lOMoARcPSD|10459438

P4-Pèndol balístic

Física (Universitat Politècnica de Catalunya)

StuDocu is not sponsored or endorsed by any college or university

Downloaded by not Drunker (notdrunkerplayer@gmail.com)
 lOMoARcPSD|10459438

PÈNDOL BALÍSTIC
Abans d’anar al laboratori llegiu amb cura tot el guió de la pràctica ja
que al final de la sessió hi ha un petit qüestionari. Abans de sortir del
laboratori cal que envieu a ATENEA el full de càlcul amb els camps en
blau complimentats. Després de la pràctica, completeu l’informe
(només les pàgines 7-9) i lliureu-lo al vostre professor de pràctiques en
el termini d’una setmana.

Objectius
* Estudiar un pèndol balístic.
* Utilitzar el pèndol balístic per determinar la velocitat d’un projectil.
* Determinar el moment d’inèrcia del pèndol balístic.
* Aplicar els principis de conservació del moment angular i de l’energia.
* Comprovar el grau d’ajust dels resultats obtinguts.

Introducció
En aquesta pràctica utilitzareu un pèndol balístic per determinar la velocitat a la que
surten uns projectils d’una llançadora. Abans d’utilitzar el pèndol balístic com a tal, en
determinareu el moment d’inèrcia aplicant la teoria del pèndol físic. Ja per acabar,
comprovareu que les velocitats obtingudes amb el pèndol balístic són compatibles amb
les especificacions tècniques que el fabricant de la llançadora ens proporciona.

1. El pèndol físic
O
CM
P
RCM

Figura 1

Un pèndol físic és qualsevol sòlid de massa M que es penja d’un punt O que no
coincideix amb el seu centre de masses. Quan el sòlid s’aparta de la posició d’equilibri
fa un moviment oscil·latori. Aquest moviment, per a oscil·lacions petites, pot aproximar-
se a un moviment harmònic simple.

Considerem una figura plana, com la de la figura 1. L’única força que fa moment
respecte el punt O és el pes, P. Si apliquem la segona llei de Newton per a la rotació,
tenim:
TPlaceRef

FÍSICA I: Fonaments de Mecànica 1

Downloaded by not Drunker (notdrunkerplayer@gmail.com)

 lOMoARcPSD|10459438

on res és el moment resultant de força respecte al punt O, I és el moment d’inèrcia del

sòlid respecte a un eix perpendicular al paper que passa per O,  és l’acceleració
angular del pèndol i Rcm és la distància del centre de masses al punt O.

Per a oscil·lacions petites es pot aproximar , i aleshores l’equació anterior queda

TPlaceRef
la qual és formalment idèntica a l’equació d’un moviment harmònic simple amb . En
conseqüència, per a oscil·lacions petites, el període d’un pèndol físic és:
TPlaceRef
2. El pèndol balístic

El pèndol balístic és un dispositiu que es pot utilitzar per mesurar la velocitat de

projectils, com per exemple bales.

El seu funcionament és molt simple (veure figura 2). El pèndol consta d’una barra a
l’extrem de la qual tradicionalment hi havia un bloc de fusta. Quan es dispara una bala
en contra del bloc la bala s’hi incrusta i el conjunt format per la bala i el pèndol
comencen a ascendir fins assolir una alçada màxima. Mesurant l’angle màxim,  que
forma la barra pendular amb la vertical es pot calcular la velocitat, v, que porta la bala
abans de l’impacte.

Figura 2

El pèndol consta d’una barra a l’extrem de la qual hi ha un receptacle on la bala hi

queda allotjada. El pèndol tenen masses M i m respectivament. Un cop la bala s’incrusta
al pèndol, la distància del centre de masses (CM) del pèndol i la bala a l’eix de rotació
l’anomenem RCM, i el seu moment d’inèrcia del pèndol respecte l’eix de gir, I.

A la base del pèndol hi ha una llançadora que s’utilitza per disparar les bales i que es
descriu al següent apartat.

FÍSICA I: Fonaments de Mecànica 2

Downloaded by not Drunker (notdrunkerplayer@gmail.com)

 lOMoARcPSD|10459438

La Figura 3 mostra l’aparell que s’utilitzarà.

Mesurador angular

Barra pendular
Llançadora
Bales d’acer
Vara compressora
Figura 3

Considereu que es dispara una bala de massa m que es dirigeix cap el pèndol amb
velocitat v. La bala xoca de forma completament inelàstica amb el pèndol, a distància d
de l’eix de rotació del pèndol, i tot el conjunt surt amb velocitat angular  i comença a
ascendir fins que el pèndol assoleix un angle amb la vertical.

L’alçada màxima que assoleixen el CM del pèndol amb la bala h, és:
h= RCM (1 – cos θ) TPlaceRef
Aplicant el principi de conservació de l’energia mecànica, podem determinar l’energia
cinètica amb què surt el conjunt format pel pèndol i la bala després de la col·lisió.

FÍSICA I: Fonaments de Mecànica 3

Downloaded by not Drunker (notdrunkerplayer@gmail.com)

 lOMoARcPSD|10459438

1
( M + m ) g ∆ h= I ω 2 TPlaceRef
2
Substituint l’expressió de h de l'equació a l’equació , obtenim:
1
( M + m ) g RCM ( 1−cosθ )= I ω2 TPlaceRef
2
:
i aïllant 

ω=
√ 2 ( M + m ) g RCM ( 1−cosθ )
I
TPlaceRef

Un cop determinada la velocitat angular que adquireixen la bala i el pèndol com a

conseqüència de la col·lisió, aplicant el principi de conservació del moment angular, es
pot determinar la velocitat amb què la bala arriba a la col·lisió, v.
Lzi =L zf

mvd=Iω TPlaceRef

Aïllant v de l’expressió anterior obtenim:

Iω
v= TPlaceRef
md

Les dades del pèndol facilitades pel fabricant són les que figuren a la Taula 1:

Massa del pèndol M (g) 312.50  0.05

Distància del centre de masses
del pèndol i la bala a l’eix de RCM(mm) 239.1  0.5
rotació
Distància de l’eix de rotació
d (mm) 241.75  0.05
al punt on s’allotja la bola
Massa de la bola d’acer m (g) 65.00  0.05
Taula 1

3. La llançadora

La llançadora consta d’un cilindre on s’introdueix la bala que està unit a una molla de
constant recuperadora k. La molla es pot comprimir fins a tres posicions diferents (x1,
x2 i x3) que estan etiquetades com a short range, medium range i long range. Per tal
de carregar la bala i comprimir la molla s’utilitza la vareta compressora de la figura 3.
Per disparar la bala només cal que estireu cap amunt la llengüeta que hi ha a la part
superior de la llançadora.

Les dades de la llançadora facilitades pel fabricant són les que figuren a la Taula 2:

FÍSICA I: Fonaments de Mecànica 4

Downloaded by not Drunker (notdrunkerplayer@gmail.com)

 lOMoARcPSD|10459438

constant recuperadora de la k (N m) 610  40

molla
massa de la molla mm (g) 108  1
compressió short range x1 (mm) 39.5  0.5
compressió medium range x2 (mm) 59.8  0.5
compressió long range x3 (mm) 80.1  0.5
Taula 2

Utilitzarem aquesta informació per tal de comprovar fins a quin punt els resultats
obtinguts amb el pèndol balístic són acceptables.

En primera aproximació, es pot determinar la velocitat a la que surten les bales de la

llançadora fent un balanç energètic molt simple. Si es considera que l’energia potencial
elàstica que inicialment hi ha emmagatzemada a la molla es transfereix íntegrament a la
bala, aleshores es pot escriure:
(10)
i d’aquesta expressió aïllar la velocitat a la que surten les bales, v’.

Cal tenir en compte, però, que la massa de la molla és considerable, de fet és més gran
que la massa del projectil que dispara, mm > m (veure taules 1 i 2). Així doncs, alhora de
fer el balanç energètic caldrà tenir en compte el guany d’energia cinètica que la pròpia
molla experimenta en el procés de dispar. Tenint en compte aquest fet, el balanç
energètic quedaria:
(11)
on v’’ és, de nou, la velocitat a la que surten les bales de la llançadora.

Material
 Pèndol balístic
 Llançadora
 1 bola d’acer
 1 vareta per comprimir la molla de la llançadora
 1 cronòmetre
 Ulleres de seguretat (si teniu les que s’utilitzen al laboratori de química, porteu-
les!)

Càlculs previs
Transcriviu els resultats a les caselles violetes del full de dades/resultats.

Determineu l’expressió la velocitat amb què surt expulsada la bala a partir de la constant
k i la compressió de la molla x, tant sense tenir en compte la massa de la molla,
equació (10)

FÍSICA I: Fonaments de Mecànica 5

Downloaded by not Drunker (notdrunkerplayer@gmail.com)

 lOMoARcPSD|10459438

v’(k, x) =

com tenint-la en compte, equació (9).

v’’(k, x, mm) =

Determineu-ne els valors i anoteu-los a la Taula 7 i Taula 8 per a tots els cassos:
compressió short range, medium range i large range.

Mètode Experimental

1. Determinació experimental del moment d’inèrcia del pèndol balístic

(amb la bola incrustada)

Abans de començar a utilitzar el pèndol balístic com a tal ens cal conèixer-ne el moment
d’inèrcia del pèndol amb la bala incrustada ja que és així com oscil·la. Per determinar-lo
mesurarem el seu període d’oscil·lació, i mitjançant l’expressió en calcularem el
moment d’inèrcia respecte l’eix de gir.

1.1 Inseriu la bala dins el pèndol

1.2 Descargoleu i retireu la llançadora del peu del pèndol.

1.3 Mesureu 15 vegades el temps que el pèndol tarda a fer 10 oscil·lacions completes.
Com que l’expressió és únicament vàlida per a angles petits, tingueu cura de fer
oscil·lar el pèndol amb angles inferiors a 20º. Poseu els resultats a la taula 3 que
trobareu al final del guió.

1.4 Determineu el valor mitjà de les mesures que heu realitzat i l’error aleatori associat a
la dispersió de les mesures entorn del valor mitjà. Poseu els resultats a la taula 3.

1.5 Determineu l’error sistemàtic que efectueu quan cronometreu el temps a partir de la
resolució del cronòmetre (Taula 3).

1.6 Finalment, calculeu l’error, t, de les mesures fent la mitjana quadràtica de l’error
sistemàtic i causal. Indiqueu els resultats a la taula 3.

Determineu, a partir de , el període d’oscil·lació del pèndol, T, i també l’error associat al

període, .

2. Determinació de la velocitat de tres projectils utilitzant el pèndol

FÍSICA I: Fonaments de Mecànica 6

Downloaded by not Drunker (notdrunkerplayer@gmail.com)

 lOMoARcPSD|10459438

balístic

2.1 Cargoleu la llançadora a la base del pèndol balístic. POSEU-VOS LES ULLERES
DE SEGURETAT I NO US LES TREIEU FINS QUE ACABEU TOT L’ASSAIG.
Col·loqueu la bola d’acer a l’embocadura de la llançadora. Seguidament utilitzeu la vara
de plàstic per a carregar la llançadora fins a la posició short range. Ara ja teniu la
llançadora apunt per disparar.

2.2 Mesureu 15 vegades l’angle màxim al que arriba el pèndol balístic per a cadascuna
de les posicions de la llançadora (taula 4). Abans de cada mesura tingueu cura de posar
la llengüeta del mesurador angular a zero. Si observeu que el mesurador angular té error
de zero penseu a fer-ne la correcció per a cada una de les mesures.

2.3 Determineu, per a cada posició de la llançadora, el valor mitjà de les mesures, (º),
l’error aleatori, a, l’error sistemàtic, s (a partir de la resolució del mesurador angular) i
l’error, . Indiqueu els resultats a la Taula 5.

Ompliu les caselles blaves del full de càlcul i pugeu al full de dades a ATENEA. Les
caselles grogues cal omplir-les a l’informe.

Experiència: Pèndol balístic

Grup: T11 Data: 9/12/2019

Professor de Laboratori: Araceli Aznar

Nom i cognoms: Hajar Lehamami

Nom i cognoms: Julia Arque

Nom i cognom: Sara Bouaicha

Informe

FÍSICA I: Fonaments de Mecànica 7

Downloaded by not Drunker (notdrunkerplayer@gmail.com)

 lOMoARcPSD|10459438

Període del pèndol i moment d’inèrcia

En la determinació del període del pèndol, quina de les dues contribucions és la més
important, l’error sistemàtic o l’error aleatori? Atenent als resultats, podríem negligir
algun error?

L’error aleatori és el que contribueix més. L’error sistemàtic té un error fixe

determinat per l’aparell de mesura, però l’error aleatori, l’associat a l’ésser
humà té un pes més important, ja que depèn dels reflexos d’un i de la seva
capacitat de reacció.

Escriviu a continuació les expressions (no els valors) per calcular el moment d’inèrcia
del pèndol i també el seu error, . Cal que indiqueu com feu el càlcul d’errors, si feu el
càlcul d’errors amb Maple, adjunteu-ne el llistat.
>Així doncs, el moment d’inèrcia la podem calcular fent:

T 2 MgR
I=
4 π2
2
T · M · g·R
mi := (T, M,R g) → 2
:
4 · Pi
valorsmesurats := [T = 0,00498, M = 0.31250, R = 0.2391, g = 9,81]:
0.05 0.5
errorvalorsmesurats := [eT = 0,015, eM = 1000 , eR = 1000 , eg=0
]:
evalf(subs(valorsmesurats, mi(T, M ,R, g )))
0,00497686036

dT := evalf(subs(valorsmesurats, diff (mi(T,M,R,g), T ))):

dM := evalf(subs(valorsmesurats, diff (mi(T,M,R,g), M ))):
dR := evalf(subs(valorsmesurats, diff (mi(T,M,R,g), R ))):

ErrorTotal := (eT, eM, eR ) → sqrt ( (dT ·eT) ² + (dM·eM) ² +

(dR·eR) ²

(eT, eM, eR ) → √ d T 2 e T 2 +d M 2 e M 2+d R2 eR ²

subs(errorsvalorsmesurats, ErrorTotal(eT, eM ,eR));
0,00005452124

Càlcul de la velocitat de sortida de la bala

A partir de les expressions i escriviu l’equació que us permet calcular la velocitat amb

FÍSICA I: Fonaments de Mecànica 8

Downloaded by not Drunker (notdrunkerplayer@gmail.com)

 lOMoARcPSD|10459438

que són disparades les bales en funció de l’angle màxim assolit pel pèndol.
Escriviu l’expressió que us permet calcular l’error de la velocitat de les bales en funció
de les dades i del seu error. Si feu el càlcul d’errors amb Maple, adjunteu-ne el llistat.

Amb les expressions anteriors feu el càlcul de la velocitat de sortida de les bales per a
cada una de les posicions del disparador i del seu error. Poseu el resultat a la Taula 6.

> Així doncs, la velocitat amb què són disparades les bales en funció de l'angle màxim
la podem calcular fent:

Iw √ 2 ( M +m ) gR ( 1−cosa )
v= md
=I I
md
¿
2 · ( M + m) · g · R · ( 1−cos ⁡( a ) )
v := (mi, M,g, R, a, d) → ¿ mi
mi · √ ❑
¿

valorsmesurats := [mi = 0,0049, M = 0.31250, m = 0,065, g = 9,81, R =

0.2391, a=0,104, d = 0,24175]:
0.05
errorvalorsmesurats := [emi = 0,00005, eM = 1000 , em =
0.05 0.5 0.05
, eg=0, eR = , ea=0,005· Pi , ed= ]:
1000 1000 1000
evalf(subs(valorsmesurats, v(mi,M,g, R, a, d ))):
1,470356721

dmi := evalf(subs(valorsmesurats, diff (v (mi,M,g, R, a, d )mi ))):

dM := evalf(subs(valorsmesurats, diff (v (mi,M,g, R, a, d )M ))):
dm := evalf(subs(valorsmesurats, diff (v (mi,M,g, R, a, d )m ))):
dR := evalf(subs(valorsmesurats, diff (v (mi,M,g, R, a, d )R ))):
da := evalf(subs(valorsmesurats, diff (v (mi,M,g, R, a, d )a ))):
dd := evalf(subs(valorsmesurats, diff (v (mi,M,g, R, a, d )d ))):
ErrorTotal := (emi, eM, em, eR, ea, ed) → sqrt ( (dmi ·emi) ² + (dM·eM)
² + (dm·em) ²+ ( dR· eR ) ² + (da·ea) ²+ ( dd · ed ) ²

(emi, eM, em, eR, ea, ed ) →

√ d mi 2
e mi +d M 2 e M 2 +d m 2 e m 2+ d R2 e R2 +d a2 ea ²+ d d 2 ed ²
2

evalf(subs(cerrorsvalorsmesurats, ErrorTotal(emi, eM, em, eR, ea,

ed)));
0,07053184502

OBSERVACIÓ: Per fer els càlculs amb Maple els angles i l'error dels angles s'han

FÍSICA I: Fonaments de Mecànica 9

Downloaded by not Drunker (notdrunkerplayer@gmail.com)

 lOMoARcPSD|10459438

inserit amb radians.

Els càlculs mostrats eren per calcular la velocitat de les bales en condicions
short range. Els càlculs per calcular en condicions medium i long range són
els mateixos, canviant les dades de l’angle i l’error d’aquest.

Comprovació del resultat a partir de les dades de la llançadora

Ara ens cal comparar les velocitat experimentals amb les calculades teòricament als
càlculs previs. Aquest comparació cal fer-la tenir en compte els corresponents error.

Escriviu l’expressió que utilitzeu per calcular l’error de la velocitat de sortida, de les
bales en funció de les dades, sense tenir i tenint en compte l’efecte de la massa de la
molla, v’(k, x,) i v’’(k, x, mm). Si feu el càlcul d’errors amb Maple, adjunteu-ne el
llistat.

> Així doncs, la velocitat de sortida v’ la podem calcular fent:

v’ =
√ K
m
Δx
K
restart: v := (k, m, x) → sqrt( m · x :
valorsmesurats := [k = 610, m = 0.065, x = 0.0801]:
0.05 0.5
errorvalorsmesurats := [ek = 40, em = 1000 , ex = 1000 ]:
subs(valorsmesurats, v(k, m ,x))
7.759625387
dk := subs(valorsmesurats, diff (v(k, m ,x), k )):
dx := subs(valorsmesurats, diff (v(k, m ,x), x )):
dm := subs(valorsmesurats, diff (v(k, m ,x), m )):

ErrorTotal := (ek, em, ex ) → sqrt ( (dk ·ek) ² + (dx·ex) ² +(dm·em)

²

(ek, em, ex ) → √ d k 2 e k 2 +d x2 e x 2 +d m2 em ²
subs(errorsvalorsmesurats, ErrorTotal(ek, em ,ex));

0.2590009987

Els càlculs mostrats eren per calcular la velocitat de les bales en condicions long
range. Els càlculs per calcular en condicions medium i short range són els mateixos,
canviant les dades de la compressió de la molla.

> Així doncs, la velocitat de sortida v’’ la podem calcular fent:

FÍSICA I: Fonaments de Mecànica

10

Downloaded by not Drunker (notdrunkerplayer@gmail.com)

 lOMoARcPSD|10459438

√
K
Δx
v’’ = m+
mm
3
K
· x:
restart: v := (k, m,mm, x) → sqrt( m+
mm
3
valorsmesurats := [k = 610, m = 0.065, mm = 0.108, x = 0.0598]:
0.05
errorvalorsmesurats := [ek = 40, em = 1000 , emm =0.001, ex =
0.5
1000
]:

subs(valorsmesurats, v(k, m,mm, x));

4.647350357

dk := subs(valorsmesurats, diff (v(k, m, mm, x), k )):

dx := subs(valorsmesurats, diff (v(k, m, mm, x), x )):
dm := subs(valorsmesurats, diff (v(k, m, mm, x), m )):
dmm := subs(valorsmesurats, diff (v(k, m, mm, x), mm )):

ErrorTotal := (ek, em, emm, ex ) → sqrt ( (dk ·ek) ² + (dx·ex) ² +

(dm·em) ² + (dmm·emm) ²

(ek, em, emm, ex ) →

√d k 2
e k 2 +d x2 e x 2 +d m2 em+dmm ² emm ²

subs(errorsvalorsmesurats, ErrorTotal(ek, em, emm, ex));

0.1574398492

Els càlculs mostrats eren per calcular la velocitat de les bales en condicions medium
range. Els càlculs per calcular en condicions long i short range són els mateixos,
canviant les dades de la compressió de la molla

Feu una valoració del grau d’acord entre els resultats obtinguts amb el pèndol balístic i
els obtinguts a partir de les dades de la molla. En vista dels resultats, considereu
important tenir en compte l’efecte de la massa de la molla? Per què?

Resultats velocitats:

FÍSICA I: Fonaments de Mecànica

11

Downloaded by not Drunker (notdrunkerplayer@gmail.com)

 lOMoARcPSD|10459438

Mètode 1 (pèndol): sr = (1.5+0,07) m/s mr = (4+0,2) m/s lr = (5.2+0,2) m/s

Mètode 2 : sr = (3.8+0.2) m/s mr = (5.8+0.2) m/s lr = (7.8+0.3) m/s

Mètode 3 : sr = (3.1+0.1) m/s mr = (4.6+0.2) m/s lr = (6.2+0.2) m/s

Com es pot veure en els resultats els resultats que més s’aproximen són els del mètode 1
i 3.

Tots aquests resultats coincideixen en un interval.

Comparant el mètode 2 i 3, ens adonem que la massa de la molla s’ha de considerar i no

és negligible. Veiem que sense ella i el seu efecte en el moviment del pèndol, les

velocitat difereixen molt i no s’assemblen a les calculades amb el pèndol

Bibliografia
TIPLER, P.A.; MOSCA, G. Física para la ciencia y la tecnología. Ed. Reverté.

FÍSICA I: Fonaments de Mecànica

12

Downloaded by not Drunker (notdrunkerplayer@gmail.com)

 lOMoARcPSD|10459438

FULL DE DADES/RESULTATS. Cal omplir totes les caselles, les grogues corresponen a resultats i les taronja a resultats arrodonits.

FÍSICA I: Fonaments de Mecànica 10

Downloaded by not Drunker (notdrunkerplayer@gmail.com)