COMENTARI DE TEXT

Identificació de l’obra

Ens trobem davant La mort de Marat, pintat per Jacques-Louis David a la fi del segle XVIII,
concretament l'any 1793. Es troba en els Museus Reals de Belles arts de Brussel·les, a Bèlgica, els
quals destaquen per la seua extensa col·lecció de pintura flamenca. Com hem comentat, el seu
autor va ser el pintor francés Jacques-Louis David, un dels millors representants de l'escola
francesa neoclassica i una icona de la História de l'Art. Va ser un autor que va viure en els
complicats esdeveniments de la Revolució Francesa i va anar adaptant el seu art a cada nova
etapa que s'obria; va començar amb un estil sobri propi de l'antic régim, després es va proclamar
com un dels més actius representants de la Revolució i finalment va acabar desenvolupant un art
de tall imperial per a Napoleó Bonaparte. Entre les seues obres destaquen la present així com el
Jurament dels Horacios (1784), La mort de Sòcrates (1787), El Jurament del Joc de la Pilota (1791) i
Napoleó creuant els Alps (1801). Al final de la seua vida, exiliat a Bèlgica, es va dedicar a pintar
obres relacionades amb la mitologia grecollatina.

Análisi i Contextualizació
Estem davant una pintura a l'oli sobre tela que fa ús de colors càlids i foscos. L'obra representa la
mort de Jean-Paul Marat en 1793, el qual dirigia un periòdic de clara tendència jacobina durant
l'època del Terror. Una de les figures clau durant la Revolució Francesa.

Centrant-nos ara en els símbols i missatges del quadre, observem que en la nota que porta Marat
es troba el nom de Charlotte Corday, l'assassina de Marat, que pertanyia a la facció dels
girondinos, rival dels muntanyesos i jacobins, amb els quals simpatitzava Marat. Charlotte Corday
moriria quatre dies després en la forca acusada de l'assassinat de Marat.

Com ja hem comentat, l'obra representa la mort de Jean-Paul Marat, una de les figures claus
durant la Revolució Francesa, de tendència jacobina, que dirigia el periòdic anomenat “L'amic del
poble”. Marat era amic de Jacques-Louis David, l'autor de l'obra, el qual també simpatitzava amb
els jacobins. A més, Marat era un fidel partidari de Robespierre, encara que mai es va voler lligar
íntimament amb els jacobins o amb ell. La seua assassina, Charlotte Corday, de la part girondina,
la qual era a més més moderada que la jacobina, va viatjar a París amb l'únic objectiu d'assassinar
a Marat, al qual considerava una bèstia i un dels responsables de la situació de França. A pesar que
posteriorment Robespierre també acabara guillotinat, l'assassinat de Marat el va elevar a la
categoria de màrtir de la Revolució i pràcticament un heroi nacional, gràcies en part a la magnífica
obra del seu amic Jacques-Louis David, considerada la “Pietat de la Revolució”, conclosa amb
celeritat quatre mesos després de l'assassinat de Marat.

Conclusió

La mort de Marat és considerada la millor obra de Jacques-Louis David i, probablement, la més

famosa de l'autor. L'escena de la mort, tractada amb dolçor, no deixa indiferent a ningú i impacta
precisament per la suavitat amb la qual està tractada. David és el principal exponent del
neoclassicisme i aquesta obra és, possiblement, la seua obra mestra. Gran part del neoclàssic es
caracteritza per recollir els postulats de la Il·lustració en la seua simbologia, no obstant això, amb
La mort de Marat ens trobem davant una variant del neoclàssic més orientada cap a la Revolució
Francesa, convertint-se en un art pràcticament , que intentava enaltir els valors de la Revolució
així com dignificar, com és el cas, a determinats personatges.