1.

“—I la justícia sembla una cosa d’aquesta mena, però no pel que fa a les accions exteriors de l’home, sinó
en relació amb l’activitat interior, de cara a l’individu en si mateix. L’home just no permet que cap de les
parts de la seva ànima faci allò que és propi de les altres, i tot posant ordre en la seva pròpia casa, l’individu
es domina i s’ordena, i és amic de si mateix, i es posa les tres parts en concòrdia, ordenadament com els
tres termes d’una harmonia, el to baix, l’alt i el mitjà, i els que hi hagi encara entre aquests. Quan ho hagi
enllaçat tot en un to temperat i ple d’harmonia, i sigui una unitat i no una multiplicitat, aleshores podrà fer
allò que li calgui fer, ja sigui treballar per enriquir-se, o tenir cura del seu cos, o actuar en política. En tots
aquests afers anomenarà justa i bona l’acció que produeix i conserva aquest estat de l’ànima; i anomenarà
saviesa el saber que inspira aquesta acció; contràriament, anomenarà injusta l’acció que destrueix aquest
estat, i ignorància l’opinió que inspira aquesta acció.
—Tens tota la raó, Sòcrates —va dir ell.
—D’acord —vaig dir—; crec que si afirmem que hem descobert l’home just i la ciutat justa i la justícia que hi
ha en ells, de cap manera no es podria dir que mentim.”
Plató. La República, llibre IV

1. Expliqueu breument les idees principals del text i com apareixen relacionades. (de 50 a 80 paraules
aproximadament) [2 punts]

2. Expliqueu breument el significat, en el text, de les següents paraules o expressions –al voltant de 7-15
paraules en cada cas. [1 punt]
a) “Home just”
b) “Saviesa”

3. Expliqueu el sentit i la justificació, segons Plató, de la frase següent del text: « Crec que si afirmem que
hem descobert l’home just i la ciutat justa i la justícia que hi ha en ells, de cap manera no es podria dir
que mentim » (Haureu de fer referència als aspectes generals del pensament de Plató que siguin pertinents
per respondre la pregunta, encara que no apareguin en el text) [3 punts]

4. Compareu la concepció de Plató sobre la naturalesa humana (o sobre l’ànima) amb la concepció sobre
aquesta mateixa qüestió d’Aristòtil. [2 punts]

5. Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: «Pot ser que en una societat no hi
hagi ningú que sigui injust, però que, tot i així, aquella societat en conjunt sigui injusta»  Responeu d’una
manera raonada exposant diferents arguments i exemples. [2 punts]
2.

“Doncs escolta si té algun sentit el que ara et dic” –jo que vaig fer-li- “perquè el que des del principi, quan
fundàvem la ciutat, hem proposat que cal fer en tota circumstància, és precisament el que em sembla ser la
justícia, o bé una certa forma d’ella. Proposàvem, per descomptat, i ho vam repetir moltes vegades, si ho
recordes, que cadascú havia de tenir cura d’una sola cosa de les que afecten la ciutat, aquella per a la qual
la naturalesa li hagi donat més aptituds.”
“Cert que ho vam dir.”
“I que certament la justícia és fer cadascú el d’ell i no dedicar-se a moltes coses, ho hem sentit de molta
gent, i nosaltres mateixos ho hem repetit sovint.”
“Sí, ho hem repetit.”
“Doncs això” –vaig dir-li- “probablement, bon amic, és una certa manera de justícia, que cadascú faci el d’ell
(...)
Plató. La República, llibre IV

1. Expliqueu breument les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. (de 40 a 60 paraules
aproximadament) [2 punts]

2. Expliqueu breument el significat que tenen en el text les següents paraules o expressions –al voltant de
5-15 paraules en cada cas. [1 punt]

a) “aptituds”
b) “justícia”

3. Expliqueu el sentit de la frase següent del text i les raons de Plató per a afirmar-la: “ certament la
justícia és fer cadascú el d’ell i no dedicar-se a moltes coses”? (Haureu de fer referència als aspectes
generals del pensament de Plató que siguin pertinents per respondre la pregunta, encara que no apareguin
en el text) [3 punts]

4. Compareu el pensament de Plató sobre la realitat amb el pensament d’Aristòtil sobre el mateix tema.
[2 punts]

5. Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: «Les persones especialment dotades
i preparades per a poder gestionar els assumptes que són d’interès públic no sols haurien de tenir
l’oportunitat, sinó que tenen l’obligació moral, de dedicar-se a la política (si no hi ha altres persones tant
o més ben preparades que elles que s’hi dediquin), encara que fer-ho els suposi tenir menys guanys
econòmics o haver d’afrontar, a vegades, riscos personals.» Responeu d’una manera raonada. [2 punts]
3.

“...De tot el que hem dit no se’n desprèn naturalment i necessària que ni els no educats i
inexperts en la veritat no es posaran davant de la ciutat com cal, ni tampoc aquells als qui
permetem que s’ocupin indefinidament en l’estudi? Uns, perquè no tenen un únic objectiu a la
vida, de cara al qual ho facin tot, tant el que realitzen particularment per a ells, o en públic, i els
altres perquè es neguen a actuar voluntàriament, creguts que ja en vida sojornen a les illes dels
benaurats?
- Dius la veritat – accepta Glaucó.
Per tant, el nostre deure de fundadors consistirà – va dir Sòcrates- a forçar les naturaleses més
bones a arribar a aquesta noció que ara mateix dèiem que era la màxima, la contemplació del
bé, i efectuar aquella ascensió, i quan hagin pujat i s’hi vegin suficientment, no permetre el que
ara se’ls permet.
- El què?
- Que s’hi queden – vaig dir – i no volen baixar de nou amb els presoners, ni participar dels seus
treballs i els seus honors, encara que aquests tinguin poc valor.”
Plató, La República, llibre VII

1. Expliqueu breument les idees principals del text i com hi apareixen relacionades.
(de 50 a 80 paraules aproximadament) [2 punts]

2. Expliqueu breument el significat que tenen en el text les següents paraules o

expressions –al voltant de 5-15 paraules en cada cas. [1 punt]

a) “veritat”
b) “presoners”

3. Explica per què Plató diu: ni els no educats i inexperts en la veritat no es posaran
davant de la ciutat com cal, ni tampoc aquells als qui permetem que s’ocupin
indefinidament en l’estudi? (Haureu de fer referència als aspectes generals del pensament de
Plató que siguin pertinents per respondre la pregunta, encara que no apareguin en el text) [3
punts]

4. Compareu la concepció platònica de la realitat amb la d’Aristòtil. [2 punts]

5. Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: «Pot ser que en
una societat no hi hagi ningú que sigui injust, però que, tot i així, aquella societat en
conjunt sigui injusta» Responeu d’una manera raonada exposant diferents arguments i
exemples. [2 punts]
4.

-Observa, doncs, Glaucó -vaig dir jo-, que no perjudicarem els qui entre nosaltres esdevinguin
filòsofs, sinó que els exposarem justos arguments per tal de comminar-los a vigilar i tenir cura
de la resta dels ciutadans. Els direm que a les altres ciutats és natural que uns tals homes no
prenguin part en els seus treballs, ja que n'esdevenen per ells mateixos sense voler-ho la
constitució de cadascuna d'elles, i és de justícia que l'ésser que s'ha creat a ell mateix no degui a
ningú el seu nodriment i no en vulgui pagar a ningú les despeses; a vosaltres, però, nosaltres us
vàrem engendrar per a vosaltres mateixos i per a la resta de la ciutat com a cabdills i reis, com
en un eixam d'abelles, i heu estat educats millor i més perfectament que ells i sou capaços de
prendre part en totes dues activitats. Cal que cadascú baixi, doncs, per torns a l'habitatge dels
altres i s'avesi a contemplar les tenebres; un cop avesats, veureu i reconeixereu, mil vegades
millor que els d'allí, cadascuna de les imatges que hi ha, perquè haureu vist la veritat sobre la
bellesa, la justícia i el bé.
Plató: La República, VII

1. Expliqueu breument les idees principals del text i com hi apareixen relacionades.
(de 50 a 80 paraules aproximadament) [2 punts]

2. Expliqueu breument el significat que tenen en el text les següents paraules o

expressions –al voltant de 5-15 paraules en cada cas. [1 punt]

a) “contemplar les tenebres”

b) “la veritat”

3. Per què Plató diu que “no perjudicarem els qui entre nosaltres esdevinguin filòsofs,
sinó que els exposarem justos arguments per tal de comminar-los a vigilar i tenir cura
de la resta dels ciutadans”? (Haureu de fer referència als aspectes generals del pensament
de Plató que siguin pertinents per respondre la pregunta, encara que no apareguin en el text) [3
punts]

4. Compareu la concepció platònica de l’ètica i la política amb la d’Aristòtil. [2 punts]

5. Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: «És millor viure en una societat on a
cadascú se li assigni una feina que es correspongui amb les seves capacitats naturals i la seva educació,
que no en una societat on cadascú faci la feina que vulgui o l’interessi, tant si està capacitat per a fer-la
com si no.» Responeu d’una manera raonada exposant diferents arguments i exemples. [2 punts]
5.

“-De manera –vaig dir jo- que només el mètode dialèctic va per aquest camí, perquè
suprimeix així totes les hipòtesis i ateny el principi mateix, en el qual es confirma, i l’ull
de l’ànima, realment tapat per una mena de llot bàrbar, l’arrossega suaument i el fa
pujar amunt: se serveix, a tall d’auxiliars i d’assistents, en la conversió, de les arts que
hem esmentat. Sovint les hem anomenades “saber” (ciència) a causa del costum,
però els cal un altre nom, més clar que el d’opinió, però més fosc que el de saber
(ciència); en algun lloc abans l’hem definit com “reflexió” (pensament discursiu). Però
em sembla, que aquí no es tracta pas d’una discussió de noms, quan tenim davant una
investigació de temes tan importants.”

PLATÓ: La República, Llibre VII

1. Expliqueu breument les idees principals del text i com apareixen relacionades. (de
30 a 70 paraules aproximadament) [2 punts]

2. Expliqueu breument el significat, en el text, de les següents paraules o

expressions –al voltant de 7-15 paraules en cada cas. [1 punt]
a) “principi”
b) “ull de l’ànima”

3. Per què Plató diu que el mètode dialèctic fa pujar amunt l’ull de l’ànima? (Haureu de
fer referència als aspectes generals del pensament de Plató que siguin pertinents per respondre
la pregunta, encara que no apareguin en el text) [3 punts]

4. Compareu la concepció platònica de la naturalesa humana amb la d’Aristòtil. [2

punts]

5. Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: « les matemàtiques són
importants per a poder tenir un bon coneixement de la realitat » Responeu d’una manera
raonada exposant diferents arguments i exemples. [2 punts]
6.

“Aquesta és, doncs, - vaig dir jo- estimat Glaucó, la imatge completa que cal aplicar a les
paraules que s’han dit abans, tot associant el món que se’ns apareix a través de la vista amb
l’habitatge de la presó i la llum del foc que hi ha amb l’energia del Sol; i si compares la pujada i
la contemplació dels objectes de dalt amb l’ascens de l’anima cap al món intel·ligible no et
desviaràs pas de la meva esperança, ja que és aquesta la que desitges escoltar. Només la
divinitat sap si per atzar resulta ser verdadera. És aquesta, doncs, la meva manera de veure la
qüestió: en el món intel·ligible la darrera idea és la de Bé i amb prou feines pot ser percebuda;
un cop percebuda, però, cal concloure que és la causant de tot el que hi ha de recte i de bell en
tots els éssers; en el món visible és la que va engendrar la llum i el seu sobirà; en el món
intel·ligible és la sobirana i la fornidora de veritat i d’intel·ligència; i que cal que la contempli
aquell que es proposi actuar assenyadament tant en la vida privada com en la pública.”
Plató. La República, 517 b

1. Expliqueu breument les idees principals del text i com hi apareixen relacionades.
(de 50 a 80 paraules aproximadament) [2 punts]

2. Expliqueu breument el significat, en el text, de les següents paraules o

expressions –al voltant de 7-15 paraules en cada cas. [1 punt]
a) “Bé”
b) “món visible”

3. Per què Plató diu que en el món intel·ligible la darrera idea és la de Bé i amb prou
feines pot ser percebuda? (Haureu de fer referència als aspectes generals del pensament de
Plató que siguin pertinents per respondre la pregunta, encara que no apareguin en el text) [3
punts]

4. Compareu la concepció platònica de l’ètica i la política amb la d’Aristòtil. [2 punts]

5. Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: « cal saber que és el Bé per
actuar assenyadament tant en la vida privada com en la pública » Responeu d’una manera
raonada exposant diferents arguments i exemples. [2 punts]