Nom i cognoms: Carla Barea Sánchez Ariadna Benítez

1. Completa els següents esquemes de les civilitzacions precolombines. Si no te’n recordes torna a consultar l’activitat anterior.
Recorda que no es tracta de copiar la informació, sinó d’extreure les idees principals i resumir-les.
Es trobava en el territori actual de la ciutat de Mèxic.

La cultura Asteca, Els asteques van ser una civilització precolombina

mesoamericana, que va florir entre els segles XIV i XVI. L'idioma asteca
era el Náhuatl.

Els asteques van desenvolupar tècniques de regadiu camps de cultiu

flotants. L'economia asteca es va fonamentar especialment en tres grans
activitats, l'agricultura, un complex sistema de comerç i els impostos. En
efecte, l'agricultura asteca es va caracteritzar per l'aprofitament del sòl
per a realitzar els seus cultius.

La societat asteca eren confederacions de ciutat gestionades per un

governador, formaven l’imperi en què l’emperador tenia el poder polític,
militar i religiós. La societat asteca es dividia en diverses classes: en el cim
estava el rei, després els sacerdots, els guerrers i els nobles; més a baix
els artesans i comerciants i finalment els treballadors. Fora de l'escala
social quedaven els esclaus, que eren majoritàriament presoners de
guerra.

Els pobles asteques tenien les seves pròpies creences i divinitats, arran de
les quals practicaven el canibalisme i realitzaven sacrificis humans. Els
asteques eren politeistes, és a dir, adoraven a més d'un Déu, no obstant
això, li professaven la seva fe i culte sol als déus principals, els quals en la
seva majoria estaven estretament relacionats amb la vida agrícola i el
cicle solar.

Van construir el seu imperi al llarg de la serralada dels Andes.

La cultura inca creia en la barata com a forma de pagament que consistia a

intercanviar una cosa per una altra. A més, ells eren experts en l'agricultura,
sent la seva activitat principal, entre els seus principals cultius estan el blat
de moro, la papa, el cotó i la coca.

L'economia inca es va basar en l'agricultura que van desenvolupar

mitjançant tècniques avançades, com les terrasses de cultiu anomenat
andanes per a aprofitar els vessants dels turons, així com sistemes de reg
heretats de les cultures preinques.

La societat tenia un governant, l'Inca, un cap divinitzat considerat fill del

sol, i el títol era hereditari. El territori comprenia 4 províncies, cadascuna
de les quals era gestionada per un governador. La societat inca va ser
jeràrquica i rígida: formant una piràmide on l'inca es trobava al
capdavant, en un imperi on van existir grans diferències entre les classes
socials. Aquestes diferències eren respectades per cadascun dels
habitants de l'imperi i el poble els qui constituïen la base social.
 Els Inques creien que el món va començar amb el déu de la creació: Tici,
Viracocha o Pachacamac, que va sortir del riu Titicaca. Les pràctiques
religioses tradicionals dels inques, eren consultes als oracles, sacrificis als
déus com a ofrena, entrar en tràngols religiosos i confessar públicament els
seus pecats.

v
Els maies ocupaven el territori de la península de Yucatán.

Els maies van desenvolupar dins de l'àrea cultural mesoamericana, una regió
que s'estén del centre de Mèxic cap al sud a Amèrica Central. Mesoamèrica
va ser una dels sis bressols de la civilització en el món. Posseïen un
calendari que era molt precís, una escriptura jeroglífica i havien descobert la
necessitat del número zero, que no ho havien aconseguit ni els romans ni els
grecs.

L'economia maia se sostenia per mitjà de les activitats de producció

primària i pel comerç de productes obtinguts de l'agricultura, la pesca, la
caça i recursos minerals. Els articles que es comerciaven eren els
productes que obtenien de la seva producció agrícola, del que podien
caçar i pescar.

El sobirà era el que governava una confederació de ciutats de l'estat, era

anomenat Halac-Uimic.
La societat maies estava organitzada jeràrquicament i es distingien
quatre classes socials: la noblesa, el sacerdoci, els plebeus i els esclaus.
Entre ells, sobresurten l'idioma, l'organització familiar i les activitats
econòmiques de subsistència, com l'artesania i els teixits.

La civilització maia tènia unes creences politeistes. Els maies creien que
els déus governaven els cels, el sol i la terra. El nombre de déus en poder
d'una persona es relaciona amb el poder que tenien i no era igual a la que
governava el cosmos. Entre els ritus que realitzava la societat maia, es
troben els del sacrifici, els de sang, els de sacrificis humans o animals.