Professional Documents
Culture Documents
Comentari D'art
Comentari D'art
Comentari D'art
Identificació de l’obra
Ens trobem davant La mort de Marat, pintat per Jacques-Louis David a la fi del segle XVIII,
concretament l'any 1793. Es troba en els Museus Reals de Belles arts de Brussel·les, a Bèlgica, els
quals destaquen per la seua extensa col·lecció de pintura flamenca. Com hem comentat, el seu
autor va ser el pintor francés Jacques-Louis David, un dels millors representants de l'escola
francesa neoclassica i una icona de la História de l'Art. Va ser un autor que va viure en els
complicats esdeveniments de la Revolució Francesa i va anar adaptant el seu art a cada nova
etapa que s'obria; va començar amb un estil sobri propi de l'antic régim, després es va proclamar
com un dels més actius representants de la Revolució i finalment va acabar desenvolupant un art
de tall imperial per a Napoleó Bonaparte. Entre les seues obres destaquen la present així com el
Jurament dels Horacios (1784), La mort de Sòcrates (1787), El Jurament del Joc de la Pilota (1791) i
Napoleó creuant els Alps (1801). Al final de la seua vida, exiliat a Bèlgica, es va dedicar a pintar
obres relacionades amb la mitologia grecollatina.
Análisi i Contextualizació
Estem davant una pintura a l'oli sobre tela que fa ús de colors càlids i foscos. L'obra representa la
mort de Jean-Paul Marat en 1793, el qual dirigia un periòdic de clara tendència jacobina durant
l'època del Terror. Una de les figures clau durant la Revolució Francesa.
Centrant-nos ara en els símbols i missatges del quadre, observem que en la nota que porta Marat
es troba el nom de Charlotte Corday, l'assassina de Marat, que pertanyia a la facció dels
girondinos, rival dels muntanyesos i jacobins, amb els quals simpatitzava Marat. Charlotte Corday
moriria quatre dies després en la forca acusada de l'assassinat de Marat.
Com ja hem comentat, l'obra representa la mort de Jean-Paul Marat, una de les figures claus
durant la Revolució Francesa, de tendència jacobina, que dirigia el periòdic anomenat “L'amic del
poble”. Marat era amic de Jacques-Louis David, l'autor de l'obra, el qual també simpatitzava amb
els jacobins. A més, Marat era un fidel partidari de Robespierre, encara que mai es va voler lligar
íntimament amb els jacobins o amb ell. La seua assassina, Charlotte Corday, de la part girondina,
la qual era a més més moderada que la jacobina, va viatjar a París amb l'únic objectiu d'assassinar
a Marat, al qual considerava una bèstia i un dels responsables de la situació de França. A pesar que
posteriorment Robespierre també acabara guillotinat, l'assassinat de Marat el va elevar a la
categoria de màrtir de la Revolució i pràcticament un heroi nacional, gràcies en part a la magnífica
obra del seu amic Jacques-Louis David, considerada la “Pietat de la Revolució”, conclosa amb
celeritat quatre mesos després de l'assassinat de Marat.
Conclusió