1.- Qu s una estructura?

Qualsevol objecte que vulguem construir necessita suports o parets on subjectar

les seues diverses parts.

Una estructura s un conjunt d’elements capa os de suportar forces i

transmetre-les als punts on recolza amb la finalitatde ser resistent i
estable.

Estem envoltats d’estructures naturals i arti cials. Les persones, els ani- mals i les
plantes s n estructures: el nostre cos disposa d’una estructura formada per ossos;
els animals tenen ossos, closques o conquilles, i les plantes tenen troncs i branques
que suporten les fulles.

Les persones constru m estructures, com cases i ponts. Per molts ani- mals tamb
construeixen estructures: per exemple, els ocells fabriquen nius i les aranyes
elaboren teranyines.

Anomenem c rregues les forces que actuen sobre una estructura.

Les c rregues poden ser:

el pes mateix de l’estructura, el pes dels ele-ments que s’hi col·loquen, el vent que
l’espenta, la neu que s’acumula al damunt...

Imagina un tren que creua un pont sobre un riu. L’estructura del pont ha de suportar
el pes del pont i el del tren i, a m s, traslladar aquest pes ns als punts de
recolzament del pont al terra.

1
à
ó
è
é
à
é
ï
é
fi
ç
fi
ò
é
 Evoluci dels materials i les estructures

Fins al segle XIX no s’adquiriren coneixements t cnics profunds sobre el

comportament de les estructures i, al nal d’aquell segle, la disponibilitat de per ls
d’acer i la invenci de l’ascensor el ctric van permetre la cons- trucci d’edi cis
d’una gran al ria: els gratacels. Ara b , en l’antiguitat ja es van construir
estructures magn ques, com les pir mides, i a l’edat mitjana es van al ar catedrals
fant stiques.

Es poden elaborar estructures amb molts materials. Observa com han evo- lucionat
tant el tipus d’estructura com els materials emprats al llarg de la hist ria:

2
à
ó
ç
à
ó
í
fi
è
à
fi
é
è
ò
ó
ç
fi
fi
 2 . Resist ncia a esfor os

Els esfor os s n les forces que hi ha en els elements d’una estructura quan
est sotmesa a altres forces o c rregues.
La resist ncia a esfor os s la propietat m s important a l’hora d’elegir un material
o un altre, ja que indica la capacitat de suportar esfor os sense trencar-se.

Les estructures, segons com siguen i com les usem, hauran de suportar esfor os
que tendeixen a:

• Estirar-les. • Flexionar-les. • Comprimir-les. • Tallar-les. • Ret rcer-les.

Estudiem ara aquests cinc casos:

Una estructura o un element estan sotme-

sos a un esfor de tracci quan hi actuen
forces que tendeixen a augmentar-ne la
longitud; s a dir, a estirar-los.

Una estructura o un element estan sotme-

sos a un esfor de compressi quan hi
actuen forces que tendeixen a disminu-ir-ne
la longitud; s a dir, intenten compri-mir-los.

Una estructura o un element estan sotme-

sos a un esfor de exi quan les forces o
les c rregues tendeixen a doblegar-los.

Un element est sotm s a un esfor de tor-

si quan existeixen forces sobre aquest ele-
ment que tendeixen a fer-ne girar una secci
respecte a una altra; s a dir, tendeixen a re-
t rcer-lo.

Un element est sotm s a un esfor de tall o

cisallament quan les forces que actuen
paral·lelament a la seua secci tendeixen a
tallar-lo; s a dir, miren de despla ar-ne una
secci respecte a una altra.

3
ò
ó
à
à
ó
è
é
é
ç
é
è
ç
à
ó
ç
à
ç
fl
ç
é
é
é
ó
é
ó
ó
ó
ç
ç
à
ç
ç
é
ó
ç
ò
ç
 3. Elements d’una estructura
Moltes estructures estan formades per la uni de diversos elements. Cada element
est dissenyat per a suportar tipus d’esfor os diferents, de manera que el resultat
nal siga una estructura resistent i estable.

Els elements m s usats en les estructures s n fonaments,

columnes o pilars, bigues, arcs i tirants.

4
fi
à
é
ç
ó
ó
 4. Estructures estables
S n estructures estables aquelles que, en aplicar-hi una for a, conserven la
posici . S n inestables les estructures que, en aplicar-hi una espenta
m nima, perden l’equilibri.

L’estabilitat est relacionada amb el centre de gravetat (cdg). El centre de gravetat

s un punt imaginari on estaria tota la massa de l’objecte si es poguera comprimir.
Quan aquest punt se situa fora de la base de sustentaci de l’objecte, aquest
esdev inestable i es bolca.

5
é
ó
í
é
ó
ó
à
ó
ç
 5. Estructures resistents
Una estructura s resistent quan conserva la forma en aplicar-hi c rregues.

Ara estudiarem elements i recursos que proporcionen resist ncia a les estructures.

Arcs
Els arcs ja van ser usats pels romans per a construir ponts amb pedres o rajoles

Els arcs romans es mantenen gr cies a

la sustentaci d’una rajola sobre una
altra; no s’utilitza cap adhesiu entre les
peces. Aquestes solen tindre forma de
falca i encaixen perfectament.

Triangles
L’ nica gura geom trica que no es pot de-
formar aplicant-hi forces als costats s el
triangle. Aix ha servit de base per a fa- bricar
les estructures triangulades: per exemple,
ponts triangulats que tenen poca massa i s n
molt resistents.

Tirants
Els tirants s n cables o barres, sovint d’acer, que serveixen per a aug- mentar la
resist ncia i l’estabilitat d’una estructura.

Posar tirants a un pont s una idea genial. Els cables aguanten el pes de la taula i
ajuden a aconseguir un pont llarg sense pilars en el centre, que s’autosost i s
molt elegant.

Molts ponts combinen diverses de les solucions proposades, com el de la imatge

inferior: arcs, triangles i tirants perfectament combinats.

6
ú
è
fi
ó
ò
ó
é
è
é
à
é
ó
è
à
é
é
 6. Per ls

Els perfils s n barres de seccions diferents que s’utilitzen a l’hora de

realitzar estructures.
Els per ls ens permeten elaborar estructures resistents, lleugeres i ba-rates al
mateix temps. Molts dels elements estructurals que hem estu- diat (sobretot les
bigues i els pilars) estan fabricats amb per ls. Si ha- gu rem d’usar sempre bigues i
columnes massisses, pesarien tant i serien tan cares que no podr em fabricar grans
estructures.

Els per ls poden ser:

7
fi
fi
fi
ó
fi
é
í
 7. Tipus d’estructures arti cials

Una manera senzilla de classi car les estructures s per la seua forma o per la dels
elements que hi predominen.

Segons aquest criteri, po- dem distingir entre:

• Estructures massives.

• Estructures de voltes.

• Estructures triangulades.

• Estructures tramades.

• Estructures suspeses.

S n estructures massives aquelles en qu predomina una gran concentraci de

material.
Es caracteritzen per ser massisses, estables i molt pesants. Es constru- eixen amb
materials molt resistents a esfor os de compressi , com el granit, el marbre o el formig .

Exemples d’estructures massives s n les pir mides.

En les estructures de voltes predominen els arcs, les voltes o les c pules com a
elements de subjecci i suport.
Aquests elements suporten esfor os de compressi molt forts.

S n exemple d’estructures de voltes els teatres, els circs, els aq educ- tes romans, les
esgl sies i catedrals, algunes mesquites i determinades construccions actuals, com els
t nels.

Les estructures triangulades es

formen amb la uni de molts
triangles que formen xarxes planes
o espacials.
La triangulaci en les es- tructures
aporta estabili- tat i resist ncia amb
el m nim nombre de per ls. Aquests
elements suporten simult niament
esfor os de tracci i compressi , i
aix fa que l’estructura s’equilibre i
puga cr ixer tant com es desitge.

Els materials que se solen emprar per

a construir aquestes estructures s n
la fusta o l’acer.

Aquestes estructures s n molt

lleugeres, ja que es-tan buides.

8
ú
ó
ó
ò
é
í
ç
é
ó
ó
ó
ó
ó
fi
à
è
fi
ó
ç
ç
ó
ó
è
à
fi
ó
é
ó
ü
ú
ó
ó
 Les estructures tramades estan formades per un conjunt de
per ls de fusta, acer o formig
que s’entrecreuen els uns amb els altres.
Els elements estructurals s n les bigues, els pilars o columnes i
els fonaments.

Aquest tipus d’estructura s el m s utilitzat per a la construc· ci

d’edi cis en l’actualitat.

Un edi ci que es cobreix amb rajoles o vidre despr s de col·

locar·ne els pilars i les bigues s un exemple d’estructura
tramada.

Aquesta t cnica suposa una disminuci de pes respecte a les

estructures massives o de voltes antigues, cosa que per· met
augmentar l’al ria de les construccions actuals.

S n estructures suspeses o penjades les que estan sustentades per cables o per ls
subjectes a elements de suport.
En aquestes estructures predominen els
tirants, que estan sotmesos a esfor os de
tracci . Els ponts penjats tenen un tauler per
al pas de vehicles, que sol ser met l·lic, i uns
pilars de formig amb fonaments molt
profunds. Els tirants subjecten el tauler
recolzant-se en els pilars i estan amarrats amb
fermesa des de la vora. El pont est
literalment penjat dels cables. Si els cables es
trencaren, el pont s’afonaria.

Aquesta t cnica permet construir ponts m s

llargs amb menys pilars intermedis de
subjecci , cosa que resulta d’especial inter s
per a tra- vessar rius amples, badies, etc.

9
ó
fi
fi
ó
fi
ó
è
è
ç
à
ó
é
ó
é
ó
é
à
ó
ç
é
é
à
é
ó
fi
 ACTIVITATS :

1.-Quins tipus d’estructures coneixes? Escriu diversos exemples de cada tipus

d’estructura.

2.-Indica el tipus d’esfor en cada un d’aquests objectes.

a) El pom d’una porta.

g) Una llinda.

b) Un arc.
h) Els caragols que subjecten les frontisses
c) La punta del bol graf quan escriu.
d’una porta.

d) Els fonaments d’un edi ci.

i) La corda que subjecta una persiana.

e) Un descaragolador quan colla un j) L’eix que uneix els pedals de la bicicleta.

caragol.
k) Les bigues d’un pont.

3.-Escriu en el quadern les parts que identi ques en aquesta estructura.

4.-Per a augmentar l’estabilitat d’una estructura es poden utilitzar diversos m todes:

a) Fixar-ne part de la base en el s l, utilitzant-hi ______________________________________________

b) Augmentar la ______________entre els punts de suport.

c) Subjectar-la amb__________________________ per evitar que el vent la bolque.

d)____________________ el centre de gravetat.

e) Augmentar el pes o la superf cie de ___________________

5.-Quina cadira s m s estable? Per qu ?

6.- Indica tres estructures en les quals siga imprescindible usar tirants.

7.-Diversos animals fabriquen estructures. Indica’n algunes.

8.- Per qu creus que no es constru ren gratacels en l’antiguitat?

9.-Quin element de construcci usaven els romans per a donar estabilitat i altura a les
seues edi cacions

10.-Pot construir-se un gratacel amb bigues de fusta? Per qu ?

11.-Indica quin tipus d’estructura s cada un dels elements seg ents.

a) Un pneum tic. b) Una bastida. c) La via del tren. d) Un castell.

e) El quadre d’una bicicleta.

10
fi
è
à
é
í
é
ç
fi
í
ó
ò
é
ï
è
fi
è
ü
è