UF1:

PRIMERS AUXILIS

Valeria Armas Ruiz

1r TIS
1. RECURSOS I TRASLLATS D’ACCIDENTATS

- Emergència → Esdeveniment greu que en cas de produir-se demana una actuació

immediata. Sense assistència, la mort pot esdevenir en minuts. L’aplicació de
primers auxilis és primordial (com per exemple, una parada cardiorespiratòria)

- Urgència → Esdeveniment no tan greu com l’emergència amb evolució no mortal en

què la víctima ha de ser atesa abans de 6 hores per no agreujar la seva situació
(com per exemple, una fractura de radi).

- Objectius dels primers auxilis → Protegir la vida.

Evitar un dany més gran.
Afavorir la recuperació de la víctima.
Assegurar el trasllat de la víctima.

- Cadena PAS → Davant una persona accidentada, els principis bàsics a tenir en
compte són els que corresponen a les sigles PAS, l’acrònim de la seqüència
protegir, avisar i socórrer.

Abans d’actuar s’ha de tenir la seguretat que les causes que han provocat l’accident
ja no estan presents.

Cal fer, en aquest ordre:

Protegir:

1. Una anàlisi ràpida de la situació i de l’entorn, detectant possibles perills.

2. Pensar en un mateix; vetllar per la pròpia seguretat, protegint-se.
3. Protegir l’accidentat.

Les condicions que han ocasionat l’accident poden ser encara un perill; és
importantíssim recordar que el més important és vetllar per la pròpia seguretat.

Avisar:

Una vegada la zona està assegurada, s’ha de demanar ajuda urgent trucant al
telèfon d’emergències 112

La persona que avisa ha de mantenir la calma, s’ha d’expressar de manera clara i

precisa i s’ha de quedar al telèfon fins que li diguin que pengi. S’ha de proporcionar
el major número de dades:

1. Què ha passat
2. Lloc de l’emergència (es donarà la direcció completa; si s’està en una carretera, el
núm. de km i el nom de la via).
3. Persones afectades en l’emergència (indicar número de persones, edat aproximada i
sexe)
4. Gravetat de l’emergència (per exemple: està insconscient, perd molta sang, li costa
respirar…)

Socórrer:

Es refereix a fer una primera avaluació de l’estat de la persona o persones afectades

fins que arribin els serveis especialitzats. Si l’operador o el metge o metgessa
que us atén al telèfon us dóna instruccions, poseu-les en marxa.

S’ha de fer una primera avaluació o avaluació primària de la persona accidentada

reconeixent els següents signes vitals:

1. Parlar-li o fer-li petites sacsejades per veure si està conscient.

2. Comprovar si respira.

S’aplicaran tots els coneixements per intentar que la situació de la víctima/es millori
o, com a mínim, no empitjori, fins que arribi el SEM al lloc de l’accident.
 NF2-L’avaluació de l’estat de la víctima:

2.1 FUNCIONS VITALS D’ORGANISME:

En una situació d'emergència es valoren 3 funcions vitals:

1. La consciència (sistema nerviós)

2. La respiració (sistema respiratori)
3. El pols (Sistema cardiovascular. )

2.2 L’AVALUACIÓ DE LES FUNCIONS VITALS:

Prioritàriament s'avalua:

➔ 2.2.1 L’avaluació neurologica

L’estat de consciència → Valorar la gravetat de la lesió cerebral i el pronòstic de

vida.

La sensibilitat i el moviment actiu → Valorar lesions de la mèdul·la espinal i sistema

nerviós perifèric.

➔ 2.2.2 L’avaluació de la respiració

Si respira o no respira.
Si respira: Freqüència, amplitud, profunditat i dolor.

Després s'avalua:

➔ 2.2.3 L’avaluació de la circulació

Es valora el pols:
· Carotidi → Coll.
· Radial → Canell.
· Humeral → Braç (en nadons)

➔ Avaluació aparell locomotor (musculesqueletic)

Valorar possibles fractures: deformitats en ossos (especialment extremitats), dolor i

capacitat de moviment voluntari.
 ➔ 2.2.4 La temperatura corporal

Per sota dels 36/34º → Hipotèrmia

Per sobre dels 39º → Febre alta

➔ 2.2.5 El dolor

Valorar possibles lesions de la víctima

Cal vigilar si no es veu cap marca clara externament, indica lesió interna.

2.3 COM S'AVALUA L’ESTAT A LA VÍCTIMA?

➔ 2.3.1 L’avaluació d'emergència

Existeixen 3 situacions en els primers auxilis:

1. Risc vital → Hi ha un risc alt de mort

2. Risc funcional → No hi ha risc de mort imminent, però si no es tracten les
lesions poden deixar seqüeles o acabar provocant la mort de la víctima.
3. Sense risc → Les lesions es curaran de manera espontània.

La valoració sempre comença per l’avaluació d'emergència. (conciencia, respiració i

pols)

Si la primer avaluació és correcte, continuarem amb l’avaluació d’urgència.

 Té com a finalitat valorar si la vida de la víctima corre perill immediat. Valorem:

1. Consciència
2. Respiració → Es basa en l’avaluació VES:
- Veure → Si es mou el tòrax.
- Escoltar → Els sorolls respiratoris.
- Sentir → L'alè a la nostra galta.

➔ 2.3.2 L’avaluació urgent

Es farà quan no existeixi risc vital imminent.

L’objectiu és identificar el més aviat possible les lesions que pugui patir la víctima.

No s’haurà de moure en ecés a la víctima.

Es farà de dues maneres:

1. Explorant:
Cap
Tronc
Extremitats (cames i braços)

2. Preguntant: Malalties prèvies, medicació que prengui, al·lèrgies, menjars o

begudes que hagi pres just abans...

2.4 ACTUACIÓ EN INCIDENTS AMB MÚLTIPLES VÍCTIMES (IMV)

Es considera incident de múltiples víctimes (IMV) un accident amb 6 víctimes greus o 10

víctimes de qualsevol categoría.

Les emergències col·lectives es poden dividir segons la seva causa en:

1. Naturals ( terratrèmol, tsunami.. )
2. Socials o per causa humana. (accident de cotxe, avió, aglomeracions...)

➔ 2.4.1 Delimitació d’àrees en cas de catàstrofe

- Zona de rescat → Lloc on s’ha de produït el succes. ( zona zero ) En ella es fa el

triatge bàsic. ( el primer triatge )
- Zona d’auxili → Espai destinat al triatge avançat, on es realitza l’atenció sanitària i
evacuació de ferits.
- Zona de suport → On se situen els comandaments dels serveis intervinents i
elements de suport ( ambulàncies, cotxes policia.. )
 ➔ 2.4.2 Triatge bàsic i les seves prioritats

Triatge → Classificació de les víctimes en categories d’acord el seu pronòstic vital i

funcional, per determinar l’ordre en què cal atendre-les i evacuar-les mitjançant els
recursos disponibles.

L’ordre d’atenció es classifica en 4 colors:

Color Prioridad Descripción Ejemplos

1 Requereix tractament i - PCR presenciada

Vermell estabilització immediata - Xoc de qualsevol
Víctima greu causa.
- Dif. Respiratòria
- TCE greu
- Hemorràgia
important

2 Sense risc vital immediat. Poden - Risc de xoc

Groc esperar máx 1 hora sense ser - Fx oberta fèmur, Fx
Víctima moderada atesos pelvis i costelles.
- Cremades greus
- Inconscient
- TCE

3 Pot esperar sense risc vital. - Fractures menors

Verda Assistència demorable 4-6 hores - Ferides o cremades
Víctima lleu menors
- Contusions, abrasions
- Ansietat

Negre 4 Mort

Triatge inicial per a personal no mèdic en incidents amb múltiples víctimes

 NF3-Aplicació de procediments d’immobilització i mobilització:

3.1 POSICIONS DE SEGURETAT I ESPERA:

Aquelles posicions en que s’ha de col·locar la víctima després d’haver-la avaluat. Aquestes
posicions es realitzen segons l’estat de la víctima.

1. Posició lateral de seguretat (PLS) → Per a víctimes sense consciència però que
respiren. La finalitat d’aquesta posició és evitar l’aspiració per vòmits i l’obstrucció
per la llengua.

2. Posició semiasseguda o fowler → Per a víctimes amb insuficiència respiratòria.

3. Posició de trendelemburg → Per a víctimes amb lipotímia o desmai.

4. Posició semiasseguda amb cames flexionades → Per a víctimes amb lesió

abdominal.

5. Posició en decúbit supí → Per a víctimes a qui cal fer RCO (inconscients i que no
respiren)

3.2 MOBILITZACIÓ DE LES VÍCTIMES:

Les tècniques per mobilitzar una víctima són:

1. Trasllat manual per un sol socorrista

a) Victima conscient que pot caminar

· Maniobra a realitzar → Ruteck
(borratxos)
· Es passa el braç de la víctima sobre la nostra espatlla i subjectem el canell.
· L’altre braç anirà per darrera i amb la mà agafarem la cintura o l’altre canell.

b) Víctima conscient que no pot caminar

· En braços
· A collibè o cavallet

c) Víctima inconscient

- Maniobra Rautek (ex, accidents de tràfic)

(quan no tenen lessions als braços o a les cames)
· Passar els braços per sota de les aixelles de la víctima subjectant-li un dels
braços
· Aixecar la víctima fins que aquesta quedi recolzada en les seves cames
· Moure’t cap enrere

- Arrossegament canell (ex, incendis)

· Cal lligar els canells de la víctima amb un mocador ample i passar les seves
mans sobre el nostre coll.
· Farem la mobilització gatejant cap endavant
 - Maniobra amb manta (persones amb una envergadura més gran que la
pròpia)
· Es col·loca una manta sota la víctima.
· Un cop ocupi tot el cos de la víctima, arrossegarem el cos pel terra des del
seu cap i caminant cap endarrere.

2. Trasllat manual per dos o mes socorristes.

a) Victima conscient

- Cadireta → Es fa servir quan la víctima es pot subjectar

- Cadireta profunda → Quan la vícitima no pot fer servir les mans o es

mostra inestable.

b) Victima inconscient

- Aixelles - genolls → També és útil per passar per llocs estrets.