Professional Documents
Culture Documents
El de Les Onze
El de Les Onze
Plantejament ( és presenta la situación ) : aniria des de “ Des de menuda que tinc una dèria
amb els trens ….” fins a “ Es una sensaciò física molt potent …” (L.1-12)
Una chica te com a mania els trens , i com vivien prop de l'estació , cada diumenge anàvem
a veure el tren amb el seu pare , cada vegada que tenía algún problema s'anava a l'estació i
es quedava a l’espera .
Nus ( desenvolupa tots els fets que constitueixen la historia ) aniria des de “ Que busques,
allá?...” fins a “ El de les onze es un tren que no s’atura mai, un dels més rapids ..” (L.12-38)
Al pare no li agradava que anara ella a l'estació aunque no sel va dir mai , i ella es va
pensar que sería perque anava sola , quan va cumplir els 18 anys li varen fer una sorpresa
les seves ties , i ella després es va anar a l'estació , quan la seu tía lola li explica la veritat
de la seua mare , que es va tirar a les vies del tren
Desenllaç ( ens conta com acaba la historia ) aniria des de “ I ara el meu món s’ha fos , com
una bombeta que fa pla¡...” fins al final del text (L.39-43)
-Resum : Una chica te com a mania els trens , i com vivia prop de l'estació , cada
diumenge anava a veure el tren amb el seu pare , cada vegada que tenía algún problema
s'anava a l'estació i es quedava a l’espera .Al pare no li agradava que anara ella a l'estació
aunque no sel va dir mai , i ella es va pensar que sería perque anava sola , quan va cumplir
els 18 anys li varen fer una sorpresa les seves ties , i ella després , es va anar a l'estació ,
quan la seu tía lola li explica la veritat de la seua mare , que es va tirar a les vies del tren. El
seu món és va caure , i es va fer fos .
-Tipologia textual : La seua tipología textual es narrativa , ja que conta uns fets reals o
ficció en un espai i temps determinats amb uns personatges.
Caractéristiques :
Narrador protagonista en 1ra persona “ Des de menuda que tinc una deria amb els trens..”
(L.1)
Discurs en estil directe la tia Lola: “ Ja n’hi ha prou , ho has de saber , que ton pare no viu”
(L.26)