LLIURAMENT 1: El nostre lloc a l'Univers

lloc: Campus IOC

Curs: Ciències per al món contemporani
Llibre: LLIURAMENT 1: El nostre lloc a l'Univers
Imprès per: Enric Moya Crespín (IOC)
Data: dijous, 23 setembre 2021, 22:26
Taula de continguts
1. Univers
1.1. Diferenciació entre ciència i pseudociència en l'explicació del cosmos
1.2. Les distàncies a l'Univers

2. La Terra
2.1. Riscos

3. L'evolució
3.1. Comparacions entre el Lamarckisme i Darwinisme
3.2. L'evolució humana

4. Així doncs, què cal saber?

1. Univers
El model del Big Bang és la teoria àmpliament acceptada sobre l'origen de l'univers que sosté que l'univers començà a existir bruscament,
fa uns
13.700 milions d'anys, en una gegantina explosió i que està en expansió.

Les observacions d'Edwin Hubble demostren aquesta expansió:

quasi totes les galàxies s'estan separant de nosaltres

quan més llunyana és una galàxia, amb més velocitat es separa de nosaltres.

Ho acabareu d'entendre bé consultant aquests recursos:

VÍDEO: Com s'expandeix l'Univers? (00:03:18): Explicació senzilla,amb un globus, de l'expansió de l'Univers
VÍDEO: La nostra història en un minut (00:01:00): imatges i música per resumir en un minut la història de l'Univers i la
Terra

Si en voleu saber més, llegiu aquests apunts:

WEB APUNTS: Un univers en expansió

1.1. Diferenciació entre ciència i pseudociència en l'explicació del cosmos

L'astrologia pretén conèixer la personalitat dels individus i els esdeveniments importants que li passaran a la seva vida. Es basa en la posició dels
planetes i les constel·lacions.

Una constel·lació és un conjunt d'estrelles fixes i sense relació entre elles que formen un dibuix imaginari. Se separen en doncs en grups arbitraris i
en cap cas les estrelles estan relacionades o a distàncies similars. Si les voleu saber reconèixer podeu consultar aquest ENLLAÇ.

L'astronomia és la ciència que estudia l'Univers, el seu origen i evolució, així com la seva composició: les galàxies, estrelles i planetes.

GALÀXIES ESTRELLES PLANETES

Una galàxia és un sistema format per milers de milions d'estrelles i núvols de gas i pols còsmica.

Tenen mides diferents: entre pocs milers i bilions d'estels.

Les galàxies es classifiquen segons la seva forma en el·líptiques, espirals i irregulars.

La nostra galàxia és la Via Làctia.

L'astrologia i l'astronomia van anar de la mà fins que Copèrnic va començar a parlar de l'heliocentrisme i Galileu el va recolzar revolucionant
també les observacions amb telescopi.
Mentre que l'astronomia és una ciència, l'astrologia és una pseudociència:
no ha canviat els seus postulats en els darrers segles malgrat tots els avenços científics
té una visió geocèntrica de l'Univers -amb la terra al mig-
fa prediccions
tenint en compte les constel·lacions (que ens pot fascinar localitzar una nit d'estiu), però que són figures i formes ideades unint
estrelles que no tenen relació.
1.2. Les distàncies a l'Univers
Com que els elements de l'Univers es troben a distàncies molt grans, s'utilitza l'any llum per a mesurar-les i n'heu de saber fer càlculs senzills.
Un any llum és la distància que recorre la llum en un any viatjant a una velocitat de 300.000 kilòmetres cada segon (km/s).
Calculeu quants minuts tarda la llum del sol en arribar a la terra. Feu el càlcul i comproveu la resposta al vídeo:
VÍDEO: Què és un any llum? (fins 00:01:57)
APUNTS: Càlculs amb anys llum
2. La Terra
El Sistema solar està format el Sol i els objectes que giren al seu voltant, un dels planetes que giren és la Terra.

La Terra es va originar fa uns 4.500 milions d'anys i el seu aspecte actual és molt diferent de l'inicial. Vegeu el següent vídeo breu.

VÍDEO: L'origen de la Terra 

Pel que fa a la seva estructura, ens interessa conèixer les característiques de la litosfera i l'astenosfera:

Litosfera   Astenosfera
és la capa més superficial de la Terra és capa que hi ha sota la litosfera
és sòlida i rígida
és fluïda i poc rígida ("pastosa")
d'uns 100-150 km s'hi produeixen corrents provocats per
està fragmentada en una sèrie de l'escalfor del nucli de la Terra
plaques tectòniques aquests corrents desplacen  les
a les vores o límits de les plaques hi plaques de litosfera que estan al
ha volcans i terratrèmols damunt
Font

Fixeu-vos en les plaques tectòniques revisant aquest mapa.

Segons la teoria de la Tectònica de plaques, les plaques de litosfera es desplacen unes respecte a altres i en el seus límits es poden produir moviments
de xoc
o separació o de fregament lateral que donen lloc a volcans i terratrèmols.
Diem doncs que entre les plaques litosfèriques pot haver aquests límits:

Límit constructiu o de separació Límit destructiu (línia de xoc) Límit conservatiu

les plaques es separen (també es les plaques col·lisionen (també es les plaques es desplacen lateralment
poden dir divergents) poden dir convergents) no es crea ni destrueix litosfera

es crea nova litosfera quan solidifica es destrueix litosfera quan es va hi ha terratrèmols

l'astenosfera que surt de l'interior
enfonsant i es fon

hi ha volcans i terratrèmols hi ha volcans i terratrèmol

Busqueu els tres tipus de límits al mapa de plaques tectòniques anterior.

Reviseu els següents recursos per acabar de consolidar els conceptes:

VÍDEO: Tectònica de plaques (00:03:05)

Tectònica de plaques. Contingut interactiu Teniu un vídeo molt aclaridor així com unes qüestions per consolidar el que s'hi explica.
2.1. Riscos
El risc -sísmic o volcànic- és el resultat de la combinació de la perillositat, la vulnerabilitat i l'exposició.

RISC = perillositat x vulnerabilitat x exposició

La perillositat sísmica o volcànica és la probabilitat que hi ha en un lloc determinat que es produeixi un sisme o un volcà. Tal com hem vist abans
amb les plaques tectòniques i el que passa en els seus límits, els sismes i volcans tenen més probabilitat de produir-se en unes zones determinades:

La perillositat sísmica és més elevada en les zones de límit de plaques -de qualsevol tipus-.
La perillositat volcànica és més elevada  allà on hi hagi un límit constructiu o destructiu.
La perillositat sísmica i volcànica és més baixa en zones intraplaca.

La vulnerabilitat és el grau de dany esperat en la societat i és independent de la perillositat del lloc:

una estructura pot ser vulnerable i no estar en risc perquè està situada en una zona sense perillositat.
Seria el cas d'una població amb unes construccions sense normes resistents als sismes [vulnerabilitat alta] situada en una zona intraplaca
[perillositat baixa]

dues zones amb una perillositat semblant pel que fa als sismes, per exemple situades en límits de xoc, poden tenir un risc molt diferent si tenen
construccions preparades [vulnerabilitat baixa] o si no en tenen [vulnerabilitat alta].

la vulnerabilitat disminueix amb construccions sismoresistents i educació de la població davant del risc.

L'exposició és el conjunt de persones, béns, serveis i processos exposats a l'acció d'un perill:
dues zones amb la mateixa perillositat i vulnerabilitat, tindran un risc diferent si en una hi viu molta més gent.

Podeu ampliar aquests conceptes a l'enllaç:

WEB: Institut cartogràfic i geològic de Catalunya
3. L'evolució
Davant l’evidència de la diversitat d’espècies existents, cadascuna adaptada a la multitud de medis que ens ofereix la Terra, s’han elaborat diverses
teories que tracten de donar resposta a la pregunta comuna:
d’on venim?

A continuació en teniu tres explicacions el lamarckisme i el darwinisme i el neodarwinisme:

LAMARCKISME DARWINISME NEODARWINISME

Autor: Jean-Baptiste-Pierre-Antoine de Monet de Lamarck (1744-1829)

Va publicar la seva teoria al 1809, any que va néixer Darwin
El lamarkisme es basa en aquests principis:
Adaptació a l'ambient
diu que els éssers vius intenten adaptar-se a l’ambient que els envolta 

Ús i desús
diu que l'òrgan que no és usat s’atrofia i el que és usat es desenvolupa i aquesta característica passa a les generacions següents.
Herència dels caràcters adquirits
diu que totes les característiques adquirides per un ésser viu al llarg de la seva vida passen a la descendència.

Podeu ampliar l'explicació consultant aquests apunts:

WEB APUNTS: L'evolució

3.1. Comparacions entre el Lamarckisme i Darwinisme
LAMARCKISME
Quin és el La tendència a la complexitat
La selecció natural
motor de
l'evolució?
Per què es fan Les indueix el medi ambient
Són variacions espontànies hereditàries
les
modificacions?
Com va ser Cada espècie per generació espontània
Totes les espècies tenen un origen únic
l'origen de la
vida?
Com és Al viure sota terra, els talps no fan ús
evolució dels de la vista. Com a conseqüència, el
talps?
seu desús va provocar l’atròfia de descendents diferents entre ells. Per tant, hi havia talps amb característiques
l’òrgan. Per això, avui en dia els talps
no veuen pràcticament res.
Els talps, per orientar-se sota terra i
caçar, van desenvolupar el tacte.
Tenen els sensors del tacte localitzats
al nas, ja que excaven de cara i per
tant, l’ús prolongat del morro com a
localitzador, va desenvolupar la
sensibilitat del nas. I ara la tenen molt
aguda.
El talp, al moure’s per túnels
subterranis, utilitza molt les potes
davanteres per excavar. Com a
conseqüència, aquestes potes es van
fer més grans. El talp, també va
desenvolupar un sisè dit per tal
d’excavar més fàcilment.
La cua dels talps, amb el pas del
temps, s’ha reduït de tamany. Això és
a causa del seu desús. Al no utilitzar-
la, aquesta es va anar atrofiant, i per
tant es va anar comprimint i
escurçant.
DARWINISME
Només els organismes més ben adaptats sobreviuen i transmeten els seus
caràcters a la descendència. I els individus amb reproducció sexual originen
diferents entre ells. I aquells que tenien les característiques que els permetien
sobreviure quan la lluita per la supervivència s’accentuava a causa d’un canvi
en l’entorn o una menor disponibilitat de recursos, es reproduïen transmetent els
seus caràcters mentre que els altres morien.
El sentit de la vista provoca una despesa d’energia. Els talps no necessiten tenir-
lo, ja que viuen sota terra. Per tant, els que tenen la vista atrofiada tenen una
probabilitat de supervivència més alta (selecció natural), ja que s’estalvien
energia. Amb el pas del temps, això a provocat que els talps amb la vista més
aguda s’extingissin, i que avui en dia, tots tinguin la vista atrofiada.
A més, els talps que tenien els ulls descoberts, eren més propensos a les
infeccions per la terra que els entrava als ulls i la seva supervivència no es veia
afavorida. En canvi, hi havia talps que presentaven una capa de pell als ulls que
evitava les infeccions i augmentava les seves capacitats de supervivència i
reproduir-se transmetent aquest caràcter als seus descendents.
Per orientar-se pel món subterrani, on la vista no serveix gaire, els talps amb el
sentit del tacte més desenvolupat són els que tendien a sobreviure més. Amb el
pas del temps i gràcies a la selecció del medi, això ha provocat que els talps
d’avui en dia tinguin uns sensors del tacte al nas molt aguts per poder detectar
les vibracions dels cucs sota terra.
Com que els talps han d’excavar per moure’s pels túnels sota terra, els que
tenien les potes davanteres més grans eren més propensos a sobreviure. També
ho eren els que presentaven un sisè dit. Per tant, avui en dia la majoria dels talps
tenen les potes davanteres grans i acostumen a presentar un sisè dit.
Tenir una cua llarga suposava un desavantatge considerable, ja que delimitava
l’agilitat dels talps. Per tant, a causa de la selecció del medi, la mida de la cua
dels talps és força reduïda.
En un període de temps llarg, la selecció natural va modelar el talp fins a
l’actualitat amb aquests caràcters perquè, com hem vist, són els que li permetien
una major supervivència.
3.2. L'evolució humana
I nosaltres?
Els humans som animals mamífers de l'ordre dels primats, un grup que es fa originar fa uns 65 milions d'anys.
Els humans actuals som Homo sapiens, però abans que nosaltres van existir altres espècies d'humans.

A continuació teniu els punts principals del procés d'hominització que no s'han de confondre amb l'humanització:
HOMINITZACIÓ
HUMANITZACIÓ
Podeu ampliar aquests conceptes a l'enllaç:
VÍDEO: L'evolució dels humans (00:06:42)

Finalment, els estudis sobre diversitat dels grups humans demostren que el concepte de raça és artificial ja que no hi ha diferències genètiques entre
els individus. El color de la pell, una de les diferències més aparents està controlat per un nombre
reduït de gens que pràcticament no es diferencien
entre els casos més extrems.
VÍDEO: La raza humana es solo una (00:06:50)
4. Així doncs, què cal saber?
Al final del lliurament hauríeu de ser capaços de:

Saber explicar la teoria del Big Bang de l'origen de

l'Univers
Entendre què significa que l'Univers s'està
expandint
Diferenciar l'astrologia (pseudociència) de
l'astronomia (ciència)
Saber explicar què són les
constel·lacions
Conèixer la composició de les galàxies i
del sistema solar
Saber fer càlculs senzills amb la velocitat de la llum per
calcular distancies a l'Univers -l'any llum-
Conèixer l'origen
de la terra i la seva estructura -litosfera, astenosfera-
Entendre els moviments relatius entre plaques litosfèriques així
com les seves manifestacions -volcans i terratrèmols-
Definir
els conceptes de perillositat, vulnerabilitat i exposició
Conèixer els principis del lamarckisme: necessitat
d'adaptar-se, ús i desús, herència dels caràcters adquirits
Conèixer els principis del darwinisme: selecció natural
Explicar
els canvis biològics que van determinar l'aparició de l'espècie
humana -procés d'hominització- així com els canvis culturals -procés
d'humanització-

Comprendre la diversitat
humana com el resultat del procés evolutiu i del mestissatge de la
humanitat durant els últims 20.000 anys