Mar i Ona Vilà · 4t ESO A

Com era la vida durant la Revolució industrial

La vida durant de la Revolució Industrial pels obrers va ser una dura etapa dins i fora de
les fàbriques on treballaven.

A les fàbriques homes, dones, i nens -els últims dos constituïen una gran part dels obrers-
treballaven un elevat nombre d'hores -en alguns casos una jornada podia arribar a les
15 h-. Tanmateix els salaris eren extremadament baixos, en especial els de les dones i
nens, que tot hi treballar en les mateixes condicions que els homes eren discrimats.
Durant les llargues jornades de treball, els obrers es veien obligats a treballar a un ritme
desenfrenat, donat que qui controlava tot el procés productiu (què es produïa, la
quantitat i la qualitat del producte, el funcionament del procés de producció i
l'organització de la jornada laboral) eren els propietaris de les màquines i de les fàbriques,
els quals no treballaven. A més, no hi havia mesures per la prevenció de riscos laborals,
d'aquesta manera sovint s'esdevenien accidents laborals com amputacions d'extremitats
amb les màquines, intoxicacions derivades de la inhalació de substàncies tòxiques,
accidents que podien posar fi a la vida d'obrers com les explosions... O inclòs alguns
accidents derivats de negligències laborals per part d'obrers que estaven sota els efectes
de l'alcohol, donat que, l'alcoholisme era comú entre els obrers que recorrien a aquesta
droga per fer front la dura vida que vivien.

Fora del treball, les condicions en les quals vivien també eren extremadament
preocupants, els obrers vivien en els barris obrers pròxims a les fàbriques poc regulats, en
els que les seves necessitats bàsiques no estaven cobertes. A més, factors com
l'amuntegament de la brossa, la mala ventilació, i l'estancament de les aigües brutes per
manca de sistema d'evacuació i tractament de residus, feien que les condicions de vida
fossin insalubres, d'aquesta manera el risc d'infeccions i epidèmies era molt alt.
Tanmateix, amb la posterior aparició de les colònies industrials, en algunes d'aquestes els
propietaris van implementar algunes mesures d'higiene per evitar infeccions, que
derivaven en baixes d'obrers, i per tant una pèrdua de beneficis.
Per una altra banda, l'alimentació era constituïda en la en la seva majoria per la farina i la
patata, per contra el consum de productes frescs com ara carn, fruites, verdures o peix era
molt escàs, de manera que, la seva dieta no era del tot nutritiva.

Montagut, E. (2017, 26 abril). La situación de los obreros en la Europa del siglo XIX. El Socialista. Recuperat 7 de
novembre de 2021, de http://wap.psoe.es/component/k2/item/2598-la-situacion-de-los-obreros-en-la-europa-
del-siglo-diecinueve.html#accept

estudiante. (2010, 12 desembre). Condiciones de vida de las clases obreras. SlideShare. Recuperat 7 de novembre
de 2021, de https://es.slideshare.net/rocioalcarazmoreno/condiciones-de-vida-de-las-clases-obreras

Sánchez, A. (2016, 19 gener). La Revolución Industrial y la prevención de riesgos laborales. El Blog de Nexo
Gestión. Recuperat 7 de novembre de 2021, de https://nexogestion.wordpress.com/2016/01/19/la-revolucion-
industrial-y-la-prevencion-de-riesgos-laborales/