VIATJANT A TRAVÉS DE LA MODA:

Història de la moda del segle XX i

creació d’una col·lecció de roba

Autor
Yijun Shao

Tutor
Ana Guillén

Curs
2n BATX – 4

Escola
Centre d’Estudis Stucom

Lloc i data
Barcelona, 9 de gener de 2017
 AGRAÏMENTS

El l'estar escrivint aquestes paraules, significa que he arribat al final

d'un ardu però satisfactori camí. Aquí és on he d’agrair a totes
aquelles persones que m'han ajudat a aconseguir-lo.

A la meva tutora, Ana Guillén, per creure en mi i motivar-me amb

els seus ànims. Per ser qui m'ha guiat des del moment zero i ha fet
fàcil lo difícil.

Als meus pares, dels quals sempre he rebut suport incondicional i

qui m'han ensenyat que tot es pot aconseguir amb esforç i ganes.

Al meu germà, qui m'ha hagut de suportar en els meus moments de

desesperació però de totes manera ha estat allà .

Als meus amics, per animar-me quan em trobava estancada i

acompanyar-me tant en els bons com en els mals moments.

A tots els altres que d'alguna manera o altra han estat presents
durant aquest llarg procés i han aportat el seu gra de sorra.

A tu, per dedicar una estona del teu temps a llegir aquest treball i
permetre'm compartir-ho amb tu, perquè no hi ha satisfacció més
gran per un que aportar en els coneixements d’un altre.
INTRODUCCIÓ 38 70’: El Flower Power
- L’estil disco
3 MODA - L’estil punk
Giorgio Armani
4 Què és la moda?
5 Classificació de moda 42 80’: Canvi de rols
- El power dressing
Jean-Paul Gaultier
HISTÒRIA DE LA MODA
45 90’: Menys és més
DURANT EL S.XX - L’estil grunge
- El minismalisme
7 Antecedents
Gianni Versace
10 1900: La Belle Époque
- El vestit de silueta S
- El tall imperial PROCÉS DE LA CREACIÓ
- Complements D’UNA COL·LECCIÓ DE ROBA
Paul Poiret
50 Investigació
15 10’: En busca del comfort
Inspiració
- El vestit troutteur
Il·lustració
Jeanne Lanvin
51 Teles
18 20’: L’era de les flappers Patronatge
- El vestit de tennis Confecció
- El vestit de les flappers
Coco Chanel
RESULTAT: LES
22 30’: En crisis però amb MEVES CREACIONS
glamour
- El vestit sirena
53 Moodboards
- Els pantalons palazzo
i il·lustracions
Elsa Schiaparelli
73 Peça final
26 40’: Al mal temps, bona cara confeccionada
- El vestit de jaqueta
Hardy Amies CONCLUSIONS
29 50’: Temps de canvis
- Els texans 74 Conclusió i valoració
- El New Look personal
- Complements
Christian Dior FONTS
34 60’: “Swinging Sixties” D’INFORMACIÓ
- El “mini”
- L’estil hippy 76 Bibliografia
Yves Saint Laurent 77 Webgrafia
M
de MOVIMENT. Moda i moviment són dues paraules inseparables des
dels seus inicis. Un moviment de moda és fugaç com una tarda d’hivern.
Apareix espontàniament. Creix de forma impetuosa. I després, simplement
desapareix progressivament fins a convertir-se en un simple record.

d’ORIGINALITAT. Al llarg de la història, la moda ha evolucionat

O radicalment d’un període a un altre i ha sofert centenars de canvis, els punts

de partida dels quals han sigut les innovadores idees de diferents persones.
I és que en el món de la moda, l’originalitat no entén de límits.

D
de DIFERÈNCIA. La moda és el reflex de la societat, i conseqüentment,
de les seves persones. Tot i que sorgeix de forma general, cadascú té la seva
pròpia moda que el defineix i el diferencia de la resta. Aquesta constitueix
la seva pròpia identitat, única i irrepetible.

d’ART. Per crear moda, s’ha de conèixer el món tant de la música, com de

A la pintura o la literatura i així poder materialitzar-ho i aconseguir transmetre

el procés que hi ha darrere de tot. La moda és art, sempre que siguem
capaços de veure més enllà que una simple peça de roba.

-3-
 QUÈ ÉS LA MODA?
“Sempre vesteixo a l’última moda”, “les faldilles curtes estan molt de moda”, “aquesta camisa ja
ha passat de moda”. Moda, moda, moda... una paraula que indubtablement hauràs escoltat i
utilitzat infinites vegades. Però, què significa realment?
La Real Acadèmia Espanyola ens dóna una primera definició, que és la següent:
f. Ús, mode o costum que està en voga durant algun temps, o en determinat país.
En només aquesta frase, ja hi apareixen les paraules fonamentals que defineixen la moda. Perquè
una cosa arribi a ser un “ús, mode o costum”, només és possible a base de ser utilitzat o fet per
diverses persones al mateix temps, i no només un cop, sinó repetides vegades. Per tant, per poder
parlar de moda, hi ha d’haver una generalització. No obstant, aquesta generalització no és
permanent, ja que, com bé diu la definició, només “està en voga durant algun temps”, és a dir,
que apareix però després d’un període desapareix. Aquesta és indubtablement la naturalesa
efímera de la moda.
Una segona explicació que dóna la RAE és:
f. Gust col·lectiu i canviant a allò relatiu a peces de vestir i complements.
“Gust col·lectiu”, dues paraules contradictòries en una mateixa definició. Quan parlem de “gust”,
ens referim a una forma pròpia i personal que té un individu a l’hora d’apreciar les coses; però
l’adjectiu “col·lectiu” ens diu tot el contrari: que pertany a un grup i és compartit per totes les
persones que el componen. En altres paraules, la moda és personal però també compartida,
com s’explica això? Una moda és creada a partir de la idea d’un dissenyador, el qual presenta i
dirigeix les seves creacions al públic, que les accepta o no depenent de les circumstàncies del
moment. No obstant, a la hora de la veritat, els que porten la moda són els consumidors, per
això aquests són els que tenen la última paraula. Per tant, la moda no és aquella que introdueix el
dissenyador, sinó el que resulta després de que cadascú l’adopti al seu interès segons els seus
diferents aspectes personals. En conclusió, podem dir que la moda és tant el “reflex d’una
societat” com el “reflex d’un individu”.
Havent dit tot això, cal recordar que l’aspecte més important de la moda és que aquesta sempre
ha de ser una expressió individual, el mirall d’una identitat, una forma de ser. Més que pertànyer
a una tendència específica, la moda és una actitud.

«La moda és una «Vestir és una

forma de dir qui forma de vida.» «La moda està al cel, al carrer,
ets sense haver YVES SAINT LAURENT la moda té a veure amb idees,
de parlar.» amb la nostra forma de viure,
RACHEL ZOE «Puresa, emocions amb el que passa.»
intenses. No es tracta COCO CHANEL

del disseny. Es tracta

de sentiments.» «La moda és
ALBER ELBAZ
una cosa que
«La moda és l’armadura ja ve amb tu.»
«La moda és per sobreviure a la RALPH LAUREN
un llenguatge realitat del dia a dia.» «La moda és
instantània,
instantani.» BILL CUNNINGHAM
però l’essència
MIUCCIA PRADa
perdura en el
temps.»

-4-
 CLASSIFICACIÓ DE LA MODA
La moda és un món molt ample. Per això, per poder-lo estudiar millor, l’hem de classificar en
tres grans grups, tenint com a referència els diferents nivells de gamma d’aquesta.

HAUTE COUTURE
El terme Haute Couture prové del francès i es tradueix com
“alta costura”. És una moda molt selectiva i exclusiva on les
peces estan fetes a mà amb materials molt costosos i d’alta
qualitat. Per la seva confecció es requereixen tècniques
manuals molt complexes i, sobretot, extrema atenció per cada
detall.
Per poder-se considerar com a “casa d’alta costura”, aquesta
ha de complir un seguit d’estàndards ben definits pel Chambre
Syndicale de la Couture entre els quals es troben: dissenyar a
mida per clients privats, tenir un taller a París amb més de 20
treballadors i presentar una col·lecció de mínim 50 dissenys
Giambattista Valli, Paris Fashion Week primavera-estiu 2016

PRÊT-À-PORTER
D’origen francès, el terme prêt-à-porter es tradueix com “llest
per portar”. És una moda ubicada entre la alta costura i el
mercat de masses.
Engloba el conjunt de les peces de roba que es creen en sèrie
reutilitzant patrons ja elaborats i amb materials menys
costosos que la alta costura. En aquest cas, no es creen peces
fetes a mida, però això no vol dir que es descuidi l’elecció de
teixits i la confecció d’aquestes.
Aquesta moda també es presenta duess vegades a l’any en les
Fashion Weeks com una segona modalitat diferent de la alta
costura.
Christian Dior, Paris Fashion Week primavera-estiu 2016

MASS MARKET
El terme mass market prové de l’anglès i vol dir “mercat de
masses”. És aquell que es troba per sota de les altres dues. El
seu procés productiu és molt simple i els materials utilitzats són
molt barats, fet que el converteix en una moda molt més
accessible i amb un mercat més ampli.
Les marques de “mercat de masses” no són necessàriament
conegudes per la durabilitat i qualitat de la roba, sinó que el
principal interès dels consumidors és la raonabilitat dels seus
preus. Encara que no es presentin a cap desfilada oficial de
moda, cada temporada renoven la roba d’acord amb la
tendència imposada per la alta costura i el prêt-a-porter.
Zara, col·lecció primavera-estiu 2016

-5-
 ANTECEDENTS
Per explicar la història de la moda ens hem de traslladar a milions d'anys Lli: tipus de teixit
molt fi que s’obté de
enrere, als inicis de la humanitat. Però, abans hem de fer un petit parèntesis la planta amb el
per distingir la diferència entre els dos conceptes vestir i moda. El primer és el mateix nom.
que remunta als inicis de la història, ja que el vestit sempre ha sigut una
necessitat bàsica dels éssers humans, per tapar-nos del fred o protegir-nos de
qualsevol condició climàtica. Tal com ho feien en la prehistòria amb pèls
d'animals i durant l'Antiga Grècia amb túniques de lli, ho seguim fent avui dia.
La moda, en canvi, és la que parteix d'aquesta primera necessitat de
supervivència i ha anat adquirint una funció estètica. Shenti: peça de
vestir masculina
A continuació, farem una petita introducció de les diferents etapes de la semblant a una
història de la moda fins a arribar al segle XX: faldilla utilitzat a
l’Antic Egipte.

Antic Egipte Cuir: teixit extret a

partir de la pell
Els antics egipcis donaven molta importància a la imatge i d’alguns animals.

cura del cos, Això era degut a que creien en una vida
després de la mort i, per això, el cos havia d'arribar en
perfecte estat a la “vida posterior”. Van ser els primers en
donar-li una funció estètica a la moda. El determinant
principal de la indumentària egípcia va ser la climatologia:
com que tenien un clima molt àrid i calorós, la roba era Quitó: peça de vestir
unisex d’una sola
sempre de lli o d'alguna altra igual de fina i lleuger. Les peça semblant a la
dones solien anar vestides amb una túnica llarga i blanca, túnica grega.
acompanyada d'ornaments, el valor dels quals depenia del seu rang Himatió: vestit de
econòmic. En canvi, els homes de qualsevol importància social portaven l’Antiga Grècia
portat a sobre del
només un shenti, una espècie de faldilla que es lligava a la cintura amb un quitó.
cinturó de cuir, i deixaven el tors a l'aire.
Llana: teixit fet a
partir del pèl de les
Antiguitat clàssica ovelles o altres
animals.
Grècia i Roma van ser dues civilitzacions amb
tradicions i costums molt semblats, de forma que
també ho era la seva indumentària.
A l'Antiga Grècia, els grecs portaven dues peces
principals: a sobre de la roba interior hi portaven un
quitó (del grec chiton), una peça rectangular que es Túnica: peça de
vestir llarga que
cenyia a la cintura i arribava fins als peus, i a sobre cobreix tot el cos.
d'aquest, es posaven un mantell, el més habitual era
Stola: vestit llarg
l'himantió (del grec himátion). El material més utilitzat femení de l’Antiga
era la llana, ja que era el més abundant i econòmic, Roma.
encara que el lli també era molt utilitzat en èpoques de calor. També Toga: equivalent
coneixien la seda, però era exclusiu pels més rics, ja que en aquell moment masculí a la stola.

era una novetat. Subúcula: peça

utilitzat com a roba
A la Roma Antiga, la peça principal era o la túnica (pels homes) i la stola (per interior a l’Antiga
Roma.
les dones), peça que podia portar qualsevol semblant al quitó grec, o la toga,
espècie de túnica molt més elaborada reservada pels ciutadans d'origen
romà. A vegades, a l'interior hi portaven una subúcula (del llatí subūcula) com
a roba interior. El teixit més utilitzat era la llana, com a l’Antiga Grècia, i el
color d’aquest depenia del càrrec social que exercia qui ho vestia.

-7-
Edat Mitjana
La moda va anar evolucionant a mida que ho feia la
societat, però no va ser fins a finals de l'Edat
Mitjana, concretament en el segle XIV, que es va
mostrar una vertadera preocupació per ella per part
de l'aristocràcia. Així, es comença a formar el
concepte de moda antecedent a la que coneixem
avui dia. La moda deixa de ser simplement funcional
i estètica, i es comença a utilitzar com a instrument
aristocràtic de diferenciació grupal. Amb
«diferenciació grupal» ens referim a que en una
societat tan jerarquitzada com la de l'Edat Mitjana, Vestimenta de l'Edat Mitjana
dividida en estaments tancats i impermeables, era
important per la classe alta mantenir distàncies amb la classe baixa. La
vestimenta entre els diferents grups socials eren molt notables i d'aquesta Lleis Sumptuàries:
manera, es podia distingir a primera vista a quin rang social hi pertanyia algú sèrie de lleis on es
determinaven les
i si era apropiat relacionar-se amb ell o no. limitacions dels
pobres i els privilegis
Des d'aquí fins al segle XX en podem distingir dues etapes principals: dels rics.
Revolució
Etapa aristocràtica (s.XIV – inicis s.XIX) Industrial: procés
de canvi polític,
Va ser l’època en què la moda va començar a ser utilitzat per las classes altes econòmic, social i
tecnològic des del
com a eina social per determinar la qualitat de les persones. La noblesa segle XVIII al segle
assegurava el seu poder a les Lleis Sumptuàries, on es definien un seguit de XIX.

normes sobre les limitacions de vestir que tenia la classe baixa, ja que se'ls
prohibia algunes peces i teles que eren exclusives per la classe alta. Aquestes
lleis es resumien, col·loquialment dit, en: “Els de sota no poden vestir millor
que els de dalt”. Qui desobeís alguna d'aquestes normes, s'havia d'enfrontar
a sancions molt fortes, normalment multes elevadíssimes i, en alguns casos
extrems, la presó o, fins i tot, la mort.
Però, el propòsit de la noblesa de mantenir el seu poder sense amenaces
mitjançant aquestes lleis no va durar sempre. Això va ser degut a la Revolució
Industrial, que va provocar l’aparició de les seves primeres competències: la
nova burgesia. Aquestes noves classes burgeses van prosperar i es van anar
imposant cada vegada més en la societat medieval. Aquests burgesos es
guanyaven la vida amb els seus propis negocis, però alguns van créixer tant
que van arribar a posseir molta més riquesa que els nobles. Veient-ho així: si
tenien la mateixa o més riquesa que els aristòcrates, per què havien de vestir
pitjor i ser tractats inferiorment? Per tant, es van començar a plantejar una
igualtat en la vestimenta per ambdós. Tot i els esforços de la noblesa per
evitar-ho, la burgesia es va acabar consolidant amb el seu poder econòmic i
social, i això va desembocar a unes noves lleis de vestimenta. I finalment, a
finals del segle XVIII, es van suprimir el conjunt de “Lleis Sumptuàries”
aplicades als burgesos.
Sense aquestes lleis, els burgesos tenien la llibertat de vestir-se al seu gust,
ja que diners no els faltaven. Això va desembocar a una disputa entre
nobles i burgesos per vestir-se millor. Però, no era un tema d'estètica, sinó
de domini, ja que la moda era el mirall públic on es reflectia la posició social
d'un. I, com a clar instrument de poder, tant la noblesa com la burgesia
desitjaven apoderar-se d'ella. A més, en aquesta lluita social, s'hi afegia la

-8-
 diferència de valors entre ambdós grups: encara que els dos
tinguessin el mateix estil de vida, un l'havia aconseguit
treballant hores i hores i invertint-hi tots els seus esforços;
mentre que l'altre tenia tota una vida plena de luxes i
comoditats sense haver de fer res gràcies a l'herència del
seu llinatge. Tot això en conjunt provocava una gran tensió
entre els dos grups socials que va durar moltes dècades.
El voler superar un a l'altre va iniciar una etapa en la moda
plena d'excessos en la vestimenta. La moda, que fins a
llavors era d'un estil barroc –tipus de moda d'origen italià
que es caracteritzava per una silueta fluida i ample, i peces
de roba simples però elegants–, va adquirir un estil Rococó.
Aquest tipus de moda consistia en una total desfiguració del Vestit d'estil Rococó del 1760
cos de la dona: corsets ajustadíssims, paniers enormes per
aconseguir una faldilla amb més volant i volum, perruques
exagerades, refinament absolut i un ús excessiu de
maquillatge.
Panier utilitzat durant el segle XVIII
Etapa burgesa (inicis s.XIX – inicis s.XX)
Amb l’arribada del segle XIX, les aportacions de la Revolució Industrial ja Estil barroc: un
s’havien consolidat i es trobaven en un món industrialitzat i més avançat moviment artístic
d’origen italià que es
tecnològicament, on tot girava al voltant de les fàbriques i el comerç. La caracteritza pel gust
burgesia va aconseguir imposar les seves pròpies normes dominant la moda a la elegància i
fastuositat.
i reflectint-hi un caràcter distingiu. Això va provocar un avanç en la indústria
tèxtil, que va arribar a ser una de les indústries punteres de l’època. Estil Rococó: un
moviment artístic
Per ampliar el mercat de la indústria tèxtil, la burgesia va acabar francès que busca la
silueta ideal.
completament amb les Lleis Sumptuàries, ja que d’aquesta manera allò que
Corset: una peça
fins a aquell moment només era accessible pels més rics passava a estar en reforçada usada per
disposició de qualsevol. No obstant, la classe burgesa no volia passar estilitzar la figura
desapercebuda i, de la mateixa manera que ho va fer l’aristocràcia, van femenina des del pit
fins a l’abdomen.
imposar la seva exclusivitat en la vestimenta. D’aquesta manera, en la ciutat
Panier: estructura
central de moda, París, a mitjans del segle XIX, va néixer un nou tipus de metàl·lica que es
moda: l’Alta Costura (del francès Haute Couture), és a dir, la confecció a mida portaven les dones a
l’interior de la
feta a mà. Charles Frederick Worth és considerat com el seu pare. La creació faldilla per donar-li
de la Alta Costura va marcar el moment en què apareix la moda tal i com la més volum.
coneixem avui dia. Alta costura: moda
exclusiva feta a mà a
Principalment, es va crear com a instrument de diferenciació pels elits, però la mida del client.
a la seva vegada també va ser una eina de divulgació dels valors burgesos, Charles F. Worth és
considerat com el
entre els quals destaca el “ser el que un aparenta i no aparentar el que un pare d’aquesta.
és”. De fet, tot això és irònic, ja que van lluitar durant molt de temps per
acabar amb les Lleis Sumptuàries i aconseguir una major igualtat entre tota
la població. Però, quan ho aconsegueixen, creen l’Alta Costura, que igual que
les lleis anteriors, exclouen als més pobres, no jurídicament, però sí
econòmicament.

El període de transició del vell segle a l'inici del nou és un punt clau, on es pot
situar el principi de la modernització del vestit. Neix una època plena de
canvis socials i dels esdeveniments més importants tant en la historia de la
moda com en la de la dona.
Benvinguts al segle XX, el segle d’or de la moda!

-9-
DÈCADA DEL 1900: LA BELLE ÉPOQUE
La Belle Époque és el nom amb el que es va denominar l’etapa de la història
comprès entre el 1871 i el 1914. Va ser un període d’il·limitat luxe i vistositat,
caracteritzat per l’estil eduardià, molt influït pel monarca anglès Eduard VII.
Durant aquesta etapa, la dona, convertida en un objecte ornamental decorat
amb encaixos i volants, es desenvolupava vaporosament en la societat,
empresonada en el seu corset. Fins a finals del segle XIX, aquesta moda només
havia sigut dictada i seguida pels privilegiats, la vida dels quals girava al voltat
del excessos i rebutjaven la senzillesa, ja que l’ostentació del vestit femení era
Eduard VII: rei
una mostra de riquesa. anglès que va
governar entre els
No obstant, la Belle Époque no va ser sempre igual. Amb l’arribada del nou anys 1901 i 1910. Va
segle es va produir un canvi de mentalitat i en la societat. Tot i així, durant els ser la seva opinió
personal la que va
primers anys, els principis de la nova moda no estaven del tot definits, ja que fixar el prototip
encara seguia influenciada per la moda eduardià. Les noves idees i l’aparició femení de l’època.
de les avantguardes van anar desterrant els asfixiants ideals anteriors i, en els
últims anys de la primera dècada es va posar de moda una silueta nova i
estilitzada. Aquest desafiament de les normes socials va provocar una onada
d’originalitat i d’idees progressistes en diferents àmbits: en l’art, en el cinema
i, sobretot, en el paper de la dona en la societat.
La moda es va estendre a una capa social més ampla.
La dona de la classe mitjana, conscient de la moda, ja
es podia permetre comprar publicacions de revistes,
estudiar els nous estils i confeccionar-se els seus propis
vestits. Una de les revistes més influenciaries del
moment era la revista novaiorquesa Vogue, la primera
publicació de la qual va ser llançada al 1892. Es va anar
popularitzant i encara avui dia segueix vigent i
dominant el món de la moda. Durant aquesta dècada
la dona adquireix major protagonisme, la exaltació de
la seva bellesa és essencial; per això costurers, joiers,
“Pastisseria Gloppe”, de Jean Béraud. París, 1889.
sabaters... es posen mans a l’obra.

- 10 -
Dècada del 1900 | Looks claus

EL VESTIT DE SILUETA S (1900-1907)

Durant els primers anys de la primera època, la moda seguia influenciada per Must: “element
imprescindible”.
l’estil eduardià del segle anterior, consistit en la idealització de la dona. El
Canesú: peça
prototip de cos era l’anomenada silueta S, que es caracteritzava per un bust decorativa que es
aixecat, una cintura molt fina pràcticament irreal i un maluc eixamplat. Si cus al coll i a les
haguéssim de definir aquesta moda en una sola paraula seria: incòmode. mànigues d’un vestit
o d’una brusa.
Comencem per l’inevitable corset -peça de roba interior Polissó: armadura
reforçada considerada com un must de la època que servia per augmentar el
volum de la part
per aconseguir una silueta determinada-. Originalment, va posterior dels vestits,
ser creat com un corset saludable amb l’objectiu d’eliminar molt usat en el s. XIX.
pressió sobre l’abdomen; però a finals del segle XVIII, el Batista: teixit molt
concepte va canviar totalment. Al 1900, la seva funció lleuger amb una
superfície setinada.
bàsicament consistia en empènyer diferents parts del cos
més enllà dels límits naturals que suposen. D’aquesta
Corset manera, els pits eren empesos cap al davant, l’abdomen cap
endins i les natges cap enrere, molt arquejades. Aquest desig de les dones de
mostrar el cos perfecte es podia considerar quasi com una obsessió, ja que
algunes portaven un corset tan atapeït que, no només eren incòmodes i els
Popelín: teixit fi,
dificultava la respiració, sinó que, fins i tot, els deformaven els òrgans interns però de tacte rígid.
i, en alguns casos extrems, provocaven la seva mort.
La brusa del vestit va passar per diferents transformacions al llarg de la dècada.
Primerament, tenia una forma bombada que es cenyia a la cintura i
emfatitzava encara més la silueta S. Posteriorment, el tall i les mànigues es van
anar estrenyent, des de l’espatlla fins als canells. Era característic d’aquestes
bruses tenir coll alt, que en un moment van arribar a ser molt incòmodes per Plumetis: teixit mig
transparent molt
la forma asfixiant i la quantitat de decoració que tenia, com encaixos i llaçades refinat, amb talps
de gran mida. Més tard, es van posar de moda els canesús, amb tires bordades cosits.
o volants.
La faldilla, que tenia una lleugera forma acampanada, s’anomenava faldilla de
corol·la. Eren llargues i arribaven fins al terra sense deixar entreveure les
sabates. Per darrere, aconseguien el volum de fals polissó a base de plecs
oberts que sovint portaven a la formació d’una cua. La llargada d’aquesta cua
varia segons la situació: una cua més curta si és de dia i una més
llarga si és de nit. Amb el pas del temps, aquesta cua va anar
desapareixent, ja que les faldilles es van anar acurtant fins a
arribar als turmells.
Aquests vestits solien ser molt ostentosos i es caracteritzaven per
l’abundància de decoració que tenien, com encaixos, plomes o
llaços, ja que això era un signe de riquesa i poder. Els teixits
utilitzats generalment solien ser lleugers i còmodes, però la
qualitat d’aquests varien segons la classe social de cadascú.
Començant des de sota, els més pobres utilitzaven bàsicament el
material més econòmic, en aquells moments el batista; els de la
classe mitjana feien servir el popelín, i els de la classe alta es
podien permetre l’ús de teles d’alt grau, tals com el sofisticat
plumetis. Aquests teixits solien ser de color clars i de tons
pastels, com el rosa pàl·lid o el crema. A més, es va començar a
utilitzar un nou color, o millor dit un no-color, el blanc, que fins
al moment havia estat sempre reservat per les núvies i les nenes. Vestit de tarda d’estil eduardià amb
silueta S (anys 1900)

- 11 -
Dècada del 1900 | Looks claus

EL TALL IMPERIAL (1908-1909)

A principis del segle XX, el centre de les arts era París, que inspirava
un aire de llibertat artística i innovacions. L’arribada dels Ballets
Russos de Sant Petersburg al 1909 va inspirar una onada d’atrevida
experimentació a mida que les noves formes de dansa, música, vestit
i escenografia emocionava i sorprenia al públic. La moda, com a art
que és, també va respondre davant aquesta avantguarda, amb Paul
Poiret com a cap.
Durant els últims anys de la dècada, la percepció femenina de la
moda va experimentar un canvi fonamental, que va desterrar la
figura eduardià rígidament encotillada. La moda va deixar de ser
incòmoda i es donava una silueta molt més recta. Es va tornar a posar
de moda el tall imperial, tipus de silueta que va ser molt popular en el segle Ballet Russos:
companyia de ballet
XIX, inspirat en la muller de Napoleó Bonaparte, Josefina Bonaparte. creada el 1907
Serguéi Diáguilev
El vestit d’estil Imperi consistia en un vestit molt més lleuger, que es cenyia que va causar un
just sota el bust i des d'allà queia en una faldilla llarga i recta. Es va abandonar gran furor degut a la
vitalitat de les
la forma campanar popular dels anys anteriors i adoptava una forma tubular danses comparat
fins als peus. Un element destacat va ser l’ús d’escots molt pronunciats, tant amb el ballet
pels vestits de dia com els de nit. Aquesta nova silueta va ser la raó del occidental.

desterrament del corset, ja que no es marcava tant la forma ajustada de la Mussolina: teixit
molt fi i transparent,
cintura com en anys anteriors. generalment de seda
o cotó.
Durant aquest període, la moda occidental va mirar enrere i es va repenjar en
la moda oriental. Per això, aquesta nova moda va estar molt influenciada per
l’orientalisme, que aportava la seva riquesa de colors, els seus complements
extravagants i els seus teixits exòtics. Aquests van substituir les teles lises i de
tons pastels dels anys anteriors, i d’aquesta manera es crea un estil molt més
viu i vibrant.
Tul: teixit molt
Els teixits emprats eren lleugers com la mussolina, el tul, les gases, i poc a poc lleuger i té una
estructura oberta,
també van retornar les sedes. Utilitzaven color molt vius, com el groc o el blau, amb forma de xarxa.
sobretot; i es van començar a posar de moda els
estampats. Els vestits portaven com a decoració
brodats de símbols grecs i romans, com per exemple
de llorers. També van retornar els fils metàl·lics i els
de seda multicolor, que s’havien abandonat durant
l’època eduardià. Gasa: teixit molt
lleuger i delicat amb
Els dissenys innovadors de Poiret van contribuir a un aspecte molt
configurar la moda de la època. Va presentar una translúcid.
col·lecció exòtica que incloïa turbants -peça llarga
de tela que s’enrotlla en el cap-, pantalons harem -
pantalons de tela lleugera molt amples que
s’encongeixen als turmells- i la túnica Lampshade -
túnica llarga amb dues capes, de les quals la
superior te forma de pantalla de làmpada, d’aquí el
seu nom-. Aquesta última és considerada com la
peça simbòlica de l’etapa. Un altre gran exemple de
peça simbòlica és el vestit Delfos de Mariano
Túnica Lampshade, de
Paul Poiret
Fortuny, inspirat en la Grècia Clàssica.

- 12 -
Dècada del 1900 | Looks claus

COMPLEMENTS
Barret
Entre tots els complements de la època, el barret era la peça estrella.
Des dels inicis de la moda, el barret sempre havia sigut exclusiu de la
classe alta, ja que era un signe de poder i riquesa: com més ostentós
era, més ric i poderós era qui ho portava. Això seguia sent així durant
aquesta dècada. La mida dels barrets també tenia una funció
diferenciadora de la classe social: com més gran millor. Tot i així, amb
la popularització del tall imperial, cada vegada es van anar fent més
petits.
Tot podia semblar molt bonic, però darrere de la elegància i la
sofisticació d’aquests s’amaguen històries obscures. Els fastuosos
barrets d’aquella època serien considerats avui dia com un crim
ecològic. Amb l'augment de la classe mitjana, les dames de les altes Barret amb plomes i ocells
classes cada vegada tenien més la necessitat de mostrar un barret més dissecats dels anys 1900
ostentós. Per això utilitzaven plomes d'aus d'arreu el món, com més
exòtic millor. Van arribar a fer barbaritats de tot tipus i van arribar a utilitzar
plomes de quasi totes les espècies conegudes. Això era un mal menor
comparat amb la moda de col·locar directament l’ocell mort dissecat a sobre
del barret.

Guants
L’altra cosa que podia faltar en els looks de les dones de la Belle Époque
son els guants. La funció d’aquests, a part de la estètica, era protegir les
mans, tant a l’hivern com a l’estiu. Era un complement molt representatiu
de la classe alta, ja que mai sortien de casa sense uns. De dia, es solen
portar guants curts; mentre que de nit, llargs.
Els materials d’aquest depenen de la classe social i de la època de l’any,
els de la classe alta utilitzaven teles més sofisticades i amb més qualitat.
Aquests guants no eren gens simples, sinó que esta ven molt decorats
amb tot tipus de joies, encaixos, volants, etc. Guants de dia dels anys 1900

Sostenidor
Degut al canvi en la mentalitat cap a la moda femenina cap als finals de dècada,
es van anar abandonant lentament els insofribles corsets i van néixer els
precedents als sostenidors actuals, juntament amb els quals es va crear el
concepte d'una roba interior còmode.
Els sostenidors de la època eren una mena de gran vestir elàstic a
través del pit amb els quals s’aguantaven. Les primeres dones que
van començar a utilitzar-les eren malvistes per les altres dones més
convencionals, ja que s’havien acostumat als corsets i consideraven
que allò no havia de canviar. Però, per tots els problemes que
causaven aquests corsets més dones van començar a fer ús dels
sostenidors; encara que no va ser anys més tard que va començar a
ser acceptada oficialment. Sostenidor elàstic del 1907

- 13 -
Dècada del 1900 | Dissenyador destacat

PAUL POIRET 1879-1944

Paul Poiret va néixer el 20 d’abril del 1879 a París en el si d’una família
propietària d’una botiga de teles en el centre de París. El seu talent
com a dibuixant li va permetre treballar en el taller d’un dels modistes
més importants del moment, Jacques Doucet, de qui va aprendre l’art
de la costura i de la bona vida. Més tard, amb només 21 anys va entrar
en el taller Worth -el més famós de París-, dirigit en aquells moments
pels fills de Charles Frederick Worth. Però, les seves idees modernes
eren massa extravagants per la clientela i va ser expulsat. En el 1904,
va inaugurar el seu propi taller i gràcies al seu antic mestre Doucet va
aconseguir contactes importants i molt patrocini per part d’elles.
Paul Poiret en el 1913
Es va casar amb Denise Boulet, una jove el físic de la qual era tot el
Naixement
contrari a l’ideal de la dona amb un bust prominent i cintura fina. Ella París, 1879
es va convertir en la seva musa i la forma dels seus dissenys va canviar Mort
a favor de la seva figura. Així ho va dir en una entrevista amb Vogue: París, 1944
“ella és l’expressió de tots els meus ideals en la moda”. Lema
Equiparar la alta moda
amb les arts.
«Sempre que signo una Poiret va començar una batalla amb el
obra amb el meu nom, corset, el qual trobava ridícul i Logotip de la marca
em considero el creador innecessari. Va dissenyar un vestit
d’una obra mestra.» senzill, entallat directament sota el
Paul Poiret
bust que queia recte fins als peus. La figura
que presentava era la d’una dona atractiva i Jacques Doucet:
jove, sota el vestit de la qual s’amagava una bella figura i no un bon corset. Els dissenyador de moda
seus dissenys tenien colors vius i estampats senzills. Les seves obres estaven francès (1853-1929).
molt influenciades per l’orientalisme. Una de les seves creacions més Charles F. Worth:
dissenyador de moda
destacades és la túnica Lampshade, que va causar molt furor. anglès, és el pare de
la alta costura
No era gens humil, sinó més bé arrogant: es va autoproclamar com el “rei de (1826-1895).
la moda”. Durant els següents anys es va dedicar a fer gires per Europa i
Túnica Lampshade:
Amèrica per presentar les seves obres. Es va adonar de la necessitat de túnica acabada en
protegir els seus dissenys originals i va crear el Syndicat de Défense de la pantalons amples on
es sobreposava una
Grande Couture Française (Sindicat de la Defensa de l’Alta Costura Francesa) faldilla amb forma
per salvaguardar els drets dels autors. de pantalla de
làmpada.
Lamentablement, anys més tard, el seu estil va començar a decaure. El tall de
les túniques cada vegada pujava més, l’escot era cada vegada més
pronunciada i les faldilles van arribar a ser tan estretes que les dones només
podien caminar donant petits passos. Però, va ser amb l’esclat
de la I Guerra Mundial que el seu regnat en el món de la moda
va conèixer el fi. Poiret no podia comprendre com la guerra
havia influït més que la moda en la independència de la dona.
Va pensar que podia recuperar la seva antiga clientela
organitzant festes i celebracions, però tot això només va
aconseguir arruïnar-lo.
Un 30 d’abril del 1944, Paul Poiret va morir pobre i oblidat,
però la seva obra va contribuir enormement en el futur de la
moda. La seva desaparició va demostrar la naturalesa efímera
de la moda: tot el que està de moda passa de moda en un obrir
i tancar.
Dissenys de Paul Poiret, 1908

- 14 -
Anys 10 | Looks claus

ANYS 10: EN BUSCA DEL COMFORT

En la dècada que comprèn del 1910 al 1919, comencen a donar-se a la moda Gran Guerra o
Primera Guerra
canvis com a reflex del que succeïa en la societat de l'època. Els canvis van ser Mundial: guerra
subtils i van passar desapercebuts fins l’arribada de la Gran Guerra. Res entre la Triple
Aliança i la Triple
tornaria a ser el mateix. La guerra va destrossar els antics sistemes i valors Entesa -els dos blocs
socials. Per això, en podem diferenciar dos períodes totalment diferents: en què es va dividir
Europa- que va
durar entre el 1914 i
Primer, els anys anteriors a la Gran Guerra, des del 1910 fins al 1914. Aquests el 1918.
pertanyen a les últimes glopades de la Belle Époque, es van abandonar quasi
tots corsets, les faldilles es van escurçar, etc. Les noves influencies orientals
que van aparèixer cap al final de la primera dècada seguien causant furor.
Segon, els anys durant i després de la Gran Guerra, des del 1914 fins al 1919.
Una de les conseqüències més impactants de la guerra va ser el gran índex de
mortalitat. La majoria dels morts eren homes, els quals van haver de deixar el
seu treball i la seva llar per protegir el seu país. Això va resultar en la
incorporació de la dona en el món laboral per substituir els seus marits mentre
es trobaven fora. Al finalitzar la guerra, la quantitat d’homes morts era tan gran
que seguien necessitant les dones en els llocs de treball. A més, per primera
vegada en la historia, la dona havia obtingut un paper tan important com
aquest en la societat, i cap d’elles ho volia perdre. Per tant, el factor principal
dels canvis en aquesta moda va ser la inserció de la dona en el món laboral: no
podien treballar amb aquells vestits tan llargs i pesats; per tant, la moda s’havia
de modelar a favor de les necessitats i
comoditat de la dona.
En aquesta dècada, París i la seva Alta
costura seguien sent els dictadors de la
moda. La moda en general es va
caracteritzar principalment pel contrast
entre la rica i exòtica opulència en la
primera meitat de la dècada en comparació
amb el sentit pràctic i senzill de les peces
usades durant i després de la Gran Guerra. Dones treballant en una fàbrica, París 1916

- 15 -
Anys 10 | Looks claus

VESTIT TROTTEUR O VESTIT SASTRE

Quan va esclatar la guerra a Europa el 1914, la dona va tenir un paper Franel·la: teixit fi de
llana o cotó que té
imprescindible en els llocs de treball. Per la majoria, era tota una novetat un tacte suau i
provar-se roba còmoda sense haver d’estar dins d’un atapeït corset, i la moda vellós.
va haver de seguir per aquesta línia. Per primera vegada, era la moda el qual
s’havia d’adaptar a les necessitats de la dona, i no al contrari com sempre havia
sigut.
Els corsets, les llargues cues i els barrets voluminosos eren compatibles amb la
dona que només es dedicava a assistir a festes; però ja no ho eren amb la dona
que s'incorporava a la feina, als estudis superiors i a certs càrrecs de Tweed: teixit de
llana verge amb
responsabilitat. Es necessitava una indumentària més pràctica en una etapa on textura irregular i
les noves activitats i nous professions ho requerien. peluda.

D’aquesta manera va néixer el vestit trotteur o vestit sastre, conjunt format

per una faldilla i una jaqueta inspirada en la vestimenta masculina. Aquest
vestit, a mesura que va anar passant el temps, es van anar eixamplant i
escurçant fins a l’altura del panxell. Pel que fa als teixits, els preferits van ser la
franel·la i el tweed en tons grisencs o marrons. A sota d'això, es posaven una
brusa, normalment blanca o crema, que podia ser d'un senzill cotó llis o Prisat: plec en una
tela.
contenir prisats i encaixos. També es va fer molt popular els brodats anglesos.
Brodat anglès:
Encara que el vestit sastre va ser especialment popular, això no significa que tipus de textura cosit
normalment en la
deixessin de banda els vestits, que utilitzaven per les festes nocturnes. Aquests batista.
vestits cada vegada eren més solts i lleugers. El cos d’aquest es va escurçar i es
cenyia amb cinturons i llaços, sense necessitat d’utilitzar un corset. Durant
l’estiu, estaven de moda els elegants colors pastís (grocs, roses, blaus o verds)
i en els casos més pràctics, el gris, blanc o crema. Respecte l'hivern, hi havia
poca variació pel que fa als teixits i els colors, només que utilitzaven patrons
més armats, tancats i cenyits.
Chiffon: teixit molt
El ball es va convertir en un nou costum en la vida de la dona. Per això, va sorgir lleuger, de confecció
plana elaborada
un nou vestit cenyit al cos confeccionat específicament per ballar, fet amb un amb fils de crepè.
material lleuger i còmode per poder moure’s amb llibertat.
En quant els complements, el barret seguia sent l’essencial de totes les dones.
Això sí, la complicació dels materials i els volums de la dècada anterior va donar
pas a una aparent senzillesa, almenys en el que a la mida es refereix. Com a
decoració, es segueixen utilitzant plomes, però no de forma tan exagerada
com abans. Amb els anys, aquestes plomes es van escurçar fins al punt de
desaparèixer durant el dia, però tornar a aparèixer per la nit.
Una altra moda efímera, però molt
significant va ser l'ús de la corbata,
usades amb el pretext de que
"professionalitzava" a les dones
treballadores. Fins a aquell moment, la
corbata era considerada com a
complement exclusivament masculina i
la utilització d’aquest va ser un símbol
d'emancipació, encara que moltes
vegades el van suavitzat amb algun
collaret.
Vestit trotteur, 1916

- 16 -
Anys 10 | Dissenyador destacat

JEANNE LANVIN 1867-1946

Jeanne-Marie Lanvin va néixer l’1 de gener del 1867 en una família
parisenca com la major d’onze germans. Durant l’adolescència va ser
aprenent d’un barreter de dones i, més tard, d’un costurer. D’aquesta
manera, va aprendre l’art de la costura i en el 1889 va obrir la seva
pròpia barreteria a París.
Sis anys més tard, es va casar amb el comte italià Emilio di Pietro, amb
qui va tenir la seva filla Marguerite. Quan es va divorciar del comte,
Lanvin es va veure obligada a cuidar de la seva filla ella sola i dependre
econòmicament del seu petit negoci. Però gràcies al seu talent se’n
va poder sortir. Quan les seves amigues i familiars van començar a Jeanne Lanvin en 1930s
mostrar interès per la roba infantil que confeccionava per la seva filla,
Naixement
va decidir vendre copies a la seva botiga. Més tard, el seu negoci es París, 1867
va ampliar a confeccionar roba per les dones també. Va tenir molt Mort
d’èxit i els conjunts mare i filla es van fer molt populars. París, 1946
Lema
La primera contribució de Lanvin a la Alta costura va ser la robe de Mantenir el romanticisme
style. Consistia en un disseny de tall alt y faldilla completa que seguia en la roba de la dona.
les línies del segle XVIII. S'ajustaven al regrés de la feminitat Logotip de la marca
romàntica a la que es van sentir abocades les dones en l'atmosfera
sentimental provocada per l’absència dels seus marits o amants
durant la Gran Guerra. Es va convertir en un estil molt popular i va
perdurar fins els anys 20 com una alternativa a la moda de cintura
baixa.
Quan va finalitzar la guerra, Lanvin va sentir
«Quan no dic
que havia de contribuir a les expectatives de la moda de
res, vol dir que
les flappers. Per això, el seu robe de style es va Flappers: nova
ho aprovo!» desenvolupar dirigida al "vestit retrat", que era una generació de dones
Jeanne LANVIN joves que tenien un
interpretació romàntica i suavitzada del vestit victorià. aire molt alegre i no
Altres complements molt representatives seves van ser l'ús de cintes, brocats convencional que va
aparèixer en els anys
i joies de colors campestres. vint.

Quan la silueta recta es va impregnar en la moda, Lanvin va començar a Brocat: teixit de

seda entreteixida
dissenyar els seus vestits, deixant caure la cintura i ampliant les faldilles a amb fils de seda més
l'altura dels malucs, mantenint una sensació romàntica i flotant. brillant formant
dibuixos.
Tot i que la majoria de les seves obres estaven inspirades en el passat, no tot
va ser així. La seva creativitat igualava la seva habilitat per la confecció. Abans
de la guerra, va ser la creadora del vestit camiser, que consistia en un vestit
ample d'una sola peça la part superior de la qual
s'assemblava a una camisa. També va estar molt
interessada en l'orientalisme de la època de la
pre-guerra. Va crear un vestit de nit molt exòtic Vellut: teixit de tacte
vellós y suau, que es
creat amb vellut i sedes fastuoses. fa amb diferents
tipus de fibres.
La casa Lanvin va obtenir un gran progrés als anys
20 i es va popularitzar molt. Més tard, va ampliar
el seu àmbit als perfums i a la moda masculina.
També es va crear la línia de decoració d'interiors
Lanvin. Avui dia, la casa Lanvin és considerada
com la casa de moda parisiana més antiga encara
La Cavallini, de Lanvin (1925) en actiu.

- 17 -
Anys 20 | Looks claus

ANYS 20: L’ERA DE LES FLAPPERS

Després de la Primera Guerra Mundial, Europa va quedar devastada mentre Flapper: estil de
dona que va
que els Estats Units es trobaven en un moment d’auge. És per això que molts aparèixer als anys
dels avanços culturals, econòmics i científics van ocórrer al país nord-americà. 20, conegudes pel
seu comportament i
Va ser una de les èpoques més revolucionàries del segle XX, probablement la estil poc
dècada més atrevida i transgressora, una època de canvi radical que va afectar convencional.
tots els aspectes culturals i que va repercutir amb força en la moda. La dècada Dona a la
del 1920 va ser un moment clau, ja que la moda entra en l'era moderna. garçonne: nou tipus
de dones que
Aquests canvis es van produir, ja que molts eren reticents a adaptar-se als reivindicant els drets
nous estils. A partir del 1925, el públic ja es va abraçar apassionadament als de la dona i la
igualtat de gènere
estils associats als bojos anys vint. van adoptar una
figura andrògina,
La dona ja incorporada permanentment en el món laboral va començar a rebel·lant-se contra
agafar força en la societat. Va arribar una nova imatge d'una dona més forta, els conceptes
tradicionals i
natural i lliure, amb un tipus diferent de sofisticació i menys vulnerabilitat que estrictes de la
el de la dama de la Belle Époque. feminitat.

Així va sorgir l’estil flapper, que tenia com a model la figura a la garçonne.
Aquest nou tipus de bellesa femenina buscava assemblar-se més als nois que
als prototips de la dona antiga. Per aconseguir més semblança, moltes es van
tallar els cabells i es van perfilar les celles. La
principal representant d’aquesta nova generació
de dones independents i modernes va ser Coco
Chanel, qui tenia un estil còmode i pràctic.
La moda de qualitat, abans reservada als més
rics, va donat un gir de 180 graus, permetent que
les dones de classe mitjana i baixa també
poguessin gaudir d’ella. A més, aquesta nova
generació de dones van començar a sortir a
ballar i a divertir-se. Els antics patrons socials que
diferenciaven les classes es van esborrar gairebé
completament.
Flappers, anys 1920.

- 18 -
Anys 20 | Looks claus

EL VESTIT DE TENNIS
Els anys 20 es van veure marcats pel boom econòmic als Estats
Units, provocat per l’onada de consumisme i, sobre tot, per
l’interès en l’oci per part de la població després de la època de
sofriment i cansament de la postguerra. Així va néixer un nou
interès per l’esport.
A més, l’estil predominant, que era la fina prima figura a la
garçonne, requeria una certa quantitat d’exercici per mantenir-
se en forma. En aquells moments, l’estima de la dona per la
seva bellesa corporal va créixer més que mai. Amb els anys, es
Antic uniforme de tennis
van tornar cada vegada més competitives en l’esport i
necessitaven roba nova que s’adaptessin a les seves activitats.
Boom: aglicisme que
La roba esportiva va ser un factor significatiu en la reforma del vestit en el segle vol dir “èxit o
popularitat sobtat”.
XX, i després de la Primera Guerra Mundial, va progressar considerablement
després de l’èxit de la famosa tenista francesa Suzanne Lenglen. Aquesta Jean Patou: estilista
i perfumista francès,
tenista va buscar la racionalització de la roba en la pista: va abandonar l’antiga fundador de la casa
roba esportiva, que consistia en una brusa, corbata i falda llarga, per un nou d'alta costura Patou.
vestit dissenyat per Jean Patou. A més, Suèter: peça de
Lenglen va substituir el barret esportiu «La dona ha de poder vestir de punt,
freqüentment de
que es solia portar per una cinta al cap; moure’s, ha de poder pujar llana, que cobreix el
aquesta moda va causar molt furor i va a un cotxe sense rebentar tronc i extremitats
superiors.
ser copiada per totes a l’instant. les costures! Les peces han Prisada: tipus de
Aquest vestit de tennis consistia en un de tenir una forma natural.» textura de tela que
té doblecs a manera
vestit d’una sola peça de màniga curta o COCO CHANEL d'adorn.
un suèter amb una faldilla prisada. La
llargada d’aquestes faldilles es van escurçar fins al panxell o, en alguns casos
extrems, fins a l’altura dels genolls. Es va posar de moda la silueta recta, és a
dir, una figura prima amb poc pit i sense emfatitzar cap part del cos, ni tan sols
la cintura. No obstant, a vegades portaven un petit cinturó o cinta a l’altura de
la cintura, però aquests només tenen una funció decorativa.
Art Déco: moviment
La comoditat d’aquestes peces aportaven un aire fresc a les pistes i permetien artístic de disseny
popular a la dècada
a les tenistes una major llibertat de moviment. Gràcies a elles, moltes del 1920 inspirada
jugadores femenines van millorar molt en comparació a anys anteriors. A més en les primeres
de còmodes, aquests vestits van aportar un toc elegant al tenis. avantguardes.

El material més utilitzat en aquestes peces va ser el lli, que durant el segle
anterior només havia estat utilitzar per la roba interior, degut a la seva
lleugeresa i simplicitat. Els nous
esports requerien molt esforç i
suaven molt, per tant, el lli
permetia respirar a la pell. El color
d’aquests vestits solien ser de
colors amb tons pastís, com per
exemple, el color crema va ser el
més popular. No obstant, moltes
vegades es van optar pels
estampats amb raons geomètrics o
molt simètrics, influenciats per
Suzanne Lenglen amb un vestit de tennis en un l’Art Déco.
partit de Wimbledon, 1925

- 19 -
Anys 20 | Looks claus

EL VESTIT DE LES FLAPPERS

Al 1924, las flappers eren tan conegudes per la Beina: doblec en la
vora d'una peça de
seva conducta com pel seu estil. La gent les roba per on passa
coneixia popularment com “aquelles que fumen, una veta o una
cordeta.
es maquillen en públic i es passen el dia ballant”.
Aquestes dones buscaven aconseguien un aspecte Escot de vaixell:
escot recte i ample
juvenil i ho feien dissimulant els seus pits i ocultant que arriba fins a
les corbes no desitjades. Van imposar una silueta l’extrem de les
espatlles, a vegades,
esvelta i llisa com una taula, la coneguda silueta a fins i tot es deixen
la garçonne. caure i posen les
espatlles al
Els vestits que portaven van ser la nova tendència. descobert.
El tall d’aquests vestits va caure per sota del maluc,
fins i tot va arribar a desaparèixer anys més tard; i
la llargada d’aquests vestits es van escurçar d’una
Il·lustració vestit flapper de manera impressionant, van pujar fins a l’altura dels
l'estil a la garçonne, 1925 genolls, cosa que en dècades anteriors es
Moulin Rouge:
considerava molt inapropiat. Aquests vestits solien ser rectes, solts i sense cabaret parisenc que
mànigues; els braços quedaven a l’aire, i les cames i l’espatlla s’exhibien per es va popularitzar
molt amb l’aparició
primera vegada en la història de la moda femenina. L’objectiu de la moda de del jazz.
les flappers era la provocació. Per accentuar la sensació de nuesa, aquests
vestits solien tenir molt poca decoració i estar fets de teixits molt fins.
De dia, la moda femenina es reduïa en tres peces: una brusa, combinada amb
un jersei de punt o amb una jaqueta de punt recte i una faldilla curta, estreta i
prisada, tot a joc. Els vestits eren simples, encara que a vegades es decoraven
amb detalls com beines horitzontals, peces cosides o amb altres tipus
d’abaloris. Normalment, tenien un escot de vaixell quadrat, encara que moltes
vegades s’usaven també escots de triangle invertit molt pronunciats, ja que
com hem dit abans, el que volien era provocar. Era molt popular la combinació
de teixits diferents, l’ús de dos colors i els tons degradats.
De nit, s’havia convertit en una costum molt popular sortir a ballar; la vida
social era molt atrafegada i normalment es relacionaven als cabarets, on
escoltaven música i assistien a tot tipus d’espectacles. Un dels més famosos és
el Moulin Rouge de París. Un dels balls més populars va ser
el xarleston, una dansa folklòrica negre d’origen nord-
americà. Va ser el ball representatiu de les flappers.
D’aquesta manera, van aparèixer els vestits xarleston, que
consistien en uns vestits d’una sola peça recta sense
mànigues i molt curta que a la part inferior dels vestits hi
portaven uns petits serrells que es movien al compàs de la
dona quan ballava. Aquests serrells estaven decorats amb
abaloris o lluentons. Aquests vestits, moltes vegades,
solien estar decorades amb plomes o comptes.
Les flappers van ser les primeres en mostrar una pell
morena, moda popularitzada per Coco Chanel, ja que en
anys anteriors sempre s’havia atribuït als camperols i
obrers. A partir d’aquí, la pell morena representava una
vida jove, alegre i viva; mentre que una persona amb la pell
pàl·lida era considerada com que no sortia mai de casa
perquè no deixava de treballar i no gaudia de la vida. Vestit xarleston, anys 20

- 20 -
Anys 20 | Dissenyador destacat

“COCO” CHANEL 1883-1971

Coco Chanel va néixer com a Gabrielle Bonheur Chanel el 19 d’agost
del 1883 a Saumur (França) en el si d’una família pobre i molt
probablement es va criar en un orfenat.
L’amant de Chanel, Etienne Balsan, la va col·locar en una barreteria
on va conèixer a l’empresari anglès Boy Capel, de qui es va
enamorar. Aquest li va finançar una barreteria a Deauville, que es va
fer popular molt ràpidament. A Chanel li agradava tot el que ningú
havia portat abans, ja que ella era per naturalesa poc femenina i per
això va prescindir de tots els adorns de la Belle Époque i va crear
barrets molt senzills però elegants.
Coco Chanel en el 1936
Chanel es va fer molt popular i les altres dones
«Per ser
la van començar a considerar com un exemple Naixement
irreemplaçable, Sumur, 1883
a seguir. Per exemple, va haver de començar a
un ha de buscar vendre suèters masculins a la seva botiga Mort
sempre ser París, 1971
després d’haver portat un per casualitat i Lema
diferent.» causar sensació entre les dones. La seva Simplificar la roba de la
COCO CHANEL vestimenta s’inspirava en la moda masculina, la dona amb elegància.
roba esportiva i la roba de treball; això deia molt del seu estil propi, Logotip de la marca
que era més bé simple i senzill.
Més tard, va obrir una botiga de roba a París, on es va decidir a
simplificar la silueta perquè s’ajustés al seu gust. Va reduir els
adorns, va usar teles més lleugers i va simplificar les línies. Com
havia fet Poiret, Chanel va dissenyar peces de roba que es podien
portar sense la necessitat d’un corset. Va descobrir la combinació entre els
colors blau marí i blanc, a l’estil mariner, que es van convertir en els seus colors
representatius.
Amb l’esclat de la Gran Guerra, Chanel va haver de tancar la seva botiga. Però
això no va acabar aquí ja que al 1919 va tornar a obrir una casa de costura.
Entre les seves principals aportacions al món de la moda, es troben els vestits
de jaqueta còmodes i relaxats pel dia i el famós ”vestidet negre” per la nit. Els
seus dissenys, tot i ser molt senzills, eren sinònim
d’elegància gràcies als seus talls tan perfectes.
L’arrogància de Chanel era llegendària, solia dir que
“ella no creava moda, ella era la moda”. Les innovacions
que va aportar a la moda de la dècada del 1920
justificaven aquest comportament, o al menys per ella.
No va ser una de les més estimades entre els altres
dissenyadors, sinó que va tenir moltes rivalitats amb
altres modistes com Paul Poiret, amb qui va tenir una
relació d’enemistat més gran.
En el 1921, va llançar la famosa colònia de Chanel No 5,
que va ser un símbol de sofisticació i elegància que
només els més rics s’ho podien permetre. A partir
d’aquí, es va posar en marxa les rodes de la maquinària
de la marca Chanel, que encara avui dia segueix sent
una de les marques més luxoses. Audrey Hepburn en el "little black dress"
de Chanel, anys 20.

- 21 -
 Anys 30 | Looks claus

ANYS 30: EN CRISIS PERÒ AMB GLAMOUR

A finals de la dècada anterior es va produir el famós crac del 29, que va ser la Glamour: encant
especial i cridaner
caiguda més devastadora del mercat de borsa en la història dels Estats Units. que posseeix una
Aquest fet va deixar a tots els americans arruïnats, i com a conseqüència, a tot persona o una cosa.
També s’utilitza per
el món. Aquesta època posterior de crisis econòmica durant els anys 30 es va referir-se al luxe.
anomenar La Gran Depressió.
Prêt-à-porter: tipus
de moda produïda en
No obstant, tot i que la majoria de la gent s’havia quedat sense diners, el sèrie amb patrons
que es repeteixen; és
glamour de la època anterior no havia desaparegut. Tenir un pressupost la “moda del carrer”.
ajustat no significava que haver de vestir descuidadament, per això van
adaptar tot el possible la moda a uns materials i dissenys més econòmics. A
causa de la necessitat d'estalviar diners, les dones de classe mitjana ja no
podien comprar roba nova i renovar els seus armaris cada pocs mesos. En lloc
d'això, van haver de refer la roba que ja tenien reutilitzant qualsevol material
que tenien a mà.
Fins a llavors, les dones acostumaven a canviar-se de roba diverses vegades
durant el dia, ja que portaven un vestit determinat per cada activitat o hora
del dia: un conjunt diferent pel matí, tarda i nit. Però, durant la Depressió
aquest costum va començar a ser deixat de costat. Durant tot el dia utilitzaven
el mateix conjunt i només es canviaven en certes ocasions especials, com quan
sortien de nit.
Com moltes dones no es podien permetre
pagar peces de roba feta a mida, es va
popularitzar la moda prêt-à-porter, que
consistia en la fabricació mecanitzada i en sèrie
de la roba, de forma que surt molt més
econòmic. Però, això no volia dir que les cases
de la Alta costura desapareguessin, ja que com
en cada crisi econòmica, els pobres es fan més
pobres i els rics es fan una mica menys rics, de
manera que encara hi havia gent que s’ho pot
pagar. A partir d’aquí, es comença a formar el
concepte de la Alta costura com una moda
exclusiva per l’elit, com ho és avui dia. Familia de classe baixa afectada per la
Gran Depressió, anys 30

- 22 -
Anys 30 | Looks claus

EL VESTIT SIRENA
La moda dels anys 30 comparat amb l’optimista moda dels anys 20 era molt Look: anglicisme
que es refereix a
més conservador. Hi va haver un retorn a una aparença més femenina i l’aspecte exterior
elegant, propi d'una dama. L'aspecte esportiu dels anys 20 va ser desterrat i d’un, especialment
en el vestir.
un look més sofisticat, influenciat per les pel·lícules de Hollywood, es va fer
més popular. Tots els estudis de Hollywood tenien els seus propis Escot halter: tipus
d’escot que es lliga
dissenyadors, que creaven el millor per la part posterior
vestuari per les actrius. La Gran «Els modistes no podem del coll.

Depressió va fer un paper important en seguir vivint sense el cinema,

la popularització d’aquestes pel·lícules de la mateixa forma que
de glamour, ja que com les dones de la tampoc pot viure sense
dècada del 1930 no podien viure nosaltres. Cadascú corrobora
aquella vida de luxe per ella mateixa, es l’instint de l’altre.»
passaven moltes dies a la setmana Lucien lelonG (modista) Crepè de raió: teixit
molt lleuger amb un
vivint-ho indirectament a través de les tacte rugós fet de
pantalles. tires de crepè.

Entre tota aquesta elegància va destacar el vestit sirena, que consistien en uns
vestits llargs cenyits al cos que s’encongien a l’altura dels genolls per
eixamplar-se una altra vegada fins al terra.
A diferència dels vestits de la dècada anterior, que ocultaven les corbes, els
vestits de la nova dècada tenien línies ben formades i emfatitzades. L’ideal de
la figura femenina de la dona sense corbes es va abandonar, i va tornar la
famosa silueta S, encara que no tant exagerat com durant la Belle Époque. Per
donar la il·lusió d'una cintura més fina, s’eixamplava la part superior del cos
incloent-hi mànigues molt voluminoses formades amb moltes capes de
volants. La majoria dels vestits de dia van ser dissenyats fins a l’altura del
panxell.
El vestit sirena, normalment utilitzat durant la nit, era considerat com la peça
més elegant dins de l’armari de la dona. Solien tenir un escot halter, que
consisteix en un tipus d’escot que es lliga per la part
posterior del coll, deixant al descobert els braços, les
espatlles i l'esquena, o almenys mitja esquena.
Juntament amb aquests vestits, no podien faltar els
complements amb els quals els combinaven. Les mitges
eren un must que no podia faltar a l’hivern, ja que
encara que les cames no estiguessin al descobert, no
volia dir que no passessin fred. Un altre complement
que no podia faltar eren els guants, que eren
extremadament populars i que van ser usats tant de dia
com de nit. En el cas de que fos durant el dia, aquests
eren curts; mentre que els guants de nit podien arribar
fins al colze. Aquesta moda es va popularitzar degut a
les estrelles de les pel·lícules de Hollywood.
Durant aquesta època les cremalleres es van fer molt
més populars, ja que eren molt més barats que els
botons. També es van optar per utilitzar teles més
econòmiques degut a la situació econòmica de la
societat, com la seda, el cotó o el crepè de raió.
Jean Harlow amb vestit sirena, actriu (1935)

- 23 -
Anys 30 | Looks claus

ELS PANTALONS PALAZZO

Després de la dècada del 1920, els pantalons per les
dones van evolucionar gradualment de la funcionalitat
de la roba esportiva cap a la roba informal. Les dones
no portaven pantalons massa sovint, solien ser portats
només per les estrelles de cinema de Hollywood o per
estar per casa. Més tard, es van començar a ser més
utilitzats pels dies d'estiu a la platja o per fer esport. No
va ser fins a mitjans de la dècada que els pantalons van
ser acceptats com a peça regular de la moda diària. No
només eren còmodes, sinó que també eren altament
populars entre les més fashionistes.
La peça més popular van ser els pantalons palazzo,
resultat d’una adaptació que va fer Coco Chanel dels
pantalons de la dècada anterior. Consistien en uns
pantalons femenins llargs i solts que es cenyeixen a la
cintura i s’anaven eixamplant fins a acabar en una
forma acampanada. Els anys trenta es van guanyar el
títol de tenir els pantalons amb les cames més amples
i els patrons més salvatges de tot el segle, en alguns casos, eren tan amples Pantalons palazzo
de Coco Chanel,
que arribaven a semblar faldilles. anys 30
Aquests pantalons es portaven com a peça informal pel carrer, però a la platja Model: Renée Perle
era una peça essencial. Solien ser portats per sobre del banyador o combinats Fotògraf: Jacques-
Henri Lartigue
amb un top estival de motiu mariner, quasi sempre amb l’espatlla a l’aire. Van
batejar aquest conjunt amb el nom de beach pajama, del qual la traducció
literal seria “pijama de platja”, per la semblança al pijama tradicional per
dormir. Però, aquests beach pajamas van ser dissenyats per ser portats a l’aire
lliure, amb destinacions tropicals o creuers. Fashionista:
persona que sent
Els pantalons palazzo eren molt estacionals, ja que eren molt més populars devoció per la moda,
durant l’estiu degut a la seva lleugeresa i comoditat, deixant respirar el cos en principalment per
les peces úniques o
els dies de calor en temps calent. Durant aquesta estació, era molt freqüent d'alta costura, i que
l’ús de crepè de seda o altres fibres sempre està al tant
de les noves
naturals. Mentre que durant els tendències.
mesos d’hivern era menys usual
Crepè de seda: tipus
veure dones vestides amb de teixit amb
pantalons palazzo, encara que superfície granular i
arrugada feta de
també es podien trobar en teixits seda.
com la llana o altres teixits sintètics
pesats, que protegissin més del
fred.
En quant a la decoració dels teixits,
els motius nàutics van ser els més
populars ja que li proporcionava a la
moda una visió literal de la roba
d’estiu. Els pantalons es
dissenyaven amb estampats
divertits i colorits, establint-hi un
Beach Pajamas, postal de Montecarlo, anys 30
estil allunyat a la visió de la moda
formal.

- 24 -
Anys 30 | Dissenyador destacat

ELSA SCHIAPARELLI 1890-1973

Elsa Schiaparelli va néixer el 10 de setembre de 1890, a Roma
(Itàlia) en el si d’una família rica i aristocràtica: el seu pare era el
degà d’una universitat. Segons la seva autobiografia, My Shocking
Life, explica que va tenir moltes més aventures que una noia
italiana normal de la època. Va estudiar filosofia a la Universitat de
Roma i va publicar un llibre de poesia, la qual els seus pares van
trobar tan sexual que la van enviar a un convent. Un cop alliberada
d’allà, es va precipitar a Londres, on va treballar com una
mainadera.
Anys més tard, es va casar amb el seu antic mestre, el comte
Elsa Schiaparelli en el 1937
Wilhem Wente de Kerlor, qui més tard la va abandonar per una
altra. Schiaparelli, divorciada i sense un cèntim, es va mudar a París Naixement
amb la seva filla. Allà va conèixer a Paul Poiret, qui li va Roma, 1890
proporcionar roba gratis i qui va cultivar en ella un interès per la Mort
París, 1973
moda. Aviat va començar a dissenyar la seva pròpia roba, i en 1927,
Lema
va obrir el seu primer negoci. Trencar el model actual amb
excentricitats que es puguin
«En temps La col·lecció debut de Schiaparelli va ser portar.
una sèrie de suèters que oferien una
difícils, la moda Logo de la marca
imatge surrealista. Aquesta col·lecció es va
és sempre
convertir en la seva marca registrada i va
indignant.» cridar l'atenció del món de la moda,
ELSA SCHIAPARELLI
incloent la de Vogue França. Va seguir
amb el seu èxit inicial amb altres col·leccions, com la de vestits de
bany o la de la "faldilla pantaló".
The New Yorker:
Per Schiaparelli, la moda no era només crear roba, sinó que també crear art. revista nord-
Al 1932, un periodista al The New Yorker va escriure: "Un vestit de Schiaparelli americana que
publica crítiques,
es classifica com una pintura moderna." No és d'estranyar, ja que ella tenia assajos, reportatges
contactes amb molts artistes populars de l'època, com per exemple, un dels d'investigació i
ficció.
seus amics era el pintor Salvador Dalí, a qui va contractar per dissenyar les teles
de la seva casa de moda.
Els anys següents, la seva fama va seguir creixent; va
ser adorada per algunes de les dones més ben vestides
del món. Schiaparelli també va dissenyar roba pel
cinema i el teatre. El seu treball va aparèixer en més
de 30 pel·lícules al llarg de la seva carrera, com per
exemple a Every Day’s a Holiday (“Cada dia es una
festa”).
En el 1951, Schiaparelli va suspendre el seu negoci
d'alta costura, però va continuar treballant en el món
de la moda dissenyant accessoris i perruques.
Un 13 de novembre de 1973, Schiaparelli va morir a
París, França. Encara avui dia, continua sent
considerada com un dels personatges més destacats
en la història de la moda. Les seves obres es troben
actualment exposades en el Museu d'Art Metropolità
de Nova York.
Elsa Schiaperelli (dreta) portant el seu propi
"pantaló-faldilla"

- 25 -
 Anys 40 | Looks claus

ANYS 40: AL MAL TEMPS, BONA CARA

Després de tota la època de recuperació després de la Primera Guerra La Segona Guerra
Mundial: conflicte
Mundial, passa el que tots temien: una Segona Guerra Mundial que va durar bèl·lic en el que va
des del 1939 fins al 1945. La segona va causar un impacte molt més gran que intervenir la majoria
de les nacions del
la primera en la vida diària de la societat, sobretot en el de les dones. A Europa món organitzades en
i Amèrica, el reclutament femení va canviar el paper tradicional de la dona, dues aliances
militars: els aliats i
que va abandonar la llar per participar en els conflictes bèl·lics. les potències de l'Eix.
En quant a la moda, això també va tenir una gran influència. Mentre les Fibra natural:
fàbriques es dedicaven a fabricar armes i subministraments de guerra, la filament d’origen
vegetal, animal i
massiva demanda de fibres naturals com la seda i la llana va fer que els mineral.
fabricants de moda es veiessin obligats a buscar una alternativa: les fibres
sintètiques. Per això, durant aquesta època, la majoria dels vestits estaven fets
de raió.
Més tard, les restriccions van afectar directament al disseny de la roba, els
governs van prohibir l’ús de molts adorns i de certs materials. Per tant, la moda
va adoptar un caràcter conservador i militar. Tot i així, això no volia dir que Fibra sintètica:
baixessin la qualitat, sinó que tot el contrari, ja que aquesta roba havia de durar filament que prové
de diversos
moltes temporades. productes derivats
del petroli.
Degut als limitats recursos, la roba
es va tornar de doble ús, és a dir,
moltes vegades amb la diferent
combinació de les mateixes peces
aconseguien diferents aspectes.
Una altra limitació per part de
l’estat va ser el control de les
cases d’Alta costura: només se’ls
hi permetia l’exportació dels
dissenys si aportaven diners per la
guerra.
Dones de la Força Aèrea durant la II Guerra Mundial

- 26 -
Anys 40 | Looks claus

EL VESTIT DE JAQUETA
La roba de les dones de la dècada de 1940 es va modelar a partir de la roba de Traveta: tira petita
de tela que uneix
serveis públics produïts durant el racionament de la guerra. Les voluptuoses dues peces per
formes dels anys 30 van donar pas a una silueta dura i angulosa que, tal com subjectar-les o
cenyir-les.
Vogue va explicar “podia resultar poc afavoridor si les dones no mantenien la
línia”. Impulsada per l’economia de la guerra, aquesta silueta era un reflex de Musclera: peça
d’escuma de goma
les restriccions imposades pel govern. Els vestits sastre, les cintures estretes i col·locat a la part
les faldilles rectes creaven una figura poc femenina, més bé masculina. La nova interior d'una peça
de vestir a l'altura de
silueta contribuïa a donar la imatge d’una dona sensata, energètica i l'espatlla per
competent. La bellesa no era una part fonamental de la estètica de la guerra. augmentar la seva
amplada.
El look estrella de l’època va ser el vestit de jaqueta femenina, un vestit de tall Punt: teixit elàstic
militar que reflectia la monòtona uniformitat. Imitaven els uniforms dels fabricat amb tot
homes, i per no desaprofitar els materials, es confeccionaven en tons tipus de fibres.

monocromàtics com el blau aviació o el vermell. La influencia militar era visible

a tot arreu, des de les travetes que imitaven les peces militars com la severitat
de les jaquetes amb muscleres. Les restriccions impostes van donar com a
resultat un conjunt sense adorns i “fred”. És més, es considerava antipatriòtic
el fet de pensar en afegir volants o qualsevol decoració.
Raió: fibra artificial
Aquests vestits estaven formats per tres peces: una jaqueta, una brusa i una semblant a la seda
faldilla. que s’obté de la
cel·lulosa.
Les jaquetes eren rectes, amb espatlles amples, que arribaven fins a la cintura.
No portaven cap botó per les restriccions de materials. Per estalviar material,
el govern va prohibir els punys i les butxaques, ja que considerava innecessari
gastar material de més només per estètica.
Dins de les jaquetes, portaven una brusa de coll estret o alt. Eren molt senzilles
i curtes, de colors llisos, normalment blanc. Sempre portaven muscleres per Crepè: teixit fi
d'aspecte rugós que
aixecar les espatlles. Va ser l’element estrella de l’època. s'obté teixint fils
sotmesos a diferents
Per últim, les faldilles eren llises de tall recte cenyides a la cintura, ja que no es torsions.
permetia l’ús de cap volant. La llargada d’aquestes faldilles solien arribar com
a màxim als panxells, ja que així ho dictava la norma. Tenien un aspecte molt
formal i seriós. El color era normalment el mateix que el de la jaqueta.
La falta de llana es va suplir amb nous
materials com el teixit de punt, el raió
i el crepè. Tot i l’aparença monòtona,
les peces del vestit es podien
combinar de forma que li donava un
toc diferent al model estàndard. Es
solien combinar amb sabates de
plataformes de suro o de fusta.
Acabada la guerra, la silueta seguia
sent esvelta, però va començar a
experimentar canvis. Les línies es van
suavitzar i les jaquetes van perdre el
tall militar. A més, es van substituir els
colors monòtons per colors i
estampats més vius i informals.
Vestit de jaqueta femení, de Foxbrownie
(1944)

- 27 -
Anys 40 | Dissenyador destacat

HARDY AMIES 1901-2003

Edwin Hardy Amies va néixer el 17 de juliol del 1909 a Londres. La
seva mare era la cosidora del taller de madame Durrant, la modista
de la cort. A l’adolescència, va ser enviat a treballar a França i
Alemanya per millorar el domini de les llengües i per aconseguir el
seu somni de ser periodista. Però en lloc d'això, al tornar a Regne
Unit, va ser nomenat per substituir un dels dissenyadors de
Lachasse, una empresa subsidiària del cap de la seva mare. No sabia
molt sobre moda i va haver d'aprendre sobre la marxa. Als 26 anys,
va ser nomenat director general i dissenyador de l’empresa.
En esclatar la guerra, el coneixement de Amies sobre França i Hardy Amies en el 1961
Alemanya li va guanyar un lloc en el Cos d'Intel·ligència. També se li
va donar la oportunitat de participar en una col·lecció conjunta amb Naixement
Londres, 1909
els altres destacats dissenyadors londinencs a Amèrica del Sud. Més Mort
tard, va ser enviat a Bèlgica, on es va convertir en responsable de Londres, 2003
l'espionatge i va utilitzar noms de complements de moda com a Lema
paraules claus. Trencar el model actual
d’excentricitats.
Després de la seva desmobilització en 1945, Amies va establir la
Logo de la marca
seva pròpia casa d'alta costura -la casa Hardy Amies- a un edifici
bombardejat de Londres. El seu desig era tornar a feminitzar la
moda. Va tenir una rivalitat amb Christian Dior, ja que els seus
dissenys progressaven en un sentit
«Les dones millor similar, amb una línia d'espatlles suavitzada i
vestides són aquelles més volum a les faldilles. Quan Dior va llançar la Esquire: revista
nord-americana
que no es veurien seva línia Corol·la el 1947, la resposta de Amies principalment per
estrany en el camp.» va ser la rèplica britànica. Va realitzar homes que es va
crear durant la
HARDY AMIES
nombrosos viatges als Estats Units per època de la Gran
aconseguir diferents tipus de teixits. Depressió.

Els seus dissenys eren molt fàcils de portar i es van convertir en els favorits de
la reina Isabel II d’Anglaterra, qui li va concedir una autorització reial i Amies es
va convertir en el seu modista oficial. La Reina va seguir lluint els seus
esplèndids vestits de ball fins que Amies va renunciar a l'autorització per deixar
pas als dissenyadors més joves. En el 1950, va obrir una
botiga de moda prêt-à-porter femenina. Més tard, va
entrar al mercat de la moda masculina, convertint-se en el
primer modista de dones que dissenyava també per a
homes. També va ser el primer dissenyador a celebrar
desfilades de moda masculines.
Amb la desaparició de la roba femenina a mida al Regne
Unit, Amies va ser conegut com a dissenyador de roba
masculina, després de l'èxit d’una de les seves columnes a
la revista Esquire que recollia la seva etiqueta per a homes.
La seva casa de moda també va obtenir encàrrecs oficials,
com per exemple per a la selecció anglesa guanyadora de
la Copa del Món el 1966, per l'equip olímpic britànic del
1972, etc.
Handy Amies va seguir al comandament de la seva
empresa fins al seu retir dos anys abans de la seva mort, al
5 de març del 2003. Disseny de Hardy Amies, 1951

- 28 -
Anys 50 | Looks claus

ANYS 50: TEMPS DE CANVIS

Durant la dècada del 1950, hi va haver un accelerat creixement econòmic, el
més gran del segle, dels països americans i europeus. Inclús els més perjudicats
durant la Segona Guerra Mundial van aconseguir un augment productiu i
econòmic.
Els guanys econòmics van crear una nova societat impulsada pel consumisme,
Propaganda dels
que permetia una família viure molt còmodament amb només un sol ingrés.
anys 50 que
Les dones que havien pres el treball de fàbrica durant la Segona Guerra mostrava la vida
Mundial van ser acomiades i el treball de la mestressa de casa es va convertir ideal d'aquells
en l'ideal femení de l’època. anys. La dona
havia de
La por subjacent de la bomba nuclear llançada per Estats Units sobre Japó comportar-se com
durant la Segona Guerra Mundial, els canvis produïts pels moviments de drets la perfecta
civils i l'amenaça del comunisme van ser els principals impediments al desig mestressa de casa
que havia de
d’una vida senzilla. Els mitjans de comunicació, sobretot la televisió, es van fer complaure les
més populars i van transformar l'entreteniment i les notícies, que van influir necessitats de la
en les tendències de la moda. família i del marit.
Alguns van arribar
La recuperació tant econòmica com psicològica de les conseqüències de la a ser molt sexistes.
Segona Guerra Mundial es va accelerar gracies al New Look de Christian Dior,
que consistia en una imatge de la dona
amb una cintura cenyida i atapeïda, una
ondulada faldilla i una pronunciada línia
de bust. Recordava als estils històrics de
mitjans del segle XIX i va establir el to de
la propera dècada.
Els estils de roba, durant els anys de la
guerra, es caracteritzaven pels seus colors
apagats, un ús mínim de tela i ornaments
a causa de les restriccions del pressupost
de la guerra. Pel contrari, aquest New
Look va oferir una nova opulència i una
nova mirada a la feminitat.

- 29 -
Anys 50 | Looks claus

ELS TEXANS
En la dècada del 1950, la joventut va adoptar el seu propi uniforme: els texans. Levi Strauss:
empresari jueu
Quan la rebel·lia de les pel·lícules de Hollywood va captivar la imaginació dels fundador de Levi
adolescents, els pantalons i caçadores texans es van convertir en el símbol Strauss & Co., un dels
majors fabricants de
d’aquests. peces de vestits del
món.
L’origen dels texans es remunta en els
Overall: peça de
Estats Units a mitjans del segle XIX. Van ser vestir d’una sola
inventats per Jacob Davis i el famós Levi peça amb tirants.
Strauss, de qui la marca de texans és encara Marilyn Monroe:
pionera en el mercat d’avui dia. actriu americana
considerada com a
Originalment s’anomenaven overall i es van símbol de l’erotisme i
crear com a solució pràctica per protegir les icona pop dels anys
extremitats dels treballadors de les mines. 50.

No va ser fins als anys cinquanta que les Setí: tela brillant,
llisa, suau i lleugera
dones van començar a portar texans de que es fa amb fibres
forma quotidiana. de tipus diferents.

La popularització d’aquests va tenir molt a

veure amb les pel·lícules. Per exemple,
Marilyn Monroe, en aquells moments
Marilyn Monroe amb texans boyfriend
l’actriu més famosa i influent, que sempre
havia estat enfundada es vestits de setí i
diamants, va començar a mostrar-se en diverses pel·lícules amb texans. Oversize: expressió
anglesa que vol dir
“molt més gran de la
Respecte a la dècada anterior, aquesta silueta vaquera era notablement seva mida normal”.
diferent. Els texans tenien un tall recte o una mica més amples en la part
Jeans: texans en
inferior, eren de cintura alta i ajustats amb un cinturó. Aquests texans van anglès.
rebre el nom de texans boyfriend, ja que eren tan amples com el dels nois. Retro: que imita o el
gust d’una moda
El look femení més popular va ser portar els texans amb els baixos plegats per d'un temps passat o
donant-li forma, combinada amb una camisa blanca masculina oversize i unes antiquat.
botes planes. Demanaven prestats camises dels seus germans o pares i els
deixaven ficats casualment dins dels seus pantalons texans. L’estil va anar
desenvolupant i més tard, es va posar de moda el descordar els botons de la
part inferior de la camisa i lligar els faldons en un nus a la cintura.
A la segona meitat dels anys 50, quan ja era més acceptable que les joves fessin
servir jeans i estils més relaxats, es van substituir les camises grans per camises
sense mànigues curtes, moltes vegades cordades a la cintura. Alguns dels
patrons més utilitzats per les camises eren les pigues
o els estampats vius.
A part dels texans, es van posar de moda entre les
dones altres tipus de pantalons retro, de diversos
estils diferents. El més popular va ser el pantaló de
cigarrets, que consistia en uns pantalons a l’alçada
de la cintura i eren ajustats als malucs però s’anaven
eixamplant a través de la cama. La llargada dels
pantalons acabava just per sobre del turmell.
S’ha de dir que això va ser una revolució en la
història de la dona, ja que per primera vegada els hi
permetien a les dones sortir al carrer amb pantalons
texans. Catàleg de roba dels anys 50

- 30 -
Anys 50 | Looks claus

EL NEW LOOK
“Volia que els meus vestits es construïssin i es «Estimat Christian, New look: “nova
visió” en anglès.
modelessin sobre les corbes del cos femení,
els seus vestits Corolle: anomenada
estilitzant les seves línies”, va dir el dissenyador així en referencia a
francès Christian Dior en la seva autografia. I així
tenen un autèntic
la “corol·la” o “anell
va ser: va llançar una increïble nova col·lecció de new look!» de pètals d’una flor”.

moda femenina al que va anomenar Corelle, l’estil REVISTA HARPER’S BAZAAR

A CHRISTIAN DIOR
Quadres príncep de
Gales:
de moda del qual va ser anomenat New Look per
la indústria de la moda. Dior creia que després de ser brutalment mobilitzada
durant la Segona Guerra Mundial, la dona de la postguerra necessita innovació
i novetat i creia firmament que el New Look era la solució.
A l’acabar la guerra, les dones van abandonar les fàbriques i van ser animades
a tornar a convertir-se en mestresses de casa. Després de la uniformitat i
Pota de gall:
simplicitat de la roba durant la dècada anterior, el New Look transportava la
dona al passat i representava un retorn a la feminitat i la naturalesa poc
pràctica de la moda, que portava a una moda considerada com una
modernització de la Belle Époque. Tot i que aquest nou estil seguia tenint
elements lleugerament masculins, com va ser popular durant els anys 40, es
va voler allunyar d’això i animar a les dones a apropar-se als estils més
femenins un altre cop, com va ser durant els anys 30. Com va dir Dior: “Vull Niló: fibra sintètica,
elàstica i resistint.
retornar la bellesa, la roba femenina, los formes arrodonides i les faldilles
fluides”.
El New Look va introduir en la moda canvis importants. Primer de tot, el nou
estil va transformar les espatlles quadrades de la era de la guerra en espatlles
més suaus, més femenines, inspirades en les modes anteriors a la guerra. Per
aconseguir aquesta forma, es van utilitzar muscleres. Segon, per aconseguir
aquesta finíssima cintura, Dior va tornar a introduir un nou corset a la moda
femenina: el corset waspie. Aquesta peça, que s’havia
deixat d’utilitzar després de la Belle Époque, va fer una
petita aparició que no va durar molt. Però, en diferència de
la època eduardiana, les dones que s’ho posaven ho feien
voluntàriament, i no perquè era una “norma” establerta
per la societat. Per últim, l’eixamplament del maluc, Dior
ho aconseguia utilitzant capes i capes de tela per donar-li
més volum i volant.
En quant als estampats, Dior va sentir una gran debilitat
sobretot pels quadres príncep de Gales i les potes de gall.
A més de les teles tradicionals, es va utilitzar molt el niló,
anteriorment utilitzat per fer paracaigudes, que es va
convertir en un teixit refinat.
La peça de roba més significativa del New Look va ser el
vestit Bar, òbviament del creador d’aquesta moda,
Christian Dior. Exemplificava perfectament totes les
característiques del nou model femení: espatlles suaus,
cintures ajustades i malucs amples. El New Look
definitivament va representar un canvi dramàtic en la
moda austera de la guerra. Aquesta nova visió de la moda
va triomfar internacionalment i va inspirar totes les cases
de moda, que van llançar línies semblants. Vestit Bar, Christian Dior, 1947

- 31 -
Anys 50 | Looks claus

COMPLEMENTS
Banyador
A la dècada dels 20 la modista Coco Chanel va aconseguir imposar un
nou criteri en l'estètica femenina: la pell femenina resultava atractiva
si estava daurada pel sol. Per això, quan després de la guerra va iniciar
una etapa d’oci i d’estiuejos, el destí principal era la platja. Els estils
platjers van ser molt populars i es van vendre molt.
Louis Réard va ser el creador del banyador de dues peces. La peça va
resultar tan escandalosa que cap model se’l va voler posar i el seu
creador va haver de contractar a una stripper perquè el lluís. Aquesta
li va dir a Réard: "El seu vestit de bany serà més explosiu que la bomba
de Bikini", fent al·lusió a les proves nuclears realitzades en l’illa Bikini, Banyador playsuit dels anys 50
al Pacífic. Aquestes bombes van deixar l’illa destrossada i sense cap
vegetació, és a dir, la va deixar quasi nua. D’aquí a que el conjunt passés a
anomenar-se bikini. Durant els primers anys va representar un escàndol i Louis Réard:
enginyer
estava considerat com a immoral; no va ser fins al 1957, quan l’actriu Brigitte d’automòbils que va
Bardot va lluir un bikini, que va començar a ser acceptada. inventar el bikini.
Brigitte Bardod:
Tot i aquesta innovació, als anys 50 la majoria de la població seguia preferint actriu francesa
els tradicionals banyadors d’una sola peça. El banyador més famós va ser el considerada com la
playsuit, que eren una mena de granotes acabades en pantalons curts personificació del
mite eròtic dels anys
acampanats, o tops que deixaven la cintura a l’aire combinats amb pantalons 50.
curts coberts per una faldilla. Stiletto: prové de
l’italià i és una daga
amb una fulla llarga
i fina; el nom dels
Talons d’agulla o Stilettos talons d’agulla
prové d’aquí.
Si el New Look va ser la revolució de la moda dels anys 50, llavors els talons
Roger Vivier:
d’agulla, o també conegut com Stilettos van ser el seu equivalent en el calçat. dissenyador de moda
En el 1952 es van convertir en les noves sabates de temporada considerades francès especialitzat
en les sabates.
com un must en l’armari de totes les dones. L’estil de punta es va presentar en
les col·leccions dels dissenyadors més importants de l’època. La tecnologia
interna consistia en una estructura interna de metall coberta de plàstic per
suportar el pes de la dona.
Aquest tipus de sabates van marcar un gir en la història del calçat, ja que en
aparèixer, van alliberar les dones d'aquells toscs models tan populars durant
la dècada dels quaranta anomenats suecs.
Ressaltaven la figura femenina i accentuaven amb gràcia les corbes
de la dona. L’explicació d’aquesta “màgia” era que, a més
d'aportar diversos centímetres d'altura a l'anatomia, els seus prims
i alts talons obligaven a que es formés un arc a l'esquena femenina
que feia que traguessin els pits i el posterior cap a fora.
La revolució dels Stilettos va començar quan Vivier, qui va
dissenyar els talons usats per la Reina Isabel II en la seva coronació,
es va unir al geni creatiu Christian Dior. Tots dos junts van crear les
sabates que van ser el complement perfecte de les cèlebres
faldilles del New Look i la nova figura femenina. Tal va ser l'efecte
d'aquesta combinació que per a l'any 1952 l'anomenat "Stiletto de
Vivier" era conegut a les grans capitals del món. Stilettos dels anys 50 portats per
Brigitte

- 32 -
Anys 50 | Dissenyador destacat

CHRISTIAN DIOR 1905-1957

Christian Dior va néixer el 21 de gener del 1905 a Granville, França,
en el si d’una família de fabricants de productes químics per a
l'agricultura. Encara que sempre s’havia vist atret per l'art, va
estudiar ciències polítiques a instàncies de la seva família, però al
final va obrir una galeria d'art al costat del seu amic a París, que va
fracassar degut a la Depressió del 29.
Més tard, Dior va començar a vendre els seus esbossos a les cases
de moda i va ser contractat com a assistent. En el 1946, magnat
tèxtil Marcel Boussac li va oferir suport a la creació d’una casa
d'alta costura amb Dior al capdavant.
A partir d’aquí va començar a dissenyar Christian Dior en el 1957
«El meu somni és
peces amb la silueta emergent de l'època
salvar a les Naixement
de la pre-guerra amb faldilles llargues i Granville, 1905
dones de la àmplies. Aquesta va ser la seva primera Mort
naturalesa.» col·lecció, a la que va anomenar Corelle o Montecatini Terme, 1957
CHRISTIAN DIOR Lema
també conegut con a New Look, el va
Feminitzar la moda.
convertir en un nom familiar per tothom i li va valer tant crítiques
com elogis. El govern francès no es podia sentir més complagut Logotip de la marca
perquè el seu New Look va tornar a establir a París com la capital
de la moda i va salvar la important indústria d'Alta costura. El
govern va presentar la col·lecció a les ambaixades franceses arreu
del món, i com a resultat la van comprar famílies reals i populars
figures internacionals.
Per Dior, l'èxit instantani va significar una expansió ràpida. Per als altres
modistes, el fet que la moda de París fos de nou un objecte de tanta atenció Escot de ferradura:
escot amb forma de
va atreure també clients nous. U, com si fos una
ferradura investida,
Al 1948, va treure una col·lecció anomenada Envol, on va mostrar una línia d’aquí el seu nom.
nova de faldilles combinades amb jaquetes que es recollien a l'esquena com si
tinguessin ales. En els anys següents, Dior va afinar la faldilla fins arribar a una
línia recta, va utilitzar escots de
ferradura i va popularitzar la
jaqueta càrdigan. Tots ells es van
Maison: casa en
convertir en peces importants de francès; en la moda
la roba femenina de l'època. normalment utilitzar
per referir-se a una
La cursa de Christian Dior va casa d’alta costura.
acabar amb la seva mort
prematura després de la seva línia
Fus el 1957, però la casa Dior havia
crescut fins a esdevenir una gran
empresa que comprenia alta
costura, prêt-à-porter, joieria,
complements, pells i perfum. El
curt regnat de Dior havia
demostrat que, després de la
guerra, les grans maisons seguien
tenint importància dins el sistema
de la moda.
Disseny del New Look de Christian Dior, 1947

- 33 -
Anys 60 | Looks claus

ANYS 60: “SWINGING SIXTIES”

Els “Swinging Sixties” va ser una dècada extraordinària de canvis després de la Guerra del
Vietnam: conflicte
austeritat i reconstrucció dels anys cinquanta. La moda va experimentar una bèl·lic entre Vietnam
metamorfosis i, mentre que en les dècades anteriors Paris sempre havia estat del Sud, amb el
suport dels EEUU, i
el centre de la moda, ara totes les mirades es dirigien a Londres. Vietnam del Nord,
amb el suport de
A més, durant aquesta dècada es trobaven en mig de la Guerra del Vietnam, l’URSS. Va tenir com
que va començar al 1955. Aquesta guerra va tenir un fort impacte sobre la a conseqüència el
descrèdit dels EEUU,
societat, ja que va ser una guerra molt cruel i inhumana. Un grup de joves que van provocar
revolucionaris van transformar no només la moda, sinó també altres mitjans els moviments
d'expressió com l'art i la música, per comunicar-li a la societat del moment els pacifistes.

seus ideals i pensaments de: pau, amor, llibertat i fraternitat. Aquests van
substituir la forma de vida capitalista, violenta i autoritària d’aquells moments
per una vida més pacífica amb els ideals mencionats anteriorment.
L’estil d’aquesta època va rebre suport per part de moltes persones, degut al
caràcter liberal i creatiu de la moda dels seixanta, que de vegades fins i tot
condueixen un poc a la bogeria. No obstant, també va rebre moltes crítiques
per part d’altres per l’aparent absència de regles i normes d'estil. La moda dels
seixanta és un reflex dels canvis i de les
influències de les últimes corrents en
àmbits com l'art, l'estètica, la música i el
despertar a la llibertat de tots i, en concret,
de les dones.
A la dècada dels seixanta, els adolescents
van començar a expressar les seves
opinions lliurement. Aquest alliberament
va partir principalment de la música, que
va despertar unes mentalitats reprimides
durant molt de temps. Com a
conseqüència, la moda també va ser
influenciada per aquests grans canvis
polítics, econòmics i socials.
Moviment pacifista per acabar amb la Guerra de Vietnam

- 34 -
Anys 60 | Looks claus

EL “MINI”
Durant l’època dels anys seixanta, els Mary Quant:
dissenyadora de
dissenyadors estaven disposats a moda britànica que
demostrar al món que l'enginy no se'ls va adquirir fama
internacional en la
havia acabat i que els seus nous dissenys dècada de 1960 amb
venien amb alguna cosa mai vist la creació de la
minifaldilla.
anteriorment. Un dels resultats d'aquests
dissenys va ser sens dubte la minifaldilla, Time Magazine:
revista d'informació
creació que se li va atribuir a la general que publica
dissenyadora Mary Quant. El “mini” es va als Estats Units des
de 1923.
convertir en el símbol dels accelerats anys
seixanta. André Courrèges:
dissenyador de moda
Inspirada per les modes que veia en els francès reconegut
pels seus dissenys
carrers londinencs, Quant va pujar la vora ultramoderns.
de la faldilla fins a varis centímetres (20 més També va ser
proclamat com a
Dissenys de Mary Quant o menys) per sobre del genoll, i va néixer la creador de la
icònica minifaldilla. Ella li va posar aquest minifaldilla.
nom inspirat en el seu cotxe favorit, el Mini Twiggy: el seu nom
Cooper. Tot i que se la considera com la «No vam ser jo o real era Leslie
Lawson. És una
principal creadora del “mini”, moltes vegades Courrèges qui va supermodel, actriu i
també es menciona a André Courrèges com a cantant anglesa,
inventar la minifaldilla, considerada com a
l’inventor, ja que no se sap exactament qui va icona de la moda
ser el primer en treure-la. Sense importar qui les vertaderes dels anys seixanta.
el va inventar, el que sabem amb seguretat és creadores van ser les
que la supermodel Twiggy es va convertir en noies del carrer.»
la icona oficial de la minifaldilla. MARY QUANT

La popularitat de la minifaldilla va seguir creixent en els mitjans de la dècada

gràcies a l’impuls que va rebre quan Yves Saint Laurent va debutar els seus
famosos i curts vestits "Mondrian", que tenien un característic estampat de
quadres amb un contrast perfecte en els colors.
Els “minis” no deixaven d’aparèixer a les revistes i a les notícies. La model Jean
Shrimpton va causar un gran enrenou en aparèixer amb una
minifaldilla sense mitges, barret o guants al Carnaval de
Melbourne Cup a Austràlia. Més tard, altres dissenyadors
importants van llançar els seus “minis” modelats al seu propi
estil, com per exemple, Paco Rabanne o Ossie Clark. El “mini”
era oficialment una declaració d'alta costura.
Els vestits també presentaven canvis guiats per les noves
tendències. Aquests podien ser d'un sol color, amplis com
túniques de tub i s'usaven en general amb jaquetes de punt.
Els colors de moda eren els tons clars que donaven un aspecte
elegant i femení.
Finalment, el mini va conèixer el seu fi a finals de la dècada del
1960, degut a les altes tensions polítiques a causa de la guerra
del Vietnam. El gust de la moda es va tornar cada vegada més
nostàlgic i les faldilles van fer un retrocés fins a ampliar la seva
llargada fins als turmells. Llavors, va aparèixer l’estil contrari al
“mini”: el "maxi", que consistia en el retorn a les faldilles
llargues i amples. Twiggy vestida amb un vestit mini de
Betsey Johnson, 1967

- 35 -
Anys 60 | Looks claus

L’ESTIL HIPPY
Degut a la Guerra de Vietnam, es va iniciar una Polièster: resina
plàstica que s'obté
onada de moviments pacifistes. Entre tots mitjançant una
aquests, va destacar el moviment hippy. La seva reacció química.
forma de vida, que es basava en la pau, l’amor i la
fraternitat, també es va reflectir en la moda creant
l’estil hippy.
Les dones van començar a alliberar-se de les
normes de la moda i van apostar per looks més
arriscats i revolucionaris, trencant totes regles i Velur: tela teixida
combinant els conjunts de la manera que volien. de punt fet de cotó o
Estampat psicodèlic
de fibra sintètica,
Entre les peces de roba més distintives d’aquesta moda en podem distingir- amb aspecte de
vellut.
ne dos: el vestit “maxi” i els pantalons campana.
Els “maxis” van aparèixer a finals de la dècada anterior quan els minis van
passar de moda. Consistien en uns vestits molt llargs i amples que arribaven
fins al terra. Estaven fets de cotó, llana o polièster, ja que eren els teixits més
lleugers. Podien o no tenir mànigues, depenent de l’estació de l’any.
Normalment, es solien portar amb un cinturó gruixut a l’altura de la cintura.
Vintage: anglicisme
Els pantalons campana van ser unes peces molt representatives de la moda que s'empra per
denominar alguna
hippy. Eren pantalons de cintura alta cenyits a la part de la cintura i, mica a cosa que pertany a
mica, s’anaven eixamplant, de manera que la part inferior dels pantalons tenia una època passada
que, tot i ser antic,
forma de campana. El material més utilitzat va ser el texà, encara que també no pot qualificar-se-
hi van haver de teles més lleugeres i fines. Les dones combinaven aquests pròpiament com a
antiguita.
pantalons campanes amb tops ajustades o bruses, tot en conjunt formava un
look molt elegant i femení.
En quant als teixits, van utilitzar estampats psicodèlics, que es caracteritzaven
per l’ús de color brillants i fluorescents, com per exemple, taronja, groc o
vermell. Els estampats més populars van ser els de motius geomètrics, patrons
ètnics, de dissenys abstractes i de florals audaços. La
moda hippy era ecològica i típicament confeccionada
amb fibres naturals, com per exemple la tela esquinçada.
L'arribada dels automòbils i de la calefacció central a les
llars va donar lloc a la introducció de teles més lleugeres.
Així, els abrics llargs, pesats i de llana van ser reemplaçats
per jaquetes de vellut i de velur.
En el que es refereix als complements, hem de fer
esment de les sabates de plataforma, que eren els
calçats per excel·lència dels anys setanta. En alguns
casos, aquestes plataformes van arribar a ser molt
exagerades. També es portaven moltíssim les botes altes
que solien arribar fins al genoll. Normalment, el material
més emprat en aquestes sabates era el cuir. Aquestes es
solien decorar amb serrells o amb cordons a la part
superior.
Els hippies van generar una consciència ecològica de la
moda gràcies al seu reciclatge de la roba vintage, així
com la reutilització de teles i tapissos antics, a partir dels
quals confeccionaven les noves peces. Pantalons campana, 1972

- 36 -
Anys 60 | Dissenyador destacat

YVES SAINT LAURENT 1936-2008

Yves Henri Donat Mathieu-Saint-Laurent va néixer l’1 d’agost del
1936 a Orà, França, en el si d'una família francesa de classe
mitjana. Des de petit va ser considerat com a nen prodigi. Va ser
el primer en el concurs del Secretari Internacional de la Llana en
1948 i ja va atraure l'interès del Vogue francès.
Més tard, amb només 18 anys, va ser contractat com a assistent
de dissenyador a la casa Dior on, tres anys després, va assumir el
paper de dissenyador principal. Després de la mort sobtada de
Christian Dior en el 1957, Sant Laurent la presentar la seva
primera col·lecció, anomenada Trapezi, que consistia en un
conjunt de vestits amb forma de campana. Els seus esforços per Yves Saint Laurent en el 1950
introduir una nova estètica en la seva pròxima col·lecció, la Rive Naixement
Gauche, va consternar a les respectables clientes de mitjana edat Orà, 1936
de Dior perquè va ser considerat molt radical. Per això, quan Saint Mort
Laurent va haver de incorporar-se a l’exèrcit durant la guerra Paris, 2008
Lema
d’Algèria, la casa Dior va aprofitar la seva absència per substituir- Primer modista de l’alta
lo per un altre dissenyador. costura en dissenyar i produir
una col·lecció completa de
La dura vida militar va resultar ser una desastrosa experiència per prêt-à-porter.
la sensibilitat natural d’un dissenyador, per això va ser enviat a
Logotip de la marca
casa després de patir una crisi mental que, més tard, li perseguiria
al llarg de tota la seva vida. Al tornar i adonar-se del que havia fet
la casa Dior, Saint Laurent la va denunciar per 40.000 dòlars. Amb
aquests diners va establir la seva pròpia casa amb el seu soci i
amant, Pierre Bergé.

«Amb els anys he après El primer amor del dissenyador sempre havia Art Pop: moviment
estat el vestuari teatral. Va poder complir el artístic del segle XX
que el més important que es caracteritza
seu somni i va florir una doble carrera ajuntant per l'ús d'imatges de
en un vestit es la dona la cultura popular
les seves dues passions: el teatre i la moda. Es
que ho té posat.» extretes dels mitjans
va dedicar al disseny teatral i cinematogràfic de comunicació.
YVES SAINT LAURENT
amb les seves creacions.
Yves Saint Laurent va ser un dels primers en unir la moda
i l’Art Pop quan va dedicar una col·lecció d'Alta costura al
pintor Mondrian. Aquests vestits “Mondrian” es van
convertir en icònics, sobretot quan a l’any següent va
decidir adaptar-los a la seva col·lecció prêt-à-porter.
El 1998 crea la seva última línia de prêt-a-porter, ja que a
l'any següent va vendre la major part de la seva empresa.
Es va acomiadar al gener de 2002, mes en què va mostrar
la seva última col·lecció. Saint Laurent va morir l'1 de juny
de 2008 a París, a l'edat de 71 anys.
Yves Saint Laurent va ser un dels modistes més
importants del segle XX, ja que va donar una nova
llibertat a les dones quan va introduir a la moda el
concepte de 'contemporaneïtat' amb emblemes com el
vestit sastre o l'esmòquing. Encara avui dia, es segueixen
considerant les seves obres com unes de les millors. Disseny "Mondrian" de YSL en la portada de
Vogue de septembre 1965

- 37 -
Anys 70 | Looks claus

ANYS 70: EL FLOWER POWER

La dècada dels anys 70 va entrar amb fúria com la d’un tornado com a Baby Boomers:
persones que van
conseqüència dels gran canvis radicals dels anys 60, consistits en la néixer durant el
omnipresent recerca de la veritat i la identitat individual. Va començar una Baby Boom, període
entre el 1946 i 1965
nova dècada que semblava pertànyer als joves, ja que la majoria dels Baby caracteritzat per un
Boomers s’havien convertit en adolescents plens d'idees i ideals. increment notable
de natalitat.
Dones, americans africans, americans natius, gais, lesbianes i altres marginats
van continuar la seva lluita per la igualtat. Però, el gran moviment hippy dels
últims anys va entrar en decadència i semblava arribar als seus anys finals. Tot
i que les marxes i manifestacions per la pau estaven destinades a ser fets bons
i positius, sovint acabaven en violència.
Com totes les dècades anteriors, la moda va canviar dràsticament des dels
primer anys cap als finals, però el anys setanta certament no podien ser
comparats amb els seixanta. L'època va començar amb tendències que prenia
detalls característics de totes les dècades anteriors, incloent talls geomètrics,
les siluetes de manera ajustada, colors brillants, tant la faldilla “mini” com la
“maxi”, etc. Amb l’avanç de la tecnologia, en disposaven d’una gran diversitat
de teles i adorns, cada un dels quals van formar més tard un estil particular en
la moda.
El màxim influent en la moda durant aquesta dècada va ser la música. Durant
els primers anys, el must va ser la música disco. Els joves sentien la necessitat
d’una activitat divertida i compartida, on es
reunissin com a grup. A les discoteques és on
forjaven aquesta amistat i es sentien especials,
on els sorgia un sentiment de pertinença a un
grup.
A partir de la segona meitat de la dècada, un
gènere provinent dels suburbis novaiorquesos
va irrompre per retornar-li aquest xic de
rebel·lia que el rock i la música dels 70 havia
perdut, es tractava de la música punk, un estil
molt més minimalista i ràpida que la practicada
fins al moment. Escena de disco de la sèrie de televisió "That '70s Show"

- 38 -
Anys 70 | Looks claus

L’ESTIL DISCO
De totes les èpoques, cap moda havia tingut Granota (roba):
vestit d'una sola
un efecte tan inesborrable i perdurable com peça que cobreix del
la de la moda disco en els anys setanta. La tronc fins als peus, la
meitat inferior de la
música que el va inspirar va néixer en les qual té forma de
discoteques de Nova York com a resultat pantalons.
d’una barreja entre la música negra i Polièster tèxtil:
l’electrònica. L'era disco va ajudar a tipus de tela fet amb
fibres sintètiques
revolucionar la cultura social dels Estats molt resistent.
Units i, com a conseqüència, la cultura de la
moda també va canviar per sempre en quant
als dissenys i els estils de la roba de la
dècada.
Els looks més destacats van ser les granotes,
que sovint estaven fetes de teles lluents i
Teixit de raió: teixit
colorits. Eren cenyides al cos i acabaven en molt versàtil fet amb
pantalons de campana, populars a la dècada fibra sintètica, però
sembla com si fos
anterior. Alternatives a aquest conjunt eren natural.
els vestits, que podien ser “minis” o “maxis”.
Tot i que eren conceptes totalment oposats,
ambdós van estar molt de moda i van ser
Granotes estil disco, anys 70 molt acceptats a les nits de disco. La faldilla
dels primer era molt curta –com diu el seu nom– i solien arribar uns quants
centímetres per sobre dels genolls; mentre que la del segon tenia una longitud
que arribava fins als turmes i cobria totalment les cames.
Tot girava al voltant de la música i el ball. El principal objectiu de la moda era
trobar teles i dissenys que brillessin sota les llums discos en els clubs de festa.
Materials lleugers com el polièster i el raió es van popularitzar. Els teixits fet
de polièster van ser els més utilitzats ja que permetien la impressió sobre ella
de diferents estampats i dissenys, a més de l’avantatge del seu preu, que era
bastant econòmic. Com més lluent el material, més atenció atreia a les pistes
de ball, i això era el que volien totes les dones de la època.
Un complement principal que no podia faltar per res del món eren les
plataformes. Aquestes sabates proporcionaven l’alçada necessària per poder
ballar els famosos passos de l’era disco. Algunes d’aquestes sabates podien
arribar a tenir una alçada de 10cm. Ballar amb sabates d’aquestes alçades era
tot un repte. La moda de sabates més impactant va ser la dels “peixos flotants”,
que com diu el seu nom, consistia en ficar
peixos -de plàstic, és clar- dins de les soles
d’aquestes. Sembla irracional, però darrere
d’això hi ha tota una explicació: a vegades
l’altura d’aquestes sabates les feia massa
pesant per les dones per poder ballar amb
comoditat, per això, per alleugerar el pes
d’aquestes es van buidar els talons i, per fer-los
més interessant, els van omplir d’aigua i peixos
flotants. Per molt estrany que pugui sonar, va
ser una moda molt popular entre les dones
amants de l’estil disco.
Plataformes amb estampat zebra de "peixos flotants", anys 70

- 39 -
Anys 70 | Looks claus

L’ESTIL PUNK
Durant els anys setanta, va néixer un nou gènere musical
anomenat punk. Era semblant al rock però molt més simple
i “descuidat”. Amb la popularització d’aquest estil de
música, va aparèixer una nova subcultura amb el mateix
nom. Aquesta va adoptar una forma de vida comuna i, com
totes les cultures, tenien una forma de vestir
identificadora. Així va néixer l’estil punk, primerament a
Londres, caracteritzar per ser un moviment anàrquic i
agressiu. Com totes les modes alternatives, el punk va
començar com una reacció: una reacció contra la
conformitat, el capitalisme i l’establishment. Artísticament
parlant, el punk es va rebel·lar contra la relaxació -tant
mentalment com en la moda- del moviment hippy i la Adolescents punks, anys 70
moda disco. Mentre a Amèrica no es volien deslligar de les modes hippies, a
Gran Bretanya la moda punk arrasava amb el seu esperit anti-moda i anti- Moda alternativa:
materialista. aquella que no es
produeix ni es
Aquesta moda va ser inventada per la distribueix en massa,
«No em sentia com sinó que és artesanal
un més de la gent dissenyadora de moda Vivienne Westwood, i única.
influenciada pel músic punk Malcolm McLaren.
“normal”. Jo volia ser Establishment:
El look general combinava jaquetes de cuir o expressió anglesa
DIREFENT. Sentia que camisetes de bandes de música amb texans de per referir-se al
era DIFERENT.» “grup dominant
cuir cenyits a la pell o minifaldilles de quadres d’elit que té molt de
GAIL THIBERT (MÚSIC PUNK) poder sobre una
escocesos. Més tard, es van posar de moda les
societat”.
camisetes intencionalment ofensives, amb elements com crucifixos invertits
(signe de satanisme) o símbols nazis entre d’altres. Generalment es decoraven Vivienne
Westwood:
amb components tradicionals de la indumentària urbana, com les tatxes, dissenyadora de
corretges, sivelles i cadenes. També destaquen les mitges de xarxa o bandes moda britànica que
va impulsar el
pel cabell. moviment punk.
La moda punk bàsicament consistia en Quadres escocesos:
tallar la roba vella que ja no utilitzaven,
destrossaven aquestes teles per més tard
recosir-les creant diverses capes
desordenades segons els seus gustos. Això,
en la dècada dels 1970, va ser considerat
com una bogeria i va impactar a moltíssima
gent, ja que fins a llavors, el teixit sempre
s’havia considerat com un material que
s’havia de veure impecable i nou.
El punk va significar la separació definitiva
de la moda de carrer amb la moda d’alta
costura. Moltes revistes de moda d’elit
simplement no el van poder entendre i
moltes vegades el van considerar trash
fashion (“moda basura” en anglès). No
obstant, anys més tard, l’alta moda també
es va influenciar de diversos aspectes de
l’estil punk: va adoptar colors foscos, roses Vivienne Westwood (dreta) amb
i vermells cridaners i els quadres escocesos. amiga, vestides d’estil punk, anys 70

- 40 -
Anys 70 | Dissenyador destacat

GIORGIO ARMANI 1934-

Giorgio Armani va néixer l'11 de juliol de 1934, a Piacenza, Itàlia,
una petita ciutat al sud-est de Milà. De jove, mai va tenir cap
estudi formal en art, però el fet d’haver nascut i crescut a Itàlia
va contribuir a fomentar el seu sentit estètic, ja que li
proporcionava moltes oportunitats de veure en primera persona
excel·lents obres d’arquitectura, d’interiors, d'escultura i de
pintura.
Armani es va convertir en dissenyador per casualitat, ja que la
seva primera opció sempre havia sigut ser metge. Va estudiar
Medicina en la Universitat de Milà, però ho va deixar per unir-se
a l'exèrcit. Després de deixar l'exèrcit, va trobar feina com
aparadorista en una petita botiga de moda, on va romandre Giorgio Armani en el 2014
durant set anys aprenent tot el que va poder sobre el disseny de
moda i el màrqueting. Els seus primers dissenys van ser de roba Naixement
Piacenza, 1934
masculina i va contribuir amb aquests en diverses cases de moda
Mort
famoses, com el Allegri, Hilton, etc. -
Lema
En el 1974, Armani va llançar la seva L’elegancia és el punt clau de
«La elegància no pròpia marca d’alta costura amb els la moda.
és destacar, és pocs diners que va aconseguir venent el
Logo de la marca
ser recordat.» seu cotxe, va anomenar l’empresa
GIORGIO ARMANI Giorgio Armani S.p.A. Des dels inicis, els
seus dissenys tenien l’estil distintiu
d’Armani. Segons va explicar en una entrevista, el seu objectiu
era canviar les jaquetes rígides, que era en aquells moments
característics de la moda masculina, en un nou tipus de jaqueta
esportiva més informal i amb línies més fluides, que permetien més moviment Sportswear: roba
del cos. El mateix any, la marca Armani també va introduir noves línies de d’esport.
cosmètica i articles per a la llar, i va ampliar la seva línia d'accessoris.
Set anys més tard de la creació de la seva pròpia empresa, Armani va llançar
una nova línia de moda prêt-à-porter, anomenada Emporio Armani, on es ven
roba llesta per portar dirigit a clients més joves, oferint-los articles menys
costosos i produïts en sèrie. Aquests productes
presentaven característiques mixtes, tenien un caràcter
més sportswear i més informal.
Armani va trobar un gran èxit com a dissenyador de moda
de les estrelles de Hollywood. Fins a la data ha dissenyat el
vestuari per a més de 100 pel·lícules, el més notable d'ells
és American Gigolo (1980). Moltes belleses com Penélope
Cruz, Anne Hathaway o Megan Fox també han portat els
seus dissenys.
A més, també se li han atorgat varis premis, com per
exemple el CFDA International Award i dos premis Bambi,
entre altres.
L’èxit de Giorgio Armani va ser a nivell mundial. Encara avui
dia, Armani dirigeix les cinc línies de la seva empresa, sent
l’únic propietari, cosa que el converteix en un dels
empresaris europeus més poderosos. Vestuari de Richard Gere dissenyat per
Armani en "American Gigolo"

- 41 -
Anys 80 | Looks claus

ANYS 80: Canvi DE rols

Els anys vuitanta van ser uns temps difícils, ja que van estar marcats per la Madonna:
cantautora i actriu
inquietud i per la transformació, innovació i desig de cultura en tots els sentits. nord-americana que
és considerada com
A diferència de les altres dècades on les guerres i els conflictes socials a referent de la
afectaven el comportament de les persones, els anys 80 van ser música pop dels anys
80 i 90.
majoritàriament influenciats pel món de l'espectacle i la música. La gran
MTV (Music
referent en el món de la música va ser Madonna, que segueix sent un gran Television): cadena
personatge avui dia. nord-americana de
televisió i també de
Amb la creació de MTV en el 1981, es va crear un vincle des de llavors música.
inseparable entre la moda i la música. La música hip hop va suscitar la passió Hip hop: estil de
per l'estètica bling, basada en el xandall esportiu conjuntament amb música de ball
nascut als EEUU en
l’ostentació de complements d’or, com cadenes, medallons i anells. Aquest es els anys 70 com a
va convertir en el look de la moda del carrer que més ha sobreviscut. Les derivació del funk.
discoteques, que s’havien posat de moda durant l’any anterior, seguien Bling: o bling-bling,
predominant la moda d’aquest període, encara que van perdre força en és una moda estètica
utilitzada
comparació a la dècada anterior. principalment en la
cultura hip hop.
Per l’altra banda, la moda del carrer, nascuda de la imaginació dels estudiants
de moda sense diners i d'alguns músics
enginyosos, es va adoptar com a uniforme
dels més moderns. Només els més rics
podien permetre les creacions d’alta
costura com Versace o Chanel, però ningú
envejava el seu estil. Alguns dissenyadors
més espavilats, com Jean-Paul Gaultier, van
ser capaços de captar les inquietuds del
carrer i van adaptar la moda a la
modernització. Però, a mitjans de la dècada
les coses van millorar. Les capitals
financeres del món van experimentar un
auge, i es va disparar l'interès per les
sabates, les bosses i la joieria de disseny:
havia nascut la marca.
Madonna, anys 80

- 42 -
Anys 80 | Looks claus

EL POWER DRESSING
Els anys de la dècada del 1980 van estar
destinats a ser un període d’autoritat
femenina. Durant anys i anys, els homes «Vesteix de la
sempre havien estat considerats com els manera que
més poderosos: aquests eren exercien els t’agradaria que
càrrecs més importants, com directors o et tractéssin.»
empresaris; mentre que a les dones se lis
assignava el treball de secretària, assistent i
altres càrrecs menors. Des dels inicis de la
humanitat, les dones sempre havien estat
considerades subordinades als homes, però
en els anys vuitanta les coses van fer un gir de
180 graus. Van aparèixer figures femenines en
Pinstripes:
llocs de treball com d’advocades, polítiques o
empresàries professionals. Per complementar
aquesta nova imatge d’autoritat, les dones
van haver de “vestir el poder” -expressió que
prové de l’anglicisme power dressing-. Això va
permetre a les dones ser preses de debò pels
altres en un ambient tradicionalment Musclera: espècie de
Dones dels anys 80 amb vestit coixinet que es posa
predominat pels homes. a l’altura de les
espatlles dins d’una
Inicialment, el power dressing consistia en un estil conservador directament peça de roba.
extret de l’armari dels homes, caracteritzat per una figura recta i simple.
Aquesta nova moda dividia el cos femení en dues parts. La part superior es
composava d’una brusa o camisa cenyida al cos i a sobre una jaqueta amb tall
masculí que dissimulava els pits femenins. La part inferior consistia en uns
pantalons de vestir solts o, sovint per donar-li una mirada més femenina, una
faldilla recta que arribava fins als genolls.
Aquests conjunts es solien combinar amb accessoris femenins o peces de
joieria discretes com perles, diamants, arracades, mocadors o, fins i tot,
corbates. En quant als teixits, es van substituir els estampats florals per
estampats de punts, de pinstripes o de potes de gall. Es van
abandonar els colors més femenins com el rosa salmó o el
vermell i es van posar de moda colors més apagats, com el
blau marí, el gris i el negre. Aquests vestits es solien
complementar amb un parell de talons d’agulla i una bossa
conjuntades.
L’element essencial que no podia faltar en el conjunt del
power dressing eren les muscleres, per aconseguir unes
espatlles més amples. Els van començar a utilitzar a tot arreu,
en vestits, camises, jerseis i, fins i tot, en camisetes. Aquesta
moda no va agradar a molts dissenyadors i van intentar fer-
los desaparèixer per introduir una forma de cos més
femenina amb espatlles més arrodonides i suaus. Però, les
dones dels anys 80 havien elegit i la seva elecció era quedar-
se amb elles, ja que es van adonar de que aquestes
muscleres dissimulaven imperfeccions de la postura natural
del cos i els agradava l’efecte que resultava.
Joan Collins, sèrie Dynasty, vestida per
Nolan Miller, 1986

- 43 -
Anys 80 | Dissenyador destacat

JEAN-PAUL GAULTIER 1952-

Jean-Paul Gaultier, bautitzat com el enfant terrible, va néixer el 24
d’abril del 1952 a Arcueil, França. De petit, Gaultier no va assistir
a cap escola de moda, sinó que va aprendre per sí sol. A l’edat
dels 13, va dissenyar una col·lecció per la seva mare i àvia, i sent
només un adolescent ja va començar a enviar esbossos a diversos
modistes. Gràcies al seu do en el disseny, amb només 17 anys va
ser contractat per Pierre Cardin com el seu assistent.
Va treballar amb uns quants dissenyadors més, fins que, en el
1976, Gaultier va llançar la seva pròpia marca per l’empresa
francesa Mayogor. A més, també va dissenyar una gran gamma
de treballs independents, incloent-hi moda prêt-à-porter, Jean-Paul Gaultier en el 2016
banyadors i pells. El seu èxit va començar quan dos anys més tard
l’empresa industrial tèxtil japonès Kashiyama li va oferir un Naixement
Arcueil, 1952
contracte en exclusiva per dissenyar col·leccions de roba Mort
masculina i femenina sota el seu propi nom. -
Lema
L’estil característic de Gaultier es va Combinar l’humor amb les
«La gent malament desenvolupar en els anys vuitanta, habilitats de la alta costura.
vestida és sempre la quan va barrejar influències de la
Logotip de la marca
més interessant.» moda del carrer amb l’estil modern
JEAN-PAUL GAULTIER de les avantguardes. Això el va
apartar de l’estil contemporani de
la moda parisenca i es va apropar més a la moda de Londres o de
Nova York.
Gaultier va desafiar els perjudicis populars de gènere i va fer creacions més
obertament sexuals i provocadores. Una primera mirada va ser en la moda de
la dona, on hi va introduir vestits (jaqueta i pantalons) amb ratlles “Enfant terrible”:
diplomàtiques i esmòquing cenyit. Dos anys més tard va donar a conèixer les expressió francesa
per referir-se a
seves faldilles per a homes, un altre esforç pel dissenyador d’eliminar els persones
estereotips de gènere. Aquesta moda va tenir un gran èxit, que es va convertir innovadores o
avantguardistes en
en una peça popular com a roba de discoteca. Aquest va ser un dels fets més l’art.
importants en la història de la moda masculina. L’ambigüitat sexual va ser
sempre una constant en la passarel·la de Gaultier
durant els anys vuitanta i noranta.
En el 1990, Gaultier va patir una pèrdua personal i
professional quan el seu company Francis Menuge va
morir. Aquest mateix any es van convertir en el
dissenyador de vestuari de Madonna durant el seu
Blond Ambition Tour. Va dissenyar per ella el seu
vestuari característic, una mena de fusió de roba
interior clàssica amb un tret futurista. Això li va guanyar
a Gaultier nous nivells d'atenció per part del món de la
moda.
Actualment, Gaultier segueix sent un dels dissenyadors
més innovadors i creatius de la moda. Es va associar
amb la casa francesa Hermès en el 1999, on també va
servir com a director artístic de la línia de moda
femenina de la companyia, a més de dissenyar la seva
pròpia roba. Disseny de Jean-Paul Gaultier, 2009

- 44 -
Anys 90 | Looks claus

ANYS 90: MENYS ÉS MÉS

Amb els anys noranta es va tancar un cicle de moda. Després d’haver despertat Vintage: anglicisme
que s'empra per
tantes passions durant els anys setanta i vuitanta, no és d’estranyar que la denominar alguna
moda d’aquesta dècada hagués anat a menys. cosa que pertany a
una època passada
L’antic temor era no anar el suficientment vestit, però durant aquesta nova que, tot i ser antic,
no pot qualificar-se-
dècada això va canviar: el que ningú volia era anar “massa vestit”. Al llarg de pròpiament com a
les dècades, s’havien anat produint diverses eliminacions i simplificacions en antiguitat.
la moda, i com a conseqüència, la moda que havia arribat als anys 90 es “Glamourosa”: que
tractava d’una moda simple. té glamour,
elegància.
El consumisme desfrenat de disseny va començar a veure un retorcés que va Top model:
començar amb els estilistes que van barrejar la moda vintage, la roba de carrer supermodel.
i les influències musicals de la alta costura. Tot i l’esforç d’alguns modistes per
defensar el vestit complex i ple d’ornaments, pràcticament havia desaparegut
la idea de la dona adornada.
En els últims anys dels 90, les persones van tornar a ser atretes per la roba
glamourosa un altre cop. El que estava de moda era mostrar-se ric a través de
la roba. Per això, les marques van tornar a tenir importància. Però, no marques
qualsevols, sinó que ens referim a les marques de luxe, aquelles que havien
sabut evolucionar i sobreviure al llarg del temps, com més antic millor. Entre
aquestes marques en podem trobar, per
exemple: Chanel, Prada, Dior, Versace o
Armani, entre d’altres.
Durant aquesta dècada es va popularitzar
el terme top model. Són aquelles que es
diferencien de les models normals en què
són molt més ben pagades degut a la seva
fama mundial. Solen desfilar
principalment pel modelatge comercial
de les marques de luxe i dissenyadors
d’alta costura. Encara avui dia se’ls
considera com celebritats.
Grup de joves dels anys 90

- 45 -
Anys 90 | Looks claus

L’ESTIL GRUNGE
EL terme grunge s’utilitza per definir el DIY: expressió
anglesa que vol dir
moviment que va sorgir als Estats Units, “fes-ho tu mateix” i
específicament a Seattle, durant el consisteix en la
pràctica o reparació
període específic dels anys noranta com de coses per un
a conseqüència del moviment musical i mateix.
cultural derivat del rock. El seu origen Franel·la: tela fina
parteix de l’interès per la política dels de llana o cotó amb
un tacte vellós i
joves, que es va reflectir en aquest suau.
moviment com a expressió de tristesa,
desil·lusió, soledat i frustració. En la
moda, l’estil grunge consistia en la moda
alternativa i la roba do-it-yourself (DIY).
Joves vestides d'estil grunge, anys 90 Encara que la música i l’estil grunge
eren seguits per un gran nombre de
joves, és discutible si considerar-la com a subcultura o no, ja que, a diferència
d’altres subcultures com el hippy o el punk, aquest no tenia una base que fes
sentir a la gent part d’un col·lectiu.
L’estil grunge es caracteritza per tenir una estètica descuidada i per una actitud
de passivitat. Agafava elements de la moda punk amb peces de roba típiques
de la classe obrera, és a dir, bàsicament era portar roba barata de forma
despreocupada.
Una de les peces fonamentals que no podia faltar en aquesta moda era la
camisa de franel·la, element bàsic des de sempre dels llenyataires i obrers
locals. El motiu pel qual es van posar molt de moda era bàsicament pels
abruptes canvis climàtics a Seattle, ja que en el mateix dia podia passar de fer
fred a una calor sufocant. Per això, els hi era convenient portar sempre una
camisa que de màniga llarga a sobre, ja que si feia calor se’ls podien treure i
lligar a la cintura. D’aquesta manera, aquest es va convertir en un dels looks
més significatius. Aquestes camises al principi tenien una funció més
utilitària que estètica, però amb el pas del temps això va canviar i la
segona va adquirir més importància. A dintre de les camises,
s’acostumava a portar una camiseta de cotó còmoda, els més
populars van ser les de grups de grunge o punk.
Un altre símbol característic d’aquest estil van ser els texans
esquinçats. Després de l’acceptació dels texans en la vida diària de
les dones als anys 50, es van convertir en una peça inseparable de
la moda d’a partir de llavors, i durant els anys 90 aquests van ser els
punters en la indumentària diària. Sovint, el que feien era agafar
texans vells i desgastats, i esquinçar-los ells mateixos. A part d’això,
altres tècniques per “decorar” aquests texans van ser fer taques
decolorades amb lleixiu o tallar forats grans, normalment a l’altura
dels genolls.
L’objectiu principal d’aquesta moda era buscar comoditat, no
impressionar. Per això, no es preocupaven per combinar els colors
de la roba. A més, els complements eren molt escassos, com a molt
portaven un barret de llana o un mocador enrotllat al cap. A tot el
conjunt, se li afegia unes sabates esportives de tela, entre els quals
destacaven les tradicionals de marca Converse.
Kristen Stewart vestida amb un
estil grunge

- 46 -
Anys 90 | Looks claus

EL MINIMALISME
El minimalisme és una corrent artística que va Estil Rococó:
moviment artístic
aparèixer en els anys noranta però que encara francès sorgit al s.
avui dia segueix triomfant. Consisteix en l’ús XVIII que busca la
silueta ideal i es
d’únicament elements mínims i bàsic. La clau caracteritza per la
d’aquest estil és utilitzar peces simples, cosa ostentació, tant en la
moda com en altres
que no significa de menys qualitat, només que aspectes de la vida.
els dissenys dels quals siguin molt senzills. Es
Blazer: peça de
va originar quan els dissenyadors es van vestir superior
adonar de que la moda era cada vegada més generalment creuat
que es sol combinar
pràctica i per això van eliminar tot el que no amb uns pantalons o
ocupava una funció útil i no servia per res. faldilles per
Amb un fons d’armari bàsic el minimalisme és completar un look de
vestit.
capaç de fer meravelles rescatant una
Total look: estil de
camiseta blanca o unes sandàlies tradicionals. combinar la roba
que consisteix en la
L’estètica dona un gir de presència d’un únic
180 graus i deixa enrere «La senzillesa color, generalment
colors neutres con el
els ostentosos brodats, és la clau de negre, blanc, gris o
els talls exagerats i els l’elegància.» beige.
estils propers al Rococó. COCO CHANEL
Kate Moss, revista Bazaar, 1993
El fet de simplificar els
looks comporta línies rectes, formes geomètriques i colors neutrals que, fins
fa poc, no interessaven gaire a no ser que es combinessin amb altres elements
més cridaners. Lo simple però altament poderós havia guanyat i evitar lo
estrident s’havia convertit en un estil de vida. En poques paraules, és una moda
simple, sense adorns ni estampats.
Aquest estil busca l’elegància, per això incorpora peces sofisticades com vestits
de jaqueta i faldilla, blazers, jerseis prisats i pantalons de tall recte. A més, una
altra tendència és l’estil androgin, que consisteix en una moda on no existeix
un barrera entre la forma de vestir dels homes i les dones. A partir d’això,
podem afirmar que un gran liberalisme es va apoderar de la societat, la qual
estava formada per joves molt més oberts.
La clau del minimalisme és el total look, que aposta per
patrons senzills i l’ús d’un sol color. Vestits, granotes i
conjunts es cenyeixen al color més popular i més de
moda de tots els de la cromàtica: el negre. Celebritats i
models vestien el negre amb elegància i feminitat.
Aquest color combinat amb el blanc formen el duo
guanyador del minimalisme. Altres total looks que van
destacar van ser el total white (únicament de color
blanc) i el total cream (únicament de color beige o
crema). Els tons grisos i els colors pastels també van ser
un clàssic en la moda minimalista.
En quant als complements, aquesta moda es
caracteritza per la seva senzillesa, per tant, l’absència de
complements molt ostentosos. En tot cas, si s’utilitzen,
solen ser molt discrets i de tons semblant a la roba. Això
passa igual amb les sabates, que no busquen destacar,
sinó que només complementar al conjunt.
Total beige look (conjunt format per un top, una
midi-faldilla ajustades i una gavardina beige)

- 47 -
Anys 90 | Dissenyador destacat

GIANNI VERSACE 1946-1997

Gianni Versace va néixer el 2 de desembre del 1946 a Reggio
Calàbria, Itàlia, en el si d'una família de classe mitjana. La seva
mare era modista, i Gianni es va criar veient el seu treball en
dissenys a la seva botiga.
Després de graduar-se de l'escola secundària, es va traslladar a
Milà, on va treballar en diversos tallers italians, entre ells la casa
d’alta costura de Mario Valentino. Amb el suport d’una família
italiana de moda, els Girombellis, en el 1978 va crear la seva
pròpia companyia, Versace, i va organitzar la seva primera
exposició. El seu germà Santo va exercir com a director general i
la seva germana Donatella com a presidenta i vici-dissenyadora.
Versace va dissenyar al llarg de les dècades dels anys 80 i 90, i Gianni Versace en el 1994
gràcies a la seva dedicació va arribar a construir un imperi de Naixement
moda mitjançant la creació de roba on predominava la Reggio de Calabria, 1946
sensualitat. Els seus detractors consideren els seus dissenys Mort
cridaners i vulgars, mentre que els seus seguidors els consideren Miami, 1997
Lema
senzills però elegants i moderns. La meva responsabilitat és
A mesura que el seu èxit va continuar trencar amb les normes i les
barreres de la moda.
«No estic interessat creixent, Versace va començar a
en el passat, només establir botigues per tot Estats Units Logotip de la marca
en el camí al futur.» amb l'ajuda de la seva família. També
GIANNI VERSACE es va centrar en la publicació d'una
sèrie de llibres il·lustrats on oferia els
seus esbossos i fotografies de les seves creacions. L'interès del
dissenyador per lo modern i lo atrevit va continuar florint, i en el
1989 va dissenyar per primera vegada una línia d'alta costura.
Com a gran entusiasta de l'òpera i del ballet, Versace va explorar
el disseny de vestuari com un segon interès. Al llarg de la seva carrera, Versace
ha dissenyat per a figures d'alt perfil com Madonna, la princesa Diana, Elton
John i Tina Turner.
En el 1993, Versace va ser diagnosticat amb un càncer poc comú de l'oïda
interna. Afortunadament, va lluitar amb èxit aquest
càncer. Després d’això, va començar a passar gran part de
les seves responsabilitats empresarials a la seva família
perquè aquests es fessin càrrec de la companyia en un
futur.
El 15 de juliol de 1997, quan tornava a casa després d’un
passeig per la platja de Miami, Versace va ser assassinat a
trets en els graons de l'entrada de casa seva per l'assassí
en sèrie Andrew Cunanan. Després de la seva mort, la seva
germana Donatella va assumir el paper com a cap de
disseny de l'etiqueta de Versace.
Avui dia, la companyia Versace segueix sent una de les més
importants en la moda de l’alta costura. Actualment
disposa de diverses línies de roba per homes, dones i nens,
així com de bosses, joies precioses, perfums, i articles per
a la llar. Princesa Diana vestida de Versace en la
portada de Harper's Bazaar, 1997

- 48 -
Procés de la creació d’una col·lecció de moda

Què és una col·lecció?

Una col·lecció és una gama de peces de vestir, accessoris o productes que són dissenyats i produïts
amb la finalitat de la seva venda a uns clients. Aquest conjunt de peces sol estar inspirats en una
tendència, tema o disseny on es reflecteixi les influències culturals i socials, i acostumen a ser
creats per una temporada o ocasió especial.
En l’àmbit de la moda, una col·lecció consisteix concretament en un conjunt de peces de roba i
looks amb una mateixa temàtica que pot ser presentada de diverses maneres. Les formes més
comunes és en esdeveniments de passarel·la o presentacions a través d’una pàgina web. Les
col·leccions estan usualment estructurades a partir d’un conjunt de siluetes, colors i teixits
combinades de diferents maneres depenent de la estètica del dissenyador, qui li aporta el seu toc
personal i especial.

1. INVESTIGACIÓ
Dissenyar una col·lecció de roba és, per un costat, una tasca creativa; però a la vegada també
està condicionada per les lleis del mercat de la moda. Tot i que el dissenyador sigui la ment
principal de la creació, el públic és sempre qui té la última paraula. Per tant, el dissenyador, a
més de totes les aptituds artístiques, ha de tenir una certa apertura racional per adaptar-se
adequadament a les demandes del públic.
Per tant, abans que qualsevol altra cosa, el primer que ha de fer un dissenyador és investigar:
sobre les necessitats de la societat, el tipus de mercat, les tendències actuals, etc. Tot això té
com a objectiu definir el concepte de la col·lecció de roba -o tema base-, ja que, com s’ha dit
abans, hi ha d’haver una cohesió entre totes les peces de roba que el componen. A més, aquest
procés d’investigació ajudarà a, posteriorment, justificar el “per què” de qualsevol elecció.

2. INSPIRACIÓ 3. IL·LUSTRACIÓ

Tot creador necessita inspiració, alguna Quan el dissenyador ja té en ment el que

cosa que el motivi i els proporcioni noves
idees, nous sentiments i noves històries per
plasmar en les seves obres. Concretament
en el disseny de moda, aquest és un dels
punts més importants de tot el procés. És la
base que serveix com a punt de partida i
que dóna coherència a totes les peces, la
que determinarà els colors, els teixits, les
formes i, sobretot, les sensacions que viurà
el públic al veure la col·lecció.
La forma d’inspiració més popular és fer un
moodboard, que consisteix bàsicament en
una composició d’imatges, teles o materials
que serveixen com
a referent i com a
suport gràfic per
ajudar en el procés
de l’estimulació de
la imaginació del
dissenyador.
vol crear es posa mans a l’obra. El següent
pas és materialitzar aquesta idea mental
físicament en un paper.
Primer, hem de
realitzar els sketches,
és a dir, els esbossos.
Solen ser de només
un pla i és on es
defineixen els factors
principals. A partir
d’aquí s’escullen les peces definitives que
es voldran presentar a la col·lecció.
A continuació, és hora de fer les
il·lustracions de moda. Es tracta de
desenvolupar els detalls específics de les
peces que s’han escollit, com el color, la
textura, el volum, el moviment, etc.
D’aquesta manera, es pot aconseguir una
visualització de la col·lecció.

- 50 -
Procés de la creació d’una col·lecció de moda

4. TELES 5. PATRONATGE
Seleccionar les teles correctes per El patronatge és el sistema
confeccionar les peces és una de les d’organització de la construcció d’una
tasques més difícils, ja que s’ha de peça de vestir. Consisteix en desglossar
tenir en compte la seva textura, l’ús en diversos trossos separats les
que se li donarà i si serà adequada, diferents àrees del cos a vestir.
etc. Les teles més comunes són: D’aquesta manera es pot ajustar de
forma individual cada part de la creació.
Batista Brocat A cadascuna d’aquestes peces,
dibuixades sobre paper i tallades, se li
anomena patró.
Un cop es tenen totes les patrons, és
Chifón Crepè hora de passar a tractar amb el material
final: les teles.
Aquestes es tallen
seguint les formes
dels patrons, de
Cretona Denim forma que estaran
preparades per
confeccionar.

Domàs Encaix 6. CONFECCIÓ

Havent realitzat tots els passos

anteriors, arribem a la recta final, on es
necessita més destresa i tècnica que
Franel·la Gasa cap altre. La confecció consisteix en
materialitzar el disseny que el
dissenyador té en ment.

A partir de les teles ja talades, es van

Gavardina Lona unint, de forma que un cop estiguin
totes cosides en el seu lloc, el resultat
obtingut sigui la peça desitjada.
Normalment, es solen combinar l’ús de
màquines de cosir -per peces grans- i el
Nylon Popelín
cosir a mà -pels detalls-.

Sembla molt senzill de dir,

però aquest és potser el
Seda Vellut procés més llarg i difícil de
tots. No obstant, això no
treu la satisfacció que sent
un al veure la seva idea
mental feta realitat.

- 51 -
Resultat: les meves creacions

MOODBOARDS I IL·LUSTRACIONS
Havent repassat tota la història del segle XX de la moda femenina, la meva part pràctica consisteix
en el disseny d’una col·lecció formada per deu conjunts. Cadascú d’aquests correspon a una
dècada del segle XX, de manera que la col·lecció sencera representa gràficament l’evolució que
ha patit la moda durant aquests 100 anys.

Tal com està explicat en la teoria del procés de la creació d’una col·lecció indumentària, el primer
pas abans de començar a dissenyar és la inspiració. Per crear cadascun dels dissenys, a més de la
prèvia documentació sobre la moda del període en concret, m’he basat en el vestuari d’una
pel·lícula o sèrie televisiva ambientada en la època. D’aquesta manera, agafant els seus conjunts
de roba m’he elaborat un moodboard per a cada disseny, a partir dels quals m’he inspirat per crear
les meves peces. Finalment, només he deixat volar la meva imaginació.

Abans de passar a veure el resultat final dels meus dissenys, en la taula següent es pot veure una
visió general de en què consisteix cada peça i la pel·lícula o sèrie que m’ha servit d’inspiració:

Consisteix en un vestit granat recte que

Vestit de tall arriba fins al terra i, a sobre d’aquest, un xal
1900 «Titanic»
imperial rosa translúcida que es cenyeix a la cintura.
Es compon de tres peces: una brusa interior
Vestit beige de coll alt, una jaqueta de tweed gris i «Mary Poppins»
1910
trotteur una faldilla acampanada llarga negra.
Es tracta d’un vestit recte de color blau amb
Vestit detalls negres i serrells que arriba fins als «Moulin Rouge!»
1920
xarleston genolls combinat amb una boa lila.
Consisteix en un vestit sirena elegant de
1930 Vestit sirena color daurat. Té l’espatlla al descobert i la «Gentlemen prefer
cua del vestit està decorat de roses. blondes»

Està composta per una camisa blanca i una

1940 Vestit tweed jaqueta amb mànigues obertes a sobre, «Testament of youth»
combinades amb una faldilla de tub curta.
Consisteix en un vestit curt cenyit a la cintura
1950 New Look amb una faldilla acampanada. Es combina «Velvet»
amb una jaqueta de pèls granat.
Es tracta d’un vestit llarg cenyit a la cintura
1960 Estil hippie amb un tall obert a l’altura dels genolls. Es «Peace, love and
combinen diferents colors i estampats. misunderstandings»

Està formada per un top vermell cenyit al cos

1970 Estil disco obert per davant i uns pantalons «That 70s show»
acampanats negres amb reflexos daurats.
Es compon d’un conjunt d’una camisa
Power blanca i una faldilla de tub negra «Dynasty»
1980
dressing combinades amb una jaqueta groga.
Està composta per una camiseta ampla
1990 Estil grunge ficada dins d’uns texans boyfriend amb una «Friends»
camisa de franel·la amarrada a la cintura.

- 53 -
Dècada del 1900: Vestit de tall imperial (inspiració: "Titanic")
Anys 10: Vestit trotteur (inspiració: "Mary Poppins")
Anys 20: Vestit xarlestón (inspiració: "Moulin Rouge!")
Anys 30: Vestit sirena (inspiració: "Gentlemen prefer blondes")
Anys 40: Vestit tweed (inspiració: "Testament of Youth")
Anys 50: New Look (inspiració: "Velvet")
Anys 60: Estil hippie (inspiració: "Peace, love and misunderstandings")
Anys 70: Estil disco (inspiració: "That 70s show")
Anys 80: Power dressing (inspiració: "Dynasty")
Anys 90: Estil grunge (inspiració: "Friends")
Resultat: les meves creacions

PEÇA FINAL CONFECCIONADA

Havent acabat el disseny de la col·lecció de roba, l’últim pas de la part pràctica consisteix en la
confecció d’una d’aquestes peces en mida nina. He escollit el vestit del New Look dels anys 50,
perquè personalment la moda d’aquesta dècada és la que m’atrau més.

El disseny consisteix en dues peces: un vestit i un xal de pèls.

Per un costat tenim el vestit, la part superior del qual consisteix en un top sense mànigues daurat
de tela de cuir plastificat, la davantera de la qual està oberta i s’uneix amb cordons de color negre
encreuats. La part inferior consta d’una faldilla acampanada feta amb teixit de folre, de color
marró brillant amb reflexos daurats. Per aconseguir aquesta forma, a l’interior s’han afegit dues
capes de tul. A més, aquesta faldilla està decorada amb brodats d’encaix negre a tota la vora
inferior i també a la capa superior. Les dues parts estan unides a través d’una tira de vellut cenyida
a la cintura acabada amb un llaç a la part posterior.

Per l’altre costat tenim el xal, feta amb una tela de pèls llargs de colors degradats de negre i granat.
Aquest només tapa l’espatlla i arriba a la cintura, just per sobre del llaç.

Després d’un llarg i difícil procés de confecció, he aquí el resultat final:

- 73 -
 CONCLUSIÓ

Després de mesos de constància i esforç, puc finalment afirmar amb satisfacció que he
finalitzat el meu treball sobre la investigació de la evolució de la moda durant el segle XX i
la representació d'aquesta en una col·lecció de roba.

Inicialment, m'havia plantejat com a hipòtesis la pregunta "És cíclica la moda, és a dir, les
tendències del passat tornen?". No obstant, durant el desenvolupament del treball, em vaig
adonar de que no podia dur a terme la investigació d'aquesta hipòtesis. Això es devia a que
vaig observar que el segle XX va ser un període de molta variació en quant a les tendències
de la moda i, per la limitació de temps i llargada d'un Treball de Recerca, només podia
abastar de manera resumida les més importants. Per tant, al no investigar sobre cadascuna
de les modes que hi van existir, no podria arribar a una conclusió precisa i exacte sobre si la
moda és cíclica. Tot i així, em sembla una hipòtesi molt interessant per resoldre i no descarto
aquesta idea per un futur treball.

Al principi, com a treball de camp també havia afegit la realització d'un parell d'entrevistes
a professionals en l'àmbit de la moda: una va ser a Mireia Verdú -model i directora d'una de
les agències de moda més importants del país, Francina Models- i l'altra va ser a Lorena
Subires -graduada de Disseny de moda, qui té actualment la seva pròpia marca de roba-. Al
final vaig decidir no incloure cap d'aquestes dues entrevistes perquè no estava molt
relacionat amb la meva recerca en sí. No obstant, això no els treu importància perquè m'han
aportat moltíssim a nivell personal i estic molt agraïda d'haver tingut el plaer de poder
comptar amb elles.

Per la realització de la part pràctica, se’m van presentar diverses dificultats a l'inici degut a
la meva inexperiència. En el cas dels dissenys, me’n recordo l’haver de repetir alguns
dibuixos que vaig fer i la impotència al veure que no aconseguia fer el que jo tenia en
ment. He d'admetre que sóc una persona bastant perfeccionista i per això em frustrava
molt al no veure-ho cent per cent com jo ho volia. Tot i així, a mesura que anava fent els
dibuixos anava agafant experiència i dominant una mica més la tècnica. I finalment, puc
dir que he aconseguit fer el que jo m'havia proposat. En el cas de la confecció d’una peça
de roba en una nina, les coses no van anar tan fàcils. Abans de la realització d'aquest
treball, la tasca de costura més difícil que havia arribat a fer era cosir un botó. Per això,
puc dir amb seguretat que aquesta ha sigut la part més difícil de tot el treball. Tot i així, el
haver-ho acabat i aconseguit el resultat desitjat el converteix en la part més satisfactòria
també. Això sí, aquí he de fer menció la meva mare, sense el suport emocional i l’ajuda de
qui no hauria sigut possible.

En quant a la conclusió final, després d’haver investigat sobre tots els canvis de la moda i
les seves causes, he observat que el fet de que la moda estigui en constant canvi depenent
de les exigències i innovacions de la societat ens permet veure el reflex del que succeeix en
ella en un determinat temps. Puc concloure que la moda és l’expressió més notable dels
estils de vida d’una societat i, per tant, una de les millors eines per entendre-la.

- 74 -
 VALORACIÓ PERSONAL

Una de les inquietuds més grans de tot alumne de batxillerat és el Treball de Recerca. En el
meu cas, era conscient de que hi havia de dedicar hores i hores i, per això, tenia clar que
havia d’escollir un tema amb el qual gaudís. La moda sempre ha estat un element molt
present en el meu dia a dia i era una qüestió que veritablement em motivava, així que vaig
pensar i per què no? Tot i que al principi hi van haver molts moments de dubte, ja que jo
inicialment em volia dedicar al món de la economia i m’estava plantejant fer el treball d’un
tema relacionat, n’estic encantada amb la meva decisió.

Un cop tenia el tema, l’entrebanc més gran va ser haver d’especificar un aspecte en concret
d’un tema tan ampli. Després de molt pensar, vaig escollir d’enfocar-ho pel vessant històric
però, ho volia fer de forma original, així que vaig decidir que per la part pràctica crearia jo
mateixa la meva pròpia col·lecció de roba, que consistiria en deu dissenys, cadascun
representatiu d’una de les dècades. A més, com a afegit, també vaig decidir confeccionar
una de les peces per mi mateixa.

Al ser un treball purament creatiu, sabia que hi havia d’abocar tota la meva imaginació i
ment artística. És per això que a l’inici estava molt insegura, ja que, tot i ser una cosa que
m’apassionava i em feia il·lusió, no ho havia provat de fer mai per por al fracàs i no em creia
cent per cent capaç. Però, tal com diu el refrany “Mai ho sabràs si no ho intentes.”, vaig
decidir encarar aquest projecte com un repte personal. Haig d’acceptar que m’encanten els
reptes i potser això era el que més em motivava del treball, saber si era capaç o no.

Durant el desenvolupament del treball, he d’admetre que en molts moment m’he sentit
perduda i incapaç de seguir. No ha sigut un procés gens fàcil ja que, al ser la primera vegada
que havia de dibuixar els meus propis dissenys i de confeccionar una peça de roba, al principi
tenia molts problemes. Tot això afegint-hi l’estrès i la gran quantitat de feina del curs ho
dificultava encara més. Tot i així, me n’he pogut sortir gràcies a la presència de totes les
persones que m’han acompanyat durant aquest procés i m’han animat. Puc dir que estic
molt contenta d’haver assolit els meus objectius i, encara que no estigui cent per cent
perfecte, estic orgullosa del meu resultat final. La satisfacció final que sentia al veure tota la
recerca feta, les meves idees mentals plasmades físicament en un paper i la peça final
confeccionada feia merescut tot l’ardu camí.

Tot i que les presses i la pressió d’estar a batxillerat han fet d’aquest treball un mal de cap,
he d’admetre que he gaudit molt el procés i sincerament estic molt agraïda perquè gràcies
a la seva realització m’he adonat de moltes coses que m’han aportat molt a nivell personal.
Primer de tot, m’ha ajudat a descobrir quina és la meva veritable passió i que no vull passar
els meus propers quatres anys estudiant economia, sinó que em vull dedicar al disseny de
moda. Segon, el haver aconseguit una cosa que mai havia provat a fer per por a descobrir
que seria incapaç m’ha fet adonar-me de que tot es pot aconseguir si un ho intenta i
s’esforça. Per últim però el més important, m’he superat a mi mateixa i m’he demostrat que
puc fer molt més del que abans em limitava a fer per evitar sortir de la meva zona de confort.

- 75 -
Fonts d’informació

BIBLIOGRAFIA
Joicey, Celia; Northdruft, Dennis (2015). Cómo dibujar moda vintage (Primera edició,
traducció de Coco Books, 96 pàgs.) Barcelona: Coco-books.

Tahmasebi, Sha (2011). Poses de figurines para ilustradores de moda (Primera

edició, traducció de Montserrat Foz Casals, 144 pàgs.) Barcelona: Parramón.

Stevenson, N.J. (2011). Moda: Historia de los diseños y estilos que han marcado
época (Primera edició, traducció de Manuel Manzano, 288 pàgs.) Barcelona: Lunwerg.

Cosgrave, Bronwyn (2000). Historia de la moda. Desde Antiguo Egipto hasta

nuestros días (Primera edició, traducció de Francisco C. Alcaide y Marta Aparicio, 256
pàgs.) Barcelona: Editorial Gustavo Gili.

Racinet, Albert (2007). Historia del vestido (Primera edició, traducció de Manuel
Franco Valcárcel, 320 pàgs.) Madrid: Editorial Libsa.

Fukai, Akiko (2006). Moda. Una historia desde el siglo XVIII al siglo XX. Tomo II:
Siglo XX (Primera edició, traducció de Montserrat Riibas, 720 pàgs.) Barcelona:
Taschen.

Erner, Guillaume (2005). Victimas de la moda (Primera edició, traducció de Marta

Camps Banque i Inmaculada Urrea Gómez, 216 pàgs.) Barcelona: Editorial Gustavo
Gili.

Lannelonge, Marie-Pierre (2008). Los secretos de la moda al descubierto (Primera

edició, traducció de Cristina Zelich Martínez, 201 pàgs.) Barcelona: Editorial Gustavo
Gili.

Overy, Richard (2013). El Siglo XX: la historia como nunca antes se había visto
(Primera edició, traducció de Alfredo Brotons Muñoz, 320 pàgs.) Madrid: Ediciones
Akal.

Worsley, Harriet (2011). 100 ideas que cambiaron la moda (Primera edició, traducció
de Carolina Bastida Serra, 216 pàgs.) Barcelona: Art Blume.

Perrot, Michelle; Duby, George (2000). Historia de las mujeres (5. El siglo XX)
(Primera edició, traducció de Marco Aurelio Galmarini, 840 pàgs.) Madrid: Taurus.

- 76 -
Fonts d’informació

WEBGRAFIA
 Silueta S. Wordpress esplendor belleza:
https://esplendorbelleza.wordpress.com/tag/silueta-s/
 Moda femenina 1900-1910. Wordpress Sandrandrea:
https://sandrandrea.wordpress.com/2010/05/13/moda-femenina-1900-1910/
 Moda en 1900. Blogspot Consuelito y otras bellas del cuplé:
https://consuelitoyotrasbellasdelcuple.blogspot.com.es/p/la-moda-en-1900-html?m=1/
 Vestido imperio. Blog curroduran:
https://curroduran.es/blog/historia-de-la-moda/vestido-imperio-1789-1810/
 History of womens fashion 1900-1919. Glomourdaze:
https://glomourdaze.com/history-of-womens-fashion/1900-to-1919/
 Sombreros con plumas. La sombrerera de Lady Marlo:
https://lasombrereradeladymarlo.blogspot.com.es/2012/11/sombrereros-con-plumas-
1870-1920.html?m=/
 Moda a principios del siglo XX. Wordpress Pupilitas:
https://pupilitas.wordpress.com/category/moda-a-principios-del-siglo-xx/
 Historia de la moda. Webnode La historia de la moda:
http://lahistoriadelamoda.webnode.es/historia-de-la-moda/
 Diseñadores, tendencias y estilismos. Maritrinniginer:
https://maritriniginer.com/2012/06/18/profesora-de-historia-de-la-moda-disenadores-
tendencias-y-estilismos/
 Origen de la moda. Blogspot geohistoria apuntes:
http://geohistoria-apuntes.blogspot.com.es/2012/08/cual-es-el-origen-de-la-moda.html
 Historia de la moda. Blogspot Ensayos uar Carolina Torres:
http://ensayosuarcarolinatorres.blogspot.com.es/2012/06/historia-de-la-moda.html
 Moda estilo Barroco. Texsite:
http://es.texsite.info/Moda_estilo_barroco
 Paul Poiret. Vogue:
http://www.vogue.com/voguepedia/Paul_Poiret
 Paul Poiret. Met museum:
http://www.metmuseum.org/toah/hd/poir/hd_poir.htm
 Ballets Rusos. Wikipedia:
https://es.wikipedia.org/wiki/Ballets_Rusos
 Indumentaria estilo imperio. Wikipedia:
https://es.wikipedia.org/wiki/Indumentaria_estilo_Imperio
 Moda siglo xx 1900-1920. Blogspot Belkamoda:
http://belkamoda.blogspot.com.es/2015/03/moda-siglo-xx-1900-1920.html
 1910s. Flashbacksummer:
http://www.flashbacksummer.com/2013/08/1910s-surprise.html
 Historia del sujetador y brasier. Redsocial56:
https://redsocial56.com/2015/03/05/historia-del-sujetador-brasier/
 Décadas de moda. Tumblr:
http://decadasdemoda.tumblr.com/post/71329935669/a%C3%B1o-1910-1919
 El vestido en el 1910-1920. Blogspot Historia del vestido II:
http://historiadelvestidoii.blogspot.com.es/p/1910-1920.html
 Fashion icons in the 20s. Marieclaire:
http://www.marieclaire.co.uk/fashion/1920s-fashion-icons-who-defined-twenties-style-
92566ç
 1920s fashion. Modcloth:
http://www.modcloth.com/shop/1920s-fashion
 Fashion in the 1930s. Retrowaste:
http://www.retrowaste.com/1930s/fashion-in-the-1930s/
 Stylish thirties. Fashion era:

- 77 -
Fonts d’informació

http://www.fashion-era.com/stylish_thirties.htm
 Beach pajamas 1930s. Blue velvet vintage:
http://www.bluevelvetvintage.com/vintage_style_files/2014/06/14/pajamas-to-the-
beach-ladies-in-the-1930s-did-it-in-style/
 Pajamas. Wikipedia:
https://en.wikipedia.org/wiki/Pajamas
 Vintage wide leg pants history: Vintage dancer:
http://vintagedancer.com/1930s/vintage-wide-leg-pants-history/
 New Look de Christian Dior. Negro White:
http://negrowhite.net/new-look-de-christian-dior-la-revolucion-de-la-moda/
 New Look. Wikipedia:
https://es.wikipedia.org/wiki/New_Look
 La revolución del New Look. Dior:
http://www.dior.com/couture/es_es/la-maison-dior/las-historias-de-dior/la-revolucion-
del-new-look
 The history of denim. Levis’ Strauss:
http://www.levistrauss.com/our-story/the-history-of-denim/
 History of miniskirt. Stylecaster:
http://stylecaster.com/history-of-the-miniskirt/
 Miniskirt styles of the 60s and 70s. Blog Sfgate:
http://blog.sfgate.com/chronstyle/2013/08/16/miniskirt-styles-of-the-60s-and-70s/
 Mary Quant. Biografiasyvidas:
http://www.biografiasyvidas.com/biografia/q/quant.htm
 Twiggy. Vogue:
http://www.vogue.es/moda/modapedia/modelos/twiggy/70
 Yves Saint Laurent. Trendencias:
http://www.trendencias.com/disenadores/yves-saint-laurent-el-arte-pop-una-mujer-
masculina-y-la-eterna-polemica
 Yves Saint Laurent. Buscabiografias:
http://www.buscabiografias.com/biografia/verDetalle/4047/Yves%20Saint%20Laurent
 Seventies Style. Marieclaire:
http://www.marieclaire.co.uk/fashion/1970s-fashion-moments-that-defined-seventies-
style-96107
 The history of hippie fashion. Leaf:
https://www.leaf.tv/articles/the-history-of-hippie-fashion-in-the-70s/
 Hippie Style. Lovetoknow:
http://fashion-history.lovetoknow.com/fashion-history-eras/hippie-style
 70s clothes. Thepeoplehistory:
http://www.thepeoplehistory.com/70sclothes.html
 Las cosas que se usan en los locs años 70. Eju:
http://eju.tv/2013/02/las-7-cosas-que-se-usan-de-los-locos-aos-70/
 1970s. Fashion era:
http://www.fashion-era.com/1970s.htm
 Disco fashion. Ultimatehistoryproject:
http://www.ultimatehistoryproject.com/disco-fashion.html
 29 things you didn’t know about punk style. Complex:
http://uk.complex.com/style/2013/05/29-things-you-didnt-know-about-punk-style/ian-
mackayes-hair
 70s fashion vynil punk. Noisey vice:
https://noisey.vice.com/en_us/article/70s-fashion-vinyl-punk
 La moda punk. Moda vintage:
http://modavintage.about.com/od/siglo/a/La-Moda-Punk.htm
 Giorgio Armani. Vogue:
http://www.vogue.es/moda/modapedia/marcas/giorgio-armani/131
 Giorgio Armani. Historia y biografías:
http://historiaybiografias.com/amos_mundo16/

- 78 -
Fonts d’informació

 Power dressing. Fashion era:

http://www.fashion-era.com/power_dressing.htm
 Power dressing. Fashion encyclopedia:
http://www.fashionencyclopedia.com/fashion_costume_culture/Modern-World-1980-
2003/Power-Dressing.html
 Moda y política: como vestir el poder. Vestirdesentido:
http://www.vestirdesentido.com/2012/08/moda-y-politica-como-vestir-el-poder.html
 Moda de los años 80. Vix:
http://www.vix.com/es/imj/2009/08/13/moda-de-los-anos-80
 Años 80. L’oreal Paris:
http://www.loreal-paris.es/tendencias/maquillaje/anos-80.aspx
 Grunge. L’oreal Paris:
http://www.loreal-paris.es/tendencias/maquillaje/grunge.aspx
 Grunge fashion. 90s411:
http://www.90s411.com/grunge-fashion.html
 Grunge style. Be with style:
http://bewithstyle.com/grunge-style/
 Gianni Versace. Buscabiografias:
http://www.buscabiografias.com/biografia/verDetalle/1905/Gianni%20Versace
 Gianni Versace. Vogue:
http://www.vogue.es/moda/modapedia/disenadores/gianni-versace/45

- 79 -