TEMÀTICA MÈTRICA FIGURES RETÒRIQUES:

A.2 B.1 Estelles les usa bastantment per a

transformar la llengua col·loquial en una
literària que li permet expressar els seus
sentiments i emocions

-Rememoració d’Ausiàs March (gran
referent de la nostra cultura)
ACÍ mitjançant una passejada per la ciutat
de València
-Passeig paral·lel al record del poeta i
d’algunes de les vivències, històriques
o hipotètiques que marcaren la seua
vida
-38 versos alexandrins
-12 síl·labes
-art major (+ de huit síl·labes)
-censura en la sisena
-vers d’origen en la lit. culta
-versos blancs: no rimen entre si, però
sí que segueixen pautes sil·làbiques
repetides.
-polisíndeton: molt habitual; accelera
el relat
-anàfora: li permet destacar l’adverbi
ací
-repeticions de mots o estructures: per
prioritzar i destacar idees que desitja
que el lector recorde
-encavalcaments usats amb profusió

-Atribució al poeta del paper de
portaveu cultural del seu poble i
encarregat de recuperar la dignitat
ASSUMIRÀS LA VEU DEL POBLE -Jo poètic
-Caldrà assumir la responsabilitat de la
defensa, de la lluita per a salvar els
vençuts i fer servir les eines pròpies del
poeta en funció dels interessos de la
col·lectivitat, el poble
-44 versos octosíl·labs
-versos que s’empraven en la poesia com verbs en futur en segona persona
narrativa, i en la EM
-versos blancS
-repetició d’estructures paral·làctiques
-presència del jo poètic desdoblat en el
tu a qui s’adreça
-polisíndeton: repetició innecessària
de conjuncions per a reforçar
l'expressivitat d'un text; unit l’anàfora
-encavalcaments: destacar i remarcar
idees que vol que previsquen en el
lector
-metàfora: accentua el dramatisme
-sinestèsia: reforça la idea del
sentiment d’orgull i responsabilitat
que accepta el poeta com a
representant del seu poble
 -Impossibilitat de fer un cant a València
-El cant acaba sent un cant a si mateix
-Jo poètic: es converteix en la viva
CANT DE VICENT representació de la ciutat
-Hi ha una identificació plena
-Record d’un amor carnal i sexual
-En Estellés l’amor, unes vegades
DEMÀ SERÀ UNA CANÇÓ espiritual, altres carnal, es presenta
sempre de manera planera i terrenal
-Per al poeta, l’amor és la força bàsica
que mou les persones.
-L’amor és la força bàsica que mou a les
persones
-Amor apassionat i salvatge que viu en
el temps
-Missatge directe i vitalista
-Dos amants que sempre s’han estimat
ELS AMANTS “bruscament”. Ara no poden sovint,
“no estan la edat” . Però a vegades
-53 versos alexandrins - topònims
-12 síl·labes -repeticions per vertebrar el poema:
-art major València, Temies i sense...
-censura en la sisena -combinació de l’anàfora amb el
-versos blancs paral·lelisme sintàctic: concentra la
nostra mirada en la por i el respecte
que provocava en el poeta
l’objectiu declarat d’escriure un cant a
la seua estimada ciutat i, també, en la
manera com ho volia fer.
-encavalcaments
-antítesi, comparacions
-ús de metonímia i anadiplosi
-exclamacions retòriques
-finalitat: dirigir la nostra atenció on
vol el poeta i augmentar l’expressivitat
-20 versos alexandrins -equilibri entre lèxic culte i el lèxic
-12 síl·labes col·loquial
-art major -algun topònim i referencies a espais
-censura en la sisena urbans: ubicar l’acció en la València de
-versos blancs la postguerra
-25 versos alexandrins -trenca radialment amb la imatge
-12 síl·labes romàntica de l’amor
-art major -llenguatge planer i comprensible, no
-censura en la sisena exempt d’elaboració
-versos blancs - Cada element de la seua poètica és
identificable i interpretable.
 torna «l’enyorança amarga de la terra»
i el rampell amorós ressorgeix i el
retorna a l’èxtasi
-Duresa de la vida de postguerra per als
vençuts i per als més vulnerables
-El poema és un quadre, una
estampeta. Reuneix els principals
L’ESTAMPETA factors que caracteritzen la postguerra
valenciana
-Adopta la forma de crònica on es
relaten sofriments particulars imposats
pel franquisme
-hipèrboles
-hipèrbaton amb antítesis: per
descriure el amor dels amants
-estructures paral·làctiques
-metàfores: entendre la dimensió del
seu amor
-comparacions: definir i explicar el seu
amor
-antítesi: reforça la seua forma brusca
de concebre l’amor
-quiasme: repetició i inversió de l'ordre
de paraules: «No hi havia a València
dos amants com nosaltres/ car
d’amants com nosaltres en són parits
ben pocs»: orgull dels amants
-37 versos alexandrins -llenguatge desproveït propi de carrer
-12 síl·labes amb expressions poc habituals en
-art major poesia: reflectir una realitat cruel, bruta i
-censura a la sisena desventurada
-versos blancs topònims: ancoren aquest poema al
món real
-repeticions: vertebren el poema
(mots clau de la postguerra)
-anàfores amb paral·lelismes
sintàctics: ajuden a destacar aquells
elements que més preocupen i ocupen
el poeta
-metàfores, quiasme, exclamacions
retòriques: dirigir la nostra atenció allà
on vol el poeta, augmentar
l’expressivitat
 -Record de la sensualitat d’una jove i el
desig que li provoca
-PASSAT: felicitat real o inventada
-PRESENT: record, perquè aquest ja no
NO ESCRIC ÈGLOGUES es gojós
-El jo poètic no troba allò que tant
desitjava
-El poeta confessa la tendresa i la
intensitat d’unes vivències presents en
la seua memòria.
-Caracterització dels anys de
postguerra
-En aquest context amarg, sord i feroç,
de cauteles i fam, sols l’amor apareix
PER EXEMPLE com a element transgressor que
ajudava a superar un dia a dia marcat
per la repressió, enfront d’una realitat
oficial que la dictadura intentava
imposar
-Contrast entre l’existència anterior a
la guerra i la posterior
-Una guitarra amarga i profunda servirà
TEMPS a l’autor com a eix conductor i
vertebrador de tot el poema. Amb ella
comença i acaba el text, però també
sonarà enmig del relat
-45 versos alexandrins -repeticions: base de la construcció del
-12 síl·labes poema
-art major -hipèrbole: «No hi havia a València dos
-censura en la sisena cames com les teues»
-versos blancs -comparacions: reforçar la figura de la
dona
-metàfora, sinestèsia, interrogacions
retòriques: demostrar la complexitat
del llenguatge poètic d’Estelles
-32 versos alexandrins -repeticions: estructuren el poema i
-12 síl·labes realcen elements que li interessen al
-art major poeta
-censura en la sisena -repetix paraules, enllaça adj o adv
-versos blancs -paral·lelisme sintàctic o anàfora amb
palíndrom: proporciona una vivacitat
particular als poemes
-metonímia: descriure les misèries de
la postguerra
-metàfora i interrogació retòrica:
focalitzen l’expressió en l’atmosfera de
la postguerra, que el poeta desitja
descriure; reforcen la tensió emotiva
-49 versos alexandrins -hipèrbole: fer evident la presència
-12 síl·labes constant i inevitable de la mort
-art major -encavallaments: destaca elements
-censura en la sisena que consideren fonamentals
-versos blancs -repeticions: de mots clau (mort,
amarga, profunda): prioritza
conceptes que el poeta destaca en
cada part del text
 -L’assumpció del jo poètic de la seua
pertinença a una col·lectivitat
-Escriurà des del poble i no per al poble
UN ENTRE TANTS COM ESPEREN I -N’és “un entre tants” aquesta frase
CALLEN s’associa a una idea que té el poeta
sobre ell mateix, es convertirà en un
leitmotiv (idea que es repeteix en
intervals)
-21 versos
-alternen decasíl·labs (censura en la 4)
-amb tetrasíl·labs (un entre tants)
-RIMA -> repeticions de sons al final
del vers: remarcar estèticament el final
del vers
-decasíl·labs: s’organitzen de tres en
tres, rima consonant
-tres decasíl·labs, quatre tetrasíl·labs
-abús repetició: vertebrar i constituir
sòlidament el poema
-anàfora i paral·lelisme sintàctic
-asíndeton: trencar amb la lògica
expressiva; agilitzar la dicció; destacar
verbs que finalitzen versos

5-> B.3: En quin (sub)gènere, model o corrent situaries el poemari Llibre de Meravelles? Explica les característiques bàsiques del
(sub)gènere, model o corrent basant-te en el fragment llegit.
Estellés aporta a la lírica dels anys 50 un llenguatge més senzill, directe, comunicatiu, basat en el registre col·loquial, a més incorpora com a univers referencial la
quotidianitat personal i compartida de postguerra, amb una actitud testimonial i alhora compromesa.

Per aquestes raons, el Llibre de les Meravelles pertany al realisme compromès que es caracteritza per oferir (al refons del poema) el testimoni d'un home
cronista de les vivències quotidianes o imaginades en un temps de catàstrofe o caos.