El Cicle cel·lular

El nucli cel·lular

!1
Continguts
1. El cicle cel·lular:
Interfase.
Mitosi.
2. La interfase.
3. El nucli en interfase.
4. Cromosomes
5. La divisió cel·lular o fase M:
Mitosi
Citocinesi
!2
El Cicle Cel·lular
Conjunt de modificacions que experimenta cada cèl·lula des
que es forma, a partir de la divisió d'una cèl·lula mare, fins
al moment en què acaba de dividir-se per originar dues
cèl·lules filles.

Fases:
• Interfase o període sense divisió cel·lular.
• Mitosi (divisió del nucli) i citocinesi (divisió del
citoplasma); en aquest període es formen les cèl·lules
filles.
!3
El Cicle Cel·lular: fases

!4
El Cicle Cel·lular: Interfase
Període sense divisió cel·lular, amb gran activitat
bioquímica.
El nucli no canvia de forma: nucli interfàsic.
Període més llarg en la vida d'una cèl·lula, tot i que
pot tenir una durada variable.
Consta de tres fases:
• Fase G1.

• Fase S.
• Fase G2.

!5
El Cicle Cel·lular: Interfase
Fase G1 (gap: espai, interval)
• Comença en acabar la mitosi.
• De duració variable segons el tipus de cèl·lula (11hores, dies o anys
segons els cicles ).
• Període de creixement i funcionament metabòlic.
• Síntesi de RNA i proteïnes.
Fase S
• Síntesi o duplicació de DNA; al final de l'etapa s'ha duplicat tot el DNA.
• Els cromosomes tindran dues cromàtides en la mitosi.
• Duració: 8 hores (en cicles de 24 hores).

!6
El Cicle Cel·lular: Interfase

Fase G2
• Comença en acabar la síntesi de DNA i acaba quan s'inicia la mitosi.
• Continua la síntesi de RNA i proteïnes.
• Cèl·lula amb dos diplosomes.
• Inici progressiu de la condensació o espirilització de la cromatina.
• Duració: 4 hores.

Fase G0
• Període perllongat sense divisió.
• Període en què la cèl·lula resta sense dividir-se: tipus de neurones.

!7
 El nucli cel·lular
(Interfase)

!8
El Nucli

La seva estructura varia segons l'estat en què es

troba la cèl·lula.
• Nucli en interfase: amb l'embolcall intacte i fibres
de cromatina desenvolupades i amb alta activitat.
• Nucli en divisió: amb grans canvis, es condensen les
fibres de cromatina (cromosomes), desapareix
l'embolcall nuclear.

!9
Nucli en Interfase

El nucli cel·lular és l'estructura de la cèl·lula que dirigeix les

funcions cel·lulars.
Conté el DNA o informació genètica.
Totes les cèl·lules eucariotes presenten nucli diferenciat;
només en tenen un.
Observació amb microscopi òptic com una estructura
refringent.
Es tenyeix amb colorants bàsics: blau de metilè o
hematoxilina.

!10
Nucli en Interfase: estructura

Embolcall nuclear.
Nucleoplasma o medi nuclear.
• Nuclèol.
• Cromatina.
• Cromosomes.

!11
Nucli en Interfase: estructura

Embolcall nuclear
• Separa el nucli del citoplasma.
• Al microscopi electrònic es presenta com a doble membrana
separada per un espai perinuclear de 20-40ηm.
• Es distingeix la membrana nuclear interna i l'externa (en
contacte amb l'hialoplasma i amb ribosomes adherits).
• Les dues membranes procedeixen del RE.
• Presenta nombrosos porus per on passen substàncies.

!12
Nucli: embolcall nuclear

!13
Nucli en Interfase: estructura

Funció de l'embolcall nuclear

• És una barrera que separa el nucleoplasma del
citoplasma.
• Regula l'intercanvi de substàncies a través del porus.
• Serveix per a fixar les fibres de DNA (fonamental per a
la constitució dels cromosomes a partir de la
cromatina).

!14
Nucli en Interfase: estructura

Nucleoplasma
• Medi intern del nucli, també anomenat carioplasma.
• És una dispersió coloïdal composta per proteïnes, molècules
de RNA, DNA, aigua i ions.
• Presenta una xarxa de proteïnes fibrilars, similars al
citosquelet que hi ha al citosol.
• Es produeixen la síntesi de: RNA-m, RNA-t, RNA-r i del DNA
nuclear.

!15
Nucli en Interfase: estructura

Nuclèol
• Esferes denses sense membrana, amb diàmetre entre 1 i 3µm.
• Hi ha un o dos nuclèols per nucli.
• Composició: proteïnes i RNA (sobretot RNA-r), alguns
fosfolípids i polisacàrids.
• Aspecte granular per la presència de precursors del
ribosomes.
• Funció: fàbrica de RNA-r.

!16
Nucli en Interfase: estructura

Nucli cel·lular : Nucli cel·lular :

nuclèol i nucleoplasma Eucromatina i Heterocromatina

!17
Nucli en Interfase: estructura

La Cromatina
• Substància fonamental del nucli cel·lular.
• Masses denses i tenyides, disperses pel nucleoplasma que formen
un reticle.
• Es forma a partir dels cromosomes que es descondensen en
finalitzar la divisió del nucli.
• Tipus de cromatina:
• Heterocromatina.
• Eucromatina.

!18
Nucli en Interfase: estructura
Heterocromatina

• Masses més fosques.

• Alt grau d’empaquetament del DNA.

• Inactiva (no produeix RNA): informació no funcional en una cèl·lula.

Eucromatina

• Aspecte més difús.

• Activa: informació transcrita i descodificada a proteïna.

!19
Nucli en Interfase: estructura
Cromatina
• fibres formades per DNA
associada a proteïnes
(histones).

• DNA envolta a les histones:

nucleosomes (unitats que es
van repetint al llarg de la
fibra).

• Nucleosoma: 8 histones + 200

parells de bases de DNA.

• Estructura de l’eucromatina.

!20
Nucli en Interfase: estructura

Cromatina condensada o
heterocromatina
• Plegament de la fibra de 10
nm en hèlix alvoltant
d’histones.

• Fibra de 20-30 nm.

• Grau d’empaquetament elevat

(enzims no poden actuar i
formar RNA): cromatina
inactiva. Nivells d’organització de la cromatina

!21
Nucli en Interfase: estructura

Funció de la cromatina

• Proporcionar la informació genètica necessària per

efectuar la síntesi dels diferents RNA.
• Conservar i transmetre la informació genètica
continguda en el DNA.

!22
Cromosomes
Constituïts per DNA associat a
proteïnes.

Visibles en la primera fase de la

divisió cel·lular: compactacions
successives de la cromatina.

Portadors de la informació
genètica dels organismes.

Faciliten el respartiment de la
informació continguda al DNA
de la cèl·lula mare a les
cèl·lules filles. Cariotip humà

!23
Cromosomes
Formats per dues cròmatides
(cadascuna portadora d’una molècula
de DNA).

Molècules de DNA idèntiques

(replicació d’una molècula original).

Cada cròmatide té dos braços.

Centròmer o punt de contacte entre

cromàtides.

Extrems dels cromosomes: telòmers.

Diàmetre: 0,2 a 2 µm.

Cromosoma a l’inici de la divisió cel·lular
Longitud: 0,2 a 50 µm. format per dues cromàtides.

!24
Divisió cel·lular o fase M

!25
Divisió cel·lular o fase M
Procés ordenat: assegura la transmissió correcta a
les cèl·lules filles del DNA.

Cèl·lules filles amb idèntica dotació cromosòmica a

la cèl·lula mare.

Fases:

• Mitosi

• Citocinesi.
!26
Divisió cel·lular: Mitosi
Conjunt de processos pels quals un nucli haploide (n) o
diploide (2n) produeix dues cèl·lules filles amb el mateix
nombre de cromosomes que la cèl·lula mare.

Repartiment equitatiu dels cromosomes (duplicats).

Divisió del nucli (mitosi o cariocinesi) va seguit de la

divisió del citoplasma (citocinesi).

Canvis morfològics del citoplasma i el nucli.

Duració: 2 hores (cicle de 24 hores).

!27
Mitosi: profase
Cromatina es condensa progressivament:
espirilització dels cromosomes.

Cada cromosoma té dues cromàtides i

unides pel centrómer.

Presència de 2 centríols a prop de

l’embolcall nuclear: organització del fus
mitòtic (cèl·lules animals, en cèl·lules
vegetals a partir d’uns centres
organitzadors de microtúbuls).

Al final de la profase, els cromosomes

van situant-se al centre de la cèl·lula.

!28
Mitosi: metafase
Embolcall nuclear es
desestructura.

Màxim grau d'empaquetament

de les cromàtides.

Interacció de les cromàtides

amb el fus mitòtic.

Cromosomes situats a l’equador

cel·lular: placa equatorial.

Centròmers orientats cap el fus

mitòtic.

!29
Mitosi: anafase

Cromàtides germanes se
separen dels centròmers:
cada extrem de la cèl·lula.

Microtúbuls arrosseguen les

cromàtides.

Cada dotació cromosòmica

completa migra a cada pol
de la cèl·lula.

!30
Mitosi: telofase
Descondensació progressiva
dels cromosomes.

Desaparició dels
microtúbuls del fus mitótic.

Formació dels nous

embolcalls nuclears.

Formació dels nuclèols.

Estragulament de la cèl·lula
al final de la telofase.
!31
Citocinesi
Divisió del citoplasma.

Repartiment equitatiu dels orgànuls

cel·lulars.

Duplicació dels mitocondris.

Comença al final de l’anafase.

Estrangulament de la cèl·lula: formació

d’un solc amb forma d’anell que
envolta la cèl·lula fins que es tanca.

Cèl·lules vegetals: formació d'un envà

entre les dues cèl·lules filles
(fragmoplast) per aportació de
l’aparell de Golgi.

!32