, aparell digestiu; 6. uretra, aparell interna.
excretor; 7. estómac, aparell digestiu; 8. fetge, aparell
Maneres de pensar. Anàlisi científica.
digestiu; 9. pulmons, aparell respiratori; 10. tràquea, aparell
respiratori. 46 COMPRENSIÓ LECTORA.
B. a) Els glòbuls rojos.
L’animal B (saltamartí) pertany als invertebrats, subgrup b) És una proteïna que es troba majoritàriament a les
artròpodes i, dins d’aquests, als insectes. cèl·lules musculars i que té la funció d’acumular oxigen.
1. gangli cerebral, sistema nerviós; 2. vas anterior, aparell c) Els animals marins tenen més sang que els terrestres,
circulatori; 3. tràquees, aparell respiratori; 4. cor tubular, amb una proporció més elevada de glòbuls rojos, a més
aparell circulatori; 5. intestí, aparell digestiu; 6. tubs de tindre més mioglobina.
de Malpighi, aparell excretor; 7. cecs gàstrics, aparell 47 USA LES TIC. R. L.
digestiu; 8. espiracle, aparell respiratori; 9. gangli, sistema
nerviós; 10. boca, aparell digestiu.
38
Peixos Amfibis Saber fer
Reproducció Sexual Sexual 49 a) Es diu que és doble perquè la sang descriu un circuit
doble, ja que des que ix dels pulmons, per exemple, passa
Fecundació Externa/Interna Externa dues vegades pel cor abans de tornar als pulmons.
El circuit menor va dels pulmons al cor i tornada, i el
Desenvolupament
Ovípars, ovovivípars Ovípars circuit major va dels òrgans al cor i tornada. Es diu que és
embrionari
completa perquè la sang oxigenada que procedeix dels
pulmons no es mescla amb la desoxigenada que
Rèptils Ocells Mamífers procedeix dels òrgans, i així als pulmons sempre arriba
sang desoxigenada i als òrgans sempre arriba sang
Reproducció Sexual Sexual Sexual oxigenada.
Fecundació Interna Interna Interna b) No, les artèries pulmonars transporten sang desoxigenada
i les altres sang oxigenada; les venes pulmonars
Desenvolup. Ovípars, transporten sang oxigenada i les altres sang
Ovípars Vivípars
embrionari ovovivípars desoxigenada. El que caracteritza l’artèria o la vena no és
la qualitat de la sang que transporta, sinó la direcció de
39 a) Amb els cnidòcits paralitzen les preses, les ingereixen transport de la sang.
senceres per la boca i les digereixen a la cavitat gàstrica
c) Als pulmons la sang es carrega d’oxigen i perd diòxid de
en part i en part a l’interior de les cèl·lules.
carboni, i als capil·lars de la resta de l’organisme la sang
b) Perquè les seues cèl·lules prenen l’oxigen directament cedeix l’oxigen a les cèl·lules i recull el diòxid de carboni.
de l’aigua i aboquen directament a l’aigua les substàncies
de rebuig. 50 USA LES TIC.
a) La circulació dels peixos és senzilla perquè descriu
40 a) Al pap té lloc un ablaniment dels aliments i després els
un circuit senzill, de manera que des que ix de les
passen al pedrer on es trituren; per tant, no necessiten
brànquies fins que torna a les brànquies passa una sola
les dents per a triturar els aliments.

vegada pel cor. El cor sempre recull sang desoxigenada
procedent dels òrgans i l’espenta a les brànquies, i de les
brànquies es distribueix oxigenada per tot l’organisme
, sense passar pel cor.
b) R. L.
n
51 R. G.

EL REGNE DE LES PLANTES
Et recomanem . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 378
Reforç i suport
Fitxa 1. Resum . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 380
Fitxa 2. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 381
• Esquemes muts
Fitxa 3. Molses. Falgueres. Plantes amb llavors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 382
Fitxa 4. Parts d’una planta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 383
Fitxa 5. La nutrició de les plantes (I) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 384
Fitxa 6. La nutrició de les plantes (II) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 385
• Més competent
Fitxa 7. Guia d’arbres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 386
Fitxa 8. Cicle vital d’una planta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 392
Fitxa 9. Parts de la planta. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 394
Aprofundiment
Fitxa 10. Però hi ha flors al mar? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 396
Fitxa 11. El món al revés: plantes que mengen animals. . . . . . . . . . . . . . 398
Fitxa 12. L’escorça dels arbres. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 400
Fitxa 13. Observacions i experiències simples. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 401

Autoavaluació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 405
• Controls
Control B . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 406
Control A. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 408

• Prova . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 414
Solucionari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 417


Una vegada conegudes les funcions vitals dels animals, Després d’abordar breument la relació en el món vegetal U
centrarem l’atenció sobre aquestes funcions en el regne (tropismes i nàsties), desenvolupem la reproducció. q
de les plantes. Amb aquesta finalitat, abordem les Considerem en primer lloc la reproducció asexual mitjançant d
característiques generals que defineixen aquest regne estolons, tubercles, bulbs i rizomes, i després passem a la e
i immediatament diferenciem els grans grups en què reproducció sexual. Per fer-ho, seguint un criteri evolutiu, g
clàssicament es divideix: molses i hepàtiques, falgueres, partim de les plantes sense llavors (molses i falgueres) als t
gimnospermes i angiospermes. aspectes més complexos de la reproducció asexual en els i
Passem després a estudiar els òrgans vegetals treballant espermatòfits. d
sobre plantes amb teixits ben diferenciats. Desenvolupem Dins de les activitats iniciem breument la classificació de les P
l’estudi de l’arrel, la tija i les fulles. Establida l’estructura, plantes utilitzant les fulles, que són els òrgans més assequibles e
analitzarem el capítol essencial de la nutrició en les plantes, i senzills, fet que ens permet familiaritzar-nos amb aquests b
diferenciant fotosíntesi i respiració, i insistint en el transport. òrgans i amb la metodologia de les claus dicotòmiques, eina
Això ens permet diferenciar els conceptes de saba bruta bàsica en totes les taxonomies vegetals.
i de saba elaborada i de relacionar-les amb el tipus de teixit L’aspecte experimental ens permet investigar la influència E
que les transporta. d’una variable essencial, la llum, de les plàntules en les
primeres etapes de desenvolupament.
CONTINGUTS
SABER • El regne de les plantes.

• Els òrgans vegetals.
• La nutrició en les plantes.
• La funció de relació de les plantes.
• La reproducció de les plantes.
• Reproducció sexual de plantes amb llavors.
SABER FER • Utilitzar una clau per a identificar fulles.

• Dissenyar un experiment per a estudiar la influència de la llum en el creixement de llavors
de llentilles.
SABER SER • Opinar sobre els processos d’hibridació de dues o més plantes diferents que es realitzen
al laboratori per a l’obtenció de fruites noves.
• Valorar els efectes de les activitats humanes sobre el medi ambient,
tant els negatius (un incendi forestal), com els positius (la utilització
ornamental de les plantes).

Un problema inicial que ha de ser resolt és la tipificació de i el de la fotosíntesi, reservat a les plantes i a alguns organismes
què és una planta. En determinats textos, encara s’inclouen d’altres regnes. Cal fugir de la fal·làcia de presentar un procés
dins d’aquest concepte les algues pluricel·lulars i fins i tot com a oposat a l’altre, ja que el fet que els substrats d’un
els fongs. Convé matisar i insistir sobre les característiques siguen els productes de l’altre no implica de cap manera que
generals, sobretot els aspectes referits a la diversificació es tracte d’un procés bioquímic de doble direcció.
tissular, progressió evolutiva dels mecanismes reproductors Finalment, els criteris morfològics dels òrgans o reproductors
i la colonització (no única) del medi terrestre com a elements poden ser útils com a elements taxonòmics, però no
definitoris del regne. impliquen en absolut relació de parentiu. Si es planteja algun
Per a evitar futurs errors conceptuals cal diferenciar, tenint dubte relacionat amb aquesta qüestió, és útil iniciar una
en compte el nivell de coneixements de l’alumnat, el paper aproximació a la morfologia de les flors com a element més
biològic de la respiració (general per a tots els éssers vius) fiable a l’hora de determinar el parentiu.
ESQUEMA CONCEPTUAL
• Pluricel·lulars • Autòtrofes
LES PLANTES Característiques
• Eucariotes • No es desplacen
Sense llavors • Molses • Falgueres
Classificació
Amb llavors • Gimnospermes • Angiospermes
• Arrel: fixa la planta al sòl i absorbeix aigua i sals minerals.

Òrgans
• Tija: serveix de suport a la resta de la planta i la manté dreta.
vegetals
• Fulles: realitzen la fotosíntesi.
• Absorció d’aigua i sals minerals • Respiració

Nutrició • Transport i distribució de la saba • Intercanvi de gasos
• Fotosíntesi
• Canvis permanents: tropismes

Relació Respostes
• Temporals: nàsties
Funcions
Asexual o • Bulbs • Rizomes

vegetativa • Estolons • Tubercles
Reproducció • Òrgans masculins: estams

Flors • Òrgans femenins: pistils
Sexual
• Pol·linització
• Fecundació i formació del fruit
Processos
• Dispersió
• Germinació de la llavor

ET RECOMANEM
EN LA XARXA LLIBRES
PÀGINES WEB La vida privada de las plantas

David Attenborough. Ed. Planeta, 1995.
Herbari Virtual del Mediterrani Occidental.
Pàgina de la Universitat de les Illes Balears, la Universitat de L’autor és un conegut divulgador científic, a qui va ser
Barcelona i la Universitat de València que recull informació i concedit el premi Príncep d’Astúries en 2009. En aquest
una àmplia galeria d’imatges de les plantes vasculars de les fascinant llibre proporciona informació molt interessant
terres de la conca mediterrània occidental. i fins i tot sorprenent del regne de les plantes.
Paraules clau: herbari virtual, mediterrani occidental. Guía de campo de las flores de España, Portugal
Botánica. Universidad de Extremadura. y suroeste de Francia
Pàgina de la Universitat d’Extremadura que conté diversos Oleg Polunin. Ed. Omega, 2004.
apartats interessants, entre els quals destaca l’herbari, És la primera guia de flors que cobreix tota la península
al qual s’accedeix a partir del bloc dedicat a plantes i fongs, Ibèrica amb detall. Té dues parts: en la primera es descriuen
amb moltíssimes il·lustracions. 23 regions d’interés botànic i la segona és una guia
Paraules clau: botánica, Extremadura. d’identificació.
Ministeri d’Educació, Cultura i Esport.

Pàgina oficial de l’INTEF Proyecto Biosfera. Presenta un
VÍDEOS
ampli conjunt d’activitats sobre aquest i altres continguts.
Paraules clau: intef, 1 ESO, plantas, el reino vegetal.
La vida privada de les plantes
Photographic Atles of Plant Anatomy. David Attenborough. BBC, 1995.
Pàgina en què tres professors posen a la disposició d’altres En aquesta sèrie de la BBC, igual que en el llibre
professors i estudiants totes les imatges dels seus treballs. del mateix nom, David Attenborough descriu els reptes
Hi estan representades totes les estructures de les plantes. a què han de fer front les plantes en tot el planeta: viatjar,
Paraules clau: photographic, atles, plant, anatomy. florir, conviure, créixer, la lluita social i sobreviure.
ARBOLAPP. App del CSIC. És una guia per a la identificació

d’arbres silvestres de la península Ibèrica i les illes Balears.
Inclou 118 espècies d’arbres; 2 tipus de cerca, una de guiada
i una altra d’oberta; un glossari de més de 80 termes;
nombroses il·lustracions i fotografies. Aquesta aplicació
pot funcionar sense connexió a Internet, cosa que pot ser
útil en excursions.
Guia d’arbres. De característiques semblants a l’anterior.
Està dissenyada especialment per a Catalunya, València
i les illes Balears, que òbviament comparteixen un elevat
percentatge de la flora arbòria.

Ensenyament
individualitzat
Reforç i suport
Aprofundiment

RESUM
• Nutrició. Comprén aquestes etapes: absorció de nutrients,
transport, fotosíntesi, respiració i intercanvi.
• Relació. Respostes a canvis del medi. Les respostes en forma
de moviment poden ser: permanents, com els tropismes,
o temporals, com les nàsties.
Funcions • Reproducció. Pot ser:
– Asexual o vegetativa (hi intervé un sol individu): per
estolons, rizomes, bulbs o tubercles.
– Sexual (hi intervenen dos gàmetes): les plantes sense
llavors presenten també espores i les plantes amb llavors
presenten els òrgans reproductors a les flors.
Presenten reproducció sexual i per espores. Viuen en ambients

molt humits.
• Molses i hepàtiques. Plantes xicotetes sense vasos
Plantes sense conductors. No tenen arrel, tija ni fulles. En canvi, posseeixen
llavors rizoides, cauloides i fil·loides.
• Falgueres. Posseeixen vasos conductors. Tenen arrel, tija
(rizoma) i fulles (frondes).
• Gimnospermes. Tenen llavors que no estan protegides

en un fruit. Posseeixen flors xicotetes i poc cridaneres.
Les llavors es troben en unes estructures anomenades
cons o pinyes.
• Angiospermes. Tenen llavors protegides en un fruit.
Posseeixen flors de vius colors formades per calze, corol·la,
estams (òrgans reproductors masculins) i pistil (òrgan
reproductor femení).
Plantes amb
llavors
ACTIVITATS
1 Quines diferències hi ha entre les plantes amb llavors 3 Quines diferències hi ha entre una planta gimnosperma,
i les plantes sense llavors? com, per exemple, un pi, i una d’angiosperma, com,
per exemple, un cirerer?
2 En què es diferencien les molses i les falgueres?
4 Fes una taula amb les característiques principals
dels quatre tipus de plantes.

Repàs acumulatiu
1 Dels processos següents, indica els que són exclusius 6 Completa aquestes frases.
de les plantes, exclusius dels animals i comuns a tots La part superior del limbe d’una fulla s’anomena
dos.
i la inferior .
• Reproducció
El transport del pol·len d’una flor a una altra el realitzen:
• Germinació
• Nutrició autòtrofa i .
• Circulació de la sang Els fruits contenen dins seu .
• Nutrició heteròtrofa
• Transport de saba Quan la germina origina
• Fecundació una nova .
• Pol·linització
La fotosíntesi té lloc als .
• Floració
• Respiració 7 Pot una planta reproduir-se i originar una
• Fotosíntesi i moviment. altra planta idèntica a si mateixa?
Com s’anomena aquest tipus de reproducció?
Posa’n exemples.
2 Copia i completa la taula següent.
8 Copia el dibuix en el quadern i posa el nom
Parts d’una planta Funcions
a les diferents parts de la flor.
Arrel
Tija
Fulles
3 Copia i completa la taula següent amb les

característiques dels principals grups de plantes.
Principals grups
Característiques
de plantes
Molses
Falgueres
Gimnospermes,
per ex., un pi
Angiospermes, 9 Relaciona en el quadern els termes de les dues

per ex., un roser columnes següents.
Fotosíntesi Arrel
4 Què necessita una planta per a viure? Com fabriquen
les plantes l’aliment i quin nom rep aquest procés? Pol·linització Fulla
Absorció d’aigua i sals Fruit
5 Per a què és necessària la respiració? Germinació Flor
Respiren, les plantes? Fecundació Llavor
10 En què es diferencien el fruit i la llavor? Cita exemples

d’ambdós.

Esquemes muts
Nom: Curs: Data:
MOLSES P
FALGUERES
PLANTES AMB LLAVORS

Esquemes muts
Nom: Curs: Data:
PARTS D’UNA PLANTA

Esquemes muts
Nom: Curs: Data:
LA NUTRICIÓ DE LES PLANTES (I) L
Funció:
Funció:

Esquemes muts
Nom: Curs: Data:
LA NUTRICIÓ DE LES PLANTES (II)
Funció:
Funció:
Funció:

Més competent
Guia d’arbres (I)
És molt recomanable conéixer les característiques dels arbres més comuns que pots trobar al camp o a les ciutats.
Alguns no són autòctons, però s’han portat per a jardineria. Altres es cultiven per obtindre’n els fruits. Amb aques-
ta guia breu podràs identificar la major part d’aquests arbres.
NOMS COMÚ ALÇADA

CARACTERÍSTIQUES FOTOGRAFIES
I CIENTÍFIC MITJANA
Agulles planes, de color verd fosc, esteses a ambdós

costats del brot. Cons alts i drets, amb bràctees visibles.
S’obrin i alliberen les llavors al principi de la tardor.
Avet És un arbre propi de zones fredes i muntanyoses.

40 m A la península Ibèrica es troba, fonamentalment,
Abies alba
als Pirineus, on pot formar boscos mixtos
(d’avets i fajos o roures). A Andalusia hi ha
un avet especial, el pinsap (Abies pinsapo),
molt escàs, que viu només en certes serres de Cadis.
Agulles de color verd fosc o blavoses, branques

horitzontals. Cons molt arredonits sense extrem afonat.
La capçada és de color verd intens, quasi negre. Quan
l’arbre és adult, sol perdre la branca guia (la més alta),
Cedre del Líban
30 m que es doblega o es bifurca. Per això l’aspecte de l’arbre
Cedrus libanii és aixafat, no piramidal com el de l’avet.
Es tracta d’una espècie que, com indica el seu nom,
és originària de l’Àsia Menor. És molt abundant
als jardins.
Agulles afilades i xicotetes. Cons llargs i penjants,

amb esquames arredonides. Arbre triangular, amb
branques regulars i el més usat com a arbre de Nadal.
Avet roig
30 m Escorça marró ataronjada.
Picea abies
És un arbre introduït. Es cultiva en jardins
i parcs, encara que n’hi ha alguns exemplars
que s’han instal·lat als nostres boscos.
Agulles curtes, verdes blavoses, per parells. Arbres joves

cònics, els vells tenen la capçada aplanada i aspecte
de para-sol. L’espècie es distingeix molt bé perquè
Pi roig l’escorça té color roig ataronjat a la part més alta i a les
35 m
Pinus sylvestris branques de la capçada. Forma grans boscos en terrenys
muntanyosos. Productor de fusta.
És un dels nostres pins més abundants i el característic
dels grans pinars del centre peninsular.
Agulles fines verdes grisenques. Branques en verticils

anuals. Gemmes grans en forma de ceba. Flors femenines
Pinassa
36 m xicotetes i roges, per parells, als extrems dels brots.
Pinus nigra
És un pi menys abundant que l’anterior, encara que també
és molt important en la nostra flora.

NOMS COMÚ ALÇADA

Fulles com escates, xicotetes, de color verd fosc,

sense punta, molt pròximes a la tija. Cons grans,
Xiprer comú arredonits.
Cupressus 15 m Es tracta del xiprer típic de la regió mediterrània, i és
sempervirens característic per la seua forma allargada. Al nostre país podem
trobar molts altres arbres i arbustos semblants, procedents en
la majoria dels casos de repoblació i jardineria.
Fulles grans, gruixudes, rígides, amb puntes esmolades,

de color verd fosc, creixen al voltant de tot el brot.
Branques en diferents verticils anuals. Escorça grisa
Ginebre i rugosa per les bases de les fulles. Els cons femenins
25 m
Juniperus communis són globus grans, daurats i brillants.
A pesar de ser una gimnosperma, no produeix pinyes
ni estructures semblants. Els seus falsos fruits són semblants
a baies dures i s’anomenen gàlbuls.
Les fulles són agulles llargues i esmolades, de color verd fosc

per l’anvers i pàl·lides pel revers. Molt ramificat, amb rebrots
a la base i capçada ampla i estesa d’adult.
Teix Els fruits són molt cridaners i consten d’una part verda
15 m
Taxus baccata dura central, envoltada per una cúpula (l’aril) de color
roig intens. El teix és un arbre verinós, ja que conté
una substància tòxica. L’única part no verinosa és l’aril
dels fruits.
Fulles dividides en uns 30 segments en ventall

Palmera excelsa
11 m amb llargs pecíols. És una palmera típica als jardins,
Trachycarpus fortunei
que es cultiva per la seua espectacularitat.
Fulles de color verd blavós, caduques, en rosetes

i separades. Branquetes de color taronja. Flors femenines
Àlber crema o verdoses. Cons redons amb esquames girades
20 m
Populus alba cap a fora. Branques horitzontals.
Arbre típic de zones humides, sol formar part dels boscos
de galeria de la vora dels rius.
Fulles alternes, lobulades, verd fosc per l’anvers,

blanc pel revers. Gemmes blanques i velloses.
Salze blanc Escorça blanca amb grans marques en forma
20 m
Salix alba de diamant. Capçada oberta i arredonida.
És un arbre que necessita molta humitat i és típic
del bosc de galeria que s’instal·la a la vora dels rius.

Més competent
Guia d’arbres (II)

NOMS COMÚ ALÇADA
Fulles alternes, arredonides, amb pèls rígids. Llavors

Avellaner (avellanes) cobertes per una bràctea verda. Sol ser
12 m
Corylus avellana un arbust amb moltes tiges, per això té un aspecte irregular.
Les branques solen ser llargues i caigudes.
Fulles alternes, triangulars, amb dents dobles, fines. Escorça

brillant i marró quan és jove, es torna blanca i després fosca.
Bedoll
15 m Branques pèndules.
Betula pendula
És un arbre xicotet, que a més no sol viure molt de temps
(només uns 70 anys, poc per a un arbre).
Fulles alternes, ovalades, amb vores ondulades. Verd clar

que s’enfosqueix a l’estiu. Escorça llisa, grisa, que només
Faig s’esquerda lleugerament. Fruit espinós.
25 m
Fagus sylvatica És un arbre propi del bosc atlàntic i, per aquesta raó,
no és massa abundant al nostre país. A pesar d’això,
està àmpliament distribuït al nord.
Fulles alternes, llargues, dentades, nervis prominents

i paral·lels. Llavor (castanya) envoltada d’un fruit espinós.
Castanyer
25 m Els troncs solen ser de color gris quan són joves. Els castanyers
Castanea sativa
vells tenen un tronc de color fosc, quasi negre, i generalment
buit, del qual ixen diversos troncs grisencs, molt rectes.
Fulles perennes, alternes, estretes, de color verd fosc per

l’anvers, color clar pel revers. La bellota o gla està tancada
en una cúpula de color marró gris clar. Es tracta d’un arbre
Alzina
20 m amb aspecte de para-sol, que fa molta ombra. Encara que
Quercus ilex
al nostre país es troba habitualment en deveses (arbres
separats, en un pastiu), els alzinars naturals són boscos
molt densos.
Fulles alternes, lòbuls arredonits. Nervis que van

cap als lòbuls i les fenedures. Bellotes sobre llargs peduncles,
cilíndriques i llargues. Capçada arredonida, tronc curt, branques
Roure pènol
23 m prop de terra.
Quercus robur
Aquest és el roure típic de la regió atlàntica i cantàbrica
del nostre país. A la resta del territori ibèric viu una altra
espècie, Quercus pyrenaica, l’anomenat roure martinenc.
Fulles alternes, perennes, amb vores ondulades

i lòbuls poc profunds acabats en un punxó. Verd fosc
l’anvers, gris pel revers. Capçada baixa i estesa,
Surera
16 m tronc i branques retorts. Escorça grisa, gruixuda
Quercus suber
i suberosa, que s’arranca per aprofitar-la (és el suro).
Quan l’arbre és pelat, el tronc té un intens color
taronja.

NOMS COMÚ ALÇADA

Fulles oposades, en forma de ventall, amb cinc

lòbuls punxeguts. Fines, brillants, de color verd clar.
Erable Gemma amb esquames marrons. Llavors per parells
15 m
Acer platanoides amb expansions en forma d’ales.
Els fruits (a la dreta) s’anomenen sàmares
i són característics de les espècies del gènere Acer.
Fulla cordiforme quasi redona, amb pèls taronja

a les axil·les dels nervis, a la cara inferior. Gemma
ovoïdal i llisa. Utilitzat a les avingudes de ciutats,
Tell de fulla petita
20 m pel seu aspecte, molt frondós i espectacular,
Tilia cordata i pel bell color groc que pren a la tardor.
Les fulles s’utilitzen per a fer una infusió tranquil·litzant
(la famosa til·la).
Fulles oposades dividides en 9-13 folíols dentats,

el terminal més llarg, pecíol curt. Flors porpres
en pomells penjants. Gemmes grans i negres. Escorça grisa
esquerdada.
Freixe de fulla grossa
25 m Projecta poca ombra. És un arbre comú, encara que
Fraxinus excelsior
no se sol trobar formant boscos. Al nostre país només hi ha
algunes freixenedes extenses. És més habitual que estiga
mesclat amb altres arbres, a les zones humides dels boscos,
o en prats del nord d’Espanya.
Fulles alternes amb 7-9 folíols, el terminal més llarg,

pecíol curt, color bronze que passa a verd clar.
És un arbre molt alt i bastant elegant, propi del bosc atlàntic,
Noguera però cultivat en molts llocs per les llavors.
25 m
Juglans regia Produeix uns fruits de color verd, carnosos
però bastant durs, que tenen dins una sola llavor,
la nou. Aquesta té la closca dura i l’interior presenta
rugositats.
Fulles alternes, ovalades, dentades, amb pèls blancs

al revers. Flors grans, blanques o rosades. Poma verda,
quan madura és parcialment roja. Té un sabor bastant
Pomera borda
10 m àcid.
Malus sylvestris
La pomera borda és la menys comuna de les pomeres,
ja que són molt més abundants les varietats cultivades,
moltes de les quals no són autòctones.

Més competent
Guia d’arbres (III)

NOMS COMÚ ALÇADA
Fulles alternes, llargues, punxegudes i finament dentades,

plegades en V prop de la base. Flors blanques, primerenques.
Sovint, l’arbre floreix abans que isquen les fulles, i aquesta
Ametler
5m floració és de les més primerenques del bosc mediterrani.
Prunus dulcis
El fruit és de color verd groguenc. A l’interior del fruit
es troba la llavor, l’ametla. L’arbre es cultiva a tota la regió
mediterrània.
Fulles alternes, penjants, amb dents dirigides cap avant,

llargues, de color verd apagat, que es fan roges a la tardor.
Escorça brillant, marró rogenca, amb porus grocs; es desprén
en tires. Gemmes agrupades. Flors blanques. El fruit és la
cirera.
Cirerer N’hi ha diferents varietats, que es distingeixen, fonamentalment,

15 m pel fruit. El cirerer «salvatge», silvestre i sovint cultivat als
Prunus avium
jardins, té fruits xicotets, amb molt poca polpa, però molt
saborosos. El cirerer comú, cultivat, produeix fruits grans
que, en desprendre’s de l’arbre, conserven el peduncle
o «cua». N’hi ha una altra varietat cultivada que produeix
les picotes, fruits una mica més grans que, en desprendre’s
de la branca, perden el peduncle.
Fulles lanceolades, pecíols estretament alats.

Verd brillant. Tronc curt. Capçada arredonida. Fruit esfèric
i gran (taronja). Hi ha diverses varietats de taronges: de suc,
Taronger
8m de taula...
Citrus sinensis
Hi ha també un taronger que produeix fruits amargs,
i s’utilitza, fonamentalment, en jardineria. És el taronger
que adorna els carrers de València, Sevilla, Còrdova...
Fulles oposades, lanceolades i punxegudes, pecíol molt curt.

Verd fosc mat per l’anvers, pèls blancs pel revers. Vora
recorbada. Tronc i branques velles molt retortes.
L’arbre pot ser molt alt, però moltes de les varietats d’olivera
Olivera assoleixen només 2 o 3 metres d’alçada. Flors molt menudes.
13 m
Olea europaea Fruits d’1 a 3 cm (olives). Hi ha diversos tipus d’olives, que
corresponen a varietats diferents d’olivera: picual (Jaén),
arbequina (Catalunya), etc. Premsant les olives en fred s’obté
l’oli verge d’oliva. Mitjançant tractaments posteriors es produeix
oli refinat.

ACTIVITATS
1 Dels arbres que podràs estudiar als carrers, parcs N’hi ha diferents varietats, que es distingeixen,
i jardins, n’hi ha alguns que tenen flors i altres que tenen fonamentalment, pel fruit. El cirerer «salvatge», silvestre
pinyes o cons de forma i mida variables. i sovint cultivat als jardins, té fruits xicotets, amb molt
a) Indica quines són les característiques de cada grup poca polpa, però molt saborosos. El cirerer comú,
i com s’anomenen. cultivat, produeix fruits grans que, en desprendre’s
de l’arbre, conserven el peduncle o «cua». N’hi ha una
b) Inclou en el grup corresponent les següents espècies altra varietat cultivada que produeix les picotes, fruits
d’arbres: àlber salze, pi de Canàries, roure, pinsap, una mica més grans que, en desprendre’s de la branca,
xiprer, pi pinyer, tell, lledoner, olivera, cedre i teix. perden el peduncle».
B. «Agulles afilades i xicotetes. Cons llargs i penjants,
2 Busca les utilitats dels arbres següents que figuren
amb esquames arredonides. Arbre triangular, amb
en la guia de les pàgines anteriors: freixe, noguera,
branques regulars i el més usat com a arbre de Nadal.
cirerer, faig, salze, ginebre, pinassa, surera i tell de fulla
Escorça marró ataronjada. És un arbre introduït. Es
petita.
cultiva en jardins i parcs, encara que n’hi ha alguns
exemplars que s’han instal·lat als nostres boscos».
3 COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA. Llig les característiques
Respon a les qüestions següents.
d’aquests dos arbres, preses de la guia d’arbres de les
pàgines anteriors. a) Identifica els arbres A i B.
A. «Fulles alternes, penjants, amb dents dirigides b) Explica el significat d’aquests termes botànics: fulles
cap avant, llargues, de color verd apagat, alternes, gemmes, polpa, peduncle, agulles, arbre
que es fan roges a la tardor. Escorça brillant, introduït, cons i esquames.
marró rogenca, amb porus grocs; es desprén
en tires. Gemmes agrupades. Flors blanques. 4 CONSCIÈNCIA I EXPRESSIÓ CULTURAL. Busca tres
refranys que facen referència a arbres i explica’ls.
El fruit és la cirera.
TREBALL COOPERATIU
Realització d’una guia virtual dels arbres del nostre entorn.

Aquesta activitat implica tot el grup classe, que ha 5. Realitzeu breus fitxes descriptives de l’arbre iden-
d’utilitzar telèfons mòbils o tauletes que tinguen una tificat. Hi heu de fer constar la data de la identifi-
aplicació adequada. Recomanem Arbolapp (CSIC) i cació, el lloc on es troba, les característiques de les
Guía de Árboles (Forestalia). fulles, de la tija i, si és el cas, de flors i fruits. També
1. Seleccioneu la zona de la qual es vol fer la guia l’alçada estimada de l’arbre i altres peculiaritats
virtual: pati del centre, parc pròxim a l’institut o (olor, color, ramificació, estat de salut…).
escola, via pública, etc. 6. Compartiu amb els altres equips les fotografies
2. Amb l’ajuda de les aplicacions, identifiqueu diver- dels arbres degudament identificats i també les
ses espècies d’arbres. fitxes. Elaboreu una guia conjunta amb totes les
aportacions.
3. Feu diverses fotografies de l’arbre, tant si s’ha iden-
tificat in situ com si no. 7. Guardeu la informació en un sistema d’emmagat-
zematge, disc dur, memòria USB o un altre. Difo-
4. A classe comproveu o realitzeu, si és el cas, la iden- neu-la en la comunitat escolar (pares, professorat,
tificació de l’arbre, amb les fotografies obtingudes ajuntament…).
i amb l’ajuda de les aplicacions, de guies d’arbres
i del professor, així com d’altres companys i de
serveis municipals de parcs i jardins.

CICLE VITAL D’UNA PLANTA
2. Pol·linització
1. Arbre en flor
3. Gra de pol·len
9. G
erminació 7. Llavor 4. Tub pol·línic
8. Fruit 5. Òvul
6. Fecundació
1. 1 1.
2. 2 2.
3. 3 3.
4. 4 4.
5. 5 5.
6. 6 6.
7. 7 7.
8. 8 8.
9. 9 9.

CICLE VITAL D’UNA PLANTA

LIFE CYCLE OF A PLANT
LE CYCLE DE VIE D’UNE PLANTE
DER LEBENSKREISLAUF DER PFLANZEN
2. Pol·linització
1. Arbre en flor
3. Gra de pol·len
9. Germinació 7. Llavor 4. Tub pol·línic
8. Fruit 5. Òvul
6. Fecundació
1. Flowered tree 1. Arbre en fleur 1. Blühender Baum
2. Pollinitation 2. Pollinisation 2. Bestäubung
3. Pollen grain 3. Grain de pollen 3. Pollen Körner
4. Pollen tube 4. Tube pollinique 4. Pollenschlauch
5. Ovule 5. Ovule 5. Ovum
6. Fertilisation 6. Fécondation 6. Befructung
7. Seed 7. Graine 7. Samen
8. Fruit 8. Fruit 8. Frucht
9. Germination 9. Germination 9. Keimung

PARTS DE LA PLANTA
PĂRŢILE PLANTEI
1. Anvers
2. Revers
4. Pecíol
3. Limbe
5. Gemma apical
8. Nus
7. Fulles 6. Estomes
9. Tija
11. Pèls 12. Còfia

absorbents
10. Arrel
1. Faţ a frunzei 1

2. Reversul frunzei 2
3. Limb 3
4. Peţiol 4
5. Mugur apical 5
6. Stomate 6
7. Frunze 7
8. Nod 8
9. Tulpină 9
10. Rădăcină 10
11. Perişori absorbanţi 11
12. Piloritza (var. caliptră; 12
scufie)

PARTS DE LA PLANTA
EXTERNAL PLANT PARTS
LES PARTIES DE LA PLANTE
AUFBAU VON PFLANZEN
1. Anvers
2. Revers
4. Pecíol
3. Limbe
5. Gemma apical
8. Nus
7. Fulles 6. Estomes
9. Tija
11. Pèls 12. Còfia

absorbents
10. Arrel
1. Overleaf 1. Endroit 1. Oberblatt

2. Underleaf 2. Envers 2. Unterblatt
3. Lamina 3. Limbe 3. Limbo
4. Petiole 4. Pétiole 4. Blattstiel
5. Terminal bud 5. Bourgeon 5. Blattknospe
6. Stoma 6. Estomates 6. Spalt
7. Leaves 7. Fevilles 7. Blätter
8. Node 8. Noend 8. Knoten
9. Stem 9. Tige 9. Achse
10. Root 10. Racine 10. Wurzel
11. Roothair 11. Radicelles 11. Wurzelhaare
12. Rootcap 12. Coiffe 12. Wurzelhaube

Però hi ha flors al mar?
FULL DE RUTA
Objectiu: investigar les característiques de Posidonia Paraules clau: life, posidonia, Andalucia.
oceanica. • Universitats Illes Balears, Barcelona i València.
Investigacions suggerides: Paraules clau: herbari, virtual, mediterrani, occidental.
• Adaptacions a la vida submarina. • Las praderas de Posidonia. Rebeca Osorio.

Ed. Universitat de València.
• Pol·linització hidròfila.
• Biología de las plantas. Raven, Evert, Raicchorn.
• Dispersió de fruits al mar.
Editorial Reverté, tom II, 1991.
• Praderies de posidònia: importància ecològica.
• Tratado de Botánica. Strasburger. Editorial Omega, 2004.
• Altres plantes semblants.
• Adaptacions a la vida submarina per les plantes Presentació: elaboració d’un mural amb abundant
amb llavors. material fotogràfic sobre protecció de praderies de
• Origen evolutiu de les adaptacions a la vida posidònia i de plantes afins.
submarina. Duració de l’elaboració: una setmana.
Fonts d’investigació: Realització: un o diversos equips de 5 membres.
• Conselleria de Medi Ambient de la Junta d’Andalusia.

• Les praderies de posidònia són essencials per a la vida al Mediterrani.

• Algunes modalitats de pesca, com l’arrossegament, destrossen les praderies
de posidònia i trenquen la cadena de la vida al Mediterrani.
• Encara que s’han realitzat nombroses campanyes de protecció, cal mantindre’s
alerta per a preservar un recurs natural tan valuós.
• Nombroses espècies marines apareixen directament i necessàriament asso-
ciades a les praderies de posidònia.
EL QUE HAS DE SABER
• Pol·linització: transport del pol·len des de les anteres fins a l’estigma perquè
puga tindre lloc la fecundació.
• Pol·linització hidròfila: Tipus de pol·linització en què el vehicle de transport
del pol·len és l’aigua.
• Praderies submarines: formacions vegetals sobre fons arenós de Posidonia
i, menys sovint, d’altres plantes com ara Zostera.
• Bioindicador: organisme que indica la qualitat ambiental. Posidònia és un
bioindicador d’aigües netes.

El món al revés: plantes que mengen animals
Dionaea. Drosera.
FULL DE RUTA
Objectiu: investigar les característiques de les plantes • Biología de las plantas. Raven, Evert, Raicchorn.
carnívores. Ed. Reverté, tom II, 1991.
• Tratado de Botánica. Strasburger. Ed. Omega, 2004.
• Plantas carnívoras. Charles Darwin. Ed. Laetoli, 2008.
• Mite i realitat de les plantes carnívores.
• Plantas carnívoras. Diversos autors. Ed. Susaeta, 2012.
• Principals espècies i hàbitats. On trobar-ne.
• El día de los trífidos. John Wyndham. Ed. Minotauro,
• Plantes carnívores d’Espanya.
2003.
• Adaptacions i trampes de captura.
• La dieta de les plantes carnívores. Presentació: elaboració d’un mural amb abundant
• Origen evolutiu. Plantes protocarnívores. material fotogràfic sobre espècies espanyoles de plantes
carnívores, la seua ecologia, cultiu i requeriments. Algun
• El cultiu de plantes carnívores.
membre de l’equip pot dur un o diversos cossiols amb
• Les plantes carnívores en el cine i la literatura. plantes carnívores per completar la presentació.
Fonts d’investigació: Duració de l’elaboració: una setmana.
• Infojardín.
Paraules clau: infojardín, plantas carnívoras. Realització: un o diversos equips de 5 membres.

• Les plantes carnívores són una realitat científicament estudiada. N’hi ha unes
630 espècies arreu del món.
• El primer tractat sobre plantes carnívores va ser escrit l’any 1875 pel gran
biòleg evolucionista Charles Darwin.
• Són plantes fonamentalment insectívores, encara que també poden atrapar
i digerir altres artròpodes i alguns vertebrats de mida molt xicoteta. No tenen
fonament les informacions sobre atacs a persones o animals de mida mitjana
o gran.
• Viuen en sòls pobres en nitrogen, com torberes i altres zones humides. Algu-
nes són aquàtiques i viuen submergides. Unes poques requereixen ambients
secs. Es pensa amb fonament que l’adaptació d’aquestes plantes al règim
carnívor sorgeix per la necessitat de nutrients nitrogenats.
EL QUE HAS DE SABER
• Plantes protocarnívores: plantes que posseeixen mecanismes per a capturar

insectes o altres artròpodes i matar-los, però no disposen de mecanismes per a
absorbir les substàncies resultants de la seua descomposició.
• Dionaea, Pinguicola, Nepenthes, Drosera, Sarracenia: alguns gèneres
de plantes carnívores.
• Calcífugues: es diu d’aquelles plantes, com les carnívores, que necessiten sòls
amb poc o gens de contingut de sals càlciques.
• Trampes, pinces i pèls: diversos mecanismes de captura de les plantes
carnívores. Les trampes poden ser mecàniques, de caiguda i químiques.

TREBALLS D’AULA
L’escorça dels arbres O

Material
OBJECTIU
• Fulles de paper fort de mida A3.
Fer una col·lecció de calcs
• Corda o xinxetes.
d’escorces dels arbres de
l’entorn (centre d’estudis, un • Llapis de cera.
parc pròxim o els voltants del • Cartolines.
barri). • Tisores.
• Cola.
PROCEDIMENT
1 Busca una part de l’escorça en què el disseny siga clar, sense molses
o líquens. Si cal, neteja-la amb un raspall.
2 Fixa un full de paper al voltant d’un tronc mitjançant unes xinxetes o una
corda. Pots subjectar el full amb la mà, però tingues en compte que no
es pot moure durant el procés de calc.
3 Frega les ceres per la part ampla sobre el paper. Els relleus ixents es
marcaran fortament, mentre que els clevills ho faran dèbilment o no es
marcaran. Pots utilitzar ceres negres o de diversos colors, també pots
usar papers de colors diferents.
4 Una vegada realitzat el calc, separa’l de l’arbre i retalla’l a un mida
apropiada perquè siga presentable. El pots apegar a una cartolina amb
una fitxa que continga les dades de l’arbre a què pertany.
ACTIVITATS
1 Com s’anomena el teixit del qual estàs fent una «còpia»? 3 Coneixes algun arbre al qual periòdicament se li
És un teixit viu? Quina funció realitza? arranque l’escorça per utilitzar-la amb finalitats
industrials? Com s’anomena? Com s’anomena
2 Gràcies als clevills i trencaments resulta més fàcil el producte que s’obté d’aquesta escorça?
obtindre la rèplica d’un tronc. Per què es trenca
l’escorça dels arbres? 4 Coneixes algun arbre al qual periòdicament se li
arranque l’escorça per utilitzar-la amb finalitats
medicinals? Com s’anomena? Quina malaltia es
pot curar amb aquesta escorça?

TREBALLS D’AULA
Observacions i experiències simples

JARDÍ DE MOLSES
Es pot realitzar una xicoteta plantació de molses en un recipient com una cubeta.
Si es recol·lecten molses, poden semblar totes iguals però, quan creixen i produ·
eixen els esporangis, veiem que són diferents. Es necessita una mescla de terres
vegetals per a cobrir el fons del recipient amb 4 cm. El recipient el taparem amb
un vidre recolzat en unes fustetes perquè deixe un badall. Al recipient hi farem
foradets de 2 mm perquè drene. Si no s’hi poden fer forats (perquè és de vidre),
hi posarem primerament 2 cm de graveta i després la terra. Col·locarem el cultiu
a l’ampit d’una finestra perquè hi toque la llum. A l’estiu evitarem la llum directa
del sol, la resta de l’any pot estar al descobert. Les molses solen viure en zones
humides i ombrívoles, algunes viuen sobre roques calcàries. No hem d’omplir
tota la superfície de molses sinó àrees poc extenses. Caldrà regar el jardí de tant
en tant amb un polvoritzador.
HERBARI
Es pot fabricar una xicoteta col·lecció de plantes premsades (recol·

lectades en solars, camps abandonats, etc.). Les plantes recollides s’han
de netejar de terra. Es posarà cada planta entre dos fulls de paper de
diari (absorbent) i davall del pes d’uns quants llibres o en una premsa,
si en tenim. És important canviar sovint els papers, ja que aquests prenen
l’aigua de la planta i es poden florir.
L’objectiu és aconseguir que la planta s’asseque i quede tan plana com
siga possible per a poder arxivar-la. Tindrem en compte el gruix de les
plantes, ja que com més gruixudes, més aigua tenen i necessitaran més
canvis de papers i més temps. Procurarem que les fulles mostren algunes
l’anvers i altres el revers. Si la planta és molt llarga, podem doblegar-la
en zig-zag.
Els canvis de papers els farem amb compte de no trencar les fulles que hi puguen quedar apegades. Una vega·
da finalitzat el procés, apegarem la planta amb tires de paper engomat a una cartolina, amb la fitxa corresponent
a les dades i la recol·lecció.
ACTIVITATS
1 Descriu les característiques de les molses i indica 4 Un herbari és una col·lecció de plantes dissecades.
en quins llocs se’n poden recol·lectar. Descriu els passos que cal seguir per a fer-lo i indica
quins problemes hi poden sorgir.
2 Com es reprodueixen les molses? Per què si en fem
una plantació xicoteta no s’ha d’omplir tota la superfície 5 Cada planta de l’herbari ha d’anar acompanyada d’una
de molses sinó només àrees xicotetes? fitxa amb les seues dades, incloent-hi les dades de la
recol·lecció. Indica quin tipus de dades cal incloure en
3 Per fer el jardí de molses, per què es cobreix el recipient la fitxa i elabora una fitxa model.
amb un vidre recolzat en unes fustetes que deixen un
badall?

Autoavaluació

D

AUTOAVALUACIÓ
Nom: Curs: Data:
1 Les falgueres són plantes que tenen: 7 En les plantes, després de la fecundació es forma:
a. Vasos conductors. a. El tub pol·línic.
b. Rizoides, cauloides i fil·loides. b. El fruit i la llavor.
c. Llavors. c. La flor.
d. Pinyes. d. Estams i pistils.
2 Les plantes que tenen flors i fruits són: 8 L’arrel d’una planta:
a. Les molses. a. Absorbeix gasos de l’atmosfera.
b. Els espermatòfits. b. Intercanvia gasos a través dels estomes.
c. Les angiospermes. c. Absorbeix aigua i sals minerals.
d. Les gimnospermes. d. Produeix la saba elaborada.
3 El fruit es forma a partir: 9 La fotosíntesi:

a. De la llavor. a. Es realitza als cloroplasts de les cèl·lules
b. Dels estams. de les fulles.
c. De l’òvul de la flor. b. Es realitza a totes les cèl·lules de la planta.
d. De l’ovari de la flor. c. Té lloc a les arrels.

d. Té lloc quan la planta no respira.
4 Les llavors contenen:
10 La seqüència correcta de les fases del cicle vital
a. Espores reproductores.
d’una planta és:
b. Vasos conductors.
a. Pol·linització, fecundació, germinació i formació
c. El tub pol·línic. de fruits i llavors
d. L’embrió d’una planta. b. Pol·linització, fecundació, formació de fruits
i llavors i germinació
5 La respiració es realitza:
c. Germinació, pol·linització, formació de fruits
a. Als cloroplasts de les cèl·lules de les fulles. i llavors i fecundació
b. Tant de dia com de nit. d. Fecundació, pol·linització, germinació i formació
c. Només durant la nit. de fruits i llavors
d. Només durant el dia.
6 La pol·linització de les flors es realitza mitjançant:

a. Només pel vent.
b. Tot tipus d’animals.
c. El vent i alguns animals.
d. La pluja.
1 a; 2 c; 3 d; 4 d; 5 b; 6 c; 7 b; 8 c; 9 a; 10 b.
SOLUCIONS

Nom: Curs: Data:
1 Quines són les característiques del regne de les plantes? En què es diferencien dels animals?
2 Identifica aquestes plantes i indica a quin grup pertanyen. Què tenen en comú i en què es diferencien?
A B

3 Assenyala en la imatge les parts de la tija i indica’n les funcions.
4 Esmenta els processos que duen a terme les plantes per realitzar la funció de nutrició.
En què consisteix la fotosíntesi? On i quan es realitza?

CONTROL B
5 Algunes plantes tanquen les fulles al més petit fregament. Posa’n un exemple i explica de quin tipus de resposta
es tracta. Quins altres tipus de resposta semblants de les plantes coneixes?
6 Assenyala en la imatge les parts de la flor i indica’n les característiques.
7 Què és i com es realitza la pol·linització?
8 Què passa quan el gra de pol·len arriba a l’estigma de la flor? Quines parts de la flor es desenvolupen
i què originen?
9 Cita la seqüència de processos que tenen lloc durant el cicle vital de les plantes amb llavors.
10 Indica a quin grup pertanyen aquestes plantes i descriu les característiques d’aquests grups: pi, roser, palmera, avet, tulipa,
rosella, sequoia, eucaliptus, xiprer i cirerer.

Nom: Curs: Data:
1 Per què són tan importants les plantes per al manteniment de la vida a la Terra?
2 A quin tipus de plantes corresponen aquestes estructures? A quin grup pertanyen aquestes plantes?
En què es diferencien?
A B

3 Quines funcions realitza la tija? Com es formen i en quina direcció circulen la saba bruta i l’elaborada?
4 Identifica aquests orgànuls, completa les imatges i descriu la funció que es realitza en cada un.

5 Per què es torç la tija d’una planta quan rep la llum només per un costat? En quina direcció creix la tija?
Com s’anomenen aquests canvis en el creixement de les plantes? Explica-ho i posa’n dos exemples més.

CONTROL A
6 Si tingueres a casa una planta de gerani i volgueres reproduir-la, com ho faries?

Quin tipus de reproducció seria? Esmenta’n altres exemples.
7 Quines característiques tenen les flors que són pol·linitzades pel vent? I les que són pol·linitzades per insectes?
8 En les angiospermes les llavors estan protegides a l’interior dels fruits. Per què?
Què passaria si totes les llavors caigueren i començaren a germinar al costat de la planta mare?
9 Completa la imatge i explica el cicle vital d’una planta amb llavors.
10 Utilitza aquesta clau dicotòmica per a classificar la planta de la fotografia.

1. Plantes sense flors…………………. aneu a 2
Plantes amb flors………………… aneu a 3
2. Plantes sense vasos conductors……….…… grup A
Planta amb vasos conductors……….…… grup B
3. Llavors tancades en un fruit…….……. grup C
Llavors no protegides per un fruit………. grup D
Grup A: molses i hepàtiques Grup C: angiospermes
Grup B: falgueres Grup D: gimnospermes

Activitats
Control B Control A
B3-2. Descriure les funcions comunes B3-2.1. Comprén i diferencia la

a tots els éssers vius i diferenciar entre importància de cada funció per al 3, 5, 7, 8 i 9 1, 3, 4, 5 i 6
nutrició autòtrofa i heteròtrofa. manteniment de la vida.
dels éssers vius, relacionant els animals
morfològiques principals dels diferents 1
i les plantes més comuns amb el seu
grups taxonòmics.
grup taxonòmic.
B3-4.1. Identifica i reconeix exemplars
serveixen per a classificar els éssers
característics de cada un d’aquests grups
vius i identificar els principals models 2, 6 i 10 2, 7, 8 i 9
i destaca la importància biològica que
taxonòmics a què pertanyen
tenen.
els animals i les plantes més comuns.
B3-8. Utilitzar claus dicotòmiques
B3-8.1. Classifica animals i plantes
o altres mitjans per a la identificació 10
a partir de claus d’identificació.
i classificació d’animals i plantes.
B3-9. Conéixer les funcions vitals B3-9.1. Detalla el procés de la nutrició
de les plantes i reconéixer la autòtrofa i el relaciona amb la importància 4
importància d’aquestes per a la vida. que té per al conjunt de tots els éssers vius.
Control B 4 La funció de nutrició en les plantes comprén els processos

següents: absorció d’aigua i sals minerals, transport i distribució
1 Les característiques del regne de les plantes són: de la saba, fotosíntesi, respiració cel·lular i intercanvi de gasos.
– Organismes pluricel·lulars, encara que presenten una gran La fotosíntesi és el procés mitjançant el qual les plantes
varietat de nivells de complexitat estructural. fabriquen la seua pròpia matèria orgànica a partir d’aigua,
– Formats per cèl·lules eucariòtiques vegetals que tenen diòxid de carboni i l’energia de la llum solar. Perquè es
paret cel·lular i cloroplasts. realitze la fotosíntesi es requereix l’energia de la llum solar;
per tant, aquest procés es realitza de dia i als cloroplasts
– La nutrició és autòtrofa, fabriquen matèria orgànica a partir
de les cèl·lules de les parts verdes de la planta, on es troba
de la inorgànica i l’energia de la llum solar.
la clorofil·la, molècula que absorbeix l’energia de la llum.
– Viuen fixos al sòl.
5 La Mimosa pudica és una planta les fulles de la qual es
Les plantes es diferencien dels animals pel tipus de cèl·lules
tanquen per una lleugera fricció, cosa que constitueix una
eucariòtiques, el tipus de nutrició i perquè són incapaces
defensa enfront dels depredadors. És resposta temporal
de desplaçar-se per si mateixes.
davant un estímul tàctil (sismonàstia) i, quan cessa l’estímul,
2 La planta A és un molsa i la B és una falguera. Totes dues les fulles tornen a l’estat anterior i recuperen la forma.
pertanyen al regne de les plantes i dins d’aquestes són Altres tipus de nàsties són: fotonàsties o moviments transitoris
plantes sense llavors que viuen en ambients molt humits. de la planta cap a la llum, quimionàsties o moviments
Es diferencien en el fet que les molses són les plantes temporals en resposta a substàncies químiques, i termonàsties
més senzilles, no tenen teixits conductors i són xicotetes, o moviments produïts per canvis de temperatura.
mentre que les falgueres presenten teixits conductors
6 Les parts de la flor que l’alumne ha d’assenyalar en la figura
i estructures més complexes, per això també assoleixen una
(pàgina 164 del llibre) són: peduncle, calze, corol·la, estams
mida més gran.
i pistil.
3 Les parts de la tija que s’observen en la figura (pàgina 156
El calze està format pels sèpals, fulles de color verd que
del llibre de l’alumne) són: gemma terminal o apical, gemma
protegeixen la flor abans que s’òbriga. La corol·la està
axil·lar, nus i entrenús. La gemma apical és responsable del
formada pels pètals, fulles generalment de colors vistosos,
creixement en longitud de la tija i les gemmes axil·lars són
que atrauen els animals pol·linitzadors. L’estam està format
responsables del creixement lateral de la tija, i d’aquestes
per un filament que a la part superior té l’antera on hi ha els
broten noves branques i fulles. Als nusos hi ha les gemmes
grans de pol·len que contenen els gàmetes masculins.
axil·lars, i l’entrenús és la distància entre dos nusos.

El pistil té forma de botella; la part superior és l’estigma, a – Eviten l’erosió del sòl, ja que el retenen amb les arrels.
continuació hi ha l’estil i la seua base és l’ovari, que conté 2 La imatge A són pinyes, corresponen a un pi, que és
els òvuls o gàmetes femenins.
una planta gimnosperma. La imatge B són bellotes, fruits
7 La pol·linització consisteix en el transport dels grans de pol·len d’una alzina, que és una planta angiosperma. La principal
des de les anteres d’una flor fins a l’estigma d’una altra. Es pot diferència entre les plantes gimnospermes i les
realitzar de dues maneres: pel vent, que dispersa el pol·len a angiospermes és que les primeres tenen les llavors en
l’atzar, i per animals, que transporten el pol·len d’una flor unes estructures anomenades pinyes i les segones tenen
enganxat al cos i el depositen en la següent. Els principals les llavors protegides a l’interior dels fruits.
animals pol·linitzadors són els insectes, però també hi ha
3 La tija és la part de la planta que li serveix de suport i la
ocells com el colibrí i mamífers com els ratpenats.
manté dreta, transporta la saba i també pot acumular
8 Quan el gra de pol·len arriba a l’estigma de la flor, es substàncies de reserva. Al llarg de la tija s’observen unes
desenvolupa el tub pol·línic a través de l’estil, i arriba fins a protuberàncies anomenades nusos, on es troben les
un dels seus òvuls. El gàmeta masculí es desplaça per gemmes axil·lars de les quals broten noves branques o fulles.
l’interior del tub i, quan s’uneix amb l’òvul, té lloc la El creixement en longitud de la tija es dóna a les gemmes
fecundació. L’òvul fecundat es transforma en la llavor que terminals, localitzades als extrems.
conté l’embrió d’una planta, substàncies nutritives i una
L’aigua i les sals minerals necessàries per a la fotosíntesi
coberta protectora. Alhora que l’òvul es transforma en la
constitueixen la saba bruta, que s’absorbeix per les arrels
llavor, l’ovari creix i es transforma en el fruit que protegeix
i es distribueix pels vasos llenyosos fins a les fulles. La saba
les llavors i col·labora a dispersar-les.
elaborada conté les substàncies orgàniques elaborades per la
9 Una part important del cicle vital de les plantes amb llavors fotosíntesi, i aquesta saba es distribueix a través dels vasos
es realitza a la flor, que és l’estructura en què es troben els liberians des de les fulles fins a tots els òrgans de la planta.
òrgans reproductors. Comença amb la pol·linització, que
4 Els orgànuls són el cloroplast i el mitocondri (vegeu-ne les
consisteix en el transport dels grans de pol·len des de les
figures en la pàgina 159 del llibre de l’alumne). Als cloroplasts
anteres (part masculina) fins als estigmes (part femenina).
es realitza la fotosíntesi, procés mitjançant el qual les plantes
A continuació té lloc la fecundació, seguida de la formació
fabriquen la seua pròpia matèria orgànica a partir de matèria
del fruit i les llavors. Quan la llavor cau a terra i troba les
inorgànica i l’energia de la llum solar.
condicions adequades, germina i dóna lloc a una nova planta.
Als mitocondris es realitza la respiració, que és el procés
10 Són plantes gimnospermes: pi, avet, sequoia, eucaliptus d’oxidació de la matèria orgànica que allibera energia.
i xiprer. Són plantes angiospermes: roser, palmera, tulipa, Els éssers vius utilitzen aquesta energia per a realitzar totes
rosella i cirerer. les funcions vitals.
Les gimnospermes i les angiospermes són plantes
amb llavors, també anomenades espermatòfits. Es realitza als mitocondris de totes
Les gimnospermes es caracteritzen perquè les llavors les cèl·lules vegetals.
es troben en unes estructures anomenades pinyes, que És un procés d’oxidació de la matèria
en obrir-se deixen les llavors en contacte amb l’exterior; a Respiració orgànica, que es descompon en
aquest grup pertanyen molts dels grans arbres que formen substàncies senzilles.
extensos boscos a l’hemisferi nord, les més conegudes són Allibera energia.
les coníferes, com els avets, els pins i els xiprers.
Requereix oxigen i allibera CO2.
Les angiospermes són aquelles plantes en què les llavors
es troben protegides a l’interior dels fruits. Són el grup de Es realitza als cloroplasts de les cèl·lules
plantes dominants en l’actualitat (té amb diferència un vegetals de les parts verdes de la planta.
nombre més gran d’espècies que la resta de grups). Entre És un procés en què es fabrica matèria
les angiospermes hi ha plantes amb mides molt diferents Fotosíntesi orgànica a partir de la inorgànica.
i capaces de viure en ambients molt diferents. Requereix l’energia de la llum solar.
Requereix CO2 i allibera oxigen.
Control A
1 Entre les funcions de les plantes es poden destacar: 5 Les tiges de les plantes tenen fototropisme positiu i creixen
– Són les principals productores de l’oxigen de l’aire que cap a la llum; per això, si la planta rep la llum només per un
respirem. costat, la tija s’inclina en direcció a la llum.
– Absorbeixen CO2 de l’aire per fabricar la seua pròpia Els canvis permanents en el creixement de les plantes en
matèria orgànica. Les plantes intervenen en la regulació resposta a un estímul s’anomenen tropismes. En funció del
d’aquest gas a l’atmosfera. tipus d’estímul, els tropismes poden ser de diferents tipus:
fototropisme, geotropisme, hidrotropisme i tigmotropisme.
– Constitueixen el primer pas de totes les cadenes
alimentàries dels ecosistemes terrestres, ja que mitjançant 6 Per a reproduir una planta de gerani a casa n’hi ha prou de
la fotosíntesi fabriquen matèria orgànica per a elles i per a plantar un tros de tija que tinga diversos nusos en què hi
la resta d’organismes de l’ecosistema (fongs i animals). haja gemmes, que són zones responsables del creixement.

És un tipus de reproducció asexual. Entre els tipus de Si totes les llavors germinaren al costat de la planta mare,
reproducció asexual utilitzats en jardineria i agricultura competirien entre si i amb la planta mare per l’espai,
hi ha aquests: estolons, rizomes, tubercles i bulbs. els nutrients i la llum.
7 Les flors pol·linitzades pel vent són xicotetes però molt 9 L’alumne completarà la figura (vegeu la pàgina 165 del llibre de
abundants i amb llargs estams per a facilitar que el vent l’alumne). La reproducció sexual en les plantes amb llavors es
transporte els grans de pol·len. Les flors pol·linitzades per realitza a la flor, que és l’estructura en què es troben els
insectes són més grans i vistoses per a atraure els òrgans reproductors. Comença amb la pol·linització, que
pol·linitzadors. consisteix en el transport dels grans de pol·len des de les
anteres (part masculina) fins als estigmes (part femenina).
8 Les llavors contenen l’embrió d’una planta i en les plantes
A continuació té lloc la fecundació, seguida de la formació
més evolucionades, les angiospermes, aquestes llavors
del fruit i les llavors. Quan la llavor cau a terra i troba les
estan protegides a l’interior del fruit. El fruit, a més de
condicions adequades, germina i dóna lloc a una planta nova.
protegir les llavors, contribueix a dispersar-les. La dispersió
de fruits i llavors és necessària perquè les plantes s’allunyen 10 És una planta gimnosperma. Planta amb flor i llavors no
les unes de les altres i colonitzen nous terrenys. protegides per un fruit.

e
. 413

Nom: Curs: Data:
Qui va dir que les plantes no es mouen? Ermínia us pot assegurar

que les plantes sí que es mouen. Els seus moviments són lents i sem-
pre són conseqüència d’algun estímul exterior com la llum, la humitat
o la gravetat.
Ella es va adonar d’aquesta realitat quan era a casa dels avis, que viuen
en un poble. El seu avi és molt aficionat a cultivar plantes amb flors
vistoses i una d’aquestes és la flor de nit, Mirabilis jalapa. Ermínia es
va fixar que, quan feia sol, les flors de la flor de nit estaven tancades i,
quan arribava la vesprada i es ponia el sol, les flors s’obrien i mostra-
ven uns colors esplèndids. En la mateixa planta algunes eren grogues,
altres eren roges, fúcsia, ataronjades… fins i tot la mateixa flor podia
ser de dos colors diferents. Definitivament, la flor de nit era la planta
favorita d’Ermínia.
1 Com s’anomena aquest tipus de moviment mitjançant el qual Mirabilis jalapa obri i tanca les flors?
a. Fotonàstia. b. Fototropisme. c. Termonàstia. d. Tigmotropisme.
2 Un dia que passejava amb l’avi per una zona ombrívola i humida, li van cridar
l’atenció unes plantes xicotetes amb unes fulles que estaven plenes de petits
insectes «secs». L’avi li va explicar que era una Pinguicula, una planta carnívora
que, quan un insecte es posa sobre les seues fulles, queda immobilitzat per la
multitud de pelets apegalosos que l’entapissen. Immediatament és digerit
per uns sucs que secreta la planteta que, a continuació, absorbeix els nutrients
resultants. Ermínia va obrir els ulls tota sorpresa i preguntà: però aquesta planta
és autòtrofa o heteròtrofa?
En què consisteixen l’autotrofisme i l’heterotrofisme?
3 Què podries dir de la Pinguicola en vista de la fotografia? Assenyala vertader o fals, segons corresponga.
Sobre Pinguicola V F
Es tracta d’una angiosperma.
No produirà llavors.
És un espermatòfit.
No té arrels.
4 La Pinguicula, per a la seua nutrició, a més d’insectes necessita altres coses: aigua, sals minerals, llum, diòxid de carboni, etc.
D’on obté aquesta planta l’aigua i les sals minerals?
a. Del medi ambient humit en què viu, a través de les fulles.
b. Del sòl en què està fixada.
c. De les gotes de pluja que queden retingudes a les fulles.
d. De la sang dels insectes digerits.

5 La Pinguicula és una planta molt xicoteta, però hi ha altres plantes que poden arribar a mesurar més de 100 metres
i Ermínia es pregunta com és possible que, sense un cor que la impulse, la saba bruta puga viatjar des de terra
fins a les fulles més altes. Com s’anomena el teixit vegetal especialitzat a conduir la saba bruta des de les arrels fins
a les fulles?
a. Vasos liberians. b. Floema. c. Xilema. d. Teixit conductor.
6 La saba bruta arriba a les fulles i ací es transforma en saba elaborada, que serà distribuïda per totes
les cèl·lules del vegetal. Quin nom rep el procés que aconsegueix aquesta transformació?
a. Nutrició vegetal. b. Absorció. c. Fotosíntesi. d. Respiració cel·lular.
7 La Pinguicula, com totes les plantes, és un ésser

Eucariota Eucariota
pluricel·lular format per cèl·lules eucariotes Orgànul cel·lular Procariota
vegetal animal
vegetals. Ermínia recorda que hi ha altres tipus
de cèl·lules, ja ho estudià fa algun temps. Quines són Nucli
les diferències bàsiques entre els diferents tipus de
Mitocondris
cèl·lules? Completa la taula posant «SÍ» en la cel·la
que corresponga. Cloroplasts
Paret cel·lular
Centrosoma
Citoplasma
8 A l’habitació on dorm Ermínia a casa dels avis hi ha una gran planta que l’àvia trau al corredor totes les nits
perquè diu que competeix amb Ermínia per l’oxigen de l’habitació. És cert el que diu l’àvia? Consumeixen oxigen
les plantes? Assenyala quines frases són vertaderes i quines frases són falses.
V/F
Les plantes no consumeixen oxigen, en desprenen perquè fan la fotosíntesi.
Les plantes consumeixen oxigen, però només a la nit.
Les plantes consumeixen oxigen constantment, però de dia en produeixen molt més del que consumeixen.
Les plantes desprenen oxigen de nit i de dia.
9 Quin procés duen a terme les plantes que puga ser la causa de que disminuïsca l’oxigen a l’habitació
d’Ermínia mentre ella dorm?
a. La fotosíntesi. b. L’hidrotropisme. c. L’absorció. d. La respiració cel·lular.
10 Hi ha dos gasos que formen part de l’atmosfera i que són molt importants per a les plantes: l’oxigen i el diòxid de carboni.
En quin orgànul cel·lular s’utilitza cada un d’aquests gasos per a dur a terme el metabolisme vegetal?
a. Tant l’oxigen com el diòxid de carboni s’utilitzen als cloroplasts.
b. Tant l’oxigen com el diòxid de carboni s’utilitzen als mitocondris.
. c. L’oxigen s’utilitza als mitocondris i el diòxid de carboni als cloroplasts.
d. L’oxigen s’utilitza als cloroplasts i el diòxid de carboni als mitocondris.
11 En quina d’aquestes estructures de les plantes es troben els orgànuls cel·lulars que realitzen la fotosíntesi?
a. A l’arrel i a les tiges verdes. c. A les flors i als fruits.
b. A les tiges verdes i a les flors. d. A les fulles i a les tiges verdes.

Competències que
s’avaluen
Competència matemàtica B3-2. Descriure les funcions comunes B3-2.1. Comprén i diferencia la
i competències bàsiques a tots els éssers vius i diferenciar importància de cada funció per 1, 2, 8, 9 i 10
en ciència i tecnologia entre nutrició autòtrofa i heteròtrofa. al manteniment de la vida.
Competència matemàtica B3-2.2. Contrasta el procés de

i competències bàsiques nutrició autòtrofa i nutrició
en ciència i tecnologia heteròtrofa, i dedueix la relació 2, 4 i 6
Sentit d’iniciativa i actitud que hi ha entre totes dues.
emprenedora
Comunicació lingüística B3-9. Conéixer les funcions B3-9.1. Detalla el procés de la

Competència matemàtica vitals de les plantes i reconéixer nutrició autòtrofa i el relaciona 2, 4, 6, 8, 10
i competències bàsiques la importància que tenen per amb la importància que té per al i 11
en ciència i tecnologia a la vida. conjunt de tots els éssers vius.
B3-3. Reconéixer les característiques B3-3.1. Aplica criteris de

Competència matemàtica morfològiques principals dels classificació dels éssers vius
i competències bàsiques diferents grups taxonòmics. i relaciona els animals i les plantes 3, 5 i 7
en ciència i tecnologia més comuns amb
el seu grup taxonòmic.
B3-1. Reconéixer que els éssers vius B3-1.2. Estableix comparativament

Competència matemàtica
estan constituïts per cèl·lules i les analogies i diferències entre
i competències bàsiques 7
determinar les característiques que cèl·lula procariota i eucariota, i
els diferencien de la matèria inerta. entre cèl·lula animal i vegetal.
1 a. Fotonàstia. 5 c. Xilema.
2 L’autotrofisme consisteix en la fabricació de nutrients orgànics 6 c. Fotosíntesi.
a partir de substàncies inorgàniques i de la llum solar. 7
L’heterotrofisme consisteix en la necessitat d’alimentar-se a Orgànul Eucariota Eucariota
Procariota
partir de nutrients orgànics. cel·lular vegetal animal
3 Nucli No Sí Sí
Sobre Pinguicula V F
Mitocondris No Sí Sí
Es tracta d’una angiosperma. X
Cloroplasts No Sí No
No produirà llavors. X
Paret cel·lular Sí Sí No
És un espermatòfit. X
No té arrels. X Centrosoma No No Sí
Citoplasma Sí Sí Sí
4 b. Del sòl en què està fixada.
8 V/F 9 d. La respiració cel·lular.

10 c. L’oxigen s’utilitza als mitocondris i el diòxid de carboni
Les plantes no consumeixen oxigen, en desprenen
F als cloroplasts.
perquè fan la fotosíntesi.
11 d. A les fulles i a les tiges verdes.
Les plantes consumeixen oxigen, però només a la nit. F
Les plantes consumeixen oxigen constantment, però

V
de dia en produeixen molt més del que consumeixen.
Les plantes desprenen oxigen de nit i de dia. F

Solucionari

SOLUCIONARI
Interpreta la imatge 5 Saber fer. La fulla A és composta i té un nombre senar de

• El fruit que forma part de l’híbrid que origina tant l’aranja folíols, per això pertany al grup F. La fulla B és simple i la seua
o pomelo com la clementina és la taronja. R. L. vora no és llisa, per tant pertany al grup D.
• R. M. Quan es realitzen encreuaments per aconseguir varietats 6 Interpreta la imatge. Els vasos conductors de la tija
noves, no es pot anticipar quines característiques tindran els que estan més pròxims a l’exterior són els vasos liberians
híbrids. En el cas del pluot, híbrid de pruna i albercoc, per (floema), que condueixen la saba elaborada. La saba
l’aspecte exterior, la forma i la pell, s’assembla més a la pruna, elaborada circula en sentit descendent, des de les fulles
encara que el pluot té la pell més llisa i forta. Les seues fins a la resta de parts de la planta.
característiques internes (textura) recorden més la pruna que
7 És cert. Les plantes, com que són éssers vius, realitzen
l’albercoc, però sembla que és més dolç que ambdós.
la respiració cel·lular a l’interior dels mitocondris de totes
Claus per a començar i cada una de les cèl·lules, i aquest procés es realitza tant
• Les parts d’una planta són: l’arrel, la tija i les fulles. de dia com de nit.
• R. M. Els principals grups de plantes són: molses, hepàtiques, Per a la fotosíntesi fa falta l’energia solar i, per tant,
falgueres, gimnospermes i angiospermes. només es realitza de dia, a l’interior dels cloroplasts
de les cèl·lules de les parts verdes de la planta.
• Les plantes són autòtrofes i elaboren la seua pròpia matèria
orgànica a partir del CO2, aigua i sals minerals que prenen Per tant, de nit les plantes prenen l’oxigen necessari per
del medi (matèria inorgànica). Per a aconseguir-ho usen a la respiració cel·lular i expulsen el diòxid de carboni que
l’energia de la llum solar que absorbeix la clorofil·la. es genera en aquest procés.
• Les parts principals d’una flor són les que segueixen: el 8 La fotosíntesi es realitza als cloroplasts i és el procés
peduncle que la uneix a la tija, el calze format pels sèpals, mitjançant el qual les plantes elaboren la seua pròpia
la corol·la formada pels pètals, els estams o part masculina matèria orgànica a partir d’aigua, sals minerals, CO2
i el pistil o part femenina. i l’energia de la llum solar.
• No és el mateix el fruit que la llavor. El fruit és l’ovari de la flor L’aigua i les sals minerals necessàries per a la fotosíntesi
fecundat i madur, mentre que la llavor és l’òvul de la flor constitueixen la saba bruta, que s’absorbeix per les arrels
fecundat i madur. Els fruits contenen les llavors i les i es distribueix pels vasos llenyosos fins a les fulles. La saba
protegeixen, i la llavor conté l’embrió d’una planta. elaborada conté les substàncies orgàniques elaborades
per la fotosíntesi i aquesta saba es distribueix a través
1 Tant les molses com les falgueres pertanyen al regne de les
dels vasos liberians des de les fulles fins a tots els òrgans
plantes i, dins d’aquestes, són plantes sense llavors que
de la planta.
viuen en ambients molt humits. Es diferencien en el fet que
les molses són les plantes més senzilles, no tenen teixits Matèria inorgànica + Energia de la llum " matèria orgànica + O2
conductors i són de mida xicoteta, mentre que les falgueres aigua i sals
CO2
ja presenten teixits conductors i estructures més complexes, minerals
i per això també assoleixen una mida més gran. Els pins
tenen en comú amb les molses i les falgueres que pertanyen Aire Saba bruta (aigua i sals Saba elaborada (matèria
al regne de les plantes, però es diferencien en el fet que els minerals necessàries per a la orgànica produïda en la
fotosíntesi) absorbida per les fotosíntesi) distribuïda pels vasos
pins són plantes amb llavors.
arrels, que es distribueix pels liberians des de les fulles fins a
2 Un avet i una tulipa tenen en comú que són plantes amb vasos llenyosos a les fulles tots els òrgans de la planta
llavors; es diferencien en el fet que l’avet és una planta
gimnosperma, que es caracteritza perquè les seues llavors 9 Interpreta la imatge. El tigmotropisme que presenten
es troben a les pinyes, i la tulipa és una planta angiosperma, les plantes enfiladisses. Aquestes plantes han desenvolupat
les llavors de la qual estan protegides a l’interior dels fruits. mecanismes, com els circells (tiges, fulles o pecíols
especialitzats), que els permeten enrotllar-se entorn
3 Les plantes realitzen funcions bàsiques per al manteniment
d’objectes o fins i tot d’altres plantes. Gràcies a aquesta
de la vida a la Terra. En primer lloc, produeixen matèria
estratègia, les plantes enfiladisses creixen sobre altres
orgànica, són autòtrofes i, juntament amb les algues i alguns
plantes, que utilitzen únicament com a suport perquè les
bacteris, són el primer pas de totes les cadenes alimentàries.
seues tiges arriben a les zones altes i troben la llum.
Per consegüent, la desaparició de les plantes tindria com
10 Sí. Les plantes, com que són éssers vius, reben informació o
a conseqüència la desaparició de tots els animals terrestres
i d’alguns de marins. Altres conseqüències serien la estímuls de l’exterior i reaccionen davant aquests mitjançant
disminució de l’oxigen i l’augment del diòxid de carboni diferents tipus de respostes. Moltes d’aquestes respostes
de l’atmosfera. són moviments que poden generar canvis permanents en el
creixement de la planta o ser temporals si la planta recupera
4 Interpreta la imatge. En la imatge hi ha 5 fulles i, per tant,
la posició inicial quan cessa l’estímul.
hi haurà 5 gemmes axil·lars (una a l’axil·la de cada fulla o
11 És una resposta temporal anomenada sismonàstia. Es tracta
zona d’intersecció del pecíol de la fulla amb la tija). Pel
mateix motiu hi ha 5 nusos o protuberàncies de la tija a les d’un moviment ràpid que es produeix a les fulles de la
mateixes zones i 4 entrenusos. mimosa davant un estímul tàctil.

12 Les plantes tanquen els estomes per evitar la pèrdua d’aigua. als cloroplasts i l’intercanvi de gasos gràcies a uns orificis
a Es tracta d’una resposta temporal anomenada quimionàstia. anomenats estomes.
13
• La funció de nutrició en les plantes comprén aquests
Hi haurà el creixement permanent de la tija cap a la llum; per
processos: absorció d’aigua i sals minerals, transport i
tant, seria un fototropisme positiu.
distribució de la saba, fotosíntesi, respiració cel·lular i
14 No és el mateix espora que gàmeta. Les espores són cèl·lules intercanvi de gasos.
reproductores que intervenen en la reproducció asexual,
• La fotosíntesi es realitza als cloroplasts de les cèl·lules de
ja que una sola espora dóna lloc a un organisme que és
les parts verdes de la planta i és el procés mitjançant el
genèticament igual al que l’ha produït. En canvi, els gàmetes
qual les plantes fabriquen la seua pròpia matèria orgànica
són cèl·lules reproductores que intervenen en la reproducció
a partir d’aigua, diòxid de carboni i l’energia de la llum
sexual, i es necessiten dos gàmetes, un de masculí i un altre
solar. La respiració es realitza als mitocondris de totes
de femení, per a originar un nou individu.
les cèl·lules de les plantes i és un procés d’oxidació de la
15 USA LES TIC. R. M. Entre les modalitats de reproducció matèria orgànica que allibera energia.
asexual de les plantes hi ha els rizomes i els estolons. Tots • Les respostes de les plantes davant el seu entorn poden
dos són tiges que creixen horitzontalment, però els estolons ser de dos tipus: tropismes, que són canvis permanents en
són tiges reptants que creixen enganxades a terra i els el creixement de la planta, i nàsties, que són moviments
rizomes són tiges subterrànies, generalment engruixides, temporals.
que emmagatzemen substàncies nutritives. En ambdós, les • Les principals formes de reproducció asexual de les
gemmes van arrelant de tret en tret i formen tiges aèries. plantes són mitjançant estolons, rizomes, bulbs i tubercles.
L’alumnat buscarà exemples de plantes dels dos tipus.
• La reproducció sexual en les plantes amb llavors es du a
16 Les fulles de les falgueres s’anomenen frondes i al seu terme a la flor, que és l’estructura en què es troben els
revers tenen uns engruiximents de color marró anomenats òrgans reproductors. Comença amb la pol·linització, que
sorus, que són agrupacions d’esporangis. En aquests consisteix en el transport dels grans de pol·len des de les
es produeixen les espores. anteres (part masculina) fins als estigmes (part femenina).
17 Interpreta la imatge. La primera imatge correspon a les A continuació té lloc la fecundació, seguida de la formació del
flors d’una alzina, que presenta pol·linització pel vent; per fruit i les llavors. Quan la llavor cau a terra i troba les
aquesta raó les seues flors són xicotetes, però molt abundants condicions adequades, germina i dóna lloc a una nova planta.
i amb llargs estams per tal de facilitar que el vent transporte 20
Classificació de les plantes
els grans de pol·len. La segona imatge és la flor d’una orquídia,
que és gran i vistosa per a atraure els insectes pol·linitzadors.
2 Per tant, les diferències entre els dos tipus de flors són
degudes al tipus de pol·linització que presenten.
Plantes sense llavors Plantes amb llavors
18 Els animals i el vent participen en dos processos que estan
relacionats amb la reproducció de les plantes: la pol·linització
i la dispersió de fruits i llavors. La pol·linització és un procés
necessari perquè tinga lloc la fecundació en les plantes, i per Molses Falgueres Gimnospermes Angiospermes
això els animals o el vent realitzen el transport dels grans 21
de pol·len des de la part masculina (estams) d’una flor fins Tipus de planta – MOLSES Tipus de planta – FALGUERES
a la femenina (pistil) d’una altra flor. Teixits conductors – No en Teixits conductors – Sí que
La dispersió de fruits i llavors és necessària perquè les plantes tenen en tenen
s’allunyen les unes de les altres i colonitzen nous terrenys. En Principals òrgans vegetals – Principals òrgans vegetals –
aquest cas, també els animals o el vent transporten els fruits i Rizoides, cauloides i fil·loides Arrel, rizoma (tija) i frondes
les llavors per allunyar-los de la planta mare, i així eviten que Tipus de reproducció – Tipus de reproducció –
competisquen per l’espai, els nutrients i la llum. Sexual i asexual Sexual i asexual
19 RESUM. R. M.
• Les característiques comunes a totes les plantes són: Tipus de planta – Tipus de planta –
organismes pluricel·lulars, eucariotes, que presenten GIMNOSPERMES ANGIOSPERMES
nutrició autòtrofa i són incapaços de desplaçar-se per si Teixits conductors – Xilema Teixits conductors – Xilema i
mateixos. i floema floema
• Es classifiquen en plantes amb llavors i plantes sense Principals òrgans vegetals – Principals òrgans vegetals –
llavors. Arrel, tija i fulles Arrel, tija i fulles
• Les parts d’una planta són: arrel, tija i fulles. L’arrel fixa la Tipus de reproducció – Tipus de reproducció –
planta al sòl, absorbeix aigua i sals minerals i pot acumular Sexual i asexual Sexual i asexual
substàncies de reserva. La tija serveix de suport i manté la Denominació dels òrgans Denominació dels òrgans
planta dreta, transporta la saba i també pot acumular reproductors – Flors, pinyes reproductors – Flors, fruits
substàncies de reserva. Les fulles realitzen la fotosíntesi i llavors. i llavors.

SOLUCIONARI
22 R. G. La fulla A, grup D (simple i vora no llisa), i la fulla B, grup positiu, ja que la tija creix en direcció a la llum. En D és un
C (simple i vora llisa). cas de tigmotropisme, que consisteix en el fet que la planta
s’enrotlla davant un contacte físic.
23 R. G. Figura semblant a la del cloroplast, el mitocondri i els
estomes de la pàgina 159.
24 R. G. Figura semblant a les de les pàgines 154 i 163. 30 COMPRENSIÓ LECTORA. Les bandes clares són més amples
25 R. G. Figura semblant a la de la pàgina 164. que les fosques perquè es formen a la primavera, quan la
26 planta creix, i a la tardor la banda és més fosca perquè hi ha
2. Desenvolupament menys creixement. El factor que més influeix en l’amplària
del tub pol·línic de la banda clara és la pluja.
31 EXPRESSIÓ ESCRITA. La dendrocronologia permet
3. Fecundació de reconstruir el clima d’una zona estudiant els anells del tronc
1. Pol·linització dels arbres d’aquesta zona. En les èpoques plujoses, les
l’òvul
bandes o anells clars dels troncs són més amples perquè
l’arbre creix més, i en les èpoques de sequera aquestes
bandes clares són més fines o estretes. Aleshores, si en una
7. Germinació de 4. Formació zona es comparen els patrons de creixement (anells)
la llavor del fruit de diferents arbres i tots aquests coincideixen en les bandes
amples i estretes, es poden traure conclusions sobre el clima
d’aquesta zona durant un temps determinat.
6. Dispersió de la 5. Formació de la 32 USA LES TIC. R. M. En les plantes podem distingir dos tipus de
llavor llavor creixement de la tija: primari o en longitud, que el presenten
totes les plantes, i secundari o en grossària, que només el
27 CONCEPTES CLAU. presenten algunes, com les plantes llenyoses. Per tant, les
Rizoma. Tija subterrània que emmagatzema nutrients i plantes herbàcies que només presenten creixement primari no
mitjançant el qual les plantes es reprodueixen asexualment. tenen anells de creixement a la tija. En les plantes llenyoses,
Pecíol. Part de la fulla que uneix el limbe amb la tija. que presenten creixement secundari en grossària, tenen anells
de creixement les dicotiledònies, però no les monocotiledònies,
Gemma axil·lar. Es localitzen als nusos de la tija de les
com ara la palmera, ja que en aquestes últimes els vasos
plantes i en broten noves branques o fulles.
conductors estan desordenats a la tija i no formen anells.
Estoma. Orificis que es troben a les fulles i a través dels
quals té lloc l’intercanvi de gasos. Saber fer
Fruit. És l’ovari de la flor fecundat i madur. Al seu interior es 33 En primer lloc, per a observar el creixement de les plàntules
formen les llavors. caldrà obrir els pots. Recomanem que això es faça quan
Fronda. Fulla de les falgueres. s’observen els primers signes de germinació (visibles
Caliptra. Espècie de caputxó que protegeix l’extrem final almenys en els pots 1, 3 i 4). La planta que germinarà abans
de l’arrel. podria ser la del pot 2, ja que sovint la llum actua inhibint
Nus. Prominència de la tija on es troben les gemmes la germinació. Una vegada que les tigetes eixiran dels pots
axil·lars, zones responsables del creixement lateral de la tija. el creixement serà igual per a tots.
Sorus. Protuberàncies de color marró en què es produeixen 34 Perquè si modificàrem dues variables al mateix temps,
les espores. ja no sabríem a quina respondria el resultat final, o el que
és el mateix, no sabríem com influiria cada variable en el
28 R. G. 1. Les plantes absorbeixen l’energia de la llum solar;
resultat final. Es controlen mantenint-les a un valor constant
aquest procés es realitza als cloroplasts, on es troba la
en tots els experiments.
clorofil·la, de les cèl·lules de les parts verdes de la planta.
2. Entrada del diòxid de carboni de l’atmosfera als 35 a) A. L’objectiu de l’experiment és esbrinar com influeix
cloroplasts, on es du a terme la fotosíntesi. 3. Eixida la temperatura en la germinació de les llavors de
d’oxigen produït als cloroplasts com a subproducte de llentilles. La variable independent és la temperatura;
la fotosíntesi. 4. Transport de la saba elaborada des de les la variable dependent és la longitud de la planta;
fulles fins a la resta de les cèl·lules de la planta. 5. Absorció i variables controlades, totes les altres.
d’aigua i sals minerals per les arrels de la planta i formació B. L’objectiu de l’experiment és esbrinar com influeix
de la saba bruta. la humitat del sòl en la germinació de les llavors
29 En els quatre casos es tracta de tropismes. En A, l’arrel és de llentilles. La variable independent és la humitat;
un cas de geotropisme positiu, creix cap a l’interior de la la variable dependent és la longitud de la planta;
terra, i les tiges tenen geotropisme negatiu, ja que creixen i variables controlades, totes les altres.
en direcció contrària. En B és un cas d’hidrotropisme, ja que b) R. L. En A l’alumne ha de disposar de 4 pots iguals,
l’arrel creix cap on hi ha aigua. En C és un fototropisme en les mateixes condicions d’il·luminació i amb les llavors
col·locades en cotó en pèl amerat en aigua. En B

disposaria de 4 pots iguals a la mateixa temperatura, inicial de la plàntula, fins que aquesta siga capaç de
amb la mateixa il·luminació i col·locaria una quantitat fabricar el seu propi aliment mitjançant la fotosíntesi.
d’aigua diferent dins de cada un dels pots que contenen Per això, si es donen les condicions adequades (humitat,
les llavors. temperatura, oxigen, etc.) perquè germine la llavor, comença
c) D’acord amb els resultats obtinguts, les condicions a desenvolupar-se l’embrió encara que estiga en la foscor;
òptimes per a la germinació de les llavors de llentilles però una vegada que s’esgoten les substàncies nutritives
serien posar la plantació a 35 °C i amb el sòl molt humit. de la llavor, si no hi ha llum, la nova planta no pot créixer.
36 Les llavors contenen substàncies nutritives de reserva 37 R. L. L’alumne ha de tindre en compte els experiments
perquè puguen ser utilitzades durant el desenvolupament plantejats en el text per a dissenyar la seua investigació.

ELS REGNES DELS FONGS, ELS PROTOCTISTS I LES MONERES
Et recomanem . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 428
Reforç i suport
Fitxa 1. Resum . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 430
Fitxa 2. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 431
• Esquemes muts
Fitxa 3. Fongs: classificació i reproducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 432
Fitxa 4. Protozous: tipus i classificació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 433
Fitxa 5. Algues: tipus i classificació. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 434
Fitxa 6. Bacteris: tipus i reproducció. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 435
• Més competent
Fitxa 7. Bacteris i ésser humà: relacions complicades. . . . . . . . . . . . . . . 436
Fitxa 8. Els fongs. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 438
Fitxa 9. Tipus de bacteris . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 440
Aprofundiment
Fitxa 10. Les verdures del mar. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 442
Fitxa 11. Paludisme o malària, dos noms per a un assassí de masses. . . . 444
Fitxa 12. Els líquens.. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 446
Fitxa 13. Els protozous. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 447
Fitxa 14. Materials de laboratori. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 448
Fitxa 15. Protoctists. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 449
Fitxa 16. Guia de camp de les algues marines. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 450

Autoavaluació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 453
• Controls
Control B . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 454
Control A. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 456

• Prova . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 460
Solucionari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 463


Després d’haver estudiat els animals i les plantes, abordem El regne de les moneres està format per organismes E
ací el tractament de tres regnes amb una importància unicel·lulars procariotes. És un grup omnipresent en tots l
excepcional en la història de la vida al nostre planeta. els ecosistemes i els seus representants van ser els primers f
El regne dels fongs inclou una gran diversitat d’organismes pobladors del planeta. Presenten quasi totes les modalitats a
eucariotes, tant unicel·lulars com pluricel·lulars. El seu estudi de nutrició conegudes. La major part dels bacteris són i
es realitzava dins del regne de les plantes, però l’absència heteròtrofs: sapròfits, paràsits o simbionts, i fins i tot n’hi ha m
de clorofil·la i la nutrició heteròtrofa han conduït a establir un un grup, els cianobacteris, que són fotosintètics. Les relacions d
regne independent amb característiques pròpies. El seu paper dels bacteris amb els éssers humans són ambivalents: alguns l
en els ecosistemes és fonamentalment el de biodegradadors, són agents de nombroses malalties, però altres es troben T
sense oblidar la seua associació amb algues per a formar entre els majors productors d’oxigen, els fixadors de nitrogen a
líquens i el paper que tenen en les fermentacions. i els transformadors de matèries primeres que permeten b
Els protoctists inclouen grups biològics molt diferents: els obtindre aliments.
protozous, unicel·lulars i heteròtrofs, i les algues, que poden
ser unicel·lulars o pluricel·lulars i que tenen nutrició autòtrofa. E
Tot el grup està integrat per organismes eucariotes.
CONTINGUTS
SABER • El regne dels fongs

• El paper dels fongs en la biosfera
• El regne dels protoctists. Els protozous
• El regne dels protoctists. Les algues
• El paper dels protoctists en la biosfera
• El regne de les moneres
• La importància dels bacteris
SABER FER • Recollir bolets adequadament

• Observar protozous i algues microscòpiques
• Fer iogurt a casa
• Analitzar mètodes per a desinfectar l’aigua
SABER SER • Valorar la importància dels organismes que constitueixen el fitoplàncton

i el zooplàncton, ja que són els dos primers elements de totes les cadenes
alimentàries aquàtiques.
• Reconéixer el paper dels organismes descomponedors en els ecosistemes
terrestres.
• Dur a terme les mesures higièniques adequades per a previndre les malalties
causades pels agents patògens.

Els tres regnes que estudiem ací presenten a l’estudiant mortífers. Això no obstant, també són extraordinaris
la dificultat d’una enorme variabilitat, que en molts casos col·laboradors fins a l’extrem de la simbiosi. Sense algunes
fa pensar que es tracta de grups «calaix de sastre». Aquesta de les seues funcions la vida no seria o seria molt diferent.
aprensió es pot evitar en el regne dels fongs (tots heteròtrofs) Aquest dualisme és característic, si no de tota la biologia,
i de les moneres (tots unicel·lulars procariotes), però resulta almenys de les relacions de la nostra espècie amb la resta
més difícil en el grup dels protoctists. Una possible línia de la biosfera.
d’aproximació seria facilitada per la consideració que totes La grandària d’alguns dels organismes d’aquests grups
les cèl·lules de qualsevol espècie d’aquest grup són iguals. ens ha de portar a repassar i a realitzar exercicis d’unitats
Té interés abordar les relacions de la nostra espècie amb divisores del sistema mètric decimal. Els estudiants s’han
alguns dels grups que estudiem ací, particularment amb els de familiaritzar amb mesures realitzades en micres
bacteris. És cert que han constituït i constitueixen enemics i les corresponents unitats de superfície i volum.
ESQUEMA CONCEPTUAL
REGNES • Eucariotes
Característiques • Unicel·lulars o pluricel·lulars
• Nutrició heteròtrofa
• Llevats – Unicel·lulars
Fongs Sense llavors • Floridures – Pluricel·lulars
• Fongs que formen bolets
• Biodegradadors
Amb llavors • Formen els líquens
• Elaboració d’aliments
• Eucariotes
Característiques • Unicel·lulars, colonials o pluricel·lulars
• No presenten teixits ni òrgans
• Unicel·lulars amb nutrició heteròtrofa

Protoctists
• Locomoció per flagels, cilis
Protozous
i pseudòpodes
• Formen part del zooplàncton
Classificació
• Unicel·lulars, colonials i pluricel·lulars
• Nutrició autòtrofa. Constitueixen el fitoplàncton
Algues
• Es classifiquen en: algues verdes, algues roges
i algues brunes
• Procariotes unicel·lulars. Els bacteris

• Nutrició autòtrofa
Característiques
• Nutrició heteròtrofa: sapròfits, • Bacteris fotosintètics
simbionts i paràsits • Bacteris descomponedors
Moneres
• Bacteris simbionts, flora intestinal
Importància • Fabricació d’aliments

ET RECOMANEM
EN LA XARXA LLIBRES
PÀGINES WEB Ni contigo ni sin ti (Guía para entender los microbios)

Miguel Vicente, Marta Garcia Ovalle
El podcast del microbio. Pàgina del grup especialitzat en
i Javier Medina. Editorial Grand Guignol, 2010.
docència i difusió de la Sociedad Española de Microbiología
(D+D SEM). Conté diversos apartats amb informació variada: Miguel Vicente és professor d’investigació del CSIC i treballa
la microbiologia en la web, curiositats de la microbiologia, al Centro Nacional de Biotecnología. Aquest llibre és una guia
la microbiologia en els mitjans, Microbiologia – SEM breu, amena i actualitzada de la microbiologia, que permet
(recopilatori de notícies de microbiologia publicades en entendre com viuen i ens afecten aquests xicotets éssers
diferents mitjans de comunicació), notícies de microbiologia vius. Segons els autors: «Els necessitem per a viure sans, per
i vídeos de microbiologia. a produir molts aliments i descontaminar els sòls, però a
vegades es rebel·len i ens produeixen infeccions perilloses».
Paraules clau: Podcast, microbio.
Brock. Biología de los microorganismos
MicroBio. Notícies i curiositats de virus, bacteris
John Martinko. Editorial Addison-Wesley, 2009.
i microbiologia. Blog de divulgació científica dirigit per
Ignacio López Goñi, catedràtic de microbiologia de la En la dotzena edició, aquest llibre és ja un clàssic que
Universitat de Navarra. Conté informació molt variada presenta els principis bàsics de la microbiologia de forma
relacionada amb la microbiologia i la ciència, preguntes clara però detallada.
molt curioses amb resposta i imatges de microorganismes, Genes, microbios y células
entre altres recursos. Javier Novo Goitia. Editorial RBA (Colección divulgación),
Paraules clau: MicroBio, blog. 2011.
És un llibre de divulgació que recull els principals avanços
Esos pequeños bichitos. Blogs madri+d. Blog dirigit
científics de les últimes dècades, entre d’altres: les cèl·lules
per Miguel Vicente, professor del CSIC i divulgador científic.
mare, virus, bacteris i paràsits, l’evolució dels homínids,
Conté 113 articles i uns 500 comentaris sobre el món dels
l’envelliment, etc.
microorganismes. Funcionà des de 2007 fins a 2010, encara
que ara està inactiu per haver finalitzat el programa
Investigación y Ciencia. Virus y bacterias
COMBACT, que va finançar la Comunitat de Madrid.
Tema 48. Monogràfic sobre virus i bacteris, 2007.
Paraules clau: Esos pequeños bichitos, madri+d.
Microbichitos. Blog d’El País dirigit per Miguel Vicente

que va estar actiu tres anys, des de 2011 fins a 2014, i en què VÍDEOS
es poden consultar tots els articles publicats durant aquest
temps. Historia documental, El sorprendente mundo
Paraules clau: Microbichitos, Miguel Vicente. de los microorganismos. Paraules clau: Amira Kerry,
sorprendente mundo microorganismos.
El mundo de los microbios. Podcasts i vídeos sobre
el món dels microorganismes. És un programa educatiu La vida en nosotros. Nuestra biodiversidad particular.
setmanal que tracta de promoure la microbiologia i destacar És el capítol 1 de la sèrie «La vida en nosotros».
el paper vital que tenen els microorganismes al nostre Paraules clau: La vida en nosotros. Nuestra biodiversidad
planeta. particular.
Paraules clau: Mundo, microorganismos, podcast.
Investigación y Ciencia. El rincón de Pasteur. SciLogs

(acrònim de science i blogs) és un projecte per al debat
científic de la revista Investigación y Ciencia, en què
participen diversos països europeus (Alemanya, Bèlgica,
França i Espanya). Hi ha també un portal europeu en anglés.
Paraules clau: SciLogs, rincón, Pasteur.

Ensenyament
individualitzat
Reforç i suport
Aprofundiment

RESUM
Són organismes unicel·lulars o pluricel·lulars, amb cèl·lules
eucariotes. La nutrició és heteròtrofa. El cos està format per
filaments microscòpics, hifes, que s’agrupen per originar el
miceli. Es classifiquen en:
• Llevats. Unicel·lulars. Alguns s’usen per a elaborar certs
Fongs
aliments. Es reprodueixen per gemmació.
• Floridures. Pluricel·lulars. Solen aparéixer sobre els aliments
en mal estat. Es reprodueixen per espores.
• Fongs que formen bolets. Pluricel·lulars. Alguns són
comestibles i altres, verinosos. Es reprodueixen per espores.
Inclou una gran varietat d’organismes eucariotes. Unicel·lulars,

colonials o pluricel·lulars. No presenten teixits ni òrgans.
Generalment són de mida xicoteta. Inclouen:
• Protozous. Unicel·lulars de nutrició heteròtrofa. Viuen
en medis aquàtics, alguns són de vida lliure i altres paràsits.
Es classifiquen en flagel·lats, ciliats, rizòpodes i esporozous.
Protoctists
La majoria són mòbils i es desplacen per mitjà de flagels,
cilis o pseudòpodes.
• Algues. Unicel·lulars o pluricel·lulars, a vegades formen
colònies. Tenen nutrició autòtrofa. Viuen en medis aquàtics.
Es classifiquen en algues verdes, brunes i roges. La majoria
suren en l’aigua, on formen part del plàncton.
Procariotes, unicel·lulars i microscòpics. Els bacteris pertanyen

a aquest regne. Hi ha bacteris arreu del planeta.
La majoria té nutrició heteròtrofa i poden ser sapròfits,
Moneres paràsits o simbionts. Hi ha també bacteris autòtrofs, com els
cianobacteris.
Segons la forma, es classifiquen en: cocs (arredonida), bacils
(allargada), vibrions (forma de coma) i espirils (espiral).
• Descomponedors: fongs i bacteris.

• Formen el plàncton: protoctists i bacteris.
Paper en la • Constitueixen la flora intestinal: bacteris.
biosfera • Intervenen en la fabricació d’aliments: bacteris i llevats.
• S’utilitzen en la indústria farmacèutica: algues.
• Formen líquens i micorizes: fongs.
ACTIVITATS
1 Fes una taula en què indiques les característiques 4 Indica els criteris de classificació dels protozous
cel·lulars i el tipus de nutrició de cada regne. i de les algues, i enumera els grups que es distingeixen
de cada un.
2 Com es classifiquen els fongs? Indica
les característiques de cada grup. 5 Esmenta les funcions que realitzen els bacteris
en la biosfera i indica si, considerades en conjunt,
3 Els protozous i les algues pertanyen al mateix regne, són beneficioses o perjudicials.
què tenen en comú i en què es diferencien?

Repàs acumulatiu
1 Completa aquestes frases. 4 Indica en què s’assemblen i en què es diferencien

La nutrició autòtrofa consisteix a fabricar matèria les plantes i les algues.
a partir de matèria senzilla. Aquest
procés requereix . Les , les 5 Quin tipus d’organisme és una floridura? Què necessita
i alguns bacteris són organismes autòtrofs. per a viure? Per què es floreixen els aliments?
Les i les algues utilitzen l’energia de la
per a realitzar la . 6 Són comestibles, tots els bolets? Raona-ho. I les algues,
s’utilitzen en l’alimentació humana?
La nutrició heteròtrofa consisteix a alimentar-se
de matèria d’altres éssers .
Els , els fongs, els protozous i la majoria
7 Són abundants, els bacteris? En quins llocs del planeta
dels són heteròtrofs. podem trobar-ne? I nosaltres, tenim bacteris al nostre
cos?
2 Indica si són vertaderes o falses aquestes frases.
8 Indica quin tipus d’éssers vius intervenen
Els llevats són fongs unicel·lulars que realitzen en els processos d’elaboració del pa, del vi,
la fermentació alcohòlica. del iogurt i del formatge.
Tots els bacteris són perjudicials, ja que ens causen
malalties. 9 Quines són les principals vies d’entrada
Els fongs són perjudicials perquè descomponen dels microorganismes al nostre cos?
la matèria orgànica del sòl.
10 Cita malalties provocades per bacteris que hages
Els líquens estan formats per una alga i un fong
que s’associen i es beneficien mútuament. contret. Indica algun tractament adequat per a aquestes
malalties i mesures per a previndre-les.
3 Observa els organismes següents i indica quins
deuen ser autòtrofs i quins heteròtrofs. A quin grup
d’éssers vius pertanyen?

Esquemes muts
Nom: Curs: Data:
FONGS P
Classificació T
Reproducció

Esquemes muts
Nom: Curs: Data:
PROTOZOUS
Tipus
Classificació

Esquemes muts
Nom: Curs: Data:
ALGUES B
Tipus T
Classificació

Esquemes muts
Nom: Curs: Data:
BACTERIS
Tipus
Reproducció

Més competent
Bacteris i ésser humà: relacions complicades
Tot i que és cert que entre els bacteris es troben algunes espècies que han mort més éssers humans que qualse-
vol altre ésser viu, també ho és que sense la seua presència la vida no seria o seria molt diferent al nostre plane-
ta. Vegem algunes relacions amb aquests apassionants organismes.
BACTERIS BENEFICIOSOS Treballadors del medi ambient. Hi ha bacteris que

Cianobacteris. Constitueixen un complex i antic grup descomponen el plàstic i el petroli. Altres apliquen el
gràcies al qual la nostra atmosfera es va enriquir en seu metabolisme a la descomposició de substàncies
oxigen que va permetre la vida al planeta. Actualment residuals en depuradores i potabilitzadores.
continuen subministrant un elevat percentatge Eines en la investigació microbiològica i en l’en-
d’aquest gas. ginyeria genètica. Moltes de les coses que sabem
Bacteris fixadors del nitrogen i bacteris mine- de biologia molecular i de bioquímica s’han investigat
ralitzants. Uns dels components essencials del nostre en bacteris. La seua facilitat de cultiu, la senzillesa re-
cos són les proteïnes i l’ADN, molècules en la compo- lativa de la seua estructura i metabolisme i l’elevada
sició elemental de les quals entra el nitrogen. En dar- taxa de reproducció que presenten, han fet dels bac-
rer terme, el nitrogen procedeix de les plantes. Però teris eines imprescindibles en la investigació biomè-
d’on el prenen aquestes? El nitrogen és un gas molt dica. La facilitat amb què poden acceptar material
inert i no és fàcil fixar-lo. Tanmateix, gràcies a l’acció genètic exogen ha permés utilitzar-los per a expressar
d’alguns bacteris, el nitrogen gasós es transforma en gens d’insulina humana i fabricar-la.
nitrat assimilable per les plantes. Altres bacteris, els
mineralitzants, transformen els cadàvers, les restes i BACTERIS PERJUDICIALS
excrements en substàncies senzilles assimilables per
Bacteris patògens. Tots els òrgans i teixits del cos
les plantes.
humà són susceptibles de l’atac d’alguna espècie bac-
Simbionts. Viuen amb nosaltres i ens fem favors mu- teriana. Els causants de la tuberculosi, la pesta, el còle-
tus. Escherichia coli viu al còlon humà i rep aigua i ra, la diftèria,… han produït grans mortaldats en els
aliments, i ens dóna a canvi vitamina K i ens facilita la éssers humans. Altres com la lepra i la sífilis han estig-
digestió d’alguns glúcids. Un altre exemple és el bacil matitzat generacions. Els antibiòtics i les vacunes han
de Doderlain, que viu a la vagina humana. sigut les armes d’èxit quasi definitives en l’eradicació
Col·laboradors industrials. Un conjunt divers de d’aquestes malalties. Els animals domèstics i la rama-
processos basats en les fermentacions bacterianes deria són també víctimes de patògens bacterians.
obté beneficis i productes industrials. Entre aquests Descomposicions i putrefaccions. L’acció descom-
citarem les fermentacions làcties, que produeixen el ponedora bacteriana es pot exercir sobre aliments
iogurt, el formatge i el quefir. També, la producció de domèstics o emmagatzemats, i provoca pèrdues eco-
vinagre. nòmiques que poden ser considerables.
A. Escherichia coli. B. Lactobacillus acidophilus C. Treponema pallidum D. Mycobacterium

tuberculosis

ACTIVITATS
1 USA LES TIC. Les quatre fotografies de la pàgina anterior a començar. Els ganglis del coll estaven adolorits i el porter
representen quatre espècies de bacteris, dues de les volia tindre el cap tan lluny com fóra possible del cos.
quals són beneficioses i altres dues perjudicials. Esbrina La dona estava asseguda al peu del llit i per damunt del
la funció de cada una. cobertor subjectava amb les mans els peus del malalt.
De la seua boca entapissada de fungositats s’escapaven
2 USA LES TIC. De les malalties següents indica quines són fragments de paraules: «Les rates!», deia. Verdós, els llavis
bacterianes i quines no ho són: tuberculosi, peu d’atleta, cerulis, les parpelles caigudes, l’alé irregular i feble, tot
grip, meningitis meningocòccica, varicel·la, tifus, diftèria, clavetejat pels ganglis, fet un bolic al fons de la llitera, com
candidiasi i Alzheimer. si volguera que es tancara sobre ell o com si alguna cosa el
cridara sense treva des del fons de la terra, el porter
s’ofegava sota una pressió invisible. La dona plorava.
3 USA LES TIC. Què fa el bacil de Doderlain a la vagina
humana? Com definiries la relació que manté amb la La pesta.
Albert Camus.
nostra espècie?
a) Explica el significat de: delirar, gangli, fungositat, ceruli,
4 En la pàgina anterior s’afirma que «els antibiòtics clavetejat, bolic i sense treva.
i les vacunes han sigut les armes d’èxit quasi definitives b) L’autor descriu amb mestria literària els símptomes
en l’eradicació d’aquestes malalties». Podries explicar d’un malalt de pesta. Busca l’agent causal d’aquesta
el significat de quasi? malaltia i els seus símptomes. Què tenen a veure les
rates amb tot això?
5 COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA. Llig i respon. c) Han tingut conseqüències històriques, les grans
Però al migdia la febre va pujar de sobte a quaranta. epidèmies de pesta?
El malalt delirava sense parar i els vòmits tornaren
TREBALL COOPERATIU
Disseny d’una campanya per a reivindicar els beneficis de la vacunació

Esdeveniments recents han posat de manifest que hi ha gi és cada vegada més alt. Així ho demostra l’analíti-
arreu del món un corrent que nega els beneficis de les ca de persones, pròximes als afectats, que, malgrat
vacunacions o els contraposa als suposats perjudicis a no haver manifestat la malaltia, presenten anticossos
què es veurien exposades les persones vacunades. contra aquesta.
Aquest corrent no té fonament científic ni cap altre Es proposa el disseny i la realització d’una campanya
fonament. a favor de la vacunació mitjançant:
Les conseqüències s’han manifestat per la mort de • Producció d’una presentació audiovisual amb par-
persones joves que no havien sigut vacunades contra ticipació del grup classe.
malalties molt severes, però perfectament controlades • Realització de cartells per a exposar-los als corre-
per les campanyes de vacunació. dors i llocs comuns del centre.
A més d’aquests lamentables i tristos successos indi- • Xarrades de responsables sanitaris locals per ex-
viduals, sorgeix un problema social: malalties de què plicar què són i per què es fan les campanyes de
era extremadament improbable contagiar-se perquè vacunació. A aquestes xarrades i a la presentació
estaven controlades i quasi eradicades per les cam- han de ser convidats els pares dels alumnes.
panyes de vacunació, ressorgeixen i el risc de conta-

ELS FONGS
CIUPERCILE
1. Bolet
2. Espores
3. Miceli
4. Hifes
1. Ciupercă 1
2. Spori 2
3. Miceliu 3
4. Hife 4

ELS FONGS
THE MUSHROOMS
LES CHAMPIGNONS
DIE PILZE
1. Bolet
2. Espores
3. Miceli
4. Hifes
1. Stipe 1. Anneau 1. Stiel
2. Spores 2. Spores 2. Sporen
3. Mycelium 3. Mycélium 3. Myzel
4. Hyphae 4. Hyphes 4. Hyphe

TIPUS DE BACTERIS
TIPURI DE BACTERII
1. Coc. Forma arredonida. 2. Bacil. Forma allargada. 3. Vibrió. Forma de coma. 4. Espiril. Forma espiral.
1. Coc. Formă rotunjită 1
2. Bacil. Formă de bastonaş 2
3. Vibrion. Formă de virgulă 3
4. Spiril. Formă spiralată 4

TIPUS DE BACTERIS
TYPES OF BACTERI
LES TYPES DE BACTÈRIES
BAKTERIENARTEN
1. Coc. Forma arredonida. 2. Bacil. Forma allargada. 3. Vibrió. Forma de coma. 4. Espiril. Forma espiral.
1. Coccus. Sphere shaped 1. Coccus. Forme arrondie 1. Kokke. Kreisrundförmige
2. Bacillus. Rod shaped 2. Bacille. Forme allongée 2. Bazillus. Stäbchenförmige
3. Vibrio. Comma shaped 3. Vibrion. Forme de virgule 3. Vibrio. Kommaförmige
4. Spirillum. Spiral shaped 4. Spirille. Forme de spirale 4. Spirillen. Spiralförmige

Les verdures del mar
Wakame. Kombu.
FULL DE RUTA
Objectiu: investigar l’ús de les algues marines • Planta d’investigació en aqüicultura d’algues. Instituto
i la seua aqüicultura. Español de Oceanografía.
Paraules clau: ieo, acuicultura, algas.
• Uso y cultivo de laminarias, las grandes algas marinas.
• Les algues comestibles. Propietats nutritives
Investigación y Ciencia. C. Peteiro, M. García Tasende.
i gastronòmiques.
• Guía de las algas del Atlántico y del Mediterráneo.
• Les algues com a fonts de fertilitzants i de farratge.
C. F. Boudouresque, Jacqueline Cabioc'h. Ed Omega,
• Els alginats. Aplicacions en microbiologia. Altres 2007.
aplicacions industrials.
• Aqüicultura de les algues. Beneficis ambientals Presentació: diversos cartells amb temàtiques diverses:
i econòmics. aqüicultura, gastronomia, biocombustibles, indústria
• Biocombustibles a partir d’algues. farmacèutica i cosmètica.
• Aqüicultura de laminàries a Espanya. Duració de l’elaboració: de dues a tres setmanes.
Fonts d’investigació: Realització: diversos equips de tres alumnes, que

• Perspectives per a la producció d’algues marines treballaran: un en investigació sobre aqüicultura
als països en via de desenvolupament. FAO. i els altres desenvoluparan, cada un, diferents aspectes
Paraules clau: FAO, perspectivas producción, algas de la utilització de les algues.
marinas, países desarrollo.
• Desenvolupament sostenible de l’aqüicultura.
Paraules clau: ministerio agricultura, acuicultura
multitrófica integrada.

• L’aqüicultura d’algues marines és un procés desenvolupat en molts països del

món i recomanat per organismes internacionals com la FAO (Organització
de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura). Inclou tant les ma-
croalgues (algues grans, visibles i manejables) com les microalgues unicel·
lulars. Aquest cultiu està donant beneficis econòmics i ambientals.
• L’aqüicultura es fa necessària perquè la simple recol·lecció d’algues exhauri-
ria els mars i en faria incert el subministrament per al consum i la indústria.
D’altra banda, l’aqüicultura permet seleccionar l’espècie desitjada i obtindre-
la lliure de contaminacions.
• Les algues marines tenen molta demanda i són consumides en molts camps
de l’activitat humana: gastronomia, indústria farmacèutica i cosmètica, agri-
cultura, combustibles i microbiologia.
• A Espanya són diverses les empreses que es dediquen a l’aqüicultura d’algues
marines. Altres països, com el Japó o Xile, fa molt de temps que es benefici-
en amb els productes derivats de les algues.
EL QUE HAS DE SABER
• Laminaria: gènere d’alga bruna algunes espècies de la qual són objecte

d’aqüicultura.
• Aqüicultura: procés pel qual l’ésser humà afavoreix el creixement
i desenvolupament en l’aigua d’espècies aquàtiques que en condicions
naturals creixerien menys.
• Aqüicultura multitròfica integrada: aqüicultura simultània de diversos nivells
tròfics (algues → clòtxines → peixos → detritívors) que interactuen entre si
intercanviant productes i residus.
• Biocombustibles: combustibles (alcohols) produïts per fermentacions
biològiques que s’usen en automoció.
• Bioreactor: recipient on es produeix un procés fermentatiu el producte final del
qual es busca amb usos industrials.

Paludisme o malària, dos noms per a un assassí

de masses
FULL DE RUTA
Objectiu: investigar la transmissió i el desenvolupament Fonts d’investigació:

del paludisme. • Paludisme. Organització Mundial de la Salut.
Investigacions suggerides: Paraules clau: OMS, paludismo.
• Característiques del protozou Plasmodium. Espècies • Malària.

més freqüents. Paraules clau: Medlineplus, malaria.
• El mosquit Anopheles. Principals espècies vectores • Recomanació de vacunes i antipalúdics. Ministeri
de la malaltia. de Sanitat d’Espanya.
• Cicle biològic del Plasmodium en l’Anopheles Paraules clau: ministerio sanidad, viaje, malaria.
i en l’ésser humà. • Atlas de Parasitología. J. Gállego Berenguer.
• Símptomes i desenvolupament de la malaltia. Febres Ed. Jover,1980.
terçanes i quartanes. • Manual de Parasitología. J. Gállego Berenguer.
• El paludisme al món: dades epidemiològiques. Ed. Universitat de Barcelona, 2013.
• El paludisme a Espanya. Llocs endèmics. La malaltia Presentació: mural amb elements de la investigació
en la literatura. (aspectes epidemiològics i biològics) i un tríptic
• Medicaments antipalúdics. De l’escorça de quinina explicatiu.
als últims avanços. Les vacunes contra la malària.
• Estudi d’un cas: la duquessa de Chinchón Duració de l’elaboració: una o dues setmanes.
i el tractament de la malària.
Realització: un equip de cinc alumnes.
• Viatges a països endèmics i mesures preventives.

• La meitat de la població mundial està en risc de contraure aquesta malaltia.

Això suposa 3 300 milions de persones en 97 països, de les quals 1 200 milions
tenen un risc elevat.
• Segons estimacions de l’OMS (Organització Mundial de la Salut), l’any 2013
hi hagué 198 milions de casos de paludisme i 584 000 morts per aquesta
malaltia arreu del món. No obstant això, s’estima que les taxes mundials
d’incidència del paludisme han disminuït en un 30 % entre 2000 i 2013, i les
de mortalitat en un 47 %. Els països amb transmissió de paludisme l’any
2000 s’han reduït a la meitat, fet que suposa complir un dels Objectius del
Mil·lenni.
• Un dels problemes més greus a què hem de fer front en la lluita contra el
paludisme és que Anopheles ha desenvolupat resistència enfront d’alguns
insecticides que es feien servir per a combatre’l.
• Encara que ha augmentat considerablement, el finançament mundial dedicat
a la lluita contra el paludisme és el 53 % del que s’estima necessari.
EL QUE HAS DE SABER
• Plasmodium: gènere d’un protozou paràsit que pertany al grup dels

esporozous i és causant del paludisme o malària.
• Anopheles: gènere de mosquit hematòfag que és vector del Plasmodium.
• Hematòfag: que s’alimenta de sang.
• Vector: ací es refereix a l’organisme que és portador d’un altre, el qual
introdueix en un tercer.
• Quinina: component de l’escorça de l’arbre tropical Cinchona succirubra
(arbre de la quina), que va ser el primer remei contra el paludisme.
• Febres terçanes i quartanes: febres que cursen amb pics de temperatura
cada tres o quatre dies, respectivament.
• Cañas y barro: magnífica novel·la de Vicent Blasco Ibáñez que transcorre
a l’Albufera, que era aleshores una zona endèmica de paludisme, com descriu
l’autor.

TREBALLS D’AULA
Els líquens E
NI ALGUES NI FONGS, SINÓ TOT ALHORA
Els líquens estan formats per l’associació d’una alga unicel·lular i un

fong. El fong protegeix l’alga de la dessecació i l’alga subministra al fong
els nutrients obtinguts amb la fotosíntesi.
Els líquens poden viure en qualsevol clima sense contaminació atmos-
fèrica. Es desenvolupen sobre escorces d’arbres, murs, roques o sobre
el sòl.
Segons la morfologia que presenten, es poden dividir en tres tipus:
• Líquens crustacis: formen una espècie de costra que s’adhereix al
substrat.
• Líquens foliacis: tenen aspecte laminar, s’uneixen al substrat per un
grup d’hifes (filaments propis del fong).
• Líquens fruticulosos: tenen forma d’arbust xicotet. Es fixen al substrat Liquen
mitjançant uns cordons d’hifes.
Els líquens exerceixen un important paper en la natura, ja que intervenen
en la formació del sòl: creen una fina capa de matèria orgànica sobre la Cèl·lules
qual es desenvolupen les plantes. de l’alga
Es consideren indicadors naturals de la contaminació atmosfèrica, ja

Filaments
que són sensibles als gasos sulfurosos produïts per les indústries i al
(hifes)
monòxid de carboni (CO) dels vehicles.
del fong
Detall d’un liquen.

Les parts amb
forma de «cràter»
són estructures
per a la reproducció.
ACTIVITATS
1 Realitza un dibuix esquemàtic d’un tall transversal 4 Com intervenen els líquens en la formació de sòl?
d’un liquen i indica’n els components. Fixa’t
en la fotografia microscòpica d’aquesta fitxa. 5 Quines condicions (climàtiques, nutricionals, etc.)
requereixen els líquens per a viure? Sobre quin tipus
2 Classifica els líquens de les fotografies segons de superfícies podem trobar-ne?
la morfologia.
6 Com poden viure els líquens en llocs inhòspits
3 De quins materials estarà construïda una casa si on no viurien les algues i els fongs que el formen?
als murs creixen líquens del gènere Lecanora?
7 Indica la importància i la utilitat dels líquens.

TREBALLS D’AULA
Els protozous
EL PARAMECI (gènere Paramoecium)
Els paramecis són protozous ben coneguts que mesuren

fins a 0,1 mm (100 µm) de longitud: es poden veure a
simple vista com «taques» en les mostres d’aigua.
Són éssers unicel·lulars, però molt complexos. Obser-
vant-los al microscopi, s’aprecia que tenen dos vacú-
ols pulsatius, un a cada costat del cos. S’anomenen
pulsatius perquè es mouen rítmicament: quan un està
contret, l’altre es dilata. Sembla que s’ocupen de la
circulació d’aigua per la cèl·lula.
El parameci té una espècie de boca que s’anomena
citostoma, que continua amb un tub anomenat citofa-
ringe. La citofaringe desemboca en un vacúol que
s’ocupa de realitzar la digestió de l’aliment (partícules
de matèria orgànica i protozous i algues xicotetes).
Els paramecis es desplacen gràcies a cilis, una espècie
de «pèls mòbils» que cobreixen tot l’exterior de la
cèl·lula.
L’AMEBA (gènere Amoeba)
Les amebes són protozous grans, però difícils de tro-

bar als tolls. La seua forma és molt irregular, ja que
es desplacen mitjançant pseudòpodes, prolongacions
de la cèl·lula que actuen com a falsos peus. Els pseu-
dòpodes li serveixen també per a capturar l’aliment:
l’ameba emet dues d’aquestes prolongacions i envol-
ta altres protozous menuts, englobant-los al seu in-
terior.
Dins de la cèl·lula, al microscopi es pot observar
l’existència d’un nucli i nombrosos grànuls, que cor-
responen als vacúols i altres orgànuls. Just a la zona
del citoplasma més pròxima a la membrana, s’aprecia
una banda més «neta», que es pensa que és més flui-
da. Això podria tindre relació amb la flexibilitat del
protozou.
ACTIVITATS
1 A quin regne pertanyen els protozous? Descriu-ne 3 Per què els pseudòpodes s’anomenen falsos peus?
les característiques. Quina altra funció duen a terme els pseudòpodes?
2 Explica les diferències entre el tipus de desplaçament 4 Explica com capturen l’aliment el parameci i l’ameba.
del parameci i de l’ameba. De què s’alimenten? Tenen alguna estructura cel·lular
per a digerir l’aliment?

TREBALLS D’AULA
Materials de laboratori P
Observacions i experiències simples
LA LUPA BINOCULAR I EL MICROSCOPI ÒPTIC
En aquest full es mostra un dibuix esquemàtic de la • Elaborant unes «transparències» per projectar i
lupa binocular i un altre del microscopi òptic, instru- explicar a tot el grup d’alumnes el funcionament
ments que els nostres alumnes utilitzaran per a la dels instruments.
realització de les pràctiques següents. • Fotocopiant les imatges perquè els estudiants hi
És convenient que els alumnes coneguen els compo- realitzen un resum del maneig dels instruments
nents i el maneig de cada un d’aquests aparells; per (de forma individual), després d’explicar-ho en
això podem utilitzar didàcticament aquestes figures grup.
de dues maneres:
Oculars Tub
Ocular
Columna
Revòlver
Cossos Caragol
Control d’oculars d’enfocament
de bloqueig (macromètric) Objectius
Cossos Caragol Platina

Control d’objectius d’enfocament
d’enfocament (micromètric)
Anell Pinça
de subjecció
Braç
Diafragma
Base
Base Pinces Platina Font

d’il·luminació
ACTIVITATS
1 Cita les parts que tenen en comú la lupa binocular 3 Explica breument com es manegen la lupa i el microscopi.
i el microscopi, i indica la funció que tenen.
4 Indica què utilitzaries per a observar: bacteris, l’ala d’una
2 Cita les parts en què es diferencien i indica’n mosca, un pèl, el pol·len d’una flor, protozous i algues,
la funció. un insecte xicotet, un liquen, un estam amb pol·len i la
fulla d’una planta.

TREBALLS D’AULA
Protoctists
CLASSIFICACIÓ DELS PROTOCTISTS
El quadre següent presenta algunes de les característiques dels principals grups de protozous i exemples.
FÍLUM CARACTERÍSTIQUES GÈNERES D’INTERÉS

Sarcomastigophora Els que pertanyen al subfílum Mastigophora es desplacen Tripanosoma, Leishmania,
mitjançant flagels. La majoria són paràsits. Trychomonas
Els del subfílum rizòpodes es desplacen per pseudòpodes. Amoeba, Globigerina,
Viuen en aigua dolça o marina. Alguns són paràsits. Nummulites (fòssil)
Apicomplexa Es desplacen mitjançant moviments del cos. Formen espores. Plasmodium
o esporozous Són paràsits interns, causants d’epidèmies.
Microsporidis Es desplacen per pseudòpodes. Formen espores. Nosema
Són paràsits interns.
Ciliophora Són els protozous més complexos. Es desplacen mitjançant cilis. Didinium, Paramoecium,
Presenten macronucli, micronucli, citostoma i citofaringe. Vorticella, Stentor
Es reprodueixen per conjugació. Habiten en diversos medis
aquàtics.
La taula següent representa els principals grups d’algues amb les seues característiques i exemples.
FÍLUM CARACTERÍSTIQUES EXEMPLES

Pirròfits Algues unicel·lulars flagel·lades. Contenen els pigments clorofil·la Genodium, Ceratium
o dinoflagel·lats a i c, carotens i dinoxantina. Posseeixen midó com a substància
de reserva.
Euglenòfits Algues unicel·lulars amb un flagel. Contenen clorofil·la, neoxantina Euglena viridis,
i zeaxantina. El paramil és la seua substància de reserva. Noctiluca splendens
Crisòfits Algues unicel·lulars que poden aparéixer agrupades. Navicula, Diatoma,
Són les diatomees, algues que tenen frústuls («closques») Pinnularia
de silici. Contenen clorofil·la b, carotens i dinoxantina. Tenen
crisolaminarina com a substància de reserva.
Feòfits Algues pluricel·lulars filamentoses. Contenen clorofil·la a i c, Padina pavonia, Laminaria
o algues brunes carotens i ficoxantina. Presenten laminarina com a substància de digitata, Fucus
reserva. En aquest grup hi ha algues molt grans, com els sargassos. vesiculosus
Rodòfits Algues amb tal·lus filamentós, molt semblants a les plantes Chondrus crispus,
o algues roges superiors, per l’aspecte i la mida. Contenen clorofil·la a i d, Corallina mediterranea,
ficoeritrina i ficocianina. Posseeixen midó de florídies com Lithophyllum incrustans,
a substància de reserva. Poden viure a gran profunditat. Ceramium rubrum
Cloròfits Algues unicel·lulars o pluricel·lulars. Contenen clorofil·la a i b, Volvox, Spyrogira
o algues verdes carotens i neoxantina. Presenten midó com a substància (unicel·lulars), Ulva
de reserva. Viuen en una gran varietat d’hàbitats, però són lactuca, Enteromorpha,
especialment abundants a les costes, en aigües lluminoses. Codium tomentsum,
Acetabularia acetabulum
ACTIVITATS
a
1 Indica les característiques que tenen en comú 2 Quines algues s’assemblen més a les plantes?
i les diferències entre els protozous i les algues. Descriu-ne les característiques.

TREBALLS D’AULA
Guia de camp de les algues marines

ALGUES BRUNES ALGUES ROGES
• Padina pavonia. Presenta una forma • L ithophyllum incrustans. Es
en ventall. Fa uns 10 cm d’alça- caracteritza pel seu aspecte
da. Es desenvolupa sobre de pedra. Es troba revestint
roques en aigües tranquil· roques de les àrees meridio-
les poc profundes de zo- nals del Mediterrani i de l’At-
nes mediterrànies i atlànti- làntic.
ques. • Ceramium rubrum. Es caracteritza
• Fucus vesiculosus. El fucus per tindre els apèndixs finals dels
vesiculós és una alga de tal·lus amb forma de tenalles. Es
color verd fosc d’uns 30 a fa servir per a fabricar gels, uti-
100 cm de longitud. Es litzada en l’elaboració de pro-
caracteritza perquè pre- ductes alimentaris i també per a
senta als extrems de les cultivar microorganismes al labora-
bifurcacions del tal·lus tori.
unes vesícules plenes
d’aire. Creix a les costes
de l’Atlàntic i mar del Nord.
D’aquesta alga s’extrauen substànci-
es que s’utilitzen amb diversos fins, com la tonifica-
ció de l’intestí i com a laxant, entre altres usos.
ALGUES VERDES
• Ulva lactuca. Coneguda amb • Codium vermilara. Alga mediter-
el nom comú d’encisam de rània amb tal·lus molt bifurcat
mar. Es troba a les zones i esponjós. L’espècie Codium
costaneres a poca profunditat. bursa té forma de bossa, a vega-
S’utilitza en l’alimentació des és arrossegada fins a la
humana. vora per les ones del mar.
• Enteromorpha intestinalis. És una de

les algues més freqüents a les zones
costaneres. El tal·lus pot superar
• Acetabularia acetabulum. Viu al els 50 cm de longitud.
Mediterrani sobre restes de petxi-
nes o roques. S’utilitza en investi-
gació.
ACTIVITATS
1 Explica el tipus de nutrició que tenen les algues. 3 Cita les utilitats de les algues i indica el tipus d’alga
Què necessiten per a dur-la a terme? corresponent.
2 Què tenen en comú amb les plantes? Per què no són 4 L’alga bruna Fucus vesiculosus es caracteritza perquè
verdes totes les algues igual que les plantes terrestres? presenta unes vesícules plenes d’aire. Quina funció
En funció de què es classifiquen les algues? tenen?

Autoavaluació

D

AUTOAVALUACIÓ
Nom: Curs: Data:
1 El miceli d’un fong està format per: 6 Els rizòpodes són protozous que es desplacen
a. Llevats. mitjançant:
b. Filaments microscòpics anomenats hifes. a. Flagels.
c. Filaments que constitueixen el bolet. b. Cilis.
d. Esporangis. c. Pseudòpodes.
d. Cilis i flagels.
2 Els llevats es reprodueixen:
a. Per espores.
7 El fitoplàncton està format:
b. Sexualment. a. Per les algues i els protozous.
c. Per bipartició. b. Per les plantes i les algues.
d. Per gemmació. c. Pels protozous i els bacteris.

d. Per les algues i els cianobacteris.
3 Els organismes biodegradadors:
a. Són sapròfits.
8 Els bacils són:
b. Fixen el nitrogen. a. Bacteris de forma allargada.
c. S’alimenten de matèria inorgànica. b. Bacteris de forma arredonida.
d. Són paràsits. c. Bacteris autòtrofs.

d. Bacteris eucariotes.
4 Els líquens són una associació simbiòtica:
a. Entre una planta i un fong.
9 La flora intestinal està formada per:
b. Entre una alga i un protozou. a. Bacteris perjudicials.
c. Entre un fong i una alga. b. Bacteris simbiòtics.
d. En què un organisme viu a costa d’un altre c. Bacteris, algues i fongs.

i el perjudica. d. Algues i llevats.
5 Pertanyen al regne dels protoctists: 10 La presència inicial d’oxigen a l’atmosfera

a. Els llevats i les floridures. és deguda:
b. Les moneres. a. A les plantes.
c. Les algues i les plantes. b. A les algues.
d. Els protozous i les algues. c. Als bacteris fotosintètics.

d. Als bacteris descomponedors.
1 b; 2 d; 3 a; 4 c; 5 d; 6 c; 7 d; 8 a; 9 b; 10 c.
SOLUCIONS

Nom: Curs: Data:
1 Escriu el nom de les parts assenyalades i indica les característiques del regne a què pertany.
A

B

C

2 Què significa que els fongs són biodegradadors? És important aquesta funció per a l’ecosistema? En quin sentit?
Protozous Algues
Regne
Tipus de cèl·lules
Unicel·lulars i/o pluricel·lulars
Nutrició
Classificació
Importància
4 Identifica els microorganismes següents i indica el regne i el grup a què pertanyen. Descriu-ne la forma de vida
i la locomoció.
A B C

5 Tenen clorofil·la totes les algues? Com es classifiquen?

CONTROL B
6 Cita les característiques del regne de les moneres. Quins éssers vius pertanyen a aquest regne?
En quins llocs podem trobar-ne?
7 Identifica aquests organismes, indica com es classifiquen i descriu-los.
A B
C D
8 Completa aquestes frases.
Els bacteris fabriquen la seua pròpia matèria i entre aquests es troben
els .
Els bacteris sapròfits viuen sobre la matèria orgànica en i acompleixen un paper molt
important en la biosfera perquè la degraden en compostos .
Els bacteris s’alimenten a costa dels nutrients d’altres éssers vius,
als quals i els provoquen .
9 Quin tipus de nutrició presenten els bacteris? Explica un exemple de cada tipus.
10 Cita 4 mesures per a previndre les malalties causades pels agents patògens.

Nom: Curs: Data:
1 Identifica l’organisme de la fotografia, indica a quin regne pertany i descriu-ne les característiques.
Com es reprodueixen? On és fàcil trobar-ne?
2 Defineix: hifes, miceli, bolet i sapròfit.
3 Explica el tipus d’associació que constitueixen els líquens. Com poden viure en llocs inhòspits com roques o teulades?
4 Identifica els organismes de les fotografies i indica les característiques que tenen en comú i les que els diferencien.
A B

5 a) Quin tipus de cèl·lules tenen les algues? A quines s’assemblen? Quins orgànuls presenten i quina funció
s’hi realitza?

b) Per què no es classifiquen en el mateix grup que les plantes? Com es classifiquen les algues?

CONTROL A
6 Què és el fitoplàncton? I el zooplàncton? Quina importància tenen en els ecosistemes aquàtics?
7 Explica com viuen els bacteris sapròfits i els simbionts. Són autòtrofs o heteròtrofs? Posa’n exemples.
8 Explica la importància que han tingut els bacteris fotosintètics per al desenvolupament de la vida tal com la coneixem
a la Terra. Quins altres bacteris duen a terme accions beneficioses per als ecosistemes en general i per a alguns organismes
en particular?
Protozous Algues Bacteris
Regne
Tipus de cèl·lules
Unicel·lulars i/o pluricel·lulars
Nutrició
Classificació
10 Una de les condicions perquè l’aigua siga potable és que no ha de contindre contaminants biològics.
Indica quin tipus d’éssers vius poden contaminar l’aigua.

Activitats
Control B Control A

generals dels grans grups taxonòmics 1, 2, 3, 4, 5, 6, 1, 2, 3, 4, 5, 6,
generals i singulars de cada grup
i explicar la importància que tenen en 7, 8 i 10 7, 8, 9 i 10
taxonòmic.
a tots els éssers vius i diferenciar entre la importància de cada funció per 9
nutrició autòtrofa i heteròtrofa. al manteniment de la vida.
Control B B: és un protozou ciliat de vida lliure que es mou mitjançant

el moviment coordinat dels cilis, que envolten tota la
superfície de la cèl·lula. C: és un rizòpode, que pot ser de
1 A: barret, B: làmines i C: peu. Les característiques del regne
vida lliure o paràsit, i es desplaça mitjançant pseudòpodes,
dels fongs són: les cèl·lules són eucariotes, poden ser
anomenats falsos peus, que són prolongacions del seu
unicel·lulars o pluricel·lulars encara que no presenten teixits
citoplasma.
diferenciats, tenen nutrició heteròtrofa i poden ser de vida
lliure, paràsits o simbionts. En els pluricel·lulars, les cèl·lules 5 Totes les algues són autòtrofes i tenen clorofil·la i altres
formen filaments microscòpics anomenats hifes, que pigments fotosintètics. Es classifiquen en funció dels
s’agrupen per originar el cos o miceli del fong. Els pigments predominants: a) algues verdes, en les quals
unicel·lulars es reprodueixen per gemmació i els predomina la clorofil·la; b) algues roges, en què predominen
pluricel·lulars, per espores. pigments rogencs; i c) algues brunes, amb predomini
de pigments grocs que amb la clorofil·la donen coloració
2 Els fongs s’alimenten de les restes de matèria orgànica del
marró.
sòl i la descomponen en compostos senzills que poden ser
utilitzats per les plantes. El paper dels organismes 6 El regne de les moneres agrupa els organismes unicel·lulars
biodegradadors o descomponedors de la matèria orgànica amb cèl·lules procariotes. A aquest regne pertanyen els
del sòl és molt important, ja que reciclen la matèria i gràcies bacteris i els podem trobar en tots els llocs del planeta.
a aquests es tanca el cicle de la matèria en els ecosistemes. 7 Són bacteris que pertanyen al regne de les moneres i es
Sense els fongs, les restes d’éssers vius, la matèria orgànica, classifiquen per la forma que tenen en:
no desapareixeria i s’acumularia en el sòl.
A: Cocs, tenen forma esfèrica. B: Bacils, tenen forma de
3 bastonet allargat. C: Espirils, tenen forma de tirabuixó
Protozous Algues helicoïdal. D: Vibrions, de forma lleugerament corbada,
forma de coma.
Regne Protoctists Protoctists 8 Els bacteris autòtrofs fabriquen la seua pròpia matèria
Tipus de cèl·lules Eucariotes Eucariotes orgànica i entre aquests es troben els cianobacteris.
Els bacteris sapròfits viuen sobre la matèria orgànica
Unicel·lulars i/o Unicel·lulars en descomposició i acompleixen un paper molt important
Unicel·lulars
pluricel·lulars i pluricel·lulars en la biosfera perquè la degraden en compostos senzills.
Nutrició Heteròtrofa Autòtrofa Els bacteris paràsits s’alimenten a costa dels nutrients
d’altres éssers vius, als quals perjudiquen i els provoquen
Flagel·lats, malalties.
ciliats, Algues verdes,
Classificació 9 Els organismes del regne de les moneres presenten dos
rizòpodes i roges i brunes
tipus de nutrició: autòtrofa i heteròtrofa. Els bacteris
esporozous
autòtrofs fabriquen la seua pròpia matèria orgànica a partir
Formen de la inorgànica i entre aquests hi ha els cianobacteris.
Formen part
Importància part del Els bacteris heteròtrofs obtenen els nutrients de la matèria
del fitoplàncton
zooplàncton orgànica produïda per altres éssers vius, com, per exemple,
els bacteris paràsits que causen malalties.
4 Pertanyen al regne dels protoctists i dins d’aquest als 10 Rentar, manipular i conservar els aliments de forma
protozous. A: és un protozou flagel·lat, pot ser de vida lliure adequada. Llavar-se sovint les mans. Raspallar-se les dents
o paràsit, i es desplaça agitant el flagel a manera de fuet. de forma regular. Mantindre neta la casa.

Control A 6 El fitoplàncton està format per les algues i els bacteris
cianoficis, organismes autòtrofs, que suren en l’aigua tant
1 És una floridura que pertany al regne dels fongs. Les dolça com salada. Constitueix el primer pas de totes les
floridures són fongs pluricel·lulars, molts microscòpics, cadenes alimentàries del medi aquàtic. El zooplàncton està
amb hifes que formen filaments solts. Poden ser sapròfits format per xicotets organismes heteròtrofs, protozous
o paràsits que causen infeccions. Es reprodueixen per i invertebrats menuts, que suren en l’aigua i s’alimenten
espores i en produeixen tantes que és molt fàcil trobar-les del fitoplàncton.
sobre el pa, taronges, formatge i altres aliments. Requereixen La importància del plàncton, tant el fitoplàncton com
matèria orgànica, poca llum i humitat. el zooplàncton, és que constitueix els dos primers passos
2 Les hifes són filaments microscòpics que formen les cèl·lules de totes les cadenes alimentàries del medi aquàtic i, per tant,
dels fongs pluricel·lulars. serveix d’aliment a molts organismes aquàtics.
El miceli és el cos del fong format per agrupacions d’hifes 7 Els bacteris sapròfits viuen sobre la matèria orgànica morta
que pot assolir grans superfícies. o en descomposició. Són exemples d’aquests bacteris els
El bolet és la part reproductora de molts fongs pluricel·lulars. que viuen sobre fulles que s’acumulen al sòl del bosc,
Consta d’un barret a la part inferior del qual es localitzen sobre els animals morts o sobre els aliments.
els esporangis i un peu. Els bacteris simbionts viuen en íntima associació amb
Sapròfit és un organisme que viu sobre les restes de matèria altres organismes i es beneficien mútuament, com ara
orgànica del sòl i les descompon en compostos més senzills els bacteris de la flora intestinal. Són heteròtrofs.
que poden ser utilitzats per les plantes. 8 Els bacteris fotosintètics que habitaren als oceans primitius
3 Els líquens són una associació simbiòtica entre una alga alliberaren grans quantitats d’oxigen a l’atmosfera i així van
i un fong. Ambdós es beneficien mútuament: l’alga fabrica canviar-ne la composició. Gràcies a la seua activitat, pot
matèria orgànica de la qual s’alimenta el fong, i aquest existir la vida tal com la coneixem hui. Altres bacteris que
proporciona a l’alga l’aigua i la matèria inorgànica que duen a terme accions beneficioses són els descomponedors,
necessita per a realitzar la fotosíntesi. Això els permet els de la flora intestinal i els que intervenen en l’elaboració
viure en llocs inhòspits. d’aliments.
4 A és un protozou i B és una alga. Pertanyen al regne dels

9
protoctists i tenen en comú aquestes característiques: Protozous Algues Bacteris
les cèl·lules són eucariotes, poden ser unicel·lulars,
colonials o pluricel·lulars, i no presenten teixits ni òrgans. Regne Protoctists Protoctists Moneres
Es diferencien pel tipus de nutrició, els protozous són
Tipus cèl·lules Eucariotes Eucariotes Procariotes
heteròtrofs i les algues autòtrofes, i perquè els protozous
són sempre unicel·lulars i les algues poden ser unicel·lulars, Unicel·lulars
Unicel·lulars i
colonials o pluricel·lulars. i/o Unicel·lulars Unicel·lulars
pluricel·lulars
5 a) Les algues tenen cèl·lules eucariotes semblants a les pluricel·lulars
vegetals, cobertes, en general, per una paret cel·lular. Nutrició Heteròtrofa Autòtrofa Heteròtrofa
Tenen cloroplasts on es realitza la fotosíntesi.
b) Les algues no es classifiquen en el mateix grup que Flagel·lats,
Algues roges, Cocs, bacils,
les plantes perquè poden ser unicel·lulars, colonials ciliats,
Classificació verdes i espirils
o pluricel·lulars, i aquestes últimes no presenten teixits rizòpodes i
brunes i vibrions
ni òrgans. Totes les plantes són pluricel·lulars i presenten esporozous
teixits. Les algues es classifiquen en funció dels pigments
predominants en algues roges, algues verdes i algues 10 L’aigua contaminada pot contindre diversos tipus
brunes. de protozous i bacteris.

Nom: Curs: Data:
Els líquens es formen per l’associació d’una alga i un fong. En la relació

que estableixen l’alga realitza la fotosíntesi i proporciona la matèria or-
gànica necessària per a ella i per al fong, mentre que el fong captura del
medi on viu l’aigua i les sals minerals necessàries, i dóna protecció a
l’alga enfront de la dessecació.
El creixement dels líquens és lent, però poden viure en els ambients més
hostils del planeta. Són els primers éssers vius a colonitzar noves terres,
com les que resulten d’una erupció volcànica.
Alguns són excel·lents bioindicadors de la puresa de l’aire. Els líquens
són molt sensibles a la presència de contaminants a l’atmosfera i desapareixen quan en l’ambient hi ha gasos com
el diòxid de sofre (SO2). La presència de líquens com usnea, ramalina o evèrnia formant llargues «barbes» sobre
els arbres ens indica l’absència de contaminació atmosfèrica.
1 Quin tipus de nutrició tenen els líquens?

a. Segons les circumstàncies, poden ser autòtrofs o heteròtrofs.
b. Autòtrofa, perquè el liquen obté la matèria orgànica a partir de la fotosíntesi que fa l’alga.
c. Heteròtrofa, perquè el fong proporciona l’aigua necessària per a la nutrició.
d. Ni autòtrofa ni heteròtrofa, són paràsits dels arbres sobre els quals viuen.
2 Quin tipus de relació s’estableix entre l’alga i el fong per originar un liquen?
a. Depredació del fong sobre l’alga.
b. Parasitisme, l’alga es nodreix de la matèria orgànica del fong i el debilita.
c. Simbiosi, ambdós es beneficien i viuen en íntima relació.
d. Aprofitament, el fong s’aprofita de l’alga sense donar res a canvi.
3 A la zona sud-occidental d’Astúries es troba el bosc de Muniellos, un vertader paradís per als líquens.
Aquest bosc està catalogat com a reserva integral de la biosfera des de l’any 2000, comprén les muntanyes
de Muniellos, Valdebois i la Viliella i és un magnífic exemple de bosc atlàntic, en el qual abunden roures,
fajos i bedolls. Sobre els arbres creixen més de quatre-centes espècies de líquens diferents que li donen
un aspecte fantasmagòric durant els mesos de tardor i hivern.
Quina d’aquestes afirmacions sobre Muniellos és correcta?
a. Que Muniellos té una atmosfera molt rica en oxigen, fet que incrementa el creixement dels líquens.
b. Que el sòl sobre el qual es desenvolupa el bosc és molt ric en nutrients, matèria orgànica i metalls pesants,
fet que produeix un fort creixement de líquens.
c. Que és un bosc malalt, ja que els líquens ofeguen els arbres impedint-los el creixement.
d. Que la qualitat de l’aire a Muniellos és excel·lent i no hi ha contaminació atmosfèrica.
4 Els bolets no són un individu complet, només són l’òrgan reproductor d’un cert
tipus de fongs pluricel·lulars. Quin nom rep la resta del cos d’aquest tipus
de fongs, que no es veu a simple vista i creix al subsòl?
a. Miceli.
b. Hifa.
c. Peu.
d. Volva.

5 Si parlem dels fongs, quines d’aquestes frases són vertaderes i quines són falses?
Els fongs… V/F

Són plantes.
Són heteròtrofs.
Les seues cèl·lules no tenen nucli perquè són procariotes.
Alguns s’utilitzen industrialment per a fabricar productes útils per a les persones.
Són molt importants per a descompondre la matèria orgànica en compostos inorgànics més senzills.
Alguns ocasionen malalties, com la disenteria.
6 Algunes moneres que viuen a Muniellos són bacteris que viuen sobre la matèria orgànica en descomposició,
altres són autòtrofs i no depenen d’altres éssers vius per a nodrir-se, altres s’associen amb altres cèl·lules
i aconsegueixen beneficis mutus, altres són paràsits, etc. Quin nom reben els que viuen sobre restes d’altres
éssers vius i els descomponen en matèria inorgànica?
a. Paràsits. c. Simbionts.
b. Sapròfits. d. Cianobacteris.
7 Escriu en la taula el nom d’un representant de cada regne i alguna de les seues característiques.
Embolcall
Regne Exemple Nutrició Cloroplasts Mitocondris Ribosomes
nuclear
Plantes
Animals
Fongs
Moneres
Protoctists
8 A les tolles i aiguamolls de Muniellos viuen molts animals i també diverses espècies d’algues
i nombrosos protozous de totes les classes: rizòpodes, flagel·lats, ciliats i esporozous.
Quina de les frases següents, referides als protoctists, és l’única correcta?
a. Tots els rizòpodes són paràsits.
b. Tots els ciliats es desplacen pel medi aquàtic amb cilis.
c. Les algues, encara que ho semblen, no són plantes.
d. Les algues roges, en comptes de clorofil·la, tenen un pigment de color roig.
9 També hi ha bacteris a Muniellos. Es troben pertot arreu: al sòl, parasitant altres organismes,
en associació amb altres éssers vius, a l’aigua de les tolles, sobre els animals o les plantes mortes, etc.
Quina d’aquestes frases és la correcta?
a. Els cianobacteris són autòtrofs perquè fan la fotosíntesi.
b. La salmonel·losi es transmet utilitzant la mosca tse-tse com a portadora.
c. Els bacils són bacteris de forma esfèrica.
d. La majoria dels bacteris són patògens per a les persones.

Competències que
s’avaluen

matemàtica comunes a tots els éssers vius la importància de cada funció
i diferenciar entre nutrició per al manteniment de la vida. 1, 6, 7 i 9
en ciència i tecnologia autòtrofa i heteròtrofa.

Competència
matemàtica 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7,
grans grups taxonòmics i explicar i singulars de cada grup
i competències bàsiques 8 i 9
B3-1. Reconéixer que els éssers B3-1.2. Estableix

Competència
vius estan constituïts per cèl·lules comparativament les analogies
matemàtica i
i determinar les característiques i diferències entre cèl·lula 7
que els diferencien de la matèria procariota i eucariota, i entre
inerta. cèl·lula animal i vegetal.
1 a. Segons les circumstàncies, poden ser autòtrofs o heteròtrofs.

2 c. Simbiosi, ambdós es beneficien i viuen en íntima relació.
3 d. Que la qualitat de l’aire a Muniellos és excel·lent i no hi ha contaminació atmosfèrica.
4 a. Miceli.
5 Els fongs… V/F
Són plantes. F
Són heteròtrofs. V
Les cèl·lules no tenen nucli perquè són procariotes. F
Alguns s’utilitzen industrialment per a fabricar productes útils per a les persones. V
Són molt importants per a descompondre la matèria orgànica en compostos inorgànics més senzills. V
Alguns ocasionen malalties, com la disenteria. F
6 d. Sapròfits.
7
Embolcall
Regne Exemple Nutrició Cloroplasts Mitocondris Ribosomes
nuclear
Plantes R. L. Autòtrofa Sí Sí Sí Sí
Animals R. L. Heteròtrofa Sí No Sí Sí
Fongs R. L. Heteròtrofa Sí No Sí Sí
Autòtrofa o
Moneres R. L. No No No Sí
heteròtrofa
Autòtrofa o Sí, en les

Protoctists R. L. Sí Sí Sí
heteròtrofa algues.
8 c. Les algues, encara que ho semblen, no són plantes.

9 a. Els cianobacteris són autòtrofs perquè fan la fotosíntesi.

Solucionari

SOLUCIONARI
Interpreta la imatge tant, una funció ecològica importantíssima, ja que reciclen la

• El contingut dels bioreactors és verd perquè conté algues que matèria orgànica. La desaparició dels fongs seria fatal per al
realitzen la fotosíntesi. ecosistema, perquè, si no es degradara la matèria orgànica
del sòl, ja no podria ser de nou reutilitzada aquesta matèria
• La llum solar arriba a les algues a través del plàstic transparent
pels productors, i la seua acumulació dificultaria la vida en
de què està fet tot el sistema de canonades. Els bioreactors de
l’ecosistema.
la imatge, situats a l’exterior, utilitzen com a font d’energia la
llum solar, però hi ha bioreactors que poden utilitzar diferents 9 USA LES TIC. R. M. Els llevats realitzen la fermentació
fonts lluminoses, com llums halògens, fluorescents, LED, fibra alcohòlica i en aquest procés es produeix etanol (alcohol
òptica i làser. Per tant, es pot fer la instal·lació davall de terra, que s’elimina durant la cocció) i CO2, que és el responsable
però s’encariria moltíssim el projecte. de l’aspecte esponjós característic de la massa de pa.
10 PREN LA INICIATIVA. R. M. L’alumne ha de citar entre altres
mesures les que segueixen: eixir a fer bolets només amb
• Els protozous són organismes unicel·lulars eucariotes que
persones experimentades per no confondre els bolets
tenen nutrició heteròtrofa. Tenen en comú amb les algues
comestibles amb d’altres de verinosos; evitar el contacte
que les seues cèl·lules són eucariotes i ambdós pertanyen
mantingut de la pell amb superfícies humides, incloent-hi
al regne dels protoctists.
el calçat, i no caminar descalços en llocs públics com ara
• Una malaltia causada per protozous del gènere Plasmodium gimnasos o piscines, etc.
és la malària.
11 Interpreta la imatge. El flagel és una llarga prolongació
• Els bolets, les floridures i els llevats pertanyen al regne dels
mòbil que a manera de fuet permet el desplaçament de la
fongs. Tenen en comú que estan constituïts per cèl·lules
cèl·lula i es presenta en nombre reduït, un o dos per cèl·lula.
eucariotes i són heteròtrofs.
Els cilis són prolongacions mòbils, curtes i nombroses, que
1 Els fongs no pertanyen al regne de les plantes perquè són envolten tota la cèl·lula. Els pseudòpodes o falsos peus són
heteròtrofs, mentre que les plantes són autòtrofes. Tampoc prolongacions del citoplasma que s’estenen i contrauen.
no pertanyen al regne dels animals per diversos motius: els 12 Els protoctists són eucariotes, perquè les seues cèl·lules
fongs poden ser unicel·lulars i pluricel·lulars, mai no
tenen nucli.
presenten teixits diferenciats i les cèl·lules s’organitzen de
forma molt diferent de les cèl·lules animals, es reprodueixen 13 Els protozous són organismes amb cèl·lules eucariotes,
per espores i no es desplacen. o siga que tenen nucli definit i nombrosos orgànuls al
citoplasma. Es diferencien dels bacteris perquè aquests
2 Només formen hifes els fongs pluricel·lulars. Les hifes són
últims són cèl·lules procariotes, sense nucli definit.
filaments microscòpics que s’agrupen per formar el miceli
o cos del fong, que a vegades pot assolir grans superfícies. 14 Presenten les formes de vida següents: la majoria dels
protozous són de vida lliure que habiten medis terrestres
3 Els llevats són fongs unicel·lulars, la majoria són organismes
molt humits o medis aquàtics, com per exemple el parameci,
de vida lliure i només un grup reduït són paràsits.
que és del grup dels ciliats; altres viuen a l’interior d’altres
Les floridures són fongs pluricel·lulars, moltes microscòpiques,
organismes sense causar cap dany, com per exemple
i per la seua forma de vida poden ser paràsites o sapròfites.
algunes amebes, del grup dels rizòpodes, i altres són
Els fongs que formen bolets són organismes sapròfits,
paràsits, com ara el Plasmodium, del grup dels esporozous.
de vida lliure, que viuen en zones fosques i humides.
15 Interpreta la imatge. Les cèl·lules de l’alga pluricel·lular
4 El bolet és només una part d’alguns fongs que el formen
són cilíndriques i formen filaments. Són de color verd perquè
en l’època reproductora. Al bolet es localitzen els esporangis,
tenen cloroplasts al citoplasma, on es troba la clorofil·la.
on es formen les espores; per tant, la funció que realitzen
els bolets és la reproducció. 16 Les algues són autòtrofes i es diferencien dels protozous
pel tipus de nutrició, ja que aquests són heteròtrofs.
5 Interpreta la imatge. No es veu la volva perquè és la base
Les algues no tenen teixits i es diferencien de les plantes
del bolet (espècie de sac o caputxó que allotja la base del
perquè aquestes últimes sí que en tenen.
peu), sol ser bastant fràgil i està enterrada. A més, no tots els
fongs en tenen. 17 Totes les algues tenen clorofil·la i altres pigments
fotosintètics. En les algues verdes predomina la clorofil·la,
Saber més per això tenen aquest color i d’ací ve la seua denominació.
• No és habitual, ja que els líquens són molt sensibles a la Les algues brunes i roges tenen clorofil·la, però en aquestes
contaminació atmosfèrica. predominen altres pigments i per això no són verdes. En les
6 Saber fer. Els bolets no s’han d’arrancar, sinó tallar pel peu algues brunes predominen pigments grocs sobre la clorofil·la
perquè el fong continue viu. i els donen una coloració entre beix i marró. En les algues
roges predominen pigments rogencs, que emmascaren la
7 Saber fer. USA LES TIC. R. L. clorofil·la i els donen una coloració entre rosa i violeta fosc.
8 Els fongs són biodegradadors de la matèria orgànica als sòls, 18 Als fons oceànics profunds no hi ha algues perquè no hi
converteixen les restes orgàniques en compostos senzills arriba la llum. Les algues roges són les que es poden trobar
que poden ser utilitzats per les plantes. Acompleixen, per a més profunditat, però no als fons oceànics.

19 El zooplàncton ocupa el segon pas en totes les cadenes 31 Saber fer. S’han de conservar els iogurts al frigorífic per
alimentàries de les aigües dolces i marines; s’alimenta del a evitar el desenvolupament d’altres microorganismes.
fitoplàncton i serveix d’aliment a molts peixos menuts. Per 32 Interpreta la imatge. La substància que es necessita
tant, si desapareguera el zooplàncton, el fitoplàncton
en totes les mesures d’higiene esmentades és l’aigua,
augmentaria i els peixos xicotets disminuirien i també ho
que arrossega la brutícia i també els possibles bacteris,
farien els elements següents de la cadena tròfica.
si n’hi ha.
20 Les algues són organismes productors que formen part
33 La majoria dels bacteris no són perjudicials, sinó que
del fitoplàncton i, per tant, constitueixen el primer pas de
acompleixen funcions molt importants en la biosfera.
totes les cadenes alimentàries dels ecosistemes aquàtics.
Entre els bacteris beneficiosos hi ha: els bacteris
Per això són tan importants.
fotosintètics, els descomponedors, que reciclen la matèria,
21 Saber fer. R. G. i R. L. els que intervenen en la fabricació d’aliments i els bacteris
de la flora intestinal, que viuen a l’interior del tub digestiu
22 Saber fer. Les algues són verdoses i en moltes es poden
dels animals.
observar els cloroplasts verds que no posseeixen els
protozous. 34 USA LES TIC. La salmonel·losi la causen bacteris del gènere
Salmonella i la seua via d’entrada és la digestiva, a través
23 Saber fer. R. L. L’alumne podria observar algunes algues
d’aliments contaminats. El tètanus el provoca el bacteri
unicel·lulars, com el vòlvox, que forma colònies.
Clostridium tetani i la seua via d’entrada són les ferides
24 Interpreta la imatge. Els cocs tenen forma esfèrica, obertes en contacte amb terra. La meningitis la produeix
els bacils tenen forma de bastonets allargats, els vibrions entre altres el bacteri Neisseria meningitidis (meningococ).
són lleugerament corbats, amb forma de coma, i els espirils
35 PREN LA INICIATIVA. R. L.
tenen forma de tirabuixó, helicoïdal.
25
36 RESUM. R. M.
Els bacteris viuen en tots els llocs del planeta, al sòl, a l’aigua,
a l’aire, a l’interior d’altres éssers vius, en els aliments, a • Les característiques principals del regne dels fongs són:
grans profunditats, etc. estan constituïts per cèl·lules eucariotes, poden ser
unicel·lulars o pluricel·lulars (les cèl·lules formen filaments
26 Les colònies són agrupacions de milions d’individus
anomenats hifes), encara que mai no presenten teixits
que s’han format a partir d’un de sol. En aquestes colònies
diferenciats, i la nutrició és heteròtrofa.
cada individu conserva la independència.
• Els fongs es classifiquen en llevats, floridures i fongs que
27 Els organismes del regne de les moneres presenten dos formen bolets.
tipus principals de nutrició: autòtrofa i heteròtrofa.
• Els fongs són biodegradadors de la matèria orgànica dels
Els bacteris autòtrofs fabriquen la seua pròpia matèria
sòls. Associats a algues formen els líquens, que intervenen
orgànica a partir de la inorgànica i entre aquests hi ha
en la formació del sòl, s’associen a les arrels d’algunes
els cianobacteris. Els bacteris heteròtrofs obtenen els
plantes i fixen el nitrogen de l’atmosfera.
nutrients de la matèria orgànica produïda per altres éssers
vius, com, per exemple, els bacteris paràsits que causen • Els protozous pertanyen al regne dels protoctists i són
malalties. organismes unicel·lulars eucariotes que presenten nutrició
heteròtrofa. Les seues característiques són: es reprodueixen
28 La majoria dels bacteris es reprodueixen asexualment asexualment per bipartició, mida microscòpica i formes
per bipartició. Un bacteri es divideix en dues parts iguals cel·lulars molt variades, la majoria són organismes de vida
i genera dues cèl·lules filles i, si les condicions ambientals lliure que habiten medis terrestres molt humits o medis
són favorables, poden produir en poc de temps nombrosos aquàtics, alguns viuen a l’interior d’altres organismes sense
descendents. causar cap dany i altres són paràsits.
29 Saber fer. La llet ha experimentat un procés de fermentació • Els protozous es classifiquen en quatre grups: flagel·lats,
làctica produït pels bacteris que hi ha en el iogurt. ciliats, rizòpodes i esporozous.
Els bacteris que fan possible aquest procés es troben en el • Les algues pertanyen al regne dels protoctists i són
mateix iogurt. organismes eucariotes amb cèl·lules semblants a les
30 Saber fer. En primer lloc es calfa la llet fins a uns 85 °C vegetals, tenen cloroplasts i, en general, paret cel·lular,
per si estiguera contaminada, per eliminar microorganismes la seua nutrició és autòtrofa i poden ser unicel·lulars
patògens i d’altres de no patògens però que puguen afectar i pluricel·lulars. Altres característiques són: les
el procés de fermentació posterior competint amb unicel·lulars tenen formes molt variades i les
els bacteris lactis. A continuació, es deixa refredar la llet fins pluricel·lulars formen filaments, presenten reproducció
a uns 43 °C i s’hi afig una cullerada de iogurt (els bacteris), sexual i asexual, la majoria de les unicel·lulars suren
mantenint el cultiu al bany maria perquè els bacteris es en l’aigua i algunes es desplacen mitjançant flagels.
desenvolupen i porten a terme la fermentació làctia que Les més grans són sèssils.
donarà lloc al iogurt. Passades 6 hores es posen els pots al • Les algues es classifiquen en funció dels pigments
frigorífic per aturar el procés de fermentació i conservar‑los fotosintètics predominants en: algues verdes, algues
fins que els consumim. brunes i algues roges.

SOLUCIONARI
• El paper dels protoctists en la biosfera és molt important, 41

tant per a les persones com per a la resta dels éssers
Protozous Algues
vius. Serveixen d’aliment, produeixen oxigen, depuren
les aigües, etc. Però també alguns ens provoquen Les unicel·lulars
malalties greus. molt variades
Forma Molt variades
• La característica del regne de les moneres és que són i les pluricel·lulars
organismes unicel·lulars amb cèl·lules procariotes. filamentoses
A aquest regne pertanyen els bacteris, que estan presents
Les unicel·lulars
en tots els llocs del planeta i van ser els primers éssers
microscòpiques
vius que habitaren la Terra fa més de 3 500 milions
Mida Microscòpica i les pluricel·lulars
d’anys.
poden arribar
• Els bacteris duen a terme funcions molt importants en la a mesurar 100 m
biosfera. Podem citar els bacteris fotosintètics primitius,
que alliberaren grans quantitats d’oxigen a l’atmosfera; Nutrició Heteròtrofa Autòtrofa
els bacteris descomponedors, que reciclen la matèria;
Terrestres
alguns bacteris intervenen en l’elaboració d’aliments;
molt humits
i els bacteris de la flora intestinal, que viuen al tub digestiu Aquàtic d’aigua
Medi on viuen o aquàtics
dels animals i ajuden a la digestió dels aliments i a dolça i salada
d’aigua salada
l’absorció dels animals.
i dolça
37
• Unicel·lulars
Les unicel·lulars,
• Es reprodueixen asexual per

asexualment per Asexual per
Llevats Reproducció bipartició
gemmació bipartició
Les pluricel·lulars,
• Alguns útils a l’home
per fragmentació
i altres són paràsits

42
• Pluricel·lulars
Algues verdes Algues brunes Algues roges
• Es reprodueixen per

Fongs Floridures espores Organització Unicel·lulars i
Pluricel·lulars Pluricel·lulars
• Algunes són cel·lular pluricel·lulars
descomponedores
i altres són paràsites Pigments Predomina Predominen Predominen
fotosintètics la clorofil·la els groguencs els rogencs

• Pluricel·lulars Viuen en

Fongs que • Són descomponedors aigües

• El miceli forma el bolet dolces,
formen bolets
en l’època reproductora en l’aigua del
Totes són La majoria
mar i en
marines i són marines
38 R. G. 1. Miceli. 2. Anell. 3. Barret. 4. Peu. Hàbitat superfícies
viuen fixes i viuen fixes
El miceli o cos del fong està format per hifes i s’ocupa de la humides
al fons al fons
nutrició. L’anell és una resta del vel o fina membrana que com troncs
cobreix el bolet en formació i que es trenca quan aquest d’arbres,
augmenta de grandària; pot ser important per a la murs o
identificació del fong. El barret té a la part inferior les làmines roques
on es localitzen els esporangis formadors d’espores; la seua
funció és per tant reproductora. El peu sosté el barret. 43 R. G. A. Són cocs i tenen forma esfèrica. B. Són bacils i tenen
39 R. G. L’alumne farà un dibuix semblant al de la pàgina 172. forma de bastonet allargat. C. Són espirils i tenen forma de
tirabuixó, helicoïdal. D. Són vibrions i de forma lleugerament
40 R. G. L’alumne farà un dibuix semblant al de la pàgina 176. corbada, forma de coma.
Els protozous presenten tres tipus de locomoció:
a) Mitjançant flagels, que són estructures en forma de fuet 44 La majoria dels bacteris presenten nutrició heteròtrofa i
que en agitar-se provoquen el desplaçament; només n’hi ha obtenen els nutrients de la matèria orgànica produïda per
un o dos per cèl·lula. b) Mitjançant el moviment coordinat altres éssers vius. Poden ser: sapròfits, si viuen sobre la
dels cilis, que són estructures que envolten tota la superfície matèria orgànica morta o en descomposició; paràsits, si
de la cèl·lula. c) Mitjançant pseudòpodes o falsos peus, viuen a costa d’altres éssers vius, als quals causen malalties;
que són prolongacions del citoplasma i s’estenen i es i simbionts, quan s’associen amb altres organismes amb un
contrauen. benefici mutu per a ambdós, com els bacteris de la flora

intestinal. També hi ha bacteris autòtrofs que són capaços El cos o miceli dels fongs que formen bolets està format
de fabricar la seua pròpia matèria orgànica, com els per hifes, que constitueixen una xarxa subterrània i per això
cianobacteris, que fan la fotosíntesi. no el veiem.
Les floridures apareixen sobre qualsevol resta de matèria
45
orgànica que estiga exposada a l’aire i a la humitat (pa,
Malalties Prevenció taronges, etc.). Les seues hifes formen un miceli visible.
Fongs Al·lèrgies, Evitar el contacte La facilitat amb què apareixen aquests fongs és deguda
intoxicacions per mantingut de la pell a la gran quantitat d’espores que produeixen. Els llevats
consum de bolets amb superfícies són fongs unicel·lulars i no formen hifes.
i infeccions o micosi. humides, incloent-hi 49 A. És una alga unicel·lular flagel·lada. B. És una alga
el calçat, i no caminar pluricel·lular. C. És una alga unicel·lular del gènere Volvox,
descalços en llocs que forma colònies.
públics com gimnasos 50 Mesures preventives: a) a l’hora de fer una ensalada, rentar
o piscines.
i manipular de forma adequada les verdures; b) en arribar
Protozous Infeccions, entre No beure aigua sense del gimnàs i per evitar el contacte mantingut de la pell amb
les quals destaquen estar segurs de la seua superfícies humides, dutxar-se i canviar-se de roba i calçat;
la disenteria, la qualitat sanitària. i c) després de menjar, raspallar-se les dents.
malària i la malaltia Usar mosquiteres 51 Diferències. La bipartició és un tipus de reproducció cel·lular
del son. i insecticides davant mitjançant el qual la cèl·lula mare divideix el citoplasma
el risc de picades en dues meitats iguals per generar dues cèl·lules filles de
d’insectes que puguen la mateixa mida. Tanmateix, en la gemmació la cèl·lula mare
portar paràsits. divideix el citoplasma desigualment entre les dues cèl·lules
Rentar fruites i filles, que seran de diferent mida.
verdures abans de Semblances. En els dos casos, la cèl·lula mare divideix el
consumir-les. nucli per igual entre les cèl·lules filles i en ambdós casos es
Bacteris Infeccions, Higiene personal, formen dues cèl·lules filles genèticament iguals entre si
com és ara la rentar i manipular de i iguals a la cèl·lula mare.
salmonel·losi, forma adequada els
la meningitis aliments, mantindre Maneres de pensar. Anàlisi científica.
i el tètanus. neta la casa, llavar-se 52 COMPRENSIÓ LECTORA.
sovint les mans, a) Simbiont és un organisme que s’associa a un altre
raspallar-se les dents i ambdós es beneficien mútuament.
de forma regular
b) Els bacteris simbiòtics humans fermenten els aliments
i desinfectar les
que no hem pogut digerir i ens aporten nutrients
ferides.
necessaris, com ara vitamines i minerals.
c) Els bacteris obtenen del nostre organisme els nutrients
46 USA LES TIC. R. L. L’alumne buscarà informació sobre
que necessiten i un hàbitat adequat.
la fabricació del iogurt, el formatge, etc.
53 EXPRESSIÓ ESCRITA. R. L. L’alumne s’ha de referir als éssers
47
vius que han trobat un hàbitat idoni a l’interior del nostre
A B organisme.
Organització Eucariotes Eucariotes
cel·lular pluricel·lulars pluricel·lulars Saber fer
Tipus de 54 Desinfecció Desinfecció Desinfecció

Autòtrofa Heteròtrofa
nutrició per calor química solar
Classificació Botelles
Alga verda Bolet Cassola neta Recipient
organisme Materials de plàstic
i cuina o foc net
Són aquàtiques, Són organismes transparent
generalment d’aigües de vida lliure, Temperatura
Forma de dolces, encara que sapròfits que Agent per damunt
Calor i rajos
vida algunes habiten en viuen sobre o agents del punt Lleixiu
ultraviolats
zones poc profundes matèria orgànica desinfectants d’ebullició
del mar. en descomposició. de l’aigua
Bullir l’aigua
48 Es pot veure a simple vista el miceli d’alguns fongs, però 30 minuts
Temps durant 10 Un dia o dos
les hifes que els constitueixen són filaments microscòpics. en repòs
minuts

SOLUCIONARI
55 USA LES TIC. R. L. L’alumne ha de citar protozous dels 57 Depenent del material, és més adequada la desinfecció
gèneres Balantidium, Entamoeba i Giardia, que produeixen per calor (coberts) o química, aigua amb unes gotetes de
disenteria, i bacteris dels gèneres Shigela, Salmonella, lleixiu (joguets de goma). En general, n’hi ha prou de
Escherichia i Vibrio entre d’altres, que provoquen diferents llavar-los amb aigua i sabó.
malalties. 58 Desinfecció química. Afegir dues gotes de lleixiu per litre.
56
59 EXPRESSIÓ ESCRITA. R. L.
Desinfecció Desinfecció Desinfecció 60 EDUCACIÓ CÍVICA. R. L.
per calor química solar
Rapidesa
Rapidesa
i facilitat de Facilitat de
Avantatges i facilitat de
mitjans si es mitjans
mitjans
té lleixiu
Cap si tenim Temps

Inconvenients Cap
lleixiu necessari

.

EL RELLEU I ELS PROCESSOS GEOLÒGICS EXTERNS
Et recomanem . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 476
Reforç i suport
Fitxa 1. Resum . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 478
Fitxa 2. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 479
• Esquemes muts
Fitxa 3. El vent i les glaceres. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 480
Fitxa 4. Les aigües superficials i les formes de modelat fluvial . . . . . . . . . 481
Fitxa 5. Les aigües subterrànies i la relació de l’aigua subterrània
amb les aigües superficials. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 482
Fitxa 6. El mar. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 483
• Més competent
Fitxa 7. Influència humana sobre el litoral . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 484
Fitxa 8. Les aigües salvatges. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 486
Fitxa 9. Les glaceres. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 488
Aprofundiment
Fitxa 10. Com es formà l’albufera de València? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 490
Fitxa 11. Guia de formes geològiques (I) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 492
Fitxa 12. Guia de formes geològiques (II). . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 493
Fitxa 13. Com modelen el paisatge l’aigua i el gel. . . . . . . . . . . . . . . . . . 494
Fitxa 14. Formacions geològiques a Espanya. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 495

Autoavaluació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 499
• Controls
Control B . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 500
Control A. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 502

• Prova . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 506
Solucionari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 509


La superfície terrestre és el resultat de l’acció de processos A continuació, veurem detalladament quins són aquests L
geològics externs i interns. En aquest tema analitzarem els agents geològics externs i com desenvolupen les seues t
externs. accions. Una constant d’aquestes és el desgast del relleu, t
Encara que la nostra percepció sensorial sembla indicar-nos que comporta el transport dels materials des de zones e
que el relleu és una cosa constant en la vida d’una persona, elevades fins a zones de menys altitud, on els depositaran. a
no ho és si utilitzem elements d’indagació que ens permeten Podem afirmar que l’aigua, líquida o sòlida –les glaceres, c
plantejar els canvis a escala geològica. Això ens permet les aigües de torrentada, els rius, les aigües subterrànies d
deduir que al llarg del temps geològic el relleu ha canviat i les aigües marines–, constitueix el principal agent modelador H
progressivament. Aquestes alteracions de les roques tenen del relleu. A l’aigua s’uneix, sobretot en climes àrids, l’acció q
com a protagonistes l’atmosfera, la hidrosfera i els éssers modeladora del vent. l
vius, els anomenats agents geològics externs. Tots aquests s
Els éssers vius, i en especial les persones, constitueixen agents d
actuen amb l’energia que la Terra rep del Sol i exerceixen geològics de primera magnitud. Fenòmens com l’aparició
la seua acció mitjançant els processos de meteorització, de l’oxigen a l’atmosfera planetària, causada pels bacteris S
erosió, transport i sedimentació. fotosintètics, o l’actual calfament global, probablement d’origen e
antropogènic, han tingut i poden tindre efectes geològics r
determinants. a
P
i
CONTINGUTS
E
SABER • El relleu i els agents geològics.
• Factors que influeixen en el relleu terrestre.
• La meteorització.
• Erosió, transport i sedimentació.
• El vent.
• Les glaceres.
• Les aigües superficials.
• Les aigües subterrànies.
• El mar.
• L’acció geològica dels éssers vius.
• L’acció geològica de l’ésser humà.
SABER FER • Interpretar com influeix l’estructura de les roques en el relleu.

• Identificar formes de modelat.
SABER SER • Entendre el relleu com una cosa canviant al llarg de la història de la Terra.
• Valorar l’energia solar com la responsable de posar en funcionament els agents
geològics externs.
• Gaudir del relleu i del paisatge.

L’alumnat està familiaritzat amb algun dels aspectes que es desenvolupament geològic bastant ràpid, podrem relacionar
tracten en el tema, sobretot aquells que, com les aigües de la formació d’una estalactita amb la dissolució i posterior
torrentada, els torrents i els rius desbordats, provoquen precipitació de la calcita al llarg de desenes i centenars de
efectes dramàtics en poc de temps. Tanmateix, aquestes milers d’anys. L’alumnat ha de considerar la diferència entre
apreciacions poden portar a una interpretació catastrofista l’observació que les roques calcàries no es dissolen quan
contrària a la interpretació científica que sustenta la geologia plou, com es pot veure, i el fet més real que ho fan a una
des de fa un segle i mig: ens referim a l’uniformitarisme. velocitat extraordinàriament lenta. Fet imperceptible per als
Hem d’utilitzar tots els nostres recursos per a fer-los entendre sentits, però perfectament determinable amb una balança
que accidents com el Gran Canyon, el desenvolupament de de precisió com les que hi ha en un laboratori d’un centre
les nostres planes litorals, la formació de valls glacials, etc., d’ESO.
són deguts a processos semblants als que es desenvolupen Una altra acció que els pot resultar difícil de comprendre és
davant els nostres ulls de forma lenta i contínua. la de les glaceres, que té lloc com a conseqüència del seu
Sorgeix d’ací un camp conceptual, el temps geològic, d’una desplaçament i deformació. No els resultarà fàcil entendre
n escala tan radicalment diferent de la del temps humà que que el gel es desplaça pendent avall com un riu, encara
requerirà activitats, exercicis, comparacions numèriques i que moltíssim més lentament. Per a facilitar aquest
altres estratègies perquè l’alumnat el puga integrar i aprendre. aprenentatge hi ha nombrosos experiments que posen de
Per citar-ne un exemple, quan estudiem el paisatge càrstic manifest que el gel és un sòlid deformable i que, per tant,
i la seua evolució, que paradoxalment presenta un pot fluir.
ESQUEMA CONCEPTUAL
Vent Reg, erg, loess
Circs glacials,
Glaceres valls en U,
morenes
Clima
Tipus roques
Hidrosfera Xaragalls,
Aigües
barrancs, pilars
Erosió de torrentada
coronats
Agents
Convecció
Transport geològics
Fluids
externs
Conca de
ENERGIA Sedimentació recepció, canal
SOLAR Atmosfera Torrents de desguàs, con
Relleu de dejecció
Química Meandres, valls

Rius en V, deltes
Detrits
Meteorització Física o
regolita
Aigües Dolines, galeries,
Biològica subterrànies simes
Penya-segats,
El mar
platges, tómbols

ET RECOMANEM
EN LA XARXA Erosión y degradación del suelo agrícola en España

Artemi Cerdá Bolinches. Universitat de València, Servei
Proyecto Biosfera. Conjunt de recursos diversos del de Publicacions. 2008.
Ministeri d’Educació, organitzats per matèries, en què es En aquesta obra podem veure que els processos de
poden trobar continguts i activitats interactives amb degradació del sòl no afecten solament el sòl de muntanya
solucionari. i els camps no cultivats. Podem comprovar que la degradació
Paraules clau: biosfera, proyecto, ESO. del sòl també afecta els camps de cultiu, amb les
repercussions econòmiques que això comporta.
Geomorphology from space. Pàgina de la NASA
dedicada específicament a la geomorfologia a partir
d’imatges preses des de l’espai.
DVD/PEL·LÍCULES
Paraules clau: NASA, Geomorphology from space.
Los más bellos paisajes. Europa. Teleconcept, 2000.
Earth as Art. Pàgina de la NASA amb una col·lecció
Viatge al cor d’Europa per a gaudir del seu patrimoni
d’imatges de satèl·lit sobre la Terra. Es pot descarregar
natural: rius, planes, valls, planures, cadenes
gratuïtament en versió PDF.
muntanyoses, etc.
Paraules clau: earth as art.
The National Geographic Society. Pàgina en què Grand Canyon-The wold’s grat wonder. Questar, 2001.
hi ha un gran nombre de fotografies de paisatges Descriu les 2 000 milles quadrades que dominen aquest
espectaculars de tots els llocs del planeta. parc natural dels Estats Units i la història de la seua formació.
Paraules clau: paisajes, National Geographic.
Procesos geológicos externos. MEC. Els vídeos d’aquesta
col·lecció editada pel Ministeri d’Educació són un referent per
a conéixer i repassar els processos de la superfície terrestre.
LLIBRES
Restauración de ríos
Diversos autors. Centro de Publicaciones del Ministerio
de Medio Ambiente Rural y Marino. 2010.
Estratègies per a la restauració dels rius, que fomenten
la integració dels sistemes fluvials amb criteris de
sostenibilitat.
Geomorfología
Mateo Gutiérrez Elorza. Prentice-Hall. 2008.
Proporciona a l’alumne les claus per a la comprensió
de la gènesi del relleu, de la seua organització i tipologia
segons les condicions bioclimàtiques.
Geomorfología: principios, métodos y aplicaciones

Javier Pedraza Gil Sanz. Rueda. 1996.
Fonaments i mètodes de la geomorfologia: evolució
dels coneixements en geomorfologia i l’anàlisi
geomorfològica. Anàlisi de les diferents formacions
del terreny.
El relieve de la Tierra y otras sorpresas

José Lugo Hubp. Fondo de Cultura Económica (FCE). 2004.
Tracta els temes fonamentals vinculats amb la superfície
terrestre, i altres, com ara l’idioma geomòrfic o l’activitat
sísmica i volcànica. El lector hi trobarà definicions, mapes,
esquemes i fotografies que l’acostaran a la comprensió
del seu propi entorn i posició a la Terra.

Ensenyament
individualitzat
Reforç i suport
Aprofundiment

RESUM
• Produeix la disgregació i la dissolució de les roques.
La • Física: deguda a canvis de temperatura.
meteorització • Química: deguda a l’oxidació o carbonatació de les roques.
• Biològica: produïda per l’acció dels éssers vius.
• Té els majors efectes en zones àrides sense vegetació.

• La seua acció erosiva forma roques en bolet i extensions pedregoses
El vent anomenades reg.
• Quan el vent perd velocitat, les partícules que arrossega es depositen
i formen deserts de dunes o depòsits de loess.
• N’hi ha dos tipus, els casquets glacials i les de vall o alpines.
• Les alpines estan formades pel circ glacial i la llengua glacial.
Les glaceres
• Per erosió formen circs i valls amb perfil en U
• Per sedimentació formen els depòsits anomenats morenes.
• Tenen una gran capacitat erosiva, especialment en zones de climes àrids,

amb poca vegetació i pluges torrencials.
Les aigües
de torrentada • Les formes erosives són xaragalls, barrancs i pilars coronats.
• Quan les aigües de torrentada conflueixen en un llit únic, es forma el torrent.
• Es caracteritzen perquè són corrents d’aigua permanents amb llit fix.
• L’erosió dels rius deixa valls en V, meandres i valls d’obi.
Els rius
• Formen estructures sedimentàries com ara planes d’inundació, peneplans
i deltes a les desembocadures.
• Es formen quan les aigües superficials s’infiltren al terreny.

• Originen la dissolució dels massissos muntanyosos calcaris i generen
Les aigües
el modelat càrstic, amb estructures erosives com ara dolines, lapiaz
subterrànies
o rascler, coves, galeries i simes.
• Quan les sals dissoltes precipiten, formen estalactites i estalagmites.
• La principal acció erosiva del mar la realitzen les ones. Els corrents marins
i les marees participen en el transport i la sedimentació.
El mar • Les formes erosives donen lloc a penya-segats i plataformes d’abrasió.
• Les formes sedimentàries donen lloc a platges d’arena o pedres, maresmes,
barres, fletxes i tómbols.
• Els éssers vius, a petita escala, també influeixen sobre el relleu, excavant
L’acció dels galeries al terreny, formant esculls coral·lins, acumulant petxines i closques
éssers vius marines…
i de l’ésser
• L’ésser humà en les últimes dècades influeix sobre el relleu modificant llits
humà
fluvials, amb la construcció de vies de comunicació, explotacions mineres…
ACTIVITATS
1 Redacta un informe en què expliques com influeix 3 Per què l’acció de l’ésser humà sobre el relleu és
l’energia solar i la gravetat en la dinàmica de l’atmosfera important en les últimes dècades?
i la hidrosfera.
2 Anomena dues estructures erosives i dues de

sedimentàries de cada agent geològic.

Repàs acumulatiu
1 Completa aquestes frases en el quadern. 7 Indica com s’anomena la destrucció de les roques
• El conjunt de tota l’aigua que hi ha a la Terra s’anomena per acció de l’atmosfera.
. a) Erosió.
• La major part de l’aigua que hi ha al nostre planeta b) Meteorització.
es troba als . c) Meteorologia.
• La superfície dels continents amb les seues planes, d) Sedimentació.
muntanyes, valls i penya-segats s’anomena .
• La capa d’aire que envolta la Terra s’anomena . 8 Com influeix la vegetació en l’erosió eòlica?
2 Explica el cicle de l’aigua basant-te en aquesta imatge. 9 Quins agents geològics actuen a les zones assenyalades
Utilitza, entre altres conceptes, aquests: evaporació, en la imatge? Raona la resposta.
condensació, pluja, neu, escolament superficial, rius
i aigua subterrània. A B
3 Copia la imatge anterior i assenyala-hi els processos

geològics següents: erosió, transport i sedimentació. 10 És el mateix tipus de paisatge el que veus en el Tour
de França (etapes de muntanya) que en el ral·li París-
4 Quina és l’energia que posa en moviment els agents Dakar? Per què hi ha aquesta diferència? Quin és el
geològics externs? factor que la causa?
5 Què és el relleu? Posa’n alguns exemples.
6 Assenyala quina afirmació de les dues que es proposen

és certa. Raona la resposta.
a) El relleu dels continents, amb els seus accidents
geogràfics, planes, valls, muntanyes, ha sigut sempre
igual des que es formà la Terra.
b) El relleu dels continents, amb els seus accidents
geogràfics, planes, valls, muntanyes, ha anat variant
com a conseqüència dels agents geològics externs:
torrents, rius, glaceres, vent…

Esquemes muts
Nom: Curs: Data:
EL VENT L
LES GLACERES
L

Esquemes muts
Nom: Curs: Data:
LES AIGÜES SUPERFICIALS
LES FORMES DE MODELAT FLUVIAL

Esquemes muts
Nom: Curs: Data:
LES AIGÜES SUBTERRÀNIES E

F
LA RELACIÓ DE L’AIGUA SUBTERRÀNIA AMB LES AIGÜES SUPERFICIALS

Esquemes muts
Nom: Curs: Data:
EL MAR
Formes d’erosió marines
Formes de sedimentació marines

Més competent
Influència humana sobre el litoral

Des de les albors de la seua existència, l’espècie hu- Aquesta influència també ha arribat a la línia de costa.
mana ha interaccionat amb el paisatge i l’ha anat mo- Són moltes les infraestructures que s’hi han constru-
dificant. Fins a temps relativament recents, aquests ït i que interfereixen amb la dinàmica del mar. Així,
canvis eren de poca importància i no permetien con- els ports comercials i esportius constitueixen barreres
siderar l’ésser humà com un agent geològic important. artificials per als corrents litorals que transporten are-
Amb l’adveniment de la societat industrial i el desen- nes i còdols. Un exemple clar d’aquests efectes el tenim
volupament de màquines, les accions de les persones al litoral mediterrani espanyol, que té un corrent de
sobre el paisatge es van fer més extenses i profundes, deriva de nord a sud. Quan el corrent assoleix el port,
per no esmentar l’emissió progressiva a l’atmosfera es frena a la cara nord i hi deposita els materials que
de gasos i partícules. La remoció de grans masses de transporta. En canvi, a la cara sud del port, com que
roques, la perforació del subsòl, la retenció d’aigua en el corrent no porta materials, l’únic procés que realit-
preses i embassaments, el trencament del subsòl pro- za és l’erosiu. La conseqüència és que a la zona nord
fund per a extraure hidrocarburs i tantes altres inter- del port predomina la sedimentació i la platja avança,
vencions humanes, configuren l’ésser humà com un i a la cara sud predomina l’erosió i, per consegüent,
agent geològic d’influència creixent, per damunt de la platja recula.
qualsevol altra espècie animal del planeta.
Això ha generat greus inconvenients per a les platges

situades a la zona sud dels ports, ja que en pocs anys
han vist retrocedir la línia de costa.
Fins al punt que, en algunes platges, el mar ha arribat
a envair la primera línia de cases. La solució aplicada
per a evitar el desastre ha sigut construir en aquestes
platges espigons perpendiculars a la línia de costa (a
vegades paral·lels) per evitar la pèrdua d’arena. Per
aquesta raó, són moltes les platges del litoral mediter-
rani que presenten aquestes estructures.

ACTIVITATS
1 COMPRENSIÓ LECTORA. Llig atentament el text i respon. 5 Fixa’t en la fotografia. Quina actuació ha realitzat l’ésser
a) Per què té lloc la sedimentació a la zona nord humà en aquesta zona? Com pot afectar el paisatge i el
dels ports al litoral mediterrani espanyol? relleu?
b) Per què es produeix l’erosió a la zona sud?
2 COMPRENSIÓ LECTORA. Encara que l’ésser humà fa

milers d’anys que pobla la Terra, per què és en els últims
150 anys i, sobretot, en les últimes dècades, que més
està influint sobre el paisatge i el relleu terrestre?
3 EDUCACIÓ CÍVICA. El Mediterrani espanyol és una

zona molt turística. Com pot afectar aquest problema
el turisme?
4 USA LES TIC. Busca informació sobre les zones del

litoral espanyol en què s’ha presentat aquesta situació
problemàtica, les conseqüències que ha tingut i com
s’ha intentat resoldre el problema.
TREBALL COOPERATIU
Accions de l’ésser humà que han modificat el relleu

Es tracta d’analitzar les diferents actuacions (en ge- • Comentar breument com han sigut aquestes cons-
neral, construcció d’infraestructures o extracció de truccions o explotacions al llarg de la història de la
recursos) que han realitzat els éssers humans sobre humanitat, quan han començat a fer-se i com han
el paisatge i el relleu. D’aquesta manera es poden evolucionat amb el temps.
veure els avantatges que presenten i els problemes • Analitzar com afecten aquestes construccions el
que poden generar. relleu.
Primerament es posarà en comú una llista d’aquestes • Reflexionar sobre com afecten aquestes construc-
accions, moltes de les quals ja estan indicades en el cions el medi ambient.
llibre de text. A continuació, s’organitzarà la classe en
grups de manera que cada grup en trie una. • Esbrinar què es pot fer perquè aquestes actuacions
humanes no tinguen conseqüències negatives.
Cada grup haurà de realitzar una presentació digital
sobre l’acció triada, en què tracte aquests aspectes: En finalitzar els treballs, els diversos grups en faran
una exposició, que hauria d’anar seguida d’un debat
• Explicar en què consisteix la construcció realitzada. sobre els beneficis i les conseqüències negatives que
• Explicar els motius pels quals es realitza aquesta presenten aquestes actuacions sobre el relleu i el medi
construcció i quins avantatges comporta per a l’és- ambient.
ser humà.

LES AIGÜES SALVATGES
APELE CURGĂTOARE
2. C
onca de 3. P
ilars
1. X
aragalls recepció coronats
6. C
anal de
desguàs
5. C
on 4. C
on
al·luvial de dejecció

LES AIGÜES SALVATGES
WILDWATER
EAUX VIUS
WILDWASSER
2. C
onca de 3. P
ilars
1. X
aragalls recepció coronats
Xinés
6. C
anal de
desguàs
5. C
on 4. C
on
al·luvial de dejecció
1. Gullies 1. Ravines 1. Schlucht
2. Alluvial cone 2. Bassin de réception 2. Aufnahmebecken
3. Fairy chimneys 3. Cheminées de fées 3. Feenkamine
4. Alluvial fan 4. Cône de déjection 4. Auswurfskegel
5. Fluvial fan 5. Terrasse alluviale 5. Angeschwemmter Fächer
6. Ravine 6. Chenal d‘écoulement 6. Abflusskanal

LES GLACERES
1. Relleus escarpats. 2. Circ.
3. Vall en U.
7. Morena lateral.
5. Morena central.
6. Llengua.
4. Morena frontal.
1
2
3
4
5
6
7

LES GLACERES
GLACIERS
LES GLACIERS
GLETSCHER
1. Relleus escarpats. 2. Circ.
3. Vall en U.
7. Morena lateral.
5. Morena central.
6. Llengua.
4. Morena frontal.
1. Steep relief 1. Reliefs escarpés 1. Steilrelief
2. Glacial cirque 2. Cirque 2. Kar
3. U-shaped valley 3. Vallée en U 3. U-Tal
4. Terminal moraine 4. Moraine frontale 4. Endmoräne
5. Medial moraine 5. Moraine centrale 5. Mittelmoräne
6. Glacial tongue 6. Langue 6. Gletscherzunge
7. Lateral moraine 7. Moraine latérale 7. Seitemmoräne

Com es formà l’Albufera de València?

L’Albufera de València és un llac d’aigua dolça situat a
pocs quilòmetres de València i separat del mar per una
barra arenosa (restinga) d’aproximadament un quilò-
metre d’amplària. Encara que quan es va formar ocu-
pava una extensió de 30 000 hectàrees, en l’actualitat el
llac abraça 2 837 hectàrees, de les quals 2 500 correspo-
nen a l’aigua i la resta a canyissars situats a les vores o
en xicotetes illes interiors anomenades mates.
Tant el llac i el seu entorn humit (dedicat al cultiu de
l’arròs) com la barra litoral, a l’est, constitueixen un
dels espais naturals més emblemàtics de la Comunitat
Valenciana i tenen un paper rellevant en la migració
dels ocells. El seu interés ecològic és alt: són vora 250
espècies d’ocells les que utilitzen aquest espai i apro-
ximadament 90 les que hi nidifiquen. D’altra banda,
la fauna aquàtica també hi té importància, ja que l’Al-
bufera acull alguns endemismes valencians com és
ara un petit peix, el samaruc (Valencia hispanica).
Pel seu interés ecològic i mediambiental, l’Albufera i el
seu entorn van ser declarats parc natural l’any 1986.
FULL DE RUTA
Objectiu: conéixer els processos que formaren l’Albufera • Quina és la importància de la conscienciació ecologista
de València i la seua evolució posterior fins a l’actualitat. per a la conservació de l’Albufera?

• Què passa amb els materials (arenes i argiles) que • Informació en la xarxa.
depositen els rius al mar?
• Guía de la naturaleza de la Comunidad Valenciana.
• Com influeixen els corrents litorals en el transport Diversos autors. Edicions Alfons el Magnànim. Diputació
i la sedimentació d’aquests materials? de València. 1988.
• Quin és el procés pel qual es formen les barres • Historia de la Albufera de Valencia. Francisco
i les fletxes? Momblanch y Gonzálbez. Ajuntament de València.
• Com es transforma un llac salat pròxim al mar 2003.
en un llac d’aigua dolça? • La Albufera. José Ramón Hinojosa Montalvo.
• Quina importància té l’aportació de les séquies Ajuntament de València. 2011.
en aquesta transformació? • El Parque Natural de la Albufera. M.ª Ángeles Arazo
• Per què ha disminuït tan dràsticament la superfície i Francesc Jarque. Ed. Maior. Consell Valencià
del llac des que es formà fins a l’actualitat? de Cultura. 2005.
• Com ha influït el creixement dels arrossars en la Presentació: informe escrit i presentació digital.
disminució del llac?
Duració: dues setmanes.
• Com ha pogut afectar el turisme al llac i al seu
entorn? Realització: equips de 4 o 5 membres.

• Abans de ser una albufera o llac tancat, era un entrant del mar a la costa o
golf.
• L’Albufera de València es va formar fa 6 000 anys i ocupava una extensió de
30 000 hectàrees.
• Al final de l’època musulmana ocupava 20 000 hectàrees.
• En el segle xviii, l’extensió es va reduir a 14 000 hectàrees.
• A mitjan segle xix, l’àrea era de 8 000 hectàrees.
• Al final del segle xix, ocupava una extensió de 5 000 hectàrees.
• L’any 1927, quan Alfons XIII va vendre l’Albufera a l’ajuntament de València,
ocupava unes 3 000 hectàrees.
• En l’actualitat s’ha vist reduïda a 2 837 hectàrees.
EL QUE HAS DE SABER
• Corrents litorals: corrents marins paral·lels a la costa que transporten

els materials aportats pels rius.
• Golf: entrant del mar a la costa.
• Barres: depòsits d’arena pròxims a la línia de costa i paral·lels a aquesta.
• Fletxes: barres d’arena unides al continent.
• Restinga: barres d’arena que comuniquen un ixent de la costa amb un altre
i deixen un llac de mar aïllat.
• Rebliment: acumulació de sediments al llac aportats per les séquies, que
per la seua abundància arriben a emergir.
• Aterraments: abocament de terra als límits del llac, a fi de guanyar-li terreny
per dedicar-lo, en aquest cas, al cultiu de l’arròs.
• Ecologisme: moviment de defensa de la natura que té com a finalitat
la conservació i l’ús racional dels recursos naturals.

TREBALLS D’AULA
Guia de formes geològiques (I) G
FLUVIAL:
• Còdols: a les vores del curs alt d’un riu.
• Sediments arenosos: arena solta al curs mit-
jà dels rius.
• Sediments argilosos: al curs baix dels r ius,
prop de la desembocadura.
• Roques sedimentàries detrítiques: conglo-
merats, bretxes, gresos i argiles, als estrats de
les terrasses fluvials.
En zones de roca calcària trobem roques sedimen-
tàries químiques carbonatades de formes molt
Còdols.
diferents: toves calcàries, travertins, estalac-
tites i estalagmites.
Glacera: a les nostres glaceres de muntanya po-
LACUSTRE: a les vores dels llacs i al fons podem dem observar:
trobar sediments detrítics (graves, arenes, llims
• Roques polides i estriades: al fons i a les pa-
i argiles) i en alguns llacs, segons el clima, matè-
rets d’una vall glacial.
ria orgànica, restes d’éssers vius en descompo-
• Roques moltonades: a les valls glacials.
sició.
• Blocs erràtics: a les valls glacials.
• Morenes: molt abundants en zones glacials.
Estries d’erosió glacial. Llengua d’una glacera alpina.
ACTIVITATS
1 Si observem el tall d’un talús en una carretera 3 Si entre els sediments detrítics d’una zona
de muntanya i veiem que els sediments presenten trobem restes de matèria orgànica, en quin medi
còdols, què podem dir sobre l’agent geològic que es deuen haver format, fluvial, lacustre o glacial?
els hi ha depositat?
4 Què són els blocs erràtics? Explica quin agent geològic
2 Caminant per una zona dels Pirineus observem ha intervingut en la seua formació i com s’originen.
roques polides que presenten estries. Quina explicació
tenen aquestes estries? Com es deuen haver format?

TREBALLS D’AULA
Guia de formes geològiques (II)

MEDIS DE TRANSICIÓ
PLATGES:
• Còdols aplanats: de diferent procedència segons
les roques de la costa (magmàtiques, metamòr-
fiques o sedimentàries).
• Sediments detrítics: arena solta de diferent mida
i color, segons les roques costaneres. Mesclats
amb aquests trobem fragments d’éssers vius
Lumaquel·la.
(petxines de diferents tipus, closques d’equino-
derms…).
DELTES: sediments detrítics de gra fi d’origen
fluviomarí, mesclats amb restes orgàniques, que
originen zones fangoses.
ALBUFERES:
• Sediments detrítics de gra fi.
Grava.
• Roques químiques, salines o evaporites.
MEDI MARÍ
A la plataforma continental trobem roques sedimentàries detrítiques i calcàries.
Calcària.
Pedrera de roca calcària.
ACTIVITATS
1 Si al vessant d’una muntanya trobes roques que Busca informació sobre el procés i les condicions
presenten closques de mol·luscos, en quin medi es de la seua formació.
deuen haver format?
4 Quina diferència hi ha entre els còdols de la platja
2 El guix és un mineral que forma part de les roques i els còdols dels rius? Raona-ho.
evaporites. Explica’n breument el procés de
formació. 5 Com afecten les preses construïdes al riu Ebre
la sedimentació al delta?
3 Les roques calcàries són abundants a la península
Ibèrica. En quin ambient sedimentari s’han format?

TREBALLS D’AULA
Com modelen el paisatge l’aigua i el gel F

MECANISMES RESULTATS FORMA
AGENT CLIMA DEPÒSITS
D’EROSIÓ DE L’EROSIÓ DE TRANSPORT
Meteorització Humit i càlid. Dissolució, hidratació, Disgregació de roques per Lliscament Diversos tipus
química hidròlisi, carbonatació alteració de minerals. per pendents. de sòls.
atmosfèrica i oxidació.
Meteorització Sec Gelifracció. Trencament de les Lliscament Tarteres, codolars,

mecànica i temperatura roques i dels seus per pendents. pedreguers
atmosfèrica molt canviant. fragments. de muntanya
i deserts.
Aigües Indefinit. Arrancada Xaragalls, pilars coronats Arrossegament per Col·luvions.

salvatges de partícules. i barrancs. vessants, dissolució
Dissolució. i lliscaments.
Torrents Indefinit. Espenta de materials Canal de desguàs. Suspensió, dissolució, Cons de dejecció,
arrossegats arrossegament, peus de mont,
per aigua, cavitació. redolament. cons al·luvials
i ranyes.
Rius Humit, a la Espenta de l’aigua Cascades, cadolles, gorges, Suspensió, dissolució, Al·luvions (còdols,
conca alta i materials eixamplament de la vall, arrossegament graves, arenes
almenys. transportats. erosió regressiva. i redolament. i argiles), deltes.
Aigües Indefinit. Dissolució Carst: rasclers, lapiaz, Dissolució. Travertins,

subterrànies de calcàries. coves, galeries, simes, estalactites,
bòfies, dolines. estalagmites i toves.
Allaus de neu Fred i Arrancada i aire Canals d’erosió. Arrossegament. Cons de dejecció
i gel precipitació a pressió. d’allau.
abundant.
Glaceres Fred i Arrancada de blocs, Circs, valls en U, pics Arrossegament. Morenes laterals,
precipitació desgast per materials. piramidals, roques de fons i frontals.
abundant. moltonades, estries, còdols
angulosos.
Aigües Indefinit. Colp d’ona i de Penya-segats, coves, Dissolució, suspensió Platges, tómbols,
marines materials, cavitació, farallons, plataforma i arrossegament. barres, fletxes
dissolució, soscavació d’abrasió, promontoris, litorals.
de penya-segats. anses i canyons submarins.
ACTIVITATS
1 Indica les diferències entre l’acció de l’aigua salvatge 4 Els espeleòlegs són persones que es dediquen
i la dels rius. a analitzar i investigar les grutes i galeries subterrànies.
Quin agent geològic ha possibilitat la seua activitat?
2 Si ens trobem en un clima càlid i humit, quin tipus de Com ho ha fet?
meteorització serà més important, la química o la
mecànica? Raona la resposta. 5 Indica les estructures d’erosió i de sedimentació que
es formen per l’acció de l’aigua marina.
3 Si ens trobem en un paisatge en què observem
sediments en forma de morenes laterals i frontals, 6 Indica les formes d’erosió i de sedimentació originades
en quin tipus de clima s’han format, fred o càlid? per les glaceres.

TREBALLS D’AULA
Formacions geològiques a Espanya

a) Tarteres, codolars i pedreguers. e) Delta de l’Ebre.
Una de les millors zones d’Espanya per a obser- Sud de Tarragona.
var-ne són els Pirineus, la serralada Cantàbrica, f) Formacions càrstiques.
els Picos de Europa, la serra de Gredos i la Sierra
de Francia. Són moltes, com, per exemple, els complexos del
Drac, a Mallorca; al llarg de la serralada Cantàbri-
També a les serralades Bètiques, la serralada Ibè- ca, a Lleó, Astúries i Cantàbria; formacions locals
rica i les muntanyes de Toledo. calcàries, com a Arenas de San Pedro (Àvila); ser-
b) Xaragalls i pilars coronats. ra de Conca i sud-est de Terol.
Hi ha molts paisatges on trobar-ne: a les províncies g) Formacions glacials de muntanya.
de Madrid, Guadalajara, Saragossa i Terol, en totes Fàcils d’observar a les valls dels Pirineu, Sierra
les zones de transició entre el pla i la mitja munta- Nevada i serra de Gredos.
nya. A Osca i Navarra, als contraforts dels Pirineus.
A Almeria i Múrcia, als contraforts muntanyosos h) Penya-segats, coves, farallons, plataforma
cap al mar. d’abrasió, promontoris, anses i canyons
submarins.
c) Cons de dejecció, peus de mont i ranyes.
Per tota la costa del mar Cantàbric. Per exemple, a
Molt comuns els primers al vessant sud dels Pirineus; la zona de Las Catedrales, entre Lugo i Astúries, o a
de peus de mont, per exemple, n’hi ha prop de Ma- la Costa Brava (Girona), plataforma de Sant Sebastià,
drid i al nord de Guadalajara. Ranyes, en grans ex- canyons submarins d’Eivissa i Menorca...
tensions de la Meseta Central.
i) Platges, tómbols, barres i fletxes litorals.
d) Cascades, cadolles, congostos, eixamplament
Per tot l’est i sud peninsular (Calp, per exemple, i
de valls i erosió regressiva.
Algesires); també a Guipúscoa.
En qualsevol zona muntanyosa (Gredos és un bon
lloc), els tres primers; valls eixamplades, als grans
rius, i erosió regressiva, al Tiétar i l’Alberche (Àvi-
la) o al Segura (Múrcia).
Canyó d’Añisclo, Osca. Platja de Camposoto, Cadis.
ACTIVITATS
1 Si volem veure i gaudir del paisatge d’un delta, a quin lloc 3 Busca informació sobre el tipus d’estructura geològica
d’Espanya haurem d’anar? en què està assentada Peníscola i com s’ha format
aquesta estructura.
2 A la península Ibèrica són freqüents les coves, les
galeries i les voltes subterrànies, com les del complex 4 Indica tres estructures erosives produïdes pel mar.
del Drac a Mallorca. Per què? A quines zones d’Espanya podem anar per veure-les?

Autoavaluació

D

AUTOAVALUACIÓ
Nom: Curs: Data:
1 La superfície dels continents, amb les seues planes, 6 Les morenes són:
muntanyes, valls i altres accidents geomorfològics, a. Sediments originats per les glaceres.
s’anomena:
b. Sediments originats pel mar a les plataformes
a. Agents geològics.
d’abrasió.
b. Relleu.
c. Roques erosionades per les glaceres.
c. Paisatge.
d. Roques erosionades pel vent.
d. Escolament superficial.
7 Els meandres, les simes i els xaragalls són estructures
2 L’erosió és: erosives formades, respectivament:
a. El desplaçament dels materials des del lloc a. Per les aigües subterrànies, els rius i les aigües
d’origen fins al lloc on es depositen. de torrentada.
b. La recollida dels detrits o l’arrancada dels materials b. Pels rius, les aigües de torrentada i les aigües
i l’evacuació des del lloc d’origen. subterrànies.
c. L’alteració de les roques a causa de processos c. Per les aigües de torrentada, els rius i les aigües
físics, químics i biològics. subterrànies.
d. L’acumulació dels materials després de ser d. Pels rius, les aigües subterrànies i les aigües
transportats. de torrentada.
3 Quan l’agent que transporta els detrits perd energia 8 L’aigua subterrània acumulada al subsòl i que amera
i els materials es depositen, s’anomena: els porus de les roques forma un:
a. Meteorització. a. Brollador.
b. Desgast. b. Riu subterrani.
c. Transport. c. Aqüífer.
d. Sedimentació. d. Llac subterrani.
4 Els factors que influeixen en la formació del relleu 9 Quines d’aquestes estructures són formacions
terrestre són: de sedimentació marina?
a. El tipus de roques i la radiació solar. a. Platges d’arena, plataformes d’abrasió i barres
b. El tipus de roques i l’ésser humà. litorals.
c. El tipus de roques i el clima. b. Platges de còdols, plataformes d’abrasió i fletxes.
d. El clima i el temps. c. Barres litorals, tómbols i penya-segats.

d. Platges d’arena, tómbols i fletxes.
5 Els deserts arenosos s’anomenen:
10 Indica quina de les accions següents que afecten
a. Erg.
el relleu no la realitzen els éssers humans:
b. Reg.
a. La construcció d’esculls coral·lins.
c. Loess.
b. La construcció de pantans.
d. Deflació.
c. La construcció d’espigons a les platges.
d. La fixació artificial de dunes mòbils mitjançant
la colonització de vegetació.
1 b; 2 b; 3 d; 4 c; 5 a; 6 a; 7 d; 8 c; 9 d; 10 a.
SOLUCIONS

Nom: Curs: Data:
1 Què és el relleu? Posa alguns exemples de relleus.
2 Què és la meteorització? Explica’n un exemple.
3 Descriu els processos d’erosió, transport i sedimentació.
4 Explica la influència del tipus de roques sobre el modelat del relleu.
5 Observa la imatge. Quines estructures s’hi aprecien?

Explica com s’han format i quin agent geològic
hi ha intervingut.

CONTROL B
6 Respon a aquestes preguntes sobre les glaceres.

a) On haurem de viatjar per a trobar casquets glacials?

b) Explica les parts d’una glacera alpina.
7 Com s’anomenen les revoltes sinuoses molt pronunciades d’un corrent fluvial? En quin tram del riu es troben?
Explica com s’han format.
8 A partir de les imatges, explica com es forma la plataforma d’abrasió alhora que retrocedeixen els penya-segats.
9 Explica dues actuacions de l’ésser humà que poden afectar el relleu.
10 Defineix aquests conceptes: aqüífer, duna, sima i deflació.

Nom: Curs: Data:
1 Respon a aquestes qüestions.

a) Quina és l’energia que posa en funcionament els agents geològics externs?
b) Explica com s’origina el vent.
2 Explica la influència del clima sobre el modelat del relleu.
3 Explica el tipus de meteorització que mostra la imatge.
4 Per què té lloc la sedimentació dels materials que transporta un riu? On sol passar?
5 Què és la deflació? Relaciona amb aquest fenomen la formació del desert d’arena anomenat erg i els depòsits
anomenats loess.

CONTROL A
6 Contesta a les preguntes.

a) Quin tipus de glacera ix en la fotografia?

b) Quin tipus de morena s’aprecia clarament en aquesta
glacera? Explica com es formen aquestes morenes.
7 Què és un delta? Quines condicions ha d’haver-hi perquè es forme aquesta estructura?
8 Anomena dues formes del modelat càrstic superficial i tres del modelat càrstic subterrani. Tria una forma de cada
tipus de modelat i explica com s’ha originat.
9 Respon a les preguntes.

a) Què són els aqüífers? Per a què els utilitza l’ésser humà?

b) Quins problemes es poden originar d’un ús inadequat dels aqüífers?
10 Resol aquestes qüestions.

a) Assenyala en la imatge les estructures de sedimentació
marina que hi trobes.
b) Explica com es forma un tómbol.

Activitats
Control B Control A
B5-1.1. Identifica la influència del clima

B5-1. Identificar algunes de les causes
i de les característiques de les roques que
que el relleu difereix d’uns llocs 1i4 2
condicionen i afecten en els diferents tipus
a altres.
de relleu.
B5-2.1. Relaciona l’energia solar amb
B5-2. Relacionar els processos els processos externs i justifica el paper 1
geològics externs amb l’energia que de la gravetat en la seua dinàmica.
els activa i diferenciar-los dels B5-2.2. Diferencia els processos de
processos interns. meteorització, erosió, transport i 2i3 3i4
sedimentació i els seus efectes en el relleu.
B5-3. Analitzar i predir l’acció de les B5-3.1. Analitza l’activitat d’erosió,
aigües superficials i identificar les transport i sedimentació causada per les
5i7 4i7
formes d’erosió i depòsits més aigües superficials i reconeix algun dels
característics. seus efectes en el relleu.
B5-4. Valorar la importància de les
B5-4.1. Valora la importància de les aigües
aigües subterrànies, justificar la seua
subterrànies i els riscos de la seua 10 8i9
dinàmica i la relació que tenen amb les
sobreexplotació.
aigües superficials.
B5-5.1. Relaciona els moviments de
B5-5. Analitzar la dinàmica marina
l’aigua del mar amb l’erosió, el transport
i la influència que té en el modelat 8 10
i la sedimentació al litoral, i identifica
litoral.
algunes formes resultants característiques.
B5-6. Relacionar l’acció eòlica amb B5-6.1. Associa l’activitat eòlica amb
les condicions que la fan possible i els ambients en què aquesta activitat 10 5
identificar algunes formes resultants. geològica pot ser rellevant.
B5-7. Analitzar l’acció geològica de les
glaceres i justificar les característiques B5-7.1. Analitza la dinàmica glacial
6 6
de les formes d’erosió i depòsit i identifica els seus efectes sobre el relleu.
resultants.
B5-9.1. Identifica la intervenció d’éssers
B5-9. Reconéixer l’activitat geològica vius en processos de meteorització, erosió 3
dels éssers vius i valorar la importància i sedimentació.
de l’espècie humana com a agent B5-9.2. Valora la importància d’activitats
geològic extern. humanes en la transformació de la 9
superfície terrestre.
Control B 3 L’erosió és l’arrancada dels fragments rocosos i la seua

evacuació des del lloc d’origen.
1 El relleu és la forma de la superfície dels continents amb tots El transport és el desplaçament dels materials des del lloc
els seus accidents geogràfics. Com a exemples hi ha les on han sigut arrancats fins al lloc on són depositats.
planes, les muntanyes, les valls… La sedimentació és la deposició dels materials com a
2 La meteorització és l’alteració de les roques deguda a conseqüència de la pèrdua d’energia de l’agent geològic
processos físics, químics i biològics, que porta com a resultat que els transportava.
la seua disgregació. 4 El tipus de roques condiciona el relleu, ja que hi ha roques
R. L. Pot explicar qualsevol dels tres tipus que es descriuen més toves que s’erosionen més fàcilment que les que són
en el llibre de l’alumne. més dures. La disposició o estructura de les roques fa

que per a una mateixa roca la possibilitat de ser erosionada 2 El clima influeix sobre la meteorització i sobre els agents
varie. geològics que actuaran sobre una zona. Si el clima és càlid
5 En la fotografia s’aprecien xaragalls. L’agent que els ha i humit, la meteorització química es veurà facilitada. Si és
format són les aigües de torrentada. Els xaragalls es formen molt plujós, les aigües superficials, els torrents i els rius
en zones de fort pendent, on aquestes aigües originen uns modelaran el relleu. Si és molt fred, les glaceres tindran
solcs profunds entre els quals queden crestes i columnes molta influència sobre el relleu. Si és molt àrid, com el desert,
sense erosionar. l’acció del vent serà predominant.
6 a) Per a trobar els casquets glacials haurem de viatjar a 3 En la fotografia es pot veure que el creixement de les arrels
l’Antàrtida o a Grenlàndia. de l’arbre ha fracturat les roques del sòl. Es tracta, per tant,
b) Una glacera alpina està formada per aquests elements: de meteorització biològica.
• El circ glacial, que és la zona on s’acumula la neu i es 4 Els materials transportats pels rius es depositen quan el
transforma en gel. corrent perd energia i no pot desplaçar-los. Això sol passar al
• La llengua glacial, que és el corrent de gel que parteix curs baix dels rius i també a la part convexa dels meandres.
del circ glacial i descendeix per la vall glacial en forma 5 La deflació és el fenomen mitjançant el qual el vent
de U. s’emporta les partícules poc pesants (argila i arena),
7 Aquestes revoltes s’anomenen meandres. És habitual i deixa les que més pesen (graves de diferent mida).
trobar‑ne al curs baix del riu, encara que també se’n poden Les partícules que s’emporta el vent acabaran depositant-se
veure al curs mitjà. Es formen quan el pendent del llit segons el pes; de primer es depositarà l’arena, que origina
s’assuaveix fins a fer-se quasi horitzontal. D’aquesta manera l’erg; més lluny es depositarà l’argila, que forma el loess.
el corrent del riu tendeix a zigzaguejar. 6 a) És una glacera alpina.
8 En la imatge es pot veure que l’onatge xoca amb la zona b) La morena que es pot veure és central, formada a partir
baixa del penya-segat i genera buits i depressions. Amb el de la confluència de dues morenes laterals, en ajuntar‑se
pas del temps, aquestes cavitats es fan més grans i la part dues llengües glacials.
superior del penya-segat es desploma. Tots aquests
7 Un delta és l’acumulació dels sediments que porta un riu
materials de diferent grandària s’acumulen a la base del
a la desembocadura. Perquè es forme el delta, a la
penya-segat i donen lloc a la plataforma d’abrasió.
desembocadura del riu ha de ser major la sedimentació
9 R. M. Són moltes i diverses les actuacions de l’ésser humà que l’erosió que puguen exercir els corrents litorals paral·lels
que poden afectar en major o menor mesura el relleu: a la costa.
la construcció de vies de comunicació, les explotacions
8 R. M. Són diverses les estructures que poden anomenar
mineres, la construcció de preses, la construcció d’espigons,
i explicar, entre les quals hi ha aquestes:
de ports, la fixació de dunes…
• Com a modelat càrstic superficial: les dolines i el lapiaz.
10 Aqüífer: és l’aigua del subsòl que impregna la porositat
• Com a modelat càrstic subterrani: les simes, les galeries,
de les roques.
les grutes, les sales, les estalactites, les estalagmites i els
Duna: és l’acumulació d’arena en deserts o platges arenoses,
brolladors.
que es desplaça a mesura que els grans són arrossegats
R. L.
en la direcció del vent.
Sima: conductes més o menys verticals que solen comunicar 9 a) Els aqüífers estan formats per l’aigua subterrània que
amb la superfície. Són típiques del modelat càrstic. s’acumula entre els porus de les roques del subsòl.
L’ésser humà els utilitza per a extraure aigua mitjançant
Deflació: moviment dels materials lleugers (grans d’arena
pous i abastar les ciutats, l’agricultura o la indústria.
i argila) pel vent, que deixa els materials més pesants.
b) L’ús inadequat pot originar problemes de:
• Contaminació, a causa de les explotacions agrícoles,
Control A ramaderes o mineres.
• Sobreexplotació, que acaba amb l’aqüífer o el salinitza
1 a) L’energia solar.
si aquest es troba prop de la costa.
b) A l’atmosfera es formen corrents de convecció que
10 a) R. G. Les estructures que han d’assenyalar en la figura
mouen l’aire, gràcies a l’energia solar. El Sol calfa la
són: fletxes, llacunes litorals, platges, maresmes i tómbol.
superfície de la Terra de manera desigual. Quan una zona
de la Terra es calfa més, l’aire que es troba sobre aquesta b) El tómbol es forma quan una fletxa litoral connecta amb
zona es calfa i ascendeix. A mesura que puja, es va una illa pròxima a la costa.
refredant, es desplaça horitzontalment i després
descendeix. Quan es troba sobre la superfície del terreny,
es desplaça horitzontalment fins a arribar a ocupar la
posició inicial i així origina el corrent d’aire anomenat
vent.

Nom: Curs: Data:
L’Ebre, tant pel cabal com per la seua longitud, és un

dels rius més importants d’Espanya. Recorre l’extrem
nord-oriental de la península Ibèrica seguint una direc-
ció nord-oest-sud-est. Passa per una gran depressió
envoltada de cadenes muntanyoses: els Pirineus i les
muntanyes basques i cantàbriques al nord, la serralada
Ibèrica al sud i la Sistema Mediterrani Català a l’est.
Naix a Cantàbria i, després de travessar les comunitats
autònomes de Castella i Lleó (Burgos), País Basc (Àlaba),
la Rioja, Navarra, Aragó (Saragossa) i Catalunya (Tar-
ragona), desemboca al Mediterrani. Durant els seus 930
km de longitud modela nombrosos paisatges, forma
congostos, valls amples, dóna lloc a diversos pantans i
fins i tot, al final del recorregut, forma un dels deltes
més importants del Mediterrani.
1 Joan i els seus companys realitzaren el viatge d’estudis

a través de la gran depressió per on s’estén la seua vall.
A la dreta pots veure un dels paratges més espectaculars
que captà Joan amb la càmera.
Quin nom rep aquesta formació geològica?
a. Vall d’obi. c. Vall en V.
b. Meandre. d. Canyó.
2 Quina secció o zona del perfil de l’Ebre visitaren aquell

dia Joan i els seus companys?
a. El curs alt. b. El curs mitjà. c. La desembocadura. d. El curs baix.
3 També visitaren Orbaneja del Castillo i van veure que

en una cova brollava l’aigua d’un rierol que corria
en xicotetes cascades fins a desembocar a l’Ebre.
Joan va preguntar per què l’aigua passava per aquesta
espècie d’estanys naturals escalonats. Li van dir que
l’aigua que eixia de la cova tenia una gran quantitat
de sals en dissolució, que se solidificaven i precipitaven
sobre la vegetació, i originaven aquestes formacions
rocoses tan característiques.
Quin nom reben aquestes roques formades per la
precipitació de carbonats sobre les plantes?
a. Estalactites. b. Estalagmites.
c. Toves o travertins. d. Lapiaz.
4 L’Ebre és una gran font de riquesa, ja que la seua aigua rega importants zones de cultiu, com les hortes de la Rioja
i Navarra, i són embassades diverses vegades, per alimentar importants centrals hidroelèctriques, com les del pantà
de l’Ebre i el de Mequinensa. Quin tipus d’energia es produeix en aquests pantans?
a. No contaminant i no renovable. c. Contaminant i no renovable.
b. No contaminant i renovable. d. Contaminant i renovable.

5 La construcció de pantans per a emmagatzemar aigua o per a produir energia elèctrica té nombrosos
avantatges, però també alguns inconvenients. Digues quines d’aquestes frases es refereixen a un avantatge
o a un inconvenient dels pantans.
Frase Avantatge Inconvenient

Permeten el proveïment d’aigua per al consum humà i donen lloc a noves
zones d’oci.
Una vegada construïts, l’energia que produeixen és molt barata.
Impedeixen el transport normal dels sediments fluvials.
Provoquen la desaparició de pobles sencers i obliguen els seus habitants
a traslladar-se a altres llocs.
6 Quan per fi arriba al mar, l’Ebre forma un dels deltes més extensos del Mediterrani. Què és un delta?
a. Una acumulació dels sediments més fins que arrossega un riu i que creixen mar endins.
b. Una acumulació de sediments d’origen mixt, del riu i del mar, que avancen mar endins.
c. Zones on el mar s’introdueix cap a l’interior aprofitant la desembocadura d’un riu.
d. Grans platges d’origen marí que es formen a la desembocadura d’alguns rius.
7 A molt pocs quilòmetres de les vores de l’Ebre al seu pas per Navarra
es troben Las Bárdenas Reales, amb paisatges semidesèrtics com els
que pots veure en la fotografia que va fer Joan durant el seu viatge.
Quin agent o agents hi han actuat principalment per crear les
formacions de Las Bárdenas Reales, que pots veure en la fotografia?
a. El vent i el gel. c. El gel i l’aigua.
b. L’aigua i el vent. d. Les aigües de torrentada.
8 L’Ebre, durant el seu llarg recorregut, erosiona, transporta i deposita sediments. Però no fa les tres coses
alhora durant els 930 quilòmetres. En cada zona del curs el riu està especialitzat en un treball geològic diferent.
La professora de Joan els va demanar que completaren la taula següent per comprovar si tenien ben clares
les idees sobre el treball que realitza el riu al llarg del seu perfil.
Principal treball que realitza el riu

Zona
Erosiona Transporta Sedimenta
Curs alt
Curs mitjà
Curs baix
9 La major part de l’aigua que porta l’Ebre fins a la desembocadura procedeix dels
afluents que li arriben per l’esquerra. Són aigües que baixen des dels cims dels
Pirineus, on s’acumula en grans quantitats en forma de neu que, amb el desgel,
es fon per acabar al llit de l’Ebre. En la fotografia pots veure l’Aneto i part de la
glacera que s’ha de travessar per a arribar al cim i que conserva el gel durant tot
l’any.
Quin nom reben els pics piramidals que, com l’Aneto, han sigut modelats per les
glaceres?
a. Morena. b. Relleu escarpat (horn). c. Circ.

Competències que
s’avaluen
B5-3.1. Analitza l’activitat

B5-3. Analitzar i predir l’acció de d’erosió, transport
les aigües superficials i identificar i sedimentació produïda per
i competències bàsiques 1, 2, 6, 7 i 8
les formes d’erosió i depòsits les aigües superficials i reconeix
més característics. algun dels seus efectes en
el relleu.
Competència matemàtica B5-4. Valorar la importància

B5-4.1. Valora la importància
i competències bàsiques de les aigües subterrànies,
de les aigües subterrànies
en ciència i tecnologia justificar la seua dinàmica 3
i els riscos de la seua
Sentit d’iniciativa i la relació que tenen amb les
sobreexplotació.
i actitud emprenedora aigües superficials.
Competència matemàtica B5-9. Reconéixer l’activitat

B5-9.2. Valora la importància
i competències bàsiques geològica dels éssers vius
de les activitats humanes
en ciència i tecnologia i valorar la importància de 4i5
en la transformació
Competència social l’espècie humana com a agent
de la superfície terrestre.
i cívica geològic extern.
i competències bàsiques B5-7. Analitzar l’acció geològica
en ciència i tecnologia B5-7.1. Analitza la dinàmica
de les glaceres i justificar les
glacial i identifica els efectes 9
Aprendre a aprendre característiques de les formes
que té sobre el relleu.
Sentit d’iniciativa d’erosió i depòsit resultants.
1 d. Canyó. 3 c. Toves o travertins.

2 a. El curs alt. 4 b. No contaminant i renovable.
5 Frase Avantatge Inconvenient
Permeten el proveïment d’aigua per al consum humà i donen lloc a noves zones
X
d’oci.
Una vegada construïts, l’energia que produeixen és molt barata. X
Impedeixen el transport normal dels sediments fluvials. X
Provoquen la desaparició de pobles sencers i obliguen els seus habitants
X
a traslladar-se a altres llocs.
6 a.
Una acumulació dels sediments més fins que arrossega un riu i que creixen mar endins.
7 d. Les aigües de torrentada.
8
Principal treball que realitza el riu
Zona
Erosiona Transporta Sedimenta
Curs alt X
Curs mitjà X
Curs baix X
9 Relleu escarpat (horn).

Solucionari

SOLUCIONARI
Interpreta la imatge homogènia. La segona imatge està formada per roques que
• S’hi pot observar que és una zona d’aigües tranquil·les. presenten una disposició en estrats inclinats, que condicionen
la seua morfologia.
• La vegetació abundant i aquest modelat càrstic en torrasses
són típics de climes tropicals. 11 Saber fer. Sí, perquè el vessant forma un relleu en pendent
• El relleu que s’hi observa és molt abrupte, amb pendents molt que coincideix amb la superfície inclinada dels estrats.
inclinats, i fins i tot verticals, i a la base es pot veure l’efecte 12 Saber fer. Aparentment, el penya-segat format per roques
erosiu de les ones. volcàniques dures i homogènies ofereix més resistència
• Sí, es pot veure sobretot a la base de les torrasses. a l’erosió. El penya-segat format per estrats presenta una
alternança de capes dures i resistents amb d’altres de menys
Claus per a començar resistents i més fàcilment erosionables.
• El relleu és tota varietat de formes i accidents de la superfície 13 Com que són climes secs, la vegetació no hi sol abundar,
de la Terra.
per tant el sòl es queda desprotegit. D’altra banda, les argiles
• L’erosió és l’arrancada dels fragments rocosos i la seua s’erosionen amb facilitat i originen xaragalls com els que
evacuació des del lloc d’origen. El transport és el desplaçament mostra la fotografia. Quan plou, l’aigua d’escolament s’endú
dels materials des del lloc on han sigut arrancats fins al lloc on el sòl amb molta facilitat.
són depositats. La sedimentació és la deposició dels materials
14 a) Es tracta de meteorització mecànica o física.
com a conseqüència de la pèrdua d’energia de l’agent geològic
Els fragments acumulats constitueixen la regolita.
que els transportava.
b) Els fragments seran angulosos, ja que per a prendre
• R. M. Són moltes les roques que es troben a la superfície;
forma arredonida haurien d’haver sigut transportats
les més conegudes són el marbre, el granit, la calcària…
per un riu durant molt de temps i d’aquesta manera
• Com indica el concepte, les aigües superficials corren per
els còdols s’haurien erosionat.
la superfície del terreny i les aigües subterrànies corren pel
subsòl. 15 a) Es tractaria de sediments, ja que han sigut transportats
per un agent geològic.
1 Perquè l’existència d’atmosfera i hidrosfera a la Terra
b) L’aigua de torrentada o d’una revinguda serien el fluid
ha originat la presència d’agents geològics que modifiquen
que els transportà i els deposità. No són sediments
el relleu, erosionen els cràters i els omplin de sediments.
fluvials, perquè aquests solen ser de mida i forma
2 Si es trobaven dalt del penya-segat i ara estan a la base, semblants.
és clar que han experimentat un desplaçament com a
c) R. G. La línia que separa el material més clar del fosc
conseqüència de la força de gravetat.
és el perfil transversal del llit, i el rebliment és el material
3 Interpreta la imatge. La imatge representa la situació de més fosc.
la Terra el dia del solstici d’estiu. Els rajos solars incideixen 16 Interpreta la imatge. R. G. El costat esquerre, que és
perpendicularment sobre la zona tropical. Això és així perquè
per on ve el vent, és sobrevent, i el costat dret, sotavent
l’eix de rotació de la Terra està inclinat respecte al pla de
(la cara oposada al vent).
translació de la Terra al voltant del Sol.
17 En un circ glacial es produeix l’acumulació (sedimentació)
4 Interpreta la imatge. A la zona tropical, on els rajos
de la neu, que, en transformar-se en gel i desplaçar-se,
incideixen perpendicularment, per això el calfament de la
erosiona el fons rocós.
superfície serà més intens.
En una morena frontal té lloc la sedimentació dels materials
5 A les zones on els rajos incideixen oblíquament sobre que arrossega al front la llengua glacial.
la Terra han de travessar més gruix d’atmosfera; com a
18 Interpreta la imatge. Pilars coronats.
conseqüència, els rajos arriben amb menys intensitat a la
superfície. Això passa a les zones polars, per aquesta raó 19 a) Sí que hi té relació, ja que es donen en climes àrids amb
són tan fredes. poca pluviositat.
6 Si tota la superfície terrestre tinguera la mateixa temperatura, b) Perquè en aquests climes la vegetació és escassa (sòl
no es generarien els corrents de convecció, que són desprotegit) i com que plou torrencialment es desplaça
els responsables del vent i dels corrents marins. gran quantitat d’aigua, que arrossega una càrrega
elevada, responsable d’una erosió forta.
7 Interpreta la imatge. El material que hi predomina és
l’arena. L’agent geològic que l’ha acumulada és el vent. 20 a) Perquè al curs baix el pendent és molt suau, i si el riu
es desborda, inundarà una zona àmplia.
8 Interpreta la imatge. El clima és bastant sec, perquè
b) Al curs baix pot causar més dany a cultius i habitatges,
si fóra plujós, hi hauria vegetació.
ja que l’àrea d’inundació és més extensa.
9 Interpreta la imatge. Perquè el cúmul de les arenes
21 És perillós perquè quan hi ha pluges intenses, hi ha moltes
s’enfonsa quan els vessants arriben a tindre un pendent
infiltracions d’aigua que poden inundar grutes i galeries.
molt pronunciat.
També l’elevació del nivell de l’aigua pot originar sifons que
10 Saber fer. En la primera imatge, els pendents són verticals donen lloc a corrents violents.
perquè les roques tenen una consistència i disposició

22 Si es disminuïra el ritme d’extracció d’aigües subterrànies, • Modelat eòlic. Realitzat pel vent, que actua en climes àrids
els aqüífers es recarregarien i, doncs, experimentarien un i amb poca vegetació. Com a conseqüència de l’acció de
augment del nivell freàtic. deflació, es formen deserts de pedres (reg) i d’arena amb
les típiques dunes (erg).
23 Interpreta la imatge. Sí, perquè s’hi pot veure una
• Modelat glacial. L’agent modelador són les glaceres, que
plataforma d’abrasió al peu del penya-segat, fet que indica
són corrents de gel que baixen dels cims gelats a una
que els materials d’aquesta plataforma procedeixen del
velocitat molt lenta. Hi ha casquets glacials i glaceres
penya-segat que s’ha desplomat com a conseqüència de
alpines. Aquestes últimes estan formades per un circ
l’erosió de l’onatge. Per tant, està reculant.
glacial i una llengua glacial, que erosiona les valls i els
s 24 Perquè les fletxes i els tómbols són estructures formades dóna un perfil en forma de U.
com a conseqüència de la sedimentació, típica de les platges.
• Modelat de les aigües de torrentada. Són el producte
En canvi, als penya-segats el fenomen predominant
de les aigües de pluges torrencials en zones àrides i amb
és l’erosió, raó per la qual hi pot haver sedimentació d’arena.
poca vegetació. Formen estructures típiques, com els
25 Sí, perquè el carbó es forma per l’activitat biològica xaragalls i els barrancs.
de microorganismes sobre restes vegetals, sotmeses a uns • Modelat fluvial. Generat per l’acció dels rius. Forma les
processos geològics d’inundació d’aigües continentals i el típiques valls amb un perfil en V al curs alt, mentre que
posterior enterrament i enfonsament a l’escorça terrestre. al curs mitjà o baix forma meandres i valls d’obi. A la
26 Les petxines es depositaren al fons marí quan els animals desembocadura es poden formar deltes.
van morir. Al mateix temps tingué lloc la precipitació de • Modelat de les aigües subterrànies. Donen lloc al típic
carbonat càlcic sobre les petxines i aleshores es va modelat càrstic amb aquestes estructures: dolines,
formar una roca calcària de color rosaci amb restes de simes, galeries, grutes, estalactites, estalagmites, rius
petxines blanques. subterranis… Es produeix com a conseqüència de la
dissolució de les roques calcàries per l’aigua que
27 A. L’ésser humà ha construït un port a la costa, amb
s’infiltra entre les roques. Les aigües subterrànies
l’impacte paisatgístic consegüent. Però, a més, segons
tenen molta importància per a l’ésser humà, ja que
quin siga el sentit del corrent litoral, en una part del port
abasten moltes poblacions i molts cultius, com també
es depositaran arena i pedres (com es pot veure a
indústries.
l’esquerra de la imatge) i a l’altra part s’erosionarà la
costa, i el corrent s’emportarà l’arena i pedres. Aquesta • Modelat marí. El produeix l’acció del mar sobre la costa.
diferent erosió i sedimentació modificarà la línia de costa. Genera estructures d’erosió, com els penya-segats i les
plataformes d’abrasió, i estructures de sedimentació,
B.
Es tracta d’una pedrera que permet obtindre materials
com per exemple les platges, les fletxes, les barres
per a la construcció. A més de modificar el paisatge,
o els tómbols.
la pedrera va devorant la muntanya.
• A banda dels agents geològics físics, els éssers vius són
C.
En aquest cas s’ha construït un canal per a la conducció
també agents geològics. En són exemples els esculls
d’aigua, possiblement des d’un pantà, per proveir aigua a
coral·lins o l’acumulació de closques d’animals marins
ciutats, camps, indústries… La construcció del canal
que originen roques sedimentàries.
modifica el vessant per on passa.
• L’ésser humà també realitza una acció geològica sobre el
28 RESUM. R. M.
relleu. En tenim molts exemples, com la construcció de
La diversitat del relleu terrestre és conseqüència de l’acció preses, de vies de comunicació, de pedreres, la desviació
dels agents geològics, que es du a terme mitjançant els de llits fluvials…
processos de meteorització, erosió, transport i sedimentació. 29 El treball dels agents geològics consisteix, principalment, a
L’energia que posa en funcionament els agents geològics és
desgastar el relleu mitjançant les seues accions d’erosió
l’energia solar. La Terra rep energia del Sol, però la distribució
i transport dels materials. En darrer terme, els materials
d’aquesta energia sobre la superfície terrestre és irregular.
transportats se sedimentaran al mar. Els agents geològics
Aquesta és la causa que tant a l’atmosfera com a la
desplacen els materials meteoritzats des de zones elevades
hidrosfera s’originen corrents de convecció, que formen
fins a zones de poca altitud, on es depositaran, conduïts per
els corrents marins i el vent.
la força de la gravetat i ajudats per l’energia solar.
Com a conseqüència de la meteorització, les roques es 30 L’energia que posa en funcionament els agents geològics
trenquen i disgreguen, i donen lloc a un cúmul de materials
és la solar. Aquesta energia és la que generarà els corrents
de diferent mida al peu de les roques de les quals
de convecció, tant a l’atmosfera com a la hidrosfera.
procedeixen, anomenat regolita.
A més, també és la responsable de l’evaporació de l’aigua
Els factors que influeixen en el modelat del relleu són el tipus als oceans i continents, que inicia així el cicle de l’aigua,
de roques i el clima. i la formació de les aigües de torrentada, torrents, rius,
Els agents geològics, mitjançant les accions que duen a aigües subterrànies i glaceres.
terme, són els responsables de modelar el relleu. Com a 31 • Regolita o detrits.
conseqüència d’aquesta acció, es generen diversos
• Sediment.
modelats:
• Sediment.

SOLUCIONARI
• Regolita o detrits. M
• Sediment. Agent geològic Formes erosives
• Regolita o detrits. Glaceres Vall en U i circ glacial
32 Aigües subterrànies Dolina, sima i gruta
Meteorització Causa Exemple Mar Plataforma d’abrasió
Trencament de
Mecànica Esforços
roques 36 En el reg predomina l’erosió. El vent s’emporta els materials
Reaccions Oxidació dels fins i deixa un desert de pedres. En l’erg predomina la
Química sedimentació, ja que el vent perd energia, deposita l’arena
químiques minerals
que transporta i forma un desert d’arena.
Biològica Els éssers vius Arrels dels arbres
37
Formes de modelat fluvial
33 CONCEPTES CLAU.
• Clastos: són fragments de roca de mides molt diverses, Curs alt Curs mitjà Curs baix
com és ara partícules microscòpiques d’argila, grans Vall en V Meandres Meandres
d’arena, còdols o grans blocs de roques generats com
Cascades Valls d’obi Valls d’obi
a conseqüència de la meteorització.
Ràpids Planes d’inundació Planes d’inundació
• Morena: és el resultat de la sedimentació dels materials
Deltes
transportats per les glaceres. Poden ser frontals, laterals
o centrals.
38 Són moltes les accions de l’ésser humà que poden afectar
• Delta: és una prolongació de la costa cap al mar a la
els agents geològics: la construcció de vies de comunicació
desembocadura d’un riu, com a conseqüència de la
i de pedreres, la rectificació de llits dels rius, la construcció
sedimentació de materials a la desembocadura. Perquè
de preses, espigons i ports, la fixació artificial de dunes, etc.
es forme el delta, la sedimentació ha de ser superior a
l’erosió que produeixen els corrents litorals. 39 La contaminació de la llacuna pot ser deguda a les aigües
subterrànies. L’aigua de pluja que cau sobre la granja s’infiltra
• Barra: és un depòsit d’arena pròxim a la línia de costa
arrossegant substàncies contaminants i passa a formar part
i paral·lel a aquesta.
de les aigües subterrànies. Aquestes es desplacen pel subsòl
34
i poden arribar fins a la llacuna situada a alguns quilòmetres
Procés Consisteix en El resultat és
de la granja i sense aparent connexió.
El desgast de les
La recollida R. G. El dibuix realitzat pels alumnes ha de reflectir aquesta
zones elevades
dels detrits o situació.
que transforma
l’arrancada dels 40 En la imatge A, l’agent responsable són les aigües de
els detrits
Erosió fragments rocosos torrentada. S’hi aprecien uns xaragalls. En la imatge B,
acumulats per
i la seua evacuació l’agent responsable és el vent i s’hi aprecien unes dunes
processos
des del lloc costaneres.
gravitatoris
d’origen.
en sediments. 41 La Terra ha passat per diversos períodes glacials i
El desplaçament Els materials interglacials. En cada període interglacial la llengua haurà
dels sediments experimenten retrocedit i deixat una morena frontal. El llac es forma quan
des del lloc on canvis en una morena frontal reté l’aigua de desgel que baixa per la
Transport vall.
es produeix l’aspecte,
l’erosió fins al lloc la mida i la 42 L’ordre de les vinyetes és aquest: B, D, A, C.
on es depositen. mineralogia.
En la seqüència de vinyetes es pot veure que l’onatge
És el depòsit erosiona la zona baixa del penya-segat i genera buits i
dels materials depressions. Amb el pas del temps, aquestes cavitats es
transportats per L’acumulació de faran més grans i la part superior del penya-segat es
l’agent geològic sediments a les desplomarà. Tots aquests materials de diferent grandària
Sedimentació
com a conques s’acumularan a la base del penya-segat i formaran la
conseqüència sedimentàries. plataforma d’abrasió.
de la pèrdua L’agent és el mar, que donarà lloc a la formació d’una
d’energia. plataforma d’abrasió, al mateix temps que el penya-segat
recula.
35
Agent geològic Formes erosives 43 R. G. En el dibuix que realitze, l’alumne ha d’indicar: la conca
Aigües de torrentada Xaragall i barranc de recepció, en la qual predomina l’erosió; el canal de
desguàs, on predomina el transport, i el con de dejecció,
Vent Reg
on predomina la sedimentació.

Maneres de pensar. Anàlisi científica Saber fer
44 USA LES TIC. Després de la catàstrofe del 6 d’agost 49 R. M. Les fitxes podrien quedar de la manera següent:
de 1996, les administracions competents s’afanyaren
a realitzar una sèrie d’actuacions sobre el torrent d’Arás, A. LLACUNA GLACIAL
al con de dejecció del qual es trobava el càmping. Cal
És una llacuna d’alta muntanya
remarcar que, tant aquest torrent com el de Yosa o Betes
Descripció de on queda retinguda l’aigua en una
que hi conflueixen, així com el con de dejecció on estava
l’estructura depressió formada en un antic circ
el càmping, ja tenien determinades construccions per a
geològica glacial. L’aigua procedeix del desgel
controlar el cabal i reconduir-lo pel con de dejecció. Però la
d’una glacera.
tempestat superà totes les previsions i finalment desbordà
aquestes construccions i arrasà el càmping, que estava Agent geològic
L’origina una glacera.
situat en una zona perillosa. que l’origina
Les actuacions posteriors al desastre van ser les que La depressió que genera la llacuna
segueixen: és deguda a la pressió de la glacera
• Al con de dejecció repararen la canalització del llit antic i sobre el terreny a les zones
Procés
li assignaren una capacitat de desguàs més gran. També d’acumulació de neu. Després,
que intervé
s’hi van construir canalitzacions auxiliars amb la finalitat en l’època interglacial, la glacera
en la formació
de desguassar revingudes més intenses. retrocedeix i es va fonent, l’aigua
• Al tram de transició entre el con de dejecció i el canal baixa pendent avall i s’acumula
de desguàs es va construir una placeta de depòsit, amb a la depressió.
l’objectiu fonamental de retindre els materials sòlids Resultat Un llac d’origen glacial.
arrossegats per la torrentera.
• Al canal de desguàs es repararen alguns dels dics
B. PENYA-SEGAT
existents i es van construir-ne de nous a fi de controlar
la velocitat de les aigües. Aquests dics es van construir Descripció
És una costa rocosa que presenta
tant al canal principal, el del torrent d’Arás, com als de l’estructura
un pendent vertical.
canals dels torrents de Betes i de Yosa, que hi geològica
desguassen. Agent geològic
El mar.
Tot això es pot veure molt detallat, amb fotografies incloses, que l’origina
en la publicació realitzada en el 4t Congrés Forestal El continu embat de les ones sobre
Espanyol Obras de corrección hidrológica y de aludes de la costa rocosa en soscava la base, i
Canfranc y torrente de Arás (Biescas). (Govern d’Aragó. això fa que es desplome i recule.
Departament de Medi Ambient). Procés
Amb el pas de milers d’anys es
que intervé
45 COMPRENSIÓ LECTORA. La forta tempestat descarregada construeix una costa vertical, a la base
en la formació
sobre la conca de recepció provocà la captació d’una de la qual s’ha format una plataforma
enorme quantitat d’aigua que va erosionar i transportar d’abrasió amb els materials despresos
molts materials. Com que tot això va desembocar a gran del penya-segat.
velocitat sobre el con de dejecció on estava situat el Una costa vertical anomenada
càmping, es va produir el fatídic desastre. Si la tempestat Resultat
penya-segat.
haguera caigut sobre el mateix con de dejecció, no s’hauria
donat l’enorme captació d’aigua a la conca de recepció
i, per tant, no hauria desembocat al con de dejecció. C. XARAGALLS
46 EXPRESSIÓ ESCRITA. El con al·luvial és com un con Són solcs profunds excavats en
Descripció
de dejecció, però ocupa una superfície molt més extensa. terrenys tous desprotegits de
de l’estructura
Quan hi ha pluges torrencials a la zona superior, el ventall vegetació. Entre els solcs queden
geològica
o con al·luvial recull gran quantitat d’aigua carregada amb crestes i columnes sense erosionar.
materials de diferent grandària. Això el fa molt perillós per Agent geològic
Les aigües de torrentada.
a l’ocupació humana. que l’origina
47 COMPRENSIÓ LECTORA. El «corrent impetuós» fa El procés que genera aquest modelat
referència als processos d’erosió, principalment a la conca és la gran erosió que hi ha en climes
Procés
de recepció, i de transport pel canal de desguàs, cap al con àrids amb pluges torrencials sobre
que intervé
de dejecció, on va arrasar el càmping. terrenys argilosos sense vegetació.
en la formació
48 Els cons al·luvials són principalment zones de sedimentació. L’aigua de pluja corre a gran velocitat
Però quan hi ha grans revingudes d’aigua, també es i l’erosió és molt important.
produeix transport de materials i fins i tot es poden donar La formació de grans solcs per on
Resultat
fenòmens d’erosió, sobretot a la primera part. correrà veloçment l’aigua de pluja.

SOLUCIONARI
D. MEANDRES G. VALL EN U
Són corbes que descriu el riu quan Són valls amb una estructura típica
Descripció de
el pendent s’assuaveix fins a fer-se en U, en què fa temps hi havia una
l’estructura
Descripció de quasi horitzontal. Es formen, sobretot, glacera. Potser en l’actualitat el llit
geològica
l’estructura al curs baix del riu, encara que està ocupat per un riu.
geològica també es poden formar al curs Agent geològic
mitjà. El terreny ha de ser tou i poc La glacera.
que l’origina
coherent.
Aquestes valls s’originen per la
Agent geològic intensa erosió que exerceixen les
Els rius.
que l’origina Procés glaceres a les valls per on passen.
En disminuir el pendent del riu, aquest que intervé Aquesta erosió és tan important al
tendeix a zigzaguejar. Els processos que en la formació fons com als laterals del llit, per això
tenen lloc són l’erosió a la zona còncava la vall adquireix una forma menys
Procés
del meandre i la sedimentació a la zona aguda i més arredonida.
que intervé
convexa. A causa d’aquesta erosió
en la formació Resultat Les típiques valls en forma de U.
i sedimentació, els meandres no són
estructures estables, més aviat
evolucionen amb el temps. H. DUNES
Una sèrie de corbes excavades al Són acumulacions d’arena en forma

Resultat Descripció de
terreny. de monticles que es formen en zones
l’estructura
àrides amb poca pluviositat i vegetació
geològica
escassa.
E. DELTA
Agent
És la sedimentació dels materials geològic El vent.
Descripció de
que transporta un riu a la que l’origina
l’estructura
desembocadura, principalment El vent, a les zones àrides amb poca
geològica
arenes i argiles. pluviositat i vegetació escassa, exerceix
Agent geològic un paper molt important. La seua acció
El riu amb la col·laboració del mar.
que l’origina Procés per deflació arrossega les partícules fines
El procés que formarà un delta que intervé en (arena i argila) i quan perd energia les
és la sedimentació dels materials la formació deposita. Les primeres a depositar-se són
transportats pel riu fins a la les més pesants, les arenes, que donen
Procés lloc a les típiques formacions dunars dels
desembocadura. Perquè es forme
que intervé deserts (erg) o del litoral.
el delta, la sedimentació dels detrits a
en la formació
la desembocadura ha de ser superior La formació de monticles arenosos,
Resultat
a la quantitat de sediments que anomenats dunes.
s’enduguen els corrents litorals.
La sedimentació dels materials que I. GRUTA CÀRSTICA
Resultat transporta el riu va guanyant terreny
Descripció de
al mar i va formant el delta. És una galeria que es presenta sobretot
l’estructura
als massissos calcaris.
geològica
F. VALL EN V Agent
Descripció de Són valls, amb l’estructura típica geològic L’aigua subterrània.
l’estructura en V, per les quals sol córrer un riu que l’origina
geològica o rierol. És un procés erosiu per dissolució
Agent geològic de la roca calcària formada per carbonat
El riu. càlcic. L’aigua de pluja, com que conté
que l’origina
diòxid de carboni, s’acidifica, i això
Es formen com a conseqüència de Procés
ajuda a dissoldre la roca. Aquesta
l’erosió d’un riu quan passa entre les que intervé
Procés aigua, en infiltrar-se per les escletxes
muntanyes. Aquesta erosió es realitza en la formació
que intervé del massís, va dissolent les parets
principalment a la base del llit del riu, i eixamplant-les. Amb el pas de milers
en la formació
encara que els laterals també es van d’anys, on hi havia una escletxa es
erosionant i solsint a poc a poc. formarà una galeria o gruta.
Resultat La típica vall en forma de V. Resultat Una gruta càrstica.

50 EXPRESSIÓ ESCRITA. R. L. dificulta la comunicació de les poblacions animals entre les
dues parts de la calçada. Si a més l’autovia passa per un
51 EDUCACIÓ CÍVICA.
paisatge de gran valor geològic, pot destruir estructures
a) Les raons a favor de la construcció de l’autovia són d’interés geològic importants, com plecs, falles, terrasses
evidents: la millora de la comunicació entre les ciutats fluvials, jaciments fòssils, etc.
i les regions. b) R. L.
No obstant això, aquestes construccions tenen
52 Si l’arena s’ha format com a conseqüència de la
repercussions negatives sobre el medi ambient,
meteorització de les roques i s’ha acumulat a la base,
especialment sobre els éssers vius de la zona i, en menor
és un detrit. Si l’arena s’ha format per la deposició
grau, el relleu. Una autovia afecta el paisatge per on passa,
d’un riu al final del trajecte o pels corrents litorals, és
ja que és una construcció artificial que comporta talar
un sediment, ja que haurà sigut transportada i depositada
arbres, tallar muntanyes, construir ponts, túnels, etc. Pot
en un lloc diferent del lloc d’origen per un agent geològic.
ser una barrera perquè les aigües torrencials desguassen
pels seus llits naturals. És una barrera per als animals, ja 53 a) Clarament, és una vall en V.
que poden morir atropellats en travessar-les, a banda del b) La vall en V indica que hi ha gran capacitat erosiva,
fet que moltes autovies estan tancades, circumstància que perquè el pendent sembla que és més gran.

ELS PROCESSOS GEOLÒGICS INTERNS
Et recomanem . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 522
Reforç i suport
Fitxa 1. Resum . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 524
Fitxa 2. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 525
• Esquemes muts
Fitxa 3. La litosfera. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 526
Fitxa 4. Plaques litosfèriques. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 527
Fitxa 5. El vulcanisme / Terratrémols i ones sísmiques . . . . . . . . . . . . . . 528
Fitxa 6. Tipus d’activitat volcànica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 529
• Més competent
Fitxa 7. La humanitat i els riscos naturals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 530
Fitxa 8. Capes de la Terra. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 532
Fitxa 9. El vulcanisme. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 534
Aprofundiment
Fitxa 10. Origen i evolució dels continents. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 536
Fitxa 11. El món en xifres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 538
Fitxa 12. Els terratrémols i els volcans més destructius. . . . . . . . . . . . . . 539
Fitxa 13. Una ceba amb cor de foc. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 540

Autoavaluació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 543
• Controls
Control B . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 544
Control A. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 546

• Prova . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 550
Solucionari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 553


Fa 4 500 milions d’anys, el nostre planeta era una enorme Gràcies a aquests estudis tenim un coneixement fonamentat L
esfera fosa com a conseqüència dels processos de creació que la Terra està estructurada en capes: algunes rígides, com d
que la formaren. A partir d’aquest moment, la Terra va anar la litosfera; la majoria sòlides, com el mantell i el nucli intern, n
solidificant-se progressivament i perdent temperatura i una altra capa líquida, com el nucli extern. l
i materials gasosos fins a arribar a l’estructura i la composició L’aspecte més directament constatable és la dinàmica de les a
actuals. plaques litosfèriques, que tantes proves té a favor. Aquesta t
Fruit de la temperatura inicial i la descomposició de materials dinàmica és la responsable de tots els processos geològics T
radioactius, el nostre planeta manté una considerable d’origen intern: l’obertura i tancament de conques e
quantitat d’energia tèrmica, que és responsable de l’activitat oceàniques, l’alçament de serralades, els terratrémols x
geològica, atés que desencadena un conjunt de processos i el vulcanisme. a
que anomenem geodinàmica interna o processos geològics El motor d’aquesta dinàmica és l’energia del nucli, que es C
d’origen intern. trasllada a la superfície a través del mantell. Un dels camps
Ningú no ha aconseguit arribar a l’interior de la Terra, ni tan en què més intensament s’investiga és la manera en què
sols les perforacions més profundes han passat de les capes l’energia es transmet per mitjà d’aquesta capa. E
més superficials. Tot el que sabem de l’interior terrestre és Una conseqüència dels processos geològics interns són
gràcies a proves indirectes, fonamentalment aportades els riscos associats, que de moment es prediuen de forma
pels terratrémols, els volcans, la irradiació tèrmica, imprecisa, si bé alguns d’aquests processos poden ser
el geomagnetisme, la geoquímica i les proves geofísiques pal·liats i minoritzats.
de diferent naturalesa.
CONTINGUTS
SABER • L’energia interna de la Terra.

• La creació i la destrucció del relleu.
• La litosfera i les plaques litosfèriques.
• El vulcanisme.
• Tipus d’activitat volcànica.
• Terratrémols i ones sísmiques.
• Fenòmens associats al moviment de les plaques.
• Riscos volcànic i sísmic.
SABER FER • Interpretar un sismograma i elaborar una predicció sísmica.
SABER SER • Entendre que la dinàmica interna de la Terra afecta en gran part la seua superfície.
• Valorar la importància de la investigació científica per a poder predir activitat volcànica
i terratrémols.
• Gaudir de l’espectacularitat d’aquests fenòmens.

L’estudi de l’estructura interna de la Terra i de la seua per satèl·lits artificials que mostren moviments de continents
dinàmica no és fàcil que l’assimile l’alumnat, ja que l’interior d’uns quants centímetres cada any.
no s’ha observat directament. No és fàcil entendre per què Aquestes teories, pel seu poder unificador, faciliten molt
les roques de l’interior tenen un comportament plàstic que l’aprenentatge, ja que, perquè aquest tinga lloc, els conceptes
arriba a generar corrents de convecció per diferència de s’han d’enllaçar els uns amb els altres, amb relacions de causa-
temperatura i densitat. efecte, és a dir, s’han de presentar de manera significativa.
També és de ciència-ficció imaginar que els continents El concepte de risc volcànic i sísmic té sentit en la mesura
es mouen, que uns se separen i altres s’acosten i fins i tot que aquests processos poden afectar l’ésser humà i les seues
xoquen. Per a ells, els continents són estàtics, inamovibles; propietats, i també els animals i les plantes relacionats amb
això almenys és el que ens diu la lògica i la coherència. les persones. És interessant plantejar que el concepte de risc
Cal insistir en el fet que hi ha mesuraments directes realitzats va sempre associat a la presència humana.
ESQUEMA CONCEPTUAL
LA TERRA
Estructura
Continental Extern
Escorça Mantell Nucli
Oceànica Intern
Litosfera
(escorça + part superior del mantell)
Plaques litosfèriques
Corrents ascendents i descendents
Moviments del mantell
Vores divergents Vores convergents Vores de cisallament
Rift Zona de subducció Falles de transformació

Cadenes muntanyoses
Hawaians Manifestacions
Estrombolians
Ones sísmiques P, S
Volcans Terratrémols
Vulcanians i superficials
Plinians Riscos Riscos
Colades de lava, núvols ardents, Caiguda de construccions, corriments

emanacions tòxiques, explosions… de terra, tsunamis…

ET RECOMANEM
EN LA XARXA LLIBRES I REVISTES
PÀGINES WEB Ciencias de la Tierra. Una introducción a la geología

física
Proyecto Biosfera. Conjunt de recursos diversos
Edward J. Tarbuck i Frederick K. Lutgens. Pearson. 2013.
del Ministeri d’Educació, organitzats per matèries,
Llibre complet sobre els aspectes generals de la geologia,
en què es poden trobar continguts i activitats interactives
en què es descriu la tectònica de plaques, els processos del
amb solucionari.
vulcanisme i els moviments sísmics.
Paraules clau: biosfera, proyecto 3 ESO, placas litosféricas.
Riesgos naturales: procesos de la Tierra como riesgos,
Instituto Geográfico Nacional. Aquest organisme estatal desastres y catástrofes
proporciona informació sobre sismicitat i vulcanisme, entre Edward A. Keller i Robert H. Blodgett. Prentice-Hall.
altres temes. S’hi poden obtindre dades sobre terratrémols Madrid. 2004.
i volcans recents o històrics i sobre els riscos que comporten. S’hi ofereix informació sobre diversos desastres naturals entre
També s’hi poden veure fotografies d’aquests fenòmens i els quals destaquen els originats per volcans i terratrémols.
material didàctic.
Paraules clau: volcanes, terremotos, Instituto Geográfico Los procesos geológicos internos
Nacional. Emilio Pedrinaci. Síntesis, S. A. 2001.
Síntesi actualitzada que aborda qüestions sobre la dinàmica
Websismo-CSIC. Presenta informació, animacions sobre terrestre i proposa activitats de camp.
les plaques tectòniques i els seus moviments, els volcans
i les seues conseqüències, els moviments sísmics, els Esta horrible Geografía: Estos violentos volcanes
tsunamis i les ones sísmiques. Explica els efectes d’aquests Anita Ganeri. Molino. 2008.
fenòmens mitjançant una col·lecció de fotografies Per a aventurar-se en el ferotge món dels volcans i ampliar
espectaculars. Conté informació sobre la predicció, sobre coneixements sobre roques volcàniques, guèisers o
què fer en cas d’haver-hi un terratrémol… erupcions.
Paraules clau: terremotos, volcanes, riesgo sísmico.
Esta horrible Geografía: Estos destructores terremotos
Anita Ganeri. Molino. 2008.
Riesgo volcánico. Ministeri de Foment. Presenta un
Descobreix tot el que cal per a convertir-te en un expert
programa per a centres escolars sobre el risc volcànic, amb
en sismologia i aprendre a sobreviure a un terratrémol.
una guia didàctica per a professors. S’informa sobre aspectes
generals dels volcans, el seu origen i localització, així com els
seus riscos i prediccions. Amb el suport de nombroses fotos
i dibuixos explicatius.
Paraules clau: riesgo volcánico.

Ensenyament
individualitzat
Reforç i suport
Aprofundiment
e

RESUM
El seu origen és majoritàriament de l’època en què es formà
L’energia
el planeta. Es manifesta de diferents maneres: volcans, terratrémols,
interna
moviment dels continents, presència de roques molt calentes
de la Terra
i alçament de les muntanyes.
Les forces internes són les causants de la construcció del relleu,

La creació i la mentre que els agents externs disposen de prou energia per a
destrucció del desgastar el relleu, sobretot de zones elevades. El conjunt d’aquests
relleu processos d’origen intern i d’origen extern constitueix el cicle
geològic.
La litosfera està dividida en plaques que es mouen gràcies

als corrents del mantell. El seu moviment origina fenòmens sísmics
La litosfera i volcànics i genera tres tipus de vores:
i les plaques • Vores convergents, que donen lloc a zones de subducció
litosfèriques i cadenes muntanyoses.
• Vores divergents, que originen rifts.
• Vores de cisallament, que formen falles de transformació.
És l’expulsió de roques foses (lava), fragments de roca sòlida

(bombes volcàniques i lapil·li), gasos i cendra a l’atmosfera provinents
Vulcanisme
del mantell. Hi ha quatre tipus d’activitat volcànica: hawaiana,
estromboliana, vulcaniana i pliniana.
Són vibracions i sotragades del terreny produïdes per moviments

o trencaments de l’escorça terrestre. S’originen a l’interior, en una
Terratrémols
zona anomenada hipocentre, d’on es transmeten les ones P i S.
i ones
sísmiques La zona de la superfície situada verticalment sobre l’hipocentre
s’anomena epicentre i ací es formen les ones superficials, que són
les que causen més danys.
Els riscos són situacions en què els interessos i les vides humanes
estan amenaçats per algun procés destructiu.
• Riscos volcànics, produïts per l’activitat volcànica. Els més
Riscos importants són: les colades de lava, els núvols ardents, les
volcànic emanacions tòxiques, els lahars, les explosions i els col·lapses
i sísmic gravitatoris.
• Riscos sísmics, produïts per l’activitat sísmica. Els més importants
són: la caiguda de construccions, el corriment de terres, el col·lapse
d’infraestructures i els tsunamis.
ACTIVITATS
1 Fes un dibuix sobre els terratrémols i les ones sísmiques, 4 Explica les diferències que hi ha entre l’activitat
situa-hi l’hipocentre, l’epicentre i les ones sísmiques hawaiana i la pliniana.
superficials, P i S.
5 Què és una zona de subducció? En quin tipus de vores
2 Què fa moure les plaques litosfèriques? de les plaques litosfèriques es formen?
3 Indica diversos exemples que demostren que a l’interior

terrestre hi ha una font d’energia important.

Repàs acumulatiu
1 Completa aquestes frases en el quadern. 8 Indica si són vertaderes o falses les afirmacions
a. L’estructura de la Terra està formada per aquestes següents.
tres capes: escorça, i . a.
L’activitat hawaiana es refereix a un tipus d’activitat
b. El lloc on s’origina un terratrémol s’anomena . volcànica.
c. La roca fosa que expulsen els volcans a l’exterior es diu b. Les dorsals oceàniques són estructures que es troben
. al fons oceànic i presenten abundant activitat volcànica
i sísmica.
d. La roca fosa que es manté a l’interior dels volcans
s’anomena . c. La zona on s’origina un terratrémol es troba a l’interior
i s’anomena hipocentre.
2 Què és el relleu? Indica alguns agents externs o interns d. Un tsunami és el despreniment del vessant d’una
que el puguen modelar. muntanya com a conseqüència d’un terratrémol.
3 Explica les manifestacions de l’energia interna terrestre 9 Relaciona en el quadern aquests riscos naturals
que conegues. amb un origen sísmic o volcànic.
• Colades de lava
4 Explica quin tipus de vores pot haver-hi entre les plaques • Núvols ardents
litosfèriques. • Corriments de terra
• Emanacions tòxiques
5 Assenyala en la figura les estructures següents: • Tsunamis
con volcànic, cràter, cambra magmàtica, xemeneia
• Caiguda de construccions
volcànica i gasos.
10 Copia en el quadern el mapa amb les plaques

litosfèriques i escriu el nom de cada placa on
corresponga.
placa Sud-americana – placa Eurasiàtica –

placa Pacífica – placa de Nazca – placa Africana –
placa Nord-americana – placa Antàrtica
i placa Indoaustraliana
6 Quins són els productes que expulsa un volcà?
7 Defineix terratrémol. Quin tipus d’ones es generen

mentre hi ha un terratrémol?

Esquemes muts
Nom: Curs: Data:
LA LITOSFERA L

Esquemes muts
Nom: Curs: Data:
LES PLAQUES LITOSFÈRIQUES

Esquemes muts
Nom: Curs: Data:
EL VULCANISME T
TERRATRÉMOLS I ONES SÍSMIQUES

Esquemes muts
Nom: Curs: Data:
TIPUS D’ACTIVITAT VOLCÀNICA

Més competent
La humanitat i els riscos naturals

Són moltes les poblacions que des de fa centenars o Això és el que va passar l’any 79 quan el Vesuvi arrasà
milers d’anys han sigut devastades per inundacions, les ciutats de Pompeia i Herculà; o quan l’any 1902 el
terratrémols o volcans. No obstant això, l’ésser humà Mont Pelée arrasà l’illa caribenya de la Martinica, on
ha continuat conservant, en la majoria de casos, van morir 2 900 persones.
aquests assentaments. Altres efectes devastadors d’origen volcànic poden
En el cas dels desastres originats pels volcans o terra· ser produïts per les colades de lava, els lahars, els col·
trémols és especialment significatiu, ja que aquests lapses gravitatoris o les emanacions tòxiques, encara
fenòmens solen tindre lloc sempre a les mateixes zones. que la repercussió que tenen sobre les vides humanes
Encara que és veritat que entre una catàstrofe i la se· és menor.
güent poden passar anys, dècades i fins i tot segles, Pel que fa als efectes devastadors dels terratrémols,
sembla que l’ésser humà no ho té en compte. entre els més importants hi ha l’esfondrament de les
Amb el temps, les catàstrofes naturals han tingut cada construccions a les ciutats, pel risc que suposa per a
vegada pitjors conseqüències a causa de l’augment de les persones.
la població, tot i que les construccions són molt més Altres conseqüències devastadores es poden derivar
segures que les de fa algunes dècades. de corriments de terres o col·lapse d’infraestructures.
Els efectes devastadors provocats com a conseqüència Cal destacar l’acció destructora dels tsunamis originats
de fenòmens volcànics són deguts, principalment, als com a conseqüència d’un terratrémol, com el que tin·
núvols incandescents. Aquests núvols de gasos ar· gué lloc a l’oceà Índic l’any 2004, o més recentment al
dents mesclats amb cendra es poden desplaçar a gran Japó en 2011.
velocitat i arribar a poblacions pròximes, que finalment
són arrasades.
La ciutat de Pompeia va ser arrasada l’any 79 aC per un núvol de gas ardent procedent de l’erupció del Vesuvi.

ACTIVITATS
1 COMPETÈNCIES SOCIALS I CÍVIQUES. Per què 3 Els núvols ardents generats als volcans causen més
la humanitat continua tenint assentaments (ciutats) víctimes a les poblacions pròximes que les colades de
en zones que al llarg de la història han estat sotmeses lava. Explica per què.
a riscos naturals (terratrémols, volcans, inundacions)
de manera periòdica? 4 USA LES TIC. Busca informació sobre la destrucció
de les ciutats de Pompeia i Herculà com a conseqüència
2 COMPETÈNCIES SOCIALS I CÍVIQUES. Les catàstrofes de l’erupció del Vesuvi.
naturals solen provocar més víctimes en l’actualitat
que les mateixes catàstrofes fa un segle, i més que fa 5 Quina és la causa principal de mortaldat provocada pels
cinc segles, i més que fa 2 000 anys. Per què les terratrémols?
catàstrofes naturals d’una intensitat semblant solen
causar més víctimes hui que fa anys?
6 Què és un tsunami? Per què és tan devastador i causa
tantes morts?
TREBALL COOPERATIU
Els riscos volcànics i sísmics a Espanya

Els terratrémols devastadors no són freqüents a Es- • Grup B: buscaran informació sobre el vulcanisme
panya, ni hi ha un risc important d’erupcions volcà- a Espanya i prepararan una presentació amb un
niques, excepte a l’arxipèlag canari. No obstant això, mapa en què indiquen la seua posició, freqüència i
al llarg de la nostra història, algunes poblacions es- perillositat.
panyoles han patit efectes devastadors a causa de • Grup C: elaboraran una llista amb els terratrémols
fenòmens sísmics o volcànics. més importants a Espanya, amb indicació de l’any
Per tal de conéixer aquests successos organitzarem o la localització cronològica. S’hi poden adjuntar
l’alumnat per grups, i per mitjà de cartells, conferèn- fotografies.
cies o vídeos es donaran a conéixer a altres persones. • Grup D: elaboraran una llista amb les erupcions
El treball dels grups es pot repartir de la manera se- volcàniques més importants d’Espanya, amb indi-
güent: cació de l’any o la localització cronològica. S’hi po-
• Grup A: buscaran informació sobre els moviments den adjuntar fotografies.
sísmics registrats a Espanya i prepararan una pre- Tots els materials s’exposaran al centre.
sentació amb un mapa en què indiquen la seua si-
tuació, freqüència i perillositat.

CAPES DE LA TERRA
PAMÂNTULUI STRATURI
5. E
ls magmes s’acumulen a l’escorça
i formen cambres magmàtiques.
1. E
scorça.
1. E
scorça.
2. M
antell.
2. M
antell.
3. N
ucli extern.
4. N
ucli intern.
6. Z
ona de formació de magmes.

CAPES DE LA TERRA
LAYERS OF THE EARTH
COUCHES DE LA TERRE
SCHICHTEN DER ERDE
5. E
ls magmes s’acumulen a l’escorça
i formen cambres magmàtiques.
1. E
scorça.
1. E
scorça.
2. M
antell.
2. M
antell.
3. N
ucli extern.
4. N
ucli intern.
6. Z
ona de formació de magmes.
1. Crust 1. Croûte 1. Erdkruste

2. Mantle 2. Manteau 2. Mantel
3. Outer core 3. Noyau externe 3. Äußere Erdkern
4. Inner core 4. Noyau interne 4. Innere Erdkern
5. Magmas accumulate in the 5. Les magmas s’accumulent 5. Magmas reichern sich in der
crust forming magma cham- dans la croûte pour former Kruste und bilden die Mag-
bers des chambres magmatiques makammern
6. Zone of magma formation 6. Zone de formation de magmas 6. Zone zur Bildung eines
Magmas

EL VULCANISME
VULCANISMUL
3. G
asos
2. C
ràter
4. P
iroclastos
1. C
on volcànic
7. C
ambra 6. M
agma 5. C
olades
magmàtica de lava

EL VULCANISME
THE VOLCANISM
LE VOLCANISME
DER VULKANISMUS
3. G
asos
2. C
ràter
4. P
iroclastos
1. C
on volcànic
7. C
ambra 6. M
agma 5. C
olades
magmàtica de lava
1. Volcanic cone 1. Cône volcanique 1. Vulkankegel

2. Crater 2. Cratère 2. Krater
3. Gasos 3. Gaz 3. Gase
4. Pyroclastic 4. Éjectas 4. Pyroklastika
5. Lava flow 5. Coulées de lave 5. Lavastrom
6. Magma 6. Magma 6. Magma
7. Magma Chamber 7. Chambre magmatique 7. Magmakammer

Origen i evolució dels continents

Segons la teoria de la tectònica de plaques, la
litosfera està fracturada en blocs anomenats
plaques litosfèriques. Aquestes plaques es
mouen com a conseqüència de corrents as-
cendents i descendents del mantell. Atés que
els continents formen part de les plaques, es
mouen amb aquestes. Segons la comunitat
científica, fa 200 milions d’anys totes les terres
emergides formaven un únic continent, ano-
menat Pangea, envoltat per un oceà, anomenat
Panthalasa. El primer a plantejar una hipòte-
si seriosa sobre l’origen i l’evolució dels con-
tinents va ser Albert Wegener l’any 1912, amb
la seua proposta de la deriva dels continents.
FULL DE RUTA
Objectiu: esbrinar l’evolució dels continents des que Fonts d’investigació:

constituïen una única terra emergida, Pangea, fins a • Informació en la xarxa.
prendre la forma actual. • La deriva continental: la teoría de la tectónica de placas.
Investigacions suggerides: Diversos autors. Editorial Áncora Audiovisual. Barcelona
2006. DVD.
• Qui va ser Albert Wegener?
• ¿Qué es la Tierra? El problema de la deriva continental.
• Quins arguments exposà Wegener per a fonamentar
H. Takeuchi, S. Uyeda i H. Kanamori. Orbis, S. A.
la seua hipòtesi sobre la deriva dels continents?
Barcelona 1986.
• Quins problemes exposaren els científics de l’època
a aquesta hipòtesi? Presentació: informe escrit i presentació.
• Què és la dorsal oceànica?
Duració: dues setmanes.
• Què és la inversió del camp magnètic?
• Com ajuda l’expansió del fons oceànic a aquesta Realització: equips de 4 o 5 membres.
hipòtesi?
• Com ajuda l’edat de les roques del fons oceànic
de l’Atlàntic a aquesta hipòtesi?
• Com s’ha pogut comprovar que el continent europeu
s’està separant de l’americà?
• Quin és el motor capaç de moure els continents?

• La hipòtesi de la deriva dels continents era molt innovadora per a l’època en
què es va publicar.
• El fons oceànic va començar a cartografiar-se a partir dels anys cinquanta del
segle passat.
• Posteriorment es va descobrir la dorsal i els fenòmens associats a aquesta.
• Al començament dels anys seixanta, es van descobrir les bandes magnètiques
a ambdós costats de la dorsal.
• En la mateixa època, es va esbrinar l’edat de les roques del fons oceànic.
• Al final del segle passat, ja hi havia una explicació sobre el mecanisme que
permet el moviment de les plaques.
• Per fi, la deriva dels continents es pogué mesurar mitjançant satèl·lits i làser.
EL QUE HAS DE SABER
• Pangea. És el supercontinent, format fa 300 milions d’anys, que abraçava totes

les terres emergides i que començà a fracturar-se fa uns 200 milions d’anys.
• Paleoclimatologia. És la ciència que estudia el clima de fa milers i milions
d’anys basant-se en les roques i els fòssils.
• Paleontologia. És la ciència que estudia els éssers vius que habitaren a la Terra
en el passat a partir de les seues restes fossilitzades.
• Biogeografia. És la ciència que estudia la distribució dels éssers vius
a la Terra.
• Fons oceànic. És la superfície del sòl oceànic, amb totes les estructures
i accidents.
• Dorsal oceànica. És una doble serralada submarina que recorre tots
els oceans i que a la zona central presenta una vall anomenada rift.
Hi tenen lloc nombrosos fenòmens sísmics i volcànics.
• Rift oceànic. És la vall que acompanya la dorsal i en travessa la zona
central. Presenta gran activitat volcànica.
• Fossa oceànica. Depressió allargada del fons oceànic com a conseqüència
de la subducció al límit de dues plaques convergents.
• Inversió del camp magnètic. Canvi en la polaritat del camp magnètic
al llarg de la història de la Terra entre el pol nord i el pol sud.
• Bandes magnètiques. Apareixen a ambdós costats de la dorsal de manera
simètrica i reflecteixen les inversions magnètiques que han tingut lloc
a la Terra.
• Corrents de convecció del mantell. Són corrents cíclics ascendents
i descendents de les roques del mantell, a conseqüència de la diferència
de temperatura que hi ha en diferents zones de l’interior. La variació
de temperatura determina canvis en la densitat de les roques, fet que
genera aquests corrents.

TREBALLS D’AULA
El món en xifres E
CONTINENTS
Nom Superfície (km2) Terra emergida Costa (km)
Àfrica 30 335 000 20,2 % 30 500

Amèrica del Sud 17 835 000 11,9 % 25 432
Amèrica del Nord i Central 24 238 000 16,2 % 154 497
Àsia 44 681 000 29,8 % 70 600
Europa 10 498 000 7,0 % 113 725
Oceania (només Austràlia) 8 508 000 5,7 % 36 735
Antàrtida 13 900 000 9,3 % 52 030
OCEANS
Superfície Percentatge Profunditat

Nom Fosses marines
(km2) superfície mundial màxima (m)
Pacífic 166 241 000 46,0 % Fossa de les Mariannes 10 915
Atlàntic 86 557 000 23,9 % Fossa de Puerto Rico 8 648
Índic 73 247 000 20,3 % Fossa de Java 7 125
Àrtic 9 485 000 2,6 % Fossa d’Euràsia 5 122
GRANS CADENES MUNTANYOSES

Longitud Amplària
Nom Altitud màxima (m) Extrems de la serralada
(km) (km)
Alps 1 200 200 4 807 Mont Blanc Costes del Mediterrani – Viena (Àustria)
Andes 8 900 160-650 6 959 Aconcagua Costes del Carib – Terra del Foc
Apalatxes 1 800 480 2 037 Mont Michell Quebec (Canadà) – Centre d’Alabama (EUA)
Apenins 1 400 125 2 914 Mont Corno Colle di Cabidona – Sicília (Itàlia)
Atles 2 000 4 165 Toubkal Costa del Marroc – Costa de Tunísia
Carpats 1 450 290 2 655 Gerlachovsky Sud-oest de la República Txeca – Est de Romania
Caucas 1 207 161-200 5 642 El’brus Mar Negre – Mar Caspi
Himàlaia 2 500 400-500 8 850 Everest Oest de l’Índia – Frontera indoxinesa
Kunlun 2 696 604 7 724 Muztag Pamir – Altures sinotibetanes
Munt. Rocalloses 6 400 650 4 399 Mont Elbert Mèxic – Illes Aleutianes
ACTIVITATS
1 Fes una llista dels continents ordenant-los de major 4 Fes una llista dels cims muntanyosos en què els ordenes
a menor extensió. de més a menys altitud.
2 Fes una llista dels oceans ordenant-los de major 5 Quina és la cadena muntanyosa més llarga? En quin
a menor extensió. continent està situada?
3 Què són les fosses oceàniques? A quin oceà haurem 6 Quina és la cadena muntanyosa que posseeix el cim
d’anar per a estar sobre la més profunda? més alt? En quin continent es troba?

TREBALLS D’AULA
Els terratrémols i els volcans més destructius

ELS 10 TERRATRÉMOLS CONEGUTS MÉS DESTRUCTIUS
Data Localització Morts
23/01/1556 Shansi, Xina 830 000

27/07/1976 Tangshan, Xina 255 000
09/08/1138 Alep, Síria 230 000
22/05/1927 Xining, Xina 200 000
22/12/856 Damghan, Iran 200 000
16/12/1920 Gansu, Xina 200 000
23/03/893 Ardabil, Iran 150 000
01/09/1923 Kwanto, Japó 143 000
05/10/1948 Ashgabat, Turkmenistan 110 000
28/12/1908 Messina, Itàlia 70 000–100 000
ELS VOLCANS MÉS MORTÍFERS DEL MÓN DURANT EL SEGLE XX
Ordre Volcà Altitud (m) País Any Morts
1 Montagne Pelée 1 397 França (Martinica) 1902 29 025

2 Nevado del Ruiz 5 321 Colòmbia 1985 23 080
3 Kelut 1 731 Indonèsia (Java) 1919 5 110
4 Lamington 1 680 Papua Nova Guinea 1951 2 942
5 El Chichón 1 060 Mèxic 1982 1 879
6 Llac Nyos (camp volcànic d’Oku) 1080 Camerun 1986 1 700
7 Soufriére 1178 Saint Vincent i les Grenadines 1902 1 680
8 Santa María 3772 Guatemala 1902 1 500
9 Merapi 2911 Indonèsia (Java) 1930 1 369
10 Taal 1400 Filipines (Luzon) 1911 1 335
11 Agung 3142 Indonèsia (Bali) 1963 1 184
ACTIVITATS
1 Observa les dues taules. Quin fenomen sol provocar més molt destructius. Indica on van ser, quin any i el nombre
morts, els terratrémols o els volcans? de víctimes.
2 En el cas dels terratrémols, quines són les causes de

5 El 17 de gener de 1995 la ciutat japonesa de Kobe va
tantes víctimes? ser sacsejada per un terratrémol de grau 7,2 en l’escala
de magnitud, que va provocar més de 5 000 morts.
L’any 1999 les ciutats turques de Gölcük i Istanbul van
3 En el cas dels volcans, quines són les causes de tantes
patir un terratrémol de grau 7,4 que va provocar més
víctimes?
de 40 000 víctimes.
4 Busca informació sobre dos terratrémols que han tingut Per què si tots dos tingueren una magnitud semblant,
lloc en aquest segle i que han originat sengles tsunamis el de Turquia fou més devastador que el del Japó?
Considera el grau de desenvolupament de cada país.

TREBALLS D’AULA
Una ceba amb cor de foc
L’evidència del que va passar durant els primers temps mantell. Aquest vulcanisme primitiu va produir unes
de la Terra es té a les àrees precambrianes més anti- roques molt denses i singulars, anomenades komati-
gues que encara queden a la superfície terrestre. ïtes, riques en silicats de ferro i magnesi. A Sud-àfri-
Aquestes zones s’anomenen cratons, són regions de ca hi ha un riu anomenat Komati, a les muntanyes de
baix relleu i posseeixen estabilitat des del punt de vis- Barbeton del territori de Swazilàndia, que travessa
ta geològic, és a dir, tenen un baix nivell de sismicitat grans superfícies komatiïtes. Allí van ser descrites per
i vulcanisme. Representen els fragments residuals d’un primera vegada al final dels anys seixanta pels geòlegs
supercontinent anomenat pels geòlegs Pangea. En Morris i Richard Viljoen, i és la raó per la qual el riu
l’actualitat estan envoltats per regions tectònicament sud-africà ha donat nom a aquestes roques. Aquesta
actives, caracteritzades per l’activitat volcànica, apa- zona es manté encara com una de les més ben pre-
rició de falles actives, sismicitat i moviments ascensi- servades i menys alterades del món respecte a les
onals. primeres formacions rocoses arcaiques de fa 3 500
Els cratons estan constituïts per les primeres i més milions d’anys. […]
enigmàtiques formacions rocoses del nostre planeta. Si tornem als primers moments de la història de la
Tanmateix, en un període tan prolongat de temps, el Terra, trobem un temps en què no existien ni els mars
relleu ha experimentat transformacions substancials ni els continents i la superfície terrestre era massa
i les roques antigues han sigut cobertes, en gran part, calenta per a mantindre cap tipus de vida. Aquesta
per d’altres de més joves, que han fet disminuir així la bola de foc es va refredar de forma lenta però pro-
capacitat de poder estudiar detalladament aquests gressiva, i una escorça terrestre oceànica començà a
terrenys. Tots els continents, tret de les regions mun- desenvolupar-se. Els gasos que s’escapaven de l’in-
tanyoses actuals, són grans cratons: l’Amèrica del terior començaren a formar la primera atmosfera, que
Nord i del Sud, l’Europa central i el nord d’Àsia, el posteriorment es va refredar i originà les pluges.
sud-est d’Àsia, Àfrica, Austràlia i l’Índia. […] Aquesta aigua es va anar acumulant a les zones de-
La forma més habitual per la qual un planeta usa la primides de l’escorça i sorgiren així els oceans, que
calor interna per a generar roques noves és el vulca- arribaren a adoptar les dimensions que han ocupat
nisme. Les colades de lava i les erupcions han tingut en l’actualitat, uns 150 milions d’anys després de la
un paper molt important en la història de la Terra des seua formació.
que es va formar fa 4 500 milions d’anys. Durant el Cap als 4 400 milions d’anys es va formar la primera
precambrià, el vulcanisme va ser un procés més actiu escorça oceànica de naturalesa volcànica. Els corrents
que en l’actualitat, ja que es registrava molta més ener- de convecció la van fragmentar i enfonsar amb la con-
gia tèrmica que ara. Com a conseqüència natural, les següent fusió parcial, que va produir magmes graní-
temperatures del mantell eren elevades i un major tics.
grau de fusió parcial donà pas a la producció de laves José Luis Barrera,
amb composicions pròximes a la que té la massa del «Historia de la Tierra»,
Muy Especial, núm. 69. Primavera 2005 (Adaptació)
ACTIVITATS
1 Què són els cratons? 4 A quin continent haurem d’anar si volem trobar un
vulcanisme molt primitiu, que va produir unes roques
2 Fa 4 000 milions d’anys, els fenòmens volcànics eren molt denses? Com s’anomenen aquestes roques?
molt més freqüents que en l’actualitat. Per quina raó? Quina informació ens proporcionen?
3 Com es formà l’atmosfera primitiva? 5 Explica com es formaren els oceans.

Autoavaluació

D

AUTOAVALUACIÓ
Nom: Curs: Data:
1 De les manifestacions següents, assenyala la que 7 Quan l’activitat volcànica consisteix a emetre
no és deguda a l’energia interna de la Terra. colades de lava molt fluida i sense a penes expulsar
a. Els terratrémols. piroclastos, i es forma un edifici volcànic extens i poc
alt, parlem d’activitat:
b. Els rius subterranis.
a. Pliniana.
c. La formació de cadenes muntanyoses.
b. Hawaiana.
d. El vulcanisme.
c. Estromboliana.
2 La litosfera està formada per: d. Vulcaniana.
a. L’escorça i la part inferior del mantell.

8 L’hipocentre d’un terratrémol és:
b. La part superior del mantell.
a. El punt situat a la superfície del terreny,
c. L’escorça continental i l’escorça oceànica.
en la vertical a l’epicentre.
d. L’escorça i la part superior del mantell.
b. El punt a partir del qual s’originen les ones
superficials.
3 El conjunt de l’acció dels agents geològics d’origen
c. El punt situat a l’interior on té lloc la fracturació
intern i els d’origen extern, que són els responsables
de les roques i s’allibera de forma brusca energia
de la creació i de la destrucció del relleu, s’anomena:
acumulada durant anys.
a. Cicle biològic.
d. El punt situat a la superfície del terreny on
b. Cicle morfològic. s’originen les ones P i S.
c. Cicle geològic.
d. Cicle antropològic.
9 Els fluxos de fang i roques, causats pel desbordament
d’un llac, la invasió d’un llit fluvial per una colada
o la fusió d’una glacera s’anomenen:
4 Les plaques litosfèriques es desplacen les unes
respecte de les altres i formen als seus límits tres a. Lahars.
tipus de vores: b. Col·lapses gravitatoris.
a. Convergents, divergents i paral·leles. c. Colades de lava.
b. Convergents, divergents i de cisallament. d. Fluxos piroclàstics.
c. Convergents, discontínues i de cisallament.
10 La pèrdua de coherència dels materials al pas
d. Divergents, de cisallament i coincidents.
de les ones sísmiques, que pot produir la solsida
de vessants i talussos, és un risc sísmic anomenat:
5 Els límits on dues plaques xoquen i originen
una zona de subducció s’anomenen: a. Col·lapse d’infraestructures.
a. Límits divergents. b. Caiguda de construccions.
b. Límits convergents. c. Tsunamis.
c. Límits paral·lels. d. Corriment de terres.
d. Límits de cisallament.
6 Com a conseqüència de la fusió total o parcial

de les roques del mantell, s’origina:
a. La lava.
b. La dorsal oceànica.
c. El magma.
d. Les bombes volcàniques.
1 b; 2 d; 3 c; 4 b; 5 b; 6 c; 7 b; 8 c; 9 a; 10 d.
SOLUCIONS

Nom: Curs: Data:
1 Indica dues manifestacions de l’energia interna terrestre i explica-les.
2 Assenyala en la figura aquestes estructures: escorça continental, escorça oceànica, litosfera continental,
litosfera oceànica, mantell litosfèric i mantell sublitosfèric.
3 Què són les plaques litosfèriques? Cita el nom de quatre plaques.
4 Anomena les tres vores que es generen als límits de les plaques litosfèriques com a conseqüència
del seu moviment. En quina es produeix el fenomen de la subducció?
5 Assenyala en la figura aquests termes: xemeneia volcànica, cràter, con volcànic, columna eruptiva,
cambra magmàtica i piroclastos.

CONTROL B
6 Els productes que emeten els volcans poden ser sòlids, líquids o gasosos. Descriu com són aquests productes.
7 Anomena els quatre tipus d’activitat volcànica que pot presentar el vulcanisme. Quin tipus d’activitat
serà la d’un volcà que emet una lava molt fluida i sense a penes expulsió de piroclastos?
8 a. Assenyala en la figura aquests termes: epicentre, ones sísmiques P i S, hipocentre.

b. Defineix epicentre i hipocentre.

9 Què són els riscos naturals? Cita tres riscos naturals d’origen volcànic.
10 Explica en què consisteix el risc sísmic ocasionat per esfondrament de construccions i per corriments de terres.

Nom: Curs: Data:
1 Descriu aquestes manifestacions de l’energia interna terrestre: vulcanisme i alçament

de muntanyes.
2 Què és la litosfera? Descriu els dos tipus de litosfera que hi ha.
3 Explica quin és el motor capaç de desplaçar les plaques litosfèriques.
4 Fixa’t en la figura. Quin tipus de vora entre plaques litosfèriques representa? Explica què passa en aquesta vora.
5 Explica la diferència entre magma i lava.

CONTROL A
6 Quin volcà emetrà una lava més viscosa, el hawaià o l’estrombolià? Segons això, quin volcà tindrà un con volcànic
més elevat? Raona la resposta.
7 Descriu com són els productes que expulsen els volcans.
8 Cita els tipus d’ones que es creen com a conseqüència dels terratrémols. Quines s’originen a l’hipocentre i quines
ho fan a l’epicentre? D’aquestes, quines són les que generen els efectes catastròfics?
9 Observa el mapa de les plaques litosfèriques i indica on hi haurà terratrémols i volcans. Raona la resposta.
10 Què són els riscos naturals? Explica els riscos que poden ocasionar sobre una població els núvols
ardents i l’esfondrament de construccions.

Activitats
Control B Control A
B2-6. Identificar els materials B2-6.2 Descriu les característiques

terrestres segons la seua abundància generals de l’escorça, el mantell
i distribució a les grans capes i el nucli terrestre i els materials que 2, 3 i 4 2, 3 i 4
de la Terra. els componen, i relaciona aquestes
característiques amb la seua ubicació.
B5-11. Analitzar les activitats sísmica B-5.11.1. Coneix i descriu com
i volcànica, les característiques que s’originen els sismes i els efectes 8 8
tenen i els efectes que generen. que generen.
B-5.11.2 Relaciona els tipus d’erupció
volcànica amb el magma que els origina 5, 6 i 7 1, 5, 6 i 7
i els associa amb la seua perillositat.
B5-13. Valorar la importància B5-13.1. Valora el risc sísmic i, si és el cas,
de conéixer els riscos sísmic volcànic que hi ha a la zona en què habita
1, 9 i 10 9 i 10
i volcànic i les maneres de i coneix les mesures de prevenció que ha
previndre’ls. d’adoptar.
Control B • Cendra volcànica. De la mida de l’arena grossa.

Els productes líquids corresponen a les roques foses
1 Les manifestacions de l’energia interna són aquestes a elevada temperatura, que formen la lava.
(l’alumnat ha d’explicar-ne dues): Els productes gasosos més abundants són el diòxid
El vulcanisme, que consisteix en l’expulsió de materials de de carboni i el vapor d’aigua, encara que també s’expulsen
l’interior terrestre, en forma de sòlids, roques foses o gasos gasos de sofre, nitrogen…
com el vapor d’aigua o el diòxid de carboni. 7 Els quatre tipus d’activitat volcànica són: hawaiana,
La presència de roques molt calentes davall de la superfície estromboliana, vulcaniana i pliniana. L’activitat hawaiana
d’alguns llocs com a conseqüència de l’elevada temperatura. és la que emet una lava molt fluida i sense a penes expulsió
Els terratrémols, que són sotragades violentes i breus de de piroclastos.
l’escorça terrestre, com a conseqüència de l’alliberament 8 a) R. G. D’esquerra a dreta i de dalt a baix. Ones sísmiques,
de tensions acumulades lentament a l’interior. epicentre i hipocentre.
Els moviments dels continents com a conseqüència b) Epicentre: punt de la superfície on el terratrémol té més
del desplaçament de les plaques litosfèriques. poder destructiu. Està situat sobre l’hipocentre.
L’alçament de les muntanyes originat pel plegament dels Hipocentre o focus sísmic: zona on es produeix la
materials de l’escorça terrestre i per l’activitat volcànica. fracturació de les roques.
2 R. G. Vegeu la pàgina 216 del llibre de text. 9 Els riscos naturals són processos destructius (vulcanisme,
sismicitat, inundacions…) que poden causar danys als
3 Les plaques litosfèriques són blocs en què està fragmentada
interessos i les vides humanes. Estan lligats a processos
la litosfera. Ha d’anomenar-ne quatre de les que segueixen:
naturals.
Eurasiàtica, Indoaustraliana, Pacífica, Nord-americana, Sud-
americana, Africana, Antàrtica, de Nazca, Filipina, Aràbiga, D’origen volcànic, es poden generar aquests riscos: colades
del Carib, Scotia, Cocos o Juan de Fuca. de lava, lahars, núvols ardents, emanacions tòxiques,
col·lapses gravitatoris i explosions.
4 Vora convergent, vora divergent i vora de cisallament.
La subducció es dóna a la vora convergent. 10 En desplomar-se les construccions com a conseqüència d’un
moviment sísmic, es produeixen gran quantitat de víctimes,
5 R. G. Vegeu la pàgina 218 del llibre de text.
ja que les activitats habituals de les persones se solen
6 Els productes sòlids reben el nom de piroclastos i es realitzar dins de construccions a les ciutats.
classifiquen segons la mida en: Els corriments de terres com a conseqüència de terratrémols
• Bombes volcàniques. Són de gran mida, des poden ser molt greus si l’allau de terra i roques arriba als
d’uns centímetres fins a un metre de diàmetre. pobles i ciutats i destrueixen les infraestructures que troben
• Lapil·li. De la mida de grava fina. per allà on passen.

Control A 7 Els productes que expulsen els volcans poden ser sòlids,
líquids o gasosos.
1 El vulcanisme és el fenomen mitjançant el qual s’expulsen Els productes sòlids reben el nom de piroclastos i es
a l’exterior materials sòlids, líquids i gasosos a temperatura classifiquen segons la mida en:
elevada, provinents de l’interior terrestre. • Bombes volcàniques. Són de gran mida, des d’uns
L’alçament de les muntanyes s’origina pel plegament dels centímetres fins a un metre de diàmetre.
materials de l’escorça terrestre i per l’activitat volcànica. • Lapil·li. De la mida de grava fina.
2 La litosfera és la capa terrestre formada per l’escorça i la part • Cendra volcànica. De la mida de l’arena grossa.
superior del mantell. Té comportament rígid i arriba fins a Els productes líquids corresponen a les roques foses a
una profunditat de 70 a 300 quilòmetres. temperatura elevada que formen la lava.
Hi ha dos tipus de litosfera: la continental, formada per la Els productes gasosos més abundants són de diòxid de
part superior del mantell i l’escorça continental; i l’oceànica, carboni i el vapor d’aigua, encara que també s’expulsen
formada per la part superior del mantell i l’escorça oceànica. gasos de sofre, nitrogen…
3 El motor que és capaç de desplaçar les plaques litosfèriques 8 Les ones que es generen en els terratrémols són: les ones P o
són els corrents ascendents i descendents del mantell. longitudinals, les ones S o transversals i les ones superficials.
Aquests corrents es posen en marxa per la diferència de
Les ones P i S s’originen a l’hipocentre. Les ones superficials
temperatura entre les diferents zones del mantell. A les
s’originen a l’epicentre i són les que provoquen els efectes
zones de la base del mantell que es calfen es generen
catastròfics.
uns plomalls tèrmics de roca que ascendeix. La litosfera
oceànica freda que s’enfonsa al mantell genera els corrents 9 R. G. Els llocs on hi haurà terratrémols i volcans són les vores
descendents. entre les plaques, ja que en desplaçar-se aquestes, generen
tensions als límits que donen lloc als moviments sísmics i als
4 En la figura es representa una vora convergent. En aquesta,
volcans.
la placa oceànica xoca contra la continental i s’introdueix
per davall seu. Aquest fet, anomenat subducció, comporta 10 Els riscos naturals són processos destructius (vulcanisme,
la formació d’una cadena muntanyosa sobre la placa sismicitat, inundacions…) que poden causar danys a les
continental, a més de fenòmens sísmics i volcànics persones i als seus interessos. Estan lligats a processos
associats. naturals.
Els núvols ardents es formen a conseqüència del col·lapse
5 El magma està format per les roques foses, totalment
de la columna eruptiva durant l’activitat vulcaniana. Si
o parcialment, a l’interior. En canvi, la lava està formada
aquests núvols ardents, que estan a temperatura elevada,
pel magma quan ix a la superfície en estat líquid i perd
arriben a una població, cremen tot el que troben.
els gasos, com a conseqüència de la desgasificació.
En desplomar-se les construccions com a conseqüència
6 L’estrombolià emetrà una lava més viscosa i a menys
d’un moviment sísmic, es produeix un gran nombre
temperatura. El volcà estrombolià tindrà un con volcànic
de víctimes, ja que les activitats habituals de les persones
més elevat, ja que la lava que ix pel cràter, com que és més
se solen realitzar dins de construccions a les ciutats.
viscosa, descendirà més lentament pel vessant i solidificarà
més prop del cim. Si la lava és més fluida, baixarà més
ràpidament i solidificarà més lluny del cim, per tant donarà
lloc a un con volcànic més suau.

Nom: Curs: Data:
El dia 27 de desembre de 2013, divendres, es va regis-

trar a l’illa de Hierro un terratrémol de magnitud 5,1
en l’escala de Richter. Segons les dades de l’Institut
Geogràfic Nacional (IGN), el lloc on les ones sísmiques
van arribar més ràpidament i amb més energia va ser
a l’oest del municipi de Frontera. L’IGN també ens in-
formà que aquest va ser el major terratrémol registrat
a l’illa des del juliol de 2011, data en què va començar
l’actual procés sismovolcànic en què està involucrada
l’illa. Tingué lloc a les 17:46 hores i el seu origen es va
localitzar a una profunditat de 15 quilòmetres i, segons
les telefonades que va registrar el servei del 112 del
govern de Canàries, el sisme es va sentir en bona part
dels municipis de les quatre illes de la província de
L’Instituto Volcanológico de Canarias (Involcán) ha in-
Santa Cruz de Tenerife.
format que les estacions GPS PINA i FRON registraren,
Aquest sisme és el més fort, fins ara, de l’actual repun- des del diumenge 22 de desembre de 2013 i durant els
tada sísmica, seguit del que hi hagué el 31 de març de quatre primers dies d’aquest període d’activitat sísmi-
2013, que va assolir una magnitud de 4,9. ca, elevacions verticals anòmales de 5,3 a 5,7 cm a cau-
Cinc minuts després es van registrar dos sismes més sa dels desplaçaments horitzontals i verticals relacionats
que, encara que no van ser sentits per la població, eren amb el procés de reactivació magmàtica que s’està
de magnitud 2,9 i 2,7. donant lloc davall de l’illa.
1 Llegint aquest text, Àngela, que acaba d’estudiar els terratrémols, no s’explica per què els periodistes
no són més clars i comença a fer-se preguntes per intentar relacionar el que ha estudiat a classe
amb el contingut d’aquest text. On s’han situat, respectivament, l’hipocentre i l’epicentre d’aquest
terratrémol?
2 Què és el magma?
a. La lava solidificada dels volcans.
b. Una massa líquida de roques foses a l’interior de la Terra.
c. El granit en estat líquid.
d. L’origen de les roques metamòrfiques.
3 Les dades facilitades per Involcán ens diuen que Hierro s’ha elevat durant els dies previs al terratrémol
uns 5,7-5,3 cm. Segons la informació que acaba de llegir Àngela, quina creus que ha sigut la causa d’aquesta elevació?
a. La intrusió de magma davall de l’illa.
b. L’acumulació de materials expulsats pel volcà.
c. La baixada del nivell de l’aigua del mar pel canvi climàtic.
d. Que el focus del terratrémol estiguera situat davall de l’illa.

4 Segons l’escala de Richter, quines han pogut ser les conseqüències d’aquest terratrémol?
Escala de magnitud Possibles efectes
Menys de 3,5 Generalment no el sent la població.
3,5-5,4 La població el sent i pot ocasionar danys menors a les àrees pròximes a l’epicentre.
5,5-6,0 Ocasiona danys lleugers en edificis.
6,1-6,9 Sol ocasionar greus danys a les zones molt poblades.
7,0-7,9 Terratrémol major; causa greus danys.
Més de 8 Gran terratrémol; destrucció total a les comunitats pròximes.
5 Els terratrémols de Hierro estan íntimament relacionats amb l’origen volcànic de les illes Canàries.
Concretament, els d’aquesta última crisi començaren el mes de juny de 2011 com una espècie d’avanç
de l’erupció submarina que tingué lloc el 10 d’octubre de 2011 i que es pogué observar en un lloc molt
pròxim a La Restinga, al sud de l’illa. Quins materials expulsa un volcà quan està en erupció?
a. Roques sedimentàries, magmàtiques i metamòrfiques foses.
b. Gasos, laves i piroclastos.
c. Gasos, laves i tot tipus de roques semifoses.
d. Laves en els tres estats físics: gasoses, líquides i sòlides.
6 Àngela també sap que l’activitat de les plaques tectòniques és la responsable de la majoria de terratrémols
i volcans. En quina placa tectònica estan situades les illes Canàries?
a. A la vora de les plaques Sud-americana i Africana.
b. A la placa Atlàntica.
c. A la placa Eurasiàtica.
d. A la placa Africana.
7 L’illa de Fogo pertany a l’arxipèlag de Cap Verd i està formada per un gran con volcànic que, després de
mantindre’s inactiu des de l’any 1995, va entrar en erupció al final de novembre de 2014, amb fortes explosions,
seguides de certs períodes de calma, que provocaren la destrucció del parc natural de Fogo i l’evacuació
de diversos pobles. Malgrat això, l’erupció es va catalogar de baix nivell. A quin tipus de vulcanisme
correspon l’erupció de 2014?
a. Pliniana. c. Vulcaniana.
b. Hawaiana. d. Estromboliana.
8 Quines plaques interactuen en la formació de l’arxipèlag japonés i són les responsables dels terratrémols
i tsunamis que l’assolen sovint?
a. Pacífica i Nord-americana. c. Eurasiàtica i Filipina.
b. Pacífica i Eurasiàtica. d. Pacífica i Filipina.

Competències que
s’avaluen
Comunicació lingüística B5-11. Analitzar les activitats B5-11.1. Coneix i descriu com
Competència matemàtica sísmica i volcànica, les seues s’originen els sismes i els
1, 2, 3, 4, 5 i 9
i competències bàsiques característiques i els efectes que efectes que generen.
en ciència i tecnologia generen.
B5-11.2. Relaciona els tipus

d’erupció volcànica amb
i competències bàsiques 9
el magma que els origina i els
associa amb la seua perillositat.
B5-12. Relacionar l’activitat

Comunicació lingüística B5-12.1. Justifica l’existència
sísmica i volcànica amb
Competència matemàtica de zones on els terratrémols
la dinàmica de l’interior 6, 7, 8 i 10
i competències bàsiques són més freqüents i de més
terrestre i justificar-ne la
en ciència i tecnologia magnitud.
distribució planetària.
1 Hipocentre: a una profunditat de 15 quilòmetres; epicentre: a l’oest del municipi de Frontera a l’illa de Hierro.
2 b. Una massa líquida de roques foses a l’interior de la Terra.
3 a. La intrusió de magma davall de l’illa.
4 Com que és de magnitud 5,1, la població el sent i pot ocasionar danys menors a les àrees pròximes a l’epicentre.
5 b. Gasos, laves i piroclastos.
6 d. A la placa Africana.
7 a. Pliniana.
8 c. Eurasiàtica i Filipina.

Solucionari

SOLUCIONARI
Interpreta la imatge separen i donen lloc a un rift. En el dibuix de la dreta les

• Estan exposats als riscos d’origen volcànic: colades de lava, plaques llisquen en horitzontal, lateralment, i produeixen
núvols ardents, emanacions tòxiques… una falla de transformació.
• Pel que es veu en la imatge, pot afectar el trànsit aeri. 9 Interpreta la imatge. Sí. En la figura de l’esquerra
• Les zones de color blanc són neu, això indica que el con s’observa la placa oceànica subduint per davall de la
volcànic té bastant altitud. continental. En les altres dues figures no hi ha subducció.
10 Interpreta la imatge. Hi ha vulcanisme a la placa
continental de la zona de subducció de la vora convergent
• Hi ha diverses dades que demostren que l’interior de la Terra i al rift que es crea a la zona de divergència entre dues
té gran quantitat d’energia. Les més perceptibles per als plaques oceàniques.
alumnes són els volcans i els terratrémols, fenòmens d’origen
11 Interpreta la imatge. Les diferents capes corresponen
intern en què s’allibera molta energia.
a diferents episodis eruptius. L’alternança entre emissions
• Les capes que formen la Terra són l’escorça, el mantell i el
de lava i emissions de piroclastos produeix alternança
nucli.
en la deposició de materials volcànics; per això mateix
• Els volcans expulsen productes sòlids (bombes volcàniques, les capes.
lapil·li i cendra), líquids (lava) i gasosos (principalment diòxid
12 Interpreta la imatge. El de la dreta; el del puré és
de carboni i vapor d’aigua).
clarament més viscós.
• Els terratrémols són deguts a la vibració produïda per
moviments o trencaments de l’escorça terrestre. En aquests 13 Interpreta la imatge. El cassó del puré bullirà amb més
moviments s’allibera de forma brusca la tensió acumulada suavitat, ja que com que és més viscós flueix de manera més
lentament a les roques. lenta.
1 Interpreta la imatge. L’aigua abocada al tub, en arribar 14 Interpreta la imatge. L’ebullició del puré s’assembla més a
a una certa profunditat, es calfa bruscament perquè la l’activitat explosiva d’un volcà, ja que, a pesar de tindre una
temperatura de l’interior és elevada i ix disparada, impulsada ebullició lenta, com que és més viscós, expulsa amb més
pel vapor d’aigua que s’ha format. facilitat i més lluny restes del puré fora del cassó.
2 Els volcans, la presència de roques molt calentes 15 La pedra tosca es produeix per un refredament ràpid de la
per davall de la superfície i els guèisers. lava. És tan ràpid que el gas que es desprén de la lava, quan
ix a la superfície, no té prou temps per a escapar-se i queda
3 Quan es formà la Terra fa 4 500 milions d’anys, era una
retingut en la mateixa lava solidificada. Això dóna lloc a una
massa de roca incandescent a temperatura elevada.
roca amb nombroses bombolles d’aire atrapat a l’interior, fet
El nostres planeta s’ha anat refredant a poc a poc, però
que li dóna l’aspecte d’una esponja, encara que rígida.
encara conserva bona part d’aquesta energia inicial.
16 La viscositat és la propietat que canvia amb la temperatura.
4 R. L. El cicle geològic és una concatenació de successos
A mesura que augmenta la temperatura, la mantega es fa
geològics que intervenen de forma cíclica i afecten la
menys viscosa i s’unta amb més facilitat.
formació i destrucció del relleu i el cicle de les roques.
En el cicle geològic té lloc l’elevació dels relleus terrestres, 17 Interpreta la imatge. En la fotografia superior, la lava flueix
causada per forces d’origen intern, que porten com a amb facilitat pel vessant del volcà, sense grans explosions.
conseqüència el plegament de les roques i l’activitat En la fotografia inferior, la lava ix de manera violenta,
volcànica. Al mateix temps, els agents geològics externs expulsada per una gran pressió interna.
s’encarregaran de desgastar el relleu, que tendeixen a a) L’activitat estromboliana sembla més perillosa, ja que
assuavir-lo. la lava ix expulsada del cràter amb gran violència, mentre
que en l’activitat hawaiana la lava flueix amb més
5 Els agents geològics tendeixen a desgastar i assuavir el relleu
suavitat.
com a conseqüència de les accions d’erosió, transport i
sedimentació que du a terme. b) En la primera fotografia la lava flueix amb més suavitat.
En el segon cas, com que és més viscosa, la lava és
6 Interpreta la imatge. Les plaques més grans són
expulsada amb més dificultat i ix amb més violència.
l’Eurasiàtica, la Indoaustraliana, la Pacífica, la Nord-
c) L’activitat estromboliana emet més quantitat
americana, la Sud-americana, l’Africana i l’Antàrtica. També
de piroclastos. Són fragments de roques, en estat sòlid
n’hi ha d’altres de menys menudes, entre les quals es pot
o líquid, llançats a l’aire pel volcà. Els que ixen en estat
destacar la de Nazca.
líquid solen solidificar en l’aire i prenen forma oblonga.
7 Les plaques continentals tenen més gruix i menys densitat
18 Si un volcà emetera la lava a 2 100 °C, continuaria sense
que les plaques oceàniques, cosa que dificulta la seua
haver-hi perill per explosions, formació de núvols ardents,
subducció.
col·lapses de la caldera, igual que en l’activitat hawaiana.
8 Interpreta la imatge. En el dibuix de l’esquerra s’observa Però com que la temperatura de la lava és tan elevada, seria
un vora convergent perquè la placa oceànica està subduint més fluida i les colades de lava descendirien més ràpidament
per davall de la continental. En el dibuix del centre s’aprecia i tardarien més temps a solidificar-se, i per això arribarien
un límit divergent entre les plaques, ja que aquestes se més lluny. S’hi generaria més perill.

19 L’activitat vulcaniana és més perillosa per al trànsit aeri, està subduint per davall de la Sud-americana perquè en
perquè se solen expulsar una gran quantitat de cendra i aquest límit apareixen nombrosos volcans sobre la vora de la
gasos que formen una columna eruptiva, la qual pot assolir placa Sud-americana, tal com passa a la placa continental a
els deu quilòmetres, i fins i tot arribar a l’estratosfera. les zones de subducció.
20 Interpreta la imatge. En la imatge s’observen les restes 26 Interpreta la imatge. Les dorsals són un exemple de
d’un volcà que, en col·lapsar, solament ha deixat a la vista vulcanisme a les vores divergents. Un exemple terrestre és
la caldera de col·lapse de forma més o menys circular. Islàndia, situada al mig de la dorsal Atlàntica.
21 La barra de guix acumula energia elàstica fins que es trenca 27 Interpreta la imatge. Les Aleutianes són un conjunt d’illes
bruscament. Per contra, la barra de plastilina es deforma situades al nord de l’oceà Pacífic, entre Rússia i Alaska. La
sense acumular energia. La barra de guix representa més bé seua situació es correspon amb una vora convergent en què
el que passa a l’hipocentre d’un terratrémol. la placa Pacífica s’enfonsa davall de la Nord-americana.
22 28 Les proves que figuren en el mapa són els nombrosos

Serà més segur construir l’edifici en una zona granítica, ja
que les roques rígides transmeten bé les ones superficials, sismes que es generen en aquesta zona. Aquestes proves
que són les que causen els danys. En canvi, la zona arenosa, són importants perquè els fenòmens sísmics tenen lloc a les
com que és poc coherent, absorbeix gran part de l’energia vores de cisallament entre plaques litosfèriques.
que reben i es deforma amb més facilitat al pas de les ones 29 La falla de San Andrés està situada al sud-oest dels Estats
superficials, fet que provoca l’enfonsament dels edificis. Units, a la costa pacífica. És una zona que presenta un risc
23 La diferència és que el tsunami s’origina per un terratrémol sísmic elevat, ja que hi tenen lloc nombrosos terratrémols,
que té lloc a la litosfera oceànica. En aquest cas, els danys tal com es pot veure en el mapa.
s
no són provocats per les ones superficials, sinó per un tren 30 El Japó és una zona d’alt risc sísmic. Aquest risc és lògic, ja
d’ones marines que, quan arriba a la costa, es converteixen que el Japó està situat en un punt de confluència de plaques:
en murs d’aigua que penetren terra endins. Pacífica, Filipina, Nord-americana i Eurasiàtica. La Pacífica
24 Interpreta la imatge. Clarament es pot veure en el mapa subdueix davall de la Filipina i la Nord-americana, i la Filipina,
que aquestes zones de subducció es corresponen amb la al seu torn, subdueix davall de la placa Eurasiàtica.
presència de volcans. Això genera nombroses tensions i, com a conseqüència,
nombrosos sismes i un vulcanisme intens.
25 Interpreta la imatge. Es pot deduir que la placa de Nazca
31 Interpreta la imatge.
Risc volcànic Causes Conseqüències

Emanacions Asfíxia, abrasions a les vies respiratòries
Fotografia A Monòxid de carboni i àcid clorhídric.
tòxiques i a les mucoses.
Núvols de gasos i cendra a temperatura
Fotografia B Núvol ardent elevada, que llisquen a gran velocitat pel Asfíxia i incineració.
pendent del volcà.
Roques foses a gran temperatura que baixen
Fotografia C Colada de lava Arrasen tot el que troben per davant.
des del cràter.
Cobreixen diversos centímetres tota
L’emissió de fluxos piroclàstics, en aquest
Fotografia D Fluxos de cendra la zona en què es depositen i generen
cas de cendra.
així nombrosos problemes.
Fluxos de fang i roques, causats pel
Els fluxos de fang poden sepultar
desbordament d’un llac, la invasió
Fotografia E Lahars habitatges i edificis que troben per allà
d’un llit fluvial per una colada, la fusió
on passen.
d’una glacera, etc.
32 Els que quedaren sepultats per colades de lava experimentaren 34 Perquè els edificis al Japó estan preparats per a resistir
més danys, ja que són irreversibles. En canvi, la cendra es pot terratrémols de magnitud 6,6. En canvi, en una zona pobra
llevar a poc a poc de les teulades, els patis, els carrers… i els de Turquia els habitatges no estan preparats per a resistir
pobles tornen a estar com abans. terratrémols d’aquesta magnitud.
33 Si entra en activitat un «nevado», es pot produir el desgel ràpid 35 Es podria esperar un tsunami. Per a minimitzar els danys a
t de les glaceres i provocar inundacions en pobles i ciutats les persones, el millor és avisar les poblacions costaneres
situats pendent avall. També es poden generar colades de fang abans que el tren d’ones arribe a la costa.
i cendra (lahars) que cobrisquen les poblacions afectades.

SOLUCIONARI
36 RESUM. Les ones superficials es generen a la superfície quan

arriben les anteriors, i són les que causen els danys.
• L’energia interna de la Terra és, en gran part, un residu de
l’època en què es va formar el planeta. Les manifestacions • El moviment de les plaques genera tensions als seus límits,
de l’energia interna són el vulcanisme, la presència de fet que provoca fenòmens sísmics i volcànics.
roques molt calentes, els terratrémols, els moviments – A les vores divergents s’origina vulcanisme.
dels continents i l’alçament de muntanyes. – A les vores convergents es produeixen moviments
• Les forces de l’interior terrestre són les causants de la sísmics i vulcanisme causats per fenòmens de subducció.
construcció del relleu, mentre que els agents externs – A les vores de cisallament es produeix la fricció d’una
desgasten el relleu. El conjunt d’aquests processos placa amb l’altra, cosa que origina fenòmens sísmics.
constitueix el cicle geològic. • Els riscos naturals són situacions en què es veuen
• La litosfera està fracturada en blocs, anomenats plaques amenaçats els interessos i les vides humanes per algun
litosfèriques. Aquestes es mouen per originar tres tipus procés destructiu d’origen natural.
de vores: vora convergent, on les plaques xoquen; vora – Els riscos volcànics poden ser deguts a colades de lava,
divergent, on se separen, i vora de cisallament, en què una lahars, núvols ardents, emanacions tòxiques, col·lapses
placa llisca horitzontalment respecte a l’altra. El moviment gravitatoris i explosions.
de les plaques és degut als corrents del mantell.
– Els riscos sísmics poden ser deguts a esfondraments
• Els volcans són una manifestació de la calor interna de construccions, col·lapse d’infraestructures,
terrestre. Poden llançar a la superfície roques foses, corriments de terres i tsunamis.
fragments de roca sòlida i gasos. La roca fosa a l’interior
37 La fletxa que s’estén sobre la superfície del terreny representa
terrestre s’anomena magma. Quan el magma ix a la
superfície i es desgasa s’anomena lava. Els productes que els agents geològics externs, que amb les seues accions
expulsen els volcans són: sòlids (bombes volcàniques, d’erosió, transport i sedimentació desgasten les cadenes
lapil·li i cendra), líquids (laves) i gasosos (diòxid de carboni, muntanyoses i redueixen el relleu. La fletxa vertical es deu a
vapor d’aigua, etc.). l’energia interna del planeta, que, a causa dels plegaments de
les roques i els fenòmens volcànics, generarà cadenes
• Segons la temperatura del magma, el tipus d’erupció
muntanyoses i elevarà el relleu.
i la seua perillositat, podem distingir els següents tipus
d’activitat volcànica: 38 1. Mantell sublitosfèric. 2. Mantell litosfèric. 3. Escorça.
– Activitat hawaiana. El volcà emet laves a més de 4. Litosfera. 5. Mantell superior.
1 000 °C, molt fluides i sense a penes piroclastos. Genera 39
Litosfera Litosfera
volcans en escut, molt més extensos que alts. Característiques
continental oceànica
– Activitat estromboliana. S’emeten colades de lava
Composició de La principal roca La principal roca
a menys de 1 000 °C, molt viscoses i amb gran quantitat
l’escorça/gruix és el granit. és el basalt.
de piroclastos. Es construeixen edificis volcànics
anomenats estratovolcans, que estan formats per capes Presenta un Presenta un gruix
de piroclastos i lava. gruix de 35 mitjà de 10 km.
a 70 km.
– Activitat vulcaniana. La lava, també molt viscosa, s’emet
a temperatures inferiors a 800 °C. S’expulsa gran Situació Als continents. Als oceans.
quantitat de cendra i gasos, en molts casos amb fortes
Densitat Té menys És més densa
explosions. Es construeix un estratovolcà, al cràter del
i possibilitat densitat i, per i, per tant, les
qual es pot formar un dom.
de subduir tant, poques possibilitats de
– Activitat pliniana. Aquests volcans es caracteritzen per
possibilitats de subduir són més
una forta explosivitat. S’emeten nombrosos gasos i
subduir. grans.
piroclastos que poden formar una columna eruptiva de
més de 20 quilòmetres d’altitud. La seua elevada
explosivitat pot donar lloc a la destrucció de l’edifici
40 CONCEPTES CLAU.
volcànic i formar una caldera de col·lapse. • Magmatisme. És el fenomen mitjançant el qual les
• Els terratrémols són deguts a la vibració produïda per roques de l’interior terrestre es fonen com a conseqüència
moviments o trencaments de l’escorça terrestre, en què de l’elevada temperatura a què estan sotmeses.
s’allibera de forma brusca la tensió acumulada lentament • Subducció. És la introducció cap al mantell de la placa
a les roques. litosfèrica oceànica com a conseqüència del xoc contra
– Hipocentre: lloc on es produeix la fracturació de les una altra placa litosfèrica, continental o bé oceànica.
roques, fet que donarà origen al sisme. • Sismicitat. És el fenomen en què es produeix la vibració
– Epicentre: punt situat a la superfície del terreny, en la del terreny com a conseqüència de moviments o
vertical de l’hipocentre. trencaments de l’escorça terrestre, en què s’allibera
de forma brusca gran quantitat d’energia.
– Les ones sísmiques: s’originen com a conseqüència
del terratrémol. Les ones P i S es generen a l’hipocentre. • Tsunami. És un tren d’ones de gran energia, transmesa
a la massa d’aigua per un sisme al fons oceànic. Quan

arriben a la costa es converteixen en murs d’aigua que 48 La figura representa el motor que és capaç de moure
penetren terra endins. les plaques litosfèriques.
, 41 El nucli està representat per les dues capes internes: la groga
Tipus de Què passa entre Estructura que representaria el nucli intern i la següent, que té un color més
moviment les plaques? es forma ataronjat, seria el nucli extern. El mantell estaria format per
la tercera capa (de l’interior a l’exterior) de color taronja,
De Desplaçament Falles de amb la capa següent més estreta, de color marró.
cisallament horitzontal transformació
L’estructura de color taronja assenyalada amb la lletra B
Separació de les Dorsal oceànica representa el corrent ascendent del mantell. L’estructura
Divergent
plaques i el rift de color gris indicada amb la lletra A representa el corrent
descendent del mantell. Aquests són els corrents del
Cadenes
mantell capaços de desplaçar les plaques litosfèriques.
muntanyoses,
Convergent Xoc entre plaques 49 La gràfica correcta seria la B, ja que a mesura que augmenta la
fosses
oceàniques temperatura, la lava es fa més fluida i, per tant, hi ha menys
explosivitat. En canvi, a mesura que disminueix la temperatura
del magma, aquest es fa més viscós i, doncs, augmenta
42 Els productes que expulsen els volcans són:
l’explosivitat de l’activitat volcànica.
• Sòlids: bombes volcàniques (des d’uns quants centímetres
fins a més d’un metre de diàmetre), lapil·li (de la grandària Maneres de pensar. Anàlisi científica
de grava fina) i cendra (de la mida d’arena grossa). 50 COMPRENSIÓ LECTORA. Aquest procés és molt més perillós
• Líquids: laves, formades per roca fosa que es desgasa que les colades de lava fluida, ja que la velocitat a què
en eixir a l’exterior. descendeix el núvol incandescent és molt més gran que la
• Gasosos: diòxid de carboni, vapor d’aigua… velocitat de descens de la lava. A més, el núvol ardent té un
43 Vegeu la taula inferior. front de diversos quilòmetres, mentre que la lava corre per
llits molt més estrets.
44 R. G. A la vora divergent hi ha vulcanisme com a
conseqüència de la separació de les dues plaques
51 EXPRESSIÓ ESCRITA. Resposta lliure, basant-se en el text
litosfèriques. A la vora convergent hi ha vulcanisme del llibre i la imaginació de l’alumne.
com a conseqüència del xoc i la subducció de la litosfera 52 USA LES TIC I COMUNICACIÓ VISUAL. Són moltes les
oceànica per davall de la continental. imatges de fluxos piroclàstics que es poden trobar en
45 R. G. A: Ones sísmiques. B: Epicentre. C: Hipocentre. Internet. En el llibre de l’alumne, la fotografia B de la
pàgina 226 mostra un flux piroclàstic format per un núvol
46 A. El moviment és de separació entre les dues plaques i dóna incandescent de gasos i cendra a temperatura elevada, que
lloc a una vora o límit divergent en què hi ha vulcanisme. descendeix a gran velocitat pel vessant del volcà. Els
B.
El moviment que es produeix és el de xoc entre les dues alumnes poden fer un dibuix esquemàtic d’un flux piroclàstic
plaques, una d’oceànica que subdueix per davall de la semblant al que figura en el llibre o trobat en la xarxa. En el
continental, fet que origina una vora convergent en què dibuix haurien de situar el volcà, el núvol ardent baixant pel
hi ha vulcanisme i sismicitat. vessant i, al peu del volcà, la ciutat de Pompeia.
C.
El moviment que es produeix entre les dues plaques 53 PREN LA INICIATIVA. El treball que ha d’elaborar l’alumnat
és el de lliscament horitzontal o cisallament, que origina hauria de tractar els aspectes següents:
una falla de transformació amb molta sismicitat.
• Composició dels fluxos piroclàstics.
47 Perquè els oceans actuals començaren a formar-se a partir • Quin tipus de vulcanisme els origina.
de la fragmentació d’un supercontinent anomenat Pangea fa
• Com es produeixen.
200 milions d’anys. Algunes terres continentals actuals es
formaren molt abans; per això es poden trobar roques de • Tipus de fluxos piroclàstics.
fins a 4 000 milions d’anys. • Conseqüències d’aquests fenòmens.
Activitat Temperatura Grau d’explosivitat

Productes que emeten Edifici volcànic resultant
volcànica de la lava i perillositat
Hawaiana Colades de lava molt fluida Superior a 1 000 °C Baix Volcà en escut (més extens que alt)
Estromboliana Lava viscosa i piroclastos Inferior a 1 000 °C Mitjà Estratovolcà format per capes
Alt. El risc principal Estratovolcà al cràter del qual es

Vulcaniana Gran quantitat de cendra i gasos Inferior a 800 °C
són els núvols ardents pot formar un dom
Pliniana Gran quantitat de cendra i gasos Inferior a 800 °C Extrem Caldera de col·lapse

SOLUCIONARI
• Per què són tan destructius? • Com que l’activitat vulcaniana es caracteritza pels núvols
• Breu descripció històrica de les catàstrofes provocades ardents o fluxos piroclàstics, seria molt important evacuar
per fluxos piroclàstics. la població a temps per evitar una gran pèrdua de vides
humanes, com va passar en l’erupció del Vesuvi.
Tot això amb l’aportació de nombroses imatges i vídeos
on es puguen observar què són i el seu poder destructiu.
Saber fer
54 EDUCACIÓ CÍVICA. R. M. Aquests són alguns consells sobre 55 Primerament es registraren les ones P, ja que són les més
com caldria actuar si es viu prop d’un volcà que puga tindre
ràpides.
activitat volcànica vulcaniana.
56 En segon lloc, es registraren les ones S.
• El més convenient seria mantindre’s allunyat de volcans
actius. 57 Aproximadament 7 minuts.
• En cas d’activitat volcànica pròxima, és convenient 58 El sismograma registra les ones superficials, amb molta més
conservar la calma. amplitud que les ones P o les ones S, ja que la vibració del
• Si es viu prop d’un volcà actiu, cal preparar un equip terreny és molt més gran. Això dóna idea de la capacitat
d’emergència que continga ulleres de seguretat, caretes, destructiva de les ones superficials.
llanternes i una ràdio en bon estat que funcione amb piles. 59 L’interval de temps és breu. Són 7 els minuts que es tenen
També és important dur el telèfon mòbil amb el carregador. per a adoptar mesures preventives, des que es reben les
• És convenient elaborar una ruta d’evacuació. primeres ones, les P, fins que arriben les ones destructives,
• Cal prestar atenció als mitjans de comunicació per a les superficials.
conéixer l’evolució de l’activitat volcànica i els consells 60 En el cas B hi haurà més temps de reacció per a establir
que indiquen els especialistes i les autoritats. les mesures preventives, ja que l’hipocentre es troba a més
• Si les autoritats competents han elaborat un pla profunditat i l’epicentre està situat a més distància de la
d’evacuació, caldrà seguir-lo, si arriba el moment. població. Per tant, l’interval de temps que hi haurà des que
• Si s’ha d’abandonar la casa, cal protegir-se amb roba arriben les ones P fins que arriben les ones superficials serà
que cobrisca tot el cos, camises o jerseis de mànega més gran.
llarga i pantalons llargs. 61 a) Si s’observa un retard de 3 minuts, l’epicentre deu estar
• En cas d’apreciar-se fum o gasos, és convenient utilitzar aproximadament a 80 quilòmetres del laboratori sismològic.
una màscara d’emergència o, si no, cobrir-se la cara amb b) Les ones P i S procedeixen de l’hipocentre del terratrémol.
un drap humit. Les ones superficials procedeixen de l’epicentre.
• Si per algun motiu no es pot evacuar, cal tancar portes 62 Si la ciutat es troba a 100 km de l’epicentre, les ones
i finestres, i segellar els punts de ventilació per evitar que superficials tardaran, aproximadament, tres minuts i mig
la cendra o els gasos entren a la casa. Es poden utilitzar (segons la gràfica), després d’haver-se registrat les ones P.
tovalles humides per a bloquejar els badalls i orificis. Si l’avís a la ciutat es produeix 45 segons després de
• Si l’erupció volcànica ha emés gran quantitat de cendra, l’arribada de les ones P, quedaran uns 2 minuts i 45 segons
cal tindre en compte que pot sobrecarregar la teulada per a adoptar mesures d’emergència abans que hi arriben
i, per tant, caldrà retirar-se. les ones superficials.

.

Direcció d’art: José Crespo.
Projecte gràfic: Estudi Pep Carrió.
Fotografia de portada: Leila Méndez.
Cap de projecte: Rosa Marín.
Coordinació d’il·lustració: Carlos Aguilera.
Il·lustració: Alademosca il·lustració, Gustavo Otero, Marcelo Pérez, Digitalartis i Eduardo Leal.
Cap de desenvolupament de projecte: Javier Tejeda.
Desenvolupament gràfic: Raúl de Andrés, Rosa Barriga, Olga de Dios, Jorge Gómez i Julia Ortega.
Direcció tècnica: Jorge Mira.

Subdirecció tècnica: José Luis Verdasco.
Coordinació tècnica: Jesús Muela i Laura Gil de Tejada.
Confecció i muntatge: Marisa Valbuena i Eva Hernández.
Correcció: Clàudia de Val i Josep Lluís Navarro.
Documentació i selecció fotogràfica: Neus Marinas.
Fotografia: ARXIU SANTILLANA
© 2015 by Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

C/ València, 44
46210 Picanya, València
Printed in Spain
Aquesta obra està protegida per les lleis de drets d’autor i la seua propietat intel·
lectual correspon a Voramar/Santillana. Els usuaris legítims de l’obra només es·
ISBN: 978-84-9058-283-1
tan autoritzats a fer-ne fotocòpies per a usar-les com a material d’aula. Queda
CP: 575469 prohibida qualsevol altra utilització tret dels usos permesos, especialment aque·
Depòsit legal: M-36037-2015 lla que tinga finalitats comercials.

Dia A Dia Biologia 1eso Voramar

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Dia A Dia Biologia 1eso Voramar

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

B I B L I OT E C A D E L P R O F E S S O R AT

Dia a dia a l’aula

Dia a dia a l’aula per a 1r ESO és una obra col·lectiva concebuda,

En la seua elaboració ha participat l’equip següent:

Jesús María Bárcena Rodríguez

DIRECCIÓ DEL PROJECTE

ES0000000007461 575469-Unidad 01-Unidad 01_41265.indd 1 25/11/2015 15:32:46

Per què SABER FER? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5

Recursos didàctics i Atenció a la diversitat

L’univers i el nostre planeta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12

ES0000000007461 575469-Unidad 01-Unidad 01_41265.indd 3 25/11/2015 15:32:47

ES0000000007461 575469-Unidad 01-Unidad 01_41265.indd 4 25/11/2015 15:32:47

L’IMPULS QUE NECESSITA

ES0000000007461 575469-Unidad 01-Unidad 01_41265.indd 5 25/11/2015 15:32:49

UNA METODOLOGIA CENTRADA EN L’ALUMNE, PERQUÈ AQUEST ASSOLISCA

ES0000000007461 575469-Unidad 01-Unidad 01_41265.indd 6 25/11/2015 15:32:50

UN POTENT SISTEMA D’AVALUACIÓ COM A GARANTIA D’ÈXIT

L’ATENCIÓ ESPECIAL A LES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ

ES0000000007461 575469-Unidad 01-Unidad 01_41265.indd 7 25/11/2015 15:32:54

Llibres amb una seqüència didàctica centrada en el mateix alumne, en l’adquisició de

ES0000000007461 575469-Unidad 01-Unidad 01_41265.indd 8 25/11/2015 15:32:55

- • Tutoria, 22 sessions per curs per a donar-vos suport en aquesta tasca.

Competències per al segle XXI. Projectes i tasques per a desenvolupar-les

n UNA OFERTA DIGITAL POTENT

ES0000000007461 575469-Unidad 01-Unidad 01_41265.indd 9 25/11/2015 15:32:56

Les funcions vitals

Els regnes dels fongs,

ES0000000007461 575469-Unidad 01-Unidad 01_41265.indd 10 25/11/2015 15:32:57

ES0000000007461 575469-Unidad 01-Unidad 01_41265.indd 11 25/11/2015 15:32:59

ES0000000007461 575469-Unidad 01-Unidad 01_41265.indd 12 25/11/2015 15:33:00

Recursos per a l’avaluació

Avaluació per competències

ES0000000007461 575469-Unidad 01-Unidad 01_41265.indd 13 25/11/2015 15:33:00

ES0000000007461 575469-Unidad 01-Unidad 01_41265.indd 15 25/11/2015 15:33:02

L’UNIVERS I EL NOSTRE PLANETA

SABER FER • Observar i descriure les constel·lacions.

ES0000000007461 575469-Unidad 01-Unidad 01_41265.indd 16 25/11/2015 15:33:02

Galàxies Cúmuls galàctics

Cometes Núvol d’Oort

Rotació Dies i nits

ES0000000007461 575469-Unidad 01-Unidad 01_41265.indd 17 25/11/2015 15:33:03

PÀGINES WEB El origen del sistema solar

Paraules clau: iac, canarias. Atlas de estrellas

ES0000000007461 575469-Unidad 01-Unidad 01_41265.indd 18 25/11/2015 15:33:04

ES0000000007461 575469-Unidad 01-Unidad 01_41265.indd 19 25/11/2015 15:33:05

• Característiques especials: intens camp magnètic, atmosfera

Únic satèl·lit de la Terra. Els seus moviments de rotació i

ES0000000007461 575469-Unidad 01-Unidad 01_41265.indd 20 25/11/2015 15:33:09

1 Copia aquesta taula en el quadern i completa-la. 6 Respon a aquestes preguntes.

Nebuloses 7 Indica quines de les frases següents són vertaderes (V)

10 El joc dels errors. Una de les dues vinyetes està

4 Ordena de major a menor aquests astres.

Terra – Júpiter – Lluna – Saturn – Sol – Mart

5 Explica aquest fet: al llarg del dia el Sol entra per

ES0000000007461 575469-Unidad 01-Unidad 01_41265.indd 21 25/11/2015 15:33:12

ESTRUCTURA DEL SISTEMA SOLAR E

ES0000000007461 575469-Unidad 01-Unidad 01_41265.indd 22 25/11/2015 15:33:19

ES0000000007461 575469-Unidad 01-Unidad 01_41265.indd 23 25/11/2015 15:33:26

LES FASES DE LA LLUNA E

ES0000000007461 575469-Unidad 01-Unidad 01_41265.indd 24 25/11/2015 15:33:29

ELS ECLIPSIS I LES MAREES

ES0000000007461 575469-Unidad 01-Unidad 01_41265.indd 25 25/11/2015 15:33:31

Instruments per a observar els cossos celestes

- • Tutoria, 22 sessions per curs per a donar-vos suport en aquesta tasca.

SABER FER • Observar i descriure les constel·lacions.

• Característiques especials: intens camp magnètic, atmosfera

• Meteorit: fragment rocós o metàl·lic procedent de l’espai que assoleix la superfície