PÈNDOL BALÍSTIC

Abans d’anar al laboratori llegiu amb cura tot el guió de la pràctica ja

que al final de la sessió hi ha un petit qüestionari. Abans de sortir del
laboratori cal que envieu a ATENEA el full de càlcul amb els camps en
blau complimentats. Després de la pràctica, completeu l’informe (només
les pàgines 7-9) i el full de càlcul i lliureu-los al vostre/a professor/a de
pràctiques en el termini màxim d’una setmana.

Objectius
* Estudiar un pèndol balístic.
* Utilitzar el pèndol balístic per determinar la velocitat d’un projectil.
* Determinar el moment d’inèrcia del pèndol balístic.
* Aplicar els principis de conservació del moment angular i de l’energia.
* Comprovar el grau d’ajust dels resultats obtinguts.

Introducció
En aquesta pràctica utilitzareu un pèndol balístic per determinar la velocitat a la que surten
uns projectils d’una llançadora. Abans d’utilitzar el pèndol balístic com a tal, en
determinareu el moment d’inèrcia aplicant la teoria del pèndol físic. Ja per acabar,
comprovareu que les velocitats obtingudes amb el pèndol balístic són compatibles amb
les especificacions tècniques que el fabricant de la llançadora ens proporciona.

1. El pèndol físic

Un pèndol físic és qualsevol sòlid de massa M que es penja d’un

punt O que no coincideix amb el seu centre de masses. Quan el
O sòlid s’aparta de la posició d’equilibri fa un moviment
oscil·latori. Aquest moviment, per a oscil·lacions petites, pot
aproximar-se a un moviment harmònic simple.
RCM
Considerem una figura plana, com la de la figura 1. L’única força
CM que fa moment respecte el punt O és el pes, P. Si apliquem la
segona llei de Newton per a la rotació, tenim:
d 2θ
P τ res =
Iα ; − MgRcm sinθ = I 2 (1)
dt
θ on τres és el moment resultant de força respecte al punt O, I és el
moment d’inèrcia del sòlid respecte a un eix perpendicular al
paper que passa per O, α és l’acceleració angular del pèndol i Rcm
és la distància del centre de masses al punt O.
Figura 1

Lab.FFI. Tardor 21. Pèndol Balístic 1

Per a oscil·lacions petites es pot aproximar sinθ ≈ θ , i aleshores l’equació anterior queda
MgRcm d 2θ
− θ= (2)
I dt 2
la qual és formalment idèntica a l’equació d’un moviment harmònic simple amb
MgRcm
ω= . En conseqüència, per a oscil·lacions petites, el període d’un pèndol físic
I
és:
I
T = 2π (3)
MgRcm

2. El pèndol balístic
El pèndol balístic és un dispositiu que es pot utilitzar per mesurar la velocitat de projectils,
com per exemple bales.

El seu funcionament és molt simple (veure figura 2). El pèndol consta d’una barra a
l’extrem de la qual tradicionalment hi havia un bloc de fusta. Quan es dispara una bala en
contra del bloc la bala s’hi incrusta i el conjunt format per la bala i el pèndol comencen a
ascendir fins assolir una alçada màxima. Mesurant l’angle màxim, θ, que forma la barra
pendular amb la vertical es pot calcular la velocitat, v, que porta la bala abans de
l’impacte.

Figura 2

El pèndol consta d’una barra a l’extrem de la qual hi ha un receptacle on la bala hi queda

allotjada. El pèndol tenen masses M i m respectivament. Un cop la bala s’incrusta al
pèndol, la distància del centre de masses (CM) del pèndol i la bala a l’eix de rotació
l’anomenem RCM, i el seu moment d’inèrcia del pèndol respecte l’eix de gir, I.

A la base del pèndol hi ha una llançadora que s’utilitza per disparar les bales i que es
descriu al següent apartat.

La Figura 3 mostra l’aparell que s’utilitzarà.

Lab.FFI. Tardor 21. Pèndol Balístic 2

 Mesurador angular

Llançadora

Barra pendular

Vara compressora

Bales d’acer

Figura 3

Considereu que es dispara una bala de massa m que es dirigeix cap el pèndol amb velocitat
v. La bala xoca de forma completament inelàstica amb el pèndol, a distància d de l’eix de
rotació del pèndol, i tot el conjunt surt amb velocitat angular ω i comença a ascendir fins
que el pèndol assoleix un angle θ amb la vertical.

L’alçada màxima que assoleixen el CM del pèndol amb la bala ∆h, és:
∆h= RCM (1 – cos θ) (4)
Aplicant el principi de conservació de l’energia mecànica, podem determinar l’energia
cinètica amb què surt el conjunt format pel pèndol i la bala després de la col·lisió.
1
(𝑀𝑀 + 𝑚𝑚)𝑔𝑔∆ℎ = 2
𝐼𝐼 𝜔𝜔2 (5)
Substituint l’expressió de ∆h de l'equació (4) a l’equació (5), obtenim:
1
(𝑀𝑀 + 𝑚𝑚)𝑔𝑔𝑅𝑅𝐶𝐶𝐶𝐶 (1 − cos 𝜃𝜃) = 2
𝐼𝐼 𝜔𝜔2 (6)

i aïllant ω:
2(𝑀𝑀+𝑚𝑚)𝑔𝑔𝑅𝑅𝐶𝐶𝐶𝐶 (1−cos𝜃𝜃)
𝜔𝜔 = � 𝐼𝐼
(7)

Un cop determinada la velocitat angular que adquireixen la bala i el pèndol com a

conseqüència de la col·lisió, aplicant el principi de conservació del moment angular, es
pot determinar la velocitat amb què la bala arriba a la col·lisió, v.
𝐿𝐿𝑧𝑧𝑧𝑧 = 𝐿𝐿𝑧𝑧𝑧𝑧
𝑚𝑚𝑚𝑚𝑚𝑚 = 𝐼𝐼𝐼𝐼 (8)

Lab.FFI. Tardor 21. Pèndol Balístic 3

 Aïllant v de l’expressió anterior obtenim:
𝐼𝐼𝐼𝐼
𝑣𝑣 = 𝑚𝑚𝑚𝑚 (9)

Les dades del pèndol facilitades pel fabricant són les que figuren a la Taula 1:

Massa del pèndol M (g) 312.50 ± 0.05

Distància del centre de masses
RCM(mm) 239.1 ± 0.5
del pèndol i la bala a l’eix de rotació
Distància de l’eix de rotació
d (mm) 241.75 ± 0.05
al punt on s’allotja la bola
Massa de la bola d’acer m (g) 65.00 ± 0.05
Taula 1

3. La llançadora
La llançadora consta d’un cilindre on s’introdueix la bala que està unit a una molla de
constant recuperadora k. La molla es pot comprimir fins a tres posicions diferents (∆x1,
∆x2 i ∆x3) que estan etiquetades com a short range, medium range i long range. Per tal
de carregar la bala i comprimir la molla s’utilitza la vareta compressora de la figura 3. Per
disparar la bala només cal que estireu cap amunt la llengüeta que hi ha a la part superior
de la llançadora.

Les dades de la llançadora facilitades pel fabricant són les que figuren a la Taula 2:

constant recuperadora de la molla k (N m) 610 ± 40

massa de la molla mm (g) 108 ± 1
compressió short range ∆x1 (mm) 39.5 ± 0.5
compressió medium range ∆x2 (mm) 59.8 ± 0.5
compressió long range ∆x3 (mm) 80.1 ± 0.5
Taula 2

Utilitzarem aquesta informació per tal de comprovar fins a quin punt els resultats
obtinguts amb el pèndol balístic són acceptables.

En primera aproximació, es pot determinar la velocitat a la que surten les bales de la

llançadora fent un balanç energètic molt simple. Si es considera que l’energia potencial
elàstica que inicialment hi ha emmagatzemada a la molla es transfereix íntegrament a la
bala, aleshores es pot escriure:
1 1
k ( ∆x ) =m ( v ')
2 2
(10)
2 2
i d’aquesta expressió aïllar la velocitat a la que surten les bales, v’.

Cal tenir en compte, però, que la massa de la molla és considerable, de fet és més gran
que la massa del projectil que dispara, mm > m (veure taules 1 i 2). Així doncs, alhora de
fer el balanç energètic caldrà tenir en compte el guany d’energia cinètica que la pròpia

Lab.FFI. Tardor 21. Pèndol Balístic 4

 molla experimenta en el procés de dispar. Tenint en compte aquest fet, el balanç
energètic quedaria:
1 1 1 mm
k (∆ x) m ( v '') + ( v '')
2 2 2
= (11)
2 2 2 3
on v’’ és, de nou, la velocitat a la que surten les bales de la llançadora.

Material
• Pèndol balístic
• Llançadora
• 1 bola d’acer
• 1 vareta per comprimir la molla de la llançadora
• 1 cronòmetre
• Ulleres de seguretat (si teniu les que s’utilitzen al laboratori de química, porteu-
les!)

Càlculs previs
Transcriviu els resultats a les caselles violetes del full de dades/resultats.

Determineu l’expressió la velocitat amb què surt expulsada la bala a partir de la constant
k i la compressió de la molla ∆x, tant sense tenir en compte la massa de la molla, equació
(10)

v’(k, ∆x) =

com tenint-la en compte, equació (11).

v’’(k, ∆x, mm) =

Determineu-ne els valors i anoteu-los a la Taula 7 i Taula 8 per a tots els cassos:
compressió short range, medium range i large range.

Mètode Experimental

1. Determinació experimental del moment d’inèrcia del pèndol balístic

(amb la bola incrustada)
Abans de començar a utilitzar el pèndol balístic com a tal ens cal conèixer-ne el moment
d’inèrcia del pèndol amb la bala incrustada ja que és així com oscil·la. Per determinar-lo

Lab.FFI. Tardor 21. Pèndol Balístic 5

 mesurarem el seu període d’oscil·lació, i mitjançant l’expressió (3) en calcularem
el moment d’inèrcia respecte l’eix de gir.

1.1 Inseriu la bala dins el pèndol

1.2 Descargoleu i retireu la llançadora del peu del pèndol.

1.3 Mesureu 15 vegades el temps que el pèndol tarda a fer 10 oscil·lacions completes.
Com que l’expressió (3) és únicament vàlida per a angles petits, tingueu cura de fer
oscil·lar el pèndol amb angles inferiors a 20º. Poseu els resultats a la taula 3 que trobareu
al final del guió.

1.4 Determineu el valor mitjà de les mesures que heu realitzat i l’error aleatori associat a
la dispersió de les mesures entorn del valor mitjà. Poseu els resultats a la taula 3.

1.5 Determineu l’error sistemàtic que efectueu quan cronometreu el temps a partir de la
resolució del cronòmetre (Taula 3).

1.6 Finalment, calculeu l’error, ε t, de les mesures fent la mitjana quadràtica de l’error
sistemàtic i causal. Indiqueu els resultats a la taula 3.

Determineu, a partir de t10 osc , el període d’oscil·lació del pèndol, T, i també l’error
associat al període, εΤ.

2. Determinació de la velocitat de tres projectils utilitzant el pèndol

balístic
2.1 Cargoleu la llançadora a la base del pèndol balístic. POSEU-VOS LES ULLERES
DE SEGURETAT I NO US LES TREIEU FINS QUE ACABEU TOT L’ASSAIG.
Col·loqueu la bola d’acer a l’embocadura de la llançadora. Seguidament utilitzeu la vara
de plàstic per a carregar la llançadora fins a la posició short range. Ara ja teniu la
llançadora apunt per disparar.

2.2 Mesureu 15 vegades l’angle màxim al que arriba el pèndol balístic per a cadascuna
de les posicions de la llançadora (taula 4). Abans de cada mesura tingueu cura de posar
la llengüeta del mesurador angular a zero. Si observeu que el mesurador angular té error
de zero penseu a fer-ne la correcció per a cada una de les mesures.

2.3 Determineu, per a cada posició de la llançadora, el valor mitjà de les mesures, θ (º),
l’error aleatori, ε θ a, l’error sistemàtic, εθ s (a partir de la resolució del mesurador angular)
i l’error, ε θ . Indiqueu els resultats a la Taula 5.

Completeu les mesures corresponents a les caselles blaves i pugeu al full

de dades a ATENEA (Lliurament de Dades). Les caselles grogues,
corresponents als vostres càlculs, i les de color taronja (arrodoniments)
cal omplir-les a l’informe, que pujareu també a ATENEA (a Lliurament
de l’Informe)

Lab.FFI. Tardor 21. Pèndol Balístic 6

Bibliografia
TIPLER, P.A.; MOSCA, G. Física per a la Ciència i la Tecnologia. Ed. Reverté. 6ª ed.
2010

Lab.FFI. Tardor 21. Pèndol Balístic 7

Pràctica: Pèndol balístic
Grup: Data:

Professor/a de Laboratori:

Nom i cognoms:
NOTA
Nom i cognoms:

Període del pèndol i moment d’inèrcia

En la determinació del període del pèndol, quina de les dues contribucions és la més
important, l’error sistemàtic o l’error aleatori? Atenent als resultats, podríem negligir
algun error?

Escriviu a continuació les expressions (no els valors) per calcular el moment d’inèrcia
del pèndol i també el seu error, εΙ. Cal que indiqueu com feu el càlcul d’errors, si feu el
càlcul d’errors amb Maple, adjunteu-ne el llistat.

I=

εΙ =

Càlcul de la velocitat de sortida de la bala

A partir de les expressions (7) i (9) escriviu l’equació que us permet calcular la velocitat
amb que són disparades les bales en funció de l’angle màxim assolit pel pèndol.

v(θ ) =

Lab.FFI. Tardor 21. Pèndol Balístic 8

 Escriviu l’expressió que us permet calcular l’error de la velocitat de les bales en
funció de les dades i del seu error. Si feu el càlcul d’errors amb Maple, adjunteu-ne el
llistat.

εv =

Amb les expressions anteriors feu el càlcul de la velocitat de sortida de les bales per a
cada una de les posicions del disparador i del seu error. Poseu el resultat a la Taula 6.

Comprovació del resultat a partir de les dades de la llançadora

Ara ens cal comparar les velocitat experimentals amb les calculades teòricament als
càlculs previs. Aquest comparació cal fer-la tenir en compte els corresponents error.

Escriviu l’expressió que utilitzeu per calcular l’error de la velocitat de sortida, de les bales
en funció de les dades, sense tenir i tenint en compte l’efecte de la massa de la molla, v’(k,
∆x,) i v’’(k, ∆x, mm). Si feu el càlcul d’errors amb Maple, adjunteu-ne el llistat.

ε v’ =

ε v’’ =

Feu una valoració del grau d’acord entre els resultats obtinguts amb el pèndol balístic i
els obtinguts a partir de les dades de la molla. En vista dels resultats, considereu important
tenir en compte l’efecte de la massa de la molla? Per què?

FULL DE DADES. Cal omplir totes les caselles.

Codi de colors:
blau, dades
violeta, càlculs teòrics
groc, càlculs, resultats
taronja, resultats arrodonits.

Lab.FFI. Tardor 21. Pèndol Balístic 9

 FULL DE DADES. Cal omplir totes les caselles. Codi de colors: blau, dades, violeta, càlculs
teòrics, groc, càlculs, resultats, taronja, resultats arrodonits.

Taula 3 PÈNDOL FÍSIC

t (10 osc)

a
t promig (s) εst (s) ε t (s) εt (s) T (s) εT (s)

Resultat arrodonit
2 2
I (kg m ) εΙ (kg m2) I (kg m ) ± εΙ (kg m2)
⇒ ±

Taula 4 PÈNDOL BALÍSTIC

short range θ(º)
medium range θ(º)
long range θ(º)

Taula 5 Taula 6 Taula 7 Taula 8

Càlcul mitjanes Càlcul velocitat de sortida bales Comprovació negligint l'efecte de la massa de la molla Comprovació considerant l'efecte de la massa de la molla
short range medium range long range short range medium range long range short range medium range long range short range medium range long range
θmax(º) θmax(º) θmax(º) v (m/s) v (m/s) v (m/s) v' (m/s) v' (m/s) v' (m/s) v'' (m/s) v'' (m/s) v'' (m/s)

a a a
ε (º) ε (º) ε (º) εv εv εv εv' εv' εv' εv'' εv'' εv''

s s s
ε (º) ε (º) ε (º) Resultats arrodonits Resultats arrodonits Resultats arrodonits
v (m/s) v (m/s) v (m/s) v' (m/s) v' (m/s) v' (m/s) v'' (m/s) v'' (m/s) v'' (m/s)
ε (º) ε (º) ε (º)
εv εv εv εv' εv' εv' εv'' εv'' εv''

FÍSICA I: Fonaments de Mecànica 10