Josep Maria Salrach ens oferelx una magnífica Entre Roma i el

panoramlca del passat de l'Europa occidental en

el llarg període de la historia que transcorre en· Renaixement
tre finals del món antlc 1prlncipls de l'Edat Mo·
derna. Pero no es tracta, en cap cas, d'un ma·
nual classic sobre la historia medieval. No ho és
en el sentit cronologlc, perque arrenca de la Ro·
.e
u Historia i textos de l'Occident
~
ma classlca, a fi de conelxer·ne el llegat declsiu ~ Medieval
en la socletat medieval, per acabar el recorregut ~
a.
a la segona meitat del segle YN. l'objectlu d'a· ~
o
-,
questa tria cronológica és percebre mlllor la idea
de continuTtat de la historia.
El contlngut tampoc no segueix els canons d'un Josep M. Salrach
manual classlc. El fil conductor no són els esde·
venlments polítlcs i milltars sinó les estructures 1
les conjuntures, sobretot les soclals i económi·
ques, unides a les mentals 1polítiques.
El lllbre té el propóslt de transmetre una lectura 1
interpretacló de la historia medieval europea,
en el sentlt d'oferlr un segult de claus explicati·
ves de l'evolució d'aquest període crucial, més
que no pas un gruix volumlnós d 1informacló. El
.,
caracter slstematlc de l'anaslll -acompanyada e
d'una selecta tria de textos- 1 l'esperlt d'assalg "
E ..
amb que esta redactat, fan del lllbre una elna útll
! Innovadora alhora. 'i=

-~
•
~ca
._ en
~
~ "1iülllfl
0701720507
Biblioteca de la Universitnt de Vic. Dades CIP: ÍNDEX

Salrach, Josep M.
Entre Roma i el Renaixement : historia i textos de l'occident
medieval
p. ; cm. - {Refer~ncies ; 37)

Bibliografia
ISBN 84-9766-004-8
PRESENTACIÓ H
l. Títol JI. Col·lecció 1. Historia medieval 2. Europa -
Historia - 476/1492 PRIMERA PART: LA TRANSICIÓ AL FEUDALISME
940.1 (SEGLES III-X) 17

Canvis economics i socials 19

Estructures productives i socials del Baix lmperi 22
Crisi i esfondrament de l'Estat roma d'Occident 29
Amb el suport de la Generalitat de Catalunya. Contracció i empobriment en epoca germanica 36
La represa de l 'epoca carolíngia 47
Textos 54
Bibliografia 60
Estats successors i «Renovatio Imperii» 63
Disseny de Ja cobena: Eumografic
Maquetació: Victoria López
Les grans invasions 64
Motiu de la cobena: Escenes de la vida rural medieval: una comunitat cisterccncu. Les monarquies germaniques 68
Extret de: Historia Universal. Vol. IV: Europa·Siglos Xl·XV, p. 9. Salvat Editores. L'Imperi carolingi 74
Poder i ideología 81
Textos 85
© Josep M. Salruch, 2002 Bibliografía 89
© d'aquesta edició: Eumo Editorial. PI. de Miquel de Clariana, 3. 08500 Vic
Tel. 93 889 28 18 - Fax 93 889 35 41 Cristianització i feudalització d' Europa 91
www .cumoeditorial.com - eumoeditorial@eumoeditorial.com Tradició classica i cristianisme 92
- Eumo és J'editorial de la Universitat de Vic- Clergat i cultura en epoca germanica 94
El renaixement carolingi 101
Primera edició: novembre de 2002
El canvi feudal 106
Textos 118
lmpres a Romanya/Valls. C. de Verdaguer, l. 08786 Capellades
Bibliografía 121
Diposit Legal: B-43.579-2002
ISBN: 84-9766-004-8

~.-t1"~-
CANVIS ECONÓMICS 1 SOCIALS

Co11Y.encionalment, és a dir~ulelpuntd~jsta <!f.ademic, es con-

sidera gue l'Edat Mitjana va comen~ar ambJes·~ons germanlques
i íacaiguda de l'Imperi roma d'Occident,t an.r. 476;)..'esdeveniment,
coñ1'a'RunTcTe relerenCiñcroñoíOgic:Cs necessaÍi ~r «agafar» la histO-
ria,ésa rur.:pe_u:n!endnÚJs, pero resulta evident que un fet tañtfans=
cendent.com.Ja.fi de l'JistM.m!!W,.gJ:Ot;cidef!t ha Cle s:!' e~plica1-~
encara: l'historiador ha de preguntar-se que continua i que canvia des-
prés del 476. Si, com és el nostre cas, posem la visual de manera?re-
valent en !'estructura de classes, en les modalitats de producció i ex-
plotació (formes d'organització del treball i distribució de la riquesa),
en l 'articulació social del poder i la ideologia com a elements explica-
tius de la totalitat social (la IOgica i la dinamica de la societat), sembla
convenient partir de més enrere del 476. Es tracta de saber com eren la
societat i l 'Estat roma a fi de comprendre per que es van esfondrar, que
va fallar en la seva articulació i quines restauracions (i sobre quina
base) es van operar en els regnes germanics. Sabent-ho, entendrem
millar que van heretar de Roma els homes de l 'Edat Mitjana.
Per a aquesta mirada enrere, necessariament breu, sobre el pas-
sat roma, l'articulació entre poder i riquesa sera el nostre centre
d'interes. Partirem deis orígens, el segle VI aC, quan Roma, que sota
la direcció deis reís etruscs havia estes l'hegemonia pel Laci, i ha-
via creat una federació de ciutats llatines, va implantar la República
ambla institució central del Senat, organ de representació de les fa-
mílies patrícies. Llavors, desapareguda la societat tribal, els patricis
van ha ver de compartir el poder polític, que ostentaven tradicional-
ment, amb plebeus rics. Es va formar, així, una nova classe domi-
nant, la nobilitas, que, en epoca republicana, va dirigir l'expansió:
primer va imposar la unitat italiana (expansió perla Campania al se-
gle IV aC i pel sud d'Italia al segle III aC) sobre la base de pactes i

19
aliances entre ciutats (federació italica), i després van venir les graos
conquestes fora d'Italia, des de l'annexió de Sicília (241 aC) fins a
la d'Egipte (30 aC).
La base social del regim estava fonnada llavors per petits i mitjans
propietaris, sobretot pagesos, que posse'ien la ciutadania romana i, en
funció d'un nivell mínim de riquesa, prestaven el servei militar, la qua)
cosa, en teoria, els permetia de participar del fruit de les conquestes
(repartiment del botí i ocupació del' ager publicus) i de posseir drets
polítics, com el vot i l'accés a la carrera dels honors (carrecs públics).
De fet, la petita i mitjana propietat a Italia va ser dominant fins al se-
gle III aC (epoca de les Guerres Púniques o de lluita entre romans i car-
taginesos per 1'hegemonía a la Mediterranía occidental). Posterior-
ment, el mateix procés de conquestes sota la direcció de la nobilitas
va trencar 1'equilibri social. Els senadors, senyors de la guerra i go-
vernants de la República, van acaparar l'essencial de les riqueses con-
querides (terres i homes), i van controlar l 'explotació de I 'ager publi-
cus en constant expansió. Per contra, els petits pagesos propietaris,
durant el temps de servei militar, que s'estenia al llarg de molts anys,
van adquirir ha.bits de consum més propis del món urba que del rural.
Així van acabar abandonant el conreu deis camps, venent les propie-
tats, sovint per deutes, als poderosos i emigrant a ciutat. En conse-
qüencia, avan-rava la gran propietat is 'incrementava la superficie mit-
jana de les explotacions, i la guerra es transformava en ratzia per a la
captura d'esclaus destinats a treballar a les villae o vil·les, ésa dir, als
centres d'explotació de les grans propietats.
Així, ambla violencia de l'Estat coma motor, ni les reformes so-
ciopolítiques de Tiberi i Gai Grac (segle 11 aC), tribuns de la plebs (deis
populares), ni els repartiments de terres entre els veterans de l'exercit
(segle 1 aC) van poder evitar que l'antiga estructura social esclatés, i
la societat romana s'orientés cap a l'esclavisme coma modalitat de
producció i d'explotació dominant. Les consegüents guerres civils i
servils (segles n i I aC), que tingueren precisament origen en les victo-
ries de l'imperialisme roma, i les seves conseqüencies socials (escla-
visme, desigualtats de drets, duresa de la tributació, dificultats deis pe-
tits propietaris, increment de les diferencies socials i culturals,
increment desmesurat del poder i riquesa deis latifundistes) tampoc no
van invertir el procés.
20
La República va realitzar les graos conquestes (Italia, Sicília,
Hispania, Balcans, Grecia, Asia Menor, GaHia, Egipte) i va organit-
zar el sistema d'explotació deis recursos naturals, humans i tecnics.
L'Imperi, creat sota la forma de principal o monarquía per August (27
aC), la qual cosa vol dir un poder central i personal fort (i que proce-
día de si mateix: autocracia), s'encarregaria simplement de preservar-
les, afegint-hi, entre els segles I i III dC, algunes conquestes més (Me-
sopotamia, Mauritania, Britania i Dacia). El canvi de regim, a través
de les guerres civils, va ser tarnbé l'expressió política d'una nova cor-
relació de forces i deis necessaris compromisos socials assolits des-
prés deis conflictes deis segles 11 i I aC: van disminuir les diferencies
entre províncies i la classe dominant deis senadors (graos propietaris
d'esclaus) va haver d'acceptar compartir el poder amb els cavallers
(equites), nous rics, de classe mitjana, posse'idors de fortunes mo-
netanes creades amb la dinamica del comer-r mediterrani que les con-
questes havien alimental. La base social d'aquesta coalició de poder
(coalició que controlava les grans instancies de l'administració civil,
militar i religiosa) era més amplia i heterogenia del que havia estat la
base social de la República. Entre les classes hegemoniques i els es-
claus hi havia capes intermedies, cadascuna de les quals recolzava so-
bre la inferior de manera piramidal i jerarquica i participava de forma
gradual deis beneficis de l 'imperialisme i de 1'esclavisme, beneficis
que tarnbé enfortien l'alian~a entre les aristocracies provincials i la
classe dominant central. L'ordre imperial, per consegüent, s'imposava
despoticament als esclaus, al mateix temps que, superades ja les guer-
res civils, era acceptat perles classes mitjanes i populars. D'alguna
manera es pot dir que l'esclavisme i l'imperialisme havien fet l'Estat
imperial.
Sobre aquesta base social es van aixecar els aparells de l 'Estat des-
tinats a garantir la reproducció del sistema, amb el manteniment de l'or-
dre esclavista. En primer lloc, un exercit professional permanent, ja no
reclutat per conscripció sinó pagat regularment i formal per cossos di-
ferents. La composició i la jerarquía d'aquest exercit, derivades del re-
clutament, eren un reflex de l'ordre social i etnic imperant. En segon
lloc, l'administració civil, dividida en central, territorial i local, que se
suposa efica-r, era controlada per l 'emperador i estava estrictarnent je-
rarquitzada. Els gestors d'aquesta administració eren burgesos de les
21
ciutats italianes i de les províncies, que procedíen sobretot de l 'ordre
eqüestre. Exercit i administració eren també canals de promoció social
per als seus servidors i nexe d'unió entre la classe dominant, posse·idora
de la terra i la riquesa monetaria, d'una banda, i l'Estat, de l'altra.
ESTRUCTURES PRODUCTIVES 1 SOCIALS DEL BAIX IMPERI
L'lmperi se sustentava sobre tres modes (o modalitats) de produc-
ció, concepte teoric (el de mode de producció) que manllevem a la tra-
dició analítica del marxisme per indicar la forma o formes d'organit-
zació de la producció i de distribució de la riquesa excedent, que són
presents i determinants en les societats o en els sistemes socials. Com
que la distribució de la riquesa excedent ha estat historicament desi-
gual (uns han rebut més que altres), de vegades també parlem de mode
de producció i explotació (social) o simplement de mode d 'explotació.
Tres modes de producció
Així, en !'epoca del' Alt Imperi (segles I aC i I i u dC) i el Baix Im-
peri (segles 111-V) roma, els poderosos obtenien l'excedent de la pro-
ducció global per tres camins o modes de producció i explotació: el
treball deis esclaus, el cobrament d'impostos als homes lliures i la
renda satisfeta per pagesos que vivien i treballaven en terra aliena
(deis poderosos, s'entén). L'hegemonia de la classe dominant, for-
mada per membres de la con, senadors, caps de l'exercit, burocracia
de l'Imperi i aristocracia provincial, es basava en la possessió de ter-
res (fundí) i esclaus (serví), ésa dir, en l 'explotació directa deis seus
dominis (les vil·les); en el control del govem, de l'administració i de
l'exercit, que li permetia garantir la continultat del sistema i obtenir
l'excedent de les masses productores no esclaves (per exemple, petits
propietaris), mitjan'rant el cobrament d'impostos; i en la percepció de
rendes privades satisfetes per pagesos (co/oni) que vivien i treballaven
coma arrendataris en les terres d'aquests poderosos.
22
L'ordre indicat de modes de producció no ha estat pas escollit a
l'atzar, sinó que respon a la suposició que l'Estat roma de !'epoca clas-
sica era, sobretot, el marc polític d'una societat esclavista. L'explota-
ció directa delsfimdí, amb ramats d'esclaus (mode de producció es-
clavista, en diem), proporcionava a les famílies de la classe dominant
la base del seu poder i riquesa, que la funció pública (en el govem,
l'administració o l'exercit) garantía i permetia ampliar. El manteni-
ment deis aparells de l 'Estat requería, pero, fonts propies de finan'ra-
ment, diferents de les de les fortunes privades. La solució tecnica que
les condicions socials van fer possible va ser la creació d'un sistema
fiscal basal en dos impostos directes, un que gravava la riquesa agrí-
cola (tríhutum so/i) i un altre que gravava les persones (tríbutum ca-
pítis), i un conjunt d 'impostos indirectes (drets de duana i de mercal).
I aixo, servil per una administració fiscal efica'r que recaptava direc-
tament els impostos. Aquest sistema fiscal no deixava de ser també un
mode de producció i explotació del treball (mode de producció tribu-
tari, en diem), i no únicament perque els grans propietaris, si pagaven
impostos, en feien recaure el cost sobre les espatlles d'esclaus i page-
sos dependents (co/oni), sinó més aviat perque, deis grups socials tri-
butaris, el principal era el formal pels pagesos propietaris, petits i mit-
jans, que pagaven en proporció a la seva riquesa, pero no podien
decidir sobre el destí deis diners (els lliurats al fisc). De fet, les grans
decisions sobre el destí de la riquesa sostreta pels impostos, les pre-
nien els poderosos, que dirigien l 'Estat. En el funcionament del sis-
tema social, la modalitat fiscal o mode de producció tributari, tal com
l'exposem,jugava un paper secundari (tenia la missió de contribuir al
manteniment deis aparells d'Estat garants de l'esclavisme, que era el
mode de producció i explotació principal), pero també era, deiem, un
mode de producció i explotació, i aixo no solament per la fundó de su-
pon del 'esclavisme, sinó també perque, en una societat desigual, ser-
via pera drenar recursos coHectius que després eren distribu"its de ma-
nera desigual.
Esclavisme i tributació, estretament units (l'un garantía l'altra),
eren dos modes de producció i explotació del treball. Pero, com deiem
més amunt, s'hi ha d'afegir encara, en tercer lloc, l'explotació del tre-
ball mitjan'rant la renda satisfeta als grans propietaris per pagesos de-
pendents en qualitat d'arrendataris (co/oni). Era un mode de produc-
23
ció i explotació que, pel fet de ser hegemonic en !'epoca feudal (la ple-
nament medieval), els historiadors l'anomenem mode de producció
feudal. En l 'epoca romana afectava, per exemple, petits propietaris
arru"inats, que havien perdut les terres i havien entrat com a coloni sota
la dependencia de poderosos terratinents (domini) que els havien ce-
dit terres en explotació a canvi de rendes fixes en dinero en producte,
o de parts proporcionals de les collites. La historiografia ha conside-
rat generalment aquests cultivadors l'antecedent dels pagesos de les
senyories medievals, pero en l'epoca classica, romana, els coloni en-
cara eren, segons sembla, una classe o sector minoritari entre les clas-
ses treballadores de l 'Imperi. Segons el medievalista britanic Chris
Wickham, el concepte de mode de producció feudal indica l'existen-
cia de pagesos que paguen rendes o fan serveis a una classe de terra-
tinents monopolistes que, d'una manera o altra (a través de la senyo-
ria o de l'Estat), tenen els poders coercitius no economics necessaris
per a imposar llur control.
Des de Roma fins a la província més llunyana, un complex sistema
de rutes unía entre si les ciutats, que eren els centres de poder, re-
sidencia habitual de la classe dominant, i les connectava ambles vil·les
i poblets (vici) del camp on el treball deis esclaus, deis pagesos pro-
pietaris (que pagaven impostas) i deis coloni (que pagaven rendes i im-
postas) produfa la riquesa que alimentava la civilització urbana. Així,
sobre la base d'una relació desigual entre el camp i la ciutat, la socie-
tat romana es va articular com una xarx:a de transvasament de la ri-
quesa excedent de l'ambit rural a l'urba.
la «!Ogica» del' esclavisme
Després d'una fase antiga d'esclaus pastors, en latifundis ramaders
del sud d'ltalia i Sicília, protagonistes de les dues primeres guerres ser-
vils de la historia de l 'Estat roma (segle 11 aC), a partir del segle I aC,
en epoca de la gran revolta d'Espartac (m. 71 aC), es va imposarel sis-
tema de la vil-la esclavista, unitat economica que combinava la pro-
ducció d'autosubsistencia i la de mercat. Per aixo la vil· la era de com-
posició heterogenia (terres de cereal, vinya, olivar, pastures, bosc) i hi
funcionava la divisió del treball: uns esclaus produlen per al mercal
24
mentre altres ho feien per a l' autosubsistencia; uns tenien cura del bes-
tiar i altres deis conreus; uns coneixien millor unes tecniques agríco-
les i altres en dominaven unes altres, etc.
Columel·la, que al segle I escriu De re rustica, explica amb pre-
cisió el model de la vil·la esclavista, que es basava en l'ús de la for~a
de treball al maxim de la seva capacitat per la qual cosa era necessari
organitzar: escollir les millors terres pera l'explotació directa, pura-
ment esclavista, i encomanar el conreu de les pitjors i més llunyanes
a coloni i esclaus dits casati (establerts en petites explotacions com
si fossin propies), que treballaven amb autonomía i pagaven rendes,
a semblan~a deis coloni. Més necessari encara era dividir la massa de
treballadors esclaus en grups petits de deu o dotze sota la responsa-
bilitat de caps de grup, ells mateixos esclaus, i encomanar el control
superior del conjunta un villicus (administrador) de confian~a. també
esclau, que estava a les ordres directes de l 'amo (dominus). Després
calia establir les tasques de cada grup i de cadascú, i combinar pre-
mis i castigs a fi d'estimular i for~ar el ritme de treball: els esclaus
complices eren recompensats amb el tracte (més bon aliment i allot-
jament, treballs menys durs i possibilitat de cohabitar amb dona i
fills), mentre que els esclaus resistents a l'explotació (culpables, des
del 'optica del dominus, de negligencia, frau, robatori, destrucció de
béns, delictes de sang, etc.) podien ser durament i exemplarment cas-
tigats: execucions, mutilacions, bastonades i encadenament en pre-
sons subterranies (ergastula). Tal com el descriu Columel·la, el mode
de producció esclavista no s'alimentava exclusivament de les com-
pres d'esclaus en el mercal, sinó que tenia una certa capacitat d'au-
toreproducció: els amos incitaven les esclaves a procrear (amb es-
claus que les «Visitaven ocasionalment») i, per estimular-les, els feien
promeses de reducció o supressió del treball, segons el nombre de fills
que engendraven.
La pregunta que els historiadors sempre es fan és si aquest sistema
de la vil-la esclavista era economicament efica~. Amb l'argument que
l 'esclau treballava for~at i a disgust, medievalistes de prestigi com
Marc Bloch i Georges Duby han considerat l'esclau poc productiu,
pero segurament encaras 'ha de demostrar que l 'home treballi més per
compensació que no pas per compulsió, sobretot quan la compulsió és
brutal. D'altra banda, els historiadors generalment no filen prim i no
25
distingeixen entre producció i rendibilitat, és a dir, entre el volum de
producte brut aconseguit amb el treball de l'esclau i el producte net,
l'obtingut un cop descomptades les despeses de manteniment de l'ex-
plotació, particularment de l 'esclau. Es pot pensar que els esclaus, con-
centrats en ramal, d'una banda, eren mantinguts a baix preu (amb el
just pera assegurar-ne la supervivencia) i, de l'altra, eren for~ats a tre-
ballar durament els anys de vida activa fins a la mort per esgotament.
Podria ser, fins i tot, que, comparat el pages arrendatari (colo1111s) amb
l'esclau, el pages fos més productiu, pero I'esclau més rendible: al cap
i a la fi l'esclau ho donava total dominus perque res no era seu, men-
tre que el colonus podia pensar que treballava pera ell ja que «només»
donava la renda al dominus.
Posant la visual en la producció peral mercal (vi i oli sobretot), al-
guns historiadors consideren les vil·les esclavistes autentiques manu-
factures que produien graos beneficis, merces a la suposada alta pro-
ductivitat del treball esclau i a la comercialització deis productes en
condicions de quasi monopoli. A la vil-la l'esclau era l'esglaó d'un
procés productiu centralitzat que no controlava i que es caracterit-
zava per la producció en serie, és a dir, seguint una cadena de pro-
ducció en que cadascú tenia encomanada una fracció del procés. El
productor esclau no tenia iniciativa i no podia tenir relació amb el
comprador del producte ni amb el producte mateix. Sense autonomia,
els esclaus eren maquines humanes que no tenien la propietat deis mit-
jans de producció, no controlaven el procés de producció i no es pos-
sei"en ni a si mateixos. Simples engranatges, havien d'executar el tre-
ball disciplinadament, sense reflexionar. És precisament aquesta falta
total d'autonomia el que diferenciava l'esclau del pages medieval i el
convertia en una mena de mort vivent, un ésser sense drets, pur ins-
trument de treball.
Ahir i avui els historiadors discuteixen si l'ús de ma d'obra esclava
va afavorir o va perjudicar el progrés tecnologic. 1 les respostes que
donen a aquesta qüestió, juntament amb aquelles altres a! 'eterna qües-
tió de si l'esclavisme era o no era productiu, comporten explicacions
diferents sobre les causes de la crisi de l 'esclavisme, la cronologia del
procés i les diferencies que es poden establir entre esclavisme i feu-
dalisme.
26
Esc/a11s i pagesos
La societat romana era segregacionista: dividía els homes en lliu-
res i esclaus, amb el benentes que els esclaus, a diferencia deis lliures,
eren considerats simples instruments dotats, certament de parla, pero
no de drets. L'organització social del treballa l'Imperi roma partía d'a-
questa simple dicotomia sociojurídica, pero la realitat socioecono-
mica presentava una complexitat més gran. Hi havia, d'una banda, es-
claus en regim d'explotació directa (treballant en ramat) a les vil·les
i, de l 'altra, pagesos petits propietaris i lliures. Entremig hi havia una
gamma de treballadors que es poden agrupar en dues categories: es-
claus, que treballaven de manera relativament autonoma (els anome-
naven servi casati o sen1i quasi coloni), i coloni. Entre els servi casati
o quasi coloni n'hi havia també de diferent categoría: simples esclaus
a qui l'amo encomanava l'explotació de petites parcel·les de terra, ge-
neralment pobres i apartades de la vil·la, i els prenia una part de la pro-
ducció, com si fos una renda; esclaus amb iniciativa i empenta a qui
l'amo encomanava l'explotació d'un ampli conjunt de terres, de ve-
gades amb esclaus al seu servei; i, finalment, esclaus de confian~a. i
molt preparats, a qui l 'amo arrendava la propia vil-la amb lotes les ter-
res, instruments, bestiar i esclaus.
Així dones, els juristes romans es preguntaven si aquests esclaus
eren o no eren esclaus. Pera un jurista com Ulpia, aquests esclaus eren
diferents del material agrícola (instrumentum) de les vil·les; per tant,
en el binomi servus quasi co/onus, la condició de colonus prevalia so-
bre la de servus. El jurista Pau, en canvi, observava que, a la practica,
aquest esclau era alienat ambla terra o vil·la; per tant, en fonnava part,
prova que prevalia la seva condició d'esclau. El raonament del jurista
Alfenus era més sofisticat: un amo podía agafar el seu esclau i cedir-
lo en arrendament a tercers cobrant la renda o salari. En aquest cas,
l'esclau treballava pera dos amos i continuava sent esclau. Pera Al-
fenus, el cas de l'esclau a qui se cedía una terra, una finca o un domini
en arrendament era semblant: era com si l'amo l'hagués cedit a ell ma-
teix (l'esclau) en arrendament. Res no havia canviat, dones, jurídica-
ment, i en el binomi servus quasi colonus prevalia la condició de ser-
vus, ésa dir, d'esclau.
27
 Aquests raonaments deis juristes són interessants per als historia-
dors que pensen que les condicions jurídiques del treball no són sim-
ples qüestions formals, sinó que afecten les mateixes relacions so-
cials, dites de producció. Pero )'historiador, a més, té l'obligació
d'observar altres aspectes de Ja realitat social i adonar-se que les
«igualacions» jurídiques poden amagar notables diferencies socials i
economiques entre esclaus. El servus casatus que treballava una pe-
tita i pobra parcel·la de terra, per exemple, estava economicament
molt a prop del petit pages pobre, ja fos un colonus o un propietari.
Per contra, )'esclau que rebia en arrendament un gran domini complet
estava economicament molt a prop de la categoría deis amos. Tan-
mateix, s 'ha de destacar que la majoria deis esclaus eren simples tre-
balladors propietat d'un amo.
A més d'esclaus i esclaus casats (serví quasí coloni, serví casatí),
els amos tenien coloni, petits pagesos a qui, mitjan~ant contractes de
cinc anys, renovables, arrendaven terres.
Finahnent, a l 'Imperi roma hi havi a una capa de rustid. petits pro-
pietaris, que al 'epoca republicana foren el principal suport fiscal i mi-
litar de l'Estat. A causa de l'imperialisme i l'esclavisme, com ex-
plicavem més arnunt, a partir del segle 11 aC, aquesta capa de petits
pagesos propietaris es va anar aprimant, mentre creixia la gran pro-
pietat i el colonat (els coloni). Les causes del desgast de la petita pro-
pietat són ciares: el servei militar apartava els homes de la terra, les
ciutats i el seu món eren més atractives que el camp i la petita pro-
ducció pagesa no podia competir en el mercat amb la gran producció
de la vil-la esclavista. Pero, encara que afeblida, la petita propietat va
resistir sota l 'Estat imperial per tres raons: en primer lloc, perque els
pagesos produlen moguts per reflexos d 'autosubsistencia, la qual cosa
els permetia distanciar-se del mercat i sobreviure a una relació massa
desigual amb el mercat; en segon Uoc, perque els graos propietaris, que
necessitavenjornalers els mesos punta de l'any agrícola, trobaven en
aquests petits pagesos, propietaris de poca terra, lama d'obra com-
plementaria necessana en aquests moments; i finalment, perque les fi-
nances de l'Estat s'alimentaven en bona part deis impostos satisfets
per aquesta pagesia.
28
CRISI l ESFONDRAMENT DE L'ESTAT ROMA D'OCCIDENT
Aquest panorama que acabem d'exposar és el de les classes agra-
ries que, mitjan~ant una llarga evolució (que anomenem transició), du-
rant I' Alta Edat Mitjana (segles V-X), es fusionaren per formar la pa-
gesia del feudalisme. La primera gran convulsió d'aquest procés va ser
la crisi del segle 111, que s'emmarca dins una crisi més amplia del sis-
tema social antic i de l'esclavisme, en particular.
la crisi del seg/e 111
La societat, en temps de I'Alt Imperi, es va estructurar intemament
com una successió de capes intermedies entre la classe dominant de
propietaris esclavistes, homes de negocis i burocrates, i les classes
agranes inferiors. Aquestes capes intermedies es van beneficiar, de
manera desigual i jerarquica, de les engrunes de l'esclavisme: am-
pliació del mercal, producció a preus redui'ts, repartiment gratui"l d 'a-
liments, serveis públics, etc. Aixo va amortir les lluites de classe i va
donar dos segles d'estabilitat a l'Imperi.
Tanmateix, la dinamica concentradora de l'esclavisme (concentrava
terres i for~a de treball en poques mans) no es va pas aturar, sinó que,
en cessar les conquestes, es va desenvolupar exclusivament a dins de
l 'Imperi, en detriment de la pagesia. Cebria, bisbe de Cartago, es quei-
xava llavors que «els rics afegeixen dominis als seus dominis, expul-
sen els pobres del seu ve'inatge i expansionen les seves terres sense lí-
mits ni mesura».
Aquests poderosos, alhora que acaparaven terres, es feien més forts
i independents a les seves vil·les, posició que els pennetia servir-se de
l'Estat (deis aparells de poder) coma garant deJ'ordre social, alma-
teix temps que defugien les obligacions: negligencia fiscal. Per con-
tra, les classes mitjanes i populars s'empobrien: la dinamica acapara-
dora deis graos i les seves practiques especulatives n'eren la primera
causa. Pero l'empobriment social creava dificultats financeres algo-
vem de l 'Imperi que, en no poder reduir les despeses ajustant-les al ni-
vell deis ingressos, va haver d'incrementar les carregues tributarles,
29
imposar la corresponsabilitat fiscal als membres de les cúries munici-
pals (els curials, encarregats de la recaptació deis impostos, havien de
respondre de la recaptació ambles seves fortunes privades) i devaluar
la moneda, mesura que va fer disparar els preus i que, juntament amb
l 'increment deis impostos, va agreujar encara més la crisi de les capes
populars. Els fenomens descrits aprofundien la divisió de la societat
en rics i pobres, desgastaven la base social del regim imperial i inci-
dien de ple en la vida política i militar.
La minva de la materia imposable (d'allo que es podia gravar amb
els impostos), a causa de la crisi demografica i de la producció, també
va afectar negativament les finances imperials i va fer inclinar el go-
vem a reaccionar no solament incrementant la carrega impositiva sinó
també lligant tothom en el seu lloc de vida i treball (adscripció). Da-
vant d'aixo, la reacció de molts va ser mirar d'escapar a les urpes del
fisc, fins i tot abandonant terra i treball i cercant protecció entre els
gennanics, que comen~aven a infiltrar-se en l 'Imperi, o buscant refugi
entre terratinents que incomplien els deures cívics i fiscals. Un feno-
men coadjuvant va ser l'emígració de graos i petits de la ciutat al
camp, on el pes de la renda satisfeta pels petits pagesos arrendataris
(co/oni) als terratinents era menys fort que l'impost, del qua) aquí
aconseguien més fü.cilment fer-se escapols. Es va comen~ar a esten-
dre aleshores la practica del patrocini, perla qual petits propietaris que
volien escapar a la pressió del fisc es lliuraven amb els seus béns i
for~a de treballa la protecció de poderosos terratinents. S'inicia així,
amb alts i baixos, el procés d'involució de l'Estat imperial.
La crisi era global i, per tant, afectava el sistema de poder. Així, per
exemple, les dificultats fiscals de l 'Estat posaven entrebancs al paga-
ment de l'exercit, que per aixo i perla mateixa composició (soldats a
sou) se sentía impel·lit a actuar pel seu compte, s'aixecava contra el
poder central, deposava uns emperadors i n'entronitzava uns altres,
amb el resultat d'enfonsar l'Imperi en l'anarquia. Per entendre-ho,
cal saber que l'exercit estava fonnat per professionals contractats:
barbars immigrats, provincials escassament romanitzats i fills de mi-
litars. Aixo significa que hi havia separació entre l'exercit i la socie-
tat. A més, es tractava d'un exercit que, a causa de la pressió que els
barbars exercien a les fronteres, havia incrementat els efectius i privi-
legis i s'havia fet amb el control d'amplis territoris fronterers.
30
La crísi económica, productiva, monetaria, fiscal í militar va esti-
mular tendencies dissociatives en lota )'estructura de l 'Estat. Van
apareixer poders autonoms i hi bagué temptatives secessionistes en al-
gunes províncies. Per fer front a aquests problemes (problemes d'un
Imperi molt dilatat amb fronteres enonnes), es van comen~ar a adop-
tar llavors mesures de descentralització administrativa que culminaren
al segle IV ambla divisió de l'Imperi. Segurament també s'ha de par-
lar d'una crisi de legitimitat: de confianira deis ciutadans de l'Imperi
en l'Estat o en el govem de l'Estat. Així mateix es podría imaginar que
hi bagué una crisi moral, és adir, de confian~a de Ja societat en si ma-
teixa, la qual cosa va poder influir en les ruptures del limes i la pro-
gressiva penetració de barbars dins l 'Imperi.
El descontentament de les classes treballadores, consubstancial a les
diverses fonnes d'explotació (esclavitud, renda i impost), i l'empobri-
ment de les classes mitjanes, que destrufa la base social del regim im-
perial, van fer possible, potser per primera vegada en la historia de
Roma, la fonnació del que en podríem dir fronts populars o de classe.
Esclaus, pagesos i desertors de l'exercit van iniciar aleshores, en de-
tenninades regions (la GaJ.Jia, Hispania, el Nord d' África), moviments
de revolta social (saqueíg de ciutats i vil·les, esclavització de terrati-
nents, guerres socials, bandolerisme) que foren reprimits per l'exercit,
pero que reprengueren durant tot el Baix Imperi (segles 111-V).
La restauració del seg/e IV
A finals del segle III i comen'raments del IV, les refonnes deis em-
peradors Dioclecia (284-305) i Constantí (312-337) van aconseguir
aturar momentaniament la crisi de l'Estat i restablir l'ordre imperial.
D'aquestes refonnes, cal esmentar la Tetrarquía o divisió coHegiada
del poder central en quatre magistrats, dos emperadors i dos cesars, do-
tats de gran poder (s'ha parlat d'absolutisme); el fraccionament més
gran de les províncies (es passa de 57 a 96 províncies agrupades en 12
diOcesis); la separació del poder civil i el militar a nivell provincial per
tal d'evitar la fonnació de nuclis d'oposició al govem central; el de-
cret de tolerancia religiosa (edicte de Mita, 313), que reconeixia al
cristianisme les mateixes llibertats i el mateixos drets que a la religió
31
pagana; la promoció de Constantinoble a la categoría de capital de
l 'Imperi (330), la qual cosa responia a la divisió administrativa de
J'Imperi en dues parts, Orient i Occident; l'estabilització de la moneda
(creació del so/idus aureus), etc.
Com deiem, aquestes reformes devien aconseguir momentania-
ment frenar la crisi i restablir l'ordre, i aixo perque, a partir d'un de-
terminat nivell de conflictivitat i descomposició social, la restauració
era una necessitat de la classe dominant de grans propietaris, que te-
nien por de no poder mantenir el control de lama d'obra. Pero, havent
perdut en gran mesura la base social, J'Estat imperial, que per mitja
deis seus aparells de poder va dirigir la restauració, es va convertir
també en una superestructura despotica (abans deiem absolutista) que
només temporalment va poder garantir la reproducció del sistema.
Davant la crisi, l 'Estat i els poderosos van emprar la for~a per refor~ar
les modalitats de producció i expJotació i transformar en hereditaria Ja
divisió social del treball. Pero la dinamica no es va pas aturar aquí: afa-
vorit per les mesures de violencia legal adoptades (reforma fiscal,
Ileis d'adscripció), el procés de concentració de terres i d'empobriment
de les capes intermedies va continuar; per aixo la restauració del se-
gle IV va ser un parentesi en un procés llarg de declivi: a la llarga va
reapareixer la conflictivitat social i la descomposició de l'Estat. Era
com si l 'Estat roma agonitzés exercint la funció repressora i explota-
dora que li era propia coma instrument de classe.
Les mesures restauradores dictades pels emperadors, sobretot les
de Ja reforma fiscal, poden ser quaJificades d'actes de violencia le-
gal. En tot cas, així ho van considerar els contemporanis. Davant la
negligencia dels contribuents, Dioclecia va impulsar una revisió ge-
neral deis cadastres o, més ben dit, un nou i exhaustiu inventari fis-
cal de la població i els béns de cadascú, que perseguía fer pagar a tot-
hom i aixecar el nivell general de tributació. Contemporanis, com
Lactanci, ho presenten com una tremenda calamitat i, més tard, cap
a mitjan segle V, Salvia considera que la subjecció al 'impost era tan
dura que s'assemblava a !'esclavitud. Alguns historiadors pensen
que aquests testimonis són de malfiar, probablement exagerats, pero
el pes de la tributació s 'ha de posar en relació amb la situació econo-
mica de les classes populars, segurament for~a degradada. D'altra
banda, sembla que la taxa de sostracció impositiva (el nivell o mun-
32
tant de l'impost) va créixer fins a situar-se a l'entom del ter~ o la
quarta part del producte brut, la qual cosa vol dir més de la meitat del
producte net.
Les mesures legislatives i fiscals deis emperadors, adscrivint els co-
/oni i altres productors del camp i de la ciutat al seu ofici i lloc de re-
sidencia, amb caracter hereditari, perseguien garantir la continu'itat del
sistema social. Es tractava, d'una banda, d'assegurar Ja regular per-
cepció deis ingressos fiscals que alimentaven l'Estat imperial, garant
de l'ordre social i, de l'altra, de retenir lama d'obra en les vil·les o
fundí, sotmesa a l'explotació imposada pels terratinents. Control de la
ma d 'obra i necessitats fiscals formen part, dones, d 'una mateixa «10-
gica» o realitat: els interessos de la classe dominant i del seu Estat. Fa
l'efecte que les guerres, epidemies i crisis del segle m havien deter-
minat una minva de ma d 'obra, la qual cosa perjudicava els terratinents
que per aixo estigueren interessats a lligar els co/oni a la terra. Així,
la condició de les poblacions rurals no esclaves es va degradar en el
sentit d'adquirir connotacions esclavistes.
De fet, des de finals del segle IV el pagament d'impostos al camp
s'efectuava a través deis propietaris, que s'encarregaven de recaptar
els que havien de satisfer els seus co/oni i els petits pagesos propieta-
ris del ve'inatge, missió que confería als terratinents un gran control so-
bre les masses rurals i els posava en posició immillorable per defrau-
dar el fisc, fer prevaler els seus interessos privats sobre els públics i
erigir-se en senyors locals més o menys independents. Així, mentre el
despotisme estatal continuava destruint la base social del regim im-
perial i es reactivava la crisi de legitimitat, els poderosos van desen-
volupar les xarxes privades de fideJitat, obediencia i protecció (pa-
trocinium) en detriment de l'Estat, que s'hi va oposar inútilment.
Malgrat Ja restauració de la vida urbana, la producció artística i el
mode de vida de !'aristocracia, socialment el període es caracteritza
per l'empobriment economic, la degradació social i la subjugació ju-
rídica de la pagesia, procés que actua en el sentit d'un anivellament
de les diferents categories rurals cap avall, ésa dir, vers ('esclavitud:
pel patrocini, el petit propietari empobrit, que volia escapar al fisc, es
lliurava de cos i de béns a la protecció i explotació dels poderosos,
mentre que, perles lleis d'adscripció, el colonus es convertía, diuen
els moralistes de l'epoca, en una mena d'esclau lligat a la terra. Pero,
33
al mateix temps que avan~aven d'aquesta manera les dependencies i
subjugacions deis pagesos, una part creixent deis esclaus millorava de
condició ambla practica del «casament»: establiment en unitats d'ex-
plotació de caracter familiar on podien viure i treballar amb relativa
«autonomia». Així, l 'antiga vil-la esclavista, abans quasi totalment
dedicada al' explotació directa, es dividí: mentre una part continuava
treballada per ramats d'esclaus, una altra part, com més va més im-
portant, era encomanada a sen1i casati i coloni que lliuraven al do-
minus una part del fruit del seu treball. El fenomen del «casament»
va poder adquirir aleshores dimensions revolucionaries, perque se-
gurament van ser molts els esclaus a qui els amos van posar al cap-
davant d'explotacions familiars, i comen~a així un procés Jlarg i
indefinit d'allunyament de la condició d'esclaus i de conversió en pa-
gesos dependents.
Durant el Baix lmperi, dones, l'esclavisme retrocedia, pero no
desapareixia. És més, l 'Estat continuava produint legislació escla-
vista. En resum, el segle IV, massa sovint contemplat només des de
l'optica de la restauració economica i del poder (i, per tant, també de
l'art i de la cultura), i recordat perque, a final de segle, l'emperador
Teodosi (379-395) va convertir el cristianisme en religió oficial de
l'Estat, va ser una epoca de reforma de !'esclavitud i de violencia de
l'Estat i deis poderosos contra la pagesia, un doble moviment que, a
llarg termini, condu'ia a la unificació de les masses rurals en una sola
classe social.
L' esfondrament de /'Estar roma
Des del punt de vista intem, la caiguda de l'Estat roma, durant el
segle V, es deu a Ja continui'tat o represa de la crisi que havia sacsejat
la societat romana al segle m. Recordem-ne les causes. En primer
lloc, la dinamica de concentració de terres, amb el desenvolupament
del patrocini, l'empobriment de la pagesia, el «casament» d'esclaus i
la confluencia de les masses rurals cap a una sola massa de dependents
(la servitud), que condu'ia a la simple divisió de la societat en rics i po-
bres. En segon lloc, la violencia institucional de l'Estat que, despro-
vei't progressivament de base social, actuava més directament coma
34
instrument de classe: increment de la pressió fiscal i lleis d'adscripció.
I aquesta actuació aguditzava encara més la divisió de la societat en
rics i pobres i la consegüent feblesa del mateix Estat, com ho demos-
tren les revoltes socials, els aixecaments militars, les fugides de sen1i
i coloni, les invasions barbares i el fenomen, aparentment contradic-
tori, del patrocini.
Encara que devien estar col-lectivament interessats a mantenir l 'Es-
tat, la conducta individual deis poderosos el negava: frau fiscal, usur-
pació de funcions públiques, creació de xarxes privades de fidelitat,
etc. Les lluites entre potents per la direcció de l 'Estat van ser una
causa afegida d'afebliment del sistema de poder. L'encadenament de
factors adversos va arribar al paroxisme quan la desaparició de la base
social de J'Estat, la concentració del poder i la riquesa en poques mans
i la ru'ina de les capes mitjanes i populars van ocasionar dificultats in-
superables al sistema fiscal. Els rics van abandonar les ciutats per
evadir més bé el fisc i els pobres van patir tot el pes de la tributació.
Per aixo, quan es van produir les invasions germaniques, l'Estat no va
poder comptar amb les classes mitjanes i populars per a la defensa,
sinó que va haver de confiar en mercenaris, molts deis quals eren bar-
bars, deis mateixos pobles invasors.
L'exode deis poderosos, que abandonaven els negocis urbans o
simplement la vida a la ciutal per instaJ.Jar-se a les vil·les rurals, va de-
terminar una crisi de )'economía urbana, monetaria i mercantil, i un re-
toro a un mode de vida autarquic. Pero, al camp, J'ordre social conti-
nuava qüestionat per esclaus i pagesos revoltats (bacaudae), que en
alguns casos van rebre els barbars com a alliberadors. De fet, podríem
pensar que la crisi i esfondrament de l'Estat roma d'Occident va pro-
piciar una certa restauració de la llibertat col·lectiva: es devien multi-
plicar les fugides de servi i coloni, les revoltes contra els domini i les
destruccions de vil·les; molts escalus i coloni van poder escapar al jou
deis terratinents i apropiar-se la terra que treballaven, mentre que mol-
les petites comunitats rurals (vici), alliberades de patrons i tributs,
podien respirar. No és difícil d'imaginar també que molts amos, en-
frontats al problema de les fugides d'esclaus, intentessin resoldre'l mi-
tigant el rigor del regim esclavista i establint els esclaus en petites uni-
tats de producció («Casament» ).
35
 CONTRACCJÓ 1 EMPOBRIMENT EN EPOCA GERMÁNICA
La caiguda de l 'Estat imperial va comportar una certa ruptura o al-
menys un certa alteració de l'ordre social i una fragmentació del poder,
situació que havia de ser mal tolerada pels terratinents i potents romans
supervivents, pel fet que hi perdien controls, dominis i riquesa. Abans,
l'esclavisme de la vil·la classica havia fet l'Estat imperial. Ara sem-
blava que la crisi de 1'Estat comportava una crisi de 1'esclavisme. Pero,
era definitiva? Era possible retomar a l'esclavisme i refer l'Estat? La
resposta és la historia deis regnes germanics o Estats successors. És ciar
que, per comprendre Ja influencia deis germanics en l'evolució de les
estructures socials i economiques de l'Occident, ens cal primer conei-
xer les d'aquests pobles abans de Ja seva arribada al món roma.
Els germanics abans de les invasions
Abans de les graos invasions, la societat tradicional deis pobles
germanics (establerts d'antic a l'est del Rin i al nord del Danubi) ha-
via estat una societat amb un rerefons igualitari, pel que feia als ho-
mes lliures, basada en la gran amplitud i for~a deis vincles de paren-
tiu i la importancia prevalent deis béns comunals.
El nucli elemental de la societat germanica era la Sippe o comuni-
tat de parents, formada pels que es consideraven descendents d'un ma-
teix avantpassat, tant per línia masculina com femenina. El parentiu
era, dones, bilateral i J'estructura d'aquest parentiu més aviat horit-
zontal (predomini deis cosins), pero també multigeneracional, en el
sentit que l'estructura inclola membres de diferents generacions.
Aquests parents, encara que no visquessin sota un mateix sostre, ni
obe"issin a una mateixa autoritat familiar, es reconeixien consanguinis
i formaven una mena d'associació que superava les famílies integrants
i era dirigida pels caps domestics. A més d'una comunitat de parents,
la Sippe era una associació de pau entre els seus membres, que esta-
ven obligats a donar-se fidelitat i protecció mútua. Tots els membres
de la Sippe tenien igualtat de drets i estaven units per una forta soli-
daritat, de manera que les ofenses o danys causats a qualsevol mem-
36
bre de la comunitat tenien immediatament dimensió col-lectiva, i re-
bien resposta en forma de venjan~a de sang (jaida). Pero aixo supo-
sava també que hi havia responsabilitat col·lectiva davant de qualse-
vol delicte comes per membres de la Sippe, és a dir, que hi havia
l'obligada contribució de tots a reparar el dan y causal mitjan~ant el pa-
gament del wehrgeld o compositio. D'altra banda, quan algun mem-
bre de la Sippe era processat, els seus parents li oferien ajuda mit-
jam;ant la fórmula del cojurament, que tenia la for~a d'una prova
judicial.
La Sippe era trunbé una comunitat agrilria en el sentit que la terra era
de tots els membres col·lectivament, de manera que els caps domestics,
és a dir, els caps de les famílies que Ja integraven, només disposaven
de) 'instrumental agrícola i del bestiar i les parceHes de terra que lama-
teixa comunitat distribu'ia en el seu interior. L'historiador roma Tacit,
que va viatjar per Germania al segle 1, va observar que les dones genna-
niques s'ocupaven de la llar i del treball de la terra, i que els homes es
dedicaven preferentment a les activitats ramaderes, la guerra i la cacera.
Per damunt de les estructures familiars esmentades, els germanics
s 'agrupaven en tribus o pobles, definits per característiques etniques
i culturals; pero de vegades, fon;ats per les necessitats beJ.liques, van
formar també agrupacions o confederacions de pobles, algunes de les
quals van adquirir solidesa i continui'tat. Va ser precisament a partir
d'aquestes experiencies organitzatives i de les influencies de Roma
que els germanics van constituir, després de les invasions, els petits Es-
tats que coneixem amb el nom de regnes germanics, i també amb la
denominació d'Estats successors, perque, malgrat l'aportació germa-
nica, s 'hi observen elements de continultat del món roma molt deter-
minants.
Al nivell de la tribu o poble, les decisions es prenien en assemblees
d'homes lliures que elegien els caps que els havien de dirigir en les ac-
cions guerreres. En el moment de les invasions, la dinamica de les so-
cietats gennaniques havia comen~at a crear diferencies internes, en
particular !'emergencia d'una aristocracia guerrera que basava la seva
for~a en les riqueses materials acumulades per algunes comunitats de
parents (terres, bestiar, esclaus, armes), la qua] cosa pennetia als seus
caps pagar la fidelitat personal i els serveis militars de comitives d'ho-
mes armats.
37
 Els gennanics, en general, eren més ramaders que agricultors. Com
a agricultors, possiblement no posselen metodes gaire avan~ats de re-
generació de la terra i per aixo practicaven una mena d'agricultura iti-
nerant que consistía a rompre terrenys erms, explotar-los fins a l'es-
gotament i després abandonar-los. A causa d'aquestes practiques
agrícoles i de Ja transhumancia dels ramats, els germanics portaven un
mode de vida més aviat nomada. El relatiu nomadisme explica la di-
ficultat de fonnar solids Estats territorials, els despla~aments a la re-
cerca de terres i pastures (les mateixes invasions), la manca de ciutats
i d'obres arquitectoniques de vocació permanent, la construcció
d'habitacles de fusta, la producció artística de petits objectes (orfe-
breria), etc.
Quan aquests pobles van envair l 'lmperi roma, el contrast entre les
seves estructures i les deis romans era molt gran. A nivell social, els ro-
mans havien desenvolupat I'esclavisme, molt més que els germanics,
i la divisió i la jerarquització de la societat romana eren molt més mar-
carles que les de la germanica. A nivell familiar, el contrast també era
gran, perque la família romana era patriarcal, tot el poder residía en el
pater fami/iae, i en consonancia amb aixo, i pel fet que la propietat era
individual, el pare podía disposar lliurement deis seus béns en fer tes-
tament. Entre els germanics, en canvi, la propietat era de dimensió fa-
miliar o col-lectiva de la Sippe, i l'autoritat estava més repartida a !'in-
terior d'aquesta estructura: els pares no podien desheretar els fills. Els
romans havien desenvolupat el dret escrit i les institucions polítiques
estatals, i amb elles les distincions entre el públic i el privat, mentre que
els gennanics no havien desenvolupat tradició estatal i es regien per
normes consuetudinaries i un dret no escrit que era fonamentalment pe-
nal. Entre els germanics la guerra era una activitat lucrativa a la qual
es dedicaven tots els homes lliures, mentre que per als romans, acabada
l'epoca de les conquestes, la milícia havia passat a ser l'ofici d'uns
quants, que es dedicaven fonamental a activitats defensives i eren pa-
gats per l'Estat. Per mantenir-se, l'administració romana havia desen-
volupat, com sabem, un sistema fiscal d'impostos directes i indirectes
que era desconegut entre els germanics.
Podríem continuar assenyalant diferencies, pero el que s 'ha dit és
suficient per plantejar-nos el problema historie de com es devia ope-
rar la convivencia entre gent amb experiencies de la vida tan diferents
38
i fins oposades. Van poder fer una síntesi de llurs cultures? 1, si així
fos, quines aportacions devien predominar en la síntesi, les germani-
ques o les romanes? O, per contra, es podría pensar que una cultura va
prevaler i es va imposar sobre l'altra? No anticipem cap resposta. Re-
tomem, de moment, a les estructures materials.
Depressió económica i sostracció fiscal
Amb excepcions i alts i baixos, durant l'epoca germanica (segles
Vl-Vlll), va continuar la contracció de la vida urbana (procés de des-
urbanització) que havia comen~at durant el Baix Imperi i, amb ella, la
reducció de la producció manufacturera, el mercal, el comer~ i la cir-
culació monetaria, i continua més que abans la involució de la socie-
tat, en el sentit de replegament sobre la producció rural i l'autoconsum.
Si bé es mira, era una evolució doblement li>gica: continultat, d'una
banda, de la situació heretada del Baix lmperi, i resultat, de l'altra, de
la influencia d'uns pobles invasors que, en gran mesura, desconeixien
la vida urbana i les activitats economiques que hi estaven més direc-
tament relacionarles. En sumar-se d'aquesta manera dues forces, di-
guem-ne regressives (almenys pel que fa al desenvolupament deis sec-
tors secundari i terciari de l'economia), el resultat havia de ser una
contracció economica més gran. També sembla que l'alliberament cir-
cumstancial de dominis i explotacions (menys esclavitud, menys im-
postos, menys renda), que les invasions devien propiciar, no es traduí
pas directament i immediatament en un increment de les activitats
productives i del volum de riquesa produlda. Ben al contrari, la gran
depressió, que havia comen~at al segle 111, va continuar en aquesta
epoca, com semblen indicar la pobresa de les restes materials del pe-
ríode i la més que probable minva de la població. Fins i tot és possi-
ble que l'empobriment de les classes populars, que havíem assenyalat
en el Baix lmperi, continués també en aquesta epoca. És explicable.
Les estructures producti ves i mercantils de I 'Estat roma, que ja es-
taven en crisi, van suportar malament !'impacte de les invasions. Es
devien perdre més collites que abans i el provelment de les poblacions,
que depenia ensems de la propia producció i de l'intercanvi, devia fa-
llar molles vegades amb les consegüents caresties i fams, que podem
39
imaginar. Els arqueolegs constaten que en aquesta epoca es desorga-
nitza fins a desapareixer la vil·la classica, pero no poden mostrar ma-
terialment l 'estructura que la reempla~it Constaten que hi ha un buit,
una manca de testimonis materials, indici, potser, que es va produir al-
hora una davallada de la població i una transformació de les activitats
economiques i les formes de vida. La davallada de la població indi-
carla que els efectes negatius de la gran depressió del període sobre el
volum de població no van poder ser compensats per l 'arribada deis po-
bles invasors, els quals, d'altra banda, no representaven una aportació
demografica gaire important.
La fi de la vil·la classica o, el que és el mateix, de la producció con-
centradora, que s' ana produint durant aquest període, esta sens dubte lli-
gada a la desurbanització i al retrocés del mercal, que com més va fa
més innecessana la producció d'aliments a gran escala. Dit altrament:
la contracció del mercal i la vida urbana devia influir poderosament en
el «casament» d'esclaus i en el major desenvolupament del colonato
regim de la tinen~a. Sobre aquestes tendencies de fons, des-
estructuradores de la vil·la classica, és possible que !'arribada deis
germanics incidís de dues maneres diferents. En primer lloc, sembla,
com hem dit, que els germanics eren més ramaders que agricultors, i per
tant, és possible que, amb la seva arribada a 1'0ccident, les activitats ra-
maderes avancessin d'alguna manera en detriment de les agrícoles, tra-
dicionalment prevalents entre els romans. La vil·la classica era uncen-
tre de producció agrícola especialitzada. No és fücil d'imaginar que
pogués sobreviure com a centre de producció ramadera, si aquest fou
el cas, sense transformar-se de soca-rel. En segon lloc, sembla logic que
els germanics, que eren pobles dotats d'una forma de vida relativa-
ment nomada o d'una historia de migracions successives, haguessin de-
senvolupat, com deiem abaos, una agricultura itinerant, ignorant deis
sofisticats metodes de regeneració del sol que empraven els romans. Qui
sap si fins i tot no hi va haver també aquí, per influencia deis pobles in-
vasors, una certa involució en les practiques agrícoles, i les poblacions
del 'Occident altmedieval van murar-se a una agricultura d'artigues: ei-
xermament de terres que després d'anys de conreu, quan s'esgotaven,
en lloc de ser regenerades amb adob, eren abandonades.
Si aquestes suposicions fossin certes, tindríem que l'Occident alt-
medieval hauria conegut al mateix temps un procés de contracció i un
40
altre de transformació economica que, en confluir, potser s'haurien re-
for~at mútuament. Tanmateix, pobra o rica, la societat altmedieval
era, com l 'antiga, una societat desigual, afectada per una desigual dis-
tribució de la riquesa, que cal examinar. Com s'operava la sostracció
o captació de l'excedent en epoca germanica?
Passat el moment inicial de les invasions, ambles perdues de con-
trols, dominis i explotacions que la desorganització política devia pro-
piciar, les aristocracies romana i germanica van trobar punts d'acord
per refer, amb inevitables modificacions, el sistema social i els meca-
nismes d'explotació. Per aixo podem dir que, comen epoca romana,
va continuar havent-hi els tres modes de producció i explotació que co-
neixem (l'esclavista, el tributari i el feudal), pero que la crisi del Baix
Imperi i la caiguda de l'Estat roma d'Occident van fer retrocedir els
dos primers modes de producció (l'esclavista i el tributari) i van im-
pulsar l'avan~ del tercer (el feudal). És ciar que aixo no vol pas dir que
I'esclavisme i la tributació desapareguessin, sinó que van perdre im-
portancia com a motors del sistema social i es van transformar, adap-
tant-se a les circumstancies de la nova epoca.
La tributació, ésa dir, la recaptació d'impostos directes i indirec-
tes, malgrat la perdua d 'efectivitat, va continuar jugant el seu paper
com a mecanisme de captació de l 'excedent de productors lliures,
com els petits propietaris rurals, i coma ajut al manteniment deis apa-
rells de poder deis regnes germanics (segles VI-VID). La continuilat del
sistema fiscal és evident i esta for~a documentada en els regnes deis
ostrogots d'ltalia, dels visigots d'Hispania i deis francs de la Gal·lia.
Lleis i documents administratius d 'ostrogots i visigots mostren la con-
tinu'itat i la complexitat deis mecanismes de tributació, mentre que les
fonts franques (sobretot l'obra de Gregori de Tours, del segle VI, i les
vides de sants del segle VII) donen testimoni de les reaccions del po-
ble contra l 'explotació fiscal.
De la lectura de Gregori de Tours es dedueix que la responsabili-
tat recaptadora entre els francs eslava en mans de funcionaris gal·lo-
romans al servei deis monarques merovingis, uns funcionaris odiats
que van topar amb una creixent oposició popular, i a voltes eclesias-
tica, a l' impost: el poble de Treveris va assassinar el recaptador el 548;
un intent del monarca d'incrementar la taxa o carrega impositiva va
provocar una revolta popular a Llemotges el 579, etc. Al segle VI a Ja
41
GaHia, com arreu durant el Baix lmperi, l 'impost era impopular. La
diferencia, pero, és que l'Església, potser perque compartía responsa-
bilitats de govem i de recaptació en alguns llocs, i perque tenia un co-
neixement real i proper de Ja situació social, va intervenir en el sentit
de demanar una disminució del muntant de l' impost, i fins de vegades
l'anuHació. Gregori de Tours, per exemple, defensava l'exempció
d'impostos pera Ja seva ciutat de Tours, que ja havien aconseguit al-
tre temps els seus predecessors, i semblantment feien altres bisbes per
a les seves ciutats, i els abats per als seus dominis. Pero algun bisbe,
com el de Poitiers, quedava satisfet amb una revisió del cadastre que
corregís abusos.
En un món en que la for~a material deis poderosos és basava més
que abans en la producció deis dominis particulars, i en el qual l 'Es-
tat, ambla crisi de la ideología de la res publica (que examinarem més
endavant), ja no jugava el paper de distribui'dor de riquesa d 'abans (ens
referim al manteniment de serveis públics), l'impost no solament es
feia impopular sinó que es devia considerar injust, perque només ser-
via pera enriquir desmesuradament els monarques. Fa l'efecte que
l'Església (almenys a la Gal·lia franca) o un sector del clergat així ho
entenia, i per aixo se servia del temor (amenaira de castigs divins con-
tra la família reial) per obtenir la reducció o l 'exempció d' impostos per
a les institucions eclesiastiques i els seus feligresos. És possible, pero,
que aquesta actitud que, a més de motivacions caritatives, podía obeir
a una lluita d'interessos entre l'Església i l'Estat, no es pugui genera-
litzar del tot a la Hispania goda on sembla que l'Església va partici-
par directament en la recaptació fiscal.
En tot cas, és probable que el menor pes específic de les estructu-
res de l'administració civil i militar (no pas la religiosa) deis regnes
gennanics, per comparació al desaparegut Estat roma d'Occident,
comportés una tendencia general a la reducció de la carrega imposi-
tiva sobre les poblacions, d'altra banda molt empobrides, en un con-
text social que segurament s 'ha de considerar de contracció economica
i demografica. D'un nivell de tributació que en plena epoca romana
podía ser superior al 20% del producte brut, cap al segle VI es devia
caure a nivells inferiors al 10%. Per a Chris Wickham, que pensa que
durant el segle 111 la tributació havia succe'it a l'esclavisme com a
mode dominant de producció i explotació, aquesta caiguda significa-
42
ria, al seu tom, la fi de l'hegemonia de la tributació coma fonna prin-
cipal de drenatge d'excedents, i la conversió alternativa del mode de
producció feudal en hegemonic.
Al nostre entendre, Ja caiguda de la taxa impositiva s 'ha de consi-
derar, en primer lloc, la conseqüencia a llarg tennini de la resistencia
de les masses populars a aquesta fonna d'explotació; en segon lloc,
una conseqüencia de la reducció de les despeses estatals que, com
deiem, es va produir en tots els regnes germanics i, en tercer lloc, una
conseqüencia del 'adopció de formes altematives de finanirament del
poder, de les seves institucions i homes. L'exercit, per exemple, que
en epoca romana devorava aproximadament un ter~ deis ingressos
fiscals de l 'Estat, en les monarquies germaniques va costar menys de
mantenir perque es basa, en pan, en el servei obligatori deis homes
lliures (sobretot en cas de perill) i, en part, en les comitives armades
deis poderosos que eren pagats amb terres (sobretot terres del fisc).
Esclavitud i renda
Com deiem més amunt, a més del mode de producció tributari, que
sobrevivía amb dificultat, en els regnes gerrnanics també coexistien el
mode de producció i explotació esclavista i el feudal, que s'articulaven
en el domini, en el sentit de gran propietat que a l 'Alta Edat Mitjana va
ocupar el lloc de la viHa romana classica. Els dominis, sobretot a la
GaHia merovíngia, on han estat ben estudiats, eren conjunts territorials
extensos, de mida molt desigual (n 'hi havia de 1.000 hectarees, pero
també de 30.000), organitzats o centrats en vil·les. Els documents do-
nen descripcions diferents, pero, com en epoca romana, es refereixen a
aquests dominis o a les seves grans parts amb els noms de villa o fun-
dus, que de vegades subdivideixen en petites aglomeracions (vi/lares),
en centres de residencia senyorial (curtis, pi. curtes), zones reservades
a l'explotació directa en profit exclusiu del domin11s (curtes indomini-
catas, mans11m indominicatum) i petites explotacions pageses depen·
dents de la curtís (colonias, colonicas, mansi). En descriure el paisatge
deis dominis, els mateixos documents parlen de cases, camps, boscos i
vinyes; i es refereixen als cultivadors amb noms diversos com servis,
mancipiis, co/onis, inq11ilinis, accolabus, /ibertis i operariis.
43
 Un estudi detallat mostra que. als segles VI i VII, al costat d'explo-
tacions de tipus esclavista. com a la Roma classica, hi havia, d'una
banda, la novetat deis dominis bipartits, en el sentit de dominis fonnats
per una zona d'explotació directa del dominus (dita reserva) i una zona
de petites explotacions pageses dependents (tinences), i, de l'altra, do-
minis integrats només per petites explotacions pageses dependents. Si-
doni Apol·linar, pera la segona meitat del segle V, i Gregori de Tours,
peral VI, mostren la supervivencia de grans explotacions treballades di-
rectament per esclaus (que els documents anomenen serví i mancipia)
i, en menor nombre, per obrers agrícoles (operaril) a la Gal·lia. 1 aquesta
modalitat esclavista d'explotació va sobreviure durant els segles VII i
VIII, com mostra la recercad' A. Verhulst. pera la zona de Belgica, Ho-
landa i les regions limítrofes de Fran~a i Alemanya, i la de P. Toubert,
pera Ithlia, on els esclaus de l'explotació directa (els que treballaven en
ramal a la reserva), i potser els obrers, s 'anomenaven prebendarii. Res-
pecte deis esclaus s 'ha de remarcar que la legislació deis regnes genna-
nics s'inspira en la romana (prohibició de matrimonis mixtos, incapa-
citat jurídica de l 'esclau, castigs inhumans, condició infrahumana) i que,
per tant, la societat occidental d'aquesta epoca va ser encara una societat
segregacionista, si més no des del punt de vista legal.
Els dominis bipartits d'epoca gennanica semblen una fónnula mi-
noritaria i en experimentació. El conreu de la reserva encara eslava en
mans d'esclaus en regim d'explotació directa (serví nostri), pero re-
for~ats pels serveis en treball de pagesos de les tinences (tinents): de
mancipii, que havien rebut de l'amo un peculium pera viure (terres i vi-
nyes); d'antics esclaus alliberats (manumesos) i establerts en una terra
(liberti) i de pagesos dependents (co/oni, acco/ae), etc. Els serveis entre-
ball consistien en serveis de transport (operas carrarias) o en uns dies
de treball per setmana (menys de tres) o en el conreu precís, per tinent,
d'una parcel·la de la reserva (ansangas), que els francesas anomenen
«lots-corvée» (la paraula francesa corvée significa servei en treball).
Els dominis fonnats exclusivament per aglomeracions de tinences
són els que presenten un ventall de cultivadors més heterogeni: tots eren
pagesos dependents, pero amb nivells d'explotació i subjugació dife-
rents. Vivien en explotacions familiars (colonica, casa/is, mansus, man-
sel/us) i, com que en els dominis on vivien i treballaven no hi havia re-
serva, només pagaven rendes, unes rendes que de vegades semblen una
44
barreja de rendes privades (degudes a la propietat), impostas públics
(deguts a l'autoritat) i carregues eclesiastiques (degudes a l'Església).
Els documents parlen, amb caracter general, de la renda deguda pels ti-
nents (redditum), i, amb més precisi6, de la renda a parts de fruits de
la collita cerealística (agrarium), i de la renda de produccions especí-
fiques (annonis, vimtm,fenum,formatico); designen les carregues pú-
bliques, en general, amb el mot inferenda, l 'impost directe, en concret,
amb el mot censum, i l 'impost eclesiastic amb el mot decimas (poc fre-
qüent). En els grans dominis eclesiastics dotats d'immunitat (ésa dir,
exempts de la jurisdicció de les autoritats civils ordinanes de la zona),
els tinents satisfeien aquest conjunt de carregues en profit d'un sol do-
minus, l'abat o el bisbe beneficiari de la immunitat.
Quin tipus de domini predominava? Malauradament, la documen-
tació només parla deis graos dominis. Aquí, el balan~. amb notables
particularitats regionals, sembla el predomini deis dominis fonnats per
aglomeracions de tinences, seguit deis dominis esclavistes. Els domi-
nis bipartits semblen encara excepcionals. Ara bé, la recercad' A. Ver-
hulst i G. Bois sembla mostrar que l'esclavisme d 'explotació directa,
que va retrocedir en els grans dominis, es va mantenir més bé en els pe-
tits que, com deiem, estan menys documentats. D'altra banda, hauríem
d'expressar les nostres reserves sobre el vocabulari deis medievalistes
respecte deis mots domini o vil·la, aplicats al' Alta Edat Mitjana, per-
que els donen el sentit unívoc de gran propietat, i potser la realitat era
més complexa. No podria ser que molts «dominis» (sobretot els més
graos) fossin, del tot o en part, demarcacions fiscals gestionades pels
poderosos com si fossin béns privats? Que eren sinó, almenys parcial-
ment, els dominis immunes? No és aquí el lloc de discutir-ha, pero que
quedi constancia que aquesta és la nostra presumpció.
La documentació parla més deis graos dominis que deis petits,
deiem, pero, que hi havia al marge deis dominis? Hi havia terres i uni-
tats d 'explotació disseminades, del tipus del mas, habitades i treba-
llades per pagesos dependents que pagaven rendes, sense estar englo-
bats en una estructura dominical precisa i compacta, ésa dir, una vil·la
o una curtís. 1 hi havia petites explotacions independents, propietat
deis conreadors, sense més autoritat superior que la del reí. Es tractava
de terres de pagesos deis vici, deis quals les fonts no es fan gaire resso
encara que bé figuren en textos hagiografics. L'estatut d'homes lliu-
45
 res d'aquests pagesos no impressionava gaire els clergues autors d'a-
quests textos, que els consideraven pecadors (arrodonien, diuen, les se-
ves terres a expenses de les terres de l'Església, llauraven en diu-
menge), pobres miserables i deutors, fins al punt d'haver de vendre's
ells mateixos.
Si considerem el conjunt deis modes de producció i explotació, es
fa difícil de pronunciar-se sobre la qüestió de !'hegemonía, perque la
pregunta pot revestir un doble sentit. Per exemple, si ens preguntem
quin era el mode de producció i explotació dominant, sembla que la res-
posta ha de ser de caracter quantitatiu, en el senlit de valorar el mode
de producció que permeti sostreure un major volum de recursos col·lec-
tius o implicar un major volum de for~a de treball (nombre de tinenls,
tributaris i esclaus). Per contra, si ens preguntem pel mode de produc-
ció i explotació que confe ria l 'hegemonia a la el asse dominant, la qües-
tió va més clarament dirigida a les relacions de producció, i és de con-
tingut més qualitatiu, perque hegemonía vol dir poder i el poder no
depen només deis recursos materials. D'altra banda, si ens situéssim en
una perspectiva quantitativa, les fonts no ens permetrien distingir com
cal entre la productivitat i la rendibilitat d'una i altra modalitat: Qui era
més productiu (producció bruta), per exemple, l'esclau o el tinent?
Pero, sobretot, qui era més rendible (producció neta), l 'esclau o el ti-
nent? 1 si ens situéssim en una perspectiva qualitativa, podríem pre-
guntar-nos si tenir esclaus o no tenir-ne podía significar pertanyer o no
pertanyer a la classe dirigent de govemants. L'única resposta que tenim
a aquests interrogants són impressions. En resum, el regim esclavista
d'explotació directa (el treball de ramats d'esclaus a les reserves) de-
via retrocedir en els grans dominis perque, en una epoca tempestuosa
i inestable com aquella, en que lama d'obra escassejava, recollir ren-
des devia ser més filcil que for~ar els esclaus a treballar, pero és possi-
ble que en els petits i mitjans dominis, més filcils de controlar, la si-
tuació fos diferent i que aquí ! 'esclavitud d 'explotació directa es
mantingués més temps. Una altra cosa és el tracte huma que els esclaus
rebien d'uns domini per for~a més propers. En qualsevol cas, per re-
du'ida que fos la producció deis esclaus, falta saber si la seva aportació
al sosteniment de la classe dirigent era o no era més important que l'a-
portació de la renda deis tinents, i si la possessió de ma d'obra esclava
era o no era l 'element distintiu de la classe dominan t. En tot cas, es pot
46
concloure que el regim de la tinen~a era la modalitat en expansió, men-
tre que la tributaria i l 'esclavista, amb possibles restauracions tempo-
rals, eren modalitats en declivi. Tanmateix, i aixo és essencial, lamo-
dalitat feudal (en el sentit del regim de la tinen~a) segurament no
s'havia imposat encara coma modalitat hegemonica capa9 d'articular-
se amb l' Estat i configurar tot el sistema social. L'epoca deis regnes
germanics ha de ser considerada, pcr tant, una epoca de transició.
LA REPRESA DE L'EPOCA CAROLÍNGIA
En les seqüencies cronologiques de la historia medieval, !'epoca
deis regnes germanics s'acaba al segle vm, quan els musulmans en-
vaeixen Hispania i una família de l'aristocracia franca, coneguda amb
el nom deis «Carolingis», encap<;ala un moviment d'expansió que els
porta en poc temps a dominar la major part de l'Occident. Al capítol
següent estudiarem els principals esdeveniments polítics i militars
d'aquesta expansió, així com la ideología política que la inspirava. De
moment, retinguem que la família carolíngia, primer unida i després
dividida, va presidir els destins d 'Europa fins quasi l'any 1000. Quina
va ser la base economica del seu poder? Comes capta i distribuí la ri -
quesa a la seva epoca? 1 quin va ser el clima economic?
F ams i creixement
Potser el fet més important de l 'epoca carolíngia va ser l' arrancada
de l'economia, ésa dir, el canvi de conjuntura. En efecte, tot sembla
indicar que llavors es va passar d'una fase llarga de contracció econo-
mica a una etapa de creixement, que ja no s' aturaría fins al segle XIV.
És ciar que creixement no vol pas dir desenvolupament. Els homes
deis segles IX i X van produir globalment més aliments que els seus
predecessors, pero també es van alimentar de productes que no pro-
du'ien directament. Menjaven aliments d'origen agrícola i ramader,
pero també productes del bosc obtinguts mitjan~ant la cacera i la re-
47
coJ.lecció (de plantes i fruites silvestres), i de peix que pescaven so-
bretot en rius i estanys. El resultat d'aquesta cultura de l'alimentació
era una dieta variada en la qual hi havia una forta presencia de carn,
llet i derivats de la Uet com el fonnatge. Pensant en aquesta pluralitat
d'aliments i en la diversitat d'origen deis productes, Massimo Mon-
tanari parla de regim alimentari agro-silvo-pastoril.
Tanmateix, varietat d'aliments no vol pas dir suficiencia. Els ho-
mes d'epoca carolíngia van produir globalment més productes que els
seus predecessors d'epoca gennanica, pero, com que, segons sembla,
la població creixia, també hi havia més hoques per alimentar, lapo-
blació estava repartida de manera molt desigual sobre el territori, les
diferencies socials eren molt graos i la societat no va desenvolupar una
tecnología prou efica~ contra els accidents climatics i el desgast del
sol. Malgrat les discussions sobre el tema, sembla evident que els ren-
diments de la llavor eren molt baixos (de l'ordre del 3 o 4 per 1, els
anys nonnals, probablement). Aixo vol dir que els anys nonnals les co-
llites cobrien de fonna molt ajustada les necessitats alimentarles de la
població, a més de pennetre sembrar i pagar (rendes i impostos), pero
els anys dolents, que arribaven amb relativa freqüencia, inevitablement
es produi'en fams (cada tres anys de mitjana), que de vegades (cada
quinze anys de mitjana) eren molt greus, dramatiques, causants de
grans mortaldats, que afectaven sobretot les classes populars.
Com combatien els homes el tlagell de la fam'? El sistema social,
rígidament controlat pels llinatges aristocratics, no pennetia llimar
les desigualtats, ni fer grans inversions en millores tecnologiques, ni
planificar de fonna racional i previsora una redistribució de la pobla-
ció. Algun govemant que se sentia responsable de la seva gent, com
és el cas de Carlemany, els anys de fretura legislava per moderar els
preus, manava als seus col·laboradors en la recaptació fiscal i l'ex-
plotació agraria deis seus dominis que posessin a la venda partides de
cereal (annona publica, diuen els documents) a baix preu i dictami-
nava que els que tenien dtrrecs públics i, per tant, beneficis de l 'Es-
tat, s'ocupessin de mantenir un nombre detenninat de pobres. Tan-
mateix, podem imaginar que aquestes disposicions d'emergencia
servien pera pal·liar necessitats concretes, pero no pera resoldre el
tema de fons. Els anys de fams més greus <James maxime et prevalide)
els homes intentaven omplir-se la panxa menjant herba, farina barre-
48
jada amb fang, carronya, que disputaven als animals, i alguns en al-
gun moment de maxima desesperació, consumint cam humana. Es-
cannentats per la desgracia, els homes es devien tomar més prudents
i previsors en els calculs economics, pero poc podien fer a causa de les
tares d'aquell sistema social (feblesa tecnotogica, baixos rendiments,
desigualtats socials). Gairebé l'únic recurs era el control del regim de-
mografic: la limitació deis naixements.
Aixo pot sorprendre si es té en compte que en aquella epoca, la lon-
gevitat i l'esperan~a de vida eren febles.Pera la majoria deis homes
la mort arribava entre els 30 i els 40 anys, cosa que, certament, no im-
pedía a alguns assolir edats molt avan~ades. A més, hi havia una mor-
talitat infantil molt elevada i, com hem dit, les fams delmaven amb re-
lativa periodicitat la població. Amb tot, molts pares devien tenir més
fills deis que podien mantenir. S'imposava, per consegüent, una limi-
tació de naixements. Contravenint els codis jurídics i les prescrip-
cions eclesiastiques, els homes practicaven la contracepció (interrup-
ció del coit, beuratge de pocions abortives, recurs a maleficis) i, en
situacions límit, potser arribaven a l'infanticidi, severament castigat
perles lleis, i ben segur, a l'abandonament, una practica que podía su-
blimar-se com a ofrena a Déu: oblació. Es pot dir que indirectament
l'Església contribu"ia a una certa contenció de la natalitat en propug-
nar una moral estricta que limitava les relacions sexuals a l'objectiu
de la procreació, refusava la recerca del plaer sexual en si mateix i pro-
pugnava la continencia sexual en detenninats dies i períodes de l'any:
Advent i Quaresma, durant els 8 dies posteriors a la Pentecosta, en les
festes litúrgiques, durant l'embaras, durant la menstruació, etc.
De fet, la retlexió de 1'Església sobre la moral sexual va culminar
en aquesta epoca en una definició de les bases del matrimoni cristia,
que han estat essencials en la construcció del model de família occi-
dental vigent fins als nostres dies. Molt aviat la moral cristiana es va
aposar a l'homosexualitat, considerada per l'Església un pecat nefand
i una practica contra l'ordre natural. Amb aixo s'allunyava, fins a un
cert punt, del pensament i la conducta de la societat grecoromana. En
la definició del matrimoni cristia, l'Església també es va oposar a prac-
tiques ancestrals de les famílies aristocratiques com el concubinatge, la
poligamia i el canvi relativament freqüent de mulleren les relacions de
parella. Contra aquesta conducta, l'Església va oposar un model de ma-
49
trimoni cristia basat en quatre pilars: consentiment mutu deis conjuges;
refús de l'incest, entes com el matrimoni entre consanguinis fins al sete
grau de parentiu; refús del divorci o ruptura de Ja unió matrimonial; i
monogamia, ésa dir, refús de l'adulteri.
Sembla que a aquest model matrimonial corresponia, també, un
model familiar caracteritzat pel predomini de Ja família simple o nu-
clear: la formada per pares i fills vivint sota un mateix sostre. 1 és molt
possible que aquests nuclis familiars reduns, en que els individus no
trobaven el coixí de la gran parentela per fer front a les dificultats sinó
que havien de refiar-se de les propies forces per sobreviure, estimu-
lessin ensems la individualització economica (petita producció) i el
desenvolupament de Ja producció. En tot cas, és segur que als segles
VIII o IX va comenyar una fase llarga de creixement agrari a Europa
occidental, de causes no prou ben conegudes. Alguns historiadors pen-
sen que va ser un creixement impulsat pels grans propietaris, que van
organitzar cada vegada millor Ja producció i els intercanvis a l'interior
deis seus grans dominis, i d'aquests ambles ciutats. Altres historiadors
prefereixen atribuir la patemitat del creixement al dinamisme de Ja pe-
tita pagesia, organitzada, com deiem, en ceHules conjugals, una pa-
gesia que es beneficiava de l'afluixament o desgast de les «Cotilles»
antigues (declivi de !'esclavitud rural i de la tributació pública), que
fins ara els impedien respirar.
Es tractava, en qualsevol cas, d'un creixement que tenia formes es-
pecífiques. En primer lloc, era un creixement agrari extensiu (rompuda
d'erms), que incrementava el volum de producció global merces a
l' increment de la superficie cultivada més que no pas a 1'increment de
Ja productivitat del treball o del rendiment del sol. I, en segon lloc, era
un creixement agrari intravertit, en el sentit que es produi'a a) 'interior
del camp on despertava els intercanvis locals, pero no lligava encara
amb la ciutat que era petita, i, com a I'Antiguitat, continuava sent un
centre polític i religiós més que no pas economic.
El gran domini i la perita propietat
L'Imperi carolingi era un imperi continental i agrari en el qual les
ciutats, el comery i la moneda jugaven un paper economic secundari.
50
En aquell món rural dominant dues línies evolutives referents a les clas-
ses socials agraries i a les formes de producció, que procedien del Baix
Imperi roma, estaven arribant a la fi. Quant a les classes agranes, ens
referim al fet que els esclaus (servi) i els colons (coloni) de l 'Antigui-
tat, després d'una llarga evolució, es trobaven en ple procés de fusió en
el magma d'una sola classe social de productors agraris, els pagesos de-
pendents. 1, respecte de les formes de producció, es registrava Ilavors
un formidable aveny en el procés d'individualització de la producció,
en el sentit que la petita producció familiar pagesa prenia molla més im-
portancia que abans. Tot plegat no vol pas dir que no hi hagués ramats
d'esclaus ni grans dominis o reserves en regim d'explotació directa,
coma l'Antiguitat, pero sí que l'evolució s'accelerava.
L'estructura economica més estudiada de l 'epoca carolíngia és, se-
gurament, el gran domini que, perla forma d'organització del treball,
podem dividir en domini bipartit, predominant al nord, entre el Loira
i més enlla del Rin (cap a l'Elba), i el domini simple, que estava més
estes al sud, a l'area mediterrania.
Els dominis bipartits, que ja coneixem d'epoca germanica, eren els
que, en cada cas, es dividien en dues parts: les terres de la reserva se-
nyorial (o pars dominica) i les terres de les tinences pageses (o pars
colonica). La reserva (recordem-ho) era Ja porció del domini que el
senyor o dominus es reservava per al seu profit exclusiu, en el sentit
que tot el producte que s 'hi obtenía anava destinat al seu graner i al seu
celler. Per contra, la part de les tinences era la dedicada al manteniment
deis pagesos treballadors del domini. Aquesta part estava subdividida
en unitats familiars, formades per cases i terres (tinences) on els pa-
gesos vivien i d'on obtenien l'aliment. Aquests pagesos de les tinen·
ces dividien el temps de treball i l'esfor-r en un temps de treball foryat
a la reserva senyorial, en profit del senyor, i un temps de treball vo-
luntaria les tinences, en profit propi. Encara que d'aquests pagesos uns
eren d 'origen lliure (coloni) i uns altres d'origen esclau (serví), la
llarga vida en comú i la submissió a una disciplina laboral semblant
els anava acostant, fins que la realitat d 'aquesta convivencia s' imposa
sobre les barreres que havien aixecat les lleis segregacionistes d'epoca
romana i germanica. Així, en el món deis rústics, fills de famílies es-
claves es van casar o simplement unir amb fills de famílies Iliures i,
coma conseqilencia d'aquesta barreja, al camp la vella frontera entre
51
 llibertat i esclavitud no trigaria a desapareixer. Tot i que, com diem,
anava desapareixent )'esclavitud rural, a molts dominis encara sobre-
vivien grups d'esclaus no «casats» (no establerts en tinences) que vi-
vien en dependencies annexes a la curtis (residencia senyorial) i tre-
ballaven pennanentment a la reserva, on garantien la continu"itat de
l'explotació i complementaven el treball que hi feien els tinents. Per
tot plegat, per aquestes bosses d'esclaus que encara sobrevivien i pels
treballs for~ats a que estaven sotmesos els pagesos de les tinences, po-
dríem ben dir que el domini bipartit era una explotació semiesclavista.
La importancia del domini bipartit a les regions septentrionals de
1'Imperi carolingi (entre el Loira i més enlla del Rin, deiem), precisa-
ment on va néixer la dinastia carolíngia, i el fet que molts d 'aquests
dominis fossin constrults en terres que inicialment eren de domini pú-
blic, és a dir, del fisc o de l 'Estat, fan suposar que aquests dominis es
van formar per iniciativa de la monarquía i deis seus coHaboradors
més proxims (membres de l'aristocracia i l'Església) en un intent
d'explotar millor els immensos.fisci de la zona i treure més profit de
lama d'obra disponible: relació organica entre reserva i tinences, cal-
cul del volum i temps de treball a esmerirar en cada zona, etc.
Mentre al nord de l'Europa carolíngia imperava el domini bipartit,
basat en l'explotació de lama d'obra mitjanirant el sistema de les jor-
nades de treballs forirats (explotació directa), al sud mediterrani pre-
dominava un sistema de dominis simples, fonnats quasi únicament de
tinences, on els pagesos tinents eren explotats mitjan~ant el pagament
de rendes (explotació indirecta), generalment rendes en producte
(quantitats fixes o proporcionals de la collita). Les raons d'aquesta di-
ferencia en la geografía del domini (domini bipartit continental ido-
mini simple mediterrani) no són fiicils d'explicar. Potser la voluntat
deis carolingis i deis seus coJ.laboradors més immediats de crear el do-
mini bipartit al nord, on estaven ancestralment assentats, i de f er-ho
perque el consideraven una forma d'explotació més rendible que al-
tres i perque disposaven d'esclaus captius de campanyes guerreres
(com les de la conquesta de Saxonia) per treballar la terra, ajudi a en-
tendre-ho. Es podría pensar, també, que a la zona mediterrania l'es-
clavitud rural era més antiga que al nord, i per aixo també era més se-
cular la resistencia deis esclaus a la seva condició. D'aquí, potser, que
}'esclavitud rural (la d'esclaus treballant en ramal, és adir, en regim
52
~
d'explotació directa) s'extingís més clarament abans al sud (cap als se-
gles VII-Vlll) que no pas al nord, on, com deiem, el domini bipartit
sembla una fonna degradada o híbrida d'esclavitud.
La gran propietat o domini és important perque en bona part era la
base de sosteniment deis llinatges aristocratics i de les graos institu-
cions eclesiastiques, fornía una part important de la producció global
i acaparava una part gens negligible de la forira de treball. Pero la gran
propietat no ho ocupava pas tot ni ho acaparava tot, segurament per-
que els poderosos no disposaven deis mitjans per controlar i explotar
de forma privada la totalitat de la població, i per posar en conreu al seu
profit toles les terres possibles. D'altra banda, si ho haguessin fet,
potser no n'haurien pogut treure els beneficis que la violencia inver-
tida requería. De fet, es podría pensar que el domini bipartit era un in-
tenten aquesta direcció: la d'enquadrar i explotar més fortament les
masses treballadores, intent que es podría posar en relació amb la
tendencia secular al declivi de les carregues públiques (els impostos),
de la qua! seria comuna alternativa. La conclusió última de tot aixo
és que arreu d'Europa occidental hi devia haver comunítats rurals for-
mades per pagesos que posse'ien la terra en propietat (alou), tenien el
dret a usar en comú béns considerats públics com el bosc, les aigües
i les pastures, i eren lliures de qualsevol dependencia senyorial, ex-
cepte de l'obligació de fer el servei militar i pagar impostos a l'Estat
i tributs a l'Església (el delme).
Si tots els pagesos, tant els propietaris com els tinents, estaven
obligats a satisfer carregues públiques, es pot suposar que aquestes car-
regues, per febles que fossin, sumaven pera !'aristocracia govemant
un volum d'ingressos considerable, qui sap si més que la renda o la
producció deis seus dominis particulars. D'aquí derivaría la im-
portancia de la política per als llinatges d'aquesta epoca, en el sentít
de la carrera deis honors, que volia dir acaparament de carrecs i be-
neficis (obtenció de terres del fisc i parts deis impostos).
Posar emfasi, com fem, en el món rural i en les activitats agranes
no implica pas ignorar 1'existencia de tallers artesanals a les ciutats i
als grans dominis, pero s'ha d'admetre que la producció s'orientava
sobretot a satisfer les necessitats locals i, per tant, a la societat impe-
raven els reflexos d'autosubsistencia. El mercal propiament ditera
inexistent o quasi inexistent. Encara que es coneixia la moneda i s'u-
53
sava, per exemple en la compra-venda de terres, en l'ambit deis pro-
ductes pera la vida quotidiana (productes alimentaris, per exemple)
segurament predominava l'intercanvi a la barata, també dit pennuta,
que es devia practicar a l 'interior de les ciutats, deis dominis i deis
pobles. El comer~ internacional era de volum molt redult, de pro-
ductes de luxe i destinat a una clientela molt restringida de nobles i
prelats, que en devien fer un ús més aviat polític, d'ostentació, en el
sentit de marcar distancies amb les classes populars que dominaven
i explotaven. En aquell món d'espais tancats, en el qual la moneda cir-
culava poc, el numerari d'or ja no podia tenir una funció economica.
Segurarnent per aixo els carolingis, que devien voler reactivar els in-
tercanvis i facilitar l 'ús de la moneda, el van abandonar i van impo-
sar el monometalisme de plata: van encunyar una única moneda, el
diner de plata, que seria la base del sistema monetari occidental du-
rant segles.
En resum, amb l'epoca carolingia assistim a !'arrancada economica
d'Occident, pero hem de ser prudents: el creixement era un fenomen
acumulatiu els resultats del qual només es podien percebre, en tola la
seva dimensió, en la llarga durada. De moment retinguem que la so-
cietat estava més orientada a produir per autoconsumir que a produir
per vendre. l, quan en una societat predomina la producció pera l'ús
per sobre de la producció peral canvi, diem que hi dominen els retle-
xos d'autosubsistencia. Quan canviaria aquesta mentalitat?
TEXTOS
l. La reforma fiscal de Dioclecia, segons Lactanci
Heus aquí el que ha esdevingut una gran calamitat pública i ha
submergit el món sencer en un dol comú: el cens imposat en el seu
conjunt a les províncies i a les ciutats. Els censitores, estesos per tot
arreu, ho remenen tot de dalt a baix: és la imatge de la guerra i de l 'es-
pantosa captivitat. Es mesuren els camps fita per fita, es compten els
ceps de les vinyes i els arbres, s'inventaria el bestiar de tota mena, i
54
s'anota individualment el nom de cadascú. A la ciutat s'agrupa lapo-
blació del nucli urba i del camp ... Es fan compareixer també malalts
i invalids, s'enregistren els anys de cadascú, afegint-ne als infants i
traient-ne als vells .. . Tothom paga pel seu cap, tothom paga perla
seva vida.
2. La rebaixa de l'impost d' Autun perla generositat de
Constantí (311), segons Eumene
Aquesta ciutat estava prostrada menys perla ruina de les seves mu-
ralles que per l'esgotament de les seves forces després que la duresa
d'un nou cens li hagués pres la vida. Amb tot, no tenia cap dret a quei-
xar-se, perque nosaltres posseíem les terres que havien estat cadastra-
des i estavem sotmesos a la fórmula comuna del cens a les GaHies, i
la nostra fortuna no es pot comparar amb la de cap altre poble. Raó de
més, emperador, perdonar-te les gracies per la teva clemencia, perque,
concedint-nos tu mateix el remei, ens has fet obtenir de l'equitat el que
per dret no estavem autoritzats a reclamar.
Nosaltres tenim, certament el nombre d'homes i l'extensió de ter-
res que han estat declarats, pero tot s'ha devaluat a causa de la deixa-
desa deis homes i de la infidelitat de la terra ...
Per disminuir el nostre cens has redui't el nombre de les nostres im-
posicions, per perdonar-nos els deutes endarrerits ens has preguntat el
que et devíem.
3. L'adscripció deis coloni, segons una llei de Constantí (332)
Qualsevol persona que trobi un colonus pertanyent a una altra per-
sona no solarnent haura de retomar-lo al seu lloc d'origen sinó que
també estara obligat a pagar l'impost durant tot el temps que trigui a
tomar-lo. Més encara: el correcte sera que els co/011i que intentin fu-
gir siguin carregats de cadenes com si fossin esclaus i que siguin obli-
gats per una llei propia d 'esclaus a complir els deures que els són pro-
pis com a homes lliures.
55
 4. L'adscripció deis coloni ha de ser controlada pels domini,
segons Teodosi (vers 392-395)
Queda establert que els coloni estan subjectes per dret d'origen, i
encara que sembli que són lliures de condició, han de ser tinguts per
esclaus de la terra on van néixer i no tenen el dret d'anar on volen o
de canviar de domicili. Els propietaris els han de controlar amb l'a-
tenció d'un patró i el poder d'un amo.
5. La crítica a l'explotació fiscal convertida en elogi de la
llibertat entre els barbars en contraposició a l'esclavitud
(del fisc) entre els romans, segons Salvia
Els pobres són despullats, les vídues ploren i els orfes són oprimits,
fins al punt que la majoria, nascuts al si de famílies honestes i formats
amb una curosa educació, fugen per refugiar-se entre els enemics a fi
de no ser víctimes de les persecucions públiques; sens dubte van a
buscar entre els barbars la humanitat deis romans, tota vegada que no
poden suportar entre els romans la inhumanitat deis barbars. 1 encara
que difereixen deis pobles on es refugien, i són diferents d'ells, ésa dir
deis barbars, per la manera de viure, la llengua, la pudor tetida deis cos-
sos i els vestits, s'estimen més acceptar aquesta diferencia de costums
que patir entre els romans la injustícia i la crueltat. Emigren, dones, en-
tre els gots i els bagaudes, o entre altres barbars que hi ha per tot arreu,
i no es penedeixen d'aquest exili. S'estimen més viure lliures sota una
aparen~a d'esclavitud, que esclaus sota una aparen~a de llibertat.
6. L'impost a la Gal·lia merovíngia, segons Gregori de Tours
(segle VI)
A petició del bisbe Meroveu de Poitiers, el rei Khildebert va orde-
nar als responsables del cadastre, és a dir, a Florentí, majordom de pa-
lau de la reina, i a Romulf, comte del palau reial, que es traslladessin
a Poitiers per obligar el poble a pagar l 'impost que pagava en temps
del seu pare, segons els registres establerts després d'una revisió.
Efectivament, molts habitants havien mort i per aixo el pes de la tri-
56
butació requeia sobre vídues, oríes i impedits. Així van resoldre or-
denadament desgravar pobres i malalts, i sotrnetre a l'impost públic
aquells a qui la seva condició permetia considerar en justicia tributa-
ris. Després es van traslladar a Tours, pero, quan van pretendre impo-
sar a la població el pagament de l'impost, pretextant que tenien en el
seu poder un llibre-registre segons el qual, en epoca deis reis prece-
dcnts, es pagava l'impost, nosaltres [en referencia a ell mateix, el
bis be Gregori de Tours] ens hi vam aposar dient: És cert que la ciutat
de Tours i el seu territori van ser cadastrats en epoca del rei Clotari i
que els llibres-registre van ser presentats al rei; pero el reí, tement el
sant bisbe Martí [patró de la ciutat], els va fer cremar. Després de la
mort de Clotari, la població de la ciutat i el territori de Tours van pres-
tar jurament al rei Caribert; de manera semblant també ell, perjura-
ment, va prometre que no imposaria a la població noves lleis ni nous
costums, sinó que la població viuria amb el mateix estatut amb el qual
vivía sota la dominació del seu pare, el monarca anterior, i va prome-
tre que no els afligirla amb cap nova revisió del cadastre que els es-
poliés Pero després d'aixo, Gaiso, que era comte en aquella epoca, ha-
vent agafat un cadastre-matriu que funcionaris anteriors havien revisat,
va comen~ar a exigir impostes. Tanmateíx, després de l'oposíció del
bisbe Eufroni, s'adre~a al reí ambla petita quantítat recaptada i li va
mostrar el cadastre-matriu on havien eslal enregistrals els impostos.
Pero el rei, queixant-se i tement la for~a de sant Martí, el va tirar al foc,
i va remetre l'or recaptat a la basílica de sanl Maní, ambla promesa
solemne que mai cap persona de Tours no hauria de pagar cap impost
al tresor públic. Després de la seva mort, el reí Sigibert va tenir aquesta
ciutat i territori i no els va carregar amb el pes de cap impost. I el ma-
teíx ha fet el rei Khildebert fins avuí, l'any catorze després de la mort
del seu pare.
7. La rugida coma arma de lluita contra l'esclavitud, segons el
Llibre Jutge (702)
Les lleis primitives mostren de quina manera i per quins drets s'ha
de castigar el vagareig ocult deis fugitius. Pero mentre la seva fugida
resti apartada deis processos judicials perdíverses circumstiincies o pel
57
frau deis que els acullen, és ben cert que difícilment es podra complir
el que ordenen les lleis i, amb l 'augment actual d'aquest vici, s 'amplíen
les possibilitats deis fugitius, de tal manera que avui gairebé no hi ha
ciutat, poblat fortificat, aldea, finca o alberg on no consti que hi ha es-
claus fugitius. Per aixo ... amb el decret d 'aquesta nova constitució ma-
nem que qualsevol que d'ara en endavant aculli un fugitiu, encara que
aquest digui que és lliure, procuri que sigui interrogat de fonna imme-
diata perque a instancies del jutge es descobreixi si és veritablement
lliure o és esclau; de manera que, un cop descoberta la veritat, 1'esclau
sigui restitun al seu amo. I si algú, quan es presenta un fugitiu i l'acull
no el fa compareixer davant del jutge o no el retorna al seu amo, si el
que fa aixo és un altre esclau o un llibert, que, a instancies del jutge,
sigui assotat públicament amb cent cinquanta assots; pero si és un
home lliure, que sigui castigat amb cent assots i que sapiga, a més, que
estara obligat a pagar una lliura d'or a l'amo de l'esclau ... Ordenem
també que s'observi i compleixi que, a qualsevol lloc on arribin esclaus
fugitius, es reuneixin immediatament els habitants del lloc per tal que,
investigant els esclaus fugitius amb una saga~ indagació, ja sigui apli-
cant-los tunnent, ja sigui amb un examen punitiu, declarin específica-
ment a qui pertanyen, ésa dir, de qui són esclaus o esclaves.
8. Fragment del políptic de l'abat Irminon del monestir de
Saint-Germain-des-Prés (vers 814-826)
[El monestir] té a Palaiseau un mas dominical amb una casa i al-
tres dependencies agrícoles en nombre suficient.
En aquest mateix mas té 6 peces de terra de llaurar, amb una su-
perficie total de 287 bunuaria, en les quals es poden sembrar 1.300
modis de blat; i, a més, 127 aripennos de vinya, d'on poden obtenir-
se 800 modis de vi.
Té 100 aripennos de prat, d'on poden obtenir-se 150 carretes de
fenc.
Té allí un hose, el perímetre del qua) es calcula en una llegua, on
poden ser alimentats 50 porcs.
Té allí 3 molins de cereals que produeixen un cens de 154 modis
de gra.
58
Té allí una església, escrupolosament constru"ida, amb tot el seu
mobiliari, de la qual depenen 17 bwmaria de terra de llaurar, 5,5 ari-
pennos de vinya i 3 aripennos de prat. ..
Walafred, colon i majordom, i la seva muller, també colona, homes
de Saint-Gennain, tenen amb ells 2 nens. Walafred té 2 masos de con-
dició ingenua, que comprenen 7 bunuaria de terra de llaurar, 6 ari-
pennos de vinya i 4 aripennos de prat. Paga per cada mas un any un
vedell i un altre un garrí; 4 diners pel dret d'usar el hose, 2 modis de
vi pel pasturatge i una ovella mare i un moltó. Llaura 4 perticas per a
Ja sembra d 'hivem i 2 perticas per a la sembra de mar~; quan se li
mana, presta serveis en treball, serveis de paleta i serveis de tala.
Paga, a més, 3 pollastres i 15 ous.
Hainnundus, colon, i la seva muller, colona, homes de Saint-Ger-
main, tenen amb ells 5 nens. Hainnundus te un mas de condició inge-
nua, que compren 1O bwmaria de terra de llaurar, 2 aripennos de
vinya i 1,5 aripemws de prat. Deu les mateixes rendes i prestacions
que l'anterior.
Turpi, colon de Saint-Gennain, té amb ell 3 nens; Ragenulf, colon,
i Ja seva muller, colona, homes de Saint-Germain, tenen amb ells un
nen. Aquests dos tenen un mas de condició ingenua, que compren 4
bunuaria de terra de llaurar, 2 aripennos de vinya i 2 aripennos de
pral. Deu les mateixes rendes i prestacions que I' anterior.
Ebrulf, colon, i la seva muller, esclava, homes de Saint-Germain,
tenen amb ells 4 nens. Ermenold, esclau, i la seva muller, colona, ho-
mes de Saint-Germain, tenen amb ells 4 nens. Teutgarda, esclava de
Saint-Germain, té amb ella un nen. Aquests tres tenen un mas de con-
dició ingenua, que compren 4 bwmaria i una antsinga de terra de
llaurar, 4 aripennos de vinya i 2 aripennos de pral. Treballen 8 ari-
pennos de la vinya de la reserva i paguen 2 modis de vi pel pasturatge
i 6 sesters de mostassa.
Maur, esclau, i la seva muller, lliure, homes de Saint-Germain, te-
nen amb ells 2 nens; [i amb ells hi ha també] Guntold, colon, de Saint-
Germain. Aquests dos tenen un mas servil, que compren 2 bunuaria
de terra de Jlaurar, 2,5 aripennos de vinya i 1,5 aripennos de prat. Tre-
ballen 8 aripennos de la vinya de la reserva i paguen 4 modis de vi pel
pasturatge, 2 sesters de mostassa, 3 pollastres i 15 ous; deuen també
serveis de paleta, jornades de llaurar i serveis de transport.
59
 BIBLIOGRAFIA MAZZARINO, S. El fin del mundo antiguo. Mexic: UTEHA, 1961.
MONTANARI, M. El hambre y Ja abundancia. Barcelona: Crítica,
1993.
ALFÓLDY, G. Historia social de Roma. Madrid: Alianza Editorial, PIRENNE, H. Mahoma y Carlomagno. Madrid: Alianza Editorial,
1987. 1978.
ANDERSON, P. Transiciones de la Antigüedad a/feudalismo. Madrid: RÉMONDON, R. La crisis del Imperio Romano de Marco Aurelio a
Siglo XXI, 1984. Anastasio. Barcelona: Labor, 1967.
Brns, G. La revolución del año mil. Barcelona: Crítica, 1991. SALRACH, J.M. La formación del campesinado en el Occidente anti-
BONNASSIE, P. Del esclavismo al feudalismo en Europa occidemal. guo y medieval. Madrid: Síntesis, 1997.
Barcelona: Crítica, 1993. SPUFFORD, P. Dinero y moneda en la Europa medieval. Barcelona:
BONNASSIE, P. Les sociétés de /' an mil. Un monde entre deux ages. Crítica, 1991.
Brussel·les: De Boeck Université, 2001. THOMPSON, E.A. «Revueltas campesinas en la Galia e Hispania tar-
BROWN, P. El mundo en la Antigüedad Tardía. Madrid: Taurus, 1989. dorromana». Dins: M. I. FINLEY (ed.). Estudios sobre historia an-
DE MARTINO, F. Historia económica de la Roma antigua. Madrid: tigua. Madrid: Akal, 1981, p. 333-348.
Akal, 1985. 2 v. TOUBERT, P. Castillos, señores y campesinos en la Italia medieval.
DEPEYROT, G. Crisis e inflación entre la Antigüedad y la Edad Me-
Barcelona: Crítica, 1990.
dia. Barcelona: Crítica, 1996.
WELLS, C. El Imperio romano. Madrid: Taurus, 1986.
DOCKES, P. La liberación medieval. Mexic: Fondo de Cultura Eco-
WICKHAM, Ch. «La otra transición: del mundo antiguo al feuda-
nómica, 1985.
lismo». Studia Historica. Historia Medieval, VII (1989), p. 7-35 .
DOEHAERD, R. Occidente durante la Alta Edad Media. Economías y
sociedades. Barcelona: Labor, 1974.
DUBY, G. Economía rural y vida campesina en el Occidente medie-
val. Barcelona: Península, 1968.
DUBY, G. Guerreros y campesinos. Desarrollo inicial de la economía
europea, 500-1200. Madrid: Siglo XXI, 1976.
DURLIAT, J. Les finances publiques de Diocletien au.x Carolingiens.
Sigmaringen: Torbecke, 1990.
FERNÁNDEZ UBINA, J. La crisis del siglo fil y e/final del mundo an-
tiguo. Madrid: Akal, 1981.
FINLEY, M.I. L' économie antique. París: Éditions de Minuit, 1975.
FLANDRIN, J .-L. Un temps pour embrasser. Aux origines de Ja mora/e
sexue/le occidentale (VIe-X/e siec/e). París: Éditions du Seuil,1983.
GOODY, J. La evolución de la familia y del matrimonio en Europa.
Barcelona: Herder, 1986.
KING, P.D. Derecho y sociedad en el reino visigodo. Madrid: Alianza
Editorial, 1981.
MARROU, H.I. ¿Decadencia romana o antigüedad tardía? Siglos///-
VI. Madrid: Rialp, 1980.

60 61
 ESTATS SUCCESSORS 1 «RENOVATIO IMPERII»
u :¡

Havent explicat al capítol anterior les causes per les quals l 'Imperi
roma i el seu sistema social havien arribat a un grau de feblesa tan gran
que les invasions germaniques (segle V) van ser possibles, i havent ex-
plicat també quina fou la societat i la forma d'organització de la pro-
ducció i de captació i distribució de l'excedent en els regnes germanics
resultants de les invasions (segles Vl-Vlll) i en l'lmperi carolingi que
els succeí (segle IX), resta considerar ara, en si mateix, el fet deses-
tructurant de les invasions i les reestructuracions sociopolítiques que
s'operaren. Examinarem, en primer lloc, ]'impacte de les invasions so-
bre les estructures polítiques d 'Europa occidental; en segon lloc, ens in-
terrogarem sobre el sistema de poder irnplantat en els regnes gerrnanics;
en tercer lloc, analitzarem la formació, evolució i crisi de l'Imperi ca-
rolingi, arnb la consegüent formació de l'lmperi alemany, i en quart
lloc, estudiarem les bases socials i ideologiques del poder carolingi.
És molt recomanable, de fet necessari, que Ja lectura o estudi d'a-
quest capítol vagin acompanyats de la consulta atenta deis mapes cor-
responents a aquest període que es troben en els atles histories indicats
a la pagina 312 d'aquest llibre. Si examinem, dones, els mapes deis se-
gles IV-X relatius a Europa i al món mediterrani, i ho fem seguint la
cronología, ens adonarem que les fronteres polítiques europees i del
món mediterrani van experimentar un seguit de can vis importants: 1)
Al segle IV el panorama estava dominat pel gran Imperi roma, repar-
tit en dues meitats (('oriental i l'occidental) i subdividit en províncies,
diOcesis i prefectures. 2) Després, els mapes del segle V ens indiquen
les migracions de pobles germanics i la seva penetració a l 'espai de
l'antic Imperi roma d 'Occident, on, com sabem, van constituir un
conjunt de regnes que, en part, van funcionar com a Estats successors
del llavors desaparegut lmperi roma. Aixo, mentre a l'Orient mediter-
rani subsistía sencera i independent la meitat oriental de l'Imperi

63

roma, coneguda coma Imperi roma d'Orient o Imperi bizantí. 3) Els
mapes del segle VI enfoquen generalment 1'area mediterrania on I'em-
perador roma d'Orient o bizantí, Justinia, va protagonitzar una temp-
tativa de reconquesta de l'lmperi roma d'Occident que el va portar a
conquerir Italia, i un sector del nord-oest d' África i del sud de la Pe-
nínsula Iberica. 4) Els mapes que il-lustren l'ambit mediterrani als se-
gles VII i Vlll ens mostren com llavors una religió i moviment polític
nascut a I' Arabia abans del 632 (any de la mort de Mahoma), l 'Islam,
es va expansionar per l'Orient Proxim i Mitja, i pel nord d' África, fent
recular les fronteres de l'Imperi Roma d'Orient o bizantf (que va per-
dre Egipte, la franja siriopalestina i l'extrem oriental d' Asia Menor) i
va arribar a l'extrem occidental d'Europa (conquesta d'Hispania). 5)
Els mapes que il·lustren els regnes germanics als segles VII-VIII mos-
tren les divisions polítiques d 'Anglaterra, els conflictes intems deis
reis francs merovingis, que van portar també a la divisió de la GaHia
en petits regnes, i Ja conquesta d'Italia pels llombards o longobards.
6) Els mapes que contemplen l'Europa deis segles VIII-IX mostren Ja
creació de l 'Imperi carolingi i la seva posterior subdivisió en regnes.
7) De vegades també trobarem individualitzades en mapes propis d'a-
questa epoca les incursions musulmanes per terres meridionals d'Eu-
ropa, les incursions de normands o víkings per les costes i terres sep-
tentrionals (Anglaterra i nord de Fran~a) i orientals d 'Europa (Rússia)
i les incursions deis hongaresos o magiars pel centre d'Europa (Ale-
manya). 8) 1, per últim, en mapes del segle X contemplarem la desa-
parició de l 'Imperi carolingi i la seva substitució a Germanía i Italia
per l'Imperi otonida o otonia (primer Imperi alemany), i la fragmen-
tació de la part occidental de l'antic lmperi carolingi (la Francia oc-
cidemalis) en principats territorials.
LES GRANS lNVASlONS
Quan el 375 els huns, un poble nomada probablement de raira
mongolica procedent de les estepes asiatiques, arribaren a les costes
septentrionals de Ja Mar Negra, Ja distribució deis barbari era Ja se-
64
~
,1
güent: un conjunt de pobles habitava a les ribes de la Mar del Nord
(angles, jutes, saxons, frisons); uns altres eren als hoscos de Germa-
nía, a tocar del Rin i del Danubi (francs, alamans, marcomans, quads);
uns altres es trobaven més al nord-est, cap a les ribes de l'Elba (bur-
gundis, vandals, llombards), i, per últim, uns altres eren al nord i a l'est
de la Mar Negra (gots, alans). Aquí hem utilitzat el nom de barbari o
«bilrbars» per a designar aquests pobles, perque és el nom que utilit-
zaven els romans (que és consideraven els únics civilitzats) i perque,
a més de germanics, hi havia pobles d'altres orígens. Tanmateix, te-
nint present el predomini deis germanics en el conjunt, en endavant
utilitzarem indistintament els noms barbar i germanic.
Alguns d'aquests pobles (sobretot els gots, dividits en visigots i os-
trogots), inquiets perla irrupció deis huns, es van despla~ar cap a les
fronteres romanes i les van travessar. Llavors, com per una mena d 'e-
fecte dominó, i pel fet que els huns durant gairebé mig segle van re-
córrer saquejant terres germaniques i romanes d'Europa, els altres po-
bles barbars també van deixar les seves llars i van emigrar.
Mentre els visigots, travessat el Danubi (378), recomen i saqueja-
ven terres de la part oriental de l'lmperi roma (la Tracia, el Pelopones
i els Balcans), que després de la divisió de Teodosi anomenem Imperi
roma d'Orient, a l'Occident, sueus, vandals i alans passaven el Rin
(406) i, després de saquejar la GaJ.lia, for~aven el pas deis Pirineus
(409) i s'establien a Hispania (els vandals al sud i els sueus al nord-
oest, mentre els alans es barrejaven amb uns i altres). lmmediatament
després, els visigots, incitats per l'emperador roma d'Orient, abando-
naven els Balcans i, tot travessant les fronteres de l'lmperi roma d'Oc-
cident, penetraven a Italia on saquejaven Roma el 410, i d'aquí mar-
xaven cap al sud de la Gal·lia on pactaven unfoedus (un tractat amb
les autoritats romanes) que els permetia establir-se com a tropes fe-
derades de l'lmperi (i, de fet, crear una mena de regne propi, conegut
com a regne de Tolosa), amb la missió de combatre els pobles inva-
sors d'Hispania. Paral-lelament, els burgundis passaven l'alt Rin i
s'establien en terres de l'actual Borgonya, el Delfinat i el Lionnes
ifoedus o tractat del 413), alhora que els francs, que des del segle Ul
s'infiltraven pel baix Rin, cap a la Belgica actual (on els romans els
establiren coma colons militars), intensificaven els seus assentaments.
El 429 els vandals abandonaven Hispania, travessaven l'Estret i es
65
possessionaven del nord d' África, a la zona costanera de I'actual Arge-
lia i a Tunísia (Cartago, Hipona), que aleshores era el graner de Roma.
Ja a mitjan segle V, angles, saxons i jutes consolidaven la invasió
d'Anglaterra (la Britania deis romans), que havien inicial temps en-
rere, despla9ant i dominant els britons (pobles celtes) que l'habitaven.
Els huns d'Átila, aliats amb els bagaudes, saquejaven mentrestant la
GaHia, fins que romans, visigots, francs i burgundis, dirigits pel ge-
neral roma Aeci i el rei visigot Teodoric, els van derrotar a la batalla
del Carnp Mauríac o deis Camps Catataunics (451 ). En aquells mo-
ments l 'lmperi d 'Occident, penetrat de pobles barbars per tot arreu, ja
era políticament una ficció: els vandals capturaven la flota romana i
saquejaven Roma (455), i a Italia, protegint )'emperador, gairebé no-
més hi havia mercenaris barbars. El seu cap, el rugí o escita Odoacre,
es va decidir, finalment, a deposar el darrer emperador d 'Occident, Ro-
mul August (476) i, en un acte formal de reconeixement d'autoritat, va
enviar les insígnies imperials a !'emperador roma d'Orient, Zenó.
Últim episodi de la gran onada d'invasions: els ostrogots, havent pe-
netrat a l 'lmperi d 'Orient, on van ser establerts com a federats ifoedus
del 455), van ser finalment empesos pel govern de Constantinoble a
marxar cap a Italia (489) de la qual es van possessionar després de de-
rrotar Odoacre (493).
Una bona part deis gennanics es van establir a l'Occident de ma-
nera pacífica, pero al tres ho van fer amb violencia. Hi va haver pobles,
com els gots, que segons epoques i llocs van combinar els pactes amb
el saqueig i les conquestes. On hi va haver lluita, les ciutats emmura-
llades es van defensar, dirigides sovint pels bisbes, mentre que al
camp la resistencia va ser menor. Els francs es van apoderar per la
for~a de les terres del nord-est de la Gal·lia i els vandals, al nord d' Á-
frica, i els angles i saxons, a Anglaterra, van actuar amb gran brutali-
tat contra les poblacions autoctones.
Els pobles invasors, amb els quals les autoritats romanes van pac-
tar <foedus), o van acabar pactant (burgundis, visigots, ostrogots, van-
dais), van ser incorporats coma federats i, segons l'opinió tradicional
i més acceptada, van rebre terres mitjan~ant el sistema roma de l'hos-
pitalitat. Aixo sembla que va passar a la Gal·lia, Italia, Hispania i al
nord d'África. D'acord amb aquesta fónnula, el terratinent roma do-
nava als hostes o immigrats establerts entre un ter9 i dos ter9os de les
66
terres i els esclaus de la seva vil-la o ftmdus. Sembla probable que
aquest repartiment comportés, a més, alguna mena d'acord sobre les
carregues públiques (impostos i serveis públics). A Italia, per exem-
ple, les terres ocupades pels germanics en regim d'hospitalitat no pa-
gaven impostos, mentre que sí ho feien les no ocupades.
No tots els historiadors estan d'acord amb aquesta interpretació del
sistema de 1'hospitalitat. El canadenc W. Goffart i el frances J. Dur-
liat observen la passivital deis romans que habitaven en els llocs o re-
gions on aquest sistema es va aplicar i, d'aixo i d'una nova interpre-
tació deis textos, dedueixen que el repartimenl no va afectar les terres
privades a gran escala sinó més aviat l'impost sobre les terres i els seus
conreadors, que hauria estat repartit entre les autoritats romanes i les
gennaniques. El britanic Ch. Wickham no comparteix aquesta opinió
perque, a parer seu, aquesta visió no té prou base documental. Els te-
rratinents romans, segons ell, haurien acceptat repartir-se les terres
amb els germanics perque no tenien cap altra alternativa. Sigui com si-
gui, és evident que tardo d 'hora els reís germanics es van apoderar del
que quedava de l 'aparell administratiu i fiscal roma, i van cobrar im-
postos, per bé que el volum d'ingressos fiscals així obtinguts devia ser
molt inferior al de l'epoca romana.
Fem la valoració que fem del fenomen de les invasions, no hem
d'oblidar que les invasions van causar la desaparició de l'estructura
política global del 'lmperi roma d'Occident. Aquest Estat, centralitzat
i hipertrofiat, amb les seves institucions centrals, va ser llavors subs-
titu'it per uns regnes germanics d 'abast provincial o de la dimensió de
les antigues diocesis i de fronteres incertes. Com a conseqüencia de la
crisi de les estructures romanes, als regnes germanics va minvar l'a-
parell burocratic, que en bona part es va clericalitzar: l 'Església va
aportar els homes, generalment membres de famílies de l 'aristocracia
provincial romana, i les propies estructures per crear o refor9ar la
base administrativa deis nous regnes. Fa l'efecte que llavors també va
retrocedir, com deiem, el volum de l'impost, d'aquí que els monarques
germanics, coma caps de l'Estat, s'acostumessin a pagar els serveis
deis seus col·laboradors concedint-los terres ambles rendes i impos-
tas que se'n poguessin extreure. El poder, menys institucionalitzat, va
passar a ser més directament un afer de família, és a dir, que va co-
men9ar a retrocedir la concepció pública del poder (la idea de la res
i
67
publica o «cosa pública», basada en el principi deis drets i deures
col-lectius i en la idea que I 'interes general ha de prevaler per sobre del
particular) i va avam;ar la noció privada: la del poder com un patrimoni
familiar. Enfonsat el sistema militar roma, ('aristocracia germanica es
va reservar el control de l'exercit, en part reclutat pel sistema de les
comitives i les fidelitats personals i pagat probablement amb les terres
confiscades o obtingudes amb els repartiments.
LES MONARQUIES GERMÁNIQUES
Els poderosos terratinents de 1'antiguitat romana havien creat 1'Es-
tat imperial i se n 'havien servit per mantenir i ampliar! 'hegemonía so-
cial, pero la dinamica acaparadora havia alienat la base social del re-
gim imperial, que havia esdevingut instrument d'un poder despotic. La
crisi social va convertir aleshores l 'Estat en una estructura de mante-
niment de l 'ordre dubtosament eficay i, pel patrocini, els mateixos po-
derosos que l 'havien creat van comenyar a trair-lo. Pero, produi'des les
invasions germaniques, els terratinents romans es van quedar sense Es-
tat, és a dir, sense l' instrurnent que havia de vetllar per l'ordre social
(garantir-los la reproducció com a classe dominant), encara que ho fes
malament. Com que el desgavell d'aquells anys va propiciar un aflui-
xament de les cotilles socials (els poderosos van perdre controls ido-
minis, i les masses treballadores van ser menys explotades), i el pro-
cés de desintegració podía continuar, amenayant-los l'hegemonia, els
poderosos romans van sentir finalrnent la necessitat de reconstruir
l'Estat. Pera l'aristocracia provincial romana, de terratinents i ciuta-
dans, que ja s'havia acostumat a viure rnés de les propietats que no pas
deis ingressos de l 'Estat, reconstruir 1'Estat amb els germanics podía
oferir l'avantatge de construir Estats menys forts, per tant fiscalment
menys rapinyaires i menys disposats a interferir o immiscir-se en afers
locals i privats deis poderosos.
Els invasors germanics, sobretot l 'aristocracia nouvinguda, volien
estabilitzar la seva hegemonía militar i política, per la qual cosa ne-
cessitaven una mena de pacte amb la vella aristocracia provincial ro-
68
mana que, derrotada, no havia perdut encara (o no del tot) l'hegemo-
nia social. A més a més, el pacte permetria a ('aristocracia germanica
incorporar-se més plenament a l'explotació del treball en els nous ter-
ritoris ocupats i beneficiar-se 'n.
A l'Església, que havia assolit dins de l'Imperi una posició pree-
minent, havia estat subvencionada per l'Estat roma (amb béns i drets
públics) i s'havia convertit (lajerarquia) en un important aparell de po-
der, també li convenia consolidar les posicions guanyades pactant
amb els invasors.
El resultat d'aquest compromís necessari, que perseguía restablir
els mecanismes de domini social i explotació del treball, base de man-
teniment de l'hegemonia de les aristocracies laiques i eclesiastiques,
va ser, de fet, la institucionalització de les monarquies germaniques,
uns Estats que poden ser anomenats successors perque van ser res-
tauradors: van restablir precanament el sistema fiscal í l 'ordre social,
ésa dir, les modalitats d'explotació que hem estudiat en el capítol an-
terior.
Els pobles invasors eren arrians o pagans, pero tardo d'hora es van
anar convertint al cristianisme roma o catolícisme, i l'Esglésía, dípo-
sítana de la tradicíó romana i de la ídeologia de la res publica, es va
incorporar al funcionament deis nous Estats germanics, oferint-los
homes preparats i suport ideologic a canvi de reconeixement i soste-
niment. Per a les monarquies germaniques, que no tenien tradició
d'Estat i. en el context de l'Occident postroma, eren emanació de
grups etnics socialment minoritaris pero políticament i militarment he-
gemonícs, el suport de l 'Esglésía havía de resultar indispensable. Els
prelats van ungir els nous reís aixecant-los per sobre deis mortals,
condemnant els que atemptessin contra ells i mostrant que el seu po-
der venia de Déu i, per tant, era intangible. De fet, aquestes noves mo-
narquíes, amb excepcions, es van debatre sempre entre la tradició
gennanica de la monarquía electiva, fórmula que equivalía a un reco-
neixement del poder de les aristocracies gennaníques, i la tendencia a
la successió hereditaria, de tradíció romana, que feía els monarques
més poderosos i autOnoms, í l 'Estat més solid. La unció deis reís ser-
via per a aquest proposit i reflectia el pes de la romanitat a través de
l'Església. Pero de quines rnonarquies parlem? Les principals eren les
següents:
69
 Els vandals d' África. Un exemple, for~a excepcional, de manca
d'entesa entre les classes dirigents germaniques i romanes va ser el
regne vandal d'África, un deis més antics. Els vandals, que eren
arrians, es van establir violentament al nord d 'África (a les terres cos.
taneres del Magrib oriental) el 429430. Els grans propietaris romans
de la zona van ser espoliats i esclavitzats o obligats a marxar a l 'exili,
les ciutats (Hipona, Cartago) van patir setges i destruccions, i la im.
portant Església africana, de la qual Agustí (mort durant el setge d'Hi·
pona, 430) era el membre més destacat, va ser perseguida. Posse"idors
d'una flota poderosa, confiscada als romans, els vandals van contro·
lar la navegació a la Mediterrania occidental on van practicar la pira.
teria (saqueig de Roma, 455) i van dominar les illes i, en general, les
terres bladeres de la zona. Amb tot, el regne deis vandals, sense es·
tructura urbana viva, ni burocracia, ni Església, era intemament feble
i, per aixo, va acabar sent conquerit perles tropes bizantines de l'em.
perador Justinfü el 534.
Els ostrogots d' Italia. Procedents, com sabem, de 1'Imperi roma
d'Orient, els ostrogots, a diferencia deis vandals, estaven for~a roma·
nitzats, particularment el seu monarca Teodoric. Cap al 489493 es van
establir a Italia on van mantenir durant molt de temps un estricte dua·
lisme en el govem. Van restablir el sistema fiscal, van respectar les
lleis i els costums romans i van conservar els privilegis de la classe se·
natorial. Aquest comportament eslava en consonancia amb el projecte
de crear, sobre les bases de la romanitat, un imperi d 'hegemonía goda,
al servei del qual van treballar alguns deis darrers pensadors i escrip·
tors de 1'Antiguitat, particularment Boeci i Cassiodor. Un seguit d 'en·
lla~os matrimonials entre membres de la família reial ostrogoda i
membres de les altres monarquies germaniques perseguien el mateix
proposit d'hegemonia política. A la fi, pero, els ostrogots no van po·
der impedir fora d'ltalia la lluita entre francs i visigots, ni dins d'lta·
lia les rivalitats entre ]'aristocracia ostrogoda i l'aristocracia romana.
Així, es va produir una reacció germanista i antiromana que va aca-
bar propiciant la invasió d'Italia (536) per les tropes bizantines de
l 'emperador Justinia.
Els visigots d' Hispania. Més durador, el regne deis visigots mos·
tra el compromís i posterior fusió de les classes dirigents germanica i
provincial romana. La seva historia, pero, va comen~ar al nord deis Pi·
70
rineus amb el regne visigot de Tolosa, creat, com sabem, pelfoedus del
418. Aquest regne del sud de Ja GaHia va conelxer l'apogeu amb el
rcgnat d'Euric (466·484) que, aprofitant Ja definitiva desaparició de
l'Imperi roma d'Occident, va regnar sense limitacions sobre Aquita-
nia i la Proven~a. Al seu temps va comen~ar l 'establiment de pobla·
cions visigodes a Hispania. Per influencia romana, Euric va recollir el
dret consuetudinari visigot en un codi escrit, que havia de regir per als
súbdits visigots del seu regne. Posteriorment, el rei Alaric II faria
semblantment per als seus súbdits romans (la compilació d' Alaric 11
s'anomena Lex Romana Visigothorum). Derrotats pels francs (batalla
de Vouillé, 507), els visigots van fugir en massa cap a Hispania, on van
crear un regne conegut amb el nom de regne de Toledo, pel lloc on van
establir la cort. Del territori de l 'antic regne de Tolosa, només van po-
der conservar, amb l'ajut deis ostrogots d'Italia, la Septimania i la Pro·
ven~a. Més tard, desaparegut I' ajut ostrogol, els visigots van perdre la
Proven~a. pero van mantenir Ja Septimania fins a la invasió musul-
mana d'aquesta regió el 720-725.
En l 'ordre militar, els re is de Toledo van lluitar per imposar el seu
domini sobre tola la Península i defensar-lo d'atacs foranis. Per aixo
s'enfrontaren a pobles indígenes com els bascons i a pobles immigrats
com els sueus, que havien creat un regne propi al nord·oest (a la Gale-
cia), i a forces foranes, en particular els francs, enemics ancestrals, que
atacaven la Septimania i feien incursions a través deis Pirineus, i els
bizantins, que van desembarcar al sud i s 'hi van mantenir un temps
(sobretot a la Betica). El monarca Leovigild (568-586) encarna el mo-
ment de majors exits militars del regne de Toledo, arnb la unificació
política peninsular.
En política interior, la situació evoluciona de la tensió inicial entre
la minoria visigoda i la majoria hispanoromana cap al compromís. La
tensió s 'expressa en el terreny religiós en el conflicte entre arrianisme
i catolicisme. Aquest contlicte va arribar a dividir la mateixa família
del monarca visigot: mentre el rei Leovigild volia resoldre el contlicte
a base d'imposar l'arrianisme, el seu fill Hermenegild va encap~alar
la facció oposada, partidaria del catolicisme, i va ser executat. Per la
fi violenta que va tenir, al segle XVI 1'Església el va incorporar al
martirologi, pero fa l'efecte que graos bisbes hispanogots, com Isidor
i Leandre de Sevilla, no van veure amb bons ulls el moviment en·
71
cap~alat per Hennenegild, potser perque eren partidaris d 'una vía més
pacífica d'entesa. El cas és que el successor de Leovigild, Recared
(586-601 ), va resoldre el conflicte religiós convertint-se al catoli-
cisme. La solució era la que corresponia a un regne de majoria cato-
Iica, on estava ja molt avanyada la fusió entre visigots i hispanoro-
mans, i on era necessari institucionalitzar una fonna mancomunada de
govem. Aquest paper, el van fer els concilis de Toledo, una mena de
Senat politicoreligiós en el qual es reunien els bisbes, procedents ma-
joritanament de famílies poderoses hispanoromanes, i els membres
més prominents de les famílies visigodes representades pel monarca
i la seva cort. Va ser precisament en el marc d'aquests concilis que el
rei Recesvint (653-672) va impulsar l'elaboració d'un nou codi jurí-
dic, el Liber Iudiciorum (Llibre deis Judicis) o Liber ludicum (Llibre
deis J utges o Llibre J utge), conegut en castella com a Fuero Juzgo, que
donava fonna legal a la fusió etnica, entre visigots i hispanoromans,
en passar a ser l 'únic vigent. En efecte, aquest codi derogava i suplia
la llei goda fins aleshores vigent exclusivament per als gots (el codi
d'Euric) i la llei romana fins aleshores vigent exclusivament per als ro-
mans (la recollida en la lex Romana Visigothorum, el codi d' Alaric 11).
Aixo significava substituir el principi tradicional de la personalitat de
les Beis pel principi de la territorialitat que el nou codi encamava. Les
Beis del Llibre Jutge reflecteixen una forta influencia del dret roma,
pero també del gennanic.
Tanmateix, darrere d'aquests esdeveniments i conflictes, hi havia,
com un mar de fons, els problemes propis d'una societat en transició,
en el sentit d'evolució d'una societat de tipus o estructura antiga cap
a una societat feudal. Problematica propia d'aquesta transició eren els
conflictes entre uns monarques que lluitaven per mantenir l 'autoritat
i una aristocracia que lluitava per construir-se poders locals com més
va més autonoms, fet que l 'enfrontava a la monarquía. També formava
part deis problemes de la transició la tensió entre cultures polítiques
oposades: entre la tradició romana de la res publica i de l 'Estat i la tra-
dició gennanica del poder privat i la fidelitat personal. Quan els mu-
sulmans van envair Hispania, el 711, aquests conflictes havien minal
la capacitat de resistencia del regne enfront deis invasors.
El regne deis francs. Infiltrats, des del segle III, per la desemboca-
dura del Rin cap a Belgica, els francs es van estendre pel nord de la
72
frruwa actual durant els segles IV i V, fins que el seu cabdill, Clodoveu,
el 486, va derrotar el general roma Siagri. Unificades llavors les colo-
nies franques disperses, Clodoveu es va fer amb el control de totes les
terres al nord del Loira i immediatament va optar per la conversió al ca-
tolicisme (vers 498). Va ser una decisió encertada que ti facilita ('en-
tesa ambla majoria gal·loromana, que s'expressava políticament a tra-
vés deis bisbes. Reforyat així el seu poder, Clodoveu va llan~ar un
seguit d'expedicions contra els pobles ve°ins (turingis, burgundis, ala-
mans, visigots), va estendre les fronteres del regne cap al sud i l'est, i
va establir les bases d'una monarquia hereditaria, la deis merovingis.
Cedint, pero, al procés de patrimonialització del poder, els merovin-
gis es van dividir }'herencia de Clodoveu. Es van formar, així, tres o
quatre regnes (Austrasia, Neustria, Borgonya i Aquitania), dios deis
quals es produ"iren tensions entre el poder monarquic i l'aristocratic,
que van derivar en lluites entre regnes, mentre els bisbes a les ciutats
creaven de vegades autentiques repúbliques episcopals. El segle VI,
després de la victoria sobre els visigots, va ser l 'epoca d'esplendor deis
francs merovingis. Deis seus exits, pero també deis seus fracassos i
conflictes intems, en dóna testimoni el bisbe historiador Gregori de
Tours (m. 594) a la Historia deis fra11cs. Cap a finals del segle VI i
principis del VII, com succe"ia entre els visigots, la tensió entre noblesa
i monarquía va arribar al punt culminant. A la fi, el poder reial va de-
clinar totalment i l'autentic poder va quedar a mans de prínceps terri-
torials (ducs i bisbes), una facció deis quals, encap~alada pel major-
dom de palau Pipí d'Herstal (m. 714), va imposar-se sobre el conjunt.
El regne deis /ongobards d' Italia. Pressionats pels avars, un poble
mongol arribat de les estepes asiatiques, els longobards van abando-
nar la Panonia i van envair Italia el 568. No havien mantingut con-
tactes especials amb el món roma, i potser per aixo mancaven de tra-
dició estatal. Dividits en bandes, es dedicaren al pillatge i destru"iren
l'obra de la romanitat que ostrogots i bizantins havien preservat. Les
guarnicions bizantines resistiren llarg temps a les ciutats (en algun cas
fins al segle VIII) i els nous invasors no dominaren mai completament
tota la península. Com els altres pobles gerrnanics, crearen una mo-
narquía amb pretensions de domini territorial sobre tot l'espai ocupat
per la gent de la seva etnia, pero arran de la invasió i conquesta sor-
giren principats territorials longobards gairebé independents, sobretot
73
al sud: els ducats de Spoleto i Benevent. Quan al segle VIII, dominada
quasi tot Italia, els longobards volien possessionar-se de Roma, el
papa va demanar ajut als carolingis, que posaren fi a aquest regne lon-
gobard independent.
Els regnes anglosaxons. Els pobles anglosaxons, que vivien a les
ribes continentals de la Mar del Nord, van envair Anglaterra (la Brita-
nia deis romans, com deiem abans) en successives onades a partir de
la crisi del Baix Imperi. Sense tradició estatal, la migració va ser obra
de tribus formades per homes lliures (ramaders i pagesos) i dirigides
per caps guerrers ambles seves comitives de fidels armats, que es van
establir a l'atzar de la conquesta, en lluita contra pieles, escots i bri-
tons. Mentre pieles i escols aconseguien resistir a Escocia, una part
deis britons fugia al continent (a la Bretanya actual) i altres trobaven
refugia Comualles i al País de Gal·les. A causa de la seva estructura
tribal, els invasors anglosaxons van formar diversos regnes (al nord,
Bemícia i Deira; al centre, Mercia, Anglia i East Anglia, i al sud, Es-
sex, Kent, Sussex i Wessex), que van rivalitzar entre ells per l'hege-
monia sense aconseguir, pero, unificar l'illa. Durant els segles Vlll i IX
les ratzies deis pirates víkings (procedents deis actuals Palsos Escan-
dinaus) van forr;ar la formació d'aliances defensives sense que en de-
rivés la unificació política de l'illa.
L'IMPERI CAROLINGI
Anomenem epoca carolíngia el període que comem;a amb la coro-
nació de Pipí el Breu (751 ), primer reí franc de la dinastía carolíngia,
i que arriba fins a finals del segle X, quan va morir el darrer reí caro-
lingi de Franr;a i va pujar al poder una nova dinastía, la deis capets
(987). Els carolingis són particularment importants, perque van en-
capr;alar un moviment d 'expansió militar i política del poble franc que
els va portar a regnar sobre una gran part d'Europa occidental. L'epoca
també ens interessa perque, com hem estudiat en el capítol anterior,
llavors es va produir un canvi de tendencia economica, de l'impuls del
qua) es podría dir que va arrancar la civilització medieval propiarnent
74
dita. Igualment, entre les creacions més duradores d'aquell temps hi
ha la del model de família occidental, que ha arribat fins als nostres
dies. 1 no es pot oblidar tampoc que, en sintonía amb el renaixement
polític i economic, se'n produí llavors un altre de cultural del qual
l 'Església fou la gran protagonista.
Els carolingis que van dirigir o presidir aquestes realitzacions no
van poder evitar, pero, que el moviment social i polític els acabés so-
brepassant, ésa dir, que, després d'una epoca bona, en que l'autoritat
central va ser respectada, el poder se'ls escapa de les mans i ana a pa-
rar a les deis seus col·laboradors, membres de !'aristocracia que pos-
se"ien les armes, formaven els quadres de l'exercit i controlaven els
castells. Aquesta disseminació del poder fou el corol·lari d'un canvi
més profund, canvi de sistema social, que s'havia anal preparant de
temps enrere i que, consumat ara, entom de l'any 1000, dona entrada
a una nova epoca: la plenament medieval. D'aquests canvis més o
menys accelerats, que es produ'iren o consumaren a la fi del domini ca-
rolingi i als inicis del deis capets, en diem canvi feudal. Tenint present
aixo, ésa dir, que el període carolingi va posar punt final a la transi-
ció del sistema antic al feudalisme, i que ho va fer, com veurem més
endavant, de manera agonica (violencies i conflictes), ens podríem
preguntar si l'epoca carolíngia no pot ser pensada, també, com una
fase de I 'evolució de les societats occidentals durant la qual es va
produir un esforr; gegantí, i finalment fracassal, d'aturar la desestruc-
turació del sistema social tradicional (o antic), i preservar el possible
de !'herencia romana, tol consolidant els canvis socials haguts en
epoca gerrnanica. En tot cas, podem afirmar que !'epoca carolíngia (se-
gles VIII-X) fa de frontissa entre el món del' Antiguitat Tardana i més
Alta Edat Mitjana, que sembla ser el món d'una societat en transició,
i el món feudal de la Plena Edat Mitjana.
L'Estat carolingi va ser una construcció política de caracter impe-
rial. Diem imperial perla titulació d'alguns monarques, que van ser
coronats emperadors, per Ja jerarquía de poder establerta al maxim ni-
vell en alguns moments (reís subordinats, almenys teoricament, a em-
peradors) i perles dimensions territorials d'aquell Estat, molt superior
al formal provincial deis regnes germanics, i quasi comparable al 'Im-
peri roma d'Occident. Tanmateix, aquesta construcció política no dis-
posava de I 'exercit de funcionaris de que en altre temps va disposar
75
l 'Imperi roma ni de les seves formidables legions. Per aixo sovint es
diu que l'lmperi carolingi (o Estat carolingi) va ser una consbllcció po-
lítica desmesurada per a la seva epoca i, per tant, condemnada a des-
apareixer. Les raons d'aquesta opinió ens semblen de pes, pero els que
pensen així no expliquen per quin misteri l 'Estat carolingi va néixer i
es va mantenir tant de temps: més de cent anys.
Des d'un altre punt de vista, en el terreny de les idees i les institu-
cions, l'aventura deis carolingis és també la d'una gent (famílies aris-
tocratiques i alt clergat) que, d'una manera o altra, es va posar d'acord
un temps per impulsar un renaixement de l 'Estat o de la idea d 'Estat,
la qual cosa vol dir institucions de dret públic i ideología de la res pu-
blica.
La creació de /' lmperi
Quant a la dinamica d'aquest Estat, s'ha de partir d ' una alianya en-
tre les famílies més poderoses de l'aristocracia franca (la deis regnes
merovingis d 'Austrasia i Neustria), i sobretot el prelats de l 'Església
a la zona (bisbes i abats), que van abandonar la dinastía reial tradi-
cional, la deis merovingis, i van confiar en el liderat d'un deis seus,
el majordom de palau Caries Martell. Els majordoms de palau eren
els funcionaris de rang més elevat de l 'administració merovíngia.
Dirigien l'exercit i s'ocupaven de les principals tasques de govern.
Fort amb aquestes competencies, Caries Martell va unificar la major
part de la GaJ.lia sota el seu comandament (Austrasia, Neustria, Bor-
gonya, Aquitania i Proven~a) i va derrotar a Poitiers (732) els mu-
sulmans que cap al 720, després d'envair Hispania, havien passat els
Pirineus i havien ocupat la Septimania o Gal·lia gotica: part de l'ac-
tual Llenguadoc.
El prestigi militar i polític de Caries Martell i el teixit d'aliances
que va construir van servir al seu fill i successor Pipí el Breu (741-768)
per a desfer-se deis merovingis i prendre el títol reial (751 ), previa
alianya amb el Pontifical. Va comenyar així l'epoca de la dinastía ca-
rolíngia, i amb ella una fase formidable d'expansió territorial (ini-
ciada ja per Caries Martell) que va continuar fins a principis del segle
IX, en temps de Carlemany (768-814).
76
Cridat a Italia pel Papa, Pipí el Breu va combatre els longobards
(756) als quals prengué diversos territoris que lliura a l'Església (exar-
cat de Ravenna, Pentapolis, Patrimoni de Sant Pere). Aquests territo-
ris van ser la base sobre la qual es formaren els anomenats Estats
p 0 ntificis o Estats de l 'Església, pels quals els Papes havien de ser vas-
salls deis carolingis. Després, aquest primer monarca carolingi va
prendre la Septimania o Gal·lia gotica (ambla seva capital, Narbona)
a)s musulmans (759) i va portar diverses campanyes per Aquitania (so-
bretot perla Gascunya) on els caps de la noblesa indígena es resistien
a la dominació franca.
El seu fill, Carlemany, s'annexiona la Saxonia (785), la Llombar-
dia (774), Baviera (788), la Panonia (799) i la Catalunya Vella (Girona,
785, i Barcelona, 801). La conquesta de la Llombardia, que va signi-
ficar la fi del domini longobard al nord d'ltalia (uns ducats longobards
van sobreviure al sud de la península italiana fins al segle XI), va ser-
vir a Carlemany pera ratificar l'alianya tradicional de la seva dinas-
tía amb el Pontificat: va confirmar i ampliar les donacions territorials
de Pipí el Breu al Papa. Uns anys després, perseverant en aquesta
alianya, Carlemany dona suport al Papa contra les grans famílies ro-
manes que ti discutien l'autoritat i, en contrapartida, el Papa el corona
emperador a Roma per Nadal de l'any 800.
El declivi deis carolingis
L'estructura unitaria de l'lmperi creat per Caries Martell, Pipí el
Breu i Carlemany es mantingué encara en temps de Lluís el Piadós
(814-840), fill i successor de Carlemany. El govem de Lluís el Piadós
es caracteritza pels esfor~os esmeryats en 1'organització i defensa de
l'Imperi, pero al seu temps ja no hi hagué més conquestes territorials.
És més, comenya llavors un problema que s'agreujaria amb els anys i
rebrotaría en regnats successius: ens referim a les disputes successo-
ries que van dividir i enfrontar els membres de la gran família caro-
lingia. Lluís el Piadós va voler conciliar la tradició romana de la indi ~
visibilitat del poder imperial (postura defensada per l'Església),
concebut coma garantía de la res publica, ambla tradició germanica
del poder com un bé patrimonial i privat que podía ser repartit (pos-
77
tura defensada per !'aristocracia). Per tal de conciliar aquestes tradi-
cions, Lluís el Piadós va fer emperador el seu fill gran, Lotari, i reis
els seus fills petits, Lluís el Gennanic i Caries el Calb, amb la condi-
ció que restessin subordinats al genna gran.
Aquestes disposicions, que ja engendraren enfrontaments fami-
liars en temps del mateix Lluís el Piadós, portaren els seus fills a una
guerra fratricida després de la mort del pare (840), que acaba, de fet,
ambla divisió de l'Imperi. Pel tractat de Verdun (843), que posava fi
a la lluita, Lotari (840-855) retenía el títol imperial i obtenía la Lota-
ríngia (Frísia, les terres patrimonials d 'Austrasia amb Aquisgra), la
Proven~a i Italia; Lluís el Germanic (840-876) era reconegut rei de la
Francia oriemalis o Gennania (Baviera, Saxonia i el territori deis
alamans), i Caries el Calb (840-877) retenía la Francia occidentalis
(Neustria, Aquitania, Septimania). Després, un cop mort Lotari 1 (855),
els seus germans, Caries el Calb i Lluís el Germanic, no reconegue-
ren els drets deis seus descendents, i acabaren repartint-se la Lotarín-
gia (tractat de Meersen, 870). Caries el Calb també va arrabassar la
Proven~a als descendents del seu germa gran i, convertit en el més fort
deis carolingis, va obtenir la corona imperial el 875.
Tanmateix es pot dir que amb la mort de Lluís el Piadós (840) ha-
via comem;at el declivi deis carolingis. Territorialment, la unitat de
l'lmperi ja no es tomarla a refer mai més, tret deis anys 884-888 en que
el rei de Germania Caries el Gros (876-888) va ser elegit rei de Fran~a
perla noblesa francesa, que buscava un líder militar capa~ de fer front
als nonnands. No ho aconseguí i la corona de Fran~a toma a mans deis
descendents de Caries el Calb, i es consolida d'aquesta manera la di-
visió de l'antic Imperi de Carlemany en tres regnes: Fran~a. Germa-
nía i Italia, que van restar en mans de diferents membres de la família
carolíngia.
A partir del 840 (mort de Lluís el Piadós), les lluites entre carolin-
gis es barrejaren amb revoltes nobilianes i temptatives comtals de
secessió, de que globalment en resulta un procés de fragmentació i dis-
seminació del poder que, com deiem abans, segurament és la mani-
festació més visible i coneguda del procés de canvi feudal, alrnenys en
el terreny de la historia del poder. Aquest procés, que afeblia la for~a
militar de l 'lmperi, el feia més vulnerable a les agressions exteriors.
Potser per aixo llavors, durant els segles IX i X, van resultar especial-
78
ment mortíferes les incursions de pobles estrangers (víkings, honga-
resos i musulmans) contra els quals la pesada i lenta maquinaria mi-
litar deis carolingis resulta del tot inetica~. Es tractava d'una lluita con-
tra pirates o grups redu'its de guerrers-bandolers que perseguien més
la captura d'esclaus, el saqueig i el botí que no pas l'ocupació de ter-
ritoris, i per a la qual estaven més preparades les forces locals que els
grans exercits. Paradoxalment, d'aquestes incursions episodiques, pero
molt lesives per a l 'autoritat i prestigi deis carolingis, en deriva l' es-
tabliment a les costes franceses del Canal de la Manega d 'un grup de
pirates víkings, dirigits pel duc Rollon (911), que aconseguí deis ca-
rolingis el reconeixement de la seva autoritat a la zona a canvi de la
prestació de vassallatge. Aquest va ser el nucli originari del ducal de
Normandia.
Deis carolingis a/s capets i als otonides
Durant el segle X, continua el declivi deis carolingis fins que se'n
produí la total extinció com a dinastía regnant a Fran~a. Italia i Germa-
nía o Alemanya. Arreu la causa va ser la mateixa: I'emergencia de nous
poders, com a poders independents. Ens referim a poders locals aris-
tocratics que van esmícolar el territori del vell Imperi carolingi, pri-
mer en regnes, després en principats i, finalment, en senyories de tola
mena, pero sobretot senyories de castells.
A Fran~a. els descendents de Caries el Calb hagueren de combatre
contra les ambicions de la seva aristocracia que, després de diverses
temptatives d'imposar un canvi dinastic, el 987 aconseguí entronitzar
un deis seus, el noble Hug Capet, fundador de la dinastía capeta. De
fet, aixo va ser molt més que un canvi dinastic. Va ser la culminació
d'una revolució del poder que es va escapar de les mans de la reialesa
i va anar a parar a mans deis nobles senyors de la guerra. Per aixo po-
dem dir que, a finals del segle X, el regne de Fran~a era quasi una fic-
ció. Els capets amb prou feines regnaven a París i als seus voltants! De
fet, Fran~a era un mosaic de principats, senyories i castells on ímpe-
rava la llei del més fort.
Durant el segle IX i principis del X, els carolingis de Germanía ha-
vien portal una política d'ampliació de territoris, al servei de la qua)
79
 havien combinat les armes amb l'evangelització. Pero el regne de
Gennania o Alemanya que en resulta era un mosaic etnic, de pobles,
del qual difícilment se'n podia fer una unitat. Aquestes divisions et-
niques es tradui'ren en unes divisions polítiques característiques co-
negudes com a ducats nacionals: els de Saxonia, Franconia, Turíngia,
Suabia i Baviera. Al capdavant d'aquests ducats hi havia unes dinas-
ties ducals o principesques, que representaven el poder ancestral de les
famílies aristocratiques del territori o grup etnic corresponent. A més
del 'ús de les armes i del 'evangelització, per afennar el seu poder, els
carolingis havien practicat la política d 'aliances matrimonials amb
aquestes famílies ducals, a les quals donaren filies en matrimoni. Així,
arriba un moment que tots els ducs alemanys portaven sang carolíngia
i tots aspiraven a la reialesa. Tanmateix, ducs i prínceps eclesiastics es
van posar d'acord per escollir coma rei de Gennania un deis seus: el
duc de Saxonia Enrie I (919-936).
Comen~a així la dinastia de Saxonia que va regnar a Alemanya fins
al 1024, i que d'alguna manera es va considerar a si mateixa conti-
nuadora política deis carolingis i del seu Ilegal imperial. Malgrat que,
en la persona d'Otó I (936-973), crea un nou Imperi, el Sacre Imperi
Romanogermanic o lmperi Alemany, aquesta dinastía no aconseguí re-
duir sensiblement la for~a i la independencia política deis ducs na-
cionals alemanys. Del nom deis seus principals sobirans, Otó I (936-
973), Otó 11 (973-983) i Otó III (983-1002), la dinastia de Saxonia
també és coneguda amb el nom d'Otonida.
En política interior, els otonides feren front a diverses revoltes de
ducs nacionals i intentaren enrobustir el poder monarquic amb l 'ajut
de l'Església a la qual hagueren de concedir privilegis. La seva polí-
tica exterior es desplega en tres fronts: cap a l 'oest, lluitaren contra els
reis de Fran~a per la possessió de la Lorena, que aconseguiren el 980;
cap a l 'est, van afavorir l 'evangelització deis pobles eslaus i van con-
tenir les incursions d 'hongaresos i eslaus; i cap al sud, es van propo-
sar dominar Italia. Aquí aconseguiren exits notables, pero també
fracassos: en lluita contra els carolingis, es van imposar com a reís
d'Italia (del nord i del centre), van obtenir del Papa la corona impe-
rial el 962 (data del naixement del Sacre Imperi Romanogennanic) a
canvi del reconeixement deis Estats Pontificis o Estats de l 'Església,
i van lluitar sense exit pel domini del sud d 'Italia contra longobards,
80
bizantins i musulmans. Encara que va funcionar bé, en mutu benefici,
l'alian~a entre els otonides i els Papes de Roma es basava en un equí-
voco contrasentit, que s'arrossegava des de !'epoca carolíngia i que
tindria unes conseqüencies nefastes en el futur. Ens referim al fet que
els emperadors (carolingis, primer, i otonides, després) es considera-
ven creadors i guardians deis Estats Pontificis, pels quals, en teoría, els
Papes els havien de prestar homenatge o vassallatge. Els mateixos Pa-
pes, pero, que els coronaven emperadors!
PODER 1 IDEOLOGIA
L'Estat carolingi, que hem vist néixer, dividir-se i desapareixer, va
sorgir de la necessitat de l 'aristocracia franca d' insta)· lar-se més soli-
dament en el poder, organitzar-se millor pera l'explotació deis recur-
sos materials (el trebaU del homes, l'excedent) i, cessant temporalment
en els conflictes intems, llan~ar-se a l 'expansió territorial, militar i po-
lítica. Podríem dir que després, un cop acomplerts aquests objectius,
i arribats els límits de l'expansió, van comen~ar les disputes pel re-
partiment del poder i la riquesa, i d'aquí la crisi final de l'Estat caro-
lingi. Els mecanismes interns d'aquesta crisi estan lligats a la mateixa
estructura de l 'Estat.
Monarquia i aristocracia
L'aristocracia, deiem, es va agruparentorn deis carolingis per servir-
los i servir-se'n en la guerra, el govem, la reproducció de l'ordre social
(ordre públic, justicia) i l'explotació deis recursos. La fórmula és uni-
versal: fidelitat i servei (sobretot militar) a canvi de beneficis (terres, ren-
des, carrecs). Els llinatges aristocratics van acaparar els principals car-
recs, tant els de l'administració civil (comtes) com els de l'eclesiastica
(bisbes i abats). Els comtes van govemar els aproximadament dos-cents
comtats en que es va dividir l 'Imperi, i hi van exercir funcions militars,
administratives, fiscals, judicials i d'ordre públic en representació del
81
reí, funcions que també van exercir els bisbes a les ciutats episcopals i
els bisbes i abats en molles viles i territoris de domini episcopal i mo-
nacal (els dotats d'immunitat). La relació entre el govem central (mo-
narca, comtes de palau, consellers) i els comtes deis comtats, els bisbes
i els abats (persones dotades de potestat pública) s'establia, de manera
indirecta, a través d'ambaixadors (els missi dominici) i, de forma directa,
en ocasió de magnes assemblees de tots els graos, responsables del
regne o lmperi, que s'acostumaven a celebrar a la primavera.
Quant a la provisió de carrecs, se seguien normes molt estrictes,
que van estar plenament en vigor fins a finals del segle IX. El rei es re-
servava la designació deis comtes, que també destitu'ia quan calia, i so-
vint nomenava els bisbes o promovía de forma indirecta candidats pro-
pis a les seus episcopals. Els escollits eren sempre membres de
llinatges aristocratics, de manera que aquests llinatges, un cop assolit
un carrec o dignitat, encara que el carrec no fos per principi hereditari,
el consideraven part del seu patrimoni. Pero la relació entre la mo-
narquía i l'aristocracia no estava construi'da sobre cap equívoc. Els ca-
rolingis havien constru'it el seu lmperi precisament sobre aquest com-
promís: els carrecs serien de l'aristocracia, de manera que com més
dignitats comtals i episcopals tingués un llinatge més poder podría
transmetre als descendents. L'única condició que els llinatges havien
de respectar era el dret del monarca a escollir en cada moment i per a
cada lloc el candidat. Diríem que els llinatges tenien uns drets polítics,
la territorialització deis quals depenia deis criteris del rei. Per dir-ho
de forma més senzilla, els llinatges que en el passat havien tingut a les
seves files, per exemple, un comte i un bisbe que havien servil fidel-
ment la monarquía, tenien tot el dret a esperar del monarca present la
concessió de la dignitat comtal i episcopal a altres membres del lli-
natge, pero la provisió de carrecs no s'havia de fer necessariament per
als mateixos llocs (el mateix comtat o bisbat que havien tingut els
avantpassats). De fet, sembla que els monarques, quan van poder, van
preferir canviar els llocs de govern deis diferents llinatges a fi d'evi-
tar la creació de dinasties locals potencialment independents. Aques-
tes regles es van respectar fins a finals del segle IX quan, com a con-
seqüencia de la pressió deis llinatges, es va imposar la transmissió
estrictament hereditaria de la dignitat comtal en els territoris on
aquests llinatges es van fer sedentaris. Sabien per que ho feien!
82
La monarquía mantenía els seus col-laboradors assignant-los re-
cursos materials: terres del fisc (dominis fiscals) i drets públics (im-
pastos). D'aquests col-laboradors, n'hi havia que eren simples fidels
(jideles regis), que rebien recursos públics a canvi de fidelitat i d'un
servei militar especial (a cavall), pero n 'hi havia que eren especialment
importants: els comtes. Aquests comtes rebien una gran dotació en ter-
res del fisc i en drets públics, dita honor comtal, que els servia per a
mantenir-se en el rang i pera pagar els serveis deis seus coHaboradors
(vescomtes, vicaris) i fidels assignant-Ios part d'aquests béns. És ciar
que, com que el carrec comtal era de designació reial i, per principi,
temporal, la fru'ició deis béns i drets públics també ho era. Així, dones,
quan els llinatges aristocratics lluitaren per perpetuar-se en els carrecs
i fer-se independents, lluitaren, de fet, per apropiar-se els béns i drets
públics, cosa que aconseguiren durant el segle X, que és quan van bui-
dar la monarquia carolíngia de for~a material i política.
Mentre aixo no va passar, es pot dir que el regim polític carolingi,
tot i haver estat creat per l'aristocracia laica i eclesfüstica (que orga-
nitza aquella forma semiesclavista d'explotació del treball que conei-
xem com a domini bipartit), era portador d'un compromís social im-
plícit entre els grups hegemonics i els sectors més dinamics de les
classes populars, compromís del qual la monarquía era garant i que
consistia en el respecte a un determinat nivell de drets i llibertats, que
les lleis retlectien i l 'administració de justícia bé o malament feia res-
pectar. Per aixo potser es pot pensar que el regim polític carolingi te-
nia la propia base social. Aquesta base estaría formada per pagesos
propietaris i lliures, supervivents d'un llarg procés de desgast d'anti-
gues cotilles o d'obligacions dures (fiscalitat romana, esclavitud), que
pagaven un determinat nivel! d'impostos (inferior al de !'epoca ro-
mana) i feien servei militar, pero a canvi rebien atenció espiritual (el
servei públic del culte), defensa militar i protecció jurídica.
ldeo/ogia política
En el món de les idees l 'Estat carolingi se sustentava en fonaments
d'herencia romana, cristiana i germanica. En primer lloc, hi havia un cert
renaixement de la noció romana de bé públic, de la qual l'Església era
83
transmissora. Aquesta noció de res publica, com la mateixa d'Estat (que
donava fonna institucional a aquesta noció), es basava en el principi de
l'existencia de drets i deures coHectius garantits pel monarca, clau de
volta de l'edifici polític. En efecte, en el pla de les idees, l'emperador
era el garant de la llei deis seus pobles, l'autoritat que vetllava pel bé
comú i el rector que imposava el correcte exercici de la justícia. En se-
gon lloc, l 'Estat carolingi se sustentava en la noció de Cristiandat, és a
dir, del poble de Déu que fa camí vers la salvació. La jerarquía de l'Es.
glésia, que es considera cridada per Déu per portar el poble pel camí de
la salvació, va col·laborar a fons en la creació i dilatació de l'Estat ca-
rolingi per tal de fer-ne un instrument d'aquesta missió de salvaci6.
Així es compren que, des del punt de vista de 1'Església, que els ungía,
els reís i els emperadors ho fossin per gracia de Déu, i que el sobira ca-
rolingi fos com una mena de pare deis seus súbdits i cap civil de l'Es-
glésia, que havia de govemar envoltat de consellers eclesiastics. Imperi
i Cristiandat, per últim, eren inseparables perque perseguien el mateix
fi i tenien la mateixa vocació d'universalitat. En tercer lloc, la cadena
de comandament que feia funcionar l'lmperi se sustentava en bona part
en la noció de fidelitat, que aplegava el concepte cristia del seguiment
perla fe (o creen~a en un missatge religiós) i el gennanic del vincle per-
sonal de fidelitat al líder que comandava el grup en la guerra i en la pau,
i distribula els guanys en fonna de recompenses personals.
Així, dones, que era l 'lmperi o Estat carolingi? Era una fonnació
política antiga o feudal? Des del punt de vista deis valors ideologics
que acabem d'esmentar, era un Imperi cristia que, d'alguna manera, re-
corda l 'Imperi cristia de finals del món roma, el de Teodosi i els seus
successors. Pero, des del punt de vista de l'estructura i de les bases ma-
terials del poder, era una formació política diferent, més híbrida. Com
al' Antiguitat, l'aristocracia ocupava els careces públics, els nomena-
ments eren una facultat de l 'autoritat central i la remuneració de la fun-
ció pública es feia a partir dels recursos de l 'Estat. Com a l 'Antigui-
tat, pero de fonna més simplificada, hi havia unajerarquia de dignitats
i honors. Ara bé, en el món carolingi hi havia un tendencia, a la fi
triomfant, cap a l'apropiació deis carrecs públics i de la seva base ma-
terial, i aixo ja apunta clarament cap al feudalisme, com també hi
apunten els vincles personals i privats de fidelitat, que llavors s'ana-
ven sobreposant als públics i els desnaturalitzaven.
84
TEXTOS
l. Les invasions i altres desgracies ocorregudes a Hispania entre
el 409 i el 411 tenen les dimensions de les catastrofes bíbliques,
segons Hidaci
Els ataos, els vandals i els sueus van entrar a les Hispanies l'any
447 de l'Era Hispanica: uns, el quatre de les calendes d'octubre, i els
altres, el tres de les idus d'octubre, en la tercera feria, l'any vuite del
consulat d'Honori i el tercer de Teodosi, fill d' Arcadi.
Els barbars que van entrar a les Hispanies les van arrasar i van cau-
sar una gran mortaldat.
I la pesta, per la seva part, no va fer menys estralls.
Mentre els barbars causen aquestes desgracies per les Hispanies i
el flagell de la pesta no ataca amb menys intensitat, el tiranic recapta-
dor d'impostos arrabassa les riqueses i les provisions emmagatzema-
des a les ciutats i el soldat les consumeix. La fam cruel s 'estén fins al
punt que la cam deis homes és devorada pel genere huma per la for~a
de la fam; fins i tot les mares s'alimenten amb el cos deis seus fills
morts o cuinats per les propies mans. Els animals salvatges, acostu-
mats als cadavers deis que morien per l'espasa, la fam o la pesta, ma-
ten els homes més forts i, alimentats ambles seves cams, corren per
tot arreu per a perdició del genere huma. 1 així, fent estralls per tot el
món les quatre plagues del ferro, Ja pesta, la fam i els animals salvat-
ges, es compleixen les profecies anunciades pel Senyor mitjan~ant els
seus profetes.
2. La invasió d'ltalia pels longobards, segons Pau Diaca
25. Alboí va penetrar a la Ligúria i va entrar a Mila les terceres no-
nes de setembre, quan comen~ava la tercera indicció ( l ), en temps de
l'arquebisbe Honorat. A continuació va conquerir lotes les ciutats de
la Ligúria, excepte les que estan ubicades a la riba del mar. L'arque-
bisbe Honorat va abandonar Mila i va fugir cap a la ciutat de Genova...
85
 26. En aquells temps la ciutat de Pavía, capa~ de suportar un
setge de més de tres anys, es mantenía ben forta, amb l'exercit deis
longobards acampat no gaíre lluny, cap a la part oest. Mentrestant,
Alboí, havent posat en fuga els soldats imperials, ho envaí tot fins a
Toscana, amb l 'excepció de Roma, de Ravenna í d'algunes altres for-
taleses que hi havía a la riba del mar. En aquell moment tampoc no
hi havia tant de coratge entre els romans per poder-lo resistir, perquc
la pesla declarada en temps de Narses havía mort molta gent a Li-
gúria í a les Venecies, í després d'aquell any que ja hem dít que hi
hagué abundancia, una immensa penúria amena~adora devastava tot
Italia. Val adir que Alboí havía menat cap a Italia una munió de po-
bles díferents que altres reis o ell mateíx havien sotmes. Per aixo en-
cara avui día anomenem molles viles amb els noms deis que hí ha-
biten: gepids, búlgars, sarmates, pannonis, suabis, norics o altres
d •aquesta mena.
27. Tanmateix, la ciutat de Pavía, després de suportar un setge de
tres anys í alguns mesos, finalment es lliura a Alboí i als longobards
que J'assetjaven. Quan Alboí hi entrava per Ja porta anomenada de
Sant Joan, a Ja part oriental de la ciutat, el seu cavall va ensopegar
al bell mig del portal, í malgrat ser incitat pels esperons i també bur-
xat a banda i banda a cops de llan~a. no es podía aixecar. Aleshores
un deis mateixos longobards parla al reí d'aquesta manera: «Re-
corda, senyor rei, la prometen~a que vas fer. Trenca aquell vot terri-
ble í podras entrar a la ciutat. No hi ha dubte que en aquesta ciutat
el poble és veritablement cristía.» l és que Alboí havia jurat que ex-
terminaría tot el poble a cops d'espasa, perque no s'havia volgut ren-
dir. Tan aviat com trenca aquell jurament i prometé indulgencia als
ciutadans, el seu cavall s'al~a immediatament i ell entra a la ciutat
sense fer mal a ningú, mantenint-se en allo que havia promes. Ales-
hores tot el poble es congrega prop d'ell en el palau que temps en-
rere havia constru'it el reí Teodoric, i havent recobrat la confian~a
després de tantes miseries, comen~a a aixecar els anims en l'espe-
ran~a del futur.
(1) El 3 de setembre del 569.
86
3. Instruccions deis missi per a ús deis comtes (vers 805)
Al comte tal digne de ser estimat en el Senyor. Hadalhard, Fulrad,
Unroc, Hroculf, missi del senyor emperador, salut en el Senyor.
La vostra bondat no ignora que el senyor emperador ens ha enco-
manat a nosaltres, Radon, Fulrad i Unroc, la missió en aquesta regió,
per tal que, en la mesura que sigui possible, ens esforcem per complir
en aquesta tasca la voluntat de Déu i la seva. Pero, havent caigut ma-
Jalt Radon i no podent participar en la missió, en la qual la seva presen-
cia era necessaria, l'emperador ha decidit adjuntar-nos Adalhard i
Hroculf per tal que treballem tots plegats, segons la necessitat ho re-
quereixi i els nostres mitjans ho permetin, a fi de complir la voluntat
de Déu i la seva.
Us adrecem aquesta carta de part de l'emperador per ordenar-vos
¡ pregar-vos insistentment de fer tots els esfor~os per complir bé les
obligacions del vostre carrec en el que correspon tant al culte de Déu
com al servei del nostre senyor, que té cura de la salvació i guarda del
poble cristfü. Car el nostre senyor ens ha encarregat, així com als al-
tres missi, de presentar-li a mitjan abril un informe fidel de la manera
com han estat executades en tot el regne les ordres que els darrers anys
ha fet transmetre pels seus missi, desitjós com esta de recompensar
dignament els que les han obeºit i de castigar com es mereixen els que
les han desobei't ... Us encoratgem a rellegir els vostres capitulars, a
rememorar les instruccions verbals que us han estat donades i a des-
plegar, per aplicar-les, un zel tan gran que pugueu ser recompensat per
Déu i pel vostre senyor, el gran emperador.
Us manem, dones, d'entrada i us recomanem d'obeir puntual-
ment i d'exigir deis vostres subalterns i administrats una obediencia
precisa i puntual a les ordres del vostre bisbe en tot el que correspon
al seu ministeri. Apliqueu-vos a mantenír tots els drets de l'empera-
dor, tal com us han estat precisats per escrit, i oralment, car en sou
responsable. Feu plenament, correctament i de forma equitativa jus-
tícia a les esglésies, les vídues, els oríes i tots els altres, sense frau,
sense corrupció, sense retards abusius, i vetlleu per tal que els vos-
tres subordinats facin semblantment, si voleu ser recompensat per
Déu i pel nostre senyor. Si topeu amb actes de rebeJ.lia i desobe-
diencia, i si algú re fusa d 'acceptar les decisions que haureu pres de
87
 conformitat amb la llei o la justícia, preneu-ne nota i aviseu-nos ja si-
gui immediatament, en cas d 'urgencia, ja sigui en ocasió del nostre
pasa fique ens n'ocupem segons les instruccions rebudes del nostre
senyor. Si teniu algun dubte sobre el sentit d'algun paragraf d'aquest
manament ... no dubteu pas a enviar-nos urgentment un deis vostres
representants que sigui capa~ de comprendre les nostres explicacions
a fique vós mateix pugueu comprendre-ho tot i, amb l'ajut de Déu,
complir-ho tot.
Feu sobretot atenció: ni a vós ni als vostres subordinats se us acu-
deixi, amb la idea de confondre o retardar l 'exercici de la justícia, dir
a les parts en un procés: «Calleu fins que els missi hagin passat, que
després ja ho arranjarem entre nosaltres.» Ben al contrari, apliqueu-vos
a fer avan~ar el judici de les causes pendents abans de la nostra vin-
guda, perque si feu qualsevol ton malevol d'aquesta naturalesa o si re-
tardeu per negligencia o per malícia el curs de la justícia fins a la nos-
tra vinguda, estigueu segur que redactarem contra vós un infonne molt
sever.
Llegiu i rellegiu aquesta lletra i guardeu-la bé a fi que serveixi de
testimoni per saber si heu actuat o no com esta escrit.
4. Convocatoria de Carlemany a l'abat de Saint·Quentin
(804-807) per anar a la host
En nom del Pare i del Fill i de l'Esperit Sant. Caries sereníssim au-
gust coronal per Déu, gran i pacífic emperador, perla misericordia de
Déu rei deis francs i deis longobards, a Fulrad abat.
Sapigues que aquest any la nostra Assemblea General ha estat con-
vocada a la Saxonia oriental, a Strassfun. Et manem d'acudir-hi el 15
de les kalendes de juliol; és adir, set dies abans de Sant Joan Baptista,
amb tots els homes ben armats i ben equipats.
Tu t'hi presentaras amb ells, disposat a entrar en campanya, en la di-
recció que t 'indicaré, amb armes, bagatges i tot el necessari per a la gue-
rra en queviures i roba. Cada cavaller haura de portar un escut, una
llan~a. una espasa llarga i una de curta, un are i un carcaix ple de fletxes.
En els vostres carros hi haura eines de tota mena, és a dir, destrals, eines
de fuster, aixades, pies, pales, i lotes les eines necessanes per a la cam-
88
panya. També ponareu en els vostres carros queviures per a tres mesas
a comptar des de la partida de Strassfurt, i armes i vestits pera mig any.
Tindras cura que els teus contingents en ruta mantinguin una con-
ducta pacífica, sigui quina sigui la pan del nostre regne que travessin,
per bé que seguireu la línia més recta possible. Cap prestació no ha de
ser exigida [en passar] llevat de farratge, llenya i aigua.
Els teus homes viatjaran en grups organitzats, amb cavallers i car-
ros, i restaran així fins al lloc de trobada, i aixo per por que, per manca
de comandament, es deixin ponar i facin mal.
Quant als donatius que ens has de presentar en la nostra Assemblea
General, fes-nos-els arribar a mitjan mes al lloc on serem llavors. Si
el teu itinerari et pennet donar-nos-els tu mateix pel camí, aquesta sera
Ja solució que més ens plaura.
Fes atenció i actua diligentment, per tal que siguis mereixedor de
les nostres bones gracies.
BIBLIOGRAFIA
BOUSSARD, J. la civilización carolingia. Madrid: Guadarrama, 1968.
BROWN, P. El mundo en la Antigüedad Tardía. Madrid: Taurus, 1989.
DURLIAT, J. Les finances publiques de Diocletien aux Carolingiens.
Sigmaringen: Torbecke, 1990.
FICHTENAU, H. L' Empire carolingien. París, 1981.
HALPHEN, L. Carlomagno y el Imperio carolingio. Mexic: UTEHA,
1955.
ISLA FREZ, A. La Europa de los carolingios. Madrid: Síntesis, 1993.
KING, P.D. Derecho y sociedad en el reino visigodo. Madrid: Alianza
Editorial, 1981.
LE JAN, R. Famille et pouvoir dans le mondefranc (VlleXe siecle). Pa-
rís: Presses de la Sorbonne, 1995.
MARROU, H.I. ¿Decandencia romana o antigüedad tardía? Siglos
111-Vl. Madrid: Rialp, 1980.
MCKJTIERICH, R. (ed.). Carolingien Culture Em11latio11 and ln11ova-
tion. Cambridge: CambridgeUniversity Press, 1980.
89
MCKITIERICK, R. The Frankish Kingdoms under rile Carolingians
(751-987). Londres; Nova York: Longman, 1983.
MÍNGUEZ, J.M. Las claves del período carolingio (723879). Barce-
lona: Planeta, 1991.
MUSSET, L. Las invasiones. Las oleadas germánicas. Barcelona: La-
bor, 1967.
PERROY, E. Le monde carolingien. París: Le Cours de la Sorbonne,
1968.
RICHÉ, P. Les Carolingiens. París: Hachette, 1983.
a
RICHÉ, P. L' Europe barbare de 476 774. París: SEDES, 1989.
SANZ SERRANO, R. Las migraciones bárbaras y la creación de los
primeros reinos de Occidente. Madrid: Síntesis, 1995.
THOMPSON, E.A. Los godos en Espaiía. Madrid: Alianza Editorial,
1990.
90
CRISTIANITZACIÓ 1 FEUDALITZACIÓ D'EUROPA
Durant segles, la immensa majaría deis homes es va dedicar al tre-
ball de la terra. Llavors !'agricultura era la base de tata l'econamia. Per
a la majoria, el veritable saber era l'experiencia deis metodes i tecni-
ques emprats per arrancar a la terra la seva riquesa. Es tractava d'una
cultura popular majoritaria, cultura del treball diferenciada i fins apo-
sada a la cultura escrita de l 'elit, que no cultivava el camp sinó l'in-
teJ.lecte, i no produ'ia productes alimentaris sinó idees i coneixements
sovint aliens al món del treball i de vegades de poca o nuHa utilitat
practica. Podríem dir que entre treball i cultura a entre les dues cultu-
res es produí Jlavors, al' Antiguitat, un divorci: els homes «cultes», lle-
traferits, menyspreaven el treball, entes com a activitat manual propia,
deien, de gent inculta (esclaus i pagesos). En realitat, propia de gent
que tenia una cultura del treball, diferent de la cultura escrita de l'e·
lit, que en part era una cultura de I'oci.
Com el Ilegal de ! 'esclavitud o divisió deis homes en lliures i es-
claus, l'Edat Mitjana va heretar també del món roma aquesta divisió
entre treball i cultura, que en part podem considerar que era una divi-
sió entre rusticitat i urbanitat. Dones bé, l 'Edat Mitjana, considerada
per molts una epoca obscura i decadent que se situa entre dos perío-
des brillants de la historia de la humanitat, és a dir, entre la Roma clas-
sica i el Renaixement, pot ser contemplada amb altres ulls i valorada,
precisament perque va ser llavors, en epoca medieval, com sabem, que
es va extingir l'antic segregacionisme (la divisió deis homes en lliu-
res i esclaus) i es va escur¡;ar la distancia entre cultura i treball. Du-
rant I' Alta Edat Mitjana, va continuar la separació entre la cultura del
treball i la de l 'escrit, pero una part deis Jletraferits, sobretot els mon-
jas, van comen¡;ar llavors a valorar el treball més que abaos. Pero va
ser a la Baixa Edat Mitjana quan els homes de lletres, sobretot els fra-
res, van fer una reivindicació explícita del treball fins al punt de con-
91