Elizaveta Shabak 3 ACTIVITAT

LA SÈQUIA DE MANRESA

“Havent experimentat la ciutat en 1337 una forta misèria per la falta d’aigua en les terres de son terme, els
honorables Consellers iniciaren el projecte de construir un canal o sèquia que portés a Manresa les aigües del
Llobregat des del veí poble de Balsareny. Per això havien de menester el permís del rei, a qui foren enviats Síndics
suplicant que es dignés donar llicència a la ciutat per a construir una sèquia.”

J. SARRET I ARBÓS. Història de Manresa, pàg. 37.

El canal o sèquia té vint-i-sis quilòmetres i escaig de llargària i travessa els termes de Balsareny, Sallent, Santpedor i Sant
Fruitós de Bages. Amb un cabal de mil litres per segon, entra a Manresa per l’Agulla.
En el document en què Pere III atorgà el permís per a la construcció de la Sèquia hi consta clarament que aquesta té per
finalitat resoldre el problema de la sequera, que sovint deixava la ciutat mancada dels aliments indispensables per
viure: els cereals destinats a fer pa.
Amb aquesta fi, doncs, es pren la decisió d’assegurar l’aigua necessària a la terra per tal de no haver de dependre més de les
pluges, que a la comarca són poc abundants i irregulars.
Arran d’una llarga sequera que Manresa patí l’any 1337, els consellers de la ciutat decidiren construir una sèquia
que recollís l’aigua del riu Llobregat a Balsareny, just al peu del castell a la reclosa dels manersans.
El canal o sèquia té vint-i-sis quilòmetres i escaig de llargària i travessa els termes de Balsareny, Sallent, Santpedor i Sant
Fruitós de Bages. Amb un cabal de mil litres per segon, entra a Manresa per l’Agulla.