Cinemàtica 1: Descripció del moviment

Vector posició i vector desplaçament

z

)
Per establir la posició d’una partícula puntual s’utilitza un , y,z
(x
vector. Les components del vector indiquen les r=
y
coordenades segons els eixos.
r x
r = ( x, y , z )
r
On r és el vector de posició.

Les unitats en sistema internacional són metres. Totes les components del
vector tenen les mateixes unitats.
z ∆s
En un objecte en moviment, la posició depèn del temps, r1 r2
r r
r (t ) . La trajectòria, r (t ) , és la corba descrita per
l’objecte durant el seu moviment (corba discontinua de y
x
color blau del dibuix).

r
El desplaçament d’un objecte quan va del punt r1 = ( x1 , y1 , z1 ) al punt
r
r2 = ( x2 , y2 , z2 ) és igual a:
r r r
∆s = r2 − r1 = ( x2 − x1 , y2 − y1 , z2 − z1 )
I correspon al vector indicat en color verd al gràfic. Les unitats en sistema
internacional del desplaçament també són metres.

Finalment la distància, d, entre dos punts és igual al mòdul del vector

r r
desplaçament ∆s , és a dir, és igual a la longitud del vector desplaçament ∆s :
r
d = ∆s = ( x2 − x1 ) 2 + ( y2 − y ) 2 + ( z2 − z1 ) 2

Les unitats de la distància també són metres. Noteu que la distància no és una
magnitud vectorial sinó que és una magnitud escalar, i el seu valor sempre és
positiu.
Exemple
r r
Una mosca es desplaça des del punt r1 = (2,1,3) m al punt r2 = (1,0,2) m .
(a) Calculeu el desplaçament i la distància recorreguda.
(b) Calculeu el desplaçament i la distància recorreguda si ara torna
exactament al mateix punt de sortida.

Solució:
r r r
(a) ∆s = r2 − r1 = (1 − 2, 0 − 1, 2 − 3) m = (−1,−1,−1) m
r
d = ∆s = (−1) 2 + (−1) 2 + (−1) 2 m = 3 m ≈ 1,732 m

r r r
(b) ∆s = r1 − r2 = (2 − 1,1 − 0, 3 − 2) m = (1,1,1) m
r
d = ∆s = 12 + 12 + 12 m = 3 m ≈ 1,732 m

Noteu el canvi de signe en les components quan el desplaçament es fa en el

sentit oposat. Una component negativa vol dir que la partícula es mou enrere
en aquella direcció, per exemple si la component x és -1 vol dir que la partícula
retrocedeix 1 m en la direcció de l’eix x. En canvi la distància entre dos punts és
la mateixa en independència de si el trajecte és d’anada o de tornada.

Equació posició-temps

La trajectòria descrita per un objecte, equació posició-temps, es pot descriure

r
amb una equació paramètrica, r (t ) , on la posició és una funció del paràmetre
temps.

Exemple
El moviment d’un projectil be determinat per la següent equació posició-temps:
r
r (t ) = (10t ,20 + 15t − 5t 2 ,0) m , on t és el temps en segons. Calcula:

(a) la posició quan t=0 s.

(b) la posició quan t=2 s.
(c) la posició quan t=4 s.
(d) Quina distància ha recorregut entre els instants t=0 s i t=4 s.
Solució:
r
(a) r (0) = (10 × 0, 20 + 15 × 0 − 5 × 0, 0) m = (0,20,0) m
r
(b) r (4) = (10 × 2, 20 + 15 × 2 − 5 × 4, 0) m = (20,3 0, 0) m
r
(c) r (4) = (10 × 4, 20 + 15 × 4 − 5 × 16, 0) m = (40, 0, 0) m
r r r
(d) ∆s = r (4) − r (0) = (40 − 0, 0 − 20, 0 − 0) m = (40,−20,0) m
r
d = ∆s = 402 + (−20) 2 + 02 m = 2000 m ≈ 44,72 m

Velocitat vectorial mitjana

r
La velocitat vectorial mitjana, vm , és el quocient entre el desplaçament entre
r
dos punts, ∆s , i el interval de temps que triguem en passar del primer punt al
segon punt, ∆t :
r r r
r ∆s r2 − r1
vm = =
∆t t2 − t1
La velocitat vectorial mitjana és una magnitud vectorial perquè és el quocient
entre una magnitud vectorial i una magnitud escalar.

Les unitats en sistema internacional de la velocitat vectorial mitjana són

metres/segon.

Exemple
El moviment d’un projectil be determinat per la següent equació posició-temps:
r
r (t ) = (10t ,20 + 15t − 5t 2 ,0) m , on t és el temps en segons. Calcula la velocitat

vectorial mitjana entre els instants t=0 s i t=4 s.

Solució:
r r r
Del exemple anterior: ∆s = r (4) − r (0) = (40 − 0, 0 − 20, 0 − 0) m = (40,−20,0) m i
r
r ∆s (40,−20,0) m m
vm = = ⋅ = (10,−5,0) m/s
∆t 4−0 s
Velocitat mitjana

La velocitat mitjana, vm , és el quocient entre la distància entre dos punts,

r
d = ∆s , i el interval de temps que triguem en passar del primer punt al segon

punt, ∆t :
r r
d r2 − r1
vm = =
∆t t2 − t1
La velocitat mitjana és una magnitud escalar perquè és el quocient entre dues
magnituds escalars.

Les unitats en sistema internacional de la velocitat mitjana són metres/segon.

Exemple 1
El moviment d’un projectil be determinat per la següent equació posició-temps:
r
r (t ) = (10t ,20 + 15t − 5t 2 ,0) m , on t és el temps en segons. Calcula la velocitat

mitjana entre els instants t=0 s i t=4 s.

Solució:
r r r
∆s = r (4) − r (0) = (40 − 0, 0 − 20, 0 − 0) m = (40,−20,0) m i
r
d = ∆s = 402 + (−20) 2 + 02 m = 2000 m ≈ 44,72 m

d 44,72 m
vm = = = 11,18 m/s
∆t 4 − 0s

Exemple 2
Un cotxe triga una hora en recórrer els 100 km que separen Barcelona de
Girona. Quina és la velocitat mitjana d’aquest cotxe?

Solució:
d 100 km
vm = = = 100 km/h
∆t 1h

km 1000 m 1h 1 min
vm = 100 × × × = 27,8 m/s
h 1 km 60 min 60 s
Velocitat instantània

La velocitat instantània és la velocitat vectorial mitjana en el límit quan el

interval de temps, ∆t , tendeix a zero:
r r
r ∆s ds  dx dy dz 
v (t ) = lim = = , , 
∆t → 0 ∆t dt  dt dt dt 
La velocitat instantània ens dóna el ritme amb el que un objecte canvia de
posició en un instant donat. El concepte de derivada és justament el de
determinar com canvia o varia un paràmetre en funció d’un altre, en aquest cas
com varia la posició en funció del temps.

Exemple 1
El moviment d’un projectil be determinat per la següent equació posició-temps:
r
r (t ) = (10t ,20 + 15t − 5t 2 ,0) m , on t és el temps en segons. Calcula:

(a) la velocitat instantània quan t=0 s.

(b) la velocitat instantània quan t=2 s.
(c) la velocitat instantània quan t=4 s.

Solució:
La velocitat instantània és:
r
r ds  dx dy dz   d d d 
v (t ) = =  , ,  =  10t , (20 + 15t − 5t 2 ), 0  = (10,15 − 10t , 0) m/s
dt  dt dt dt   dt dt dt 
r
(a) v (0) = (10,15 − 10 × 0, 0) m/s = (10,15,0) m/s
r
(b) v (2) = (10,15 − 10 × 2, 0) m/s = (10,-5,0) m/s
r
(c) v (4) = (10,15 − 10 × 4, 0) m/s = (10,-25,0) m/s

Exemple 2
Existeixen tres tipus de “radars” que fa servir trànsit per determinar la velocitat
d’un vehicle. Els de microones i piezoelèctric que determinen la velocitat
instantània d’un vehicle a partir de les ones que es reflecteixen en el cotxe
(efecte doppler) i del senyal mesurat per uns sensors situats a sota la calçada.
El tercer tipus són els de tram que mesura el temps que triga un vehicle en
desplaçar-se entre dues posicions concretes on es fotografia el vehicle, és a
dir, determinen la velocitat mitjana. Suposant que els radars funcionen
perfectament, és possible excedir el límit de velocitat en el tram de detecció
abraçat pels radars i no ser multat?

Solució:
Amb els radars de microones i piezoelèctrics no és possible atès que mesuren
la velocitat instantània, per tant si en un instant donat superem el límit de
velocitat el radar detectarà la nostre infracció.

En canvi amb els radars de tram podem excedir puntualment la velocitat límit.
Si disminuïm la velocitat en el tram entre les dues fotografies, podem
aconseguir que la velocitat mitjana sigui inferior al límit i com aquest radar
només mesura la velocitat mitjana, llavors la nostra infracció no queda
registrada.

La majoria de radars instal·lats en les nostres carreteres són radars de

microones.

Acceleració vectorial mitjana

r
L’acceleració vectorial mitjana, am , és el quocient entre la diferència de
r
velocitat entre dos punts, ∆v , i el interval de temps que triguem en passar del
primer punt al segon punt, ∆t :
v r r
r ∆v v2 − v1
am = =
∆t t2 − t1
L’acceleració vectorial mitjana és una magnitud vectorial perquè és el quocient
entre una magnitud vectorial i una magnitud escalar.

Les unitats en sistema internacional de l’acceleració vectorial mitjana són

metres/segon2.
Exemple
El moviment d’un projectil be determinat per la següent equació posició-temps:
r
r (t ) = (10t ,20 + 15t − 5t 2 ,0) m , on t és el temps en segons. Calcula l’acceleració

vectorial mitjana entre els instants t=0 s i t=4 s.

Solució:
Del exemple anterior la velocitat instantània és:
r
r ds  d d d 
v (t ) = =  10t , (20 + 15t − 5t 2 ), 0  = (10,15 − 10t , 0) m/s
dt  dt dt dt 
r
v (0) = (10,15 − 10 × 0, 0) m/s = (10,15,0) m/s
r
v (4) = (10,15 − 10 × 4, 0) m/s = (10,-25,0) m/s

v r r
r ∆v v (4) − v (0) (10,-25,0)m/s − (10,15,0)m/s (0,-40,0)m/s
am = = = = =
∆t 4−0 4s 4s
= (0,−10,0) m/s 2

Acceleració mitjana

L’acceleració mitjana, am , és el quocient entre el mòdul de la diferència de la

velocitat entre dos punts, ∆v , i el interval de temps que triguem en passar del
primer punt al segon punt, ∆t :
r r r
∆v v2 − v1
am = =
∆t t2 − t1
L’acceleració mitjana és una magnitud escalar perquè és el quocient entre dues
magnituds escalars.

Les unitats en sistema internacional de la velocitat mitjana són metres/segon2.

Exemple 1
El moviment d’un projectil be determinat per la següent equació posició-temps:
r
r (t ) = (10t ,20 + 15t − 5t 2 ,0) m , on t és el temps en segons. Calcula l’acceleració

mitjana entre els instants t=0 s i t=4 s.

Solució:
La velocitat instantània és:
r
r ds  d d d 
v (t ) = =  10t , (20 + 15t − 5t 2 ), 0  = (10,15 − 10t , 0) m/s
dt  dt dt dt 
r
v (0) = (10,15 − 10 × 0, 0) m/s = (10,15,0) m/s
r
v (4) = (10,15 − 10 × 4, 0) m/s = (10,-25,0) m/s
r r
v (4) − v (0) = (10,-25,0) m/s - (10,15,0) m/s = (0,-40,0) m/s
r
∆v = 02 + (−40) 2 + 02 m/s = 40 m/s
r
∆v 40 m/s
am = = = 10 m/s 2
∆t 4s

Exemple 2
Un cotxe triga 5,7 s en augmentar la seva velocitat de 0 a 100 km/h. Quina és
l’acceleració mitjana cotxe?

Solució:
km 1000 m 1h 1min
v2 = 100 × × × = 27,8 m/s
h 1 km 60 min 60 s
r r
v2 − v1 27,8 m/s
am = = = 4,87 m/s 2
t2 − t1 5,7 s

Acceleració instantània

L’acceleració instantània és l’acceleració vectorial mitjana en el límit quan el

interval de temps, ∆t , tendeix a zero:
r r
r ∆v dv  dvx dv y dvz 
a (t ) = lim = = , , 
∆ t → 0 ∆t dt  dt dt dt 

L‘acceleració instantània ens dóna el ritme amb el que un objecte canvia de

velocitat en un instant donat.
Exemple
El moviment d’un projectil be determinat per la següent equació posició-temps:
r
r (t ) = (10t ,20 + 15t − 5t 2 ,0) m , on t és el temps en segons. Calcula:

(a) L’acceleració instantània quan t=0 s.

(b) L’acceleració instantània quan t=2 s.
(c) L’acceleració instantània quan t=4 s.

Solució:
La velocitat instantània és:
r
r ds  dx dy dz   d d d 
v (t ) = =  , ,  =  10t , (20 + 15t − 5t 2 ), 0  = (10,15 − 10t , 0) m/s
dt  dt dt dt   dt dt dt 
L’acceleració instantània és:
r
r dv  dvx dv y dvz   d d d 
a (t ) = =  , ,  =  10, (15 − 10t ), 0  = (0,−10, 0) m/s2
dt  dt dt dt   dt dt dt 
Com podeu comprovar l’acceleració instantània és constant, és a dir, no depèn
del temps:
r r r
a (0) = a (2) = a (4) = (0,−10, 0) m/s 2
En aquest exemple, com l’acceleració instantània és constant, l’acceleració
instantània i l’acceleració vectorial mitjana coincideixen.
Cinemàtica 2: Moviment rectilini

Moviment rectilini

En el moviment rectilini un objecte descriu una trajectòria rectilínia, és a dir, la

direcció es manté constant durant tot el trajecte. Aquest moviment és
unidimensional. Per exemple, si fem coincidir l’eix de les abscisses (eix x) amb
la direcció en la que és desenvolupa el z
y
moviment, llavors només cal indicar la ∆s x
component x del vector posició per descriure x2
completament el moviment: x1
r
r (t ) = ( x(t ),0,0) o simplement x(t ) .
r
Llavors, el desplaçament d’un objecte quan va del punt r1 = ( x1 ,0,0) al punt
r
r2 = ( x2 ,0,0) és igual a:
r r r
∆s = r2 − r1 = ( x 2 − x1 ,0,0) o simplement ∆s x = x2 − x1 .
Finalment la distància, d, entre dos punts és igual al mòdul del vector
desplaçament:
r
d = ∆s = ( x2 − x1 ) 2 + 0 2 + 0 2 = x2 − x1

Observeu la diferència entre la distància d = x2 − x1 i la component x del

desplaçament, ∆s x = x2 − x1 . Les dues magnituds tenen el mateix valor absolut i

unitats (metres), ara bé, la distància és sempre positiva (noteu les barres
horitzontals que indiquen valor absolut) mentre que la component del
desplaçament pot ser positiva (si avança) o negativa (si retrocedeix). El signe
de la component x del desplaçament és resultat del seu origen vectorial i està
associat al sentit del moviment. Això és important de recordar atès que com en
el moviment unidimensional només s’utilitza una component sovint ens oblidem
del caràcter vectorial d’aquestes magnituds i això pot portar a interpretacions
errònies del signe de la component x de la posició, del desplaçament, de la
velocitat i de l’acceleració.
Exemple 1
La trajectòria d’un objecte és rectilínia i està descrita per la següent equació
posició-temps: x(t ) = 5 + 10t − 5t 2 m , on t és el temps en segons. Calcula:
(a) la posició quan t=0 s.
(b) la posició quan t=2 s.
(c) la posició quan t=4 s.
(d) Quin és el desplaçament i la distància recorreguts entre els instants t=0 s
i t=4 s.

Solució:
(a) x(0) = 5 + 10 × 0 − 5 × 0 m = 5 m
(b) x(2) = 5 + 10 × 2 − 5 × 4 m = 5 m
(c) x(4) = 5 + 10 × 4 − 5 × 16 m = −35 m
(d) ∆s x = x(4) − x(0) = (−35 − 5) m = −40 m

d = ∆s x = − 40 m = 40 m

Exemple 2
La trajectòria d’un objecte és rectilínia i està descrita per la següent equació
posició-temps: x(t ) = 5 + 10t − 5t 2 m , on t és el temps en segons. Calcula la
velocitat vectorial mitjana i la velocitat mitjana entre els instants t=0 s i t=4 s.

Solució:
Del exemple anterior: ∆s x = −40 m

∆s x − 40 m
vm, x = = = −10 m/s
∆t 4 − 0s
Noteu el signe negatiu de la velocitat vectorial mitjana que ens indica que
l’objecte no avança sinó que retrocedeix. Aquest signe està associat a la seva
naturalesa vectorial.
d = ∆s x = 40 m

d 40
vm = = = 10 m/s
∆t 4 − 0 s
En canvi, la velocitat mitjana no és una magnitud vectorial, no té sentit, i està
definida positiva.
Exemple 3
La trajectòria d’un objecte és rectilínia i està descrita per la següent equació
posició-temps: x(t ) = 5 + 10t − 5t 2 m , on t és el temps en segons. Calcula:
(a) la velocitat instantània quan t=0 s.
(b) la velocitat instantània quan t=2 s.
(c) la velocitat instantània quan t=4 s.

Solució:
La velocitat instantània és:
dx(t ) d
vx (t ) = = (5 + 10t − 5t 2 ) = 10 − 10t m/s
dt dt
(a) vx (0) = 10 − 10 × 0 m/s = 10 m/s

(b) vx (2) = 10 − 10 × 2 m/s = −10 m/s

(c) vx (4) = 10 − 10 × 4 m/s = −30 m/s

Exemple 4
La trajectòria d’un objecte és rectilínia i està descrita per la següent equació
posició-temps: x(t ) = 5 + 10t − 5t 2 m , on t és el temps en segons. Calcula:
(a) la acceleració instantània quan t=0 s.
(b) la acceleració instantània quan t=2 s.
(c) la acceleració instantània quan t=4 s.

Solució:
La velocitat instantània és:
dx(t ) d
vx (t ) = = (5 + 10t − 5t 2 ) = 10 − 10t m/s
dt dt
L’acceleració instantània és:
dvx d
a x (t ) = = (10 − 10t ) = −10 m/s 2
dt dt
Com podeu comprovar l’acceleració instantània és constant:
a x (0) = a x (2) = a x (4) = −10 m/s 2

En aquest exemple, com l’acceleració instantània és constant, la acceleració

instantània i l’acceleració vectorial mitjana coincideixen. Noteu també el signe
negatiu de l’acceleració i que està associada a la naturalesa vectorial d’aquesta
magnitud i que ens indica que l’objecte frena (redueix la seva velocitat).

Moviment rectilini uniforme, MRU

És el moviment en que un objecte manté una velocitat constant. És a dir, la
velocitat és constant en direcció (trajectòria rectilínia), sentit i mòdul. Les
equacions de posició, velocitat i acceleració són:
x(t ) = x0 + v0t
vx (t ) = v0
a x (t ) = 0

On x0 i v0 són respectivament la posició i velocitats inicials ( x0 = x(0) i v0 = vx (0) ).

Noteu, que com el moviment és rectilini podem ubicar els eixos de manera que
la direcció del moviment coincideix amb l’eix x i d’aquesta manera el moviment
queda completament descrit per les components en l’eix de les abscisses del
vector posició, velocitat i acceleració. Per altre banda, com al velocitat és
constant i l’acceleració és la mesura del canvi de velocitat, llavors l’acceleració
és nul·la.

Exemple
Quin temps trigarà un ciclista en recórrer una distància de 40 km si descriu un
moviment rectilini uniforme amb una velocitat de 28,8 km/h.

Solució:
En unitats del sistema internacional la distància i la velocitat són:
1000 m
d = 40 km × = 40.000 m
1km

km 1000 m 1h 1min
v0 = 28.8 × × × = 8 m/s
h 1km 60 min 60 s
Per altre banda, el desplaçament és:
∆s x = x(t ) − x0 = x0 + v0t − x0 = v0t

I com el desplaçament i la distància coincideixen en magnitud:

d 40.000 m
d = v0t ⇒ t = = = 5.000 s = 1h 23 min 20 s
v0 8 m/s
Moviment rectilini uniformement accelerat, MRUA

És el moviment en que un objecte descriu una trajectòria rectilínia i

l’acceleració és constant. Si fem coincidir la direcció del moviment amb l’eix x,
llavors les equacions de posició, velocitat i acceleració són:
1
x(t ) = x0 + v0t + at 2
2
vx (t ) = v0 + at
a x (t ) = a

On x0 i v0 són respectivament la posició i velocitats inicials ( x0 = x(0) i v0 = vx (0) ).

Per altre banda, si de la segona equació aïllem el temps que cal per assolir una
velocitat vf ( t f = (v f − v0 ) / a ) i el substituïm a la primera equació obtenim:

1 1 v − v0 v f + v0 v 2f − v02
∆s x = x f − x0 = v0t f + at 2f = t f (v0 + at f ) = f =
2 2 a 2 2a
I si de l’equació anterior aïllem la velocitat obtenim:
v 2f − v02 = 2a∆sx = 2a( x f − x0 )

Com veurem més endavant, aquesta darrera expressió és especialment útil per
determinar la velocitat si coneixem l’acceleració i el desplaçament.

Exemple 1
La marca de la frenada que deixa un cotxe que circula a 120 km/h quan s’atura
sobtadament té una longitud de 20 m. Suposant que descriu un moviment
rectilini uniformement accelerat, quina és l’acceleració durant la frenada?

Solució:
km 1000 m 1h 1min
La velocitat inicial és: v0 = 120 × × × = 33,3 m/s
h 1 km 60 min 60 s

La velocitat final és: v f = 0 m/s

I el desplaçament: ∆s x = 20 m

Finalment podem obtenir l’acceleració de la següent relació:

v 2f − v02
v 2f − v02 = 2a∆sx ⇒ a = = −27,8 m/s 2
2∆sx
El signe negatiu ens indica que la velocitat disminueix (frenada).

Exemple 2
Llencem una pedra cap amunt amb una velocitat de 8 m/s des d’una alçada de
3 m sobre el nivell del terra.
(a) Fins quina alçada màxima arribarà?
(b) Amb quina velocitat arriba al terra?

Els objectes que es mouen sota l’acció del seu pes pateixen una acceleració
vertical i cap avall de g=9,8 m/s2. En aquest cas tot el moviment es desenvolupa
en la direcció vertical i com l’acceleració es constant, es tracta d’un MRUA.
Com el moviment es desenvolupa en a direcció vertical farem coincidir l’eix y
amb la direcció de moviment. A banda del fet que substituïm l’eix x per l’y, no hi
ha cap altre diferència en el tractament del MRUA.
y0 = 3 m , v0 = 8 m/s i a = −9,8 m/s
Equacions de moviment:
y (t ) = (3 + 8t − 4,9t 2 ) m
v y (t ) = (8 − 9,8t ) m/s
a y (t ) = −9,8 m/s 2

(a) en el punt de màxima alçada la velocitat és nul·la:

9
v y (t ) = (8 − 9,8t ) m/s = 0 ⇒ t = = 0,816 s
9,8
I l’alçada és:
y (t ) = (3 + 8t − 4,9t 2 ) m = 6,26 m
(b) arriba a terra quan y=0:

− 8 ± 64 + 58,8 − 0,314 s
y (t ) = (3 + 8t − 4,9t 2 ) m = 0 ⇒ t = =
− 9,8  1,95 s
Com el tems és positiu, la solució correcte és t=1,95 s. I finalment:
v y (t ) = (8 − 9,8t ) m/s = −11,1 m/s
Una mica més enllà.
Observeu que si coneixem l’equació de moviment, podem determinar
l’expressió de la velocitat i acceleració instantànies a partir de les seves
derivades, pel MRU:
x(t ) = x0 + v0t

d d
vx (t ) = x(t ) = ( x0 + v0t ) = v0
dt dt
dvx (t ) dv0
a x (t ) = = =0
dt dt
Per altre banda, si apliquem el teorema fonamental del càlcul integral que
estableix que la integració és la operació inversa a la derivada:
a x (t ) = 0

dvx (t )
a x (t ) = ⇒ vx (t ) = ∫ a x (t )dt = ∫ 0dt = 0 + v(0) = v0
dt
d
vx (t ) = x(t ) ⇒ x(t ) = ∫ vx (t )dt = ∫ v0 dt = v0t + x(0) =v0t + x0
dt

Pel MRUA:
1
x(t ) = x0 + v0t + at 2
2
d d 1
vx (t ) = x(t ) = ( x0 + v0t + at 2 ) = v0 + at
dt dt 2
dv (t ) d
a x (t ) = x = (v0 + at ) = a
dt dt
I si apliquem el teorema fonamental del càlcul integral
a x (t ) = a

dvx (t )
a x (t ) = ⇒ vx (t ) = ∫ a x (t )dt = ∫ adt = at + v(0) = v0 + at
dt
d 1 1
vx (t ) = x(t ) ⇒ x(t ) = ∫ vx (t )dt = ∫ (v0 + at )dt = v0t + at 2 + x(0) =x0 + v0t + at 2
dt 2 2
MOVIMENT CIRCULAR

El moviment circular és aquell moviment que té com a trajectòria una circumferència.

Recordem que com a centre de referència utilitzarem el centre de coordenades amb origen al
centre de la circumferència. El mòdul del vector posició en cada instant coincideix amb el radi
de la circumferència descrita. De forma general podem descriure el vector posició en funció de
l’angle descrit com:

𝑟⃗ = 𝑟 cos 𝜑 𝑖⃗ + 𝑟 sin 𝜑 𝑗⃗

Fig.1: El vector posició 𝑟⃗ és normal al vector velocitat 𝑣⃗.

Fixeu-vos que l’única magnitud que varia al llarg de temps és l’angle 𝜑 respecte l’eix X.

Quan parlem de moviment circular podem definir dos tipus de magnituds. Les magnituds
lineals (relacionades amb l’arc) i les magnituds angulars (relacionades amb l’angle). Fixeu-vos
amb la relació que hi ha entre l’arc i l’angle. Observeu en la figura que per un mateix angle,
l’arc augmenta a mesura que augmenta el radi (R).

𝑠(𝑡) = 𝜑(𝑡)𝑅 𝑠=𝜑𝑅

Fig.2: Les longituds d’arc S, augmenten progressivament amb el radi. Així com les velocitats lineals.
Exemple 1

Quatre patinadors sobre gel es donen les mans al mig de la pista. Fan una cadena humana que
dóna voltes sobre un eix (el patinador número 1). L’espai que hi ha entre els patinadors és de
1m des dels seus centres. El radi total de la circumferència descrita és de 3m. Calcula l’espai
lineal recorregut des de la posició angular inicial amb 𝜑 = 0° fins a 𝜑 = 30°

Nota: Considereu negligible el volum dels patinadors.

POSICIONS FINALS

POSICIONS INICIALS

Fig.3: Representació del moviment dels quatre patinadors (P) i els respectius recorreguts(S).

Solució:

Primer passem 𝜑 = 30° a radiants:

2𝜋
30° · = 0,524 𝑟𝑎𝑑
360°

Desplaçament 𝑠1 recorregut pel patinador P1 amb 𝜑 = 30°:

𝑠=𝜑𝑅 𝑠1 = 0,524 · 0 𝑠1 = 0 𝑚

Observeu que com que P1 estava al centre de gir i el radi és nul no té desplaçament lineal.

Desplaçament 𝑠2 recorregut pel patinador P2 amb 𝜑 = 30°:

𝑠=𝜑𝑅 𝑠2 = 0,524 · 1 𝑠2 = 0,524 𝑚

Desplaçament 𝑠3 recorregut pel patinador P3 amb 𝜑 = 30°:

𝑠=𝜑𝑅 𝑠3 = 0,524 · 2 𝑠3 = 1,048 𝑚

Desplaçament 𝑠4 recorregut pel patinador P4 amb 𝜑 = 30°:

𝑠=𝜑𝑅 𝑠4 = 0,524 · 3 𝑠4 = 1,572 𝑚

Desplaçament angular

El desplaçament angular és la variació de l’angle 𝜑: ∆𝜑 = 𝜑 − 𝜑0

El desplaçament lineal és la longitud d’arc que ha recorregut el cos: ∆𝑠 = 𝑠 − 𝑠0

Podem relacionar els dos desplaçaments amb el radi 𝑅 de la circumferència: ∆𝑠 = ∆𝜑 𝑅

Velocitat angular i velocitat lineal

La velocitat angular es mesura en rad/s regint-nos pel SI. Definim la velocitat angular mitjana
𝜔𝑚 com la relació entre el desplaçament angular descrit ∆𝜑 en passar la partícula del punt 𝑃0
al punt P i l’interval de temps considerat:

∆𝜑 𝜑 − 𝜑0
𝜔𝑚 = =
∆𝑡 𝑡 − 𝑡0

Definim la velocitat angular instantània 𝜔𝑖 com el límit de la 𝜔𝑚 quan l’interval de temps

tendeix a 0:

∆𝜑 𝑑𝜑
𝜔𝑖 = lim =
∆𝑡→0 ∆𝑡 𝑑𝑡

En el Sistema Internacional (SI), la velocitat lineal es mesura en m/s. Definim el mòdul de la

velocitat lineal mitjana com la relació entre l’increment de la longitud de l’arc ∆𝑠 en passar la
partícula des del 𝑃0 fins al punt P, i l’interval de temps que ha tardat:

∆𝑠 𝑠 − 𝑠0
𝑣𝑚 = =
∆𝑡 𝑡 − 𝑡0

Definim la velocitat lineal instantània 𝑣𝑖 com el límit de 𝑣 quan l’interval de temps tendeix a 0:

∆𝑠 𝑑𝑠
𝑣𝑖 = lim =
∆𝑡→0 ∆𝑡 𝑑𝑡

La velocitat angular i la velocitat lineal tenen caràcter vectorial. El vector velocitat angular és
un vector axial ja que la seva direcció coincideix amb la recta perpendicular al pla de gir i el seu
sentit és coincident amb el d’avanç de la partícula, tenint present la norma del tirabuixó.

La norma de la mà dreta també ens indica el sentit dels vectors: el polze ens determina el
sentit de la velocitat angular i la resta dels dits ens indiquen el sentit de gir del cos.

Fig.4: Podem deduir el sentit ascendent de 𝜔

⃗⃗ si la rotació es realitza en sentit antihorari.
El vector velocitat lineal sempre és tangent a la trajectòria i varia constantment ja que
constantment varia la seva direcció.

Fig.5: La direcció del vector 𝑣⃗ varia tot i que el mòdul pot ser el mateix en un MCU.

Tenint present que la velocitat lineal i l’angular estan relacionades per l’expressió:

𝑠=𝜑𝑅

Derivem aquesta equació respecte del temps. Hem de tenir present que el radi en funció del
temps no varia i la seva derivada serà 0:

𝑑𝑠 𝑑𝜑 𝑑𝑅 𝑑𝑠 𝑑𝜑
= 𝑅+𝜑 → = 𝑅
𝑑𝑡 𝑑𝑡 𝑑𝑡 𝑑𝑡 𝑑𝑡

Sabem que els dos mòduls de les respectives velocitats són:

𝑑𝜑 𝑑𝑠
𝜔= i 𝑣 = 𝑑𝑡
𝑑𝑡

D’aquesta manera obtenim una expressió que relaciona la velocitat lineal amb la velocitat
angular:

𝑣 =𝜔𝑅
Moviment Circular Uniforme, (MCU)

És aquell moviment en el qual la partícula descriu longituds d’arc i angles iguals, en intervals de
temps iguals. El vector velocitat angular instantània es manté constant al llarg del temps. El
mòdul de la velocitat lineal instantània també es manté constant però, la direcció del vector
velocitat instantània varia en el temps. La responsable d’aquesta variació és l’acceleració
normal.

Fig.6: Vector posició 𝑟⃗, angles (𝜃) de la trajectòria i vector velocitat lineal 𝑣⃗.

El MCU és un moviment periòdic. És a dir, és un moviment que es va repetint al llarg del temps
i ens permet definir les magnituds típiques d’un moviment periòdic:

Període (𝑻)

És el temps que tarda el mòbil en donar una volta sencera. Es mesura en s:

2𝜋
𝑇= {𝑠}
𝜔

Freqüència (𝒇)

És el nombre de voltes que fa el mòbil en un segon. Es mesura en Hz:

1 𝑐𝑖𝑐𝑙𝑒𝑠
𝑓= { = 𝐻𝑧}
𝑇 𝑠

Freqüència angular (𝝎)

2𝜋
𝜔= = 2𝜋 𝑓 {𝑟𝑎𝑑/𝑠}
𝑇

Acceleració normal o centrípeta {𝒎/𝒔𝟐 }

És present en tot moviment de rotació i és la responsable de la variació de la direcció de la

velocitat lineal al llarg del temps. Apareix en tot moviment circular: circular uniforme,
uniformement accelerat i variat.
 𝑣2
𝑎𝑛 =
𝜌

𝑣 = mòdul de la velocitat.

𝜌 = radi de curvatura de la trajectòria. Coincideix amb el radi de la circumferència per tot

moviment circular.

Fig.7: Vector velocitat lineal 𝑣⃗, vector acceleració normal 𝑎 𝑛 i velocitat angular 𝜔 en funció de l’angle descrit 𝜑.
⃗⃗⃗⃗⃗

Fixeu-vos que el vector velocitat instantània és sempre perpendicular al vector acceleració

normal. El sentit i direcció del vector acceleració és cap al centre de la trajectòria amb direcció
radial.

𝑀𝐶𝑈

𝑠 = 𝑠0 + 𝑣∆𝑡
} 𝑠=𝜑𝑅
𝜑 = 𝜑0 + 𝜔∆𝑡

𝜔 = 𝑐𝑜𝑛𝑠𝑡𝑎𝑛𝑡
} 𝑣=𝜔𝑅
𝑣 = 𝑐𝑜𝑛𝑠𝑡𝑎𝑛𝑡

𝛼=0
𝑎𝑡 = 0
𝑣2
𝑎𝑛 = = 𝜔2 𝑅
𝑅
Exemple 1 MCU:

Un cotxe circula a una velocitat constant de 80 km/h durant 5 min. Calculeu, en la perifèria de
les rodes, si aquestes fan 20’ de diàmetre:

a) La velocitat angular.
b) L’acceleració centrípeta o normal.
c) El nombre de voltes i la distància recorreguda per una roda.

Dada: Una polzada equival a 2,54 cm

Resolució

a) Primer de tot posem les magnituds amb unitats del SI:

80 km/h = 22,2 m/s
5 min = 300 s
Radi 10 polzades = 0,254 m

Per calcular la velocitat angular, apliquem l’equació següent:

𝑣 22,2
𝑣=𝜔𝑅 → 𝜔=𝑅 𝜔 = 0,254 = 87,49 𝑟𝑎𝑑/𝑠

b) Trobem l’acceleració centrípeta amb l’expressió següent:

𝑣2 22,22
𝑎𝑛 = = 0,254 = 1944,2 𝑚/𝑠 2
𝑅

c) Calculem el nombre de voltes aplicant l’equació del moviment. Hem de passar el

resultat de radiants a voltes:

1 𝑣𝑜𝑙𝑡𝑎
𝜑 = 𝜑0 + 𝜔∆𝑡 = 0 + ( 87,49 · 300) = 26247 𝑟𝑎𝑑 · = 4177,3 𝑣𝑜𝑙𝑡𝑒𝑠
2𝜋 𝑟𝑎𝑑

La distància recorreguda la podem trobar amb l’expressió:

𝑠 = 𝜑 𝑅 = 26247 𝑟𝑎𝑑 · 0,254 𝑚 = 6666,67 𝑚

*Podem utilitzar també l’equació del desplaçament: 𝑠 = 𝑠0 + 𝑣∆𝑡

Exemple 2 MCU:

Tenim un tractor amb les rodes posteriors de 1,2 m de diàmetre. Les rodes petites de davant
fan 60 cm de diàmetre. Si la roda gran ha fet 800 voltes a 60 rpm calculeu:

a) La velocitat del tractor.

b) La velocitat angular de la roda petita.
c) L’acceleració normal de la roda gran.
d) El període i la freqüència de cadascuna de les dues rodes.

Solució:

Primer passem les rpm a radiants per segon i obtenim la velocitat angular 𝜔 de la roda gran:

2𝜋𝑟𝑎𝑑 1 𝑚𝑖𝑛
60 𝑟𝑝𝑚 · · = 6,28 𝑟𝑎𝑑/𝑠
1 𝑟𝑒𝑣 60 𝑠

a) La velocitat lineal del tractor és la mateixa que la velocitat lineal de les rodes:

𝑣 = 𝜔 · 𝑅 = 6,28 · 0,6 = 3,77 𝑚/𝑠

b) Per calcular 𝜔 de la roda petita tenim el radi i la velocitat lineal:

𝑣 3,77
𝜔= = = 12,57 𝑟𝑎𝑑/𝑠
𝑅 0,3

Observem que la velocitat angular de la roda petita és el doble. Això és conseqüència de que el
seu diàmetre mesura justament la meitat que el de la roda gran.

c) L’acceleració normal de la roda gran la trobem aplicant:

𝑣2 (3,77)2
𝑎𝑛 = = = 23,69 𝑚/𝑠 2
𝑅 0,6

d) El període i la freqüència de la roda gran el trobem amb les expressions:

2𝜋 2𝜋
𝑇(𝑔𝑟𝑎𝑛) = = = 1𝑠
𝜔 6,28

2𝜋 2𝜋
𝑇(𝑝𝑒𝑡𝑖𝑡𝑎) = = = 0,5 𝑠
𝜔 12,57

Tenint present que la freqüència és el número de voltes que fa per cada segon, obtindrem:

1
𝑓(𝑔𝑟𝑎𝑛) = = 1 𝐻𝑧
𝑇
1
𝑓(𝑝𝑒𝑡𝑖𝑡𝑎) = = 2 𝐻𝑧
𝑇

Observem doncs, que la freqüència de la roda petita és el doble degut a que el seu diàmetre és
justament la meitat que el de la roda gran.
Moviment Circular Uniformement Accelerat, (MCUA)

En aquest moviment apareix l’acceleració normal, com en tot moviment circular i també
l’acceleració tangencial. L’acceleració tangencial és la responsable del canvi del mòdul de la
velocitat lineal instantània. També trobarem l’acceleració angular que és la variació de la
velocitat angular al llarg del temps.

Acceleració angular

Aquesta magnitud només és present si tenim una variació de la velocitat angular instantània
𝜔𝑖 en funció del temps. L’acceleració angular es mesura en 𝑟𝑎𝑑/𝑠 2 . Si hi ha variació, obtenim
l’acceleració angular mitjana 𝛼𝑚 :

∆𝜔 𝜔 − 𝜔0
𝛼𝑚 = =
∆𝑡 𝑡 − 𝑡0

L’acceleració angular instantània 𝛼𝑖 és el límit de 𝛼𝑚 quan l’interval de temps tendeix a 0:

∆𝜔 𝑑𝜔
𝛼𝑖 = lim⁡ ⁡ =
∆𝑡→0 ∆𝑡 𝑑𝑡

L’acceleració angular també és un vector axial ja està relacionat amb la rotació al llarg de l’eix
perpendicular al moviment. En el SI l’acceleració angular es mesura en 𝑟𝑎𝑑/𝑠 2 .

⃗⃗ , angle descrit (𝜃).

Fig.8: Vector acceleració angular 𝛼⃗ col·lineal amb el vector velocitat angular 𝜔

Acceleració tangencial

És la variació de la velocitat lineal de la partícula en funció del temps. L’acceleració tangencial

𝑎𝑡 és una magnitud lineal i es mesura en 𝑚/𝑠 2. Les acceleracions normal i tangencial
constitueixen els components intrínsecs de l’acceleració.
Δ𝑣 𝑑𝑣
𝑎𝑡 = ⁡ ⇒ ⁡⁡⁡ 𝑎𝑡 = ⁡
Δ𝑡 𝑑𝑡
L’acceleració tangencial és sempre tangent a la trajectòria i és perpendicular en tot moment a
l’acceleració normal. Coincideix en direcció amb el vector velocitat instantània. Podem
relacionar 𝑎𝑡 amb l’acceleració angular 𝛼 i el radi de la circumferència que descriu el
moviment:

𝑎𝑡 = ⁡𝛼⁡𝑅

A diferència del MCU, en un MCUA l’acceleració normal varia amb el temps i ve donada per
l’expressió:

𝑣2
𝑎𝑛 = = 𝜔2 ⁡𝑅
𝑅

El vector acceleració total val:

𝑎⃗𝑡𝑜𝑡𝑎𝑙 = 𝑎⃗𝑛 + 𝑎⃗𝑡

El mòdul del vector acceleració total és:

𝑎𝑡𝑜𝑡𝑎𝑙 = √𝑎𝑛2 + 𝑎𝑡2

Fig.9: Components de l’acceleració: tangencial 𝑎

⃗⃗⃗⃗𝑡 , normal 𝑎
⃗⃗⃗⃗⃗
𝑛 i la seva resultant 𝑎
⃗⁡𝑡𝑜𝑡𝑎𝑙.

Observeu a la Fig.8 els eixos tangencial i normal en negre, són aplicables a tota la longitud
d’arc de la trajectòria circular. Guarden sempre un angle entre ells de 90°.
 𝑀𝐶𝑈𝐴

1
𝑠 = 𝑠0 + 𝑣0 ∆𝑡 + 𝑎𝑡 ∆𝑡 2
2 } ⁡𝑠 = 𝜑⁡𝑅
1 2
𝜑 = 𝜑0 + 𝜔0 ∆𝑡 + 𝛼∆𝑡
2

𝜔 = 𝜔0 + 𝛼∆𝑡⁡
} ⁡𝑣 = 𝜔⁡𝑅
𝑣 = 𝑣0 + 𝑎𝑡 ∆𝑡

𝛼 = 𝑐𝑜𝑛𝑠𝑡𝑎𝑛𝑡
𝑎𝑡 = 𝑐𝑜𝑛𝑠𝑡𝑎𝑛𝑡}⁡𝑎𝑡 = 𝛼⁡𝑅

𝑣2
𝑎𝑛 = = 𝜔2 ⁡𝑅
𝑅

Exemple 1 MCUA:

Una rentadora té un tambor de 18 cm de radi i centrifuga a 1000 rpm. Calculeu:

a) La velocitat lineal a la qual gira la roba a les parets del tambor durant el procés de
centrifugat.
b) L’acceleració normal a què està sotmesa la roba en aquesta superfície durant la
centrifugació.
c) El procés de centrifugat triga 1 min a aturar-se. Amb quina acceleració angular ho fa si
aquesta és constant?
d) Nombre de voltes del tambor en aquest minut de desacceleració.

Resolució:

a) Passem les magnituds a unitats del Sistema Internacional:

𝑣𝑜𝑙𝑡𝑒𝑠 2𝜋⁡𝑟𝑎𝑑 1⁡𝑚𝑖𝑛

1000⁡𝑟𝑝𝑚⁡ = ⁡1000 · · · = ⁡104,72⁡𝑟𝑎𝑑/𝑠
𝑚𝑖𝑛𝑢𝑡 1⁡𝑣𝑜𝑙𝑡𝑎 60⁡𝑠

18 cm = 0,18 m

Relacionem la velocitat angular amb la lineal i el radi amb l’expressió següent:

𝑣 = 𝜔⁡𝑅⁡ → ⁡𝑣 = 104,72 · 0,18 = 18,85⁡𝑚/𝑠

b) L’acceleració normal a un punt qualsevol de la perifèria del tambor la trobem:

𝑣2 18,852
𝑎𝑛 = → ⁡ 𝑎𝑛 = = 1973,91⁡𝑚/𝑠 2
𝑅 0,18

c) Apliquem l’expressió de la velocitat angular pel MCUA trobem l’acceleració angular:

𝜔 − 𝜔0 0 − 104,72
𝜔 = 𝜔0 + 𝛼∆𝑡⁡ → ⁡𝛼 = = = −1,74⁡𝑟𝑎𝑑/𝑠 2
∆𝑡 60
Fixeu-vos que el signe negatiu indica desacceleració que popularment la coneixem com a
frenada.

d) Apliquem l’equació del moviment pel MCUA i trobem el nombre de voltes:

1 1
𝜑 = 𝜑0 + 𝜔0 ∆𝑡 + 𝛼∆𝑡 2 → 𝜑 = 0 + 104,72 · 60 + (−1,74) · 602 = 3141,59⁡𝑟𝑎𝑑
2 2

1⁡𝑣𝑜𝑙𝑡𝑎
𝜑 = 3151,2⁡𝑟𝑎𝑑 · = 500⁡𝑣𝑜𝑙𝑡𝑒𝑠
2𝜋⁡𝑟𝑎𝑑

Observeu que han estat necessàries la meitat de voltes per frenar el tambor si ho comparem
amb les 1000 rpm constants durant el procés de centrifugat.

Exemple 2 MCUA:

Una partícula descriu una circumferència de 25 cm de radi. Inicialment està en repòs i es mou
amb una acceleració angular constant. Quan han passat 10 s la velocitat angular de la partícula
és de 1 rad/s. Calculeu:

a) L’acceleració angular de la partícula quan t = 5⁡s.

b) L’acceleració normal quan t = 10⁡s.
c) L’acceleració tangencial quan t = 10⁡s.
d) El mòdul de l’acceleració.
e) La longitud d’arc recorreguda en aquest temps.

Resolució:

a) Podem trobar l’acceleració angular a partir de l’equació de la velocitat angular:

𝜔 − 𝜔0 1 − 0
𝜔 = 𝜔0 + 𝛼∆𝑡⁡ → ⁡𝛼 = = = 0,1⁡𝑟𝑎𝑑/𝑠 2
∆𝑡 10

Fixeu-vos que hem agafat els valors per t = 10⁡s ja que 𝛼 és constant al llarg del temps. Tenint
la 𝜔 en aquest instant, hem pogut trobar l’acceleració angular.

b) Apliquem l’expressió següent per trobar 𝑎𝑛 :

𝑣 2 (𝜔 · 𝑅)2
𝑎𝑛 = = = 𝜔2 · 𝑅
𝑅 𝑅

𝑎𝑛 = 𝜔2 · 𝑅 → ⁡ 𝑎𝑛 = 12 · 0,2 = 0,2⁡𝑚/𝑠 2

c) Apliquem l’expressió següent per trobar 𝑎𝑡 :

𝑎𝑡 = 𝛼 · 𝑅 → ⁡ 𝑎𝑡 = 0,1 · 0,2 = 0,02⁡𝑚/𝑠 2

 d) El mòdul de l’acceleració total és:

𝑎𝑡𝑜𝑡𝑎𝑙 = √𝑎𝑛2 + 𝑎𝑡2 → ⁡𝑎 = √0,04 + 0,0004 = 0,201⁡𝑚/𝑠 2

e) Si apliquem l’equació de l’arc recorregut del MCUA, trobem que:

1 1
𝑠 = 𝑠0 + 𝑣0 ∆𝑡 + 𝑎𝑡 ∆𝑡 2 → 𝑠 = 0 + 0 + · 0,02 · 102 = 1⁡𝑚
2 2

Hem tingut present que la velocitat inicial era nul·la i tampoc partíem d’un espai inicial previ,
(𝑠0 = 0).
Càlcul gràfic de magnituds característiques dins del MCU i MCUA

Fig.10: Gràfiques de MCUA i MCU. Observeu que totes les magnituds representades són angulars.
Transmissions del moviment

Aquest grup de moviment està format per diversos casos que podem trobar-nos a la vida
quotidiana. Un bon exemple en són les lleves o bé les politges. Per aplicar els coneixements del
moviment de rotació podeu veure el següent exemple.

Exemple 1

Tenim un ventilador d’alta eficiència que refrigera un espai. Aquest ventilador gira solidari amb
la politja P2 de diàmetre 100 mm. El moviment li arriba per una corretja associada a un motor
que gira a 100 rpm. El diàmetre de la primera politja P1 és de 50 mm. Calculeu:

a) La velocitat angular de la politja P2.

b) La velocitat lineal de la politja P2.
c) La velocitat lineal del punt A.
d) La velocitat lineal del punt B.

Dades: El diàmetre màxim dels àleps és de 550mm.

El punt B es troba a 150 mm de l’eix de gir.

P2

P1

Fig.11: Ventilador accionat per politja (P2), solidària amb el seu eix de gir.

Resolució:

a) Sabem que les dues velocitats lineals de les politges són iguals, igualem les expressions
per tal de trobar la velocitat angular de P2:
100 · 0,025
𝜔1 𝑅1 = 𝜔2 𝑅2 → 𝜔2 = = 50 𝑟𝑝𝑚
0,05
 Passem les rpm a radiants per segon i obtenim la velocitat angular 𝜔 de la politja:

2𝜋𝑟𝑎𝑑 1 𝑚𝑖𝑛
50 𝑟𝑝𝑚 · · = 5,24 𝑟𝑎𝑑/𝑠
1 𝑟𝑒𝑣 60 𝑠

b) Trobem la velocitat lineal de la politja P2 amb l’expressió següent:

𝑣 = 𝜔 𝑅 → 𝑣 = 5,24 · 0,05 = 0,26 𝑚/𝑠

c) Busquem 𝑣 de l’extrem més allunyat de l’àlep, el punt A:

𝑣 = 𝜔 𝑅 → 𝑣 = 5,24 · 0,225 = 1,18 𝑚/𝑠

d) Busquem 𝑣 del punt B:

𝑣 = 𝜔 𝑅 → 𝑣 = 5,24 · 0,150 = 0,79 𝑚/𝑠

Observeu que la velocitat angular 𝜔 és igual per qualsevol punt del ventilador. D’altra
banda la velocitat lineal 𝑣 és proporcional al radi de gir del punt.

Exemple 2

Analitzarem la transmissió primària i secundària d’aquesta motocicleta. El conjunt primari està

format per dues politges P1 (D1=20mm) i P2 amb el doble de diàmetre. Estan unides per una
cadena que transmet el moviment des de P1 cap a P2. El motor gira a 2000 rpm. Els radis de
les politges P2 i P3 són iguals i formen la transmissió secundària. Calculeu:

a) La velocitat lineal angular de P1.

b) La velocitat angular de P2.
c) La velocitat lineal del pneumàtic posterior si és de 22’ de diàmetre.
d) En aquesta marxa, a quants km/h va la motocicleta quan el motor gira a 2000 rpm?

Fig.12: Transmissió primària accionada per cadena, a l’esquerra trobem l’eix del motor.
Fig.13: Esquema de les transmissions primària i secundària de la nostra moto.

Resolució:

a) Passem les rpm a radiants per segon i obtenim la velocitat angular 𝜔 de la politja P1:

2𝜋𝑟𝑎𝑑 1 𝑚𝑖𝑛
2000 𝑟𝑝𝑚 · · = 209,44 𝑟𝑎𝑑/𝑠
1 𝑟𝑒𝑣 60 𝑠

Trobem la velocitat lineal de la politja P1 amb l’expressió següent:

𝑣 = 𝜔 𝑅 → 𝑣 = 209,44 · 0,01 = 2,09 𝑚/𝑠

b) Per trobar 𝜔 de la politja P2, fem servir la relació de transmissió simple:

𝑅1 · 𝜔1 0,01 · 209,44
𝑅1 · 𝜔1 = 𝑅2 · 𝜔2 → 𝜔2 = = = 104,72 𝑟𝑎𝑑/𝑠
𝑅2 0,02

Observem que 𝜔2 de P1 és la meitat que 𝜔1 ja que el seu diàmetre o radi són el doble que P1.
La seva relació de transmissió és de ½:

𝑅1 1
=
𝑅2 2

c) Comptem amb una relació de transmissió de 1/1 entre P2 i P3 (solidària a la roda). Així
deduïm que els diàmetres de P2 i P3 són iguals.
Primer passem el radi de la roda de 11’ a metres:

2,54 𝑐𝑚 1𝑚
11′ · · = 0,28 𝑚
1′ 100 𝑐𝑚

La politja P3 girà solidària amb l’eix de la roda posterior i per això tenen la mateixa 𝜔:

𝑣 = 𝜔 𝑅 → 𝑣 = 104,72 · 0,28 = 29,26 𝑚/𝑠

d) Per trobar la velocitat amb la qual circula la moto en aquestes condicions, hem de tenir
present que la velocitat lineal de qualsevol punt perifèric de la roda és la del vehicle.
Només cal que fem un factor de conversió:

1 𝑘𝑚 3600 𝑠
29,32 𝑚/𝑠 · · = 105,33 𝑘𝑚/ℎ
1000 𝑚 1ℎ

Podem deduir que la moto ha d’anar amb una marxa llarga si tenim present la velocitat de gir
del motor (2000 rpm) i la velocitat del vehicle. Segurament va amb la sisena marxa.
TIR PARABÒLIC

Aquest tipus de moviments descriuen una trajectòria curvilínia particular, la paràbola. El seu
estudi mereix un apartat a part degut a les seves particularitats i el seu ús extens. Aquest
moviment està format per un MRU i un MRUA combinats. En la majoria de casos relacionats
amb el nostre entorn, trobarem el MRU en l’eix horitzontal i el MRUA en l’eix vertical.
L’acceleració correspondrà, en aquests casos, a la gravetat (g) de la terra amb un valor de 9,8
𝑚/𝑠 2 . Cal tenir present però, que hi pot haver altres valors de l’acceleració si tenim casos amb
camps elèctrics uniformes o altres forces gravitatòries diferents a l’habitual.
Recordem les equacions de velocitat i posició per aquests dos moviments:

Eix X: MRU 𝑣𝑥 = 𝑣𝑜𝑥 𝑥 = 𝑣𝑜𝑥 · 𝑡

1
Eix Y: MRUA 𝑣𝑦 = 𝑣𝑜𝑦 − 𝑔𝑡 𝑦 = 𝑦𝑜 + 𝑣𝑜𝑦 · 𝑡 − 2 𝑔 · 𝑡 2

Podem escriure les components de la velocitat inicial en funció de l’angle de llançament

respecte de l’eix X. Així com també les equacions de posició:

𝑣⃗0 = (𝑣𝑜𝑥 , 𝑣𝑜𝑦 ) = (𝑣𝑜 cos 𝛼 , 𝑣𝑜 sin 𝛼)

𝑣𝑥 = 𝑣𝑜 cos 𝛼 𝑥 = 𝑣𝑜 cos 𝛼 · 𝑡
1
𝑣𝑦 = 𝑣𝑜 sin 𝛼 − 𝑔𝑡 𝑦 = 𝑦𝑜 + 𝑣𝑜 sin 𝛼 · 𝑡 − 2 𝑔 · 𝑡 2

Condició 1: Recordem que quan el projectil arriba a l'altura màxima la seva velocitat en l'eix Y
és nul·la, no així la seva component X que es manté constant:

𝑣𝑥 = 𝑣𝑜𝑥 𝑣𝑦 = 0

Condició 2: Un altre punt important és quan el projectil impacta al terra assolint la màxima
distància recorreguda en l’eix X la component Y serà zero. Aquesta distància rep el nom
d’abast. Components del vector posició 𝑟⃗en aquest punt:

𝑟⃗ = (𝑥, 𝑦) = (𝑥𝑚𝑎𝑥 , 0)

A partir d’aquestes dues condicions trobarem l’alçada màxima i abast d’aquests moviments.
 Fig.20: Trajectòria del tir parabòlic amb alçada màxima (h) i recorregut màxim (R).

Exemple 1

Un canó dispara un projectil amb un angle de 30° i una velocitat inicial de 200 m/s. Tenint
present que no tenim en compte la fricció de l’aire, calculeu:

a) Les equacions del vector velocitat i del vector posició en funció del temps.
b) L’alçada màxima que assoleix el projectil.
c) La distància màxima que assoleix.
d) Els components de la velocitat al cap de 12 s d’haver iniciat el tir parabòlic.
e) El mòdul de la velocitat en aquest punt.

Fig.21: Trajectòria del projectil(punt negre) al llarg del seu recorregut fins impactar al terra.

Resolució:

a) Per les velocitats tenim:

𝑣𝑥 = 𝑣0 cos 𝛼 = 200 cos 30° = 100√3

𝑣𝑦 = 𝑣0 sin 𝛼 − 𝑔𝑡 = 200 sin 30° − 9,8 · 𝑡 = 100 − 9,8 · 𝑡

Pel que fa a les posicions en els eixos x i y tenim:

𝑥 = 𝑣𝑜 cos 𝛼 · 𝑡 = 100√3 · 𝑡

1
𝑦 = 𝑦𝑜 + 𝑣𝑜 sin 𝛼 · 𝑡 − 𝑔 · 𝑡 2 = 0 + 100 · 𝑡 − 4,9 · 𝑡 2
2

b) L’alçada màxima implica que la component y de la velocitat serà nul·la. 𝑣𝑦 = 0

𝑦𝑚𝑎𝑥 ⇒ 𝑣𝑦 = 0 ⇒ 100 − 9,8 · 𝑡 = 0 ⇒ 𝑡 = 10,2 𝑠

𝑦𝑚𝑎𝑥 = 0 + 100 · 10,2 − 4,9 · 10,22 ⇒ 𝑦𝑚𝑎𝑥 = 510,21 𝑚

 c) Quan impactarà al terra la coordenada y de la posició és nul·la:

𝑥𝑚𝑎𝑥 ⇒ 𝑦 = 0 ⇒ 0 + 100 · 𝑡 − 4,9 · 𝑡 2 = 0 ⇒ 𝑡 = 20,41 𝑠

𝑥𝑚𝑎𝑥 = 100√3 · 20,4 ⇒ 𝑥𝑚𝑎𝑥 = 3534,8 𝑚

Observeu que ha transcorregut exactament el doble de temps des que el projectil ha assolit la
cota màxima en alçada. Això és degut a la simetria de la trajectòria del moviment parabòlic, en
aquest cas que ens ocupa.

d) Quan t = 12 s tindrem les següents velocitats en els dos eixos:

𝑣𝑥 = 100√3 ⇒ 𝑣𝑥 = 173,2 𝑚/𝑠

𝑣𝑦 = 100 − 9,8 · 12 ⇒ 𝑣𝑦 = −17,6 𝑚/𝑠

Observeu que la component y de la velocitat és negativa ja que va cap avall, direcció (– y). El
projectil ja està baixant en aquest instant.

e) El mòdul de la velocitat quan t=12 serà:

𝑣 = √173,22 + (−17,6)2 ⇒ 𝑣 = 174.1 𝑚/𝑠

Fig.22: Diagrama de velocitats quan el projectil impacta amb el terra.

Exemple 2

Des de dalt d’un penya segat de 400 m d’altura llancem un projectil al mar a una velocitat de
200 m/s i formant un angle de 45° amb l’horitzontal (eix x). Calcula:

a) La distància màxima en l’eix x que pot arribar el projectil (abast).

b) L’abast si l’angle és de -45° amb l’horitzontal.

Dada: L’origen de coordenades és el peu del penya-segat. Considerarem que el mar es troba a
una posició on y=0 m. El punt de llançament té les coordenades x=0 i y=400.

Fig.23: L’origen de coordenades d’aquest moviment està al peu del penya-segat.

Resolució:

a) Primer de tot hem de trobar les equacions d’espai i velocitat pels eixos X i Y:
Per les velocitats tenim:

𝑣𝑥 = 𝑣0 cos 𝛼 = 200 cos 45° = 100√2

𝑣𝑦 = 𝑣0 sin 𝛼 − 𝑔𝑡 = 200 sin 45° − 9,8 · 𝑡 = 100√2 − 9,8 · 𝑡

Pel que fa a les posicions en els eixos x i y tenim:

𝑥 = 𝑣𝑜 cos 𝛼 · 𝑡 = 100√2 · 𝑡

1
𝑦 = 𝑦0 + 𝑣𝑜 sin 𝛼 · 𝑡 − 𝑔 · 𝑡 2 = 400 + 100√2 · 𝑡 − 4,9 · 𝑡 2
2

Quan impactarà al mar, la coordenada y de la posició és 0 m:

𝑥𝑚𝑎𝑥 ⇒ 𝑦 = 0 ⇒ 400 + 100√2 · 𝑡 − 4,9 · 𝑡 2 = 0 ⇒ 𝑡 = 31,45 𝑠

𝑥𝑚𝑎𝑥 = 100√2 · 31,45 ⇒ 𝑥𝑚𝑎𝑥 = 4448,63 𝑚

 b) Si modifiquem l’angle de tir, l’abast serà molt més curt i ara el calcularem:

Fig.24: L’angle de tir del tir ens condicionarà els paràmetres de l’impacte amb el mar.

Per les velocitats tenim:

𝑣𝑥 = 𝑣0 cos 𝛼 = 200 cos 45° = 100√2

𝑣𝑦 = −𝑣0 sin 𝛼 − 𝑔𝑡 = 200 sin 45° − 9,8 · 𝑡 = −100√2 − 9,8 · 𝑡

Pel que fa a les posicions en els eixos x i y tenim:

𝑥 = 𝑣𝑜 cos 𝛼 · 𝑡 = 100√2 · 𝑡

1
𝑦 = 𝑦𝑜 − 𝑣𝑜 sin 𝛼 · 𝑡 − 𝑔 · 𝑡 2 = 400 − 100√2 · 𝑡 − 4,9 · 𝑡 2
2

Quan impactarà al terra la coordenada y de la posició és 0 m:

𝑥𝑚𝑎𝑥 ⇒ 𝑦 = 0 ⇒ 400 − 100√2 · 𝑡 − 4,9 · 𝑡 2 = 0 ⇒ 𝑡 = 2,59 𝑠

𝑥𝑚𝑎𝑥 = 100√2 · 2,59 ⇒ 𝑥𝑚𝑎𝑥 = 367 𝑚

Observem que l’abast és molt més curt que en el cas anterior ja que l’angle ens condiciona la
trajectòria del tir parabòlic.