Dies FELIGOS OBRA EN DOS ACTES Trapuccidé pe Joaquim MatcarrétEsnenaca a Nova York el 17 de sstembre de 1961 al Cherry Lane Theat tre, Primera edicis: Grove Press Inc., Nova York, 1961. La primera edicid boitanica, « cewe de Faber and Faber Limited, es de 1963 PERSONATG Wirnte, dona d'u Waite, home d 39ACTE PRIMER Camp obert d herba socarrada que fa una neatayeta al mia, Baisa eu pendent snau cap a primar ternee é cap als castats de Uescenari. Per darvere, ena a pic fers al i: well dexcemari. Maine do simplictat ide sinetria. Claror enlluernadara Telé de fons que represents molt convencionalnrent sora plana invariable i uu eel, que es perder finsa trobar se en L'infinit. Winwur est colgads fins més aunt de la eintura al centre exacte del monticle. TE. aus cinguanta axrys, ben conservada, preferentment rossa, grassoneta, woud de bra 0s iespatlles, cosserescotat, bona pitrera collaret de per- les, Apareis: dovmint, of eap sobre els bragos rect rt, davant. A terra, a la seva esquerra ia Cabs gran bossa negra danar a conspran, a ta dreta tua ante bretla plegable plegada, dou sobresurt el bec del mance Darvere, a la seva dreta, adormit a terra, amnagat pel smonticle, Wi... Pausa larga, Un tiwbre sona agudament, posem-bi segons, es para, Ella na ex men, Pasa, EL timbre, més agudanvent, posent-bi cire segous. Ella es desperta, El timbre ex para. Elta alga el cap, vista fia, Paws lar a, Svestins, posa les mans plaves a terra, tira el cap enre- re i fita el zenit. Pausa larga. winwte, fitent el zenits Un altte dia divi. (Paasa. Toraa ef cap ¢ Ja posicis d'abims, alls de cara, pans, Ajuata les mans a Pal tara del pit, tanca els ulls, Els avis se i monen en silenciosa pregiria, diguem dew segons. Llavis iamdbits. Les mans cost tinuen ajuutades. Vew baixa.) Per Jesuctist Nostre Senyor Amén, (bre els ulls, separa les nians, les rors a posar al mouticle. Pansa, Torna a ajutar les mans al pit, tanca ols ils, els lavis se Ui toruen & moure ea silenciésafegit, posena-bi cine segons. Veu butsa.) Pes segles dels segles Amén. (Obre 4els alls, separa les mans, les poss al monticle, Pi menga, Winnie, (Pausa,) Comenga un altre dia, (Pans Bs gira cap o li la de Hoc, en tren of raspaller dle les dents, renrena altra vege dda, en tree un tub aplanar de pasta de deus, es torme a posar de cara, descargola el tap del tub, deixa el tap davant, esprene aonb dificaloat an regalin de pasta sobre el raspall, agearta el tubs ainb sina rnd bes venta les devts aonb Faltva, Es gira die cretament enrere a la seva dreta per eseopir darsere del non ticle. En aquesta posicié els seus uly s‘ataren eu Wire, Ese Es tira una asica més ensere é avail. Forts) Lucu (Pasa, Mes fort) Tahun! (Pauso. Somriure de tendresa meuitre es torna a posar de cara, deéva ef raspall.) Pobre Wi lie — (examina ef tub, fi del soneriwe.) —8 acaba — (bus. ca ef tap) — en fi ) Co- bossa bi remem a dirs sense notre (iroba ef tap) — no sbi pot fer res — (cargola ef tap) — un trasto vell i prow — (deze ef tub) — un alere trasto vell — {es gine eap fa bossa) — no t€ remei, vet aqui — (remens perl Bos) — no t&remei — (ree mrivallet, es torna « posar de cara) — ai si — (s'inspecciona Les dents af mivall) — pobre Willie men — (palpaste-se fes incisives. superiors, amb el polze, indistintancent) — a Senyor! — (es tira of Mavi superior anunt per inspeectouar les genives, fdes) — ai Déu meu! — (s'agufi tar extrona de Ja boca, boca aberta, iden) — en fi— (alive extrem, fides) — no esti pitjor — (ahandona la tnspecci pen wornal) — ni millor, ni pitjor — (deriva ef wrrall) — ni canvis — (ei ssuga els dits ancb Berka) ~ vi dolor — (busca el raspall de dents) — 0 gairebé — (agafa of raspaltet) — una gran cosa aisd— (exarnitea ef mance del raspalled) — no bi hat res igual —lexanina ef mines, Hegeis) — pura... que?— (pata) — qué? — (deisa ef raspall) — ai si — (es gira eap a la bossa) — pobre Willie— (remena a la bossa) — ni delit — reme= ina) — per res — (trew an estoig anib rilleres) — ni interes — les tora @ posar de care) — per la vida — (tree des ulle- res de Festoig) — pobre Willie meu — (eis lestofg) — sempre dormine — (obre les ulleres) — un do menavellds = les poxs les ulleres) — ves que Shi acosti — (busca ef ras pallet) — al meu pare — tuga/a ef raspatlet) — sempre ho he ian ef mine de raspatlet) — tant de bo joel tingués — (exanzina ef midnec, Hegei) — pura... genuina que? — (deiva ef raspall) — aviat coya — les rreu les alle res) — en fi — (cleisa les ulleres) — ja nvhe vist prou— les busca ef mocadar al cosset\ — supose — (es trea tus ocador plegit — a hores daca — tespolse ef mocador per desple com fan aquells versos tan macos — (seas gar-lo) nll} — que n'és que n'és de trist — (s'efvriga Pultre) — ver it que he st — (hse fe ales) — at agli des ulleres\ — no ho trobatia a faltar — (es poss a net alleres, tint Ualé al vires) — 0 potser 8 — [neti santa lum — (neteja) — sure de la foseor — (nets) — mula fama d'infernal claror. (Pare de neteiar, alga els alts al cel, paisa, tomna el eap a la posicid fronted, reprén la veteja, puna de netejar, es tira enrere inclivada a la seve dreta.\ Tue hun! (Pauses, Sonerinre de tendresa mentre es torne a posar dle cara i reprin la neteja, Fi del sonsriure.) Un do meravellds ~ (para de netejar, deisa les silleres) — tant de bo joel tn gués — (plega ef nroctdor) — en fi — Vora ef nrocador al cosse) —no em pute queisar — (base fes alleres) — no n0 — ale le allerest no ai de quest — leu les al Jn vidio) — sha de donat srceee ut ecco eenceee renonieg pret tie gens de dolor — (es pose les alleres) — 0 gens — (usa of raspaller) — és magnitic aisd — (aga ef raspallen — no hiha tes igual — (exunnia ef anne del raspallet) — tuna mica de mal de cap de vegadles — lexansina ef dace, Hegeis) — no sé que... garantia... pura. genuin... — (ziRr de neéva prop) — puta genuina...— tes fru el mocador del coset) — ai si — (espolsa ef mocador per desplegar-fo) — un Tleuger mal de cap de tant en tant — ex pose ei ! inc del raspallet) — ve — (eivaiga) — i se'n va — (eis uit mecinicansent) — ai si — (ezxnyend) — tanves vserees —eisxngentt) — moltes meres — (para dl etsingar, vista fsa perdu, vew trencada) —les oracions potser no s6n initils — (pause, ident) — en con cat — (pats, fibar — (abuésa of cap, tomna a véxuugar, para d'eistgar, aiseca el cap, calmada, s'eixuga els nlls, plega ef mocador, el toraa al cosset, exanrina el minec del raspall, legeix) — absoluta ga. rantia.. pura genuiina... — (ai de mics. a prop) — pura ge- nina. (Ex érew les ulleres, les dedva a terra anu ef raspall, mira fisament eudavant.) Coses velles. (Pans) Ulls vells. (Pansa Harga.) Endavant, Winnie, (Passeja la vista pel ve ant, wea Povabretla, Vexanina amb atencto, Vaieca t x'es 180 an manec de laryiria sorprenent. Agafant Vombretla per la virolla anh la rad dreta es tira enrere inelinada a la seva dreta per quedar per damunt de Wusse.) bu-huu! (Paesa.) Willict (Pauss.) Un do fantistic. (Li pega anh ef bee de Fombretla.) Tant de ba jo el tingués. (Li pega alta vegada. Llambrebla se li escapa de la maj cau darrere ef manticle, La ind invisible de Wnsan: la bi tora immediatament.) Gre cies, xato. (Es passe Pombrebla lt md esquerra, es torne a posar de cara i ex mina la palma dreta,) Humida, (Es passa novament Porabrebla a la ned dreta, es mera la palina exquer i.) En fi, no va pitjor. (Arb ef cap alt, alegrement,) Ni mi- lor, ni pitjor, cap canvi. (Paasa. Idem) Ni dolor. (Es tira eurere per veure Wins, tot agafanat onrbreta per la pata cor abaus.| Ara no te m'abalteixis altra vegadu xaro si us plau, per si et necesito. (Pause.) Sense presses, sense pres- ses, perd no te mm'hi giris de l'altre canté, (Es forza a posar de cara, deixa Vonrbretta, es nrva tots das palmells, se'lsei- xuga a Uberbu.) Potser no estic pro fina al capdaval. (Es tombe cap a la bosse, bi remena, en trew wn revblver, Vag, el besa ripidamont, Phi torua a ficar, remena, en trew ana ampolla quasi buida d'un medicament vermell, es torna a po- sar de cura, busca les ulleres, se les posa, Hegeix Fetiqueta,) Abatiment...desinim... pérdua dapetit... petiss...nens més rans. adults. sis cullerades... ses... al dia — (Cap alt sonriure.) — al vell estil! — (Fi del somniure, cap bats, lle- gei:) al dia... abans i després... de les senjudes... usillora... (s'hi acosta més)... instantinia, (Es trew les ulleres, les deisa a terra, aguanta Vampalle a ta distaneia del brae per veure'n Fetiqueta, eu descurgola el tap, se Vempassa d'un ylop, amb “4 i | ef cap molt tinat enrere, Henca tap i ampolla en diveccié a Wuniue, Soroll de vidres reneats.) Ah va més bé aia! (Es gina cap ota bossa, bi renserna, en trew el pintallavs, es forma a po sar de cara, es mira ef pintallavés.) S'acaba. (Busca les ale- es.) En fi. [Es posa les ulleres, busca ef mirall.) No em puc queixa. (Alea ef minall, ex connenga a pintar els avis.) Com fa aquell vers tan maco? (Passade pels avis.) La joia & breu— (passade pels lavis) — i el dolor no sé qué durable, (Passada pels lavis, La interronp la renzor que ve de ta barr da de We, Es posa assegu. Ella abaixa el pintallavis i ef minal es tira enrere inclinada per veure'l, Pausa, L'estrena posterior de la calba de Wu, per on s'escola un fil de sang, aparcix: damuut la nia de pendent del mouticl, inmobi- litza. Winer: s‘ajusta les ulleres. Pause. Es ver la md dell amb im rocador, sel pasa estes al cap, la ma desapareis. Pazsa. La md apareix amb wi casrotier, cinta de colors espor- tins, se Vajnsta acuradansent af cap, de gaivel, la mri desupa- reix, Pauisa, Wesoste es tra toed mica més enrere,) Tira’t els calgocets amunt, xato, abans no tescaldis del sol. (Pazise.) No? (Pavsa.) Ah, ja veig que encara et queda una mica aquella cosa, (Paasa.) Escampact’ho bé, xato, (Pacis) Ara Valtre. (Pausa. Torna a posar-se de cara, vista fixa. Ex- presi felig.) Oh avui tindrem un altee dia felig! Pasa, Fi de Vexpressi6felig. Sabai les ulleves i continua pintant-se ely Mavis, Weise obre aw diari, maus invisibles. La part de dale dels fulls grocs apareis a banda i barde deb sew cup Wowie acaba de pintarse els lavis, els iuspecciona al nvnall aguantat a certa distancia.) Ensenya carmest, (Win.ar: gine full. Wve detxa mirall i pintallavis, ex gira cap ala bossa.) Bandera pallida. Witune gira full. Winnie remem per la bossa, en trew sun barretet vistis sense ala amb ina plonna nasegada, ex torna.a posur-de cara, desabouyega et bucret,allisa fa plo- ama, fa gest de posarse'l, attra el gest mentre Wie He- seiswiuie: Bl pare en Jesucrist Sa Eminéneia Revetendissima Doctor Carolus Hunter mort a la banyert Pasa. wrnete, amb la vista fixa enduvant, el barret a la mai, to de fer- vent renminiscéncia: Charlie Hunter! (Pausa.) Tanco cls ulls — (es trex les alleres i els tava, barvet en na ma é les ulteres a Valira, Wise gira full) — em torno a veure seient als seus genolls, a !hort de Borough Green, sora el faig blanc. (Pause, Obre els ulls, ex posa les alleres, juga amb ef barvet.) Ai, records felicas! (Pasa. Fur gest de posarse ef barre, atura el gest nreutre Wrst legets.) WiLL: Oportunitat per a jove amb iniciat Pasa. Ella fa gest de posarse ef bacret, ature el gest, es treu les ulleves, vista fisa endavant, ef bavret en una snd éles ulleres a Valera winnie: El primer ball! (Pansa Marg.) El segon ball! (Pause Norge. Tanea els alls.) El primer pers! (Pausa, Wisse gina full. Svs obre els ulls.) Un tal Mr Johnson, o Johnston, © potser caldria dir Johnsyan. Un mostatxo molt e d'un ros fose. (Reverentnent:| Gaitebé roig! (Pausa.) tun cobert per a les eines, que no sé pas de qui podia ser. Nosalires no tenfem cobert d’eines i el que és segur é que ell no en tenia, de cobert per a les eines. (Tara els rls.) Veig les piles de torretes. (Pats) Els manats le rita, (Parr- sa.) Les ombres que sespesscien entre les bigues. Pansa. Obre els ulls, es posa les ulleres, fa gest de po- sar-se el barret, atura el gest meutre Wusur. Hegets. alta sivot espavilut Pansa. Wass es posa ef barret precipitadanient, bas- cx ef wirall. Wu.cse gira fell. Wine agafa ef neva, ie. 46 sf mural a tera, es wi cap ala 1 diari desapareix, Wisue remtena per la bossa, ws na lupa, ¢5 tora a posar de cara, busce el raspa- Wet ale les dents. El diari toraa a aparéiver, plegat, § co mongs a vetar la cara de Wauuae, mad inctsible. Won agafa el raspallet i n'exanina el niin e annb la tupa, wenete: Absoluta garantia... Wau para de vevtar)... pura genuina... (Pausa. Witte ex tora @ ventar. Winnie ira Uegeis.) Absoluta gacantia... (Wun para de eit.) puta genuina.,. Pansa, Wott es forma a vetrtar, Wisi deise Iupa i raspaller, es tren el moeador del casset, es ren les alleres i les netea, se les posa, busca la Lupa, Pagafa en ueteja ef vidre, deiva la lupa, buses el saspaltet, Pagafa i n'eixnga el mace, detva el raspallet, ¢s torna a posar el io cadoral cossct, busca la lapa, Haga, busca ef raspallet, Faga- fir i wexainine el raince amb la lupa.) Absoluca gavantia... (Winx pana de ventar.)... puca genutina... ipansa, Wit forma a vevtar) (Want: pare de vewtar, pass... de pore... (Pasa. Winue deisa ¢ terra kupa é raspallet, el diari desapareis, Wsssu es tren les ulleres, les deiva a terna, neva fissancentt davant.) Cerva de pore. (Pausa.) Ho trobo fants tic, aixd, que no passa un dia — (sonusiure) — per dir-ho al well estil — (f del soneriare) — ni un sol dia, que no sipi- de wes a proj ‘gues alguna cosa nova per petita que sigui, vu dir isd que saps de nou, per poc que Uhi escarrassis. (Le vad de Wie torita a aparcixer amb rua postal que exaneina de molt a prop.) Lsi per alguna estranya rad no t'és possible d’escar- sat-t'hi gens, només cal que tanguis els ulls — (els tanca) — i esperis un aleve dia — (obre ef nile) — un altre dia Fe Jig quan la carn es fon a tants graus de temperatura i la nit de la luna té les hores a centes, (Pause) Aixd é el que tro- bo tan consolador quan em desanimo i enveja les besties brutes. (Girurt-se cap ¢ Wniar:) Espero que te’n facis chr tec — (Veu la postal, s'inelina mes.) Qué tens aqui, Willi, gue m’ho deives veure? (Allarga ta oni Weanst fi passa la postal, El brag pelut apareis per sobre la ratlle ded monticl,cleat ext un gest de donar-la-bi, land oberta esperar per aga far-la, i continua en aguesta pasicis fins que li &s retornada. Wann es forme a posar de cava i exarnina la postal.) Revi- da! quina en porten de cap? (Busca fer alleres, se les posa i es mira la postal) Pero quina pura i genuiina porquetia no & aquestal (Es nara fa postal.) Fa venir ganes de vomitar a gualsevol persona decent! (Inypaciéneia dels dits de Wu Ella busca la lupa, Pagafa ies nuiva la postal amnb la lnpa, Pa sa Hlarga.) Pend qué es pensa que fa aquest individu dag dattete! Se la rina de més a prop.) Ook, vaja! (Inpacie cia dels dits. Ultinna seivada protongada, Deisa la lupa, agafa la postal per la vora entre index il polze de la dreta, desvia es prem ef nas entre Vindex i ef polze de Vesquerta,) (Deixe anar ta postal.) Tseu six Vaguit (EL brug Wine desapareés. Li reapareix ta md inmmediatament, aguantant la postal. Whose es treu les ulleres, les deéxa a terra, mira fixament davast. Durant ef que segueix Wits continua entretingut amb la postal, variant d'angle de dis- tincia de visié.) Cerra de pore, (Expressid de desconcert.) ‘Qué é exactament un pore? (Passa. Iden.) Una verta si que ho sé, perd un pore... (Sesborra Pexpressié de descot- cert.) En fi qué importa, 6 el que dic sempre, ja em vindri, aixd és el que trobo tan fantastic, tot torma, (Paztse.) Tot? (Pausa.) No, tot no. (Sonriure.) Na no. (S'esborra ef som riure,) No del tot. (Pausa.) Una part. (Pausa.) Sorgeix flo- tant, un bon dia, del blau del cel, (Pausa,) Aixé és el que trobo tan fantistic, (Pause. Es gira cup a la Bassa. Mé é pos- tal desapareixen. Ella fa com per remenar a la bossa, atera el gest.) No. (Ex torna a posar de cara, Sonriure.) No no. (Fi del somrinre.) A pac a poc Winnie, (Mira fisament devant La rai de Wise torna a aparciver, ex tren el basret, desepa- rei anib el barret,) Tara que? (La nd reaparetx, es treu ef mocador del cap, desepareix amb ol socador. Asprament, com reyant a wr que no escolta.) Wi Wine s'ajp, ef cap desapareix.) Quina alternativa hi ha? (Pausa.) Quina al = (Witte es moar wna bone estoua sorallosament, eap i mid ‘avisibles. Ella es gira a mirarse’l. Pausa. El cap reaparets 4s Peusa. La mi reapareiv amb ef mocador, se Vestén sobre el cap, desaparei. Pasa. La mai reapareix ant el canotier, se ajnsta al cap de pairell, desaparetx. Pausa.) Ves si no et po- dia deixar dormir. (Es tora a posar de cara. Estina Uherba inttormitentment, ef cap anunt i avall, cont a aniinacté del que sequets.) Aisi, si almenys pogués resignar-me a estar sola, vull dir, anar xerrant sense qui tn’escoltés. (Pate sa_) No és que em faci gaites iHusions que tu m'escaliis, no Willic, Déu nos en guard. (Pausz.) Hi ha dies que potser no sents res. (Pasd.) Peto també hi ha dies que contestes. (Pausa.) O sigui que puc dit que a cada moment, fins i tot quan no contestes i potser no sents res, alguna cosa queda, no parlo només per a mi, & a dir, per al desert, una cosa que no he pogut softis mai — gaire temps seguit. (Paves) Aixd é al que nv’ajuda a continuar, a continuar parlant, vaja. (Pausa.) En canvi si tu et mories — (sonrrinre) — per dir-ho al vell estil — (s'esbomna el sovrriure) —o te n’anaves i em deixaves sola, qué faria jo, qué podcia fer en realita, rot lo dia, vull dir entre el timbre de despertar-me i el tim- bre d'anar-me’n a dormir? (Pazisa.) Només estar amb la vis- ta fixa i els lavis contrers. (Panse Harga nientre fa aéxi, Det su d'estirar 'berbu.) Ni una paraula més mentre em quedés ale, res per a trencar el silenci d'aquest Hoc. (Pausa.) Tret poiser, de tant en cant, moft de tant en tant, d'un sospir da- vant del mitall, (Paztsa.) O un breu... esclat de ciure, si pet casualitat em vingués aquell vell acudit. (Pauisa. Aparei: 12 sonuriure, s eisempla cone si ex volgués convertir ex wna ra a quan de sobte é substituit per una expressié dansictat.) Els cabells! (Pavsa.) Que m'he pentinat i raspallat els ca- bells? (Pausa.) Potser si. (Pawsa.) Normalment ho faig. (Pausa.) Hi ha tan poques coses a fer! (Pacisa.) Hi ha temps de fer-ho tot. (Pausa.) Tot el que es pot. (Paese.) Es huma aixd, (Pausa.) La naturalesa humana. (Comenga a fixspeccio- nar ol monticle, alga la vista.) Les debilitats humanes. (Tor nna a inspeecionar el monticle, alga la vista.) Les debilisats humanes. (Tori a éaspeccionar el moutiele.) No veig la pin- ta, (Tispecciona,) Niel raspall del cap, (Alea la vista. Expres 49sié de desconcert. Es ira eap a la bossa, bi rene.) La pin- ca és aqui, (Torna a posarse de cara, Expressié de descoucert. Torna a ta bossa. Hérerterra.) El raspall és aqui, (Tori a pe sar-se de cara. Expressié de desconcert.) Parser els he desat des és de fer-los servin, (Paivsa. [dew Petd normalment no deso les coses després de fer-les servir, no, les deixo per aqui les deso totes alhora, quan s'acaba el dia, (Soviare.) Per dir-ho al vell esil (Puisa.) Fl dole vell esti. (F? lel som rire.) ea que... em sembla,... recordar... (Se' desentén de importa, és el que dic sempre. ja me’ “i raspallaré més tard, aisf de senzill tine tor el — {Pasisa. Descoucerteda.) Me'ls? (Pausa.) O me'l? (Patsa.) Pentinar-lo i raspallar-to? (Pass) No prou bé. (Passa. Gtrant-se ina ntica en direccié a Waar.) Qué disies ms, Willic? (Paves. Girentse inna mica ures.) Qu divies tu, Willie, per parla de pentinar, los o lo? (Paase.) Els pals del cap, vull die. (Passa. Génwut-se euta rica se.) Aixd que et fas al cap, Willie, qué diries tu, Willie, per parlar de pentinar, els eabells 6 el eabell? los 0 lo? (Pasrsa Marga) wit winnie, fomartse u poser de cara, alegre: Aisi que vols parlar amb mi avui, aquest seri un cla felig! (Panwa, Fi d'expressis alegre.) Un alece dia felic, (Pausa.) En fi, on érem, ah si, el pentii més tard, més tard me'n veuré goig. (Parisa.) Que porto — (ex pose fer mans al bavret) — si, posat, el barret posat — (abaixe fex mans) — no me’l pue treure ara, (Paste sw.) Pensar que hi ha ocasions que no et pots treure el bar- ret ni que Chi anés In vids, Qcasions que no te'l pots posar, ocasions que no te'l pos treure. (Parisa.) Les vegades que he dit: Va, posa’t el bazret, Winnie, si no tens res més a fer, ara tzeu-teel barret, Winnie, com una bona nena, t’ani 1 bé, ino ho he fet, (Pausa.} No podia, (Passe, Alga lee ned, es fa sortir tn ble de cabells de sata ef barvet, se Pacosta a Pull, se'l neva de través, of detsa anar, abaisa ta ina.) Vas dic que eren daurats, aguell dia, després CPanas-se'n Viltim convict — (alga la nai e un gest d'alear ua copa) — pels 50 teus cabells daurats.. perqud mai no es. (ve ff feewen fe veut)... perque mai... (Abatva fa nd, Abaiva el cup. Pawsa, Ext veu baiva.) Aquell dia, (Pansa, ideve.) Quin dix? (Passa. At xece ef cap. Veu normal.) Lara fallen, bi ha vegacles que ot fallen fins sot les ins mica eap a Wura.) No 6s aisi, Willie? (Pata Girane-s'hi ana mica més.) No é aixi, Willie, que fins i rot a. Es torna a posar de ies paraules fallen, de vegades? (Pe cara,) Que sha de fer llavors, fins que tornen? Pentinar-te i raspallar-te els cabells, sino ho has fet, 0 sien tens dubtes, llimar-te les ungles sical que te les Ilimis, aixd ec fa anae ti- rant. (Pazwa.) Aisi és el que vull dir. (Passa. Ai el que trobo tan fantastic, que il — 9 és Pinic aque vull dir. (Pansa.) Ais no passa un dia — (sorzivre) — per dir-ho al vell (veshorra ef sonirivre) —sense alguna cosa bona — (W! { nvonticle, ef eap desaparets ces desplonns darvere la rattlad Wonte es gint a veare Pincident) —encara que no ho sem bli (S"inelinw enrere.) Torna al teu forat ara, Wille, ja Chas exposat prow, (Paust.) Fes el que et dic, Willie, no ces tiguis estenallat aqui sota aquest sol infernal, torna al teu forat. (Pansa.) Vinga, Willie, (Wisse inwisible comenga a arrosseirse cap al seu forat de l'esqucrva,) Bon minys. Se- agueix els seus moviments aneb la vista.) El ¢ burro, com et giraris després? (Passa) Ais ara... entra d’esquena. | Pazssa.) Home, ja ho sé que no és Fi: cilaixd d'anar a rossegons cules-arrere, perd al final en tro: bes el profit. (Pausa.) Ara chas descuidat de ln vaselina (Lobserow mentre torna enrere a buscar la vasetina.) El tap! (observa mentre s'urvosseya eup af fort, Tevitads.\ El cap primer no, ja ho he dit! (Pavesa.) Més ala dreta, (Paves) A la dreta, che dt. (Pausa, lritada.) Abaixa et cul, vols! (Pas sa.) Ara, (Pausa.) Aisi! (Totes aguestes fustruceions en vet alta. Ara en ven wormal, encara givada cap a ell) Que em sents? (Pausa.) Si us plau, Willie, digues si o no, que em sents, només 10 m0 Fes mitja volta. PassWitte WINNIE, lornatt-s weLlae, sirétat: Si WINNIE, és baix: Lara? wittan, mes drritat: S WINNIE, encara nies baix: Lara? (Una neice més alt:) Tara? wit 4 posur de cara, amb la meteiva ven: Lata? E, violentament: Sit WINNIE, amb la mateixa ver: No temis més la roentor del sol. (Pausa.) Que ho has sentit, aixo? wittun, ivitat: Si, winnte, ath la mateisa ven: Qu Witte, wer irvitat: No vemis més. 2 (Pausa.) Que? Pauisa winnie, amb la mateixa ve Més que? (Pausa.) No temis més que? WILL olentament: No temis més! winnie, aizh vea normal, atropelladament: Que Déu tho pa- gui Willie aprecio fa teva bona voluntat ja sé Vesforg que et costa, ara descansa, no et molestaré més si no ahi veig obligada, vu dir si no em queda cap més remei, cosa que no é gens probable, només de saber gue en teoria em sents encara que de fet no em sentis ja en tine prou, només de notar que estis agui en sieuaci6 de parat orella al que jo dic i presumptament alerta é tot el que demano, no dir res que no vulyui que sentis 0 que et pugui ferir, no anar garlant a fiar com qui diu diguéssim i una cosa rosegant= me, (Pause per a prendre alé.) Un dubste. (Es posa Pindex el dit del mig a ta banda del cor, els bi passa, els bi descan- sa.) Aqui. (Els neon Hexgerament.) Oa Tentorn(Trew la ‘m4i.) Oh a0 hii ha dubte que temps vindri que abans de poder pronunciar un mot m’hauré dasseguear que has sentit ¢l que anava davant i després sens dubte en vindra un altre un altre temps que hauré d’aprendre a parlar per ami una cosa que no he pogut sofrir mai un desert ai (Pausa.) © mirar davant fixament amb els llavis contrets. 52 (Ho fa.) Tot lo dia, (Vista i Havis cowe abans.) No, Somite re.) No no. (Fi del sonmiure.) Hi ha la bossa, aixd si. (Es sure cap a fa bossa.) Sempre hi aura la bossa. (Es tora a posar de cara.) Si, supaso que si. (Pazsa.) Fins i tot quan tu te'n vagis, Willie. (Es gira eta mien en direccid a ell.) Te’n vas, oj, Willie? (Pass. Mes fort.) Te n’aniris aviat, 0), Willie? (Pausa. Mes fort.) Willie! (Paucsa, Es tina envere per veure'l) Aixi que Chas tret el bareet de palla, és el més prudent, (Pazrsa.) Se’t veu cbmode, ho haig de confessar, amb les barres repenjades a les mans i els teus ulls blaus i vells com plats en la foseor. (Par.) No sé sie redes d'aqui encara no ho sé, (Pausa.) No? (Ex torn a por sar de cara.) Oh ja sé que quan dos estan reunits — (ite bejant) — dhaquesta manera — (norazal) — no vol dir que pergue l'un veu Paltce Paltre vegi l'un, la vida m’ha en senyat aixd... també. (Pays) Si la vida, suposo, no hi ha aleea paroula, (Es gira sana mica cup a elf.) Que et sembla que em veuries, Willie, des don ests, si alcessis els ulls en aquesta direcei6? (Es gira zara ruica més.) Alga els ulls cap ami, Willie, i digue'm si em veus, fes-ho per mi, jo ja em tiraré enrere tant com pugui. (Ho fa, Pasa.) No? (Pans) En fi, és igual. (Es redreca penosament i es gira de cara.) La ay pot ser que m'hagi engr 1, els ulls baisos.) La xafogor, terra és molt estreta avui, confio que no. (Pause. Ab segurament. (Es posi a azar pets amb les mans.) Totes les coses es di que altres. (Pansa, Amanyacs copes.) Aleees menys. (Pate- sa. fdens.) Oh mn'imagino perfectament el que et passa pel cap, no n’hi ha prou d'haver d'escaltar la dona, ara me Phaig de mirar i tot. (Pausa. Aden.) En fi, és mole compren- sible, (Pasa, {dem} Comprensible del tos, (Pavia. idem.) No sembla que sigui demanar mas des diria que quasi no és possible — (la v reduetx a un muurmtuci) — demanar menys blant teu — per dir-ho amb tacte — mentre que en reali tat — quan hi penses — amb el eor a Ja ma — veus Valtre — el que necessita — pau — que el deixin en pau — des- a donar-bi co a, de fet moltes vega- es trenea, & 53prés potser la luna — tant de temps — demanant la lluna, (Pausa. Els eopets de la aa s'aturen de sobte, Animnada- ment.) Vaja, qué tenim aqui? (Abaéxart ef cap per nrirar ef terra, inerédla.) Sembla alguna Forma de vida! (Busea fer ulleres, se les posa, vinelina més. Pease.) Una formigat (Recula. Crida.) Willie, una formiga, una formiga viva! (Agate la Lupa, incline altra vegeda, inspecciona amb la Jnpa.) On ha anat? (Lnspecciona.) Ab! (Ev seguety ef rrové ment per Uhorba,) Té com una boleta blancs a les potes. eis ef movinent. Ma immobil. Pansa.) Sibu amagat ( dupa, després es redrega lentament, deixe ta lupa, es treu les ulleres i queda anib la mirada fixa, amb les ufleres a ka wi. Firalvent,) Com una boleta blanca. (Pause Marga, Gest Eanar a deixar tes alleres.) ‘ontinna per ine moment mirant ef punt precés amb fa winite: Els ous waste, aterat ef gests Que? Pause. wittie: Els ous, (Pasa, Gest danar a deixar les ulleres.) For wine, ateirant ef gest: Que? Pause witiit: Formicacié Ponsa, Elta deixa les ulleres, neira fixament davaut, Fi- alien winste, en sat mutrmavi: Déu meu (Pasa, Watt rie placidae ment. Al cap d'un aroment ella sbi afegets. Riven plactdar iment plegats. Wesse para. Ella ra un vrovrent sole. Wut Shi afegeis. Riven plegats, Ella para, Wwase continna rient sol tor nromens. Para, Pansa, Vew normal.) En fi, sigui com 54 sigui, que contenta que estie de sentire riure una alera ve gad, Willie, que ne bi tornatia, que no bi tornaties. (Paani) Suposo que bi ha qui ens consitleravie tun pal irreverent, perd ho dubto. (Pacis) Gom es por ala bar més bé el Torpoderds que rient-li els acudlits, sobretot cls més fluisos? (Paeisa.1 Em nso que em faries costat en aixd, Willi, (Pansa.) © és que potser ens feien grcia dues coses complecament dilerents? (Pazse.) Fa Fi, qu import, & el que dic sempre, des del moment que... sips. com fa aquell vers tan maco... cl riure desfermat... no sé qué del riure desfermat enmig de tan cruel calumitat. (Pazese.) Ta que? (Pavesa Hlarga.) He estat atractiva alguna vegada, Wi- lie? (Patisa.) Hle estat mai atractiva? (Pavaa.) No m’inter- pretis malament, no et pregunto si Catrein a tu, totais ja ho sabem, et pregunto si em trobaves atractiva — en certa Bpoca, (Paar) No? (Paasa.) No te'n pots? (Pacisa.) En fi, reconee que és un bon maldecap. Tja has fet més del que et tocava, per avni, ara jeu i descansa, no et tornaréa molestar si no és per forga, només de saber que ets aqui on em pots un boet de vanaritere.) Per sentir i presumptament semaislerts &.. paradis, (Pacsa.) El dia és ja ben avangat dit-ho al vel estl. (El sonvriare s'eshorra.)T ser és una mica aviat per a la meva cango. (Pavsa.} Cantar massa aviat és una gran equivocaci6, robo. (Girannt-xe capa Ja bossa.) Es clar que hi ha la bossa, (Mir (Es forma a posar de cara.) Sabria cnumerar-ne el contingut? {Paise.) No. (Puxs.) Si una bona persona em vingués i em preguntés: Qué és tor aixd que tens en aquesta bossa negra ‘gran, subtia donareli una resposta exhaustiva? (Passa) ymateix por EL fons de cot, en particular, qui sap els cre- 4.) Els conhorts. (Torna a sivae ka bossa.) Si hi ha Ia bossa, (Es forma a posar dle cara.) Pero alguna cosa em div: No abusis de la bossa, Winnie, et faci s la servir, i tat, que eivei... per Ia vida, quan estiguis empantancgada, xd si, perd pensa en el futur, alg en el futur, Winnie, en Phora que et fallaran les paraules — (tastes els ls, pasa, obre els alls) — i no abusis de la bos: cosa mho di, pens 35wits WINNIE: Si, amor meu, cap al eel, com un fil de teranyina, sa. {Pausa. Torna a mivar la bossa.) Potser només una cap: bussada rapida, (Lorna a sivas davant, taea els alls, estina el brag esquerre, Venfonsa a la bossa ¢ ev treu ef revilver. Contrariada.) Alcea vegada! (Obre els ull, es posa ef revol- ver davane jel contenpla. El sospesa af palnell,) Fkauria dit que el pes dais’ el faria anar al fons amb les... darreres municions. Dones no. Res dais’. Sempre al capdamunt, com el Browning. (Pusa.) Brownie... (Girant-se ana niica a Wisse.) Te'n recordes, del Brownie, Willie? (Passa) nn recordes quan no paraves de demanar-me que ¢e’l prengués? Pren-me'l, Winnie, pren-me'l abans no posi fi als meus sofriments. (Es forna a posor de cara. Burleta.) Els teus, de sofriments? (AF revdlver.) Oh, suposo que és una tranguillitat saber gue ets aqui, perd ja n’estie cansada, de tu, (Pavisa.) Et deixaré fora, aixd és el que faré. (Dexa ef re- volver a terra a la seva dreta.) Aqui, aixd seri casa teva des diavui. (Sovriure.) Al vell estil! (S'esborra ef somzriure.) ara qué? (Pansa Harga.) Vols dir que la geavetat és el que era, Willie? Jo em penso que no, (Pasa) Si, la sensacis cada vegada més que si no estigués agafada aqui — (yest) — d'aquesta manera, m’anisia enlairane cel amunt com si res, (Paves) L que potser algun dia ka terra alluixati i em deixarit anar, Pimpuls és tan fort, si, s‘esquerdart rota al meu voltanc i em deixari sortir, (Pansa.) No tens mai questa sensaci6, Willie, de ser xuctat exp amunt? (Pasa) No thas d'agafar fort de vegades, Willie? (Pausu. Es gina una mien cap « ell.) Wille. Pause Xuclaaa (Pausa.) No? (Pausa.) Ta no? (Pausa.) En fi, les leis natu- als, les leis naturals, suposo que és com tot en aquest mén, tot depen del tipus d’ésser que siguis. El que jo puc chit & que per la meva part és que per mi no sén el que eren quan era jove i... eixelebrada i. (tubejant, cap bativ).. maca.. 56 possiblement... agradable... en certa manera... de bon veu- re. (Pausa. Alga el cap.) Perdona'm, Willic, de vegades m'agafa una tristesa, (Vere vormal.) En fi, sigui com sigui, quina alegria de saber que ets aqui, com sempre, i potser despert, i potser et fas chrrec de tot, o d’algunes coses, quin dia més felig... haurd estat per a mi, (Pasu.) Fins ara, (Pazi- sa.) Quina sort que no creixi mencés a créixer. (Pazsa.) Imagina’t. (Pawsa.) Si merce immensa. (Pavisa Harga.) No sé que dir més. (Pausa.) De moment. (Paasa. Torna a suirar la bossa, Es torira a po- sar de cara, Sonsriure,) No no. (S'eshorra ef sonuriure. Mira Ponbretla.) Suposo que podria — (agafa Vombreble) — agina’t que tot aint co- suposo que podria... empunyar aquest daix6 ara. (Comengn a desplegarla, Les dificultats meciniques que t6 # supera puntnen el que segueix,) Dus moltes coses al cap — i no saps per quin cap comengar — per por de comencar awiat — ial eap del dia —no n’has fet cap. Ua ré Nombrebla oberta. Ginada a la dreta la fe giravoltar distretament ara dun costat ara de Caltre.) i si, poca cosa a dit, poca cosa a fer, {una por immensa, alguns dies, de trobar-te.. que et gueden un mune d’hores per passat, abans no toqui el tim: bore de dormir, j res més per dir, res més per fer, que els passen, alguns dies passen, sencers, cova el timbre, ino hi dit reso ben paca cosa, no has fet res o ben poca cosa, (Ai- secant Vombretla,) Aguest & el perill. (Girant-se de cara.) Te mhas de protegir. (Vista fisu al davant, sostenint Con brebla antb la rad dveta, Pausa molt large.) Jo suava molt, abuns. (Pavise.) Aca gaitebé gens, (Pausa.) Fa molta més ea lor. (Pansu.) I suo molt menys. (Puztst.) Aixd és el que tra~ bo tan funtisti, (Pas) La manera com I'home s'adupta, (Pausa.) A les condicions variables. (Passa Fombrebla a fa ind esquera, Pausa larga.) El brag es cansa daguantar-l. (Pansa.) Si-camines no, (Pausa.) Només si estis parada, (Pausa.) Es una observacié curiosa, (Pansa.) Espero que ha- gis sentit aix®, Willic, em sabria molt de grew que no ho ba guessis sentit. (Agafa ombrelta anh totes dues means, Pasi sa llarga,) Estic cansada d'aguantar-la ino la puc absixar, 37(Pansa.) Este pitjor aixecant-la que abaisant-l, ino le pue abaixar. (Pawsa.) La raéem diu: Abaixa-la, Winnie, aixé no ot serveix de res, abaisa-la i fes una altea cosa. (Pause) No ppuc. (Pansa.) No em pue moure. (Pauisa.) No, n°ha de pas- sar alguna, al mén, esdevenir-se algu mn canvi, perqué em pugui tomar a moure, jo no puc. (Paxse.) Willie. (Suaunene) Ajuda. (Pansa.) No? (Paast.) Mana'm que abaixi aixd, Willi, et creuré immediatament, com sempre he fet, respectat i obeit, (Pausa.) Si us plau, Willie, (Siaae- sa.) No? (Pausa.) No pots? no, no m'estaria bé a mi, «cosa, al ment.) Tingues compassio. (Pac (Pass.) En fi, no Cho retraur que no em pue moure, fer retrets al meu Willie perqué no pot parlar, (Paus.) Per sort torno a estar de vena. (Pausa.) Aixd és el que trobo tan fantastic, les meves dues Hlanties, quan l'una s'apaga Paltra crema més fort. (Paresa.) Ai si, s6n. mercés molt geans. (Pass molt larga. Es cata foc a Von brett. Eu, flanves si és possible, Ella enstuna, miva evtatre, tira Vombrebia a le dreta darrere ef monticle, ex tia enrere per veure com crema. Passa.) Ab terta, vell extintor, (Ex tor- ‘ud a poser de cara.) Em penso que aixo ja havia passat altres vegades, perd no me'n recorde, (Paiss.) I wu, Willie? (Es gira tna nica cup « ell.) Records si aixé ha passat altres ve- agades? (Pau. Es Fra enreve per veure'l) Saps que ha pas- sat, Willie? (Pavsy.) Que te m’has vornat a abaltis? (Paasa.) No et pregunto si vius tor el que passa, només ct pregunto site m/has tornat a abaltit, (Pawsu.) Sembla que tinguis els ulls cancats perd ja sabem que ais no significa res de parti cular... Paasa.) Aixeca el dit, xato, no has perdu el co sement , (Pans) Fescho per mi, Willie, si us plau, només el dit petit, si encara estis conscient. (Pease. Arab alegria.) Oh, tots cine, ets un encant avui, ara ja pue continuar amb nés tranguillitar. (Es cord a posar de cara.) Si, passa ma res que no hagi passat abans? T ranmateis... m’estranya, si ya (Pasa) Amb no és natural que es cali lve a les co- n sol que bleei confesso que m’estta ses? Eneara que no se sap que mai haguessin cremat, almenys d'aquesta manera, vull dit, espantaniament. (Paz 58 sa.) Vols dir que no em fondeé joj tot al final, o em crema: ré, oh, no vull div necessiriament que hagi de treure fla mes, no, només anat-me consumint fins a convertir-me en cendra negra, tota aquesta — (azpli gest anv carn visible. (Paziss.) Per altra banda, que bo 8 tun clima temperat? (Pausa.) No. (Parsa.) Parlo de clima son paraules buides. (Paus.} Parlo de joel que és temperat irri quan eneara no estava atrapada — d/aquesta manera — i tenia les cames i podia fer servir les cam un loca Fombra, com tu, quan estava cansada del sol, o.un local sol, quan estava cansada de Pombra, com tu, itor sén paraules buides. (Pazess.) Avui no fa més calor que ahir, i podia buscar demi na fari més calor que avui, impossible, j aixé tant si recules fins al passat més remot, com si continues fins al més remot futur. (Pavsa.) Tsiun dia la pits, vol dir que mai no m’hauré vist e m’haura vise mai els pits, (Pazsa.) Espero q) em cobreis els no atvibo cada dia w cals aleures. (Paci) Si, sembla que at alguna cosa, semblava que passés alguna cosa, no ha passat res, res de res, tens tota fa rad, Willie. (Pav) Demi tormaré a tenir el parasol aqui a lv muntanyeta, al meu costat, pera ajucharemea passar el dia, (Pavsa. 1g nivel.) Agafo aquest mivallet, el trenco a boeinets damunt una pedra — (ho fi) el llengo — (el Hewga fort enverel — dema el tornaré a tenir a la boss: nse una rascada, per avajudar-me a passar el dia, (Pazsa.) No, no shi pot fer res (Pausa,) Aivd és el que trobo tan fantastic, la mi les coses... (vou trencuda, cap bax). les cases. as tic. (Paissa larga, cap baix. F da, a la bossa, en treu tot dobjectes intdentificables, els bi torna a extaforar, revrena més al fons, finalment en treu una cupsa de-nnisics, Ir d6na cord, la posa dreta, Fescolta wn nto iment es gin, etc éclinae & nuivar endavant, ex posa dicta escoltant ka tonada, conser ant la capsa al pit entre les mans. Toa of vals a duo «Ets Faior mew» de La viuda alegre, Grado express de felit 39tat, Es gronsa seguint ef vitme, Para ta muisica, Pausa. Wu. es posa a cantussejar breument amb veu ronea é sense la le tra la caugé de la eapsa de miisica, L’expressiéfelie saccen- it. Ella deiva la capsa.) Oh aquest si que hauri estat un dia felig! (Aplonders,) Una altra vegada, Willi, una altra vega- dal (Aplandeiv.) Bis, Willie, si us plau! (Pause. Sesborra Lexpressié feli.) No? No vols fer aixd per mi? (Pause) En fi, é molt comprensible, molt comprensible. No es pot cantar només perquié li vingui de gust a algi, per molt que sels estimi, no, la misica ha de sortir del cor, aixd és el que dic sempre, sorgir del més profund, com un cord. (Pausa.) Les vegades que he dit, en hores amargues: Canta, Winnie, canta lu teva canes, no hi ha res més a fet, ino ho he fet. (Pause.) No podia, (Pausa.} No, com el tord, 0 locell de alba, sense pensar en cap profit, per a un mateix o per a qualsevol. (Pacsa.) Lara que? (Pavia Hlarga, En ven ava.) Una sensacid estranya. (Pausa. fdem.) Una sensa tranya que alg m’estit mirant. Séc clara, després borresa, després sutto, després borrosa altsa vegada, després clara altra vegada, j aisf suecessivament, lluny ia prop, entrant i sortine de ull d'aed. (Pansa, devo.) Esteany? (Parva lelem.) No, qui tot (Pansa. Vew normal) Alguna cosa em diu: Para de parlar ara, Winnic, un minut, no malgastis totes les paraules del dia, para de parlar i fes alguna cosa per canviar, vols? (Alga les mans i les nranté obertes davant dels ulis. Tuterpeblant-tes.) Feu alguna cosa! (Tana des mans.) Quins unglots! (Es ronba cap a ta bossa, bi renena, Jinalment eu tren wa Ulinea de les ungles, es toma a posar de posau llimarse les angles. Les ina una estora en lesprés ef moviment de ta Hina parntua el que se ‘gueis.) Em balla — pel eap — un tal Mr Sorger — potser amb la seva muller — no — s"agafen la ri — doncs la seva promesa més probablement—o simplement una amiga in- tima. (Es yrina les angles de més a prop.) Se’m trenquen mole avui. (Torna a Hinear:) Sorger — Sorger — que et diu res — aquest nom, Willie — vull dir si 'evoew alguna cosa concreti —a tu, Willie — no em contestis si no — en tens cara fe silenci, 60 ganes — ja has fet més — del que et tocava — avui — Sot- Sotger. (Es mira les angles llimades.)Ja esti una mica Dé aind. (Alga ef cup, nainada fia.) Conserva't, Winnie, ten bona m & el que die sempre, pussi el que passi, con forma. (Pause. Reprént Paccié de Usimar.) Sotger — (pan de Mimar, alga ef cap, mirada fiva, passa) — © Clisser, patser era Clisser. (Girwot-se nnd ata cap @ Wine: Cliscer, Willie, que et sona el nom de Clisser, Willie? (Pausa. Girant-se una mica més, Més alt.) Clisser, Willie, que et desvetlls algun record el nom de Clisser? (Pasa, Es tira enrere per veure'l, Pause.) Lara! (Pansa.) Que no tens mocador, xato? (Pausa.) Que poc fi que ets! (Passa,) Oh, Willi, no em diguis que Pho menges! Escup, xato, escup! (Pausa. Es tonita a posar de cara.) En fi, suposo que és natu- ral. (Se erent vew.) Huma, (Pause. fden.) Qué sha de fer? (Cap bais.) Tot el sant dis, (Pausa, Edew.) De dia en dia, (Paase. Ader ef eap. Somurture. Amb calm.) Al vell estl! (S'esborrs ef sontriure, Torna a lex angles.) No, aquest ja esti Hest. (Passa a Palére,) M’hauria d'haver posat les ulle tes. (Parisa.) Ara ja és massa tard, (Ache fa wed esquerra, se fa viva.) Una mica més humana. (Passa a fa md dreta, Pun tua el que segaeix com abans.) En fi, €s igual — aquest tal Sotger — 0 Clisser — tant se vil — ila ona —donant-se Jes mans — amb bosses aI'altra mi — com unes geans bos- ses de viatge marrons — alli drets badant davane men — i al final aquest tal Soxger — o Clisser — sé que acaba amb aind hi pue pujar de peus — Qué fa, que diu ell — Quin sentt t6? que diu — colgacla fins a les tetes en aquest cony de muntanyeta — que ordinari —~ Qué vol dir amb aixd? diu — Qué deu voler die? — i que tomba i que gira — un munt dialrres bajanades com aquestes — alla que es diu — Em sents? que diu ell — Si que et sento, div ella, com hi ha Déu — Qué vols dir, diu elf, com hi ha Déu? (Para de limar, alea el cap, mirada free) Tm, div ella, quin sentit tens tu, que diu ella, qué deus voler dit? Et penses cencara t'aguantes dret amb els teus peus plans, ns calgo- i — Sotger — cdosos en conse i$ romangos m 61tets cle recanvi, arrossegant-me amunt i avall d'aquest fotut desert, una persona ordinaria, digna d’ell — (arb sobtada violeucia) — deixa’m la mi i véste'n, redéu, diu ella, vés- te'n! (Pasa. Torta « flpnar.) Per qué no la descolga? que liu ell — referint-sea tu, wato— De qu liserveis ella aini? — Fell a ella de qué li serveix? — i que tomba i que Molt bé! diu ella, tingues com. passid per Famor de Déu — A descolgar-la, dit ell, a des colgar-l, to té sentit que estigai aixi — Descolgar-la amb qué? div ella — La descolgaré amb les mans i prow, din ell — devien ser mariti — muller. (Lina ev silenci.)Tvet aqui que se'n van — donant-se les mans — i les bosses — bor: Is dacrers éssers humans — que i dreta, se la mira, deisa ira — les bestieses de sempre rosos — desaparei sthan perdut per aqui. (Acaba da ned de Ja Hina, vista fixe endavant.) Es estrany, en un moment com aquest, que se m’hagi acudic aid. (Paursa.) Esteany? (Pausa.) No, aqui tot ho és estrany. (Pauist.) Siguii com si ui, agraida, (Se ff wenca da vex.) Mole agraida. (Cap bas, Pazsa. Alga of cap. Cabuadarvertt.) Agari abaixar el cap, al gar i abaisar el cap, sempre el mateés. (Pavisu.) Tara que? (Pansa larga. Conrenga a desar les coses a la bossa, ef raspa- Het de les dents en darrer Hoc, Aquesta operacid, énterrompt- da ah les pauses que s'indiquen, pumtua ef que seguets.) Potser encara é& una mica aviat — per a preparar-me — per ala nit — (deixa d'endrecartes, alge ef cap, sonritire) — al vellestil! (’esbore ef somrinre, tora a endrecarcles) — pera he faig — em preparo per a] nit — em penso que esti al caure — el timbre de dormir — i em dic — Winnie — ja no trigara gaite, Winnie — a tocar el timbre de dor- mir. (Aarba d'endregat, alga el cap.) De vegades m’equivo- no gaite sovint. (FY def somriure.) De vegades ja esti tot fet, per agnell dia, rot fer, ror di, tot a punt per ala nit, iel dia no s ha acabat, [i falta molt eneara, Ia nit no é a punt, Hi falea mole, mole eneara, (Savzriurre.) etd no gaire sovint, (Fdel sovrriure.) Si, el timbre de dor- mi, quan em penso que esti al caure, i em prepato per ala nit — (gest) — aixi, de vegades m'equivoca — (sonriure) @ — peridno gaire sovint. (Fidel soneriare. Torna a endregar:) Abans em pensava — die que abans em pensava — que t0- tes aquestes cose saven massa aviat — ala bossa — massa aviat — sisi po: es podien treure altra vega Jin — i aisi anar fent — indefinidament — ara dintre de la sica bossa — ara fora de la bossa — fins que el timbre — sonés (Para d'endvecar, alga ef cap, somriure.) Pevis no, (Soneriare més arple.) No no. (Fi del sonviure, Torna a endregar.) Su oso que aixd — podeia semblar estrany — aio — com ho ditia — aisd que he dit — si — (ugafa ef revolver) — es trany — (es gira per posar ef revolver a la bossa) —si no fos — (dletune el gest de posar ef revilver a lu bossa fox torna a posar de cara) —si no fos — (detsa ef revilver a fa seva dre ta, para d'endrecar, alge ef cap) — que tot sembla estrany. (Pausa.) — Molt esteany. (Poasa.) No canvia mai res, (Pair sa.) 1 cada vegada més estrany. (Pausu. Es torna a inctinar cap al mentticle, agafe ef davver objecte, é& a din, ef raspallet de les dents, es yina por posardo a ts bossa gran & cride Fatencié la remor que ve de Wut. Es tis per veure'l, Pausa.) varerea bedi Cansat del teu forut, sito? (Pas) Ja me’ faig chtrec. (Puresu. No et descuidis del barret. (Pew. su.) Fano ets el que eres, no tarrossegues com abans, pobre ato meu. (Pansa.) No amb fa rept cor. (Paasa.) Les mans i els genolls, vida meva, intenta-ho amb les mans els genolls, (Pau. Els genolls! Els genells! (Pausa.) Quina ereu, la mobilicat! (Seguer aah la vista coms ell se liacosta per darrere del monticle per tornar al lloc que oxxipavial comengament de Fobra.) Un pam i mig més, Willi i ja ets a casa, (Pauesu mentre reeosre Ciltine parn 7 mis,) AR! (Es forza a posar de cara arch dificult, es frega el coll.) Moha vingut torticoli de ta coll.) Perd val la pena, val for contemplar-te, (Er frega ef ala pena, (Girunt-se wna mica aap ell) Saps qué somio de vegades? (Pansa.) Que somio de vegades, Willie. (Pauso.) Que fas la volta i véns a viure en aguest co sar de cava.) at jaixi jo et puc veure. (Pasa, Es tora a po- s Seria una altra dona, (Pazisa.) No em coneixe- sien. (Ginuatse ana mica csp a ell.) Q només de tant en 6