Scribd Logo
Upload

Welcome to Scribd!

  • Fi de Partida - Beckett

    Uploaded by

    Marcel Solé
    84 views30 pages

    Original Title

    Fi de partida_Beckett

    Copyright

    © © All Rights Reserved

    Available Formats

    PDF or read online from Scribd

    Did you find this document useful?

    Is this content inappropriate?

    Report this Document

    Copyright:

    © All Rights Reserved
    Download as PDF or read online from Scribd
    Flag for inappropriate content
    Download as pdf
    84 views30 pages

    Fi de Partida - Beckett

    Uploaded by

    Marcel Solé

    Copyright:

    © All Rights Reserved
    Download as PDF or read online from Scribd
    Flag for inappropriate content
    Download as pdf
    of 30
    FIDE PARTIDA TRapuccté pz Joan Cavatié Premi Josep M. de Sagarra 1988 Fide partda va set estrenuda en francts el dia 1 abel de 1957 al Royal Court Theatre, a Londres, amb el repartiment segient: Nace Georges Ades New. Christine Tsingos Haan Roger Blin Ciov Jean Mastin Liobra va ser reposada cl mateis mes a I'Studio des Champs-Elysées, 4 Paris, amb el matefx repartiment, levat només del paper de Nett, repre- sentat per Germaine de France, Nota pe, teapucron He pati ists aduccid, de ta versié francesa (Les Elitions de ‘Minnie, Pars, 1957), ge &s cam va ser orghialwentescrit,estronala# pan a aqueta obra pel su autor. Tanmatts, tds que Sanuel Becket mateix ot sorse el responsable, tals: be tingut en compte le versié anglesa (Grove Pres, Nova York, 1958) He diate, dali banda, ls coflaboracié qne nba prestat Odile Angud jek consells de Fraut Me Gabbant, que o'ban ajndat « prnafilr ef semi d test aixf com tantbé la lectura quo wha fet Megé Sanger, 1988 agnestatrducci va ser pratiicade wink el prem Josep M. de i de tmadnecid toatl. Gracies « aixb, of text vw sr esr de Vie, el 12 de gener de 1990. Des d'agné vall agnir,tanbé, als membres de fa company els suagerinents ue wba fet que, en alguns cass, be incorpo rit @ te mene traduccis Beara que aqnesta treduccié s'allonya abrolutament de le idea erica 0 cenudite, be consienat convenient de roalitzar algunes notes a aspectes coucret, sno tant bor jstfiar les solucions que jo be aoptat, sind vas vat ger ajar 4 comprondre la éntenctouslinet que cal donar «alguns pascatge. Per a Roger Blia Interior sense robles. Llune grsenca. A les parets de dreta i esquera, cap al fous, des fines- tretes elevades amb les cortines tivades Porta al prosceni, a la dreta, Penjat a le paret, vora Ja porta, un quadre gieat al revés Al prosceni, a la dreta, coberts amb un Hengol vell, dos pots de la brossa, Pun adossat a Taitre. Al nig, cobert amb un Hengol vell, asequt en wa ca- dira de rodes, Hanama Immébil al costat de te cadira, Cuow se't mira Es cobloca sota la finestra de Vesquera. Hi va amb posat encarcarat i vaciblant. Mira la finestra de Vesquerra, el cap tirat enzere. Gira el cap, mira la fivestra de ta dre- ta. Mira le finestra de le dreta, ef cap tirat enrere. Gira el cap i miva la finestra de Vesquerra. Stat, toma tot se- uit amb una escalete de md, fa instabla sote la finestra de lesquera, bi puja, descorve la cortiva. Baixa de Vesea- eta, fa sis passes cap a ta finestra de la dreta, se'n tora «4 agafar lescaleta, la instabla sota ta finestra de la dreta, i puja, descome ta cortina, Baixa de Pescaleta, fa tres passes cap a ta finestra dle Vesquera, se'n toma o egafar Tescaleta, la instabla sata la finestra de lesquert, bi puja, mina per la fiuesira, Ritwe brea. Buia de Vesculeia, fa sina passa cap a ta finest de la dreta, se'n torna a agafar Pescaleta, la instatla sota la finestra de ta dreta, bi puja, ‘iva per la finestra, Ritre brew, Baixa de Uescaleta, ve 139 cap als pots de brossa, e'n torna a agafar Vescaleta, l'aga- fa, s'bi repensa, la deixa anat, va cap als pots de brossa, aixeca el llengol que els cobrets, el plega curasarsent i se'l posa sota el brag. Aiveca una tapadora, s'bi aboca i mira a dius del pot. Riure brew, Toma a posar-la. EL mates joc amb Valtre pot. Va cap a Hasans, alga el len gol que el cobreis, el plega curosament i se’! posa sota el brag. En bata, cofat anh un casquet de felte, un gran mocador tacat de sang desplegat sobre la cara, un siulet pewjat al coll, una manta sobre els genolls, gruisuts mit ions als pens, Hanna sembla dormir, Cuow se'l mira, Rinre brew. Ve cap a la porta, se'n tora, contempla Lescena, es gine cap a la sal CLov, mirada fixa, ven mondtona: Acabat, s'ha acabat, aixd stacaba, aixd potser s'acabar’. (Pavsa.) Un gra s"ajunta a un altre gra, un a un, i un dia, en sec, é un mune, limpos- sible munt. (Pasisa.) No se’m pot castigar més, ja. (Patsa.) Me'n vaig a la cuina, tres metres per tres metres per tres metres, a esperar que em xiuli. (Pausa.) Sén unes bones dimensions, em repenjaré a Ja taula, miraré la paret i espe raré que toqui el xiuler, Resta un monrent innwabil. Després surt. Toma tot se- uit, agafa Uescaleta, surt emsportant-se Pescaleta. Pansa, Ham es belltiga. Badalla sota ef mocador. Es tren el mocador de la cara. Ulleres negrs. uaMnt ..E... (badalh).... em toca a mi, (Pansa.) Actuar. (Aguan- ta davant seu, amb els bragos estinats, el mocador negre.) Dap vell! (Es tren les ulleres, s'cixuga els ulls, le cara, neteja les ulleres, se les tora a posar, plega curosament el mocador i se'l posa delicadament'a la butsaca de pit de la bata, S'escura la gola, ajunta les punter dels dits.) Bi pot... (badalls)... pot hhaver mistria més... més gran que la meva? Sens dubte, Abans. Perd avui? (Paxsa.) Mon pare? (Pawsa.) Ma mare? (Pausa.} El meu... gos? (Patisa.) Oh, d’acord que sofreixen 140 tant com uns éssers semblants poden arribar a sofrir, Pera vol dir aixd que els nostres sofriments s6n equivalents? Sens dubte, (Pause.) No, tot é a... (badall... bsolut (eibat:) com més grans cns fem, més ens inflem. (Pausa. Moix:) | més buits estem. (Ensia,) Clov! (Pausa.) No, estie sol. (Pau sa.) Quins somnis! Aquests boscos! (Pans¢.) Prou, ja és hora que aixd s'acabi, dins el refugi també. (Parasa.) T mentres- tant dubta, dubto de... d'acabar. Si, & ben bé aixd, ja é hora que aixd s'acabi i mentrestant dubto encara dk (badaills)... H'acabar. (Badatls) Vaja, qué tine ara, faré bé danar-me'n a dormir. (Toca ef silet, Entra CLov tot se aguit, Es detune af costat de la cadiva.) Empudegues V aire! (Paasa.) Prepara'm, me'n vaig 2 dormi. ciov: T’acabo de llevar namm: I qué vols dir? cLov: No puc llevar-te j ajeure't cada eine minuts, tine feina, Pausa. wana: No m’has vist mai els alls? ciov: No nasa: zNo has tingut mai la cutiositat, mentre jo dormia, dalgar-me les ulleres i mirarsme els ulls? croy: Aixecant les parpelles? (Pause.) No. HAMM: Un dia te'ls ensenyaré. (Pazsa.) Sembla que sén blancs del tot. (Pauisa.) Quina hora és? c1ov: L'habitasl, Hamat: Ho has mirat? cLov: Si, nam: T dones? chov: Zero. uamM: Hauria de ploure. cLov: Dones no ploura. Pause. Hana: Ta part daixd. Com va? cLov: No puc queixar-me. 141 HAMM: Et trobes en el] teu estat normal? CLOV, anoinat: Et die que no puc queixar-me, tamm: Jo em trobo una mica estrany. (Pewse.) Clov. cLov: Si. HAMM: Tu no n’estas tip? cLov: Sit (Pausa.) De qué? HAMM: De... de tot... aixd. cuov: Jo de sempre, (Pauisa.) Tu no? HAMM, moix: Aixi no hi ha cap rad perque aixd canvii. cLov: Es pot acabar. (Pansa,) Tota In vida les mateixes pre guntes, les mateixes respostes. HAMM: Posa'm bé. (CLov no es mou.) Vés a buscar el llenco!. (Chov no es mon.) Clov. cov: Sf. m1amM: No et donaré res més de menjar. cLov: Llavors ens morirem. HAMM: Et donaré el just perqué no et moris. Tindris gana sempre cLov: Llavors no ens morirem. (Pausa.) Waig a buscar et lengol. Ve cap a ta porta HAMM: No val la pena. (Cov es detura.) Bt donaré una galeta cada dia. (Pansa.) Una galeta i mitja. (Pausa.) Com és que et quedes amb mi? cov: Com és que em retens, tu? namm: No bi ha ningt més. cLov: No hi ha cap més loc. Pausa HAMM: Malgrat tot, em deixes, cov: Ho prove. Hama Tu no ni’estimes. cov: No. Hawa: Abans m’estimaves. cLov: Abans! 142 uamn: The fet patir massa, (Pausa.) No é aixd? ciov: No és aixd. Hamm, ofés: No Che fet sofrir massa? cLov: Si. iam, allewat: Abt Esta be! (Pausa. Fredanent) Perd, (Pausa, Més fort:) He dit Perdé. crov: Et sento, (Pausa.) Has sagnat? Hamm: Menys. (Pausa.) Encara no és I*hora del meu ealmant? cov: No. Paws. Hamm: Com et van, els ulls? cLov: Malament. Hamm: Com et van, les cames? cLov: Malament. HAMM: Perd et pots moure. cLov HAMM, amb violencia: Dones mou-te! (CLov va fins a la paret del fons, bi recolza el front i les mans.) On ets? chov: Aqui. Hamm: Torna! (Ciov forza al sen Hoe vora la cadira.) On ets? chov: Aqui. HAMM: Per qu® no em mates? cov: No conec Ja combinacié del rebast. Pausa. HAMM: Vés-me a buscar dues rodes de bicicleta cLov: Ja no hi ha rodes de bicieleta. HAMM: Qué n’has fet, de la teva bicicleta? cov: No n’he tingut mai, jo, de bicicleta, nani: Ais Lov: Quan encara hi havia bicicletes, jo plorava per tenir-ne una. Em vaig arrosseger als reus peus. Ta em vas engegar a dida, Ara ja no a’hi ha. 6 impossible, 143 HAMM: I les visites, doncs? Quan anaves a veure els meus pobres. Sempre 2 peu? c1ov: Alguna vegada a cavall. (La tepadora dui dels pots de bossa saixeca i les mans de Nace apareixen, aferrades a fa vora. Després emengeix el cap, cofat amb un estrenyecaps. Pell molt pablida. NacG badalla, després escolta.) Et deixo, tine feina. uamm: A la cuina? cuov: Si. Ham: Fora d’aqui és la most. (Pausa.) Bé, vés-te'n. (CLov surt. Pausa.) Aixd marxa, NAGG: Les meves farinetes! Hamat: Maleit progenitor! NAcc: Les meves farinet ami: Jano hi ha decéncial Endrapar, endrapar, només pen- sen en aixd! (Toca el siulet. Entre Cov. Es detura al costat de la cadira.) Té! Em pensava que volies deixar-me. cLov: Ob, encara no, encara no. Nace: Les meves farinetes! nama: Dénali les seves farinetes. ctov: S'han acabat les farinetes. AMM, @ Nacc: No n’bi ha més, de farinetes. No en tindris mai més, de farinetes NAcc: Vull les meves farinetes! aaana: Dénadli una galeta. (Cov sur.) Maleit fornicador! Com et van, els monyons? NAGG: No pateixis, pels meus monyons Entra Cuov, wna galeta a la ma. ctov: Ja séc aqui, amb Ja galeta. Posa la galeta a la mda de Nace que Vagefa, ta palpa, Pensune. AGG, plorantiques: Que és aixd? ciov: Es la dl 144 nace, igual: Es dura! No puc! mana: Tapa'l Crov enfansa Naca dins ef pot i bi posa la tapa. CLOV, formant al sen loc vora ta cadiva: Si la vellesa sabés! mania: Assew-t’hi al damunt crov: No em puc asseure. Hamm: Ah, si, I jo no puc tenir-me cLov: Aixd mateix. HAMM: Cadasedi la seva especialitat. (Pausa.) No ha telefonat ning? (Pausa.) Qué, no riem? ov, després de reflexionar: No em ve de gust. sian, després de reflexiouar: A mi tampoc. (Pausa.) Clov. cLov: Si. HAMM: La natura ens ha oblidat. cLov: Ja no n’hi ha, de natura, HAMM: No hi ha natura! Ho fas gros? cov: Pels voltants HAMM: Perd respirem, canviem! Ens cauen els cabells, les dents! Perdem Ja frescor! Els ideals. ctov: Aisi dones no ens ha oblidat. HAMM: Perd tu has dit que no n'hi ha. Lov, fristament: Ningd en tot el mén no ha tingut mai pensa- ments tan recargolats com els nostres. Hamm: Es fa el que es pot. choy: Ens equivoquem. Pause. Hamm: Et creus que ets alguna cosa, ch? cLoy: Mil. Pease. Hama: Aixd no tira. (Pazsa.) Que no és Phora del meu calmant? 145; cLov: No. (Pewsa.) Et deixo, tine feina. HAMM: A [a cuina? cLov: Si. uamat: A fer gud, em pregunto. cLov: Miro la paret ata: La paret! [qué hi veus, ala teva paret? Mené, mené?* Cossos despullats? Lov: Veig Ia meva Ilum que es mor ant: Le teva llum que es... Quins disbarats s'han de sen- tir! Dones també es morira prou bé aqui, la teva liom. ‘Mira’m una mica i me’n donaris noves, de la teva lium, Pansa. ciov: Fas malament de parlar-me aist Patisa. WAMM, fredament: Perdé. (Pause, Més fort:) He dit Perdé. cov: Et sento Pausa. La tapadora del pot de Nass s‘aixeca. Les mans apareiven, aferrades a la vora. Després, enrergeix el cap. En wia mé la galeta. Nags escotta Hamm: Les teves Havors ja han sortit? ctov: Ne. MAMM: Has gratat una mica a veure si han grillat? ctov: No han grllat HAMM: Potser encara és massa aviat. CLov: Si havien de grillar ja haurien grillat. No grillaran mai. © A Toriginal francés diu «Mand. mavé» i ¢ la versié anglesa «Alene, ‘mene, Es tracia d'una referéncia biblica procedent del libre de Daniel: «Vet agut lescripura que ha estat cragada: Meng, Tegaet, Farsi. Vet aqut Ia incerpretacié: Mens Déu ha mesurat la teva refalasa ih ha posat fi, Ete» (Dan, 5:25-26). (N. del «) 146 Pause. tana: No em fa cap gricia, aixd. (Pansa.) Perd sempre és aixf quan s’acaba el dia, eh, Clov? ciov: Sempre, Hama: Es un final de jornada com tots, eh, Clov? cLov: Ho sembla. Pausa Hamm, anh angoixa: Petd qué cony passa? qué cony passa? c1ov: Alguna cosa fa la seva via. Pause. Hama: Bé, vés-te'n. (Recolza el cap contra ef respatiler de ta cadina, resta inmabil. Cuov no es mont. Fa ua gras sospir, Hamm 5 redrega.) Em semblava haver-te dit que te n’anessis, cov: Ho provo. (Va cap « la porta, es deta vaig néixer .) Deng que Surt, NAMM: Aixd marxa Recolza el cap contra el respatller de la eadiva, resta immébil. Nace pica a la tepadora de alive pot. Panisa Pica més fort. La tapedora s‘aixeca, les mans de Nett apareixen, oferrades a la vara, després ennergeix el cap. Gor va de ganxet. Pell molt blanca. NELL: Qué diu el meu rei? (Pausa.) Que vols juguesca? nave: Que dormies? npLt: Oh, no! NaGG: Fes-me un peté. No podem, 147 Nace: Provem-ho, Els caps avancen amb dificultat l'un cap a Ualtre, wo asriben a tocarse, se separen. NELE: Per qué la mateixa comédia cada dia? Pause NAGG: He perdut Ja meva dent. NEEL: Quan ha estat? Nace: Ahir Ia tenia. NELL, elegéeca: Ah, air. Es giren dificultosament Um cap a alba. NAGG: Que em veus? NELL: Malament. T tu? Nace: Que? NELL: Que em veus? Nace: Malament. NELL: Millor, millor. Nace: No ho diguis, aixb. (Pausa.) La nostra vista ha empitjorat. NEL: Si, Pansa. S'aparten !'un de Caltra, AGG: Que em sents? Neu: Sf. I tue NAGG: Si, (Paise.) La nostra oida no ha empitjorat NELL: La nostra qué? NAGG: La nostra oid net: No. (Pansa.) Tens res més per dir-me? nace: Te'n recorder. NEL: No, NAG: L’accident de tindem en qué vam perdre les potes 148 Rinen. WELL: Va ser a les Ardenes. Rinen menys fort. nace: A la sortida de Sedan. (Riwert ewcare mens fort. Pause.) Que tens fred? NEL: Si, molt de fred. I tu? nacc: Estic glagat. (Pansa.) Vols tornar a entrar. NEL: Sf NaGG: Dones entra, (NE NELL: No ho sé. L. no es mon.) Per qué no entres? Patsa. nace: Que than canviat les serradures? nei: No sén serradures. (Pansa. Arab lassitad:) No pots ser uuna mica més precfs, Nagg? NagG: La sorra, dones. Quina importincia té? NELL: Es important, Pasa NaGG: Abans eren serradures. NELL: Doncs si! waco: I ara & sorra, (Pausa.) De la platja, (Pasa. Més forts) ‘Ara és sorra que ell va a buscar a Ja platja next: Dones sit nace: Que te "ha canviade? newt: No. NagG: A mi tampoe. (Pensa.) Ens haurem de queixar. (Temps Mostrant la galeta.) En vols un tros? weit: No. (Panse.) De gut? ace: De galeta. Te n‘he guardat la meitat. (Mira da galeta. Tibat:) Tres quarts. Per tu. Té. (Li allarge la galeta.) No? (Pausa.) Ne et trobes bé? 9 nana, amb lassitud: Perd volev callus? voleu callar? no em deixeu dormir. (Pausa.) Parlen més fluix. Pause.) Si dor- mis potser podria fer l’amor. Aniria pels boscos. Veuria... el cel, ln terra, Correria, Em perseguirien. Fugiria. (Pat sa.) Natura! (Pausa.) Hi ha una gota d’aigua dins el meu cap. (Patsa,) Un cor, un cor dins el meu cap, Pensa AGG, flluis: Ho has sentit? Un cor dins del seu cap. Cloqueja amb molta precancis, nett: No stha de riure d’aquestes coses, Naga, Per qué te’n ius sempre? Nace: No tan fort! NELL, sease afluixar la ven: Res no é més divertit que la des- gricia, m’hi avine. Perd, Nace, escandatitzat: Oh! NELL: Si, si, 65 el més comic del mén. I ens en riem, ens en riem, de tot cor, al comencament. Perd sempre és el ma- teix. Si, é com aquell acudit que ens expliquen massa so- vint, sempre el trobem divertit, perd ja no ens fa riure (Pazwsa.) M’has de dir res més? nace: No Next: Pensa-t’hi bé. (Pausa.) Aixi doncs, et deixo. NAGG: No vols la galeta? (Pausa.) ‘Te Ja guardo. (Pansa.) Em pensava que em deixaves. Newt: Ara et deivaré. nace: Em pots gratar, abans? nett: No. (Pausa.) On? Nace: A Pesquena. NEL: No. (Pausa,) Frega’t amb el cantell. NacG: Es més avall. Al clot NELL: Quin clot? NAG6: El clot. (Pause.) No pots? (Pausa.) Ahir ja m’hi vas grater. next, elegiac: Ab, abic! 150 NaGG: No pots, doncs? (Pausa.) No voldris pas que et grati a tu? (Pansa.) Tornes a ploras? next: Ho provava. Paws naMM, flix: Potser é una vena petita. Pans. Nac: Qué ha dit? NELL: Que potser é una vena petita nace: Qué vol dir, aixd? (Pausa.) No vol dir res. (Pause) T’ex- plicaré la historia del sastre Next: Per qué? nage: Per alegcar-te. NeLL: No és divertida Nae: Sempre t’ha fet riure, Pause.) La primera vegada vaig pensar que et mories nett: Era en el llac de Como. (Pausa.) Una tarda abril. (Paar sa.) T'ho pots creure? nace: Que? NEL: Que ens vam passejar pel lac de Como, (Pausa.) Una tarda Cabri. Nao: Ens haviem casat la vetlla NELL: Casat! NAGG: Vas siure tant que ens vas fer sotsobrar. Ens haurfem Ahaver ofegat nett: Era perque em sentia felig NAGG: Que no, que no, era el meu acudit. La prova, encara en ius. Cada vegada. NELL: Era fondo, fondo. I se’n veia el fons. Tan blane. Tan net. Nac6: Torna’l a escoltar. (Vew de rondallare.) Un angles... (adop- 1 aspecte d'anglés, reprén ef seu)... que necessitava amb wr gincia uns pantalons a railles per les festes de cap d’any se’n va a cal sastre, que li pren les mides. (Vew del sastre.) wAix® esti fet, torni d’aqui a quatre dies i el tindr’ a punt.» 151 Bé. Quatre dies més tard. (Ven del sastre.) «Sorry, torni aga a vuit dies, Phe espifiada amb el cul.» Bé, aixd del cal no és pas facil. Vuit dies més tard. (Vew def sastre.) Pansa. Mira de fita fit Net, que ba restat inspassible, Ja mirada vaga, eshossa ta rine forgat i agut, ef talle, avanga el cap cap a Neti, engege de not a rine HAMM: Prou! Nass se sobresalta, talla el seu vivre. NEL: Es veia el fons. AMAL, exasperat: Encara no heu acabat? Potser no acabarew mai? (De sobre furids:) Aixd no s'acabart mai! (Nace es fica dins el pot bi pose la tapadara, Neti. 10 es neon.)

    You might also like