Tirant[o Btanc

JoanotMartoreLL
A d a p t a c i od ' l s m a e T
Lorres
P r o l e gd ' A l b e r tH a u f
r

Prdleg
La lluita entre Occident i Orient al seglexv

La caiguda de Constantinoble en mans dels turcs el 1453va omplir

de terror i consternaciól'Europa cristiana. La trágica notícia, que
marca el pas de l'Edat Mitjana a l'Edat Moderna, va portar-la una
nau de Barcelonaque venia de Sicília,tal i com ho fa constar l'autor
del Dietari d'Alfons el Magnhnim.,incapag de reprimir la següentla-
mentació: Oh tanta dolor e pérdua de cristiandat... Los murs de la
ditcrciutat, fets per mans d'dngels,venir en poder d'infels així cruels!
Molt prompte altres testimonis presencialsconfirmaren la mag-
nitud del desastre.Així, eI 455, Ioan César,parent de I'emperador
bizantí, oferia de viva veu als jurats valencians i a la reina Maria
I'horripilant versió personal de la tragédia,comentant casosde pa-
res escorxats,germans ernpalatso cremats de viu en viu, esposesi
filles captivades,destrucció i profanació d'esglésiesi de relíquies,i
m o l t s a l t r e s e x e m p l e sd e c r u e l t a t i d e s o l a c i ó .M o n u m e n t s t a n
simbdlics com la catedral de Santa Sofia i el Partenó d'Atenes s'ha-
vien convertit en mesquites.
Els planys no podien amagar el fet que les grans poténciescris-
tianes,en especialels reis de Frangai d'Aragó, havien ignorat les in-
sistentspeticions d'ajuda dels bizantins. La indiferéncia i passivitat
de l'Occident cristiá havien facilitat que I'imperi turc s'erigira en
una gran poténcia mediterránia,provocant ia crisi de les estructures
tradicionals del comerg europeu amb Orient i un perillós desequili-
bri entre dues forcestotalment oposades:la mitja lluna i la creu.
Lesmentada crdnica valenciana dóna també testimoni d'altres
notícies que van fer repicar campanesi van pujar I'abatuda moral
del nostre poble. EI t455,a z8 d'abril, venc lo correu,lo qual portd Ia
nova com... havienfet papa lo cardenale bisbede Valéncia,ntisser
Alfonso de Borja, nAturAl de Xiitiva. Havia pres nonl Calixtus. Tot
d'una que va ocupar el cárrec,el nou papa, Calixte III, en un intent
de canviar el curs de la história, va fer públicament un solemnevot,
anunciant el seu propósit de vessarla seua sang per la recuperació
de Constantinoble,la destrucciódel turc i l'extermini de la diabólica
sectamafomética.
La nostra gent situava aquestavictória en el marc d'una duríssi-
ma lluita entre dues religions i maneres d'entendre la vida que
aleshoreses trobaven en peu de guerra, i s'aferravaa I'esperangade
recuperar,no solament l'imperi deBizanci, sinó també l'anomena-
da Terra Santa.
En efecte,Jerusalemi els altres llocs que van ser escenaride la
vida i mort de |esucrist feia temps que es trobaven en mans dels
m u s u l m a n s . P e r a i x ó , a p a r t i r d e l s e g l ex r , v a n s e r o b j e c t i u d e
cruels campanyesmilitars de reconquesta,anonlenadescroades,
perqué els qui hi participaven,amb la benedicció oficial del papat,
portaven una creu de drap cosidaal pit.
Calixte III, a I'hora de convocar una nova mobilització general
dels regnescristians,no feia altra cosa que ressuscitarla vella idea
(recollida per autors com Ramon Llull) segonsla qual alló que jus-
tificava i donava sentit a l'esforg bél.lic dels senyors feudals no era
l'ús i I'abús de la forqa, o la satisfaccióde les ambicions individuals
o nacionals,sinó la defensade la fe cristiana.
r
Aquesta idea va donar peu a la fundació dels anomenats ordes
militars, corn el dels famosos templers, o el dels cavallersde Sant
/oan de I'Hospital. Com que les croades eren consideradesuna
(guerra santa>,els qui hi morien, tant en el bándol cristiá com en
el musulmá, passavena ser mártirs de la própia fe, amb la qual co-
sa tenien garantida la gldria temporal de la fama mundana i també
la glória eterna del Paradís.
La croada del papavalenciá,destinadaa aturar l'embestidaturca
contra Europa, va tenir un fulgurant éxit inicial el t456, amb la
grandíssimavictória de cristíandaf,obtinguda en el setgede Belgrad,
on els turcs van ser desbaratats miraculosanrcntper un exércit croat
dirigit per |oan Hunyadi, a qui el Dietari anomena precisament/o
compte Blanc. Aquest cavaller,juntament amb altres de molt més
distants com Alexandre el Gran, César o Roger de Flor, és possible
que serviren de model per a la creaciódel personatgede Tirant.
D'altra banda, feia temps que hómens com Arnau de Vilanova,
Sant Vicent Ferrer o FrancescEiximenis havien contribuit a divul-
gar per la Corona d'Aragó tota classede curiosesprofeciessobre la
imminent fi del món, augmentant la sensaciógeneralitzadade te-
mor. Segonsells, el món estavaa punt d'acabar-se,peró, abans del
terrible ]udici Final, Ia humanitat seria testimoni de fets extraordi-
naris: patiria una terrible prova sota el control de I'anomenat Anti-
crist, personificació del mal, que aniria seguida del triomf d'un
emperador cristiá, eue, en col.laboracióamb el papa, unificaria les
forces cristianes i culminaria un procés universal de conversió de
tot el món a ia fe católica,jueus i musulmans inciosos.
Aixd explica que I'extraordinária conjunció, a mitjan segle xv,
d'un papavalenciái d'un rei de la Corona d'Aragó de la talla d'Al-
fons el Magnánim fomentara tota classed'expectativesi fabula-
cions,tanmateix prornpte frustradesper la mort d'un i altre, el 1458.
 La croada de Tirant
Per aixd té especialinterésque el cavallervalenciáIoanot Marto-
rell projectaradamunt del paper,a forgad'imaginació,lavictdria
utópicaque la dura realitatnegavaal poblecristiá.La seuaextraor-
dináriaficcióesconvertiaaixí en una poderosaarmade propagan-
da que, a més de proporcionarentretenimenti distracció,contri-
buia a pujar la moral de la gent,atemoridapel perill d'una pene-
tració turca al sud d'Itália o en el cor de la vella Europaa través
delsBalcans.Tirant 1oBlancsatisfeiaaixí el desigcol.lectiude su-
perardefinitivamentI'amenagaturca,redreqanta favor del cristia-
nismela balangadel poder.
Peraixd JoanotMartorelltransformagradualmentel seuperso-
natge:de cavallercortesámassaobsessionat pel desigde guanyarfa-
rna i rigorosamentcenyita l'estrictei sovint cruelíssimritual cava-
lleresc,passaa ser un famóscabdillcristiáque lluita per alliberar
l'imperi grec de la invasiódels turcs.Gráciesal seuvalor, enginy,
diplomácia,experiénciatáctica,i al seuevidentdomini de I'orga-
nitzaciómilitar i dels vells estratagemes consagratsen els clássics
llibresde Vegecii de Frontío en cróniquesque,com lesde Ramon
Muntaner,tenienvalor de modélicprecedent basaten l'experiéncia,
l'heroi aconsegueix els objectiusmilitars d'una nova croadaima-
ginária,talscom aixecarel setgede Rodeso defensar I'imperigrec.
Tirant no solamentésel gran estrategsalvadorde Constantino-
ble que la cristiandatva esperaren va, també es constitueixen el
providencialinstrumentde la tan anunciadaconquestai cristianit-
zaciódel nord d'Africa,proposadaper Llull al nostrerei ]aumeII i
gue,segonslesprofecies, haviad'acabarneutralitzantla pugnaen-
tre Mahomai Jesucrist a favordel segon!
El plantejamentd'aquestacroadaideal,a partir d'un cavaller
que arribaa seremperadorgráciesalsseuspropis mérits,no deixa
de contenirun considerable missatgecrític i alliqonadorsobrequi-
na hauria de ser la vertaderafunció dels monarquescristiansi de
la cavalleriaen general,en realitatmassaapartats,tant elsuns com
elsaltres.deisseusvertadersobiectiusa causade lesbarallesi vani-
tatscortesanes.

De Ia realitat a Ia ficció

Tirant lo Blancésfruit d'unesriques i variadeslectures,peró tam-

bé recull les nombrosesexperiénciespersonalsdels viatgesi pe-
ripéciesdel seuautor arreu d'Europa,i cal suposarque molts dels
seusidealsi desenganys.La famíliade foanot Martorell, relaciona-
da amb la cort del duc de Gandia,tenia senyoriusen el Regnede
Valéncia,i els seuspares,Francesci Dami¿rta, van tenir nou fills,
delsqualsconvérecordar,a ntésde l'escriptor,Isabeli Damiata.La
primera fou esposadel poetaAusiásMarch,el qual,desconfiat, va
demorarel casamentfins desprésd'havercobrattota la dot matri-
Damiata,d'altrabanda,va causarmolts malde-
monial estipulada.
capsal seugermáJoanota causade la suposada promesade matri-
moni que li havia fet el seu cosí Joande Mompalau.El fet que
Mompalau es negaraa satisferaquestapromesava ocasionarun
greugeentreles duesfamíliesque va donar lloc a un intensinter-
canvide lletresde batalla.Aquestgénereepistolar:eue JoanotMar-
torell coneixiarnolt bé i que és molt presental Tirant,serviaper a
vehicularlesacusacions i argumentsde lespartsi per a determinar
elsdetallsde com s'haviende tractarlesqiiestionsd'honor,la fixa-
ció de jutges,el lloc i la datadelsduels,tria de lesarmes,etc.
Mogut d'aquest<puntd'honoo cavalleresc, ]oanot Martorellva
aconseguirque el rei d'AnglaterraEnric VI autoritzaraque el duel
entreelsdos cosinsvalencianssecelebraraa Londres,cosaque ex-
plical'estadade Martorellen aquellaciutatentre1438i 1439.
 El viatge a Anglaterra va tenir efectespositius i negatius evi-
dents. D'una banda, va permetre al cavaller valenciá desplegar a
cor qué vols les seuesfantasiescavalleresques
i el va posar en con-
tacte amb la cort anglesa,on els reis havien recuperatel mite d'Ar-
tur i dels cavallersde la famosa Táula Rodona a fi d'impulsar el va-
lor d'una noblesaque semblavamés interessadaa caqar,fer l'amor
i donar-sebona vida, que no en els perills i fatiguesde la guerra.
El protagonistade la novel.la de Martorell, Tirant de Roca Sala-
da, cavallerbretó d'ascendénciaartúrica.,será oficialment tractat i
reconegutcorn un dels membres més distingits de l'orde de la Gar-
rotera, r-rndels ordes de cavalleriamés importants d'Europa, vin-
culat a la corona anglesa,i episodiscom el del ferotge alá del prín-
cep de Gal.les semblen reminiscents de la pr-rgnad'Artur amb ei
monstruós Cath Palug de la tradició artúrica gal.lesar.
Sernblaque a Martorell, com a Tirant, el van fer cavallera Lon-
dres, on va entrar en contacte amb I'esplendor de la cort anglesa
brillantment descrita al principi de la novel.la. D'altra banda, va
ser també a Anglaterra on Martorell va conéixer una novel.la ano-
menada Guillem de Varoic, una obra de caire més aina exemplar
que va servir d'estímul inicial a la creacióde Tirant lo Blanc.
Peró si I'anada i estadaa Londres va tenir I'efectepositiu d'inci-
tar la irnaginacióliterária de Martorell i de posar-lo en contacte
amb nous ambients i lectures,és evident que no va resultar tan be-
neficiosa per a les finances familiars, ja que, a conseqüénciadel
viatge, el nostre autor va haver de demanar quantiosos préstecsa
mercadersitalians i jueus, arnb els quals posteriorment va entaular
diversosplets i baralles.
Algunes d'aquestesdisputes les trobem reflectidesen certs epi-
sodis de la novel.la.Així, els lectors valenciansdel Tirant devien
identificar serlseproblemes el gegant Kirieleyson de Muntalbá
amb don Gonqalbo d'Ixer, comanador de Muntalbá i espósd'Agnés
de Portugal, que fou la compradora dels béns patrimonials dels
Martorell. Lautor del Tirant, arruinat i senseterres,es va prendre
aquestavenjangaliterária, vist que el comanador no va fer cas de
les batalletescavalleresques
que el bregós Joanot Martorell li pro-
posava.Seguramentels lectors contemporanis podien fer amb mi-
llor coneixement de causa que no els actuals una lectura en clau
cómica o parddica de moltes altres descripcionsi personatgescar-
regatsde possiblessegonesintencions.Així, episodis com el que
protagonitza l'emperador de Constantinoble a la cambra de Car-
mesina, quan busca inútilment alguna"rata" amagada,o el que
descriu les relacions amoroses entre Hipólit i I'emperadriu, s'han
llegit corn a possible sátira de les escandalosesrelacions entre la
duquessade Gandia i un seu jove protegit; relació que potser per-
metia establir un automátic paral.lelismeentre el banyut empera-
dor de Constantinoble i el vell i quasi cec duc Alfons de Gandia,
l'únic en aquella bella ciutat valencianaque no devia estar al cor-
rent dels embolics de la seuamuller.
Martorell conegué també de manera directa la cort napolitana
d'Alfons el Magnánim, i devia haver visitat Sicília i també Rodes,
ciutat sobre la qual aquell rei exerciauna notable influéncia, i on
Martorell pogué escoltar de testimonis directesles circumstáncies
del darrer setgedels egipcisde 1444.Finss'ha arribat a insinuar que
és possibleque participara en alguna ambaixadaa Constantinoble.
No cal dir que aquest coneixement tan directe dels afers d'ltália i
del món mediterrani, així com el contacte que va establir a Valéncia,
Nápols i Barcelonaamb alguns dels millors escriptorsi poetes del
moment, deguéproporcionar al nostre autor accésa les nombroses
obres literáries que assimilá al Tirant. El fet d'haver militat al costat
dels enemics de loan II (és a dir, dels perdedors) explicaria també
que el cavallervalenciá acabarala vida en la més absoluta pobresa.
Sabem que quan mor I'escriptor,el 1465,l'original de Tirant lo Blanc
el tenia en penyora un prestamista anomenat Martí Ioan de Gual-
ba, personatgede noble família catalana al qual el colofó de la no-
vel.la presenta com a autor de la darrera part del llibre, eue es va
publicar a Valéncia el49q poc desprésde la mort de Martorell.
Resulta molt difícil saber fins a quin punt Gualba va ficar culle-
rada (si es que en realitat ho va fer) en el text de Martorell, que, tot
i la seua complexitat, no deixa de tenir una coherénciaevident. El
casés que hem d'agrair-li, si més no, que tinguera el bon gust de fer
copiar primer, i de portar ala impremta després,el text empenyo-
rat per Martorell, que d'altra manera seguraments'hauria perdut.

Vida cortesana, guerra i amor

Peró, com podrá descobrir ben prompte el lector curiós, Tirant lo

Blanc no és únicament la narració suposadamenthistdrica -i per
aixó en general versemblant- de les aventuresd'un cavaller i es-
trateg extraordinari que porta a terme el vell ideal cristiá de croa-
da, d'acord amb la problemática concreta plantejada ala seua ge-
neració. És també un llibre d'entreteniment i de saborosalectura,
on s'enmirallen, amb sorprenent vitalitat i realisme, la vida i els
costums de la societat cortesana de l'época. Hi retrobem l'ámbit
de la festa i de l'autoescenificaciódel poder reial, que inclou les tea-
trals representacionsal.legóriquesusuals arreu d'Europa i relacio-
nablesamb la poesiade l'época,el luxe i les modes, les oracions,els
discursos,etc.
Les minuciosesdescripcionsde tornejos individuals i d'episodis
bél.lics per terra i per mar, que tant agradavenals lectors dels lli-
bres de cavalleria,es combinen amb escenesmolt plástiquesplenes
de galanteria,picardia i d'un sorprenent erotisme. I és que I'amor

73
r

és l'altre gran tema de la novel.la.La comparació entre els amors

de Felip de Franga i Ricomana, Diafebus i Estefaniil,i Hipirlit i
l'ernperadriu,d'una banda, i els de Tirant i Carmesina,de I'altra,
posa en evidéncia que els dos jóvens protagonistessegueixenles
pautesde I'anomenat amor cortés.
D'acord amb la tradició cortesamedieval,I'arnor era Lrnapas-
sió, o m¿rlaltiairresistible,causadaper la visió de la bellesad'nn
home o d'una dona, i tenia una simptomatologiamolt ben defini-
da: grogor o blancor de la cara,insomni, desganai temor o dificr-rl-
tat d'expressarels sentimentsa la ¡rersonaestimada.No carldir que
detecternaquestssírnptomesen Ricom¿rnai més tard en Tirant.
L escenaen qué I'heroi bretó contempla ulespomes cristal.linesdel
Ir¿u'adís,de Carrlresitra,i les conseqüénciesque se'n deriven, sern-
blen aclaptar-sefil per randa a un¿1definició de nranual sobre I'a-
mor cortés i les cor-rvencions
poétiques que s'hi relacionen.Tirant,
ferit del mal d'arnar, haurá de batallar en un doble carnp, i I'amor
li servirád'estímul per a la guerra.
M¿rrtorell,que controla molt bé les etapesde l'evolució del lli-
['rre,fará coincidir el triomf militar de Tirant a Constantinoblei la
reconquestade l'imperi amb la seuaconquestaparticular del "cas-
tell" de Carmesina.Pero la lenta progressiód'aqr-rest
amor apassio-
uat ve puntuada per clelicioses
escenes,
com la de la declaracióde
Tirant mitjangant un mirall, els balls, les conversesmés o menys
picants i algur-ragosaratcontacte fisic, i avangarnalgrat els obsta-
cles,els malentesosi una tempestuosaruptllra que sep¿lraels ena-
nroratsi posa¿rprova els seussentiments.
Tirant troba una aliada fide.len Plaerdemavida,el nom simbó-
lic de la qual representauna rnentalitat clarament favorable a l'a-
lnor. És ella clui predica ¿rmbpicardia clue cal estimar els qui ens
estimen, qui supleix les nlalts de Tirant en I'escenadel t-ran¡ les

14
guia en el famós episodi de la rata,i permet finahnent a I'heroi r ic-
toriós accedir al llit de l'estimada. Peró Tirant té també una peri-
llosa enemiga:la Viuda Reposada,una dona frustrada i ressentida
que representael poder de la mentida, de les falsesaparencesi de
1'engan¡ que acabarálliurant-se a una mort desesperada.
Quan tot feia pensar gue, tal com acaben tradicionalment els
contes, els dos enamorats podrien disfrutar plenament del seu
alnor i Tirant rebria la merescudarecompensadel seu esforg,l'au-
tor ens sorprén amb un final inesperat. Basta un petit mal de cos-
tat per acabar amb la vida del gran heroi conqueridor, i aquesta
mort inesperadacomporta també la de I'emperador i la de Carme-
sina. La roda de la Fortuna mostra una vegadamés, amb aquest fi-
nal trágic, la fragilitat de la condició i de la glória humanes.
Així acaba aquesta gran novel.la que l'editorial Vicens Vives ha
volgut fer assequibleals nostres jóvens lectors en una versió sinté-
tica perd tanmateix molt completa i ben articulada, que permet
conéixer i assaboriralhora el més essencialde l'argument i els trets
més distintius de I'estil, i els prepara així molt oportunament per a
una posterior lectura més completa i definitiva del text original del
gran autor valenciá.
Conr a editor i especialistaen Tirant lo Blanc, no cal dir que em
felicite d'aquestainiciativa que espereque puga contribuir a donar
a conéixer més i millor entre els lectorsjóvens el nostre clássicmés
intens i universal, ara que la universitat de Valéncia acabade desta-
car Ia seuaimportáncia i modernitat donant al seu nou ordinador,
urr dels més potents d'Europa, el nom de Tiranf, convertint així el
nostre heroi en el nou paladí d'una nova i més humana croada en
favor de la ciéncia i de la civilització.

AlbertHauf

r5