Bon vespre i moltes gràcies pel vostre temps i la vostra

assistència .

Ni estem en eleccions ni això pretén ser un míting

electoral, senzillament m’agradaria compartir amb
vosaltres diverses reflexions i propostes sobre el present i
el futur de Catalunya a les que arribo després de parlar
amb molta gent arreu del territori.

Perquè malgrat no estar període electoral, s’està imposant

el foment de la polarització, les dinàmiques basades en
“cercles d’afinitat” a les xarxes socials i els sitemes
binaris “amic/enemic”.

La simplicitat i la demagògia amb que són abordades

qüestions cabdals pel nostre futur, les tàctiques
partidistes, la descoordinació, el govern a cop de titulars...
estan generant un marc de miopia estratègica que

Conferència d’Àngels Chacón, 25 d’octubre, Teatre Nacional de Catalunya 1

indubtablement condiciona i perjudica al conjunt de la
societat catalana, ens perjudica a tots.

Volem canviar aquestes dinàmiques? O ens quedem en el

qui dia passa any empeny?
Comencem agafant perpectiva, analitzant com les
dinàmiques mundials i la geopolítica condicionen el nostre
taulell de joc a Catalunya molt més del que pensem.

Partim d’un marc general acceptat internacionalment: El

setembre de 2015 l’Assemblea General de les Nacions
Unides va adoptar l’Agenda 2030 per al Desenvolupament
Sostenible on s’establien 17 objectius i 169 mesures en
l’àmbit econòmic, social i mediambiental: els coneguts
OSDs.
Uns objectius comunament acceptats, però que
s’enfronten a 3 reptes que cal superar per a la seva
implementació en els diferents països :

• El context d’ inestabilitat :

Conferència d’Àngels Chacón, 25 d’octubre, Teatre Nacional de Catalunya 2

La transformació exponencial derivada de l’avenç de les
noves tecnologies, els efectes del canvi climàtic, els
populismes, les evolucions demogràfiques i les
migracions...
Com diu John Kotter, “El nostre iceberg es desfà”, cal crear
una nova cultura del canvi i interioritzar que els canvis són
constants i cada vegada més ràpids.
Això ens obligarà també a formar-nos contínuament per
estar plenament integrats en el mercat laboral.

• El disseny d’eines normatives i assignació de

recursos econòmics :
La concreció de mesures a nivell local i el seu finançament.
Propostes concretes i reals finançades amb impacte
directe a individus i col.lectivitats.
• Els sistemes de governança
Com conjuguem l’acció de Govern, la Societat Civil i Sectors
Privats i com creem contractes socials inclusius i
sostenibles en el temps.

Conferència d’Àngels Chacón, 25 d’octubre, Teatre Nacional de Catalunya 3

Tenir un model de país, objectius i estratègies compartides
(pactes nacionals) blindats a les variacions en la
composició parlamentària ens faria molt més competitius.
Veiem, per tant, la dificultat que comporta la
implementació, la concreció dels OSDs en mesures
tangibles, però, igual que succeeix amb els fons Europeus
Next Generetion cal exigir al Govern espanyol no només
més transparència en la seva distribució sectorial i
territorial, sinó també més celeritat en la convocatòria dels
ajuts.
Aquests són la font finançament més important que tindrà
l’ Estat espanyol i la que pot generar més impacte
transformador ...però cal sortir de l’opacitat i la manca de
transparència que fins ara han caracteritzat aquesta gestió
per part del govern del Sr. Sánchez.
Quants dels fons europeus 27.000M€ pressupostats
s’acabaran executant aquest any? Quants quedaran
pendents de convocatòria per poder ser atorgats? Com
s’en beneficiaran les pimes?

Per agafar una mica més de perspectiva i situar-nos, per

agafar una major consciència del rol que pot jugar

Conferència d’Àngels Chacón, 25 d’octubre, Teatre Nacional de Catalunya 4

Catalunya a nivell internacional, analitzem els elements
que condicionen el “poder mundial” de les nacions, d’un
territori.
Segons Pedro Baños, obtenim el següent llistat:
1. Potencial militar
2. Capacitat econòmica (influència en mercats financers
i bursàtils)
3. Diplomàcia
4. Serveis de intel.ligència
5. Recursos Naturals
6. Territori i població
7. Potencialitats intangibles (cultura, història, religió,
ideologia i llengua de cada nació)
8. Coneixement i tecnologia ( formació, innovació,
ciència i tecnologia)
9. Comunicació estratègica

(2)* Capacitat econòmica

POBLACIÓ PIB M€ PIB DEUTE % PIB
/Càpita
CATALUNYA 7.669.999 236.814 31.119 79.486 37’20%
MADRID 6.752.763 240.130 35.913 34.601 16%
VALÈNCIA 5.045.885 116.015 23.206 50.807 48’60%
ESPANYA 1.121.948 23.690 1.345.784 120%

Conferència d’Àngels Chacón, 25 d’octubre, Teatre Nacional de Catalunya 5

Per tant, observem claríssimament que el marge de
maniobra econòmica ens arribarà via Fons Europeus
(España té un endeutament del 120% ) a banda de la justa
i progressiva eliminació del dèficit fiscal que pateix
Catalunya.
I a Catalunya haurem d’escollir si volem ser un objecte o
un subjecte actiu en aquest nou ordre mundial.
Si volem invertir en coneixement i ser competitius i
generar recursos o autolimitar-nos a ser només un país
receptor.
Sempre m’he mostrat clarament partidària que Catalunya
lideri una economia innovadora, integradora, sostenible i
oberta al món.

Un dels elements clau per la competitivitat de països i

regions és la generació del coneixement. Tot aquell
coneixement que no generem, l’haurem de comprar. És a
dir, serem depenents de tot aquell coneixement que no
generem.
En quina posició està Catalunya en temes de innovació?

Conferència d’Àngels Chacón, 25 d’octubre, Teatre Nacional de Catalunya 6

Segons el Regional Innovation Scoreboard 2021 (estableix
les categories de sistemes emergents, moderats i forts en
innovació), Catalunya és una regió moderadament
innovadora.
Però a Catalunya segueix existint un gran desequilibri entre
la generació de coneixement i la capacitat d’innovació del
país.
Amb el 0’1% de la població mundial, Catalunya publica
l’1’1% d’articles científics. Amb l’1’5% dels investigadors
de la UE Catalunya capta el 8’1 dels Proof of Concept o
gairebé el 3% dels fons H2020.
Del meu treball com a Consellera estic especialment
orgullosa d’haver impulsat el Pacte Nacional per a la
Societat del Coneixement (febrer 2019 – març 2020) que
configura l’estratègia, la resposta als nous reptes globals
que l’evolució de la societat planteja a nivell acadèmic,
científic i tecnològic.
També configura els eixos que han de permetre mantenir
un posicionament capdavanter del nostre sistema de
coneixement, que coadjuvi al manteniment d’una societat
del benestar, basada en el progrés i en l’aplicació del
coneixement que genera.

Conferència d’Àngels Chacón, 25 d’octubre, Teatre Nacional de Catalunya 7

L’impacte global i simultani que la pandèmia ha originat
nivell mundial i els seus efectes econòmics i socials han
posat en evidència el paper central del coneixement en
l’elaboració de qualsevol tipus d’estratègia.
I és que el coneixement no només genera progrés
econòmic...salva vides.
Sense anar més lluny, les vacunes: combinació de les
magnífiques sinergies que es poden generar en el marc de
la col·laboració público-privada.
La suma de la formació a les universitats, el talent dels
investigadors , el valor afegit dels centres tecnològics però
sense oblidar el dinamisme de la iniciativa privada .
En aquesta estratègia consensuada que és el pacte hi van
col·laborar :
- Universitats públiques i privades
- Centres de recerca
- Entitats de qualitat i d’assessorament científic o
formatiu
- Institucions d’impuls de la innovació
- Organitzacions empresarials
- Organitzacions sindicals
- Cambres de comerç

Conferència d’Àngels Chacón, 25 d’octubre, Teatre Nacional de Catalunya 8

 - Estudiants
- Representants del territori
- Grups parlamentaris
- Diferents departaments del Govern de la Generalitat
de Catalunya

Feta la diagnosi i la relació d’objectius (que ara no

detallaré) i indicadors de seguiment, la recepta és molt
clara:
Assolir en 5 anys una despesa global total en R+D+I del
2’12% del PIB català, amb un increment de despesa pública
que passi del 0’60% al 0’75% (aquest % suma 365 M€) i
amb un augment de la despesa privada del 0’87% al 1’37%.
Invertir el 3% del present pressupost de compra pública del
Govern de la Generalitat de Catalunya en compra pública
innovadora per desenvolupar una política tecnològica
coordinada.
Arribar a una inversió pública en Universitats del 0’60% del
PIB en els propers 5 anys (1.300M€). No oblidem que el
que inverteixen països semblants a Catalunya a la UE
s’apropa al 0’80%.

Conferència d’Àngels Chacón, 25 d’octubre, Teatre Nacional de Catalunya 9

Establir les bases d’un nou model de finançament de la
universitat pública que inclogui components de
finançament estructural, basal de recerca, competitiu de
recerca, de preus dels serveis educatius, així com un millor
sistema d’ajuts a l’estudi i beques-treball.
I no oblidem la descentralització també en temes de
coneixement (els que som de comarques sabem que hi ha
vida més enllà de BCN, i moltes vegades intel.ligent ).
Cal continuar amb les estratègies territorials consensuades
per agents del territori que articulin projectes
transformadors, projectes d’especialització i
competitivitat territorials per millorar les economies
d’escala i potenciar el desenvolupament integral.
L’especialització del coneixement arreu del territori és un
valor afegit que no ens podem permetre eliminar..
Volem ser com Dinamarca, Àustria o Suècia? Doncs
invertim en coneixement com ells fan. La diagnosi i el full
de ruta estan descrits. Només cal executar-los .

Passem a l’economia productiva: si els Governs poden

invertir en polítiques socials, és gràcies als recursos
generats per l’economia productiva.

Conferència d’Àngels Chacón, 25 d’octubre, Teatre Nacional de Catalunya 10

Per tant, reivindico un cop més el reconeixement a la
generació de riquesa i llocs de treball fruit de l’activitat
econòmica que a Catalunya (amb més del 95% )
configuren sobretot les petites i mitjanes empreses.
Si, a Catalunya, el 95% de les empreses tenen menys de 10
treballadors.
Com ajudem al conjunt de pimes i als seus treballadors a
ser competitius en aquest nou entorn global?
Com fem que l’emprenedoria, el manteniment i
creixement de l’activitat econòmica deixi de ser una lluita
contra els elements ?
Comencem per deixar d’identificar genèricament activitat
empresarial a especulació i explotació. A la presumpció de
culpabilitat. La immensa majoria d’empresaris i
empresàries d’aquest país decideix fer una aposta per
desenvolupar activitat i generar llocs de treball hipotecant
el seu propi patrimoni.
Que pagui més qui més té, si, però no castigant l’estalvi i el
treball . No a l’impost de patrimoni i bonificació màxima de
l’impost de successions. No es pot castigar la successió (de
pares a fills) de bens que ja tributen (IBI) i seguiran
tributant.

Conferència d’Àngels Chacón, 25 d’octubre, Teatre Nacional de Catalunya 11

No a l’increment de la pressió fiscal en empreses familiars.
Les polítiques socials no seran sostenibles si no es genera
activitat econòmica. La generació de riquesa és la primera
de les premisses per poder redistribuir-la. Podem debatre
sobre si va ser primer l’ou o la gallina, però si anem
elmiminant les gallines, s’acaben els ous.
• Disminució de la pressió fiscal
• Simplificació burocràtica ( Llei de Simplificació de
l’Activitat Econòmica)
• Ajuts per adaptar les empreses catalanes al tren de la
nova indústria 4.0. Un cop més tenen receptes: Pla
proacció 4.0, Pla auto...només cal dotar-los
econòmicament i executar-los!

Perquè si volem generar innovació i disrupció, calen

incentius. Actualment moltes empreses estan patint una
tremenda pressió del mercats (restriccions durant la
pandèmia, manca de matèries primeres i
subministraments, increment costos energètics...). Sense
incentius addicionals que absorbeixin part d’aquest risc
empresarial, les empreses, especialment les petites,
perceben el retorn de les activitats d'R D massa allunyat en
el temps com per a fer inversions. No només cal ajudar a
Conferència d’Àngels Chacón, 25 d’octubre, Teatre Nacional de Catalunya 12
les empreses per tal que continuïn la seva activitat durant
un temps, sinó que, a més, cal ajudar-les a ser
competitives.
Per això, per dotar d'un plus de competitivitat a
l'ecosistema empresarial, cal facilitar incentius
fiscals, crèdits tous, compra pública innovadora o ajuts
directes a projectes d’ alta inversió en tecnologia.

L’economia productiva a Catalunya està molt distribuïda,

però també molt diversificada. No hi ha cap sector que
superi el 15%.
Em referiré breument a un dels sectors més rellevants i
sobre el qual també s’ha discutit abastament: el turisme
i el comerç.
El turisme representa més del 12% del nostre PIB i ocupa
a més del 14% de la població activa. És un sector en el
que ja fa temps s’hi està treballant per
desestacionalitzar, desconcentrar, diversificar i
incrementar la despesa generada més que el nombre de
visitants.
El 2019, abans de la pandèmia:
- Els turistes catalans generaven 2.000M€
Conferència d’Àngels Chacón, 25 d’octubre, Teatre Nacional de Catalunya 13
 - Els turistes espanyols 2.000€
- Els turistes estrangers 21.000€

És obvi que els ingressos i demanda que van generar 19 M

de turistes estrangers no pot quedar compensat pel
turisme intern.

Per tant, sorprèn la frivolitat (i ignorància) amb que alguns

parlen del sector i la seva eliminació.

Cada cop més divers (turisme esportiu, cultural,

gastronòmic, de negocis) , més desconcentrat i més
desestacionalitat, si.

Però obviar que sense activitat turística (el turisme és

sector de sectors) les bugaderies, restauració, lampisteria,
serveis de manteniment, el comerç... també cauen és
senzillament una frivolitat.

El Comerç és un altre dels sectors que genera més

ocupació i aportació al PIB . És un altre dels sectors que
més ha patit els efectes de la pandèmia . No només per les
Conferència d’Àngels Chacón, 25 d’octubre, Teatre Nacional de Catalunya 14
oscil·lacions en l’adopció de mesures i ordres de
tancament, sinó perquè el canvi d’hàbits de consum, els
canvis en el nivell del poder adquisitiu.
És una obvietat, però cal sumar les estratègies entre
administració de modernització i digitalització del sector
amb les estratègies locals i municipals.
Parlava d’economia innovadora, integradora, oberta al
món i sostenible.
Vinculada a la sostenibilitat, la transició energètica és un
dels temes prioritaris per aconseguir-la.
Si tenim en compte que el 85% de les emissions de CO2 i el
70’9% de les emissions totals de gasos amb efecte
hivernacle a Catalunya provenen del conjunt del cicle
energètic (producció, transformació, transport,
distribució, consum), deduirem :
- L’energia és alhora causa i solució al canvi climàtic
- La importància de les polítiques energètiques.
Els instruments normatius per a la Transició Energètica a
Catalunya són:
- Les Bases del Pacte Nacional per a la Transició
Energètica
- La Llei 16/2017 del Canvi Climàtic
Conferència d’Àngels Chacón, 25 d’octubre, Teatre Nacional de Catalunya 15
 - La Declaració d’ Emergència Climàtica
- Decret de mesures urgents per l’emergència climàtica
i d’impuls a les renovables.
Tots ells estableixen un ideal teòric model energètic a
Catalunya:
- 100% renovable
- Desnuclearitzat
- Descarbonitzat
- Que garanteixi el dret a l’accés d’energia com a bé
comú
Però a Catalunya (siguem realistes) no preveiem assolir
aquestes xifres o algunes que s’hi apropin. Perquè ?
- A Catalunya existia un marc normatiu molt restrictiu
abans de la derogació del decret (147/2009)
- Per la inseguretat jurídica generada en el sector per
l’Estat amb els diferents canvis retributius i normatius
realitzats en els darrers anys
- Rebuig de part dels ciutadans i entitats territorials cap
a aquest tipus d’ instal.lacions.
Tenint en compte que Catalunya només és competent
per autoritzar aquelles instal.lacions de menys de
50MW, aquestes són les perspectives de futur:

Conferència d’Àngels Chacón, 25 d’octubre, Teatre Nacional de Catalunya 16

 - A Catalunya només hi ha instal.lats 1.270 MW de
parcs eòlics (al 2030 n’hi hauria d’haver 4.000)
- 293 MW fotovoltaics (al 2030 ni hauria d’haver 6000)

Això significaria multiplicar x 4 el nombre de parcs eòlics

actuals i gairebé x 20 el nombre de parcs fotovoltaics.

Una altra dada: poder substituir la producció nuclear

(3.000 MW) implica instal.lar 8.000 MW de renovables
eòlics o 12.000 fotovoltaics.
Si per la generació de cada MW són necessàries 2 ha (cada
hectàrea són 10.000m2), estem parlant de 24.000
hectàrees només en substitució de les plantes nuclears
• Superfície de Catalunya: 32.108 km2/ 3.210.800ha

Per tant, prou d’objectius irrealitzables, toquem de peus a

terra: cal un debat realista en el Parlament de Catalunya
perquè no són compatibles els objectius establerts amb la
constitució geofísica de Catalunya i perquè cal un debat
territorial seriós i abordar aquests reptes.

Conferència d’Àngels Chacón, 25 d’octubre, Teatre Nacional de Catalunya 17

Un com més i per pura lògica, s’ acabarà imposant un mix
de fons d’energia instal.lada a Catalunya on es combinaran
l’energia nuclear, l’energia transportada d’altres països o
comunitats i les renovables.

Parlant de territori, no podem seguir permetent la

territorialització de la centralitat en les polítiques del
govern de la Generalitat.
A Catalunya el 90% de superfície està gestionat per menys
d’un 1% de la població, amb risc de despoblament de
diverses comarques i amb la necessitat de mantenir el
territori, el país rural.
De l’altra costat, Barcelona i els municipis de l’Àrea
Metropolitana es troben densament poblats, l’habitatge
és car pel preu del sòl, també ho és el sòl industrial, la
congestió no és sostenible.
És hora de comprometre’ns en una nova proposta
ambiciosa per millorar l’equilibri territorial del país, podem
fer compatibles les dues necessitats: donar sortida a la
Catalunya metropolitana, i dotar i empoderar el país rural
dels serveis de qualitat que necessita i de la capacitat per
gestionar el territori des de la proximitat. Emprendre

Conferència d’Àngels Chacón, 25 d’octubre, Teatre Nacional de Catalunya 18

aquest repte avui és possible, però cal compromís,
estructura i agenda.
Un element afavoreix especialment aquest procés, és
l’evolució de les telecomunicacions, l’evolució de les TIC i
el teletreball. Avui podem treballar amb la NASA des del
Pirineu o des de la Terra Alta, l’únic requisit és disposar de
les xarxes de telecomunicacions i connectivitat adequades.
A la Catalunya rural hi falten carreteres, sí, però el que més
hi falta són tres coses:
1. La connectivitat, la qual ara ja revoluciona tota l’activitat
productiva i laboral del segle XXI;
2. Els serveis de proximitat que la metròpolis té, però que
a la Catalunya rural sovint li queden lluny. Parlem de
serveis bàsics que es poden aproximar al territori i que cal
que ho facin, serveis de salut, d’atenció a la dependència,
d’atenció a la infància, de cultura, de mobilitat,...
3. Governar amb visió de territori i no només de gran
ciutat. Un exemple recent, són les decisions sobre
confinament municipal, les quals poden tenir sentit i lògica
en municipis grans, però no en tenen cap en petits
municipis isolats.

Conferència d’Àngels Chacón, 25 d’octubre, Teatre Nacional de Catalunya 19

És hora de repensar gestió del territori i de l’administració
amb alternatives diferents de les que s’han vingut aplicant
des fa moltes dècades.
Cal una estratègia plurisectorial de revitalització del país
rural a Catalunya, amb la constant participació dels
representants del conjunt de petits municipis.
Més ben dit, dels petits per població, però que són grans
municipis per extensió, per riquesa territorial,
paisatgística, ecològica, patrimonial, grans municipis en
potencial de sostenibilitat per a la nostra societat de les
properes dècades.
Aquest compromís es concreta en :
• Promoure l’elaboració d’un Projecte de Llei marc per el
desenvolupament del país rural a Catalunya, el qual ha de
contenir les bases d’una estratègia plurisectorial de
desenvolupament rural per als propers anys.
• Determinar l’Agenda rural, que permeti fixar les fites
d’un procés que sabem complex, però necessari per
avançar en un veritable reequilibri territorial del país
• Constituir una Conferència d’alcaldes del País Rural des
de la qual participar i impulsar el procés de configuració de

Conferència d’Àngels Chacón, 25 d’octubre, Teatre Nacional de Catalunya 20

les diferents accions i polítiques destinades al
desenvolupament rural.
• Crear una Secretaria de País Rural dins del Govern amb
capacitat de coordinació de totes aquelles polítiques
plurisectorials, destinades al desenvolupament del país
rural.
• Incorporar un informe “d’impacte territorial i estímul al
desenvolupament rural” a tota norma legislativa de
caràcter econòmic o social, amb la finalitat d’incorporar
incentius específics per les àrees rurals o que permeti una
simplificació de procediments o exempció de requisits per
activitats que es realitzin en zona rural.
• Constituir un Fons de cohesió territorial per finançar els
programes a impulsar.
• Vetllar per una efectiva millora en el desplegament dels
diferents serveis en salut, atenció a la dependència,
educació infantil, ocupació, cultura, ... per tot el territori.
• Garantir la connectivitat a tots els municipis. En primer
lloc a través de l’execució d’inversions a la xarxa de fibra
òptica i on hagi més dificultats garantir-la a través del
desplegament dels elements radioelèctrics per a les xarxes
d’accés sense fils.

Conferència d’Àngels Chacón, 25 d’octubre, Teatre Nacional de Catalunya 21

• Revisar la normativa urbanística que afecta al territori
rural i dels municipis més petits per adaptar-la a les
singularitats del territori.
• Revisar la normativa forestal per una millor sostenibilitat
del territori en la perspectiva del canvi climàtic i de
l’aprofitament d’usos. També la regulació de les activitats
cinegètiques ha de ser revisada per evitar una
sobrepoblació de determinades espècies.
• Impulsar les activitat agràries i agroalimentàries, però
també les industrials i de serveis, aprofitant la
transformació que representen les tecnologies TIC per
potenciar la realització d’activitats del sector secundari i
terciari en el món rural.
• Garantir als joves que vulgui romandre al país rural, que
ho puguin fer. Per això caldrà assegurar la oportuna oferta
formativa, de serveis i laboral en el món rural, estimulada
si cal amb estímuls addicionals de caràcter fiscal o
pressupostari.

• Competitivitat (transport)
• Activitat agrícola i ramadera ( tributació per servei, no
per facturació)

Conferència d’Àngels Chacón, 25 d’octubre, Teatre Nacional de Catalunya 22

 - No a la territorialització de la centralitat
- Considerar la diversitat i pluralitat territorial en
l’adopció de mesures (ex. En el cas de la pandèmia)

Sistema de salut.....

La crisi sanitària causada per la pandèmia de la COVID-19

ha posat de manifest les fortaleses, però també les
mancances del sistema sanitari català. Les carències s’han
esmorteït i, en molts casos, superat gràcies a l’esforç, el
compromís i la capacitat d’adaptació dels professionals
sanitaris, de les empreses vinculades, de la col·laboració
publicoprivada i el suport de la majoria de la població.
Per aquest motiu, apel·lem a un Pacte Nacional per la Salut
2021, com a prioritat principal, amb la participació de tots
els agents socials i polítics, que ens ha de permetre
habilitar els recursos per fer les reformes necessàries
posant la sanitat pública al nivell que requereix la societat.

Conferència d’Àngels Chacón, 25 d’octubre, Teatre Nacional de Catalunya 23

 ü El disseny de les polítiques sanitàries ha de partir del
pacient com a centre i tenir en compte tant la seva
experiència com els resultats en salut. Per aquest
motiu s’ha de corresponsabilitzar la ciutadania en la
presa de decisions i considerar la seva perspectiva en
la millora dels serveis assistencials, així com treballar
en polítiques de salut pública.

ü Per fer front als reptes actuals i continuar proveint els

ciutadans d’una atenció sanitària de qualitat es fa
necessari augmentar el finançament amb la dotació
necessària per encarar els reptes actuals i de futur.
També cal avançar i enfortir els sistemes d’avaluació
per garantir l’eficiència en la utilització dels recursos.

ü El sistema sanitari català gaudeix de professionals

amb alts nivells de formació, compromís i capacitació,
però amb un elevat grau de burnout o esgotament i
amb nivells de retribució per sota de la mitjana
europea. Es fa palesa la necessitat d’acabar amb la
precarització contractual d’aquest col·lectiu,
millorant les seves condicions laborals, d’autonomia
organitzativa i de reconeixement de la seva funció
social.

Conferència d’Àngels Chacón, 25 d’octubre, Teatre Nacional de Catalunya 24

 ü Catalunya disposa d’un sistema de recerca pública en
salut d’excel·lència, però fràgil, supeditat a
convocatòries públiques competitives que resulten
insuficients, sense recursos humans consolidats i
moltes vegades desconnectat de l’aplicació pràctica.
Aquesta situació requereix augmentar el finançament
per càpita en recerca i apostar per la tríada
assistència-docència-investigació i per la col·laboració
publicoprivada per tal de garantir la sostenibilitat i la
rapidesa necessària en la implementació d’innovació
i canvis.

ü Cal avançar cap a un model de gestió pública modern

i orientar els centres cap a la millora de resultats. El
desenvolupament de les infraestructures i
equipaments, així com l’ús de la telemedicina i les
innovacions farmacològiques i no farmacològiques,
amb una millor relació cost-efectivitat, és cabdal per
aconseguir millorar l’assistència i, en definitiva, la
salut de la població.

ü El sistema actual està orientat a l’atenció dels

pacients amb patologies agudes, des d’una òptica
sanitària i amb elevada fragmentació del procés

Conferència d’Àngels Chacón, 25 d’octubre, Teatre Nacional de Catalunya 25

 assistencial. Caldria evolucionar cap a un model que
s’enfoqui també en l’atenció als pacients crònics i
dependents, amb abordatges transversals,
multidisciplinaris i amb integració dels serveis
sanitaris i socials. La disminució de la burocràcia ha de
ser conseqüència de la implementació de les noves
tecnologies i la integració dels processos.

ü Ara més que mai, cal dotar-se de noves estructures de

salut pública que permetin afrontar nous reptes,
episodis d’emergència epidèmica i de prevenció i
protecció de la salut, amb la participació dels
ciutadans. És imprescindible comptar amb la màxima
coordinació amb la xarxa assistencial i amb els
organismes de l’Estat i internacionals en matèria de
salut pública.

ü La xarxa d’atenció sanitària catalana amb participació

de diverses institucions i sectors públic i privat és d’un
gran valor i qualitat però requereix d’una més estreta
adaptació als municipis no metropolitans, sovint molt
distants geogràficament i amb realitats molt
diferents.

Conferència d’Àngels Chacón, 25 d’octubre, Teatre Nacional de Catalunya 26

 • Infermeres “excloses”

Esport també és salut...i molt més.

L’esport és un servei essencial a Catalunya. Sobretot per

la gran xarxa associativa de clubs, federacions,
associacions i consells esportius. L’esport promou la
integració, la cohesió social, l’educació en valors, el
benestar i la salut. Però també és un motor econòmic de
creació de riquesa i llocs de treball, alhora que ens dona
identitat i ens projecta al món.
L’esport és un dels sectors que més ha patit els efectes de
la COVID per això cal donar un gran suport A TOT EL
SECTOR.

Per aquest motiu creiem que cal garantir el

reconeixement Jurídic, Econòmic i Institucional de
l’Esport.

Això significa més pressupost per l’Esport però també una

regulació que reconegui l’Esport com a Servei Essencial.

També una nova Llei de l’Esport que pugui donar

solucions a les necessitats actuals del sector esportiu. Una
Conferència d’Àngels Chacón, 25 d’octubre, Teatre Nacional de Catalunya 27
llei que estableixi un sistema esportiu basat en la
col·laboració pública-privada.

Cal defensar també una modificació a la baixa de la

fiscalitat del sector, avui castigat per l’IVA.
Impulsar la Recepta Esportiva així com la figura del
Prescriptor de l'exercici físic en l'àmbit sanitari.

Defensem amb força el projecte de la Candidatura

Olímpica dels Jocs d’Hivern Pirineus-Barcelona, com un
projecte d’impuls dels Pirineus com espai de referència
esportiva pel món que permeti millorar el
desenvolupament econòmic del Pirineu; i també com una
oportunitat per tornar a fer de Barcelona una capital
mundial de l‘Esport. Evidentment amb un projecte
sostenible i que generi cohesió territorial.
Impulsar actuacions destinades a augmentar la pràctica
esportiva de les dones i la seva visualització, així com
necessitem moltes més dones en el òrgans tècnics i de
gestió esportiva.

Conferència d’Àngels Chacón, 25 d’octubre, Teatre Nacional de Catalunya 28

Aprovada el 2009 per àmplia majoria al Parlament, la Llei
d'Educació de Catalunya dona estabilitat al nostre sistema
educatiu. Governi qui governi hi ha un mateix marc
normatiu, a diferència del que passa a l'Estat Espanyol, en
què l'alternança al poder entre conservadores i socialistes
dona lloc a successives i contradictòries lleis orgàniques
d'educació. El canvi permanent de legislació suposa un fre
a la millora de la qualitat. En efecte, cal estabilitat en el
marc global per promoure la innovació en els centres
educatius sense que això degeneri en un caos. La
combinació d'un macro estable -sistema educatiu- i un
micro dinàmic a l'hora de donar resposta als reptes
emergents -centres educatius- resulta molt potent i
garantia d'excel.lència.

Per al PDECAT la LEC, a més de ser la norma reguladora

d'obligat compliment, conté els principis inspiradors d'una
manera d'entendre l'educació, al servei de l'èxit educatiu
de tots els nois i les noies. Perquè es tracta d'això, de crear
un marc d'ensenyament-aprenentatge que faci possible
que cada estudiant, independentment de les seves
circumstàncies personals i socials, desenvolupi al màxim el

Conferència d’Àngels Chacón, 25 d’octubre, Teatre Nacional de Catalunya 29

seu talent, les seves múltiples capacitats. Per ser lliure, per
dur les regnes de la pròpia existència, cal una musculatura
intel.lectual, artística, emocional i social que permeti tirar
endavant els projectes personals. A més, Catalunya
necessita treure partit del talent de tots els seus ciutadans,
per forjar una societat avançada, d'oportunitats per a
tothom.

El nostre país té una llarga tradició d'iniciativa social, en

molts camps de l'activitat social. Els ciutadans s'han
apoderat per promoure valors, defensar els seus
interessos i desenvolupar projectes diversos. Aquest fet és
un tresor a preservar. Al costat d'una escola pública de
qualitat, l'escola concertada i l'escola privada
constitueixen un gran actiu, una riquesa que singularitza el
nostre país i dona continuïtat a la seva història. En cap cas
compleixen una funció puramente subsidiària, allà on la
pública no arriba. Totes les escoles de Catalunya són
necessàries, en la seva singularitat. Precisament la
pluralitat de projectes educatius garanteix el dret de les
families a triar l'escola en què s'han d'educar els seus fills,
d'acord amb les seves pròpies conviccions.

Conferència d’Àngels Chacón, 25 d’octubre, Teatre Nacional de Catalunya 30

L'infrafinançament de l'escola concertada, constitueix un
fre a l'efectiva igualtat d'oportunitats. El darrer informe del
Síndic de Greuges quantifica el gap existent entre el
finançament públic de l'escola concertada i el cost real de
la plaça que s'ofereix. Resoldre progressivamente aquest
problema esdevé un dels eixos principals de la lluita contra
la segregació escolar. Es tracta de garantir l'equitat, en el
marc del Servei d'Educació de Catalunya, el qual aplega els
centres de titularitat pública i els concertats.

Impulsar la Formació Professional com a alternativa

formativa de qualitat, ha de ser una prioritat. Cal ampliar
l'oferta de places als cicles mitjans i superiors, i desplegar-
la territorialment; s'ha de reforçar l'opció dual, tot
intensificant la relació entre el món educatiu i el laboral i,
finalment, cal actualitzar el currículum de moltes
especialitats, per a què realment s'adequïn a l'evolució
dels sectors productius i a l'emergència de noves
professions.

Conferència d’Àngels Chacón, 25 d’octubre, Teatre Nacional de Catalunya 31

Catalunya té una xifra elevada d'abandonament escolar
prematur -joves entre 18 i 24 anys que no acrediten
estudis postobligatoris ni estan estudiant- i d'atur juvenil.
Els mal anomenats ni-ni són una expressió del problema,
que tendeix a cronificar-se i és una font de marginació.
Caldrà trobar alternatives formatives a aquesta situació:
millorant l'orientació educativa i professional, concertant
centres de noves oportunitats i dissenyant itineraris
singulars a la secundària postobligatòria, per donar
resposta a les necessitats formatives existents.

Cultura i educació formen un binomi indestriable perquè

no existeix l’un sense l’altre; un binomi que permet
superar-nos, formar-nos, desenvolupar el sentit crític, ser
més lliures i tenir igualtat d’oportunitats.
La cultura és un potent motor de transformació personal i
de cohesió social i, per tant, una estructura bàsica perquè
de la seva qualitat i de la seva consideració depèn la
qualitat de la ciutadania d’un País, que és qui el fa i qui el
defineix. La cultura és la forma, la manera com interpretem
i expressem el món i, alhora, com ens interpretem a
nosaltres mateixos. La cultura ens descriu (la llengua), ens
Conferència d’Àngels Chacón, 25 d’octubre, Teatre Nacional de Catalunya 32
fa progressar com a societat (la creativitat, el talent i la
innovació), ens presenta al món i ens identifica com a
poble (patrimoni cultural). Per tant, la cultura és un dret
inalienable!
La Covid ens ha demostrat que a Catalunya ens cal i ens és
urgent un canvi de consideració de la cultura (molts cops
s’entén com una despesa i no com una inversió en la
formació d’una ciutadania de qualitat); un canvi de
consideració i de paradigma que col·loqui la Cultura al lloc
on realment li pertoca, en el centre de totes les polítiques
públiques i la promogui de forma preferent des de la
dimensió social i de forma transversal en totes les
polítiques del Govern. La cultura és un Bé essencial i ens
ho creiem que ho és! Per això és imprescindible assolir el
2% del pressupost públic per la Cultura. Com deia
l’estimada Montserrat Roig “La Cultura és la forma més
revolucionària de fer política”.
La Llengua
La Llengua catalana és la base damunt la qual s’ha edificat
i es continua construint la nostra cultura i és on pivoten
tots els nostres drets culturals; alhora, és l’estructura que
ha de vertebrar la societat catalana sense perjudici de la
resta de llengües que es parlen al territori del nostre País.

Conferència d’Àngels Chacón, 25 d’octubre, Teatre Nacional de Catalunya 33

Per això hem d’incentivar-la, promoure-la i preservar-la
per damunt de tot mentre no tinguem les eines d’Estat
necessàries que assegurin la seva preservació, pervivència
i normalització. I cal, sobretot, potenciar l’ús vehicular del
català en totes les facetes de la vida quotidiana i fer-lo,
conjuntament amb l’occità, aranès a l’Aran, objecte de
polítiques públiques d’impuls en tots els àmbits socials.
En aquest sentit, cal imperiosament que assegurem l’ús
intensiu del català a les nostres escoles, com a llengua
vehicular d’ensenyament, d’aprenentatge i de vida escolar
i vetllem la immersió lingüística atenent la realitat
sociolingüística de l’alumnat.
I no volem únicament el català com a llengua vehicular a
les escoles: el volem també com a llengua vehicular del
sistema judicial de Catalunya i treballarem per aconseguir-
ho.
Cal també que acabem amb la invisibilitat del català en
algunes plataformes digitals i en l’àmbit audiovisual. Sense
anar més lluny, el projecte de llei de l’audiovisual
redactada pel govern espanyol, ara ajornada i en procés de
revisió, no preveia cap percentatge obligatori per a la
producció en català. És urgent que acabem amb la
discriminació de la nostra llengua!

Conferència d’Àngels Chacón, 25 d’octubre, Teatre Nacional de Catalunya 34

Altrament, alhora de concebre un projecte de País,
entenem que cal dedicar molta atenció al paper del
periodisme, atès que constitueix garantia de veracitat i
d’emissió d’informació contrastada; i diem dedicar-hi
molta atenció, perquè la comunicació intervé en la creació
no tan sols d’opinió sinó també d’identificació i, per tant,
transmet i basteix una dimensió cultural. Per això
considerem fonamental fomentar la producció pròpia
(constitueix una aposta pel talent i la creativitat i comporta
la projecció de la pròpia experiència i de la pròpia mirada)
i, alhora, defensar un espai comunicatiu que connecti el
conjunt dels territoris de llengua catalana. En aquest
sentit, entenem que cal una mirada especial a tot l’espai
dels Països Catalans amb qui compartim llengua i cultura,
que ens permeti preservar i enfortir el conjunt del domini
lingüístic, la memòria de l’espai cultural dels països
Catalans.

EIX NACIONAL

Conferència d’Àngels Chacón, 25 d’octubre, Teatre Nacional de Catalunya 35

No podem parlar de Catalunya sense tenir present la
consciència nacional que deriva del fet de tenir arrels,
llengua, història, tradicions, cultura i dret civil propis.
Història que recull l’evolució d’institucions pròpies com la
Generalitat de Catalunya, que té el seu origen al S. XIII en
les Corts Catalanes, i moltes de l’Edat Mitjana, molts
segles abans que la Constitució Espanyola del 1978.
Ahir va fer 50 anys que un català il·lustre, Pau Casals deia
: “I am a Catalan” a l’inici del discurs que va pronunciar a
les Nacions Unides el 24 d'octubre de 1971 . Va parlar de
Catalunya com a nació i de la pau
Anant a fets de la nostra història més recent, en podem
esmentar dos:
(1) La Carta del darrer President del Parlament a
l’exili (Francesc Farreras i Duran) que en cada canvi
de legislatura és lliurada pel President sortint al
President entrant i on Farreras reconeixia l’autoritat
del següent president del Parlament i li transmetia el
testimoni de la legalitat que ve molt d’abans de la
Constitució del 78.

Conferència d’Àngels Chacón, 25 d’octubre, Teatre Nacional de Catalunya 36

 (2) El RD 41/1977 de 29 de setembre de
Restabliment Provisional de la Generalitat de
Catalunya. On diu:
...“La Generalidad de Cataluña es una institución
secular, en la que el pueblo catalán ha visto el símbolo
y el reconocimiento de su personalidad històrica
dentro de la unidad de España...

Consciència nacional, “personalidad histórica” i... “unidad

de España”... entrem en matèria.
L’encaix entre ambdues és una qüestió determinant pel
futur de Catalunya. De fet, és la qüestió.

Perquè una gran part de la població catalana ha anat

evolucionat cap a posicions independentistes quan l’any
2007 era només del 17% ?
Aquest creixement no es pot entendre sense fer memòria
i relacionar-ho amb alguns fets determinants:
- La Sentència del TC de juny de 2010 sobre l’ Estatut
d’ Autonomia de Catalunya de 2006
I que va provocar la manifestació de més d’un milió
de persones. Impulsada per Òmnium Cultural i amb el
Conferència d’Àngels Chacón, 25 d’octubre, Teatre Nacional de Catalunya 37
 lema “Som una nació. Nosaltres decidim”, rebé el
suport de partits polítics, sindicats i més de 1.600
entitats.
Des de la pluralitat política (fins i tot amb diferents
encapçalaments), aquella manifestació va ser una
clara mostra de reacció de la societat catalana davant
aquesta sentència.

Recordem també que una dotzena de diaris catalans

van publicar el 26 de novembre de 2009 un editorial
conjunt titulat “La Dignitat de Catalunya” per
denunciar que un tribunal amb diversos membres
amb el mandat exhaurit no hauria de dictar sentència
sobre una llei avalada pel poble de Catalunya en el
referèndum del 18 de juny de 2006.

- Els punts plantejats pel President Mas (2014) i el

President Puigdemont (2016) van exposar al
President Rajoy , una exposició de greuges,
propostes reivindicatives de major finançament i més
infraestructures, el respecte a les competències i a la
immersió lingüística a les escoles entre d’altres.

Conferència d’Àngels Chacón, 25 d’octubre, Teatre Nacional de Catalunya 38

La manca de coratge polític per part del Govern de Madrid
per abordar aquestes qüestions tan rellevants i sensibles
per Catalunya van provocar indubtablement el creixement
del sentiment independentista .
Aquí seria més pertinent que mai l’antiga expressió: “De
aquellos polvos... estos lodos”...
I arribem a una data determinant l’any 2017 . L’1 Octubre
va ser una acció democràtica d’empoderament ciutadà de
valor polític importantíssim que va evidenciar la voluntat
democràtica de molts catalans ( de més de 2 milions de
catalans i catalanes) de voler decidir el seu futur polític.
L’1 d’octubre no s’hauria pogut celebrar sense el
compromís per part d’entitats socials i agents polítics,
alcaldes o regidors ni sense les mobilitzacions de la
ciutadania sense precedents, com ara la consulta
ciutadana del 9N de 2014.
Hem d’acceptar que part de la població a Catalunya es va
sentir exclosa d’aquest procés i que segur que alguna cosa
no es va fer correctament a l’hora de compartir, a l’hora d’
explicar perquè alguns catalans entenem que la màxima
sobirania és la millor de les opcions per Catalunya i que
això no significa excloure a ningú ni anar contra Espanya o
els espanyols.
Conferència d’Àngels Chacón, 25 d’octubre, Teatre Nacional de Catalunya 39
El que no és acceptable són les vergonyants imatges de
violència per mirar d’aturar un exercici democràtic com és
votar i que van donar la volta al món.

I el que tampoc és acceptable és la interpretació ad hoc de

l’article 155 i la seva aplicació o la judicialització d’un
conflicte polític.
És absolutament legítim que alguns catalans vulguem la
màxima quota de sobirania per Catalunya com legítim és
que d’altres defensin l’estatu quo actual.
Alguns creiem que el marc legal blindat per la Constitució
espanyola pot evolucionar, com evoluciona la societat no
només pels relleus generacionals sinó també davant les
noves demandes socials.
I és que, els governs no només han de ser responsables (
responsible), sinó que també han de ser sensibles i donar
resposta a les demandes de la societat (responsive).
Les querelles i els processos judicials no solucionaran la
“qüestió catalana” ... la confrontació i la unilateralitat
tampoc.

Conferència d’Àngels Chacón, 25 d’octubre, Teatre Nacional de Catalunya 40

Els tribunals no acabaran la voluntat política d’una
societat. Altres Estats (Regne Unit, Canadà) han buscat
solucions polítiques a conflictes territorials. A Catalunya el
consens sobre la solució política a l’anomenat “procés” és
absolutament majoritària.
El desbloqueig de l’actual situació només arribarà
mitjançant la política i el diàleg, la negociació i l’evolució
de postures.
Repetir posicionaments no és diàleg, és un duet de
monòlegs.
Catalunya té dret a plantejar la seva independència. Però
també hem d’estar oberts a explorar altres propostes que
assegurin l’autogovern i els elements essencials de la
nació assegurant la capacitat de construir una societat
justa i tenir les eines per contribuir al benestar dels
ciutadans i poder donar resposta als reptes globals i locals
de futur.
Diàleg i política, política i diàleg...que hauran d’acabar en
una proposta per tal que els catalans puguin votar sobre
possibles supòsits que podrien ser:
- modificar CE (reconeixement de Catalunya com a
nació)

Conferència d’Àngels Chacón, 25 d’octubre, Teatre Nacional de Catalunya 41

 - la millora de les condicions d’autogovern (inclòs el
seu finançament) per a Catalunya
- un nou status per Catalunya en el marc de la EU,
En qualsevol dels supòsits cal un acord per poder votar.
Un referèndum acordat i pactat.

Poder sortir de l’estancament de posicions, de la frustració

de molts catalans (sigui quin sigui el seu posicionament)
requereix propostes coherents, realistes...
sense demagògies, sense jugar amb el sentiments o
emocions dels ciutadans, sense dobles o triples discursos
segons el públic o l’audiència.
I si parlem clar d’una vegada?

I si deixem de classificar-nos i desqualificar-nos i

comencem a treballar sincerament per trobar una solució
política al conflicte? Maduresa democràtica i voluntat.
Les mateixes que cal demanar a l’Estat espanyol a més
d’una dosi extra de coratge . Si, sabem que cal una dosi de
coratge extraordinari per no pensar exclusivament en

Conferència d’Àngels Chacón, 25 d’octubre, Teatre Nacional de Catalunya 42

nombre de vots sinó que sobretot en la solució del
conflicte.
I cal entendre que a Catalunya no es normalitzarà la
situació si no es treballa per donar solucions legals (com
l’amnistia) que acabin amb els processos judicials i causes
constants contra l’exercici de la legítima activitat política.
Tanmateix cal estudiar també amb rigorositat l’aplicacio
de diferents fórmules com les reformes del Codi Penal,
altres modificacions legislatives, els indults o d’altres que
es puguin proposar.

Catalunya com a nació és un subjecte polític que té el dret

i el deure de millorar el seu autogovern i qualsevol opció
en aquest sentit només pot produir-se en el marc i en
compliment de l’ordenament jurídic,
tant si
- l’autogovern s’incrementa en el marc de l’ Estat
espanyol
- com si resulta la celebració d’un referèndum sobre
la independència de Catalunya o
- sobre l’encaix de Catalunya a Espanya.

Conferència d’Àngels Chacón, 25 d’octubre, Teatre Nacional de Catalunya 43

Cal treballar per la promoció del diàleg, la concòrdia cívica,
la cultura del pacte polític i la resolució de conflictes en la
nostra societat
La recuperació del prestigi de les nostres institucions ha
de ser una prioritat i la bona gestió de les administracions
públiques ha de ser també un senyal d’identitat.
El màxim respecte a les nostres institucions, que són
expressió de la sobirania popular. Tots hem de contribuir
al prestigi i respecte de les institucions del nostre país.
En l’actual situació, reivindiquem la bilateralitat i
negociarem amb l’Administració General de l’Estat tot allò
que comporti el progrés econòmic per a Catalunya i un
benefici per als seus ciutadans participant en els
organismes multilaterals.

És urgent una millora important del finançament ordinari

de Catalunya: una autèntica proporcionalitat entre la
riquesa generada al país i el finançament de les despeses
necessàries per mantenir la nostra competitivitat i el
nostre creixement.
Cal un acord de finançament equivalent en efectes i
resultats als règims forals que respecti el principi
d’ordinalitat.

Conferència d’Àngels Chacón, 25 d’octubre, Teatre Nacional de Catalunya 44

Cal exigir el compliment dels compromisos pactats,
l’execució plena de les inversions aprovades, la
transferència a la Generalitat de la titularitat de grans
infraestructures, així com de la resta de competències
pendents (ex. La gestió de les Beques universitàries) i
altres transferències de noves competències.

Que ningú s’equivoqui, la solució al conflicte polític de

Catalunya passa pel diàleg i per les urnes. Sense diàleg i
sense urnes, no hi haurà una solució complerta.

Per anar concloent,

després de les reflexions que els he exposat arribo a la
conclusió que en aquests moments cal articular a
Catalunya un espai polític de centre integrador i amb la
força suficient no només per condicionar la governabilitat
del país sinó també per liderar les seves institucions
durant dels propers anys.
Un espai que preservi un projecte de país i un model de
societat on es preservi la identitat compartida i es prioritzi
el progrés econòmic i social de tots els catalans i catalanes.

Conferència d’Àngels Chacón, 25 d’octubre, Teatre Nacional de Catalunya 45

Un espai on quedin clarament definides estratègies a mig,
curt i llarg termini per enfortir el país.
Un espai desacomplexat que defugi de populismes,
realista, que parli clar als electors com a persones adultes
i defugi de les demagògies.
En aquest sentit, avui explicito la meva disposició a
treballar per articular consensos des d’on pugui ser més
útil.
I convido a la gent del meu partit, al conjunt de la societat
i a les forces polítiques a Catalunya que reflexionin sobre
aquest plantejament i siguin generosos perquè aquest
objectiu sigui una realitat.
Per tota aquella gent que actualment se sent orfe de
representació política al Parlament: hi ha una altra manera
de fer política, amb coherència, sumant, integrant
diversitats, trobant espais d’intersecció posant com a eix
prioritari la prosperitat de tots els ciutadans i ciutadanes
de Catalunya.
Treballant pel retrobament, el diàleg i la reconciliació.

Conferència d’Àngels Chacón, 25 d’octubre, Teatre Nacional de Catalunya 46

Per acabar, deixeu-me agrair-vos novament el vostre
temps i la vostra atenció.

Estic convençuda dels actius de Catalunya,

Estic convençudíssima del talent i potencial de la seva gent,
Estic segura que podem recuperar l’orgull i tornar a fer que
Catalunya sigui un referent internacional en aquest nou
context del XXI.

Memòria del passat,

Consciència del present,
I, sobretot, compromís amb un futur millor per Catalunya!

Moltes gràcies

Conferència d’Àngels Chacón, 25 d’octubre, Teatre Nacional de Catalunya 47