uniTaT REPÀS Un lloc a l’espai

1 Nom:  Data:  Curs: 

1 Anomena les capes de l’atmosfera.

5.
2.

4.

3.

1.

2 a) Observa les fotos i identifica a quina estació de l’any s’han fet.

b) Quan és primavera a l’hemisferi nord, quina estació és a l’hemisferi sud?

Ciències socials 4t EP. Unitat 1 MATERIAL FOTOCOPIABLE 6

uniTaT REPÀS L’oratge i el clima
1 Nom:  Data:  Curs: 

3 Anomena cada aparell meteorològic.

   

4 Completa la descripció sobre les zones climàtiques del nostre planeta.

1. Zona climàtica            2. Zona climàtica        

Les        pugen o bai- Les temperatures són molt 
xen segons l’estació de l’any, tot l’any i les precipitacions
però no hi fa massa fred ni mas-       o en forma de 
sa calor.
Les pluges són       
Espanya és en aquesta zona.

Nosaltres vivim a
la zona temperada
del planeta.
3. Zona climàtica      
Les temperatures són sempre
 i semblants durant
l’any. No obstant això, hi ha
llocs on plou 
i d’altres on no plou gens.

5 Anomena els tipus de clima que hi ha a Espanya.

Ciències socials 4t EP. Unitat 1 MATERIAL FOTOCOPIABLE 7

uniTaT REFORÇ Com es mesura l’oratge?
1 Nom:  Data:  Curs: 

1 Llig les frases següents i corregeix les que siguen falses.

A) Els geògrafs són els qui estudien l’estratosfera i informen sobre l’oratge que farà el
mes següent.


B) El conjunt d’instruments que s’usen per a mesurar la temperatura, la humitat o el

vent en un lloc s’anomena estació meteorològica.

C) El termòmetre gira les aspes i mesura la temperatura del vent.

D) El pluviòmetre mesura la quantitat d’aigua que cau durant les precipitacions.


2 Escriu el nom de cada aparell meteorològic.

.
1. Gira amb el vent
i indica la direcció
des d’on bufa. 1. 

2. 

4. 
Mesura la tem-
2. Gira les aspes per a me- peratura de l’aire.
surar la velocitat del vent. 3. 

4. 

3. Mesura la quan-
titat d’aigua que
cau durant les
precipitacions.

Ciències socials 4t EP. Unitat 1 MATERIAL FOTOCOPIABLE 8

 uniTaT REFORÇ El clima
1 Nom:  Data:  Curs: 

1 Completa les oracions que hi ha a continuació amb els termes dels requadres.

temperatura oratge anys zona càlida precipitacions

A) El clima és l’                     que predomina en un lloc al llarg dels  .

B) El clima està determinat per la                   i per les                  

C) Les illes Canàries es troben més prop de la                  .

2 Uneix cada lloc amb la zona climàtica a la qual pertany.

pols 
ZONA TEMPERADA

selves 
ZONA FREDA
Espanya 
ZONA CÀLIDA

deserts 

3 Amb quina zona climàtica relaciones les imatges següents?

1.                 

2.                 

3.                 

4.                 

Ciències socials 4t EP. Unitat 1 MATERIAL FOTOCOPIABLE 9

uniTaT REFORÇ Els climes d’Espanya
1 Nom:  Data:  Curs: 

1 Completa la llegenda del següent mapa sobre els climes d’Espanya.

1
2

1. 
2. 
3. 
4. 

5 5. 

2 Identifica de quin clima es tracta a partir de les frases següents.

A)  Es dóna al nord de la península Ibèrica. Per la proximitat al mar, les temperatures són
suaus durant tot l’any, amb poca diferència entre les estacions. Les pluges hi són
abundants.

B)  Es dóna solament a les illes Canàries, més pròximes a la zona càlida del planeta. Allí
les temperatures són càlides durant tot l’any i les precipitacions, en general, són es-
casses.

C)  Es dóna a les zones de més altitud. A l’hivern les temperatures són fredes i les preci-
pitacions són en forma de neu. A l’estiu, les temperatures són fredes i les pluges són
freqüents.


Ciències socials 4t EP. Unitat 1 MATERIAL FOTOCOPIABLE 10

uniTaT ampliació Oratge i clima a Espanya
1 Nom:  Data:  Curs: 

L’oratge i el clima fan referència a aspectes semblants. La

diferència entre aquests es troba en el període de temps que
es té en compte. L’oratge es refereix a un dia concret o fins i
tot a un moment del dia. El clima és l’oratge que predomina
en un lloc al llarg de diversos anys.

1 Observa el següent mapa de l’oratge d’un dia qualsevol d’abril a Espanya. A continuació,
contesta les preguntes que s’hi fan.

a. Quin oratge fa al nord-est d’Espanya?


b. Quin oratge fa a les illes Canàries? I al sud de la península Ibèrica?

c. És habitual aquest mapa de l’oratge en primavera? Per què?


d. Saps què significa el símbol que hi ha sobre el mar al nord de Ceuta i de Melilla?


Ciències socials 4t EP. Unitat 1 MATERIAL FOTOCOPIABLE 11

 uniTaT REPÀS L’aigua i les roques
2 Nom:  Data:  Curs: 

1 Anomena les fases del cicle de l’aigua.

 : pas a estat  : estat

líquid als núvols. líquid o sòlid.

 : pas
a estat gasós.

 : l’aigua de  : la major part

rius, glaceres i aqüífers de l’aigua precipitada penetra
corre cap al mar. al sòl i a les roques.

2 Defineix els tres tipus de mars.

Litorals
  
Continentals
  


Tancats
  

3 Assenyala on es troba cada part del fons marí.

1. Fossa 4. Plataforma
abissal continental

2. Dorsal
oceànica
5. Fossa
oceànica
3. Talús
continental

Ciències socials 4t EP. Unitat 2 MATERIAL FOTOCOPIABLE 12

 uniTaT REPÀS L’aigua i les roques
2 Nom:  Data:  Curs: 

4 Corregeix les oracions.

A.  Els terratrèmols s’originen al nucli i porten materials de l’interior a la superfície.

B.  Els volcans són moviments violents de terra que s’originen al mantell terrestre.

C.  Hi ha dos tipus de roques: magmàtiques i sedimentàries.

D.  Els minerals es distingeixen per l’olor i el pes.

5 Escriu el nom de les eres geològiques.

   

6 Uneix cada terme amb la definició corresponent.

relleu d’interior  ● ●  caps, golfs, deltes, penínsules i illes.

relleu de costa  ● ●  dorsals, planes i fosses abissals.
relleu oceànic  ● ●  muntanyes, planes i valls.

Ciències socials 4t EP. Unitat 2 MATERIAL FOTOCOPIABLE 13

 uniTaT REFORÇ La hidrosfera, l’esfera d’aigua
2 Nom:  Data:  Curs: 

1 Assenyala on té lloc cada fase del cicle de l’aigua.

condensació transport precipitació

filtració evaporació




 

2 Llig les frases i corregeix les que siguen falses.

A.  La hidrosfera està composta per les aigües en estat líquid.

B.  L’aigua líquida del planeta pot ser salada o dolça.

C.  El vapor d’aigua de l’atmosfera no forma part de la hidrosfera.

3 Anota el nom de tres mars i de tres oceans del planeta.

MARS OCEANS

 

Ciències socials 4t EP. Unitat 2 MATERIAL FOTOCOPIABLE 14

 uniTaT REFORÇ La geosfera, l’esfera de roques
2 Nom:  Data:  Curs: 

1 Completa les frases.

Els
●  s’originen a la capa de la Els
●  són moviments
geosfera anomenada violents de terra que s’originen a la
i porten materials de l’interior a la capa de la geosfera que anomenem
. .

2 Escriu el nom de les parts que formen la geosfera.

Ciències socials 4t EP. Unitat 2 MATERIAL FOTOCOPIABLE 15

 uniTaT
unitat REFORÇ El relleu terrestre
2 Nom:  Data:  Curs: 

1 Diferencia els tres tipus de relleu:

D’interior
  
De costa
  
Oceànic
  

2 Defineix els termes següents.

Plegament   Falla  

 

3 Assenyala en el dibuix aquests elements del relleu d’interior.

altiplà muntanyes i serralades depressions i valls planes

Ciències socials 4t EP. Unitat 2 MATERIAL FOTOCOPIABLE 16

 uniTaT AMPLIACIÓ De costa a costa
2 Nom:  Data:  Curs: 

El relleu de costa del planeta és molt variat. L’acció de les ones i les marees sobre les
costes altes o baixes dóna lloc a diferents formes de relleu, com les dunes, les fletxes li-
torals, les restingues, les coves, els arcs o els farallons.

1 Llig la informació i assenyala l’element del relleu de costa que hi ha representat. Des-
prés, busca exemples d’aquestes formes de relleu en Espanya.

Dunes Fletxes i restingues Coves, arcs

Monticles xicotets que
es formen quan el vent,
que bufa des del mar
cap a terra endins,
arrossega petites partí-
cules d’arena d’una
platja i es troba amb
un obstacle, per exem-
ple, un arbre.
En paral·lel a la línia de
costa es depositen are-
nes i graves, que formen
una barrera anomenada
restinga o cordó litoral;
si es depositen en per-
pendicular a la costa,
s’anomenen fletxes lito-
rals.
i farallons
L’aigua excava una cova
a la part baixa del pe-
nya-segat. L’erosió con-
tinuada converteix la
cova en un arc, que al
final en perd la part su-
perior. El que queda es
coneix com a farallons.

FORMA DE RELLEU COSTANER:  FORMA DE RELLEU COSTANER: 

FORMA DE RELLEU COSTANER: 

Ciències socials 4t EP. Unitat 2 MATERIAL FOTOCOPIABLE 17

 unitat REPÀS Relleu, rius i paisatges d’Espanya
3 Nom:  Data:  Curs: 

1 Escriu el nom de les principals unitats del relleu espanyol.

 














2 Anota les unitats que integren aquests sectors del nostre relleu.

Meseta

Muntanyes que envolten la Meseta

Serralades exteriors a la Meseta

Depressions

Ciències socials 4t EP. Unitat 3 MATERIAL FOTOCOPIABLE 18

 unitat REPÀs Relleu, rius i paisatges d’Espanya
3 Nom:  Data:  Curs: 

3 Completa la taula següent amb els rius més importants de cada vessant.

MediterrANI Atlàntic cantàbric

4 Relaciona cada imatge amb el tipus de paisatge al qual pertany. Després, respon a les
preguntes.

   

a) On trobem un paisatge mediterrani?



b) Quines espècies vegetals predominen al paisatge atlàntic?


c) Quins factors intervenen en les característiques del paisatge de muntanya?


d) Quin clima es dóna al paisatge canari?


Ciències socials 4t EP. Unitat 3 MATERIAL FOTOCOPIABLE 19

unitat REFORÇ El relleu d’Espanya
3 Nom:  Data:  Curs: 

1 Completa el nom de les principals unitats del relleu espanyol.

S
 C
M G
P

S C S n

D E

M T

S s
I B
S M
S I
I C
S B

2 Llig les oracions següents, indica les que són verdaderes i corregeix les falses.
●● Les illes Balears estan situades al mar Cantàbric i el seu relleu forma part de la serralada
Ibèrica.


●● Les muntanyes del Sistema Central divideixen la Meseta en dues parts: la Submeseta
Nord i la Submeseta Sud.


●● Els principals sistemes muntanyencs que envolten la Meseta són els Pirineus i les mun-
tanyes de Toledo.


Ciències socials 4t EP. Unitat 3 MATERIAL FOTOCOPIABLE 20

 unitat REFORÇ Els rius d’Espanya
3 Nom:  Data:  Curs: 

1 Relaciona cada riu amb el vessant al qual pertany.

Guadalquivir
Vessant mediterrani
Ebre

Vessant atlàntic
Nerbion
Vessant cantàbric
Segura

2 Escriu on corresponga el nom de cada riu.

Ebre Tajo Miño Guadiana Ter Nalón

Ciències socials 4t EP. Unitat 3 MATERIAL FOTOCOPIABLE 21

 unitat REFORÇ La conservació del medi ambient
3 Nom:  Data:  Curs: 

1 Emplena els cartells amb la informació que falta.



Renovables: No renovables:

 


 




2 Relaciona cada text amb la fotografia que corresponga.

Les fàbriques i les grans El fem de les cases i de les

ciutats necessiten eliminar  fàbriques comporta
els residus que generen. l’acumulació de residus.

A B

C D

Aconseguir terrenys per a Els fums dels vehicles i de les

construir i cultivar provoca  calefaccions contaminen
la tala de boscos. l’atmosfera.

Ciències socials 4t EP. Unitat 3 MATERIAL FOTOCOPIABLE 22

unitat AMPLIACIÓ  Un riu, dos països
3 Nom:  Data:  Curs: 

A la península Ibèrica hi ha quatre rius que naixen a Espanya i moren a Portugal:

de nord a sud, el Miño, el Duero, el Tajo i el Guadiana. En tots els casos, fan de
frontera natural entre els dos països durant diversos quilòmetres.

1 Respon a les preguntes després de llegir la informació sobre cada un d’aquests rius.

1. Miño
Situat al nord-oest de la península
Ibèrica, discorre per territori espanyol
durant bona part del seu recorregut,
encara que al tram final forma la
frontera entre Espanya i Portugal
abans de desembocar. Té una longi-
tud de 310 quilòmetres.

2. Duero
És el riu més important del nord-oest
de la península Ibèrica. Té 897 km de
longitud, amb 572 km de recorregut
en territori espanyol, 213 km navega-
bles per terres portugueses i 112 km
de caràcter internacional.

3. Tajo
Té 1.007 quilòmetres i és el riu de
més longitud de la península Ibèrica.
Discorre d’est a oest per la Submese-
ta Sud. En els primers 816 km traves-
sa Espanya; després, fa frontera al
llarg de 47 km entre Espanya i Portu-
gal; i, finalment, en aquest últim país
recorre 145 quilòmetres.
4. Guadiana
Té 744 km de longitud , cosa que el converteix
en el quart riu més llarg de la península
Ibèrica. Recorre la Submeseta Sud en direcció
est-oest, encara que a Badajoz pren rumb
sud, que manté fins a la desembocadura. Al
curs baix, forma frontera entre Espanya i
Portugal al llarg de 100 quilòmetres.

a) A quin oceà desemboquen els quatre rius estudiats? 

b) Investiga quines comunitats autònomes recorren el Tajo i el Guadiana.



c) Quin riu forma la frontera natural més gran entre Espanya i Portugal? 

Ciències socials 4t EP. Unitat 3 MATERIAL FOTOCOPIABLE 23

 uniTaT REPÀS Espanya i els seus habitants
4 Nom:  Data:  Curs: 

1 Completa i relaciona cada text amb la il·lustració corresponent.

En les      es reuneixen els      

i els      dels partits polítics,
elegits pels ciutadans per a proposar
i aprovar les      .

Els      i altres persones expertes

treballen en els      de justícia. Ells
vigilen i fan que es complisquen i respecten
les      .

Les Corts trien un      

,
que està format pel president
i els      perquè
facen funcionar les      .

2 Defineix els termes següents.

MUNICIPI

PROVÍNCIA

COMUNITAT AUTÒNOMA

Ciències socials 4t EP. Unitat 4 MATERIAL FOTOCOPIABLE 24

 uniTaT REPÀS Espanya i els seus habitants
4 Nom:  Data:  Curs: 

3 Escriu el text que correspon a cada via o mitjà de transport.




4 Cada gràfic indica quin percentatge de la població treballa en cada sector econòmic. As-
senyala a quin sector correspon cada una.
Población española en el sector secundario Población española en el sector terciario Población española en el sector primario

30 % 65 %
5%

  

5 Indica si les oracions següents són verdaderes (V) o falses (F).

A. Les empreses usen la publicitat per a mostrar-nos els seus productes.

B. Per a estalviar energia, podem anar a l’escola amb cotxe.

C. Un consum excessiu permet augmentar els recursos del planeta.

D. El menjar, el calçat i la roba són productes de primera necessitat.

Ciències socials 4t EP. Unitat 4 MATERIAL FOTOCOPIABLE 25

unitat REFORÇ Espanya és una democràcia
4 Nom:  Data:  Curs: 

1 Completa les frases.

A. En la democràcia, els majors de         anys elegeixen el partit polític que volen que
els represente.
B. Els espanyols tenim d             , com el dret al treball, a l’educació, a la salut i la
igualtat.
C. També tenim d             , com el respecte a les lleis, el pagament dels impostos i
la protecció del medi ambient.
D. Les Corts elegeixen un G              que posa en pràctica les lleis.

2 Relaciona cada text amb la il·lustració corresponent.

En les Corts es reuneixen els

diputats i senadors dels partits
polítics, elegits pels ciutadans
per a proposar i aprovar les lleis.

Els jutges i altres persones

expertes treballen en els tribu-
nals de justícia. Ells vigilen i fan
que es complisquen i respecten
les lleis.

Les Corts trien un Govern que

està format pel president del
Govern i els ministres perquè
facen funcionar les lleis.

Ciències socials 4t EP. Unitat 4 MATERIAL FOTOCOPIABLE 26

 unitat REFORÇ Com s’organitza el territori?
4 Nom:  Data:  Curs: 

1 Uneix cada terme amb el mapa corresponent.

Mapa d’Espanya Mapa provincial Mapa de comunitat autònoma

2 Observa les il·lustracions i respon a les preguntes.

A. Què està fent la persona que hi ha en el dibuix?


B. A qui podem triar en les eleccions municipals?


C. 
Com s’anomenen les assemblees on es reuneixen
l’alcalde i els regidors d’un municipi?


D. A què es dediquen els treballadors de la il·lustració?


E. Quins altres serveis municipals hi ha?


Ciències socials 4t EP. Unitat 4 MATERIAL FOTOCOPIABLE 27

 unitat REFORÇ Les activitats econòmiques a Espanya
4 Nom:  Data:  Curs: 

1 Completa les frases.

El sector       transforma les
El sector      obté les         en uns altres       
        de la      

El sector      agrupa els

     que ofereixen       

2 Llig les afirmacions i assenyala si són verdaderes o falses. Corregeix les que són falses.
A.  El treball és l’activitat de les persones que produeix béns i serveis.

B.  Són població activa les persones que no tenen edat de treballar, com els xiquets i els
jubilats.

C.  A Espanya només hi ha cultius de secà per les altes temperatures.

D.  L’edificació de carreteres, ferrocarrils i habitatges depén de la indústria de l’automòbil.


Ciències socials 4t EP. Unitat 4 MATERIAL FOTOCOPIABLE 28

unitat ampliació  Turisme per a tots els gustos
4 Nom:  Data:  Curs: 

El turisme és una de les activitats econòmiques més importants a tot el món. Enca-
ra que les activitats turístiques formen part del sector de serveis, hi participen tam-
bé els sectors primari i secundari.
Espanya és una de les principals destinacions turístiques del món, gràcies a la diver-
sitat de climes i de paisatges, a l’oferta cultural i als bons serveis que ofereix.

1 Llig la informació sobre cada tipus de turisme i respon a les preguntes.

Turisme de sol i platja Turisme de negocis

És el que té com a destinació les
platges del litoral espanyol. És el
que atrau milions de visitants
cada any.
És el que fan les persones que, per
motius laborals, es troben lluny del
lloc on viuen. Després d’assistir a
una reunió, a una conferència o a un
congrés, s’allotgen en un hotel
i visiten algun lloc de la ciutat on es
troben.

Turisme rural
Es du a terme en localitats xicotetes o
fora del centre urbà. El turista es pot
allotjar en cases antigues, moltes
Turisme cultural vegades reformades, i que són propie-
La finalitat d’aquest tipus tat d’una persona o d’una família,
de turisme és conéixer la és a dir, són petites empreses.
riquesa artística i històrica
d’una localitat, d’una
comarca o d’una regió.
Els turistes culturals
visiten esglésies, museus,
monuments, etc.

a) Quins tipus de turisme estan més en contacte amb la naturalesa? Quins són més urbans?

b) Com creus que influeixen el sector primari i el secundari en el turisme?

Ciències socials 4t EP. Unitat 4 MATERIAL FOTOCOPIABLE 29

 uniTAT REPÀS La prehistòria
5 Nom:  Data:  Curs: 

1 Escriu el nom de cada etapa històrica.










2 Explica quin nombre d’anys representa cada unitat de mesura.

MIL·LENNI SEGLE
 
DÈCADA LUSTRE
 

3 Relaciona cada il·lustració amb l’etapa prehistòrica a la qual pertany.

  

Ciències socials 4t EP. Unitat 5 MATERIAL FOTOCOPIABLE 30

 uniTAT REPÀS La prehistòria
5 Nom:  Data:  Curs: 

4 Completa les frases amb les paraules que falten.

● Els primers homínids eren             , és a dir, anaven d’un lloc a un altre per a trobar
bandades d’              per a caçar,         per a recol·lectar o         on pescar.

● Per a guardar i cuinar aliments es van modelar recipients de            . Per a fabricar-los
es van usar la              i el              .

● A la fi de la prehistòria es va desenvolupar la              , és a dir, les persones van apren-

dre a fondre metalls en        , modelar-los i polir-los. Començava l’edat dels        .

5 Assenyala si les frases següents són verdaderes (V) o falses (F).

a) El gran avanç del paleolític va ser el domini del foc.

b) En el neolític es va començar a fondre metalls per a fabricar armes.

c) El neolític es va desenvolupar des del 8.000 aC.

d) Durant l’edat dels metalls es va desenvolupar el comerç amb monedes.

6 Uneix amb fletxes cada imatge amb la paraula que la designa.

    

Ciències socials 4t EP. Unitat 5 MATERIAL FOTOCOPIABLE 31

 unitat REFORÇ El paleolític
5 Nom:  Data:  Curs: 

1 Observa amb atenció la il·lustració i completa les cartel·les.

Per a tallar e    colpejaven dues Per a p     estampaven les mans, usaven
p    . Amb les eines esquinçaven p    o bufaven amb una canya buida.
la c    i la p     dels animals.

De la c    obtenien
S’instal·laven prop dels r   carn, pells i colorants Per a v   ... i calçar-se
per a b    i p    . per a les p     . adobaven les p    .

2 Dels termes següents ratlla els que no corresponen al paleolític.

tribus recol·lecció barata cultius

metalls foc nòmades

3 Marca amb una X quines de les característiques següents són pròpies del paleolític.

Desenvolupament d’habilitats socials, com el llenguatge i la caça en grup.

Fabricació d’utensilis en pedra polida.

Creació de ciutats emmurallades i de grups de guerrers per a defensar-les.

Invenció de l’aladre per a conrear la terra.

Domini del foc per a calfar-se i cuinar els aliments que caçaven.

Ciències socials 4t EP. Unitat 5 MATERIAL FOTOCOPIABLE 32

 unitat REFORÇ La revolució del neolític
5 Nom:  Data:  Curs: 

1 Observa amb atenció la il·lustració i completa les cartel·les.

Les c     dels Els terrissers modelaven els r       de c    

p     es construïen en torns i les decoraven. Es coïen en f   ,
amb f   , pedra, palla igual que el pa i uns altres a    .
i b      .

Les b     van permetre Amb el t   Al m  

el transport de m     es teixien robes. se separava el

g   de la palla.

2 Situa aquests objectes en l’apartat correcte.

dolmen forn roda menhir molí

cabanya aladre torn teler

Agricultura:


Ramaderia:


Artesania:


Construcció:


Ciències socials 4t EP. Unitat 5 MATERIAL FOTOCOPIABLE 33

 unitat REFORÇ L’edat dels metalls
5 Nom:  Data:  Curs: 

1 Relaciona els elements i pobladors d’una ciutat de l’edat dels metalls.

1. muralla 2. habitatge 3. guerrer 4. agricultor

5. ramader 6. barata 7. taller 8. ferrer

2 Assenyala si les frases sobre l’edat dels metalls són verdaderes. Corregeix les falses.
A. Va ser l’edat en què van aparéixer l’agricultura i la ramaderia.

B. Els artesans es van especialitzar en els seus oficis.

C. Van aparéixer transports com el vaixell a vapor i el tractor.

D. Es van protegir les ciutats amb muralles i guerrers.

Ciències socials 4t EP. Unitat 5 MATERIAL FOTOCOPIABLE 34

 unitat AMPLIACIÓ L’art en la prehistòria
5 Nom:  Data:  Curs: 

Durant la prehistòria, l’ésser humà va desenvolupar una important activitat artística.

En l’actualitat es conserven nombroses restes d’art prehistòric en diferents llocs del
món que corresponen a les tres etapes de la prehistòria: paleolític, neolític i edat dels
metalls.

1 Llig les característiques dels tipus d’art prehistòric existents a Europa. Després, relacio-
na cada imatge amb l’etapa corresponent.

Període:         
En les primeres pintures es
representen animals i mans, com
a les coves del Cantàbric. Més
tard hi va aparéixer la figura
humana. Hi ha restes d’art
moble, és a dir, destrals, estatue-
tes, etc. que s’emportaven quan
es mudaven d’un lloc a un altre.

Destrals de metall. Aragó, Espanya. Període:          

Alineacions de menhirs. Bretanya,
Es conserven restes d’objectes França.
Etapa: modelats en fang pels terrissers,
que després els coïen en forns. Hi
 ha objectes usats per a cerimò- Etapa:
nies, com a adorn o com a reci-
pients. Hi van aparéixer les 
primeres construccions fetes
amb pedres grans. Apareixien
aïllades o en grups i tenien
finalitats funeràries.

Període:          
Sorgeixen objectes destinats a
l’ús militar, a la llar i a l’adorn
corporal o per a cerimònies
religioses. Alguns enterraments
Recipients ceràmics. Cova de l’Or a Pintura rupestre de mans. Cova de la
Alacant, Espanya. són ja grans construccions Fuente del Salín. Cantàbria, Espanya.
megalítiques complexes on s’han
trobat objectes de luxe.
Període: Etapa:

 

Ciències socials 4t EP. Unitat 5 MATERIAL FOTOCOPIABLE 35

 uniTAT REPÀS L’edat antiga
6 Nom:  Data:  Curs: 

1 Completa les frases amb les paraules que falten.

a) Anomenem                        als pobles que van utilitzar per primera vegada
l’           al començament de l’edat antiga.
b) Aquests pobles van ser                  ,           , la            i l’            
c) Més tard van sorgir a la vora del             pobles nous, com            i
          , molt importants per a la nostra cultura.
d) Tots ells eren             , és a dir, adoraven diversos déus.

2 Indica si aquestes característiques fan referència als grecs o als fenicis.

a) Vivien en ciutats independents o polis:           
b) Des de l’any 700 aC, van crear colònies pel Mediterrani:           
c) Van arribar a la península Ibèrica, la qual van anomenar Hispània:           

3 Escriu el nom dels pobles que van trobar els fenicis, els cartaginesos i els grecs a la pe-
nínsula Ibèrica.


Pobles del nord
Pobles ibers
Pobles celtibers

4 Relaciona cada tipus de poblat amb el grup al qual pertany.

Castres amb cases circulars. Celtibers i ibers

Poblats fortificats elevats. Pobles del nord

Ciències socials 4t EP. Unitat 6 MATERIAL FOTOCOPIABLE 36

 uniTAT REPÀS L’edat antiga
6 Nom:  Data:  Curs: 

5 Situa en l’eix cronològic les principals etapes de la història de Roma.

Imperi Monarquia República

  

segle viii aC 509 aC 27 aC

6 Escriu el nom dels monuments i per a què van ser construïts.

Nom:  Nom:  Nom: 

Finalitat: Finalitat: Finalitat:
  

7 Uneix cada tipus de canvi que va provocar la fi de Roma amb la paraula que hi té relació.

canvis econòmics canvis polítics canvis socials canvis culturals

pobles germànics fugida de les ciutats religió cristiana impostos

8 Assenyala si les frases següents són verdaderes (V) o falses (F).

a) Els egipcis van construir les piràmides prop del Tajo.

b) Els grecs vivien en ciutats independents o polis.

c) Els romans van dividir els territoris conquistats en comunitats autònomes.

Ciències socials 4t EP. Unitat 6 MATERIAL FOTOCOPIABLE 37

unitat REFORÇ El naixement de les civilitzacions
6 Nom:  Data:  Curs: 

1 Observa i completa les frases.

1. Prop de el N   , els 2. Els s         dels 3. El f    es tractava

egipcis van construir les grans t       com a rei i déu .
grans p         egipcis eren poderosos.

4. Artesans i comerciants 5. Els e        eren

vivien en cases de f    importants, ja que només
ells sabien e      

2 En la següent relació de llocs s’han colat algunes regions que no formen part de les civi-
litzacions històriques. Anota-les.

Índia Japó Rússia Roma

Grècia Xina Mesopotàmia Estats Units

Ciències socials 4t EP. Unitat 6 MATERIAL FOTOCOPIABLE 38

 unitat REFORÇ L’edat antiga a la península Ibèrica
6 Nom:  Data:  Curs: 

1 Indica si les afirmacions són verdaderes o falses i corregeix les falses.

a) Els fenicis i els grecs van portar l’escriptura i la moneda a la península Ibèrica.

b) Els fenicis eren mercaders originaris d’Amèrica del Nord.

c) Gràcies a les colònies fenícies, els habitants d’Hispània van conéixer la idea de demo-
cràcia.

d) De la colònia fenícia de Cartago, a Àfrica, van sorgir més tard els cartaginesos o púnics.


2 Fixa’t en el dibuix i relaciona cada nombre amb la cartel·la que li corresponga.

5
2
8

1
6 9
4

camps de cereals, comerç amb

muralla escultor
oliveres i fruiters monedes

soldat ramader torre terrissera esclau

Ciències socials 4t EP. Unitat 6 MATERIAL FOTOCOPIABLE 39

 unitat REFORÇ La civilització romana
6 Nom:  Data:  Curs: 

1 Relaciona cada grup social amb la característica que s’assenyala.

Tenien drets, eren amos de terres dones

i negocis i pagaven pocs impostos.

No tenien drets i eren tractats com a pro-

esclaus
pietats que es compraven i es venien.

Tenien drets limitats, i depenien del pare o

de l’espós. No obstant això, eren respectades. hòmens lliures

2 Escriu el nom dels edificis que apareixen en aquesta ciutat romana.

1. L’        2. Les      3. El      4. Als        es

portava aigua a eren els banys era la plaça veneraven els déus
les ciutats. públics. principal. de la mitologia romana.

5. La       
protegia la ciutat.

6. Al        es
representaven
tragèdies i comèdies.

7. Al        8. A l’          9. Els           

se celebraven es presenciaven lluites recordaven les victòries
carreres de cavalls. de gladiadors i feres. de l’emperador.

Ciències socials 4t EP. Unitat 6 MATERIAL FOTOCOPIABLE 40

 unitat AMPLIACIÓ L’art en l’edat antiga
6 Nom:  Data:  Curs: 

Les diferents civilitzacions que es van succeir al llarg de l’edat antiga van desenvolupar
uns estils artístics molt diferents entre si, encara que amb algunes característiques co-
munes, sobretot entre l’art mesopotàmic i l’egipci i, d’altra banda, entre l’art grec i el
romà. Tots van destacar tant en arquitectura com en escultura.

1 Llig les característiques d’estils artístics de l’edat antiga. Després, relaciona cada imatge
amb l’etapa corresponent i investiga per a què s’utilitzava cada edifici.

Art mesopotàmic
Es va desenvolupar prop del Tigris i
de l’Eufrates cap al 3.000 aC. S’hi
va emprar fang per a fer edificis de
tova, com els ziggurats. De l’argila
obtenien terracota per a fer escul-
tures i tauletes per a escriure.

Coliseu de Roma. Partenó de l’acròpolis d’Atenes.

Etapa: Art egipci Etapa:

Desenvolupat prop del Nil entre
 l’any 3.000 i el segle i aC. Desta- 
quen els grans edificis funeraris o
Finalitat: religiosos, com ara piràmides o Finalitat:
palaus. Les escultures representen
 faraons, déus o escribes. 

Art grec
Va sorgir en el segle ix aC i es va
perllongar fins al segle ii aC. En
l’art grec destaquen les escultures
i els edificis, com els temples
de l’acròpolis d’Atenes. També,
la ceràmica.

Temple del faraó Ramsés II. Ziggurat d’Ur.

Art romà
Etapa: Es va estendre entre el segle iii aC i Etapa:
el segle v dC, influït per l’art grec.
 Era un art adaptat a la vida urbana: 
l’oci, la religió, els viatges... A més
Finalitat: de l’arquitectura i l’escultura, hi va Localització:
destacar la pintura.
 

Ciències Socials 4t EP. Unitat 6 MATERIAL FOTOCOPIABLE 41