LA FORMA DELS PRONOMS FEBLES 1. La forma dels pronoms febles aillats, en combinacié amb el verb La gramitica tradicional diferencia fins a quatre formes de pronoms febles; exemplificant-les amb el pronom em tindrfem: Forma plena: parlar-me Forma reduida: parla’m Forma reforcada: em parla Forma elidida: m*ha parlat El problema tedric que es planteja és si en casos, com aquest tenim quatre morf diferents o un unic morf amb realitzacions. Si ens fixem en les formes anteriors, veiem que contenen una consonat (m), que quan el pronom no pot sil-labificar amb el verb va precedida o seguida d’una vocal e, que no desenvolupa cap funcié morfoldgica. D’acord amb aixd, podem concloure que tenim un Unic morf, que s’identifica amb I’arrel (/m/), i que les variants es justifiquen per l’aplicacié 0 no de la insercié de la vocal de suport e. La vocal de suport ocupa una posicié periférica respecte al grup format pel verb iel pronom feble. Aixi s’anteposa en em parla (igual que quan adaptem el manlleu stop i el pronunciem com a estop) i es posposa en parlar-me (igual que fem amb el morf /akt/ en acte). No tots els pronoms, perd, poden presentar les mateixes formes, com ’indica en la taula segtient:Taula 1. Forma (grafica) dels pronoms febles Pronom Formes grafiques Davant de verb Darrere de verb comengat en acabat en consonant | vocal | consonant | vocal em em m ’m feciate et v “t es es ’s en en ‘a el el ‘lL la la L ens ens ’ns us us -us els. els ‘ls les les li : hi hi hi ho. ho. Tenint en compte la forma es poden establir eine grups de pronoms: a) Els pronoms em, et, en i en: Presenten un morf i tres variants foniques (o quatre variants grafiques): /m/ : [em], [m], [me]: em va agafar, m'agafa, agafar-me, agafa'm /u : [et], [t], [te]: et va agafar, t'agafa, agafar-te, agafa't /s/ : [es], [s], [se]: es va agafar, s agafa, agafar-se, agafe’s In/ : [en], [n], [ne]: en va agafar 3, n’agafa tres, agafar-ne 3, agafa'n 3 Com sha indicat, les variants es poden explicar a partir de la regla @insercié d’una vocal de suport en aquells casos en qué el pronom no pot formar sil-laba amb el verb, o siga en aquells casos en qué el contacte amb el verb no és vocalic. La vocal de suport ocupa una posicié periférica respecte al grup format pel pronom i el verb; per exemple: Jn/ + V => [en] V: en vaig agafar tres V In/ => V [ne]: vaig agafar-ne tres 5) Els pronoms el, els (acusatiu), els (datiu) i nos:E] pronom ef (3a persona ‘acusatiu masculi singular) es redueix ala consonant de I’arrel (/) i els pronoms els (acusatiu masculi plural), els (datiu) i ens a la consonant de I’arrel seguida de la marca de plural -s (/s, /s, ns) si es poden sil-labificar amb el verb. Si no és possible la sil-labificaci6 amb el verb, prenen una e de suport davant la consonant de I’arrel quan s’anteposen al verb i una o darrere de la consonant de l’arrel quan s’hi posposen: IW: el va agafar, l'agafa, agafar-lo, agafa'l N+a~N+ 0+ z/: els va agafar, els agafa, agafar-los, agafa'ls N+ zi~Mlo + 21: els va agafar les jaquetes, els agafa les jaquetes, agafar- os les jaquetes, agafa'ls les jaquetes In + zI~Ino + z/: ens va agafar, ens agafa, agafar-nos, agafia'ns ©) El pronom us Adopta la forma us anteposat al verb i posposat al verb acabat en vocal (en aquest cas amb w semivocalica): Ju + z/~/no + 2/: us veig, veure-us [ws]. Posposat al vern acabat en consonant de la forma vos: veient-vos. També és possible usar la forma vos en tots els contextos: vos veig, vos agafe, veure-vos, veient-vos. @) El pronom la Format per l’arrel (/) i la marca de femeni (-a), es redueix a l’arrel quan s’anteposa a un verb comengat per vocal diferent de i 0 w atones: N+ al: Vagafa, Vescolta, Vhonora, Uusa, Vinfla. Si el verb comenga per 7 0 u atones, manté la forma /la/ i la i 0 u atones es converteixen en semivocal. N+ al: la utilitza, la ubica ¢) Els pronoms les, li, ho i hi No adopten formes especifiques i canvis a qué es poden veure sotmesos s6n les generals; per exemple la conversié en semivocal de la vocal dels pronoms /i, ho i hi en contacte amb una altre vocal.N+ a+: les va agafar, les agafa, agafar-les, agafa-les N+ ifs li va agafar la jaqueta, li agafa la jaqueta, agafar-li la jaqueta, agafa-li la jaqueta lil: hi entén, entendre-hi, hi mira, mirant-hi El pronom ho, a més, se sol pronunciar com a [ew] 0 [u] anteposat all verb i com a [o] posposat: Jol: ho va agafar [we]-[ul, ho agafa [w], agafar-ho [o], agafa-ho |w] 2. L’ordre dels pronoms en les combinacions pronominals Fer-se tard (a mi/a tu) => ¢ red ete. Donar els apunts a mi/twell No t’emportes (a mi) el meu fill=> | ae Dir aixd a mi/tu/ell(ayell(e)s => ; : : Donar aeell quatre pomes °-1 ++! {4's “ , Agafar aixd En aquesta caixa es trencard alguna ampolla (a mi TAULA 2. Ordenacié dels pronoms febles quan formen grups clitics So pose levald Ih3. Variacié dialectal en el cas de la combinacié del pronom de datiu liamb un pronom acusatiu de tercera persona tots els parlars excepte en valencia, el pronom /i adopta la variant (Val-lomorf) hi quan es combina amb un altre pronom de tercera persona acusatiu. Aleshores, ordre entre els pronoms és el que correspon a al pronom hi: ’hi (= i'l), la hi (= li la), els hi (= li'ls), les hi (= li les). El valencia va perdre aquesta variant de datiu hi al segle xvi, en el moment en qué el pronom adverbial hi entra en decadancia i, per aixd, adopta les formes Li'l, lila, li'ls, Liles. TAULA 3. Combinacié de li amb un pronom d'acusatiu Pronom ___Pronom de datiu dacusatiu variant li (valencia) variant hi (resta del catali) el [LT donaré (,el disc, al teu germa) | L’hi donaré Lilagafaré |“ Lbi agafaré | Dona-li’l _ Dona-’hi la Lila donaré (, la crema, al teu germa) | La hi donaré | Li Pagafaré |La hi agafaré | Dona-li-la Dona-la-hi els Li'ls donaré (, els discos, alamare) —_ [Els hi donaré E Dona-li’ls * ___|Dona’Is-hi Tes Liles donaré (, les cartes, al teu germa) |Les hi donaré Dona-li-les : Dona-les-hi 7 3. La forma dels pronoms en les combinacions pronominals En combinacions, els pronoms mantenen la forma que tenen quan no es combinen, excepte que contradiga algun dels principis segiients: a) Principi d’economia (utilitzar el menor nombre de vocals possibles per a sil-labificar els pronoms entre ells i amb el verb): No /s/ + /i/ veu => /m/ + /of va dir ahir => Porta /nz/~/noz/ + /o/ => Vol donar /m/ + /n/ tres/t! + Nz/~Noz/ donaré => Excloeu /I/~/o/ + /n/ => 6) Principi relacionat amb el contacte entre les arrels dels pronoms (evitar el contacte entre les consonants de l’arrel dels pronoms): Is/ + /t/ + /m/ + /n/ enduen => Dona /m/ + /la/ => /m/ + /la/ dona => c) Principi relacionat amb el contacte entre la marca de plural s i Parrel dun altre pronom (evitar el contacte de la s de plural amb la consonant de Parrel d’un altre pronom, sempre que no contradiga el principi d’economia): Juz/~/vou! + IM~Mol tornarem => Inz/~/noz/ + /z/~/oz/ emportarem => /z/~/Noz/ + /n/ donaré quatre => No volen tornar /lz/~/oz/ + /lz/~/oz/ => Emporteu /uz/~/voz/ + /n/ => Na/~Noz! + Inf + fil posaran tres => Nal~Noz/ + MV hem donat => Nzl~Noz/ + Inf han caigut quatre => Emporteu /voz/ + /la/ = Inz/~!noz/ + /n/ anem =>