BLOC I: L’EMPRESA

Tema 1: L’empresa i les transaccions

1.1 Les empreses i l’activitat productiva

• Empresa: unitat organitzativa dedicada a activitats productives (industrial,mercantil o de

prestació de serveis) amb finalitat lucrativa (transaccions).
• Activitat productiva:
§ Aquella que fa la producció bens tangibles,(ex.Nissan), activitat comercial (ex. El
Corte Inglés) o prestació de serveis (ex. Vueling )
§ Procés que utilitza uns recursos o factors productius (INPUTS) per obtenir un
producte final (OUTPUT).
§ Aquest procés ha de generar valor, és a dir, els outputs han de ser més gran que
els inputs.
§ El valor es repartirà entre els implicats, tothom ha de guanyar.

1.Las empreses com activitats productives

Exemple: Empresa dedicada a la fabricació i venda de corbates.

Per la fabricació de corbates un empresari ha alquilat un local on estan instal·lats 60 màquines

de cosir. Paga 9000€ de lloguer (màquines i energia elèctrica). Ha contractat 60 operaris, a un
salari de 600€ mensuals. Per la realització de una corbata son necessaris 400 cm2 de tela. Amb
un metre es produeixen 25 corbates, i el proveïdor cobra 50€. Cada operari fa 5 corbates al
dia. Les corbates es venen a 8€ cadascuna. Es venen 9000 corbates, a 8€ cadascuna

ü Clients: persones que compren els productes

ü Ingressos: import que els clients paguen (72.000 € mensuals ja que 9000 son les
ventes mensuals i es venen a 8€)
ü Productivitat: resultats obtinguts dividits pels recursos utilitzats, x operari. (5x30= 150)
ü Producció: en aquesta empresa seria mensualment de 9000 corbatas. (150x60=9000).
Perquè 150 sabem que es la productivitat d’un operari i ho multipliquem pel nombre
que hi ha d’usuaris.
ü Despeses: Sabem que un metre quadrat de tela ens serveix per produir 25 corbates, i
nosaltres hem de produir 9000, per tant : 9000/25= 360x50= 18.000€. També tenim la
despesa de maquinaria i alquilar que son 9000€. I a més hem necessitat uns
treballadors que realitzin el treball, els seus sous son de 600€ i hi ha 60, per tant :
60x600= 36.000
ü Cost: la suma de les diferents despeses per obtindré un producte, en aquest cas es de
63.000€.
ü Cost unitari: si dividim cadascuna de les depeses entre el nombre d’unitats produïdes
ens donarà el cost per produir una corbata.
ü Benefici: diferencia entre els ingressos generats per les ventes i els costos que
aquestes suposen.

Resultalts:
Mensuals Unitaris ( x corbata)
Ingressos 72000 72000/9000= 8€
Consum matèries primeres 18000 18000/9000= 2€
Consum maquinaria i local 9000 9000/9000= 1€
Costos personals (sous) 36000 36000/9000= 4€
 = Beneficis 72000 – 63000= 9000 9000/9000= 1€

En aquest cas els costos fixos que no depenen del volum de producció son la maquinaria i els
treballadors ( CF= 45000€), i considerarem costos variables unitaris el consum de matèries
primeres ja que varia segons la producció. (CV = 2). I la suma d’aquests dos ens donarà els
costos totals.

B= I – CT à p · q – (CF+ CV · q)

ü Valor afegit: Mesura la diferència entre el preu del producte fabricat i els costos dels
materials utilitzats per fabricar-lo. La hem transformat per tant li hem donat més valor,
representa el que tu has afegit al producte
ü Marge brut unitari: Diferència entre el preu i el cost variable (p – cv)
ü Punt mort: és aquell nivell de producció en el que el benefici o pèrdua es zero. Per
sota aquest nivell es tenen pèrdues i per sobre, beneficis. ( cf/p-cv)
o Si CF= 45000€, p= 8€ i cv= 2€, de l’equació anterior es dedueix que q=7500
corbates

Quan es contraten els factors productius es tenen una sèrie de despeses i que quan es va
consumint l’activitat productiva es considera com a despesa del producte

2. Les activitats productives i la seva financiació

§ Els costos associats son els pagaments i els ingressos son els cobraments
§ Els moments de fer efectius els pagaments i de rebre els cobraments normalment no
coincideixen, i en la majoria de negocis així provoca necessitats de diners, és a dir,
finançament
§ Finançament propi: Aportacions de l’empresari o propietaris o accionistes. Constitueix
el net patrimonial de l’empresa
§ Finançament aliè: Aportacions d’altres persones, empreses o bancs. Constitueix el
passiu de l’empresa.

-Els diners que es reben del finançament constitueix l’actiu o inversions de l’empresa. Per tant,
en total d’actiu sempre ha de coincidir amb la suma del total de passiu i net patrimonial. Això
ens aporta a un principi fonamental: la inversió sempre ha de ser igual al finançament
Aquestes magnituds es representen comptablement en el balanç. L’obtenció del benefici es
representa comptablement en un compte de resultats.

Exemple:

L’empresari a principi de mes haurà de pagar els costos fixos, és a dir, els 36.000€ d’operaris i
9.000€ del lloguer. El primer dia començarà amb uns números vermells de 45.000. Sabem que
cada dia vendrà 300 unitats, al preu de 8€. Però per fabricar aquestes corbates es necessita
tela, 300/25= 12. Per tant sabem que necessitem diàriament 12 metres de tela i cada metre val
50€, per tant, 12x50= 600. Podem extreure les següents dades:

ü Ingressos diaris: 300x8= 2400

ü Despeses diàries: 600
ü Flux de caixa diari: 2400 – 600 = 1800
És a dir, al seu compte corrent cada dia entraran 1800€, al cap de 25 dies el saldo del compte
serà 0. Per tant haurà cobert totes les despeses, i en aquest moment començarà a obtindré
beneficis, en concret hi haurà 9000 a final de mes ( el càlcul de l’apartat anterior).

Quan hi ha una sèrie de despeses que l’empresa no pot cobrir ja que no s’ha produït cap venta
ni el seu corresponent cobrament. En aquest cas haurem de recorrir a la financiació.
ü Financiació externa: quan els diners els aporten altres persones distintas del propietari
ü Financiació interna: els recursos els aporta el propietari, i constitueixen el net
patrimonial

3. La contabilitat de les activitats productives

Les empreses obren comptes corrents amb la financiació rebuda, part d’aquest diners
s’utilitzen per pagar els factors productius, per aquest factor pagara distintes cuantitats de
diners en distints moments. El compte corrent aumenta amb els cobraments de les ventes.

Objectiu norma de la comptabilitat à fixar els criteris per determinar el benefici que correspon
a un periode de temps concret.

Resum del calculo del benefici d’un periode Balanç de situació moment t

CAS 1: Continuant amb l’exemple anterior, ara ens diuen que l’empresari fa una aportació de
45.000€.

1)En primer lloc farem el balanç de situació en el moment 0, es a dir, abans de que es realitzi
cap operació, l’aquiler i els sous com s’han de pagar a principi de mes, son part del seu actiu i
per tant tens dret a la seva força

Com hem calculat abans, l’empresa cada dia ven 300 corbates a un preu de 8€, per tant els
ingressos diaris son de 2.400€. Com que per fer 300 corbates necessitem 12 metres de tela, y
cadascun val 50€, les despeses diarias son de 600€.
A més, cada dia va consumint part del local i mà d’obra contractada a l’inici de l’exercici, en
aquest cas partirem de la base que va consumint-lo de manera proporcional, en els 30 díes del
mes, es a dir, 1/30 part.
• 9000€ l’alquiler de la nau / 30 díes del mes à 300€ diaris
• 36000 má d’obra/ 30 díes del mes à 1200€ diaris

2) Resultats durant un periode de T díes:

• El que esta subratllat,
es el que pasem als resultats

• 2400-2100= 300

3) Balanç de situació en el moment T, el consum de l’aquiler i el treball dels empleats ha de

quedar reflexat al balanç, a més també ha de reflexar l’augment diari del compte corrent i els
beneficis generats.

A l’alquiler y els treballadors li restem el consum diari pel nombre de dies, afegim el compte
corrent ja que cada dia obtenim 1800 ( flux de caixa diari) i tambén afegim el benefici (benefici
diari pel nombre de dies), que també li sumem al total d’actniu i net patrimonial.

A final de mes ( t=30) l’empresari tindrá al compte corrent els 45.000€ que ha aportat i els
9000 adicionals de benefici i habrá consumit totes les seves despeses.

CAS 2: Imaginem que l’empresa no te suficients diners i demana d’aquests 45.000 euros,
24.000 al banc. Per aquest exemple s’han de pagar uns interessos del 4,5% nominal anual.
Això equival a 90€ mensuals ( 3€ diaris). L’empresari aporta els 21.000 restants

1)Balanç en el moment 0:

Es igual que en el cas 1, però en aquest cas l’empresari no aporta tot el capital sino que
demana un prèstec bancari de 24.000€
2) Resultats durant el periode T:

Els ingressos son els

mateixos, i les despeses
taambé unicament hem
d’afegir els interessos
que ens han dit a
l’enunciat que son de 3€
diaris, per tant 297€ ben.

3)Balanç de situació en el moment T:

Tot es manté igual que a l’anterior però els beneficis son de 297, hem de tenir clar que a
l’actiu com cada dia va perdent part d’aquests actius esta restant, però en el cas del passiu
li sumem ja que esta recuperant cada dia 3€.
A final de mes l’empresari tindrà al compte corrent els 54000€, però 24000 son del banc
més els interessos que son de 90€. Els beneficis per tant seran menors, de 8.910€. Podem
veure que l’actiu d’una empresa, les seves inversions, es igual al patrimoni de l’empresa
més els deutes que hi té.

ü L’actiu d’un balanç recull les inversions d’una empresa i será igual a la suma del net
patrimonial i els passius, les deudas pendents de pagament de l’empresa.

4. Les activitats productives i les transaccions

Una transacció es l’ intercanvi d’un bé o un dret per diners, aquests diners representen el preu.
El preu es el mateix per a tothom, be establit. En canvi, el valor és el preu màxim (mínim) pel
qual una persona i esta disposada a comprar (vendre) un bé X, aquest es subjectiu i particular
de cadascú.

o Per a algunes persones V (X) à> 5235 u.m ( consideren que el valor es superior al
que estas pagant, estarias disposat a pagar més).
o Per a altres V (X) à < 5235 (consideren que el valor es inferior al que estas
pagant.)

Per tant quan parlem de creació de valor és la diferencia entre el valor de x (vx) i el preu (px), el
que estan disposats a pagar i el que acaben pagant.
o En el cas del BMW, si anomenem client i proveïdor a les dues persones
implicades, llavors perquè la transacció es dugui a terme cal que aporti valor a
tots dos. Per tant s’ha de complir que:
ü Pel client: Valor client (BMW) – Pbmw > 0, la valoració del client ha de
ser superior al preu, la diferencia será el valor generat.
 ü Pel proveidor : Pbmw – Vp (BMW) > 0, el valor que li dona el
proveïdor ha de ser inferior que el preu del bé perquè aquest sigui
superior a 0.

La creació de valor que genera una transacció (VT) es la suma de la creació que genera
cadascun dels participants, la valoració dels clients ha de ser més gran que els venedors.

5. La creació de valor en l’empresa

La creació de valor en l’empresa es la suma del valor generat per totes les transaccions que es
duen a terme al realitzar l’activitat productiva.
o Els clients compren els productes pagant un preu
o Els proveïdors suministren materials i serveis cobrant un preu
o Els treballadors ofereixen treball cobrant un salari
o L’empresari i els bancs aporten finançament cobrant un interès o apropiant-se
d’un benefici.
Aquest grup de persones i institucions són els amomenats stakeholders, o grup d’interès.

• Perquè els provedors esten disposats a vendre els bens la seva valoració ha de ser
inferior al preu rebut pels bens. à c – Vp > 0
Valor proveedors: Vp
Preu rebut pels bens oferits: c

• Aquests bens serán transformats pels treballadors que aquest acceptaran sempre i
quan el seu salari estigui per sobre del mínim que ells demanen per acceptar un
determinat treball. à w – Vt > 0
Valoració treballadors: Vt
Salaris: w

• Quan aquests bens estiguin produits seran comprats pels clients, la valoració que facin
els clients no supere el seu preu à Vcl – I > 0
Valoració clients: Vcl
Preu: I

Suposant que l’unica font de finançament sigui el propi empresari...

• L’empresari monta l’empresa amb l’expectativa que els beneficis contables o renta
residual sea superior a la rentabilitat mínima exigida pels propietaris à B – Vk >0/.
B=IT – CT= I – c - w
Benefici: B
Rentabilitat mínima exigida: Vk
Exemple numéric cálcul creació de valor cas 1: Continuant amb l’exemple d’abans,el propietari
del local només es llogaria per un mínim de 7000€/mes.El proveidor de teles només les
vendria per un mínim de 40€/m.Els treballadors només acceptarien un salari per sobre de
500€. El client pagarien fins 10€ per corbata. L’empresari exigeix una retribució mínima del
10% mensual a la seva aportació

1)Calculem els diferents valors:

-Vp: 7000 (local) + 40 (preu tela) x 360 (12 diaris al mes 360)= 21.400€
-Vt: 500 (salari) x 60 (nombre treballadors) = 30.000€
-Vcl: 10 (preu) x 9000 (corbates mes)= 90.000
-Vk: 45.000 x 0,1= 4.500€ ( per calcular el 10% à 0,1)

2) El valor generat i la seva distribució serian:

Exemple numéric cálcul creació de valor cas 2: L’aportació de l’empresari es de 21.000€ i la del
banc es de 24.000€. El tipus d’interés que el banc exigeix per deixar els 24.000€ es de 45€
mensuals. Per tant hauriem de re-fer el cuadre anterior.

Mantenim tot igual excepte a las fonts de finançament que haurem de separar propies i
externes. La propia es manté igual unicament li hem d’afegir els interessos, que abans ens han
dit que eran de 90€ mensuals. El Vk ens surt més baix ja que la seva aportació es de 21.000 i
no de 45.000.Hem d’afegir la financiació externa, els interessos ja els tenim i Vk ens ho dona a
l’enunciat.
En aquest segon cas podem veure que eol benefici es més petit però el valor generat és més
gran.

6. L’empresa des d’un punt de vista jurídic

§ Empresari individual (persona física), es caracteritza per fer una activitat empresarial en
nombre propi. Això vol dir que només assoleixl els drets i obligacions derivats
d’aquesta activitat.

§ Societat mercantil (persona jurídica)

o Creació amb escriptura pública davant notari i inscripció al registre mercantil,
te una transparencia.

o Es gestiona pels administradors de la societat: administrador únic, diversos

administradorso consell d’administració que representan els accionistes i
prenen les decisions operatives de l’empresa. Aquest ha de delegar algunes
decisions de la gestió diaria o al conseller delegat que treballa a temps
complet a l’empresa y sol ser el director general i apoderats que te poders per
poder decidir préstecs.
La figura dels administradors no sol coincidir amb els socis. Els administradors
son molt pocs, han de gestionar una propietat que no es seva.

o Separació propietat i gestió à a les grans societats mercantils aquests dos

van separats, el principal problema es que al propietari potser no li agrada
com es gestiona l’empresa desde el punt de vista dels gestors. S’han creat
mecanismes per alinear els interesos dels propietaris i gestors. ( supervisor)

o Drets dels socis: apropiació del benefici à a disposició de la societat

l’empresari posa uns diners i la societat els gestiona, quan comprem una acció
estem comprant un dret i una part dels beneficis seran teus. Pero el soci si vol
marxar ha de vendre la seva participació.

o Grups de societats à els propietaris de les empreses no son persones físiques

només, poden ser persones jurídiques, aquests tenen drets a tenir propietats.
Es a dir, una empresa es propietaria d’una altre. Els propietaris d’aquestes
societats son persones jurídiques i per tant es formen grups de societat.

§ Responsabilitat dels socis davant les pèrdues

o Socis amb responsabilitat ilimitada (societats col·lectives) à Qualsevol dels
socis ha de cubrir totes les pérdues amb el seu patrimoni personal, tot i que
després pugués exigir a la resta de socis.El que l’empresa hagi fet, tu com a
propietari respons de manera ilimitada, es a dir, amb tot el teu patrimoni
personal. En el cas que aquesta empresa perdi diners, es el soci el que respon.
Els socis normalment solen ser pocs. Tots els socis responen de manera
solidària amb el seu patrimoni personla

o Socis amb responsabilitat limitada ( societat anònima) à l’empresa pot fer el

que vulgui pero els socis només respondran a les perdues amb els diners
aportats. És. A dir hi haurà acreedors que no podríen cobrar les deudes.Si
nosaltres compren una acció pasarem a ser socis pero només respondrem amb
allò que hem aportat. Aquest tipus de societat, es clau per la divisió del
treball, sino no es podrien fer activitats empresarials molt importants ja que
 ningú es voldria implicar en aquestes activitats. Els socis només responen amb
el capital aportat a la societat.

Ø Dissolució à Quan les pèrdues acumulades deixin el patrimoni comptable a menys de

la meitat del capital social.

7. La responsabilitat dels socis, la financiació i l’asunció de pérdues

L’empresa no sempre funciona bé, i ningñu t’asegura que els diners invertits en una activitat
els recuperis. En el cas que a l’empresa l’unica financiació sigui el capital social, el mateix
empresari asumirá les pèrdues. Però que pasa quanla financiació prové d’un préstec?

Exemple cas 2: la financiació prové d’un préstec a un mes de 24.000€ amb un interés mensaul
de 90€ i l’empresari aporta els 21.000€ restants o en el cas d’un societat aquest es el seu
capital.

a)balanç en el moment 0:

b)balanç en el moment t:

c)balanç en el moment t=9

Aquest día les pérdues acumulades (10.827€) serán superiors a més de la meitat del capital
(10.500€) i l’administrador haurá de prendre una decisió. A pesar de les garantías, alguns dels
acreedors no son capaços de recuperar el diner prestat i acaben , per tant, asumiint part de les
pérdues.
8. La creació de valor i la forma jurídica
§ La forma jurídica de les cooperatives
o En les cooperatives, a diferència de les societats mercantils vistes fins ara, la
propietat correspon a d’altres stakeholders diferents als aportadors de
finançament.
ü Cooperatives de consum. La propietat és dels clients (ex. Abacus),
cuan et fas soci estas comprant unes accions. Serán els receptors de la
renta residual (B).

ü Cooperatives de treball. La propietat és dels treballadors (ex.

Corporación Mondragón)

ü Cooperatives de producció. La propietat és dels proveïdors , els

aportants de les materies primeres(ex. Central lechera asturiana)

Ejercicios numéricos

1.1 Un gabinete fiscal se dedica a hacer declaraciones de renta durante el mes de junio.
Para ello ha de alquilar un local por 4.000€/mensuales y contratar dos secretarias para atender
a sus clientes pagando a cada una de ellas un salario de 1.500€ mensuales. El economista que
se encarga de hacer las declaraciones de renta tiene una productividad de 20 declaraciones
diarias y su salario es de 3.200 € euros mensuales.

a) Enumere los factores productivos utilizados por el gabinete fiscal.

En aquest cas el factor de producció son els locals i els treballadors

b) Calcule los gastos mensuales del gabinete fiscal.

 • Lloguer local 4000€
• Sou de les secretarias 3000€
• Sou economista: 3200
• DESPESES TOTALS: 4000+3000+3200= 10 .200 €/mes

c) ¿Cuál es el coste unitario de cada declaración?

-20 declaracions diaries à 600 declaracions mensuals à Cvu:?

-10.200 / 600 = 17

-CVu: 17€

d) ¿Cuál debería ser el precio medio de cada declaración para obtener unos beneficios
mensuales de 1.800€?

Sabem que les despeses mensuals son de 10.200

B= IT(p·q) – CT (cf+cv·q) à 1800 = 600x – 10.200 à x=20€ cada declaració

e) ¿Cuáles serían los ingresos de la empresa?

IT (ingressos totals): p · q = 600 · 20= 12.000 € mensuals

f) ¿Cuál sería el beneficio o margen unitario neto de la empresa por cada declaración?

Es la diferencia entre el preu i el cost variable (p-cv): à 20 – 17 = 3€ de marge

g) Determine el número de declaraciones mínimo (punto muerto) para que con el precio
anterior el gabinete no tenga perdidas.

PM= CF/P – Cvu à 10200/ 20 – 0 = 510 unitats es el nombre mínim de declaracions que
hauria d’haver per obtenir beneficis.

1.2 El pago del local y el sueldo a las secretarias y el economista se hacen al inicio del mes y es
entonces cuando empieza la actividad productiva. Las declaraciones se cobran (precio obtenido en el
apartado anterior) conforme se van entregando al cliente.

a) Indique cual debe ser la financiación mínima necesaria para iniciar la actividad productiva.

Finançament inicial:

• Lloguer local 4000€

• Sou secretarias 3000€
• Sou economista 3200€
• FINANCIACIÓ MINIMA NECESSARIA: 10200

b) Si dicha financiación la aporta el propietario del gabinete fiscal ¿Cuál es la evolución del saldo de
la cuenta corriente a lo largo del mes?

Evolució saldo compte corrent

• Dia 0: 0 €
• Dia t: 400t (20 dec/dia · 20€/dec · t dies)
• Dia 30: 12.000 (20·20·30)

d)Exprese el resultado y el balance de la actividad productiva para cualquier día t del mes.

Resultats dia T:

• Ingressos 400t
• Consum local (4000/30) 133,3t
• Costos personal (6200/30) 206,67t
• Beneficis 60t (ingressos – despeses)

Balanç t=0

ACTIUS NET PATRIMONIAL

Lloguer local 4000€ Apotació empresari

10.200€
Treballadors 6200€

TOTAL: 10.200 TOTAL: 10.200

• e) ¿Cuál es el gasto acumulado hasta el día t?

Balanç t=0 Balanç t=0

ACTIUS NET ACTIUS NET
PATRIMONIAL PATRIMONIAL
Lloguer local Lloguer local
4000€ Apotació 4000€ Apotació
empresari empresari
Treballadors 10.200€ Treballadors 10.200€
6200€ 6200€

TOTAL: 10.200 TOTAL: TOTAL: 10.200 TOTAL:

10.200 10.200

v Se’t van gastant el consum del lloguer i dels treballadors.

ACTIUS NET PATRIMONIAL

Lloguer local 0€ Apotació empresari

10.200€
Treballadors 0€
Beneficis
Compte corrent (400·30) 12.0000 1800

TOTAL: 12.000 TOTAL: 12.000

 f) ¿Cuál es el coste de todas las unidades vendidas hasta el día t?

• DESPESA FINS AL DIA T (

• Local 4000
• Treballadors 6200
• TOTAL 10200

• COST UNITATS VENUDES FINS AL DIA T

• Lloguer 133,3t
• Personal 206,67t
• TOTAL 340t

• Benefici= Ingressos- Cost Vendes à 60t= 400t – 340t

g) ¿Coinciden ambas magnitudes? ¿Por qué?

No, perquè a la primera tenim en compte les despeses fixes que son els sous i el lloguer del local i a
la segona com només ens demanen el cost de les unitats, sabem que son 340 cada día.

2.1 Una tienda de lámparas tiene alquilado un local en el Carrefour de Barberà del Vallés por 3.000
€ mensuales. En la tienda han de estar constantemente 3 trabajadores. Dado el horario de apertura del
centro, se requieren dos turnos de 8 horas, es decir se han de contratar 6 dependientes. El sueldo
mensual de cada dependiente es de 1.000 €. La tienda paga a sus proveedores en promedio 100€ por
lámpara comprada. El precio de venta al publico de las lámparas es de 120€.

a) Enumere los factores productivos utilizados por la tienda

Els factors productius d’aquesta botiga es el local, els treballadors i les làmpades.

b) ¿Cuantas lámparas debe vender cómo mínimo para no tener perdidas (punto muerto)?

• Costos fixos(CF): 3000+6000= 9000€

• Costos variables (Cvu): 100€
• Preu unitari (P): 120€/unitat

-Punt mort: CF/(p- CVu)= 9000/ (120-100)= 450u. es el minim que s’hauria de fabricar per no tenir
pérdues.

c)¿Calcule en este caso los gastos mensuales de esta tienda?

CT= CF + Cvu · q à 9000 + 100 · 450 = 54.000 son les despeses mensuals de la botiga

d)¿Calcule en este caso los ingresos mensuales de la tienda?

Ingressos: p · q = 120 · 450 = 54.000, els ingressos son els mateixos que les despeses per tant el
benefici es 0.
 e)¿Cual seria el coste unitario, el margen bruto y el neto de cada lámpara vendida?

Cost unitari à54000/450= 120€

Marge brut (p – cv)à 120- 100= 20€/u

Marge net (p – cu) à 0€

f) ¿Cual es el valor añadido de la actividad productiva a cada lámpara?

El valor afegit es la diferencia entre el preu al que bens el producte i els costos per fabricar

à 120 – 100 – (3000/450) = 13,33€ (hem de restar tot alló que no sigui humà)

g)¿Cual debería seria la productividad diaria (unidades vendidas) de cada dependiente?

-450/30 = 15 unitats/dia ( sabem que minim ha de vendre 450 unitats per començar a obtenir
beneficis)

-15/6 = 2,5 unitats (depenent dia)

2.2 El pago a los dependientes y el alquiler del local se hace al inicio de cada mes. Los proveedores
suministran cada día las lámparas que se prevén vender y cobran al contado. Los clientes pagan al
contado.

a)Indique cual debe ser la financiación mínima necesaria para iniciar la actividad productiva.

Finançament inicial:

• Lloguer local 3000€

• Sou treballadors 6000€
• FINANCIACIÓ MÍNIMA NECESSARIA 9000€

b) dicha financiación la aporta el propietario del negocio indique: ¿Cuál es la evolución del saldo de
la cuenta corriente a lo largo del mes?

Evolució saldo compte corrent

• Dia 0: 0€
• Dia t: 300t (15 lamp/dia · 20€/lamp · t dies)
• Dia 30: 9000€

d) Exprese el resultado y el balance de la actividad productiva para cualquier día t del mes.

• Resultats en el moment T:

o Ingressos (120 · 15) 1800t

o Consum MP (100· 15) -1500t ( com es un cost es resta)
o Consum lloguer ( 3000/30) -100t
o Costos personal ( 6000/ 30) -200t
 o Beneficis 0t ( estem al punt mort)

• Balanç t=0

ACTIUS NET PATRIMONIAL

Lloguer local 3000€ Apotació empresari

9000 €
Treballadors 6000 €

TOTAL: 9000€ TOTAL: 9000€

• Balanç t ( anem perdent drets d’aquest actiu)

Balanç t=0 Balanç t=0

ACTIUS NET ACTIUS NET
Lloguer local PATRIMONIAL PATRIMONIAL
4000€ Apotació Lloguer local
Treballadors empresari 4000€ Apotació
6200€ 10.200€ empresari
Treballadors 10.200€
TOTAL: TOTAL: 6200€
10.200 10.200
TOTAL: 10.200 TOTAL:
10.200

• Balanç t=30

ACTIUS NET PATRIMONIAL

Lloguer local 0€ Apotació empresari

9000€
Treballadors 0€
Benefici
Compte corrent 9000€ 0€

TOTAL: 9000 TOTAL: 9000

e) Suponga ahora que la mitad de la financiación la aporta el empresario y la otra mitad el banco. El
banco recibe un interés mensual del 2% mensual. ¿Cuál sería el balance y la cuenta de resultados a final
del mes?

-Ingressos

f)Suponga que no se ha devuelto ni la deuda bancaria ni se han pagado los intereses. ¿Cuál es el
gasto acumulado hasta el día t?

g)¿Cuál es el coste de todas las unidades vendidas hasta el día t?

Tema 2: Preu i creació de valor en les transaccions

“1000 avui valen més que 1000€ demà, el valor d’una quantitat de diner depèn del moment en que és
disponible.”
La causa principal es que preferim l’opció de consum que no tenir l’opció de consum. Avui dia saps el
que valen 1000€ euros pero demà no hi ha incertesa. Ens esta dient una magnitud dels diners, la
quantitat. Però l’altre dimensió es la seva disponibilitat, encara que la quantiitat sigui la mateixa el
moment en el que esta disponible no ho és. El valor d’una determinada quantitat deprendrá del moment.

1.Teoria bàsica
Una transacció financera es una transacció on s’intercanvia diner d’avui ( Co) per diner futur (Ct).
L’inversor dona el diner avui i aquest rebrá una quantitat de diners en el futur i el finançat rep el diner
avui i donará una quantitat en el futur. Es a dir, en el futur será al contrari. Son diners que estan en
moment diferent del temps.

0 t

Co Ct

En totes transaccions hi haurá un preu, quan arribem a final del tot el finançat ,el que ha rebut als diners,
li haurá de pagar Ct, aquesta quantitat de diners ( com el diner d’avui val més que el de futur) haurá de
ser més elevada per compensar tot el temps que l’inversor no ha tingut aquesta quantitat. Per tant, Ct >
Co, i la diferencia entre aquests dos es el preu ja que estem intercanviant diners.

Una altre manera de veure el preu és en termes relatius Ct/Co= 1 + i (taxa d’interès), d’on Ct= Co (1 + i).
Per a l’inversor aquesta taxa es la seva rendibilitat, el que ha obtingut pere cada 100.
Per a l’inversor la taxa d’interès es la TIR (rendibilitat de l’inversió), sempre esta relacionada amb un
periode temporal el periode en el que s’ha produït la transacció. I per al finançat aquesta taxa és el cost
del capital (k). Si sabem dos magnituds podem coneixer la tercera.

El valor generat i apropiat es pot mesurar en el moment actual ( VAN) o en el moment futur (VFN). Per
cada persona "j” existeix una taxa d’interès Ij que la deixa indiferent entre rebre 1€ ara o ( 1 + Ij) en el
futur.
• Per valorar Co en el futur es da l’operació de capitalització=.Vj (Co)= Co ( 1 + I j) estem buscant
el valor d’una quantitat present ,en el futur.
• Per valorar Ct en el present es fa l’operacio d’actualització=Vj (Ct) = Ct/ ( 1+ I j) valoració d’uns
diners que estan en el futur

Aquest Ij és la valoració que cada individu fa de la disponibilitat de diner.

• Si j es un inversor: ij à i inv ( aquesta persona la transformem en un inversor) ens parla del mínim
exigit
• Si j és un finançat: ij ài fin ( màxim disposat a pagar), aquesta persona rep un finançament

Perquè hi hagi una transacció és necessari que el cost màxim del capital que está disposat a pagar el
finançat ha de ser superior a la rendabilitat que exigeix l’inversor. ( si esta disposat a pagar un 4% i l’altre
demana un 2% es pot realitzar la transacció). I fin > I inv
En el futur el valor generat per cada euro intercanviat será la diferencia entre I fin – I inv. I el valor generat
per Co euros= Co (I fin – I inv). Ens esta dient quina es la manera de crear valor, ho hem de valorar en
algún moment del temps.

Com distribuim el valor?: La transacció es farà a un preu unitari que ha d’estar al mig entre els dos
( I fin> i > i inv)
2. Exemples numèrics
Tractarem exemples de transaccions financeres ( client – banc):
1. Dipòsit on el client inverteix 6000€ que li seran retronats al cap d’un any amb 300€ addicionals
d’interessos
2. Compte bancari on per cada euro ingressat el client rep 1,04 al cap d’un any
3. Pagaré bancari de valor nominal 1000€, que el client rebrà al cap d’un any i pel que ara paga el
volr nominal amb un descompte del 2%.

Càlcul taxa interès ( preu):

Co Ct Ct/Co= 1 + i i
1 6000 6300 1,05 5%
2 1 1,04 1,04 4%
3 980 1000 1,0204 2,04%

Tant el client com el banc poden prioritzar les diferents opcions. Per l’inversor, la millor opció és la 1, la
mes alta,però per invertir s’ha de complir que inv > 5%. Pel finançat la millor opció es la 3, però per ser
finançat s’ha de complir que fin > 2,04%. El preu es el mateix però les valoracions no son les mateixes

Com podem valorar les inversions desde el punt de vista de l’inversor si inv: 2,04% ( es necesaria aquesta
dada per poder valorar)

Co Ct VFN= Ct – Co VAN= -Co +Ct/

(1+i) (1+i)
1 6000 6300 6300 - 174,05
6000.(1,0204)=
177,6
2 6057,69 6300 6300 – 6057,69 116,36
(1,0204) =118,73
3 6174,5 6300 0 0

Ct: el que rebrá l’inversor quan arribi al final, les podem comparar les seves valoracions ja que al final
dona al mateix.
Co: diners que ha de possar l’inversor a l’inici
VFN: valoració de la transacció situada al final
VAN: valoració de la transacció a l’inici ( hem de capitalitzar

Per trobar el Co à Co (1+ 0,204) = 6300 (*)

VFN I VAN es fa amb la que et dona l’enunciat, però per trobar Co i Ct cadascun amb la seva
correspondent.
Com podem valorar les inversions pel finançat: 5%

Co Ct VFN= -Ct + Co VAN= +Co -Ct/

(1+i) (1+i)
1 6000 6300 0 0
2 6057,69 6300 60,58 57,69
3 6174,5 6300 182,75 174,05

Conclusions:
Si ho calculem en el moment actual, per qualsevol transacció es genera un valor total (social) de 174,05€,.
El repartiment entre client i banc dependrà del preu ( 5%, 4% o 2,04%). El finançat es conforma amb
rebre 6000 euros però si troba una alternativa en la que rebi mas al Co preferirá aquesta.

El VAN s’interpreta com un excedent ( está de mes, més allà del que esperavem)
o Per l’inversor, el VAN és el que guanya de més en l’inversió mesurat en termes absoluts i
actuals. à aquest benefici de més el valores en euros i en el moment actual
o Pel finançat el VAN és el que li donen de més per finançar-se, mesurat en termes absoluts i
actuals à jo se que al cap d’un any hauré de pagar 6300 euros, ell es comformaria amb rebre
6000 però depenent dels interessos el Co será més gran o més petit.

Per l’inversor, el VAN > 0 si i > I inv (TIR >inv)

Pel finançat, el VAN> 0 si i < I fin ( k < I fin)
Per tant, per decidir invertir o finançar, el criteri del VAN es equivalent al criteri de la taxa d’interès ( TIR o
k).
Tant per l’inversor com pel finançat, el VAN=0 si interès= preu transacció.
Per tant, es pot calcular el preu d’una transacció (TIR o k) com aquella taxa d’interés que iguala el VAN a
zero

2.3 TRANSACCIONS AMB MÉS DE DOS PERIODES

§ EXEMPLE:
Un banc ens deixa 100€. A canvi, paguem 5€ al final del primer any i també 5€ al final del segon. A més
al final del segon any retornem tot l’import del préstec.

Taula devolució préstec

Periode t Import prestat P t- Interès a pagar Import pagat Dev. Préstec

1 It= i·(P t-1) Ct Ct - It
1 100 5 5 0
2 100 5 105 100

Dev. Préstec à interès a pagar – import pagat

§ Supòsits implícits:
1. La transacció la podem dividir en n diferents transaccions d’1 periode ( n=2
transaccions d’1 any)
2. La taxa d’interès de cada període és la mateixa per totes les transaccions
3. Al final de l’ultim període (n) l’import prestat ha de quedar a zero ( P ^t=n = 0)
 § Equació resoldre:

(*)

Hem obtingut un interés anual, pero es una de les transaccions que dura un any y no dos

§ La relació de canvi d’euros del període T pel període actual és:

1 + i= (1 + i)t

§ Per tant, la taxa d’interés a 2 anys és iguall a i2=(1 + i)2 -1 à 0,1025 (10,25%)