Teatre: El mètode de Gronholm

Plan:
Personatges
Negre:→ Marcel
Bravo: → Carles
Arcocha:→ Alfred
Jimenez:→ Mercè
Adam: → Ferran

La entrevista s’ha acabat i en Ferran es queda a Dekia. No obstant, aquest emprenedor es

queda atrapat sense llum i tancat a dekia. No hi ha llum i està sol, l’ascensor no funciona i
es de nit. En Ferran està a la sala de les proves per les quals ha passat, una mica confós
per la situació en la que està.

Ferran(rient)Ón és el cava i la bona música? Que això s’ha de celebrar d’alguna forma
home que m’he guanyat un lloc a la gran Dekia ! (rient orgullós però veient que no ocurreix
res, li canvia la cara) Bueno, em sentaré aquí i esperaré un rato a que comenci la
ceremonia. (Passa un rato i no ve ningú. Mira el rellotge nervios .) Hola ? Hi ha algú per
aquí?(es comença a posar nerviós, es va movent per tota la sala cridant) Eooooooooo hi ha
algú?! Que estic atrapat! No tenia tant prestigi aquesta empresa? Dons perquè cony no van
les llums ni el ascensor, que sembla això una perruqueria del nepal!

S’escolta una porta tancar-se a dalt. Un home uniformat i amb un maletí a la mà, xiula
tranquilament una melodia mentre va baixant les escales de la oficina. En veure a en
Ferran es para en sec. Hi ha un silenci mortal. El home ell comença a perseguir

Alfred: Lladres! Malëits! Pocavergonyes! Deixeu a Dekia tranquila que no estem nosaltres
per ocupar-nos d’aquest tipus de ximpleries!

Ferran. Senyor,Senyor. No soc cap lladre, soc en Ferran, candidat escollit per formar part
de la directiva de Dekia. No vinc pas a robar res.

Alfred: Quin ferran? Si no conec a cap Ferran! (s’apropa agressivament amb la mà amunt)

Ferran: Es el que li estic dient que m’acaben d’agafar! Jo només venia per una entrevista de
treball! Em van trucar i em van donar hora avui per la tarda i després d’haver passat les
proves m’he quedat aquí atrapat. Per cert, vostè hauria de mira una mica el sistema elèctric
de l’empresa, que sembla això un pis construït a la revolució Industrial, li ho dic com a
crítica constructiva no s’ho prengui malament, per el benestar de l’empresa eh( somriu
ironicament).

Alfred: Però de què m'estàs parlant tu? No sé res jo de cap entrevista ni de cap mena de
proves fetes aquí avui! Mira no li vull tornar a veure per aquí que Dekia no està com a
centre d’acollida de ningú i si no té casa o no té ón dormir ho sento molt però aquest no és
el lloc per estar-hi. (li assenyala la porta d'emergències). Per la nit no utilitzem l’ascensor
així que utilitzi les escales que així , mou una mica les cames.

Ferran: Pero…. Pero...

Alfred: que el vull fora ara mateix!

Es torna a crear un silenci incòmode. En ferran va a recollir les seves coses i mentre està
agafant la seva caçadora, se'n recorda de que ha vingut aquí per una entrevista i li sembla
molt estrany que el director no sàpiga res de totes aquestes proves. Comença a pensar
sobre si aquesta era la prova final per poder entrar a Dekia.

Ferran (es gira cap al suposat directocreuryr): Vostè qui és ?

Alfred: Com que qui soc? Sóc el CEO de Dekia, Alfred Guimarany i l’home que trucarà a la
policia si no se’n va ara mateix.

Ferran: Com puc fiar-me de que es vostè el director i no un altre actor d’aquests? Com sé si
em puc fiar de tu? Mira saps que et dic! No m’aniré d’aquí fins que no em demostris que es
vostè el director d’aquesta empresa!

Alfred (molt molest): Miri Ferran… No tinc perquè donar-li cap explicació ni justificació de
que sóc el director general d’aquesta empresa. Porto 20 anys treballant a aquesta empresa
i ara no vindrà un ximplet que s’ha colat aquí per fer-me dubtar a mi si sóc o no el director
de Dekia Company. Això ja no ho puc permetre. Així que si us plau…

Ferran (li talla): A Dekia evalueu molts tipus d’habilitats socials en els vostres treballadors
no? Una d’elles seria la perseverancia i la insistència o com han dit els vostres companys:
Semblar un bon home però ser un fill de puta, no el contrari. Quan factura Dekia
anualment?

Alfred (suspirant): Això és confidencial…

Ferran (insisteix): Quan factura Dekia Company anualment? Aquestes dades les saven
només els directius de l’empresa així que si me les diu no passarà més temps i ja s’acabarà
tot. (li somriu)

Alfred: 88 millons anuals

Ferran: Com puc saber que no m’ha mentit? Quants treballadors hi ha a la empresa ?

Alfred: 250 treballadors en total

Ferran : Interessant… La empresa obté beneficis d’aquesta facturació anual o no arriba a

resultats satisfactoris?

Alfred: 25% dels ingressos annuals son beneficis.

Ferran: Miri em semblen unes dades una mica elevades per el tipus d’empresa que és
Dekia. M’està fent dubtar Alfred.

Es comença a notar una tensió en la sala. Els dos personatges es miren fixament una
estona. Es pot notar una mena de violència i odi en les seves mirades. S'obre la porta
d’emergència i entren el Carles, la Mercè i en Marcel parlant entre ells.

Mercè: Que creus que seria un bon director aquest capullo que hem tingut ara? No diguis
ximpleries Marcel, portem molts anys treballant junts i mai t’he escoltat dir una bestiesa
igual.

Marcel: Mercè, potser no era la persona més bona de totes, definitivament era un capullo,
pero aquest tipus de persona li aniria bé a la empresa. Ja saps com estan els treballadors
últimament. Es necessari una persona que els fiqui una petita dosi de realitat donant-lis un
bon clatellot!

Mercè: Si pero no d’aquesta manera! (Més calmada)Ja saps que aquestes no son les
formes Marcel i que no segueixen els nostres principis.

Marcel: Si pero…

Carles: Marcel, Mercè, calleu ya! Ja està fet, no ha sigut i ya vindrà un altre de millor

Marcel: Les meves orelles! (molest) Ja està ja ho he entès, no cal que em cridis

Carles: A mi no em manis a callar (diu amb un to elevat), porteu tota l'estona discutint sense
arribar a cap acord, com he dit, hi hauran més opcions, però he d'admetre que a aquest
cabró li podria haver donat una altra oportunitat. Pero no s’ha fet i ja està. No ens morirem
per haver deixat anar en aquest home.

Mercè: (suspira) Tens raó Carles… crec que necessito unes vacances, això d’estar
entrevistant tota la setmana m’ha esgotat i estic massa involucrada en aixó i m’ha acabat
afectant a la meva personalitat. Home, si ho penses, hem estat interpretant personatges
diferents cada dia.

Carles: Ja sé que tinc raó, l'he tingut durant tot aquest temps però us dediqueu a discutir
tota l'estona i no em voleu escoltar.

Marcel: Bo i ara que fem?

Carles: Juguem una partida al billar, si guanyes tu, no li donem cap oportunitat, en canvi si
guanyo jo, li donem una oportunitat, tindrà un trimestre per demostrar el seu potencial,
revisarem els guanys o pèrdues i així veurem si és l'indicat, hi ha tracte ?

Marcel: Estàs boig ... Però no se m'acut millor opció.

Carles: Va doncs comencem. Comences tú?

Marcel: Vale, però que consti que guanyi qui guanyi, jo he donat la meva opinió i us l'heu
passat pel forro. Després no us queixeu.

Carles: Que si pesat, tira ja!

En Carles i en Marcel comencen la partida de billar mentre de fons s'escolta als altres
discutint.

Mercè: Jo sincerament passo de posar-ho tot en mans d'un estúpid joc, la nostra empresa
no és cap joc, això és serio. Aquí ningú li dóna importància a la situació, pero ens estem
jugant molt.

Estan tots els personatges a la mateixa sala. En Ferran i en Alfred es queden bocabadats
veien com no han vist els dos homes i com estan jugant la partida de billar.

Ferran (discret): Ehemm.. (no l’escolten) Ehemm (més fort) … EHEMMMMM (casi cridant)

Els tres psicòlegs s’espanten, pegant un bot, es giren precipitadament cap al lloc d’on surt
el soroll i veuen als dos homes, serios mirant fixament a aquests.

Mercè: Collons, quin susto! Ferran, què fas aquí? Deuries estar fora de l’edifici sopant amb
el teu fill i els seus amics xinesos o japonesos, ja ni me'n recordo! I què fas parlant amb el
director de Dekia?

Ferran : Miri... (en Alfred l’interromp)

Alfred: Aquest tio és imbècil. Tú no entens el català o com va la cosa. No m'obliguis a

utilitzar la força, que no aparento molt però d'un cop et foto fora l'edifici. Mercè, necessito
saber què és tot això ara mateix! Necessito explicacions de perquè aquest home s’està rient
de mi i no penso tornar a tolerar-ho.

Ferran: No parlaré amb vostè perquè només sap que utilitzar la violència verbal i pel que
veig també està disposat a utilitzar la violència física. Pel que veig, vostè no és molt
intel·ligent.

Mercè: Ferran fora d’aquí vostè no és qui per entrar aquí quan li doni la gana i a sobre en
un lloc en el que vostè no treballa. Fes el favor

Carles: Que no ho has escoltat? Vinga! fora d'aquí, Fuig Fuig (amb to de gos)

Ferran: Déu n’hi do, vaja colla de estúpids...

Creieu que m'aniré així perquè si? Que això és una altra de les vostres proves. No soc cap
ximplet ara se de que va tot .
Alfred ( molt enfadat ) : Merceeeee… Que és tot això ? De quines proves està parlant
aquest home ?

Mercè: Miri…

Marcel: Senyor si li vam dir que faríem un estudi aquí i preselecció de candidats aquesta
setmana!

Carles: Aquest home mai aprèn… Vols deixar d’interrompre i menys per llançar aquests
comentaris de merda home !

Marcel : Pero que és veritat vem organitzar-ho aquesta setmana i la Marga va donar-nos
permís per fer-ho ja que no hi havia cap reunió important ni res planejada.

Alfred: La Marga ? Qui és la Marga ?

Mercè: La Marga , la secretària que estar a la planta principal.

Alfred : (donant-se compte de qui era) La Marga està de baixa Marcel! Com vols que posi
res estant de baixa?! Jo no ho entenc. Així va l’empresa…

Mercè( mirant fixament) : Marceeeellll…No saps en el embolic que ens acabes de ficar.

Carles: Osigui per què demanes una mica més de prestigi si després no pots ni ser capaç
de poder avisar correctament que aquesta setmana hi havia preselecció de candidats?
Mercè deuries d’haver-ho fet tu .

Mercè : Ja ho sé ya , pero per donar-li alguna il·lusió ens ha acabat sortint car.

Ferran (to sarcàstic): Dekia una multinacional súper coneguda i una de les empreses més
productives del planeta.

Alfred: Miri, com vostè no se’n vagi ara mateix d’aquí d’una ostia el foto fora per la finestra.
Veu aquella finestra? Per allà surtirà disparat !

Ferran : Ah , que anem d’aquestes formes eeeh. A veure si el que sortirà disparat es
vostè(s’encara amb el director).

Mercè: Prou ! ( to sec i contundent) Ja ni ha prou ! Ferran surt ara mateix que no t’hem
escollit i t’asseguro que ja hem acabat el procés. Ja s’ha acabat!

Ferran: No m’ho crec.

Carles : Que s’ha acabat ximplet!

Ferran: Què no m’ho crec.

Marcel: Ferran fes el favor.

Ferran: Què no m’ho crec t’estic dient.

Mercè : Ferran, te'n vas ara mateix.

Ferran: I si no vull?

Carles : Aquest home es idiota.

Marcel: Ferran…

Alfred (fart de la situació i amb el to més amenaçant possible): Miri ! Vostè se'n va ara amb
els tres psicòlegs aquests. M’ha entès ? Sino li aseguro que d’aquí no surt viu. Puc saber
ara mateix on viu, on treballa si es que treballa, quins son els vostres familiars, puc saber-
ho tot. Així que si vostè ara mateix no surt per aquella porta, vostè no sortirà mai més i les
següents persones seren els teus amics i familiars.

En Ferran es queda petrificat en escoltar aquestes últimes paraules d’aquest home:

Ferran(tremolant): Com...Com ?

Alfred: Afanya’t. I vosaltres, esteu acomiadats tots tres. Ja podeu passar demà a agafar
totes les coses. Apa, fins mai !

Els 3 psicòlegs i en Ferran surten de l'edifici per fi. Quan estan baixant per les escales,
Truquen a en Ferran.

Ferran: Home fillet ! Res que no he acceptat el contracte que m’han ofert. No és una
empresa que trobi molt competent i necessito algo més, ja saps com és ton pare. Segueixes
amb els japonesos? Perfecte, ara vaig cap allà que m’estic morint de gana.

Els tres psicòlegs el miren atonits.

Ferran (rient): No teniu perquè estar així que no he matat a ningú, més bé m’anaven a
matar a mi. Per cert, us agrada el sushi?