Unitat 9.

Activitats

1. pag 183
Empreses productores à Apple, Balenciaga, etc.
Existències à matèries primeres, productes semiacabats, productes en curs,
productes acabats, altres aprovisionaments, materials recuperables, residus i
subproductes.
Empreses comercials à Mercadona, Sabateria local, etc.
Existències à Comercials i altres aprovisionaments.
2. pag 183
Sí, ja que una empresa encara que sigui de serveis també té altres aprovisaments.
3. pag 183
Un residu no crea benefici per a l’empresa però si la ven a una altra si i un
subproducte crea benefici per a l’empresa.
4. pag 183
a) Producte semiacabat o matèria primera
b) Producte acabat
c) Matèria primera
d) Matèria primera
e) Comercials
f) Residu
g) Matèria primera
h) Altre aprovisionament
5. pag 185
Una ruptura d’estocs és una situació catastròfica per a les empreses, aquestes es
queden sense existències (matèries primes normalment), per tant, no poden produir ni
lliurar les comandes als seus clients. Per exemple, a causa del temporal del passat
hivern, tant a Madrid com a la resta d’Espanya, hi ha hagut ruptures d’estocs ja que no
es podia circular, en altres paraules, les comandes no es podien entregar.
8. pag 185
Dos exemples de productes obsolets són els discs (CDs) i les bombetes
d’incandescència.
Exercicis document recomanacions:
1. Explica què és la funció d'aprovisionament.
La funció d’aprovisionament és aquella que ens permet saber quan hem de fer una
comanda per tal de tenir prou matèries primeres i continuar amb la producció.
2. Posa tres exemples de cicle d'aprovisionament d'empreses comercials o productores.
Comercial, Mercadona: Compra comercials à venda d’aquests.
Productora, Hacendado: Compra matèries primeres à aquestes es sotmeten a un
procés de transformació (productes acabats) à els productes acabats es venen a una
altra empresa (Mercadona).
Productora, Endesa: Produeix electricitat à distribueix aquesta a les ciutats.
3. Comenta les diferències entre les matèries primeres i les mercaderies.
Les mercaderies són productes adquirits per l’empresa que no participaran en el
procés productiu, es a dir, pertany a una empresa comercial. En canvi una matèria
primera és el que compra una empresa i és part del procés productiu, per tant
pertanyen a una empresa productora.
4. Explica què és una economia d’escala i per què les existències serveixen per aprofitar
les economies d'escala.
Una economia d’escala és vendre un producte o servei a un preu relativament alt quan
la comanda és petita i un preu baix quan la comanda és més alta, per tant les
existències tenen molt a veure ja que en el cas de tenir una comanda més alta per tal
d’aprofitar aquesta economia d’escala hi ha prou existències.
5. Una empresa compra una mercaderia per comercialitzar-la, a un preu de 1 750 €. Estima
que la necessitat anual és de 20 000 unitats. El cost de fer una comanda és de 750 € i la
taxa del cost d'emmagatzemament és del 15 %. Calcula'n la comanda òptima, el nombre de
comandes anual i la cadència òptima.
"×$%&×"&&&& "&&&& )+&
𝑄∗ = # &,(%×($%&
= 338 𝑢𝑛 𝑁 = ))*
= 59 𝑐𝑜𝑚𝑎𝑛𝑑𝑒𝑠 𝑇 ∗ = %,
= 6 𝑑𝑖𝑒𝑠

6. La demanda estimada anual d'una matèria primera en una empresa és de 120 000 kg, el
termini d'aprovisionament és de set dies i l'estoc de seguretat és de 3 750 kg. Calcula'n el
punt de comanda.
("&&&&
𝑃𝐶 = 3750 + × 7 = 6083,33 𝐾𝑔
)+&
7. Què és una ruptura d'estocs? Explica-ho amb exemples de situacions reals d'una
empresa i del seu entorn.
Una ruptura d’estocs és quan una empresa es queda sense estoc de seguretat, per
exemple, quan hi ha alguna condició que fa impossible el transport de mercaderies,
com pluges torrencials, inundacions...
8. Determina concretament els elements que poden formar els costos de comandes.
Cost de trucades telefòniques, salaris del personal, cost del temps destinat, part
proporcional de l’equipament utilitzat (ordinadors...), registre de la comanda o gestió,
formularis...
9. Consideres que la importància dels costos de la gestió d'existències és igual per a les
empreses productores, les comercials o les de serveis? Raona-ho amb exemples.
No, ja que una empresa productora si no té estocs no pot produir, en conseqüència no
pot funcionar; una empresa comercial depèn del tipus i de la situació, es a dir hi ha
molts factors que afecten (temps de reacció...) i per a una empresa de serveis no es
gaire important ja que no té productes físics.
Per exemple, per a Inditex (empresa productora) és important que tingui en tot moment
estoc per produir, en canvi una empresa comercial com Mercadona és necessari que
tingui estocs per vendre però no amb el mateix caràcter.
10. Posa dos exemples de béns afectats per l'obsolescència.
Pissarres de guix o iphone 4 (exemple classe).
11. Com creus que la inflació pot afectar la gestió d'aprovisionament?
Inflació (pujada generalitzada i continua de tots els béns). Les existències perden valor
ja que els costos variables augmenten i el preu de venda es manté.
12. Explica què són els costos de manteniment d'inventaris i fes una llista dels diferents
costos que troben en aquesta àrea.
Els costos d’inventaris són les despeses que causa tenir un magatzem d’existències,
aquests costos són variats, despeses administratives, operatives, econòmiques,
financeres i l’espai físic.
13. Respon a les preguntes següents referides als inventaris:
a) Amb quina finalitat l'empresa manté inventaris de matèries primeres i productes
acabats?
L’empresa manté inventaris de matèries primeres i productes acabats per tal de poder
afrontar imprevistos com comandes inesperades o d’altres successos que impedeixin
el transport de mercaderies i per evitar una ruptura d’estocs.
b) Quin tipus de costos es produeixen en un inventari?
Cost de gestió, cost de manteniment d’inventari, etc.
c) Quan convé mantenir inventaris elevats de matèries primeres encara que això
impliqui un increment de costos?
Hi ha molts factors que influeixen en aquesta decisió, per exemple, quan el transport
és més costós que el manteniment d’inventari.
14. Quins efectes pot provocar sobre la producció de l'empresa una vaga de
transportistes?
Pot provocar moltes despeses, per exemple una ruptura d’estocs, ja que els
proveïdors no poden adquirir matèries primeres ni lliurar les comandes als clients, a
més a més, pot afrontar costos d’inactivitat a causa de la falta de matèries.
15. Què representa la quantitat que s'obté en aplicar el model de comanda òptima o model
de Wilson?
És la quantitat que forma la comanda de la empresa i que minimitza els costos totals
de la gestió d’inventaris.
16. Explica la relació que hi ha entre la comanda òptima i la cadència òptima.
La cadència òptima és el temps entre comandes que correspon a la comanda òptima.
17. Si dues empreses mantenen el mateix estoc de seguretat i una té un termini de
proveïment de quinze dies i l'altra de sis dies, quina de les dues presenta un punt de
comanda més alt? Per què?
Suposant que les dues empreses tenen el mateix consum diari, el punt de comanda
Ωmés alt correspondrà a l’empres que té un període de proveïment de quinze deis, ja
que el proveïdor triga més a servir la comanda.
18. Calcula el punt de comanda d'un producte que té una demanda mensual estimada de
60 000 unitats, un estoc de seguretat de 15 000 unitats i un termini de proveïment de set
dies. Què passaria si la comanda es retardés cinc dies?
+&&&&
𝑃𝐶 = 15000 + )& × 7 = 29000 𝑢𝑛𝑖𝑡𝑎𝑡𝑠
Si la comanda es retarda cinc dies, l’empresa haurà d’utilitzar l’estoc de seguretat.
Cada dia l’empres consumeix 2000 unitats. En cinc dies es consumirà 10000, però
com que manté un estoc de seguretat de 15000 unitats, no tindrà lloc una ruptura
d’estocs.
19. Una empresa fixa per a un producte del seu magatzem un estoc de seguretat de 10 000
kg. Sap que el termini de lliurament del proveïdor és de quinze dies i estima que la
demanda anual d'aquest producte és de 360 000 unitats. Calcula'n el punt de comanda.
Com canvia si el termini de lliurament es redueix a cinc dies?
)+&&&& )+&&&&
𝑃𝐶 = 10000 + )+&
× 15 = 25000 𝐾𝑔 𝑃𝐶 = 10000 + )+&
× 5 = 15000 𝐾𝑔
20. Una empresa productora de gel de bany compra els envasos i els emmagatzema.
Manté un estoc de seguretat de 800 envasos, consumeix a la setmana 1 500 i el volum de
cada comanda és igual al consum d'un mes. Sabent que des que es realitza la comanda
fins que porten els envasos transcorren 1,5 setmanes (considerem que un mes equival a 4
setmanes i un any a 52 setmanes), calcula el punt de comanda:
𝑃𝐶 = 800 + 1500 × 1,5 = 3050 𝑢𝑛𝑖𝑡𝑎𝑡𝑠
21. Explica i relaciona el sistema JIT de gestió d'inventaris amb la reducció global dels
costos de les existències, i identifica concretament quins són els costos que poden
disminuir.
La relació que hi ha entre el sistema de gestió d’inventaris JIT i la reducció de costos
és que gràcies a aquest mètode, no hi ha costos de magatzem, és a dir, no hi ha cap
lloguer de magatzem, tampoc treballadors de magatzem...