Psicofarmacologia Curs 2020-20221

BLOC 1. GENERALITATS EN FARMACOLOGIA

TEMA 1. FARMACOLOGIA, FARMACOLOGIA CLÍNICA I

EL MÓN DEL MEDICAMENT

1. Definicions i conceptes
• Farmacologia: ciencia que es dedica a l’estudi dels medicaments i dels fàrmacs.
Etimologia: pharmakon + logos (grec)

• Psiquiatria: aquella especialitat mèdica que es dedica a diagnosticar i tractar les

malalties mentals.

• Psicofarmacologia: conjunt de fàrmacs que alteren les funcions psicològiques o

mentals; interesecció de les disciplines farmacologia i psiquiatria.

1.1. Fàrmac
• Definició: qualsevol substància química o biològica capaç d’interaccionar o actuar
sobre un organisme vivent i afectar les seves funcions, ja que els organismes vivents
som màquines químiques. Qualsevol substància química pot acabar sent un fàrmac
(aigua, hidratació; xenon, anestèsia).

• Segons l’organisme diana: medicina, veterinària, biologia, etc.

• Segons l’efecte: tòxic/verí (causa malaltia) o medicament (efectes curatius)

• Toxicologia: metges forenses

• Definició legal: producte farmacèutic autoritzat per ser administrat a humans.

• Etimologia paraula droga: llatí (addicció, dependència), anglès (fàrmac en general)

1.1.1. Relacions que s’estableixen amb els fàrmacs

• Farmacognosia (FG): estudi de l’origen dels fàrmacs. Tasca del farmacèutic.
• Farmacocinètica (FK): estudi dels efectes de l’organisme sobre el fàrmac, és a dir, els
processos d’absorció, distribució, biotransformació i excreció.

1
Psicofarmacologia Curs 2020-20221

• Farmacodinàmica (FD): estudi dels efectes, accions i mecanismes d’acció dels

fàrmacs.
• Farmacoteràpia (FT): estudi de les aplicacions curatives dels fàrmacs a partir de la
seva FD.

1.1.2. Perfils professionals

• Medicina, veterinària i infermeria: farmacoteràpia
• Farmàcia, química mèdica i biotecnologia: elaboració
• Ciències biomèdiques: investigació.
• Psicologia clínica: detecció d’efectes adversos.

1.2. Teràpia
• Etimologia: cuidar, prestar atencions (grec). Aplicar atencions a un pacient malalt
• Conjunt de tècniques i habilitats que disposem per guarir malalties.
• Diferents tipus: quirúrgiques, mèdiques, etc.

2. Descobriment medicaments
2.1. Empíric
• Productes naturals utilitzats al llarg de la història. Els ximpanzés també tenen aquesta
capacitat de transmetre informació farmacològica (fulles astringents).
• Aspirina: derivat d’àcid salicílic, que prové del salze. Infusió de l’escorça: antifebril,
antireumàtica i antiinflamatòria.
• Cossos digitàlics: derivat d’una planta que es diu digital, que creix en els arbres.
Millora dels edemes, medicina egípcia.
• Curare: descobert a Amèrica, arma biològica. No s'absorbeix per via oral. Paràlisi
muscular.
• Muscarina: en l’amarita muscaria. El bolet es al·lucinogen i diurètic.
• Atropina: atropa belladona, intens estrenyiment.
• Alcaloides del sègol banyut: fong que contamina el sègol. Al·lucinogen i tòxic,
provoca ergotisme (necrosis, psicosis i mort).

2.2. Atzar
• Descoberts degut a la casualitat.
• Penicil·lina: contaminació per un fong, Flemming.

2
Psicofarmacologia Curs 2020-20221

• Agents alquilants: fàrmacs utilitzats per tractar tumors, derivats de gasos mostassa
(guerra) que mataven per ionització de les vies respiratòries. En quantitats petites,
modifiquen el DNA (Incident moll d’òs, Itàlia).
• Anticoagulants orals: descobriment a USA, trèvols rics en molècula anticoagulant
(warfarina).

2.3. Disseny
• Incidència de la biotecnologia, síntesi de proteïnes que podran esdevenir fàrmacs.
• Vacuna antiràbica Pasteur: formol i teixits del s. nerviós de gossos amb ràbia. Parteix
d’una teoria, té una intencionalitat.
• Insulina humana: sorgia de pàncrees de vaques i de porcs, fabricació bacteriana.
• Anticossos monoclonals: fabricació a través de tècniques, nom acabat en -mab.

2.4. Síntesi química i cribatge

• Procediment de la indústria farmacèutica.
• Laboratoris químics orgànics i inorgànics.
• Modificació de molècules existents que ja funcionen per obtenir nous medicament. En
la síntesi no sempre es consideren els possibles efectes de les molècules. (Químics)
Ex: descobriment de les fenotiazines (molècula original: prometazina).
• Les molècules modificades es sotmeten a un cribatge a través de models biològics per
analitzar les seves propietats, on només es seleccionen aquelles amb propietats
terapèutiques. (Biòlegs i farmacèutics)

3. Alcaloides
• Definició: molècules caracteritzades per ser bases o alcalines. Formen part dels
productes naturals i s’extreuen amb un àcid i es precipiten amb una base. Són
relativament grans, baixa solubilitat en aigua. Terminació típica del alcaloides: -ina.
• El mètode de purificació diferencia els alcalins (bases) dels alcaloides: extracció amb
un àcid i precipitació amb una base.
• Exemple: obtenció de cocaïna.
1. Es mescla una dissolució aquosa d’àcid acètic i fulles de coca triturades. L’acid
serveix com a dissolvent i reacciona amb la base de l’alcaloide.
2. De la reacció s’obté una mescla blanca. S’utilitza una centrifugadora per a
separar els residus de la fulla del compost que s’ha format. Com a resultat
s’obté un líquid transparent (àcid+alcalí) i una pasta blanca (residus).

3
Psicofarmacologia Curs 2020-20221

3. Al líquid transparent, s’hi afegeix poc a poc una dissolució d’una base, com ara
NaOH, per a neutralitzar l’àcid. Això fa que l’alcaloide es precipiti.
4. Després de l’última centrifugació es separa l’alcaloide (sòlid) de l’àcid (líquid).
En aquest cas obtindríem cocaïna.

4. Empresa farmacèutica
• Una empresa farmacèutica està formada per 3 unitats bàsiques: unitat de producció,
unitat comercial i unitat de recerca i desenvolupament. Per a ser considerada una
empresa farmacèutica, com a mínim es necessària la unitat de producció.
• Prioritats d’inversió segons unitats: Producció>Comercial>Recerca i desenvolupament
1. Unitat de producció: s’encarrega de la síntesi, formulació (farmacotècnica o
farmacia galenia), empaquetat i distribució dels fàrmacs. La majoria de
fàrmacs es produeixen a unes quantes fàbriques i es venen a l’engròs a
diferents empreses.
2. Unitat comercial: s’encarrega de buscar el major nombre de clients. El mercat
del medicament és de tipus indirecte, doncs no s’actua sobre els consumidors
sinó sobre els professionals. Segons el tipus de submercat, hi ha 3 tipus de
targets: el metge, els hospitals i les botigues de farmàcia. En les últimes es
distingueixen 3 tipus de medicaments: els OTC, els de prescripció genèrics i
els no genèrics. Característiques no genèrics:
◦ Patent: document que assegura la propietat industrial, atorgat per les
autoritats durant 20 anys. Aporten la major quantitat d’ingressos.
◦ Marca: document que assegura la possessió d’un nom, atorgat per les
autoritats; mai caduca.
3. Unitat de recerca i desenvolupament: recerca de noves fórmules eficaces per
tal de patentar-les. La biotecnologia ha abaratit el procés de fabricació i
desenvolupament.
◦ Fase 0: Dept Químic, síntesi i desenvolupament.
◦ Fase 0: Dept Biològic, cribatge.
◦ Fase 1: Dept Mèdic, voluntaris saludables (grup control). Estudi de FK,
tolerabilitat i efectes secundaris.
◦ Fase 2: Dept Mèdic, grups petis de voluntaris amb la condició. Estudi
d’efectes a llarg termini i toxicologia.
◦ Fase 3: Dept Mèdic, grups grans de voluntaris amb la condició. Introducció
en el 1962 (amedment kefauver-harris), degut a la talidomida i la epidemia

4
Psicofarmacologia Curs 2020-20221

de focomelia (malformacions). En aquesta fase, les autoritats reguladores

aproven o no el fàrmac.
◦ Fase 4: Dept Mèdic, farmacovigilància o control post comercialització
l’objectiu es detectar els efectes adversos estranys que no s’han pogut
detectar en les altres fases. També detectar noves aplicacions terapèutiques.
A Espanya es troba delegada a les comunitats autònomes. Els metges
s’encarreguen de comunicar les sospites de reaccions adverses (tarja groga)
a l’institut de farmacologia de la seva comunitat. L’agència espanyola del
medicament ho deixa obert al públic general.

5. Prospecte del medicament

• Les autoritats dels països tenen una agència del medicament, que té la capacitat de
decidir si un medicament es pot comercialitzar, el seu preu, etc. L’agència del
medicament és qui aprova els prospectes, document que resumeix totes les
característiques d’un medicament.
1. Composició 8. Advertències
2. Formulació 9. Posologia (dosis, pauta i via d’administració)
3. Titularitat 10. Sobredosificació
4. Indicacions 11. Reaccions adverses
5. Contraindicacions 12. Caducitat
6. Precaucions 13. Presentacions i preus
7. Interaccions

6. Nomenclatura dels fàrmacs

• Nomenclatura de química orgànica.
• Codi de desenvolupament industrial: les lletres fan referència a la companyia, els
números a la sèrie de síntesi.
• Nom genèric/nom científic.
• Marca comercial.

7. Reaccions adverses als medicaments (RAM)

• Reaccions no desitjades que esdevenen de l’ús correcte del fàrmac.
• Malaltia iatrogènica: causada pel metge
• Classificacions en lletres
• Segons gravetat i freqüència

5
Psicofarmacologia Curs 2020-20221

TEMA 2. FARMACOCINÈTICA

1. Cicle d’un fàrmac al cos

• Marcar el fàrmac, biomarcadors.
• Administració per tal de que s’absorbeixi i distribueixi: via intravenosa.
• Estudi distribució: plaques radiogràfiques dels teixits, quantificar la radioactivitat dels
òrgans.
• Biotransformació: sang del ratolí, cromatografia, on hi ha més modificacions
enzimàtiques.
• Excrecions: recollida de la fempta i orina durant 24h.

2. Absorció
• Processos o fenòmens que permeten a un fàrmac creuar cèl·lules, les membranes, i per
tant arribar al torrent circulatori (plasma).
• Característiques membranes: estan formades per una bicapa lipídica dinàmica, fluïda,
semipermeable, selectiva, asimètrica, diversa (fosfolípids, proteïnes membranoses,
colesterols) i que genera un potencial elèctric.
• Tipus de transport cel·lular:
◦ Actiu: es realitza a contra gradient, per tant requereix d’energia. Dut a terme a
través de bombes (proteïnes transmembranoses, transportadores o carriers).
◦ Passiu: es realitza a favor de gradient, no requereix d’energia.
▪ Difusió simple: directament a través de la membrana. Molècules liposolubles,
gasos i molècules polars petites. Més eficient ja que no es dóna saturació.
▪ Difusió facilitada: a través d’una proteïna transmembranosa. N’hi ha de dos
tipus, els canals o els transportadors o carriers. La diferència entre canals i
transportadors es que els primers s’obren dels dos extrems en tot moment
mentre que els segons sempre tenen un extrem tancat.
◦ Mitjançant vesícules: sense que el contingut interactuï amb la membrana
▪ Endocitosi: de fora cap a dins. Fagocitosi (mida gran) i Pinocitosi (solució).
▪ Exocitosi: de dins cap a fora.
▪ Transcitosi: canals transcel·lulars de transport.
▪ Exemple: absorció dels anticossos d’un nadó.

6
Psicofarmacologia Curs 2020-20221

2.1. Factors que determinen l’absorció

• Condicionats pel fàrmac:
◦ Naturalesa química: polar, apolar, sals, substàncies covalents (àcids, bases),
substàncies que formen micel·les. La solubilitat és la característica més important.
▪ Coeficient de repartiment del fàrmac: paràmetre que determina la solubilitat
d’un fàrmac en un dissolvent polar (aigua) o apolar (lípids).
▪ Fórmula: Solubilitat en dissolvent apolar
Coeficient de repartiment (Cp)=
Solubilitat en aigua
▪ L’aigua ha d’estar a les característiques de pressió, ph i temperatura de la de
l’organisme humà.
◦ Formulació: farmacotècnia o farmàcia galènica.
▪ Càpsules entèriques: recobertes de glúcids, ja que la digestió dels sucres es
produeix en l’intestí, on el ph és menys agressiu i no destrueix el fàrmac.
▪ Alliberació prolongada: a través d’un orifici de sortida de la càpsula en un
període de temps curt (1-2 dies).
▪ Depot: fàrmac injectat en un polímer biodegradable per a que el fàrmac es vagi
alliberant progressivament en un període de temps llarg (15-30 dies).

• Condicionats per la forma d’administració:

Vies administració Vies absorció

Tòpiques Nul·la,

Oral – Rectal Enterals

(General o sistèmic)

Sublingual - Transnasal – Rectal – Parenterals

Transdermal – Respiratòria – Injectables
(General o sistèmic)

◦ Enterals: aquelles vies que impliquen el fetge en el seu cicle farmacològic. El fetge
és un òrgan on es produeixen moltes reaccions enzimàtiques, entre elles

7
Psicofarmacologia Curs 2020-20221

l’activació/inactivació de fàrmacs. Aquest fenomen s’anomena «fenomen de

primer pas hepàtic».
◦ Via endovenosa: al situar-se el fàrmac directament en el torrent circulatori, no es
realitza un procés d’absorció com a tal.

• Condicionats per l’organisme:

◦ Factors fisiològics: situacions normals que no es troben alterades i que
faciliten/dificulten l’absorció.
▪ Edat: els neonats absorbeixen proteïnes a través de l’intestí, en adults això no
es dóna.
◦ Factors patològics: situacions on una patologia influeix en el procés d’absorció
dels fàrmacs.
▪ Pell cremada: alteració permeabilitat via endodèrmica.
▪ Cirurgia bariàtica: alteració absorció fàrmacs via oral.
▪ Cirrosi: alteració permeabilitat primer pas hepàtic.

2.2. Posologia
• Estudi de com administrar un fàrmac i informació que trobem en el prospecte d'un
medicament o en una ordre mèdica que indica sense ambigüitats com s'ha
d'administrar un fàrmac
◦ Dosi (habitualment un pes o volum del medicament)
◦ Via d'administració
◦ Pauta horària: Davant d'una pauta horària que implica major freqüència en
l'administració s'opta freqüentment per la perfusió contínua ev.
• Abreviacions pauta horària:
◦ mid o m.i.d. = Un cop al dia, o sigui cada 24 hores
◦ bid o b.i.d = Dos cops al dia o sigui cada 12 hores
◦ tid o t.i.d.= Tres cops al dia o sigui cada 8 hores
◦ qid o q.i.d. = Quatre cops al dia o sigui cada 6 hores

2.3. Vies d’administració

• Via oral (po, p.o, «per os», per la boca)

8
Psicofarmacologia Curs 2020-20221

◦ Absorció: Enteral (possible contaminació parenteral)

◦ Recorregut: Mucosa intestinal, sang, vena Porta, fetge (primer pas hepàtic),
circulació general.
◦ Contaminació: Part del fàrmac es pot absorbir abans del budell prim: boca, faringe,
esòfag, part de l’estómac. Llavors, arriba a la sang a través de les venes Cava i es
Parenteral.
◦ Coeficient de repartiment idoni: Indiferent (alt i baix). El budell prim està preparat
per absorbir tant substàncies hidrosolubles com liposolubles. Bilis facilita la
digestió dels greixos.
◦ Comentaris: Via d’absorció còmoda, indolora i permet l’autoadministració. La més
freqüent, requereix col·laboració. Proteases digestives impedeixen administració
de proteïnes terapèutiques per aquesta via.

• Via bucal (sublingual, perilingual)

◦ Absorció: Parenteral (possible contaminació enteral)
◦ Recorregut: Mucosa de la boca, drena per la vena Sublingual cap a la vena Jugular,
la Cava Superior i el cor.
◦ Contaminació: Pot ser inevitable una certa deglució del fàrmac, és a dir una certa
contaminació per la via oral, que és enteral.
◦ Coeficient de repartiment idoni: Elevat (molt liposoluble)
◦ Comentaris: Via transmucosa. Ex: Nitroglicerina, vasodilatador coronari d’efectes
immediats en l’angina de pit, que es metabolitza completament en el primer pas
hepàtic.

• Via rectal
◦ Absorció: Enteral i Parenteral mixta.
◦ Recorregut: Mucosa del recte, plexe hemorroïdal intern (vena Porta, Enteral) i
plexe hemorroïdal extern (vena Cava Inferior, Parenteral).
◦ Coeficient de repartiment idoni: Elevat.
◦ Comentaris: Via transmucosa. El contingut fecal interfereix en l’absorció del
fàrmac (grau d’absorció assolit imprevisible). Administració incrementa el risc de
criptitis i anusitis (inflamació), tractaments tòpics. Enemes i supositoris.
• Via conjuntival
◦ Absorció: Parenteral.

9
Psicofarmacologia Curs 2020-20221

◦ Recorregut: Drenatge venós de l'ull, vena Cava Superior.

◦ Coeficient de repartiment idoni: Elevat.
◦ Comentaris: Via transmucosa. Col·liris (gotetes), cremes, pomades. Tractaments
tòpics. Possible contaminació i autoadministració.

• Via transnasal
◦ Absorció: Parenteral.
◦ Recorregut: Drenatge venós nasal, vena Cava Superior.
◦ Coeficient de repartiment idoni: Elevat.
◦ Comentaris: Via transmucosa. Esprais o nebulitzadors nasals. Tractament tòpic o
sistèmic. Ex: cocaïna.

• Via vaginal
◦ Absorció: Parenteral.
◦ Recorregut: Drenatge venós, vena Cava Inferior.
◦ Coeficient de repartiment idoni: Elevat.
◦ Comentaris: Via transmucosa. Pomades o òvuls vaginals. Tractament tòpic amb
possible generalització o contaminació sistèmica. Ex: pomada d’estrògens.

• Via cutànea (transdermal)

◦ Absorció: Parenteral.
◦ Recorregut: Aplicació tòpica, possible absorció.
◦ Coeficient de repartiment idoni: Molt elevat.
◦ Comentaris: Via transdermal. Pomades, cremes, locions, etc. Tractament tòpic però
amb possible generalització. Ex: glucocorticoides, opiacis. Aparició dels TTS
(apòsits). La dosificació depèn de la superfície, de forma proporcional.

• Via respiratòria (transbronquial)

◦ Absorció: Parenteral.
◦ Recorregut: Aplicació tòpica, amb absorció.
◦ Coeficient de repartiment idoni: Elevat.

10
Psicofarmacologia Curs 2020-20221

◦ Comentaris: Via transmucosa. Esprais o inhaladors bronquials. Tractament tòpic

però amb possible generalització. Entrenament per a la seva aplicació.
Ex: glucocorticoides per a l’asma.

• Via respiratòria (transalveolar)

◦ Absorció: Parenteral.
◦ Coeficient de repartiment idoni: En els gasos mesurem un coeficient de
repartiment o partició propi o específic (sang/gas) que condiciona la velocitat
d'absorció més que no pas l'absorció en si mateixa.
◦ Comentaris: Fàrmacs gasosos a la temperatura del cos humà. Instrumentació adient
per manipulació i administració. Ex: oxigen i anestesia.

• Via intradèrmica
◦ Absorció: Parenteral.
◦ Recorregut: Injecció a la dermis (teixit connectiu subjacent a l’epidermis),
drenatge limfàtic.
◦ Coeficient de repartiment idoni: Baix, el fàrmac és injectable i per tant és millor
que sigui hidrosoluble.
◦ Comentaris: Utilitzada per detectar respostes del sistema immune. Poc
vascularitzada (persistència local del fàrmac). No autoadministrable.

• Via intramuscular (im o i.m.)

◦ Absorció: Parenteral.
◦ Recorregut: Múscul estriat, vasos perifèrics perimisi (teixit connectiu) i plasma.
◦ Coeficient de repartiment idoni: Poc rellevant sempre que la formulació sigui
líquida.
◦ Comentaris: Teixit poc innervat, autoadministració factible. Associat amb
vasodilatadors o vasoconstrictors (intervenen en l’absorció). Possibles abscessos.

• Via endovenosa (intravenosa, ev, e.v, iv, i.v.)

◦ Absorció: No existeix cap procés estrictament d’absorció.
◦ Recorregut: Punció d’una vena superficial, situació directa al torrent circulatori
(plasma).

11
Psicofarmacologia Curs 2020-20221

◦ Coeficient de repartiment idoni: Críticament baix, soluble en el plasma.

◦ Comentaris: En administracions repetitives s’aconsella canular o catetizar la vena
amb una via oberta. Això implica un risc de flebitis, trombosis i embolismes.
Administració contínua (perfusió) o discontínua (bolus). Via més previsible.

Vies intraorgàniques
• Vies injectables, no autoadministrables. D’administració local o tòpica a l’interior de
l’organisme. Sempre hi ha absorció, tot i que no sigui la finalitat.
◦ Intra-arterial: Escassa utilitat per aplicar fàrmacs. Finalitats analítiques.
◦ Intra-cardíaca: Forma excepcional. Processos de reanimació cardiovascular.
◦ Intratectal: S’injecta al LCR, a la Teca, per sota de la vertebra L2. Anestèsia.
◦ Epidural: S’injecta a nivell raquidi entre el periòsti de la vertebra i la duramàter.
Anestèsia.

2.4. Anatomia de les meninges

• Membranes que recobreixen tota la medul·la espinal i el cervell.
◦ Duramàter: més externa. La duramàter espinal o teca és una prolongació de la
làmina interna de la duramàter de la fosa cranial posterior. S'estén des del el
foramen màgnum fins la vertebra S2. Per sota de la vertebra L3, on no hi ha
medul·la, es presenta en forma de sac.
◦ Aracnoides: conté l’espai subaracnoïdal, cavitat a través la qual circula el LCR. El
LCR es fabrica en els ventricles, concretament als plexes coroideus a partir de la
sang, i circula pel SNC.
◦ Piamàter: més interna, en contacte directe amb el SNC.

3. Distribució
• El fenomen de distribució és aquell procés de la farmacocinètica que resulta de
l’existència de compartiments i barreres en un organisme que eviten la lliure difusió
d’un fàrmac.
• Barreres: membranes, cèl·lules o òrgans que delimiten un compartiment. Activitats
enzimàtiques que obstaculitzen la difusió simple d’un fàrmac a l’organisme. N’hi ha
de molts tipus.
◦ Hepàtica: important en absorció però no en distribució.
◦ Sinovial: delimita l’espai de les articulacions. Sobretot antiinflamatoris.

12
Psicofarmacologia Curs 2020-20221

◦ Placentària: És hematocoiral, la placenta es troba en contacte directe amb la sang.

Important en la prescripció de fàrmacs i al tractar algunes afeccions com la
preclàmpsia (glucocorticoides liposolubles) i el síndrome de la membrana hialina.
Valorar sempre la toxicitat dels fàrmacs.

• En relació al SNC, hi ha tres barreres específiques, que es troben connectades entre sí,
formant dues vies de distribució dels fàrmacs al SNC:
◦ Hematoencefàlica (BHE, via 1): El fàrmac arriba a través dels capil·lars cerebrals.
Aquests es troben envoltats per un conjunt de cèl·lules (endoteli), entre elles
astròcits, aillant així el SNC. Aquesta barrera té una permeabilitat sel·lectiva.
▪ Normalment, permet el pas de fàrmacs molt liposolubles i de mida petita, com
ara els antihistamínics H1. Les primeres generacions H1 (biodramina) en
arribar al SNC provoquen un efecte secundari sedants. En les següents, un
augment de la hidrosolubilitat fa que no travessin la barrera i s’elimina l’efecte.
▪ Excepcions: Hi ha molècules que tot i presentar les característiques anteriors,
no poden creuar la BHE, com ara la Dopamina. No obstant, el precursor
metàbolic L-DOPA sí, tractament habitual en el Parkinson.
◦ Hematoliquoral (BHL, via 2): El LCR es produeix als plexos coroideus, a la sang.
Aquestes estructures tenen la capacitat de modificar el plasma en LCR i dirigir-lo
cap a l’espai subaracnoideu, sense haver entrat encara al SNC.
◦ Liquorencefàlica (BLE, via 2): Barrera entre el LCR i el SNC. Si el fàrmac
procedent de la BHL la travessa, arriba al SNC. Aquesta vía és menys directa.

3.1. Compartiments
• Definició: situació, lloc definit per barreres dins un organisme en el que s’hi pot trobar
una concentració de fàrmac.
• C. Aquosos (60% del cos):
◦ Plasma (6%)
◦ Líquid extracel·lular (22%): Envolta les cèl·lules
◦ Líquid intracel·lular (30%): Dins de les cèl·lules
◦ Líquid transcel·lular (2%): Entre capes de cèl·lules (LCR, pleura)
• C. Lipídic: Varia segons el pes de l’organisme, entre d’altres. Els fàrmacs liposolubles
es distribueixen i emmagatzemen amb major facilitat en aquest compartiment.

13
Psicofarmacologia Curs 2020-20221

• C. Proteic: N’hi ha un dins de cada compartiment aquós. De naturalesa àcida. Els

fàrmacs es poden adherir a les proteïnes, afectant així al seu transport/disponibilitat
com s’explica més endavant.
• C. Terapèutic: Ideació farmacològica per representar els llocs d’unió del fàrmac.
Format per totes les zones on hi hagi receptors del fàrmac. No quantificable.
◦ Fàrmac actiu (FA): substància que exerceix una acció concreta amb una finalitat.
Es compara amb el fàrmac lliure plasmàtic.

3.1.1. Compartiment Proteic

• Fàrmac lliure plasmàtic (FLP): En el plasma, les proteïnes realitzen una funció
transportadora. Quan el fàrmac es troba unit a aquestes proteïnes, no pot realitzar la
seva funció normal. El FLP equival al FA ja que no es troba unit a cap proteïna.
Concepte dinàmic.
• Proteïnes transportadores específiques: baixa capacitat:
◦ Transferrina: Ferro
◦ Ceruloplasmina: Coure
◦ Lipoproteïnes
◦ TBG (globulina fixadora de tirosina)
◦ SHBG (globulina fixadora d’hormones sexuals)
• Proteïnes transportadores inespecífiques: elevada capacitat
◦ Albúmina: El compartiment proteic actua com a diposit del fàrmac. Al tenir una
baixa especificitat (font d’unió de múltiples fàrmacs), la seva saturació és molt
alta. Això pot comportar interaccions medicamentoses: competència per unió al
receptor, FLP inesperat per la dosis. En una electroforesis s’observa que aquesta és
la proteïna més abundant.

3.2. Factors que determinen la distribució

• Condicionats pel fàmac:
◦ Naturalesa química: la solubilitat és la característica més important.
• Condicionats per l’organisme:
◦ Fisiològics: Situacions normals que no es troben alterades i que faciliten/dificulten
la distribució.
▪ Edat: Les meninges dels neonats tenen una major permeabilitat.

14
Psicofarmacologia Curs 2020-20221

◦ Patològics: Situacions on una patologia influeix en el procés de distribució dels

fàrmacs.
▪ Obesitat mòrbida: gran compartiment lipídic, dificulta la distribució dels
fàrmacs liposolubles ja que es redistribueixen en el compartiment, quedant
molts cops inactivats. Ex: anestèsia gasosa.
▪ Penicil·lina: amb la meningitis, es veu alterada la permeabilitat de la BHE i
arriba al SNC.

3.3. Volum de distribució

• Paràmetre que mesura la distribució d’un fàrmac en fàrmacs injectats per via
endovenosa. Es té en compte la quantitat total de fàrmac.

• Fórmula: Quantitat de fàrmac administrada (g)

Volum distribució ( ml)=
Concentració de fàrmac en el plasma (g/ ml)

• Si el fàrmac no es desplaça del plasma, el volum obtingut ha de ser igual al volum de

plasma en aquell organisme, és a dir, un 6%. Per tant aquest és el valor mínim.
• Quan més gran sigui el número, major difusió del fàrmac fora del plasma, tot i que no
es pot saber les àrees on ha actuat, només que s’ha difós.
• És un número teòric que indica l’eficàcia de distribució del plasma.
◦ Heparina: VD de 6%, un anticoagulant, actua en la sang, es queda al plasma.
◦ Morfina: VD 280%, molt liposoluble, es distribueix de forma molt eficaç fora del
plasma.

4. Biotransformació
• Definició: procés o conjunt de processos amb els quals l’organisme modifica
l’estructura del fàrmac.
◦ Actiu-Inactiu
◦ Actiu-Actiu
◦ Inactiu-Actiu: profàrmacs, com ara la L-DOPA.
• Es duu a terme a través de reaccions químiques consecutives, de fase 1 i fase 2,
explicades en els següents apartats.
• Corbes naturals dels estudis farmacocinètics: s’estudia la concentració del fàrmac
lliure al plasma i la seva evolució en el temps en una sola administració (bolus
endovenós).

15
Psicofarmacologia Curs 2020-20221

• L’eliminació del fàrmac consisteix en la biotransformació (inactivació) i posterior

excreció.
• Altres definicions:
◦ LADME: Lliberació, Absorció, Distribució, Metabolisme, Excreció.
◦ Metabolisme: només fa referència als canvis del fàrmac en la seva estructura
química ajudats per enzims. Quan el fàrmac es troba dins de l’organisme té canvis
que no depenen d’enzims. Per això es prefereix el terme biotransformació.
◦ Bioactivació/bioinactviació: massa restringit.
◦ Desintoxicació: les reaccions no són sempre d’inactivació.

4.1. Reaccions de biotransformació

• En la Fase 1, es crea un lloc en el que unir-se (transformació) i en la Fase 2 s’adhereix
(conjugació). Generalment, aquestes reaccions van dirigides a facilitar l’excreció del
fàrmac i a millorar la solubilitat del fàrmac, ja que la majoria de vegades el fàrmac
s’elimina a través de la via urinària.
• Fase 1: Reaccions no sintètiques o de transformació del fàrmac: en
◦ Descarboxilacions: L-DOPA
◦ Oxidacions: Dopamina
◦ Reduccions: Roig de Prontosil
◦ Hidròlisis
• Fase 2: Reaccions sintètiques o de conjugació:
◦ Conjugació de glicina o de glutatió (aminoàcids)
◦ Glucuronoconjucació (àcid glucurònic)
◦ Acetilació (grup acetil, Acetil-CoA)
◦ Formació àcid mercaptocúric
◦ Conjugació amb el grup sulfat (saptació, sulfatació)
◦ N,O i S-Metilacions (grup metil)
◦ Transulfuracions (sofre)

4.2. Citocrom P450

• Enzims responsable de la biotransformació del 50% dels fàrmacs que s’administren, a
través de reaccions d’oxidació. Té un grup hemo, és a dir, que té ferro.

16
Psicofarmacologia Curs 2020-20221

• Localització:
◦ Anatòmica: fetge, ronyons, epiteli intestinal.
◦ Intracel·lular: fracció microsomal (reticle endoplasmàtic llis, rel) i mitocondri.
▪ Fracció microsomal: ideació dels farmacòlegs a partir dels estudis de
farmacocinètica, a partir de fetge triturat. Al centrifugar aquest fetge i realitzar
un gradient amb sucrosa, es va estudiar la capacitat de biotransformació de
cada fracció, essent la de major capacitat la fracció microsomal hepàtica. Més
tard es va descobrir que era el REL.
• Existeixen famílies i subfamílies d’un mateix enzim, exposades a sota. Es dediquen a
biotransformar els xenobiòtics (substàncies que arriben de l’exterior i no són
nutricionals, que són tòxiques). Alta variabilitat, moltes substàncies xenobiòtiques.
• Aquestes famílies procedeixen d’un gen ancestral comú, el CYP. El nom dels gens és
llegeix de la següent forma:
◦ CYP2C9: citocorm P450, membre 9 de la subfamília C de la família 2.
• Hi ha 60 citocroms en total, a continuació s’exposen els més importants.
◦ CYP2C9: transforma el 15%* dels fàrmacs, es troba al fetge i a l’intestí.
◦ CYP2D6: transforma el 20% *dels fàrmacs, es troba al fetge, a l’intestí i al ronyó.
◦ CYP3A4: transforma el 50%* dels fàrmacs, es troba al fetge i al tracte
gastrointestinal.
*Del 50% de fàrmacs biotransformats per tots els citocroms.

4.2.1. Polimorfisme genètic CYP2D6

• Definició: mutació que es produeix en un gen i que es manifesta en al menys en l’1%
dels individus d’una població.
• Els polimorfismes s’indiquen de la següent manera: CYP2D6*4.
◦ Citocorm P450, membre 6 de la subfamília D de la família 2, polimorfisme 4.
• Els polimorfismes 4, 5, 10 i 17 ens indiquen un pitjor funcionament del citocrom. En
canvi, el polimorfisme 2xN ens indica un millor funcionament.
• Un pitjor funcionament del citocrom implica una major facilitat d’acumulació de
fàrmac en el cos: sobredosi, toxicitat i efectes secundaris.
• A l’hora de receptar fàrmacs, s’ha de tenir en compte la incidència dels diferents
polimorfismes en les diferents ètnies per tal d’ajustar la dosi. No obstant, en un inici
no podem estar segurs de quin polimorfisme presenta la persona, per tant, és millor
començar amb una dosi normal i ajustar segons conveniència.

17
Psicofarmacologia Curs 2020-20221

• Fàrmacs oxidats pel CYP2D6:

◦ Antidepressius tricíclics: cardiotoxicitat.
◦ Inhibidors Selectius de la Recaptació de Serotonina (ISRS): nàusees.
◦ Haloperidol (antipsicòtic clàssic): Parkinson farmacològic.

CYP2D6*4 CYP2D6*5 CYP2D6*10 CYP2D6*17 CYP2D6*2xN

Mutació Unió Deleció del Mutació en 2 Mutació en 3 Duplicació o
defectuosa gen punts punts multiplicació
del gen
Efecte Enzim inactiu Sense activitat Enzim Afinitat pels Increment de
funcional inestable substrats l’activitat
reduïda enzimàtica
Caucàsics 12-21% 2-7% 1-2% 0% 1-5%
Asiàtics 1% 6% 51% Sense dades 2%
Africans 2% 4% 6% 34% 2%
Negres
Àrabs i Etíops 1-4% 1-3% 3-9% 3-9% 10-16%

4.3. Localització de labiotransformació

• Anatòmica:
◦ Flora intestinal: responsable de nombroses reaccions de fase 1 tipus
descarboxilació.
◦ Sucs digestius: responsables de reaccions de fase 1 tipus hidròlisi (peptidases).
◦ Fetge: els hepatòcits constitueixen la barrera hepàtica en l’absorció i és on es
produeixen la majoria de reaccions de biotransformació.
◦ Sang/Plasma: reaccions de fase 1 (proteases, hidrolases).
◦ Ronyó: metabolisme de la vitamina D.
▪ La vitD per a ser activa ha de ser biotransformada a nivell del ronyó, es
comporta com un profàrmac. Reaccions d’hidroxilació.
◦ Propi receptor: receptors colinèrgics i acetilcolinesterasa (AceCoE)
▪ Junt els receptors colinèrgics es troba l’AceCoE, que te la capacitat de separar
els diferents components del neuorotransmissor, eliminant-los/inactivant-los.
• Cel·lular:
◦ Microsomal: reticle endoplasmàtic llis.
◦ No Microsomal: mitocondris o a nivell de citoplasma.

18
Psicofarmacologia Curs 2020-20221

4.4. Factors que determinen la biotransformació

• Fisiològics:
◦ Espècie animal: cada espècie té una composició i proporció enzimàtica única.
Aquesta determina la velocitat en la que un fàrmac es biotransforma, mesurada
segons el temps que aquest roman en el cos (vida mitja).
◦ Edat: els neonats no poden glucuronoconjugar, no se’ls pot administrar cap fàrmac
que es biotransformi a través d’aquesta reacció, ja que s’uniria a l’albúmina
▪ L’hemoglobina fetal és diferent de la d’adults. En el naixement es substituiex.
Aquesta hemoglobina fetal es biotransforma en bilirubina, a través de la
glucuronoconjugació. La bilirubina (tòxica pel SNC) s’uneix a la albúmina fins
que el neonat es capaç de realitzar aquesta reacció i així expulsar-la.
◦ Massa Corporal/Sexe: la massa corporal és directament proporcional a la mida del
fetge. A major mida, millor biotransformació. Normalment els homes tenen una
massa corporal major.
◦ Ètnics: la Isoniazida és un tractament de la tuberculosis. Es biotransforma a través
d’acetilació.
▪ En estudis inicials amb població americana, la mateixa dosi era útil per tractar
a la majoria de la població.
▪ A Espanya, la mateixa dosi mostrava dos patrons: sense efectes i efectes
secundaris. Relacionat amb la velocitat de l’acetilació.
• Patològics:
◦ Qualsevol patologia a nivell del fetge implica diferències en els nivells de
biotransformació (cirrosis, hepatitits, insuficiència hepàtica).
• Farmacològics: depenen del fàrmac i les seves associacions.
◦ Activadors del metabolisme:
▪ Alcoholisme crònic, barbitúrics.
◦ Inhibidors del metabolisme:
▪ Cannabinols, la intoxicació alcohòlica aguda, els IMAO.

19