Literatura infantil · Sopa de Llibres · Sèrie Groga

L E C T U R A A C T I VA

EINES PER TREBALLAR LA LECTURA

A LES AULES

Mª Dolors Alibés Riera

 Toni Villalobos El Foc de la Nit

ÍNDEX

LʼOBRA I EL SEU ENTORN PÀG.

Fitxa tècnica ........................................................................................................ 3

Introducció ........................................................................................................... 4
Lʼ autor ............................................................................................................... 4
La il·lustradora ................................................................................................ 5
Lʼargument .......................................................................................................... 6
Gènere, estil i context literari .............................................................................. 7
Tema i subtemes ................................................................................................ 7

PROPOSTES DE COMPRENSIÓ LECTORA

(PER AL PROFESSORAT)

Abans de la lectura ............................................................................................. 8

Durant la lectura .................................................................................................. 11

Després de la lectura .......................................................................................... 13

AVALUACIÓ DE LA COMPRENSIÓ LECTORA

Avaluació de la comprensió lectora i atenció a la diversitat ................................ 15

PROPOSTES LÚDIQUES

Endevinalles i sopes de lletres ............................................................................ 18

INTERDISCIPLINARIETAT

Lligam de la lectura amb aprenentatges i assignatures ...................................... 21

LITERATURA COMPARADA

Propostes per al professorat ............................................................................... 23

SOLUCIONARI ........................................................................................................... 24

2
Dades generals del llibre El Foc de la Nit

EL FOC DE LA NIT

FITXA TÈCNICA

Títol: El Foc de la Nit

Autor: Toni Villalobos

Il·lustradora: Marta Balaguer

Editorial: Barcanova

Any dʼedició: 2008 (4a edició)

Lloc dʼedició: Barcelona

Col·lecció: Sopa de Llibres, núm. 38. Sèrie Groga

Pàgines: 95

3
 Lʼobra i el seu entorn El Foc de la Nit

INTRODUCCIÓ

El Foc de la Nit és un títol prou suggestiu per poder fer mil

hipòtesis sobre la història que sʼesdevindrà, no serà però
fins al final de la lectura que nʼentendrem el significat.
El relat comença sobre la branca més grossa dʼun vell
castanyer i presenta una família de caderneres: pare, mare i un fill que es diu Tim.
Sembla que viuen i volen tranquils, sense gaires problemes i és molt possible que, fins
aquí, més dʼun jove lector sʼhi senti ben identificat, exceptuant això de volar, és clar.
Entre altres coses, la mare cadernera és neta i endreçada, com moltes mares huma-
nes, i el pare, seriós i preocupat pel temps que farà lʼendemà, com molts pares hu-
mans. Però com que no hi ha conte si no hi ha esdeveniments trencadors, la pau de
la família es veu alterada a causa dʼun estol de ratpenats gegantins i afamats. Es pro-
dueix un segrest i això, com és natural, fa pujar la tensió dels personatges i, de rebot,
la dels lectors. Tot seguit començarà lʼacció amb més personatges i moltes peripècies
per alliberar els segrestats.

LʼAUTOR

Toni Villalobos va néixer a Sant Jaume dʼEnveja, poble que es troba al Delta de lʼEbre, i
des de ben petit es va acostumar al paisatge obert, a lʼaigua del riu més gran de Catalunya,
als mosquits, als jocs i, sobretot, a llegir i escoltar contes i històries amb delit. Gràcies a
tot plegat va acumular una gran dosi dʼimaginació, imaginació per donar i per vendre. Na-
turalment això li ha permès, i esperem que li permetrà, escriure i recrear tot un món propi
influït per autors i personatges clàssics ben barrejats amb autors i personatges contem-
poranis. Amb lʼhàbit i el gaudi per la lectura, o potser al revés, que gaudint hom sʼhi habi-
tua, el cas és que Toni Villalobos està fent bona literatura infantil. Per altra banda és un
divulgador incansable de tot aquest univers literari que coneix a fons i en viu els beneficis.
Diríem que fa el que pot per trobar fórmules per encomanar a la jovenalla aquest virus tan
extraordinàriament benefactor que és la lectura.
A més dʼescriptor, és mestre de primària i encara li queda temps per visitar escoles on
intercanviar històries i situacions amb lectors o futurs lectors, i gaudir així del tracte espe-
cial que es tenen entre si les persones que llegeixen.
A lʼeditorial Barcanova ha publicat El Foc de la Nit (2000), M’avorreixo, va dir en Pol
(2002), El pop dels nou tentacles (2002), Lluny de l’altiplà (2007) i Juls, Juliette (2008).
Si entreu a Internet i cliqueu el nom dʼaquest autor trobareu més informació sobre la
seva obra i les seves activitats.

4
 Lʼobra i el seu entorn El Foc de la Nit

L A IL·LUSTRADORA

Marta Balaguer va néixer a Barcelona. Es llicencià en història de lʼart i des del 1979 es de-
dica professionalment a la il·lustració de llibre infantil. També és autora dʼalguns dels con-
tes que il·lustra i tan prolífica que es pot afirmar que ha col·laborat en totes les editorials
dʼaquí i de fora. La seva obra, extensa i variada, ha estat reconeguda amb premis de
prestigi com ara el Serra dʼOr de literatura infantil el 1985, lʼApel·les Mestres el 1986, el
Lazarillo el 1990, entre molts altres. Ha participat en nombroses exposicions a Catalunya,
Espanya i a lʼestranger. També ha format part de jurats de concursos dʼil·lustració de tota
mena. Actualment fa il·lustracions i animacions per al portal www.diba.cat/chilias, del ser-
vei de biblioteques de la Diputació de Barcelona.
Pel que fa a lʼestil, sʼha dit que és consistent, atractiu i ben resolt. Una altra de les
seves característiques és la capacitat dʼentrar i fer-se seu el món de cada història per
adequar-hi uns dibuixos sempre encertats i sempre diferents. Quan cal és la força del
color, el tractament dels espais, la singularització dels personatges o estratègies per dis-
senyar ambients i ressaltar-ne trets importants. Tot plegat la fa una il·lustradora molt crea-
tiva a la vegada que molt coherent. En el cas del llibre El Foc de la Nit, una història que
va dʼocells i espais, el toc principal dels seus dibuixos és la mobilitat. Arbres recargolats,
fulles al vent, ales esteses, aire fi pel mig i tot junt suggerint un ambient ple dʼexpressivi-
tat i lleugeresa que, en si mateix, ja és una història.
Si entreu a Internet i cliqueu el nom dʼaquesta il·lustradora trobareu més informació
sobre la seva obra i les seves activitats.

5
 Lʼobra i el seu entorn El Foc de la Nit

LʼARGUMENT

Una família de caderneres i el concepte clàssic de família: pare, mare i un fill que es
diu Tim. Rols també clàssics, cadascú fent el seu paper. Habitants del bosc de Tas-
serra, amb niu a la branca dʼun vell castanyer. Tenim plantejament i espai i, si nʼex-
ceptuem que són caderneres que parlen, podríem sospitar que es tractarà dʼun conte
realista més o menys domèstic. Però una vesprada en Tim descobreix un estol dʼo-
cellots esverats i cridaires. Ocellots estranys, amb pèl, orelles i bocasses obertes.
Quan ets una cadernera jove ho tens tot per descobrir i ignores lʼexistència dels rat-
penats. El cas és que en Tim va córrer cap al niu cridant el pare i la mare i això els va
delatar. La colla de ratpenats afamats es va abatre sobre els pares i seʼls van endur
segrestats.
A partir dʼaquest fet dramàtic, la feina, el protagonisme i el recorregut serà dʼen Tim
fins al final de la història, amb els pares fets presoners a la cova dʼuna muntanya llu-
nyana i ell pensant-se-les totes per alliberar-los. Aprofitant que de dia els ratpenats
dormen, en Tim rep un missatge dels seus pares: lʼenemic dʼaquestes bestioles és el
Foc de la Nit, que viu al bosc Negre. En Tim, espavilat, decideix buscar lʼenemic dels
ratpenats per plantar-los cara. Però què és el Foc de la Nit? Mentre es dirigeix cap al
bosc Negre apareixen altres personatges, com un gat traïdor que està a punt de men-
jar-seʼl i li fa perdre unes quantes plomes a canvi de guanyar experiència. També tro-
barà una cuca que fa dʼesquer lligada a un parany i en Tim la salvarà. Tindrà una
altra experiència i una companya i, de camí cap al bosc Negre, encara viuen una altra
aventura per escapar-se de la fúria dʼun gall de potes blaves. Els camins, com la vida,
estan plens de troballes i ensurts. De dia, el bosc Negre era majestuós, però en Tim
no hi veia res que pogués ser Foc de la Nit; només quan es va fer fosc va descobrir
un estol immens de puntets fosforescents que entre tots formaven un núvol de llum
intensa; el Foc de la Nit eren les cuques de llum. I tot seguit començà lʼoperació res-
cat. De dia, com un exèrcit i amb les llums apagades es van dirigir a la cova dels rat-
penats i van prendre posicions. Ja de nit van encendre el seu foc lluminós creant tal
disbauxa que els ratpenats van sortir xisclant com bojos i en Tim ho va aprofitar per
alliberar els pares. Tot seguit, abraçades (alades, volem dir), agraïments i petons. ca-
derneres i cuques van quedar amigues per sempre, tot i que cadascú encara viu a
casa seva.

6
 Lʼobra i el seu entorn El Foc de la Nit

GÈNERE, ESTIL I CONTEXT LITERARI

Es tracta dʼun conte fantàstic situat al bosc de Tasserra, amb exposició de valors i
comportaments humans adoptats per protagonistes animals i amb un fil conductor li-
neal que permet una comprensió i reflexió senzilles. Es presenten contratemps, sʼhan
de prendre decisions, cal escoltar lʼexperiència, orientar-se racionalment, superar en-
trebancs, afinar la intuïció per reconèixer els perills... Cada personatge fa el seu paper
i la seva funció oportunament. El gat i el gall queden a peu de camí, o de narració per,
podem imaginar, continuar fent la seva acció depredadora. Finalment lʼesforç dels
protagonistes queda compensat amb lʼèxit de lʼempresa. El relat no té caire moralista
però sí que, posant-hi atenció, hi trobarem actituds que val la pena subratllar.
El vocabulari és ric i precís però no massa complicat. Tenint present que seʼns
parla de boscos i ocells, de tant en tant potser el lector poc expert sʼaturarà al peu
dʼuna paraula, però ben segur que el context liʼn donarà el sentit i, en tot cas, en
lʼacompanyant o el diccionari trobarà tota mena dʼexplicacions.

TEMA I SUBTEMES

Per començar es pot dir que el tema del relat és la família tradicional en sentit molt
ampli i amb moltes possibilitats de parlar-ne. Tradicional perquè presenta un espai,
com a niu llar, la unió amorosa dels seus membres, uns rols ben definits, un ordre i
una netedat confortable i saludable... Aquesta és la situació, però un cop contemplada
pensem que, per contrast, coneixem, i existeixen, altres tipus de famílies: és en aquest
sentit que seʼn pot parlar.
Un segon tema són els grups o colles: els ratpenats formen un estol ben nombrós,
el mateix que les cuques de llum i el galliner. També per aquest costat es pot reflexio-
nar àmpliament sobre comportaments col·lectius o individuals que podem observar en
humans i animals.
I encara un altre tema: lʼexperiència i el creixement. Podem sumar els primers con-
sells de la mare cadernera, el fet dʼestar alerta dʼen Tim en lʼescena del gat que seʼl
vol cruspir, el fet dʼobservar els moviments dels desconeguts i escapar-seʼn a temps,
el fet dʼaprofitar el que ha après per tractar amb la cuca i escapar-se tots dos de les
potes del gall.
En definitiva: família, amistat, fer-se gran, afrontar dificultats, i la natura com a
espai de tots els personatges que surten al conte.

7
 Comprensió lectora Propostes per al professorat El Foc de la Nit

ABANS DE LA LECTURA

CREAR LʼAMBIENT ADIENT A LA PRELECTURA

Si volem anunciar un joc de participació a la classe caldrà que busquem el moment

oportú. Si sabem que la perspectiva de «llegir» no entusiasma un percentatge alt dels
nostres alumnes, podem parlar dʼexplorar una història, de visualitzar-la com si fos una
pel·lícula o de fer un viatge amb els personatges. En definitiva, estem creant lʼam-
bient adequat per iniciar una activitat que, preparada i valorada, sigui el màxim dʼen-
tretinguda i divertida per a tothom. Preparar i crear el clima idoni vol dir anar a poc a
poc i, fins i tot, seguir estratègies dʼengegar i aturar per enfortir lʼinterès i estirar la si-
tuació de prelectura. No, de moment no llegirem, ens mirarem aquest llibre, que és
nou, pot fer moltes olors i tenir diferents tactes. Ho farem per grups o cadascú al seu
aire, podem comentar el que veiem, des de la portada, la contraportada, la lletra, els
dibuixos... ens adonarem que, entre tots, hem trobat tantes coses que semblarà im-
possible que hi siguin.

EL LLIBRE: OBJECTE, HISTÒRIA I LLENGUATGE

Una vegada aconseguit el clima o ambient favorable podrem iniciar el procés explo-
rant el LLIBRE en el que té dʼobjecte receptacle dʼun conte. El podem comparar amb
un atles o un diccionari o qualsevol llibre que no tingui la funció de narrar. Finalment,
enteses les comparacions, podrem aproximar la HISTÒRIA amb un acompanyament
atent i relaxat i per acabar realimentar el LLENGUATGE oral o escrit amb activitats lú-
diques. Tenint present aquesta progressió i aplicant en cada grup allò que entenem
com a més convenient, tenim tots els asos a la mà per interessar els nostres lectors.
Considerant aquests tres elements bàsics, com a referència i sense que hagi de ser
estricte, els podem ordenar amb un ABANS el llibre, DURANT la història i DESPRÉS
el llenguatge.

8
 Comprensió lectora Propostes per al professorat El Foc de la Nit

SUGGERIMENTS PER A LʼEXPLORACIÓ PRÈVIA

Comencem suggerint uns quants aspectes del llibre, com a objecte o continent, amb
el doble propòsit dʼhabituar els nostres alumnes a observar i, sobretot, crear-los ex-
pectatives sobre la història que conté.

Observem la portada en conjunt, mirem i hi passem els dits; fons blanc brillant,
tacte suau. Presenta tres animals que es mouen sobre un arbre. Com ho sabem que
es mouen? És el moment de fer aportacions: les ales esteses, les potes corbades. Al
voltant de cada animal hi ha dibuixades unes ratlletes fines que en segueixen la forma.
Sʼutilitzen en còmic i volen significar moviment.

Ens entretenim amb la portada i ens fixem en lʼarbre amb les branques recargola-
des. Les fulles verdes ens fan pensar que és ben viu i que es poden moure al ritme
del vent o dels ocells que sʼhi enfilin. Només els ocells sʼenfilen als arbres? Parlem-
ne.

Hi ha poca lletra a la portada. El títol, que es veu bé, és de cinc paraules dʼuna sola
síl·laba: El Foc de la Nit, i pot significar moltes coses. Fem suposicions sobre què deu
voler dir. Se lʼha inventat lʼautor Toni Villalobos i els dibuixos els ha fet Marta Balaguer.
També veiem el mateix bol de sopa de llibres de la col·lecció i que va per la quarta edi-
ció, cosa que deu voler dir que és interessant. També en podem parlar.

Girem el llibre i serà bo que algú amb bona entonació llegeixi el breu text. Hi surt
en Tim, una cuca petita i lletja i ratpenats gegants. Encara no hem entrat al llibre però
ja en sabem unes quantes coses. Aquí, a la contraportada, lʼocell està quiet, amb les
ales plegades. Branques fines, fulles diferents. És de dia o de nit? Com ho sabem?

Obrim el llibre per explorar-lo de dalt a baix i de davant a darrere. Veiem que té 95
pàgines, la lletra gran i molts dibuixos. També té capítols numerats i amb títol, nou con-
cretament. I, tot seguit, les fotografies i biografies dels autors. Va ser editat lʼany 2000
i el paper amb què lʼhan fabricat és lliure de clor per no fer malbé el medi ambient.
També les solapes porten informacions, de lʼeditorial i dʼaltres llibres de la col·lecció.
No ens deixem res i tot ho llegirem quan toqui. Ara només mirem i comentem.

Val la pena que mirem els dibuixos amb calma. Podem dir que nʼhi ha 45, alguns
ocupen tota la pàgina i altres, petits espais. Cada capítol comença amb un dibuix din-
tre un requadre i acaba amb un dibuixet de fulles, flors i fruits que semblen fàcils de
fer i potser en algun moment els podrem copiar. També ens fixem en els colors. A les
il·lustracions de dintre només hi ha grisos, taronges, marrons i negres. A la portada i
contraportada hi ha, a més, blaus, vermells i verds.

9
 Comprensió lectora Propostes per al professorat El Foc de la Nit

Observem que hi ha tres tipus de fulles que es van repetint: la fulla del castanyer, la
de lʼheure i la del roure. Són fàcils de distingir perquè les de castanyer (pàg. 8-9) tenen
castanyes amb la clova espinosa que les guarda. Les de roure (pàg. 60) són denta-
des i tenen glans i, és clar, les altres per força han de ser fulles dʼheura.

Mirem a poc a poc els animalons. Les cuques, els ratpenats, el gat..., tots tenen
unes boques enormes. Les cuques tenen sis potes molt fines que donen la sensació
de no parar mai quietes i dues antenes que les fan semblar espavilades. Els ratpenats
fan cara de mal geni. Quantes vegades hi surt el gall?

10
 Comprensió lectora Propostes per al professorat El Foc de la Nit

DURANT LA LECTURA

ACOMPANYAR ELS LECTORS EN LA DESCOBERTA DE LA HISTÒRIA I EL LLENGUATGE

Quan hem parlat dʼabans de la lectura i pensant en lʼeducador, ha estat fàcil de sug-
gerir pautes i activitats encaminades a crear ambient i expectatives utilitzant com a
eina bàsica el llibre. Lʼobjecte llibre, al qual podem aplicar tots els sentits i fer-lo des-
cobrir com a continent. Dit dʼuna altra manera: estàvem en la fase emocionant de
desembolicar un regal.
Durant la lectura enfrontem els nens al contingut i és tota la classe que llegeix.
Cada lector al seu ritme, amb les seves interpretacions o els seus entrebancs. Dʼaltra
banda ara el que descobrim, amb esforç, és la història i el llenguatge amb què està
contada, de manera que ja no podem donar pautes tancades sinó suggerir tendències
i maneres de fer apropiades en funció de cada classe.
Com que bàsicament haurem dʼacompanyar la lectura si la volem fer interessant i
lúdica per a tothom, hauríem de tendir a potenciar les parades, les que demani la nar-
ració i les que puguem provocar si ho creiem convenient. En definitiva: parar on cal-
gui per aclarir, per somriure, per pensar, per tancar els ulls i imaginar, per apuntar una
expressió o una paraula a la pissarra i posar-la de moda..., perquè tot el que anem lle-
gint sigui entès per tothom i acceptats els punt de vista que es manifestin. Segur que
també caldrà resoldre dubtes individuals, allò que, per exemple, ens pugui preguntar
un lector nouvingut que no sap què és una cadernera i que potser no ho gosaria ma-
nifestar davant de tota la classe.
Com que els tres protagonistes del conte pertanyen al regne animal i són ben di-
ferenciats, valdrà la pena que nosaltres, com a acompanyants de la lectura, en pu-
guem anunciar quatre trets bàsics que, més tard, cadascú podrà ampliar i exposar si
això reforça el goig dʼaprendre llegint.
Per fer-ho fàcil: la CADERNERA és un ocell molt popular i abundant al nostre país.
Petit (1,5 cm), rodó, cua forcada i acolorit. Viu en família i estols, menja llavors i nia
als arbres. El RATPENAT o ratapinyada és un mamífer, té les mans transformades en
ales, vola i hi veu en la foscor, és insectívor però també menja ocells petits, viu en co-
ves i forats foscos. La CUCA DE LLUM o lluerna és un insecte terrestre i nocturn del
grup dels escarabats. Fa 1,5 cm de mida, viu en boscos i jardins dʼEuropa i Àsia, menja
cargols i emet llum per mitjà dʼuna reacció química. A Europa està en procés dʼex-
tinció.
Podem començar llegint cadascú pel seu compte i després fent algú una bona lec-
tura en veu alta; només les onze línies de la primera pàgina. En tindrem prou per si-
tuar-nos i saber moltes coses, així tothom, els qui han llegit i els qui han escoltat, sabrà
de què tractarà la història. Hi ha elements suficients perquè, a estones llegint i a es-
tones aclucant els ulls, la imaginació dels lectors visualitzi i situï els protagonistes.

11
 Comprensió lectora Propostes per al professorat El Foc de la Nit

En un altre moment podem continuar la lectura seguint la mateixa estratègia de llegir

dosificant lʼesforç i compartint el fil de la narració que, dʼuna manera o altra, seguim
tots.
Bàsicament el que caldrà durant la lectura serà reforçar els personatges, les situa-
cions i els comportaments de manera que cada lector «vegi» la pròpia pel·lícula. To-
thom ha de poder preguntar o comentar qualsevol cosa relacionada amb el que llegim.
Els aclariments sobre qualsevol qüestió, siguin individuals o col·lectius, enriquiran
sempre la lectura; compartir voldrà dir multiplicar les visions. Servirà també per unifi-
car els diferents nivells de lectura i comprensió que trobem en una classe. Fins i tot els
que tenen més dificultats acabaran coneixent la història. És una manera dʼestimular i
ajudar a fer passos. La narració té elements suficients per interessar els nens: tota la
fauna, el segrest dels pares, les aventures resoltes, el fet que els trapelles es quedin
amb un pam de nas, lʼèxit final... Tot hi està a punt per provocar connexions emocio-
nals ben positives.
Durant la lectura seʼns presentaran aspectes de llengua, vocabulari, expressions,
frases fetes. Serà molt bo que els lectors ho puguin verbalitzar i que, sense convertir
la lectura en la classe de llengua, sí que aclarim, endrecem i apuntem el que després,
a la classe de llengua, podem utilitzar com a exemple o reforç.

12
 Comprensió lectora Propostes per al professorat El Foc de la Nit

DESPRÉS DE LA LECTURA

POSADA EN COMÚ DEL RELAT COMPLET. OPINIONS I COMENTARIS

Hem acabat la lectura del conte, coneixem una història més i hem après moltes coses.
Reforcem lʼambient satisfactori de la feina feta. Tampoc aquí no establirem pautes
tancades dʼactuació. De moment gaudim de la festa, posem la data al calendari o al
llibre, i quedem per parlar i ordenar lʼactivitat una mica més. Quan el clima sigui pro-
pici parlarem dels personatges, dels espais on han passat les coses, dels problemes
que, com a tots els contes, sʼhan de plantejar necessàriament. Parlarem del que ens
ha agradat i del que voldríem esborrar. Sense preses aprofitarem per escoltar opi-
nions i comentaris per multiplicar així els punts de vista i, finalment, projectarem dues
coses: divulgar a casa i a lʼescola la lectura activa que hem fet i llegir llibres nous.
Si al principi hem descobert junts el llibre com a objecte, amb tota la informació que
això suposa, si hem descobert junts la història durant la lectura, ara ens serà molt
fàcil completar lʼactivitat i, fins i tot, estarem en bona disposició per iniciar-ne una altra
i, així, tancar el cercle del que, teòricament, seria una estratègia dʼanimació. Però
anem a pams i aprofitem lʼambient per allargar-ne el goig. Es diu que els llibres es dei-
xen llegir però esperen sentir converses. Deuen tenir orelles. Per tant serà el moment
de recordar el relat complet i posar sobre la taula no sols dubtes i aclariments, que
també, sinó allò de la història que cadascú ha gaudit o patit. Ara, des de fora del lli-
bre, és lʼhora de fer tota mena dʼinterpretacions i crítiques. Un llibre és molt més llarg
que les pàgines que té, precisament perquè ens ha aportat molt i ara, tot jugant, ho
podem ordenar. Podem suggerir un seguit dʼactivitats voluntàries o optatives, diríem
que primer orals i també escrites, que no tinguin el caire de les fitxes de treball habi-
tuals, sinó que «juguem» a expressar descobertes i aprenentatges i gaudim de la
feina feta. Llegir tots plegats és com haver recorregut un camí junts. Ens hem trobat
amb personatges i paisatges. Hem vist que passaven coses i, potser, a cadascú li ha
interessat una cosa diferent. Ara, quan hem arribat al final del camí, fem un altra mena
dʼesforç, també plaent: fem petar la xerrada i enriquim la tertúlia amb vivències per-
sonals. Pel que fa a la llengua, segur que haurem trobat paraules noves, maneres de
dir, comparances que potser hem aclarit durant la lectura... però ara les podem am-
pliar, fixar i posar-les en circulació verbalment o mitjançant jocs com poden ser els ro-
dolins: «Amb un ANTIFAÇ, et tapes els ulls i bona part del nas», «Si ets INTRÈPID no
tens por i et fas amic dʼun lleó», etc.
Una altra idea: cada vegada que acabem un llibre ho hauríem de celebrar. I, per
últim, si hem llegit que se sàpiga. Nʼhem de fer difusió, que també serà un goig i un
estímul per seguir llegint. Fer dibuixos, exposicions, cartells, ensenyar el llibre als nos-
tres veïns de classe, explicar-los alguns trets de la història junt amb la nostra expe-
riència de lectors actius... I, naturalment, a casa serà bo que els fem saber de mil
maneres que hem llegit un llibre de caderneres (el rodolí és fet expressament).

13
 Comprensió lectora Propostes per al professorat El Foc de la Nit

Pensant en tot això, en una bona conclusió festiva,

trobareu un seguit de propostes dʼavaluació lec-
tora optatives o que podeu adaptar, amb les quals
només es pretenen donar idees.

ANOTACIONS

14
 Avaluació
Propostes per a lʼalumnat El Foc de la Nit
Atenció a la diversitat

1 En aquesta història no hi surt cap persona. Inventaʼn una i posa-la allà on tʼagra-
daria trobar-la. Quin paper hi faria?

2 La mare dʼen Tim no vol que li entrin al niu amb les potes brutes de fang. Et re-
corda alguna cosa que et recomanen a tu, això?

3 En Tim troba la cuca lletja i fastigosa i això sempre depèn dels gustos de ca-
dascú. Quin animal (ocell, insecte o mamífer) trobes lleig i fastigós, tu?

4 En aquesta història hi ha un rescat però no hi ha violència. Quina arma dʼatac es

fa servir? Se te nʼacut alguna altra que tampoc no sigui violenta?

Nota: Exemples de reforç i ampliació numerats en gradació de dificultat per atendre la diversitat de conei-
xements o capacitats dels lectors.

15
 Avaluació
Propostes per a lʼalumnat El Foc de la Nit
Atenció a la diversitat

5 A la realitat, els ocells, quan volen, poden portar coses a les potes o al bec?
Quines coses? Per què ho fan?

6 Al conte hi surten aquests indrets: una branca de castanyer, dues cases de

pagès, un galliner, el bosc Negre, el bosc de Tasserra, una cova. Pensa i escriu
més llocs que podem trobar a la natura: en una muntanya, un camí, una casa
rural, un desert...

7 En Tim vol arribar al bosc Negre sa i estalvi per salvar els seus pares. Imagina-
ho al revés: han segrestat en Tim. Què farien els seus pares? Pensa-ho: farien
el mateix? Més de pressa? Trucarien a la policia o al guardabosc? Cadascun vo-
laria per un lloc diferent? Escriu-ho amb poques paraules.

8 Els ratpenats tenen les orelles molt grosses perquè es guien pels sorolls. Per
què tenen les potes tan llargues els cavalls? Els braços tan llargs, els simis?
Les urpes tan esmolades, els gats? En coneixes més exemples?

16
 Avaluació
Propostes per a lʼalumnat El Foc de la Nit
Atenció a la diversitat

9 La llum fa tornar cecs els ratpenats. Pensa i enumera altres animals que no su-
porten la llum.

10 Imagina rèptils, insectes o mamífers que produeixin llum visible a la nit. Rumiaʼn
avantatges i inconvenients. Explicaʼn algunes situacions divertides.

11 Els ocells no riuen perquè el bec els ho impedeix. Què fan quan estan contents?
I els gossos? I els gats?

12 Els arbres ballaven al so de la mestralada, que vol dir el vent de mestral. Busca
altres noms de vents a Internet, per la rosa dels vents o preguntant-ho.

17
 Propostes lúdiques Propostes per a lʼalumnat El Foc de la Nit

ENDEVINALLES

Delicada, prima i poc potent,

tinc una llanterna
i a la nit lʼencenc.
Qui sóc? 1

Un niu és casa meva,

el cel els meus carrers,
porto groc a les ales
i vermell al barret,
la cua amb dues punxes
i alegre el refilet.
Qui sóc? 2

En Batman mʼha copiat

ben descaradament
i cada vampir diu
que mʼés parent.
Qui sóc? 3

Sóc el més matiner

de tot el galliner,
desperto la mestressa
i el masover també.
Qui sóc? 4

18
 Propostes lúdiques Propostes per a lʼalumnat El Foc de la Nit

Si mʼenfilo a un pi
em puc divertir,
rosego pinyons
que trobo molt bons,
mʼabrigo amb la cua
sota llamps i trons.
Qui sóc? 5

Vols fer un dibuix? Fes-ho en aquest espai.

19
 Propostes lúdiques Propostes per a lʼalumnat El Foc de la Nit

SOPES DE LLETRES

SI BUSQUEM BÉ TROBAREM VUIT NOMS DʼOCELLS QUE SURTEN, O SÓN ESMENTATS,

AL LLIBRE EL FOC DE LA NIT.

D X C L U F Q M Y E F D
G F C P E A X G A L L H
P D A A T L W U I S X V
F Z D D G C I T D A E M
O C E S T O R N E L L C
R Q R G H A K G U M M I
M A N A R R O N S A V G
A E E L I N A N E C P O
T S R E N C I A M A K N
G L A L I G A L O C H Y
E B F C I G N E F W X A
Z A T S Q H F L Y O P R

SI BUSQUEM BÉ, HI TROBAREM VUIT NOMS DʼOCELLS BEN CONEGUTS PERÒ QUE NO SURTEN
AL LLIBRE EL FOC DE LA NIT

C G R A I R X I Z B P U
U R O S S I N Y O L A K
C J T L O O F V N C S M
U U I P A R D A L O T X
T P B A V E P O T R U Y
E G E S A N E P U P U T
N U E S P E N E R E A D
T A U A O T M R A R R F
O T T R D A J D V C L I
N L M E E N T I N D R E
A L S L R G K U T W E L
R A M L T D I R P S E Y

20
 Interdisciplinarietat Propostes per al professorat El Foc de la Nit

LLIGAM DE LA LECTURA AMB APRENENTATGES I ASSIGNATURES

El conte que acaben de llegir jugant, en alguns aspectes i per associació, ens pot
ajudar a lʼhora de treballar àrees del currículum, sempre tenint present que les con-
nexions haurien de consistir en propostes verbals o de recerca per no convertir el
goig de la lectura en un increment de les feines habituals. Gairebé diríem que el que
cal és provocar els alumnes perquè siguin ells qui estableixin i manifestin les rela-
cions que hi trobin. A les classes de Llengua, Naturals, Plàstica i sobretot Tutoria,
fàcilment sʼhi podran fer aplicacions lligades amb el llibre. Vegem-ne possibles ac-
tivitats:

LLENGUA

Exemples de vocabulari amb paraules com ara emmurriat, mestral o catau i mol-
tes altres, de les quals potser haurà calgut explicar el significat durant la lectura.
Ara les podríem reforçar introduint-les en un text o un dictat. Sabem que la Nocti
és una cuca petita, lletja i fastigosa però sàvia i amistosa. En Tim és trempat, ei-
xerit, impacient, afamat. Són adjectius això? En podem rumiar dʼaltres buscant els
contraris i més que en sapiguem. A la pàgina 65 la cuca diu que «la paciència és
la mare de la ciència». Nosaltres ho diem sovint això? Seʼns acudeixen altres fra-
ses fetes que podríem comentar? Què vol dir tenir unes orelles com radars?

NATURALS

Podrem realimentar la lectura dʼEl Foc de la Nit si tenim present que el relat trans-
corre en plena natura: arbres, boscos, coves, caus, cel i amb protagonistes ocells,
ratpenats i insectes. Podem portar la conversa cap a lʼecologia en general o com-
parant situacions. Sembla que les cuques de llum sʼextingeixen i ja només en
podem veure en boscos molt allunyats. La causa nʼés la contaminació lumínica,
que no deixa veure la llum que emeten les femelles per atreure els mascles.
També els paranys i les trampes per caçar (pàg. 24) poden ser temes adequats
per ampliar.

21
Interdisciplinarietat Propostes per al professorat El Foc de la Nit

PLÀSTICA

Podrem aprofitar els 45 dibuixos per fer observacions de tota mena i

propostes creatives. Les diferents fulles que hi apareixen, les expres-
sions dels animalons, que són variades i denoten por, sorpresa, mala
idea, golafreria... Sabem, o ho podem buscar, que les caderneres tenen
uns colors molt vius, però la il·lustradora ha fet servir tons molt suaus
en tot el llibre i només grisos, taronges i marrons. Això ens pot sugge-
rir fer experiments semblants o fixar-nos en el concepte de mobilitat o
rigidesa, igual que el puntejat que fa servir la il·lustradora per donar
volum.

TUTORIA

Segur que la lectura ha generat una pluja dʼidees que ara podem refres-
car. Es tracta de parlar i opinar. Conduir reflexions i matisos activant la
capacitat crítica dels nens davant de situacions concretes. Parlem de
segrestos? Què faríem si ens segrestessin els pares? Bons i dolents?
Fer-se gran vol dir aprendre a actuar: però calen les respostes violen-
tes? Quina és lʼarma dʼatac que ens presenta la narració? Els comen-
taris estratègics de lʼeducador, sumats a lʼespontaneïtat dels alumnes,
ben segur que poden generar múltiples punts de vista i ajudar a pren-
dre posicions personals sobre qualsevol qüestió.

22
Literatura comparada Propostes per al professorat El Foc de la Nit

Podem considerar El Foc de la Nit com literatura fantàstica, en què

res del que hi passa no pot ser possible. És un tret universal de la li-
teratura infantil de manera que, en sentit ampli, trobarem molts altres
relats que hi podrem comparar. Si ens acostem una mica més als
personatges humanitzats i al que els passa, també podrem conside-
rar que és un conte iniciàtic, en el qual el protagonista recorre un
periple amb aventures i això el fa créixer. Per lʼambientació bosque-
rola i perquè el text i la il·lustració són de la mateixa autora, us pro-
posem, en primer lloc, un llibre de Marta Balaguer.

ALTRES TÍTOLS SEMBLANTS

A EL FOC DE LA NIT

 Jana, la caçadora de sons, Marta Balaguer (Editorial Cruïlla)

 El pop dels nou tentacles, Toni Villalobos (Editorial Barcanova)

 En Charly, el ratolí caçagats, Gerd Fuchs (Editorial Barcanova)

 Les cuques ballarugues, Antoni Dalmases (Editorial Cruïlla)

 Quines bèsties!, Antoni Albalat (Edicions Bromera)

 L’avi ocellaire, Pere Martí i Bertran (Edicions Lynx, 2006

23
 Solucionari El Foc de la Nit

ENDEVINALLES

1 La cuca de llum
2 La cadernera
3 El ratpenat
4 El gall
5 Lʼesquirol

SOPES DE LLETRES

Vuit noms dʼocells que surten al llibre

D X C L U F Q M Y E F D
G F C P E A X G A L L H
P D A A T L W U I S X V
F Z D D G C I T D A E M
O C E S T O R N E L L C
R Q R G H A K G U M M I
M A N A R R O N S A V G
A E E L I N A N E C P O
T S R E N C I A M A K N
G L A L I G A L O C H Y
E B F C I G N E F W X A
Z A T S Q H F L Y O P R

Vuit noms dʼocells que no surten al llibre

C G R A I R X I Z B P U
U R O S S I N Y O L A K
C J T L O O F V N C S M
U U I P A R D A L O T X
T P B A V E P O T R U Y
E G E S A N E P U P U T
N U E S P E N E R E A D
T A U A O T M R A R R F
O T T R D A J D V C L I
N L M E E N T I N D R E
A L S L R G K U T W E L
R A M L T D I R P S E Y

24
 Toni Villalobos El Foc de la Nit

Crèdits

Disseny i producció tècnica: EDUCARTIST, S.C.P.